ICONESRUTA

ICONESRUTA

DESCOBREIX GRÀCIA

Aquest itinerari és la manera més curta d’arribar a peu des de l’Hospital de Sant Pau o des de la Sagrada Família al Park Güell.

Des de la Sagrada Família, pujant pel carrer de Sicília, i des de l’Hospital de Sant Pau, recte pel carrer de Sant Antoni Maria Claret, arribem als jardins de la Sedeta, que conserven la façana d’una antiga fàbrica de tèxtil i llana del 1899 anomenada Pujol y Casacuberta.

Aquesta fàbrica donava feina a centenars de veïns del barri que la coneixen com la Sedeta. Durant els anys setanta va estar a punt de ser enderrocada per construir-hi pisos, però la mobilització veïnal va aconseguir que l’Ajuntament de Barcelona la comprés per fer-hi un equipament públic on els turistes es barregen amb els graciencs i gaudeixen de l’ambient del barri de Camp d’en Grassot i Gràcia Nova com un veí més.

La ruta passa per la zona més comercial del barri, la travessera de Gràcia. Juntament amb el passeig de Sant Joan i els carrers de Bailèn i de Pi i Margall, la travessera és la porta comercial a les botigues creatives i singulars de la Vila de Gràcia. Aquesta travessera, d’origen romà, s’anomenava Via Francisca quan el barri encara era un terreny erm situat entre dos torrents que transportaven les aigües de la Muntanya Pelada i les del Carmel; més tard, la via es va conèixer com a Travessera Molera perquè conduïa a uns vells molins que hi havia al barri de Sant Martí.

Al final del segle XVIII, tot aquest territori eren els camps de conreu de masies com ara Can Mariner, Cal Xero, Cal Comte i Can Focs, entre altres. De totes aquestes masies, encara se’n conserven tres molt a prop del Park Güell: Cal Xipreret, que es troba dins dels límits del Club Tennis de La Salut; Can Tusquets, on viuen els infants que tenen acollits les mares dels desemparats del santuari de Sant Josep de la Muntanya; i Can Muntaner de Dalt, que avui en dia és una escola.

La zona estava considerada un bon terreny per al conreu, sobretot gràcies a les aigües que davallaven de la muntanya, però també a les torrenteres que baixaven per cursos subterranis i mines que van possibilitar la creació de rajoleries, forns d’obra i la industrialització del barri al final del segle XIX.

Tanmateix, l’arribada massiva de població per treballar-hi o viure-hi va fer que el propietari dels terrenys, el Sr. Jeroni Grassot (qui dóna nom al barri), decidís, juntament amb els seus fills, urbanitzar el territori per guanyar més diners. Ho van fer seguint les directrius de la trama que Cerdà havia dissenyat per a l’Eixample barceloní: carrers amples per moure-s’hi i reunir-s’hi, per instal·lar-hi les xarxes de serveis d’aigua, gas i llum, amb arbres i patis interiors que donaven a tots els habitatges plurifamiliars i, sobretot, ventilació i llum natural per viure-hi amb qualitat d’higiene (una necessitat molt evident en aquells moments, justament quan la situació insalubre de la vida a la ciutat emmurallada comportava moltes malalties).

Deixem la plaça d’en Joanic —on podem observar totes les tipologies d’edificació que s’han fet a Gràcia al llarg de diversos períodes, des de finques modernistes a blocs de pisos de l‘època de la dictadura franquista— per començar la pujada pel carrer de l’Escorial, on veuràs alguns exemples de torretes modernistes que les famílies més riques de Barcelona van construir-hi com a cases d’estiueig. El millor exemple que encara se’n conserva és la Casa Gustà; tot i que hauràs de desviar-te una mica de l‘itinerari i no podràs visitar-la per dintre perquè en l’actualitat és una residència de gent gran, paga molt la pena passejar-se pel davant de la casa i contemplar-la.

El darrer tram de la ruta el farem pujant per les escales mecàniques del carrer de Sant Josep de la Muntanya —en cas d’anar amb cotxets o cadires de rodes és millor anar pel carrer de Larrard— fins arribar al Park Güell, el símbol del barri i de Barcelona ciutat que el 1984 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

SAGRADAAL

FAMÍLIAGÜELL

A PEUDE LA

PARK

Aquesta façana del 1909 de Josep Masdéu Puigdemasa és un bon exemple del modernisme amb coronament abarrocat, motllures a les obertures, balcó panxut amb la barana de forja i esgrafiats.

El seu propietari, Eloy Detouche, va ser dirigent de la patronal i peça clau en el Foment del Treball Nacional entre 1918 i 1919. Com a director de la revista Iberia (publicació setmanal sobre la Primera Guerra Mundial amb cròniques dels voluntaris catalans) es va encarregar de difondre el catalanisme liberal i republicà.

Casa Eloy Detouchec. del Pare Laínez, 173

La torreta modernista que l’arquitecte Miquel Pascual va fer per a la família de Josep Barnoles no va trigar a ser coneguda popularment com la casa “del mico i el gos” per les figures dels dos animals que sostenen l’escut al coronament. D’estil modernista i acabada el 1905, també cal destacar-ne el treball de ferro forjat amb roses metàl·liques de la reixa i les grans finestres balconeres que flanquegen el portal.

Casa Josep Barnolesc. de les Camèlies, 406

5Palauet del 1910 que barreja elements gòtics, com ara l’arc ogival de la porta i les finestres geminades, amb els relleus florals i la forja modernistes.

L’arquitecte municipal Jaume Gustà i Bondia va rebre una menció d’honor en el concurs d’edificis artístics per l’ús exemplar de les arts aplicades: pintures murals, trencadissos de ceràmica, vitralls i treballs amb fustes tropicals.

Casa Gustàc. de Ca l’Alegre de Dalt, 72 i 74

Al voltant de la plaça trobem des de les senzilles cases de planta baixa i un pis a banda de mar, que van guanyant alçada i prestància decorativa, fins als gratacels de la segona meitat del segle, tot just al davant, a banda muntanya. Hi destaca la façana amb vistosos esgrafiats que representen els pintors Rivera i Murillo, i els conqueridors Colom i Cortés.

El 1888, la plaça havia acollit les barraques dels venedors ambulants destinades a l’esbarjo a les tardes. Va ser el 1930 quan, amb l’enderroc del mur de Can Comte, la plaça va començar a respirar i es va obrir a la nova avinguda de Pi i Margall. D’aleshores ençà, primer els busos i després el metro, la plaça es va convertir en un nucli de transports important.

Plaça d’en JoanicPl. d’en Joanic4

Obra del 1904 de Joan Martorell i Montells, va ser cremada durant els fets de la Setmana Tràgica (1909), i el fill de l’arquitecte va ser qui la va rehabilitar. El temple és d’estil neobizantí amb elements gòtics i neomudèjars. Encarregat pels claretians, la decoració inclou l’escut del cor de Maria, les taules amb els Deu Manaments i el Llibre de la Saviesa. A la façana encara podem veure els danys causats pels canons i les bales durant la Guerra Civil espanyola quan va convertir-se en taller de reparació de vehicles i magatzem.

A l’interior de l’escola adjacent hi ha les restes del convent nou fundat per sant Antoni Maria Claret i aixecat el 1871 quan eren els afores de Gràcia.

Parròquia Immaculat Cor de Maríac. de Sant Antoni Maria Claret, 452

Dels revolucionaris telers mecànics sortien teixits de cotó, de llana i la seda brillant que va donar nom a la fàbrica. Els més de set mil metres quadrats d’aquest edifici de maó, amb grans finestrals per aprofitar la llum, són testimoni dels llargs torns que es feien de dia i de nit —sis dies a la setmana— per complir amb les comandes i de la vida de milers de famílies del barri que en depenien.

El Centre Cívic La Sedeta va obrir el 1985 gràcies a la campanya veïnal que va evitar l’enderroc de la fàbrica i l’especulació immobiliària i, a més, és l’impulsor del projecte participatiu de recuperació de la memòria històrica de La Sedeta. Promou la formació i la difusió cultural, la dinamització social i la participació ciutadana.

La Sedetac. de Sant Antoni Maria Claret i c. de Sicília1

Senzill habitatge unifamiliar de Lluís Miquel Pérez construït el 1899 que segueix la composició de les cases de planta baixa i terrat del passatge de Camil Oliveras que hi ha al costat. La decoració es redueix a les llindes que reposen en sengles mènsules sobre cadascuna de les obertures i en mènsules sota el ràfec de disseny neoclàssic. Acull l’arxiu històric de Gràcia.

Casa Manuel Colcheroc. de les Camèlies, 34 i 387

Casa familiar de planta quadrada i estil neoclàssic concebuda el 1898 per Eudald Pagès. Sòbria i sense decoracions, en destaquen la potent cornisa perimetral i la torrassa coronada amb barana que sobresurt a la coberta plana.

Casa Tomàs Vallsc. de la Mare de Déu de la Salut, 31 i 3712

El Park Güell és Antoni Gaudí. El Park és una de les obres més emblemàtiques d’aquest arquitecte, el somni d’un geni que ha esdevingut un dels símbols de la ciutat. No hi ha record, postal o fotografia que no inclogui un drac de ceràmica i els bancs ondulats del mirador. El Park Güell, símbol de la Barcelona modernista, convida a endinsar-se en un món fantàstic en el qual els jardins i l’arquitectura es fonen en un únic paisatge.

Park Güellc. d’Olot, 1 i 1318

Conegut per la seva forma de vaixell, aquest va ser el primer edifici racionalista de tot Barcelona projectat per Sixte Illescas. Construït el 1929 amb ciment armat, destaca per la modernitat que desprèn una construcció fonamentada en la comoditat, el funcionalisme i la sobrietat.

Sixte Illescas va ser un dels fundadors del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC) que als anys trenta va portar a Barcelona les idees d’avantguarda d’arquitectes com ara Le Corbusier o de l’Escola Bauhaus.

Destaca pel seu valor arquitectònic, però es troba fora de ruta per la dificultat visual de la seva façana.

Casa Vilaróc. del Coll del Portell, 6716

A pocs metres del Park Güell, aquesta casa monumental és una bona mostra de les imponents torres d’estiueig de la burgesia barcelonina.

Sobre el terrat, amb una barana d’un calat delicat, s’hi aixeca la torrassa amb coberta de piràmide truncada i envoltada per una galeria amb arcades de regust medievalista que destaca en un edifici de línies rectes i geometria perfecta.

Casa Pere Jaquésc. d’Olot, 2 i 417

Masia construïda l’any 1793, d’acord amb la data que apareix inscrita al rellotge de sol. És un edifici rectangular de planta baixa, dos pisos i golfes, coronat amb una cornisa sinuosa típica de moltes masies del segle XVIII. Els esgrafiats i els murs de color verdós es van restaurar respectant el disseny del mas rural original. Als menjadors també es conserven unes pintures al fresc.

Adquirit per les monges de Sant Josep de la Muntanya als anys trenta, en l’actualitat és una residència benèfica per a infants.

Can TusquetsAv. del Santuari de Sant Josep de la Muntanya, 113

Centre de culte i pelegrinatge que acull l’obra social de la beata Petra de Sant Josep, adreçada a menors en risc d’exclusió social.

Construït al principi del segle XX per Francesc Berenguer i Mestres (col·laborador de Gaudí), el santuari és d’estil neoromàntic, amb tocs modernistes. Aixecat amb les pedres del mateix terreny, en destaca l’escala de doble tram que puja per l’esplanada i l’oratori amb el retrat de la beata, obra d’Isabel Guerra Peñamaria.

Reial Santuari Sant Josep de la MuntanyaAv. del Santuari de Sant Josep de la Muntanya, 2514

L’antiga caserna de la Guàrdia Civil, finançada per Eusebi Güell en un intent de dotar de seguretat el Park Güell amb el compromís que tornaria a la seva família un cop marxessin els agents, és un edifici ‘okupat’ des de fa més de vint anys. A la KM, tal com es coneix la Kasa de la Muntanya al barri, s’hi duen a terme projectes alternatius.

Kasa de la Muntanya (KM)Av. del Santuari de Sant Josep de la Muntanya, 1915

Al final del segle XIX, els hospitals estaven en mans de les ordes religioses catòliques, les quals no veien amb bons ulls els pacients evangelistes. Per a ells, el 1893 es va habilitar una casa senyorial com a infermeria evangèlica. Malgrat tot, amb això no n’hi va haver prou i el 1904 es va començar a construir l’hospital que es va haver d’ampliar l’any 1959.

Durant la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial va ser l’Hospital de las Colonias Extranjeras. L’hospital estava administrat pels cònsols d’Anglaterra, Alemanya, Suïssa i els Estats Units. Es va destinar a hospital de sang de la Creu Roja, hospital per a infants refugiats i centre de donació d’aliments.

Hospital Evangèlicc. de les Camèlies, 15 i 178

Fora de la ruta, però molt a la vora, hi ha dos clubs esportius emblemàtics

Fundat el 1931 als Banys Orientals de la Barceloneta, el Club Natació Catalunya va arribar a Gràcia el 1943 gràcies a un acord de cessió, a l’empresa Baños Populares de Barcelona, de la piscina pública que hi havia al número 218 de la travessera de Gràcia. En acabar-se el contracte, l’entitat va haver de desplaçar-se a les piscines del Sant Jordi i les de Picornell, mentre que tan sols el local social es va quedar al carrer del Torrent d’en Vidalet. El 1972, l’Ajuntament de Barcelona va cedir la piscina del Complex Esportiu Municipal Pau Negre i, fa poc, les instal·lacions de Can Toda. El CN Catalunya ha estat present en les fites esportives més importants de l’àmbit català, estatal i internacional, tant de natació com de waterpolo.

El Club Esportiu Europa de 1907 va ser un dels sis clubs de futbol que van fundar la lliga espanyola. Amb més de dos mil socis, entre els seus títols, hi destaquen tres campionats de Catalunya (1923, 1997 i 1998) i jugar una final de la Copa d’Espanya.

Club Natació de Catalunya.Club Esportiu Europac. de Ramiro de Maetzu, 25 i c. de les Camèlies, 429

Capella d’estil neogòtic que dóna nom al barri de la Salut construïda el 1864 per Antoni Maria Morera en agraïment a la Mare de Déu per haver superat una malaltia greu.

Ermita de la Mare de Déu de la Salutc. de la Mare de Déu de la Salut, 5510

Aquest centre sanitari rep el seu nom d’Eusebi Güell, el mecenes de Gaudí i un important empresari tèxtil. Seguint el model de les mútues per gremis, el 1905 va impulsar la creació de la Mútua Catalana. Més tard, es va convertir en tres entitats mutualistes, una de les quals era el Montepío Textil de Enfermedades que oferia assistència sanitària primària i hospitalària als pensionistes que havien treballat en el sector. El 1992 es va convertir en Mutuam Güell

Centre sociosanitari Mutuam Güellc. de la Mare de Déu de la Salut, 5111Gràcia és un poble orgullós i diferent. D’entre els edificis, en

destaca l’arquitectura d’artistes reconeguts i d’altres anònims. Tots ells són testimoni d’una Gràcia que neix a partir d’unes masies rurals i acull les torres d’estiueig barcelonines. És la Gràcia de la burgesia modernista i la dels obrers, on la tradició i la innovació van de bracet, la casa d’artistes cosmopolites i de mestres artesans.

Tant si creus que la coneixes com si hi has arribat per primer cop, aquestes rutes a peu et permetran endinsar-te pels seus carrers —que canvien de nom a cada revolt— per gaudir de les places vibrants que la identifiquen. Gràcia és art, cultura, vida i moltes coses més. Diuen que un cop hi entres, et roba el cor per sempre més. T’hi atreveixes?

Visita el web per trobar-hi la teva propera ruta:Adreça web http://lameva.barcelona.cat/gracia/ca/home/descobreix

I, si ho prefereixes, descarrega’t l’app i t’hi acompanyarem:Adreça app RUTES GRÀCIA

Joanic L4

Lesseps L3

Fontana L3

El Coll - La Teixonera L5

7 6

91113

14

15

1718

16

8

5

3

1

4

2

10

Hospital de Sant Pau

Sagraada Família

12

Carre

r de l

’Esco

rial

Carre

r de l

’Esco

rial

Carre

r de C

a l’Al

egre

de D

alt

Carrer de les Camèlies

Carrer de Balcells

Carrer del Cardener

Travessera de Dalt

Carrer de la Providència

Carre

r Gra

n de G

ràcia

Carrer de Ramón i Cajal

Carrer de l’Or

Carrer de Pi i Margall

Carrer Manacor

Carrer de les Carolines

Carrer de Sant Salvador

Carrer del Robí

Carrer d’AstúriesRambla de Prat

Carrer de Sant Marc

Carrer del Cigne

Carrer de l’Or

Carrer del Montseny

Carrer de Terol

Carre

r de B

olíva

r

Travessera de Dalt

Carre

r Gra

n de G

ràcia

Carre

r de T

orrij

os

Carre

r de L

arra

rd Carre

r de M

arian

ao

Carre

r del

Torre

nt de

l’Olla

Carrer de la Providència

Av. d

e Vall

carc

a

Carre

r de S

ors

Rbla. de Mercedes

Carre

r del

Torre

nt de

l’Olla

Carre

r de S

icília

Carre

r de N

àpols

Carrer de Sant Antoni Maria Claret

Travessera de Gràcia

Carrer del Pare Laínez

Carrer de la Indústria

Carre

r d’H

ipòlit

Láza

ro

Pge.

Cami

l Oliv

eras

Carrer de la Mare de Déu de la Salut

Av. d

el Sa

ntua

ri de

Sant

Jose

p de l

a Mun

tany

a

Av. del Coll del Portell

SAGRADA FAMÍLIAA PEU DE LA

AL PARK GÜELLHOSPITAL EVANGÈLICc. de les Camèlies, 15 i 17

CLUB NATACIÓ DE CATALUNYACLUB ESPORTIU EUROPAc. de Ramiro de Maetzu, 25c. de les Camèlies, 42

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUTc. de la Mare de Déu de la Salut, 55

CENTRE SOCIOSANITARI MUTUAM GÜELL c. de la Mare de Déu de la Salut, 51

CASA TOMÀS VALLSc. de la Mare de Déu de la Salut, 31 i 37

CAN TUSQUETSAv. del Santuari de Sant Josep de la Muntanya, 1

8

9

10

11

12

REIAL SANTUARI DE SANT JOSEP DE LA MUNTANYAAv. del Santuari de Sant Josep de la Muntanya, 25

KASA DE LA MUNTANYA (KM)Av. del Santuari de Sant Josep de la Muntanya, 19

CASA VILARÓc. del Coll del Portell, 67

CASA PERE JAQUÉSc. d’Olot, 2 i 4

PARK GÜELLc. d’Olot, 1 i 13

14

15

16

17

18

LA SEDETAc. de Sant Antoni Maria Claret i c. de Sicília

PARRÒQUIA IMMACULAT COR DE MARIAc. de Sant Antoni Maria Claret, 45

CASA ELOY DETOUCHEc. del Pare Laínez, 17

PLAÇA D’EN JOANICPl. d’en Joanic

CASA GUSTÀc. de Ca l’Alegre de Dalt, 72 i 74

CASA JOSEP BARNOLESc. de les Camèlies, 40

CASA MANUEL COLCHEROc. de les Camèlies, 34 i 38

1

2

3

4

5

6

7

13

Els voltants del Park GüellEl projecte d’Eusebi Güell de construir torres en un jardí d’estil anglès

no va reeixir, però un segle més tard el Park Güell ha estat testimoni passiu de la transformació dels barris que l’envolten. Recorre’ls

Els orígens de GràciaEsglésies i camps són l’origen d’un poble d’intensa vida veïnal i

arrelades tradicions. Et convidem a conèixer-lo i recorda que la teva empremta en condiciona el futur. Coneix-lo

L’arquitectura a GràciaVestigis del món rural i industrial, habitatges historicistes i joies

modernistes s’amaguen als carrers de Gràcia. Viu l’evolució urbanística i gaudeix dels treballs artesanals d’ahir i d’avui. Viu-la

La burguesia al carrer Gran de GràciaRecuperar la cultura catalana i promoure la transformació del país era la

voluntat modernista. Impressionants edificis, ostentació d’una burgesia creixent que amagava la realitat més obrera de Gràcia. Admira’ls

Essències de GràciaAl districte trobem dues obres d’Antoni Gaudí declarades Patrimoni Mundial per la

UNESCO: el Park Güell i la Casa Vicens. Aquesta ruta et proposa anar d’una a l’altra mentre gaudeixes de Gràcia, del seu comerç creatiu i de la seva gent. Descobreix-les

AQUESTA RUTA L’HA FET:

Segueix-nos a Instagram i comparteix la teva experiència! #100X100GRÀCIA

Nom Data

Nom Data

Nom Data

No em llencis! Passa’m a algú altre.