11
ANNA AGULLANA JÚLIA ROS Drames rurals Víctor Català

Daltabaix

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Daltabaix

ANNA AGULLANAJÚLIA ROS

Drames ruralsVíctor Català

Page 2: Daltabaix

Índex

1. Justificació del títol.2. Estructura.3. Anàlisi del punt de vista.4. Personatges.

• Principals• Secundaris

5. Espai.6. Temps.7. Lèxic.8. Estil.

Page 3: Daltabaix

Justificació del títol

El títol és Daltabaix i fa referència al lloc on passa l’acció ja que hi ha un corrent que separa el barri de dalt i el barri de baix.

Un daltabaix és un esdeveniment catastròfic que capgira les coses, com per exemple: la mort dels personatges.

Page 4: Daltabaix

Estructura

Plantejament: Hi ha la descripció del poble i el casament del Verí amb la Doloretes. (pàg. 145- 151)

Nus: La vida rural i conjugal que tenen consumeix a la Doloretes ja que es explotada, tenen un fill que es diu Llombric. Després el Verí s’enfronta a una mula que no li fa cas i li pren foc a sota perquè es mogui, i aquesta comença a córrer portant-se per endavant al Verí. (pàg. 151-161)

Desenllaç: Hi ha un final dramàtic. La mula acaba matant al Llombric i al avi i desapareixen tots el personatges masculins. La Doloretes perd el seny i acaba vivint de la caritat. (pàg. 161-163)

Page 5: Daltabaix

Anàlisis del punt de vista

En Daltabaix hi han dos tipus de narrador:-Narrador en 3ª persona:El torrent, obert enmig de les cases amb tanta avinentesa,

era, alhora, clavegueram del dos barris, que hi traginaven tot lo que els feia nosa. (pàg. 146)

-Narrador omniscient:L’avi Palau païa tranquil·lament el dinar, repenjant en son

pedrís, amb l’actitud calma i severa del colós egipci vora la porta del temple. (pàg. 153)

Page 6: Daltabaix

Personatgesprincipals

DOLORETES: És la dona del Verí. Al principi era joveneta, alta, prima, de cara escaient i posat vergonyós. Després acaba sent seca, amb la car xuclada i descolorida , ulls mústics....

VERÍ: És l’hereu. Té un caràcter rabiós, poc sociable i violent, el seu pare era el únic capaç de doblegar-li aquest geni.

AVI PALAU: És el propietari de la casa i el pare del Quim i el Verí. És vell, gros i panxut i psicològicament és egoista i esquenadret. Tot el dia se’l passa fumant tabac i assentat al pedrís.

Page 7: Daltabaix

Personatges secundaris

LLOMBRIC: És el fill de la Doloretes i el Verí. Aquest nom és el sobrenom que i fica el seu avi que significa “cuc”. És un nen dèbil i menyspreat pel seu avi.

QUIM: És el germà del Verí i tenen el mateix caràcter. Té 18 anys.

ÀVIA PASTORA: És la veïna de la família Palau. I anuncia que es el que passarà (“ que n’hi trobaràs poques d’alegries, en aquesta casa...”)

MULA: representa el món animal i és la culpable de la catàstrofe final.

Page 8: Daltabaix

Espai

Els fets se situen a l’interior de les cases, als carrers del poble,a la vora del riu, al barranc...

Són espais descrits amb molta minuciositat, on el paisatge esdevé protagonista i determinant per definir el perfil i característiques de les persones.

El lloc té una funció clau en el conte: la rudesa dels caràcters del protagonistes es vincula de manera directa a la natura, al paisatge que formen el que es coneix com “ruralisme”.

Page 9: Daltabaix

Temps

El conte dura uns 4 anys.

Si, s’utilitzen les retrospeccions o anticipacions per predir accions que ja van succeir anteriorment al poble, com la mort de la Doloretes tal com va passar al passat i la mort de l’esposa del verí.

Page 10: Daltabaix

Lèxic

Dialectalismes, vulgarismes,col·loquialismes:

“aquell fillet esmirrit”“va escopir les sangs per anar-se’n més aviat

del món”.“la capseta del rap蔓va fadigar-lo aquell esforç”.“la son a ran de parpres”.“n’apartà peresosament la mirada”.“el sotabarba penjant com unes barballeres de

gall indi”.

Page 11: Daltabaix

“aquella casota, riallera i coronada com un Bacus per la garlanda de pàmpols d’una parra”. (pàg. 146)

“una pobra animeta que havia passat el purgatori en vida”. (pàg. 148)

“s’hauria dit que li treien de sobre la carn a grapats”.(pàg. 152)

“apartà de pressa la mà de la cara, alenejà i …etxem!...etxem…!”. (pàg. 155)

Estil : figures retòriques