Diari de l’EMMA

Capítol 1 Estimat diari, em presentaré:

Sóc una anomenada Emma, que visc en un país molt petit que es diu Lummerland, amb el meu conductor “Lluc el maquinista”. Tinc una via fèrria pròpia per on m’encanta viatjar-hi. Tothom diu que sóc molt bona. Quan m’ho

diuen em fico vermella com un , però m’agrada que m’ho diguin. Reconec que potser sóc una mica passada de moda, perquè només estic

formada per una peça. Tot i això tothom m’estima i jo em sento bé i feliç vivint en aquest gran país.

Quan en Lluc puja a la cabina em fa un pessigolleig !!!!!. Quan el meu maquinista em fa córrer pels carrils serpentejats i travessem els cinc túnels de punta a punta de l’illa, jo xiulo i esbufego de l’alegria que sento.

ÉS FANTÀSTIC VIURE EN AQUEST MERAVELLÓS PAÍS!!! Dins la meva cabina només hi puja el gran “Lluc el maquinista”, cosa que em fa

sentir molt trista , perquè a mi m’agradaria que pugés tothom , per poder gaudir de la meva velocitat i els molts bons viatges.

Jo crec que això ho aconseguiré gràcies a les meves grans idees, juntament amb en Lluc.

Capítol 2 Saps què, diari ? Avui he nedat !!

Érem a la platja i veia que en Lluc estava preocupat perquè en Jim no

arribava. Llavors quan l’ha vist arribar se n’ha alegrar molt . A continuació jo els he portar amb la meva locomotora a alta mar, fins que hem

desaparegut a l’horitzó . En Jim, que encara no em coneix prou, no es podia creure que jo no m’enfonsés a l’aigua i per aquest motiu li feia una mica de por. En Lluc l’ha tranquil·litzat i és que jo sóc una màquina molt especial Ha estat una nit entretinguda per totes les aventures que hem passat. Jo m’he sentit còmoda quan ells dos parlaven de les seves coses i jo escoltava el soroll de les onades.

Capítol 3 Estimat diari, quina gana hem passat !! Durant tot el dia en Jim, en Lluc i jo hem estat vagarejant per tota la ciutat. Ja s’havia post el sol i les teulades d’or començaven a brillar amb la vermellor dels últims raigs de sol.

Mentre caminàvem, jo mirava el paisatge de la ciutat, les cases eren molt modernes i les botigues ja començaven a tancar. Aleshores hem notat que teníem molta gana .

En Lluc i en Jim han pensat d’anar a buscar aliment però no tenien la moneda mandalina. M’han deixat en una plaça mentre ells han anat a buscar l’aliment. I jo m’ he quedat sola a la plaça ! i , poc a poc, s’ha anat acumulant molta gent al meu voltant.

Al cap d’unes quantes hores en Jim i en Lluc han tornat cansats i sense res. Quan han vist tanta gent al meu voltant, en Lluc ha tingut una bona idea per poder guanyar uns quants calés.

La idea d’en Lluc era fer una caminada amb mi , però com que la la gent tenia molta por , primer hi han pujant ell i en Jim i quan he arrancat tota la població s’ha espantat. Solament s’ha quedat un personatge molt petit : en Ping Pong que els hi va oferir menjar : ous centenaris, puré d’escorça d’arbre, pell de serp, mandonguilles de formiga, amanida d’antenes d’escarabats voladors,... sortosament al final els hi ha portat una gran varietat d’arrossos. Han menjat fins explotar .I a mi també m’han alimentat

Capítol 4 Estimat diari, avui ha començat una extraordinària aventura!

El petitó d’en Ping Pong ha anat corrents a beure’s la seva lleteta de bona nit ,

llet de sargantana , que ja m’ agradaria a mi un got d’aquesta llet !

Quan ha tornat, en Lluc li ha preguntat d’on treia tot el menjar que ens portava. A mi també em picava la curiositat per saber-ho .

Llavors en Ping Pong ens ha dit que l’ havia tret de la cuina del palau imperial, ja que era el trenta-dosè nen dels nens del senyor Xu Fu Lu Pli Plu, el cap dels cuiners del palau .

Ens hem quedat bocabadats I encara més quan hem sabut que l’Emperador

no menjava perquè havien raptat la princeseta Li Si, la seva filla .

Si en Ping Pong ens pogués dur davant de l’ Emperador, es podria solucionar el problema de construir-me una via fèrria .

En Lluc ha llegit distretament en dos bastonets, dos poemes que tractaven de la filla de l’ emperador .

Més tard he portat a passejar a en Ping Pong i hem fet cap a una plaça on hi havia un cartell que deia que l’ emperador oferia una recompensa per qui rescatés a la seva filla Li Si .

Quan en Ping Pong se n’ha anat a dormir a la cuina del palau, els meus amics han pujat damunt meu i han començar a parlar dels rescat de la princesa.

Seria una aventura molt emocionant...!

Capítol 5 Avui som dijous ,11. Ara mateix l’emperador, en Lluc, en Jim i jo estem recorrent els passadissos de palau.

Estic bastant nerviosa , perquè en Ping Pong s’ha perdut. De sobte he sentit a en Lluc i en Jim que cridaven: “És allà, darrere del cortinatge de palau!! “ En Ping Pong havia caigut en un somni profund!! No sabia com reaccionar. L’emperador en saber-ho ha portat a en Ping Pong al llit de palau. En senyor Xu Fu Lu Pi Plu , el cap de cuina, ha cuinat uns plats mmmm........ Boníssims!! Després de l’àpat l’emperador i nosaltres hem passejat per una gran terrassa. En Ping Pong per fi es va despertar Ufffff!!

Què tranquil·la em vaig quedar!! En despertar-se s’ha pres un cacau i panellets. A l’hora de sopar hem anat de la terrassa cap a la sala del tron, que estava il·luminada amb moltíssimes llànties.

ERA ESPECTACULAR!!! I han entrat 21 savis, carregats amb llibres i papers. Ens han assenyalat on era la Ciutat dels Dracs.

A l’endemà amb uns termos d’or plens de té, hem partir cap a la Ciutat dels Dracs.

Capítol 6 Hola estimat diari, avui dia 18, estem apunt de sortir del desert, heeeeee!!

Per fi !, no podia més, però ara estem en una regió més xunga i complicada, la regió de les Roques Negres.

Aquell pseudogegant, ens havia dit: “Aneu per on aneu, no heu de sortir mai de la locomotora perquè a la regió de les Roques Negres, quan es fa de nit, les temperatures són de molts graus sota zero”.

A mi això em va fer molta por, però hem continuat avançant. En Lluc ens va proposar a mi i a en Jim Botó de continuar quan es fes de dia, però les Roques negres s’engolien la llum i a més a més jo m’estava quedant sense carbó i només estàvem a mig camí!!!

I no és per fer-me la interessant, però jo he resolt la situació: el vapor que sortia de la meva xemeneia s’ha gelat amb l’aire fred i ha caigut fet neu la qual ha cobert les Roques Negres i així ja no podien engolir-se la llum.

DE COP EL CAMÍ S’HA FET VISIBLE !!!!!!!!!!!!!!

Capítol 7 Estimat diari, avui no m’hauries conegut ! Jo, disfressada de drac !!!!!!! Ha estat el dinovè dia que viatjàvem i pensàvem que érem molt a prop de la Ciutat dels Dracs, però per molt que ho sabéssim havíem de pensar com hi podíem arribar. A mi em faltava carbó. Ens hem trobat a un mig drac anomenat Nepomucè. Que ens ha ajudat a entrar i obtenir informació sobre la Ciutat dels Dracs. M’he hagut de disfressar de drac: tenia papers verds enganxats per tot el cos , unes punxes grans i punxegudes que estaven fetes de lava(que és lo que surt del volcà i a més a més s’ho menjava en Nepomucè). Quan hem arribat a la Ciutat dels Dracs, hem passar per un túnel i hem trobat un drac que s’ha enamorar de mi!

Ja és l’últim que em faltava!!! No ha estat un dia gaire agradable perquè el drac s`ha enamorat de mi i a més a més he estat molta estona disfressada de drac, que no és massa còmode per a mi.

Capítol 8

Estimat diari, avui he passat una bona prova !

De bon matí en Napomucè m’ha disfressat de drac per passar desapercebuda a la Ciutat dels Dracs. Després m’ha acompanyat fins a l’entrada de la ciutat, on hi hem arribat en pocs minuts. Davant de l’entrada hi havia un cartell on hi deia:

ATENCIÓ! L’ENTRADA ÉS PROHIBIDA ALS DRACS NO LEGÍTIMS, SOTA PENA DE MORT! En Lluc m`ha encès els reflectors per poder veure el camí. Quan ja havíem arribat a mitja balma hem vist en mig de les tenebres dos ulls vermells i grossos com dues pilotes de futbol. Era l’hora de saber si el vestit de drac que portava servia per passar desapercebuda! Jo, a poc a poc, avançava cap a les dues pilotes de futbol roents que pertanyien a un drac el qual era tres vegades més gran i mes gros que jo. Tenia un coll molt llarg i repugnant. En aturar-me davant d’ ell, el monstre ha tirat enrere l’espiral del seu coll i m’ha examinat per tots els costats. Al final he passat desapercebuda. Amb aquell vestit de drac que portava semblava un autèntic drac ! Per fi vam travessar la cova i davant dels meus ulls vam veure la ciutat dels dracs. A primera vista hem vist una ciutat molt gran, les cases eren enormes i tenia mes de cent pisos d’alçada. El cel era enfosquit per la boira dels fums i gasos de tot arreu. Com havia dit en Napomucè aquells repugnants vapors eren produïts pels dracs. Hi havia dracs de diferents tipus, però tots de pura raça. Alguns eren petits, altres enormes, alguns tenien uns peus com pals de telèfon , uns altres feien uns saltirons estranyíssims i rodolaven pels carrers. Com podeu veure la ciutat mereix ben bé el seu nom de: CIUTAT DELS DRACS. Avui m’he sentit com una autèntica DRAGONA !!!

Capítol 9 Estimat diari, avui dia 24 estic mig morta de cansament !

Feia dies que caminava per terra ferma i em feien mal les rodes i necessitava descansar.

Quan hem arribat a Mandala, després d’alliberar a la princesa i a tots els nens de la Ciutat dels Dracs, una colla de mandalanins m’han netejat, semblava una nova Emma !

Ara només em faltava una via fèrria .

He passejat pels carrers i carrerons que estaven adornats i plens de mandalanins que ho celebraven. Havia de caminar poc a poc per no atropellar-ne cap.

M’ha impressionat la retrobada de Li Si amb el seu pare. Havien d’ eixugar-nos les llàgrimes d’alegria.

De sobte ha aparegut un guàrdia amb una gran estrella daurada, amb una llaçada de seda blava i una inscripció :

A L’EMMA LA MILLOR LOCOMOTORA DEL MÓN, AMB L’ADMIRACIÓ I L’AGRAIMENT DE PUNG GING, EMPERADOR DE MANDALA

L’emperador ha fet un llaaaaarg i bonic discurset.

Després a la terrassa del palau hem esmorzat i hem menjat tot el que hem volgut.

A l’acabar, l’emperador ens ha preguntar si ens volíem quedar a ser els seus hostes o si volíem marxar cap a casa nostra. Tots els nens han decidit tornar a casa seva perquè ja s’enyoraven. QUIN DIA MÉS EMOCIONANT.

Capítol 10 Dia 127 des que vam marxar de Lummerland.

Hola! Avui han passat 5 dies des que vam acabar el viatge de Mandala.

Tots estem molt emocionats i excitats. Tenim moltes ganes de veure el Rei Alfons tres-quarts de dotzè, el senyor Màniga i la senyora Quèè

Els hi donarem una bona sorpresa.

La sorpresa és que el Jim i la Li Si és casaran ,però el que el Jim no sap és que també li preparem una sorpresa: una locomotora per a en Jim!

En arribar a Lummerland en Jim s´ha emocionat en veure la senyora Quèè.

A en Jim l´hi han fet un regal molt bonic: un vestit de maquinista i a la Li Si un vestit de núvia.

La festa ha durat tota la nit i jo me n’he anat a descansar.

La sorpresa començarà ara , en Lluc ha entrat a l´habitació on dormo i li ensenyarà la petita locomotora a en Jim. És dirà Molly.

Demà al matí ens acomiadarem del rei de Mandala i de la Li Si i a partir d’ara seurem a la sorra de la platja, contemplant la posta del sol i fent nous plans.

Emma.

Alumnes de 6è

ESCOLA VALERI SERRA – BELLPUIG

Alumnes de 6è de PrimàriaNiubó Torrelles, GenísPérez Salas, Manuel

Petit Queixalós, RogerPijuan Padrós, Joel

Popa , Adrian BogdanRoig Castells, AdriàSerrano Roig, Roger

Suena Capdevila, KarlosTorrelles Llobet, Sandra

Yamine Chair, Ismael

Bah , Adama DianBerga Saltó, Artur

Buñales Buñales, JosefaCanela Tiscar, Judit

Collados Pérez, LauraGassó Ariza, Sergi

Grañó Fernández, JúliaHernández Querol, Lorena

Ibarra Eroles, RaulMaherin , Tasnoba

Manzañido García, Laura