Edició digital: http://www.lhdigital.cat Núm. 303

20de juliol

del 2015

La ciudad es Destino de Turismo Deportivo❙❙❙ Hoteles y equipamientos municipales de L’Hospitalet obtienen la certificación de la Agència Catalana de Turisme PÁGINA 3 El campus de básquet de Audie Norris es una de las actividades que avala el sello turístico

El Ple municipal aprova reduir el salari dels regidors i el nombre de càrrecs de confiança PÀGINA 4

La Marxa per una Catalunya sense atur i pobresa lliura el seu manifest a L’Hospitalet PÀGINA 12

El Museu mostra la joia noucentista del Palauet de Can Buxeres PÀGINA 14

L’Hospi comença la pretemporada amb moltes cares noves PÀGINA 17

Bellvitge 50

Noces d’or d’un barri lluitador i reivindicatiuPÀGINES 10 I 11

GA

BR

IEL

CA

ZA

DO

GABRIEL CAZADO

2 de novembre del 2010 DIARI DE L’HOSPITALET2 20 de juliol del 2015 DIARI DE L’HOSPITALET 2 GRUPS MUNICIPALS

Direcció de Mitjans de Comunicació Municipals: Anna EsteveSotsdirecció: Cristina Sánchez Redacció: Marga Solé, Enric Gil i la redacció dels mitjans de comunicació municipalsDisseny i capçalera: Anna BelilMaquetació: Traç edicionsFotografia: Gabriel Cazado

Edita: La Farga GEMSAAdreça: placa de Francesc Macià, 25Tel.: 93 297 28 00 Fax.: 93 297 28 18E-mail: diari@lhcomunicacio.catPublicitat: Ramón Montolio publicitat@lafarga.comHemeroteca: www.lhdigital.cat

Imprimeix: Producciones Mic, SL

Tiratge: 105.000 exemplars.D.L. B.36444-94

Els articles de la secció Grups Munici-pals són responsabilitat exclusiva dels seus autors. Els anunciants són els únics responsables dels continguts i de les imatges dels anuncis publicats.

L’H, entre totsA les passades eleccions municipals la ciutadania va enviar un mandat ben clar: s’ha de seguir construint L’Hospitalet entre tots. Per al govern socialista, això no suposa cap novetat. Hem governat des del 1999 amb altres forces d’esquerres sense ser, aritmèticament, necessari i som de les poques ciutats on tots els grups municipals poden assistir a les meses de contrac-tació des del 1995.

Hem obert l’Ajuntament i la seva activitat a la ciutadania, amb la creació d’espais de par-ticipació com el procés L’H on, els consells de districte o el Consell de Ciutat. Un treball a la recerca del consens i de la transparència, reconegut per organismes internacionals com Transparency International, que ha donat a l’Ajuntament una nota de 9,75 sobre 10.

Comencem el mandat amb la mateixa voluntat amb la qual hem treballat sempre, millor tots junts que cadascú a la seva. El passat 25 de juny l’alcaldessa, Núria Marín, va reunir partits, agents socials, comunitat educativa i entitats ciutadanes per impulsar un Pacte local per l’educació. Esperem trobar a la resta de grups la mateixa voluntat d’entesa i que posin la ciutat per davant dels seus interessos partidistes.

PSC FRANCESC J. BELVERPortaveu

Canviem l’arrel, canviem l’urbanismeLa situació de crisi que patim la ciutadania es fonamenta en un pilar bàsic, la bombolla im-mobiliària. La cultura especulativa del totxo i l’urbanisme del benefici ràpid, del pa per a avui per a uns pocs i fam per a demà per a la majoria, ha arribat al seu límit. Necessitem canviar aquestes polítiques obsoletes.

L’urbanisme és una de les principals competències municipals i per això l’acció política de CanviemLH {ICV-EUiA-Pirates-E} planteja com a eix fonamental el canvi del model urbanístic de la nostra ciutat. Treballem per fer una ciutat humana, justa, sana, verda i animalista.

El model de ciutat de CanviemLH {ICV-EUiA-Pirates-E} deixa enrere els projectes mega-lòmans de transformació de la ciutat enfocats a empreses multinacionals i recupera el prota-gonisme i la participació vinculant de la ciutadania. Proposem una ciutat autosostenible que combina eficientment l’agricultura, la indústria i el sector serveis amb la vida de les persones.

Volem una ciutat verda, on la natura tingui més presència que el formigó i que valora el seu patrimoni històric, cultural, arquitectònic i natural.

Entre tots i totes canviem l’arrel, canviem l’urbanisme, canviem L’Hospitalet.

ICV-EUiA-Pirates ANA GONZÁLEZPortaveu

27 de setembre: República CatalanaLa nostra ciutat està formada per gent treballadora, gent lluitadora, que s’esforça dia a dia per tindre i construir un futur millor. A la nostra ciutat conviuen gent de L’Hospitalet de tota de la vida, gent que va venir a la dècada dels 60 provinent d’Andalusia, Galícia, Extremadura... de catalans fills d’aquesta immigració o la nova immigració del segle XXI. Tots som catalans d’orígens diversos amb un mateix somni: el de tenir una societat on puguem viure millor. I per viure millor el que necessitem és construir la República Catalana.

Perquè les coses que ens interessen a la ciutadania, com són la creació d’ocupació de qualitat, unes escoles i uns hospitals millors, unes pensions dignes i unes polítiques socials equiparables a altres països europeus, van lligades a la independència. Perquè la indepen-dència no és una finalitat en si mateixa. La independència és una eina per tenir tots els nostres recursos econòmics i totes les eines per construir un nou país socialment just, sense ni un pam de corrupció i amb millor finançament per als nostres municipis.

Ara és l’hora de guanyar el nou país. Ara és l’hora que la segona ciutat de Catalunya tingui un paper actiu en el procés constituent de la República Catalana.

ERC ANTONI GARCIAPortaveu

Mucho trabajo por hacerEste nuevo mandato, sin mayorías absolutas ni pactos de gobierno a corto plazo, representa una oportunidad para hacer de L’Hospitalet una ciudad de todos. Atrás deben quedar talan-tes de hacer política municipal en los que la oposición era ignorada sistemáticamente por un gobierno municipal que imponía, sin diálogo, sus ideas. Debemos afrontar con valentía los cambios que necesita la ciudad, y el primer paso para eso es no negar la realidad de nuestros barrios. No podemos alargar más las soluciones que reclaman los vecinos y que llevamos años sufriendo. L’Hospitalet debe ser una ciudad de acogida pero también debe ser exigente y de nosotros, los responsables políticos, depende que la ciudad avance.

Desde el PP consideramos urgente abordar debates como la mejora del servicio de limpieza en la ciudad, el cumplimento de la Ordenanza de Civismo o el incremento de la seguridad ciudadana en los barrios en beneficio de todos. De la misma manera, creemos necesaria una bajada de impuestos municipales que ayuden a las familias, comerciantes y emprendedores a salir adelante y generar más oportunidades. En resumen, 4 años por de-lante, mucho trabajo por hacer y poco tiempo que perder.

PP SONIA ESPLUGASPortaveu

#OXIgen5 de juliol de 2015, el poble grec dóna un exemple de democràcia participativa oposant-se al xantatge de la troica. Un poble unit sota un mateix crit, OXI (NO). Demostrant al món que només hi ha una forma de sobirania: la sobirania popular.

Són un exemple de la defensa de la dignitat d’un poble castigat per les polítiques d’auste-ritat. Una política que abandona les persones, que ven els drets fonamentals per signar trac-tats internacionals de comerç, que ven serveis tan bàsics com l’aigua a empreses privades, que rescata bancs que arruïnen a les persones... Una política feta per i per als poderosos.

Les últimes eleccions van representar el nostre oxi particular, el nostre oxi al bipartidisme, oxi a les pràctiques neoliberals de PP i PSOE, oxi al maltractament i abandonament de la classe obrera... Hem convertit el nostre oxi, en OXIgen. Aquest OXIgen que suposen governs com el de BCN en Comú o Ahora Madrid, governs que planten cara, que no s’agenollen i que defensen la igualtat, la integració de les minories, els drets i la dignitat.

Per a L’H exigirem el mateix: un govern valent que defensi els seus ciutadans.

GUANYEM L’H RAFAEL JIMÉNEZPortaveu

Políticos, sueldos y crisisUna ciudad con la población y complejidad de L’Hospitalet requiere al frente del consistorio personas preparadas y con dedicación plena que dispongan de una retribución acorde con la responsabilidad del cargo. De hecho, es uno de los elementos que permite a los ciudadanos exigir a sus representantes rigor, compromiso y resultados.

Ahora bien, tras una larga crisis en la que la mayoría de los ciudadanos han visto mermado su poder adquisitivo, en la que se ha exigido sacrificios en forma de recortes y aumento de impuestos, los representantes en el consistorio no podemos vivir ajenos a la realidad social. No es solo una cuestión de legitimidad, es una forma de responsabilizarnos de lo público. Los vientos del cambio han empujado al PSC a aceptar una rebaja del 5% que desde C’s juzgamos insuficiente. No olvidemos que, por ejemplo, desde 2011 se ha subido el IBI un 28%. En el programa electoral, C’s se comprometió a una reducción del 20% de las retribu-ciones de los cargos. Al no gobernar, no la podemos aplicar pero sí que podemos asumirla personalmente: la diferencia la devolveremos a la sociedad destinándola a ONG.

C’S MIGUEL GARCÍAPortaveu

Posa’m a provaDarrerament, els polítics tenim molt poca credibilitat. I la veritat és que, amb el munt de coses que s’arriben a sentir, no m’estranya. Davant d’aquest pensament col·lectiu hi ha dues opci-ons: resignar-se i deixar que ens fiquin a tots dins del mateix sac o demostrar, amb més em-penta que mai, que encara som molts els que ens dediquem a això de la política per millorar la nostra ciutat i la qualitat de vida de tots els seus ciutadans.

Jo he escollit ser del segon grup: dels que cada dia, i amb la seva feina, demostren que el que realment ens mou són les ganes de fer avançar els nostres barris, ciutat i país cap a un futur millor. I, com que no vull que això només siguin paraules, escric aquest article per demanar-te un favor: que em posis a prova. Explica’m què et preocupa, què vols millorar o quin problema tens i jo faré tot el que estigui a les meves mans per ajudar-te.

Posa’t en contacte amb mi. Pots fer-ho a les xarxes socials (@jordimonros o facebook.com/jordi.monrosibanez), per e-mail (jmonros@l-h.cat) o per telèfon (93 402 94 35). Podem quedar per fer un cafè o podem intercanviar tan sols un parell de tweets. Tu esculls la millor manera. Però, sisplau, fes-ho. Posa’m a prova.

CiU JORDI MONRÓSPortaveu

Proposar l’alternativa. El gran repteQuan parlem de projecte rupturista, pensem en propostes que funcionen al carrer, en el nos-tre activisme diari, però que esdevenen reptes a l’hora d’aplicar-les dins de les institucions.

Però n’hi ha prou amb recordar el passat procés electoral per adonar-nos que ja hem començat a fer política alternativa.

A la campanya, l’enganxada de cartells va ser assumida de forma solidària pels integrants de la CUP-Poble Actiu, que ens creuàvem amb les empreses que la resta de partits havia contractat a tal fi. Bé, també ens trobàvem militants d’aquestes formacions: els que sortien per trencar les nostres pancartes.

Després de la campanya electoral vam recuperar el material utilitzat per reciclar-ho, arribant a anar al servei de neteja municipal, cosa que ens va agrair el personal allà present per la dedicació i l’excepcionalitat del fet. Hem fet públiques, a les xarxes i al nostre web, les despeses de la campa-nya (al voltant dels 9.000 euros). Per això, demanem la mateixa transparència a la resta de partits.

Continuarem, tal com vam fer al Ple d’investidura, posant a disposició dels moviments socials i veïnals de L’Hospitalet els canals institucionals als quals tinguem accés.

CUP-Poble Actiu KHRISTIAN GIMÉNEZPortaveu

DIARI DE L’HOSPITALET 20 de juliol del 2015 3PRIMERA PLANA

L’H consigue el certificado de Destino Turístico Deportivo

L’Hospitalet ha conseguido el cer-tificado de Destino de Turismo De-portivo y se convierte en la primera población del Barcelonès y del área metropolitana que obtiene esta cer-tificación en la modalidad multide-porte. Lo otorga la Agència Catala-na de Turisme, que califica con este sello a los municipios de Catalunya con infraestructuras y servicios de alta calidad para practicar deporte.

La candidatura de la ciudad la ha presentado el Ayuntamiento, con el objetivo de convertir el deporte en otro de los motores económicos de L’H, capaz de crear riqueza y pues-tos de trabajo. El deporte compar-tirá así esta misión junto al turismo, la gastronomía y la cultura, ejes que el equipo de Gobierno municipal ha impulsado en los últimos años como prioritarios.

La certificación de la Agència Catalana de Turisme ayudará a impulsar la economía local, generar nuevos recursos y crear empleo

Distintivo. La Agència Catalana de Turisme incluye en sus promociones los hoteles y las instalaciones deportivas de la ciudad

Jordi Clos, Núria Marín y Felip Puig con la imagen de promoción exterior de L’Hospitalet

que centran sus vacaciones en la práctica deportiva o que acuden a participar en alguna competición.

Se trata de turismo de calidad como ha afirmado el conseller de Empresa i Ocupació Felipe Puig. “El turismo, después de la industria, es el segundo motor económico de Catalunya y, si la industria ha apos-tado por la innovación, el turismo lo está haciendo por la calidad y la especialización, y este sello nos permite ganar peso en el sector turístico”.

En la misma línea se ha mani-festado, Jordi Clos, presidente del Gremi d’Hotels de Barcelona. “La especialización es un leitmotiv de márqueting extraordinario en Euro-pa, hay compañías que se dedican exclusivamente a buscar ofertas concretas como esta y, con este sello, L’Hospitalet ha dado un salto extraordinario”. La ciudad cuenta con 3.500 plazas hoteleras y es uno de los diez primeros destinos turísticos de Catalunya.

Hoteles y equipamientosLos equipamientos deportivos

de la ciudad que han sido incluidos en este certificado son el Estadio Municipal de Fútbol, el Campo Municipal de Deportes de la Feixa Llarga; los polideportivos Gornal, Centre y L’Hospitalet Nord, y las Piscinas Municipales. Estas insta-laciones están capacitadas para la práctica de fútbol y otros deportes colectivos, atletismo, natación, na-tación sincronizada y waterpolo.

Junto a las infraestructuras de-portivas, el certificado reconoce también tres complejos de aparta-mentos y diez hoteles de la ciudad, que han recibido el sello de destino de turismo deportivo. Son los apar-tamentos Aurapark Sud, Ona Living y Madanis, y los hoteles Hesperia Tower, Hesperia Fira Suites, Re-naissance Barcelona Fira, Madanis, Porta Fira, SB Plaza Europa, Pres-tige Congress, AC Som, Madanis Liceo y Travelodge L’Hospitalet. También ha recibido el certificado la Oficina Municipal de Atención al Ciudadano. ❙

Permitirá atraer deportistas de alto nivel y turistas que combinen su viaje con la práctica deportiva

La certificación de L’H viene precedida por varios ejemplos de lo que se quiere conseguir. La ciudad fue sede de entrenamientos en los mundiales de natación de 2013 y de baloncesto de 2014. También ha acogido concentraciones de la selección escocesa sub 21 de baloncesto, del equipo francés de natación sincronizada, del de fútbol del Bayern de Múnich y del equipo de rugby de la USAP de Perpiñán. En esta línea, el torneo internacional júnior de baloncesto que organiza el CB L’H atrae cada año a ojeadores europeos y norteamericanos. Además, L’H es candidata a albergar el Campeonato del Mundo de Halterofilia Master de 2018.

PRECEDENTES

Según explica la alcaldesa, Nú-ria Marín, “llevamos años traba-jando y sumando esfuerzos con el sector privado para encontrar nuevas oportunidades para que L’Hospitalet esté mejor preparada para afrontar los retos de futuro. El impulso de la actividad económica ofrece nuevas oportunidades a la ciudadanía con la creación de puestos de trabajo y más recursos para dar mejor servicio”.

El certificado pretende atraer a deportistas de alta competición que necesiten un lugar de con-centración, y también a turistas

La selección francesa de sincronizada entrenando con Ana Tarrés en L’H

20 de juliol del 2015 DIARI DE L’HOSPITALET4

El Ple municipal va aprovar en la primera sessió del mandat la nova estructura del Govern de L’H, amb menys àrees de gestió, la reducció del nombre de càrrecs de confiança i la retallada del sou dels regidors i de la partida personal eventual.

El nou govern ha reduït el nombre d’àrees de gestió de vuit a set, man-té en sis el nombre de tinències d’al-caldia i ha rebaixat un 5% el sou dels edils. S’ha fixat en 18 el nombre mà-xim de regidors que podran exercir el càrrec amb dedicació exclusiva. Els salaris atorgats a aquests són: 73.500 euros bruts anuals en el cas

Les primeres sessions del Ple municipal després de la constitució del nou Ajuntament han fixat l’estructura del Govern, els sous d’edils i assessors i el calendari de sessions

L’H rebaixa el salaris dels edils i el nombre de places eventuals

Primera sessió del nou Ple municipal de L’Hospitalet celebrada el passat 19 de juny

LA CIUTAT

Ple municipal. El sou dels regidors es redueix un 5% i la partida per a càrrecs de confiança, un 15%

de l’alcaldessa (el màxim legal per a municipis de 150.001 a 300.000 habitants és de 80.000); 67.000 euros bruts anuals els tinents d’al-calde; 65.500 els regidors d’àrea i 65.500 euros els portaveus. El portaveu suplent del grup majoritari

sobre la plantilla que hi havia fins a constituir-se el nou Ajuntament.

Dels 24 assessors, el Govern pot nomenar 16 i, l’oposició, 8, un per a cada grup. En la segona sessió, el Ple va designar 17 assessors, 12 per al Govern i 5 per a l’oposició. Entre els nomenats pel Govern hi ha l’exregidor d’ICV Lluís Esteve, ara assessor tècnic d’Educació, i l’exre-gidor del PSC Alfons Bonals.

Els salaris van ser el tema més debatut en la primera sessió del Ple. Només va votar a favor el PSC. ICV-EUiA-Pirates i CUP-Poble Actiu van votar-hi en contra i la resta es va abstenir. ❙La plantilla de

personal eventual no podrà superar les 24 places, tres menys que el màxim legal

Els sous i els càrrecs Si escaneges el QR, accediràs a la llista de regidors i assessors publicada al web municipal

de l’oposició, en aquest cas Ciuta-dans, tindrà una dedicació del 50%, 32.750 euros bruts anuals, a l’igual que el portaveu de CUP-Poble Ac-tiu, Khristian Giménez. El portaveu de CiU, Jordi Monrós, ha sol·licitat una dedicació del 75%.

Pel que fa als regidors que no tenen dedicació exclusiva perceben 1.625 euros per cada sessió de Ple com a dieta, amb un màxim anual de 19.500 euros. Els vuit grups dels quals consta el consistori percebran una dotació fixa anual d’11.650 eu-ros. A aquesta quantitat es sumarà la xifra resultant de multiplicar 11.650 euros pel nombre d’edils del grup. C’S va anunciar que cedidà el 20% de les retribucions rebudes a ONG.

El Ple també va fixar la plantilla d’eventuals. Serà de 24 places, tres per sota del màxim legal. Això su-posa, a més, una reducció del 15%

Formación

El gremio de instaladores se suma a la oferta de Gornal ActivaEl Área de Promoción Económica y Empleo y la Asociación Profesio-nal de Empresarios Instaladores de L’H han firmado un convenio para promover actividades de formación y empleo en el Centro de Estudios y Formación en Energías e Instalacio-nes (CEFEI), ubicado en el centro municipal Gornal Activa.

El acuerdo, rubricado por el te-niente de alcalde José María García Mompel y el presidente del gremio, Miguel Puig, pretende contribuir a desarrollar el sector de las empre-sas instaladoras de electricidad, fontanería, gas, calefacción, clima-tización, telecomunicaciones, frío industrial y eficiencia energética, a través de la formación de los profesionales y de la mejora de la competitividad de las empresas de L’H y su área de influencia.

García Mompel ha explicado que “se trata de un modelo mixto entre administración local, institución educativa y empresas para facilitar el reciclaje y la formación de los tra-

La instalación municipal pedirá a la Generalitat que homologue sus cursos de energía

bajadores en activo”. El teniente de alcalde ha añadido que “queremos que Gornal Activa sea un centro de referencia comarcal en formación especializada y certificada”.

Por su parte, Puig ha afirmado que “la formación es muy impor-tante porque este es un sector muy competitivo y las empresas necesi-tan profesionales formados”.

Esta formación tendrá lugar en Gornal Activa y se solicitará a la Generalitat su homologación para la formación en certificados profesio-nales de: lampistería y calefacción-climatización domestica, montaje y mantenimiento de instalaciones eléctricas de baja tensión, de ins-talaciones solares térmicas y de instalaciones frigoríficas, y eficiencia energética de edificios. ❙

PUBLICITAT DIARI DE L’HOSPITALET 20 juliol del 2015 5

20 de juliol del 2015 DIARI DE L’HOSPITALET6 LA CIUTAT

L’H prepara un pacte per a una educació pública i de qualitat

L’edifici històric de l’Harmonia ha acollit la primera trobada per forma-litzar un gran pacte polític i ciutadà en defensa de l’educació pública a L’H i per reclamar a la Generalitat les inver-sions pendents. Aquest pacte és un dels que vol impulsar l’alcaldessa Nú-ria Marín aquest mandat, juntament amb els de sanitat i infraestructures.

A la trobada, a més de Marín i del regidor d’Educació i Cultura, Jaume Graells, van assistir repre-sentants de tots els grups polítics de l’Ajuntament, associacions de mares i pares, equips de direcció de diversos centres, sindicats, entitats, membres del Consell de Ciutat i persones adherides al Manifest per l’educació pública de L’Hospitalet.

L’alcaldessa els va proposar subs criure “un gran pacte ciutadà en defensa de l’educació pública de qualitat i per exigir a la Genera-litat que compleixi els compromisos pendents amb la ciutat; des de l’Ajuntament creiem que l’educació és un pilar de la societat, igualtat d’oportunitats i garantia de futur”.

A L’Hospitalet hi ha dues escoles

L’objectiu és defensar l’escola pública i reclamar a la Generalitat les inversions pendents en aquesta matèria

que imparteixen classe provisio-nalment en mòduls prefabricats: l’Escola Paco Candel de Santa Eulàlia i l’Escola Ernest Lluch de Collblanc-la Torrassa. Sílvia de Die-go, de l’AMPA de l’Ernest Lluch, reclama un edifici. “Tot i l’ampliació de locals feta l’any passat, reivindi-quem la nova escola per dignificar encara més el nostre projecte. Tot infant ha de tenir dret a un equipa-

Ajuntament. Trobada d’entitats, ciutadans, sindicats i grups polítics a l’Harmonia convocats per l’alcaldessa Núria Marín

estendre els plans educatius d’en-torn a tota la ciutat, consolidar l’Es-cola de Música-Centre de les Arts, fomentar les comunitats d’aprenen-tatge-servei i ampliar els projectes de segona oportunitat.

La sanitat, una altra prioritat Marín també ha anunciat la seva

intenció de fer un pacte per la sani-tat i, en aquest sentit, es va sumar a

les dues resolucions aprovades per la Comissió de Salut del Parlament perquè es faci d’immediat el centre de rehabilitació previst a l’antic CAP de la rambla de la Marina i per dotar dels recursos humans i tècnics ne-cessaris, especialment als quiròfans i al servei de reanimació, el nou servei d’Urgències de L’Hospital de Bellvitge, tal com reclamen personal i usuaris. ❙

Trobada de la comunitat educativa de L’Hospitalet a l’Harmonia el passat 25 de juny

ment millor que el que tenim”. A més, hi ha cinc escoles públi-

ques pendents de remodelació en el Pla d’urgència de la Generalitat, perquè tenen edificis envellits i sen-se les condicions adequades. Són Bernat Metge, Busquets i Punset, Frederic Mistral, Joaquim Ruyra i Milagros Consarnau.

El Pla també preveu renovar el mapa de la formació professional,

Més info: www.aeball.net

La Guardia Urbana refuerza las noches de los fines de semanaLos cuerpos policiales que operan en L’Hospitalet –Guardia Urbana, Mossos d’Esquadra y Policía Nacio-nal– han puesto en marcha un año más el dispositivo Estiu segur, una campaña para los meses de verano, en los que aumenta la ocupación del espacio público, para garantizar la seguridad y la convivencia.

Entre las actuaciones especia-les destaca el refuerzo del servicio de noche de la Guardia Urbana, con 20 agentes que patrullan de 7 de la tarde a 7 de la mañana, de jueves a domingo. La campaña se centra especialmente en los espacios pú-blicos, con patrullaje preventivo de Guardia Urbana y de Mossos.

Además se intensifican los con-troles sobre los ruidos molestos y el incumplimiento de horarios de los locales de libre concurrencia, y se mantienen los dispositivos espe-ciales en la zona de discotecas de Cornellà.

La policía actúa sobre los delitos más habituales, como robos y tiro-nes, y para prevenir delitos contra la salud pública, en especial, el peque-ño tráfico de droga.

La tenienta de alcalde de Segu-ridad Ciudadana, Mercè Perea, ha

explicado que “hemos identificado los lugares más conflictivos y hemos puestos puntos de control fijo. Ade-más, las patrullas reforzadas con más agentes podrán desplazarse con mayor facilidad a donde se ge-neren problemas”, concluye. ❙

El dispositivo lo forman Guardia Urbana, Mossos y Policía Nacional

Empresa. AEBALL es dota d’un codi ètic

La Junta Directiva de l’Associació d’Empresaris del Baix Llobregat i L’Hospitalet (AEBALL) ha reelegit Manuel Rosillo president de la patro-nal, mantenint l’estructura de l’anteri-or mandat però incorporant a Baldiri Ros, president de l’Institut Agrícola Sant Isidre, i a Josep Maria Huguet, president de la Comissió del Gremi d’Hotels de Barcelona i L’Hospitalet.

A l’assemblea general extraor-dinària també s’ha aprovat un nou codi ètic i de bon govern que a partir del 2016 regirà el funcionament de la patronal. Amb aquest nou codi AEBALL fa un pas endavant en re-lació a la transparència i les normes de conducta, promovent actuacions basades en el bon govern, els valors i la primacia de les persones.

També, la directora general, Ma-ria Rosa Fiol, i el president, Manuel Rosillo, han presentat la memòria d’activitats de 2014 on han desta-cat que s’han fet 30 jornades amb la participació de 1.200 persones;

Manuel Rosillo, reelegit president de la patronal

formació per a 1.000 treballadors i s’han rebut 30.000 currículums per cobrir les 140 ofertes de treball que han presentat les empreses asso-ciades. ❙

Seguridad. Dispositivo Estiu segur 2015 de los cuerpos policiales

AR

XIU

PUBLICITAT DIARI DE L’HOSPITALET 20 de juliol del 2015 7

20 de juliol del 2015 DIARI DE L’HOSPITALET8

Barris. Les notícies dels districtes de L’Hospitalet

La asociación Itaca dinamiza el espacio público para niños y jóvenes durante el veranoCollblanc-la Torrassa. Amplio programa de actividades familiares abierto al público hasta el mes de septiembre

LA CIUTAT

Actuación de la orquesta de Ministrils de la Escola de Música el 10 de julio en la plaza Espanyola

La Asociación Educativa Itaca im-pulsa este verano el programa Obert per vacances, un conjunto de acti-vidades para pequeños, jóvenes y familias en espacios públicos del barrio de julio a septiembre. La ini-ciativa cuenta con el apoyo del Pro-grama d’Intervenció Comunitària de la Fundació la Caixa, que gestiona Itaca, el Ayuntamiento y diversas en-tidades, y plantea una oferta de ocio educativo, saludable y gratuito para los que pasan las vacaciones en la ciudad.

Obert per vacances ha progra-mado durante este mes de julio ac-tuaciones de la Escola Municipal de Música-Centre de les Arts, juegos de mesa, torneos deportivos, biblio-teca al aire libre y talleres de danza con el Centro Aragonés, entre otros.

Para agosto organiza talleres de danza los miércoles a las 18h en el equipamiento Antiguo Cine Romero (c. del Montseny, 22). En las plazas

Espanyola, Vidrieries Llobregat y del Vidre, educadores de calle di-namizarán por la tarde actividades infantiles y familiares.

El equipo del proyecto afirma

que “durante este verano tenemos en Collblanc-la Torrassa un mundo de oportunidades para convivir. A partir de las actividades que ya existían hemos diseñado de forma

comunitaria nuevas propuestas para complementarlas”. ❙

CollblancIftar popular celebrat al parc de la Marquesa❙❙❙ El grup interreligiós Fòrum L’H, en col·laboració amb diverses entitats de religió musulmana, van convocar un acte obert en torn de l’Iftar –el trencament del dejuni durant el ramadà– per superar barreres culturals i religioses. ❙

La TorrassaConsolidació de les restes del castell de Bellvís❙❙❙ L’Ajuntament està eliminant els envans i les parets de la Casa de la Torrassa que corren perill de caure i fer malbé les restes del castell medieval de Bellvís, que es troba al seu interior a l’espera de poder ser remodelat. ❙Més info: http://projecteicilh.wix.com/itaca

La tapa més creativa ha estat el rotlle de mar i muntanya del restaurant Sucapà, que a més ha obtingut el premi a la més popular; la més saborosa, la del Caracas 2, una escalopa de pollastre amb bany de gerds, pols de parmesà i caramel·lització de vinagre de Mòdena, i el premi de la tapa de servei i qualitat, al restaurant 25 Roselles per la baguet rústica de ventresca de bonítol confitat, encenalls de parmesà i tomàquet sec. El jurat ha valorat les 43 propostes presentades per diversos restaurants durant la celebració de la ruta gastronòmica Primavera de Tapes que s’ha celebrat per quart any consecutiu en el marc de les Festes de Primavera, del 23 al 26 d’abril.

Caracas 2, Sucapà i 25 Roselles, premis Primavera de Tapes 76.000 tapes i 600 botigues al carrer

La setena edició de la Festa del Comerç ha tingut fins al juliol un gran èxit de participació. Prop de 600 establiments comercials i entitats han sortit al carrer a diferents barris sota el lema Compra a L’Hospitalet. Hi tenim de tot. A més, la Festa ha comptat amb rutes gastronòmiques als barris durant les festes majors, en les quals 114 establiments han servit més de 76.000 tapes. La Festa es tancarà el setembre a Bellvitge.

DIARI DE L’HOSPITALET 20 de juliol del 2015 9LA CIUTAT

Meritxell Borràs, en l’acte de presa de possessió amb el president de la Generalitat, Artur Mas

L’hospitalenca Meritxell Borràs, di-putada al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió i exregido-ra de l’Ajuntament de L’Hospitalet, ha estat nomenada consellera de Governació i Relacions Instituci-onals de la Generalitat en l’última remodelació del Govern que ha fet el president Artur Mas com a con-seqüència del fet que el diputats d’Unió Democràtica de Catalunya hagin deixat l’Executiu.

Meritxell Borràs va néixer i viu a L’Hospitalet. És llicenciada en far-

Institucions. Arran de la remodelació després que els diputats d’Unió abandonessin l’Executiu

L’hospitalenca és la nova consellera de Governació i Relacions Institucionals des de l’última remodelació que ha fet Artur Mas

màcia per la Universitat de Barcelo-na (UB) i màster en gestió empresa-rial també per la UB. Va ser regidora de l’Ajuntament des del 1995 i cap de llista per CiU en quatre oca-

sions. És la tercera hospitalenca consellera de la Generalitat des de la reinstauració de la democràcia després de Joan Saura i Anna Simó. Aquesta última és actualment vice-

Meritxell Borràs, consellera del Govern de la Generalitat

Justícia

Isma i Dani, absolts dels fets de 29M del 2012Els estudiants Ismael Benito i Dani Ayyash han estat absolts dels delic-tes de desordre públic que se’ls im-putaven per participar en la vaga ge-neral del 29 de març del 2012. El seu cas, que es va veure a la Ciutat de la Justícia, va provocar la mobilització de sindicats i formacions polítiques, que es van concentrar a les portes del jutjat el 30 de juny. El Ple muni-cipal de L’Hospitalet va aprovar par-cialment el març passat una moció d’EUiA en defensa del dret de vaga i en solidaritat amb els estudiants. ❙

Breves

Tala y replantado de árboles en Sant Josep y BellvitgeLos Servicios Municipales han ta-la do 27 árboles en la calle Rodés y en el parque de la Tortuga porque estaban enfermos o afectaban a los edificios colindantes. En su lu-gar se replantarán 74. En la rambla Marina se han eliminado antiguos troncos y se replantarán 23 árbo-les. El Grupo municipal de ERC ha denunciado la tala “indiscrimi-nada” de árboles en Sant Josep. ❙

La prórroga del Mobile World Congress es una buena noticia para L’HEl Mobile World Congress (MWC) se celebrará en el recinto Granvia L’H de Fira de Barcelona hasta 2023, según han pactado los res-ponsables del evento y las admi-nistraciones. Esta feria, que el año pasado atrajo a más de 90.000 per sonas, supone un gran impac-to económico para la ciudad. ❙

ERC ha renovat l’executiva local que encapçala Anna Bachs i que vol “treballar per la transformació de la ciutat i perquè tingui un paper clau en la construcció del nou país”. Bachs ha afirmat que “tindrem un paper central en la transformació de L’H en una ciutat independentista, d’es-querres i republicana”, en referència a la probable cita electoral del 27-S.

Anna Bachs, nova presidenta d’ERC L’H

■ FE D’ERRADESL’Agrupació Esportiva Santa Eulàlia (AESE) és la respon-sable de l’organització de la Milla Urbana i Solidària, i de la recaptació d’aliments i di-ners a la Creu Roja, contrà-riament al que es va publicar en la pàgina 15 del passat L’HOSPITALET.

presidenta del Parlament. La nova consellera és una històrica militant de Convergència Democràtica des de fa 33 anys i en fa 20 que és di-putada en el Parlament català. ❙

Política

Asamblea abierta a los ciudadanosde Canviem L’HEste grupo municipal que integran ICV-EUiA-Pirates ha decidido orga-nizar asambleas periódicas para tra-tar cuestiones que hagan referencia a la ciudad. En la primera, celebrada este mes, expusieron que decidirán su actuación en el Ayuntamiento a través de la participación ciudadana, de acuerdo con su código ético, su programa y su proyecto de ciudad. La portavoz, Ana González, criticó que el Gobierno municipal no ha teni-do en cuenta su propuesta de rebajar salarios y el número de asesores. ❙

CE

DID

A P

ER

LA

GE

NE

RA

LITA

T

CE

DID

A P

ER

ER

C

Quejas vecinales por las obras de ADIF en la vía de VilafrancaLos trabajos de mantenimiento se han hecho de madrugada y han provocado quejas por el ruido. El Ayuntamiento ha paralizado dos veces las obras pero ADIF tiene que ejecutarlas porque son nece-sarias para la seguridad del servi-cio. Está previsto que acaben el día 17 (al cierre de esta edición). ❙

20 de juliol del 2015 DIARI DE L’HOSPITALET10 REPORTATGE

REDACCIÓN: ENRIQUE GIL / FOTO: GABRIEL CAZADO

Historia social. El barrio echa la vista atrás para conmemorar su aniversario y descubre un pasado convulso y complejo lleno d

Bellvitge celebra sus bodas de oro. Un grupo de vecinos, el colectivo Bellvitge 50, lleva cuatro años preparando la conmemoración. En este tiempo han recopilado su historia mientras la siguen protagonizando

B ellvitge celebra sus bodas de oro. En 1965 se instalaron las primeras familias, una fecha que ha dado pie a la cele-

bración. Hace cuatro años un gru-po de vecinos decidió empezar los preparativos para conmemorar la efeméride, y formaron el colectivo Bellvitge 50 que ha aglutinado a las fuerzas vivas del barrio. En este tiempo han recopilado su historia, aunque advierten que con las pro-testas por el cierre del CAP Rambla de la Marina perdieron un año de dedicación. Quico Segura, uno de los impulsores de Bellvitge 50, cal-cula que alrededor de su núcleo se han acercado en un momento u otro una cincuentena de personas, pero “las colaboraciones puntuales de ve cinos, entidades o colegios son mu cho más numerosas”. Además, han involucrado en el proyecto al Centre d’Estudis de L’Hospitalet y a la Asociación de Vecinos.

El objetivo ha sido confeccionar un programa de actos –que se es-tán desarrollando a lo largo de este año– y recoger un conjunto de ma-teriales que se ponen a disposición de todos. Uno de los resultados más importantes de este entramado de voluntades es la puesta en valor del propio barrio, la reivindicación de que la construcción de Bellvitge fue una operación cuya base garan-tizó su éxito actual [ver recuadro].

La Fiesta Mayor de Bellvitge será el punto central de la celebración, del 5 al 13 de septiembre. La comi-sión Bellvitge 50 dispondrá de es-pacio propio en donde programará

una conferencia diaria y expondrá fotos históricas y maquetas con proyectos de modernización.

A través de Bellvitge 50 también se están recogiendo materiales de todo tipo para nutrir un fondo al que dan difusión a través de redes so-ciales, blogs y diversas publicacio-nes. Un ejemplo son los materiales confeccionados por profesionales de la educación y orientados a la enseñanza de la historia del barrio en los centros educativos de Bell-vitge. Destaca el cuento destinado a los más pequeños Els follets de

La Fiesta Mayor, del 5 al 13 de septiembre, será el momento culminante de la celebración

la Marina, escrito por M. Isabel Alar-cón y M. Àngels García-Carpintero e ilustrado por Vanessa Díaz.

Pero hay mucha gente poniendo su granito de arena en este ani-versario. Por ejemplo, la Escuela de Música de Bellvitge y su banda han creado una canción alusiva al aniversario, Historia de Bellvitge, escrita por José Luis Gómez. Y los miembros del colectivo artístico La Fundició, en colaboración con el club del rol Necronomicon’s, están completando desde 2013 el proyecto Bellvitge rol en vivo, un re-paso a la historia del barrio en seis escenas filmadas que abarcan des-de 1969 hasta un hipotético 2065.

El barrio, en la bibliotecaY la biblioteca de Bellvitge ha

creado un espacio destinado a albergar materiales exclusivamente sobre el barrio o producidos por los vecinos. Se trata de una herramien-ta para la divulgación pedagógica. Según explica el responsable de la sección, Nicolás Arenas Ble, el espacio, que han señalado con un logo inspirado en los del Metro, alberga desde libros que hablen de Bellvitge a obras literarias con re-ferencias al barrio, pasando por un fondo musical que está recopilando José Manuel Quirós con grupos de la zona y que tiene ya 60 CD’s. La directora de la biblioteca, Lola Vime, apunta que “no somos un archivo, nuestra función no es ser simples depositantes del material, sino di-fundirlo entre los vecinos”. ❙

❙❙❙ El topónimo del barrio proviene del primer nombre documentado en la zona, Amalvigia, propietaria de origen visigodo del año 995. Con el tiempo derivó a Bellvitge.

❙❙❙ La prueba piloto de Bellvitge fueron... los bloques Ciutat Comtal, de Sant Josep. El proyecto fue redactado por el mismo equipo de arquitectos, Xavier Busquets y Antoni Perpiñá. La Inmobiliaria Ciudad Condal que los promovió en 1956 sería la que en la siguiente década levantaría Bellvitge. Los planos son muy parecidos.

❙❙❙ Empresarios industriales se unieron para crear Inmobiliaria Ciudad Condal (ICC), entre ellos los hermanos Pujol Borotau, que dirigían Aiscondel. Para la construcción del barrio, ICC se unió a dos empresas francesas que tenían la patente de los módulos prefabricados y crearon CIDESA. La mitad de las acciones eran de Aiscondel, participada a su vez por la multinacional norteamericana Montsanto (hoy conocida por su defensa de los cultivos transgénicos). En sucesivas ampliaciones de capital entraron entidades vinculadas a Banca Catalana. Jordi Pujol fue asesor de CIDESA entre 1971 y 1977. En 1979, suspendió pagos.

❙❙❙ Bellvitge está lleno de chopos del Canadá, sobre todo en la av. Mare de Déu de Bellvitge (40 ejemplares), en la calle Ermita, en la Travesía Industrial, en la av. Europa y en la calle Joncs. Fueron plantados en las protestas vecinales de la década de 1970, cuando se exigía la urbanización del espacio público. Los vecinos elegían esta especie por su precio más económico.

❙❙❙ Dos de los bloques previstos tenían 200 metros de largo, el equivalente a un tren de 15 portacontenedores. La lucha vecinal evitó esas barreras

SABÍA QUE...

Bellvitge tal vez no fue la operación altamentepeculativa y de escasa calidad que se ha venhasta ahora. Los arquitectos (y vecinos) SaBestraten y Emilio Hormías, profesores de lascuelas de Arquitectura de la UPC y de la UIChan puesto a investigar, con la ayuda de sus anos, y lo que han encontrado es sorprendente

Por ejemplo, en el diseño de Bellvitge paparon arquitectos relevantes. Sus planes pales fueron creados por Antoni Perpiñá y XBusquets, considerados hoy figuras destacaen la historia de la arquitectura contemporáespañola, especialmente por sus trabajosurbanismo. Y ya en democracia, otro arquitde renombre, Manuel Ribas Piera, diseñarísu despacho la urbanización de los espaabiertos. Ribas Piera impulsó el departamde Urbanismo de la Escuela de arquitecturBarcelona, de excelencia y referente internaci

Soluciones a la europeaBellvitge presenta soluciones urbanística

primera línea en Europa en su momento y aque el tiempo ha dado la razón: segregaciónautomóvil y del peatón (vías principales de circción perimetrales, más la rambla de la Marina,divide el barrio en dos grandes núcleos por tro de los cuales los coches sólo aparcan); gdes espacios libres para zonas verdes; serviccomercios; etcétera. La densidad propuesta primer Plan parcial de 1956 era de 95 vivienpor hectárea. En Holanda y Alemania se estaplanteando soluciones urbanísticas similares

Las investigaciones han permitido aclarar

Un barrio coARQUITECTURA

■ Blog Bellvitge 50. Material recopilado para la ocasión.http://bellvitge2015.blogspot.com.es/

■ La Fundició. Proyecto Bellvitge rol en vivohttp://lafundicio.net/bellvitgerolenvivo/

■ Bloc didàctic Bellvitge. Recopilación de materiales educativoshttp://blocs.xtec.cat/bellvitgedidactic/

■ Associació de Veïns de Bellvitgehttps://avbellvitge.wordpress.com/

RECURSOS

BELLVITGE CUM

DIARI DE L’HOSPITALET 20 de juliol del 2015 11REPORTATGE

de solidaridad y con sorprendentes valores que ayudan a seguir cambiando la imagen de esta zona de L’Hospitalet

e es-ndido andra s es-C, se alum-e.

artici-arcia-avier adas ánea s de tecto ía en acios ento

ra de onal.

as de a las n del cula-, que den-

gran-cios y en el ndas aban ... r que

la actual configuración de los bloques de Bellvitge es debida a los dos siguientes planes parciales para la zona. El de 1960 retocaba la primera propuesta. Busquets y Perpiñá habían planeado bloques de seis plantas y torres de 15, con pisos

de 100 m2. El Ministerio de la Vivienda y las leyes obligarían a reducir la superficie a poco más de la mitad lo que provocaría levantar más bloques,

doblar el número de pisos y perder espacios ini-cialmente destinados a la comunidad de vecinos. Además, se incorporaron edificios de una planta para comercios y pequeños talleres. La densidad aumentaba a 165 viviendas por hectárea.

Un año más tarde, la Co-misión de Urbanismo de Bar-celona sugería disminuir la brutal densidad a base de eliminar bloques enteros. La alternativa para conservar el número de viviendas en el mismo terreno era aumentar la altura: los bloques pasaron a ser de 14 pisos, no porque la inmobiliaria diera una vuel-ta de tuerca para aumentar el beneficio como ha quedado impregnado en el imaginario vecinal, sino para aumentar el espacio entre bloques de 16 a 40 metros sin perder viviendas. Y pese a esto, la densidad aumentaba: 175 viviendas por hectárea.

En este contexto de nece-sidad de viviendas sociales, el prefabricado no era la solución constructiva más económica, pero sí más rá-pida y de mayor calidad. Un

10% de los bloques son totalmente prefabricados a base de piezas ensambladas; en el resto sólo las fachadas lo son.

La lucha vecinal y la implicación de las fuerzas políticas en los albores del período democráti-co evitarían la acumulación todavía excesiva de bloques: finalmente se construyeron 66 edificios lineales y 11 torres, y se evitó la construcción de otros 37 edificios (ver plano). La densidad final es de 135 viviendas por hectárea, y lo más importante, se mantuvo la estructura original de barrio ideada por Busquets y Perpiñá. Hoy esa estructura y los espacios sin construir ganados por las protestas son el mayor activo de Bellvitge.

Los resultados de esta investigación han nutri-do una exposición que ya se ha visto en el Col·legi d’Arquitectes de Barcelona y que en los próximos meses podrá verse en L’H. Por supuesto forma parte del programa de actos del aniversario.

Cambio de percepciónLa percepción del barrio ha cambiado. Manuel

Domínguez, presidente del Centre d’Estudis de L’Hospitalet, explica que “cuando Manuel Váz-quez Montalban escribió Los mares del sur, en 1979, ambientó la novela en un lugar que bajo el sobrenombre de San Magín se refería a Bellvitge y reflejaba un barrio marginal y de especulación; en cambio Televisión Española rodó en 2012 un capítulo de la serie El Escarabajo Verde en donde Bellvitge figuraba como ejemplo de barrio lucha-dor y de solidaridad vecinal que reducía los efec-tos de la crisis económica con eficiencia”. El lema para celebrar el aniversario, “Sóc de Bellvitge”, hace alusión al orgullo con que responden los jó-venes de hoy a la pregunta de dónde son, cuando generaciones anteriores procuraban ocultarlo.

on más valor y menos especulación

SENSACIONES

MPLE 50 ANOS~

Mª ÁNGELES GARCÍA-CARPINTERO Profesora

Hace 50 años que vivo en Bellvitge, llegué con 6 de La Mancha.

El choque fue brutal, las condiciones, muy duras. Lo que más valoro de mi barrio es que en él he hecho un “hermoso viaje”. El afecto de muchas vecinas y vecinos y los grupos en los que he estado y estoy han favorecido este proceso educativo en el que me encuentro inmersa y que compensa con creces las pérdidas y las dificultades.

SANDRA BESTRATEN Arquitecta

Bellvitge es luz y espacio. Los árboles inundan de verde todos los jardines,

calles, parques y plazas; las flores perfuman el ambiente acompañadas por el canto de los pájaros. Los vecinos y vecinas ocupan el espacio público mañana y tarde. Un barrio en medio de la ciudad que más bien recuerda un pueblo. Pero sobre todo, este aniversario es la semilla para pensar retos de futuro.

FRANCISCO SEGURA Impulsor Bellvitge 50

Me llamo Kiko, soy maestro y soy de Bellvitge. Mis padres llegaron al barrio

cuando yo tenia dos años. Guardo recuerdos inolvidables de mi infancia jugando en la calle y cogido de la mano de mi madre cuando nos llevaba a las manifestaciones. Sigo viviendo en Bellvitge y una de las cosas que me hace sentir orgulloso es cuando oigo a mis hijos decir: “Soy de Bellvitge”. Quedan muchas cosas por hacer, y las haremos. Si algo nos identifica es la reivindicación y la acción. El futuro es nuestro.

FON

T: B

ES

TRAT

EN

HO

RM

ÍAS

AR

QU

ITE

CTU

RA

20 de juliol del 2015 DIARI DE L’HOSPITALET12

Reivindicación. Siete grupos municipales escucharon el manifiesto de los integrantes de la protesta camino del Parlament

La ciudad recibe la Marcha contra el paro y la pobreza

Denunciar la falta de empleo y las bajas pensiones, y la pobreza y las desigualdades que esta situación provoca. Ese es el objetivo de la marcha que este mes ha pasado por

Personas sin empleo y pensionistas del Baix Llobregat y el Barcelonès critican las desigualdades que ha provocado la crisis

Los integrantes de la Marcha en la plaza del Ayuntamiento de L’Hospitalet, antes de proseguir el recorrido hacia Barcelona

Reclaman derogar la reforma laboral, subir las pensiones y aprobar la renta de ciudadanía

SOCIETAT

Solidaritat. Campanya Vacances en pau, que organitza l’associació L’Hospitalet amb el Sàhara durant els mesos d’estiu

Famílies de L’H acullen una trentena d’infants sahrauísL’Hospitalet segueix sent una de les ciutats més solidàries amb el po-ble sahrauí i un estiu més acull una trentena d’infants que passen juliol i agost amb famílies de la ciutat dins el programa Vacances en pau.

Es tracta que els infants s’allunyin durant els mesos de més calor de les dures condicions dels camps de refugiats del desert algerià de Tin-douf, alhora que gaudeixen de les condicions de vida del primer món i passen visites mèdiques.

varios municipios del Barcelonès y el Baix Llobregat, como L’Hospitalet, camino del Parlament de Catalunya, donde los participantes se concen-traron para que las reivindicaciones

afirmó que “sus reivindicaciones tienen que ver con la dignidad de las personas y las próximas cotas electorales deben dar respuesta a esta demanda de justicia social”.

El portavoz de Ciutadans, Mi-guel García, añadió que “el paro y también la corrupción son los principales problemas de esta so-ciedad”. Y Ana González, portavoz de ICV-EUiA-Pirates, también les trasladó su apoyo: “Queremos un mundo más justo y por eso pueden contar con nosotros”.

En nombre de ERC, Antoni Gar-cia, manifestó que “apostamos por

Una petita sahrauí amb dues nenes hospitalenques a Can Buxeres

Els petits poden gaudir d’aques-tes vacances gràcies al treball de l’associació L’Hospitalet amb el Sàhara i de les famílies que s’oferei-xen a acollir-los durant l’estiu. Rosa Aguiló, membre de l’entitat, defineix com a “emocionant i fantàstica” l’experiència d’acollir els infants. Per la seva part, Nacho Medina fa sis anys que acull una nena sahrauí i assegura que “és una experiència molt gratificant, que no es pot expli-car, s’ha de viure. Ella és una més

de la família”. Marc Sancho, però, s’ha estrenat aquest any com a pare acollidor de la petita Raguia, d’onze anys. És monitor del Fum d’Estam-pa i va conèixer l’experiència a tra-vés dels casals d’estiu. “Ja sé que no és el mateix però la tractaré com si fos la meva filla”.

Com cada any, l’Ajuntament va fer la tradicional recepció a infants i famílies a Can Buxeres. Els petits tornaran a casa entre el 21 d’agost i el 6 de setembre. ❙

de personas sin empleo y pensio-nistas lleguen a todo el país.

En L’Hospitalet, como en otras ciudades, entregaron el manifies-to con sus peticiones: derogar la Reforma Laboral, la aprobación de leyes que establezcan la Renta Ga-rantizada de Ciudadanía y que lu-chen contra la pobreza energética, y que se actualicen las pensiones con el IPC, entre otras propuestas.

Diosdado Toledano, portavoz de la Marcha, explicó que la han hecho coincidir con la reciente constitución de los ayuntamientos, “que han mostrado mayor recepti-vidad y compromiso con nuestras peticiones”.

En la plaza del Ayuntamiento, todos los grupos políticos, excepto el PP, recibieron a los manifestan-tes. Por el PSC, Francesc Belver

unas políticas sociales equiparables a las de otros países europeos”, mientras que Rafael Jiménez de Guayem L’H afirmó que “estare-mos siempre junto a este tipo de manifestaciones porque luchamos por la dignidad de los pueblos y los derechos de las personas”.

Por CiU, Jordi Monrós añadió que “tenemos que encontrar solu-ciones prácticas contra la pobreza” y el portavoz de CUP-Poble Actiu, Khristian Giménez, explicó que “la lucha contra el paro, la pobreza y la desigualdad está incluida en nues-tro programa como medidas clave de gobierno”. ❙

DIARI DE L’HOSPITALET 20 de juliol del 2015 13SOCIETAT

Formació. Concurs Joves Emprenedors i Emprenedores de Projectes Empresarials per als estudiants de cicles superiors

L’H premia els millors projectes escolars per a futurs negocis

En aquesta onzena edició del con-curs L’H Joves Emprenedors i Em-prenedores de Projectes Empresa-rials hi han participat 113 alumnes dels cicles de grau superior de sis centres escolars de L’Hospitalet, que han presentat 41 projectes.

El Millor projecte empresarial ha estat la proposta del CE Joan XXIII, Ecobiken, que planteja un negoci de lloguer de bicicletes elèctri-ques. David Hueso, component de

l’equip, explica que “L’H i Barcelona tenen zones amb importants desni-vells i el fet que les bicicletes siguin elèctriques permet pujar-les sense dificultats”. Completen l’equip Car-los del Pico i Denis Baena.

El Millor projecte empresarial que contribueixi a la millora de la qualitat de vida de les persones prové de l’Institut Provençana. El projecte Ksolà proposa l’elaboració de menjar saludable, casolà i amb distribució

directa al lloc de treball. És obra d’Aitor Lagos, Patricia Osuna i Ma-rina Domínguez. Marina afirma que la seva proposta “té a veure amb el menjar de qualitat i sa per a la gent que es veu obligada a menjar fora de casa seva i a un preu raonable”.

El CE Jaume Balmes ha guanyat el premi al Millor projecte empresa-rial tecnològic amb la proposta de Sergio Grillo i Víctor Castillo, Chip Games, una iniciativa per crear un

Foto de família dels guanyadors i organitzadors del concurs Joves Emprenedors

Poden ser el futur del nostre teixit empresarial. Joves amb empenta capaços de posar a treballar les seves idees a la recerca d’un forat al mercat

cercador de videojocs i accessoris a internet. L’Institut Pedraforca ha presentat la Millor idea innovadora de producte o servei: Culture Lab, ideat per Aleibis Javier Díaz i Daniel Labai-la, per dissenyar, fabricar i distribuir automatitzadors de medis de cultiu.

Guia en línia de l’FP a L’HL’Àrea de Promoció Econòmica i

Ocupació de l’Ajuntament, que im-pulsa aquest concurs d'emprenedo-

ria, ha presentat també la guia en línia dels estudis de formació professional a L'H. Aquest espai de consulta a través d'internet mostra tota l'oferta existent a la ciutat en aquests es-tudis. Aquest curs presenta com a novetat la incorporació dels subsiste-mes aprovats per llei recentment: l'FP inicial i l'FP per a l'ocupació. ❙

XIV Diada de la Colla Jove de L’HEls castellers de la ciutat van exhibir els seus progres-sos en la diada estiuenca celebrada a la plaça de Lluís Companys. Els van acompanyar les colles Castellers de Santa Coloma i Vailets de l’Empordà. La Jove va carregar i descarregar un 4 de 6, un 3 de 6, un 3 de 6 amb agulla i dos pilars de 4.

Vuitena edició del Dia de la FlamaL’entitat Fills de la Flama ha celebrat la seva diada anu-al, a la qual va convidar els Diables de Castellbisbal, els Diables de Piera i el Diables Fomarians de Sant Climent. Durant l’11 de juliol van fer tallers infantils a la plaça de l’Ajuntament i, al vespre, tabalada i correfoc amb les co-lles convidades.

Fiesta de San Iago en Bellvitge La Casa Galega de L’H ha celebrado un julio más la Fiesta de San Iago con motivo del patrón de Galicia. El parque de Bellvitge acogió la actuación de diversas enti-dades regionales, orquestas populares y degustación de productos y gastronomía gallega, como el pulpo a feira, empanadas y vino y dulces propios de la comunidad.

Més info: http://bit.ly/1RkJlEp

DIARI DE L’HOSPITALET 20 de juliol del 201514

Exposició. La mostra sobre el passat noucentista del palauet i el seu entorn l’ha comissariat l’hospitalenc Roger Bastida

El Museu de L’H exposa la història de la finca Can Buxeres

L a Casa Espanya del Museu d’Història de L’Hospitalet acull fins al 27 de setembre l’exposició Can Buxeres: una

joia noucentista, amb imatges, ob-jectes i obres d’art que van ocupar les estances de l’antic palauet dels Buxeres i de la finca, que es van conservar dins el patrimoni històric municipal.

La mostra ens permet contem-plar delicats mobles modernistes que formaven part de l’emprovador-vestidor de la casa, quadres, miralls o gerros, així com una pica i un và ter anglesos que daten de final del segle XIX o principis del XX, de la marca Johnson Brothers, sèrie Pescadas, “que són una meravella”, diu l’hospitalenc Roger Bastida, lli-cenciat en belles arts i comissari de l’exposició. També es poden veure

el capçal i els peus d’un llit, una calaixera i una cadira d’un dormitori.

L’exposició es completa amb fo-tografies dels jardins, les feines als camps de conreu dels voltants, la vida dels senyors, de les minyones i de les persones que tenien al seu càrrec els Buxeres com a servents. Hi ha una foto de 1906 on es veu un criat de raça negra que es deia Amadeu, portat per Lluís Buxeres des de la Guinea espanyola. “Tot un esnobisme per l’època”, diu Roger Bastida, ja que era el primer que van poder veure els hospitalencs.

Algunes de les fotografies de l’exposició les han facilitades les filles de l’últim masover de Can Buxeres, que hi van viure fins a l’any 1972. “Amb l’ajuda de aquestes no-ies, que ara ja són grans, vam anar esbrinant quines eren les peces del

Roger Bastida explica als visitants els entrellats de les peces antigues de l’edifici noucentista que hi ha exposades a la Casa Espanya

magatzem municipal que pertanyi-en al palau, ja que feia més de 24 anys que estaven guardades sense classificar”.

Es dóna la circumstància que “és la primera vegada que el mobiliari de Can Buxeres es mostra als ciu-tadans i també que en el Museu s’hi exposen mobles”, explica Bastida.

Cinc anys de recerca El comissari de l’exposició, fill i

veí de L’Hospitalet, és llicenciat en història de l’art i fa cinc anys va inici-ar un treball de recerca acadèmica per a la Universitat de Barcelona sobre el Palauet de Can Buxeres, entrevistant persones que havien nascut a la casa i també cercant ar-xius i hemeroteques. Roger Bastida ha culminat tota la seva feina amb aquesta exposició. ❙

L’Ajuntament de L’Hospitalet va comprar la finca l’any 1968 per 32 milions de pessetes

Inicialment, l’espai on ara hi ha el Palauet de Can Buxeres era una finca de 5 hectàrees on, al seu bell mig, hi havia una masia que va comprar Lluís Buxeres l’any 1877 per transformar-la en Palauet i, a més, li va donar el nom pel qual el coneixem encara avui. Les obres de la primera reforma les va dur a terme Antoni Serrallach, arquitecte força actiu a principi del segle XX però a l’ombra dels genis del seu temps. També hi van intervenir l’ar quitecte Joaquim Manuel Raspall o Lluís Bru, mosaïcista, autor dels mosaics del Palau de la Música.

“En el cas d’en Raspall no hi havia documents que ho acreditessin fins que a l’Arxiu d’Esplugues es va trobar una factura –es pot veure a l’exposició– del que van costar les obres, amb el nom d’en Raspall, que coincideix amb l’adreça del seu estudi en aquell municipi”, explica Bastida.

La família Buxeres va abandonar la finca com a residència després de la Guerra Civil i només la utilitzava com a finca d’estiueig. L’any 1968 els descendents de Lluís Buxeres van vendre la finca i el jardí a l’Ajuntament per 32 milions de pessetes. El 1972 es va convertir en el primer gran parc urbà de la ciutat que avui acull un gran nombre d’espècies vegetals i ocells, i els edificis es van destinar a usos institucionals. L’edifici actual és una de les joies més importants del Noucentisme de les comarques del Baix Llobregat i del Barcelonès, i un bon exemple de casa d’estiueig de família benestant de l’època.

LA HISTÒRIA

CULTURA

DIARI DE L’HOSPITALET 20 de juliol del 2015 15

Estudis. Recerca de l’historiador Eusebio Martínez, becada per la ciutat

L’hospital de Provençana que va donar nom a L’H

L’historiador hospitalenc Euse-bio Martínez Valero ha presen-tat el seu estudi sobre l’hos-pital medieval de Provençana,

que dóna nom al topònim que iden-tifica avui la ciutat. El treball ha tingut el suport de les Beques L’Hospitalet 2014 i ha estat presentat en un acte a Can Riera.

Es té notícia que l’any 1215 l’hospital de Provençana ja funcio-nava en aquest terme municipal. A una jornada de Barcelona, acollia pelegrins i gent pobra a qui sovint

Eusebio Martínez Valero presenta el seu treball acompanyat del director del Museu, Josep Maria Solias

s’ajudava a morir amb dignitat. Les tècniques mèdiques eren molt rudimentàries i molts cops només es podia donar consol espiritual als malalts. La gestió va ser eclesiàstica i la cura era més aviat espiritual.

L’autor de la recerca ha explicat que “l’hospital era per a gent pobre; era molt petit, de tres a set habitaci-ons, i acompanyaven el malalt en un procés que acabava en la mort, per mitigar-los la por d’anar a l’infern”. Martínez Valero ha destacat que “l’hos pital de Provençana no podia

competir amb el de la Santa Creu de Barcelona, per això als malalts se’ls feia una primera cura aquí i no -més se’l portava allà si calia”. El to-pònim Provençana fa referència als repobladors d’origen provençal (al sud de l’actual França) instal·lats en aquestes contrades.

A principis del segle XIX, de l’hos -pital només quedaven les runes. L’Hospitalet conserva en el seu nom un homenatge a un petit hospital que durant uns set segles va aten-dre els més pobres. ❙

La Caravana torna enguany als jardins de la Tecla SalaL’associació Bipol-art organitza de nou La Caravana als jardins de la Te-cla Sala els dies 23, 24 i 25 de juliol a les 20h. Es tracta d’un programa de concerts, espectacles, degusta-cions de begudes i gastronomia. En-tre d’altres actuaran el dia 23 Dj Bal-katalan; el 24, A4 Reggae Orchestra i Dani Txarnego, i el dia 25, Rxnde Akozta & The Flow Fanatics i Dj Kon-guito. La Caravana completa l’oferta cultural i de lleure dels vespres d’es-tiu a L’Hospitalet. ❙

Lleure

El director Ros Marbà imparteix un curs al JoventutL’hospitalenc Antoni Ros Marbà va impartir al Teatre Joventut les clas-ses pràctiques del curs de director d’orquestra que cada estiu organit-zen l’Escola Superior de Música de Catalunya, el Conservatori del Liceu, la Fundació Pau Casals i l’Orquestra de Cambra de Granollers, i que porta el nom del director. Marbà va explicar que “la feina de direcció d’orquestra és complexa i necessita molta pràcti-ca. Alguns alumnes es posen per pri-mera vegada davant una orquestra”. ❙

Música

Dos grups de dansa guanyen L’H té talentEls ballarins d’Our Generation, de l’Institut Torras i Bages, i de Roda Crew van guanyar la final del concurs que organitza l’Associació d’Es-tudiants de L’Hospitalet. El primer va obtenir el premi del jurat i el segon es va endur les votacions del públic [foto].

CULTURA

16 20 de juliol del 2015 DIARI DE L’HOSPITALET CULTURA

“Disfruto mucho viendo que la gente se lo pasa bien y se abstrae”MARGA SOLÉ

- Estudió empresariales, trabajó en un banco y quería ser arqui-tecto. ¿Dejó un futuro ‘seguro’ por el ‘inseguro’ mundo del es-pectáculo? - Sí, pero no estoy nada arrepentido, hace unos diez meses que vivo exclu-sivamente de mi trabajo. Soy autóno-mo y poder vivir de lo que te apasiona es el mejor premio. Es decir, soy po-bre pero soy feliz.

- ¿Cómo se define? - Soy un cachondo, soy humorista, me gusta más hablar que a un tonto un lápiz, disfruto mucho viendo que la gente se lo pasa bien, que se abs-trae y disfruta del momento, soy muy vitalista, me apasiono tanto haciendo mis cosas que duermo tres horas y sigo para adelante.

- ¿Habrá un antes y un después de monólogo de la ‘n’ geminada? - Ya lo ha habido, en YouTube tuve 40.000 reproducciones en un día. Hasta hoy lo han visto más de 500.000 personas. Es la fuerza de las redes sociales y la gracia de la yaya Antonia, que generó un tanto por ciento importante de visitas.

- ¿Y qué tal la yaya Antonia? - Bien, las dos abuelas son muy ca-

“Me gustaría que cada mes y medio hubiera

actuaciones de humor en L’H para que los

ciudadanos se rieran”■

Entrevista

Raúl Alcaraz és monologuista, tiene 33 años y vive en Sant Josep, pero se crió en la Florida y la Torrassa,

donde viven sus abuelas. Se inició en el teatro a los ocho años en el ‘cole’. Estudió arte dramático y se

estrenó en El Llantiol y El Aquario. Su monólogo ‘El català de L’H: la “n” geminada’ lo ha hecho famoso

Raúl Alcaraz improvisa una actuación para el Diari de L’HOSPITALET

chondas y cada semana voy a co-mer en casa de una de ellas. Una es de Jaén y la otra, catalana, pero con raíces murcianas, así que en mi árbol genealógico las raíces son del sur.

- ¿Cuál es el éxito de sus monó-logos? - Que la gente se siente identificada y en lugar de contarlo tal cual le doy una o dos vueltas. Tampoco hago un humor excesivamente filigranesco, explico las cosas con naturalidad y de observar y escuchar salen cosas como la “n” geminada. Oí a mi abue-la decir pien·nas y vien·nes y dije, le puedo sacar punta. En el fondo soy un cuenta cuentos, cuento un cuento y lo hilvano de tal manera para que la coña al final salga, es trabajo de juglar.

- ¿Puede ser un nuevo Rubianes o un nuevo Gila? - Recuerdo que la primera vez que vi a mis padres partirse de risa fue con Rubianes, y me fijé muchísimo. Tam-

bién con Martes y 13 y de Gila me gustaba mucho que no abusara de los exabruptos. Yo también intento hacerlo. Sé que no me puedo com-parar con gente que ha estado 50 años trabajando. Yo soy un pionero pero me fijo mucho en ellos.

- Ha actuado en Catalunya, Ba-leares y Galícia. ¿Y el resto de España? - Estoy intentandolo en Madrid, pero es complicado, los locales son muy grandes y actúa gente muy conoci-da. Voy piano-piano y si hay suerte en este año voy a intentar dar el sal-to, a ver si me conocen por allí.

- ¿Qué está haciendo ahora? - Un vídeo con un monólogo de una especie protegida en L’Hospitalet que está desapareciendo. Es el pa-jaricus men. Con lo bonito que era el mercado de los Pajaritos... Ahora hay una entidad en Sant Ildefons, en Cornellà, que se dedica a ello.

- ¿Tiene premios, además del Drac Novell 2008? - He ganado varios y uno en Ando-rra que me hizo ilusión porque era en catalán y me costó mucho hacer reir. Vi que no había feed back.

- ¿Ve L’H como ciudad del humor? - En las Fiestas de Primavera se hace el Festival del Humor pero me gus-taría que cada mes y medio hubiera una actuación fija en la ciudad para que los ciudadanos vengan a reírse. Hay gente muy válida que no somos conocidos, de Valencia, Galicia o la Rioja y mi idea es traerlos aquí.

- ¿Cómo se ve de mayor? - Con el pelo muy blanco como Sean Connery en hospitalense y más chi-quitito pero haciendo humor, como siempre he hecho, muy hormiguita y con mucho tesón. ❙

DIARI DE L’HOSPITALET 20 de juliol del 2015 17

En la portería, tras la marcha de Cra viotto sigue Oliver Sánchez y se incorpora Víctor Ibáñez (Zaragoza B), de 26 años, formado en la base de Barça y Español, y con experien-cia en la categoría.

En defensa, siguen el joven la-teral Lucas del Campo, inédito la temporada anterior por lesión, el central Aleix Coch y el lateral izquierdo Èric Via, de 23 años. En la derecha encontramos a Óscar Sierra, que vuelve con 33 años y mucha experiencia en la categoría. A su lado están Guillem Castell (Rubí), Guillem Savall (Cacereño) y Marc Vales (Zaragoza B). Savall es un central de 26 años, solvente, al que las lesiones no le han per-mitido progresar más. En la misma posición de central encontramos a Vales, de 25 años e internacional con Andorra. Castell, en cambio, es una joven promesa de 21 años.

En el centro del campo, tenemos a tres ex jugadores del Sant Andreu, Xavi Puerto, de 23 años, jugador habilidoso y con cierta llegada a portería. Junto a él, también de ta-

Juventud y veteranía en el primer Hospi de Cifuentes

Fútbol. El Hospi del nuevo técnico, Martí Cifuentes, lleva una semana de pretemporada. La plantilla tiene muchas caras nuevas

Martí Cifuentes, con polo blanco al fondo, dirige la primera sesión de entrenamiento de la temporada 2015/2016

ESPORTS

lante ofensivo llega Antoni Alcover, jugador con un buen toque de pe-lota a la hora de chutar a portería, especialmente a balón parado. Y por la derecha completa el trío Iván Guzman. Con 24 años, es muy po-livalente y también puede jugar por la izquierda, e incluso más retrasa-do. Como extremo por la izquierda llega precedido de una aureola de

de poder ocupar incluso la posición de central. Y el toque fino puede ser el de Raúl Torres (Badalona), un jugador de 31 años con buen pase, tanto en corto como al espacio.

En ataque, de momento no hay fichajes, pero llegarán caras nuevas. Además, Boris Garrós espera con-tar ahora con las oportunidades que no tuvo la pasada temporada con

El 25 de julio el Hospi jugará en el campo del Sabadell ante el filial de la casa. El 29 se hará la presentación oficial, con un partido ante el Europa (20.30h). El 2 de agosto el equipo debutará en la Copa Catalunya en el campo del Prat, a partido único. La otra cita de interés será el Torneig dels Històrics, el día 6, con un triangular ante Martinenc y Montañesa, en el Guinardó a las 19h (semifinales, si pasan, el 8, y final el 9). El 12, al Hospi le espera otro torneo, el del Baix Llobregat en formato triangular contra Santboià y El Prat, en el Municipal de Cornellà a las 18.30h. Entre ambos torneos se disputaría la segunda ronda de Copa Catalunya en caso de superar la primera. La liga empezará el 22 de agosto.

PRETEMPORADA

Diego Fuks, nou tècnic del Rugby Club L’H

L’argentí Diego Fuks és el nou en-trenador del primer equip del Rugbi Club L’Hospitalet. Jordi Molinero, que fins ara n’ocupava el càrrec, compaginarà la seva tasca de direc-tor tècnic del club amb la de segon entrenador.

Rugbi. Garanteix la continuïtat de la línia esportiva del club

Fuks arriba al club de Bellvitge procedent del Rugby Club Sitges. Dins del seu palmarès com a juga-dor destaquen dues lligues de Divi-sió d’Honor a meitat de la dècada de 1990, defensant la samarreta de la Unió Esportiva Santboiana.

El nou entrenador té molt clar qui na filosofia aplicarà: joc dinàmic, ràpid, agressiu i amb mentalitat d’a tac. Per a la propera temporada es preveu que un bon nombre de

juvenils donin el salt al primer equip. Segons l’entrenador argentí cal acon seguir l’equilibri entre els juga-dors joves i els més veterans. ❙

Cinc anys després de la seva darrera col·laboració, el Club Natació L’H ha tornat a organitzar una de les set proves del Circuit Català, el seu tro-feu Ciutat de L’H. Quatre primers llocs han estat per a nedadors de casa.

28è Trofeu de natació Ciutat de L’H

Kiko Ramírez, y seguir acumulando experiencia. El ascendido juvenil Aitor Ruibal reforzará esta línea.

Mientras, la recién estrenada sección femenina busca jugadoras para los equipos de base: niñas y jóvenes nacidas entre 2000 y 2009,. Ya tienen equipo sénior, que recientemente ha ganado su primer amistoso ante la Guineueta (3-1). ❙

fino carrilero ofensivo David López (Olot). El otro extremo puede ser Rubén Carreras, que espera tener más opciones que la temporada an-terior. A sus 28 años experiencia en la categoría no le falta. La veteranía en la línea la pondrá David Medina (Sestao River). A sus 33 años y con trayectoria en Segunda A con el Nàstic, es versátil hasta el punto

20 de juliol del 2015 DIARI DE L’HOSPITALET18 ESPORTS

L’Hospitalense rethomenatge a Jordi Alba

El Camp Municipal de Futbol L’Hos-pitalet Centre afegeix des d’aquest mes el nom de Jordi Alba a la seva denominació oficial. En un acte commemoratiu en aquesta instal-lació, que va comptar amb l’assis-

tència del jugador, es va descobrir una placa en agraïment a Jordi Alba.

La placa, col·locada a l’exterior del local social, porta la següent inscripció: “La ciutat de L’Hospitalet i el CF Atlético Centro Hospitalen-se, en reconeixement a Jordi Alba, jugador internacional i ciutadà or-gullós de L’Hospitalet, que va donar els seus primers cops de pilota en aquest camp, que a partir d’avui serà conegut com a Camp Munici-pal de Futbol de L’H Centre - Jordi Alba”. Prèviament a la descoberta

Futbol. El club del Centre reconeix el mèrit del blaugrana, que ara dóna nom al camp on es va iniciar

Jordi Alba amb els seus pares, l’alcaldessa Núria Marín i el president del club fins al juny, José Pinar

de la placa es va disputar un partit de futbol benèfic per a l’Associació Alba Pérez contra el càncer infantil.

Jordi Alba també impulsa un campus de futbol a la ciutat que es va tancar al tancament d’aquesta edició amb el lliurament de diplo-mes als participants per part del ju-gador i de l’alcaldessa Núria Marín. Alba, de 26 anys, es va iniciar en el futbol el 1996 a l’Hospitalense. El 1998 va fitxar pel Barça. Després de passar pel Cornellà i València va tornar al club blaugrana el 2012. ❙

El CGA L’H consigue cuatro podios en el nacional de artísticaJulia Fernández (nivel 5) ha obtenido un tercer puesto en la general y ha sido subcampeona en barra. Violeta Sánchez (nivel 6) se ha llevado la plata en potro. Además, Violeta, jun-to a Aseneth Azogue y Alba Asen-cio, han sumado puntos hasta ocu-par la tercera posición por equipos en este nivel. Claudia Tomeo, en el nivel 10, tuvo que retirarse por le-sión. El Club Gimnasia Artística L'H ha participado con 13 gimnastas en el Campeonato Nacional de base femenino disputado en Cáceres. ❙

Gimnasia

El ISS L’H pierde a Pere Suñé, impulsor de su fundaciónPere Suñé ha muerto a los 84 años de edad. Vinculado al club de atle-tismo ISS L’Hospitalet, fue el crea-dor de la fundación privada del club, que lleva su nombre y con la que promovía este deporte desde la base. Así, la Fundació Pere Suñé tiene como objetivo la formación in-tegral de la juventud a través del de-porte. Por este motivo, Suñé recibió en 2010 una mención especial en la Nit de l’Esport de L’H. Había sido también atleta, juez de competición y director técnico internacional. ❙

Atletismo

CB L’H y AEC perfilan sus plantillas de la próxima liga EBAEn el CB L’H, se incorporan el ve-terano pívot José Francisco Cabre-ra (Arenys Bàsquet) y el ala-pivot Eduard Arqués (CB Cornellà). Ca-brera, de 31 años, ofrece poderío físico bajo los aros gracias a su en-vergadura y a sus 2.05 de altura. Ar-qués, en cambio, llega con 21 años, una gran capacidad física y facilidad anotadora desde casi cualquier po-sición. También asciende al primer equipo el juvenil Javier Balastegui.

En la AEC Collblanc-la Torrassa, causan baja Joan Jordi Vall-llobera, Sergi Pérez y Marc Cuesta. Se in-corporan el base Adrià Hernández (júnior U. Manresana) y Lucho Fer-nández (CB Santfeliuenc). Destaca este último, un veterano pívot de 42 años y 2.10 de altura con un amplio recorrido por la EBA que incluye la temporada 03/04 en el CB L’H.

Por otra parte, el baloncesto de la ciudad está de enhorabuena ya que el filial de la AEC Collblanc-la Torrassa y el primer equipo de la AESE accederán previsiblemente a Copa Catalunya masculina gracias a los ascensos y descensos com-pensados. ❙

Baloncesto

DIARI DE L’HOSPITALET 20 de juliol del 2015 19COMUNICACIÓ/SERVEIS

Horari de serveis públics durant l’agost

Durant l’estiu, i en especial el mes d’agost, la major part dels serveis modifiquen els horaris per adaptar-se al temps de descans del personal i

al descens de públic. L’HOSPITALET ha recollit els horaris d’agost de serveis com poliesportius i piscines, biblioteques, patis escolars i centres

culturals, perquè els tingueu a mà si els heu de fer servir. Aprofitem per desitjar-vos bones vacances. El Diari de L’H tornarà a publicar-se al setembre

Biblioteques• Tecla Sala. Dilluns-divendres, de 15.30 a 20.30h• Bellvitge. Dilluns-divendres, de 15.30 a 20.30h• Can Sumarro. Dilluns-divendres, de 15.30 a 20.30h• Josep Janés. Tancada• La Bòbila. Dilluns-divendres, de 15.30 a 20.30h• La Florida. Dilluns-divendres, de 15.30 a 20.30h• Plaça d’Europa. Dilluns-divendres, de 15.30 a 20.30h• Santa Eulàlia. TancadaMés info:www.l-h.cat/biblioteques

Centres cívics• Centre la Florida-Ana Díaz RicoDilluns-divendres, de 9 a 14h i de 16 a 21hPl. dels Blocs de la Florida, 15

Centres culturals• L’Harmonia. Espai d’Art Dimarts-divendres, de 17 a 20hDissabte i diumenge, d’11 a 14hDilluns i festius, tancatPl. de Josep Bordonau, 6• Museu de L’H. Casa Espanya Obert a partir del 18 del d’agostDimarts-divendres, de 17 a 20hDissabtes, d’11 a 14hDilluns, diumenges i festius, tancat

C. de Joan Pallarès, 38. www.museul-h.cat

Patis oberts (caps de setmana i festius, d’11 a 14h i de 16 a 18h) • Escola Santiago Ramón y Cajal C. de l’Albereda, 2• Escola Pere Lliscart Pl. del Cadí, s/n• Escola Josep Maria Folch i TorresC. de Rosa de Alejandría, 67• Escola Estel-Can BoriC. de Bellavista, 32• Escola la MarinaRbla. de la Marina, 408• Escola Milagros ConsarnauC. de l’Aprestadora, 30• Escola Frederic MistralC. de l’Arquitectura, 10

Activitats per a infants i adolescents (dilluns-divendres, de 17.30 a 21.30h)• Institut Eduard Fontserè C. de les Mimoses, 31• Institut Eugeni d’Ors C. de Vallaparda, 32• Institut Bisbe Berenguer C. de l’Aprestadora, 49

Aules d’estudi (del 24 d’agost al 6 de setembre)• Auditori Barradas Dilluns-diumenge, de 10 a 24h

SERVEIS D’URGÈNCIESTelèfon únic d’emergències (Mossos d’Esquadra, Bombers, Protecció civil i urgències sanitàries) 112Sanitat Respon 061Guàrdia Urbana 93 409 10 92Comissaria dels Mossos d’Esquadra 93 413 13 00Jutjat de guàrdia 93 554 81 45Emergències violència domèstica 900 900 120

ALTRES SERVEISServei d’Informació de la Generalitat 012 www.gencat.catOficina Municipal de l’Habitatge 93 334 79 59 CAID (Informació i atenció a la dona) 93 298 18 70SIOT (Recursos Socials) 93 402 99 90Àrea Mpal. de Promoció Econòmica i Ocupació 93 402 60 27 www.dinamitzaciolocallh.catServei de suport a les comunitats de veïns 93 402 60 43 suportcomunitats@l-h.cat Cita prèvia DNI i passaport 902 247 364 www.citapreviadnie.es

Telèfon d’Incidències i Manteniment a la Via Pública (VIA) 900 28 29 30 Telèfon d’Incidències de la Convivència i el Civisme (TIC) 93 402 94 44

TELÈFONS D’INTERÈS

AJUNTAMENTOficina d’Atenció al Ciutadà 93 402 94 94 www.l-h.catDistricte del Centre-Sant Josep-Sanfeliu 93 402 99 04Districte de Collblanc-la Torrassa 93 447 03 60Districte de Santa Eulàlia-Granvia Sud 93 298 85 80Districte de Pubilla Cases-Can Serra i la Florida-les Planes 93 403 29 90Districte de Bellvitge-el Gornal 93 264 15 64 Regidoria de Sanfeliu 93 338 64 71

L’HOSPITALET participa en la campanya de sensibilització per desmentir rumors i prejudicis socials i per promoure la diversitat i la bona

convivència, com ha aprovat el Ple de L’H. Aquest mes parlem dels drets i de les obligacions dels immigrants, que regula la Llei d’estrangeria

Els immigrants tenen més drets i menys obligacions?

L’article 14 de la Constitució espa-nyola diu que tots els ciutadans són iguals en drets i deures, indepen-dentment del seu “naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.

Malgrat això, les persones im-migrades tenen menys drets que la resta de la població, ja que la seva situació legal està regulada

per la Llei d’estrangeria, que marca les obligacions de les persones immigrades per residir i treballar a Espanya i que s’ha reformat en nombroses ocasions generant in-certesa entre el col·lectiu afectat.

Aquesta norma és molt restricti-va pel que fa a drets i llibertats dels immigrants. Per exemple:

❙❙❙ Han d’acomplir molts més requi-

sits que les persones nascudes a Espanya per aconseguir el núme-ro d’identitat d’estranger (NIE).

❙❙❙ Pel que fa al pagament de tributs, són equiparats a les persones autòctones, tant si disposen de residència de llarga durada o no.

❙❙❙ El dret a l’habitatge està limitat a les persones que disposen del

Rbla. de Just Oliveras, 56• Biblioteca Josep Janés Dilluns-diumenge, de 10 a 22hC. del Doctor Martí i Julià, 33• Biblioteca la Bòbila Dilluns-diumenge, de 10 a 23hPl. de la Bòbila, 1

Poliesportius i piscines• El Centre. Dilluns-divendres, de 8.45 a 21h (piscina tancada del dia 17 al 21). C. de la Riera de l’Escor-xador, 15. Tel.: 93 260 51 40(www.pmcentrel-h.cat)• Gornal. Dilluns-divendres, de 7 a 24h (tancat de l’1 al 9 d’agost). C. de Can Tries, 20. Tel.: 93 403 69 65(pmgornall-h.cat)• Sanfeliu. Dilluns-dissabte, de 8.45 a 21h; diumenges, de 9 a 15h (tan-cat dia 15). C. de l’Estronci, 60. Tel.: 93 261 21 46 (www.pmsanfeliul-h.cat)• Piscines de L’H. Dilluns-divendres, de 9 a 21h; dissabte i diumenge, de 10 a 19h (piscina interior tancada tot el mes). C. de Rosalía de Castro, 39. Tel.: 93 337 99 77(www.piscinesmunicipalsl-h.cat)• Fum d’Estampa. Obert a partir del 10 d’agost. Dilluns-divendres, de 10 a 14h i de 16 a 20h (piscina tancada del 10 al 14). C. de Rosich, 12. Tel.: 93 334 56 00

• Santa Eulàlia. Dilluns-divendres, de 10 a 20h (piscina tancada del 10 al 14). C. de Jacint Verdaguer, 15. Tel.: 93 332 60 50 (www.aesantaeulalia.info)• Les Planes. Dilluns-divendres, de 10 a 22h. C. de Sant Rafael. Tel.: 93 437 70 00• Bellvitge Sergio Manzano. Tan-cat del 10 al 16 d’agost. Dilluns-di-vendres, de 7 a 22h; dissabtes, de 9 a 21h; diumenges, de 10 a 15h. Av. Mare de Déu de Bellvitge, 7. Tel.: 93 263 36 86(www.pmbsergiomanzano.com)• Complex Tennis L’H. Dilluns-di-vendres, de 8 a 23h; caps de setma-na i festius, de 8 a 21h. Camí de Pau Redó, 10. Tel.: 93 335 78 11 (www.fctennis.cat)• L’Hospitalet Nord. Dilluns-diven-dres, de 10 a 13h i de 17 a 22h (pis-cina coberta disponible el dia 19)C. de Manuel Azaña, 21. Tel.: 93 440 00 02 (www.hospitaletnord.com)

Tràmits i gestions• Oficina d’Atenció CiutadanaDilluns-divendres, de 8.30 a 14h. C. de Girona, 10. Tel.: 93 402 94 94 (de 8 a 20h)Les regidories de districte romanen tancades del 3 al 28 d’agostMés informació: www.l-h.cat

permís de residència de llarga durada ( Reial decret 557/2011), que s’obté a partir de 5 anys de residència legal.

❙❙❙ L’incompliment de la Llei d’es-trangeria pot comportar sanció o multa, així com el tancament en un centre d’internament d’es-trangers. Fins i tot, es pot arribar a l’expulsió al país d’origen ( Reial decret 557/2011).

❙❙❙ Les persones immigrades no po-den votar ni a les eleccions euro-pees ni als comicis del Congrés dels Diputats, ni tampoc als del Parlament de Catalunya. Només poden participar en les eleccions municipals les persones immigra-des comunitàries i aquelles que pertanyen a països que tenen sig nat un acord de bilateralitat amb Espanya.