Del Santuari de Montserrat a l’ermita de Sant Miquel

Montserrat és, sens dubte, un massís extraordinari. La seva fesomia tan particular ha esdevingut un

símbol per a Catalunya. Amb aquesta excursió ens proposem apropar els infants petits a aquesta

muntanya màgica.

Per a nois i noies de 4 a 8 anys

La nostra excursió té com a punt de partida el monestir de Montserrat

Per tal d’arribar fins al monestir, podem utilitzar diversos mitjans de transport

col·lectiu a més de l’autocar. Un dels més tradicionals ha estat l’Aeri de Montserrat

I en els darrers anys podem incorporar el recuperat

cremallera de Montserrat

Arribem com arribem, Montserrat és un lloc ideal per veure mitjans de transport poc habituals i força

sostenibles. Aquí podem veure un detall de les vies del cremallera

I la nova estació a la zona del Monestir

Des de la mateixa zona del monestir, ja podem veure el nostre destí final:

l’ermita de Sant Miquel i la seva miranda

St. Miquel

Miranda de St. Miquel

Al monestir, podem

començar a impregnar-nos

de l’ambient d’aquesta zona de la muntanya,

amb excursionistes, turistes de tot

tipus, romeries… i

les figures pètries de les

agulles que ho contemplen tot

Per començar el nostre itinerari,

ens hem de desplaçar tot just

a la plaça de l’Abat Oliva, un

dels centres neuràlgics de la

zona del monestir

Mossos d’Esquadra

Tot just a tocar de l’oficina dels Mossos d’Esquadra,

comença el nostre itinerari

Allà trobarem un camí cimentat en rampa que

porta cap als funiculars de Sant Joan i la Santa Cova i al Càmping de Montserrat

Una mica més endavant, un

cartell indicador ens assenyala el sender de Gran

recorregut 172 i el camí de Sant

Miquel.

La muntanya de Montserrat és

plena de camins senyalitzats, tant

de gran com de petit recorregut.

Primer passarem de llarg el funicular de la Santa

Cova i després el de Sant Joan, i continuarem tot seguit pel nostre camí

ben amunt

En sortir d’aquesta zona tan

concorreguda, podrem gaudir

d’una perspectiva ben diferent

de la zona del monestir

També trobarem l’única font de tot el recorregut. Aprofitem per omplir les cantimplores

El començament del recorregut

és ple de monuments i

estàtues de tot tipus. Sabríeu a qui és dedicada

aquesta?

També trobarem mil i un racons i placetes. Aprofitem-los per esmorzar aquí i fugim de la zona del monestir. De ben segur que estarem més tranquils i no apareixerem en cap souvenir de turistes japonesos

Després d’esmorzar i una vegada hem refet forces, reprenem el camí. A la dreta trobarem el cartell que assenyala l’inici del camí a la Miranda de Fra Garí, un altre recorregut apte per a infants petits

Poc després, trobarem a mà esquerra el ja tradicional Càmping de

Montserrat, punt de trobada d’un públic molt divers format per turistes i

escaladors

Passarem de llarg del càmping i seguirem el nostre camí. En alguns punts trobarem marques blanques i

grogues d’un sender de petit recorregut. Podem jugar amb els infants a trobar-les i així aprendre a

llegir els camins

Acabem de passar aquesta

reixa que impedeix el

pas de vehicles pel camí.

Al fons, les característique

s roques del monestir.

El conglomerat montserratí és

inconfusible, amb les seves

tonalitats grises, els seus forats…un conglomerat

dur i immillorable per als escaladors

En alguns punts, el nostre camí transcorre

per taques de bosc plenament

mediterrani

Un dels arbustos més característics que podem trobar és el marfull. Aquest arbust mediterrani fa uns fruits marronosos que s’agrupen en una mena de grapats i que a la tardor fan les delícies de molts ocells

L’arbre predominant és

l’alzina. Aquí podeu veure un

detall de les seves fulles

I a sobre nostre, les agulles montserratines. De ben segur que si les

mirem una estona us recordaran alguna cosa.

Juguem a posar-lis noms...

Com ja us hem dit, el camí és

totalment empedrat i

equipat amb diversos

elements. Els més originals,

aquestes papereres amb tapa, segur que

els nostres infants no n’han

vist mai una d’igual

El camí va pujant. Cal

prendre’l amb calma i anar

xerrant i parlant tranquil·lament amb els infants. El camí és força

concorregut i sempre podem

aprofitar per practicar una tradició molt excursionista

com és el fet de saludar. Bon

dia!!!

Seguim tot recte, però a l’esquerra trobarem un gran bloc de pedra. Els

escaladors d’això en diuen una bolda i

s’utilitza per provar moviments

d’escalada molt difícils i a poca

alçada del terra. Si el mirem de prop trobarem forats

plens de magnesi i amb una mica de

sort, algú entrenant

Ens acostem al nostre destí, però el camí és costerut i caldrà

descansar. No tinguem pressa i gaudim de cada racó de la

muntanya

En una corba una mica tancada, quan el bosc ja s’ha obert, trobarem una

bifurcació del camí assenyalada amb un pal

de ferro de color verd situat darrera d’una

paperera

Pal verd Camí a la Miranda

Es tracta del camí que

ens porta a la propera

Miranda de Sant Miquel

Des del camí a la miranda, tindrem una

vista fantàstica del monestir, que cada

vegada es veu més i més petit

Una vegada hem arribat a la

Miranda, cal tenir cura que

tothom se situï bé, sense

necessitat de col·locar-se a

sobre de la barana

Des d’allà, la vista és

magnífica i ens dies clars

ens sorprendrem de tot el que

es pot arribar a veure

Allà baix, com una serp,

veurem el riu Llobregat, el

riu més treballador del

país i que al llarg dels segles ha

acompanyat a la muntanya

de Montserrat

També veurem, amb una mica de

sort, com puja el

cremallera

Després de la parada, refem el camí de

pujada, amb la silueta de l’ermita de Sant

Miquel al fons

Estiguem atents, si ens fixem, podem trobar mil elements que donin llum i color a qualsevol excursió

Una vegada hem arribat al camí principal, tornarem a

trobar més marques de pintura, en aquest cas del

GR

La darrera pujada i arribem a l’ermita

Es tracta d’una petita

capella dedicada a

Sant Miquel i que

normalment està tancada. Aprofitem per

dinar tranquil·lament i recuperar

forces

Tot just al seu darrera,es troba un

petit replà on podem jugar

Es tracta d’un espai molt freqüentat i això comporta que, de vegades, ens trobem coses com aquesta. Aprofitem per parlar sobre el problema de les deixalles amb els infants, i fins hi tot, portem guants i bosses i fem una

mini-neteja de la zona

Però no només

parlem de les coses

negatives, per

definició hem de ser

positius i optimistes

Després de dinar i de jugar, podem anar una mica més lluny per descobrir d’altres coses. En aquest sentit, veurem com de

seguida s’acaba el camí cimentat

I a mà esquerra, apareix una mena de petita piscina. Es tracta d’una bassa contra incendis

I, a la dreta, n’apareixen de més gran, amb tanca de fusta,tot just arran del camí

Aquestes basses recullen l’aigua de pluja i, amb un sistema força enginyós, la canalitzen cap a les basses

Tant d’esforç per acumular aigua contra els incendis no és casual. Al voltant de la bassa gran podem veure encara els efectes de l’incendi forestal del 1986, fa ja quasi 20 anys

Si mirem enrera, veurem l’ermita i les roques que la custodien

Al Pla de les Taràntules

Si continuem uns metres més enllà, arribarem a una nova cruïlla de camins, tot just abans de començar una forta pujada cimentada que ens portaria cap al Pla de les Taràntules

En aquest punt, es creuen multitud de senders

Si mirem en direcció a Collbató, veurem aquesta petita cabana. Es

tracta d’un punt de guaita dels agents de vigilància forestal que a l’estiu controlen les nostres muntanyes i boscos per tal que no es tornin a

produir incendis com els de l’any 86

Desfem el camí fins a l’ermita i continuem vers la zona del Monestir

Allà, i abans de marxar cap a casa,

podem visitar el Santuari. Amb una mica de sort, fins i

tot sortirà el sol després d’un matí

amb boira

I, per acabar la nostra excursió, li direm adéu als bombers

per a que continuïn fent la seva feina de defensa de la natura