diagonal. 02

DIAGONALrevista mensual de l’etsab. Nº 2. febrer 2003

aquest home... tot ell, a dins

revista editada amb el suport de la

eeddiicciió seennsee

reevviisaar V.1.0

diagonal . feb 2003 nº2

2

EDITORIALÉs evident: hem trigat molt més temps delprevist en treure aquest Nº2. Vam dir quesortiria abans de Nadal, però qualsevol es fiade nosaltres...

Això ens demostra a tots que fer aquestarevista no és fàcil. Bàsicament ens faltenhores, com a tots vosaltres. Però vam néixeramb l'objectiu d'aportar tot allò que, per faltade temps, no existeix en aquesta escola. Pertant, no ens rendirem tan fàcilment !!!

Diagonal segueix sent el mitjà que hem creatper poder enriquir les nostres vides. És aquíon us convidem a explicar tot allò que vamés enllà d'aprovar o impartir una assigna-tura. Seguim confiant en que teniu coses queexplicar, o opinions que donar, o queixes afer, o anuncis per publicar. A que espereu?

Sobre el Nº1:Hem de dir que ens va volar de les mans. Entotal vam repartir 1400 exemplars, en només3 dies. Podem dir que ha estat un èxit? Noencara: creiem que Diagonal serà un èxitquan ho considereu com una cosa vostra.Quan tingueu ganes de participar-hi estu-diants, professors o qui sigui. Mentre això noarribi, seguirem pensant que no estem fenttot el que faria falta.

Per sort ens han arribat algunes opinionssobre el Nº1. Algunes eren positives, altresvan apuntar a una manca de "densitatintel·lectual" dels continguts. Això vol dir queens hem de convertir, per exemple, en unacopia (dolenta) de DC* o de DPA*? Creiemque no. Tampoc volem ser una revista d'hu-mor per estudiants sense més. Diagonalpretén ser una mica de tot alhora, perquèaixí és com funciona realment la vida: un arti-cle sobre la metafísica en l'obra de Lubetkinha de poder conviure amb un acudit delJueves. Aquest esperit de convivència entre"densitats intel·lectuals" és el que volem perla revista, lluny de les absurdes i nefastesdivisions que hi ha en el món on vivim.

I per demostrar-ho, proposem un Nº2 més"dens" que el Nº1. L'objectiu final és poderpublicar de tot en cada número. Nomésdemanem una mica de paciència, que ganesno en falten però temps i mitjans si. I si tro-beu a faltar coses, dons... us esperem! Nos'hi val dir que no us agrada la revista, i nofer res per millorar-la. Contra el passotis-me.... DIAGONAL !

*(revistes dels departaments de Composiciói de Projectes, respectivament).

Í N D E XEDITORIAL

---CONCURS DIAGONAL

---CAMPUS DE LLEVANT: NOS

VAMOS?---

VOX POPULI: LA VOSTRA

OPINIÓ

---ENTREVISTA: NARCÍS IRIZAR

---DIBUIX I, SEGONA PART

---QUÈ FEM? VISITAR PÀGINES

WEB

---ACTIVITATS CULTURALS

---POESIA A L'ETSAB

---HORRORÓSCOPO PEL

FEBRER

---I EL DIBUIX DEL ROY

---

Well well well... sembla ser que ho vam posar unamica difícil amb la foto d'aquella església, oi? Hemde confessar que el responsable de seleccionar eltema no l'hauria encertat, si no fos perquè ho vaveure en un llibre. Quin carallot el tio... Això usdemostra que no s'han de perdre mai les ganes detafanejar en qualsevol llibre que trobeu. Que macala "moraleja", no?

Pels que encara no heu trobat la resposta, l'esgle-sia és la de Auvers-sur-Oise, un poble de França.I el pintor que la va retratar, Vincent Van Gogh. Lasemblança entre foto i dibuix és evident !!

C O N C U R S D I A G O N A L

Per evitar sospites de tongo, el nom del guanyador ha estatescollit, a l'atzar, per la secretaria de direcció de l'ETSAB. Andthe winner is... Maria Elena ALONSO MAYOR !

Ens posarem encontacte amb ellaper fer-li saber quanpot passar a buscarels llibres que li hantocat. Recordeu,gentilesa de laS e c r e t a r i ad'Activitats Culturalsde l'escola !

I ara, la preguntad'aquest mes: Veieuaquest edfici, oi?Dons be.... de quiés, i en quina ciutates troba ? les res-postes, ja sabeu: unmail a revista [email protected] o be a labústia del vestíbul (quan estigui instal.lada...).

menú del dia

diagonal feb 2003 nº2

menú del dia

3

CAMPUSCAMPUS DEDE LLEVLLEVANTANT: : NONO SEREMSEREM MOGUTSMOGUTS??A aquestes alçades, costa imaginar que algú en aquesta escola no sàpiga de que va el tema del Campus de Llevant.Portem casi un any rebent noticies sobre la creació d'un nou campus universitari en la zona del Fòrum 2004, que supo-sadament hauria de ser de la UPC.

Tot i així, és possible que alguns de vosaltres no hi sapiguessiu. Sobretot els que heu començat aquest any la carrera,i també els que vau estar d'Erasmus l'any passat. Sempre queda algun despistat que, tot i portar temps donant voltesper l'ETSAB, encara no s'ha enterat: ENS VOLEN FOTRE FORA DEL CAMPUS SUD !!! Sona fort, però aquesta és lasensació que hem tingut uns quants des que ens vam convertir, sense voler-ho, en protagonistes del tema estrella d'a-quest curs a la UPC. Manda huevos, dirien alguns...

Aquest article pretén posar-vos al dia del tema, i explicar-vos una mica com hem arribat a estar en aquesta situació. Novolem entrar en gaires detalls, especialment parlant de xifres i diners, per que seria un lio. Per saber més detalls, usconvidem a consultar el dossier sobre el Campus de Llevant que està a la vostra disposició a la DEDAB. Tot el que vul-gueu saber, està allà: actes de la Junta d'escola, noticies, documents elaborats per el Rectorat de la UPC, estudis ela-borats per l'ETSAB, i opinions varies d'estudiants d'aquí i d'altres facultats. Nosaltres només femun resum de tot!!!

1) GÈNESIS DEL CAMPUSDE LLEVANT:

Com sabeu, el 2004 tindrem totauna nova zona de Barcelona plenad'equipaments i de nous espais. Totel projecte del Fòrum, seguint lalínia dels Jocs Olímpics, servirà percrear un nou barri ple d'activitat enla frontera entre Barcelona i SantAdrià. Ple d'activitat? Be, això ésl'objectiu... Per tal d'aconseguir-ho,entre altres coses, l'ajuntament vapensar en crear-hi un campus uni-versitari, que com tots sabem, estàple de gent donant voltes (noméscal veure com està de concorregutel Campus Sud de nit...). A més,aquest campus estaria lligat altòtem del moment, les empresesdel 22@. Així s'aconseguiria omplirla zona de gent, i sobretot, dediners. Fins aquí, tot be, oi?

L'oferta concreta consistia en rega-lar l'ús dels terrenys a alguna de lesuniversitats hi ha a Catalunya, acanvi de que s'instal·lés allà algunagran facultat existent (crear-nealguna nova no entrava dins delsplans de ningú, per motius que noentrarem ara). L'oferta va ser benvista per la UPC i per l'Autònoma, itotes dues és van posar a estudiarcom podrien omplir allò. Per motiusdesconeguts, la UAB no va tenir lasort de ser tinguda en compte. És adir, que la nostra estimadaPolitècnica és va endur la 'grossa'. Iaquí comença la cursa de des-propòsits....

2) CRONOLOGIA DELS FETS

Desembre 2001: La UPC presenta la proposta de traslladar l'ETSEIB (els nos-tres estimats veïns d'Industrials), donat que els edificis actuals estan deterio-rats i saturats. A més, seria fantàstic tenir als enginyers industrials al costat deles indústries del 22@ ...11 de febrer de 2002: L'Ajuntament i la Politècnica firmen el conveni on s'a-corda que la UPC serà qui ocupi els terrenys del Campus de Llevant. En unsquants mesos més s'ha de definir quins estudis s'hi faran allà.19 de febrer de 2002: l'ETSEIB acorda, per poc marge, acceptar la propostad'anar al Campus de Llevant. No tots hi estan d'acord, però es posen a deba-tre com haurà de ser la nova facultat.Març de 2002: Eleccions al rectorat de la UPC. Es produeixen canvis impor-tants: el rector sortint, Jaume Pagès, és qui més empenta donava al trasllat del'ETSEIB al costat del Fòrum. Un mes després de plegar, és nomenat nou"responsable" del Fòrum 2004. Com a mínim, demostra coherència amb lapostura adoptada com a rector, però no treu que tot el procés s'hagi fet moltd'amagat.Abril de 2002: arriba el nou rector, Josep Ferrer i Llop, catedràtic precisamentde l'ETSEIB. Durant tot el procés intern a Industrials, ell s'havia oposat al tras-llat, i durant la campanya electoral insinua clarament que si guanya, el temaserà revisat. Tant a Industrials com a l'ETSAB va obtenir la majoria dels vots.Maig de 2002: La UPC presenta, oficialment, dues propostes per ocupar elcampus de Llevant: una és la que ja existia, l'altre consisteix en crear un"Campus de l'Arquitectura i l'Edificació" on estaríem nosaltres i els aparella-dors. Evidentment, aquesta segona opció és la que prefereix el nou rector.Oficialment, la comunitat universitària ha de "debatre" les dues opcions, peròa la pràctica el trasllat d'Industrials està descartat. En aquest context, el direc-tor de l'ETSEIB, favorable a marxar, dimiteix. El nou director que surt escollittambé es contrari al trasllat.Juny de 2002: L'ETSAB manifesta el seu desacord rotund a marxar, espe-cialment per com s'ha plantejat el tema per part del rector. S'elabora un mani-fest on s'exposen els motius contraris a la proposta, acompanyat d'un estudiexhaustiu on es comparen diferents centres de la UPC per tal de demostrarque l'ETSAB no surt gens beneficiada si marxa al Campus de Llevant.Octubre 2002: El rector presenta una solució intermitja: enviar l'escolad'Aparelladors i una part, no gaire definida, del tercer cicle d'Arquitectura.Aquest nou campus seria, dons, més petit del previst.Novembre 2002: malgrat l'oposició de l'ETSAB, manifestada en dos reunionsamb el rector, aquesta solució és aprovada per la junta de govern de la UPCcom a proposta definitiva per desenvolupar.


menú del dia

4

3) ESTAT ACTUAL I ALTERNATIVES...

A hores d'ara, el "Pla Funcional del Campus de Llevant" jaestà aprovat, i la UPC està esperant una resposta per partde l'ajuntament. ÉS sabut, però, que tants canvis no hanagradat gaire a l'Administració, donat que l'opció de traslla-dar l'ETSEIB els semblava la millor.

Durant tot el procés, son moltes les variables que hanentrat en joc. És obvi que fundar un nou campus no es faamb 4 duros, i els diners son en bona part responsables detota la moguda. El solar, gratis (la UPC no podria compraraquell terreny ni en broma). Els diners que posa laGeneralitat per construir nous edificis (no en posaria tantssi només s'arreglen edificis existents). Un credit amb con-dicions molt favorables, que posaria una empresa america-na (no s'ha dit mai el nom) a canvi de patrocinar el nouCampus (si no marxa ningú al Forum, no els interessa). Ifinalment, els diners que posaria la Diputació de Barcelonaa canvi que fer fora l'Escola d'Industrials Tècnics, situada al'històric edifici del carrer Urgell (on també hi ha la residen-cia d'estudiants). Aquests, al principi, havien de ajuntar-seamb els Industrials Superiors al nou campus. Ara seguirienajuntant-se, però al Campus Sud, ocupant l'edificid'Aparelladors. Un lio, oi?

Dons no és tot. Quan es va parlar de traslladar l'ETSAB, esva dir que l'ETSEIB ocuparia el nostre edifici, provisional-ment, mentre s'arreglava el seu edifici (les dues torres quetenim al costat, que tenen fama d'estar força deteriorades).I un cop haguessin retornat a l'edifici seu, el nostre serviriaper els industrials tècnics i per laboratoris i "restos" variats.Us els imagineu, fent pràctiques en les aules Coderch?? Ésevident que el Rector Ferrer i Llop no va pensar en aquestsdetalls.

Les alternatives, en realitat, no son gaires. Omplir tota lazona que ofereix l'Ajuntament, i fer-ho sense crear capfacultat nova, passa forçosament per traslladar-hi algunade les grans escoles que formen la UPC. La proposta actual,ja és veu, no serveix per omplir-ho tot, ni garanteix que laUPC surti realment beneficiada després de tanta polèmica.Només faltaria implicar una altre centre, com Telecos, o laFIB, en el tema... A l'ETSAB, l'opinió majoritària dels quehan opinat és que no necessitem una escola nova, sinó unaescola millor: arreglar l'entorn dels nostres edificis, i acon-seguir de l'Ajuntament una major edificabilitat que permeticrear l'espai que ens falta a nosaltres i a l'ETSEIB, que tam-poc son tants metres com per justificar un trasllat.

El tema sembla estancat, però no ens hem d'enganyar: tardo d'hora, els esdeveniments es precipitaran, i llavors caldràestar preparats !!

Ordenació de l’area deDiagonal Mar i delFòrum 2004.La zona tramada en grisfosc correspont al cam-pus universitari ons’instal.lara la UPC. Unaullada rapida permetveure que està situat alcostat de les rondes(soroll, contamina-ció,...), mentre persobre hi ha el nou barride la Mina (el barri vellestà ben aprop, nopatiu). Això si, tot ben ala vora dels preciososedificis que s’estan fentpel Fòrum 2004... Quande fet estem en unsterrenys de Sant Adriàdel Besòs !

Imatge de la proposta d’ordenació del campusde Llevant. El projecte no estava pensat per capfacultat en concret. Però resulta que l’autor....ésel nostre exdirector, l’Eduard Bru ! un cop méscasualitats de la vida...


menú del dia

5

4) CONCLUSIONS:

Ha quedat clar que el tema ésconflictiu, i que de tantes vol-tes que ha donat ja comença asemblar una opereta. La princi-pal critica que s'ha fet és quel'opció d'enviar-nos a nosaltresva aparèixer de sobte, sensecap consulta, i quan ningú hohavia demanat. Darrera d'a-quest punt, les opinionscomencen a divergir. Peralguns, l'opció de fer-nos els"amos" del Campus de Llevantels sembla la correcte, per quesuposa un repte acadèmic,arquitectònic i urbanístic enor-me: una oportunitat única queno podem deixar escapar. Peròde seguida apareix un dubte:Si tan bona és l'opció, perquè el rector no ha volgut quemarxes la seva escola, l'ETSEIB? Sobretot, quan ja hohavien decidit?

La sensació que ha donat, tota l'estona, és que no vol mar-xar allà, i punt. Que prefereix quedar-se on està, amb elnucli de la UPC, al costat de les altres facultats i del flamantParc Científic que tenim persobre del Camp Nou. De fet, elsinformes oficials que ha publicatel rectorat parla de crear ungran campus "tècnic" alCampus Sud, ajuntant l'ETSEIB,els tècnics del carrer Urgell, itota la resta de coses que facinfalta, I l'idea sonaria molt be, sino fos per un detall: nosaltresno tenim cabuda en tot això, i lasolució, clar, passa per fer-nosfora, per enviar-nos a l'altrapunta de la ciutat. Sembla queno som prou "tècnics" pel nos-tre Rector. Després ve l'operacióde maquillatge, de convèncerl'ETSAB que el Campus deLlevant és el nostre "ElDorado", que la UPC apostatant fort per nosaltres que ensdona tot un campus nou detrinca. Que l'Arquitectura seràla punta de llança de la UPC, elsestudis amb més fama, amb lesinstal·lacions més modernes, en l'entorn més nou de l'àreametropolitana: el Fòrum. Sona molt exagerat, però noméscal que mireu els documents elaborats per la UPC i les actesde la Junta d'Escola on va assistir el rector. I tot, sense queningú de l'ETSAB hagués insinuat de marxar.

El cop més fort, aparentment, ja està parat. El Rector ha

assumit que l'ETSAB no volmarxar, i treballa amb altressolucions. Però la nostraescola segueix estant afecta-da per les solucions que sem-blen tirar endavant. Just quans'està parlant de canvis en elPla d'estudis, de possiblesnoves titulacions, de si elsaparelladors podrien acabardonant algun títols d'arqui-tecte "encoberts", o de coms'ha de dividir la carrera encicles, justament ara ensestan dient que enviaran unapart de l'ETSAB a l'altra puntade la ciutat. Això, senyors, ésuna espasa de Damòcles quepenja damunt nostra.

Des de DIAGONAL no prete-nem crear alarmisme, però si

posar l'accent en un aspecte que veiem perillós. Tenim lasensació que totes aquestes decisions s'estan prenentsense la nostra participació, ni dels estudiants ni de la prò-pia direcció de l'Escola. Però sobretot, trobem a faltar infor-mació, i ganes d'intervenir amb força en el suposat debatque va obrir el rector amb la seva proposta.

Per exemple, tota l'estonaestem parlant del Campusde Llevant com una opciódolenta. A la DEDAB podreuconsultar l'informe que vaelaborar l'escola sobre l'em-plaçament, un informe queva estar penjat només aljuliol al taulell de Direcció(replà entre PB i 1er pis). Irealment sembla una merdade solar, amb perdó. Però...s'ha fet cap consulta oficialsobre aquest tema a l'esco-la? Alguna conferencia perexplicar que passa? Algunaexposició sobre l'evidentrelació entre els canvis al Plad'Estudis i la part de l'ETSABque la UPC proposa enviar alnou Campus?

Francament, creiem que no.I això no és una critica, sinó

una invitació a treballar plegats per tal de poder sortir d'a-quest tema de la millor manera possible. La UPC segueixendavant amb la creació del Campus de Llevant, i nosaltres,a l'ETSAB, sembla que estiguem passant del tema, com quiamaga el cap davant del perill.

Companys, que perdrem el tren !!!

Proposta, molt imaginativa, d’una possibleampliació de l’ETSAB. Forma part de l’estudiell.laborat pel CPVS sobre el Campus de Llevant.Home, això.... si algun dia arribem a ampliar l’es-cola... esperem que surtin propostes més series...

Una altre imatge del mateix estudi, aquest copproposant un edifici per ampliar l’ETSEIB. Si si, ésaquest edifici amb forjats vistos que surt més capa la Diagonal... Almenys sembla més modern quela nostra possible ampliació, pèro francament, nofeia falta dibuixar propostes d’aquest calibre !


vox populi...

6

Sobre lla carrera...

Un dels avantatges que aquestacarrera duri tant, o que la "fem"durar... es la quantitat de gent quearribes a conèixer, gent de tot arreu,de tots els colors i conviccions, deedats diferents i personalitatsantagòniques.Doncs bé, puc afirmar i ratificar quetotes i cadascuna d'elles amb les quejo he parlat, ha pensat en algunmoment en deixar-la. No es estrany?

Tots recordem amics o companysde primer, que van decidir amb méso menys ajuda (del cos docent)abandonar i viure feliços en altresllocs, però no em refereixo a això.

A tots ens arriba un moment en queja no podem més, i agafaríem el pri-mer tren en direcció desconeguda,però en els estudiants d'arquitecturahi ha alguna cosa més.No en sé els motius concrets, pot-ser el ritme frenètic d'entregues, lesnits sense dormir, les correccions,les notes ... desgasta fins al límit.

Potser el malestar físic (mal d'esque-na, cervicals, tendinitis, ulls , migran-yes...) ens empeny.

Potser la eficàcia del pla d'estudis, lafacilitat per escollir grups i assignatu-res, la fantàstica organització en lesmatriculacions...

Potser la trobada amb alguns mem-bres del cos docent, amb aquellsdiscursos tan respectuosos i enco-ratjadors, segurament grans profes-sionals... fa que tinguem por de con-vertir-nos en alguna cosa semblant ipensem en fugir atemorits.

Potser la lluita constant amb aquestsinstruments infernals que ens fan lavida tan fàcil ; ordinadors, teclats,ratolins, impressores, plotters, foto-copiadores ...

Potser les magnífiques instal·lacionson rebem classes, amb aquests apa-rells precisos i infal·libles de projec-ció ....

Potser la visió del món professionaldel que tan bé ens parlen ...la por deno arribar a ser algú, de no respon-

dre a les espectatives , de no poderfer el que volem, de ser incompre-sos...

Potser el companyerisme i la com-petència sempre legal...

Potser ens preocupa no saber quines el camí a seguir, la veritable arqui-tectura, el que toca ...

Potser la nostra gran vocació defa-lleix...

Potser la mirada dels que s'assaben-ten que fas arquitectura....

Potser tan sols tenim por del futur,de nosaltres, d'estar desaprofitant lavida, de no saber que volem...

No ho sé, potser tot o potser res,no tinc la solució, tan sols el proble-ma.Malgrat això, molts seguim aquí, bus-cant motius, recordant anècdotes isobretot queixant-nos, però enda-vant... fins quan? Això tan sols ho sapel vent.

Nuria Villllarrublla

DESPIÉRTAME A LAS 16:15, TENGO ENTREGA

A la sombra de este mensaje, ilustrado en un DIN A-3, dormía una estudiante. No parecía descansar. Había caídode cansancio y yacía muerta a la espera que un grito o un empujón la resucitara a las 16:15.

No resultaba difícil imaginar que había pasado varias noches exprimiéndose en un trabajo. Trazando formas eideas mientras se desvanecían las horas de descanso.

Atrás habían quedado los dibujos del bloc, las escapadas a la biblioteca entre clases o las ideas brillantes que lle-gan en el metro o caminando por la calle.

La magia de la mente humana es que ignora su entorno. Del mismo modo que el preso sueña continuamente enla libertad, rodeado de rejas, ella había imaginado un buen proyecto en una lúgubre sala de estudio o entre los

agónicos tabiques de un piso diminuto.

Por desgracia los planos y las maquetas no son mágicos. No conocen más horas que las que hay, ni más lugarque una mesa o un ordenador. No saben mentir y ni mucho menos expresar, si no hay un potente trazo que losacompañe. Lo que aquella estudiante iba a presentar era el fruto de su muerte gradual, parecía por completo

imposible pensar en un proyecto positivo y expresivo. Una pequeña corrección acabaría con todo lo que habíahecho porque la fuerza de su trabajo se había perdido entre plantas, secciones, maquetas y renders.

Posiblemente el problema estaba en su pobreza como proyectista. Pero también podía ser el escaso tiempo que laasignatura destina en su programa.

¿Tú que opinas?


...vox populi

7

D'ENTRADA, UNA SORPRESA...

L'Irizar ens proposa de fer l'entrevista al seucotxe, per estar tranquils i fora de l'escola.Segons diu, cada cop se sent més aliè en aquestedifici. De camí al pàrking, comença la conver-sa....

DIAGONAL- Nosaltres estem moltes hores enaquest edifici. Sovint hi ha gent treballant a lanit, fent entregues...IRIZAR- Ja hi aneu a la nit i tot! Sou uns addictes!

- Totalment !- Una revista dels estudiants.... i que espereuaconseguir?

- Trobem a faltar moguda en aquesta escola(parlant de la motivació de la revista).- Jo em puc equivocar, però...soc tan pessimistaque crec que inclús la crítica, avui, és empresa.

- Més que criticar intentarem exposar proble-mes, i si no hi ha solucions, doncs... mala-ment. Ho deixarem estar.- Jo no us serviré de gaire llavors. Que voleusaber de mi?

- Com que ets un dels professors més cone-guts de l'escola, per fer el primer número,buscàvem algú que tingués coses interes-sants a dir a part de les que comenta o diu aclasse. Hi ha molts professors que venen aclasse i després desapareixen i no saps resmés.- Atenció, per què jo també funciono així!

- Si però en canvi les classes et surten mésriques. No tan sols el que és la matèria sinócoses relacionades amb el que és l'escola. Hiha molts professors que per més que els hipreguntéssim ... No ens dirien res interessant.- No se que us puc dir, no estic gaire ficat en l'es-cola....

UNA VISIÓ DE L'ENSENYAMENT: EL SENTITDE SER ALUMNE O PROFESSOR

- Què li sobra i què li falta a l'ETSAB?- Li sobren plans d'estudis i normatives. I canvis que en general, no crecque puguin modificar res. No tinc cap teoria prèvia per jutjar aquestescoses; no tinc ni tan sols un punt de vista professional, perquè... estic con-

vençut de la teoria del derrumbe i enaquest sentit suposo que no us interes-sa... És una convicció, no una anàlisi.L'anàlisi ja s'ha acabat. Ho dic així. Noés res apocalíptic. Alguna cosa hi haque ha canviat tan profundament que elprofessorat estem embogits, això estàclaríssim; amb la utilització d'un llen-guatge amb el que persistim, vulguisque no...si aquest professorat fos jovefaria igual perquè no té una altra alter-

nativa... genera confusió en els alumnes més que no pas aclariments.Penso que hem entrat en una era de tecno-ciència que genera un canviimportant, una canvi copernicà en la manera d’entendre-ho.

- Quan te'n vols adonar, ja ha passat..- Suposo que com tots els canvis; sempre entren com les pordioseras perla porta de darrera i avui més que mai, perquè avui no hi ha cap actitud dereverència cap a allò nou, com el món modern que ha tingut una actitudd'expectativa, un comptador geigger per comptar a veure quina tremolor,quina emergència hi ha.

- Un acte reflex.- Penso que s'ha acabat aquesta cultura, aquest vida i aquesta moderni-tat... M'enfonso amb ella. Ja en soc conscient, perquè ja no puc fer elcanvi. No em puc estirar la cabellera per sortir del meu present ni de lameva història. Estic pres amb ella i com que parlar d'un no és massaimportant, a mi el que em fot una micaés veure-us a vosaltres... No sé qui-nes intensitats teniu! Realment una deles coses que a mi més em van impac-tar de l'escola era...aquesta gent, on téles intensitats? I, potser les teniu, elque passa és que jo no les identifico,no les localitzo. He arribat a notar lesclasses com a... això és un suïcidicol·lectiu o què?

Inicialment, aquesta entrevista havia de sortir en el Nº1 de DIAGONAL. Llavors nova ser possible, perquè no teníem prou espai per publicar-la. Ara, per fi, podempresentar-vos, en "exclusiva", a un dels personatges més singulars que corren perl'escola: Narcís Irizar, professor de Historia de l'Art i l'Arquitectura a l'ETSAB.

Tan si l'heu tingut com si no, haureu sentit parlar d'ell. Estimat i odiat a parts pro-porcionals, és d'aquelles persones que no deixen indiferent a ningú. Les sevesclasses son "llegendàries", i els seus cops de geni, també. Paradoxalment, elldesitja passar el més desapercebut possible per l'escola, segons ens diu noméscomençar l'entrevista. I nosaltres, lluny de facilitar-li la tasca, li dediquem totesaquestes pàgines. Perquè creiem que professors com ell, que no et deixen indife-rent, s'han de cuidar. I les seves paraules, tan si estem d'acord com si no, son unainvitació a reflexionar sobre moltes coses.

Ja sabeu que aspirem a generar debats d'opinió a l'ETSAB: tot abans que callar-se i passar. Per això, us convidem a llegir aquesta entrevista. Amb vosaltres,Narcís Irizar.

estic convençutde la teoria delderrumbament: lamodernitat s’haacabat... ja m’en-fonso amb ella

Jo he arribat anotar les classes

com a... això ésun suïcidi col·lec-

tiu o què?!


vox populi...

8

- No hi ha ningú que reaccioni. Ningú que faci res. O pot-ser l'objectiu de tots és que no passi res, que ningú esmogui...- Jo no he arribat a cap conclusió. Jo no aclariré res perquègenero més preguntes que respostes, i en aquest sentit crecque hi ha un embogiment col·lectiu del professorat i de mimateix. Jo recordo classes que havia fet amb el altres fa moltsanys i ens les donàvem d'interpretadors. Hi havia algunsalumnes que, començo a pensar ara si no eren també unstramposos, que ens donaven l'escena. Lluir-nos perquèdesprés et fessin un examen que francament: "te digo quatropalabras para responderte con salero a lo que has dicho yvete a la mierda". L'altra dia vaig estar rememoritzant-ho...ivaig dir: però què estàsdient! Si això d’ara té unariquesa de continguts, i estàsdient coses que no eren ima-ginables quan estàvem aquíi ens creiem no se sabequién! Però si és brutal elque els xavals reben ara, elque saben, al costat de lossupuestos años celestialesdonde todo iba bien, laescuela era fantástica, y losalumnos eran magníficos, encanvio estos estan muertos yno sé qué... però què dius! Siresulta que saben i tenenuna mitjana d'exàmens moltmillor! Aleshores doncs... "haztelo revisar muchacho!" Algoanda mal también en mí; en mí y el profesorado. Jo li trobouna certa explicació de tipus tècnic-científic, que afecta alllenguatge: no estem preparats, ni vosaltres tampoc, per dirles coses amb teoremes. De dir les coses de manera moltdemostrable...

- És que avui en dia els estudiants saben el que volen, elque els interessa i la resta no els hi fa falta. Per això ja nohi mostren interès.- Exacte. Jo crec que va per aquí l'assumpte, tot i ques’hau-rien d’enunciar les perverses estratègies per treure el curs. Hiha un punt molt fotut d'agafar i dir "cony estigues quiet!" Perquè marqui una delimitació, un límit; perquè si no hi ha límit,les coses no estan clares. Recordem a Loos, o a Wittgenstein.Nosaltres estem embogint però ells també. No són l'alternati-va, encara no.

- Van arribar massa tard?- Massa d'hora.

- Massa d'hora a una època i massa tarda a una altra.- Exacte. Perquè aquells encara van voler repetir un 68 perexemple, quan no hi havia manera alguna.

- No tenia sentit?- No tenia cap sentit. Tenien un llenguatge i unes posturescontestatàries que tio...

- Una pataleta?- Una pataleta però que s'acaba amb "donde està la diferen-cia?" Perquè això acaba miserablement. Acaba que de la filo-sofia de la diferència, i de la filosofia d'això i d'allò altra, el quefaig és una distinció per mí. Porque cada uno quiere diferen-

ciarse con una diferencia en el sentido también loosiano deornamento respecto los demás. Filosofíes que en principi nai-xien com a alternatives, com Gilles Delleuze i, encara que siguidiferent, Jacques Derrida o Leo Tarh... tots els que han tocat eltema de la diferència, es llegeix, s'assimila com a diferènciarespecte de l'altre: diferència - distinció.

- Jo soc diferent perquè no vull ser igual als altres....- Esto acaba fatal! Esto acaba con un coche realment distinto yacaba con un tipo de servicios y de consumo realmente distin-to, una persona així acabava sent un “gurú”. Però avui veig unamassa...quan tinc els alumnes davant em generen una certainquietud, però d'una altra manera...veig una massa estranya-ment igualitària.

- Vulguis o no hi ha un patró que cada cop ens va confor-mant més d'una manera... allò que diuen del pensamientoúnico.- Exacte. Quina cosa és el que els hi dona aquesta dimensióigualitària? No sé si és una cosa "xunga" o és alguna altra cosaque mereixi donar-li una mica més de crèdit i estudiar què és.Però a primera vista no sé distingir si això és xungo o no. Jovaig tenir una alumna el curspassat a Història III, una tia queem va fotre un examen sobreun tema que no era gaire fàcil.Un examen de deu pàginesdenses, carregades de signifi-cat, amb el llenguatge ajustat:no hi havia punt de palla...Aleshores dic "tio, ara si que nosé ja on soc!" Perquè jo estava cremat. Feia 11 anys que esta-va fent segon i estava molt cremat... Suposo que la gent, quanmés jove és, més estrany els hi ets, i el teu llenguatge també,...i de cop i volta l'any passat vaig tenir amb Història III un curs,una experiència molt grata. Voldría creure que aquestes perso-nes són els embrions de l’home comú.

LA CRITICA EN EL MÓN ACTUAL

- Amb tot aquest panorama que dibuixes... quines pistes ointuicions de cara al futur ens donaries? Coses que facinprendre sentit a viure. Existeixen aspectes positius quepermetin construir, que permetin caminar cap algun lloc...?- En això no podem pensar només en termes d'escola. L'escolaper mi és un microcosmos on es produeixen coses que tambées produeixen fora. Entenc molt bé que estigui vist com a inte-ressant fer coses per batallar contra aquestapassivitat. No séque passa però sembla que engrassis millor la màquina enca-ra.

- Potser llavors et surt el tret per la culata...- Escolta, mira... Crítica heu de fer.Ha d’haver companyerisme,solidaritat... Els altres t'estan mirant ja des d'un punt de vista,que serà paranoic, en termes col·loquials... "Este está yahaciendo pasos para colocarse." I tenen certa raó malgrat laparanoia, perquè el poder està tan sol, tan aïllat, que el quebusca són representants de les masses apersonals, represen-tants amb qui parlar.

- És una curiosa manera de veure-ho. Vols dir que hem d'a-nar amb compte de no caure en la trampa?- La capacitat de representar s'autonomitza; no hi ha manerade representar la pluralitat i la diversitat actual. Per això consi-

La gent, quanmés jove és,

més estrany elshi ets, tu i el teu

llenguatge.


...vox populi

9

dero que el sistema electoral, i les democràcies actuals nofuncionen... Ara, jo tampoc tinc alternativa.

- Davant d'una lluita entre alternatives, t'agafes al queexisteix i que et molesti el menys possible, no? Cosesque s'estan presentant actualment com a possibles viesd'escapament d'aquesta situació estancada, des d'histò-ries de participació a nivell de fòrums socials, experièn-cies participatives com les de Portoalegre, o les de Rubí(participació ciutadana en l'elaboració dels pressupostosmunicipals) ... Ho llegeixes com a passes endavant ointents d'avançar?- Jo no simpatitzo per ara amb les ONGs. A la guerra deIugoslàvia, quan vaig veure que tot un exèrcit bio-polític anavacap allà per llençar bombes i després portar una massa bio-política de pallassos, inclososels arquitectes sense fronte-res, metges sense fronteres,...consentint, legitimant la guerrad'un imperi, d'una potència,que només són els E.U.A, jotenia algunes reticències, peròa partir de la guerra deIugoslàvia vaig pensar queeren uns fills de puta. Una altracosa és que, com totes les coses, s'ha d'anar aprenent a dis-criminar una mica. Vaig llegir un article d'un escriptor al poctemps d'haver-se donat aquella manifestació dels 400.000(parlant de la mani contra la cimera del FME que es va fer aBarcelona), molts més de la que van fer els sindicats el 20-Jt.I a més no era unitària. Em va semblar que allà hi havia cosesemergents, molt interessants. En part crec que tenia raó elperiodista en riure's: "mireu quins noms que es donen a símateixos: los cazafantasmas...estan jugant, són uns gilipo-lles". És cert el que deia, però el sol fet que només vegisaquesta dimensió ja té mala òstia. T'estàs fixant en unadimensió que és molt racional, quan potser aquí el que val ésla dimensió més irracional que això té encara, més germinal,més seminal que té, perquè és evident que encara no estàmadur. Si en lloc de contribuir a madurar-ho el que fas ésadoptar una actitud irònica i destructiva, sens dubte no estàsa la banda d'ells. Tampoc ets tan valent com per atrevir-te acriticar-los amb duresa perquè "entonces podrías ser malvisto por el público y tener un mal márketing. Són tíos conmucha visión del màrketing y la publicidad..." i se'n cuidaranbé de no dir determinades paraules, perquè després resultaque es troben als alumnes allà al costat, que han estat en la

mani. Per tant d'això se'n cui-daran, però a la que poden,sibil·linamente, casquen amb elsimple nombrar. Tal com nom-bres les coses tu ja estàs valo-rant. Hi ha una situació, unobjecte, un subjecte i tu els hidones un nom. Per no dir unconcepte... un nom. Tal comnombres, ja estàs valorant, ja

estàs ajudant a néixer o ajudant a ensorrar algo. Encara quela cosa sigui molt germinal, o per què és molt germinal, jaestàs "haciendo de comadrona, o lo contrario, asesinando."En aquell mateix moment ja ho estàs fent.

- Subscriuries aquella frase que diu "només estic segurquan dubto."? Que el dubte és com una senyal de que not'has deixat convèncer per cap de les opcions que t'hanpresentat?

- No. Hi ha sempre una colonització de les teves inclinacions;l'inconscient o el subconscient, com vulguis dir-ne. Sempre te'lcolonitzen, i la teva feina és fer la discriminació de què accep-to i què no accepto. D'aquí a acceptar el dubte com a metodo-logia, a la manera cartesiana, que significa una distinció entresubjecte i objecte de tipus cartesià... al final es fa un mode deviure també! No, no participo d'aquest mètode finalment eclèc-tic. Quan Descartes ho feia era revolucionari. Fer-ho avui coma mètode és "no me quedo con nada porque dudo de todo..."això és eclecticisme pur! Això és conservador! Jo ho tinc clar."Soy un hombre de certezas".

- Malgrat tot, seguir buscant per tal de trobar certeses.- I tant, i tant, clar, clar.

LES SEVES CLASSES, LA SEVA CARRERA

- Canviant de tema... Quina imatge penses que tenen elsestudiants de tu?- Noto que m'estan castigant bastant. Jo vaig entrar que no entenia ni idea d'arquitectura ni de fer classes i resulta que vaigtenir una recepció estupenda. Avui en dia, que porto 20 anysestudiant arquitectura i en sé, no sé si un ou, però bastant, henotat que m'estan castigant bastant, si parlem de les enques-tes. Dubto de coses jo també, però n'hi ha unes quantes queno dubto. I conec a gent que m'ha generat més d'un problema.És curiós perquè, avui per avui l'administració no les fa servir(les enquestes), però no deixa de ser una corda de control quealgun dia pot servir. A mi això em preocupa poc, però si que emva generar un problema moral de... Hòstia jo faig un esforç perfer-ho més bé; potser és que tinc una actitud que tampoc és lamillor; potser tinc un actitud que realment és de distància, i deseveritat.

- Creus que serveixen d'alguna cosa aquestes enquestes?Perquè molts estudiants potser pensen que no serveixenrealment per massa...- Doncs aleshores s'ha de parlar amb administració: escoltivostè ha de fer perquè serveixin per alguna cosa, o deixi detocar els collons, perquè m'estan fotent mal. Per tant agrairiaque si això realment no serveix per res algú tingués la iniciati-va de retirar-ho d'una puta vega-da. Jo ja he passat per una tesina,una tesi doctoral, una oposició,una altra oposició... són massesoposicions perquè em toqui haverd'estar demostrant coses cons-tantment. Em sento incòmode. Jotracto de ser lògic i tradueixo que,en alguna cosa, que jo no séquina, dec fallar. No sé si és unaqüestió de transmissió, o de con-tinguts, o és una qüestió de sensi-bilitat. Jo soc un tio bàsicamentde lletres i d'economia. No sé si hiha un divorci entre la meva sensibilitat i la d'ells. No sé que és.

-Al final però, el que pot dir si fas bé les coses o no, ésveure si les teves classes estan plenes o no. És un indi-cador.- Això era abans així. Ara ja és molt rar perquè et preguntes: Iaquesta gent aquí que fa! Donada l'actitud aquesta de "suicidiocolectivo"...aquesta gent aquí, què fa?! Tractant aquí de fotre-li i que tingui aquesta resposta... O li fotria una hòstia a unestudiant o li fotria una hòstia al rector. Necessito fotre-li una

El poder estàtan sol, tan

aïllat, que buscarepresentants

amb qui parlar

Les enques-tes m'hanfotut mal,

però jo troboque les

meves clas-ses són millorara que mai !

Tal com nom-bres, ja estàsvalorant, jaestàs ajudant anéixer o aju-dant a ensorrar


vox populi...

10

hòstia a algú, perquè això m'està fotent mal. I la meva reac-ció aleshores és separar-me més encara de l'escola. Això ésel que aconsegueixen. La reacció normal és aquesta.Vosaltres aquí i jo allà, el conflicte és geopolític total.

- A quines altres coses et dediques a part de l'àmbitestrictament docent? Comentaves que havies començatsense saber res d'arquitectura. Nosaltres no sabem si elsprofessors d'aquí són arquitectes o no. Alguns si, algunsno... Ni si havies fet la carrera d'arquitectura o haviesestudiat alguna altra cosa.- No jo no he fet la carrera d'arquitectura. Jo he fet Història,Filosofia i Economia. Vaig entrar aquí per mitjà d'un tio, queara no veig, que tenia confiança en mi. Segueix estant per

l'escola, però moltpoc. Era un momentdiferent, perquèaleshores encara hihavia aquella con-fiança, que vosal-tres encara teniuuna mica, però quellavors era molt forta

encara, de que aquí es necessita algú que foti de canó, quetingui força, consistència teòrica, per determinades actitudspolítiques que prendrem aquí dintre... Los tiempos iban endirecció contraria. Jo crec que l'arquitectura és el que més heestudiat a la meva vida, perquè he estudiat coses vàries, peròarquitectura porto 20 anys estudiant-la; res he estudiat tant.Era un professional que em dedicava als còmics i a la il·lus-tració, feia d'editor, el que s'entén en anglès.

- I ara a part de la docència, et dediques a alguna cosa?- Escribo, pero esto es absolutamente secreto. No guanyores. Vivo pobremente, perquè no guanyo ni una pela més delque guanyo aquí... i francament, es guanya poc.

- En general, però, hi ha molts professors d'aquesta esco-la que tenen algun despatx...- Bueno, el xollo és aquest. El xollo de treballar aquí és quete'n vagis cap a casa a fer d'arquitecte, que tinguis unsclients... aleshores treballar aquí deu ser un xollo. Allò: "hòs-tia, mira, me'n vaig a l'escola a fotre un rollo i tal".

- Tenen l'escola com un hobbie...- Com un hobbie... i en tiempos fué plataforma, en tiempos eshobbie, otros tiempos no sé... en fin. Jo crec que són gent queestà aquí ben assentada, i s'hi troba còmode i bé...crec, eh!No sé, només ho veig perquè no tinc massa coneixement detot això. Però també és la gent quede cap manera pot dominar cosesque un porta estudiant durant 20anys, de cap manera! L'ús deltemps es fa d'una manera o d'unaaltra. Jo realment m'he convertiten un professional; dolent o no,però en un professional de l'ensenyament. Perquè clar, eltema de la pedagogia és el tema de la transmissió!

EL PAPER DELS ARQUITECTES

- En tot aquest marc que estàs definint, quin paper creusque pot jugar l'arquitectura i els arquitectes? És un papertotalment minoritari, que afecta poc en el desenvolupa-ment de les coses? O creus que té capacitat de transfor-

mar quelcom?- No sé si el moviment modern va ser un somni de una capa-

citat pastoral, redemptorista...Llavors hi havia tot un llenguat-ge que ha desaparegut. Era un llenguatge on jo, l'arquitecte,transformaré el món i la vida dels demés! Jo, no sé si per bé oper mal, aquest llenguatge ja no el veig en els alumnes.

- I en els arquitectes actuals?- I en els arquitectes actuals tampoc, no? Ja no hi és. I pensoque avui estaria fora de lloc continuar amb això. Una altra cosaés considerar si una reactualització en un moment concretseria positiva o no... En aquest context actual, però, una acti-tud d'aquest tipus, la trobo fora de lloc. És una pretensió, que"en vez de transformar el mundo, lo que haces es dar la nota!"Jo quan sento el Bohigas parlant que s'han de fer cases per lajoventut, penso que ja està deixant enrere a altra gent que noés tan jove però que tampoc té una casa. Qui ha dit que el pro-blema és només de la joventut? Qui ho ha dit això? Qui ha fetaquestes declaracions? Aquest eslògan, qui l'ha fet? És uneslògan que li convé a l'arc parlamentari, perquè li convé dirque la joventut i la immigració són els únics que tenen aquestsproblemes, i que tots els altres tenen la vida resolta. Mentida!Això és el primer problema. Però el segon problema, i referint-me en el Bohigas, que no sé si està embogint o sempre ho ha

estat, no ho sé, és dir de fer pisos de 25 m2 per la joventut.Com si estes parlant d'una alternativa a les lleis del marcat.Perdona, reduir el pis a 25 m2, ja no és parlar des d'unainstància diferent de la del mercat, sinó precisament des de ladel mercat. Ho va corregir últimament...En una entrevista vaigllegir que no 25, 30. Algú li deuria dir, home... “No és que siguitan cara l'arquitectura, el que passa és que els sous són bai-xos”.- Segons el ministre, les cases estan cares perquè ens les

Jo he fet les carreresde Història, Filosofia iEconomia, però l'ar-quitectura porto 20anys estudiant-la!

El tema de lapedagogia ésel tema de latransmissió


...vox populi

11

podem pagar!- Porque es un pais opulento.

UN MÓN SECTARI ON COSTA MOURE'S

- Com deia el Guerra, "el que se mueva, no sale a lafoto..." Si algú es mou... Vivim en un món en que ja pas-ses a ser sospitós?- Heu d'anar amb compte amb mi, perquè soc molt dissolvent.Ja quan estava en un partit a l'esquerra, en temps de Franco,ja allà era molt dissolvent. Criticava donde yo estaba. Enaquest sentit, he jugado siempre a cerrarme puertas y a sertan disolvente que, en vez de crearme espacios y lugares, jomateix m'he tancat portes i jo mateix m'he anat autodisolvent,en certa manera, encara que "es así como pervivo y perseve-ro en mi ser", en palabras de Spinoza. No me n'arrepenteixo.Entres en col·lisió amb la realitat... Hòstia, és que hi ha unesxarxes de famílies... aquí val més pertànyer en una xarxa quetenir peles! El tema és pertànyer o no en una xarxa... unaxarxa de no sé, de política, famílies d'això, d'allò... Però tincuna sospita pitjor, em temo que "en New York ocurre lomismo".

- Ja ho diuen, que sempre copiem els models ameri-cans....- No, no és això, qui diu New York diu Paris... El que hi ha ésun "aparato de partido", no només dels partits, sino també ales empreses, a les universitats... El concepte d'aparato ésmolt rar. És un concepte de gent que no tenen problemes perhomologar-se, que encaixen. Pocas veces no encajan. I potsemblar que de vegades desencaixen tremendament, y estaes la mejor forma de encajar. A les families passa inevitable-ment. Hay un hermano que es preferido a otro y ya está. Aixòpassa, encaja. Si és just o no, és una mica tonto preguntar-s'ho. No hay que trabajar nada para ser del aparato, yo enca-jo y el otro no. I pots fotre les mil i una, que no encaixes. Arano preguntis per entrar en una empresa per si ets bo o dolent,la pregunta és: encaixes? Tard o d'hora ho veuran.

PER ACABAR, ALGUNESPREGUNTES CURTES....

- A quin any vas començar a fer de professor?- Jo vaig començar al Vallès, l'any 1982, a l'escola d'arquitec-tura. Feia classes de... Economia legal es deia? És una assig-natura, em sembla que ja no hi és.

- No, ja no existeix.I- Ya ves, por donde voy pasando va todo acabando... Emtemo que d'aquí a uns anys, foto el camp d'aquí i això s'aca-ba també. Jo soc un dels tios que ha tret de les darreres pla-ces, perquè ja no trauran més places de funcionari. En poden

treure alguna perquè tin-guin algú per endollar o...coses molt especials, porel mérito de no se que...

- Alguna pel·lícula queconsideris especial.

- Asesinos natos i Casablanca.

- Algun arquitecte que s'ha de conèixer?- Per simpatia, Mies. Si fos per dir algú que "conviene cono-

cer", et diria Wright. Com a "completitud", com a cosa que haquedat antiquada però que segueix sent font de moltes coses.Mies no diría que fos font de tantes altres. Però com a arqui-tecte davant del que et rendeixes, que representa com ningúuna època, el clàssic delmodern; no només clàssic,clàssic del modern. Duesvegades clàssic.

- Acabaries la SagradaFamília?I- Jo la destruiria.Directament. Com a runes es podria guardar en algun soterra-ni... pels nens.

- Recordes on eres el dia que es van inaugurar elsJ.J.O.O.?- Estava aquí i l'endemà me'n vaig anar a Las Palmas de GranCanaria, perquè m'havien convidat en un simpòsium, i a més,m'horroritzava la perspectiva de quedar-me a Barcelona, aga-fada per la policia, amb un tipus d'actituds d'autocomplacènciai de "salir en la foto" que em repugnaven molt... no no. Tambéhaig de dir que vaig aprofitar una oportunitat que se'm va brin-dar. D'una altra manera m'ho hagués hagut de mamar aquí! Tots'ha de dir!

- Aniràs al Fòrum 2004, si és que l'acaben?- A on està el Fòrum, jo vaig en direcció contrària! Tan mental-ment com viàriament.

- I per acabar, alguna recomanació als estudiants?- Mira, em va cridar l'atenció fa poc una escola japonesa, onfeien anar els nens despullats per acostumar-los a no patir pelscanvis de temperatura. Em penso que hi ha un cert retorn, quepotser sembla un exemple xungo....Sense tornar, en absolut, altema de "la letra,con sangre entra", trobo que els alumnestenen una actitut un tant tova que no correspon a la duresa tre-menda que té el mercat en aquests moments. Hi ha d'haver unretorn a una certa duresa. Hi ha hagut una generació de paresque ara tenen 50 anys que han pencat com a fills de puta perpagar la hipoteca i per què el nen estudiï. No eren les famíliesaquestes con apellidos conocidos, sinó tot un nou tipus degent, que té tot el dret del món, però que, a vegades, massesvegades per aquelles cases no ha passat mai un diari, un lli-bre, una valoració d'una peli, d'uns fets, en termes econòmics,polítics, estètics,... de simple parla, d'entreteniment, on hi hagiun vocabulari que es va enriquint amb les valoracions de lescoses... Hi ha hagut tanta dedicació calvinista a fotre peles. Hiha un alumnat que em sembla que s'equivoca.

- No han tingut les bases per entendre la universitat?- O no en aquesta, potser en una altra. És un camp molt espe-culatiu i perillós, perquè llavors aquí podríem acabar tipus PP,decidint qui te dret a estudiar segons que. Jo no tinc perquèficar-m'hi amb això. Però que és un tema pelut. Perquè el temadels itineraris em sembla realment discriminatiu. No se si s'estàacabant la molt il·lustrada educació universal. No sé si tots elsuniversals s'estan acabant també.Ho podem invertir: l’homecomú està retallant figures, estructures, impostures. És unmonstre, però és la vida! El que mor tenia que morí.

Entrevista feta per Benji Aguilar, Albert Comerma i Xavi Jordà.

Mies és el clàs-sic del modern:representa com

ningú una època

Soc molt dissol-vent: por dondevoy pasando todova acabando


guia decent...

12

Dibuix I, segona part...En el número 1 us vam explicar, una mica, en que consisteixl'assignatura que més gent suspen a primer. Però faltava, hovam prometre, una segona part, on hi hauria els punts devista de varis professors. També vam convidar a qui vulguésa explicar-nos la seva experiencia personal, alguna anécdo-ta, alguna queixa. NO HEM REBUT RES, CARALLOTS !!Davant d'aquest lamentable silenci colectiu, que intentaremanar combatint, us explicaré una mica la meva propia expe-riencia… segur que alguns s'hi sentiran identificats.

En total son bastants profes, alguns porten anys i anys aquí(això no implica forçosament que siguin bons, però tampocdolents eh !!). En realitat, la figura de "responsable" no exis-tia fins fa dos anys, eren els mateixos profes que asumien ellloc de "jefe" rotatoriament. Sembla ser que, per alguns,aquest sistema no funcionava be, i és va decidir canviar-ho.L'Ernest Redondo, abans profe de Dibuix III, és des de lla-vors l'afortunat professor responsable de Dibuix I. Semblaser que aquest canvi no ha estat del gust de tothom, perqueamagar-ho, ni per la forma ni per les intencions. Que constien acta, ja està. Coses pitjors passen en aquesta escola, imalgrat tot seguim passant cursos, oi? Ja s'apanyaran…

Per saber com veuen els profes la seva materia, hem pre-guntat unes quantes coses a dos d'ells: el propi responsa-ble, l'Ernest Redondo, i un professor que porta més anys, elJose Luis Ros, que molts ja coneixeu.

"Fan falta més hores per Dibuix I ?"Tos dos recorden que abans es feien més hores, que el Pla del 94va suposar una retallada important. Segons Redondo, hi ha menystemps però es demana un nivell equivalent al que s'ensenya. Diuque s'haurien d'ensenyar més coses, però no a base d'atapair elprograma. Es preveu fer varies optatives per estudiants de 1ercurs, que serveixin de complement. Segons en Ros, la durada reald'un quatrimestre (3 mesos) es realment poca: "desde luego quefaltan más horas!" Diu que els estudiants son conscients que lamajoria, a la primera, suspendrà, pero que aprenen igualment.Quan Dibuix I durava 9 mesos, també deien que feia falta méstemps, aixi que tot es relatiu…

"Que es demana exactament a un alumne?"En Ros diu "saber transcribir unos objetos arquitectónicos al papel,y saber imaginar aquella que no se ve". Per en Redondo, es trac-ta de poder descriure un elements arquitectonic, senzill o complex.En segona instancia, poder fer apunts rapids i àgils, en maxim 2hores, i finalment, dels mateixos espais, poder dibuixar-ne unavista de memòria, amb les dades que s'han près al croquis i elsapunts in situ. Saber imaginar els espais, en definitiva. Per en Ros,més genericament, es tracta de donar una base que l'alumne puguidesenvolupar a Dibuix II i III. Com veieu, uns i altres opinen sem-blant, tot i que pensin en exercicis concrets diferents… En això ésnota tots els anys d'ensenyar el mateix: els metodes poden canviar,però el fons no.

"Hi ha prous professors per tanta gent?"Segons el responsable, en Redondo, ja hi has prous profes. A ell lipreocupa més que tots treballin en la mateixa direcció, que seguei-xin les pautes marcades per adaptar l'assignatura. En Ros diuaquesta materia la relació entre alumnes i professor és molt per-sonal.que "mas profes no estarian de más, pero yo puedo decirque conozco a mis 33 alumnos". Recorda que ens els ultims anyss'ha reduit notablement la llista de professors, per jubilacions i

morts sobtades, i destaca que cap d'aquests ha estat subtituit peralgú nou. Per ell, el "boca a boca" acaba sent fonamental, perquetothom apren dels altres companys.

"Cada professor evalua a la seva manera?"Deixant clar que és una opinió personal, en Redondo diu que nohauria de ser aixi, malgrat les evidencies (que ell reconeix) de queaixò passa. En Ros considera que tots comparteixen els criterisfonamentals (proporcions, fugues, traç,…), i que els gustos decada un (ombres, vegetació, …) no surten en només 4 mesos declasse…

"Hi ha alguna quota d'aprovats per quatrimestre?"Tos dos neguen aquest punt, i afirmen que cada curs varia denivell. Coincideixen també en dir que els ultims anys el nivell habaixat més del normal, que ara està al mínim. En Redondo comen-ta que s'està demanant el mínim, que no es pot baixar més el llistó:"hem erradicat el virtuosisme", afirma. Considera que caldria feralguna cosa, per exemple alguna intensiva al setembre, abans defer Dibuix I.

"Estan prou motivats els alumnes?"L'Ernest Redondo creu que faria falta algo per motivar més, comper exemple anar a dibuixar arquitectura "de marca", que motivimés que una cadira (per exemple). Evidenment, les hores disponi-bles no donen per gaires maravelles. El Ros creu que la majoriad'alumnes enten la importancia de l'assignatura, que estan moti-vats, contents i interessats. Almenys, els seus alumnes…

"Existeix l'alumne perfecte? I l'impossible?"En Ros valora molt l'actitut de compromis i entrega d'un alumne,lluny dels que només volen aprovar. No veu be el que anomena"especulacion" al voltant de l'assignatura (…).Diu que mai s'ha tro-bat un alumne "impossible", que intentaria ajudar-lo pero que alfinal "las cosas caen por su propio peso". El Redondo coincideix,és evident que qualsevol professor prefereix un alumne entregat aaquells que només busquen l'aprovat. I reconeix haver-se trobatalgun alumne "negat", pèro que aquests no tenen més remei queesforçar-se.

"Finalment… que us va portar a fer de profes?"En Redondo es justifica en la motivació personal, que li agradavael dibuix. De manera semblant, en Ros recorda com va trobar-se,fa anys, amb les ganes i la capacitat de donar classes, coses quemanté intactes avui en dia: "tengo 66 años, podria haberme jubila-do ya. Me siento a gusto dando clases".

Com a conclusió d'aquesta "GUIA DECENT" dedicada a Dibuix I,només dir que tots heu passat ja per les sensacions que ens creaaquesta assignatura. Els que sou de 1er, ja l'he passat també, isegur que molts heu suspès. El que us escriu això va repetir 3cops. La primera, un desastre, realment no en tenia gaire idea dedibuixar. Una cosa era entendre el que es demanava, i l'altra acon-seguir dibuixar be. A la segona va millorar algo, però no li podiadedicar gaire temps, i al final ens van tocar fer apunts d'edificisclàssics: jo sempre he pensat que allò va ser una putada, amb elsanys he entès que encaixar cubs i dibuixar capitells demana elmateix esforç, però llavors no ho veia aixi, i a l'exàmen final vaigplegar. I el tercer cop, armat d'hores lliures per poder dibuixar, idibuixar, i dibuixar, finalment vaig aprovar amb una nota proudecent. Potser era perque ja em tenien massa vist, o potser perqueper fi havia après a dibuixar. Algo devia aprendre, perque encaraara alguns companys em demanen que els faci dibuixos pels seusprojectes… i això que a mi no m'agrada dibuixar!!

En resum: a dibuixar s'apren dibuixant. I si a més t'agrada dibui-xar, aprofita-ho…


que puc fer?

13

Programas informáticos útiles en general:

Winrar: Compresor mucho más potente que el conocido winzipy con las mismas opciones. Permite comprimir archivos gran-des para que quepan en uno o varios disquetes y crear archi-vos autodescomprimibles para llevar a cualquier ordenador.http://www.softonic.com

ACDsee: Programa de visualización de imágenes de diferentesformatos. Te permite ver todas las imágenes que tienes en undirectorio o en tu disco duro de forma rápida y con botones deadelante y atrás. Muy útil para hacer un repaso rápido de lasimágenes o para presentaciones a pantalla completa.http://www.softonic.com

Programas informáticos relacionados con la arquitectura:

Web donde podréis encontrar muchos bloques para el Autocad.Especialmente útil.http://www.galiciacad.com/portada/

WinEva: Programa de cálculo de estructuras muy útil para eltrabajo de la asignatura de Estructuras III. Si se instala sepuede usar durante treinta días sin necesidad de comprarlo ode saber el número de serie.http://tecno.upc.es/WINEVA/versio3.htm

Otros enlaces de Arquitectura:Web de la Mancomunitat de Municipis de Barcelona donde sepueden encontrar planos urbanísticos y topográficos junto afotoplanos de dichos municipios.http://www.mancomunitat.amb.es/cardig/

Web del ayuntamiento de Barcelona donde se pueden conse-guir planos parcelarios y urbanísticos a diferentes escalashaciendo búsquedas por la calle y el número.http://www.bcn.es/guia/welcomec.html#dirpost

ACTIVITATS CULTURALS DEL ’ E T S A BLa subdirecció d’activitats culturals de l’escola ens ha fetarribar un avanç dels actes previstos pel segon quatri-

mestre. Preneu nota !! -----

11 de Febrer a les 12.30. Sala d'Actes de l'ETSAB.Conferència inaugural del segon quatrimestre a càrrec de l'ar-quitecte Eduardo Arroyo.

-----11 de Febrer a les 19.30. Vestíbul de l'ETSAB.Inauguració de l'exposició de planos i dibuixos de l'arxiu histò-ric de l'Escola. De l'11 al 28 de Febrer.

-----Dimarts 18 de Febrer a les 19.30. Sala Torres Clavé del'ETSAB.Inauguració de l'exposició de dibuixos de l'arquitecte uruguaiàAnibal Parodi.

-----Dimarts 25 de Febrer a les 12.30 i Dimecres 26 a les 12.30.Conferències a càrrec de l'arquitecte uruguaià Anibal Parodi,en el marc de l'exposició dels seus dibuixos.

-----Dimarts 11 de Març a les 13.30. Vestíbul de l'ETSAB.Inauguració de l'exposició "Deu anys d'apunts de viatge al'ETSAB (treballs en ruta de la secció anàlisi plàstica). De l'11de Febrer a l'11 d'Abril.

-----Dimarts 11 de Març a la Sala Torres Clavé de l'ETSAB.Inauguració de l'exposició de projectes d'estudiants Sòcratesde l'ETSAB del curs 2001-2002. De l'11 de Març a l'11 d'Abril.

-----11 d'Abril a les 19.30. Sala Torres Clavé de l'ETSAB.Inauguració dels projectes pel concurs "pladur" per a estu-diants d'arquitectura, de l'any 2002.

Esta nueva sección nace con la ambición de ayudaros a encontrar todo lo que necesitéis en Internet. Iremos propo-niendo una serie de enlaces de páginas web y servidores ftp que nos facilitaran el trabajo y nos ahorrarán tiempo.

Si deseas que publiquemos enlaces sobre algún tema concreto, envía un mensaje al correo electrónico de la revista.

Enlaces de la facultad de arquitectura:

http://www.upc.es/etsab/Página oficial de la escuela de arquitectura donde podrás encon-trar información sobre los diferentes departamentos y profesores.

http://www.upc.es/etsab/associacions/delegacio/catala/dedab.htmPágina de la delegación de estudiantes donde se explica su fun-ción y actividades. Están en obras esperando la versión definitivade la página.

www.etsaweb.tkWeb de la escuela llevada por un grupo de compañeros. Es decarácter no oficial y en ella podréis encontrar des de material deautocad hasta comentarios sobre los profesores.

http://pobladores.lycos.es/channels/gente_y_ciudades/etsabMás conocida como la página de "Los Pobladores". Tampoco esoficial.

http://sapiens.ya.com/lwdj/htm/menu.htm"La web de Jordi", sencilla pero con un gran contenido. No esexplícitamente una web de la ETSAB, pero hay alguna referencia.

Enlaces sobre el Forum 2004 y el Campus de Llevant:

http://www-cpsv.upc.es/documents/Opcio_C.pdf (Archivo pdf)Trabajo en que se presentan algunos elementos de reflexiónsobre la posible implantación del campus de arquitectura y edifi-cación en la zona del Forum 2004

http://www.mcrit.com/BRIC/Not%C3%ADcies/BRIC_Forum2004.htm Resumen sobre los arquitectos que intervienen en la cons-trucción de los diferentes edificios del Forum 2004.

http://www.barcelona2004.org/serveis/aut00000111.nsf/Public/planol Plano de situación de las diferentes actuaciones en lazona del Besos para la celebración del Forum 2004.

http://www.bcn.es/urbanisme/forum2004/welcome.htmPaseo virtual por los diferentes edificios del Forum en 3 dimen-siones e información sobre diferentes aspectos urbanísticos delproyecto.

Esperemos que te sean de utilidad estos enlaces. Podrásencontrar más en el buscador de Internetwww.buscadorarquitectura.com


planetarium...

AriesVida socialLos reyes majos se portaron. Tetrajeron pareja!! ahora solo tieneque durarte...Proyectos Le debes la vida a los compensa-bles, a ver si este cuatrimestreespabilamos. UrbanismoPor muy lejos que vaya tu viaje... elurbanismo te perseguirá. Tendrásque ser más rápido! Consigna : espabila

TauroVida socialConfías mucho en este viaje. No tedecepcionarán, ni el destino ni lacompañía.Proyectos Estas tranquilo, porque no esperassorpresas en la nota, ya currastesuficiente.UrbanismoNo te lo crees ni tu. Guau!! Con lomal que empezaste el curso, y aúnaprobarás... Consigna : disfruta

GéminisVida socialHuye de la luna llena, porque si tesale más pelo... no habrá quien se teacerque.Proyectos Acabaste a tope, y ya tienes ganasde empezar el siguiente cuatrimes-tre. Y las vacaciones?UrbanismoVas a echar de menos las teóricas deurbanística... con lo que a ti te gus-taban!! Consigna : relájate

CáncerVida socialMenos mal que a tu fama no le ocurrecomo a las costas gallegas, no haynada que la estropee!!ProyectosEstás inseguro... tu ya sabes por qué.Se notaban demasiado esas "refe-rencias"UrbanismoY creías que no se podía pasar peoren una clase... espera y verás!Consigna : paciencia

LeoVida socialSi el año va tan bien como la fiestade año nuevo... Este año promete!Proyectos Proyectos lo tienes como las uvas(atragantado) pues no te queda nada,sabes?UrbanismoLa Barbie Urbanista y el KenSecciones se han quedado sin pilas. Yahora que? Consigna : ánimos!!

VirgoVida socialEstá bien que vayas de rebajas, peroevita colgarte carteles de saldo.Proyectos Si encuentras un chollo de proyectoy de profe... corre la voz!!UrbanismoAquí las rebajas son peligrosas,sobre todo la oferta del 3 x 2.Consigna : alerta

HORRORÓSCOPO...........................................................

14

un poema cargadode...

Mil ejemplares de la primera edi-ción que se agotan nada más salira la luz, un público universitario, yalgún que otro aficionado a lapoesía... Nos dimos cuenta quecon sólo sacar tres o cuatro poe-mas en cada número nuestros lec-tores elevarían la media del sec-tor, ¡menudo favor al mundo inte-lectual con tan poco esfuerzo!Mándanos tus poesías y si quiereste las publicamos, y si no escribestodavía pues anímate, y si no porlo menos disfruta leyendo y apren-de, ¡verás qué bien!

Federico García Lorca

Romance de la luna, luna.

La luna vino a la fragua con su polisón de nardos.

El niño la mira mira. El niño la está mirando.

En el aire conmovido mueve la luna sus brazos y enseña, lúbrica y pura,

sus senos de duro estaño. Huye luna, luna, luna. Si vinieran los gitanos, harían con tu corazón

collares y anillos blancos.

Niño, déjame que baile. Cuando vengan los gitanos,

te encontrarán sobre el yunque con los ojillos cerrados. Huye luna, luna, luna,

que ya siento sus caballos.

Niño, déjame, no pises mi blancor almidonado.

El jinete se acercaba tocando el tambor del llano. Dentro de la fragua el niño,

tiene los ojos cerrados. Por el olivar venían,

bronce y sueño, los gitanos.Las cabezas levantadas y los ojos entornados.

Cómo canta la zumaya, ¡ay cómo canta en el árbol!

Por el cielo va la luna con un niño de la mano.

Dentro de la fragua loran, dando gritos, los gitanos.

El aire la vela, vela. El aire la está velando.


...planetarium

LibraVida socialComo tengas que mandar postales enel viaje a todos tus amigos. Vas listo!!Proyectos Cogerás con ganas el siguiente pro-yecto. No las pierdas por el camino.UrbanismoEs la bestia negra que acecha en tusvacaciones... esquívaloConsigna : tráenos un souvernir...

EscorpioVida socialEres un yogurín y últimamente tesientes irresistible, pero ya sabes...a mí me daban 2! ProyectosNo está claro como acabara la rela-ción amor-odio con tu profe... las dosopciones son repugnantes!!UrbanismoExistía, por fin encontraste aquellibro de urbanismo en la biblioteca! Ysolo le faltan las 15 páginas centra-les!!!! Guau... Consigna : a triunfar,"pitisui"!!

SagitarioVida socialNecesitas una inyección de autoesti-ma, una excursioncilla, una borrache-ra... pues ala, al trapo!!Proyectos No sirve que como excursión visitesel solar de proyectos... que se te vevenir...UrbanismoCreías que ya no ibas a aprendernada más en urbanismo? pues noastros no lo ven claro...Consigna : desconecta

CapricornioVida socialEs inútil que culpes a la luna de lotuyo con el alcohol. Hay cosas queescapan a los astros.Proyectos Esta vez si, ya lo verás, lo vas a bor-dar. No descuides los primeros díasde clase. Son importantes.UrbanismoSin cambios notables, es decir, queseguirán sin entender tus ideas... y sise las explicases en un PowerPoint?Consigna : abstente

AcuarioVida socialTienes menos marcha que un gato deescayola!! No te cortes y lánzate alruedo!!Proyectos Tu super-profe te ha desilusionado...que no lo note demasiado... los divostambién lloran.UrbanismoY si resulta que te gusta y todo?Tranquilo, cuando Plutón entre en lafase de Júpiter se te pasará.Consigna : sal más

PiscisVida socialTu pasas de viajes, porque sabes quedonde se liga es en la nieve... ay,pillín!!Proyectos¿Por qué no puedes proyectar libre-mente? Pareces Mel Gibson enBraveheart... una causa perdidaUrbanismoLa próxima vez que expliques el pro-yecto, imagínate al profe vestido dedrag-queen! Verás que bien te expli-cas...Consigna : pruébalo

.............................................................................by: Trama

15

Joan Margarit

Tinc, ja, un estil definitiu: la llum,com part d'ordres més grans, la trobaré

al cub de pedra grisa, vora el mited'un rude basament de travertí.

Parets de vidre i marbre verd, i sostres plans i blancs construïren la noblesa de l'espai, fa molts anys a Montjuïc,

amb uns arbres darrere d'unes llàgrimes tan sumptuoses com ho és la pluja.

Nos congratulamos de tener una primerapersona que nos ofrece una poesia suyapara estrenar sección. Por cierto, preferi-mos felicitar a personas y no a pseudoni-

mos, pero gracias igualmente.

Con esto vereis que cuaquier loco queescriba cuatro rayas puede ver publicada

su obra... asi que animaros !

Corpse

Te echaré en cara el beso de la muerteTendré que dejar la vida querida

Al tiempo que mi fama queda olvidadaY es por tu paso que corro tal suerte

Pero en todo ello mi alma será fuerteVolverá a bucar a la mujer queridaY podrá así sanar la eterna herida

Pues no bastará si mi sangre vierte

Volará sobre el río como fuego

Llevará consigo su amor del cieloNo arremetiendo nunca contra su ego

Se enfrentará a los infiernos como hieloPor eso no te pido ni te niegoPasar por mí dejándome ciego

"HABLAMOS DEMASIA−DO. DEBERÍAMOS

HABLAR MENOS Y DIBU−JAR MÁS. A MI PERSO−NALMENTE, ME GUS−

TARÍA RENUNCIAR A LA

PALABRA Y, COMO LA

NATURALEZA ORGÁNICA,COMUNICAR CUANTO

TENGA QUE DECIR POR

MEDIO DE DIBUJOS".

GOETHE

(PREN NOTA, ALBERT !)

DIAGONAL DIU NO A LA GUERRA !!

Documents

diagonal. 02