Ressò i projecciódel programa

13 cat.qxp 27/2/02 12:42 Página 292

Campanya de comunicació

Model de banderola genèrica que va estar penjada a diversos carrers de Barcelona durant tot el 2005

© R

osse

nd C

asan

ova

Venecianes a La Rambla

“Més llibres, més lliures”

295

A partir del mes de gener el lema “Més llibres, més lliures” va ser l’aposta per transmetre que

la lectura és enriquidora, permet descobrir mons, viure aventures, traslladar-nos a través de la

història, sentir en primera persona o decidir quin persontage voldríem ser i quin no; en definiti-

va, la lectura és coneixement i capacitat de decisió i, per tant, de llibertat.

Les imatges de la campanya mostraven ciutadans d’edats, professions i situacions personals

ben diferents tot gaudint de la lectura, i es van veure a banderoles penjades a diversos punts

de la ciutat, banderoles venecianes ubicades a La Rambla, opis, postals i més de 500.000

programes amb l’agenda d’activitats de distribució gratuïta. Un espot de televisió va reforçar

les diverses accions empreses.

Banderola de senyalització d’activitatsituada a la façana del CCCB

© R

osse

nd C

asan

ova

© R

osse

nd C

asan

ova

Per tal de donar a conèixer l’Any del Llibre i la Lectura als ciu-

tadans i difondre el seu programa d’activitats, s’engegà una

campanya ideada per l’agència de comunicació TBWA\ de

Barcelona.

La campanya s’estructurà en quatre fases al llarg de les quals

es desplegaren canals i estratègies diversos. La posada en

marxa del web www.anyllibre2005.bcn.es complementà els

suports editats que permeteren consultar el programa d’acti-

vitats.

Façana del Palau de la Virreina, seu de l’Oficina l’Any del Llibre i laLectura, amb rètols lluminosos a les balconades

© R

osse

nd C

asan

ova

Publicitat a diversos diaris i revistes

© A

ny d

el L

libre

i la

Lec

tura

Bar

celo

na 2

00

5

Punts de llibre i cartells destinats a les escoles

© A

ny d

el L

libre

i la

Lec

tura

Bar

celo

na 2

00

5

294

La campanya de comunicació de l’Any del Llibre i la Lectura va voler reflectir les diverses activitatsque es van programar i alhora a difondre l’interès per la lectura i el valor del llibre. 500.000 progra-mes, més de 1.000 banderoles de diversos models als carrers de Barcelona i La Rambla, 400 cartellslluminosos (opis), 6 elements corporis, 13.000 pòsters, anuncis a revistes i diaris, 95.000 postals i65.000 punts de llibre mostren l’abast d’una campanya que es va complementar amb espots a diver-ses cadenes de televisió i amb falques de ràdio.

13 cat.qxp 27/2/02 12:42 Página 294

CAMPANYA DE COMUNICACIÓ

297296

Pancarta al recinte del FC Barcelona per la festa “Fem Lectura”

© R

osse

nd C

asan

ova

Un dels elements estàtics

© R

osse

nd C

asan

ova

Ciutat Vella

Eixample Gràcia Horta-Guinardó

Les Corts Nou Barris

Sant Martí

Sants-Montjuïc

Sarrià-Sant Gervasi Sant Andreu

Estand d’informació instal·lat davant el Palau de la Virreina

© R

osse

nd C

asan

ova

Diferents models de banderoles de la campanya

“Dracs, llibres i princeses”Per celebrar la setmana més literària de l’any, l’estratègia de comunicació es va centrar en la

llegenda de Sant Jordi, mostrant que Barcelona és cau de molts dracs diferents i de moltes

princeses que llegeixen. La gràfica es va materialitzar en deu dracs i deu princeses de cadas-

cun dels districtes de la ciutat; imatges creades per l’agència TBWA\.

Aquesta campanya es desplegà a través de cinc models de banderoles i tres de venecianes,

opis, pòsters i punts de llibres que es repartiren entre els ciutadans, així com 10.000 progra-

mes. A més, es va poder veure un espot per a televisió i anuncis a la premsa escrita difonent

la programació de la intensa setmana.

Tot i estar emmarcada

en la setmana de Sant

Jordi, Món Llibre, la

festa del llibre per a in-

fants, va comptar amb

imatge pròpia, una pro-

posta de la il·lustrado-

ra Cristina Losantos.

© R

osse

nd C

asan

ova

© R

osse

nd C

asan

ova

13 cat.qxp 27/2/02 12:43 Página 296

CAMPANYA DE COMUNICACIÓ

299298

Opis instal·lats a l’avinguda Diagonal, el carrer París i el carrer d’Aragó, respectivament

© R

osse

nd C

asan

ova

El Brau de la Rambla de Catalunya La Girafa de la Rambla de Catalunya

El Mamut del Parc de la Ciutadella El Gat de la Rambla del Raval

La Llagosta de la plaça de Boston El Gambrinus del Moll de la Fusta Plaça d’Antoni López

© R

osse

nd C

asan

ova

Avinguda Diagonal

© R

osse

nd C

asan

ova

Avinguda Josep Tarradellas

© R

osse

nd C

asan

ova

Plaça Molina

© R

osse

nd C

asan

ova

Plaça dels Voluntaris Olímpics

© R

osse

nd C

asan

ova

“A Barcelona llegim tots”Barcelona és una ciutat lectora i així es volia posar de manifest amb aquest lema que acom-

panyava sis conegudes escultures de la ciutat a les quals es vinculà amb un llibre en un origi-

nal muntatge de TBWA\.

Aquesta acció es va concentrar principalment entre els mesos de juny i octubre, i es materialit-

zà en pòsters en 4 models diferents, postals, opis i nombroses banderoles que s’instal·laren a

diversos carrers de la ciutat.

La imatge de les escultures lectores s’utilitzà també en sis elements corporis ubicats en

espais concorreguts de la ciutat: a l’encreuament de les avingudes Diagonal i Maria Cristina; a

l’avinguda Josep Tarradellas amb avinguda Sarrià; a la plaça Antoni López; a la plaça dels

Voluntaris Olímpics; a la plaça Urquinaona i a la plaça Molina.

13 cat.qxp 27/2/02 12:43 Página 298

CAMPANYA DE COMUNICACIÓ

301300

El logotipEl logotip de la celebració

va ser dissenyat per Cirici

Comunicació. Aquesta mar-

ca, basada en un joc vi-

sual i conceptual alhora,

va servir com a identifica-

dor de totes les activitats

i publicacions que forma-

ren part d’aquest Any del

Llibre i la Lectura.Opi amb el programa del simposi “Els futurs de laindústria editorial” a la parada de metro Rocafort

Elements de la gràfica del simposi “Els futurs de la indústria editorial”

Programa i banderoles del cicle “El valor de la paraula. Sis mirades entorn la literatura”

© R

osse

nd C

asan

ova

© L

aura

Fra

nque

t

A la recta finalA partir del novembre, les accions es con-

centraren en difondre les activitats més des-

tacades del darrer trimestre. El simposi “Els

futurs de la indústria editorial” i el cicle de

conferències “El valor de la paraula. Sis

mirades entorn la literatura” van ser els pro-

tagonistes dels opis i les banderoles. La

campanya es reforçà amb falques radiofòni-

ques i anuncis a diaris i revistes.

Tot un any d’accionsCom a estratègies de continuïtat, cal desta-

car els articles apareguts a la revista

Barcelona Informació, amb una edició men-

sual de 600.000 exemplars que arriben a

totes les llars barcelonines, i la publicació

mensual d’anuncis a la premsa amb l’agen-

da d’activitats.

El web oficial www.anyllibre2005.bcn.es ofe-

ria, a més de la programació, notícies, infor-

mació sobre el llibre a Barcelona, cròniques

mensuals de les activitats, enllaços amb

altres pàgines web vinculades al món del lli-

bre, una llista de publicacions i un vincle

amb l’oficina de premsa que permetia conèi-

xer els butlletins electrònics emesos, entre

d’altres.

Dues mostres de la publicitat a la premsa

El web www.anyllibre2005.bcn.es

13 cat.qxp 27/2/02 12:43 Página 300

303

Alicia Martín Albert Ràfols-CasamadaPerico Pastor

Maria Girona Jordi Labanda

Luis Marsans

Antoni Muntadas

PerejaumeKatja Enseling

302

Dotze mirades de llibre

Carme Solé VendrellManuel Del ValGino Rubert

El llibre és una font inexhaurible de sensacions i suggeriments. La lectura de les seves pàginesestimula molt sovint la nostra intel·ligència i nodreix el nostre esperit (o aspira, com a mínim, afer-ho). El llibre, tanmateix, és també un objecte que a través del seu relligat, del seu paper, de laimatge de les seves cobertes o de la seva presència als prestatges d’una biblioteca o d’una llibre-ria ens adreça incomptables missatges, a voltes transparents, a voltes terriblement enigmàtics.

Al llarg de l’any 2005, Barcelona va viure el seu Any del Llibre i la Lectura, una iniciativa que aspi-rà a difondre la llarga tradició literària i editorial de la ciutat, a celebrar la creació i els oficis del lli-bre i a fomentar la lectura. Un dels eixos d’aquest any temàtic vinculà el llibre amb l’art, i es va ferpatent en nombroses exposicions a diversos museus i sales de la ciutat.

En aquest context, no només era important presentar les obres artístiques que han sorgit a l’en-torn del llibre al llarg del temps, sinó també generar-ne de noves. Aquesta és la raó de l’encàrrecfet a dotze artistes de relleu, catalans o vinculats amb Catalunya, per tal que creessin una imatgea l’entorn del llibre, la lectura o la idea de Barcelona com a capital literària.

Era important que la selecció respongués a la varietat característica d’enfocaments de les artsplàstiques del nostre temps, comptant amb la presència d’artistes amb afinitats molt diverses:des de la figuració més refinada fins a l’abstracció més lírica, des d’un surrealisme subtil fins altractament conceptual o digital de la temàtica abordada, tot passant per diverses tendències dela il·lustració actual.

Gràcies a aquesta selecció panoràmica van ser possibles aquestes dotze mirades a l’entorn del lli-bre que reflecteixen la riquesa i la varietat del nostre panorama artístic actual.

(Text de presentació de la carpeta de cartells realitzada per l’Any del Llibre i la Lectura Barcelona 2005)

13 cat.qxp 27/2/02 12:43 Página 302

Premsa i ressò als mitjans

305

Diversos mitjans han cobert de forma continuada les acti-

vitats amb un o dos periodistes i, a més, alguns dels quals

han inserit el logotip de l’Any del Llibre i la Lectura a l’encap-

çalament de les notícies que publicaven.

De manera sistemàtica, cada principi de mes es varen cele-

brar rodes de premsa per presentar les activitats del mes

entrant, en les quals hi participaven sempre el regidor de

Cultura, Ferran Mascarell, i el comissari de l’Any del Llibre i la

Lectura Sergio Vila-Sanjuán, i habitualment el delegat de

l’Any del Llibre de la Generalitat Francesc Parcerisas, així com

representants d’algunes de les propostes. Per a aquestes

ocasions s’elaborava un dossier de premsa amb un calenda-

ri on s’especificaven, dia a dia, totes les activitats programa-

des. Paral·lelament, cada dijous s’enviava a les agendes cul-

turals dels mitjans una selecció de les activitats més desta-

cades de la setmana següent, perquè fossin ressenyades a

les seccions culturals diàries dels diaris, ràdios i televisió.

Entrevistes concedides als mitjans de ràdio i televisió. A les imatges,l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, a la Biblioteca Jaume Fuster; el regidor de Cultura, Ferran Mascarell, a CosmoCaixa

El comissari de l’Any del Llibre i la Lectura, Sergio Vila-Sanjuán,i l’escriptor Michael Crichton a CosmoCaixa

© A

nna

Port

a i R

osse

nd C

asan

ova

Dossiers de premsa de Món Llibre i de les activitats del mes d’abril

Roda de premsa per les activitats de la Setmana de Sant Jordi Roda de premsa en ocasió dels 50 anys d’Ediciones Minotauro

© R

osse

nd C

asan

ova

Les accions varen començar abans que la

celebració fos una realitat. Així, durant el

2004 es van fer una sèrie de rodes de prem-

sa el febrer, juny, setembre i novembre per

presentar les coordenades del que s’estava

gestant. Alhora, entre finals del 2004 i inicis

del 2005 es va informar als mitjans de

comunicació europeus de la celebració i es

va elaborar una base de dades per tal d’ex-

plicar-los puntualment les activitats que els

podien interessar més.

En començar el 2005 s’endegà una intensa

relació amb els mitjans de comunicació,

sempre a través dels comunicats L’Any del

“Llibre i la Lectura informa...”, enviats per

correu electrònic i que presentaven les acti-

vitats més destacades de la programació.

Aquests comunicats també es podien con-

sultar a la secció de Premsa de la pàgina

web oficial www.anyllibre2005.bcn.es, així

com les cròniques mensuals de les activi-

tats, de manera que sempre va ser possible

conèixer el que passava mes a mes.

Quatre exemples de comunicats de premsa

304

Durant el 2005, el departament de premsa de l’Any del Llibre i la Lectura hacomunicat els actes de la celebració tot enviant més de 235 comunicats,ha difós informació de més de 700 activitats i ha organitzat rodes de prem-sa. També ha realitzat dossiers i ha gestionat 300 peticions d’entrevistes,tot atenent una mitjana setmanal de 50 sol·licituds de periodistes. Pel quefa a la cobertura de les activitats, ha cobert gràficament uns 100 esdeveni-ments i ha mantingut informada amb assiduïtat una base de dades de mésde 500 professionals del món de la informació. En total s’han generat mésde 10.000 notícies a premsa.

13 cat.qxp 27/2/02 12:43 Página 304

PREMSA I RESSÒ ALS MITJANS

Publicacions que han tractat,en destacat, l’Any del Llibre ila Lectura: dominicals isuplements dels diaris LaVanguardia, El Periódico, ElPaís i Avui; revistes especia-litzades Gremi i Qué Leer;revistes Barça i BarcelonaPlus; diaris Avui i L’Inde-pendent de Gràcia; suple-ment Cultura/s i Magazine deLa Vanguardia.

307

Amb tot plegat, l’Any del Llibre i la Lectura va

generar 10.000 notícies a premsa, entre

articles, agendes culturals, programes a la

ràdio i a la televisió. Els diaris que van publi-

car amb regularitat articles sobre els esde-

veniments de l’any temàtic van ser La

Vanguardia, El País, El Periódico, Avui, El

Mundo, El Punt, La Razón i ABC, i les agèn-

cies que van fer referència als actes foren

l’Agència EFE, Europa Press i l’Agència

Catalana de Notícies. La revista Qué Leer va

dedicar un espai mensual. Les ràdios que

seguiren la celebració van ser Catalunya

Ràdio-Catalunya Cultura, Onda Rambla i

Ràdio 4, i les televisions que es feren ressò

de forma continuada d’aquests esdeveni-

ments foren Televisió de Catalunya (TV3),

Televisió Espanyola (TVE2), Barcelona Tele-

visió (BTV) i Locàlia Televisió.

Pàgina d’inici del departament de prem-sa al web de l’Any del Llibre i la Lectura,amb la secció d’imatges per descarregar-se i el llistat de les convocatòries eme-ses amb els butlletins electrònics

Publicacions estrangeres quehan dedicat articles a l’Anydel Llibre i la Lectura: el diarisuec Tidningen i el xilè ElMercurio.

306

L’equip de “+ Llibres” durant la celebració del fes-tival literari infantil Món Llibre

© A

nna

Port

a

BTV, el canal local de televisió de Barcelona,

va emetre el programa “+ Llibres” dedicat

expressament a l’Any del Llibre i la Lectura,

en el qual es va fer un seguiment de les acti-

vitats més destacades i s’hi va incloure una

selecció que s’oferia en una agenda.

Presentat per Òscar López i elaborat per la

productora Goroka TV, el programa es va

emetre cada dilluns a dos quarts de nou del

vespre durant tot l’any.

En esdeveniments especials, unitats mòbils

es van desplaçar al lloc de celebració de

l’acte, com el desplegament al CCCB amb

motiu de la primera Trobada Europea de

Novel·la Negra o al Simposi Internacional

“Els futurs de la indústria editorial” celebrat

a la nova Biblioteca Jaume Fuster. Per Sant

Jordi un estand de COMRàdio va emetre una

programació especial durant tot el dia des

del Palau de la Virreina.

D’altra banda, Catalunya Cultura va mante-

nir fins al juliol una secció fixa sobre l’Any

del Llibre i la Lectura al programa “Lite-

ratura”, dirigit i presentat per Jordi Cervera.

Cada dia es feia un tall de cinc minuts amb

el protagonista d’alguna de les activitats

proposades per a aquell dia. També TV3 es

va sumar a aquesta iniciativa, i durant el pri-

mer trimestre va tenir una secció fixa setma-

nal al telenotícies migdia del diumenge,

alhora que diàriament presentava fragments

de textos d’escriptors famosos. I el progra-

ma “Nautilus” de Ràdio 4 va fer un segui-

ment de les activitats que s’anaven fent dia

a dia en la seva emissió cultural diària.

13 cat.qxp 27/2/02 12:43 Página 306

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

18

309

01Programa d’activitats. Document de treball. Any del Llibre i la Lectura Barcelona 2005.Barcelona, 2004.

02Programa de actividades. Documento de trabajo. Año del Libroy la Lectura Barcelona 2005.Barcelona, 2004.

03Barcelona, capital del llibre. Any del Llibre i la Lectura Barcelona2005.Barcelona, 2004.

04Barcelona, capital del libro. Any del Llibre i la Lectura Barcelona2005.Barcelona, 2004.

05Una mirada al programa. Any del Llibre i la Lectura Barcelona2005.Barcelona, 2004.

06Avance de programación. Any del Llibre i la Lectura Barcelona2005.Barcelona, 2004.

07An overview to the Programme. Any del Llibre i la Lectura Barcelona2005.Barcelona, 2004.

08Programa provisional d’activitats. Any del Llibre i la Lectura Barcelona2005.Barcelona, 2004.

09Programa provisional de actividades.Any del Llibre i la Lectura Barcelona2005.Barcelona, 2004.

10Programa d’activitats. Any del Llibre i la Lectura Barcelona2005.Barcelona, 2005.

11Programa de actividades. Any del Llibre i la Lectura Barcelona2005.Barcelona, 2005.

12Programme of activities. Any del Llibre i la Lectura Barcelona2005.Barcelona, 2005.

13Programa d’activitats. Any del Llibre i la Lectura Barcelona 2005.La Van-guardia. Barcelona, 2005.

14Sant Jordi 2005. Barcelona pren laparaula. Any del Llibre i la Lectura Barcelona2005.

15Programa d’activitats per als centreseducatius. Any del Llibre i la Lectura Barcelona2005. Barcelona, 2005.

01

02

03

04

PublicacionsProgrames propis

308

13 cat.qxp 27/2/02 12:43 Página 308

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

311

PublicacionsLlibres i opuscles01VILA-SANJUÁN, Sergio – DORIA, Sergi(editors)Passejades per la Barcelona literàriaEdicions 62, Ajuntament deBarcelona, Fundación GermánSánchez RuipérezBarcelona, 2005

02VILA-SANJUÁN, Sergio – DORIA, Sergi(editores)Paseos por la Barcelona literariaEdicions 62, Ajuntament deBarcelona, Fundación GermánSánchez RuipérezBarcelona, 2005

03VILA-SANJUÁN, Sergio – DORIA, Sergi(editors)Walks through Literary BarcelonaEdicions 62, Ajuntament deBarcelona, Fundación GermánSánchez RuipérezBarcelona, 2005

04CERVANTES, Miguel deDon Quijote en BarcelonaPròleg de Martí de RiquerEpíleg de Carme RieraEdiciones DestinoBarcelona, 2004

05CERVANTES, Miguel deDon Quijote en Barcelona (edició en braille)Ediciones Destino - ONCEBarcelona, 2005

06SOTELO VÁZQUEZ, AdolfoViajeros en BarcelonaEditorial Planeta – BooketBarcelona, 2005

07LLANAS, ManuelBarcelona i el llibre: una històriad’amorActe commemoratiu de l’11 de setembre de 1714Institut de Cultura, Ajuntament de BarcelonaBarcelona, 2005

08FLAUBERT, GustaveBibliomaniaLaie EdicionsBarcelona, 2005

09BARBA, David (editor). Text íntegre de les jornadesPrimer Encuentro Europeo de NovelaNegra. Homenaje a Manuel VázquezMontalbánEditorial PlanetaBarcelona, 2005

10Mai massa petitDirecció de Comunicació.Ajuntament de BarcelonaBarcelona, 2005

11OBIOLS, Anna - SUBILas aventuras de Don QuijoteLumenBarcelona, 2005

12PELLICER PALACÍN, MariarosaDon Quijote y el marEditorial VIS-A-VÍABarcelona, 2005

310

13 cat.qxp 27/2/02 12:43 Página 310

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

313

PublicacionsLlibres i opuscles13MARINA, José Antonio – DE LA VÁLGOMA, MaríaLa màgia de llegirRosa dels VentsBarcelona, 2005

14MARINA, José Antonio – DE LA VÁLGOMA, MaríaLa magia de leerRosa dels VentsBarcelona, 2005

15REGÀS, RosaPregó de les FestesPregó de les Festes de la Mercè2005Institut de Cultura. Ajuntament de BarcelonaBarcelona, 2005

16222 lectures. Què llegeixes?Institució de les Lletres Catalanes.Generalitat de CatalunyaBarcelona, 2005

17GRÀCIA, José MiguelVers a vers a BarcelonaGobierno de Aragón, Colección“Literaturas de Aragón” núm. 15Zaragoza, 2005

18Àlbum ÀsiaAmb la participació de més de 90autorsCasa Asia - Biblioteca Nacional.Col·laboració: Sociedad Estatal paraExposiciones Internacionales (SEEI)Barcelona, 2005

19Narrativa catalana de l’exiliEdició a cura de Julià Guillamon.Textos: Avel·lí Artís-Gener, AgustíBartra, Xavier Benguerel, PereCalders, Lluís Ferran de Pol, Cèsar-August Jordana, Vicenç Riera Llorca,Mercè Rodoreda, Francesc Trabal i Ramon VinyesGalàxia Gutenberg-Cercle de LectorsBarcelona, 2005

20MIRA, Joan FrancescDon Quijote, Tirant lo Blanc i els amors del cavaller i la donzellaCicle de conferències Tirant –Quixot, núm. 1Generalitat de CatalunyaBarcelona, 2005

21GALVES, JordiLa raó de la novel·la i el seny de la modernitatCicle de conferències Tirant –Quixot, núm. 2Generalitat de CatalunyaBarcelona, 2005

22RUIZ-DOMÈNEC, José EnriqueDel Tirant al Quixot: més que un revival cavallerescCicle de conferències Tirant –Quixot, núm. 3Generalitat de CatalunyaBarcelona, 2005

23LLANAS, ManuelL’edició a Catalunya: el segle XX(fins a 1939)Col·lecció: Història de l'Edició a CatalunyaGremi d’Editors de CatalunyaBarcelona, 2005

312

13 cat.qxp 27/2/02 12:43 Página 312

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

315

PublicacionsCatàlegs01El Quixot i BarcelonaEdició a cura de: Carme Riera.Autors: Alberto Blecua, Javier BurgosRincón, Jean Canavaggio, Anthony J.Close, Ricardo García Cárcel, AlbertGarcia Espuche, Manuel Peña,Carme Riera, Martí de Riquer iGuillermo Serés. Lunwerg Editores -Museu d’Història de la Ciutat.Barcelona, 2005

02Visions del QuixotA cura de: José Luis Giménez-FrontínFundació Caixa Catalunya.Barcelona, 2005

03Univers Terenci Moix (1942-2003)Textos: Ana María Moix, MartaPessarrodona i Inés González LázaroGrup Planeta. Barcelona, 2005

04Llibres mòbils i desplegablesTextos, fotografies i desplegables:Álvaro Gutiérrez. Obra Social CajaMadrid. Barcelona, 2005

05Jou, Pla i Plana. Arquitectes del llibreIntroducció: Jordi EstrugaMuseu d’Història de CatalunyaBarcelona, 2005

06Dalí, una vida de llibreDirector: Vicenç Altaió. Coordinació:Sílvia Duran, Lourdes Ibarz, CintaMassip, Manuel Guerrero. Textos:Francesc Fontbona, Daniel Giralt-Miracle, Ricard MasDepartament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya - EdicionsDestino. Barcelona, 2004

07La paraula figurada. La presència delllibre a les col·leccions del MNACDirecció i selecció: Narcís Comadira.Textos: Raimon Arola, FranciscoCalvo Serraller, Victòria Cirlot, NarcísComadira, Neus Galí, Antoni Marí i Pilar Vélez. Museu Nacional d’Artde Catalunya. Barcelona, 2005

08La paraula figurada. La presència delllibre a les col·leccions del MNAC.Un itinerari per a infants i jovesDirecció i selecció: Narcís ComadiraMuseu Nacional d’Art de Catalunya.Barcelona, 2005

09Personatge a la vista! Llibres que fanlectorsCoordinació i documentació: TeresaDuran, Eulàlia Janer i Santi Rifà.Textos: Concepció Carreras, AnaDíaz-Plaja, Teresa Duran, MartaLuna, Pep Molist, Joan Portell, ClaretSerrahima i Caterina ValriuDepartament de la Presidència i Direcció General de DifusióCorporativa de la Generalitat deCatalunya. Barcelona, 2005

10Hermenegildo Miralles, arts gràfiquesi enquadernacióAutor: Aitor Quiney. Textos: JoanaEscobedo i Francesc FontbonaBiblioteca de Catalunya. Generalitat de Catalunya.Barcelona, 2005

11El Quixot. Un heroi de paper,els papers d’un heroiEdició a cura de Joana Escobedo.Textos: Martí de Riquer, José ManuelBlecua, Francisco Rico i JoanaEscobedo Biblioteca de Catalunya. Generalitatde Catalunya. Barcelona, 2005

12Col·leccions privades, llibres singularsEdició: Aitor Quiney i Jordi EstrugaBiblioteca de Catalunya. Generalitatde Catalunya. Barcelona, 2005

13Le Corbusier et le livreCoordinació: Laura Parellada iOleguer Gelpí. Col·legi d’Arquitectesde Catalunya. Barcelona, 2005

14Liliana. El món fantàstic d’Apel·lesMestresDirecció i selecció d’obres: CecíliaVidal. Autors: Joaquim Molas i Cecília VidalMuseu Nacional d’Art de Catalunya.Barcelona, 2005

15LecturesText: Antoni MaríSala Parés. Barcelona, 2005

16Lectures d’estiuGaleria d’Art BarnadasBarcelona, 2005

01

02

03

04

314

13 cat.qxp 27/2/02 12:43 Página 314

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

317

32

PublicacionsCatàlegs17DallibresDas Edicions - Casa-Museu CastellGala Dalí de Púbol - Fundació GalaSalvador DalíFigueres, 2005

18Llibres de cuina a CatalunyaCoordinació, Documentació i textos:Núria Bàguena MarangesDepartament de la Presidència,Direcció General de Difusió Coorporativa. Generalitat deCatalunya. Barcelona, 2005

19Joan Alcover & Miquel Costa i Llobera. Classsicisme i modernitatTextos: Llorenç SoldevilaInstitut d’Estudis BaleàricsPalma de Mallorca, 2004

20Clàssics i més. L’editorial Barcino i Josep Maria de CasacubertaCoordinació i guió: MiquelCostabella i Joan SantanachMuseu d’Història de CatalunyaBarcelona, 2005

21De Miró a Clavé, paraula i forma a l’art contemporaniTextos: Lluís Recoder, Julio Niebla i Josep Maria CadenaAjuntament de Sant CugatSant Cugat, 2005

224 Gats. De Casas a PicassoDirecció i coordinació: Charo Sanjuán. Textos: Xosé Aviñoa,Josep Bargalló, Josep Bracons, JordiÀ. Carbonell, Glòria Escala, FrancescFontbona, Ramon Pinyol i Lluïsa SalaBancaja - Museu Diocesà de Barcelona. Barcelona, 2005

23Pierre SkiraText: Jaume VallcorbaArtur Ramon d’Art ContemporaniBarcelona, 2005

24Joan Brossa, poeta de la imatgeText: Maria Lluïsa BorràsDiputació de Barcelona - FundacióJoan BrossaBarcelona, 2005

25Factoria d’humor BrugueraDirecció: Carles SantamariaPublicacions del CCCBBarcelona, 2005

26Lectura plàstica del text literari“Col·lectiva FIRART”Coordinació: FIRART. Textos:Baltasar Porcel, Jordi Gonzàlez,Pep Tugues, Joan Arís i AdolfDomènec MiquelFirartSant Cugat, 2005

27Col·lectiva de Nadal. Homenatge al llibreGaleria ComasBarcelona, 2005

28MMVI Año Sabático. Jordi SàbatTextos: Jorge de Cominges, CarlesGeli, Sergio Vila-Sanjuán i DanielFernándezGaleria Maria José Castellví -EdhasaBarcelona, 2005

29Ignasi Aballí. 0 - 24 hMACBA - Ikon Gallery (Birmingham) -Museu Serralves (Oporto)Barcelona, 2005

30LibookEdició a cura de Magda PoloVicerectorat d’Estudiants i dePromoció Cultural de la UAB - Servei de Publicacions de la UAB -Departament de Cultura de laGeneralitat de CatalunyaBarcelona, 2005

31Literatures de l’exiliText: Julià Guillamon Centre de Cultura Contemporània deBarcelona - Institut d’Edicions de laDiputació de BarcelonaBarcelona, 2005

32El Perich. Humor sin concesiones(1941-1995)Text: Josep Maria CadenaEl Jueves Ediciones - Institut deCultura. Ajuntament de BarcelonaBarcelona, 2005

17

18

19

20

316

13 cat.qxp 27/2/02 12:43 Página 316

01El ingenioso Hidalgo Don Quijote de laMancha, capítulos LX - LXXIIONCEBarcelona, 2005

02Miguel de Cervantes.Romances y músicasJordi Savall – Montserrat Figueras -La Capella Reial de Catalunya –Hespèrion XXIAliaVoxBarcelona, 2005

03Les Tres Bessones i l’Enigma del QuixotCromosomaBarcelona, 2005

04Marguerite Yourcenar.Los monográficos de ApostrophesInstitut Francès de Barcelona –Editrama (Edicions Trasblas Multimèdia)Barcelona, 2005

PublicacionsDVD

319

01

02

03

04

PublicacionsCatàlegs

33El llibre, la dona i l’art. Carme RieraText: Carme Riera Galeria EudeBarcelona, 2005

34El llibre sagrat en les tres grans religions monoteistes del MediterraniTextos: Javier del Barco,Sofía Torallas i Amalia Zomeño Publicacions de l’Abadia de MontserratMadrid 2004

318

33

34

13 cat.qxp 27/2/02 12:43 Página 318

321

05

06

07

08

09

10

01Granta, núm. 4Editors: Valerie Miles i Aurelio Major.Textos: Juan Marsé, Pere Gimferrer,Jesús Moncada, Carlos Ruiz Zafón,Colm Tóibím, Tibor Fischer, EnriqueVila-Matas, Juan Goytisolo, PonçPuigdevall, Ana Nuño, Juan AntonioMasoliver Ródenas, Núria Amat,Enrique Murillo, Manuel PérezSubirana, Michi Strausfeld, BorisMatijas, Manuel Ortínez, Avel·lí Artís-Gener, Ryszard Kapuscinski, JoséCorral i Paul AusterEditorial Planeta – Emecé EdicionesBarcelona, 2005

02Revista de Occidente, núm. 292Dossier: Madrid y Barcelona,memoria de dos ciudades.Coordinen: Anna Caballé i BegoñaParedes. Textos: Manuel Alberca,Jordi Amat, Mercedes Cebrián,Antonio Martínez Sarrión, Blas Matamoro, Sabino Méndez.Il·lustracions: Federico Guzmán.Fundación Ortega y GassetMadrid, 2005

03Barcelona. Metròpolis Mediterrània,núm. 65Quadern central: Els cronistes de laciutat. Textos: J. M. Ainaud de Lasarte, Josep M. Muñoz Pujol,Núria Santamaria, Maria Favà,Josep M. Cadena.Direcció de Comunicació. Ajuntament de BarcelonaBarcelona, 2005

04L’Avenç, núm. 301, abril de 2005Dossier: “Mercè Rodoreda,escriptora”. Text: Marina GustàEditorial l’AvençBarcelona, 2005

05Barcelona Cultura, núm. 19,gener-febrer de 2005Dedicat a l’Any del Llibre i la Lecturai, a la coberta, imatge de la PrimeraTrobada Europea de Novel·la NegraInstitut de Cultura. Ajuntament deBarcelonaBarcelona, 2005

06Barcelona Cultura, núm. 20, març-abril de 2005Dedicat a la Setmana de Sant Jordi ia l’exposició “El Quixot i Barcelona”.A la coberta, imatge del Quixotdavant Santa Maria del Mar, segonsGustave DoréInstitut de Cultura. Ajuntament deBarcelonaBarcelona, 2005

07Barcelona Cultura, núm. 21, maig-juny de 2005Dedicat al Festival de Poesia i al Festival de Barcelona GrecInstitut de Cultura. Ajuntament deBarcelonaBarcelona, 2005

08Barcelona Cultura, núm. 22, juliol-agost de 2005Dedicat al Festival de BarcelonaGrec Inclou un text d’Stephen VizinczeyInstitut de Cultura. Ajuntament deBarcelonaBarcelona, 2005

09Barcelona Cultura, núm. 23,setembre-octubre de 2005Dedicat a les Festes de la Mercèamb explicació de diverses exposicions de l’Any del Llibre i laLectura. Institut de Cultura.Ajuntament de BarcelonaBarcelona, 2005

10Barcelona Cultura, núm. 24,novembre-desembre de 2005Dedicat a les darreres activitats de l’Any del Llibre i la Lectura i,a la coberta, imatge de la novaBiblioteca Jaume FusterInstitut de Cultura. Ajuntament de BarcelonaBarcelona, 2005

PublicacionsRevistes

320

01

02

03

04

13 cat.qxp 27/2/02 12:43 Página 320

L’Any del Llibre, algunes xifres

Més de 2,5 milionsd’assistentsEl públic va tenir l’oportunitat de descobrir

o redescobrir la lectura, d’aprofundir en els

escriptors que més els agraden, de conèixer

temes literaris diversos o de visitar la ciutat

en clau de lectura, entre moltes altres ofer-

tes. La resposta ciutadana va ser significa-

tiva i com a resultat, l’any 2005 més de dos

milions i mig de persones participaren en

alguna de les activitats programades.

323

Assistents a l’espectacle El vallenato de cien años de soledad a la Biblioteca Francesca Bonnemaison

© R

osse

nd C

asan

ova

Més de 1.900 activitatsEl programa incloïa més de 1.900 activitats

de formats diversos i destinades a tot tipus

de públic que van tenir lloc a llibreries,

museus, biblioteques, centres cívics o esco-

les, i molts altres espais de la ciutat, i que

consistiren en festes ciutadanes, exposi-

cions, xerrades, rutes literàries, conferèn-

cies, activitats pedagògiques, espectacles,

tallers, etc.

En conjunt s’oferien 1.063 trobades, 214

tallers, 162 exposicions, 197 espectacles,

87 itineraris, rutes literàries i visites guiades,

86 publicacions editades per a la ocasió, 65

lliuraments de premis i concursos, 29 home-

natges, i 21 festivals literaris i simposis.

Més de 8.500 participantsLa qualitat i el rigor d’una programació tan

extensa i alhora intensa es garantí gràcies

a la complicitat d’un gran nombre de profes-

sionals. Més de 8.500 escriptors, crítics,

editors, llibreters, bibliotecaris, agents cul-

turals, actors, músics, talleristes, especia-

listes de diferents institucions i associa-

cions, entre molts d’altres, van prendre part

a les diverses activitats organitzades.

322

L’Any del Llibre i la Lectura va tenir una presència important a Barcelonadurant el 2005. Al llarg de tot l’any es van escriure moltes pàgines del lli-bre i de la lectura a la ciutat gràcies a la col·laboració entusiasta de mésde 8.500 persones de diverses disciplines: des de creadors a crítics, pas-sant per editors, llibreters o bibliotecaris, entre molts d’altres professio-nals. Tots ells s’implicaren en les més de 1.900 activitats. Una xifra des-tacable atesa la gran resposta ciutadana, ja que més de 2 milions i migd’assistents van seguir les activitats al llarg de l’any.

Exposicions

Trobades

Tallers

Espectacles

Festivals

Altres

1%

1%

63%

10%

10%

15%

Distribució dels assistents per activitat

© R

osse

nd C

asan

ova

La Rambla el dia de Sant Jordi

ÀMPLIA PARTICIPACIÓ

més de 2.500.000 assistents

8.500 participants

1.900 activitats

1.063 trobades

214 tallers

162 exposicions

197 espectacles

87 itineraris i rutes

86 publicacions

65 premis i concursos

29 homenatges

21 festivals literaris i simposis

209 INSTITUCIONS I ENTITATS

87 editorials i grups editorials

31 biblioteques

23 museus i centres expositius

22 gremis, col·legis oficials

i associacions professionals

22 llibreries

17 centres cívics

7 universitats

RESSÒ MEDIÀTIC

10.000 notícies a premsa

300 periodistes atesos

13 cat.qxp 27/2/02 12:43 Página 322

Algunes dadesd’assistènciadestacablesAquestes són algunes de les activitats amb

assistència més destacable. Cal esmentar

que el període d’obertura de les mateixes

va ser diferent en cada cas, així com la gra-

tuïtat, o no, de l’activitat, dues variables a

tenir en compte en relació al nombre d’as-

sistents.

L’ANY DEL LLIBRE, ALGUNES XIFRES

Alt grau de coneixement de l’Any del LlibreEls barcelonins van reconèixer la celebració.

La participació dels ciutadans es confirmà

amb l’alt grau de coneixement de l’Any del

Llibre i la Lectura. Segons l’Enquesta Òmni-

bus Municipal, el desembre de 2005, un 66 %

dels ciutadans afirmaven conèixer l’esde-

veniment.

Més de 10.000 notícies a premsanacional i internacionalEl conjunt d’activitats i accions de l’Any del

Llibre i la Lectura generà més de 10.000

notícies a premsa, que es presentaven en

articles, notícies, agendes culturals i progra-

mes de ràdio i televisió. És el cas de la

premsa local i nacional, així com de l’estra-

gera. Publicaren notícies diaris com

Tidningen Angermanland (Suècia), La Re-

pubblica (Itàlia), Frankfurter Allgemeine

Zeitung (Alemanya) o El Mercurio (Xile).

També es va informar a mitjans com Le

Monde, New York Times, Il Corriere della Se-

ra, The Guardian o Time Magazine.

Aquest volum d’informació és un bon indica-

dor de l’atenció que els mitjans de comuni-

cació van prestar a l’Any del Llibre i la

Lectura i, també, de com recíprocament les

notícies interessaven als lectors, telespec-

tadors i oïents. La presència constant de

les activitats als diversos mitjans va repre-

sentar una gran projecció pública.

325

XIFRES DE PREMSA

• 235 comunicats

• més de 300 periodistes atesos

• una mitjana de 50 contactesamb periodistes per setmana

• accions de suport als més de 60 gabinets de premsad’institucions i entitats organitzadores d’activitats

Assistents a l’espectacle Sons de tinta amb la BandaMunicipal a la plaça Nova

© R

osse

nd C

asan

ova

© R

osse

nd C

asan

ova

Molts nens assistiren a les activitats de Món Llibre

324

EXPOSICIONS MÉS VISITADESPersonatge a la vista! 264.791 visitantsJules Verne. Viatjar, viatjar, viatjar 258.931 visitantsJoan Miró, arquitectura d’un llibre 182.312 visitantsVisions del Quixot 104.249 visitantsLlibres il·lustrats per Picasso 80.232 visitants

SANT JORDI 2005Portes obertes a museus i exposicions 40.000 assistentsSant Jordi al Palau de la Virreina 38.615 assistentsMón Llibre 16.000 assistents

FESTIVALS I ESPECTACLESMón Verne 51.000 assistentsDon Quijote de la Mancha 10.644 assistentsBarcelona Poesia 6.886 assistentsEl Quixot hip-hop 4.000 assistentsLa verdad de las mentiras 1.100 assistents

TROBADESVine a fer un cafè amb... 2.157 assistentsEl valor de la paraula 1.700 assistentsTrobada Europea de Novel·la Negra 1.100 assistents El futurs de la indústria editorial 300 inscrits

13 cat.qxp 27/2/02 12:43 Página 324

Guia de la lectura per a paresAmb la intenció que la motivació cap a la

lectura sigui precoç i, per tant, efectiva a

llarg termini, l’Institut de Cultura de

Barcelona va editar Mai massa petit, una

guia de la lectura per a pares i mares de

nens de 0 a 3 anys. La guia pretenia donar

les pautes concretes que haurien de seguir

les famílies perquè nenes i nens tinguessin

el primer contacte amb els llibres i els con-

tes al més aviat possible i dins de l’àmbit

familiar.

Aquesta publicació va arribar a les famílies

barcelonines i es va distribuir a totes les

escoles de la ciutat. Igualment, l’Institut

d’Educació va col·laborar amb l’Institut de

Cultura en la tria dels nens de les escoles

que van participar en l’equip d’assessora-

ment del festival literari infantil Món Llibre

que es va fer per Sant Jordi.

La Casa de lesParaulesI amb l’objectiu que els alumnes puguin

conèixer tots els recursos i prestacions de

què disposen les biblioteques, Biblioteques

de Barcelona i l’Institut d’Educació van edi-

tar La Casa de les Paraules: un àlbum amb

una col·lecció de cromos que els nens i les

nenes van aconseguint en les successives

visites a la biblioteca, quan n’utilitzen qual-

sevol servei. El 15 de març de 2005 es va

fer una presentació d’aquest material per a

totes les escoles de la ciutat. L’acte va

comptar amb l’assistència de 72 centres

educatius d’infantil i primària. El material

fou distribuït als centres d’ensenyament.

Un Tirant lo Blancamb tot l’encantdels titellesLa commemoració del quart centenari de la

publicació del Quixot fou l’excusa per treba-

llar a les escoles la novel·la de cavalleries i,

en particular, la novel·la catalana més

emblemàtica d’aquest gènere: Tirant lo

Blanc. La companyia de titelles L’estenedor

va demostrar que, amb gràcia i intel·ligència

i sense perdre de vista el públic a qui va

adreçat l’espectacle, les novel·les de cava-

lleries poden interessar els infants. Les

representacions, adreçades a alumnes de

primària, es van fer a la xarxa Biblioteques

de Barcelona, de forma que cada escola va

tenir accés a l’activitat a la seva biblioteca

més propera, del gener al juny de 2005. En

total hi van participar 21 escoles de primà-

ria, amb un total de 620 alumnes.

327

La companyia de teatre L’Estenedor representaun fragment de l’espectacle de titelles “Tirant loBlanc”adreçat a alumnes de primària

© IM

EB

Guia de lectura

Si hi ha un públic clau per al futur del llibre

i la lectura, aquest és el dels nens i els

joves. Si ells esdevenen lectors, res no

posarà en risc la pervivència del llibre; ni

tampoc la intel·ligència de les persones, si

hem d’atendre el principal argument a favor

de la lectura que dóna el filòsof, escriptor i

professor de secundària José Antonio

Marina. És per això que els escolars i els

estudiants van ser un dels actors principals

de l’Any del Llibre i la Lectura. I també

l’Institut d’Educació de Barcelona (IMEB)

que, en col·laboració amb l’Institut de

Cultura de Barcelona (ICUB) i altres entitats,

va participar en la creació, organització i difu-

sió de les activitats adreçades als nens i als

joves dels centres educatius de la ciutat.

Edició de materials de suport a la lectura

per a la xarxa municipal de biblioteques i

per als propis centres educatius; col·labora-

ció en activitats de foment de la lectura i de

difusió del nostre patrimoni literari, del

Tirant al Quixot; en d’altres que fomenten

directament la creativitat dels nens i els

empenyen a crear els seus propis relats... i,

naturalment, els programes d’arts escèni-

ques, música i arts visuals i plàstiques dels

centres públics de secundària de la ciutat,

que el 2005 tenien el llibre i la lectura com

a referent comú.

Recuperar la màgia de la lecturaQue llegir desenvolupa la intel·ligència per-

què l’estructura de la nostra intel·ligència

és lingüística ho explicava Marina el 24 de

febrer de 2005 a CosmoCaixa. Era una de

les principals conclusions de la conferència

“¿Se puede recuperar la magia de la lectu-

ra?”. L’auditori el formaven mestres, profes-

sores i professors dels centres educatius

de Barcelona. Abans, la regidora d’Edu-

cació, Marina Subirats; el regidor de

Cultura, Ferran Mascarell, i el comissari de

l’Any del Llibre i la Lectura, Sergio Vila-

Sanjuán, presentaven oficialment totes les

activitats adreçades als escolars i als estu-

diants de secundària, així com el monogrà-

fic de Barcelona Educació dedicat a aquest

projecte. Aquest número, que es va distri-

buir a tots el centres educatius de la ciutat,

tant públics com privats i concertats, va

comptar amb la participació dels escriptors

i il·lustradors més emblemàtics que han

col·laborat amb la revista al llarg de la seva

història.

326

Representació del taller “El Quixot, un col·lega aBarcelona” adreçat als alumnes de secundària irealitzat per la companyia La Jarra Azul durantl’acte de presentació de l’Any del Llibre i laLectura als centres educatius de Barcelona

© IM

EB

Monogràfic de Barcelona Educació

Cartell

L’Any del Llibre i els infants

13 cat.qxp 27/2/02 12:43 Página 326

Aprendre a gaudir de la lecturaHo demanava Marina a la seva conferència:

“cal una conspiració de lectors” per tal que

la lectura sigui una activitat central en l’edu-

cació de ciutadans intel·ligents, lliures i res-

ponsables. I així com un proverbi africà diu

que “per educar un nen, fa falta la tribu sen-

cera”, cal que tota la societat formi part d’a-

questa conspiració de lectors.

A l’escola ja no es tracta només d’ensenyar

a llegir, sinó també d’encomanar als nens el

gust i l’hàbit de la lectura. Amb aquest

objectiu, l’Institut d’Educació va elaborar

materials específics per motivar la lectura

als centres educatius a partir de les conclu-

sions de dos grups de treball.

Salta a l’EscenariLes obres guanyadores a la cinquena edició

de la Mostra de Teatre “Salta a l’escenari”

van ser representades al Teatre Lliure el 18

maig de 2005. Aquestes obres, escrites per

alumnes dels centres públics de secundària

de Barcelona, també les van posar en esce-

na. El jurat va estar format per Àlex Rigola,

director del Lliure; Marc Martínez, autor i

director teatral; Víctor Suáñez, director del

Tantarantana Teatre; Attis Angelopoulos,

director d’escena; i Filemón Correa, director

teatral i professor d’art dramàtic de la

Universitat Nacional de Bogotà.

A més, la taula rodona “Hem d’escriure i

posar en escena obres per a joves?”, cele-

brada a l’Institut del Teatre, obria un debat

que és ja un clàssic entre els joves direc-

tors de teatre, al temps que donava als nois

l’oportunitat d’establir un diàleg participatiu

amb creadors teatrals i dramaturgs propers

a ells. Van participar a la mostra 40 cen-

tres, 36 grups de teatre i un total de 537

nois i noies.

Ballem la poesiaEl projecte de dansa contemporània al qual

participaren diversos instituts d’educació

secundària va girar el 2005 entorn la poe-

sia. Poetes i poetesses com Joan Margarit,

Àlex Susanna, Susanna Rafart i Montserrat

Rodés van treballar conjuntament amb els

ballarins de l’Escola de Dansa de l’Institut

del Teatre, liderats per Catherine Allard, així

com amb professors i alumnes de secundà-

ria que participaren al projecte per tal de

construir la coreografia conjuntament, la

qual també es va poder veure el 18 maig al

Teatre Lliure.

Van participar en aquesta activitat 15 insti-

tuts, 12 grups de dansa i 470 nois i noies

de secundària. Com a espectadors, hi van

assistir 65 Instituts d’Educació Secundària,

amb un total de 2.717 joves.

329

Els escolars conèixen el Quixot,Cervantes i BarcelonaA secundària, fou l’obra de Cervantes la que

es treballà. I dos museus, el Marítim i el

d’Història de la Ciutat, facilitaven l’acosta-

ment a la novel·la, alhora que aquest darrer

la feia servir per conèixer la pròpia ciutat i

alguns aspectes de la seva història.

El Museu d’Història de la Ciutat va organit-

zar l’exposició “El Quixot i Barcelona”, que

es va poder veure al Saló del Tinell de març

a octubre. A més, en col·laboració amb

Biblioteques de Barcelona, el museu propo-

sava la ruta literària “Un hidalgo a Barce-

lona”, un passeig comentat pels indrets de

la ciutat recreats al Quixot. Aquesta activitat

s’adreçava, a més del públic en general, als

alumnes dels centres de secundària, dels

quals van passar 8.028 escolars.

Amb aquesta finalitat, l’Institut d’Educació va

col·laborar en l’elaboració de la guia de recur-

sos didàctics per al professorat dels centes

de secundària, que facilitava als professors

el treball de l’exposició i de l’itinerari.

Per la seva banda, el Museu Marítim fou

l’escenari de l’activitat “El Quixot, un

col·lega a Barcelona”. Al davant de la gale-

ra de la batalla de Lepant, es duia a terme

la dramatització d’un fragment de la vida de

Cervantes i de la dels seus personatges

més cèlebres: el Quixot i Sancho Panza. La

representació estava expressament prepa-

rada i anava adreçada a estudiants de

secundària. Hi van participar 50 centres

públics d’ensenyament secundari i 32 de

concertats, amb un total de 723 alumnes.

Els més joves relaten el futurUna altra manera de familiaritzar els nens

amb els llibres i fer-los-els estimar consis-

teix a fer-los crear els seus propis llibres.

Aquesta va ser la idea d’El Galliner, col·lec-

tiu responsable de l’activitat “Els més joves

relaten el futur”, un taller adreçat a primària

que reunia nens i nenes amb escriptors i

il·lustradors per realitzar un petit relat il·lus-

trat que, més tard, enquadernaven seguint

les indicacions d’un enquadernador. Els lli-

bres creats es van exposar a la Biblioteca

Vila de Gràcia durant dues setmanes. Van

participar al taller 7 escoles de primària i 56

nens.

328

Àlbum

Una nena consulta un llibre a “La Rambleta” deMón Llibre muntada per la llibreria Laie

© R

osse

nd C

asan

ova

XVII Mostra dels ProgramesCulturalsEls programes d’arts escèniques,

música, i arts visuals i plàstiques que

promou l’Institut d’Educació als cen-

tres públics de secundària de

Barcelona van afegir-se el 2005 a la

celebració del llibre i la lectura. Així

va quedar reflectit a les seves res-

pectives propostes.

L’ANY DEL LLIBRE I ELS INFANTS

13 cat.qxp 27/2/02 12:43 Página 328

l’Espai. Més de 3.000 escolars gaudiren

aquell dia d'una jornada plena d’activitats i

tallers ben diversos que despertaven la ima-

ginació i la curiositat a partir de les novel·les

i textos del genial escriptor francès.

Per iniciativa pròpiaEl 2005 varen ser moltes, moltíssimes, les

escoles que, d’una manera espontània, van

celebrar amb actes ben diversos aquest

any temàtic. Entre d’altres, els nens de

l’Escola Josep Maria Jujol de Gràcia van

confeccionar uns àlbums il·lustrats que,

amb l’ajut de la direcció d’Educació Am-

biental de l’Ajuntament de Barcelona i en el

marc de l’Any del Llibre i la Lectura, van

esdevenir llibrets editats.

Un altre cas significatiu va ser el de l’Escola

Virolai que es va implicar amb entusiasme

en les activitats de l’Any del Llibre i la

Lectura i dissenyà unes jornades de portes

obertes literàries que sumaven xerrades

d'escriptors, obres de teatre, tallers literaris

diversos. En la mateixa línia, l’Escola Jesús

i Maria de Sant Gervasi va dedicar un ballet

al llibre i a la figura del Quixot.

Jocs Florals EscolarsEl Saló de Cent de l’Ajuntament de Bar-

celona va acollir, el dia 2 de juny, l’acte de

lliurament dels premis dels Jocs Florals

Escolars de Barcelona 2005. Aquest certa-

men era el punt final d’un procés que

començà, en una primera fase, amb la par-

ticipació dels escolars als Jocs Florals del

seu centre educatiu. Els treballs seleccio-

nats a cada centre passaven a participar

als Jocs Florals Escolars de districte.

Finalment, es presentà un treball de cada

districte a les dotze categories dels Jocs

Florals Escolars de ciutat, sis de poesia i

sis de prosa, segons les diferents edats.

L’acte fou presidit per la regidora d'Educació

de l’Ajuntament, Marina Subirats, que lliurà

als nens guardonats els seus diplomes, i

comptà amb la presència de tots els nens

finalistes, que reberen també un obsequi

acreditatiu, en presència de les seves famí-

lies. Van participar 1.934 alumnes de 375

centres escolars.

Nens i famílies al Món LlibreMón Llibre va ser una altra de les iniciatives

de foment de la lectura entre els més

petits. Un festival literari per a nens i nenes

únic a Espanya que girava de manera lúdica

al voltant del valor de coneixement, forma-

ció i descoberta del llibre. En aquest cas, i

donat que es feia en cap de setmana, els

nens anaven acompanyats dels pares, tot i

que moltes escoles de Barcelona havien fet

difusió de la convocatòria i recomenaven

l’assistència.

331

Activitat adreçada als més petits al Pati de lesDones del CCCB en el marc del festival Món Llibre

Programa

© R

osse

nd C

asan

ova

A tot ritmeSota el títol “A tot ritme”, els grups de músi-

ca dels instituts de secundària van partici-

par en un projecte de creació de lletres i

músiques de cançons pròpies. El projecte

comptà amb el suport d’un músic professio-

nal que formà l’alumnat i el professorat del

centre conjuntament. L’activitat, inicialment

adreçada als grups de rock, es va estendre

als grups de música clàssica i tradicional.

Els guanyadors d’aquest àmbit de la mostra

van gravar una maqueta amb la cançó guar-

donada i tres temes més que es va distribuir

pels institus. En l’edició del 2005 hi van par-

ticipar 19 grups i 238 alumnes. El nombre

d’espectadors va ser de 1.720 centres de

secundària de la ciutat.

Passa’m el llibreEl projecte “Passa’m el llibre” va tenir com

a protagonistes els instituts de secundària

que formaren part del seminari de plàstica i

va consistir en la creació conjunta d’un llibre

per centre, confeccionat amb les il·lustra-

cions i els textos elaborats pels alumnes tot

recreant una hipotètica estada del Quixot a

la Barcelona del 2005. Es va comptar amb

la col·laboració d’Horacio Altuna, il·lustrador

d’El Periódico de Catalunya; Arnal Ballester,

professor d’il·lustració de l’Escola Massana, i

Bruna Scotto, professora d’enquadernació de

la mateixa escola.

Els llibres il·lustrats seleccionats per cada

centre es van portar al taller d’impressió de

l’Escola Massana, on es van editar amb l’ajut

del professorat de l’escola. Posteriorment,

cada institut es va endur el seu llibre il·lustrat

per a la biblioteca del centre.

El 18 de maig, dia de la XVII Mostra dels

Programes Culturals, és va fer un llibre

gegant a la Plaça Margarita Xirgu que va tenir

com a temàtica la pròpia literatura, els joves

i la seva relació amb la lectura. Van participar

al projecte 20 centres, 41 professores i pro-

fessors i 730 joves de secundària.

Les escoles al Món VerneTambé els nens de les escoles van ser els

protagonistes de la jornada del divendres

30 de setembre al Territori Fòrum i van viure

intensament un homenatge especial a Jules

Verne en el centenari de la seva mort i en el

marc de la Setmana de l’Aeronàutica i

330

Un nen participa en la realització d’un llibregegant

© IM

EB

Els nens varen ser els participants entusiastes deMón Verne

© A

nna

Port

a

L’ANY DEL LLIBRE I ELS INFANTS

13 cat.qxp 27/2/02 12:44 Página 330

Dècades abans que sospités que estava destinat a esdeve-

nir un dels més grans narradors de la història, el jove Miguel

de Cervantes va arribar a Barcelona. Molts anys més tard,

acarat amb les pàgines de la segona part del Quixot, el mes-

tre hauria de recordar l’única ciutat a la qual fa referència

pel seu nom i conduir fins a les seves portes un hidalgo i un

escuder d’esperit llibresc i fabulador.

D’aleshores ençà, Barcelona ha estat bressol, asil i santua-

ri de mercaders d’idees i de faules vinguts d’arreu. Hi ha

alguna cosa als seus racons curulls de llibreries, de biblio-

teques públiques i secretes, d’editors beneïts i de vegades

fenicis, que convoca narradors i oients de la paraula per tal

que facin seva la geografia d’una ciutat oberta a les idees i

a les pàgines que les aixopluguen. Els seus arxius hostat-

gen universos infinits sostinguts entre paper i tinta. Les

seves impremtes cada dia donen a la llum nous títols que

surten a la recerca d’aquell lector desconegut i desitjat.

Literatures i prodigis procedents de més enllà de l’oceà arri-

ben als carrers de Barcelona a la recerca d’un bocí d’aquells

cent anys de glòria de Gabo i de tants altres mestres que ja

formen part del directori literari dels carrers de la ciutat.

Plomes locals i forasteres deixen de ser estranyes i s’unei-

xen per tal de forjar un districte postal de destí universal,

sense cap altra frontera ni escut que la curiositat de la

ment. Com aquells llibres vells que es resisteixen a desapa-

rèixer, els carrers de Barcelona es reediten cada dia a força

de passejants i de lectors.

Per tot plegat, per la memòria d’aquell passat impregnat de

llibres i, sobretot, d’un futur que els necessita, Barcelona vol

tornar a ser punt de trobada per a lectors i escrivents d’ar-

reu del món. Vol convidar els fugitius d’arreu a perdre’s pels

seus carrers embruixats de literatura per tal de viure tres-

cents seixanta-cinc dies de faules i pensament. Els seus

narradors, editors, lectors, llibreters i llibres desitgen obrir

casa seva als companys de tot el planeta per tal d’escriure

una pàgina més en la història de la ciutat dels llibres, per tal

de fer que els seus carrers arribin a tot arreu i que tot el

món arribi als seus carrers.

Barcelona, en temps de soroll i pólvora, vol que la fúria del

diàleg i de la pau faci esclatar fronteres i prejudicis i que la

cita, literària i d’amistat, ens permeti refer els passos d’es-

cuders i hidalgos sense cap més llança que les idees i sense

cap més escut que la literatura universal. La cita és aquest

2005, el lloc és Barcelona, i els barcelonins dels cinc conti-

nents estem convidats a aplegar-nos als seus carrers i pàgi-

nes tot recordant que, amb un llibre entre mans, tots som

ciutadans del món.

Carlos Ruiz Zafón

Em sembla admirable que una ciutat posi tots els seus

recursos en acció per tal de donar cobertura social a una ini-

ciativa tan rellevant com el foment de la lectura. Llegir és

important perquè la nostra intel·ligència és lingüística; és a

dir, que llegir ens fa més intel·ligents. Però per fomentar la

lectura els mestres i pares necessiten comptar amb un

suport com el que aquesta iniciativa ofereix.

Amb l’Any del Llibre i la Lectura Barcelona enllaça amb dues

de les seves grans tradicions: la de ciutat editorial i la de

ciutat pionera en moviments de reforma educativa.

José Antonio Marina

El programa de l’Any del Llibre i la Lectura és un programa

molt bonic, un gran treball.

Roberto Calasso

En una època en la qual, gairebé arreu del món, l’estupide-

sa està de moda i la lectura no gaudeix de cap prestigi, el

fet que tota una ciutat es disposi a celebrar el llibre és, sens

dubte, un valent acte de desobediència.

Alberto Manguel

Aquesta iniciativa ha apropat els llibres als lectors i ha estès

la seva influència per molts mitjans, de manera que la litera-

tura ha deixat de ser la convidada especial de les grans oca-

sions per convertir-se en resident i veïna habitual i entranya-

ble de tots els ciutadans. Una veïna a la qual, de moment,

alguns només saluden amb respecte, però saben que poden

adreçar-s’hi qualsevol dia a qualsevol hora per tal de dema-

nar-li un pessic de sal o el condiment que necessiten.

Emili Teixidor

Barcelona 2005: trobada a la ciutat dels llibres

Els experts opinen

332

La promoció del llibre i la lectura és vital per una societat que

ha de tenir la convivència, la tolerància i la independència de

criteri com a valors fonamentals. Els llibres són instruments

de coneixement, pensament i divulgació de la cultura, i ajuden

a entendre la vida i la complexitat del món. Barcelona és una

ciutat oberta, culturalment rica i diversa, on el paper de les lli-

breries és posar a l'abast del ciutadà un fons extens i plural.

La feina del llibreter és ajudar el lector a trobar el llibre que

necessita, que l’ajudarà a pensar, a passar una bona estona,

a somiar. Una bona, extensa i diversa xarxa de llibreries és

símptoma d’una ciutat amb una sana vitalitat cultural.

Montserrat Moragas

Els catalans, i encara més concretament els barcelonins,

estem endeutats amb Cervantes per haver escollit

Barcelona com a escenari d’un seguit de capítols del llibre.

Barcelona entra a la literatura per obra i gràcia de

Cervantes, i és a partir del seu llibre que esdevé ciutat lite-

rària. (...) Per això, avui voldria posar sota l’ombra protecto-

ra de Cervantes, que va escriure el més gran llibre de llibres,

el 2005, l’Any del Llibre i la Lectura. Ningú no resumeix

millor els interessos comuns dels escriptors, els editors, els

llibreters i els lectors.

Carme Riera

On hi ha llibres,hi ha civilització

333

L’Any del Llibre de Barcelona és l’acte comunitari més vital i

més extraordinari en defensa de la civilització. Aquest caràc-

ter extraordinari i vital pot ser més palès per als visitants que

no pas per als mateixos barcelonins, ja que a la seva ciutat

es reconeix i es dóna per sabuda la importància cabdal dels

llibres des de fa segles.

A mesura que els mitjans visuals han esdevingut la forma

d’entreteniment i comunicació dominant, s’ha produït un fort

desplaçament en la cultura de masses, menys dràstic i

menys palès a Catalunya i Espanya que no pas en el món

anglosaxó. I n’és una de les conseqüències el vocabulari tan

reduït que posseeixen centenars de milions de persones. En

la comunicació amb imatges, la necessitat de paraules és

més baixa. Si veiem una pel·lícula o un programa de televi-

sió, probablement sentirem com a màxim unes dues mil

paraules. Si esmercem el mateix temps a llegir un bon llibre,

probablement en llegirem i entendrem com a mínim el doble.

Per tant, els qui depenen dels mitjans visuals perden un gran

nombre de paraules o, en el cas dels joves, ni tan sols arri-

ben a aprendre-les. Encara pitjor, la minva del vocabulari fa

disminuir l’abast del pensament de les persones, atès que

no és possible pensar en alguna cosa si no es disposa d’una

paraula per designar-la. Els qui estan afectats per això també

pateixen, en altres sentits, una reducció de la intel·ligència.

Passar-se hores veient una pantalla tots els dies és l’equiva-

lent mental de passar-se hores en una banyera d’aigua calen-

ta. Quan veiem a la pantalla que algú entra en una habitació,

no cal que ens imaginem res: ho veiem tot, la part pensant

del nostre cervell pot estar mig endormiscada. En canvi, si

llegim “Un home entra a l’habitació”, ens hem d’imaginar

l’home i l’habitació: exercitem la imaginació. Els nombrosos

i atractius dibuixos i pintures sobre el Quixot i Sancho Panza,

alguns dels quals han estat fets pels més grans artistes, tan-

mateix no són altra cosa que pàl·lids reflexos de la tumultuo-

sa activitat que es duu a terme a la ment de cada lector quan

llegeix una gran novel·la. El cervell necessita l’exercici tant

com el cos, i res no l’exercita tant, com llegir bons llibres. La

nostra salut mental –la força de la nostra intel·ligència– en

depèn. Per això, on hi ha llibres hi ha civilització i, per això,

Barcelona és la ciutat més civilitzada del món.

Molts es desesperen perquè la cultura de masses –bàsica-

ment una cultura visual– difon la ignorància i el semianalfa-

betisme; però, tot i aquests indicis tan depriments, la parau-

la impresa mai no desapareixerà, ja que és insuperable i

insubstituïble com a eina suprema del desenvolupament indi-

vidual i la comunicació de masses, per la senzilla raó que

només les paraules poden transmetre pensaments amb pre-

cisió, i que la manera més fiable de comunicar paraules és

per mitjà de la lletra impresa. En crear l’Any del Llibre i orga-

nitzar totes les activitats que s’hi vinculen, és possible que

Barcelona exerceixi la mateixa influència vital en els seus ciu-

tadans que en la resta de Catalunya i en el món de parla his-

pana, com quan els primers escriptors i impressors van

començar a treballar fa molts segles per encendre llums des-

tinats a fer minvar les tenebres de la ignorància i la mandra

mental. Tinc l’esperança que altres ciutats s’inspirin en

Barcelona per seguir el seu exemple.

Stephen Vizinczey

13 cat.qxp 27/2/02 12:44 Página 332

2 Franzen, Jonathan. Cómo estar solo, pàg. 104.3 Marina, José Antonio. La magia de leer. Plaza & Janés, 2005.

4 Expressió de José Antonio Marina a La magia de leer.5 Entrevista inclosa a la revista Consumer, setembre 2003, pàg. 10.

Com diu Franzen, “a lectors i escriptors els uneix la seva

necessitat de soledat, la seva cerca de substància en una

època d’evanescència cada cop més gran”2.

I més ara, en el moment actual. Les societats són més com-

plexes i la realitat és més cultural que mai. La realitat huma-

na sempre ha estat essencialment cultural. És cultural tot

allò que en l’àmbit de l’economia, de la política o de les arts

produïm els humans en contraposició a la natura. La cultu-

ra és tot allò que produïm en forma de coneixement i de

valors; i els valors i els coneixements produïts en el marc

d’una societat complexa precisen més que mai de l’escrip-

tura, de la lectura i del llibre.

El món del llibre és, més que cap altre instrument de pro-

ducció i difusió de coneixements i de valors, una magnífica

representació sintètica de la cultura. La cultura és creació.

El llibre és el principal instrument de creació. La cultura és

producció simbòlica. El llibre és encara el principal instru-

ment conformador d’identitats individuals i col·lectives. La

cultura és progrés econòmic. El llibre, a més de ser una eina

indispensable en la reflexió sobre la creació de riquesa, des

de fa quatre segles és una indústria productora de riquesa

i de treball. Ho afirma amb encert José Antonio Marina:

“nuestra prosperidad económica depende del índice de lec-

tura”3. I la cultura és, finalment, producció de valors socials

i de convivència. El llibre és el principal instrument produc-

tor de valors de convivència.

Si les coses són així, si la cultura és creació, producció del

simbòlic i de sentit, ideació de les maneres de produir rique-

sa econòmica i de convivència; si la cultura és tot això, el lli-

bre és una mena de microcosmos cultural que posseeix tots

els atributs i sintetitza també tots els dubtes de la societat

de la qual forma part. El llibre reflecteix les principals ten-

dències de la vida social, però és, a més, el millor instru-

ment per canviar-les i millorar-les.

Hi ha, doncs, moltes raons per reivindicar la lectura, per lle-

gir. Llegir és, sens dubte, una font de distracció, però per

damunt de tot és “una vareta màgica que ens dóna

poders”4. La lectura és el millor mitjà que tenim per apro-

piar-nos del llenguatge i de les seves creacions. La lectura

és el millor instrument per desenvolupar la nostra riquesa

lèxica, la nostra capacitat d’argumentar, d’explicar-nos, d’ex-

pressar els sentiments i les emocions, de comprendre els

altres, de crear i de ser lliures. La intel·ligència humana és

estructuralment lingüística i la llibertat és una creació cultu-

ral transmesa a través del llenguatge.

I el llenguatge té en el llibre el seu millor instrument. Si tot

plegat és així, més val que ens prenguem seriosament el

futur de la lectura i del llibre. Més val, doncs, que en tin-

guem cura.

I tenir-ne cura és cosa de tots. Dels creadors, dels profes-

sionals que hi treballen, dels lectors que els llegeixen i dels

poders públics que administren per delegació els interessos

dels uns i dels altres. D’una manera o altra, la gran família

del llibre som, o hem de ser, tots i totes: creadors, editors,

agents literaris, il·lustradors, impressors, llibreters, empre-

saris editorials, industrials, distribuïdors, divulgadors, educa-

dors, estudiosos i especialistes, crítics i periodistes, biblio-

tecaris, polítics i, òbviament, lectors i, per tant, el conjunt de

la societat. Cadascun dels col·lectius esmentats té respon-

sabilitats i obligacions.

Evidentment, els editors en primer lloc. És imprescindible

reconèixer la gran tasca de molts editors, singularment d’a-

quells anomenats independents que, treballant amb quali-

tat, rigor, risc, intuïció i llibertat, ens posen a l’abast les

millors creacions de l’esperit humà. Molts editors resolen

amb encert les paradoxes del triangle forjat pels valors

intel·lectuals, la tècnica de producció i la visió comercial.

Com diu un editor de casa nostra, Jaume Vallcorba, “una edi-

torial és una empresa. I en tant que empresa, té el propòsit

de posar en circulació llibres perquè es venguin”, però afe-

geix que alhora “té la funció de preservar el patrimoni cultu-

ral i recuperar veus importants per als lectors i per a la his-

tòria de la literatura”5 i, en conseqüència, de la cultura

humanística, artística o científica. Certament, cap dels

debats que actualment té el sector editorial és minimitzable.

Hi ha qüestions de fons que cal afrontar: la sobreproducció,

335

L’Any del Llibre i la Lectura s’ha acabat. La reivindicació del lli-

bre i la lectura ha de continuar, si és possible amb més ener-

gia encara. La possibilitat de fer de Barcelona una ciutat de

referència, fins i tot més decidida i eficient, en la producció i

promoció del llibre i la lectura s’ha demostrat viable. L’Any del

Llibre i la Lectura ha posat de relleu que, trencant rutines, és

possible reduir les dosis de conformisme que semblen acom-

panyar les nostres societats en relació al fet lector i al paper

del llibre en la configuració de la nostra intel·ligència indivi-

dual i col·lectiva i de la nostra saviesa emotiva.

Tenir un llibre a les mans és un regal per als sentits i per a

l’intel·lecte. Començar un llibre és endinsar-se en l’expecta-

tiva d’un viatge ple de promeses, d’idees, de sensualitats.

Cada nova lectura ens permet fer-nos més grans, guanyant

en pensament, coneixement, imaginació i emoció. Llegir ens

dóna substància1. Un llibre és un tresor. Sovint sembla que

aquest tresor el tractem amb escassa convicció, com si fos

una rèmora del passat, com si no tingués cap futur, com si

li quedés poc temps de vida. Greu error. Incomprensible

error. El futur de la lectura condicionarà, exemplificarà, el

futur de les societats humanes. Els futurs de la indústria

editorial d’alguna manera també són i exemplifiquen els

futurs de les nostres societats.

Les preguntes que avui es reiteren, dia sí dia no, en el mit-

jans de comunicació sobre si les societats futures seran

més o menys lectores, quin serà el paper del llibre i com

seran els llibres, posen de relleu inquietuds profundes de

les nostres societats sobre com seguirem produint i trans-

metent les idees relatives a nosaltres mateixos, als altres,

als nostres entorns més immediats o al conjunt del planeta,

la memòria i el futur.

Molt sovint es poden escoltar comentaris que plantegen les

coses amb una simplicitat que esgarrifa. Se sent dir ben

sovint que el llibre està tocat de mort per l’audiovisual. Crec

que és una afirmació lleugera, incorrecta i no demostrada.

També es va dir amb extrema convicció que l’aparició de la

televisió significaria la mort de la ràdio o que l’aparició del

vídeo significaria la desaparició del cinema.

Les coses mai no són tan simples. I encara menys amb la

lectura i el seu instrument principal, el llibre. És arriscat

donar per suposat que en la història, encara per construir,

del coneixement humà, una eina com el llibre i, encara més,

la lectura hagin de ser obligadament desbancats per una

altra eina més o menys moderna. La història del coneixe-

ment humà és la història de les agregacions. I, segons el

meu parer, la lectura i les lletres són i estan destinades a

ser, encara per molts anys, les eines principals en la nostra

capacitat de fabricar les idees i les maneres individuals i

col·lectives de ser al món. I això no serà incompatible amb

la força de les imatges i els mitjans audiovisuals.

Els llibres, s’ha dit amb raó, van fer la revolució moderna. La

modernitat ha estat alimentada per la democratització de la

lectura. Al meu entendre, la contemporaneïtat serà també

necessàriament lectora, i no tinc cap dubte que seguirà tenint

en els llibres l’instrument principal. Llevat, és clar, que deci-

dim un suïcidi cultural col·lectiu. Algú pot imaginar-se una

societat que vulgui progressar i que no sàpiga produir raona-

ments? No. No ens sabem imaginar una societat sense rao-

naments i no ens sabem imaginar una societat sense escrip-

tors i sense lectors i, per tant, sense llibres.

A manera d’epíleg

334

Una lectora consulta l’avantprograma de l’Any del Llibre i la Lecturaque s’edità el setembre de 2004, amb la finalitat d’informar de lesprincipals activitats programades.

© C

entr

e de

Doc

umen

taci

ó de

l CCCB

1 Entrevistes de Shirley Heath a lectors, ressenyades per JonathanFranzen, a Cómo estar solo. Seix Barral. Barcelona 2003, pàg. 96.

El llibre, una lectura multidimensional

13 cat.qxp 27/2/02 12:44 Página 334

A MANERA D’EPÍLEG

tor editorial? No caldria començar a pensar el llibre com a

bé cultural públic? És possible fer-ho? Penso que sí.

L’ensenyament és un bé públic. La lectura ha de ser també

un bé públic. No caldria, doncs, que el llibre, que determi-

nats llibres, tinguessin la categoria de béns públics? Béns

públics, és clar, gestionats des de la iniciativa privada, no

cal dir-ho. Crec, per definició, que la cooperació entre la ini-

ciativa privada i la iniciativa pública és imprescindible i serà

decisiva per encarar de manera efectiva les solucions als

problemes actuals.

El món polític ha de ser bel·ligerant respecte a aquesta

qüestió. No se’n pot rentar les mans. El debat sobre la lec-

tura i el llibre entronca amb el debat de fons de la cultura

actual. Com està afectant la difusió de la cultura l’omnipre-

sència de la doctrina liberal del mercat? El mercat censura

o no la producció cultural? Si és cert que la lectura i el llibre

són garantia de pluralitat cultural, garantia de progrés

intel·lectual, garantia d’enfortiment del capital cultural indi-

vidual i col·lectiu i garantia de la solidesa de l’ideal demo-

cràtic no podem admetre, en conseqüència, la indiferència

pública, com si tot plegat fos una qüestió del mercat o de la

iniciativa privada.

La lectura és una gran eina d’anivellament social; la lectura

és una activitat tan revolucionària com la redistribució de la

riquesa9, i ningú no s’ha de sorprendre pel fet que sigui una

obligació pública tenir-ne.

I tenir-ne és, també, entendre els canvis que s’estan pro-

duint al món editorial; sense lectures precipitades, i el

menys simplistes o apocalíptiques possible. És ben cert que

el món del llibre, i encara més, el món de l’edició, s’està

transformant radicalment. Possiblement sigui cert que el

món del llibre ha canviat més al llarg dels darrers 25 anys

que durant els 300 anteriors. Sembla indiscutible que, país

337

Vista del públic assistent a un dels estands del Saló del Llibre que va tenir lloc del 8 al 13 de novembre de 2005 a Fira de Barcelona.

© S

aló

del L

libre

de

Bar

celo

na

9 Marina, José Antonio. La magia de leer.6 Schiffrin. André. La edición sin editores. Destino, 2000, pàg. 131.7 www.federacioneditores.org

8 Franzen, Jonathan. Cómo estar solo, pàg. 89.

l’excés de títols, la saturació del mercat, el redimensionat

de la indústria, les fórmules d’autorregulació del sector, els

vincles amb el sector audiovisual. Tanmateix cal trobar, sigui

com sigui, les solucions que garanteixin el futur de llibre i

d’allò que representa: creació, coneixement, diversitat, lli-

bertat; és a dir, els elements constituents bàsics de les

societats humanes.

Al costat dels editors hi ha els llibreters. Tots els llibreters,

però d’una manera ben especial, els llibreters indepen-

dents, aquells que del fet de poder promoure aquells llibres

minoritaris que saben que són bons en fan una qüestió

d’honor. Aquells llibres que mai no ocuparan un lloc de privi-

legi en una gran cadena, aquells llibreters que saben com

ningú que “si los libros de tiradas pequeñas desaparecen

queda comprometido el porvenir. El primer libro de Kafka tiró

800 ejemplares, y el de Brecht 600. ¿Qué habría pasado si

alguien hubiera decidido que no valía la pena publicarlos?”6.

El llibreter és un imprescindible orientador-consultor de lec-

tures i, tal com es va dir al IV Congrés d’Editors (València

2002), “una bona i eficaç xarxa de llibreries és la millor

garantia d’una edició plural i culturalment rica i diversa”7.

És obvi que no n’hi ha prou amb els reconeixements. Cal

afrontar els problemes i buscar solucions. Com es poden

adaptar les llibreries als nous temps? Com han d’afrontar la

competència d’altres espais de venda, com ara les grans

superfícies comercials o els quioscos? Com han de gestio-

nar la immensa allau de novetats en espais sovint reduïts i

de costos cada cop més elevats? Com han d’activar estra-

tègies de fidelització dels lectors clients?

Crear lectors, aquest és sens dubte el gran repte de tots ple-

gats. Els lectors potencials som tots els humans: els nens,

els joves, els grans, els habituals, els ocasionals, els no lec-

tors. Hi ha tants lectors potencials com ciutadans i ciutada-

nes. I cada lectura és un acte de coneixement i d’identitat.

Ja no podem pensar en el mite de l’audiència general8.

Cada lector (re)interpreta, (re)crea l’obra que llegeix. Cada

lectura ajuda a construir la nostra identitat, el nostre relat

vital. Els nostres coneixements, la nostra capacitat crítica,

els nostres valors.

Hi ha públic per a tot, i els editors i els llibreters tenen l’o-

bligació que predomini allò que és bo. I bo no vol dir neces-

sàriament massiu i per a tothom. Hi ha públics potencials

més amplis d’allò que solem pensar. En tot cas, els nens i

els joves han de ser els principals protagonistes del fet lec-

tor. I possiblement cal revisar com s’ensenya a llegir. Tal

vegada les nenes i els nens no han de començar pels clàs-

sics de la literatura. Tal vegada la lectura no ha de ser sinò-

nim de literatura, sinó d’identitat personal. Tal vegada, per

aprendre a llegir, cal utilitzar totes les matèries formatives.

Tal vegada la primera obligació dels pares és fer que els

seus fills vegin com llegeixen.

Dades per reflexionar, dades per actuar: el 47% de la pobla-

ció espanyola es declara no lectora. Una prioritat, doncs,

haurà de ser crear nous lectors, fer de la lectura el substrat

de l’acció cultural.

I el món de la política, tal vegada no té obligacions en

aquest assumpte? No caldria exigir una mirada més compro-

mesa de la política envers el llibre, la lectura i el propi sec-

336

La històrica editorial Montaner y Simón, instal·lada en un edificiconstruït expressament per l’arquitecte barceloní Lluís Domènech iMontaner. Actualment és la seu de la Fundació Antoni Tàpies.

© R

osse

nd C

asan

ova

13 cat.qxp 27/2/02 12:44 Página 336

A MANERA D’EPÍLEG

ha de ser patrimoni de la ciència, del pensament o de l’art.

Cal enfortir el paper de la família en el foment de la lectura.

El compromís familiar és essencial per tal d’embolcallar de

predisposició lectora els nens i els adolescents. És bo per

a la lectura dels joves que a casa hi hagi un ambient de lec-

tura, que es parli sobre llibres, que es recomanin llibres

apropiats als fills, que es proposin textos i temes que con-

nectin amb les seves afeccions. És una bona i senzilla obli-

gació familiar conèixer la biblioteca pública del barri i quan

se surt a fer compres, incloure fer un tomb per una bona lli-

breria. Conèixer quin tipus de lector és el nostre fill i respec-

tar els seus ritmes és un signe d’educació dels fills. No és

aconsellable, és clar, imposar als fills els mateixos gustos

que puguin tenir els pares. No és aconsellable impacientar-

se. En tot cas, cal vetllar per la construcció d’un entorn pro-

pici per al desvetllament de l’interès per la lectura i, encara

més, per l’adquisició d’un hàbit que ens ha d’acompanyar al

llarg de tota la vida.

Les ciutats poden tenir un paper més important en el

foment de la lectura. Cada ciutat pot desenvolupar un pla de

lectura, el qual hauria de comptar amb la col·laboració dels

governs autonòmics i estatals. Els plans han d’impulsar ini-

ciatives de foment de la lectura, de formació d’habilitats lec-

tores i, en conseqüència, d’increment dels índexs de lectu-

ra entre els 3 i els 100 anys.

També els mitjans de comunicació han de millorar les seves

aportacions a la lectura. Sens dubte, els mitjans de comuni-

cació públics poden jugar un paper decisiu a l’hora de millo-

rar l’apropament dels llibres a públics més amplis i diver-

sos. En aquesta direcció, és remarcable l’experiència de

Barcelona Televisió amb el programa “Saló de Lectura”.

Caldrà donar suport al sector llibreter, amb protecció de les

llibreries petites i independents. Caldrà aprofitar les oportu-

nitats de creixement, tal com assenyalen els propis editors,

en l’àmbit del llibre infantil i del llibre de butxaca.

339

Una mare ajuda a llegir el seu fill dins la carpa de Món Llibre, festa literària infantil que se celebrà l’abril de 2005. La carpa s’anomenava “Eldesert de la sorra daurada”, estava instal·lada a la plaça Joan Coromines i al seu interior s’hi explicaren contes i hi havia llibres de consulta

© R

osse

nd C

asan

ova

a país, la globalització econòmica, comercial i cultural, l’im-

pacte de les noves tecnologies i la preeminència dels grans

conglomerats empresarials han incidit, estan incidint, en les

maneres tradicionals de fer i utilitzar els llibres. Tanmateix,

no estic segur de poder compartir del tot l’afirmació d’André

Schiffrin quan diu que s’ha passat completament d’un esta-

di artesanal a una gran indústria. Aquella gran indústria que

ell identifica com l’edició sense editors. Crec que encara

queden molts editors, almenys entre els professionals d’a-

questa ciutat; i estic segur que també a moltes altres ciu-

tats del món és ben viva la presència dels editors de quali-

tat. Encara veig editors que s’emocionen amb un nou títol

sobre la taula i l’olor de la tinta fresca, amb la troballa d’un

autor nou i bo. I això no és, ni veig per què cal que sigui

incompatible amb la satisfacció d’obtenir a final d’any un

recompte de resultats positiu que permeti continuar amb

empenta.

En l’escenari dels propers decennis existirà amb molta pro-

babilitat una indústria de grans grups que treballaran des de

la lògica del benefici i una indústria de petits i mitjans o

grans editors que seguiran treballant des de la lògica de la

cultura, la qual no exclou, no pot excloure, beneficis per

viure i editar. És ben cert que hi ha molts llibres que es publi-

quen