del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà · faunes quaternàries i l’arqueozoologia. Dels jaciments que actualment formen part del Parc de les Coves, ha estat codirector

n ú m . 5m a i g 2 0 1 5

TZAGA IAdel Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà

la revis

ta

horar i s

Fora d’aquests horaris es poden fer reserves a través de la web www.plaestany.cat/coves i per correu electrònic [email protected]

maig

juny

juliol

agost

dll dm dc dj dv ds dg

1 2 3

4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17

18 19 20 21 22 23 24

25 26 27 28 29 30 31

visites guiades a les 11:15, 12:15, 13:15, 15:45h

visites guiades a les 11:15, 12:15, 13:15, 15:45 i tallers prehistòrics d'11 a 15h

visites guiades a les 10:15, 11:15, 12:15, 13:15, 15:15, 16:15, 17:15h


tallers prehistòrics d'11 a 15h i de 16 a 19h


15:15, 15:45, 16:15, 16:45, 17:15, 17:45h



1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28

29 30







15:15, 15:45, 16:15, 16:45, 17:15, 17:45h



1 2 3 4 5

6 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19

20 21 22 23 24 25 26

27 28 29 30 31





tallers prehistòrics d'11 a 14:45h i de 16 a 18:45h


15:15, 15:45, 16:15, 16:45, 17:15, 17:45h



1 2

3 4 5 6 7 8 9

10 11 12 13 14 15 16

17 18 19 20 21 22 23

24 25 26 27 28 29 30

31







15:15, 15:45, 16:15, 16:45, 17:15, 17:45h



1 2

3 4 5 6 7 8 9

10 11 12 13 14 15 16

17 18 19 20 21 22 23

24 25 26 27 28 29 30

31







15:15, 15:45, 16:15, 16:45, 17:15, 17:45h


Coincidint amb aquest cinquè número de la revista s’han iniciat els tràmits administratius per obtenir els permisos d’excavació en els diferents jaciments que s’estan excavant actualment al Parc de les Coves.

Si tot va bé, doncs, les campanyes d’excavació es duran a terme entre els mesos de juliol i octubre, de manera intermitent, en quatre dels jaciments.

A les coves de l’Arbreda i Mollet III el treball de camp està previst entre el 6 i el 31 de juliol, mentre que els mesos d’agost i setembre es reservaran per acabar de fer documentació gràfica, rentat del material, etc.

Pel que fa a la cova del Cau del Roure i la zona externa del Cau del Roure, la campanya d’excavació està prevista pels mesos de setembre-octubre.

Durant els treballs d’excavació, dins l’horari d’obertura del Parc de les Coves, es poden visitar tant els jaciments arqueològics com la zona de laboratori, on els arqueòlegs renten i fan les classificacions preliminars dels objectes extrets.

Aprofitem l’Editorial per felicitar tot l’equip de la cova de l’Arbreda, que aquest 2015 celebren el 40è aniversari de les excavacions amb el professor Narcís Soler al capdavant.

editorial

REDACCIÓ: Alba Solés Coll, Isaac Rufí Casals, Julià Maroto Genover i Cristina Bisbal Masgrau

Durant els treballs d’excavació de la cova de l’Arbreda, no només es recuperen moltes eines de pedra fabricades pels neandertals, sinó que també es recuperen molts i molts ossos de diferents animals. L’observació de les marques que apareixen en aquests ossos ens ajuda a saber que els humans neandertals menjaven urs, bisons, cavalls i ases salvatges, cérvols i conills.

A la cova de l’Arbreda s’hi han trobat molts ossos d’animals amb marques de carnisseria que hi varen deixar els neandertals quan processaven la carn abans de menjar-se-la.

Tres exemples: un os cremat (1), una falange fracturada per aprofitar el moll de l’os (2) i un os amb marques de tall per treure la carn (3).

(1)

(2)

(3)

empremtes

EL PALEOLÍTIC A SERINYÀ

El conjunt de la Cova d’en Pau és a l costat del R e c l a u V i v e r . Coneguda pels veïns com la cova del Bosc d’en Genover, e l s p r i m e r s e n localitzar-hi restes a r q u e o l ò g i q u e s varen ser Josep Mª Pa u i S a n t i a g o Franch el 1943.

Josep Maria Pau S’hi han fet molt poques

intervencions, el 1945 i el 1974 per part de Josep Mª Corominas, i entre el 1980 i el 1984 per part d’Àngel Bosch i Josep Tarrús. És una cova formada per una galeria orientada de sud a nord, i on s’observa que la major part de la cavitat no ha estat excavada i encara està omplerta de sediment.

La Cova de Mollet, també al Parc de les Coves, va ser localitzada l’any 1947 pel sr. Baldiri Costa, que feia de masover a can Mollet de Serinyà. El mateix any la va començar a excavar Josep Maria Corominas; als anys ’50 s’hi varen afegir Eduard Ripoll i Lluís Pericot; i el 1972 encara s’hi va fer una altra intervenció on es va localitzar el que s’anomena “racó”.

Finalment, l’any 2001 s’hi varen reprendre els treballs de la mà del doctor Julià Maroto, de la Universitat de Girona, fins el 2011. D’aquesta última etapa en destaca la troballa d’un crani molt sencer de hiena tacada, que és l’espècie que va aportar al jaciment els ossos dels animals més antics que s’hi han trobat.

És a la cova de Mollet on s’hi ha recuperat el que s’ha classificat com “la resta humana més antiga de Catalunya”: un molar d’un individu jove (d’entre 9 i 12 anys) que va ser localitzat entre restes d’altres animals, com l’elefant i el rinoceront, i que havien estat portades i consumides a la cova per hienes de fa uns 216.000 anys.

La Cova del Reclau Viver, al sud del poble de Serinyà, és un dels jaciments que actualment forma part del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà. Conegut de sempre pels veïns del poble, el doctor Josep Mª Corominas, de professió metge, el va començar a excavar el 1944. Per primera vegada a Catalunya s’excavava una cova amb un registre molt complet de l’home de Cromanyó, concretament les cultures anomenades “aurinyacià” (d’entre 39.000 i 29.000 anys d’antiguitat), “gravetià” (d’entre 28.000 i 21.000 anys d’antiguitat; i “solutrià” (d’entre 20.000 i 15.000 anys d’antiguitat).

Josep Mª Corominas i Planellas

La Bora Gran d’en Carreras, situada al nord del poble de Serinyà, sobre les aigües del riu Ser, va ser la primera cova amb restes paleolítiques que es va excavar a Catalunya, el 1876. Ho va fer Pere Alsius i Torrent, de professió farmacèutic, més conegut per haver identificat i haver fet el primer estudi de la famosa “mandíbula de Banyoles”, una resta neandertal localitzada a les pedreres del Pla de la Formiga, a Mata-Porqueres.

El prehistoriador francès Edouard Harlé va reprendre les excavacions el 1882 i el va identificar com un jaciment ocupat en època prehistòrica per la cultura que anomenem “magdalenià” (d’entre 14.000 i 11.000 anys d’antiguitat).

Més tard Josep Bosoms hi va reunir una gran col·lecció de materials que actualment és al Museu l’Arqueologia de Catalunya-Girona, mentre que al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles hi ha la col·lecció Alsius i totes les restes que va recuperar-hi als anys ’30 Josep Maria Corominas, només garbellant les terres abandonades de les antigues excavacions.

Pere Alsius i Torrent

w w w . p a r c d e l e s c o v e s . w o r d p r e s s . c o m

! LES COVES I ELS SEUS ARQUEÒLEGSEl conjunt del Cau del Roure es troba dins el Parc de les Coves i està format per un jaciment en cova i un altre a l’aire lliure. En el primer, el que pròpiament s’anomena el Cau del Roure en principi les restes són d’època holocena, o sigui, post-paleolítiques; mentre que a la zona externa del Cau del Roure s’hi ha localitzat i excavat una acumulació prehistòrica d’animals com el senglar, el cérvol, el cavall salvatge, l’ur, la hiena tacada i l’ós; de moment es desconeix si l’aportació la varen fer humans neandertals o les mateixes hienes.

Manolo Vaquero Florent RivalsEthel Allué

Julià Maroto és doctor en Història i professor titular de la Universitat de Girona. Les seves línies de recerca són el paleolític mitjà i superior, les faunes quaternàries i l’arqueozoologia. Dels jaciments que actualment formen part del Parc de les Coves, ha estat codirector de les coves de l’Arbreda i Mollet, i actualment ho és del Cau del Roure.

Manolo Vaquero és doctor en Història i investigador de la Universitat Rovira i Virgili. És especialista en tecnologia lítica.

Ethel Allué és doctora en Història i investigadora de l’IPHES, professora associada de la Universitat Rovira i Virgili. És especialista en paleoantracologia.

Florent Rivals és doctor per la Universitat de Perpinyà i investigador ICREA. Paleontòleg i prehistoriador, és especialista en la microestriació dentària dels ungulats.

Julià Maroto

Narcís Soler Xevi Niell Quim Soler

La Cova de l’Arbreda també es troba dins el Parc i es pot visitar, també durant els treballs d’excavació que habitualment es fan durant el mes de juliol. Josep Maria Corominas hi féu un parell de petites intervencions els anys 1947 i 1950, fins que el 1972 hi va fer el gran sondeig anomenat “pou Corominas” que posà al descobert una gran potència de sediment, que ara sabem que s’acosta als 11 metres. El 1973 Aurora Martín hi instal·là una quadrícula per començar a excavar en direcció sud, i el 1975 es creà un equip multidisciplinar encapçalat pel dr. Narcís Soler, que, amb diferents companys de viatge, continua dirigint les intervencions arqueològiques a la cova. Aquest any, doncs, se celebren 40 anys dels inicis de les excavacions programades.

Narcís Soler és doctor en Història i catedràtic de prehistòria de la Universitat de Girona. Les seves línies de recerca se centren en el paleolític mitjà i superior a Catalunya. Forma part de la direcció de l’Arbreda des de l’any 1975.Xavier Niell és llicenciat en Història per la Universitat de Girona. És director de l’Arbreda des de 2012. A més de coordinar el treball de camp, n’estudia la indústria lítica.

Joaquim Soler és doctor en Història i professor associat de la Universitat de Girona. Una de les seves línies de recerca són les societats paleolítiques a Catalunya. És codirector de l’Arbreda des de l’any 2001.

La Cova de Mollet III és un abric d’uns 20 metres de llargada. Josep Maria Corominas hi va fer la primera intervenció el 1972 arran de la troballa casual d’una mandíbula humana per part de Josep Canal i Salvador Gassiot. Corominas va localitzar-hi un crani humà i la Secció d’Ecologia del Quaternari del CSIC de Barcelona va començar-hi un projecte d’intervenció el 1973 que va atribuir el crani a l’edat del bronze, desestimant l’adscripció paleolítica que havia proposat Corominas.

El 2010 Joaquim Soler revisà les restes al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles i identificà objectes d’ornamentació d’època gravetiana. Una datació per radiocarboni al crani trobat el 1972 va atribuir-li una antiguitat de 22.330 anys. S’hi inicià una nova excavació a partir de 2013 i de moment s’hi han localitzat més objectes d’ornamentació personal i més restes humanes, segurament també paleolítiques.

Neus Coromina Alba SolésIsaac Rufí

Neus Coromina és llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra. Una de les seves línies de recerca són les restes humanes paleolítiques de les coves de Serinyà.

Isaac Rufí té el Grau en Història de la Universitat de Girona. És prehistoriador i paleontòleg i una de les seves línies de recerca es l’estudi de la fauna paleolítica.

Alba Solés és llicenciada en Història per la Universitat de Girona. Una de les seves línies de recerca és la fauna del paleolític mitjà. Responsable de difusió del patrimoni del Parc de les Coves.

Sònia Ramió és llicenciada en Història per la Universitat de Girona. Una de les seves línies de recerca és l’estudi de la fauna del paleolític superior. Responsable tècnic del Parc de les Coves.

a l’actualitat

@ p a r c d e l e s c o v e s p a r c d e l e s c o v e s

a m b e l s u p o r t

LES COVES PEL SEU NOMS

Tot el paratge de les Coves va ser “construït” pel travertí de font o cascada. El travertí

és una pedra que es forma amb el carbonat càlcic que hi ha dissolt en l’aigua; mentre

l’aigua s’anava precipitant paret avall, des del Pla d’Usall cap el riu Serinyadell, la

calç anava “atrapant” la vegetació i anava formant capellons de pedra. Avui encara es

pot observar el mateix fenomen als Saltants de Martís (foto), on desguassen les

aigües de la Platja d’Espolla del nucli de Melianta, a Fontcoberta.

travertí de font

Els denticulats són una eina de pedra que els neandertals varen idear per a

treballar la fusta. Utilitzant una ascla tallant com a suport, i amb l’ajuda

d’una banya de cérvol, anaven treballant una de les vores, exercint-hi certa

pressió, per tal de fer-ne saltar petits trossets. El nom de l’eina respon a la

forma que en queda: una vora tallant amb dents. A la foto, un denticulat de

quarsita de la cova de l’Arbreda, antiguitat aproximada: 120.000 anys.

els denticulats

La hiena tacada (Crocuta crocuta) va viure pels volts de les coves

de Serinyà durant l’època paleolítica. Aquests animals, que

busquen la carn d’animals morts, utilitzaven els refugis quan els

humans no hi eren i hi varen abandonar nombrosos ossos amb

marques de les seves dents. L’any 2001, a la cova de Mollet, es va

poder recuperar un crani molt sencer d’un d’aquests individus (foto).

la hiena tacada

Documents

del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà · faunes quaternàries i l’arqueozoologia. Dels jaciments que actualment formen part del Parc de les Coves, ha estat codirector