ESDEVENIMENTS PARROQUIALS

CALENDARI D’ACTES

- Dimarts dia 22 de desembre a les 19:30 de la

tarda, a la Parròquia de Sant Hilari es farà la ce-

lebració de la Reconciliació amb eucaristia.

- Dia 23 de desembre a 2/4 de 10, als locals

parroquials es farà un esmorzar per tots els nens

i menes de la catequesi. Després sortiran a Can-

tar nadales a diferents llocs de la plaça. La festa

acabarà a les 13 hores

- Dimecres dia 23 a les 5 tarda, es farà la missa

del pollet. En la qual participen tots els nens i

nenes de la catequesi. Al final de la celebració

ho festejarem fent tots junts un pica pica

- Dijous dia 24 de desembre a les 12 de la nit,

celebrarem la missa del Gall. Intentem que en-

guany sigui més participativa. Pensem que és

una tradició del nostre País, que no la podem

deixar perdre. Esperem no fer salat

ESGLÉSIA

Recordeu col·laborar econòmicament per millo-

rar la nostre Parròquia de Sant Hilari. Sense tu

no podem fer res.

PARRÒQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAMÍ

MISSA DE VIGÍLIA I DOMINICAL Dissabte 19:30, Diumenge 11h DIES FEINERS Dijous i divendres missa a les 18:00h MISSA DOMINICAL Barri St. Pere: església Verge de la Pau, primer diumenge de cada mes 12:30h

LOCALS PARROQUIALS c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973 Despatx parroquial: dimarts i dimecres de les 18:45 a les 20:15h Càritas: dilluns de 18 a 19:30 h Horari Hivern

“Ricardo, moltes gràcies per ser aquí al meu costat. Ja veus,

estic viva i segurament d’aquí tres o quatre dies tornaré a

casa. Ara podria ser morta, però encara no era la meva hora.

Tornava de Cardedeu de casa la Julia, quan en un revolt veig

que un cotxe ve a cap a mi, segurament perquè havia rellis-

cat i anava d’una banda a l’altra. Era aquella tarda de la plu-

ja. Jo em desvio i la moto cau a terra a pocs pams de la tan-

ca de ferro. Si estic viva és per miracle. El cotxe es va esta-

vellar contra un arbre i crec que va morir el conductor, un

home ja gran. Estant a terra vaig perdre la consciència per un

breu temps. Em desperto i no puc alçar-me, impossible. Co-

mença el pànic... Ja ho veus, m’hauria pogut matar o quedar

invàlida per a tota la vida, però no. Oi que m’entens? No,

estic bé, em recupero ràpidament...”

(El Ricardo és un dels millors amics de la Mònica 03.

És enginyer informàtic, i diuen que sempre ha estat enamorat

d’ella. Avui ha anat a l’hospital a veure-la. Fa estona que

l’escolta.)

“En uns moments et pot canviar la vida. Estic bé, ja ho

veus, i una de les coses que faré ben aviat és recuperar la

moto i tornar-hi. La moto ja forma part de mi. Veig que t’agra-

da aquesta decisió. No ens podem acovardir. Si segueixo en

vida és per alguna raó, no creus? Com saps, aquest dies

estic de recerca, des que vaig tornar de Bolívia.”

(El Ricardo, al cap d’una estona, quan la conversa ha

anat perdent intensitat segurament pel cansament de la Mò-

nica 03, s’acomiada i la deixa sola en aquella habitació d’hos-

pital. La senyora de l’altre llit fa estona que ronca.)

La Mònica 03 pensa en el Ricardo. És guapo, in-

tel·ligent, molt treballador, més aviat callat, molt educat i té

un bon sou. Prou que es veu que li agrado. Però mai em ca-

saria amb ell. Potser sí fer un viatge de vacances, però “per a

tota la vida” ni pensar-hi!!

(Ara és ella la que comença a dormir i se sent bé. Sort

que li controlen les visites. Quan la infermera entra es des-

perta i per uns instants té la impressió que és a Sant Ignasi

de Moxos).

H

O

R

A

R

I

S

13 DE DESEMBRE DEL 2015 DIUMENGE TERCER D’ADVENT Nº. 1993

A POCS PAMS DE LA MORT

Vilanova del Camí Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com 08788- Barcelona

COMPARTIR AMB QUI NO TÉ

La paraula del Baptista des del desert va tocar el cor de la gent. La seva cri-da a la conversió i l’inici d’una vida més fidel a Déu va despertar en molts d’ells una pregunta concreta: Què hem de fer? És la pregunta que brolla sempre en nosaltres quan escoltem una crida radical i no sabem com concre-tar la nostra resposta. El Baptista no els proposa ritus religiosos ni tampoc normes ni preceptes. No es tracta pròpiament de fer coses ni d’assumir deures, sinó de ser d’una altra manera, viure de manera més humana, desplegar una cosa que ja tenim en el nostre cor: el desig d’una vida més justa, més digna i més fraterna. El més decisiu i realista és obrir el nostre cor a Déu mirant atentament les ne-cessitats dels que pateixen. El Baptista sap resumir la seva resposta amb una fórmula genial per la seva simplicitat i veritat: «Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi». Així de senzill i de clar. Què podem dir davant aquestes pa-raules els qui vivim en un món on més d’un terç de la humanitat viu en la misèria lluitant cada dia per so-breviure, mentre nosaltres seguim omplint els nostres armaris amb tota mena de túniques i tenim els nos-tres frigorífics plens de menjar? I què podem dir els cristians davant aquesta crida tan senzilla i tan hu-mana? ¿No hem de començar a obrir els ulls del nostre cor per pren-dre consciència més viva d’aquesta insensibilitat i esclavitud que ens manté sotmesos a un benestar que ens impedeix de ser més humans? Mentre nosaltres seguim preocupats, i amb raó, de molts aspectes del mo-ment actual del cristianisme, no ens adonem que vivim «captius d’una religió burgesa». El cristianisme, tal com nosaltres el vivim, no sembla tenir força per a transformar la societat del benestar. Al contrari, és aquesta la que està desvirtuant el millor de la religió de Jesús, buidant el nostre seguiment a Crist de valors tan genuïns com la solidaritat, la defensa dels pobres, la compassió i la justícia. Per això, hem de valorar i agrair molt més l’esforç de tantes persones que es rebel·len contra aquesta «captivitat», comprometent-se en gestos concrets de solidaritat i conreant un estil de vida més senzill, més auster i més humà.

So 3,14-18a Fl 4,4-7

Lc 3,10-18