LA DANSA TRADICIONAL

ALS PAÏSOS CATALANSA càrrec d'Aida Cortès

CC

La cultura i la dansa tradicionals

Tradicional és tot allò que s'ha transmès de generació en generació (llengua, cuina, jocs, música, dansa, contes i rondalles, dites i refranys, artesania, etc.)

d

La cadena de transmissió se sol trencar per motius de prestigi i autoestima de la cultura pròpia

La dansa forma part de la cultura immaterial. No n'hi ha formes de notació universal i quan es trenca la cadena de transmissió és difícil recuperar-la

És important mantenir les danses tradicionals, d'arrels ancentrals que ens vinculen als nostres avantpassats i formen part de la cultura que ens configura com a poble

Dansa tradicional als Països Catalans

Durant la Renaixença (finals sXIX principis sXX) sorgí un interès pel ball popular a Catalunya. Es crearen els esbarts i un procés de recollida de danses populars i de fixació o recreació de les seves coreografies

La guerra va aturar el procés de cerca d'informació i recuperació de danses tradicionals

Dansa tradicional?

Molts esbarts van modificar o crear nous balls, adaptant les danses al format d'espectacle per a teatres. Amb el temps s'ha creat una certa confusió sobre què és tradicional i què no, ja que sovint no s'especifica l'autoria de músiques o coreografies. Si es diferencia clarament la dansa tradicional de la de creació basada en arrels tradicionals, no es confondrà o perdrà la dansa tradicional i la de creació fins i tot serà més lliure per explorar nous camins.

− Balls de creació: Marina, Corrandes d'exili− Exemple de ball modificat: Panderos de Vilafranca ballat per l'

Esbart de Ribes de Freser Els grups de coros y danzas de la Sección Femenina de la Falange,

tot i que van promoure la dansa, en força casos la van modificar Hi ha hagut diferents accions d'apropar la dansa tradicional catalana

a les escoles, tot adaptant-ne els passos per als infants. És una tasca molt important, però s'ha de ser conscient d'aquestes modificacions coreogràfiques.

Recuperació de danses

Des de la transició fins ara hi ha hagut un esforç a moltes poblacions per revitalitzar o recuperar les danses pròpies. Cal entendre les danses en el seu context (cultural, social, festiu, etc.), i allò ideal és que es mantinguin i enforteixin en cada lloc i situacions d'on són originàries

Ballar dansa tradicional, comporta una responsabilitat de conservació i respecte del patrimoni que ens han llegat les generacions precedents

Algunes danses provinents d'Europa

Força danses han deixat la seva empremta al nostre país, sigui ballant-les, o influïnt en coreografies, músiques o noms

Orígen medieval:− Carola, farandola, Branda, baixa dansa, alta dansa, dansa

de l'atxa, entremesos s.XVI

− Pavana, Gallarda (saltarel·la) s. XVIII

− Minuet, contradansa, alemanda (alemanya), quadrilla, galop(col·lectius de parella)

(

s. XIX− Vals, masurca, polca, xotis, pasdoble (de parella)

− Rigodons, llancers (col·lectius de parella)

Exemples de danses tradicionalsdels Països Catalans

Balls rodons i de rotllanaLa dansa en rotllana és una de les formes

més primitives de ball.

Ball rodó− Musicalment acostumen a tenir

dues frases musicals que s'intercalen, i el conjunt es repeteix moltes vegades. Gairebé tots s'acompanyen de cançons. Els balladors, formant rodona i agafats de les mans, van voltant en un mateix sentit o en ambdós sentits alternadament.

Ball rodó Caterineta Joan del Riu La masovera

Balls semblants amb d'altres noms com el rotlle, rotllet, rotlletó, rogle, etc.

Balls rodons i de rotllana

La bolangera: Ball rodó evolucionat d'origen occità de ritme viu. Format per una part de ball rodó i una altra de variada. Es balla per parelles. Té lletres que parlen de la bolangera, un personatge femení destre a fer prodigis i/o a obtenir riquesa fàcilment. Com a dansa cantada, probablement té orígens medievals.

− Bolangera de Roses (1)− Bolangera de Moja− Bolangera de Ribera de Cardós− Bolangera de Solsona− Balanguera de les Illes (1)

Balls rodons i de rotllana

Contrapàs: Tradicionalment ballada per homes en disposició de semicercle o ferradura. Té una gran complexitat de passos. Es coneixen quatre tipus de contrapàs, llarg, curt, cerdà i persigola.

− El Divino de Sant Vicenç de Torelló

− Contrapàs de Prats de Molló

− Passades i Contrapàs dels Elois de Prats de Lluçanès

− Contrapàs de Sant Genís de Palafolls

− Contrapàs curt de Moià

Sardana Curta: Ballada pels mateixos contrapassaires i el públic que els havia acompanyat a la plaça. Oscil·la a dreta i esquerra, amb una alternança de passos anomenats curts i llargs. Aquests darrers poden ser puntejats o bé saltats. És un ball de nombre lliure de balladors en què no cal estar aparellat, més encara si es té en compte que inicialment la sardana era una dansa ballada bàsicament per homes.

− Sardana Curta (1), (2), (3)

− Sardana Curta “Bon dia Elionor” pels pabordes a Banyoles

− Cavallets de Sant Feliu de Palleros: Ball Pla, Matadegolla, Contrapàs i Sardana Curta

Balls rodons i de rotllana Sardana llarga:

− Al darrer terç del segle XIX amb la Renaixença es començà a considerar la sardana com a dansa nacional catalana. Es crea la sardana llarga, més complexe (cal comptar els passos)

n

− A partir de 1920 es divulga fora de l'Empordà i la Selva

− La sardana llarga té un gran èxit i difussió a les places de tot el Principat de Catalunya i en molts casos substitueix els antics balls

− Durant la dictadura el món sardanista esdevé un símbol de catalanitat

Ball de cascavells:− Els balladors porten cascavells o picarols als camalls. Ballat principalment al Bages, Berguedà i

Solsonès. Abans eren ballats per homes sols. És de passos accentuats que fan dringar els cascavells.

− Se solen ballar a la festa major i el Dilluns de Pasqua Florida amb colles cantaires de caramelles. Visiten les cases de pagès I a cada masia canten i fan el ball, són convidats a beure o menjar, o els donen diners que guarden per a fer un àpat comunitari.

Ball de cascavells de l'Ametlla de Merola

Ball de la Cuca. A Ca l'Avi (Subirats – Alt Penedès)

A

Balls de parellaBall pla De les danses de parella més ballades a la meitat nord

de Catalunya. El seu origen podria ser la baixa dansa medieval. S'executa bàsicament sense saltar, amb punt pla o punt de ball pla.

Acostuma a tenir dues parts que s'intercalen: a la primera les parelles giren en l'espai. A la segona poden realitzar figures i evolucions. Entre ambdues és força freqüent que cada ballador faci fer un giravolt a la seva parella (risto o rístol).

Molts balls plans acaben amb una part alegre i saltada anomenada, segons l'indret,corranda, llesta, juli, rebatut i fins i tot jota. La música pot acabar amb un calderó en el qual els homes aixequen les noies.

El ball pla és un dels balls socials per excel·lència; la seva escassa complexitat fa que pugui ser ballat per tothom

Hi ha balls plans amb noms que poden fer referència a alguns dels balladors o a un objecte, mentre que d'altres s'anomenen encara amb la paraula dansa. El ball pla es fa en motiu de la festa major o de la festa patronal del lloc

Balls de parella: ball pla

Ball pla d'Alinyà Ball pla de

Sant Vicenç de Montalt Ball pla de Vilafranca

del Penedès Ball del Rossinyol de

Manresa Ball de la Garlanda de

Ca l'Avi (Subirats) Ball pla de Llavaneres

B

Balls de parella

Jota: Ball estès per tota la Península Ibèrica. Els balladors, aparellats, es disposen en una renglera

de parelles que tendeix a arrodonir-se i tancar-se.

Moltes jotes catalanes es coneixen amb d'altres denominacions, que es refereixen a una peça de roba -com el ball de mantons-, a una menja – com el ball de coques-, a algun dels balladors o balladores, com és el ball de majorales, o bé amb el nom de cap de ball, cap de dansa o dansada.

En general es ballen a les festes patronals (en destaquen Sant Antoni Abat i Sant Llorenç) i festes majors, a la plaça o en un espai ample. Té la mateixa funció socialitzadora que el ball pla.

Ball alegre i dinàmic amb dues parts intercalades, una de passeig marcant un punt de vals lliscat o arrossegat i l'altra amb variacions o figures. Entre ambdues els dansaires solen fer una volta sobre si mateixos acabant amb peus junts.

Forma part de les danses que penetren als Països Catalans després de la invasió borbònica de 1707-1715, i s'implanta arreu excepte la Catalunya Vella (incloent la Catalunya Nord i Andorra), on hi perdura el ball pla, i les illes Pitïusses I Menorca. La jota del País Valencià pertany al grup aragonès de jotes (més pausat que el navarrès). Del País Valencià i la Catalunya Nova passaran a Mallorca.

Balls de parella: la jota Bullanguera: Sol ser el darrer ball de

bot o ballada de plaça a les Illes. Balla una sola parella alhora i van entrant dansaires a substituïr-los.

Bullanguera a la Revetla de Sant Antoni de Son Ferriol Bullanguera de Pinyol Vermell a

Palma Jota d'Ascó Jota de la Serra Jota dels enamorats Jota des Peuet Ball de Plaça de la Vilella d'Amunt Ball del Coques de Tivissa Jota de Xàtiva

Jota Tortosina Jota de Sa Potada Jota de pagesia Ball de coques de Falset Ball de Mantons a Ulldecona Jota de Muro Jota de Tivenys Jota de Vinaròs Dansada de Gandesa Jota Lo Punxonet Ball de Coques de Prades Jota de Banyeres

Balls de parella

Ball cerdà. Les parelles ballen una part de la dansa de forma seqüencial i no simultània. En algunes localitats comencen ballant les dones agafades en renglera i encapçalades pel primer home. Cada parella comença i acaba el seu lluïment amb un rístol a la dona. Acaben ballant totes les parelles conjuntament i de vegades amb una corranda.

Pot tenir d'altres denominacions com ballet, ball enrobat, ball de l'aiguarròs, ball dels casats, ball del Roser o ball de l'euga.

Es balla en motiu de la festa major o d'una festa molt assenyalada.

− Ball Cerdà a Viladrau− Ball Cerdà de Tremp− Ball Cerdà de la Seu d'Urgell, (1), (2), (3)

Balls de parella Ballet. Pot ser ballat en rotllana o en filera. Fan grups de dues parelles (de vegades

s'anomena ballet de quatre). Es balla principalment al Ripollès i la Cerdanya per festa major o una festa molt assenyalada

D'execució senzilla, pot acabar amb una corranda en què els homes acaben aixecant les dones.

− Ballet de deu a Ribes de Freser− Ballet d'Adéu a la Festa dels Elois de Berga− Trencadansa i ballets de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès: Entrada, Trencadansa,

Ballet de Deu, Corranda, Corranda del Poble

Dansa, danses o ball de plaça. Danses de caràcter greu i cerimoniós, amb coreografia força complexa i evolucions molt fixades.

Ballat sobretot a la Catalunya Vella.

− Dansa de Castellterçol− Ball de Veguers de Moià− Ball de plaça de Terrassa− Dansa de Pineda− Dansa Alpensina (d'Alpens)

Balls de parella

Ball de rams o ball del vano i el ram. Mena de ball pla senzill de festa major en què a la meitat de la dansa els balladors donen un pom de flors a les balladores. Els diners del ram són un recurs per pagar la festa i els músics. Ballat especialment al Pla de Barcelona.

− Ball del vano i el ram (paga-li Joan) de Sant Cugat del Vallès

− Ball del vano i el ram per l'Esbart de Granollers amb la cançó inicial

PAGA-LI, JOANPaga-li, Joan, a la Marieta;

paga-li, Joan, el vano i el ram.

- No l'hi vull pagar, perquè no el voldria;

no li vull pagar, perquè no el voldrà.

- L'hi pagaré jo, a la Marieta;

li pagaré jo i em farà un petó.

El vano, cinc rals i el ram una peça;

el vano, cinc rals, la coca no tant.

Balls de parella

Bolero. S’introdueix als Països Catalans a través de la cort castellana a partir de l’època del decret de Nova Planta de Felip V. És en realitat una variant de les seguidillas castellanes, provinents de la Manxa, com també ho són les sevillanas. El bolero n’és una variant lenta i majestuosa i el trobem a la Costera, la Ribera Alta, la Ribera Baixa, la Valldigna, l'Horta i Mallorca.

− Bolero pla de la Llosa de Ranes− Bolero d'Alcúdia de Carlet− Ball de Llauraores d'Algemesí− Bolero Mallorquí− Bolero (Illes)

Balls de parella El fandango, l'u o malaguenya. Ball originat a Andalusia a finals del

s. XVII. Arriba a Mallorca i Menorca a finals del s.XVIII, on té estructura de tipus andalús, diferenciant la tornada amb 'paseo' de la cobla on es fa un pas diferent cada vegada. Sembla ser que també va penetrar a la Catalunya Nova i a la zona de Lleida.

− Fandango menorquí L'Amo de Son Carabassa− Fandango Pollencí

Al País Valencià el trobem a les comarques de la meitat sud i a la costa del nord fins a la comarca de La Plana. S'anomena malaguenya al sud, a les comarques centrals u, a les comarques castellanoparlants més interiors fandango i a les de més al nord marineria. Ball de parella, antigament solt i més modernament agarrat. També hi ha algunes variants de l'u en rogle a les comarques centrals, que reben noms com villanera, safanòria, ball pla o sandinga.

− Malaguenya de Barxeta cantada per en “Botifarra” i una altra− Fandango d'Aiora− Sandinga de Xixona, (1)− L'u d'Ador

Balls de parella

Les mateixes. És l'únic ball de plaça genuí de Mallorca que encara es balla i el trobem a la part de llevant. Presenta trets interessantíssims ja que arrela en les formes de dansa més antigues, catalanes i europees, molt anteriors a l'onada de cultura hispànica dels segles XVIII i XIX. El perill que amenaça constantment la mateixa és el de ser confós amb la jota.

− Mateixa

Seguidilles. Ball originari de Castella estés a partir del s. XVI, del qual se'n conserven pocs exemples. Existeixen dos estils diferenciats pel seu ritme, les més antigues o clàssiques, anomenades torrades en algunes comarques i les ràpides o manxegues, també anomenades corrilles o corridas. Les primeres són més freqüents a les comarques del nord del País Valencià i es ballen en rogle, encara que també apareixen a la Marina i la Serrania d'Alcoi on es ballen en quadre i fent cadenes o encreuaments. Les segones són més freqüents a les comarques centrals interiors i solen ballar-se en parella.

Balls de parella

Copeo. És un ball emparentat amb la seguidilla. L'estrofa literària que usa és la cobla o cançó i no l'estrofa de seguidilla. El copeo valencià és molt més lent que el mallorquí, i només se n'han conservat tres exemples a la zona de la Serra de la Mariola.

− Copeo Matancer− Copeo de Muntanya

Valencianes. Gènere estès per la comarca de l'Horta de València i algunes comarques pròximes. Existeixen tres estils diferents: l'U i Dos, L'U i Dotze i L'U. Els dos primers guarden relació amb la jota i el tercer amb el fandango andalús. El naixement de les valencianes com a ball, és degut als mestres dels quadres de balls populars de la ciutat de València, que van adaptar passades populars però amb la tècnica del ballet al cant d'estil Són per tant un tipus de ball espectacular nascut als entaulats.

− Valencianes de Carlet− Valencianes d'Albuixec

Balls de parella

Jota de quatre. És un gènere musical exclusivament valencià. El nom no ens ha d'induir a pensar que és un tipus de jota, ja que es diferencia clarament d'aquesta. S'han conservat molt pocs exemples a les comarques de l'Alcoià, la Vall d'Alabaida i la Marina Alta. Sol ballar-se en quadres de quatre persones i formant cadenes.

Balls de parella

Fandango (del nord): És un gènere molt abundant a les comarques valencianes del nord, encara que també apareix a les Terres de l'Ebre i les poblacions aragoneses pròximes a la ratlla de València. Es un fandango arcaic, emparentat amb altres fandangos ibèrics i amb els fandangos de cobla partida del sud valencià. Generalment té un ritme molt ràpid i s'usen passades molt lluidores. En moltes ocasions va lligat a la jota, de manera que es passa de la jota al fandango sense parar la música ni el ball.

Fandango (de cobla partida). És un gènere musical que només apareix a la Serrania d'Alcoi, la Foia de Castalla i el Camp d'Alacant. Està emparentat amb els fandangos del nord del País Valencià, amb altres fandangos ibèrics i fins i tot de les Illes Filipines. Sol ballar-se en filera i formant cadenes.

Balls de parella

Ball pagès. Conjunt de danses ballades a Eivissa tot i que sembla que es ballaven a d'altres terres catalanes a l'edat mitjana. L'home normalment gira al voltant de la dona, a qui no pot donar l'esquena. L'origen del ball no se sap en una total certesa, però es creu que és molt antic per la seva estètica i els ritmes de la música, amb molta percussió.

Fins els anys trenta del s. XX el Ball Pagès era ben viu, es feien ballades a les cases pageses amb motiu de les principals festes familiars (com les matances), a casaments, a totes les festes de poble o a festes a pous. Els anys trenta s'estronca el mode de vida tradicional del camp de les Pitiüses i el Ball Pagès, considerat despectivament poc menys que de salvatges, es deixa de ballar durant unes dècades fins l'època de la transició, que es recupera ja amb caire folklòric com a element cultural autòcton.

Hi ha tres danses tradicionals: sa curta, sa llarga i ses nou rodades.− Ball Pagès, (1), (2)

Balls de parella – altres exemples Ball de Donzelles a Plaça de

Granollers. Té els seus orígens al segle XVI. Actualment es balla cada diumenge de Festa Major a la plaça de la Porxada.

L'anguila de Figueroles Ball de nyacres Ball dels reguers Danses de Callosa d'En Sarrià Ball del Tirabou de Gaserans a

Sant Feliu de Buixalleu Balls de la Vall d'Aran (que

cadascú consideri si són terres catalanes o occitanes)

Balls de parella reservats a certes persones

Són els balls en què participen pabordes, confrares, pabordesses, majorales, majorals i altres càrrecs de les nombroses confraries. En alguns casos són les úniques persones que poden fer el ball (ball de pabordes de Sant Joan de les Abadesses, d'almorratxes de Lloret de Mar, de la garlanda de Vallbona d'Anoia, etc.), i en d'altres l'inicien per obrir-lo a la resta de balladors.

Ball del ciri: Escenificació del traspàs de càrrecs entre els que el deixen i els que hi accedeixen. També reb altres noms. La meitat de balladors i balladores porten un ciri i una almorratxa, símbols del càrrec que ocupen, que a mig ball donaran a la resta de balladors i balladores. És un ball cerimonial, i per tant reposat, greu i pausat. Estan formats per la suma de diferents parts coreogràfiques i musicals, i acaben amb totes les parelles ballant. En algun cas s'ha perdut algun dels elements, com a Viladrau (porten almorratxa i ram de flors) o a Manlleu (porten ram de flors i ciri).

− Ball del Ciri de Moià− Ball del Ciri de Castellterçol− Ball del Ciri de Viladrau

Balls de parella reservats a certes persones

Balls d'almorratxes. Ballats per entre quatre i vuit parelles. Solen tenir una primera part reposada i una segona alegre i saltada, que culmina amb el trencament de les almorratxes al mig de l'espai de dansa. La coreografia no és gaire complexa.

Hi ha altres balls amb almorratxes com la trencadansa de Prats de Lluçanès o la gala de Campdevànol.

− Ball de morratxes de Blanes− Trencadansa de Prats de Lluçanès

Balls de canvi de parella i d'una solaSón balls socialitzadors en què tothom balla amb tothom. Generalment es fan

en rotllana de parelles.

L'Esquerrana. Ballat al Pallars Sobirà, Pallars Jussà i Alta Ribagorça. De vegades té lletra.

El Patatuf. Ballat a les comarques litorals i prelitorals entre Barcelona i Tarragona. N'hi ha diferents lletres.

− DeSant Isclede Vallalta (Maresme)

d

− De Tarragona Altres exemples: Ball de l'Estapera de Terrassa, punta i taló de Povellar, La

Castanya del Pallars, etc.

Morisques. Ball de festa major d'una sola parella. Ballat al Pallars Jussà i Pallars Sobirà. De passos saltats i vigorosos va acompanyat de trabucades i llançament de confits.

− Morisca de Gerri de la Sal, (1)

Balls de Carnaval

Ball de gitanes. Aquest qualificatiu s'adoptà a finals del s. XVIII, i s'estengué pel Vallès Oriental, Vallès Occidental, Maresme, Baix Llobregat i Penedès. Inclouen el punteig d'espolsar (antigament s'anomenaven espolsades) i diverses parts musicals i coreogràfiques, que les converteixen en una ballada amb diferents danses enllaçades que tenen diferents noms (pavana, jota, pasdoble, catxuxa, etc.). Els balladors acostumen a tocar castanyoles. Es ballen a la plaça per colles formades per balladors i diverses figures o personatges com els nuvis (primera parella amb vestimenta distintiva), els diablots, el vell i la vella, el capità, les cosidores i les vestidores, etc. En molts indrets és ballat per diverses colles segons l'edat o l'estat civil. Acostumen a començar amb un pasdoble o galop, que serveix per entrar a la plaça.

Hi ha altres danses semblants amb noms com ara disfressada, espolsada, quadrilla, etc.

− Ball de Gitanes de Llinars del Vallès− Ball de Gitanes de Sant Cugat del Vallès− Ball de Gitanes de Lliçà de Munt− Ball de Gitanes de Sant Vicenç de Castellet− Ball de Gitanes a Granollers

Balls de Carnaval Hi ha altres danses semblants amb noms com ara disfressada, espolsada,

quadrilla, etc. I d'altres que també és ballen per Carnaval.− Contradanses a Solsona− L'Espolsada de Premià− Danses de Vilanova

Balls de collaBalls que surten al carrer formant part de cercaviles, seguicis i processons, en

zones urbanes. Són balls tancats per als integrants de la colla, davant un públic que els mira. Havien estat ballats només per homes.

Hi ha balls molt diferents, i acostumen a mostrar habilitat amb algun element que porten com ara espases, bastons o pals, cèrcols, gegants, etc. També s'hi inclou la imatgeria festiva (gegants, nans, mules, àligues, lleons, dracs, etc.

Les colles porten una indumentària uniforme que els identifica i els separa del públic que els observa.

La majoria d'aquestes danses tenen l'origen en la processó del Corpus que se celebra des de la segona dècada del segle XIV.

Balls de colla

Balls de gegants: generalment presenten dues parts, una reposada i de presentació de figures i una segona saltada (a la manera de ball pla i corranda). Acostumen a ballar una parella.

− Ball de gegants d'Ontinyent− Gegants de Santa Maria del Camí− Gegants de Llucmaçanes− Ball de gegants de Figueres− Ball de gegants d'Olot

Balls de colla Balls de nans, nanos, capgrossos, caparruts o

cabuts: són rics musicalment i coreogràficament, amb diverses parts enllaçades. Són més nombrosos que els gegants (4 o més).

− Ball dels Nans de Solsona− Nans vells de Manresa− Ball dels óssos de Solsona− Ball de Nans d'Olot− Ball de Nanos de Gandia− Ball de Cabets d'Ontinyent− Ball dels Nanos de Callosa d'En Sarrià− Ball de Nanos de Godella− Nans de l'Ametlla de Merola− Capgrossos macers de Barcelona− Capgrossos de Vilafranca: Ball del ram− Nans de València a Sueca

Balls de colla

Balls de les figures de bestiari: són individuals. Un dels més remarcables és el ball de l'àliga, pel seu caràcter de representació municipal que dóna solemnitat i seriositat.

− Ball de la Momerota de Mataró− Ball de l'Àliga de Solsona− Ball de l'Àliga de Mataró a

Barcelona− Ball del Drac de Solsona− Ball del Lleó de Barcelona

Balls de colla Balls de cavallets, de cavallins, cavalls cotoners o

cotonines: és lineal o circular. En la majoria de casos els balladors porten una llança o una espasa, i poden simular lluites. A Reus fan el ball de galeres i duen una pistola. Són balls molt moguts.

− Cavallets de Felanitx: S'envestida, Es Pas Nou, Es Rotlet, Es passeig, Ses Cadenilles, Ses Tres Potadetes, Ses Esses Velles, Es Canvis

− Cavallets de València− Cavallets d'Ontinyent− Cavallets d'Olot− Cotonines de Vilafranca del Penedès− Cavalls Cotoners de Barcelona− Cavallets de Solsona

Figuetaires.− De Vilafranca del Penedès

Tornejants− De Sueca

Balls de colla

Ball de bastons, bastonets o totxets: N'hi ha d'història llarga però alguns són recents a causa de l'expansió a partir del 1980. Ballat per balladors i balladores en nombre parell que porten un bastó a cada mà -a excepció del cap de colla o capità, que substitueix el bastó per la bandera o penó corresponent-, que entrexoquen els uns amb els altres o amb els d'un mateix.

En general les formacions són de quatre, vuit, dotze o setze balladors. Són ballats per la festa major, la diada del Corpus i altres festes assenyalades.

Essent tradicionalment un ball d'homes sols, assimilà la incorporació de les dones a partir de la dècada de 1970, i moltes colles han esdevingut mixtes. En algunes poblacions continuen essent ballats només per homes, mentre que en d'altres coexisteixen colles femenines i colles masculines. En la majoria de colles mixtes, les dones van vestides amb pantalons i camisa, i només en algunes colles van amb faldilles.

Hi ha diferents “famílies” de balls de bastons amb característiques pròpies.

Balls de colla

Ball de bastons, bastonets o totxets, i d'espases:

− Bastoners de l'Arboç, de la família bastonera del Baix Penedès. Moviment de cames similar al de córrer però a lloc, freqüents cops de sotacama, utilització de clos o rebatre per rematar una frase de la música. Balls vivaços sense arribar a les velocitats de l'Alt Penedès ni la parsimònia dels balls del Garraf.

− Bastoners de Sant Quintí de Mediona− Bastoners de Tarragona: Van acompanyats d'un macer i un dimoni.

Gran rapidesa de cops i desglossament d'intensitats marcant la música. Centru i pericó

− Bastoners de Vilafranca del Penedès. Encara van més ràpid que els del Baix Penedès

− Bastoners de Ribes. Les creus , la boja, el plegafems

Balls de colla− Bastoners de Cambrils.− Bastoneres de Vilanova I la Geltrú. Pavana, bastoners− Totxets de Camporrels i Malpàs− Bastonets d'Algemesí:Xiquesi xics− Ball d'Espases (esbart de Tarragona)

(

− Ball de Turcs i cavallets de Tarragona− Ball de bastons de Solsona.− Ball de bastons de Cardona.− Ball de bastons de Prats de Lluçanès− Ball de bastons de Moià− Bastoners d'Igualada− Bastoners de Masquefa− Ball de bastons d'El Vendrell− Bastoners de Súria. La Comara

Balls de colla

Ball de pastorets: Cada dansaire porta un bastó o pal força més llarg que al ball de bastons i l'agafa amb les dues mans. El ballen un nombre parell de vuit o més. Piquen entre ells amb els bastons i fan diferents evolucions. Acaben amb l'enfilada del majoral o la majorla al damunt duna estrella que fan tots els bastons encreuats, des d'on crida un vers. La figura de l'estrella és de les més emblemàtiques entre els balls de colla. Havia estat un ball parlat.

− Pastorets de Vilafranca del Penedès

Moixigangues o moixerangues: De la zona costanera entre el Garraf i el Tarragonès, Lleida i País Valencià. Les colles les formen més de 10 components, bàsicament homes. La dansa té dues parts: a la primera els balladors acostumen a posar-se en dues fileres que es converteixen en una de sola. A cada repetició de la segona part, la colla construeix en uns instants precisos un dels quadres plàstics de què es compon el ball. Els balladors porten ciris o atxes a la mà.

− Moixiganga de Sitges

Balls de colla

Ball de valencians: Es balla del Garraf fins més avall del Tarragonès, al Baix Camp, el Priorat i l'Urgell. Són ballats de vuit balladors a més de vint. Documentat a partir del s XVII és un ball alegre, dinàmic i variat, ballat només per homes fins a la dècada de 1980. Els balladors porten un gran mocador que utilitzen a les evolucions coreogràfiques que fan entre torre i torre. En algun moment les torres es van independitzar del ball per donar lloc als castells.

− De Tarragona− De Vilanova i la Geltrú

Balls de cercolets o d'arquets: Fins fa poc ballat només per homes. Són colles de vuit a dotze components. Fan diverses figures que construeixen amb l'ajut dels cèrcols. També aquí formen una estrella amb els cèrcols on hi pujarà un ballador.

− Cercolets de Vilafranca del Penedès− Arquets d'Ontinyent− Ball de Ballestes

Balls de colla

Balls de faixes: A les comarques centrals de l'Anoia, Baix Penedès, Urgell i Segarra. Balls per homes fins la darreria del s. XX. Els balladors i balladores se situen en doble filera i llancen els uns als altres la faixa que porten cargolada a la mà. Fan diferents evolucions que poden acabar amb una estrella on hi puja el capdanser.

− Ball de faixes de Tous− Ball de faixes de Maldà

Ball de la Moma. Vuit ballarins representen la lluita entre la virtut (la moma) i els set vicis (els moms). La música és molt senzilla, una dolçaina toca la melodia i un tabalet l'acompanya amb un ritme ternari. Té lloc a diverses poblacions del país, com ara València, Sueca, Gandia, Xàtiva, Silla i Benetússer.

− Ontinyent

Balls de colla Ball de les àguiles i sant Joan Pelós. És una dansa ritual que es

realitza a la processó del Corpus. L'únic poble que conserva la tradició es Pollença. A la part davantera de la processó dues al·lotes toquen unes castanyoles i mouen de forma simètrica les figures d'àguila que duen a la cintura, semblants als “cavallets”. Van darrera la figura de Sant Joan Pelós, que representa a Sant Joan Baptista, i fa una dansa ritual amb uns orígens molt antics, tot trepitjant els pètals que es tiren dels balcons. Després “fan les taules”, és a dir: visiten una sèrie de cases on els donen a tastar dolços.

− Ball de Sant Joan Pelós de Felanitx

Cossiers. L'aparició dels cossiers es trobaria a la festa medieval del Corpus com a figures que acompanyaven la processó, posteriorment la dansa hauria passat a les festes patronals dels pobles. El grup el formen sis balladors masculins anomenats cossiers, la dama i el dimoni.

− Montuïri− Alaró : Ball de la gentil senyora, Ball de l'embull, − Algaida− Cossiers de Palma− Manacor− Pollença

Balls de colla

Danses de la mort: La Dansa Macabra és un gènere literari, coreogràfic i espectacular que neix potser arran de les pandèmies que assolaren Europa en l'últim terç del segle XIV. L'única dansa de la mort que s'ha perpetuat a Europa en el context popular és la comparsa de Verges, inclosa en la representació urbana de la Passió de Crist que se celbra la nit del Dijous Sant.

− Dansa de la Mort de Verges, (1)− Dansa de la Mort del Cant de la Sibil·la d'Ontinyent

Dansa dels llenyaters. Es balla per Nadal.

− De Vilamarxant

Ball dels Garrofins de Moià

Balls de colla

Balls de gitanes: Tipus de balls de cintes (diferents dels balls de gitanes del Vallès de Carnestoltes). Abans eren ballats per homes amb roba de dona. Són balls amb pal, en què els dansaires se situen en rotllana al voltant del pal i subjecten les cintes. Hi ha tres parts diferenciades: a la primera les cintes es trenen i es destrenen; la segona és ballada per les gitanes i els galerons, i la tercera part formada per una evolució de totes les gitanes en cercle al voltant del pal però sense cintes i sonant les castanyoles. A continuació hi ha una part parlada sovint de to picant i caràcter sexual.

− Ball de gitanes de l'Arboç− Ball de gitanes del Vendrell− Ball de gitanes de Vilafranca del Penedès− Ball de gitanes de Tarragona

Ball de gitanes de Moià

Balls de colla

Balls de cintes o de betes

− Ball de vetes de Sueca− Ball de cintes de Cardona− Ball de la Magrana− Ball de la veta d'Ontinyent− Ball del Pal de Sueca

Balls de panderos o de panderetes

− Trobada de balls de panderos− Ball de panderos d'El Vendrell

La Patum de Berga La Patum de Berga és una festa tradicional i popular que se

celebra a la capital de la comarca del Berguedà, durant la festivitat de Corpus. Consisteix en diferents representacions al carrer i amb la participació ciutadana, a les quals n'és característica la presència de foc i pirotècnia.

Patum Completa: Té lloc el dijous i el diumenge de Corpus a dos quarts de deu del vespre. Hi participen els mateixos entremesos que al matí, però en comptes de fer-hi només una actuació en fan quatre. Després de la segona i la quarta actuació tenen lloc els Plens. Al final, torna a haver-hi Tirabols.

Comparses que hi participen: Tabal, Turcs i cavallets, Maces, Guita Grossa, Gegants, Guita Xica, Àliga, Nans vells, Nans nous, Plens. S'acaba amb els Tirabols.

Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí

Festa tradicional que se celebra els dies 7 i 8 de setembre de cada any. La Volta General: La processó anomenada de La Volta Gran, és la més

llarga amb més de 7 hores de duració, s'inicia el mateix 8 de setembre a les 20 hores des de la basílica menor de Sant Jaume i finalitza sempre, encara que no hi ha cap horari establit, passades les dos de la matinada. En aquesta processó els tradicionals balls d'Algemesí i la imatge de la patrona transcorren de nou pel nucli antic de ciutat, repetint l'itinerari original de 1724, quan apareixen les primeres notícies sobre les festes.

Balls: − Muixeranga: un exemple i un altre− Bastonets− Arquets− Carxofa− Pastorets− Bolero (Ball de llauradores)

(

− Tornejants (floreta)

)

Festa Major de Sant Pere de Reus L'estructura fonamental de la festa està perfectament

ritualitzada, començant la vetlla de Sant Pere i acabant al final de la diada, i s'ha mantingut estable durant prop de quatre segles. Documentalment, des del segle XVII, els balls populars i les figures festives han acompanyat al consistori en el seguici.

El seguici al carrer, amb l’anada i la tornada de les autoritats des del Mercadal a l’església de Sant Pere, així com la processó, són l’exposició pública dels elements festius acompanyant les autoritats, precedides pels macers i per la bandera de la ciutat: el Ball de bastons, el Ball de Cavallets, el Ball de Cercolets, el Ball de Diables, el Ball de Galeres, el Ball de Gitanes, el Ball de Mossèn Joan de Vic, el Ball de Prims, el Ball de Valencians, la Moixiganga, la Mulassa, l'Àliga, la Víbria, el Drac, el Basilisc, el Lleó, els Gegants i els Nanos.

Balls parlats

Balls de temàtica religiosa: − Ball de diables: Entremès àmpliament difós a la segona meitat del s. XV.

Sant Quintí de Mediona Ribes Igualada

− Ball de Santa Margarida: Ball parlat hagioràfic ballat a la Riera de Gaià.− Ball del Sant Crist de Salomó− Ball de la Mare de Déu de Reus

Balls de temàtica profana:− Ball de Serrallonga: un dels primers balls parlats que es coneixen

documentat en més de vuitanta poblacions, des del Rosselló fins al Priorat

Ball d'En Serrallonga de Vilafranca del Penedès

Balls parlats

Recreació de fets històrics:− Dansa de mossèn Joan de Vic− Ball dels voluntaris de l'Àfrica

Balls satírics:− Ball de pastorets o pastorades

Pastorets de Sitges− Ball de malcasats

Malcasats del Vendrell− Ball de gitanes: del Vendrell, de Vilafranca del Penedès − Ball de les criades− Ball de dames i vells: de Reus− Festa de l'ós: a Sant Llorenç de Cerdans, a Arles (1)

Altres balls

El garrotín: Ball propi de la comunitat gitana de Lleida. D'origen incert. Dins l'àmbit genèric dels balls tipus rumba, es considera un ball de postures. En la comunitat gitana, el garrotin se sol ballar en festes familiars, sobretot casaments. Semblant a aquest ball a Lleida es balla també el dansó, d'origen paio i considerat el ball de postures per excel·lència.

Ball de Sant Ferriol: un dels diferents balls de taverna que han arribat als nostres dies

Dansa Tradicional al Baix LlobregatESBARTS DANSAIRES

Dansaires de L'Hospitalet Esbart Brugués del Centre Cultural de

Gavà Esbart Dansaire de Castelldefels Esbart Dansaire de Molins de Rei Esbart Dansaire de Sant Joan Despí Esbart Dansaire Sant Isidre. Grup

Folklòric de L'Hospitalet Esbart de Cornellà de l'A.S.C. Grups

de foc i dansa

Esbart Olesà

Esbart Sant Feliu . Agrupació Cultural Folklòrica

Esbart Sant Martí de Torrelles Esbart Vicentí

Esbart Vila d'Esplugues

Esbart Dansaire de Martorell Esbart Dansaire la Tornaboda de Gavà Esbart Dansaire Santa Oliva de l'UEC

Olesa

Dansa Tradicional al Baix LlobregatCOLLES BASTONERES

MARTORELL. Repertori de Vilanova i la Geltrú com La boja, El corrandillo, La pavana, la segona i la tercera.Cas a part són dues peces d'Abrera que allà ja no es fan: El Garçot i El Nou d'Abrera, que han perviscut gràcies a ballar-se a Martorell.

ABRERA. Ballaven balls de Vilanova i El Garçot, el Ball Nou (el Nou d'Abrera) i el Ball Rodat. Els dos primers els conserven a Martorell i el tercer s'ha perdut.

ESPARRAGUERA. Se n'han perdut els balls. Com a mínim una música fou introduïda pel flabiolaire Josep Carbó a Masquefa.

PALLEJÀ. No hi ha cap ball tradicional, tot és de nova creació. MOLINS DE REI. Van crear colla el 2003 ensenyats per gent de Masquefa. SANT FELIU DE LLOBREGAT. Hi havia colla però la d'ara és dels anys 90 del sXX,

els Ceballuts. Fan balls tradicionals i nous. ESPLUGUES DE LLOBREGAT. Creada el 1985, balls nous. LA PALMA DE CERVELLÓ. Ensenyats pels d'Esplugues. BASTONERS DEL MONTSERRATÍ

DANSES DEL BAIX LLOBREGAT Abrera: Garsot, El Nou (Bastons)

Collbató: Ball del Frare Blanc

Corbera de Llobregat: La Disfressada (1)Ball del Tortell

Cornellà: Ball dels gegants, La Gallarda de Pou

Esparraguera: Balls de bastons (perduts), Ball dels Gegants

Esplugues de Llobregat: Ball del Babau

Gavà: La Tornaboda, L'Espolsada Laietana, El Patatuf

L'Hospitalet de Llobregat: Ball dels Gegants

Martorell: Ball dels gegants,La Quadrilla

Molins de Rei: Ball del Camell, Ball dels Gegants

El Prat de Llobregat: Ball del Tortell, El Carnestoltes, Ball de la Creu, Ball de la Joia, Ball de la Batllessa, Ball de les Promeresses

Sant Feliu de Llobregat: Ball dels Gegants

Sant Climent: El Patatuf

Sant Esteve Ses Rovires: Ball de Garlandes

Santa Maria de Cervelló: Ball de Garlandes

Sant Vicenç dels Horts: La Disfressada

Torrelles de Llobregat: La Tal·lara

Vallirana: Ball del Vi

Viladecans: La Tornaboda, El Patatuf

LLISTAT DE DANSES

Llistat de danses tradicionals catalanes elaborat per Josep Bargalló. No hi són pas totes però dóna una idea de la quantitat que n'hi ha.

Índex de balls

BIBLIOGRAFIA Títol: Tradicionari : enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya / [director de l'obra: Joan Soler i Amigó]

Publicació: Barcelona : Enciclopèdia Catalana : Generalitat de Catalunya, 2005-

Títol: La Bolangera : amb la metodologia, glossari i fonts d'informació corresponents al conjunt de l'obra / M. Rosa Alonso ... [et al.] ; pròleg de Josefina RomaPublicació: Barcelona : Alta Fulla, 1992

Autor: Bové, Francesc de PaulaTítol: El Penedès : folklore dels balls, danses i comparses populars / Francesc de P. Bové ; edició del text del 1926, a cura de Joan Solé i BordesPublicació: Vilafranca del Penedès : Solé i Bordes, 1990

Autor: Rovira i Ferré, RobertTítol: El Ball de bastons a les comarques de Tarragona / [textos: Robert Rovira i Ferré, Àngel Vallverdú Rom]Publicació: Tarragona : Diputació de Tarragona, 2007

Autor: Insenser i Bertran, AntoniTítol: El Penedès : balls, dances i comparses / Antoni Insenser i Bertran ; pròleg i notes de Joan Solé i BordesPublicació: Vilafranca del Penedès : Comissió de Cultura de l'Ajuntament, 1982

Títol    El Ball pla / M. Rosa Alonso ... [et al.]Publicació    Barcelona : Alta Fulla, 2000

Autor    Bosch i Planas, JoanTítol    Del ball de moros i cristians al Penedès / el ball: Joan Bosch i Planas, Joan Solé i Bordes ; la música: Xavier BayerPublicació    Vilafranca del Penedès : Vilatana , 1998

Autor    Vallverdú Albornà, RamonTítol    Foc en dansa : els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona / Ramon Vallverdú AlbornàPublicació    [L'Arboç] : Ajuntament de l'Arboç : Esbart Català de Dansaires : Carrutxa, 2006

BIBLIOGRAFIA Títol    Les Festes a Catalunya / [direcció i coordinació de l'obra: Lluís Puig i Gordi]

Publicació    [Barcelona] : Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència : Editorial 92, 1999

Títol    El Ball cerdà, el ball de faixes / M. Rosa Alonso ... [et al.]Publicació    Barcelona : Alta Fulla, 1998Descripció física    110 p. : il. ; 24 cm

Títol    Els Balls de bastons / M. Rosa Alonso ... [et al.]Publicació    Barcelona : Alta Fulla, 1995

Títol    Cultura popularPublicació    [Barcelona] : Centro Editor PDA, DL 2005

Autor    Galmés, AntonioTítol    Mallorca, Menorca, Ibiza : folklore : danzas, costumbres, canciones / Antonio Galmés ; ilustraciones con acuarelas y dibujos de J. Coll BardoletPublicació    [S. l. : s. n.], 1950 (Inca : Graf. Duran)

Autor    Capmany, AureliTítol    El Ball i la dansa popular a Catalunya : història, descripció i ensenyament / estudi folklòric de divulgació per Aureli Capmany ; obra il•lustrada amb la transcripció musical de les melodíes dels balls i danses i amb profusió de dibuixos demostratiusPublicació    Barcelona : Millà, 1948

Autor    Bellmunt i Figueras, JoanTítol    La Vall de Boí : paisatges, tradicions i cultura popular / Joan Bellmunt i FiguerasPublicació    Lleida : Pagès, cop. 2001

Autor    Noguera i Canal, JosepTítol    Visió històrica de la Patum de Berga / Josep Noguera i CanalPublicació    Barcelona : Dalmau, cop. 1992

BIBLIOGRAFIA Autor    Farràs i Farràs, Jaume

Títol    La Patum de Berga / Jaume FarràsEdició    2a ed.Publicació    Barcelona : Labor, cop. 1992

Autor    Artís-Gener, Avel•líTítol    Festes populars a Catalunya / Avel•lí Artís-Gener, Bienve Moya ; pròleg: Pere Voltes BouPublicació    Barcelona : HMB, cop. 1980

Autor    Sadurní i Vallès, PereTítol    Folklore del Penedès / Pere Sadurní i VallèsPublicació    [Vilafranca del Penedès] : Fundació Caixa Penedès, 2000-2001

Títol    Del ball de les gitanes de Vilafranca / Col•lectiu "Payo" ; edició a cura d'Eloi Miralles i FigueresPublicació    [Vilafranca del Penedès] : [s.n.], 1987

Títol    Del ball de les Cotonines de Vilafranca / edició a cura d'Antoni Massanell i Esclassans, Eloi Miralles i FigueresPublicació    [Vilafranca del Penedès] : [s. n.], DL 1987 (Voissin i Mateu)

Autor    Capmany, AureliTítol    La Dansa a Catalunya / Aureli CapmanyPublicació    Barcelona : Barcino, 1953

Autor    Puig i Gordi, LluísTítol    Crònica i calendari de dansa tradicional / Lluís Puig i GordiPublicació    Tarragona : El Mèdol, 1994