Embed Size (px)
Citation preview
23/12/2011
Imma Coronado Castilla | David Garcia Segura
CONSTRUCCIÓ IV MUSAC
2
Índex
Introducció...................................................................................................3
Projecte........................................................................................................4
Tecnologia....................................................................................................9
Anàlisis tècnic.............................................................................................20
Detalls.........................................................................................................23
Fotos...........................................................................................................25
Conclusions.................................................................................................28
Bibliografia..................................................................................................29
3
INTRODUCCIÓ
L'edifici que analitzarem, es diu MUSAC. Dissenyat per Luis M. Mansilla i Emilio Tuñón, i ubicat
a la ciutat de Lleó a l'entrada del Barri de les Eras de Renueva. Va ser inaugurat a l'Abril del
2005, i guanyador del premi Mies Van Der Rohe.
Aquest museu neix amb un ampli sentit experimental a l'hora de concebre i desenvolupar
projectes i exposicions a tots els nivells, sobre un gran pla urbà.
A diferència d'altres espais, la finalitat dels quals es centra en l'exposició de col·leccions
històriques tancades, el MUSAC és un espai viu que obre les portes a una gran diversitat de
manifestacions artístiques contemporànies. Això és gràcies al conjunt de sales d'exposicions
autònomes i encadenades, que permeten realitzar exposicions de diferents mides i
característiques; cada sala, de forma quebrada, construeix un espai continu, però diferenciat
espacialment, que s'obre a altres sales i patis, propiciant visions longitudinals, transversals i
diagonals.
Cinc-centes bigues prefabricades tanquen uns espais caracteritzats per la repetició sistemàtica
i l'expressivitat formal.
4
PROJECTE
DESCRIPCIÓ DE L'EDIFICI
L'espectacularitat d'aquest edifici és la peculiar planta, heretada de la geometria d'alguns
mosaics romans, en el qual, la originalitat radica en que mitjançant dos polígons (un quadrat i
un rombe) permet desplegar una superfície contínua sobre el plànol.
Una característica de la identitat d'aquest peculiar edifici és la façana, composta per més de
3.000 vidres colorejats, inspirats en la vidriera de "El Halconero", una de les més antigues de la
Catedral de Lleó, del s. XIII, de la qual la imatge ha estat pixelada per donar color a cada un
dels vidres que cobreixen la façana.
A més, també es caracteritza per tenir en el seu interior, un conjunt de sales autònomes i
encadenades que permeten realitzar exposicions de diferents mides i característiques, cada
sala, de forma quebrada, construeix un espai continu, però diferenciat espacialment, que
s'obre a altres sales i patis, propiciant visions longitudinals, transversals i diagonals. Cinc-
centes bigues prefabricades tanquen uns espais caracteritzats per la repetició sistemàtica i la
expressivitat formal. En l'interior, el formigó blanc és el protagonista. A més de tenir uns
espectaculars lluernaris i patis.
Vidriera "El Halconero" MUSAC
Sala Vestíbul i lluernari
5
Al exterior, l'espai públic adquireix una forma còncava per acollir les activitats i trobades,
recollit per grans vidres de colors, sent el lloc on es rendeix homenatge a la ciutat com espai de
relació entre les persones.
ÚS
Com hem dit anteriorment, l'edifici que hem escollit és un Museu. És per això, que alhora de
decidir el sistema constructiu de façanes i coberta, s'haurà de tenir en compte que es buscarà
el màxim confort en les hores del dia (les hores en que el museu estigui obert), pel que la
façana no necessitarà un aïllament tèrmic extrem. A més, tampoc necessitarà un fort
aïllament acústic, ja que esta situat en una zona molt tranquil·la, i envoltat de zones
enjardinades.
6
CONTEXT I ENTORN
Està situat a la ciutat de Lleó, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó, concretament a la
Avenida de los Reyes Leoneses, 24.
La ciutat de Lleó, en la part nord d'Espanya, és una ciutat d'uns 135.000 habitants, que té la
fortuna d'albergar un dels museus d'art més important del moment.
L'impacte que té el MUSAC sobre el territori lleonès i els seus voltants, és indiscutible, ja que
s'ha convertit en un dels referents internacionals en l'art contemporani. Tant sols, el 51% de
les visites que va rebre, han set per par dels habitants de la ciutat. Això significa que fent una
mitja, vol dir que tots els habitants han visitat, al menys, una vegada el museu, durant els 5
anys de la seva existència. No hi ha dubte, que el MUSAC ha tingut un impacte positiu sobre la
població de Lleó.
La ciutat no és molt gran, té uns 12km d'extensió i 39 km² d'àrea. El territori de Lleó és
majoritàriament pla, però existeix un lleuger descens des de el "Monte de San Isidro" al nord i
al est. D'allà descendeix el riu Bermesga, que travessa la població al oest del centre, a tan sols
a tres quadres del terreny del museu i per altre banda, el riu Torío, que delimita la ciutat per
l'oest.
7
La traça de la ciutat és irregular i els vials es distribueixen per mitjà de rotondes que generen
una gran varietat de camins, vistes i formes a les quadres. Aquests paràmetres són un reflex de
la traça dels carrers, ja que la majoria dels casos s'aprofiten les façanes cap als carrers i
avingudes. Les construccions en general no són molt altes, i en ocasions tenen patis
intermitjos.
El MUSAC es troba inmers en el barri de les "Eras de Renueva". El terreny compta amb més de
20.000m² i es troba rodejat per dues avingudes a ambdós costats i dos carrers de baix fluxe. La
situació del terreny genera las possibilitats per desarrollar un projecte, que impacte i trenca
amb la homogeneïtat de la ciutat.
Per el projecte, es va aprofitar l'interior del terreny per l'edifici, deixant en tot el seu
perímetre, espai públic que es moldeja a partir de les façanes que cambien de direcció
constantment al llard del desenvolupament del museu, rodejades, en ocasions, per zones
ajardinades.
8
CLIMA
El clima de la ciutat de Lleó és un clima mediterrani continentalitzat. Això significa que és un
clima moderat amb característiques del clima mediterrani típic i del clima continental. Aquest
clima es dóna en llocs amb clima mediterrani que estan allunyats considerablement del mar.
La primavera és curta, l'estiu curt i calorós, la tardor llarga i amb bonança i l'hivern, també és
llarg, rigorós i molt fred, amb intenses nevades en les zones muntanyoses. En general, el clima
de Lleó és dur, amb temperatures extremes, amb màximes de 37 ºC durant el juliol, o mínimes
de fins a -17ºC al Gener.
Les precipitacions són irregulars. Es distingeixen clarament dues zones: el nord i el oest amb
més de 1.500mm anuals i a la Meseta amb 500mm anuals de mitja.
Pel que fa a la radiació solar,
Lleó està en la zona climàtica
III.
9
TECNOLOGIA
Els materials més utilitzats en aquests edificis són 3: Formigó, ferro I vidre.
El formigó constitueix tota l’estructura portant de l’edifici, , a la vegada que defineix les parets
dels espais exteriors en tons blancs.
El ferro crea una estructura de més de 500 bigues , que serveix per poder aguantar la façana
de l’edifici.
El vidre es l’imatge de l’edifici ja que, recobreix la façana amb unes 42 tonalitats diferents, ,
recordant als vitralls de la catedral lleonesa.
El terreny es totalment pla, i s’ha construït totalment a cota 0, per tant els treballs previs han
sigut pràcticament nuls.
ESTRUCTURA
El formigó armat és el material més utilitzat en el sistema estructural de l’edifici, per tant
interiorment serà un edifici abstracte i apagat, deixant el color i les textures exclusivament al
exterior.
Nivell de cimentació.
Totes les bandes trencades que van organitzant l'edifici, són murs de formigó blanc H-300,
recolzats en murets de 1.20 metres d'altura sobre sabates corregudes de formigó H-300 gris.
Aquest nivell de fonamentació és ja l'expressió formal del propi edifici, percebent tot el collage
d'espais diferents que sorgiran a l'interior del museu.
El contacte amb el terreny es resol amb un forjat sanitari, format per una base de “zahorra”
(és un materials format per àrids no triturats, sòls granulars, o una barreja dels dos; la
granulometria dels quals és de tipus continu) compactades, una capa de graves, un plàstic
separador per evitar l'ascens d'humitats i una solera de formigó gris, armada de 15
centímetres de gruix. Sobre aquesta primera solera s'han col·locat revoltons prefabricades de
plàstic, que a més d'evitar qualsevol possible ascens d'humitat permet registrar tot el
recorregut del sanejament horitzontal de l'edifici. Finalment, una solera de formigó gris
armada, de 15 centímetres, servirà de base al paviment.
10
Estructura vertical
L'elecció del formigó, "in situ", com a únic material en l'estructura vertical de l'edifici exigeix
una acurada execució i un gran esforç per aconseguir murs d'una sola peça, ja que el resultat
final és un fidel reflex de l'encofrat. En aquest cas, l'encofrat dels murs s'ha realitzat amb llistó
de fusta de pi i sobre aquesta l'encofrat metàl·lic.
Ens trobem amb un edifici on els murs de formigó defineixen completament el projecte. Són
estructura i al mateix temps compartimentació, arribant a convertir-se en l'acabat interior de
tot el museu, excepte en el hall principal d'accés, on es col·loca un revestiment de fusta de
roure tenyida en negre o en blanc, segons les zones. La fusta s'utilitza en taules de 7
centímetres i 25 mil·límetres de gruix, sobre llistons de fusta de pi, de 50x40 mil·límetres.
El forjat es resolt amb bigues prefabricades de formigó blanc de 80 centímetres d’alçada,
recolzades en els murs estructurals. Aquests són de 40 centímetres en el perímetre i de 65
centímetres quan es troben entre 2 pòrtics.
Sobre les bigues s'ha col·locat una llosa de formigó armat de 20 centímetres d’altura, formada
per una pre-llosa de 5 centímetres, utilitzada com a encofrat perdut i, com acabat interior de
les sales. Sobre la pre-llosa es col·locarà una capa de compressió de 15 centímetres.
Les zones de forjat que relacionen una estança d'instal·lacions, amb una sala d'exposició al
públic, es projecten amb llosa acústica. La solució constructiva és similar, amb l'aportació d'un
aïllament acústic sobre la llosa.
Els murs estructurals a partir del suport de la jàssera es redueixen a 25 centímetres de gruix i
es prolonguen 3 metres per generar unes galeries d'instal·lacions perimetrals i visitables.
Totes les instal·lacions es distribueix per una canaleta perimetral al paviment, tenen una i amb
sortida directa a les cobertes de grava.
La Façana i la coberta s’expliquen més extensament, en l’apartat següent
11
Acabats
L'edifici resol de manera rotunda els problemes constructius que planteja la seva forma i
suposa un compromís molt gran amb la sinceritat dels materials i l'absència de recobriments.
Es renuncia als sistemes constructius tradicionals en benefici de l'espacialitat i la continuïtat en
el material.
Per a la realització del paviment es col·loca perfils d'alumini L.60.6, aixecats del suport amb uns
separadors de 4 centímetres, formant una retícules de 1x3 metres, que tindran la missió
d'absorbir les dilatacions del paviment. Aquest es resoldrà amb una solera de 10 centímetres
de formigó negre, amb ciment gris dissolt en aigua.
El tractament del paviment als patis i en totes les zones d'urbanització exterior és idèntic, però
es substitueixen els perfils d'alumini per llistons de fusta d'iroko.
Els paraments verticals de la sala d'actes es revesteixen amb vidres de color negre, amb una
subestructura oculta d'acer inoxidable, ressaltant encara més el caràcter plàstic del projecte.
De cada biga prefabricada es va a penjar un vidre, també pintat en negre, reservant l'espai
entre ells per situar tota la il·luminació de la sala.
12
FAÇANA
Totes les façanes s’han projectat amb un tancament multicapa d’inèrcia invertida . Sobre el
mur de formigó s’aplicarà una barrera de vapor i posteriorment un aïllament rígid inalterable
per la llum i el calor, que utilitza en les seves dues cares una làmina d’alumini, amb la cara
exterior lacada en blanc. Per tancar tota la volumetria s’ha utilitzat grans vidres 6+6 stadip
translúcids en blanc en gairebé tots els edificis i de colors en la zona d’accés principal
Els vidres de color estan lacats amb pintura resistent a l’acció solar, i posteriorment són
sotmesos a un procés de termoenduriment que permet que es vitrifiqui la pintura i el vidre,
per la seva posterior laminació amb butiral transparent. L’estructura portant d’aquest
tancament es manifesta a l’exterior amb elements basics de modulació de façanes, generant
unes línees horitzontals que l’hi donen una certa serenitat al conjunt, és a dir, un entramat per
col·locar els vidres.
Per tant l’ordre de muntatge de les façanes es primer de tot el mur de formigó, desprès la
pel·lícula que conforma la barrera de vapor i l’aïllant tèrmic, a continuació es col·locarà
l’entramat de perfils i finalment els panell de vidre.
MUR DE FORMIGÓ
La part interior de l’edifici esta feta de murs de formigó. Les tasques que s’han de fer per fer
un mur de formigó són:
1. Tasques prèvies
2. Replanteig
3. Encofrat
4. Col·locació de l’armat
5. Formigonat
6. Desencofrat
7. Juntes de formigonat
8. Curat del formigó
Després de la construcció del mur de
formigó, es col·locarà una capa que serà la
barrera de vapor.
Per què s’utilitza la barrera de vapor?
En aquesta foto es pot veure per
sota de l’edifici el mur de formigó
armat.
13
Per evitar el fenomen de condensació superficial en el parament interior de mur, haurà
d’haver un índex d'aïllament tèrmic que asseguri una temperatura d'aquest parament superior
a la del punt de rosada, complementada amb un sistema de ventilació eficient.
Pel que fa a la condensació a l'interior del mur, la solució consisteix a no permetre l'arribada
del vapor d'aigua fins al pla de condensació, el que pot aconseguir mitjançant l'execució d’una
pel·lícula impermeable als gasos que constitueixin veritables barreres de vapor, com ara les
pintures brillants, làmines metàl·liques, o pintures asfàltiques.
AÏLLAMENT TÈRMIC
Després de la col·locació de la barrera de vapor s’executarà
l’aïllant tèrmic. Aquest aïllant és inalterable al pas de la llum i
el calor, i utilitza en les seves dues cares una làmina d’alumini,
amb la cara exterior lacada de blanc, tal i com havíem dit
abans.
Com no hem trobat quin és l’aïllant tèrmic utilitzat en aquesta
façana podem imaginar-nos que serà una llana de roca o de
vidre o algun tipus de poliestirè extruït.
Aquest materials tenen una gran capacitat d’aïllament tèrmic
ENTRAMATS
Per col·locar tots els panells de colors s’ha utilitzat un entramat amb bandes horitzontals i
verticals. Aquest edifici ressalta la perfileria horitzontal er donar un toc de serenitat a l’edifici.
Els perfils que conformen l’entramat són la part portant de l’exterior de la façana.
Aquest sistema és molt fàcil d’executar. Haurem d’anclar els perfils i els entramats a les zones
estructurals a través d’algun sistema de subjecció. Un cop col·locat l’entramat poder anant
col·locant els diferents panells de vidre.
Com podem veure a l’ imatge s’aprecien els perfils verticals
entre panell i panell i els perfils horitzontals que
sobresurten uns centímetres de la façana.
Panell de colors:
En la façana trobem grans panells de color que adornen
l’estructura. Aquest panel són de tipus stadip.
Stadip és un envidriat de seguretat; anomenat també vidre laminat o estratificat, és un vidre
compost per dos o més llunes, planes o corbes, entre les quals s'intercalen una o diverses
làmines de butiral de polivinil, material de gran adherència al vidre i elevada resistència i
Llana de vidre, on es pot apreciar
la làmina d’alumini que té a la part
superior
14
elasticitat. Sota pressió i temperatura, aquest conjunt de llunes i làmines de butiral, es solda
sòlidament i forma un bloc compacte que manté la transparència del vidre, sent capaç de
suportar violents impactes sense ser perforat.
En la fabricació de Stadip poden combinats tot tipus de vidres, PLANILUX, Parsol, Reflectasol,
COOL-LITE i PLANITHERM així com butiral incolor, de color o translúcid per aconseguir l'efecte
tècnic o estètic desitjat. El grau de seguretat de Stadip depèn del gruix i nombre de llunes que
el componen.
Aquest edifici mescla vidres colors en la zona principal de l’edifici, i vidres translúcids en blanc
a tota la resta dels edificis.
Es pot observar els dos tipus de
vidres que hi han, els de color i els
translúcids sense color.
15
COBERTES
Tenim dos tipus de cobertes segons el sistema que s’ha escollit. Tenim uns edificis que utilitzen
cobertes invertides i altres, amb cobertes de fixació alçada amb xapes de zinc.
COBERTA INVERTIDA
La opció donada a la llosa de formigó és una coberta invertida, amb formació de pendent,
doble capa de làmina impermeable a base de poliester armat amb fibra de vidre i acabat amb
fel coat, aïllament de poliestirè extruït, del tipus roofmate de 10cm, un geotèxtil i un acabat de
grava.
La coberta invertida és aquella en la qual l’aïllant tèrmic protegeix la làmina impermeabilitzant,
és a dir, el contrari que les cobertes tradicionals (tenen l'aïllant per sota de la làmina
impermeable i l'aigua se’n va relliscant pel paviment fins al punt de desaigua). Aquestes
cobertes poden adoptar aquesta disposició perquè l’aïllant (poliestirè extruït) és molt resistent
a l' intempèrie.
Procés constructiu coberta invertida
La manera que s’ha emprat per construir aquesta coberta és:
1. Sobre la base estructural es crea un petit pendent per dirigir l’aigua de la pluja als
embornals, aquesta base pot ser de formigó alleugerat.
2. Sobre aquesta capa de pendent es col·loca la làmina impermeabilitzant, que evita que
l’aigua penetri dins de l’edifici.
3. Es col·loca un geotèxtil protector per minimitzar danys mecànics que puguin fer malbé
la làmina impermeabilitzant.
4. Es posa un aïllant tèrmic, format per plaques o panells rígids de poliestirè extruït.
5. Per protegir l’aïllant de la intempèrie, i per evitar que pugui ser succionada per el vent
o aigua, es remata la coberta amb una protecció pesada, que pot ser de diversos tipus.
En aquest cas, aquesta protecció serà la grava, que és un mètode molt bo per cobertes
intransitables.
16
COBERTA DE JUNTA ALÇADA (ENGATILLADA)
L’altre solució adoptada de coberta correspon a les galeries de instal·lacions, on s’ha optat per
una coberta de zinc sobre una llosa de formigó funcionant en mènsula amb el mur, se l’hi ha
donat una pendent del 5%. Les següents capes formaran el sistema d’anclatge del zinc,
mitjançant una coberta ventilada. Primer es col·loca , a mode de rastells, omegues subjectades
amb poliester per evitar la perforació de l’ impermeabilització, entre les quals es col·loca
l’aïllament tèrmic de llana de roca de 120kg de densitat i desprès els perfils en la direcció
perpendicular, on s’anclarà una xapa grecada. Sobre d’aquesta es col·locarà el “deltadrén “ i la
xapa de zinc engrapada de 0.8 mil·límetres amb platina gris fosc al titani.
Es un sistema que cobreix la coberta engatillant les xapes longitudinals entre si en obra, per
formar una junta estanca i de fixació oculta. La seva estètica és discreta, deixant veure unes
línees fines cada mig metre, més o menys. Aquestes línees estan encarades en la direcció de la
caiguda de l’aigua.
17
En el dibuix es pot observar les
diferents parts de la coberta,
des de la llosa de formigó, fins
la xapa d’alumini. També
podem veure l’aïllant entre els
perfils.
Característiques d’aquest sistema de coberta
Característiques
Tipus de coberta De junta alçada ventilada
Material Zinc
Estètica Aporta direccionalitat a la coberta Les juntes segueixen la direcció de
l’aigua
Geometria Plana (amb una mica d’inclinació)
Estanqueïtat Pendent del 5%
Els mínims de la pendent depenent de
cada projecte, influeix la longitud de les
xapes
Mètode de fixació
Indirecta, amb patilles fixes i mòbils
en les juntes, subjectades al suport
amb cargols
Les patilles mòbils deixen la dilatació del
metall en el sentit longitudinal de les
juntes
Tamany de la junta
alzada
Un nervi de 25mm d’altura x 5mm
d’amplada
Tamany de les
"bandejas"
De 450mm d’ample i 8 metres de
longitud
Suports necessaris Per tota la superfície. S’utilitzarà una xapa grecada
Procés constructiu coberta junta alçada (engatillada)
1. Transport a l’obra dels materials, la xapa vindrà amb bobines enrotllades. 2. Es donarà la forma a la xapa .La bovina subministra a la perfiladora la xapa, que
passarà per dins de la perfiladora i sortirà amb la forma definitiva de la "bandeja", la
qual serà transportada a través d'uns rodets fins al més a prop possible del lloc de
col·locació. 3. Es col·locarà en mode de rastell, omegues subjectades, amb poliester per evitar la
perforació de l’ impermeabilització, tal i com hem resumit abans. 4. Entre els perfils en forma d’omega es col·locarà l’aïllant tèrmic, que en aquest cas serà
llana de roca. 5. Es posaran les xapes damunt l'estructura regulable i aniran fixats mitjançant uns
cargols d'acer inoxidable
6. Finalment es posen les "bandejas” de zinc, amb una platina gris fosc. El material és
resistent a l'aigua marina i a la corrosió.
18
Veiem la descarrega de les
bobines, que serviran per
conformar la xapa
Procés de unió entre les
diferents xapes
Es pot observar l’aïllant que es
col·locarà entre els perfils Tenim la perfiladora , on es
pot fer a peu d’obra la forma
que es vol per les xapes
19
CLIENTALITZACIÓ DEL SISTEMA I COMPRENSIÓ DEL PROCÉS
El MUSAC es un d’aquells edificis que no deixa indiferent a ningú, ja sigui positivament o
negativament.
Aquest edifici pretén donar un toc d’aire fresc al estereotip d’edificis que trobem a Leon,
donant una sensació d’amplitud i color.
La seva façana ens transmet dos conceptes. Per una banda a l’interior dona una sensació de
gran amplitud, ja que quasi tot esta fet amb un acabat de formigó blanc, si això l’hi afegim que
no trobem quasi cap pilar ens transmet una sensació d’espai. Per l’altre banda a la part
exterior tenim un contrast de façanes de color amb façanes translúcides, donant una gran
sensació de vida i fa que ens quedem admirant aquesta obra.
Donant una definició més tècnica i poètica podem dir que:
La nuesa del formigó blanc es fa protagonista a l'interior i dóna una homogeneïtat contínua.
Juntament amb els sostres alts i les bigues exposades, el joc dels angles dels murs i les
obertures als patis interiors creen una potent poesia visual. L'absència d'espais de circulació
com passadissos o distribuïdors permet al visitant definir el seu propi recorregut del museu,
dels espais que flueixen entre si. La combinació neta i senzilla de formigó blanc a l'interior i
grans draps de vidre a l'exterior marcats per línies horitzontals d'acer laminat, transmet una
imatge contemporània, mentre que el front que dóna a la plaça pública, a base de vidres de
colors, evoca el patrimoni de la ciutat.
La façana també vol donar una sensació històrica, sota el nostre punt de vista, ja que, s’ha
inspirat en algunes catedrals de segles passats, aquest sentiment ho ha volgut reflexa amb el
conjunt de vidres, recordant les vidrieres d’aquestes catedrals.
Segons Rafael Doctor, “el museo cumple una función muy parecida al de la Catedral en el siglo
XII, se compara por ser un lugar mágico donde el visitante se envuelve en un entorno muy
diferente a la realidad”.
20
ANÀLISIS TÈCNIC
ESTRUCTURA I MUR DE FORMIGÓ
La part que aguantarà el pes de l’estructura seran les bigues que estaran recolzades en els
murs de formigó. Aquests murs de formigó tenen la funció d’aguantar el pes que li traspassa
l’entramat amb els vidres.
Els murs de formigó armat i les bigues, estan compostes pel formigó i l’armat. Per tant
aquesta estructura absorbeix les traccions (armadura) i els esforços a compressió (formigó).
Un altre motiu que s’ha tingut en compte en la realització d’aquesta façana és la voluntat de
voler donar una gran amplitud a l’interior de l’edifici, això també be donat per la eliminació
dels pilars, (per això hi han tantes bigues).
Per tant les funcions i els motius per els qual han utilitzat aquest tipus de façana (mur de
formigó) en la part interior són:
- Aguantar els esforços que els traspassen les bigues.
- Aguantar els esforços que provenen de l’entramat .
- Vol donar una gran amplitud a la zona interior.
FAÇANA
L’edifici com ja sabem, és un museu; això ha influït en l’elecció de la façana.
La part exterior d'aquesta, està composta per l’entramat amb els vidres. Sabem que dins del
complex d’edificis, tenim els que tenen els vidres de color i els que tenen els vidres translúcids.
L’entramat amb perfils horitzontals i perfils verticals serveixen per poder col·locar d’una
manera fàcil i ràpida els diferents vidres que componen la façana.
Aquesta combinació de vidres i el contrast que donen a l’exterior li proporciona una gran
bellesa visual, aquest és un del motius per el qual s’ha triat aquest dos tipus d’acabats
exteriors.
Per tan les funcions que tenen aquestes façanes són:
- L’entramat serveix per la col·locació dels vidres.
- Els vidres donen expressivitat a l’edifici.
21
COBERTES
Coberta engatillada
La peculiaritat d'aquest tipus de coberta és que funciona amb tan sols un 1,5% de pendent, per
el que moltes vegades pot ser un avantatge respecte les cobertes convencionals, ja que
necessiten un mínim de pendent del 7%, recomanable 10%, excepte cobertes invertides o
DECK. Una altra peculiaritat d'aquest sistema, és que pots fer la "bandeja" tan gran com
vulguis, la majoria tenen una longitud de 0.5 m fins al límit de la bovina; però el rècord a
Europa està en 220m, concretament a la terminal nova de l'aeroport de Barcelona (la part més
ample de l'espasa).
Una avantatge és que només s'ha de fer un manteniment de les canals i els baixants, però no
és per el sistema de coberta, sinó per seguretat.
El gran inconvenient és el transport. Si les "bandejas" venen directament de fàbrica, només
poden tenir una llargada de 12 m, ja que és la màxima llargada que es pot transportar. És per
això, que el perfilat de la xapa d'alumini s'ha de fer directament a peu d'obra; això comporta la
necessitat de tenir un gran espai, degut a que es necessiten un seguit de màquines per la
producció (bovina, perfiladora i rodets).
Els avantages que té aquest tipus de coberta respecte les altres és:
- El material del qual estan fetes: l'alumini, és un material que suporta molt millor el pas del
temps.
- El pes propi de la coberta és més baix.
- Al ser un material continu, no hi ha solapaments, per tant, no podràn haver filtracions
d'aigua.
22
Coberta invertida
Com hem dit anteriorment, les cobertes invertides són aquelles cobertes planes sobre forjats
en las que l'aïllant està situat sobre una làmina de impermeabilització, el contrari que una
coberta tradicional. Aquest tipus de coberta està constituïda principalment per un forjat
resistent, una capa de formació de pendents, la impermeabilització, l'aïllant tèrmic i una capa
d'acabat.
La ubicació de l'aïllant tèrmic sobre la membrana impermeabilitzant aporta diversos
avantatges respecte la coberta tradicional, i són els següents:
- L'aïllant protegeix simultàniament l'estructura de l'edifici i la làmina d'impermeabilització,
millorant la durabilitat de la làmina impermeabilitzant. L'aïllant tèrmic redueix la oscil·lació
tèrmica del dia i de la nit, el què comporta la reducció de la fatiga a la que els materials estan
sotmesos degut a les dilatacions i contraccions, especialment la impermeabilització.
- L'aïllant proporciona protecció mecànica de la impermeabilització. L'aïllant col·locat en sec
sobre de la làmina impermeable li proporciona una protecció mecànica. En el cas d'una
coberta tradicional, l'ús dels morters o àrids damunt de la làmina pot provocar el seu
punxonament.
- La membrana impermeabilitzant actua com a barrera de vapor. La membrana
impermeabilitzant es col·loca sota de l'aïllant, per tant, en la cara calenta del tancament. És
per això, per la que aquesta, pot actuar com a barrera de vapor. D' aquesta manera evita el risc
de formació de condensacions en la massa de la coberta.
- Manteniment de impermeabilització més senzill. A més d'augmentar la durabilitat de la
impermeabilització, la col·locació sense adhesió i en sec de las capes a sobre de la làmina
impermeable facilita l'accés a la mateixa, per els treballs de reparació o manteniment.
- Homogeneïtat de la capa aïllant. L'espessor de l'aïllament és uniforme a tota la coberta.
- Instal·lació senzilla. Instal·lació de la coberta senzilla i ràpida.
- Diversos acabats. poden acabar-se com a cobertes transitables o no transitables, ja sigui per
vianants o per tràfic rodar, o com a cobertes enjardinades.
23
DETALLS
COBERTA ENGATILLADA
24
COBERTA PLANA INVERTIDA, AMB ACABAT DE GRAVES
25
FOTOS
PLÀNOL
Els edificis combinen polígons quadrats i romboides, amb façanes portants de formigó.
El projecte MUSAC tracta de resoldre constructivament -segons els seus arquitectes- un espai
per a la cultura, entesa aquesta com allò que fa visibles els vincles entre els homes i els
pensaments. La edificació proposada en la seva extensió segons els arquitectes es pot definir
com “a un edifici d'una sola planta que possibilita la materialització d'un espai on l'art se senti
còmode i ajudi a esborrar les fronteres entre l'art i la vida”.
26
FOTOS I VISTES EXTERIORS
27
FOTOS I VISTES INTERIORS
28
CONCLUSIONS
Per concloure el treball, podem dir que vam escollir l'edifici del MUSAC perquè ens va cridar
molt l'atenció, gràcies als colors de la façana i la geometria de l'edifici.
A més, també, fer aquest treball, ens ha servit per conèixer noves maneres de construir una
coberta, com és la coberta engatillada. I entendre com es poden fer uns espais tan grans sense
que hi hagi cap pilar enmig, a més de conèixer una nova manera de fer unes façanes.
A part dels tancaments exteriors, també hem pogut comprovar que l’organització interior i la
idea d’espacialitat és molt bona.
29
BIBLIOGRAFIA
http://musac.es
http://es.wikiarquitectura.com
http://es.wikipedia.org
http://www.euromuse.net
http://www.arqred.mx
http://www.urbanscraper.com
http://www.kalzip.com/kalzip/es/home/default.aspx
http://www.montajesbesos.es/
Catàleg Kalzip® : Productos y aplicaciones, componentes del sistema y accesorios
Kalzip AluPlusZinc® Bandejas perfiladas de Aluminio zincado
CTE DB HS
CTE DB HE
