de peus a l’aigua CONCURS D’IDEES PER A L’ORDENACIÓ DEL FRONT MARÍTIM DE VILANOVA I LA GELTRÚ AMB UNA NOVA ORDENACIÓ DEL PASSEIG MARÍTIM I DE LA PLAÇA DEL PORT 26 de gener de 2o15

de peus a l’aigua Amb la progressiva ampliació del port, el mar es troba cada vegada més lluny de l’eixample de Vilanova i la Geltrú. L’ocasió d’ordenar la Plaça del Port obre la possibilitat de recuperar, simbòlicament, la proximitat de les cases amb el mar i la sorra en aquest tram.

El passeig marítim de VNG s’entén avui com una seqüència de trams amb un caràcter diferent: amable i paisatgístic a Ribes Roges i al Passeig del Molí del Mar, amb caràcter de via interior i secció prototípica al Passeig del Carme i desordenat i expectant entre la Rambla i el dic de Llevant.

VNG té en aquest tram de 700 m l’oportunitat de crear un passeig diferent i singular en relació a les solucions més arquetípiques que es repeteixen arreu del litoral. La generosa i inusual amplada del passeig, d’entre 70 i 110m permet plantejar un paisatge inèdit, que es converteixi en un focus d’interès i de vida per la ciutat.

Enllaçar franges, nuar recorreguts

La manca d’una secció contínua en els diferents trams del passeig, així com la geometria tan diversa de contacte amb l’aigua (platja-parc-port-platja) fa poc clars els recorreguts cívics paral·lels a l’aigua, que basculen entre la necessitat d’apropar-se a la ciutat (comerços i restauració) i l’interès natural de caminar prop del mar.

La nova ordenació preveu i dóna continuïtat als diferents recorreguts, posant sempre en valor la seva diversitat: hi ha un itinerari de passeig amb peus [quasi] descalços més a prop de l’aigua, un de contacte amb les activitats urbanes que arriben al front marítim, un altre de més intern en relació a la circulació vehicular. Cadascun amb una lògica de traçat pròpia i diferent, que busca una continuïtat adequada en els seus extrems.

La plaça del Port? La Rambla, al mar

La vitalitat de l’eix central de VNG és extraordinària. Amb les dificultats de creuar el tren, progressivament més resoltes, els nous desenvolupaments (Eixample de mar) i les noves activitats (passeig del Carme) tensen els moviments ciutadans cap a l’aigua. L’actual plaça del mar, contigua a l’espai de la llotja, troba en el desenvolupament portuari la seva raó de ser. Però és aliena en la seva posició, a la clara estructura urbana de VNG, amb la Rambla com a eix vertebral.

La Plaça del Port és una esplanada exempta d’edificis [a excepció del de Dradisa- que es preveu enderrocar]. La proposta de la seva ocupació pot entendre’s des de la perspectiva del port (és terra ferma guanyada al mar), però pot ser desitjadament prescindible des de l’òptica ciutadana [veure debats de participació ciutadana]. La seva desaparició, comportaria acostar quasi 50 metres la làmina d’aigua en aquest tram del passeig.

En coherència amb aquest plantejament, es formula una resposta integral, inclusiva i alternativa, que dóna resposta al programa plantejat modificant el perfil de contacte entre l’aigua i la terra en aquest sector. Per què no substituir la plataforma anomenada “plaça del port” per un nou espai emblemàtic al final de la rambla?

Més enllà de la fita vertical de Francesc Macià, la Rambla de la Pau creua el passeig i defineix una diagonal [que quasi no modifica els pantalans de l’escola de nàutica i el port esportiu]. L’eix es bifurca en aquest punt: cap amunt – per divisar l’horitzó; i cap avall – per tocar l’aigua. Un pla lleugerament inclinat del 3% estira literalment la Rambla [des de cota +2m] fins a mullar-se, i es converteix en un espai emblemàtic per usos múltiples per la ciutat: eventual teatre-cinema a l’aire lliure, lloc de repòs i jocs sota el sòl d’hivern, final de recorregut per les comparses, espai celebratiu per esdeveniments marítims....

En un moviment dual, la Rambla també s’enfila [cota +7] creant una plataforma triangular com una visera. Pla continu i sense façanes des del passeig, ofereix un nou punt de vista aixecat per sobre de dics, pantalans i barques , servint alhora de coberta del que esdevindrà un dels equipaments públics més privilegiats de la ciutat, integrat entre els dos plans inclinats.

El passeig, un mar de sorra i graves, un palmerar d’activitats

Probablement, la imatge més genuïna del passeig marítim actual són els espais de terra i graves, amb palmeres i margallons, disposats aleatòriament, entre terrasses de restaurants i bars amb els seus tendals. La proposta aposta per conservar i estendre-la per tot el sector, com un atractiu palmerar amb activitat, on terres de sorra i graves s’alternen amb petjades de formigó on s’emplacen els nous edificis amb activitats lúdico-comercials previstes inicialment a la plaça de mar.

Les diferents espècies de palmeres (Washingtònia, Phoenix, Margalló....) marquen la pauta per la seva multiplicació en tot l’àmbit, reconquerint l’espai de l’asfalt, plantades formant grups i ritmes diferenciats. En la zona del palmerar,

Fluxos i Mobilitat

Els vehicles segueixen circulant en doble sentit per una traça sinusoïdal que travessa discretament l’enorme palmerar i obliga a una circulació que tot i ser plenament eficaç serà necessàriament més pausada, conscient dels valors de l’espai que travessa.

Es manté l’important accés dels vehicles pesats al port i a la llotja, redimensionant la cruïlla de Joan Oliver i es proposen dos aparcaments en els dos extrems del palmerar. En un extrem, en el parc de Ribes Roges (en superfície, o soterrat, sempre integrat al nou parc), en l’altre (Canàries-Fassina), l’aparcament pot integrar-se al palmerar, deprimit lleugerament per reduir la presència dels cotxes, en un espai que podria ser d’ús polivalent (també amb jocs infantils, tirolines, etc.).

Els fluxos de vianants es produeixen per itineraris diferents: un itinerari arran de l’aigua, un seguint la traça rodada pel mig del palmerar, un últim relacionat amb les activitats lúdiques i comercials.

La reducció de la mobilitat en aquest tram central no impedeix que el servei de transport públic actual i el que pugui implementar-se en el nou passeig tingui una vocació més cívica i només es connecti puntualment amb la xarxa de viari de servei.

L’ús de la bicicleta i d’altres sistemes sense motor poden articular el passeig reduint la petjada ecològica de la mobilitat en un tram urbà tan principal per la ciutat.

Algunes dades comparatives

La proposta comporta l’enderroc de 8.570 m2 de la plaça del port i la construcció de 3.570 m2 nous a l’aigua, ocupats pel la plataforma inclinada (reducció considerable del volum de reblert) i també per l’equipament (una superfície que igualment es construiria a cota superior). En qualsevol cas, al voltant 1/3 dels materials de reblert podrien reutilitzar-se.

La nova plaça del Port obliga a modificar només els 160 metres lineals de pantalans del port esportiu. Amb tot, l’eliminació de la plaça de port compensa i fins i tot amplia aquestes longituds.

Es manté el traçat viari permetent tots els accessos i connexions actuals. El nou vial té una amplada de 7,6 m i preveu alguns aparcaments en una franja no continua (càrrega i descarrega, parades autobús i altres excepcionals).

L’equipament té una superfície prevista d’uns 600 m2, fàcilment ampliable fins a 1.000m2. Això permetrà resoldre el programa definit en l’estudi especial de la Plaça del Port (preveu 525 m2).

El Pla Especial del Port reconeix una d’edificabilitat de l’àmbit de 2.480 m2 destinats a usos lúdico-comercials, però preveu una cessió de part d’aquest aprofitament per un equipament públic. L’estudi de detall de la plaça del Port conclou que l’equipament tindrà 525 m2 i que la resta d’activitats se situaran en planta baixa amb un aprofitament privat de 1.457 m2. L’ambició de la proposta i els costos derivats de la modificació del perfil del port, podria compensar-se amb un augment d’aquesta edificabilitat.

Fins a uns 3.000 m2, el doble de l’edificabilitat prevista inicialment, podrien redistribuir-se a la zona del palmerar, en relació al front edificat (amb alguns edificis que podrien seguir el patró de les terrasses existents) i d’altres situats en relació a la via rodada. L’aprofitament privat se situaria en aquesta zona i en l’extensió i dimensió que pogués determinar l’estudi econòmic precís.

La disposició del nou arbrat en el palmerar permet mantenir més del 90% dels elements existents, en una densitat augmentada i estesa per tot l’àmbit

Àmbit d’actuació del passeig – l’espai viari es redueix a 1/3 a favor de l’espai públic. Aquest podria ser l’àmbit de Modificació Puntual del POUM

Com

A nivl’estuels àmun àmàmbit

En todel pomodifviari ad’esppropo

Àmbi EST

fer-ho?

ell de gestió udi especial dmbits no afecmbit de Modit correspon a

ota aquesta fort amb concficar els períactual permepais lliures, sorció dels es

t d’estudi es

TIMACIÓ

urbanística,de la Plaça dcta a particuficació Puntua sistemes g

ranja, fins a cessió a privímetres de vietria seguraminó que es ptàndards.

pecial de la

Ó DE PRE

la proposta del Port i el plars, sinó quual del POUM

generals i est

3.000 m2 devats. La MPPiari-aparcamment que la zpogués comp

plaça del Po

ESSUPOS

navega entrropi POUM de implica unM (MPPOUMtà qualificat c

e sòl públic pPOUM serà e

ent amb les zona d’aprofipensar amb e

ort – readapta

ST

re els àmbitsde VNG. La a modificació

M) que incloucom a viari i

passarien a sen qualsevol

zones verdeitament privael viari, una q

ació

del Pla Esptransferènciaó del PE del uria el front mespais lliures

ser d’ús privacas necessà

es. L’importaat no alteri laqüestió que n

ecial del Pora de drets enPort en rela

marítim. Aques-zones verd

at o del consoària per podent superfície quantitat no alteraria l

rt, ntre ció a est des.

orci er de

a

EVOLUCIÓ DEL PERFIL CIUTAT-MAR

1920

1956

1993

2014