ACTIVITATS D’ANÀLISI

UNITAT 2. BESTIARIS

1 Llengua catalana 1r ESO

❶ Text

Trencalòs (Gypaetus barbatus)

Normalment solitari o en parelles. Se’l sol veure sobrevolant en cercles el cim d’una muntanya o recorrent-ne algun vessant. Avança «a càmera lenta», amb pocs moviments, resultant així encara més gran. Les ales i la cua lleugerament caigudes, com si fossin una estela a l’aire, i el cap que normalment apunta avall, li donen un perfil característic. La cua, de vegades, resulta llarga i semblant a la d’un falcó i, d’altres vegades, és més curta i ampla. Habita en petits nombres i molt localment en regions muntanyoses del sud d’Europa i el nord d’Àfrica, més comunament a Turquia. Cria a precipicis muntanyosos. De vegades foragita d’altres voltors de les proximitats de la cornisa o de la cavitat on té el niu. S’alimenta de carronya, principalment cadàvers d’isards, ovelles i cabres: l’existència d’aquests cadàvers probablement és un requisit indispensable per a la presència de l’espècie. El moll dels ossos és una Font d’alimentació important, que obté deixant caure ossos grans des de l’aire sobre superfícies rocoses dures, de manera que l’os s’esmicola. Patí regressió en moltes zones d’Europa durant els segles xix i xx, com a resultat de la caça directa, dels enverinaments deliberats i dels canvis en la ramaderia.

LARS JONSSON, Ocells d’Europa (amb el Nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà

Objectius

Els alumnes seran capaços de:

Identificar i seleccionar les idees principals i secundàries d’un text Crear una fitxa tècnica a través de l’anàlisi de la informació bàsica d’un text Identificar els diferents tipus de descripcions en un text Identificar les característiques lingüístiques d’un text des del punt de vista gramatical Identificar les característiques lingüístiques d’un text des del punt de vista estilístic

p.

42

Epígraf L’anàlisi del text ˒ La fitxa tècnica

p.47 48

Activitat de referència 1, 2

ACTIVITATS D’ANÀLISI

UNITAT 2. BESTIARIS

2 Llengua catalana 1r ESO

NIVELL I NIVELL II NIVELL III

Aquí tens un exemple de fitxa tècnica d’un ocell. Ara fes tu la fitxa tècnica del trencalòs seguint aquest exemple.

Fitxa tècnica Nom vulgar: El gafarró Nom científic: serinus serinus Vol: camina fent salts. En època d’aparellament vola girant i planejant de manera ostentosa. Hàbitat: viu en parcs i jardins, camps d’arbres fruiters i arbredes. Criança: cria en petits nius que fa ell mateix Alimentació: menja llavors i brots tendres Supervivència de l’espècie: viu uns 2 o 3 anys. No migra i resideix a Catalunya tot l’any. Espècia amb molta presencia.

Respon les preguntes següents sobre les característiques lingüístiques del text: Contingut del text a) Quin és el tema principal? b) Dins d’aquest tema principal, es tracten diferents subtemes, alguns dels quals has

treballat en la fixa tècnica. Quins són? Forma del text a) Una descripció pot tenir com a finalitat explicar la realitat a partir de la mirada científica

o bé segons com la veiem, sentim o interpretem. De quin tipus de descripció es tracta? Com s’anomena?

Gramàtica del text a) En quin temps verbal estan? b) Busca estructures atributives (els verbs ser, estar, semblar fan de còpula entre un nom i

el seu atribut) c) Els verbs són copulatius o predicatius? Explica quins eren cadascun. d) Busca 5 sintagmes nominals i indica amb què es complementa el nom. Exemple:

maneres grolleres nom adjectiu

Recursos lingüístics del text

En aquest text hi ha una comparació. Busca-la i anota quins són els dos aspectes que es comparen.

Fes una fitxa tècnica de les característiques de l’ocell.

Completa aquest guió amb les característiques lingüístiques del text:

Fes una fitxa tècnica de les característiques de l’ocell i busca, després, una fitxa tècnica semblant i fes l’exercici a la inversa: escriu la seva descripció. Pots buscar una fitxa tècnica a aquesta web:

http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/ocells/ocells.htm

Completa el guió de l’activitat amb les característiques lingüístiques del text que has elaborat en l’activitat anterior.

Característiques lingüístiques

- Tema

- Subtemes

- Tipus de descripció

- Temps verbal

- Exemplificació

- Estructures atributives

- Tipus de verb

- Sintagmes nominals

- Comparacions

ACTIVITATS D’ANÀLISI

UNITAT 2. BESTIARIS

3 Llengua catalana 1r ESO

❷ Text

1 | El fènix és l’au més bella i majestuosa de la Terra. Recorda la figura de l’àguila, té les ales de jacint i maragda i es guarneix amb els colors de totes les pedres precioses. Porta corona al cap i esperons als peus. Habita a l’Índia i s’alimenta exclusivament de l’aire dels cedres del Líban, i no menja ni beu. És únic en la seva espècie i reneix de les cendres.

Cada cinc-cents anys viatja cap a Egipte amb les ales carregades d’aromes d’espècies exquisides. El sacerdot d’Heliòpolis, en albirar l’ocell, omple l’altar amb sarments de vinya. El fènix encén el foc i s’hi incinera. L’endemà, el sacerdot furga entre les cendres i hi troba un cuc minúscul. Al segon dia, ja disposa de plomes i un dia més tard és idèntic a l’exemplar que va arribar. Saluda el sacerdot i emprèn el viatge de tornada a l’Índia, on viu cinc-cents anys més, moment en què es torna a repetir la cerimònia en el mateix indret de culte.

El fènix simbolitza el Creador. Jesucrist, fill de Déu, arribà a la Terra i hi escampà la paraula divina, el perfum de la seva misericòrdia. Després, per salvar-nos de la culpa, morí a la creu i ressuscità el tercer dia. Així mateix, el fènix representa cada cinc-cents anys el martiri de Crist per salvar els homes.

2 | Segons la mitologia egípcia, l’au fènix tornava cada cinc anys al lloc on havia nascut per renéixer de les seves pròpies cendres. Els antics egipcis hi veien un símbol del viatge del Sol. Ra, el déu que el representava, travessava les regions subterrànies amb la seva barca durant la nit, mentre que reapareixia al matí damunt el món i navegava radiant pel cel. L’au fènix es relaciona, a més, amb un altre cicle igual d’important per a la vida d’Egipte que la sortida diària del Sol: la crescuda anual del Nil. Tots els juliols, mes en què se celebrava l’Any Nou, les aigües del riu n’inundaven les ribes. L’aigua fertilitzava les terres, resseques pel clima desèrtic, i després es retirava perquè es poguessin conrear. D’aquesta manera, el país es regenerava, «ressuscitava» com el fènix. L’ocell, doncs, plasma en una imatge l’etern retorn del Sol i el Nil, les dues forces que asseguraven la supervivència d’Egipte.

3 | També existeix un fènix xinès. De colors resplendents, s’assembla al gall dindi o al faisà. El mascle, que tenia tres potes, vivia al Sol. Els emperadors bondadosos en rebien la visita als palaus i jardins, com a senyal de comptar amb el favor diví. Igual com a Egipte, es tracta d’un animal lligat al Sol i als déus.

Objectius

Els alumnes seran capaços de:

Identificar i seleccionar les idees principals i secundàries d’un text

Crear una fitxa tècnica a través de l’anàlisi de la informació bàsica d’un text Identificar les característiques lingüístiques d’un text des del punt de vista gramatical

p.

42

ACTIVITATS D’ANÀLISI

UNITAT 2. BESTIARIS

4 Llengua catalana 1r ESO

NIVELL I NIVELL II NIVELL III

Omple la següent fitxa tècnica de l’au fènix fixant-te en com ho has fet en l’exercici anterior. No has de complir estrictament l’estructura, ja que hi haurà coses que en el text no les diu. Te les pots inventar o pots afegir-hi nous apartats com: origen, símbol, aspecte, etc.

Fixa’t en la gramàtica del text i respon les preguntes següents:

a. Busca tots els sintagmes nominals de trobis en el primer paràgraf. Segueix aquest exemple:

Sintagmes nominals: nom + complement

1) ales boniques

nom + adjectiu

b. Busca dues estructures copulatives i dues predicatives. Subratlla el verb i els complements amb colors diferents seguint l’exemple:

Estructures copulatives Estructures predicatives

És petit com una rata Té les ales majestuoses

Crea la fitxa tècnica de l’au fènix seguint el model de la pàgina anterior.

Busca cinc estructures predicatives i deu sintagmes nominals que facin referència a l’ocell.

Crea la fitxa tècnica de l’au fènix seguint el model de la pàgina 47. Inventa’t, com a mínim, cinc apartats nous on puguis recollir més informació que en l’estructura que tenies.

Completa aquest guió amb les característiques lingüístiques del text seguint el model de la pàgina 47:

Característiques lingüístiques

- Tema

- Subtemes

- Tipus de descripció

- Temps verbal

- Exemplificació

- Estructures atributives

- Tipus de verb

- Sintagmes nominals

- Comparacions

ACTIVITATS D’ANÀLISI

UNITAT 2. BESTIARIS

5 Llengua catalana 1r ESO

❸ Fixa’t que l’au fènix és una au mitològica que ha estat interpretada des de visions diferents. Fes una anàlisi comparativa de les diferents visions simbòliques de l’au.

Objectius

Els alumnes seran capaços de:

Comprendre i interpretar els elements simbòlics de textos literaris Fer anàlisis comparatives a partir de la informació que proporciona un text

p.

42

NIVELL I NIVELL II NIVELL III

Com ja saps, l’au fènix és una au mitològica que es troba en moltes cultures antigues i modernes. Fes un anàlisi comparativa d’aquestes visions simbòliques seguint aquest guió:

Què simbolitza l’au fènix segons...

Cultura cristiana

Cultura egípcia

Cultura xinesa

Fixa’t que l’au fènix és una au mitològica que ha estat interpretada des de visions diferents. Fes una anàlisi comparativa de les diferents visions simbòliques de l’au.

Fes una anàlisi comparativa de les diferents interpretacions de l’au fènix que tens en el text. Analitza elements com l’aspecte de l’au, el símbol, l’origen i la història. Completa la teva redacció amb exemples i imatges que podràs trobar a la xarxa.

ACTIVITATS D’ANÀLISI

UNITAT 2. BESTIARIS

6 Llengua catalana 1r ESO

❹ Fes una breu recerca a la xarxa sobre l’au fènix com a símbol de pobles que volen renéixer. Compara’n les característiques amb les interpretacions anteriors.

Objectius

Els alumnes seran capaços de:

Comprendre i interpretar els elements simbòlics de textos literaris

Relacionar idees i crear vincles entre la realitat dels textos i la seva realitat

p.

42

NIVELL I NIVELL II NIVELL III

Informa’t de què passa a llocs com Irlanda i a Catalunya i digues per què et sembla que l’au fènix s’utilitza com a símbol d’aquests pobles.

Fes una breu recerca a la xarxa sobre l’au fènix com a símbol de pobles que volen renéixer. Compara’n les característiques amb les interpretacions anteriors.

Alguns pobles han utilitzat l’au fènix com a símbol del seu alliberament nacional. Busca’n algun exemple i compara’n les característiques amb les interpretacions anteriors.

Creus que, com a símbol, podríem aplicar l’au fènix a alguna altra realitat més?