ESDEVENIMENTS PARROQUIALS

CALENDARI D’ACTES

Demà diumenge a les 11 del Mati a la missa

dominical, participaran la gent que forma el

Casal d’avis de Vilanova del Camí, recordant

tots els difunts de l’any passat.

El proper dia 30 de gener es farà la missa

familiar a les 6 de la tarda. Amb la qual cosa

quedarà anul·lada la missa de 7:30

El proper dia 7 de Febrer celebrarem dins

l’eucaristia del diumenge la festa de la Can-

delera

DONATIUS

Han fet un donatiu de 140€ per la capella de

Sant Crist

Dels 1793,37 €, inicials ja queden menys per co-

mençar arrengar la Capella del Sant Crist.

Un donatiu per a Caritas de 20€

La Parròquia vol agrair aquest donatius que han

fet diverses persones. Moltes gràcies

PARRÒQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAMÍ

MISSA DE VIGÍLIA I DOMINICAL Dissabte 19:30, Diumenge 11h DIES FEINERS Dijous i divendres missa a les 17:30h MISSA DOMINICAL Barri St. Pere: església Verge de la Pau, primer diumenge de mes 12:30h

LOCALS PARROQUIALS c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973 Despatx parroquial: dimarts i dimecres de les 18:45 a les 20:15h Càritas: dilluns de 18 a 19:30 h Horari Hivern

Dintre de poques hores arribarà al seu final l’any 2015. És ja a punt de caure la darrera fulla del seu calendari. Un any que resta a la foscor del passat, del que va ser i ja no hi és. Hi ha un silenci general en el veïnat, com aquell que prece-deix a les tempestes d’estiu. Molta gent és a casa sopant i esperant l’espetec de les campanades que donaran el se-nyal de sortida d’una festa que pot esdevenir una mica histèrica. Molts perdran els papers i ompliran el seu cos i la seva ment d’alcohol i altres substàncies. Prefereixo en aquest breu temps que em resta d’any recollir-me, ni que sigui per una estona, per donar-te gràcies, Déu, per la vida, pel moviment incansable del cor, per tots els dies o moments de goig, i per tant de bé positiu que s’ha fet a la humanitat durant aquest dotze mesos arreu del món. Després segurament sortiré cap a la festa popular. Milers d’homes i dones de tots els continents i cultures han fet aportacions constructives amb el seu treball, la seva fidelitat, el seu sacrifici personal, la seva gratuïtat, posant el cor, la ment, el cos, la creativitat i l’estudi al servei dels altres. La major part d’ells i d’elles han viscut amagats, no han sortit mai en cap mitjà de comunicació, són anònims; i ells i elles no sols sostenen el món, sinó que el fan progres-sar en el vertader sentit del humanisme. Sí, no tot és així, ni molt menys. Podria fer una llarga i ina-cabable llista de tots els horrors i injustícies. Quan ho consi-deres rectament t’entren molts dubtes sobre la condició humana i les seves capacitats destructives, del nostre egoisme frenètic. I, amb tot, en aquest fi d’any, t’agraeixo, Senyor, tantes inspiracions, mocions, crides, gràcies i ajuts que ens dones, movent persones des de dintre, sabent-ho o no, per tal de que el teu Regne vagi arribant. Oh, Déu, has fet hores ex-tres en el nostres cors durant el 2015. Has respectat la nos-tra llibertat i autonomia. Sabem que seguiràs inspirant o movent persones durant el 2016, i tots els anys, dia a dia, fins a la fi dels temps. Ens ho vas prometre. GRÀCIES. Per a la meditació personal. 1.- Tres o quatre fets més importants i significatius del 2015 a la meva vida, que no voldria oblidar i que són signes de futur. 2.- Tres o quatre fets col·lectius que han sigut importants a nivell social, polític i de drets humans. 3.- Persones que han marxat d’aquest món i que restaran sempre en el nostre cor. Un nou adéu aquesta nit. En es-pecial els morts per la violència de gènera, de les guerres, de refugiats...etc 4.- Quins són els desigs més profunds del meu cor ara que mor l’any i comença l’any nou. 5.- Què voldria que arribés a ser Jesús per a mi en el 2016. 6.- Li presento al Senyor les persones que estimo o vull estimar. Aquelles també que em sembla que més ho neces-siten. 7.- Dintre d’un any, si visc, què voldria haver viscut i fet en el 2016.

H

O

R

A

R

I

S

31 DE GENER DEL 2016 QUART DIUMENGE TEMPS ORDINARI Nº. 1999

MEDITACIÓ PER A PREPARAR EL CANVI D’ANY.

Vilanova del Camí Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com 08788- Barcelona

NO NECESSITEM PROFETES?

«Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres». Així cridaven en les aldees de Galilea, sorpresos per les paraules i els gestos de Jesús. No obstant, no és això el que passa a Natzaret quan es presenta davant els seus veïns com a ungit com Profeta dels pobres. Jesús observa primer la seva admiració i després el seu rebuig. No sorprèn. Els recorda un conegut refrany: «En veritat us dic que cap profeta no és ben rebut al seu poble». Després, quan l’expulsen fora del poble i intenten acabar amb ell, Je-sús els abandona. El narrador diu que «va passar entremig d’ells i se’n va anar». Natzaret es va quedar sense el Profeta Jesús. Jesús és i actua com a profeta. No és un sacerdot del temple ni un mestre de la llei. La seva vida s’emmarca en la tradició profètica d’Israel. A diferència dels reis i sacerdots, el profeta no és nomenat ni ungit per ningú. La seva autoritat prové de Déu, en-testat a encoratjar i guiar amb el seu Esperit el seu poble estimat quan els dirigents polítics i religiosos no saben fer-ho. No és casual que els cristians confessin Déu encarnat en un profeta. Els trets del profeta són inconfusibles. Enmig d’una societat injusta on els poderosos bus-quen el seu benestar silenciant el patiment dels que ploren, el profeta s’atreveix a llegir i a viure la realitat des de la compassió de Déu pels últims. La seva vida sencera es conver-teix en «presència alternativa» que critica les injustícies i crida a la conversió i al canvi. D’altra banda, quan la mateixa religió s’aco-moda a un ordre de coses injust i els seus interessos ja no responen als de Déu, el profeta sacseja la indiferència i l’autoengany, critica la il·lusió d’eternitat i absolut que amenaça tota religió i recorda a tots que només Déu salva. La seva presència introdueix una esperança nova ja que convida a pensar el futur des de la llibertat i l’amor de Déu. Una Església que ignora la dimensió profètica de Jesús i dels seus seguidors, cor-re el risc de quedar-se sense profetes. Ens preocupa molt l’escassetat de sacerdots i demanem vocacions per al ser-vei presbiteral. Per què no demanem que Déu susciti profetes? No els necessitem? No sentim necessitat de suscitar l’esperit profètic a les nostres comunitats? Una Església sense profetes, no corre el risc de caminar sorda a les crides de Déu a la conversió i el canvi? Un cristianisme sense esperit profètic, no té el perill de quedar controlat per l’ordre, la tradició o la por a la novetat de Déu?

Jr 1,4-5.17-19 1 Co 12,31-13,13

Lc 4,21-30