l muó no és un animal autòc- ton, però diferents repoblacions fetes amb nalitats cinegèti- ques, amb animals procedents de Còrsega, han fet que sigui un animal fre- qüent en alguns indrets de l’Alta Cerdanya, sobretot a la vall d’Eina i pels voltants de Llo i Targassona, on comparteix hàbitat amb els isards i on es poden veure ramats de les dues espècies pasturant junts. També és fre- qüent a Andorra i a les valls de Ribes. Mentre que els isards i les cabres salvat- ges tenen un aspecte semblant al de la ca- bra, el muó es reconeix pel seu aspecte semblant al d’una ovella, no endebades se’l considera l’avantpassat més directe de l’o- vella domèstica. Són característiques les grosses banyes dels mascles, que es corben enrere i no les perden, de manera que com més vell és l’a- nimal, més grosses són les banyes, que poden arribar a fer ns a centímetres. En el cas de les femelles, que són de mida més petita que els mascles, o bé no en tenen o les tenen molt petites. A l’hivern els mascles tenen el pèl de color marró xocolata, amb taques blanques a les potes, a la cara i a la gropa, mentre que a l’estiu el pelatge és molt més clar. Els mascles adults també tenen una gran taca blanca al mig dels ancs. Per contra, les femelles presenten un pelatge de color gris crema. Més semblances amb les ovelles són els seus excrements, les seves petjades i el fet que les femelles i les cries belen d’igual manera. És un animal que té preferència pels es- pais oberts de muntanya, sobretot terrenys accidentats que a l’hivern no quedin coberts d’una gruixuda capa de neu. Són hervíbors i s’alimenten d’herba, fu- lles i brots tendres, bolets, molses i líquens. A l’hivern van en ramats mixtos, però quan arriba la primavera els mascles se se- paren i es mantenen aïllats o en petits grups ns a la tardor, en què per l’època de zel lluiten amb les seves cornamentes per les femelles. No són difícils d’observar de lluny, però cal tenir en compte la direcció del vent, ja que amb el seu olfacte ens poden ensu- mar a llarga distància. És un animal bàsicament d’hàbits diürns, que a l’hivern es pot veure menjant des de l’alba ns a la posta del sol, mentre que a l’estiu es mostra més actiu a les hores de menys calor, a primera hora del matí i al ves- pre. E L’avantpassat DE L’OVELLA EL MUFLÓ (OVIS ORIENTALIS) no és un animal autòcton, és una espècie que ha estat introduïda amb finalitats cinegètiques en diferents indrets de muntanya de Catalunya, entre els quals l'Alta Cerdanya. Se’l considera l’avantpassat més directe de la nostra ovella domèstica, amb la qual té una certa semblança. Per Jordi Comellas FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 73 REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE : JORDI COMELLAS 14 DISSABTE, 6 DE MARÇ DEL 2010 | Regió7 REVISTAFAUNA Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna UN HÀBITAT COMPARTIT. No és difícil veure ramats de muﬂons i d’isards pasturant tots junts

DE L’OVELLA - Regió7: El Diari de la Catalunya Central · 2010. 3. 4. · L’avantpassatDE L’OVELLA EL MUFLÓ (OVIS ORIENTALIS) no és un animal autòcton, és una espècie

Download PDF Report

Upload
others
View
8
Download
0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: DE L’OVELLA - Regió7: El Diari de la Catalunya Central · 2010. 3. 4. · L’avantpassatDE L’OVELLA EL MUFLÓ (OVIS ORIENTALIS) no és un animal autòcton, és una espècie

l mu!ó no és un animal autòc-ton, però diferents repoblacionsfetes amb "nalitats cinegèti-ques, amb animals procedents

de Còrsega, han fet que sigui un animal fre-qüent en alguns indrets de l’Alta Cerdanya,sobretot a la vall d’Eina i pels voltants de Lloi Targassona, on comparteix hàbitat amb elsisards i on es poden veure ramats de les duesespècies pasturant junts. També és fre-qüent a Andorra i a les valls de Ribes.

Mentre que els isards i les cabres salvat-ges tenen un aspecte semblant al de la ca-bra, el mu!ó es reconeix pel seu aspectesemblant al d’una ovella, no endebades se’lconsidera l’avantpassat més directe de l’o-vella domèstica.

Són característiques les grosses banyesdels mascles, que es corben enrere i no lesperden, de manera que com més vell és l’a-nimal, més grosses són les banyes, quepoden arribar a fer "ns a #$ centímetres. Enel cas de les femelles, que són de mida méspetita que els mascles, o bé no en tenen oles tenen molt petites.

A l’hivern els mascles tenen el pèl de co-lor marró xocolata, amb taques blanques ales potes, a la cara i a la gropa, mentre quea l’estiu el pelatge és molt més clar. Els mas-

cles adults també tenen una gran tacablanca al mig dels !ancs. Per contra, les fe-melles presenten un pelatge de color griscrema. Més semblances amb les ovelles sónels seus excrements, les seves petjades i elfet que les femelles i les cries belen d’igualmanera.

És un animal que té preferència pels es-pais oberts de muntanya, sobretot terrenysaccidentats que a l’hivern no quedin cobertsd’una gruixuda capa de neu.

Són hervíbors i s’alimenten d’herba, fu-lles i brots tendres, bolets, molses i líquens.

A l’hivern van en ramats mixtos, peròquan arriba la primavera els mascles se se-paren i es mantenen aïllats o en petitsgrups "ns a la tardor, en què per l’època dezel lluiten amb les seves cornamentes perles femelles.

No són difícils d’observar de lluny, peròcal tenir en compte la direcció del vent, jaque amb el seu " olfacte ens poden ensu-mar a llarga distància.

És un animal bàsicament d’hàbits diürns,que a l’hivern es pot veure menjant des del’alba "ns a la posta del sol, mentre que a l’es-tiu es mostra més actiu a les hores demenys calor, a primera hora del matí i al ves-pre.

L’avantpassatDE L’OVELLA

EL MUFLÓ (OVIS ORIENTALIS) no és un animal autòcton, és una espècie que ha estat introduïdaamb finalitats cinegètiques en diferents indrets de muntanya de Catalunya, entre els quals l'AltaCerdanya. Se’l considera l’avantpassat més directe de la nostra ovella domèstica, amb la qual té unacerta semblança. Per Jordi Comellas

FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL !73"REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE : JORDI COMELLAS

14DISSABTE, 6 DE MARÇ DEL 2010 | Regió7REVISTA!FAUNA

Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna

UN HÀBITAT COMPARTIT. No ésdifícil veure ramats de muflons i d’isardspasturant tots junts