LA TEUA TRADICIÓTAMBÉ ES LANOSTRA

%^>-

•* *A,

x J V.

E CAPITÁ

Al pobJe c7\Jcoí

, , . ser jLrn .a festa corn a punt de trobada,oc cornú per a compartir i no per 21 competir,

FILÁ EB IALCODIANS H I

^3umarí 2

^dítoría! 3

La trilogía "f

LJs ca rre es /

Capitá í ??4 í 3

£U5 f rímers ~[~rons. Qjjadre d' nonor 22

[_a música 2 ó

j__es esquadres de negres 3 2

HU trofeu filaes 4O

Les dínaes 42

[_es (jlòríes

Alferes 2OO/

• fU m íg a ntj é O

• /\nem d'ensaio

• La dona en !a resta

HI.'5 boatos 66

/Alcodians al carrer

Hls ballets /S

á 2OOS 52

Les cròniques

en e nostre cor 1 OO

• /Agraïments í O2

A,.

pila/Alcodians,/\icoí.

I otos: /\rxíu | ílà /\!coaíans í particulars.

| ortada: f\|anum f\\ore.no.

, realització i impressió: (jrafoiux, s.l. -

"\ m FILÁALCODIANS

EòifORÍALSovint ens plantegem quin és l'autèntic signifi-

cat de la festa. Representa una tradició que hem depreservar sense cap canvi? Hem d'adaptar-la als canvisque la societat ens presenta diàriament? És solamentdevoció cristiana al patró? Hi tenen cabuda aquells quepensen que la festa és sinònim de diversió?

Aquesta revista que ara tens en les teues mansabraça catorze anys de vida de la Filá Alcodians, pre-senta diversos aspectes de la nostra festa i intenta mos-trar com tots ells hi tenen un lloc important en allò queanomenem festa.

No ha estat una tasca fàcil, però lacol·laboració de molta gent i el treball constant d'unequip l'han fet possible. L'objectiu ha estat molt clardes de l'inici: mostrar els diferents aspectes de lesfestes des del punt de vista de la nostra filá, des de laseua vida interna. Aixó sí, ens hem aturat d'una formamés minuciosa em aquells fet més rellevants: càrrecs,esquadres, etc.

Si la lectura d'aquesta us permet aprofundir enel vostre coneixement dels Alcodians i mantenir viusmolts dels vostres records festers, l'objectiu hauràestat aconseguit.

La comissió

(Soncurs

Hahum Moreno Ornar Castanyer Enric Qalbis

FILÁ m oALCODIANS m J

El 22, 23 i 24 d'abril són les dates màgiques de l'anyfester que s'inicia cada 25 d'abril. Amb rigor es compleix elpagament de quotes en els "montepios" de la filá cadadissabte -fa anys els divendres per la vesprada/nit- amb lacorresponent picaeta, acompanyada, com no, dels sellets decafé, el plis play o la cervesa.

La trilogia no es pot entendre sense els prolegòmensdel dia 21 d'abril. Cada vegada és més freqüent iniciaraquest dia al migdia amb un aperitiu als locals de laSocietat; aquestos últims anys s'ha consolidat un diñar alspatis del col·legi, ja convenientment preparats per als tresdies grans de la festa. Aquest esdeveniment dura per a lamajoria de gent fins a una hora raonable. Molts d'ells esreuneixen amb la família, núvies i/o acompanyants per anara escoltar i entonar l'Himne de Festes La Bandeja -nomamb el qual coneixem la plataforma que hi ha a la Plaçad'Espanya-. Una vegada finalitzat aquest, busquen la millordrecera per arribar a la filá per a fer-se càrrec de lacorresponent "Olleta de Músic". Després es dirigim, totsplegats els més formals i els menys formals amb algunaparaeta, a realitzar "l'entraeta dels Músics", la qual finalitzaper als primers a un horari raonable i per als altres amb elcanvi de vestit. Passen directament de la camisa a la túnicad'alcodià.

El 22 d'abril la jornada s'inicia molt d'hora per alsdianers dels tres trams en qué es dividix la diana sota elscompassos del pasdoble "Alcodianos". Els de la primerapart estan preparats davant de la farmàcia de Fluvià,antigament se'ns dia davant de les màquines de cosir. Els dela segona al final de l'Avinguda del País València, ambalguna paraeta express i alguns pastissets a 1'entrada de

FILÁALCODIANS

casa "Willy" -José L. Vilaplana- i els del carbonato -tercerapart- en els voltants del Partidor. Tot seguit, cap a les 8.30hores, als locals de la filá, antigament a "la Societat",s'inicia l'esmorzar del Dia de l'Entrada, amb el seucorresponent i típic espencat, l'ou fregit, creïlles, faves iembotit. Els qui participen en l'esquadra, qüestió que depènde l'ordre de la roda, són els primers a fer-se càrrec de lesviandes per a maquillar-se i vestir-se a continuació alslocals del carrer Bellavista. La resta inicia l'ascensió fins alsvoltants del Partidor per a participar en l'Entrada delsCristians amb molta més calma. Menció a banda són elsmembres de la filá que es dirigixen al Castell per aparticipar en l'acte del Lliurament de Claus al Capità Cristiàacompanyant al nostre alcaid. Una vegada acaba aquest actees reenganxen quan passa la nostra filá, encara que algunsprefereixen continuar la seua particular festa i no acaben elrecorregut de 1'entrada. En finalitzar la desfilada del bàndolcristià ens dirigim als locals de la filá per a reposar forces irefrescar les goles amb el plis-play -café amb llimona ococa-cola- i/o cerveses. Com és costum, aquest dinars'inicia amb l'entrada de la Unió Musical de Penàguila alssons d'"Alcodianos". Aquesta, la nostra banda, de tant entant, amenitzen el diñar amb alguna marxa cristiana i/opasdoble. A mitjan vesprada, com ja és costum des de faanys, iniciem un passeig per distints itineraris per atrobar-se finalment a la Plaça de Dins per a continuar lafesta fins a l'hora de dirigir-se de nou a la filá per a

descansar una estona i sopar. Anys enrere aquest estavaamenitzat per algún grup musical. En l'actualitat una discomòbil anima les cares d'esgotament que moltes festers ifesteres presenten després d'un llarg dia. Tot açò fins al queel eos aguante. En els darreres anys no han estat moltes lespersones que s'han apropat fins la seu de la filá per gaudirdel sopar. La majoria prefereix buscar un lloc pel centre dela ciutat que els puga oferir un entrepà i algun refresc.

El dia següent pel matí els més xicotets de la filá ambels seus pares participen en la Segona Diana. Una vegadafinalitzada aquesta hi ha esmorzar a la filá. Cap a les 12hores té lloc la missa a l'Església de Ma Auxiliadora. Totseguit es realitza l'acte de la benedicció de les imatges deSant Jordi, el qual finalitza amb el cant del "Salve Regina".Després es fa el passacarrer tradicional (abans es portava acasa dels festers agraciáis la imatge del patró) amb algunaque altra paraeta. Acabem amb un multitudinari vermut a laGlorieta. Tot seguit intentem reposar forces amb el típicdinar del Dia de Sant Jordi, el qual alguns allarguen finsquasi l'hora de participar en la Processó General. Lasobretaula sol concloure amb la distribució de regalets perpart dels festers de la filá als seus convidats. Fa anys, així hoindiquen els banderins que pengen en el guió de la filá,aquesta participava en la Retreta, acte en el qual fa encaramés anys s'eixia amb els típics farolets.

FILÁ iALCODIANS 1

El dia 24 d'abril s'inicia per als més atrevits i/osupermans amb l'esmorzar a la filá. Després ens dirigim aLa Bandeja per a participar en P"Alardo". Després, i ambun considerable augment de membres de la Filá, es dirigimde nou a devorar les viandes preparades en el diñar de lafilá, qué s'allarga fins l'hora de l'inici del "disparo" de lavesprada. No obstant aixó, durant el recorregut que enssepara de la filá és tradicional realitzar alguna aturada perprendre alguna cosa. Fa uns anys la filá va intentar animarels carrers del centre d'Alcoi amb alguna que altra activitat-partides de futbolins i cotos-. Amb l'arribada del anys decarree, aquesta interessant iniciativa es va aturar, peròesperem reprendre-la el proper any. La jornada conclou pera alguns montepios amb els típics Soparets a La Bandeja,qué alguns allarguen fins ben entrada la matinada del dia25.

Joan Manuel Vicens Petit

EL®MUNDQEDTCIÓ D'ALCOI Dimecres, 10 d'abril de 1!Moscou.

CAP A ON APUNTEN ELS 2000 MÍSSILS

RUSSOS?

El president de la Duma russa, Guennadi Selez-niov, va pretendre esglaiar el mon al declararque Boris Yeltsin havia donat l'ordre d'apuntarels míssils nuclears contra els països que com-baten contra lugoeslàvia. És a dir, que Espanyaes convertiría en el blanc d'alguns dels míssils-balístics russos.

Els míssils russos deixaren d'apuntar contraEEUU i Regne Unit en 1994, i en 1997, contraels altres països de l'OTAN, Japó i Xina.Rússia, segons les dades de l'estiu passat,posseïa 1.135 míssils estratègics amb un totalde 6.250 càrregues nuclears.

SANT JORDIET

PERSONATGES O "CÀRRECS" EN LA"FESTA

Els estudis sociològics que s'han realitzat al voltantde la "Nostra Festa", atorguen, als personatges festers queels protagonitzen, una importància de carácter moltespecial. Destaquen la representació històrica i social delsmateixos ja que, si d'una banda es realça el personatgehistorie representat, d'una altra, el personatge actor que horepresenta es magnifica i s'exhibix davant de la comunitat.Es deslliga una competitivitat en l'exercici dels càrrecs pera dotar-los de qualsevol tipus de mitjans que contribuïsquenal seu realç i esplendor.

Els "càrrecs" que podem trobar en la "festa" van, des delprincipal del xiquet Sant Jordiet, fins a l'Alcaid de la Vil·la,passant per Mossèn Torregrosa, Capitans, Alferes,Ambaixadors i Sergents. Descobrirem, de manera moltsuccinta, les distintes personalitats i la diferent evolució quehan tingut a través de la historia i el seu moment actual aprincipis del segle XXI.

La versió alcoiana de la intercessió de Sant Jordis'arreplega, per primera vegada, al segle XVI perl'historiador Pedro Antonio Beuter. Posteriormentl'arreplega de nou el cronista alcoià Vicente Carbonell alseu "Célebre Centuria" editada en 1672 qué, a més, ja fixala data del combat -23 d'abril- encara que, segons semblaerròniament, l'assenyala com de l'any 1275. Posteriorsestudis la fixaran definitivament en 1276.

El moment més important de la "festa" -l'aparició deSant Jordiet-, té un precedent historie en 1743 les festes delqual es culminen amb "la aparición del Santo sobre losmuros de la Villa con dos ángeles que sobre dos canalescorrían disparando granadas y echando flechas"..., però ésen 1882 quan es dóna carta de naixement a la representacióper un xiquet de la figura del Sant.

No es coneix amb seguretat com es designava elxiquet que representava al Sant, però és segur que no teniaespecial importància per a les famílies alcoianes, tant és aixíque, a principis de segle XX la designació del xiquets'efectuava entre els atesos en la Casa de Beneficència. Apartir dels anys vint del passat segle ja es coneixen els nomsdels xiquets, tots ells procedents de famílies alcoianes quesol·licitaven l'honor, però que, per a compensar lesdespeses, representaven al Sant Jordiet durant dos anysseguits. Davant de la demanda que s'estava produint per larevaloració social del personatge, en 1959 el càrrec passa aostentar-se un sol any.

En l'Assemblea General de l'Associació del més de

FILÁALCODIANS

maig/juny per rigorós sorteig davant dels assistents, ésdesigna el xiquet afortunat. Hem de lamentar que la nostraFilá Alcodianos, a pesar d'haver concorregut diversesvegades a estes designacions no hem obtingut fins almoment la satisfacció que un dels nostres xiquets haja siguttriat. Esperem que la fortuna canvie prompte.

I*1

MOSSÈN TORREGROSA

Sent Sant Jordi el personatge principal, és, no obstantaixó, Mossèn Torregrosa el personatge històric que més ésrepetix entre els historiadors, com principal artífex dels fetsque és commemoren en la "Nostra festa".

També al segle XVI llegim del cronista Beuter que..."hasta el clérigo que decía la misa, llamado MosénTorregrosa, salió revestido como estaba con un dalle quehalló a mano"....També al segle XVII, l'historiador GasparEscolano menciona a Ramón Torregrosa: .. ."se adelantó elsacerdote con una visarma y se opuso sólo a porfía de losenemigos"...

És a finals del segle XVIII quan es coneixen detallsde qui ho ostentava i d'alcoians que reclamaven seu el dretal càrrec per considerar-se successors de la saga familiardels Torregrosa. En 1880 es va haver d'encarregar larealització d'un arbre genealògic dels Torregrosa per adesignar, el més encertadament possible, al successor que licorresponguera el carree. Des d'esta documentadadesignació fins a 1978 ho ostentaran consecutivamentSalvador Torregrosa Pérez, Salvador Torregrosa Aznar iRamón Torregrosa Lancé. Este últim, difunt en 1979, nodeixava hereus al càrrec. L'Associació va haver de delegarel personatge en mans de la filá que ostente l'alferesiacristiana corresponent-nos eixe mateix any de 1979 a lanostra Filá Alcodians que va designar per al dit càrrec alfester Juan Llopis Picó. El següent any d'alferes -1993- varepresentar a Mossèn Torregrosa són pare, Juan LlopisJornet i l'últim any d'alferes - 2007- ho ha fet pel companyalcodià Miguel Jordá Linares.

La referència sociològica que apuntàvem en laintroducció també ha influït en este càrrec, havent-sepotenciat en els últims anys i ha pres una rellevància que elspropis festers que ocupen el càrrec i les seus filaes han fetpossible.

CAPITANS

No es coneixen moltes dades sobre la figura delsFILÁALCODIANS

capitans d'ambdós bans, Moro i Cristià, a través de lahistoria de la Festa. Hi ha alguna breu menció en la CélebreCenturia de Carbonell (1672) i alguna altra en la Crónicadel Pare Picher (1741). La cita posterior és de 1828 que els"Capitanes de la función del Patrón y Señor San Jorge"piden al Ayuntamiento el permiso para celebrar durantelos días 22 al 24 de abril" la función de estilo anual..."

La Filá Alcodians que, amb l'impuls de MossènJosep s'havia incorporat al ban cristià en 1911, va prendrea càrrec seu la capitania cristiana en 1914 ostentant el càrrecCamilo Amat Gisbert. Novament en 1921 li vacorrespondre novament la capitania que va ser representadaper Jorge Pérez Gisbert. Pocs mesos després la Filádesapareix i el seu retorn a la Festa ens trasllada ja a 1959,any en qué els successors d'aquell Patronat de la JoventutObrera, els Antics Alumnes Salesians, reprenen ambímpetu la reincorporació, amb la primera participació en lafesta l'any 1960.

L'any 1966, any difícil econòmicament parlant, espresenta sense un capità decidit a ser-ho. La Filá demandaals seus festers una derrama especial i tres d'ells escomprometen amb una quantitat major, el que els atorga laconfiança de la Filá, representant dos d'ells -el tercer vademanar quedar en l'anonimat- el càrrec de capità. Ells vanser Jorge Segura Picher que es va Huir en el dia de l'entradai les processons i Rafael Ferrándiz Soler que va efectuar el"disparo".

Després de 14 anys d'ascens vertiginós, novamentcorrespon a la Filá el càrrec de Capitá i es mouen els fils pera aconseguir un alcodià amb ganes i espenta que horepresente. Francisco José Agudo Valdés havia efectuatl'esquadra especial de l'any de l'alferes 1979, i en el menjardel dia de Sant Jordi d'eixe mateix any els seus companysd'esquadra amb la conformitat de l'esposa de Paco Agudo,Georgina Girones, li van fer signar en un tovalló la seuaconformitat per al càrrec. Ja hi havia capità a 365 dies vistadel seu carree. Deixem per a les cròniques eldesenrotllament de la Capitania que va resultar espléndidaamb el seu fill Francisco en el càrrec de Rodella.

I novament 14 anys més ens deixen en 1994 en elqual, sol·licitat i aprovat per l'Assemblea de la Filá, vaocupar en carree l'alcodia Vicente J. Gisbert Torregrosa,que, abrigat per un bon grup de cavallers, igual que ho haviasigut Paco Agudo l'any 80, va realitzar una capitania al'altura que es mereixia la Filá i la Festa.

I finalment, i encara amb el sabor de boca de laCruïlla de Cors amb Yazid i Sigfrid en la memòria l'últimcapità cristià -2008-, Nando Santonja Sanz. La historia japarlarà prou d'ell i els seus cavallers, la seua favorita i lesseues dames i de tota la resta..

ALFERES

La menció a 1'"Alferes" portador de la bandera"chica, militar o de camp" de les companyies queprotagonitzaven el paper de festers, ja l'arreplega el cronistad'Alcoi, Rogelio Sanchis en l'article "Banderas ferales de lavilla de Alcoy". Una curiositat envolta el càrrec de l'Alferesja que gaudia del privilegi de portar al seu domicili labandera del Sant.

Arribat el segle XX i la incorporació dels Alcodiansde Mossèn Josep a la "festa", el primer càrrec designat vaser l'Alferes 1913 en la persona de Camilo Amat Gisbertque també representaria l'any següent el de capità.Novament en 1920 també va ostentar l'alferesia el que serial'any següent Capitá, Jorge Pérez Gisbert.

FILÁALCODIANS

Traslladats ja a la reinstauració de la filá, el primerAlferes ens va correspondre en 1965 i este carree varecaure en Juan Jover Pascual que va cedir la desfilada del'entrada al membre de la Junta Directiva, Julio IváñezMartinet. La següent representació de l'Alferes -1979- la vaostentar l'alcodia Ángel Silvestre Lario a qui vaacompanyar el seu fill Ángel Jorge com a Rodella. Un ciclemés i ens trobem ja en 1993 que marca una nova etapa enl'elecció dels càrrecs. És un grup de festers els quesol·liciten el càrrec i la designació posterior de la persona del'Alferes recau en Jorge Luis Seguí Roma que també vacedir la seua presència en l'entrada a favor de són pare JorgeSeguí Ripoll. El desenvolupament de l'alferesia recolzadasempre per tot el grup sol·licitant com a cavallers va sermemorable.

I finalment, un nou Alferes queda anomenat per al2007, Ricardo Pons Sala, dolçainer i mestre de dolçainers.La seua alferesia ens va deixar un sabor a MÚSICA.Efectivament, la Música, amb majúscula, va omplir tots icada un dels actes d'este 2007.

EL»MUNDOEDICIÓ D'ALCOI

Dissabte 12 d'abril 1997

INCENDI A LA CATEDRAL DE TORÍQUE GUARDA EL SANT SUDARI.Agència REUTER

Un violent incendi es va declarar a primeres hores dela matinada d avui a la catedral de Torí. Enclavada alcentre d aquesta ciutat del nord d'Itàlia el focamenaçava amb estendre's a l'annex del Palau Reialsegons informaren fonts policials. Testimonispresencials asseguraren que havien vist flamescoronant una part de la teulada d'aquesta catedralaçada al segle XV. Les llengües de foc il·luminavenel cel nocturn. Diversos testimonis van veure elcardenal Giovanni Saldarini, bisbe de Torí plorardavant del temple en flames

¡FILÁM ALCODIANS

AMBAIXADORS

Una de les primeres mencions de la participaciód'ambaixadors a la festa la trobem en 1741 i ens ve relatadapel Pare Picher en el seu "Cronicón".

Lògicament no eren les ambaixades tal com lesconeixem ara, ja que els textos actuals tenen el seu origenen 1830 i la primera impressió de les mateixes és de 1838.Recordem als que ostentaven este càrrec, Moro i Cristiàrespectivament, en els anys d'Alferes i Capitá delsAlcodians.

En 1965/66, José Linares i Fernando Mira, en1979/80, Francisco Marín i Miguel Martí, en 1993/94repetía Paco Marín i Salomó Sanjuán i en 2007/08, RubénMonllor i Sergio Sempere.

SERGENTS

És molt curiosa la importància i responsabilitat quese'ls donava als "sergents primers" -per a diferenciar-losdels sergents de filá-ja que l'Associació de Sant Jordi en laseua primera acta de data 12 de maig de 1839, diuespecíficament que se'ls ha d'obeir "y si alguna filada,sujeto o individuo no obedeciese al sargento se le pondrá lamulta de veinte rv -reales de vellón- para los fondos de laconcordia". A partir de la nostra reincorporació a la "festa",els anys de càrrec en què hem acollit el sergent Cristià, ensestrenem en 1966 amb Francisco Moltó "El Pansit", que va

ostentar este càrrec fins a 1980, una altra vegada amb elsAlcodians, any en qué es va acomiadar del càrrec. La Filá,en l'"arranca" de la primera diana li va obsequiar amb unallança com a record de les nostres dos capitanies i el seuacomiadament del càrrec. En 1994, el Sergent va serGonzalo Pascual i en 2008, culminant el seu període dequatre anys, hem tingut com a sergent Cristià al nostrecompany de filá -primer alcodià que ha tingut l'honor de serSergent Major- Juan Abad Lillo.

El més de novembre de 2004, l'alcodia Juan AbadLillo "Juanxo", va guanyar el concurs per a Sergent Cristiàque organitza l'Associació de Sant Jordi cada quatre anys.Va compartir el càrrec amb les filaes Tomasines,Muntanyesos i Creuats, tenint l'honor i la satisfacció definalitzar aquesta il·lusió l'any 2008 amb la seua filá, elsAlcodians i el seu Any de Capitá. Ha estat el primer sergentoficial a la nostra filá.

ALCAID

Estem en 1255 quan el "lloctinent" de Jaume Ientrega el privilegi de població d'Alcoi al seu alcaid, JoanGarcés. Hi ha poques mencions històriques per a este càrrecfins que arribem a 1974 en qué la filá Aragonesos -pertindré l'esquadra del mig- sol·licita dels Alcodians queprotagonitzem el lliurament de claus al Capità Cristià. Caltindré en compte que no existia "la roda" i els Alcodians iAragonesos amb la filá d'alferes tancaven tots els anys

FILÁ m 11ALCODIANS Wi I I

l'entrada de cristians. Els Alcodians després de l'experiènciad'eixe any, van sol·licitar a l'Associació de Sant Jordi queper portar el nom genèric dels habitants de la Vila enscorresponia a nosaltres efectuar este acte. Se'ns va concediri així portem realitzant-ho fins als nostres dies. L'Alcaid noés considerat "personatge fester" ja que només "actua" uncurt espai de temps. Els Alcodians que han ostentat elcàrrec són José Colomina Agulló, Antuán Vicedo Fierro,Juan Llopis Jornet i en 2008 s'ha estrenat Francisco FerreroBoronat lliurant simbòlicament les claus al nostre Capità, jaque el lliurament el realitza sempre un xiquet alcodià al quèels últims anys l'acompanya una xiqueta amb el vestitoficial d'alcodiana.

Estos són els personatges o papers principals d'eixarepresentació grandiosa que és la "Nostra Festa". I dic"papers principals" ja que els Moros i Cristians d'Alcoitenen milers de "protagonistes". Cada fester i festera sesenten element indispensable i imprescindible, i el paperque interpretaran és tan important com qualsevol altre. Noés una festa de "masses", és una suma d'individualitats enquè vestir un fill o un nét pot ser tan important com desfilaramb una esquadra de negres. Eixa és la grandesa de la"festa". LA NOSTRA FESTA.

ADOLFO SEGUI OLCINACofundador de la Filá

ALCODIANO D'HONOR

CíïídadDissabte 12 abril 1997

Preu 100 pessetes'

L'ALCALDE, EL PRESIDENT DEL'ASSOCIACIÓ I L'EXPRESIDENT,SILVESTRE VILAPLANA DEMANEN APERALTA QUE NO POLITITZE LA FESTA

Ahir van comparèixer en roda de premsa l'alcaldeJosep Sanus, el president de l'associació de SantJordi, Adolfo Seguí i l'expresident, SilvestreVilaplana, desautoritzant les declaracions que fa unsdies havia fet públiques Miguel Peralta:"el alcalde cenó el sábado con personas que sepronunciaron a favor del cambio de calendario festeroy no es correcto ya que la Fiesta necesita unión y estosolo profundiza en la discordia y en la tensión. Sónmomentos para trabajar por la paz y la unión".Sanus va dir: "és lamentable que em diga que aquestareunió va ser per a crear discordia. Li agrama que,com alcoià mesure i controle les seues declaracions".El sopar en qüestió va ser amb l'expresidentVilaplana i els seus col·laboradors, costum que s'haseguit amb tots els presidents cesants.

12Ï FILÁALCODIANS

Aquella vesprada, com tots els anys quan arriba el dia21 d'abril, la plaça d'Espanya estava de gom a gom. Lesbandes de música que acabaven de desfilar anaven a tocarl'Himne i ningú no s'ho volia perdre. Un emocionat JoséLuis Almería, un xicot de 21 anys, fill del mestre JoséAlmería -desaparegut uns mesos abans- rebia la batuta, ambla qual havia de dirigir la "macrobanda" que tenia davant demans del xiquet Sant Jordiet, Jorge Balaguer Català.

Acabat aquest precios acte, i corn no podia ser d'altramanera, tots els alcodians ens vàrem ajuntar als locals de lafilá per menjar l'olleta que ens havien preparat les mansexpertes d'Herminio i Victor, ajudats per Felo i Antuán.Quatre-centes racions es van repartir donat l'importantnombre de convidats que, com és natural en un any deCapitá, ens acompanyaven.

Un altre esdeveniment important que cal remarcard'aquest any i d'aquesta nit, és el debut amb la nostra filá,de forma oficial, de la banda de música de Penàguila quesubstituirá des d'aleshores a la de la Font de la Figuera.Desprès, responsablement, i pensant en la matinada del'endemà, es va celebrar una entradeta un tant estranya (ElCami, Sant Mateu i Placeta de Sant Francesc) i, prompte,molt prompte, tots a dormir.

Dia 22 d'abril: nervis, correres i presses.

El col·legi Sant Vicent és un formiguer de gentbuscant els llocs per a canviar-se, els vestits que s'ha de

posar, qui l'ha de maquillar.... Fins i tot el Capitá, no sabemsi per l'emoció o per la quantitat de "valeriana" que haviapres per a calmar els nervis, en un moment inesperat, ens vacaure redó en terra (afortunadament sense conseqüències).

Una vegada vestits fins l'últim detall i esmorzatsconvenientment, tots els integrants del "boato", des delpropi Capità i les seues favorites, fins l'últim figurant (entretots prop de 700 persones) van començar a eixir del col·legii locals de les rodalies per a disposar-se ja en ordre correcte.Aquest any hi ha novetats: l'Associació havia disposat al'alçada del Partidor una tanca metàl·lica que formava unpassadís perquè la gent no interrompés amb elcomençament de la desfilada. Açò suposava quel'encarregat d'organització passava del balconet del'entresol al del primer pis. A més, a més, JavierMatarredona, encarregat d'aquest assumpte durant elsúltims anys, va donar pas a Juan Antonio Picó.

ALCODIANSFILÁ g

Són les 10:30 h del matí. Desprès d'un breuparlament, s'escolta el conjur màgic:

PER ALCOI I PER SANT JORDI, AVANTL'ENTRADA DE CRISTIANS 1994!

De cop i volta, van a materialitzar-se tots elspreparatius , totes les il·lusions i tota la feina realitzada desdel moment, encara no fa dos anys, en que Vicent vapresentar la seua proposta per a ser capità i, sobretot, des delmateix dia que va finalitzar l'any d'Alferes. La filá sencera,amb la junta al front, ens vàrem haver de posar les piles perpoder "donar la talla" en l'any de Capità desprès d'un anyde càrrec realment triomfal.

Industrial, és va fer la presentació oficial a tot el mon festerdels quatre càrrecs d'aquest any. Per suposat, l'atenció delsmolts alcodians que allà érem estava posada en el nostreVicent Gisbert. Desprès d'una breu, però emotivapresentació, per part de l'alcodià i, en aquesta ocasió tambécavaller, Eduard Aracil, el President de l'Associació,Octavio Rico, li va imposar la corresponent insígnia, el queva despertar tot un seguit d'aplaudiments i víctors per partdels alcodians presents.

Un munt d'imatges i records d'aquesta etapa flueixenpel cap en un instant i ens fan perdre el sentit de la realitatdel moment i, com si d'una maquina del temps és tractata,comencen a passar pels nostre ulls tots els esdevenimentsdels darrers mesos:

En primer lloc, i una volta ofïcialitzada la persona delCapità, així com els Cavallers, Esquadra Especial, Ballets iresta del seguici, calia encarregar dissenys: el del Capità varesultar un gran encert dels germans José Domingo i JordiSempere Vicedo. La realització va ser obra de MaritaLópez. La resta, amb gran éxit així mateix, va estar a càrrecde Alejandro Soler.

En segon lloc reunions, idees, discussions, decisions,proves, etc. etc.

Mas dels Capellans: acte "frontissa" entre anyd'alferes i any de capità.

L'ambient és formidable i l'entusiasme de la gent dela filá està assegurat.

D'aquesta manera va començar l'any fester amb undinar multitudinari.

El dia 24 de setembre, amb gran afluència de gentalcodiana així com d'autoritats, càrrecs festers, primerstrons, etc, és va presentar el cartell del Capità Alcodians1994: Una impressionant obra de l'amic Enrique Galbis. Uncollage de centenars de fotografies d'individus de la filá quereproduïen fidelment el rostre del Capità Vicent Gisbert.

Un més més tard, el dia 23 d'octubre, i dins de lacelebració del Mig Any, a la sala Rotonda del Círculo

FILÁALCODIANS

CffldadDijous, W abril 1994

Preu 100 pessetes

sessió de nit és

entranyable fester.

en particular i de la filá en general i del que podem dir que15 anys després continuem considerant-lo un amic . I comno, heralds d'excepció, Josele, Galbis, Paco i Koki. Quatrecavallers que, per primera volta en la nostra filá realitzavenun paper tan important.

A partir del Mig Any, "senyal d'eixida":presentacions de vestits de l'esquadra, cavallers, escuders,grups de "boato"; es multipliquen els assajos: del Capitá,dels cavallers, de l'esquadra, esquadra i cavallers del'alferes, invitacions mútues; assistència per part tant delCapità com del membres de Junta a compromisos oficials,entrevistes als mitjans de comunicació, i un llarg etcèteracom campionats de"cotos", futbet, bàsquet, que qui més iqui menys coneix de prop i que no cal explicar en detall.

El dia 8 d'abril és va fer la presentació de la revista del'any d'Alferes amb una afluència massiva d'autoritatsmunicipals i festeres, representants de l'Assemblea del'Associació i tota mena de convidats. L'acte va anar acàrrec del coordinador de la revista, Jordi Reig, Desprèsd'unes paraules del President de l'Associació és va repartirun exemplar de la revista a cadascú del assistents i és vaacabar amb un assaig de confraternitat.

I, per fi, les festes al carrer. És dia 3 d'abril,diumenge de Glòria. La cosa comença a escalfar-se i noprecisament per la temperatura climatològica que, a les 10 hdel mati, no arribava a 6°C. Glorier d'excepció, TomàsMiró Domènech que, a més, a més, és cavaller del Capità.Cap d'excepció, Gonzalo Pascual, que a partir d'aquellmoment és convertiria en un acompanyat assidu del Capità

FILÁ B 1 ÇALCODIANS m I J

El dia 10 es va fer la Gloria infantil i el nostrerepresentant, Adrián Vilaplana Company, va estaracompanyat novament d'heralds alcodians.

I, com qui diu, costera avall i redolant, amb lesentradetes típiques hem arribat a les portes dels dies grans,a la nit dels músics.

Obrim els ulls i ens trobem novament en el carrerSant Vicent. Cadascú ja està al lloc que li correspon. Encararessona al les nostre orelles: AVANT L'ENTRADA DECRISTIANS 1994!.

El Sergent major, l'amic Gonzalo, junt amb elstimbalers que ja han començat el seu monòton ritme i elsclarins que fan la seua primera intervenció, comencen adesfilar.

La carrossa del Capità estava precedida per una altraamb el Guió oficial de la filá i el grup de danses Sant Jordiamb els seus "Nanos i Gegants" representant el rei Jaume Ii Al-Azrak. El rei Jaume, ara en la persona de l'anterioralferes -Jordi Seguí-, encapçalava els seus quarantacavallers (amics de les penyes "L'enreixat" i "Elsenyorio"). Damunt la carrossa, Vicent, amb una granemoció, estava acompanyat de les seues dues favorites(María i Núria). L'impressionant traje del que destaca unpreciós casc amb un gran plomall, i també la perfectacarrossa, van causar sensació entre el públic que aplaudiasense descans.

Tant va ser així que, el fet de que la banda de músicaque l'havia d'acompanyar (La Lira Carcaixentina) noarribarà a hora, i s'incorporarà de forma poc ortodoxa al'altura de la Glorieta, quasi bé va passar desapercebut.

Darrere els onze cavallers (Adolfo, Koki, Manolo,Enrique, Tomàs, Paco, Santi, Josele, Amando, Boro iEduard), amb vestits de torneig medieval. Tots diferentsperò guardant les mateixes formes, sobre una carrossa quefigurava un ariet. Els precedien els corresponents escuders(Els amics de la filá Ligeros).

SY I COMTAT I FOIA Ut CASTALLADilluns, 4 d'abril de 1994

Preu 85 pessetes

Les comarques d'interior i, sobre tot Més

respectius municipis.

FILÁALCODIANS

En general, tot el seguici: grups de guàrdies iguerrers, grups de música, grups de percussió, els genets deltorneig, l'innovador ballet de titelles, presentat per CarminaNadal, l'esquadra de negres -que mereix capítol apart-, elgrup "Aixa i martell", portejadors -gent de l'AtlèticSalesià-, alcodians amb disseny de filá i, és ciar, tota la gentque es dedicava a dirigir i controlar, va complirperfectament i I'ambient de conjunció i les ganes de que lafilá conquerirà el públic amb una gran desfilada es vanaconseguir amb escreix. Els titulars del nostre diari"Ciudad" del dia 23 deien:

"Un traje de Capitán señorial y guerrero."

"Alcodianos: un boato como mandan los cánones."

"El boato del Capitán, amplio y bien entramado."

Després feia un anàlisi més minuciós i elogiavacadascun dels detalls; sobretot, és just afirmar-ho, el vestitdel Capità.

Dijous, 14 abril 1994

Preu 100 pessetes

FILÁ m i 7ALCODIANS fc I /

Dia 23 d'abril: Dia del Patró.

Dia de processons i actes més protocol·laris. Dia enqué la gent espera poder veure de prop els vestits delsprotagonistes principals de la Festa. Dia també decelebració interna de la filá amb el dinar i tot el quecomporta de "discursets", intercanvi de regals i situacionsmés o menys emotives.

El matí va transcórrer segons el guió previst i tant elCapità com les Favorites i els Cavallers vàrem podermostrar a la Processó de la Reliquia els nostres vestits ambuna major proximitat del públic.

La missa va estar oficiada pel bisbe alcoià RafaelSanus Abad. A la fi de la celebració, i després de les fotosoficials, pràcticament tota la filá varem arropar el Capitá enel trajecte fins els patis del Col·legi Salesià.

El dinar, com no podia ser d'altra manera,multitudinari. A continuació regals de tots per a tots,abraçades, aplaudiments, alguna que altra llagrimeta i, endefinitiva, molta felicitat, café, xampany i confeti finsl'hora d'anar a la Processó General. I allá que va: Quananàvem a eixir de la filá amb aquest noble propòsit vadescarregar una fortíssima pluja que ens va retindré durantuna bona estona.

Afortunadament va parar més o menys a l'horaoficial del començament de la processó, amb la qual cosavarem poder complir amb el nostre guió d'actes. En acabar,fotos dins de l'església del Patró i acompanyament delCapitá per part dels seus cavallers fins a la filá. Sopar derelaxament i ball.Cadascú va aguantar el que va poder.

FILÁALCODIANS

Caldria destacar ací un succés greu que no va passara majors. A les 3:30 de la matinada del diumenge vaesclatar una furgoneta de material pirotècnic al pont de SantJordi, front a 1'hotel Reconquista, que podia haver produïtuna gran tragèdia però que, afortunadament sols va quedaren danys materials. Possiblement gràcies a Sant Jordi, queno volia que cap cosa enterbolirà la joia de la festa.

Dia 24 d'abril: Dia de l'alardo.

La més gran de totes les batalles.

Despullat de la pesada túnica que pot impedir-li elmaneig de les armes i amb un vestit més adient per al'ocasió, el nostre Capità és acompanyat al Castell pels seusincondicionals cavallers.

Estafeta del moro: Miguel Samper, membre delsMudèjars, porta el pergamí fins el castell. Davant delmenyspreu dels alcodians emprèn una carrera al galop. Acontinuació, ambaixada mora. Dos detalls cal destacar: coma conseqüència dels compromisos laborals de SalomónSanjuán, interpreta el paper Miquel Martí desprès d'estar ala reserva durant tretze anys. El segon detall és que, desprésde trepitjar el micròfon i organitzar una momentàniaconfusió, el nostre Capitá, Vicent Gisbert, va recitar el seuparlament com, segons diuen les cròniques, feia molts anysque no s'escoltava (energia i perfecta dicció).

No cal dir que, com passa avui en dia, si algú té ganesde fer la guerra, els parlaments són ganes de fer riure. I aixíva ser: declaració de guerra i tots cap el Partidor al'encontre del Capitá moro i les seues tropes. El cas és quequan varem arribar, el Capitá moro no hi era (obligacionsdel carree, suposem); així que quan va aparèixer, com no espodia interrompre la batalla, es va fer 1'encaro sobre lamarxa. A continuació, retrocés de les tropes cristianes i,malgrat els nostres ànims i la confiança en la victoria, vesper on, els moros ens van guanyar el Castell i varem haverde fugir.

Bé, foragitats del castell i com que no volíemquedar-nos en mig del carrer, entre altres coses perquéestava plovent de valent, decidírem que el millor quepodíem fer era anar a fer-nos un vermudet a 1'AntiguaSevilla i desprès anar a diñar a la filá. Així ho varem fer.

Durant el diñar del Dia dels Trons varem rebre lavisita de les filaes veïnes (Creueta, Magenta i Benimerins),que amb un gest de bona amistat van fer un regal al nostreCapitá.

Per la vesprada tornem a començar. Prompte,prompte cap al Partidor, que no passe el d'aquest matí.Mentre nosaltres pujàvem, el nostre company Paco Juanrealitza 1'estafeta del cristià, demostrant un perfecte dominidel cavall i galopant amb el carrer mullat i ventconsiderable.

El nostre ambaixador no té arguments suficients pera convencer el Capitá moro i que ens torne el castell. Noens dóna altra opció que anar a la guerra.

201 FILÁALCODIANS

De tota manera encara hi ha temps per deixar decostat les baralles i en el Partidor, aquesta vegada sí, quanarriba el capità moro es produeix un fraternal encontré ambintercanvi d'abraçades, regals i una amistosa celebracióamb xampany i pastissos.

Amb la mala experiència del matí, els nostresestrategs planifiquen millor la batalla i, ara sí, aconseguimvèncer els moros i recuperar el castell.

A la fi de la batalla donem les gràcies a Sant Jordi,que ha guiat els nostres exèrcits, amb la participació enl'acompanyament del "Xicotet" i l'acte d'Acció de Gràcies.

En acabar l'acte, acompanyem per última vegada elCapità a casa i d'ací a veure l'Aparició. Com ja és més quehabitual, aquest entranyable punt i final de la Festa va sermultitudinari; tant la plaça com els carrers adjacents estanplens de gom a gom. El xiquet Jorge Balaguer Català varebre per part de tots els alcoians l'aplaudiment mésemocionat de totes les festes.

Teòricament ací hauria d'haver acabat tot. Però clar,una vegada reconquistada la Plaça, volíem celebrar-ho:vàrem preparar els Soparets. Com que no som gensrancorosos, malgrat que ja no els pertanyia, vàrem deixarque els moros també la compartiren (la Plaça) ambnosaltres.

La traca final va venir de la mà d'un grup de samba,Las Mamachicho, que amb el seu bon saber fer van posar lanota de color i calor en una nit un tant fresqueta. I per posarfi a tanta festa, les últimes entrades multitudinàries pelcarrer Sant Nicolau fins ben entrada la matinada.

Hem dit final? No, en absolut. Les Festes i, sobretotun any de càrrec, no podria tancar-se amb clau d'or si noacabarà en l'única i importantíssima visita que els moros icristians d'Alcoi fan fora del nostre poble, el Sanatori deFontilles. Allà, tant els malalts com el personal sanitari,treballadors i pràcticament tota la gent dels voltants estanesperant-nos com si de les seues pròpies festes és tractarà.Així doncs, allà vàrem estar. Vàrem compartir alegria, festai carinyo. Desprès dels actes programats i l'ENTRADA (sí,amb majúscules) tornàrem a Alcoi amb la sensació d'havercomplit totalment amb el nostre any de càrrec.

El Capità, els cavallers, la Junta Directiva i sobretotel conjunt de membres de la filá havien complit amb escreixl'objectiu marcat.

E.A.C.

I

ALCODIANS I

Així com normalment el públic recorda les diversesèpoques de cada Filá pel seu lluïment en els anys de càrrec,i és parla del Capità dels Muntanyesos, de l'any del Lionelo l'Esquadra de la Llana... dins les filaes identifiquemdiferents períodes de la nostra història pels diferentsPrimers Trons que hem tingut. N'hi han hagut de més"mediàtics", de més discrets, inflexibles, seriosos o amantsde la broma, estimats, repudiáis i idolatrats, però sense capdubte tots ells dignes de respecte i admiració, perquè moltsque han gosat de criticar-los no sabrien ni fer la seua feinani trobar la valentia necessària per intentar-ho.

Lamentablement, cada vegada és més difícil trobarcandidats per a aquest càrrec, i més encara si volem queaquests siguen joves i emprenedors. La labor del Primer Tróés feixuga i desagraïda, molta feina i poc lluïment. Com ésdiu dels àrbits de futbol, si se'n parla molt d'ells és que hofan malament. En aquest sentit la veteranía i l'estima per laFilá són les úniques armes que el candidat pot brandir, abanda, per suposat, del suport, el respecte i la confiança dela resta de companys, qualitats que identificaven a homescom Sebastian Arnau, Julio Iváñez o Rafael Carbonell, ique ja figuren amb orgull al Quadre d'Honor de la nostrabenvolguda societat.

Si fem un repàs dels Primers Trons que hem tingutels Alcodians durant aquesta roda de Capità a Capitá, enstrobarem amb el més semblant a una historia de la Filámateixa, diferents maneres de entendre la Festa, diferentsestils de governar i de representar, segurament també enconseqüència amb les diferents circumstàncies i momentsque ha viscut la nostra Festa.

El primer dels Primers Trons, cronològicament i pelsmèrits acumulats, és Jaume Rafael Segura Frau, qui tothomconeix i serà sempre recordat com Santi. Elegit l'any 1991,va romandre al càrrec durant quatre anys, així que va serl'encarregat de dirigir els passos de la Filá durant l'Alferes'93 i el Capità '94. En aquest any, a més, va viurel'experiència de ser un dels cavallers del nostre Capità,Vicent Gisbert. La labor desenvolupada per Santi, semprerecolzat per l'amic José Luis Boronat i la resta de la seuaJunta, va concloure segons les cròniques amb dignitat moltelogiable, amb dos anys de càrrec sempre difícils peròsempre a la fi, satisfactoris. Entre les fites més brillantsd'aquest període, destaca l'inici de la relació del ballet deCarmina Nadal amb els Alcodians, o del dissenyador JoséMoifia, o el bateig de la Societat Musical de Penàguila ambla nostra Filá, que començaria la seua prolífica col·laboracióamb nosaltres interpretant el pas-doble "Alcodians" enl'arrancà de la Diana. Altres canvis introduïts per aquestaJunta van ser la creació de l'esquadra partida, en 1995, il'elecció del Mas de Pastor com l'espai ideal on celebrar laDinà.

Acabada la tasca de Santi i la seua Junta, enl'assemblea ordinaria del 25 de maig de 1995 va ser elegitcom a Primer Tró el company Javier Pardo Cantó, personaque, com més tard demostraria, es pren molt seriosamentl'exercici del seu carree. Home sabut en festes i amb unaestima gran per tot allò que envolta els Alcodians i que,molt al seu pesar, va viure un dels anys més convulsos de lanostra benvolguda Filá. A aquest període corresponenalgunes de les majors gestes esportives, com el tercer llocde l'equip de bàsquet en 1996, o el campionat aconseguitper l'equip de futbol sala veterà en 1997. Va ser el 14 dejuny de 1997, quan es va presentar a l'Assemblea lasol·licitud d'ingrés de deu nous individus per formar part dela Filá i, en conseqüència, de la Festa, entre els quals esdonava el cas que un d'ells era una dona. L'assumpte vadesencadenar tanta controvèrsia entre alguns sectors del'Assemblea que es va haver d'aplaçar a una altra reunió,per bé que la resta de punts es pogueren tractar ambnormalitat. Finalment i després de molta discussió, els deucandidats foren acceptats per votació com si d'un sol éstractarà, fet que va destapar no poc acalorats debats. Enaquest ambient enrarit, és visqueren algunes situacionsincòmodes, que acabaren explotant en un ensaio i deixanten evidència la divisió al si de la Junta. El 26 de gener de1998 Javier va presentar la seua dimissió irrevocable,deixant amb la millor intenció la Filá en mans d'un altrerector.

Eren moments delicats, que feren de l'elecció d'unnou Primer Tró el tema prioritari. No hi havia montepio oreunió que no parlarà de l'assumpte, i finalment lescandidatures quedaren reduïdes a dos opcions: AlexandreMartínez i Adolfo Laliga. Cal dir que tant l'opcióguanyadora com la segona, només amb presentar-sedemostraren interès i devoció per la Filá, i amb aixó unapredisposició a treballar per tots per un bé comú. Resultantguanyador Adolfo Laliga Galbo, tots eixírem guanyant ambl'estabilitat de tenir un nou capità de vaixell.

La Junta de Adolfo va protagonitzar dos anys derelativa calma i tranquil·litat, immersos en el procésd'elaboració d'uns estatuts de règim intern que regularien lavida de la Filá de manera justa i transparent. També va serdurant aquest temps que és va crear la primera versió de lapàgina web de la Filá, obrint la porta a nous canals decomunicació amb els alcodians i amics que viuen lluny dela nostra ciutat. Interessat per les possibilitats del nou mitjà,Adolfo va preguntar: "Aixó què costarà?". "Res"."Endavant, llavors!".

Acabat el seu càrrec, la Junta Directiva va presentaren l'assemblea una solució de continuïtat, encarnada en lapersona de José Ignacio Domínguez Gómez. Nacho i laseua Junta van completar el treball iniciat per Adolfo,presentant el llibret dels estatuts que, amb lleugeresmodificacions, hem estat utilitzant com a referència finsavui, i liderant la complicada i espectacular posada de llargde l'Esquadra del Mig 2001.

L'any 2002 la Filá quedava una altra vegada òrfena, ien aquesta ocasió va ser el company Marcos Munoz Beltràqui, amb valentia i passió, va agafar les brides. Seguramentla seua aportació més emblemàtica, i de la que ell n'estaràmés orgullós, serà la instauració del 'Memorial Menta',nom que se li donaria a partir de llavors al campionat decotos intern de la Filá, en record d'aquell tafur que era elnostre desaparegut company i amic.

Marcos donà per satisfeta la seua aportació desprésde dos anys, i en 2004 aparegué de nou com a única opcióla presentada per Nacho Domínguez. En aquest segonperíode, i amb la mirada posada en els propers anys decàrrec, la Junta de Nacho va posar a prova la seua capacitatemprenedora organitzant activitats de complicació ivistositat tals com el futbolí humà en 2005, o la partida decotos humans en 2006; espectaculars roponaes, la xarangadel Dia l'Entrà per la vesprada, o recolzant iniciatives com

FILÁ m T OALCODIANS m¿ J

batukades i passacarrers de la nit de Sant Jordi, sense deixarmai de banda el rigor i l'espectacle de tots els actes oficials.Molt compromès amb la Festa i la Filá, Nacho va deixar elcàrrec en maig de 2006 obligat per la salut i per puresgotament.

Començant l'any d'Alferes, i per seguir amb latradició, els Alcodians estàvem una altra vegada sensePrimer Tró. Davant la manca de candidats i la difícilsituació, la Junta va presentar una solució de circumstànciesencapçalada, una altra vegada, per Santi Segura, que jahavia col·laborat en les Juntes d'Adolfo i de Nacho en elsperíodes anteriors. Santi va respondre amb solvencia unavegada més en l'organització de dos càrrecs festers,culminant un cicle tortuós, però brillant i prolífic de lahistoria de la nostra Filá.

Les coses han canviat molt des de fa catorze anys, arala Festa está més immersa en els mitjans de comunicació,els diners que es manegen s'han multiplicat, hi ha actesculturals, assumptes legals, subvencions, revistes ipublicacions... Els fronts que ha de mantindré oberts unaJunta Directiva són innumerables. Afortunadament encaraqueden persones valentes i dedicades a la Festa, que sóncapaces d'afrontar aquest repte quan ningú més és fa avant.L'últim exemple el tenim en Miquel Jordà Linares i JordiPascual Armiñana, que és van oferir a rellevar Santi en elcàrrec i van demostrar així el seu compromís per la Filá,sent aquest segon qui va aconseguir un major suport.

Enhorabona! i molts ànims, la història dels Alcodianscontinua i amb ella un nou gloriós capítol de les nostresbenvolgudes Festes de Moros i Cristians.

Jordi Tendero

FILÁALCODIANS

RECORDS D'UN PRIMER TRÓ D'ANYS DECÀRREC

Si alguna persona, l'any 1994 m'haguera dit que al2007 tornaria a estar realitzant la funció de Primer Tró elmés segur és que l'haguera enviat a l'ample. Però, percasualitats de la vida, tretze anys després haguera hagutd'anar a buscar-lo per donar-li la raó. Ja veieu com la vidapega moltes voltes.

De tots és ben sabut que portar endavant un Alferes iun Capità és una feina molt dura i ben complicada. Hetingut la sort de poder viure els dos darrers Alferes iCapitans com a màxim responsable de la Filá i casualment,si els analitzem conjuntament, tots dos tenen coses encomú, tot i que hi haja una separació de catorze anys.

La primera coincidència que podem destacar-hi entots els càrrecs és el fet que els cavallers dels Alferes iCapitans eren del grup d'amics d'aquestos, la qual és moltimportant per un bon funcionament del càrrec. No a totesles filaes passa aquest fet.

Un altre fet curiós és que bona part de la Junta de1993 i 1994 també formava part de la Junta de 2007 i 2008.Més d'un pot estar pensant que és que ens agrada més que aun tonto una llapissera. Pot ser.

Pel que fa als ballets, el 1993 i 1994 Carmina Nadal,com sabeu, va iniciar la seua professió de coreògrafa amb laseua Filá, i com no podia ser d'altra manera ha tornat arepetir el 2007 i 2008, a la qual cosa a nivell de la Filá liestem molt agraïts.

També és curiós el fet que els anys 1993, 1994 i 2008les composicions musicals del boat, cavallers, ballet iCapità 2008 van ser composades pel mateix autor, ÀngelLluís Ferrando.

Finalment, altra coincidència és el fet que larepresentació del personatge de Mossen Torregrosa tant el1993 com el 2007 eren membres de la Filá. Açò, avui endia, pot semblar una obvietat, però no ho és tal, si tenim en

compte que la figura de Mossen Torregrossa fins fa unsanys era representada per un descendent directe del mateixMossen. Però l'any 1993 aquest descendent estava malalt iaquest carree el protagonitzà un membre de la nostra Filá.Posteriorment, uns anys després, al morir aquest descendentel carree passa a ser representat per un membre de la filád'Alferes Cristià. Així doncs, el 2007 representà el càrrecMiquel Jordá, a qui se li ha de reconèixer una gran labor dereivindicació i revalorització de la figura d'aquestpersonatge, ja que els darrers anys s'havia quedat com unafigura molt secundària.

Un canvi que hi ha hagut en aquestos temps, i quehem notat en aquests dos últims anys és l'augment de lapressió dels mitjans de comunicació. Els anys 1993 i 1994els mitjans de comunicació que existien, com ara RàdioAlcoi i la premsa escrita deixaven treballar de manera méstranquil·la i no eren tant insistents com actualment ocorre,ja que al haver-hi una gran massificació i diversitat demitjans de comunicació, tots volen ser els primers a donar lanoticia i aixó fa que et pressionen per donar-los la primiciai l'exclusiva en infinitats d'entrevistes la qual cosa fa que escree un cert malestar en la realització del teu treball.

A més, comentar que, i sempre segons el meu humilparer, tant als anys 1993-1994 com als 2007-2008 la nostraFilá ha desenvolupat un paper important en el món de laFesta a l'introduir una nova concepció de la mateixa.M'explique: El 1993 i 1994 la Filá va apostar per fer unacohesió musical que hi estiguera vinculada clarament ambel boat, i no que simplement hi hagueren peces musicals queacompanyaren al mateix com abans ocorria. Aquesta tascaque es va iniciar ara fa quinze anys es va ratificar amb l'Anyd'Alferes, amb Ricardo Pons, on es va fer una aposta moltforta per la música, cosa que es va reflexar a l'Entrada ambl'acompanyament de grups o bandes de música a totes lesparts del boat. Per la seua banda, aquest Any de capità, ambNando Santonja, es va donar un pas més en la innovació dela Festa, ja que enguany es va incorporar a la desfilada eltret teatral, sent-ne els propis membres del boat els actors deles seues escenes.

Ara bé, totes aquestes innovacions, novetats, apostesper avançar en el món de la Festa, no hagueren sigut maipossibles sense el recolzament de la Junta Directiva, càrrecsi cavallers, esquadres i Filá en conjunt. En aquestes duesetapes de càrrec es destaca el fet que hi ha hagut una granunió de tots els membres de la nostra Filá, la qual cosa ha fettirar, sense cap mena de dubte, tota iniciativa per moltinnovadora i arriscada que hi fóra en el seu moment. Ambtot, evidentment, ningú és perfecte i inevitablement s'hancomes errades sense intenció de cometre-les, amb la qualcosa des d'aquestes línies aprofite per demanar disculpesper les mateixes, tenint en compte que sempre s'ha actuatpel bé de la nostra estimada Filá Alcodians.

Simplement, em queda per dir-vos que Gràcies pertot, i tranquils que al proper càrrec no seré Primer Tró.VISCA LA FILÁ ALCODIANS!

Jaume R. Segura (Santi)

El 20 de febrer de 1997, l'Assemblea General del'Associació de Sant Jordi tria a Adolfo Seguí Olcina,cofundador de la Filá Alcodians, President de l'entitat.Finalitza el seu mandat en maig de 1999, després de tresanys d'ardu i compromès treball en favor de la Festa.Adolfo Seguí ja havia pertangut a l'Assemblea del'Associació de Sant Jordi com a comptador de la juntadirectiva (1974-1979) i com a majoral (1987-1991).

- QUADRE D'HONOR-

ALCODIANS D'HONOR

Les persones què en els darrers quinze anys han estatreconeguts amb aquesta alta distinció han estat: AdolfoSeguí Olcina i Silvestre Vilaplana Molina l'any 1997, iJulio Martínez Carbonell i Antonio Alós Segura l'any 2001.

FESTERS VETERANS

Els alcodians reconeguts amb aquest honor perl'Associació de Sant Jordi en aquest període han estat: JordiSeguí Ripoll l'any 1996; Rafael Carbonell Carbonell l'any2000; Antuán Vicedo Fierro, Adolfo Seguí Olcina, AntonioAlós Segura i Julio Martínez Carbonell l'any 2004; JuanLlopis Jornet i Francisco Agudo Valdés l'any 2006, i,finalment, aquest mateix any 2008 ha estat anomenat RafaelPascual Gisbert.

ALCODIANS A L'ASSOCIACIÓ DE SANT JORDI

En aquestos quinze anys han estat molts els alcodiansque han tingut responsabilitats dins de l'Associació de SantJordi què, encara no formen part oficialment del Quadred'Honor de la Filá, des d'aquesta publicació volemreconèixer la seua dedicació a la Festa.

En Junta Directiva han estat: Adolfo Seguí Olcinacom a President, Àngel Julià com a Vocal de Junta, JavierPardo com a Vocal Primer Tró i Jordi Reig com a VocalMajoral.Com a Majorals han estat Vicent Tomàs, Jordi Ponsoda,Leopoldo Gadea, Jordi Sirvent i Jordi Reig.

Enhorabona a tots i gràcies per la vostra tasca.

ALCODIANSFILÁ g 25

SOCIEDAD MUSICAL DE PENÀGUILA

De Capità a Capità és tot el període de temps que laSocietat Musical de Penàguila ens ha acompanyat en elsactes de Festes; des de molts anys abans ha estat en assajos,Glòries etc. Aquest temps ha fet madurar una gran amistatamb la majoria de músics: Juan, Gildo, Pablo, Àngel, elsbessons etc.

Avui en dia no podríem imaginar la Filá Alcodianossense la Banda de Penàguila. Pensem que en la pròximacelebració del cinquantenari de la refundació de la Filátemps hi haurà d'exposar la relació de les dos entitats ambmajor detall.

Ara exposem una taula amb les composicions mésinterpretades per la Banda en aquests últims anys en elsacompanyaments a la Filá.

SOCIETWÍ

•MUSICAL||CUITURAL

PENÀGUILA

TitolApòstol PoetaBonys CristianusCidZaphirusAlcodianosEl Rei CapitàUn Moble MésSeñorío EspañolDe Romance a FranqueiraEIK'sarelYedidSuspiros del SerpisFesta AlcoianaEl DesitjatChordietTayoPrimavera

AutorJosé María Ferrero PastorJosé María Ferrero PastorPedro J. Francés SanjuánFrancisco Valor LlorénsRafael Giner EstruchJulio Laporta HellínJulio Laporta HellínJosé Alfonsea PastorGobraCamilo Pérez MonllorJosé Carbonell GarcíaJosé Albero FrancésEdelmiro Bernabeu CerdàGregorio Casasempere JuanFrancisco Esteve PastorAntonio Gisbert Espí

ActeEscuadra BlanesEscuadra BlanesEscuadra BlanesEscuadra Blanes1a Dianaf Diana1a Diana1a Diana1a Diana1a Diana1a Diana1a Diana1a Diana2a Diana2a Diana2a Diana

T ¿m FILÁZ O Si ALCODIANS

DE ZAPHIRUS I ALTRES HERBES...

Deixeu que em dirigisca a vostès, no com un humilaficionat a compondre música per a les nostres festes demoros i cristians -que cree que és el que sóc-, sinó com unmembre més de la Filá Alcodians. Si no entenen res enescoltar la meua historia, de segur que sabrán de qué enparle...

Rondava el final del més de gener de l'any 2006 quanvaig rebre una telefonada al mòbil que per a mi seria moltimportant, tant professional com personalment: "SócRicardo Pons Sala, l'Alferes dels Alcodians de 2007, i vullque parlem per a vore si pots fer música per al meu càrrec".

De seguida va nàixer una amistat que hui en dia, dosanys després d'aquella cridada, encara dóna molt de si.

Amistat amb Miquel Jordà, fantàstic Mossen, Fidel iJuanlu González, José Moiña, Santi Pons i moltsmés Cavallers de l'Alferes. Però, des d'aleshoresfins ara, han passat moltes coses meravelloses.

Com jo sempre dic -encara que són molt importants-les carrosses, els trages, els seguicis, etc., passen, però lamúsica hi queda com un meravellós patrimoni per a festers,filaes i públic, un ressò que al llarg del temps parla de "ental any i tal càrrec". La música sempre viu i viurà al llarg deltemps encara que nosaltres ja no hi estem i aixó, amicsmeus, Ricardo i Anabel, ho tenien molt clar. I és va vorereflectit al seu càrrec, donant-li moltíssima importància a lapart musical, estrenant absolutament totes les composicionsper al seu càrrec, en un meravellós concert a l'auditori delsSalesians que, de segur, músics, membres de la Filá i públicen general, trigarem molt de temps a oblidar-lo, editant uncd i posant en pràctica la totalitat de les composicions el diade l'Entrada, demostrant així que és pot fer molt per lanostra música i la nostra cultura, deixant-hi un llegatmusical que sona i sonarà per tot arreu de la geografiafestera de la nostra Comunitat:

FILÁ S T 7ALCODIANS 13 ¿I

-Signum, Marxa Cristiana per a l'Alferes per SaülGómez Soler.

-Sagitarie, Ballet Cristià per al seguici per SaülGómez Soler.

-Zaphirus, Marxa Cristiana per a la Favorita perFco. Valor Llorens.

-Draps Bruts, Ballet Cristià per al seguici per Fco.Valor Llorens.

-Signifer Archeus, Fanfàrria de Metalls per alseguici per Fco Valor Llorens.

-La Penya de l'Alba, Marxa Cristiana per al'Esquadra de Negres per Fco. Valor Llorens / XavierRichart.

-Na-Valora, Marxa de processó per Juli Mico.-Alferes i Dolçainer, Passacarrer per a dolçaines per

Toni Lloret.

S'adonaran que allò que els Alcodians i el seu càrrecvan fer el 2007 és fabulós i extraordinari, una Filá, només elmateix any, va estrenar 8 peces de diversos compositors.Només he de dir que aquestes coses i la forma de portar-lesendavant em van fer sentir com un membre més de la Filá, isón les coses que ens animen als compositors a fer un micamés gran, si cal, la nostra festa. Chapeau Alcodians!!!

A més, per si no fóra prou l'amistat que vaig trobaramb Ricardo i Anabel, la sorpresa va sorgir cap a la fi delmés d'octubre de 2006, quan és van posar en contacte ambmi els membres de l'Esquadra de Negres de l'Alferes de2007: "Volem una marxa per a l'esquadra però ja sabem elque volem..."

Normalment, quan algú que em demana unacomposició diu coses paregudes, de seguida em pose atremolar. Però, en aquest cas, ho tenien molt clar i va ser unprojecte prou interessant: "Volem una adaptació per abanda de la marxa per a dolçaines de Xavi Richart,Penyalba..."

I després de posar-se en contacte amb l'autor de lacomposició original, Xavi Richart, i d' alguna reunió alvoltant de l'ordinador, va nàixer La Penya de l'Alba.

Per descomptat que, a l'igual que amb Ricardo iAnabel, de seguida vaig fer molts bons amics: els germansCarlos i Pablo Gisbert, Jordi Pascual, Nando Santonja, JordiMolina i molts esquadrers més, que em van fer pasar moltsbons moments i que, fins i tot, estan arreplegant signaturesper a fer-me soci de la Filá.

Per aixó, avui en dia, més que un músic que ha fetmúsica per als Alcodians, em sent com un Alcodià més.

Moltes gràcies a tots per fer-me sentir així d'especial,sobretot als meus amics Ricardo i Anabel per la confiançaque vau dipositar en mi, i que ens han fet viure a totsexperiències inoblidables.

GRÀCIES ALCODIANS!!!

Francisco Valor Llorens

auaLcoòiac

FILÁALCODIANS

El record d'un somni.

Catorze anys han passat i amb ells molts retalls devida festera, molts moments entranyables, festius, algunstristos... que es van sumant al cabal de records de la nostraexistència.

L'esquadra de negres del Capità Cristià 1994 en lanostra filá dels Alcodians es veu ara, una vegada finalitzatl'actual any de càrrec, com una meravellosa pel·lículafarcida de genials primers plans, suggeridors tràvelings,jocoses preses falses, increïbles anècdotes i innumerablesseqüències animades en les que els protagonistes van viureel seu somni de festa en harmoniosa camaradería.

Ha passat el temps i cap d'eixos bons moments haperdut un àpex de llum.

Quantes vegades és recorden!En quantes ocasions és repassen fotografies i visuals!I és escoltar els compassos de "Un moble més" i

vibrar de nou.I és veure desfilar una esquadra de negres i sentir-se

entre pells i metalls.Una esquadra de negres marca una trajectòria festera

deixant un senyal indeleble d'immillorable experiència .

Esquadra de negres no és un dia.Esquadra de negres no és un any de càrrec.Esquadra de negres és un tram feliç que t'acompanya

de per vida.

Negre i fester.... tot un somni!

FILÀALCODIANS

2001

La segona esquadra va ser la del 2001, la primera delsegle XXI, any en què li va correspondre a la filá fer la 3a

esquadra especial d'En Mig de la seua historia. Una vegadamés 1' antiguitat marcà els components d'aquesta esquadra.Cal ressaltar que van haver-hi diverses baixes i van haver desubstituir-les diversos imaginàries. A la fi els dotzeesquadrers foren aquests:

Rafael Carbonell Pardo, Acracio MatarredonaLinares, Adolfo Laliga Galbo, José Roberto Peidró Belda,Jesús M. Sempere Muñoz, Enrique Company Llopis,Francisco Juan Molla -cap batedor-, José Luis CastañerPayá, José Elias Pascual Figuerola, José M. Sirvent Llácer,Miguel Ugeda Company i Carlos Martínez Corbí -cap del'arrancà-.

Molta vistositat en el disseny del nostre company iamic José Moiña Pérez i excel·lent so en les bandes demúsica escollides per a 1'ocasió, L'Avanç del Campello i elGrup de Dolcainers de la Degollà d'Alcoi.

Una magnífica i metàl·lica esquadra, on destacava unimpactant case de plomes i cornamenta i una dauradasotabarba, que avançà al ritme de les notes de la marxa Cidal temps que feia sonar els cascavells dels seus peus.Impactant era també l'arma, que, recordant l'original de lafilá, duia un crani penjant, com recollia en el seu escrit elpropi cronista de l'Associació de Sant Jordi.

V

FILÁALCODIANS

ESQUADRA MIG ANY 2001

Estimadíssim pare prior.

Servisca esta epístola per a narrar els fets i les gestesd'esta esforçada esquadra que he tingut l'honor i el deure decompartir amb la resta dels components.

Encara hui tremole d'una exaltació quasi místicaquan recordé la nostra baixada pel carrer sant Nicolauembargats per l'emoció. Fins i tot, persisteixen a les meuesoïdes els crits del germà esquadrer Adolfo Laliga quanalgun esforçat ajudant li xafava la capa i li oprimia la gola.Se m'eriça el borrissol al sentir la brisa que remou la porradel cap d'arrancada, el germà Carlos Martínez. Els meusmuscles encara estan adolorits per l'espenta dels dosgermans puntals, el germà Roberto Peidro i el germà JoséElias, ambdós idèntics, amb la seua colossal planta humanai el seu desbordant humor. No he pogut, pare prior, conciliarel són durant molts dies, ja que tinc una tremolor dins deleos a causa del retrunyir dels cascos de l'intrèpid centaureque ens precedia, el germà meitat home meitat cavall,Francisco Juan. Em commoc fins a la medul·la al recordarel brindar amb els florits i elegants víctors que llançava alvent el germà Rafael Carbonell.

Exemplificant també és la concordia i la diplomàciaamb què mesurava en totes les seues paraules i accions, elgermà Miguel Ugeda que encara que estiga al bàndol de lacreu no l'importaria defendre la fe de l'altre bàndol, i és queté una ánima mudejar.

I com no, recordar els esforços del germà ecònomAcracio Matarredona perqué la nostra humil comunitat noes declarara en fallida. Formar al costat d'una persona ambel gràcil moviment dels seus peus com el del germà QuiqueCompany no és un honor, és un vertader plaer. Delectar-seamb l'auster beure i menjar del germà Jesús Sempere,reboster d'honor d'esta confraria i un goig per a les orelles,escoltar la simpatia, la fraternal i franca bonhomia delgermà José Luis Castañer. Tot açò, assegut en la figuraenvejable del germà Tato Sirvent, ximeneia i cresol, qué vaposar d'una manera desinteressada la seua pròpia estructuraòssia perquè les mesures del lleuger "trage" és poguerenfinalitzar.

Tots estos germans m'han fet passar, pare prior, unade les més atzaroses i venturoses jornades durant el nostrellarg caminar. Per a tots ells les gràcies i les meues oracionsels acompanyaran durant tota la meua vida.

Germà Narrador

FILÁ iALCODIANS I 135

2007

La tercera esquadra del període que ens ocupa i queva representar la filá en 2007 fou la del quart any d'alferesdels Alcodians. Els privilegiats en aquesta ocasió varen serels següents companys :

Jorge J. Molina Espí, Enrique J. Llácer Linares,Pablo Gisbert Pérez, sent el seu germà Carlos Gisbert Pérezqui va realitzar l'arrancà com a cap, Jorge Molina Segura ,Manuel J. Gisbert Pastor, Jorge Pascual Armiñana, AgustínSeguí Pérez , Ricardo Cascant Payá , Juan Reig Mullor ,Fernando Santonja Sanz i com a cap batedor Vicente PérezPérez.

César Vilaplana fou escollit per a l'ocasió com adissenyador i la direcció artística la va portar endavantAlicia Segura, la Unió Musical Contestana com a banda demúsica amb el Grup de Dolçainers de la Xafigà de Murovan interpretar les notes de la marxa La Penya de L'Alba,composada per Xavier Richart. Es tracta d'una marxa quehavia estat realitzada per a ser interpretada amb dolcaina.Els arranjaments per a banda són obra de Francisco Valor.

El disseny de aquesta esquadra especial portava unfaldellí verd obscur i una gran cuirassa argentada. Laguerrera vestimenta quedava realçada per un alt casc demetall i una enorme llança. Completava el seu disseny ambels colors de la senyera de la capa i un escut queremembrava el Barranc del Cint. Un conjunt harmonios queera la imatge viva d'aquell grup d'alcodians que durant dosanys van compartir vivències irrepetibles que ara ja sónpart del seu álbum fester.

• I

O fi m FILÁJ 013 ALCODIANS

UNA ESQUADRA MOLT ESPECIAL

Un 28 de maig de 2005 va nàixer no sois unaEsquadra Especial de l'Alferes de la Filá Alcodianos, sinóuna gran família que a hores d'ara continua més unida quemai.

Va ser una esquadra molt especial per moltescircumstàncies; la primera perqué era la primera vegada a laFilá que els dotze esquadrers que van eixir a l'assembleavan ser els que van fer l'esquadra al carrer i no es va tirarcap enrere.

Especial perqué es va involucrar al màxim als tresimaginàries que teníem al costat: Víctor, José i Jaume.Especial perquè tinguérem al costat a Alicia, Sari, Marisa,Elena, Arantxa, Chelo, Núria Carmina, Rosa, Chelo,Alicia, Patri i Creden i Minerva.

Especial per tenir a Alicia Segura, -milions degràcies Alicia-; sense tu açò no hagués funcionat, també elnostre agraïment a Roberto Pérez (taller de confecció).

Especial perquè gràcies a Francisco Valor Lloréns,Xavier Richart Peris, la Unió Musical de Cocentaina i laXafigà vàrem poder gaudir de La Penya de l'Alba.

Especial perqué molta gent de la Filá recordarál'assaig de l'esquadra com un moment dels més importantsdins de l'any d'alferes.

Especial perqué molta gent es va emocionar ambl'arrancà d'aquesta Esquadra el 22 d'abril de 2007 al Parti-dor. I res ens va importar l'aigüeta que ens va caure a sobredurant part del trajecte. També especial el record de recorrerl'Entrà muscle amb muscle no sols amb un companyd'Esquadra, sinó al costat d'un amic.I, com no, especial la recepció que la Filá ens va fer al diñarde l'Entrà i en tot moment.

Especial perqué un grup de gent que era completa-ment diferent van saber parlar de les coses amb la sinceritatd'un pare a un fill, sempre mirant-se als ulls. Aquest hasigut el més gran secret d'aquesta Esquadra tant Especial.

...i per tantes i tantes coses, MOLTES GRÀCIESFILÁ ALCODIANOS.

I per sempre AVANT L'ESQUADRA 2007.

L'Esquadra de Negres Alferes 2007

FILÁ m -nALCODIANS H J /

2008

La quarta, i última esquadra fins el moment, fou ladel 2008, any del quart any de capità dels Alcodians.L'antiguitat va marcar una vegada més els components del'esquadra de negres. Aquests van ser els afortunats:

Adolfo Seguí Miró , Federico Cebrià Monparler ,Salvador Lillo MartínezEmilio Pérez Pérez , Luis J. Munoz Cortés , Jorge LlácerMoltó , Roberto Pérez Morales -cap de l'arrancà-, AntonioL. Morató Payá , Juan F. Miro Escoda , Sergio T. AbadSerra , Rafael Mullor Richart i Antonio Alós Simó -capbatedor-.

El dissenyador per l'ocasió fou Alfredo Mullor, queva plasmar el lema de l'esquadra -"A Sang i Foc"- en el seudisseny. Va ser guerrer i de lluita i la banda contractada pera l'ocasió va ser la Música Nova D'Alcoi, amb lacol·laboració del Grup de Dolçainers de la Degollà. Lamarxa escollida per l'entrada va ser Xamarcai, composadapel mestre Francisco Valor.

El 22 d'Abril passarà a la memòria dels esquadrerscom un meravellós i assolellat dia on el públic omplia elsbalcons i acollia els ferotges guerrers amb el més fort aplau-diment i una incessant pluja de confeti . Armats fins a lesdents, obrint-se pas amb un esclat de llum, música i colorimpulsada pel marcial ritme de nostra festa.

Carlos Martínez

381a FILÁÍ ALCODIANS

Una reflexió referent a l'Esquadra podria començardient allò de «el que ens queda de l'esquadra és un any pled'emocions, l'arrancà, la baixada per Sant Nicolauet, unassaig impressionant en una altra Filá, perquè a la nostra nohi cabíem, una resposta de tota la gent que ens va deixarsense paraules i una marxa cristiana anomenada Xamarcai,que ha sigut, sens dubte, una de les millors marxesd'enguany, sobretot pels sacs de gemecs».

També em quedaria amb el suport incondicional deles nostres dones que estaven més il·lusionades que nosal-tres sense cap mena de dubte i que, quan li deia a la meua"me'n vaig a la Filá" no em deia res, ni em mirava mala-ment i, fins i tot, em deia "passa-t'ho bé", i aixó que a ella liagrada més la festa que a mi, però li agrada conforme ésavui en dia, sense canvis.

També em quedaria amb... i bla, bla, bla..., podriafer-me molt pesat però no tinc ganes. Però no seria de veresperquè com bé sabeu, l'esquadra no s'acaba mai, sinó quecontinua, i no s'acaba perquè s'ha creat una amistat quequasi seria millor parlar de germanor entre quinze o setzefesters d'una Filá i tot el seu entorn, i els xiquets, i moltíssi-ma gent que ens ha recolzat i que ens ha ajudat sense rebreres a canvi. Aixó sí, el que ens ha quedat a tots és una fotode l'Esquadra penjada al rebedor o al menjador de cada casai un reportatge de vídeo, que igual algun dia ens el donen itornem a reviure i a recordar-ho tot, que sembla que açò vapassar fa molt de temps i només en fa encara sis mesos.

Per a mi esta foto resumeix molt bé el que és i seràl'Esquadra del Capità dels Alcodians 2008.

Salva Lillo

Dill<ws, 7 abril 2003PffladPre"0'80 euros

HABITANTS

'5 mentre que ac^r! ascendía fins les3 60.606 cii t r\ en^ el padró recuIJ

» empadronades en" Afc ?aníitaí de Perso-

•"'¿persones.

FILASOQALCODIANS fi J "

- ALEVINS -

FUTBOL SALA

En el transcurs d'estos catorze anys, hem tornat aassaborir les mels del triomf en este esport, participant enles categories d'alevins, sèniors i veterans.

En un Xicotet resum, i per categories podem dir:

Vam aconseguir ser campions l'any 2005 isubcampions l'any 2006.

S'ha participat quasi tots els anys amb diferent sortfins els anys anteriorment citats, què van coincidir a l'equipuna mescla de xavals amb gran tècnica acompanyats peraltres de molta fortalesa i, tot açò, adornat per un granporter, què feien un gran bloc que delectava en tots els seuspartits.

L'any anterior, el 2004, ja avisaven guanyant en ElCollao el Trofeu Sant Jordiet.

- SÈNIORS -

La nota predominant de l'equip durant estos catorzeanys ha sigut la "regularitat", no sobrepassant en cap trofeuels quarts de final.

Els primers anys d'este equip van ser els millors,fregant la possibilitat de passar la barrera de quarts, peròsent-ne eliminats, bé per la mala sort, bé per l'actuacióarbitral.

Destaca l'any 1996 el partit de quarts de final contrala Filá Asturians, en el qual és va arribar a la tanda depenals, arribant a haver-hi fins a vuit penes màximes ihavent-hi d'executar els porters d'ambdós equips el setèd'ells, anotant-los ambdós, (a FIDEL, fins i tot, li tremolenles cames) fallant a continuació, per a sorpresa de tots, unjugador tan important i bàsic per a la plantilla com DANICANO.

L'any 1997, com venia sent habitual, vàrem caurederrotats en quarts contra la Filá Mossàrabs, degut, d'unabanda, a la falta de fortuna i, d'altra, a l'actuació arbitral.Després de remuntar un contundent 4 a O i situar-nos 5 a 4,perdent a falta de trenta segons per al final del partit,estavellem un baló al pal i a continuació és van engolirliteralment un clamorós penal, el qual ens podria haver

40 H FILÁB ALCODIANS

premés empatar el partit i qui sap si passar la infranquejablebarrera de quarts.

Destacar enfrontaments típics any rere any contraAragonesos, Contrabandistes i Gusmans.

La formació de la plantilla bàsicament ha sigut lasegüent:

FIDEL, DANI GISBERT i JORGE SANCHA (porters)NANDO BERNABEU, SALVA LILLO, TONOGISBERT, J. LUIS CABELLO (oso), OSCAR SEMPERE,DANI CANO, ADOLFO SEGUI, EMILIO PÉREZ,SALVA (xinxeta), PABLO MIRO, LUIS PÉREZ, DAVIDMUNOZ I RAFA (Pepillo).

- VETERANS -

L'any 1997 és va aconseguir el triomf, quedantsubcampions l'any 1998. S'ha participat tots els anys en quèeste trofeu s'ha jugat. En estos últims temps tenim un bonequip, respectat i amb opcions de guanyar, encara que elmés important en esta categoria és el bon ambient que hi haentre tots els equips.

José PayáPablo Miró

Diumenge, 3 abril 2005

EL PAPA HA MORT

CiudadPreu 1'50 euros

ÉS DECRETEN TRES DIES DE DOL OFICIAL A PARTIR D'A VUIDIUMENGE.

L'Associació de Sant Jordi decidirà avui si éssuspenen les entradetes durant els dies de dolAquesta vesprada se celebrarà un rosari de totesles parròquies en Sant Mauro i Sant FrancescVa morir ahir a les 21'37 hores desprès de 26anys de pontificat. El govern valencià emet uncomunicat oficial.

BÀSQUET

La participació de la Filá Alcodians al Trofeu Filaesen la modalitat de bàsquet es remonta a l'any 1989. Aquellany, els Alcodians van participar-hi per primera vegada alTrofeu de Filaes sense massa sort, tot s'ha de dir. El millorresultat el tinguérem l'any 1996, quan vàrem jugar lasemifinal i la vàrem perdre. No obstant aixó, ensclasificaren! tercers a la competició.

Aquest any de Capità hem complit 20 anys departicipació ininterrompuda al Trofeu de Filaes queorganitza la Regidoria d'Esports. En una Filá, on sempreallò relacionat amb el futbol ha destacat, el més difícil eracompletar la llista de jugadors per poder participar-hi. Pertant, quasi sempre han estat els mateixos jugadors al llargd'aquests 20 anys qui ens han representat: Els Tendero (parei fill), els Sancha (els dos germans), els Vilaplana (pare ifill), Munoz, González, Nadal, Domínguez, Molina,Sempere, Fajardo, Pons, i, com no, els dos dinosaures quequeden d'aquell llunyà 1989: Pascual (Peix) i Martínez.Enguany ha arribat l'hora del relleu i han entrat Cubero,Cascant, Casa, Jesús, Alberto, etc., que representen unaonada d'aire fresc per a l'equip.

Carlos Martínez

FILÁALCODIANS

ANY CAPITÀ'08

•Dinà Alcodianos 2007

La Dinà és un acte que per a molts dels membred'aquesta Filá és sinònim de l'arribada de les vacances ol'acomiadament d'un any fester per donar-li la benvingudaa un altre. També significa la fúgida, durant quasi tresmesos, d'alguns companys que ja ni tan sols s'acosten a laFilá els caps de setmana per posar el montepío. La dinàtambé és un dia per tal de fer Filá. També es pot definir comtot un recull de records d'estiu que molts de nosaltresguardem al cor com una part més de les nostres vacances ide la nostra vida festera. El que és ben cert és que es tractad'una jornada de germanor festera. Com podeu comprovar,cadascú de nosaltres li podria donar una definició diferentencara que, estem ben segurs, tots els que l'han viscuda enalguna ocasió ho valoren en positiu.

Però, què fem el dia de la Dinà? En què consisteix?Normalment se celebra l'últim dissabte del més de juny i,com quasi tots els esdeveniments festers, està marcat per laproximitat del dia 23 d'aquest més. Per aixó, de vegades, ésl'últim i, en altres ocasions, és el penúltim. Precisament, iper tractar-se de l'inici de l'estiu, és molt habitual quepassem molta calor durant aquesta celebració.

La jornada comença, al voltant de les 9 del matí ambel tradicional partidet de futbol, que any darrere any veupassar les nostres glòries esportives, que quasi sempreacostumen a ser les mateixes. És un partidet on mai hi haguanyador o perdedor; el resultat de tots els anys acaba sentel mateix i l'any següent ningú no recorda qui va guanyar eldarrer...

Acabat el partidet els nostres esportistes s'apleguenper esmorzar a escoti i acabar de discutir si el primer gol eraen fora de joc, era falta al porter o si hi havia penal al segongol. Al cap i a la fi és tracta de coses d'esportistes...

FILÁALCODIANS

El lloc on realitzem la Dinà, com un bon grapat defilaes, és l'incomparable marc del Mas dels Capellans.Aquest mas és troba situat en un indret privilegiat,concretament al cor del Parc Natural de la Font Roja. Alvoltant del mateix s'estén un ampli bosc de pins icarrasques mediterrànies, tan pròpies d'aquest parc.L'esmentat mas pertany a la família Pastor, propietaris de lafirma Licores de Mariola i, com tots sabeu, fabricant delpopular aperitiu Café Pastor (Un Colpet). Aquesta família, ides de fa molts anys, ens cedeix puntualment lesinstal·lacions del seu mas per tal de dur a terme la Dinà dela Filá Alcodians. És tracta d'un lloc fenomenal, on potsrespirar muntanya pertot arreu i, fins i tot, si no busques unaombreta, pots morir-te de calor.

L'arribada de la gent sol començar al voltant de les11 del matí, encara que un Xicotet grup de gent ja s'aplega aprimera hora del matí per tal d'esmorzar a la fresquetad'una espessa pinada. Quant als mitjans de transport, elsmés habituals són: el cotxe, la motocicleta, la caminada ialguna que altra bicicleta. També és normal que a primerahora del matí s'acoste part de la junta directiva per tal desupervisar-hi el muntatge de les infrastructures necessàriesper a la celebració.

Els primers companys que arriben enceten lestradicionals partides de cotos. Només els més matinerstenen taula, cadires, baralla, tapet, pintadores i, sobretot, elmés essencial, l'ombreta dels arbres del mas. A mesura quearriben els socis, és disposa una curiosa distribució detaules pertot arreu. Aquesta és una de les imatges que mésidentifiquen la Dinà.

Així comencen les tan desitjades partidetes de cotosde la Dinà. Aquestes és perllonguen fins l'hora delcomençament del dinar. Per tal de combatir la implacablecanícula, els festers tenen a la seva disposició un tirador decervesa que, sola o barrejada amb café licor o llimona,ajuda a refrescar els acaloraments provocats per les erradesdel nostre company de partida... Són partides que podenarribar a fer-se eternes; partides que evoquen els temps enels quals la gent dels masos no tenia altra diversió més quela d'acabar la jornada de feina per ajuntar-se a fer dos cotetsi beure una miqueta de vi o café licor.

JL·*'*' " =«,ht.e.6d'abrilcEDICIÓ D'ALCOI

Dlssabte, 6 d'abril de 2002

avançat vuit setmanes.

Al voltant de les dos de la vesprada sentim els acordsdel primer pasdoble de la nostra banda. Aquesta és elsenyal que s'han de deixar els cotos per ajuntar-se a diñar,objectiu primordial de la Dinà.

El diñar, i a causa a l'àmplia representació de la Filáque acudeix, sol repartir-se en diferents taules llargues, onla gent dels diversos montepios de la Filá sol seure. Quant ala gent que, per diferents motius, arriba tard, no els en quedaaltra que seure on troben cadires lliures, encara que nosiguen els seus montepios. Però com ocorre durant latrilogia i altres actes de filá, són rebuts com un més de lacolla.

El dinar transcorre entre rialles, comentaris,anècdotes, pluja d'aigua, llimonada o algun altre líquid benfresquet, taretes i arroves de cervesa i café licor per càstig.Tot açò va acompanyat pels instruments de la banda demúsica que sonen entre plat i plat interpretant les nostresmarxes preferides, la qual cosa permet alguna que altraformadeta per tots aquells que ho desitgen.

Un vegada s'acaba el dinar, i per tots aquells queencara poden respirar, la Filá organitza una mena de barralliure, on la gent s'aplega al voltant de les taules ambbeguda com si és tractarà de la barra d'un gran pub al airelliure i amb la banda sense parar de tocar i nosaltres sensedeixar de formar.

Hi ha gent que aprofita aquest espai de temps pertornar a agafar tauleta, baralla, tapet i pintadores i jugar lapartideta vespertina de cotos. I tornen a ocupar les taules icadires situades sota els arbres que envolten el mas, repetintla jugada del matí. El nivell etílic dels participants fa que ésrealitzen més jugades fosques i intencions de renunciamenten les diferents partides...

A mitjan vesprada la banda marxa, el càtering tambéi, a poc a poc, la gent comença a anar-se'n cap els seus altresmenesters, deixant enrere un altre any una magníficajornada de germanor.

Podríem dir que la Dinà és la jornada de germanormés divertida de tot l'any fester, tret, evidentment, dels diesde la Trilogia.

Durant aquestos anys transcorreguts des de l'anteriorcapità fins avui hi ha un munt d'anècdotes per contar-hi.Des de les més tràgiques, com puga ser la caiguda d'unabranca gegant a sobre del cotxe d'un company fester fins alsdetalls que ens han permès gaudir d'una jornada colorista.Ara recordem que l'any de l'Alferes 2007 els companys del'esquadra de negres ens van repartir una bon grapat degorres de color taronja que combinat amb el polo de colorblau, obsequi de la Filá, ens feia semblar seguidors de laselecció de futbol holandesa que, curiosament, jugava al'hora de la Dinà un dels seus partits del mundial de futbold'Alemanya 2006. També recordem el porró que l'anypassat, Any de Capità, ens van regalar els companys del'esquadra del capità, els cavallers i el propi Capità; percert, s'aprofita d'allò més bé... Més llunyanes ens quedenles imatges del caporal batedor de l'esquadra del Mig 2001que a la Dinà corresponent ens va animar les formadetesd'aquell any. En fi, podríem seguir així per molt de temps,però l'espai destinat a aquest article ja s'acaba.

Ens agradaria acomiadar-nos de tots vosaltres amb lacreença que són els actes com aquest els que ens permetenapropar-nos més del que habitualment solem fer. Pensemque aquesta unió és manifesta perquè al Mas de Pastor nosom més que festers de la Filá Alcodians. Festers, totsiguals, sense distincions de montepios, ni edats, niantiguitats, només amb ganes de jugar i gaudir d'uns cotets,unes formadetes amb marxes mores i cristianes i de fer-seuns bons plis plaiets, i si perdem, sempre podrem guanyar alsegüent campionat de cotos al més de setembre.. .però aixó,com diria Michael Ende, és un altra història...

Pablo i Carlos Gisbert Pérez

FILÁ m /nALCODIANS m H J

EMOCIONS

Con bulbos de liliácea blancurasurgen el haba tierna, el queso, el vino.

Humor tradicional y matutinoque el desayuno-almuerzo inagura

Vestir en la filá al fester procuraquien tal honor disputó y convinoal gloriero ceñir, con pliegue fino,

la faja de anudada galanura.

Con su garbo pictórico y triunfante,recogerá el cigarro, el casco, el guante,

mientras la traca anuncia su salida.

¡Quién fuera él! -musitan-. Y es notorioque al llegar al zaguán del Consistorio

banda y amigos sellen la salida.

Estos versos de José Cuenca Mora tanquen tota unasèrie de vivències i emocions encadenades. Emocions que atot Glorier de la Filá Alcodians comença des de la mateixavesprada de l'Assemblea de Rams, quan amb veu ferma i almateix temps tremolosa es crida: Gloria!, esperant elclamor popular de tota la Filá amb l'unànime: Visca elGlorier!

Emocions que afloren, d'una forma especial, alsquinze dies amb la visita de la Gloria a l'Asil Sant Josep.Difícil és no emocionar-se quan travesses pels corredors del'Asil, quan "elles" et diuen com estàs de guapo, i quan"ells" s'emocionen també recordant quan eren també partintegrant de la Festa, fins i tot, no és resignen a quedar-seasseguts a la seua cadira, i als compassos del primerpasdoble s'alcen per a continuar formant part de la Festa, dela seua Festa en el record. Emoció per l'acolliment delsmajors, de las Hermanas, dels familiars, de tot el personalallí congregat al voltant de la Glòria, al voltant de la Festa.

Emocions repetides a l'arribar al Preventori on tornena florir escenes emotives amb els nostres majors, ambaquells i aquelles que ens van precedir en la Festa i que arasón ells els que s'emocionen en el record. Novament ésrepetix l'emoció per l'acolliment dels allí presents:residents, metges, infermeres, familiars, ...

I amb la tornada a la ciutat, novament reviuen lesemocions, emocions contagiades pel sarau fester que ésrespira en l'ambient, que és respira en el carrer, emoció enl'espera del Glorier, de l'oficial. Emocions compartides delsdos Gloriers, de volta a casa, de volta a la Filá, emocionatsels dos, abrigats per amics i companys de Filá.

FILÁALCODIANS

I ja a la Filá, les emocions es convertixen enfelicitacions, en alegries, en brindis i en el merescut descansdel guerrer, o millor dit, el descans del Glorier. I ja tot hapassat.

Però ara és l'hora de les emocions contingudes,emocions prorrogades, emocions que és dosificaran duranttot un any, tot un any d'emocions esperant la pròximaGlòria.

I per fi arriba el gran dia. I les emocions tornen aflorir. Emocions matineres compartides amb els amics quanvénen a casa a arreplegar-te, a compartir amb tu lesemocions del dia des del primer moment.

Arribada ara a la Filá. Emoció: la Filá al completreunida a la Placeta esperant al Glorier. Desesperació:inundació a la Societat per la ruptura d'una canonada.Emoció, ansietat i dubte mesclat en un sol instant. Però alfinal, amb bona voluntat, tot se soluciona i comença el ritualdel desdejuni.

Novament, les emocions van aflorant a mesura queva transcorrent els minuts. I els esdeveniments és vansucceint. Primer, el lliurament de l'arma com a record del'acte de la Glòria. I tot seguit, comença el singular acte dela vestida del Glorier. El torrent d'emocions ésdesencadenen sense cap tipus de control: la calor de la restade components de la Filá, d'amics, de família, etc. Cadapeça del "trage", del "trage" d'Alcodià, que ix de la bossa ésuna nova emoció que se superposa a l'anterior.

I a la fi, el "trage" complet. Unes fotografies ràpidesi la visita dels Gloriers a l'Església. Cada esglaó de baixadade l'escala, és un esglaó de pujada del torrent d'emocions, jad'emocions descontrolades, ja d'emocions desbordades: lesparaules a l'Església, la traca a l'eixida, els primers sons delpasdoble... i el torrent d'emocions totalment descontrolat,però al mateix temps, torrent d'inquietuds i de nerviosisme,molt de nerviosisme.

Cada pas cami de la Plaça és convertix en el recordd'una part de la teua vida festera, en el record de totes lesemocions viscudes vestit de verd, des de xiquet fins amajor, en una ràpida pel·lícula de només de vint minuts.

I ja en la Plaça: emocions de vint-i-huit Gloriers,emocions de dos sergents, emocions... Emocions de tots elsallí presents quan abans de l'Arrancà, és guarda un minut desilenci per la mort d'Enrique Sevila, Primer Tró delsBenimerins. I sonen els primers acords del pasdoble:explosió d'emocions i nerviosisme: la gent, l'arma, el pas,els guants, el casc, les campanes, ... massa coses per a unsol instant. Però la piconadora de la Festa, de la Glòria s'haposat en marxa i ningú la pot parar. I la Glòria, sota laperfecta direcció de Juancho, és posa en marxa i ningú hopot parar.

Les emocions ara és mesclen amb el sarau de la gent,amb l'admiració, amb la música. Ja al Casal és faimprescindible la visita al comú: les emocions deixen pas ales necessitats del cos.

Ja al Partidor s'aparquen per un moment les emocionsper a un Xicotet i llarg descans: Xicotet, perquè intentesallargar les emocions el major temps possible; llarg, perquèel teu desig és tornar al carrer, tornar a sentir els sons de lamúsica.

Però la gran explosió d'emocions està encara perarribar. Novament al carrer, novament format. SantNicolauet és un formiguer de gent que esperen també elssons de la música. I tot comença: amb els primerscompassos d'Un moble més, les emocions contingudesdurant uns minuts tornen a florir, més aïna, a desbordar-se:les cames et porten soles novament de cami a La Bandeja,però esperant un miracle i que allò no acabe mai.

Però el miracle no arriba, i quan no t'ho esperes, enun sospir, ja estàs a la Plaça, ja estàs davant del'Ajuntament, ja estàs deixant passar La Primitiva... I en unobrir i tancar d'ulls estàs davant del Blau novament envoltatd'amics, companys de Filá, família... Ja tot ha acabat. Lesemocions i vivències de dos anys han passat, has despertatd'un són, d'un meravellós són.

ALCODIANSFILÀI45

De volta a la Filá ja tot és alegria, les emocions s'hanconvertit en euforia desbordada, en pena perqué ja tot s'haacabat, i per qué no, en una mica de sana enveja per a lapersona que portes al costat, Quique, el Glorier de l'hospitali que l'any que ve ocupará el teu lloc com a Glorier Oficial.

I finalment, un consell per a tot Alcodià que pugatindré la possibilitat de viure estes emocions, de disfrutar dela Gloria: no ho deixes passar.

Jordi ReigGlorier Oficial 2007

' - . ' . .

GLORIA HISTÓRICA

L'any 2006 vam celebrar a la nostra ciutat el 750aniversari de la fundació de la vil·la. L'aportació de la festava consistir en un esdeveniment molt important: laGLORIA HISTÓRICA. Les filaes actuals van treure alcarrer els vestits d'una filá ja desapareguda, fent la funcióde sergents festers qui ja ho havia fet anys enrere. Vacomptar amb tot l'atractiu d'una Gloria, però amb l'incentiud'una ambient retro que ens feia una ullada a la que,possiblement, era l'estètica i I'ambient de la Festa de fa mésde 100 anys.

El representant de la Filá Alcodians va ser elcompany i amic ENRIQUE GALBIS ARACIL. Vestit deLANCERO, amb cavallet a la manera de Realistes iBequeteros, amb bigoti decimonònic, jaqueta vermella ipantaló clar, i ambientat a l'estètica de l'època, què a moltsens recordava més un domador de circ que un fester actual,cosa que va provocar no poques rialles i comentarisdivertits. Va estar una jornada inoblidable per a tots els quedisfrutem de la Festa. Enhorabona Enrique.

Gloriers oficials i infantils els darrers 15 anys:

1994 JOSÉ T. MIRÓ DOMÈNECHADRÍAN VILAPLANA COMPANY

1995 ÀNGEL JULIÀ OLCINAJUAN I. GONZALO LALIGA

1996 MIGUEL UGEDA COMPANYIGNASI SANTACREU BALAGUER

1997 JORGE SEGURA GINERJORGE SERRA CARBONELL

1998 JOSÉ LUIS MIRALLES CORTÉSJORGE GARCÍA VILAPLANA

1999 CÉSAR PUIG PERETOHUGO PASTOR BALART

2000 FRANCISCO SERRA LLOPISPAU MUNOZ TRELIS

2001 JORGE PASCUAL ARMIÑANAJORDI SEGUÍ OREJUELA

2002 JOSÉ I. ILARIO DOMÍNGUEZJORGE VERDÚ FERRANDO

2003 ADOLFO LALIGA CALBOMARIO GOMAR ALBA

2004 JORGE MARTÍNEZ LLODRÀPABLO SIRVENT PLA

2005 JOSÉ IGNACIO PAYÁ MAYORMAURO UGEDA BOTELLA

2006 MARCOS MUÑOZ BELTRÀMAURO SIRVENT JORDÁ

2007 JORGE REIG BORONATIGNACIO ANDRÉS CES

2008 ENRIQUE COMPANY LLOPISJORDI CANTÓ ESTEVE

461RLAALCODIANS

e etornar la memòria cap als darrers momentsque romanen a la retina, gravats a foc, és un exercicisingular, íntim... Esplaiar-se en l'acte d'extraure l'essènciaen allò que s'ha viscut, encapsar al cor els moments mésgrans, tots, i tal com els nens atresoren els contes de vidre,entre els plecs d'una bolseta de vellut, rics records...

a al recordar tantes i tantes hores... Diesd'eternitat... Eterna espera i, a la fi, tot passa... tanprompte!! A canvi tot hi queda... et sens ple, Vesta,orgullós, fins i tot, et sens gran, tan com pots obrir elsbraços en alt, com fruits de l'entrega cap a tu... i respons...submís.

--Ta un terratrèmol invaeix el teu cos... uncalfred travessa la carn com un llamp... pluja de gotes depaper multicolor mullen la teua cara i amaguen lesllàgrimes, el soroll del tró tanca la màgia, "Sigmun", acordsvalents....

ilkmatges i sons, cares de felicitat i sorpresa,mirades de complicitat, agraïments i "enhorabones" comúnic preu.

Abraços a l'aire i gestos d'admiració... aplaudimentsi crits: Guapos!! Visca l'Alferes!! Visca els Alcodians!!Admiració i Estima... Amistat i Tendresa... Emoció iGlòria... Felicitat i goig... Dolor i Sacrifici...

"CAVALLER I REI,GERMÀ I ESCUT

ADALIL DE GUERRERS ALCODIANS. . .DE TA MÀ I ESPASAEL MAL VENÇUT"

Signifier, portador d'il·lusió i germanor dels amicsfesters. . . la lluita personal per voler fer les coses ben fetes.

FILÁALCODIANS

ebem l'herència d'una gran festa iresponsables de fer-la perviure... cada vegada millor i mésgran, amb esforç i respecte cap a ella i cap a tots els que lafem possible.

Un grup d'amics esdevenen en Cavallers, espasa ipavès, muscle cuirassat... l'esbós sortit del blanc, el traçferm de l'artista... el martell expert que aferma l'acer, lesmans maternals que enllacen i cusen els fils... pells cortidesi reblons de fortuna... el fràgil toc d'unes plomes.

L'alè del crit!! rebullir constant de dolçaines, el ballfoll de blanques, negres, fuses i altres formiguetes entre elscamins del pentagrama... tabletejar maderotes, campanetesipunyetetes...

i e la tos greu del bombo, silenci... començal'assaig "Avui ve Paco, demà Saül, demà passat... jo...me'n vaig, l'altre torna..."

No és cap problema, són les complicacions pròpiesdel món dels músics. No és cap problema, tot té solució. Elsmúsics barregen amb saviesa les ciències, la matemàticaamb la psicologia... l'antropologia amb la física... elresultat: el do de la ubiqüitat, l'estar en dos llocs a l'hora.

Assaig rere assaig, a l'escenari del carrer santNicolau s'estrena l'obra, els acords de la marxa ens fantornar a la realitat...

Al cim.

¡«FILÁ)•) ALCODIANS

* frena de les veus. Els cors núbils i blancs...

Vassallatge: "Con rua presentía roboras, anima mea".Entre les fanfàrries i els ballets busques i trobes "Zaphirus","Signifer Magnus", els ulls blaus encesos de la damaestimada "Sempre tui".

Dos cossos, un sol cor... junts en la il·lusió de vorecomplets els anhels... trobar-se acomit i tranquil, abraçatper la dona que t'estima i ho dóna tot per tu. Anabel sempre.

Saber que pots comptar amb la comprensió il'empeny... la força d'esperit que l'envolta i l'aferma en elseu fer.

Envoltada per amigues antigues... la dolçor en elgest, l'elegància en la forma, la vida en la mirada i latendresa en el pit.

Ser sant Jordi!! El dia del Patró... Lasolemnitat del actes... La cerimònia festiva als carrers i alstemples, l'espiritualitat amb que vius tots i cadascuns delsmoments enriqueixen la vivència amb intensitat i, fins i tot,queda temps per al record. L'enyorança d'aquells que sónabsents es fa present quan la tragèdia vist de dol. AlsCreuats, la Filá capitana, la dama negra s'emporta alguerrer, i el dolor assetja el cor d'un poblé que fa del silencihomenatge soHidari i de l'aplaudiment alé vivificador. Apeu, en processó reps més prop l'afecte dels Alcodians... larelació amb els altres càrrecs és més forta, veus en ellsmateix que tu vius i participes, companys per un any, amicsper sempre, colze a colze, surant entre núvols de germanor.Com la Festa pot fondre la diferència i fer-la motiu deriquesa i diversitat!!

El alférezpresentóun trajedetallista Ybasado enla historia

Mf. <•"'

FILÁALCODIANS

SANT JORDISAGETER MARIOLA

PREGA PER NOSALTRESPER CRIST, NOSTRE SENYOR.

)O TE IMPACIENTES, CRISTIANO.La veu dels arcabussos...L'acre olor de la pólvora.

El tornar de les veus...L'ambaixador, oratoria i diplomàcia.

Fum als merlets del castell.Fantasia bélica.Lluita cos a cos.Acers encreuats.

L'estafeta.Llamp de llibertat.

L'abraçada afectiva de l'encaro.La creu victoriosa onejant al cim del castell.

sant Jordi, FIRAM, FIRAMÜ.La llegenda feta espectacle.

Sagetes de pau i... la veu d'un pobleque clama per una festa que no acaba ací...

ací neix i és renova la veu d'un pobleque ja viu en la propera primavera,

la propera festa.

SANCTE GEROGIE,SAGITARIE MARIONE,

PER CHRISTUS DOMINO"

Quatre versos, salmodiáis, esdevinguts en misererecompassiu, una i mil vegades declamáis... un prec al patró,VEHICLE DIVÍ ü.

Les mans enllaçades, gest constrictiu, portador de lafé i l'esperança d'un poble sa, treballador, cautelós iamorós, l'amic "Miquel", a lloms del ruc, riu ambcomplaença i amb gest tendre prega per tots els postres, pera redimir les nostres ofenses i absències. Entre llavismurmura..

50 ¡FILÁí ALCODIANS

ÉÜà:

Wif m

Jl

«sabedors com som que tot el que ha succeïtpodria ser, certament, fruit d'un somni... Sabedors comsom que som, sols, uns dels milers d'engranatges de lamaquinària festera, mínimament ens reconeixem únics,singulars. La comunitat de la Filá Alcodians... cadascundels membres units per un objectiu comú, treballant amb laconvicció que així és l'única forma de fer filá i festa, per aun poble que ho té més que merescut, fent-se grans a nivellpersonal i enriquint-se com a éssers humans. Fent feliçosals demés.

C') m FILÁJL m ALCODIANS

*~*-¿ *•*• Divendres, 6 d'abril de 2007EDICIÓ D'ALCOI

TROBAT EL COTXE DE BECKAM...

La ministra d'Interior de Macedònia, Gordanacondueix ara el luxós tot-te.eny

valorat en 100.000 € i robat a Madrid al futb<

lista David Beckam. Així ho «»*•***macedoni Vest, que publica una foto de laministra abaixant-se feliç del vehicle, un BMWX5 ara convertit en cotxe oficial.Segons indicaren les autoritats macedònies, eveLle va desaparèixer a Madrid, "canvia una

vintena de vegades de propietari en Espanya idesprès va passar de contraban a traves deGrècia per via marítima fins MacedòniaEl tot-terreny fou confiscat i, mesos després,

convertit en cotxe oficial.

f I

Des del fons del cor del vostre Alferes i Favoritadonar-vos les gràcies a tots. Familiars, amics, companys dela Filá. Dissenyadors, dibuixants i pintors. Músics icompositors, i els més que companys de 'La Degollà'i altres grups de dolçainers. Sabaters, metallistes iguarnimenters, cosidors, modistes i brodadores. Als noblesfesterots de Campello. Carrossers i motoristes. Ballarines ibaillarins, coreògrafs i escenògrafs.

Als pares i mares, pacients com mai han estat abans.A Antulio i Maria Inés. A Rafa i Encarni. A José Jorge i . . .al sant Jordiet, Jordi Casimiro. A les nostres Dames iCavallers.

Amb tots vosaltres hem gaudit d'un any"especialment especial" que marcarà la nostra vida fins a lafi -qui sap si més enllà-.

DISSENYS - JOSÉ MOINA PÉREZ

FILÁ!ALCODIANS 1

ELS SONS DELS RECORDS

Vivències personals de moments únics i intensosesperant que la carrossa, plena de cavallers i l'Alferes,prenga el cami de la felicitat.

Al lloc més alt està l'amic, l'Alferes; aquell que vafer del seu somni una realitat lluitada des de l'expectació.Com a bon Senyor Cristià, és troba envoltat pels seusvassalls, els cavallers. Presentant, tots ells, un aspectemisteriós dins de la seua armadura guerrera i anònima.

Més endavant, l'amiga, l'esposa i favorita, avançaamb elegància entre núvols de confetis. Junt amb ella, el seuseguici d'amigues. Totes juntes corresponen els primersaplaudiments de balcons entregáis.

Ja és la nostra hora. Estem a punt de fer sonardolçaines i tabals. El compromís de l'acompanyament és farealitat. Moments d'incertesa, pentagrames palpitantsdavant eixa primera interpretació que ix d'una ànimacarregada de moments i situacions angoixoses.

Com si d'una font infinita és tractarà, la músicabrolla entre els nostres dits tremolosos. No hi ha concessióal dubte, tot és manifesta com cal. Són els sons que encararepiquen en el nostre ànim i en el nostre cor. Moments demelodia enllaçada a l'emoció i a la tendresa dels amics,enlairats dalt de les millors carrosses que mai haguerenpogut imaginar... les carrosses del somni i de la fantasia.

FILÁ ü c rALCODIANS ü J J

I FILÁW ALCODIANS

ur>

Un minut i un altre després, moments units a mésmoments. Les vivències s'acumulen de manera impossibled'assimilar. Cercaviles rialleres entre gent desconeguda,dinars i sopars que omplin la intimitat perduda, missa majora un sant Jordi que anhela la nostra fidelitat, processonssilencioses que són l'aparador de vestits lluents, lluites ambregust de pólvora... Tot açò, i tantes coses més...conformaren els instants d' una festa, que per a quasi totsserà ja passada, per als amics Alcodians inoblidable, i per ala Degollà... única.

Passats ja els moments gloriosos de daurada festa,sols som creadors de records i de percepcions. Sols quedaviure amb la sensació del benestar produït per les primeresil·lusions d'un nomenament esperançador i d'una trilogiad'experiència apassionada.

Quan el temps passat no dóna una segona oportunitat,és el moment d'agrair la confiança de l'acompanyament, lalleialtat en els actes i la germandat de la què ens hem vistsaciats.

També és moment de reconèixer-hi la valentia delque sap allò que vol, del que va tindré el coratge de donar-liautoritat a la dolçaina en un món moltes vegadesincomprès. Nota rere nota, silenci rere silenci, hem pogutencadenar melodies que acompanyaren les passejades delsamics pels carrers d'Alcoi.

És l'hora que la llum torne a enlluernar-nos, és l'horade la mirada cap endavant, és l'hora d'evocar la creativitat.La nostàlgia, eixe somni passatger i momentani, ha defacilitar-nos el pas a atreviments posteriors. La construcciód'eixe futur festiu, té ancoratges on sostindré's, i no sónmés els que han encetat els Alcodians en passadesresponsabilitats de festa.

Podem ballar als sons dels records, però cal queomplim de música el nostre esperit.

LA DEGOLLÀ

•a*»"*»""

\\J *-*^ ^Silvestre \ segmdasp

•lares Breadas se

FILÁALCODIANS

»•m

*

MIG I MIG

Mig i mig, sencer; amb aquesta frase dos Jordis de lafilá, amb uns quants cabells més que ara, intentàvemaconseguir un Xicotet somriure a les xiques que durant lacelebració del Mig Any se'ns apropaven a la Glorieta.

L'any 1968, me'n recorde perquè el meu avi va fer decapità moro aquell any, l'Associació de Sant Jordi vadenominar el Mig Any "Setmana d'Exaltació Festera". Naixper poder agrupar tota una mena d'actes de diferent índole(culturals, religiosos i festius) que culminaven amb la visitade la festa d'Alcoi al Sanatori de Fontilles, celebrada durantaquesta època de l'any per l'estreny or del calendariabrilenc. És desenvolupaven durant tot l'any i quin millormoment, a l'inici de la tardor, molt semblant ací a laprimavera, per evocar i gaudir amb tot el poble d'Alcoi quetan sols queden sis mesos per a retrobar-nos amb les nostrestradicions.

La participació dels Alcodians junt a la institució queens acull - Associació d'Antics Alumnes Salesians iCol·legi Salesià - ha sigut, des de l'inici de l'equador fester,plena; i des que D. Rafael Pastor promoguera i patrocinaràel trofeu de cotos, la Societat ha acollit el campionat decotos denominat relámpago en les seues dues rondesinicials. Així és donava el tret d'eixida oficial a lescelebracions del Mig Any.

Ja sabem que en el Joc de Cotos fortuna i saviesas'entremesclen; en el nostre cas en els últims catorze anys-malgrat que és realitza la selecció pertinent mitjançant untorneig intern què des de l'any 2004 du el nom d'un estimatamic, Francesc Pérez Climent "Menta", i la saviesa delsnostres representants- la deessa fortuna passa de nosaltres,segurament per no molestar-nos.

FILÁALCODIANS

AT|Y< "

Igualment ens ocorre amb el concurs d'olleta; i ensremuntem a la T edició, la de 1973, que amb D. Blas i PepeColoma, el nostre conserge, vam alçar el plat del primerpremi. Des d'aleshores només un nou plat per a poderconfeccionar una vaixella està penjat a les nostres parets, elde la segona posició de 1981; i fins ara, abonats, excepteinclemència meteorològica, al tercer premi amb què cadaany ens obsequia el jurat. La veritat és que olletes n'hi hanhagut de tots els colors, crues, empastraes, cremades i, finsi tot, bones i molt bones. Doncs, com diu el meu amic icuiner Jaume, per a fer l'olleta és requereix bon foc, bonsingredients, paciència i afecte, i a nosaltres, de tant en tant,el café ens juga passades dolentes.

No vull oblidar l'acte de la presentació de càrrecs nila importància que va tindré per a Jordi, Vicent, Ricardo iNando; moment emotiu i punt de no retornament,presentació i compromís davant de la ciutat d'Alcoi de larenovació de les nostres tradicions i exemple per a properesgeneracions de la necessitat que la festa siga un valor iarribem a ella des de l'alegria de viure i l'entusiasme il'acceptació d'allò que som individual i col·lectivament.

El Mig Any ens recorda que la festa éshumanitzadora i vital; per tant, durant aquestes setmanes, iencara que duré poc de temps, és poden experimentar valorsde comunicació personal, fraternitat i solidaritat. És, pertant, molt important que en la festa sobreïxi l'harmonia, quesiga saludable i diferent de la diversió i la profusió per a nodegenerar i passar a ser una mera vàlvula d'escapament; siaçò succeïra la festa perdria el seu autèntic sentit.

Jordi Sirvent Mira

Preu 100 pessetesDissabte, 24 abriH995

. r-»T» A. f^

"Padrins de cartró : LaBarbut.

DOTZE SELLETS

El café de dotze sellets formats, tremola al sónd'Alcodianos, la nostra marxa cristiana. No per por, més bévibren al cop del timbal i el pas dels festers que esta nitd'ensaio formen al local de la filá.

La gent acudeix a boqueta de nit. Salutacions, apretóde mans, palmadetes a l'esquena, fins i tot abraçades. És elritual espontani, i en tot cas obligat, que agrupa al personalde forma capritxosa primer i més tard els separa perafinitats. En companyia de la cerveseta o el plisplay, per alsmés matiners.

Trenquen el soroll de les converses els primers sonsde Suspiros del Serpis. La Banda de Penàguila i el grup dedolçainers s'arranquen amb un pasdoble. Al principi ningúno s'anima a formar. Encara és prompte.

Les taules parades sense cadires. Este costum, fruitde l'experiència, apropa el tracte entre festers, facilita elmoviment i optimitza la capacitat del local. Tot sónavantatges. Els cacaus i altres tapes gelades aguantenl'envestida dels primers assistents, que comencen a tindrégana.

L'assaig és la cita per a retrobar periòdicamentl'ambient de festa. Normalment, una vegada al méscongrega els festers, arrancant en setembre, i havent-hi finsi tot al Nadal amb nadales o a sant Josep amb bunyolets. Iper concloure, després de la Junta de Rams.

A la nostra filá, la gent s'ajunta per montepios, laGuinea, la Guinea Sud, els Borts, el Tró, els Màxims,l'Encaro, la Xapeta, la Roïna, l'Astral, el Pisuke, el Biberó,alguno ja desaparegut, altres transversals com el de lesescuadres de negres, ocupant els habitacles del costat i elfons, deixant lliure el local llarg per les esquadres quesuccessivament aniran marxant. Arranquen a la vora de lataula dels músics fins la barra on giraran després de tastar elcafé gelat. De vegades potser alguns per estar més amplescomencen d'ací.

De manera especial, en aquestos dos anys de càrrechan hagut més oportunitats per reunir-se. Hem d'agrair acàrrecs i esquadrers, junta i cavallers, els assaigs que hanorganitzat de franc o a escoti, amb gran encert, a més d'unper a les dones i un altre conjunt amb els participants delboato d'enguany, cosa que ha provocat un ambient de festaexcepcional que caldria mantenir.

Ja está el xafarot en dansa. Una marxa mora fa que lamajoria s'organitze en esquadres que ocupen tot l'espai.Somriures per algún amago de broma. Cavalls espontanisen busca d'un batedor. L'esquadra amb el seu cabos'esmeren per arrancar l'aplaudiment fictici del sostre.

El conserge aprofita el buit a les taules per a repartirplatets de mandonguilles de bacallà, callos, sèpia i calamarsentre d'altres.

Quan acaba la música, aplaudiments per als que fansonar els instruments. Retornen la conversa i el picoteig ales taules. Sempre queda algún tema qué parlar. Al llarg dela vetllada se succeiran les marxes i els pasdobles. Larevetlla d'entrepans marcarà que la festa està acabant.Alguns, pot ser, l'allargaran a altres indrets. Però elsprotagonistes de l'inici d'esta narració, els dotze "selléis",restaran buits després que passe per la barra l'esquadra ambl'última formadeta. Que bé, que bo!.

L.G.B.

Prett85 pessetes

Diumenge-

d-

seues el d^etldtes ï*d*„*»«- 1

tàrïes.

_

,™s»a!BES

ALCODIANS ü 63

El paper de les dones en les Festes de Moros iCristians d'Alcoi

I més concretament en la Filá Alcodians des de laCapitania de 1994 fins a la de 2008, és l'objecte d'aquestarticle.

Anem al gra, directament a la matèria: A què ensestem referint? Perquè clar, les dones d'una manera o d'unaaltra sempre han participat en la festa. Ens estem referint ala participació de les dones i la seua incorporació a la FiláAlcodians com a membres de ple dret en total i absolutaigualtat a la resta dels seus components sense que ésproduïsca cap discriminació per la seua condició femenina icom correspon a una societat madura, tolerant, respetuosa ioberta?

La veritat és que és complicat respondre a aquestaqüestió, perquè poques vegades un assumpte "aparentment"tan senzill ha suscitat tanta controvèrsia entre els alcoians, iés diga el que és diga segur que hi ha un sector de la societatque no està d'acord amb el que s'haja dit en aquest article; obé, puga ser que les mateixes situacions siguen vistes ijutjades de forma molt diferent per altres persones. Calintentar ser objectiu. Però, és pot ser objectiu? Perquè,només el fet de mencionar algunes coses potser provoqueindignació.

A l'octubre de 1997, Núria Martínez va ingressar enel compte de la Filá els diners corresponent a la "Creuà"considerant que complia amb els requisits que llavorss'exigia per a ser alcodiana. La Junta Directiva d'aleshores liva tornar els diners. Dies més tard Núria va plantejarformalment el seu desig d'ingressar en la Filá, la qual cosala Junta Directiva va comunicar a l'Assemblea.

En diverses reunions és tractà la qüestió. Les portestancades, sense aire condicionat, els periodistes pressionantfora del local, comentaris més o menys encertats, algunsalcodians sorpresos, d'altres indignats, ... I el Primer Tróportant-ho bastant bé.

B FILÁ1 ALCODIANS

Al final, es va sotmetre a votació la incorporacióconjunta a la Filá de diverses persones (una d'elles Núria), iper una gran majoria es va decidir que Núria Martínezpassarà a formar part de la Filá com a membre de ple dret.Foren moments feliços, que van fer gran la Filá i queprovocaren que molts alcodians es sentírem orgullosos deser-ho.

Però, a partir d'eixos moments, els comportaments jano van ser iguals. Com si un immens sentiment deculpabilitat s'haguera instal·lat en alguns alcodians: Com éspossible que se'ns haja colat una dona!

Mesos després Núria és presentà en un assaig ambdos amigues convidades per ella. Aixó era habitual, tant enels Alcodians com en altres filaes. Clar, que mai s'haviapogut plantejar amb dones perquè mai havien tingut dret afer-ho.

Gran commoció! TRES DONES en un assaig!Reunió urgent i polèmica de la Junta Directiva. Decisió:se'ls deixa participar. Diversos membres de la Filáabandonen l'assaig. Dies més tard el Primer Tró dimitix. I apartir d'eixos moments és prohibeixen els invitats en elsassaigs.

També i durant dos anys és tanca totalment la Filá.Ningú no podia ingressar, només s'accedia a individu fester(membre de ple dret de la Filá) des de cadet. Feia l'efecteque alguns preferien aquesta situació abans que una altradona arribarà, de nou, a ser alcodiana.

L'excusa que és donava, per a justificar aquestbloqueig, era que calia discutir una reforma dels estatuts, iaprovar la modificació. Com si no foren legítims els quefins aleshores havien estat i estaven vigents!

Molts projectes és plantejaren per regular l'ingrés enla Filá, però, finalment és van presentar tres a l'Assemblea.Solament és va sotmetre a votació el que anava avalat per laJunta Directiva, els altres no és pogueren votar.

Segons el nou criteri per a ingressar en la FiláAlcodians s'ha de comptar amb les signatures d'almenys elvint-i-cinc per cent dels membres de ple dret i una vegadaaconseguit aquest requisit, que l'Assemblea així ho ratifiquemajoritàriament. És considerava un filtre prou importantperquè cap altra dona poguera "colar-se", i efectivamentcap no ho ha tornat a aconseguir... almenys per aquesta via.El sistema aprovat provocava que els pares hagueren deveure com els seus fills, de vegades de dies, foren sotmesosa votació. Una cosa que si bé al principi va poder causaralguna molèstia, a la llarga és va convertir en l'única formapràctica que tenen les dones d'entrar en la Filá. Un bon diaun fester li va proposar a l'Assemblea el nom de la seuafilla, i l'Assemblea va votar a favor. I a partir d'ací un altre,i un altre,.... I amb el temps aquestes xiquetes, van deixarde ser-ho, d'infantils van passar a cadets i de moment dos,als 18 anys, a individu fester. I és que com diria més d'un"una cosa és que no m'agrade que entren les dones en la Filái una altra molt diferent és la meua filla".

Mentrestant és tornaven a modificar els estatuts de laFilá, en aquesta ocasió l'objectiu fou la prohibició de lesformacions mixtes. Podem observar com, any rere any, aNúria se li prohibeix participar en actes festers als quals téple dret amb l'argumentació que no hi ha més dones. Però ésque al mateix temps és fa l'impossible perquè no entren mésdones.

Més d'un pot pensar que estem amagant alguna cosaperquè en els últims anys pel carrer en festes és veuenmoltes dones vestides d'alcodianes. Però alerta, no calconfondre's, no són membres de la Filá i per tant no tenencap dret, només se les permet vestir-se d'alcodianes enFestes i perquè tenen una relació de parentesc amb algunindividu fester.

D'aquesta manera s'arriba al 2008. I jo em preguntequè ens proporcionarà la Capitania cristiana de 2022?Estarem encara plantejant-nos aquestes qüestions, o elsnostres fills simplement és riuran dels nostres complexos?Esperem que puguen estar orgullosos de les nostresactuacions.

Curiositats: Diuen que hi havia una entitat bancàriaque no acceptava que els diners amb destinació al comptede la Filá estigueren a nom d'una dona. Aixó ha de sertotalment fals i un faula sense fonament. Perquè com potpassar aixó a Alcoi? IMPOSSIBLE.

Nando Merlo

FILÁALCODIANS

ANY 1994

És, a primers de la década de 1990, quan comença en forçaa desenvolupar-se els boatos com els coneixem avui en dia, ambmolta participació de gent i muntatges musicals ex profes.

L'Any de Capitá de 1994, el boato representava escenes dela vida quotidiana de l'Edat Mitjana amb diverses connotacionslocals. Començava amb una carrossa amb estendardsd'heràldiques dels cognoms dels senyors feudals d'Alcoi.Continuava amb el 'Grup de danses Sant Jordi' representant unadansa guerrera de nanos entre els dos bàndols, i acompanyats perdos gegants que en representaven al Rei Jaume I i a Al-Azraq. Aaquestos, els seguia En Jaume I, representat per Jordi Seguí(Alferes Cristià 1993) i els seus quaranta cavallers, formatsprincipalment per dos grups, 'L'Enreixat' i el montepio 'Señorío'.Desprès, els dos grups de la Guàrdia femenina, la carrossa delCapità que representava un pont llevadís amb les portes d'Alcoi aldarrere. Vicent Gisbert, Capità 1994, hi anava acompanyat de lesdues favorites, Maria i Núria, portant-ne una túnica de color osamb una gran creu de Sant Jordi al mig i l'escut d'Alcoi en metallal pit, i el casc amb un gran plomatge negre, un disseny que donàun gran resultat.

El seguici continuava amb el grup femení de 'Llanceres',format per xiquetes i majors, proseguint-los un espectacle detorneig medieval en què quatre genets, alguns d'ells individus dela Filá, realitzaven demostracions d'habilitat amb llances, espasesi banderes, obtenint-hi una gran acceptació entre el públic. Acontinuació, seguien els escuders dels cavallers portant-hi elsescuts i les llances de torneig, precedint-hi els onze cavallers queanaven de peu a sobre d'una carrossa en forma d'ariet, els qualsportaven uns vestits en diversos colors, amb iconografies iheràldiques diverses. El seguici continuava amb els grupsfemenins de 'Venecianes' i 'Amazones'. Al darrere d'ells, elballet de 'Les Titelles', coreografía de Carmina Nadal, on lesballarines subjectes amb gomes als teatrinos, representaven, comsi foren titelles, uns mites teatrals: el resultat va ser espectacular.Continuava el boato amb una carrossa de xiquetes amb el vestitd'alcodianeta, presidides per Alejandro Martínez López. Lesparelles d'alcodians precedien a l'espectacular Esquadra denegres, amb un disseny al sallent d'Alejandro Soler, formant unconjunt de metalls sobre fons de teles negres i pells amb una granllança, i a més a més, amb l'esplèndida marxa "Un moble més".

Continuava el boato amb una plataforma en forma de bouen la que hi anaven uns bebès, portada per individus de la Filá,seguida dels grups d'alcodians infantils amb estoles ocre i gris,que protaven uns arcs en els que anaven enganxats nombrososcascavells, que els feien sonar quan és simulava estar disparantamb ell. Acabava aquesta part, dedicada als menuts, amb unacarrossa en la que anaven xiquets alcodianets presidits per JordiSeguí Ripoll i Jordi Segura Picher.

FILÁALCODIANS

De nou, parelles d'alcodians acompanyaven l'Esquadra deblancs -sent aquesta l'última que és feia sencera-, en la que desprèsde molts anys teníem dues novetats: en primer lloc, no és baixavaamb "Alcodianos", reservant-la per a la diana, desfilant-hi amb"Apòstol Poeta"; i en segon, la Banda, que ens acompanyarà apartir d'aquest any, serà la Societat Musical de Penàguila, ambFrancisco Carchano com a director.

La part final del seguici, representava el poble, davant ungrup femení repartia entre el públic unes herbes aromàtiquesportades de la serra Aitana, les quals estaven situades en un carro,en el que figurava com a portejador el futur Capità 2008, NandoSantonja. Acompanyats pel grup del 'Poble Musical', amb unavestimenta amb molta pell, que n'estava format per individus de laFilá, sobretot del montepio "El Tró", interpretant una fanfàrriafent-hi sonar unes aixadelles amb martells.

Com a final, la carrossa del Cop amb Felo CarbonellCarbonell.

j

Capitá CristiàFavorites

Sergent CristiàAlcaideCabo B. Esq. NegresCabo A. Esq. NegresCabo B. Esq. BlancsCabo A. Esq. BlansEstafetaXiquet entrega clausBanderí entràGlorier MajorGlorier Infantil

Vicente Javier Gisbert TorregrosaMaria Gisbert Calabuig

Núria Aracil PicóGonzalo Pascual Orozco

Antoine Vicedo FierroJosé V. Ferrero LópezEnrique Cortés Albors

Juan Luis González RecioCarlos Martínez CorbíFrancisco Juan Molla

Jorge Serra CarbonellJorge Verdú Saez

José Tomàs Miró DoménechAdrián Vilaplana Company

Fitxa Dissenys

Capità Cristià i FavoritesGuardia i Cavallers Rei JaumeEsquadra de negresCavallers del CapitàBalletsResta del Boato

José D. i Jordi SempereJosé D. i Jordi Sempere

Alejandro Soler PérezAlejandro Soler PérezAlejandro Soler PérezAlejandro Soler Pérez

Heralds

Glòria Major

Glòria Infantil

Enrique Galbis AracilJosé Luis Miralles Cortés

Jorge Segura GinerFrancisco Serra Llopis

Daniel Rovira (Cap)

Luis Brotons FrancésJosé Ignacio Domínguez

Jordi Martínez JuanFrancisco Nadal Cervera

Juan Luis González Recio (Cap)

FILÁALCODIANS S D 7

ANY 2007

Al boato de l'Any d'Alferes 2007, l'aposta personal del'Alferes, com no en podia ser d'altra forma, va ser la música. Laquantitat de composicions que es van estrenar en l'Entrà -compodem veure en l'article de 'La Música'- va ser molt important, icree que tardará anys en tornar a reproduir-se tant en quantitat comen qualitat.

Com veiem en els titulars del periòdic, és una representacióde la vida quotidiana de l'Alcoi medieval on, a més, hi estánpresents moltes de les icones que representen la nostra ciutat. Elguió argumental està basat en el llenç que representa la batalla queels alcoians van mantindré en 1276, tal i com la va interpretar elgenial pintor Fernando Cabrera.

En primer lloc, va una carrossa que representa el Barrancdel Sinc, on va el portejador del Banderí. Desprès, l'AmbaixadorCristià, l'amic Sergi Sempere que s'estrena en el càrrec, i 1'Abanderat Cristià, David Munoz. Segueixen les parellesd'alcodians precedint a l'Esquadra de blancs. Al darrere, lesesquadretes infantils, xiquets de la mà, alcodianes i les carrossetesde xiquets.

El seguici o boato, pròpiament dit, s'inicia amb una carossaarrossegada representant el pont de Buidaoli des d'on veiem algrup del poble alcoià. Els fiares i el Mossèn Torregrosa, l'amicMiquel que va damunt d'una burra, acompanyats per un grup decampaners que ens fan gaudir amb tocs tradicionals, portadesaquestes en dos carros. És deuria haver seguit amb la carossa delPortal de Riquer -però per problemes tècnics no en va poder eixiren l'Entrà-. El 'Grup d'hòmens i dones de Na valora' amb el 'Grupde metalls' interpreten "Signifer archeus". Des de la carrossa de la'Torre Na valora' és fan volar unes àguiles, les quals ens fan mirarcap al cel i veure com, carrer amunt i avall, fan al públic tenir unsmoments entre incertesa i emoció, veient com volen des delsbalcons a la torre. Desprès segueix la carrossa de la 'Forja' amb elgrup femení, que recorda un dels oficis més antics i importantsd'Alcoi, acompanyades pels tambors d'Hellín. Continuem amb el'Grup d'arqueres', la carrosa arrossegada per sis bous amb la'Guàrdia de la Favorita', qui va damunt de la carrossa amb lesseves dames -esplèndida Anabel amb la seva simpatia—. El vestités de cotamalla, la capa de borrec amb moltes plomes negres i unasenyorial diadema, que tot junt realzen més la seva bellesa. Lesdames van amb túnica de verd oscur i la capa amb l'heràldica de laFilá, i casquet amb plomes de faisà. Probablement, allò mésimpactant de l'Entrà és la marxa que les acompanya, "Zaphirus",que entre músics, xirimiters i el cor sumen més de 170 persones.Els cadets amb vestits de portejador porten banderes amb diversesiconografies, una carrossa representa l'emblemàtic colomer de laGlorieta i, junt a ell, les ballarines fan la coreografia ambmoviments com si foren aus, amb la marxa "Saggitaire"interpretada per "La Degollà", que va just davant de la carrossa del'Alferes i Cavallers. Ricardo que porta al seu vestit els motius delSant Jordi eqüestre, del mural de Cabrera i de l'obra de Marçal deSax, tots plenament integrats amb el guió del boato. El casc, lapitera i l'espasa de metall lluarat, sobretot amb motius del'heràldica de la Filá. Hi va acompanyat pels seus cavallers, queporten túnica negra, capa amb una gran heràldica de la Filábrodada i un gran casc metàl·lic. L'Alferes va envoltat perballarines amb un disseny i una coreografia que representen lamort. Com a colofó, els acompanya la composició "Signum".

Segueix el ballet del 'Llavador' amb la composició "DrapsBruts", que hem explicat en altre article.

Arriba l'Esquadra especial d'esclaus, la qual baixaimpactant amb la marxa "La penya l'Alba". Una gran esquadra i,

FILÁALCODIANS

no menys, grup de festers. Des d'ací, us dóne les gràcies perdonar-me l'oportunitat de gaudir un dels moments més feliços dela meua vida festera.

A partir de la Plaça, la pluja ens acompanya fins a la fi. Ala tribuna final, lloc on estan situats els castellers de Valls, éssumen a la festa fent-hi uns petits castells 'd'ú de quatre o de cincal pas de la Favorita i l'Alferes.

Dues Carrosses tanquen el seguici amb els xiquets i elsveterans de la Filá.

IBoato alfére = LALFSSEZVlAFMOfllTA

Guió Boato Alferes 2007

ïiíiiíi*1

• ' " ' . . . ' , . . ; . . . , ,

FAVORITA ''GUERRERA,,

Las aves comoelementounificador detodo el boato

Fitxa Personatges

Alferes CristiàFavoritaMossen TorregrosaAmbaixador CristiàAlcaideAbanderatCabo B. Esq. NegresCabo A. Esq. NegresCabo B. Esq. BlanesCabo A. Esq. BlanesXiquet entrega clausBanderí entràGlorier MajorGlorier Infantil

Fitxa

Alferes Cristià y FavoritaCavallers i Dames AlferesEsquadra de NegresBalletsResta del Boato

Ricardo Pons SalaAnabel Pérez Cantó

Miquel Jordá LinaresSergi Sempere Carbonell

Juan Llopis JornetDavid Vilaplana Llario

Vicente Juan Pérez PérezCarlos Gisbert Pérez

Jordi Tomás Miró AguirreJordi Segura MicoJosé Payá Botella

Juan Ramón Sánchez GraciaJorge Reig BoronatIgnacio Andrés Ces

Dissenys

José Moiña PérezJosé Moiña Pérez

Cesar Vilaplana, Alicia SeguraJosé Moiña PérezJosé Moiña Pérez

FILÁ p ¿QALCODIANS m VJ

ANY 2008

Encara tenim fresc a la memòria la historia en que esbasava tant el boato com totes les iniciatives al llarg de l'any:Cruïlla de Cors. L'aposta va ser arriscada i, com diu Jordi Peidro-pare de la idea- sois es va arribar fins al 50% del que podria haversigut.

Però, ara en parlarem del seguici al carrer el dia 22 d'abril.La base del mateix era escenificar mitjançant distintes escenes lapart de Sigfrid en el conté.

Escena la- "Visita a Osca". Veiem a Sigfrid en la sevavisita a Osea, qui va damunt d'un burro acompanyat per Ramir, elsvilatans, vilatanes, camperoles, galè, boticari, peregrins, els qualsfan, mitjançant uns carros decorats, uns moviments que figuren serels carrer del poble.

Escena 2a- "Restes de l'Alqueria". Quan tornen Sigfrid iRamir a l'Alqueria veuen les restes després de ser-ne assaltada icremada. L'escenificació és fa amb una carrossa on estan unesballarines saltant sobre una lona elàstica figurant ser-hi els Éssersvoladors. Al davant, hi va Zuleima i els Éssers espirituals fent-hiun ball d'acomiadament de la vida.

Escena 3a- "Dimoni Moro". Tornem a veure a Sigfrid dexiquet, junt als Soldats de Campanya i les Dones de la Guarnició,amb una petita carrosseta plena de grans pans i embotits típics. Hirepresenta el moment en què els soldats expliquen a Sigfrid comsón els moros, al darrere ve el 'Ballet del Dimoni Moro' amb lacomposició del mateix nom.

Escena 4a- "El judici de Déu". Anant a peu veiem lesaiguaderes, els jueus i jueves, les mores renegades, i amb unacarrossa on van els botxins, guarnició fronterera i els soldatsveterans -representats pel grup de veterans de la Filá-, van pujanta la carrossa els primers per fer el 'Judici de Déu' mitjançant unesflames simulades.

Escena 5a- "Seduït per la Cort". En primer lloc, va elballet d'Ana Calvo, que representa allò que veu Sigfrid a la Cort,que no és altra cosa que les infidelitats dels cortesans i cortesanes.

Escena 6a- "Els Cavallers del Capità". Davant hi van lesdames de confiança i els escuders amb els estendards del seucavaller. Desprès hi va una carrossa doble, a la part de davantsembla una gran taula, on a cada costat van els Cavallers, amb unvestit molt elegant de distints colors i distintes heràldiquesbrodades, les quals identifiquen per diverses maneres a cadacavaller. A la part de darrere de la carrossa, hi va la torre delcastell, els acompanya la composició, com no podia ser millor peraquest any "Aleluya". Després la música, i al darrere la restad'escuders i una petita carrosseta on van els menuts cavallers.

Escena 7a- "Les Dames dels Cavallers". L'edecà i lesajudes de cambra precedixen a les Dames, que van sobre unacarrossa que sembla les graderies d'un torneig. El vestit queporten, una meitat amb un jacquard negre i l'altra meitat en la partde la falda color os on van diversos brodats. La part de dalt endiversos colors, amb un resultat elegantíssim. A la part de dalt dela carrossa és situa l'orgue electrònic per encapçalar a la'Primitiva' i poder interpretar-hi "Cruïlla de Cors".

Escena 8a- "El Capità i Favorita". Darrere de la 'MúsicaPrimitiva d'Alcoi' és presenta el Capità Cristià amb la sevaFavorita i les dues rodelles, en una carrossa en la que al fons hifigura una gran roca a mode de gruta, la qual amb uns elementsmecànics hi queda tapada per un teixit en el que està dibuixada una

FILÁALCODIANS

portalada que representa l'entrada del castell. El capità amb unvestit de blau obscur porta al pit un escut brodat amb la senyera iel símbol del dos peixos, que representen l'equilibri entre la forçainterior i exterior. Aquest símbol és torna a reproduir amb metallal cinturó i al final del faldellí de cuir que porta damunt de latúnica. A la capa el folro és d'un teixit jacquard amb aquestsímbol. El Capità va solt a la carrossa situant-se en algunsmoments al costat de la Favorita i, segons l'escena del decoratposterior, és situa també davant de la porta del castell. Eixa solturaa la carrossa li dóna una gran proximitat al públic. Va sense casc,el qual el porta damunt d'un ceptre, amb la cabellera al vent -cosaque, per suposat, dóna pas a una polèmica per no dur posat elcasc-. La Favorita, Paloma, porta un vestit també de blau més clar,amb uns elegant brodats i un cinturó color taronja, també ambbrodats. A l'igual que el Capità, va pràcticament sense res al caplluint la seua cabellera, i porta un collar de pedres. Les duesrodelles van amb el mateix vestit que la Favorita. Acompanyen ala carrossa la 'Guardia del Rei', els quals representen mercenarisvinguts del Nord per combatre l'invasor musulmà. Porten undisseny fet amb pells, cordells i cuir molt rústic. També hi van les'Mercenàries àrabs', que és un grup femení que tambécombateixen al costat del Capità, amb disseny àrab fet amb telesde color cru i blau, i amb unes xarxes com a mànegues.

Al darrere de la carrossa, va Sigfrid cavaller damunt delcavall acompanyat per dos cavallers amb cuirassa de metall.

Escena 9a- "Capturats". De nou trobem a Sigfrid quan caucapturat pels moros i va amb un grup de presoners cristians, totsells encadenats a la carrossa que els precedeix, decorada amb telesde molts colors, semblant a un tint àrab, i com si arrossegaren lacarrossa van uns camells simulats amb teixits. Completen l'escenala 'Guàrdia àrab' i les 'Núvies del Xai', encarregades de donar debeure i menjar als presoners.

Escena 10a- "Les Fires i Mercat medieval". Amb unacarrossa que simula els llocs de venda d'un mercat, amb fruites,teles, etc., i a mode d'una gran balança per poder pesar i vendre al'esclava mora, els personatges que hi van a aquesta escena sóncomerciants i comerciantes, burgesos i burgeses, esclaves àrabs,picardioses, membres de la trouppe i còmics ambulants. Tots ambuns dissenys senzills, però molt de l'època, i on cadascú fa el seupaper, li dóna a tota l'escena en l'Entrà molta teatralitat.

Escena lla- "El Gremis". La construcció, amb clarareferència al gremi del Capitá, és l'encarregada de representar-hiels gremis de l'època medieval. El grup amb un disseny queporten, fins i tot, els plans i instruments de mesurar, tenen unapetita carrossa on van construint i desmuntant una torre,acompanyats per la música "Els Gremis".

Escena 12a- "La Festa". Primer, anunciant la vinguda de lapesta va el grup de les heretges de la pesta. Segueix, el 'Ballet dela Pesta' que hem explicat en l'article de ballets, amb lacomposició "Desfilada d'esclaus".

Escena 13a- "A sang i foc". A aquesta escena, després deles parelles d'alcodians, va l'Esquadra de negres, amb dissenyd'Alfredo Mullor. Porten una túnica de color ocre a mode de teixitacolxat, amb cinturó de metall i diversos elements, que li donen unconjunt molt guerrer. És de destacar el maquillatge que porten a lacara i a les parts descobertes, com ara braços i carnes, que és comun fang que semblen portar-hi després d'una lluita, acompanyatsper la Música 'La Nova' i, com a grup de percussió, les dones delsesquadrers amb vestit especial, interpretant "Xamarcai". A la fi deltrajecte el cap de l'esquadra, Salva Lillo, li lliura la porra al Capitáper a fer els darrers metres, detall molt emotiu per tothom,especialment per al Capitá.

Fitxa Personatges

Capità CristiàFavoritaRodelles

Sergent CristiàAlcaideCabo B. Esq. NegresCabo A. Esq. NegresCabo B. Esq. BlanesCabo A. Esq. BlanesEstafetaXiquet entrega clausBanderí entràGlorier MajorGlorier Infantil

Fernando Santonja SanzPaloma Santonja Serrano

Aitana Gisbert SantonjaMar Gisbert Santonja

Juan Abad LilloFrancisco Ferrero Boronat

Antonio Alós SimóRoberto Pérez Morales

Daniel Cano CanalesJosé Ignacio Domínguez Gómez

Jorge Tomás Miró AguirreFernando Ribas Espí

Juan Ramón Sánchez GraciaEnrique Company Llopis

Jordi Cantó Esteve

Fitxa Dissenys

Capità Cristià y FavoritaCavallers i Dames CapitàEsquadra de NegresCavallers del CapitàBalletsResta del Boato

Assesorament Artistic

Jordi Peidro i TorresJordi Peidro i Torres

Alfredo MullorJordi Peidro i TorresJordi Peidro i TorresJordi Peidro i Torres

Joanfra Rozalén i Alícia Segura

Heralds

Glòria Infantil Juan Abad LilloMiquel Jordà Linares

Ricardo Pons SalaJaume Rafel Segura Frau

Escena 14a- "40 Cavallers". Com a final, Sigfrid ancià,torna a Alcoi amb els 40 cavallers, aquestos són representats pelsinfantils de la Filá, porten una túnica de forma arlequinada denegre i molts colors, portant-hi teixit l'heràldica de la Filá. Almateix temps, van equipats amb una petita pica de torneig, elscadets fan d'escuders, vestits amb el mateix tipus de túnica i unescut com els de l'esquadra, els quals fan distintes evolucions alllarg de l'Entrà, causant entre el públic aplaudiments i simpatia.

Com a colofó, la carrossa del cop amb Jordi Seguí"Quaranta".

BORO

Esquemaentregade claus

FILÁALCODIANS

COMPOSICIONS MUSICALS BOATO 1994

Nanos i GegantsL'Entrà Capità Cristià 1994Remuga Cavallers '94TitellamUn Moble MésApòstol PoetaAixa i Martell

Àngel Lluis Ferrando MoralesRafael Mullor GrauÀngel Lluis Ferrando MoralesÀngel Lluis Ferrando MoralesJulio Laports HellínJosé María Ferrero PastorÀngel Lluis Ferrando Morales

GrupTam-Tam PercusioB.M.'la Lira Carcaixentina"Grup Tam-Tam PercusioGrupTam-Tam PercusioUnió Musical d' AlcoiBanda de PenàguilaMúsics locals i individuos Filá

Grup de Nanos i GegantsCapità i FavoritesCavallers CapitàBallet de les TitellesEsquadra de NegresEsquadra de BlancsGrup del Poble

COMPOSICIONS MUSICALS BOATO 2OO7

Bonus ChristianusCampanersSigniferArcheusTamboradaZaphirusSaggitarieSignumDraps BrutsLa Penya de L'Alba

José María Ferrero PastorFrancisco Valor LlorensFrancisco Valor LlorensPopularFrancisco Valor LlorensSaül Gómez SolerSaül Gómez SolerFrancisco Valor LlorensXavier Richart - Francisco Valor

B. Penàguila i "El Rebuig"Campaners d'OntinyentGrup de metalls i percusio d'AgostTambors d' HellínB. d'Aielo de Malferit, "La Colla" i Coro d'AlcoiGrup de dolçaines i tabals "La Degollà"B. de Xixona i "Els Arreplegats"Grup de xirimites "Resons"Unió Musical Contestana i La Xafigà

Esquadra de BlancsMossen i pobleGrup NavaloraGrup ForjaFavorita i DamesBallet dels ColomsAlferes i CavallersBallet del LlavadorEscuadra de Negres

COMPOSICIONS MUSICALS BOATO 2OO8

Bonus ChristianusZaphirusVisita a OscaRestes de L'AlqueriaDimoni MoroJudici de DeuSeduits per la CortAleluyaCrüilla de CorsAitorLes FiresEls GremisMarxa dels EsclausXamarcai40 Cavallers

José María Ferrero PastorFrancisco Valor LlorensÀngel Lluis Ferrando MoralesÀngel Lluis Ferrando MoralesÀngel Lluis Ferrando MoralesÀngel Lluis Ferrando MoralesÀngel Lluis Ferrando MoralesAmando Blaquer PonsodaÀngel Lluis Ferrando MoralesJuli MicoÀngel Lluis Ferrando MoralesÀngel Lluis Ferrando MoralesArreglo Ramón Garcia i SolerFrancisco Valor LlorénsÀngel Lluis Ferrando Morales

B. de Penàguila i La DegollàB. de Penàguila i La DegollàMúsica gravadaMúsica gravada"La Colla" OntinyentMúsica gravadaMetal d'Agost i La DegollàAteneu de CocentainaCorp. Musical Primitiva d'AlcoiGrup de Xirimites "El Rebuig"Música gravadaLa DegollàB. de BeneixamaB. La Nova d'AlcoiMúsica gravada

Esquadra de BlancsEsquadra de BlancsEscena "Visita a Osca"Escena "Restes de L'Alqueria"Ballet "El Dimoni Moro"Escena "El Judici de Deu"Ballet "Seduits per la Cort"Cavallers Capità CristiàCapità i FavoritaEscena "Capturats"Escena "Les Fires"Escena "Els Gremis"Ballet "La Pesta"Esquadra de NegresEscena "Sigfrid i els 40 Cavallers"

79:» FILÁ/ L m ALCODIANS

Resultaria inversemblant visitar un poble en festa itrobar tots els festers amagats als seus casals, barraques,penyes o filaes, gaudint del seu ambient en privat i deixantel públic de banda. Siguen Falles, Carnavals o San Fermins,el veritable sentit de les festes és el carrer i el fester és, perdefinició, l'encarregat de fer Festa, de fer que el visitantnote que el poble està de joia i que ell en pot gaudir iparticipar.

Alcoians i visitants volen fruir de l'alegria, la bromai el bon humor que destil·len els festers, l'esclat de música icolor que és la Nostra Festa. Els Alcodians hem tingutsempre present aquesta idea i sabem que, durant tres dies, sila casa cau, l'enderroc no ens pillarà dins. Sempre amb lamúsica darrere, la Filá no va ni al carrer de dalt si no és alritme d'un pas-doble, en gloriós passacarrer o improvisantfilaetes. A la filá ens apleguem només en cas d'esgotamentprofund, a recuperar forces amb un dinar (esparta i somer),però, si aguanten les forces, sempre és millor fer unvermudet a la Glorieta, una cervesseta al Parterre o unplisplaiet a la Plaça de Dins, a boqueta de nit.

Nombroses i sonades són les aparicions delsalcodians en verbenes i concerts, sia pujant a l'escenari, siaballant el Biri-Biri, però la més memorable va ser sensedubte la protagonitzada per alguns companys de La Roïnal'any 1998. Tocava l'orquestra una de Los Brincos quan,baixant dels Salesians per Ferrandis i Carbonell, va fer laseua aparició el mateix Capità Moro amb carrossa, banda,boato i tot plegat. Va ser aquell l'any de Lionel"això-ho-pague-jo", Capità dels Bequeteros i referentuniversal del Califat Omeya. Encara ningú sap com, peròels companys de La Roïna se les van enginyar per reproduirla cavalcada mahometana mitjançant un contenidor de labrossa, caixes, papers i tovallons, sense faltar detall del

seguici: música, ballets, favorites i confetti. L'orquestra vahaver de fer un descans obligat, mentre el públicovacionava la desfilada sarraïna.

D'una manera més organitzada, i perseguint semprela vocació d'apropar la música i l'alegría als carrers, hemfet d'una costum la tradició de traure la xaranga el Dial'Entrà després de dinar: només els músics més valents -enel sentit més pervers de la paraula- s'atreveixen aacompanyar-nos en aquest peculiar pelegrinatge. Laprimera parada al Pub Zooloco, on romanem una estonamolt divertida ballant, cantant, remullant les goles i fent la'conga' amb tots aquells que fugen de presenciar l'EntradaMora. Tot seguit, cami de Els Xixonencs, a la Plaça deDins, on animats per les partitures festives de la xarangacontinuem amb la festa i el bon ambient que impera al llargde la vesprada.

74Ï FILÁ<i ALCODIANS

Un altre moment erràtic per al públic de les nostresFestes ha sigut tradicionalment el migdia de l'Alardo. Elbuit programàtic que s'esdevé en acabar el primer combatcontra els moros havia sigut sovint aprofitat pels companysde la Filá Muntanyesos per organitzar alguna mena de granevent lúdic-festiu al carrer, però en tenir que compliraquests amb els seus anys de càrrec, van acudir elsAlcodians ràpidament a ocupar el lloc. Va ser l'any 2005,perduda la batalla del matí, quan després d'arreplegar elsextenuats combatents iniciàvem un original passacarrercarregats amb porteries, barres de ferro, tela verda a modede gespa i una gran pilota de platja. Ens aturàrem al PaísValencià i aprofitant les tribunes, que fan les funcions degrada, ens preparàrem per formar part d'un gran futbolíhumà, on no faltava ni l'àrbit, ni la Policia ni la Creu Roja,i començàrem un disputadíssim partit que assolí unesquotes d'intensitat que seran eternament rememorades.

L'any següent, i fugint d'emocions tan fortes, lainiciativa va ser la d'organitzar una multitudinària partidade cotos humans. Formats en quatre batallons (oros, copes,espases i bastos) i guarnits amb la carta que cadascunrepresentàvem, vam desfilar des de Correus fins a la Plaça,on es va estendre un gran tapet verd davant els ulls delpúblic curios. Els quatre jugadors col·locats a les quatrebandes, i a l'ordre de "baralleu-se!", van començar a volarles cartes sobre el dur marbre de la Bandeja. Després dedubtoses estratègies, que serien dignes d'un 'renuncio' ciar,vam acabar desfilant amb les marxes mores cami de la Filáa gaudir de l'últim diñar de les Festes.

La nit, però, és el nostre medi natural. Algunes de lesescenes més reflectides a les seccions de successos són lesxarangues de la nit de Sant Jordi quan, acabada la Retreta,omplim els carrers de color verd cridaner. Van encetar elcostum, una vegada més, els companys de La Roïna, amb laja popular "burra mòbil". L'animal, a banda d'arrossegaruna carrossa amb uns altaveus, havia de suportar la músicapatxanguera, Huir un barret de palla, esquivar la gent queballava al voltant i, de vegades, carregar amb algú al llom, itot plegat a canvi de dos colpets de café. Val a dir que maicap animal ha pres mai en aquestes nits boges, però sí és

FILÀSTCALCODIANS ml J

veritat que algun és mirava la burra amb ulls de borreguet. Iés que ja se sap, no hi ha xica lleja, sinó copes de menys.

Adoptada com alcodiana d'honor, Robustiana va sertestimoni de nits màgiques, com la de l'any 2005, quanPisuke i La Roïna van fer colla per organitzar una batukadapels carrers d'Alcoi, amb .la participació del mateixCarlinhos Brown. Malauradament, el contracte del sambistatenia massa zeros, i ens vam haver de conformar amb laparticipació d'unes brasileres de Batoi que, tot siga dit,tocaven i ballaven força bé. La batukada anava seguidad'una carrossa on els alcodianets repartien begudesespirituoses i animaven el públic a seguir els ritmestropicals, recorrent els carrers des del Parterre fins a laPlaça. La reportera de Canal 9 no va saber si la cadira derodes d'un company lesionat era un Formula 1 o el kioskode Marquitos, però aquella nit res no tenia sentit i cap delspresents era capaç de posar llum sobre l'assumpte.

L'experiència es va repetir l'any següent, en aquestaocasió amb la participació de la xaranga Los Claveles,d'Alacant, que amb els seus uniformes i les seuesdestrellatades melodies acabaren fen-se la foto de grup ambtots nosaltres al mateix castell de la Plaça. S'ha dit que elsanys següents la nit de Sant Jordi no ha tornat a ser igual, iRobustiana encara somia amb aquell alcodianet de miradalasciva però bones intencions.

Els anys de càrrec, per suposat, no van fer sinóengrandir i multiplicar les nostres manifestacions de festa alcarrer. La més recent d'aquestes escapades nocturnes,sovint improvisades, sempre extraordinàries, va ser laprotagonitzada l'any de Capità en acabar l'ensaio de Nadal.Aquell dia les nadaletes i les marxes és confonien is'enllaçaven, en el que va ser un dels millors ensaios quepodem recordar. Decidits a allargar la nit el màximpossible, vam convèncer els músics per anar a demanar1'aguinaldo, i començant a la Plaça de la Creu Roja, vambaixar Sant Francesc al ritme de les nadales cantant i ballanti fent eixir els veïns als balcons. Tot i que la nit era freda, vaser obligada la parada al Medievo per refrescar les goles iels ànims, i finalment vam acabar cantant-li Bon Nadal alJesuset a la Plaça fins a altes hores de la matinada.

Dijous, 15 abril 1996

preu 100 pessetes

UIJIJU'J? ~-

J í-1 í

al taller de l'artista san carrosses

Jover, al qual e *obav .preparades pe^*£Capità cristià. A horesmoro, així com pe P carrossesd'ara no s'ha pogut s ^^ Marón esta

s'han vist afectades,^o ^ ^ & {& forta

ingresat a un centre ^^ ^^^ segQns ens ha^"Kr^ussP"-^:r::*-trnotóhaque"menw desgràcies personals

.^**MOt

FILÁm ALCODIANS

Aquesta nit màgica va tindré una mena de seqüela untemps més tard, el dia que 1'Esquadra de Negres ens vaconvidar a un grandiós ensaio en la Filá Navarros.Demanats els permisos municipals escaients, i després deresar un Parenostre davant del col·legi, vam començar unaentraeta per San Francesc i Sant Nicolau, vestits amb unestúniques d'alcodiano de paper rematades, aixó si, amb totamena de detalls.

La tercera entrega d'aquesta saga va tindré lloc l'últimdia de les festes, el Dia dels Trons, en acabar els Soparets,quan la filá va protagonitzar una multitudinària ihumorística entraeta per Sant Nicolau que va servir decolofó a un mogudet any de Capitá.

De l'any d'Alferes, per exemple, recordarem persempre amb un afecte especial la visita dels amics de laColla Vella dels Xiquets de Valls, que vingueren desd'aquesta ciutat tarraconina a passar uns dies amb nosaltresi participar a la seua manera, és a dir, fent castells humansel Dia dels Músics. Amb l'acompanyament de dolcainers itabaleters, els castellers feren diverses demostracions delseu art, quedant-hi tota la gent allí present forçabocabadada. Va ser baix el balcó de l'Alferes on acabarenalçant un pilar de 5, el més emotiu, ja que l'atzeneta, al cimdel castell, després de desplegar l'escut de la Filá va pujar albaleó, rebent-hi una acalorada ovació. Davantl'Ajuntament, amb la Plaça plena de gent esperant percantar l'Himne, van alçar diversos castells, cadascun méscomplicat i demanant l'ajut del públic per fonamentar labase del mateix. Per acabar, el mateix Alferes va formarpart d'un Xicotet pilar de 4, per comprovar en personal'esforç tan gran que s'ha de fer en aquesta mena d'art.

L'any de Capitá, la festa al carrer va tindré nompropi: "Cruïlla de cors: l'inici". Va ser la presentació delsprotagonistes del conte que il·lustraria les dues capitanies,mora i cristiana, fent partícip d'ella al poble d'Alcoi.Alcodians i Mudejares van organitzar una triple festa a lesantigues muralles de la ciutat que incloïa una primera partdedicada als xiquets, una festa medieval cristiana i una altrade musulmana. En general es va registrar una bonapresència de públic, sobre tot on hi havia beguda í menjarde bades, cosa que era d'esperar i també d'agrair, comtambé va tindré molt de públic l'acte que va concloure lahistoria dels dos germans. El Dia dels Trons, acabada lalluita, a les portes del castell es va produir el retrobament deSigfrid i Yazid davant tot el poblé d'Alcoi, tancament de lesFestes i de la historia que havia entretingut els alcoiansdurant aquest any tan especial.

Una vegada més, la Festa va ser la manifestaciócultural d'un poble, l'expressió de l'alegria, la comunióentre la tradició i la renovació. L'abraçada dels dos germansva esdevenir una abraçada general per part de membres deles dues filaes, meravellosa al·legoria de l'encontre culturalde dos pobles que, ben pensat, només són un. Un poblé, unaFesta, dos bàndols que es troben, per suposat, als carrersd'Alcoi que un dia els va acollir.

Jordi Tendero

FILÁ Hi 77ALCODIANS mil

^ BI ^P BB»r ^MP^ ^^^^^^•í Tilp^ iW- MiW- i w? ^^p

Parlar de Ballets a la Filá Alcodians té un nom propi,el de Carmina Nadal. Va començar en aquesta Filá l'Anyd'Alferes 1993 amb el Ballet del "Bé i del Mai" i va obtenirun gran éxit amb aquesta primera actuació com acoreògrafa i directora. El segon any va repetir amb alsAlcodians en el seu Any de Capità 1994 amb el Ballet de lesTitelles, recordat per molta gent per la seua originalitat i laseua dificultat en la posada en escena. Encara recorde elsassajos amb els teatrins que és van fabricar ex profés i vahaver d'enginyar-se-les molt per a poder realitzar tots elsmoviments que requeria la coreografia sense enredar-se enles molestes gomes en què figuraven estar penjades lestitelles del teatrins. També recorde els dos últims assaigs,un divendres per la nit en el pòrtic del col·legi amb un fredque pelava -fins i tot al dia següent va nevar en Alcoi- i eldiumenge següent en el Carnet, com és veu en les fotos ambels teatrins en moviment i els seus portejadors.

La música que va acompanyar aquest ballet,composta per Àngel Lluís Ferrando i titulada "Titellam", ésd'una gran bellesa i està basada principalment per a la seuainterpretació amb huit caixes xineses, altres tants panderosamb xicotets platets i dotze fagots. On aconseguiria Àngelaquestos nombrosos instruments tan cars i escassos?.

També vull fer constar la col·laboració decomponents de l'Atlètic Salesià, amb els recordats EmilioAntolí i Antonio Valor al capdavant. Se'ls va encomanar latasca d'arrossegar els quatre teatrins pels carrers del'entrada, feina molt dificultosa a causa de les llambordes, ide seguir la coreografia del ballet.

Després d'aquells dos anys, Carmina va continuarrecollint èxits amb els seus ballets en les festes de moros icristians. Aquests sempre tenien el seu segell d'originalitati les seues particulars coreografies.

m, *

I, com no, novament Carmina Nadal va fer dobletamb dos ballets basats en el guió del boato. Enguany"Crúilla de Cors" era la història que és comptava al'entrada. Un dels ballets representava la idea que ésformava Sigfrid del poble moro després d'escoltar elssoldats de campanya dir el següent: "Els moros no sónhumans, encara que ho semblen. Els moros són dimonis quea la nit és transformen...". El ballet s'anomenava "DimoniMoro" i comptava amb un vestuari en què és podien veuredues cares, per davant persones humanes i per darrere unamàscara que representava animals amb banyes. Lacoreografia, molt de l'estil de Carmina, tenia forts i ràpidsmoviments i la música que acompanyava era unacomposició ex profés d'Àngel Lluís Ferrando titulada"Dimoni Moro".

L'altre ballet, seguint la història de Sigfrid en el seuviatge al nord -on és troba amb la mort-, la pesta fa la seuaaparició a Europa i produeix una sinistra visita, per la qualcosa el ballet representa mitjançant una gegantina figura lamort. Les ballarines, que representen tentacles, porten unvestuari de color roig intens i ballen al seu voltant i fins i tots'amaguen en el seu interior. Junt amb elles estaven l'altrapart de ballarines amb un color taronja vistós i amb unparaigües amb dibuixos pintats. Aquestes representavenl'oracle de la pesta; és a dir, la lluita contra la mort.

La música que acompanyava era una adaptació deRamón García i Soler titulada "Marxa dels Esclaus" il'interpretava la Banda de Beneixama.

Carmina també va fer la coreografía en el ball delsÉssers espirituals en l'escena de les "Restes de l'Alqueria".Agraïm des de ací a Carmina la col·laboració en aquestosanys, fins sempre.

José Luis Boronat

FILÁ iALCODIANS I 181

CAPITÁ 2008: "Cruïlla de Cors"

Una onada de silenci s 'estén per tota la ciutat. A poca poc els darrers crits de la festa s'esvaeixen i la vilaretorna pausadament a la realitat quotidiana. Les llumsd'aquest gran escenari en el qual s'ha convertit Alcoidurant els darrers tres dies perden intensitat i els actors iles actrius tornen als seus camerinos per desprendre 's delsseus vestits i gaudir d'un merescut repòs.

Pas a pas, amb marcats signes d'esgotament al meurostre, avance cap al meu refugi acompanyat per amics iamigues que m 'han fet costat durant els darrers mesos.Una broma, un acudit, una rialla... són els últims instantsde la festa de l'any 2008. Arribe a la meua habitado icomencé a treure 'm les peces del meu vestit: les botes, latúnica, les malles, etc. L 'olor de la pólvora que totes ellesdesprenen sembla ser l'últim vestigi d'un dia que ha estatintens i farcit de moments emotius.

Finalment em deixe caure al meu llit i intente tancarels ulls; necessite descansar per poder recuperar-me de totl'esforç realitzat durant aquests dies, però el recordemocionat de tot allò que he viscut durant els darrers mesosm'impedeix dormir, com seria el meu desig. El meupensament és trasllada temps enrere...

Retorne a l'any 1997, quan tot aquest enrenou vacomençar. Recorde les festes d'aquell any com l'inici d'unallarga cavalcada que ens havia de portar a l'any 2008: Anyde Capità de la Filá Alcodians. Un grup d'amics de la filá-José, Jordi Miró, Ismael, Jordi Reig, Dani, Emilio, Jaume,Jordi Seguí, Miguel Àngel, Pablo, Kike, Víctor, Nando,Javi- i altres que no ho eren -Juan, Vicent i Alejandro-decidírem encetar un montepío per fer front a les despesesd'un any de càrrec. Un de nosaltres seria el capità o l'alferes-aleshores no sabíem qui- i els altres l'acompanyarien coma cavallers. Un més després, aproximadament, vam tenir laprimera reunió a Nuestro Bar, el nostre amic MiguelMuñera ens acull; aquest seria el lloc on el montepío tindriala seu durant molts anys. El darrer divendres del següentmés paguem la primera quota: 4000 pessetes. Juan Navarroserà el primer tresorer. Moltes il·lusions, però quedavenmolts darrers divendres de més...

FILÁALCODIANS

.í _ ' >a * jR

Novament faig un intent de descansar, però l'allaude records que flueixen pel meu cap em manté ben despert...

Els mesos i els anys passen i el montepio continua elseu cami, encara que hi ha moments difícils perquè hi hamembres que no hi acudeixen i deixen de pagar les seuesquotes. Després d'un període d'incertesa, el nombre depersones és mantindrà en quinze. A poc a poc, senseadonar-nos-en, s'apropa la data en la qual l'assemblea de lafilá havia d'escollir els càrrecs d'alferes i capità per als anys2007 i 2008. Ens reunim tots els membres del montepio idecidim recolzar una sola candidatura. Fins aleshores haviaestat l'única persona que havia mostrat el seu interès. Caliaconvèncer els membres de la filá. Van ser unes setmanes detreball incessant.

Serà una data que mai no oblidaré: el dia 28 de maigde 2005 l'assemblea de la filá em va escollir per al càrrec decapità. L'alegria entre tots nosaltres era manifesta i així hovam celebrar aquella nit. Començava un nou cami i calia nodecebre a tots aquells que havien dipositat la seua confiançaen tots nosaltres. Un nou cavaller s'unia a tots nosaltres: elmeu germà José Jorge. La seua filla Paloma seria la meuafavorita.

Transcorren unes hores i els primers sorolls delsvehicles poden escoltar-se a través de la finestra. La ciutatreprèn la seua activitat laboral. Durant uns instants tinc lasensació que he esborrat tots els meus records i pucaconseguir tancar els ulls. Una vana il·lusió. El meupensament continua el seu recorregut pel que ha estataquest any de capità...

Sense deixar escapar el temps que tenim abans del'arribada de l'estiu prenem les primeres decisionsimportants: Jordi Peidro i Joanfra Rozalen seran els gestorsde tots els assumptes relacionats amb el seguici i el vestuari.Alícia Segura també hi col·laborarà. Jordi Peidro enspresenta un projecte força interessant i innovador: la creaciód'un conte per a la seua edició i representació durantl'entrada. Amb el pas del temps Jordi anirà més enllà i ensproposarà compartir aquesta història amb la Filá Mudèjars,Capità Moro de l'any 2008. Tot semblava lluny perquèteníem l'any d'alferes per davant, però els primersfonaments per il·lusionar-nos ja hi eren.. Tots sabíem queens esperava: mesos de molta feina i reunions. Passen elsmesos i sembla que Jordi ja té enllestit el conte. Una històriaque ens encoratja a continuar endavant. Sigfrid -bàndolcristià- i Yazid -bàndol moro- són els personatges al voltantdels quals gira l'argument.

FILÁALCODIANS

Retrobar-me amb aquesta història m'emociona i emsent com si tot tornarà a començar des de l'inici. Novamentintente descansar, però el fet d'endinsar-me en les vides deSigfrid i Yazidem manté amb els ulls ben oberts...

Una vegada creat el conte, ens queda el treball mésimportant per a tots nosaltres: transformar-lo en unargument per a l'entrada de cristians. La saviesa i mestria deJordi salvaran aquest obstacle amb éxit. Mentrestant,s'apropen les festes de l'any 2007. Nombrosos actesrevestiran aquests mesos precursors de la trilogia. Unprofund sentiment d'afecte m'envaeix i en recordal'esquadra especial d'aquell any, de la qual vaig sermembre. Unes setmanes abans vaig tenir el primer contacteamb qui després serien els meus companys de viatge: elcapità moro, els dos alferes i el pare del Sant Jordiet. Passenles festes i, ara sí, ja no hi ha moment per aturar-nos. Ladinà de la filá és el primer d'ells: un periòdic -AlcodiansTimes- i samarretes amb fotografies que recorden momentsdel passat per a tots. Algunes d'elles amb una càrregaemocional afegida. Passa l'estiu i arriba el més de setembre.Per a mi el primer gran encontre amb la meua filá: lapresentació del cartell de l'any de capità, obra realitzada perEnrique Galbis. Tinc l'oportunitat d'adreçar-me a tota lafilá i demanar-los la seua participació. Estava absolutamentsegur que no em decebrien.

Arriba el més d'octubre i em seria molt difícilrecordar tots els actes als quals hi vaig assistir: una jornadaesportiva a la filá, campionat de cotos, exposicions,inauguracions, etc. Tot allò que envolta la celebració delMig Any. No obstant aixó, a la meua memòria acudeix elrecord de la presentació de càrrecs a la Llotja Sant Jordi.Jaume, amic meu i cavaller de la meua cort serà l'encarregatde presentar-me. Encara recorde una de les seues frases:"Durant aquest any sabrà de molts aspectes de la festa queli eren desconeguts". Res més cert. Tot seguit, sopar i moltasatisfacció al Círculo Industrial. Al dia següent continua lafesta al Parc de la Glorieta. Felicitacions, entrevistes, dinaramb els cavallers i l'esquadra especial, més entrevistes ifinalment sopar a la filá i entraeta. Paral·lelament als actesdel Mig Any, comencen a distribuir-se les participacions dela loteria de Nadal. Uns butlletes que contenien lareproducció d'una moneda de l'època de Jaume I. JordiPeidro va tenir una magnífica idea i tota la feina de col·locarles monedes i doblar les participacions va pagar.

FILÁALCODIANS

Els primer raigs del nou dia ja irrompen per lesfinestres de la meua habitado. Mire el meu rellotge iencara tinc temps per continuar recordant, ja que semblacomplicat trobar una estona per al descans...

Durant el més de novembre els Alcodians i Mudèjars(unes setmanes enrere havien mostrat la seua conformitat encompartir la història) presentem al món fester i el públicalcoià la història de Sigfrid i Yazid, "Cruïlla de Cors". Elscomentaris són molt favorables. Més endavant els cavallersi les dames celebren la presentació dels seus vestits. Éstracta d'un sopar a la Filá Cids. En el decurs del sopar,d'una manera desenfadada i simpàtica, els cavallers jurenfidelitat al seu capità. Ell els nomena amos i senyors delsdiferents castells de les rodalies, la qual cosa va provocardiverses bromes i acudits. Tot seguit, la presentació delsvestits, comentaris per a tots els gustos i festa fins lamatinada. També durant aquest més els diferents grups delseguici prenen forma i la participació és molt important.Jordi presenta els diferents personatges del conte, dividit encapítols que representen les diverses escenes de l'entrada;els diversos montepios de la filá responen de formasatisfactòria. Del més de desembre mai no oblidarél'extraordinari ambient de l'assaig de Nadal que perprimera vegada va celebrar la filá. Els locals de la filá degom a gom. La festa, amb acompanyament de la Banda dePenàguila, és va traslladar als carrers del centre d'Alcoi finsles tres de la matinada.

El potent clàxon d'un camió desvia la meua atenciódurant un instant, però el meu pensament retroba el fil detota aquest història. Encara no és l'hora d'aixecar-me i puccontinuar passant fulls d'aquest llibre imaginari...

Comença el més de gener i els Alcodians i Mudèjarsfem una visita al Centre Ocupacional Gormaget. Sensdubte, la idea de Quique Llácer va ser un dels actes mésentranyables de l'any de capità. Vam compartir amb elsalumnes i els monitors unes hores a ritme de música festera.Quin goig poder veure totes aquelles persones gaudir d'unsmoments d'alegria i sentiment fester. Amb el més de febrerarriba la recta final. Actes i més actes: sopar d'exaltaciófestera al Círculo Industrial i presentació de la meuafavorita, Paloma. Festa fins les cinc de la matinada. Unasetmana després les dames de les dues filaes i les seuesamigues és reuneixen en una assaig a la Filá Llana.. Duessetmanes després els Alcodians i Mudèjars celebrem unaltre assaig. Ja no hi ha descans.

Com que veig que serà difícil enganxar unes hores dedescans i la llum del dia ja és més intensa, continué el meupasseig pels records de l'any de capità...

Durant la primera setmana del més de març té lloc undels actes que millors records a tots ens ha portat: elscavallers i dames conviden tots els seus amics i amigues aun multitudinari assaig a la Filá Cids. Més de dues-centespersones hi van acudir. Joves i no tan joves. Una setmanadesprés un altre assaig. El capità i els cavallers convidemtota la filá i els nostres amics a un assaig al Restaurant ElMirador del Cinc. En un moment d'aquest assaig vaig tenirl'ocasió de lliurar uns detalls als meus predecessors en lafilá en el càrrec de capità, unes armes -realitzades pel meuamic Dani- als altres càrrecs, unes samarretes del Barca iReal Madrid al Sant Jordiet i el seu germà i un mallot deciclista al President de l'Associació de Sant Jordi.Finalment presentem la roba per al trofeu de filaes. Al diasegüent l'estrena de la marxa "Cruïlla de Cors" -peça

FILÁALCODIANS

composada per Àngel Lluís Ferrando- al Teatre Calderón.Les cares de satisfacció barrejades amb la ressaca del diaanterior eren manifestes a l'eixida de la sala.

El pregó de la festa, el Dia de la Glòria, sembla elcomençament d'un més frenètic. A la filá el sentimentfestiu ja és molt viu i la massiva presència de festers al dinaraixí ho demostra. Uns dies després els cavallers tenen laseua entraeta pel carrer Sant Nicolau, acompanyats per lesmarxes Aralk i Biscaïns. Una nit clara i molt de públic,especialment gent de la filá, ens acompanya. Arriba el mésd'abril i a la meua agenda li falten dies o li sobrenesdeveniments. Comencem el més amb la presentació delconte "Cruïlla de Cors", dues històries, les vides paral·lelesde dos germans en el món cristià i musulmà. Quina històriamés tendra ens ha escrit Jordi!!! Una entraeta oficial de lafilá i l'assaig de l'esquadra especial completen el primercap de setmana.

Entre record i record escolte el soroll de les primerespasses i veus pel passadís de la meua planta. Sembla quealguns cavallers i dames ja han tingut suficient repòs il'esmorzar els espera. Mira el rellotge novament i decideixrefrescar-me amb una bona dutxa. Els dies del més d'abrilencara discorren pel meu pensament mentre l'aigua fredaremulla el meu cos...

FILÁALCODIANS

Tinc l'oportunitat de gaudir amb l'esquadra especiald'una entraeta. La Nova i els dolçainers de la Degollàinterpreten Xamarcai, peça escollida per aquesta collad'alcodians per al dia de l'entrada. Ja s'apropa la trilogia,però encara ens quedava temps per alguna cosa més. KikeRomà, Capità Moro, i jo recorrem durant uns dies elscentres escolars d'Alcoi per explicar les històries de Sigfridi Yazid; els xiquets i xiquetes ens reben amb els braçosoberts i ens escolten atentament. El darrer cap de setmana éspresentava apassionant. Una festa al carrer, per xiquets i notan xiquets, que representa l'inici de "Cruïlla de Cors".

L'acte discorre pels carrers del centre de la ciutatamb tot tipus d'espectacles. A continuació una visita alscavallers i dames, que aquest dia celebren el seu darrersopar a la Filá Cids, i sopar i entraeta amb l'esquadraespecial. Del darrer diumenge recorde el sopar ambl'Assemblea General de l'Associació de Sant Jordi i laposterior entraeta. El Dia dels Músics comença amb undinar a la filá. Després un poc de descans perquè ja seranpocs els moments de pausa. Els cavallers organitzen unacompanyament musical -els dolçainers de la Degollà una

vegada més- des de l'Hotel Reconquista a la Plaçad'Espanya. Allí m'esperen les autoritats i els altres càrrecs.Cantem l'himne: la festa ja ha començat. Entraeta amb laresta de la filá i sopar a la filá. Tornem aviat a l'hotel. És lahora d'intentar descansar.

L'aigua freda de la dutxa em deixa una agradablesensació de relaxament i mentre intente trobar la meuaroba, em venen al cap tots els sentiments acumulats durantels tres dies de festa...

El dia vint-i-dos comença ben aviat. Surt de l'hotelacompanyat dels meus cavallers. Caçadores vermelles per atots. Arribem a la plaça. La diana va a començar. Emocionscontingudes. Li lliure una llança -regal de la filá- al sergentcristià, l'alcodià Juan Abad. Sona l'himne i arranca la festa.Aplaudiments i més aplaudiments, també alguna llàgrimas'escapa. Sense més dilació ens dirigim cap al meu pis delcarrer Sant Nicolau. Un petit esmorzar per prendre forces,algun licor de la Serra de Mariola i esperem l'arribada delsdianers de la filá, encapçalats pel sergent cristià. Regalets iabraçades per a tots. Alguns alcodians és queden per poderdistribuir els regals -un llibret de les ambaixades- a lesaltres filaes. Emprenen el cami al CP Sant Vicent. Santi iBoro ens esperen. Comença el compte enrere. A poc a poc,però sense aturar-nos, ens maquillen i és vestim. Últimsretocs. El rellotge de Santi sembla que marca una hora mési treu el seu mai geni. És la feina del primer tró. A l'eixidadel col·legi la filá i els membres del seguici ens reben -a lameua favorita i a mi- amb un fort aplaudiment. Mitja horadesprés els meus cavallers -Jordi Reig, Ismael, José J.,Kike, Jordi Miró, Alejandro, Vicent, Juan, Pablo, Emilio,Jaume, Jordi Seguí, José, Miguel Ángel i Víctor- i les seuesdames -Eva, Beatriz Aura, Montse, Elena, Núria, Inma,Carmen, Mari Carmen, Beatriz Borras, Julia, Mamen,Gema, Alicia, Belén i Conchi-ja estan a les seues carrosses.Alfredo Ribas, Dani Gisbert, Jordi Sirvent i altres membresdel Montepío l'Encaro s'ocupen dels darrers detalls. Lesparaules de Jordi Reig anuncien l'inici de l'Entrada deCristians 2008. Les diferents escenes del seguici ja estan apunt: des de l'època d'infantesa de Sigfrid fins la seuaarribada a Alcoi amb els quaranta cavallers. La participacióde la filá és molt nombrosa, tal com jo ho havia somniat.

L'Entrada transcorre entre els aplaudiments delpúblic. A la carrosa m'acompanyen Paloma, la meuafavorita, i les meues nebodes Aitana i Mar, les rodelles. Lesnotes de Cruïlla de Cors donen més colorit, si cap, a l'acte.M'emociona recordar el moment en qué vaig saludar elsmeus pares, Pepe i Natu. S'obrin les portes de la plaça de lavila i un alcodianet, Fernando Ribas, em lliura les clausd' aquesta. L' alegría es desborda pel meu rostre. Tinc

l'oportunitat de creuar-me amb la carrossa dels meuscavallers. Mitja hora després acaba el meu recorregut pelscarrers de la ciutat. Tots junts esperem l'arribada del'esquadra. Un membre d'aquesta em lliura la seua armaperquè jo siga el cap durant els darrers metres. El batec delmeu cor cada vegada és més fort. La carrossa del cop tancala nostra desfilada. Ens dirigim a la placeta de Ferràndiz perreposar forces. La gent sembla molt contenta i satisfeta. Nohi falta ningú. Refrescs, cerveses, café licor, llimona i unestaretes per fer boca. Tot seguit, dinar a la filá. La vespradatranscorre entre festa i festa. En acabar l'Entrada de Morossaludem el Capità i la seua filá. Acabem el dia amb un sopara la filá. Els signes d'esgotament són clars; ha estat un llargdia. Tret d'un grup d'exaltats cavallers que continuen lafesta pels carrers del centre de la ciutat, la resta de la cort ésretira ben aviat a la seua estança.

El Dia de Sant Jordi comença amb l'acompanyamenta l'església del patró. Comença la Processó de la Reliquia.A continuació, la missa major. Mentrestant, algunscavallers i dames gaudeixen d'un merescut descans amb laresta de la filá al carrer Sant Blai. En acabar la missa, fotosper al record i acompanyament a la filá. Presència massivad'alcodians. Sense el temps necessari per a digerir l'àpat, unallau de regals ens desborda. Els meus cavallers em lliurenun quadre d'un dels meus pintors preferits, Arjona. Latemperatura emocional augmenta i les paraules d'agraïmentsón difícils d'articular. Santi, com a bon primer tró, no ensdona temps per a més coses. La Processó General ensespera. Al Casal de Sant Jordi compartim un refrigeri ambels cavallers i les dames dels Mudèjars i Abencerrajes abansdel començament de l'acte. Al carrer Mossen Torregrossatinc novament l'oportunitat de fondre'm en una abraçadaamb els meus pares. També hi ha una bona colla d'amics iamigues que ens aplaudeixen. En acabar alcodians ialcodianes, amics i amigues ens acompanyen a la filá per agaudir d'un bon sopar. Avui sí que tenim més energies.Vicent ens alegra la nit amb les seues bromes. Rialles illàgrimes. Retorn a l'hotel.

Finalment trobe alguna cosa amb la qual podersortir al carrer i intente posar un poc d'ordre en la meuahabitació. Pose les maletes damunt del llit i comencé arecollir el meu vestit de capità. El penetrant aroma de lapólvora m'evoca els darrers records...

El Dia de l'Alardo comença amb un esmorzar alcarrer amb la companyia de molts alcodians. A la Plaçad'Espanya ens espera l'ambaixada del matí. L'acte acabasense cap novetat. Els cristians no acceptem les condicionsque el cabdill Al-Azraq ens vol imposar. Comença labatalla. A la part alta de la vila ens espera el capità moro.Cessament de les hostilitats. Una forta abraçada, brindis,regals... Alguna cosa busca quan ens afalaga d'aquestaforma. Reprenem la batalla. Aquesta vegada cara a cara.Retrocedim i després d'una lluita aferrissada, la mitja llunaoneja sobre el castell. Les tropes alcodianes ens agrupem ala Placeta del Fossar. Foto de família: alcodians, alcodianes,seguici, cavallers, dames... Acompanyament a la filá pergojar d'un bon descans i un apetitós dinar. Ens visiten lesfilaes veïnes: Magenta, Asturians i Benimerins.Intercanviem detalls. Una tradició entre les filaes de la plaçaMossen Josep. En acabar el dinar ens dirigim al Partidor.

I FILÁB ALCODIANS

Esperem ansiosos l'arribada del capità moro.Novament hi ha abraçades, brindis i regals. No hi ha capacord. Aquesta vegada el cabdill moro retrocedeix i lestropes cristianes avancem amb més empenta que mai. Éstracta d'un exèrcit jove i enfortit. El clam dels trabucsressona pel carrer Sant Nicolau. A la caiguda del sols'escolten els darrers trons. La derrota de l'exèrcit musulmàés imminent. La bandera de la creu vermella novamentoneja sobre el castell. A la meua eixida del castell, segueixel rencontre de Sigfrid i Yazid a la plaça de la vila. Les duesfilaes celebrem el final d'aquesta tendra història. No podemperdre cap minut. Processó d'Acció de Gràcies. De SantaMaria a Sant Jordi. Curt, però emotiu trajecte. Tota la filá faun passadís i ens rep -cavallers, dames, capità i favorita-amb un fort aplaudiment. S'escapen les darreres llàgrimes.A l'eixida de l'església ens dirigim a l'hotel on ens espera elbrindis final amb els Mudèjars. Uns minuts per canviar-nosi amb una xaranga cap a la plaça. Els Soparets: acte final. Lagent resisteix i no vol que la festa acabe. Cap a les dotze imitja acudim al carrer Sant Nicolau, on una nombrosaentraeta d'alcodians i alcodianes ompli el carrer. Ara sí quepodem dir que tot ha acabat...

Aconsegueix fer les maletes. Crec que no em deixeres, solament el record d'un capità que ho ha volgut ser detots els alcodians i alcodianes. Espere haver-ho aconseguit.Òbric la porta de la meua habitació i surt amb les maletesfarcides d'intensos sentiments de joia i felicitat. I una cosaés ben certa: em trobe molt satisfet de tot allò que hem fetal llarg d'aquests anys. Tanque l'habitació. Adéu Festa2008!!!...

J.A.

FILÀMQ1ALCODIANS*":? I

"Oh capità, el meu capità:

A^i durant lesApartidara*»

estades d'hivern f JO&a ^de montepío ^ desunír. En lesd'unir en compte de ^ fa

es abadies *£ cantaren

sinó vi/à

[/n

S ? 1 1

(Tret d'un escrit que un alcodià va enviar al Capità el diadel descans)

FILÀALCODIANS

LES DARRERES PARAULES DEL CAPITÁCRISTIÀ 2008

Avui és 22 d'Octubre, fa mig any des de el Dia del'Entrada, ja ha passat tot, fins i tot Fontilles, però mireenrere i m'arriben tants records que no podria dir que haestat el millor,.... o sí,...

... el millor heu estat vosaltres, la gent que m'haenvoltat. En primer lloc els meus amics els Cavallers, laFavorita i les Dames, els meus pares, la meua mercenària, lagent de la Filá, absolutament impressionant durant lesFestes i tot l'any, els altres càrrecs, Jordi, Joanfra, Alícia iÁngel i... els xiquets.... segurament el més gratificant de tot,els de la Filá i els de fora; tots em coneixien i em saludàvemamb la complicitat del qui el coneix de fa temps icomparteix amb tu un secret; i les persones anònimes quehui encara em paren al carrer per donar-me l'enhorabona ouna paraula amable.

Ah! ...i el meu casc,... sens dubte el que més estimedel meu vestit...

Cruïlla de Cors era un repte arriscat i difícil, peròabsolutament fascinant, una proposta original, actual icompromesa en una Festa de vegades massa rígida.Alcodians i Mudéjars, Moros i Cristians, units colze a colzeper contar-li al món alguna cosa que va més enllà de laFesta.

Mai no vàrem tindré por... estàvem segurs que hihauria gent que no ho entendria o compartiria, o que homiraria amb el recel del que no vol que res canvie, però esticconvençut que la historia de Sigfrid i Yazid, almenys el seumissatge, perdurarà en el temps, i d'això s'encarregaran elsxiquets; ells tenen una mirada oberta al món i ells són elsdipositaris, ells són els que vertaderament sabien la historiai la contaven als pares...

...i quan passe algún temps i tirem la mirada enrere,sempre ens quedará el record d'aquell meravellós any enquè Alcodians i Palominos varem compartir un mateixsomni i varem fer un crit de pau i convivència a un món quesembla haver-se tornat boig.

Amics alcodians...

... he intentat, per damunt de qualsevol altra cosa, quetots es sentireu part important, ... que tots participareud'aquesta festa que no era meua sinó de tots,... i la vostraresposta ha estat aclaparadora, i no calen paraulesgrandiloqüents o massa fàcils de dir o escriure,... tots elsque heu viscut aquest any inoblidable sabeu de que parle...

...mai us oblidaré... a ningú de vosaltres.

Nando Santonja, capità alcodià 2008

1.- LES CRÒNIQUES I ELS CRONISTES

Diuen els diccionaris del vocable CRÒNICA entrealtres definicions: "Text que recull fets històrics,generalment ordenats cronològicament, bé que no ambtanta rigidesa com en els annals o cronicons", o també,"Allò que hom conta d'un fet que ha presenciat".

Caldria, fins i tot, barrejar aquestes dues definicionsper tal de definir què coneixem com una CRÒNICAFESTERA d'una filá. Podríem batejar-la com "la visió d'unfester de tots els esdeveniments, col·locats de formacronològica, que han ocorregut en la seua filá durant unany, plasmats en un text, amb un estil propi".

Força important és tenir en compte que una crònicaés una mena de conte de fets reals i que el cronista és qui lidóna el caràcter, el puntet d'humor, de picardia, de críticaconstructiva. I tot aixó depèn, en gran manera, de l'habilitatque té l'escriptor d'utilitzar les paraules, les frases i elsparràgrafs.

La Filá Alcodians no ha patit mai de manca decronistes i els que s'han endinsat en aquesta tasca hansuperat la prova sempre amb éxit i després de les lectures oprojeccions sempre ha estat reconeguda la seua tasca ambforts aplaudiments.

QA ÏP FILÁ74 K ALCODIANS

2.- LES PRIMERES CRÒNIQUES: TEXTOS I FOTOS

Cap als darrers anys de la dècada dels 40 comencen aeixir a les revistes de la festa algun article que ja és diuCRÒNICA DE LA FIESTA (revista de 1947), signada perLa Junta Directiva de la Asociación de San Jorge Màrtir.Són cròniques d'una sola pàgina. Poc després, les cròniquesja estan signades per cronistes i en principi apareixen com afragments. Aixó fa suposar que les cròniques no estaníntegrament incloses a les revistes. Continuen sent d'unasola pàgina. De mica en mica, ja és deriven en les cròniquesactuals, amb cronistes de prestigi i llargària considerable.Cal tenir en compte que la crònica és llig cada any perprimera vegada a l'Assemblea Ordinària de Maig del'Associació de Sant Jordi. S'acompanyen de moltesfotografíes i comencen narrant els fets cronològicament desdel Dia de la Glòria fins el final del Dia de l'Alardo.

Quant a la Filá Alcodians, existixen dos àlbums defotos sense crònica encara. Un d'ells té un alt valor ja que éstroba farcit d'instantànies, en blanc i negre quasi totes elles,dels anys 1959, 1960 i 1961, és a dir, els primers anys de larefundació. El segon àlbum més modern té fotos dels anysd'Alferes 1979, d'Àngel Silvestre, i del Capità 1980, deFrancisco Agudo.

L'any 1989, segons l'acta de 20 de maig,s'anomenen als individus Alexandre Martínez Juan i a JoanVicens Petit cronistes oficials de la filá sent primer tróJacinto Santacreu. La proposta de crear aquesta figura vaser iniciativa del propi Alexandre. A partir d'ací comecenaquesta bonica tasca que culmina per primera vegada ambla lectura de la crònica de l'any fester 1989-1990,concretament el dia 25 de maig a l'assemblea ordinària del

mateix més. Aquestos dos individus continuen amb laresposibiltat adquirida durant els anys festers 1990-1991 i1991-1992, aquest últim any amb Jaume R. Segura Frau deprimer tró. Com a dada curiosa, cal dir que aqüestes trescròniques sempre començaven el Dia de la Gloria fins elDia de l'Alardo, a l'igual que les cròniques dels cronistes del'Associació de Sant Jordi. Paral·lelament a la crónicaestava la Memoria d'Activitats, que era una relaciócronològica de les activitats desenvolupades per la Filádurant l'any fester, sense que tinguera cap caràcter literarini se li donara el toe personal del cronista.

organitzat per l'alferes, cavallers i esquadra quatre anysdesprés de l'alferesia.

Inicialment, l'any 1992-1993 no hi va haver crònica ja queAlexandre va ser cavaller de l'alferes i Joan Vicéns tambéva estar molt capficat en aquest esdeveniment i no es vaanomenar cap substitut.

Els anys 1993-1994 i 1994-1995 agafa el testimoniAdolfo Seguí Olcina. En aquesta época no hi ha memòriad'activitats i sols hi ha cròniques, destacant la primerad'elles per ser la de l'Any de Capitá de Vicent Gisbert. Enaquestes cròniques ja s'incloïen fets ocorreguts durant totl'any i desapareix així la Memòria d'Activitats.

Les cròniques dels anys 1995-1996 i 1996-1997 vanser escrites per Ismael Gisbert quan la filá tenia com aprimer tró a Javier Pardo. Com a curiositat i a petició deldarrer Alferes Jordi Seguí Romà, aquest cronista va fer laCrónica de l'any 1992-1993, que incloïa l'Any d'Alferes1993, fent un esforç de recompilació i memoria, així comd'investigació entre les persones amb més protagonismedins d'aquest any tan especial com ara: cavallers, alferes,esquadra de negres, junta directiva -encapçalada en aquellany pel primer tró Jaume R. Segura-, etc. Aquesta crónicano va ser llegida en cap assemblea sinó en un assaig

AflH,-t-Dimecres, 18 d'abril de 2001

Preu, 90 pessetes

GASPART ENTÉN QUE GUARDIOLA SE'NVAJAI DIU QUE RWALDO ES QUEDA.

El Barca no vendrà Rivaldo baix cap concepte.El president del Barcelona, Joan Gaspart, vavoler acabar ahir amb les noticies sobre lavenda de jugadors. En la seua primera apariciódesprès de l'anunci del comiat de Guardiola, esva mostrar comprensiu amb la decisió de Pep.Fou a la presentació del llibre El meu fútbol, lameva gent, editat pel diari Sport, en el queGuardiola vessa les seues memòries futbolísti-

ques.

FILÁ Hi Q CALCODIANS m y j

Els anys festers 1997-1998, 1998-1999 i 1999-2000,les cròniques tenen com a autor a Nacho Domínguez,ostentant el càrrec de primer tró Adolfo Laliga. Com a fetdestacable, l'últim d'aquestes anys es va fer una crónica nollegida, sinó audiovisual i que queda enregistrada en unvídeo i no en paper escrit. El passe d'aquesta crónica es vafer al teatre dels Salesians el dia de l'assemblea de maigabans de la mateixa.

El següent cronista és José M. Sancha, els anys2000-2001 i 2001-2002, sent el primer tró NachoDomínguez. El primer any d'aquestos no va poderassistir-hi a la lectura el propi cronista i el text va ser llegitpel aleshores secretan de la filá, José Roberto Peidró.

L'any 2002 va ser elegit primer tró Marcos Muñoz.Incialment sembla ser que no va ser anomenant capcronista, i de fet, eixe any no es va llegir res al respecte.L'any 2003-2004, de nou Ismael Gisbert es va presentarvoluntari per a escriure les cròniques de l'any anterior(2002-2003) i de l'actual 2003-2004. La primera d'ellesmai va ser llegida, encara que ha quedat escrita per a lahistoria. La segona va ser llegida amb total normalitat al'assemblea de maig de l'any 2004.

punt de l'Assemblea- consistí en la lectura de la crónicaacompanyada per la projecció d'un muntatge powerpointque incloïa les fotografies oficials de la Filá juntament ambunes poques d'altres que en disposaven els autors.

L'any 2005-2006, Jordi Segura i Jordi Tenderodemanen als companys de Filá que els faciliten totes lesfotografíes possibles per poder elaborar la crónica visual dela Filá. A aquest any la crònica inclou ja la gravació de laveu en el mateix muntatge que, tot i ser el text obra de JordiSegura, correspon la veu a Jordi Tendero, ja que el cronistano hi pot assistir a l'Assemblea.

3.- LA MODERNITZACIÓ DE LES CRÒNIQUES:L'ENTRADA DELS MITJANS AUDIOVISUALS

L'any 2004 torna a ser elegit primer tró NachoDomínguez, qui encarrega la tasca d'elaborar la crónicafestera a Jordi Segura i Mico. Aquest, per a l'elaboració dela Crònica, decideix incorporar al tradicional text escrit quela composava els nous mitjans audiovisuals. Per a realitzaraquesta tasca es recolza amb l'ajuda del seu amic, JordiTendero Carbonell. La Crónica de l'any fester 2004-2005- que per motius d' agenda del cronista es passa al primer

FILÁALCODIANS

L'any 2006-2007, per motius de força major, hi hacanvi de primer tró, sent-ne elegit novament Jaume R.Segura, el qual li segueix confiant la tasca de cronista aJordi Segura. Aquest any esdevé per a la Filá l'Anyd'Alferes, la qual cosa implica un munt d'actes i fets de Filáper contar. S'avança un poc més amb la introducció de lesnoves tecnologies i la Crònica consisteix en un videocd-muntatge de Jordi Tendero- que inclou la narració de laCrónica -veu de Marcos Muñoz Trelis- amb fotografíes detots els actes i fets, videoimatges d'entraetes, trofeu filaes il'Entrada, entre d'altres coses, la qual té una duració d'unahora. A la fi de l'Assemblea cada individu arreplega unacòpia de la mateixa.

Dijous, 8 abril 2004

Ciudadí\f\A

preu 0'90 euros

QUEN EL C ARTELL DE FESTESPER LES INSCRIPCIONS EN ARAB.

Van a imprimir-se de non totes les postals,

cartells i enganxines.r »~,,*«r del cartell anunciador de 1 :s te^^

,,«*

en

Te abs i sioms.es», després de laes refereix a aques.es festes com de 'musul-

mans i cristians".

FILAÜQ7ALCODIANS »í 71

El 2007-2008, a l'igual que l'anterior, i en aquest casper ser Any de Capitá, la Crónica també és farcida d'un bongrapat d'esdeveniments que tenen a veure amb la Filá i elsquals han de ser constatats a la mateixa. Aquest any, i a1'igual que 1'anterior, la Crònica consisteix en unvideo-muntatge que ve a durar al voltant d'una hora, on esbarregen fotografies, imatges, reculls de premsa, etc. Elmuntatge i l'edició torna a ser obra de Jordi Tendero, el texten el que es basa la narració de la Crónica de Jordi Segura,i la veu de la narració de Marcos Muñoz. Posteriorment, laJunta Directiva envia a cada individu una còpia de lamateixa.

•"—••«-<* EDICIÓ D'ALCOI

.Dimecres, 3 d'abriJ de 1996

vaca, i han arribat a ÏT ', S°ÍS de carn de-tmana la vend *£ ^ de ** en unaB-emlla Cubilo p^ent^ f %' T°más

carnissers de Madrid val * gremi ^va Portar a terme entre et T 1 S°nddg es

satm 22 Í 29 delrc

afirma Barcenilla Cubiío

Una cosa positiva que hi ha hagut en aquests darrersanys és el suport que s'ha rebut per part de la gent de la Filáen la realització de la Crònica, ja que s'ha arreplegat un fonsde fotografíes i videos que ocupa uns 8Gb, amb l'únicproblema evidentment de no poder servir-se'n de tot.

¡FILÁi ALCODIANS

4.- LA CONCLUSIÓ

Com hem pogut comprovar al llarg d'aquestes línies,les cròniques, si bé en la seua essència -el fet de contar totsels esdeveniments de la Filá ocorreguts durant un anyfester- continuen sent igual, s'observa que també hanevolucionat al llarg del temps, tant en la manerad'elaboració -de manera individual o col·lectiva- com en elseu format-text, audiovisual, powerpoint o videomuntatge-adaptant-se, per tant, als nous temps i a les evolucionstecnològiques però sempre, és clar, dins les limitacions deser una producció domèstica.

Amb tot, cal dir per concloure, que la tasca decronista d'una Filá, tot i tenir la seua feina, no deixa de seruna labor agraïda i ben fàcil de realitzar, perquè simplementallò que s'ha de fer és arreplegar els fets viscuts pel grupd'amics que composa una filá durant tot un any, per adesprés a l'assamblea de maig fer memòria de tots aquestosmoments viscuts en germanor i si cal poder traure algunsomriure de la gent que escolta, persones que, sense seranomenades explicitament, són tots protagonistes de lapròpia crònica.

Ismael Gisbert i PlazaJordi Segura i Mico

FILÁ m QQALCODIANS myy

Tots els textos que s 'han utilitzat en aquest article han estan recollits de les diferents revistes de festes que l'Associacióde Sant Jordi publica cada any. Molts d'ells han estat traduïts al valencià i han patit alguns canvis.

JULIO IVÁÑEZ MARTINET (1924-1994)El dia 22 de novembre, a l'edat de 70 anys, ens deixava després d'una llarga malaltia

JULIO IVÁÑEZ MARTINET. Membre fundador i Primer Tró de les filaes Alcodians iBenimerins. Sempre el recordarem pel seu treball i servei a la nostra festa. A la FiláAlcodians li va dedicar part de la seua vida des de la seua fundació. Va ser Primer Tró des del'any 1969 fins l'any 1976. Aquesta trajectòria va ser reconeguda amb el nomenament dePrimer Tró d'Honor.

ADOLFO ESPÍ SEMPERE (f 2001)Aquest exemplar fester va ser el primer Primer Tró de la Filá Alcodians en la seua nova

época i, per tant, membre del quadre de fundadors de l'entitat. Les seues qualitats com apersona i fester el va fer mereixedor del reconeixement de la filá. Sempre el tindrem en lanostra memòria.

JORGE SEGURA PICHER (1926-1997)El dia 19 d'octubre de 1997, durant la celebració del Mig Any, a l'edat de 70 anys ens

deixava el nostre amic KOKI, pare de Koki Segura i amic de molts alcodians. Excel·lent amici persona simpática i amable. Va ser membre fundador de la filá i l'any 1960 va ser el primerGlorier Oficial dels alcodians, honor que va compartir amb Rafel Carbonell, Glorier del'Hospital. També va ser el primer capità de la filá l'any 1966, càrrec que va compartir ambRafael Ferrándiz, qui el va representar el Dia dels Trons. Va estar nomenat Alcodianod'Honor i Fester Veterà de l'Associació de Sant Jordi i va ser un fester de tot cor fins elsdarrers instants. Amant del colpet de café, el cigarret, un bon coto i unes bones taretes. Elsseu caràcter obert i bondadós mai s'esborrarà de la nostra memòria.

JORDI GARCÍA ALBORS (1957-2007)Estimat amic Jordi:El dia 9 de juny, quan millor et veiem, ens vas deixar de manera sobtada. Vas ser un

fester sempre disposat a col·laborar en diferents juntes directives i amb diverses funcions.També vas estar relacionat amb la familia Salesiana: APAS, AA.AA... Un gran pare i marit,amic dels teus amics. Amic "Felaes", fins aviat.

CARLOS FERÁNDIZ SOLER (f 1999)Com li va ocórrer al seu germà, Carlos ens deixava en un més d'abril. Era el dia 1, però

aquella nit el cartell de festes no es va col·locar per la coincidencia de la data amb un dijoussant. Carlos Ferrándiz, membre fundador de la filá i del Banc de Sang, va ocupar lapresidència d'aquest durant molts anys, fet que el vincular estretament a la Penya Fontilles.Persona carismàtica en el si de la filá i que va ser nomenada Fester Veterà de l'Associació deSant Jordi. Amb la seua defunció, la filá va perdre un gran company i un amic molt estimatpels més veterans de la festa d'Alcoi.

a FILÁm ALCODIANS

ALEJANDRO MARTÍNEZ LLOPIS (f 1994)Amb l'inici de l'estiu de l'any 1994 ens vam assabentar de la noticia de la inesperada

defunció del nostre company ALEJANDRO MARTÍNEZ LLOPIS, al qual tots els seusamics anomenaven Chambra. Va ser membre fundador dels Alcodians i va teñir el número 1d'antiguitat. Ocupà el càrrec de Primer Tró des de 1967 a 1969. Els anys 1968 i 1969 va serVocal primer Tró de la junta directiva de l'Associació de Sant Jordi. Posteriorment la filá liva reconèixer tota la seua feina amb el nomenament d'Alcodiano d'Honor. Sempre va estarpreparat per a treballar per la filá i malgrat que es va haver de traslladar-se a Saragossa permotius laborals, en el seu pensament sempre van estar presents Alcoi i la Filá Alcodians. Totsels Alcodians sempre el tindrem en el nostre cor.

FCO. J. PÉREZ CLIMENT "MENTA" (1958-2003)De manera inesperada el dia 21 de maig de 2003 ens va deixar el benvolgut "Menta".

Tan trágica noticia va commoure la totalitat de la filá i el món de la festa en general, ja que elnostre company tenia amics per tot arreu. Va ser una pèrdua difícil d'assumir per a tota la gentque tant l'estimava. La seua memòria estarà sempre present entre tots nosaltres i romandràlligada als aspectes més subtils i essencials de la vida: la germanor, la joia i la generositat. Hihaurà molts dies de festa, moltes matinades d'abril i estones en què la seua presènciaressorgirà dins del nostre cor i ens farà assolir la transcendència del teu llegat humà i fester.

RICARDO MIRALLES ARACIL (1948-2003)Encara apenats per la pèrdua inesperada del nostre amic "Menta", ens va arribar la

notícia de la defunció, també sobtadament, d'un altre fester alcodià, Ricardo Miralles. Al'edat de 54 anys ens va abandonar per continuar fent festa al costat de Sant Jordi. Fester desdels primers anys, gendre de Pepe Llorca -també fester alcodià- i cosí d'Eduard Aracil. Vavestir la túnica verda fins l'any 1996.

RAFAEL FERRÁNDIZ SOLER (f 1995)El dia 8 d'abril de 1995 ens comunicaven la mort del nostre company RAFAEL

FERRÁNDIZ SOLER, membre fundador de la filá. En el moment de la fundació de la filá,Rafael Ferrándiz era el President de l'Associació d'Antics Alumnes del Col·legi Salesià, laqual cosa el va convertir en una persona important en els inicis de la nova entitat festera.Aquell mateix any també va nàixer el Banc de Sang i el Club Tennis Taula Don Bosco. L'any1959 l'únic Banc de Sang de l'estat es trobava a Pamplona. Alcoi va ser la segona ciutat encrear una associació com aquesta. L'any 1966 va compartir el càrrec de capità amb JorgeSegura Picher "Koki". Durant el Mig Any de 1994, en un acte organitzat per l'Associació deSant Jordi a la Filá Ligeros, li va ser lliurat el Diploma de Fester Veterà. La seua esposa,Chelo Olcina, el va acompanyar.

JOSÉ PASCUAL SELLÉS (f 2007)Després d'acompanyar un bon amic durant el seu càrrec de capità l'any 1952, va

decidir que mai més tornaría a ser fester. No obstant aixó, va ser un més a l'hora d'aportaril·lusió i esforços quan l'Associació d'Antics Alumnes va decidir tornar a fundar la FiláAlcodians. Va gaudir de l'amistat i el bon ambient de la filá fins que va donar pas als seusfills Josep i Jordi. Sempre es va sentir alcodià encara que mai es va posar la túnica verda.Sempre et recordarem amic "Xato" Pascual.

SILVESTRE VILAPLANA MOLINA (1942-2007)El dia 22 d'abril de 2007 ens deixava Silvestre Vilaplana. Unes hores abans havia

desfilat amb la seua filá, Els Creuats, com a cavaller del capità cristià. Encara que mai no vaser fester de la Filá Alcodians, l'assemblea el va nomenar Alcodiano d'Honor i la filá li valliurar un quadre commemoratiu en l'assaig del dia 30 d'abril de 1997. Va ser membre del'Associació de Sant Jordi durant molts anys, entitat en la qual va exercir diversos càrrecs.L'any 1995 va ser nomenat president de la institució festera, càrrec que va abandonar en1997. Per damunt de moltes coses va ser una persona que estimava la festa i va treballar perella fins on les circumstàncies d'aleshores li ho van permetre.

ALCODIANS I

J

P88IO ^v.DAIli GiSBERt

EÒVARÒ ARACILJAurriE ABAÒ

JOSÉ Luis BORpriAt

En primer lloc m'agradaria agrair a tota la gent de la FiláAlcodians la confiança que ens han donat a la meua Junta i a miper tal de poder dur endavant un projecte com és el de dirigir laFilá, la qual cosa per nosaltres resulta molt més quereconfortant.

L'objectiu que tenim és el mateix que s'ha aconseguit elsdarrers anys de càrrec, la unitat de la Filá. És a dir, que no solsés parle dels Alcodians com un grup de montepios, sinó comuna Filá sempre sòlida i unida.

Hem fet aquesta Revista amb un sol i únic pensament:incloure tot allò que hem fet en aquests últims anys, si més no,intentar-ho. Per aixó un grup de gent molt vàlida i compromesaha tingut la idea de fer una revista no sols dels càrrecs, tambéde tots aquells actes dels quals hem gaudit durant aquests anysa la Filá, la qual cosa crec resultarà molt distreta per als nostreslectors. Destaque el meu agraïment a tot aquest grup de gentque han fet possible aquesta Revista.

Tinc un munt d'agraïments que donar, però començarépels qui han sabut transmetre al carrer els sentiments de totauna Filá, és a dir, els nostres càrrecs. Des d'ací la meua granfelicitació a Vicent Gisbert, Ricardo Pons i Nando Santonja.Gràcies per haver deixat el llistó Alcodià ben alt als carrersd'Alcoi.

,;*•

He d'agrair i felicitar molt afectuosament a les quatreEsquadres de Negres pels grans moments de satisfacció iemoció que ens han transmès en el seu moment i en cadascunade les seues desfilades triomfants.

Vull tenir un agraïment personal amb les Juntes i PrimersTrons que han dirigit la Filá durant aquestos darrers catorzeanys per tota la seua feina, dedicació i compromís. A més,m'agradaria fer una menció i agraïment especial als nostrescompanys Alcodians Jaume Segura "Santi" i José L.Boronat"Boro"; no tant sols per la seua incessant tasca, sinó tambéperquè han fet possible que els càrrecs Alcodians passen a lahistòria d'Alcoi com un gran llegat històric i cultural.

També, agrair a totes les entitats col·laboradores que hanfet possible aquesta revista, ja que sense elles haguera estatimpossible arribar a tancar aquest projecte.

I agrair finalment a l'Ajuntament d'Alcoi, l'Associacióde Sant Jordi i el Col·legi Salesià per deixar que any rere anyels Alcodians pugam eixir al carrer amb el nom d'Alcoi i laCreu Cristiana brodats al pit i per ajudar-nos en tots els bonsmoments d'aquests darrers catorze anys.

Salutacions a tots.

R¿CARf>0 P0n8

Jordi Pascual ArmiñanaPrimer Tró

[ F I L Á! ALCODIANS

\ * * •-

•a*

la JTilà aicodíanos, auténtica protagonistad'aquesta inoulidable alferecia 2007

S A Y A C U A D R O S A R T I - S T I Ç O S S I

Avinguda Alacant, n° 4503820 Cocentaina - Alicantee-mail: payart@payartcuadros.com

Tel. 96 65O 1 1 27Fax 96 650 1 1 64www.payartcuadros.com

CUADROS • PINTURAS

LÁMINAS - LIENZO IMPRESO

Dr. Sempere, 6Fax y Tlf. 96 552 45 36

03803 A L C O Y

fJL/TUChapa y pintura

Registro Industrial A - 0654

C.I.F. E -03-207768

T TREBALLS PER

TREBALLS PER A LA FESTA

BOLSAS. CINTURONES, PUÑOS, PETOS. DISPARO. ETC...

CUIDAMOS HASTA EL ULTIMO DETALLE

San Isidro, n.° 28 - 03803 ALCOY (Alicante) -Telf.: 96 533 21 71

«ste

Cruzcampo; :1

r* ï

y

ÇOCIACIÓM DG AMIGO?€ LA MÚSICA DG ALCOV

Deroe 1983 POR Y PARA LA MUSICA

USICA SINFÓNICAMÚSICA SINFÓNICO'CORALÚSICA DE CÁMARA E INSTRUMENTAL

>PERA(AJVJZA\RZUELA

REMIO INTERNACIONAL DE INTERPRETACIÓN

Santa Lucia, 303801 ALCOYTeféfonos:965.543.826618.872.882

INFÓRMATE E INSCRÍBETECOMO SOCIO

@aamafcoy.com - www.aamafcoy.com

SEGLE XIII Cruïlla de cors"...Ni la sumptuositat dels teixits, ni l'encisador so de la música berber, ni tan sols el cristal·lí

somriure de les seues concubines, aplegaren a ser el més pàl·lid reflex del que aquest gran cap delshomes blaus ens oferia al seu majestuós pas..."

Ab-El-Azur Ben Rahu al seu poema "Per al cabdell del desert" (cap al 1254 del calendari cristià).

"...Encapçalant ses mainades, a cap descobert - com a tot monarca que és pree correspon, quesuficient valia és la seua per a anar necessitat d'altres consideracions - el Rei, Jaume, conqueridor

de terres musulmanes, és el diàfan exemple a seguir per súbdits i vilans..."Guillem de Riquer a la seua "Cròniques per a un gran Rei" (cap al 1268).

Senzilla, captivadora, imperfecta, atrevida.... Ací acaba l'història de Yazid i Sigfrid. Però per sempre ensdeixen, desde la Nostra Festa, una mirada franca i oberta a un món cada vegada més necessitat de

tolerància.Des d'ara l'encontre de dues filaes, de dues civilitzacions, ens acompanyarà per sempre.

L A M P I S T E R Í A A R T Í S T I C A

Paseo Viaducto, 9Tel y Fax: 96 554 02 83Móvil: 678 33 98 90

metalfesta@terra.es03801 ALCOY

OAgestoria

FIóCAL Y LAE>¿7R.AL, à>. L.lauria, 2 - plaza pintor gisbert - 03801 alcoy tels.: 96 554 35 55 - 96 554 35 44 - 96 554 34 88 fax: 96 554 35 42 www.gefislab.es

Antonio GisbsrtVENTA Y REPARACIÓN DE MAQUINARIA AGRÍCOLA

-mail:

C/. CALDERÓN, 1TEL Y FAX: 966521553

03804 A L C O Y* E-mail: taHeresantoniogisbert@hotmail.com

C/. Milagrosa. 4^ y fu 96 533 20 60 - 650 294 63203802 ALCOY (Alicante)rotulosdavy@hotmatl.com

ROTUIOSluMÍNOSOS

M. EUGENIO CUERVO

LETRAS CORPÓREAS - LATÓN Y ACERO INOX. - PLACAS PROFESIONALESGRABADOS POR ORDENADOR - VEHÍCULOS - VALLAS PUBLICITARIAS

DIRECTORIOS - INSTALACIÓN DE PORTAFOLIOS - IMANTADOS PARA COCHES

BOLÍGRAFOSESTILOGRÁFICAS

GRABADOS LÁSERSELLOS DE CAUCHO

ENCUADERNACIONES

E-mail: jsegi@telefonica.netwww.cauchosegura.com

San Mateo, 1 óTeléf.- Fax 96 554 20 5003801 ALCOY

C/. Mayans, 90Teléf. 96 238 11 0446870 ONTINYENT

CDONT

A LA FILÁALCODIANS

p€Ls seas ANYSCARR€C

ESCAYOLAS

* DECORACIÓN DE ESCAYOLAS EN GENERAL

* TECHOS DESMONTABLES POCNOPLAK

* MUEBLES, LIBRERÍAS, ESTANTERÍAS

Y TABIQUES DE ESCAYOLA

* AISLAMIENTO TÉRMICO Y ACÚSTICO PLADUR

TELEFONO 96 652 20 23MÓVIL 607 24 35 27

ALFONSO EL MAGNÁNIMO, 1S-4-B03802 ALCOY

Avançat al seu temps? Excessiu, just, respectat pels seus enemics, amant de la llibertat.Huit segles del seu naixement, Jaume í, el Rei. ^

LA DEPENDENT, S.L.C/ Sant Pancraç, 34 • 03801 ALCOY

"... Una jornada, pels seusmagnífics serveis, Jaume I, el corpulent

rei cristià, el nomena cavaller. En un acteemotiu, Sigfríd rep de mans del seu monarca

un grapat de terra i una rama d'olivera..." Melchor Morabo

www.ladcpendent.cominfo@ladependent.com

melchormombo@gmail.com

meea-fusta s. Ctra. Font Roja, 15 - Tel. 96 554 57 00 - Fax 96 554 30 97 ALCOI

Font Roja, 7 - Tel. 96 554 52 88 - Fax 96 554 90 54 ALCOI

Centro de fisioteràpia

M. Ivorra RipollFisioterapeutacol. 0557

O Balmes, 7 « 03803 Alcoy (Alicante)

e-mail: f is iorn i r@terra.es

tel.: 966 33 08 45 » tel.2: 630 23 22 86

CITA PRÈVIAH O R A R I O

de 16,00 h. a 21,00 h.

Trinímit®\Q\J\ II

m í \ E x , s. a.Tejidos [nu**, LA, Decoración, y Test¿o[>€¿os

OtoorntioK, MUÍ Vtbnt fubricí

Avda. Fco. Vitòria s/n Apdo. correos 5 •

e-mail: direccion@mitex.es

tel. 1: 965 53 00 51 tel.2: 639 03

Rafael LaraAdministrador

629 84 79 36

03830 Muro de Alcoy (Alicante)

www.rnitex.es

26 45 fax: 965 53 1 5 56

RESTAURANTE

TIRO DE PICHÓN

•BANQUETES-BODAS•CELEBRACIONES•COMIDAS DE EMPRESA

O*! es I «a -tel-dCSS S9TTe-l. 966 SO O6 •44

T I»

O382O

PRIMITIVO MENOR ESTEBAN

. Xàtiva, 1S DO3S2O COCENTAINA

96 OO 95

BEBE CON MODERACIÓN. ES TU RESPONSABILIDAD 17% Vol.

EL MIRADOR DEL-cinc* C A Í . I O A D T U R Í S T I C A

'S&fcsRESTAURANTE Y

SALÓN DE BANQUETES

cA Orberá, 1603801 ALCOYE-mail: javimacb@terra.es

Teléf. y Fax: 965 54 95 29Móvil: 629 67 71 81

"•Sfcte,H v \ \

A iiá^

^

IM-%MW - '" M -f*tm\: *,

G R U P O

RESTAURACIÓN

www.cateringya.comAvda, 3 de agosto, 42 - 03680 ASPE • Tinos. 96 54916 66 - 96 549 50 51

A TP f\

SIRVENTAvgdo. País Valencia, 22 - 03820 COCENTAINA

Tel/Fax: 96 559 34 79 - 689 02 67 20

" Limpieza de chimeneas* Decoración" Estafas * Hornos* Barbacoas * Piedras

* Interiores* Mobiliario de jardín

€tra% NaciüiU* 340*f oUodiptrial El f

^ Bricolagef Decoración

* Mobiliario de jardín*Casas de madera laminada

Pérgolas a medida (madera laminada)f Revestimiento de suelos, paredes y techos

-VISÍTANOS EN NUESTRA NUEVA D1RECCION-Pol. Ind. Cotes Baixes Calle B Parcela 13 Tel/Fax: 96 554 32 42 ALCOI

e-mail: miro@construcdonesmetalicasmiro.com • www.construcdonesmetalicasmira.com

Construcciones Metálicas

HIERRO - ACERO INOXIDABLE - ALUMINIO - LATÓN - P.V.C. - PUERTAS AUTOMÁTICAS

CENTRAL: Gral. Prieto, 3 - Telf. 965 330 070Mercado San Roque, 7 Telf. 965 331 431Avda. Hispanidad, 4 Telf. 966 523 176Luis Braille, 13 Telf. 966 523 206Alfafara, 1 Telf. 966 522 976Músico Serrano, 3 Telf. 965 330 306El Cami, 48 Telf. 965 548 252Mercado Zona Norte, 38 Telf. 965 332 876Mercado San Mateo, 16 Telf. 965 549 025

ALCOY

NTONIO PAYA

ANTONIO PAYAEstudio de diseño y picaje textil

Cl Benimarfull, 9 - 6° FTel. 96 652 17 03 - 696 96 20 55

Caíçat artesà a midai conwkments

per Ca festa

JsaèeíTorres

C/'Pintor Caívwa, 3403803 Alcoi (Macant)

MÓviï 656 974 883Teu 965 524 857

ASOCIACIÓN DE ANTIGUOS/AS ALUMNOS/AS

DE D. BOSCO DEL COLEGIO SALESIANO

SAN VICENTE FERRER DE ALCOY

MANTENEMOS ACTIVO EN NUESTRAS

VIDAS EL ESPÍRITU DE DON BOSCO,

RECIBIDO EN NUESTRA EDUCACIÓN

EN LOS COLEGIOS SALESIANOS !!

COMPANYEnrique Company Llopis

VENTA, REPARACIÓN Y ACCESORIOS

TeL/Fax 965 548 141

El Cami, 86-87 - 03801 ALCOI

venta@motoscompany.e.telefonica.net

Mossen Vicent Albors, 3 - Tel.: 96 654 00 89 - 03804 ALCOI (Alacant) - appalcoy@ctv,esOliver, 5 - Tel.: 96 633 77 44 - 03802 ALCOI (Alacant)

FORMACIÓ\ ANÀLISI - PROGRAMACIÓ - SISTEMES\ ORDINADORS - PERIFÈRICS - SERVEI TÈCNIC

ECO InformàticaMossen Vicent Albors, 3. Tel. 96 552 54 87 . Fax 96 552 54 68 . 03804 ALCOI (Alacant)

comercial@ecoinformatica.com

I N F O R M À T I C A P R O F E S S I O N A L

FRANCÈS

Plaza Pintor Gisbert 7 bajosPARTERRETelefono 96 554 73 94

F ../

c AVPA. L^>PANA. 22 - 28.03108 T¿?££LMAÑZAÑAó (ALICAN

965 619126 - 965 619 034fax; 965 6(9 262

EL-maib pubUcyad@5amueLespi.Ci7m

Isabel La CTair Lica. 2/7·-

y pax: 522

^ . lt/»«

Expertos en Climatización e Instalaciones nllARlOinstalamos calidad de vida

CalorGas Hilario, S.LAvda, Juan Gil Albert, 17 Bajos

03804 ALCOY. AlicanteTel/Fax: 965 522 537

info@hilario-climatizacion.eswww.hilario-climatizacion.es

También para ellos, todo moda, sólo moda/JP

SUSANA YEBRA

TOUS

PILAR NUENO

Pauia Caben d' Arwefs

POLO ||f RALPH LM KK\

E L E C T R I C I D A D

OIIEAfiAllEl U.CA MÚSICO CARBONELL, 20 - TELF. 96 554 55 98 - 03801 ALCOY

Todo para tus fiestas o despedidas

Avenida. Juan Gil Albert 9 bajo

Xel. 965 336 954

m ¿txim -sf><y r£. c<? m

JORDI SEGUI "QUARANTA'I

ENRIQUE LLÁCER LLINARES,

Feliciten a la filá Alcodians/ agraeixen a tots els anuncians,la col·laboració amb la revista

ALCODIANS"DE CAPITÀ A CAPITÁ

1994 - 2008"

ENVASES ¡ PLÁSTICOS ITEHMOCONFORMA/DOS

termo

(GLOBAL) yISO 9331 : 200D 939

rmos

Ctra. Font Roja, 11 y 13O38O1 ALCOY (Alicante)

Telf. +34 96 554 72 1OFax +34 96 554 72 19www. termoformas. netinfo@termoformas. net

DDD MONTDUBER, 12 O 03802 ALCOI G D DD D D APARTAT DE CORREUS 353 ü ALCOI G D DG D D TEL. 629 013 319 G 629 013 369 G G GQ Q Q M A I L Q ladegol la@hotmai l .com DDD

CARRER BISBE ORBERA, 1203801 ALCOI - TEL.: 96 554 52 22

Cami rural l'Alqueria d'Asnar - BenimarfullC/. Morro Senabre, 12 • Ap. de correus, 58

03830 MURO DE L'ALCOI (Alacant)Tel, 96 552 93 93 - 96 552 95 95 • Fax 96 552 94 44

info@elmasdelacasablanca.comwww.elmasdelacasablanca.com

965541384Lum¡nososJr¡s@terra,es

Desde1964

MECANIZADOS DANY, S.LDaniel Cano

Todo tipo de mecanizado por CNC

Mecanizado convencionalSoldadura Tig y Mig

Prolongación C/Alicante, 87CP: 03801 Alcoy (Alicante)

Tel. 965549205Fax. 96 554 98 50Móvil: 646 628 448

e-mail: mecanizadosdany@terra.es

> Radiotelefonía> Electrónica Industria!> Domóttca> Sistemas de Seguridad> Peq. Máq. Eléctricas> Materiales Informáticos

BS^^^Ulj\ ^ j\ ^^m i ·WWÉ^PMpr ^^Wh%

C/ Virgen de los Lirios, 9 - Apdo. 167 03801 ALCOY(Alicante)Telf.: 96 554 94 60 E-mail: sistemdomo@sistemdomo.comFax: 96 554 93 93 http: www.sistemdomo.com

1A SOCIETAT MUSICAL DEPENÀGUILA

De Capitá a Capitá (1994-2008),Quinze anys, colze a colze, amb la filá Alcodians

Chinchilla, s.L

Javier: 653868464Quique: 645837830

Dani: 610779887Fermín: 655867863

HILADOSTRAMAS Y URDIMBRES

Pol. Ind. Beniata - C/. Filá Verds, 2903801 ALCOY

TEL y FAX: 96 554 40 65www.ferminchinchilla.com.es

GRUP COLORSDE4¿AJdGQyMdGQB«A^SJ=^

ESPECIALISTAS EN ALTA DECORACIÓNPINTURAS Y TARIMAS

www.grupcolors.onored.com

Oficina: 96 633 80 81Fax: 96 633 80 82

Móvil: 609 62 88 63

TOSHIBA SOLUCIONES EN GESTIÓN DOCUMENTAL

Centre Comercial Gormaigc/ Alcoi, nave 37

03820 Cocentaina

Teléfono: 96 559 00 11Fax: 96 650 06 98www.toshibacenter.es

dig¡copy@toshibacenter.es

GÉNEROS DE PUNTO

ROÍS DE CORELLA, 6Tel. 96 533 09 59 - Fax: 96 652 00 51 03804 A L C O Y (Alicante)

Pinturas e impermeabilizaciones

Pinturas Decorativas - Impermeabilizaciones - Pavimentos Industriales

Protección pasiva contra el Fuego - Pintura Industrial

\\Polígono Industral SEGORB, s/n XIXONATlfno.: 630 900 744 - FAXs 96 561 02 21

irlano@plnturasvlltogas.comï n t u r as v i 11 enanco m

B2HH

IK5ROIANOSA

A R Q U I T E | C | T | O I S I s.li í

ESTUDIO DE ARQUITECTURA Y URBANISMO

C/ Goya, 1 - 3° - 03801 ALCOITel.: 96 554 64 77 - Tel. y Fax: 96 554 16 16

e-maíl: btparquitectos@ctv.es

—< ->mml*r ^/ , j -^ - . . . _ J

Queta

*SUERTEte acompañe

Administración de LoteríaN°3

Santo Tomás, 6

ALCOY

03801 Alicante

Tel. 965546480 Fax. 965541465

ALUMINIO

Polígono Industrial Segorb, s/n

«• 96 561 23 06 - M 96 561 18 65

03100 XIXONA

e-mail: ramosgaliana@telefonica.net

CONSTRUYE:

Promociones Inmobiliarias Bonet, S.L.

PROMUEVE:

Bonet y Guerola

urbanización privada

RESIDENCIAL

Promociones Inmobiliarias Bonet, S.L

is"Ca/te Na Saurina D'Entença,90

Alcoy (Alicante) -03803-Tfno: 965 331 180

DIDUZC45E DE LA ENTRADA

***14.Díl IMPORTE DE US AYUDAS PSUCAS.

U Esquadra2007

en iJent a 1apila

Textiles pora la Limpieza y Complementos

PICO-TEX, S.L.Pol.lnd. Santiago Payá, C/ Filá Asturianos, 803802 ALCOY

Tel.: 966 526 334 - Fax: 966 540 443E-maii: picotex@picotex.com

WEB: www.picotex.com

FUNDACIÓNJUAN BOSCO siglo XXI

www.fundacionjuanbosco.es

¡TU COLABORACIÓN NOS PERMITE SEGUIR CAMINANDO!

Infórmate en los telefonos913611471 y 620017524

¡Colabora ya!FUNDACIÓN JUAN BOSCOSIGLO XXIBanesto 0030 1038 78 0001434271

fundacion@confedebosco.es

CafeteríaEscaela Politécnica Superior de Álcog

a Lape* sus

hostelería

• POLITÉCNICAy DE VALENCIA

CAMPUS D'ALCOI

El Campus d'Alcoi de la UniversitatPolitècnica de València felicita la

Filá Alcodians per la seua capitania en lesFestes de Moros i Cristians del 2008.

www.alcoi.upv.es

Una universitat de futur i per l'ocupació

uniónalcoyanaseguros

Ven, es fácil estar seguro

unión~ autos

uniónhogar

„„ unión•'••• comunidades

uniónI comercio

HJ uniónpyme

¡ unióntransportes

uniónà incendios

uniónfi tr construcción

unión, decenal

uniónaccidentes

¡ uniónB resp. civil

uniónmotos

uniónembarcaciones

unióncazadores

902 377 378 -www.unionalcoyana.com

ARTESANÍA

DOCUMENTO HUFKAÍIOKARTESANA H.' 1.493

RIZADOS / CALZWDO

JL t rTfMMP'FÇ C rTORRISI ¿UJYAA>/ O* L*

CALZADO YCOMPLEMENTOSPARA LAS FIESTASDE MOROS Y CRISTIANOSY RECREACIONES HISTÓRICAS

FABRICA Y OFICINAS: Media Vuelta, 11 • Tel. y Fax 96 554 63 06VENTAS Y EXPOSICIÓN: San Nicolás, 59 • Teléf. 96 554 23 84

03801 ALCOYe-ma¡l: info@calzadostorres,com • www.calzadostorres.com

JORÇE JuliÁ MÉNcUzMENAJE DE HOGAR

SUMINISTROS DE HOSTELERÍA

SAN FRANCISCO, 1805801 ALCOY

. y FAX: 965 54 02 79WWW. CASAN ATI. ÇO M

E'MAÍh ¡Nfo@CA§AMATÍ.COIVt

EL CAPITÁ I ELS CAVALLERS 2008UOLEM AGRAIR A LA FILÁ ALCODIANS

EL SEU SUPORT DEMOSTRAT DURANT TOTL'ANY DE CAPITÀ I ESPECIALMENT

ELS TRES DIES DE FESTES

TODO PARA SU AUTOMÓVILAGERAUTO

ElectromecánicaMIROAUTO

MECÁNICA

ELECTRICIDAD

AIRE ACONDICIONADO

REVISIÓN PRE-ÏTV

DIAGNOSIS E INYECCIÓN ELECTRÓNICA

NEUMÁTICOS

SONIDO Y TELEFONIA BLUETOOTH

CA Perú, 6303803 ALGO Y

Telf. y Fax: 96 552 14 70676711506

e-mail tecnotallermiro@hotmail.com

JCORESTJE-MARI