Upload
premsa-local-sant-cugat
View
274
Download
18
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Diari de Sant Cugat nº332, 14 d'abril de 2000
Citation preview
El 'diari' de Sant Cugat
l>IIYIt/!'l3 EIS4CANTONS mm m Any V/í
225 ptes.
Destaquem
EI Sant Cugat Esport FC baixa
a la regional preferent
Pàgina 2$
Demà, inauguració dels jardins del
Monestir Pàgina Sa 6
UDC: Sí a buscar un bon pacte
per a Sant Cugat Pàgina H
Unes 5.000 famílies ja separen la brossa
orgànica Pàgina 15
La Primavera Fotogràfica arriba
a Sant Cugat Pàtina Í.Í
Sant Cugat tindrà 18 sales de cinema més
•
:
"iF*
El complex d'oci Diversia ocuparà 25.000 m2 de sostre edificable i es construirà entre Asepeyo, la fàbrica Alman VA-7 i FGC m#
Un grup de caps rapats apallissa un nen de 12 anys a Can Roquetes
El nen ja havia estat objecte d'insults dies abans de l'atac pàg. M
EIS 4 CANTONS el "diari" de Sant Cugat
et surt a compte
Entrades per al cinema i molts
espectacles...
i tot per TRUCA I
1"F0RMA-TE'N (l'any)
1ÍL800 fies. TEL 93 589 62 82
AUTOMATISMES
PER A PORTES
I PERSIANES...
Prestigi, Seguretat
i Servei
AV. LLUlS COMPANYS, 50 ABANS ALFONS SALA)
GARRIGA
Taller, fabricació pròpia
£>: i tfenrfa C. X\
(P I . A j u n t a m e n t ) Teï / Fa* 93 673 29 02
:tKtO
Cria. Certíanyüln 3 78
0 8 1 9 0 S a n t Ci isA* de ! V a l l e *
EIS 4 CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR
Tricicle • Vania • Gay Mercader produeixen
CLUB C A P Í T O L
RAMBLA, 138 • BARCELONA
93 412 20 38
19 i 26 d'abr i l
3 i 10 de maig
•
a les 22.30 h
original de
Paco Mir
dirigida per
Josep M. Mestres
Jumping QUAD Sant Cugat
Cada
Bfc^iiiii ̂ ^ H H » . ' , -f J^^Hng^^H^^^K^^^^^^^^^^^P^^^P ^ | setmana
BF**̂ -̂ ;J^Lj-!5^3rW JS regalem
EHBEB 1 tiquet
pera
2 persones Excursió d e 2 h G R A T U I T A
1 tiquet
pera
2 persones
• Per /o muntanya • Per /er omò efa amic s o • £n grt/p i amo gw fa la família • Caps de setmana i festius • Només cal carnet B- 1 o Al
Ctra. de Cerdanyola, 43. Granja Balard. Sant Cugat
ENTRADES de franc per a la SESSIÓ GOLFA
ENTRADES de franc (per a dies feiners)
CARNET amb punts per guanyar tiquets gratis cada cop que adquiriu una entrada
Els diumenges podeu gaudir d'un
passeig ra cavafl per Collserola
per a 2 persones
g ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82 . dediadv,de9ai4hidei6a20h|
EIS I CANTONS
^ ^ ^ * M El tema de la
hetmana Divendres, 14 d'abril del Ji k >i' 3
J a r d i n s d e l Mon& i r
Els jardins s'obren a la ciutat Els jardins remodelats del Monestir s'inauguraran demà amb una gran festa popular
Després de més d'un any d'obres de remodelació, els jardins del Monestir tomaran a obrir-se demà amb una festa que començarà a dos quarts de set de la tarda. Un dels objectius d'aquesta remodelació ha estat el d'obrir aquest espai a la ciutat i convertir-lo en un nucli i en un centre de connexió entre diverses zones de Sant Cugat. Aquesta remodelació ha estat un pas més del projecte global de recuperació del Monestir, previst per l'Ajuntament.
Recoder: "Volemfer d'aquest monument un nucli de la ciutat i un
centre d'atracció turística pera la gent del país
i també de fora"
ESTER CASTANYER
- Sant Cugat -
Els jardins del Monestir, recentment remodelats, s'obriran demà als santcugatencs amb una festa i una xocolatada popular. D'aquesta manera, tots els ciutadans podran tornar a gaudir d'aquest emblemàtic espai de 8.626 metres quadrats, i que ara incorpora diverses novetats com l'ampliació fins al passeig Francesc Macià, nous recorreguts, una nova vegetació i un incremet de l mobi l iar i urbà.
" H e m de pensa r que aquest no és un jardí qualsevol, q u e envol ta una part del
que és el principal monument de la nostra ciutat, el Monestir. I per tant, tampoc podia ser una obra qualsevol sinó que havia d'estar en consonància amb l'entorn i amb el monument". Així es va expressar l'alcalde de Sant Cugat. Lluís Recoder, durant la roda de premsa de presentació dels nous jardins. En aquest sentit, l'alcalde va destacar que aquestes obres d'enjardinament formen part d'un projecte global de recuperació integral del Monestir, que va començar ja amb la rehabilitació del claustre i que continuarà en un futur amb l'objectiu de "fer d'aquest monument un nucli de la ciutat i un centre d'atracció turística per a la gent del país i també de fora". D'altra banda, Recoder va comentar també que la remodelació dels jardins s'ha fet buscant una sostenibili-tat tant econòmica com ambiental. "Volem que aquests jardins,
i tots els jardins de Sant Cugat representin el mínim cost possible per als ciutadans, però que a la vegada siguin espais verds dins la nostra ciutat que permetin que la gent pugui disfrutar de la natura urbana i fer activitats a l'aire lliure", va explicar
El projecte de remodelació, que ha costat 65 milions de pessetes, tenia com a objectiu convertir aquest recinte en un espai obert als ciutadans. Pel tinent d'alcal
de de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, "aquest és un espai molt cèntric dins la nostra ciutat, i per tant ha d 'es tar ober t als ciutadans i ha de resoldre el tema de la mobil i tat" . És per això que els nous ja rd ins del
Monestir compten amb tres itineraris diferents que connecten la plaça del Monestir amb l'en-tron de la plaça d 'En Coll, per un banda, i amb el barri de Coll Fava, per l'altra. Una de les principals novetats és la incorporació d'un itinerari de passeig que segueix l'antiga muralla del recinte, en què s'hi han fet algunes modificacions.
Els jardins remodelats del Monestir s'inauguraran demà amb un acte que començarà a dos quarts de set de la tarda i que comptarà amb l'actuació dels bas tone r s de l 'Esba r t i de ls grups d'animació La Sinforosa i Amadeu i Cia. La festa acabarà amb una xocolatada popular oberta a tots els santcugatencs. Per tal de minimitzar la generació de residus, des de l'Ajuntament s'anima a tots els participants perquè es duguin la seva tassa de casa. Els nous jardins combinen th espaia de descans amb dtte/sos itineraris per passejar FOTO: XAVJ LARROSA
Setmana ELS/CAlVraVS Divendres, 14d'abrildel -Ví¥
Els e l e m e n t
Un projecte d'enjardinament respectuós amb l'entorn
Des de rAjuntament s'ha volgut aconseguir una sostenibilitat ambiental
I ss u/ires de remodelació han incorporat ah jardins una nina vegetació i un nou mobiliari ui l>a i» o/fifí en fum ió de ta \rz a adeijuaiui amb l't ntom i amb 11 monument /• .V /,
K.C. - Sant Cugat -
El component arquitectònic i el respecte per l'entorn són dos dels principals criteris que ha seguit l 'Ajuntament a l'hora de definir el projecte d'enjardinament de l'entorn del Monestir.
Amb l'objectiu d'aconseguir la màxima sostenibilitat ambiental i econòmica, la jardineria d'aques t espai ha mant ingu t en gran part la vegetació que ja hi havia anteriorment però ha incorporat també noves espècies vegetals de baix manteniment. Entre altres plantes, els nous
jardins disposen ara d'espècies com el marfull o l'heura i arbres com ara castanyers, pins, oms, til·lers o lledoners. D'altra banda, i respectant el projecte inicial fet per l'anterior equip de govern, la zona de darrere del Monestir comptarà també amb una superfície de gespa. "Hem pensat que uns jardins com els del Monestir havien de tenir una part de gespa", comentava el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, que va afegir, però, que han procurat buscar un tipus de gespa de baix consum i que, per tant, no requereixi molta aigua.
Fot aquest projecte de jardineria s'ha fonamentat també en un tractament arquitectònic de la vegetació. "Hem entès que la jardineria també té un component arquitectònic i per això, hem jugat amb les alçades dels espais i de les vegetació", explicava Carbó. Seguint aquest criteri, els jardins s'han dividit en tres espais diferenciats als quals s'han destinat unes plantes determinades. La zona més alta, que segueix el perímetre de la muralla, ha estat enjardi-nada amb marfull, a l'espai més proper al claustre s'hi ha plantat sobretot heura, ja que és una
espècie que ja es podia trobar antigament dins aquest espai. Per acabar, la gespa s'ha col·locat a la zona més plana d 'aquests jardins, que es correspon amb la part de darrere del Monestir.
Les obres de remodelació dels jardins del Monestir han comportat també la incorporació de nou mobiliari urbà com ara fanals, bancs i papereres. En total, s'hi han afegit 24 punts de llum, 10 papere res i 8 bancs . Tots aquests elements han estat escollits amb l'objectiu que el seu disseny contribuís a potenciar el monument.
l]Ajuntament pmén integrareL·jardwdel \l(meütr i la pla^a d*(kttitm a la futuia tll·i deiumanH del <entre hnton de la uutat Plan I \J1 \l\\fl \ IDh S 4 \ 7 f ( 6 4 7
La història també està present en els nous jardins
K.C. - Sant Cugat -
Les obres de remodelac ió dels jardins del Monestir han dura t ga i r ebé un nnv i han costar 65 milions de pessetes. finançats a partir d 'un conveni entre l 'Ajuntament i l 'empresa promotora Yérrix. El resultat és un pare de 8.628 metres quadrats de superfície en què s ' inc louen àrees de descans, espai enjardinat i els diversos itineraris que recorren l'espai amb diferents finalitats. En aquest sentit , la principal novetat és un camí de sauló pensat per recórrer i gaudir del recinte seguint el perímetre de l'antiga muralla. D'altra banda, els nous jardins del Monestir compten també amb dos itineraris més, fets a base de paviment de pedra. Aquests camins tenen la funció de c o n n e c t a r d i f e r en t s punts de la ciutat, però han es ta t planteja ts t ambé amb l 'objectiu de recuperar part de la memòria històrica del recinte. És per això que l 'itinerari pr incipal , q u e une ix la plaça Octavià amb l'entorn de la plaça del Col i , r ecupe ra l 'antic camí que feien servir els monjos per anar fins a les seves habitacions, ubicades al lateral del Monestir. Així ho explicava el t inent d'alcalde de C i u t a t S o s t e n i b l e , Joan Carbó , que comentava que "amb el camí principal hem volgut recuperar un antic camí que anava a les pabordies" . Carbó va mostrar-se molt satisfet del resultat d 'aques ta proposta ja que, segons va dir, "aques t és un i t inerari que està molt bé. Jo crec que quan
' el fas t 'hi trobes molt bé, perquè la imatge del Monestir et va canviant i a més, també el notes, sents el Monestir".
També amb la voluntat de recuperar la memòria històrica del Monestir, les obres de remodelació dels jardins van posar al descobert unes restes arqueològiques del que havia estat la volta de l'antic hipo-geu on es guardava el menjar. El projecte de recerca arqueològica ha anat a càrrec de la General i ta t i ha costat aproximadament 1.500.000 pessetes. De moment , però, encara no s 'ha d e t e r m i n a t qu in t i p u s de t r a c t a m e n t r eb rà aquest jaciment ni si s 'habilitarà per a donar-lo a conèixer als ciutadans.
USÍ CANTONS Divendres. 14d'abril'del• 2000 Setmana
E n t r e v i s t a
Joan Carbó. Tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible
"El recinte del Monestir és i ha de ser un espai obert"
E.C. -SantCugat-
El projecte de remodelació dels jardins del Monestir s'ha basat en criteris com ara la sostenibilitat o la voluntat d'obrir aquest espai a la ciutat. Pel tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, aquest és un espai cèntric que hauria de resoldre temes de connectivitat entre diferents parts de la ciutat.
- Com s'ha plantejat aquesta remodelació? - Nosaltres entenem que el recinte de) Monestir és i ha de ser un espai obert a la ciutat, és un element més de ciutat i que per tant, ens ha de solucionar el tema de centralitat, d'accessos i de passos per la ciutat. - Com s'ha desenvolupat, això? - Hi ha uns itineraris més immediats que comuniquen la part de darrere del Monestir-plaça d'En Coll- amb la plaça Octavià i l'eix de vianants, i que passen tocant al claustre. Però també hi ha uns itineraris de passejada que són els que segueixen el perímetre de la
muralla. - I quins criteris heu seguit per a l'enjardinament? - Hem canviat una mica el plantejament inicial. Estava previst tot de gespa i nosaltres hem canviat la jardineria. Hem entès que la jardineria també té un component arquitectònic i hem jugat amb les alçades: de l'entorn i.de la vegeta-
Carbó:
"Es un projecte que al
final agradarà a la
gent de Sant Cugat"
- En què s'ha variat el projecte plantejat per l'equip de govern anterior? - Nosaltres vam trobar un projecte molt orientat a solucionar un tema de ciutat, d'imatge de ciutat, i hem introduït com a equip de govern la reflexió històrica, aquesta recuperació del perímetre de la mu
ralla, i també hem entès que en aquest espai a més de passar-s'hi. també s'hi ha d'estar. Hem introduït aquesta reflexió pel que fa a itineraris i a qualitat arquitectònica.
- Aquest tipus de projecte, no ha suposat un encariment? - A nosaltres, un dels temes que ens ha preocupat és la qualitat arquitectònica, sabem que suposa més cost d'obra però si mirem els diners que ens gastem de més, estaran ben gastats, perquè no és el mateix fer un camí de pedra, que té una durada de molts més anys, que fer un camí de fusta que té una durada inferior.
- Quina creieu que serà l'acollida de la remodelació? - Sabem que és un projecte que a la gent li pot agradar o no, tots els projectes de restauració d'un monument són polèmics. Nosaltres hem fet la reflexió, que era necessària, i hem intentat respectar el que és el monument tal com nosaltres vam trobar fet al projecte. De moment hem rebut respostes de tot tipus, ja sabem que tots els projectes arquitectònics agraden més
Per Carbó, és important rehabilitar tant el Monestir com el seu entoni F: X.L.
o agraden menys. I jo crec que aquest projecte al final agradarà. - Un dels sectors contraris era
el Patronat del Monestir. Com està aquesta qüestió? - El Patronat del Monestir havia de servir per parlar d'aquestes coses, per arribar a solucions de consens amb tot el que es faci i afecti el Monestir. Però com que el patronat no es reunia les parts implicades a vegades no aportaven Ics reflexions necessàries i no funcionava. La crítica que se'ns ha fet és que el projecte no va ser consensuat pel Patronat. Ara volem intentar que el Patronat faci la seva feina, i creiem que això ho hem de fer des de l'Ajuntament, que ha de ser la
institució que ha d'aglutinar i tirar endavant el Patronat. - Hi ha nous projectes de remodelació per al Monestir? - Per nosaltres, l'operació que hem fet al Monestir s'emmarca dins un projecte global que vol donar centralitat al casc antic, i després, més endavant, també donarem centralitat als barris. I aquesta és una de les operacions que a nosaltres ens serveix per donar centralitat al nucli antic.
- Hi teniu previstes noves actuacions en aquest monument? - Estem treballant per al Monestir i ja tenim una diagnosi prèvia, del que en serà el pla director. Per ara, ja hem encarregat aquest estudi.
Grifui Oil, s. L. Servei Estació
nÀSOT J rATüÍFAmn CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat
- Ports gratuïts a partir de 400 litres
- Descomptes a partir de 500 litres
- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament
- Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega
- Grans ofertes en funció del consum
- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01
E.S. CENTRE E s t a C Í O n S d e S e r v e i al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)
(93) 674 06 07
E.S. CAN SOLÀ a la Crtra. de Cerdanyola
(93) 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55
Setmana E1SÍ CANTONS bwrn/trrs. 14 d'abril del2000
E n q u e s t a
Què pensa de les obres
de r e m o d e l a c i ó que
s'han fet als jardins del
Monestir?
Després de molts mesos, la remodelacid dels jardins del Monestir s'inaugurarà tats de la ciutat, tot i que la majoria en critica l'ús de gespa o la voluntat de fer una
demà. Aquestes obres, que en diversos moments han estat motiu de polèmica, es- obra molt estètica que n'encarirà el manteniment. Tot i això, tothom coincideix a dir
tan forca ben acceptades per la majoria dels partits polítics i representants d'enti- que es tractava d'una obra necessària per dignificar l'entorn del Monestir.
RAMON BONASTRK
43 \NY.S
1>KI·.SII>I·:VI C D C
J<>\\ R K vsi \ s 39 ANÍS
PRESIDIAI ( 1)C
MARIA SANSA
56 ANYS
PRIMKRA SKCRKTÀKIA L 'SC
FRANCK.SC LI.AT.IOS
76 ANY'S PRKKIDKNT PP
XAVIKR BOIX
32 ANYS PRKSIDKNT 1C-Y
"(Irec que és un primer pas cap a una remodelació integral de tot l'entorn del Monestir, i per tant és positiu. Però reitero que és només un primer pas i que no s'ha d'aturar aquí".
"Crec que el que s'ha fet està bé, calia recuperar aquest espai i deixar l'entorn del Monestir al nivell que es mereix. Crec que s'ha recuperat un espai per als ciutadans sant-cugatencs. i en podrem gaudir tots".
"La remodelació ha sigut molt llarga i crec que no correspon a les necessitats de remodelació reals que hi havia. S'han fet obres molt fortes i no m'agradaria que això col·lapsés l'entorn del Monestir".
"So em sembla malament, però crec que serà una despesa important de conservació i això s'ha de tenir en compte. Crec que hauríem d'estalviar per totes bandes i que l'Ajuntament hi hauria de pensar".
"Un tema que no m'agrada és el de la gespa, no és mediterrània i costarà de mantenir. Crec que es podria haver fet més d'acord amb el monument. També hauria estat bé la participació de la gent".
KDI'YRD POMAR
36 ANYS
PRKSIDKNT K R C
JOSK FKRNANDO M O I \
31 ANYS COORDINADOR K n A
D O M l'AM Muji i-.i.
52 \NYS M K M . PAIKONAÏ MONKSTIR
X.-WIKR LAUORDA 44 ANY'S
PRKSIDKNT FAY
JOAN SÀNGHKZ
45 ANYS
CONSKRGK CKAISTRK
"F.ncara no ho hem vist in situ, (KTÒ és dar que calia fer una millora dels jardins i suposo que millor que el que hi havia ja ho deu ser, però no ho sé. Fn el que no estic d'acord és en l'ús de gespa".
"Ha sigut una remodelació lenta i encara no sé gaire com ha quedat, però penso que era una cosa pendent tot i que s'ha volgut fer molt bonic i amb el temps ja veurem què passarà amb el manteniment".
"Ja feia 30 an\ s < |iie s'havia tret el cementiri i finalment hem aconseguit arreglar aquest espai, això és positiu. Fn el procés s'hi han fet diverses aportacions, algunes s'han acceptat i d'altres, no".
"Trobo que el conjunt es veu bé però al detall, les voreres del carrer (Castellví estan sense treballar i és un oblit important. Fstà bé que es facin coses, però trobo que caldria fer-ho en tot el Monestir".
"Crec que algunes coses com les avingudes que han fet estan molt bé. Ara el que cal és que la gent ho respecti. Però crec que és positiu, tot i que abans ja estava força bé, calia fer-hi algunes millores".
Ofertes recomanades
CENTRE Ql_LA IMATGE Plaça del Dr. Galtes, 9 - Tet. 93 675 56 74 • Sant Cagat
Santa Maria, 14 Tel. 93 675 57 24 |digital H teu distribuïdor de cameres P«,nt' / material digital Kodak a Sant Cugat faltii Espio 4H
39.900 ptn. {i» indis; PttntW Espt» 738
22300 (KM. (*W fKtfc)
d9 abril Dia Mundial del Llibre \ o te n'oblidis
A Catalunya ^^^ el 3.3 d'abril significa, a més de la celebració de Sani Jordi, patró del nostre país, el dia de les roses i els llibres. Aquesta tradició catalana de regalar roses i llibres a les persones que s'estimen s'ha convertit en una festa que atrau molta gent pels valors que aporta. Des de l'any 199*5, en què la i \ i x o va declarar el dia 3 3 d'abril Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor, diversos països ja han adoptat aquesta vella tradició catalana com una festivitat més dins del seu calendari. Els catalans ens sentim orgullosos que aquesta festa s'hagi estès arreu i s'hagi convertit en una expressió dels valors de l'amistat, de la
s convivència i de la cultura.
\ Enguany ha començat la seva activitat la Fundació Dia i Mundial del Llibre de Catalunya, iniciativa del Govern de la o
I Generalitat i del sector professional del llibre de Catalunya. I n | organisme que vetlla per fomentar l'hàbit de la lectura i alhora Q
* promoure arreu la celebració del Dia Mundial del Llibre i dels "(0
l Drets d'Autor.
33 i % Fundació Dia Mundial del Llibre • • i Catalunya
ELS 4 CANTONS
Política 8 Dnrm/n-s. 14 tl'abiiitM JtW
E R C
Ridao veu inacceptable el pressupost de la Generalitat per a Sant Cugat
L'etiquetatge en català i la pensió de viudetat, al ple de dilluns
El diputat republicà del Vallès, Joan Ridao, va criticar dilluns a Sant Cugat la reducció de la partida que la Generalitat de Catalunya vol destinar per a Sant Cugat, que passa dels 270 milions de pessetes l'any 1999 als 75 d'enguany. La secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya CERC) va explicar les esmenes presentades al Parlament, que inclouen una part del pressupost destinada a qüestions de sanitat, d'ensenyament i de cultura. L'acte també va servir per fer públiques les mocions que el partit presentarà al proper ple municipal.
K M I I . I B K I . I . A
- Sant Cugat -
La proposta d'inversions de la ( i enc ra l i t a t de Ca ta lunya al Vallès Occidental per l'any 2000 p r e v e u una pa r t ida p res su postària per a Sant ( -ugat de 204 milions menys que l'any passat. Aquesta davallada, d'un 43%, és la que el diputat republicà del Vallès Occidental al Parlament, Joan Ridao, va denunciar dilluns a la ciutat, j un tamen t amb el portaveu local del partit, Eduard Pomar.
Ridao va qualificar el greuge comparatiu d'inacceptable, dient que "no hi ha cap raó de ree-
quilibri territorial que obligui a pagar aquest peatge" a Sant Cugat. Per intentar pal·liar aquesta involució, el grup municipal ha presentat diverses esmenes al Parlament perquè s'incloguin en el pressupost final. KRC demana que es destini una partida "totalment necessària i inqüestionable" per la construcció del segon C e n t r e d 'Ass i s t ènc ia Primària (CAP), però també perquè es faci un CAP a Valldoreix i un altre a Mira-sol. Kn matèria d'educació, el partit vol una altra escola bressol, ja que fa quinze anys que hi ha les mateixes i s'ha produït un gran creixement demogràfic. Quant a equipaments culturals, demanen una
El diputat d'E.RC del Vallès. Joan Ridao E: X.I..
nova biblioteca per a la ciutat perquè l'actual té uns "insuficients fons bibliogràfic i espai de lectura", assegura Pomar. Per això demanen una biblioteca universitària i científica.
D'altra banda, Pomar va presentar les dues mocions que el seu grup presentarà al ple del
mes d'abril: una per augmentar la pensió de viudetat del 45% actual al 100%, i l'altra per fomentar l'ús de la llengua catalana a les e t ique tes dels prod u c t e s , c o m e n ç a n t p e r q u è l'Ajuntament i les entitats que en depenen consumeixin productes d'aquest tipus.
G o v e r n a b i l i t a t
Uassemblea d'UDC dóna llum
verda al partit per buscar el pacte
Recasens: "Hem d'arribar als millors acords possibles"
E. B. - Sant Cugat -
Tal com ja va fer la secció local de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), els seus socis de coal ic ió , Unió D e mocràtica de ('.atalunya ( l 'DC) . van dipositar la seva total confiança als dirigents del partit periple faci les gestions pertinents per arribar a un acord amb alguna altra força del consistori amb l'objectiu d'establir un govern amb majoria.
Així es va expressar dimarts passat a l'assemblea d 'UDC, on es va parlar de la governabilitat
de la ciutat i del pacte amb el Partit Popular (PP) que anunciava el Diari de Tetrassa. El president local d 'UDC, Joan Recas e n s , c o n t i n u a d e s m e n t i n t " rotundament" aquesta informació, que considera que "parteix d'una premissa errònia: que ja hi havia un pacte". Recasens va explicar que les converses per arribar a una acord "requereixen el mínim soroll", i va afegir que quan hi hagi un pacte en ferm ja es farà públic, mentre confirmava que és cert que es mantenen converses amb el PP.
Per Recasens , els dir igents d 'Unió han de buscar "els millors acords" que beneficiïn la
ciutat, en primer lloc; que siguin positius per a la coalició, en segon; i que afavoreixin el partit, en darrer terme. En aquest sentit, el president del grup municipal no s'ha volgut aventurar sobre la proximitat del pacte. Per Recasens, "és curiós que quan es diu que hi ha converses serioses hi hagi oferiments de bona voluntat" per part dels partits d'esquerres. Aquest és el motiu que fa que, segons el president democristià, es desconfiï de l'oferiment de pacte tripartit fet fa uns dies pel PSC-PSOE, IC-V i ERC.
D'altra banda, segons publica el rotatiu egarenc, o bé el tinent
Joan Rerasenx, d'l'DC E.X.L.
d'alcalde de Serveis Interns i Seguretat Ciutadana, Jordi Farrés, o bé el mateix tinent d'alcalde de Descentralització i Serveis Urbans, Joan Recasens, es veurien forçats a abandonar la cartera que ostenten actualment a l'alcaldia.
Les Planes se centrarà en la reurbanització dels carrers
E. B. - Les Planes -
"El que més preocupa la gent de les Planes és l'aprovació del PERI". Amb aquestes paraules, el tinent d'alcalde de Descentralització. Joan Recasens, va voler destacar la importància d'haver solucionat una problemàtica històrica i recorrent al consell de districte. A partir de l'aprovació del text refós per part de la comissió d'Urbanisme de Barcelona, tant consistori com veïns ja comencen a pensar en la reurbanització del barri. Per aquest motiu el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, era present al consell de les Planes de dilluns.
Recasens es va referir a una altra de les reivindicacions històriques del districte, que també ha quedat arranjada: l'asfalta-ment de la corba del Gurugú. Per Recasens, a banda d'aquestes dues qüestions hi ha una sèrie de petites actuacions urban í s t i q u e s p e n d e n t s , m e n y s importants, que es tractaran en una reunió de la comissió d'Urbanisme convocada per al cap de deu dies.
Grups de treball, enllumenat
i pressupostos
En aquest sentit, va supeditar que els grups de treball no es reuneixin més sovint al fet que no és necessari. "Hi ha qui vol que es reuneixin els grups de treball d'una manera regular. Són maneres de treballar", va puntualitzar Recasens.
D'altra banda, l'Ajuntament ha valorat el que costarà col·locar l 'enllumenat a la zona de Can Borrull, tal com els veïns els van demanar - u n total de deu milions de pessetes- . Tant veïns com oposició s'han congratulat per la instal·lació de fanals al passatge del Desert, al camí de Can Flor i al passeig de Verònica.
Un altre dels temes que preocupen el veïnat són els pressupostos. Volen reunir la comissió que tracta aquest tema per saber exactament quin és el romanent dels anys anteriors per aplicar-lo en aquest exercici i per obtenir informació sobre el grau de compliment dels projectes acordats.
ELS /CA!Yn)NS Dkau/res. 14tr«brilM>000 Política
E M D de ¥ a i f d o r e i x
Miquel Paraira. President de la Junta de Veïns de FEM D
<•<• M'agradaria treure el vial de cornisa de Valldoreix" KMIIJ BKI.I.A
-Sant Cugat-
En un parell de mesos, Miquel Paraira complirà el primer any de mandat com a president de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix, on resideix des de fa 25 anys. Militant d ' fn ió Democràtica de Catalunya ( l 'DC) i jubilat, Paraira ja havia estat vocal durant el mandat anterior. Ara és el primer president d'Unió que ha tingut l'Entitat.
— Sense embuts, actualment encara té sentit mantenir l'EMD quan ja està a tocar de Sant Cugat? - Sí. Encara que no deixem de ser un districte de Sant Cugat, l 'EMD és un exemple de proximitat amb els c iu tadans . Els veïns de Valldoreix estan més a prop de les decisions municipals d'aquí que, per exemple, els de la Floresta o les Planes, que depenen de Sant Cugat. Aquí, el tracte és molt més directe i les qüestions es poden solucionar,
potser, més ràpidament. - Els problemes de finançament de l'Ajuntament també estan afectant el funcionament de TEM D? - L 'EMD té subscrit un pacte de finançament amb l'Ajuntament i, de moment, no falla. El pacte es compleix amb rigor cada mes. 1 cada tres mesos ens reunim per ajustar l'estat financer. Ara per ara, aquest mecanisme funciona molt bé i molt correctament.
- Quin perfil té l'actual resident de Valldoreix? - Valldoreix sempre ha tingut fama de tenir un veïnat amb un nivell cultural alt. Hi ha directors d'empreses, metges, advocats, arquitectes, etc. - Els nous veïns són més exigents? - Abans la gent exigia menys perquè només venia els caps de setmana. Ara, en canvi, exigeix més perquè hi resideix tot l'any. Ein aquests quatre anys, el 90% de Valldoreix estarà ja urbanitzat i amb tots els serveis neces
saris: clavegueram, llum, aigua i gas. Valldoreix és una zona residencial amb veïns d'un poder adquisitiu mitjà-alt i les nostres actuacions han de respondre a les seves demandes.
- Més nivell d'exigència, més necessitats pressupostàries. - És clar, cada any quan fem el pacte amb Sant Cugat revisem el nombre de residents. Lògicament, si tenim més veïns, volem un pressupost més gran.
- A quin capítol l'EMD destina més depeses? - Actualment la despesa més gran és la urbanització dels carrers. Paguem fins a un 26% de les obres. Hi ha comptats ajuntaments que assumeixin un percentatge tan elevat, cl més habitual arreu és d'un 10%. Si l'any passat vam fer 12,5 quilòmetres de carrer, amb una participació del 10% n'hauríem fet 30.
- Què vindrà després de la urbanització dels carrers? - La urbanització completa de Valldoreix no es farà en aquest mandat. Però és cert que el pas
Vir/iitl Peti/nuí (s militant tl f IX <l, •, de fn nou an\« / XA..
següent serà la construcció d'equipaments. - Quin tema us agradaria resoldre definitivament en aquest mandat? - A banda de la urbanització, m'agradaria eliminar el vial de cornisa. El traçat previst al Pla General Metropolità l'any 76 afecta les propietats de molts veïns de Valldoreix i parteix per la meitat el nostre nucli urbà. Però el més significatiu és que, actualment, aquesta carretera ha deixat de tenir sentit. La meva obsessió és treure aquest vial.
- Es divisa alguna solució a curt termini per les línies d'alta tensió que travessen el recinte del
Casal de Cultura? - He parlat diverses vegades amb Fecsa, que m'ha manifestat la seva intenció de treure-les, però la solució sembla que es preveu a llarg termini. De tota manera, la meva intenció és treure l'escola bressol - que està plena amb 57 infants- del recinte de Casal de Cultura i fer-ne una de nova.
- Encara hi ha molt sòl edificable? - En queda poc, pràcticament el 80% d'aquest sòl ja està ocupat, El cert és que els preus dels terrenys cada vegada puja més. A banda dels nous habitatges, també hi ha moltes rehabilitacions.
EIS4CANTW6
10 UllO Divendres, 14 d'abril del J0O0
H 5 C/UYTONS .Setmanari i ndependen t de Sant Cuga t del Vallès
^ Premsa Local dm Sant Cugat SL .
Cj r rc r Sjnr Anton I .4.M4. OKtW S j n i CURJC del VjHès Tel. 43 SW hi X> - [ i\ 4.S h74 :0 24
Hdició clci.rmmt.j- hrt|>.V/v tbivi-b tom/^anrtugjr AJrcvJ c l c a n i n i u ct\4c.inri)ns<^irnsjnn.'ugat.c(im
Consel l d'Administració Ramon (íratt (president)
Josep M. Cabrcrizo. Pere Ksqucrda i Xavier Fornells (editor delegat)
Director Josep Maria Vallès
Redacció TVma <ie In «#-lma»a: Kster Castanyer;
Política: Kmili Bella i Joan Soriano; <>|>iníó: Josep M. Vallès; SorH*tat: Kstcr Castanvcr i Magda Méndez ;
Entorn: I. nul i Bella; Kroiioniia: Joiu Moiucncgro i Juan Soriano;
(ullarà: Tuni Montenegrn; K,**|Mirts: Alex López;
Comercial ( ' . j imcn Kvaralar
Consell Editorial Ramon (iran (president), Josep M. (labreri/.o
(v u epres ident íA ít ror Alexandre. F ram esc ( 'arbó. Jordi Casas. \arei** í lastanver, Albert de Pablo,
Xavier Fornells, Rngeli Pedró. Ramon Pros, Lluís PUÍEJ. Lmili René. Montserrat Rumbau.
Paí o Soler. Josep Y Teixidó. Joan Tortosa, Josep M. Sans Travé. Joan Troyano, Núria Zabala,
Manel Pardo i Pepa Martín
Subscripcions Sinda Gómez
Fotografia Xavi Larrosa i Lduard Farinves
Disseny i maquetacló Joan Fuer tes i Marta (labrol
Correcció Blanca Pi
Impressió Rotimpres Tel. 472 40 (IS <í.S
Distribució Mailing Vallès S.L. Tel. .S8(í IS 71
Dipòsit legal; (JMOS-'M
/•./< -ff.ftii/'j/n ciiprcisJ niiK.iim.-iH U sc\ J nptmn en et> editorials. K K ^ f t K l c i i pu ts c \p fo \< i \ l'opinió dcl\ •.cm autors.
i pic l·./·. 4 (•iiifu'i·; nu í;i soa necessàriament. l 'ul · l ic inú jdhcnd j j :
(í)ACPC •Vsv.iciaciú C ui J I an J Jc I d Prcmv) r i o i u r c j )
E d i t o r i a l
Ciutat de pel·lícula
Si l'empresa anglesa THI aconsegueix superar tots els obstacles urbanístics i polítics, construirà un
megacomplex d'oci amb un munt de cinemes, restaurants, discoteca, gimnàs i pista de bitlles a Sant Cugat, a prop a la clínica Asepeyo (vegeu la ubicació dels terrenys a la portada d'aquest diari). Kl projecte preveu fer 18 sales de cinema que sumades a les 13 actuals dóna un resultat de 31. Potser no tindrem temps de veure tant cinema o potser ens convertirem en la filmoteca nacional i la gent vindrà d'arreu a veure cinema a Sant Cugat. El més curiós de tot plegat és que aquest megacomplex, que ocuparà uns 25.000 m- construïts s'emplaçarà a l'a
nomenat Eix Vertebrador (llegeixi's espai o sector que llinda amb Catalana Occident i l'Hospital General de Catalunya). Justament aquest sector, el darrer per on pot créixer Sant Cugat del Vallès, és objecte de debat per part de l'equip de govern municipal. Des de la constitució del nou Ajuntament, el 3 de juliol passat, tant l'equip de govern com la resta de partits de l'oposició coincideixen a afirmar que cal una àmplia reflexió abans no s'executi cap pla parcial en aquest sector, abans no s'urbanitzi res perquè cal saber quines són les necessitats del Sant Cugat actual i futur. Una reflexió per saber fins on ha d'arribar el sostre numèric de la població i, paral·lelament, definir quins
són els serveis (sanitaris, ensenyament, administratius, comercials...) que seran necessaris perquè la població no hagi de buscar els serveis al centre històric i ens hi trobem els 80.000 o 90.000 santeuga-tencs davant el Monestir, potser anant en bicicleta, per prendre un gelat.
I, segons es desprèn de la filtració d'aquest projecte dies enrere al rotatiu bal-celoní La Vanguardia, el primer servei que necessita el Sant Cugat dels pròxims anys és molt més cinema. Kl que no deia l'esmentat diari és que aquestes sales les compartirem amb Cerdanyola ja que l'emplaçament d'aquest complex d'oci està entre Sant Cugat i el barri de Bella-terra. Tot plegat, una d'efectes especials.
Jardins reials
( /MtRiUn*i l .Ual7 U.FnStt871
tal(a|tf Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors
Aquest cap de setmana l'Ajuntament inaugura el nou entorn del Monestir de Sant Cugat, el nou
enjardinament del monument mil·lenari per excel·lència de la nostra vila. Si és bonic o lleig, ni ho comentarem perquè, com diuen, sobre gustos encara no hi ha res escrit. El que sí que podem dir és que el projecte dignifica el Monestir i convida a caminar-hi a prop. Es més obert que abans; hi ha bancs per seure-
hi i petar la xerrada; hi ha arbres (de pollancres, ni un); hi ha enllumenat modern (d'un model diferent del de Coll Fava i la rambla del Celler) que contrasta amb el monument; hi ha caminets (per passejar-hi, no per fer-hi el borinot amb moto); hi ha pau (esperem que duri).
Per damunt de tot, el que entre tots plegats hem d'aconseguir és mantenir aquest entorn, que no s'embruti ni es malmeti. L'execució del projecte, que
ha estat finançat per la promotora número 1 en construccions els darrers anys a Sant Cugat, concretament a Coll Fava, ha superat la seixantena de milions. I aquests diners, encara que no hagin sortit de la butxaca del ciutadà, no es poden llençar. Joves i adults hem de demostrar, doncs, civisme i hem de ser respectuosos amb allò que en definitiva és de tots, com si es tractés de casa nostra.
C a r t e s d e l s l e c t o r s
No al desallotjament del Casal Social Okupat de Torre Blanca
Un cop acabat el llarg període electoral, l'Ajuntament de Sant Cugat, amb el senyor Recoder al capdavant, ha decidit netejar el poble de pensament crític. Va començar reprimint el dret d'expressió al carrer, prohibint enganxar cartells a les associacions i partits fora dels espais destinats a això, el problema és que en manquen, i ara, després de pactar amb la senyora Berta Rodríguez Callao (PP), ha decidit desallotjar el Casal Social Okupat de Torre Blanca. Aquest fet representa la poca importància que dóna aquest equip de govern als joves del poble i ens mostra que l'únic important per a ells és l'especulació immobiliària i fer de Sant Cugat un barri tranquil per als qui s'ho poden permetre.
EI CSO de Torre Blanca és un lloc de pensament crític, on totes les persones i entitats hi tenen
cabuda, és un espai d'ús social en un poble on manquen espais per al poble (lema de la Festa de la Tardor passada), centre de debat, informació, activitats on la tolerància és la tònica dominant. LesJERC recolzem totalmenta l'assemblea de la casa i creiem que ara és el moment perquè totes les persones i entitats que hi hagin treballat, hi hagin participat o hi mostrin simpatia, donin el suport i solidaritat al projecte i així donin a entendre a l'equip de govern de CiU i PP que han començat un procés d'enfrontament amb el jovent de Sant Cugat. Així, les JERC participaran activament en la defensa de l'autogestió total del CSO de Torre Blanca, denunciant la fórmula conservadora de política juvenil, que creiem que és una fórmula paternalista i poc útil. Diguem no al desallotjament, apostem per l'autogestió i lluitem per Torre Blanca.
JERC Sant Cugat
Els CSO de Torre Blamca. Els nous valors
En un món cada cop més dominat pel pensament únic, on els valors que manen són els econòmics; on la gent cada cop pensa menys en els problemes comuns; on hi ha una tendència general a l'individualisme; on els valors de grup, de solidaritat i de cooperació, es veuen cada cop més suplantats pels valors individualistes; on els diners, l'acumulació, el luxe i el clacissisme són la tònica general, sorgeix a Sant Cugat un lloc de reflexió; un lloc on es qüestionen tots els valors dominants de la societat de la informació; un lloc on els valors humans resorgeixen, estic parlant del CSO de Torre Blanca.
Ara, l'Ajuntament ha decidit desallotjar aquest santuari del pensament crític pels interessos immobiliaris, pels pactes polítics amb la dreta espanyolista i per la poca voluntat política vers els joves.
Voldria donar una petita explicació de les possibles causes de ['ocupació de Torre Blanca.
Ens trobem en un poble on la renda per càpita és de les més altes de Catalunya i que està experimentant un creixement urbanístic espectacular amb poc control. Els serveis socials bàsics, com l'educació, la sanitat, l'habitatge promocio-nat pels joves, els espais lúdics sense ànim de lucre i un llarg etcètera manquen. No s'hi ha invertit prou.
Així, els joves de Sant Cugat ens hem vist oblidats per unes autoritats que han mostrat una preocupació única: el creixement i l'especulació urbanística, ara sí!, fent un poble maqueta, ben maco i amb una arquitectura de façana: el millor exemple d'això és la biblioteca del poble, que té més espai d'aparador que no pas de llibres.
Així, amb un ajuntament sense dedicació als joves del po
ble, neix el CSO de Torre Blanca, com a acte de rebel·lia, com a antítesi a la realitat; lloc on els somnis poden esdevenir realitat; lloc de debat; lloc de reivindicació; lloc de reflexió i, en definitiva, lloc on els joves poden vincular-se a la societat, tot reflexionant sobre ella çn un moment on la de-sestructuració social és un perill real.
Així, seyor Recoder, humilment, li demanaria que recon-siderés la seva postura i retirés la demanda presentada, buscant noves fórmules de relació amb els joves de Sant Cugat, i li recomanaria una fórmula que es diu CESSIÓ del local i AUTOGESTIÓ d'aquest per part del col·lectiu Les Masoveres i el Misifú.
La repressió no és la solució, contra el neolliberalisme salvatge: esperit crític, contra el desallotjament: acció. Autogestió com a solució.
Jordi Guimerà i Sans
ELS /CANTONS Divendres. 14 d'abril del 2000 Opinió
C a r t e s d e l s l e c t o r s
Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i es imprescindible que hi figurin el domicili, el
telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CAN TONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i cl dret de resumir-los quan ho consideri oportú.
11
Manifest de suport del CASC al nou in submís santeugatenc
Malgrat que el final del servei militar obligatori és molt a prop, nosaltres, com a antimilitaristes, continuarem la nostra lluita fins arribar a una societat sense exèrcits, sense obediència cega, sense masclisme, una societat on puguem viure en pau. Tot i que hem aconseguit acabar amb la mili, encara hi ha companys insubmisos empresonats a l'Estat espanyol; són aquells antimilitaristes que han optat per l'estratègia de la insub-missió a les casernes que han estat condemnats per tribunals mititars.
Com a an t imi l i t a r i s t es , creiem que cap exèrcit defensa la pau ni de lleva ni professional, fet pel qual estem en contra del nou exèrcit professional de mercenaris que està creant el govern, així com del militarisme quotidià que representen les diverses formes de policia amb les que ens obliguen a conviure dia rere dia.
El nostre company Jordi López es declara insubmís a la PSS. La PSS significa un càstig per a aquelles persones que es neguen a anar a la mili. No ens enganyem creient que obligant les persones a fer tasques socials estem sent més democràtics. Creiem que les persones que es vulguin implicar en tasques socials ho faran per la seva pròpia iniciativa i no per obligació, els insubmisos demostren un grau molt elevat de compromís envers la societat, lluitant per un futur sense militarisme i arriscant-se a anar a la presó perquè les properes generacions no hagin de patir aquest trauma que suposa l'exèrcit. Per tots aquests motius, recolzem plenament el nostre company, Jordi López, així com exigim a l'Ajuntament que deixi d'utilitzar la PSS com a manera d'estalviar-se calés no contractant gent que estigui veritablement formada per a les tasques que han de realutzar la gent que fa la PSS.
Salut i antimilitarisme!!!
CASC
Paradís i Desert
Cada dia al matí surto de casa amb el cotxe, a Coll Fava, per anar a deixar la meva filla al col·legi, el Pla i Farreras, i després a l'estació dels FGC per anar cap a la feina a Barcelona.
*Okupaeió' i propietat
És clar que l'okupació de cases té una tradició (els esquàters holandesos...) que va més enllà del cas concret de la Torre Blanca. I també és clar que produeix una "alarma social" en algunes persones que va més enllà d'ocupacions com aquesta. Jo penso que aquestes persones alarmades senten aquest fet com una agressió personal i com ei principi d'una ocupació general de tots els seus béns. En el fons han fet una sacralització de la propietat i una relació quasi substancial amb les persones i amb els països.
Fa uns anys, Alfred Molina, llavors president del Foment del Treball, i ara retirat al nostre municipi, aprofitant l'avinentesa d'unes eleccions, va donar un cop de mà a la dreta -com ara ha fet Cuevas- amb una sèrie d'anuncis als diaris, dels quals em va quedar gravada una frase: "Catalunya és un país de propietaris; no un país de funcionaris".
Aquesta mania de donar a Catalunya unes característiques essencialistes, em recorda a Torres i Bages ("Catalunya serà catòlica o no serà"), i evidentment no contribueix gaire a la integració dels immigrants, que normalment no vénen com propietaris, i que ara ja no vénen ni com a catòlics.
Més se sentiran identificats amb aquell cant d'A-tahualpa Yupanqui: "Preguntan de dónde soy / y no sé qué responder. / De tanto no tener nada / no tengo de dónde ser".
I és que aquí juguem amb un equívoc: per uns -la gran majoria de la població- propietat és la del seu pis i la del seu cotxe. Pel Sr. Molina i Co., propietat és la propietat d'empreses. Igual com les associacions de propietaris no es referien a la propietat horitzontal sinó a la propietat d'uns terrenys especu-lables.
I es que la clàssica distinció d'aquell barbut alemany enterrat a Londres entre la propietat dels "béns de consum* i la dels "mitjans de producció" crec que és una de les parts del seu pensament que continuen plenament vigents.
Per això l'esquerra social -fins i tot la més radical quan diu allò de "la propietat es un robatori"- no
vol posar en dubte el dret a fer servir el nostre rellotge. deixar-lo a la tauleta de nit o llençar-lo a les escombraries, sinó el dret a deixar les terres sense cultivar, les fàbriques sense control social, o les cascs desocupades.
Per això també l'esquerra política i social de Sant Cugat ha recolzat aquests dics els joves ocupants de Torre Blanca. Es dirà que aquesta és una propietat pública. Però alguns opinem que allò públic no ha de ser gestionat exclusivament pels representants polítics... Quan Fraga va dir allò de "la ca-lle es mía", no estava considerant el carrer com un espai propietat de l'administració? Segurament a la seva època de ministre <f Informació, si hagués pogut, hauria expulsat el famèlic Carpanta de sota el seu pont, propietat publica.
Cal veure en els ohipefh seva racionalitat i la seva coherència: no ocupen ni segones residències (que de vegades són terceres o quartes). S'ofereixen a fer de masovers. Posen els seus migrats coneixements pràctics al servei de la casa. Organitzen xerrades debats públics. Obren espais de propietat més enllà dels funcionaris municipals i dels administradors de finques. I com a joves, plantegen una necessitat cultural: la de tenir uns espais propis (l'inesperat èxit de les barraques - tan properes físicament i també moralment a la Torre Blanca-durant la Festa Major del nostre poble, ja és un indici d'aquesta necessitat).
I fins i tot si veiem el vessant social, no deixa de ser convenient que algú posi de manifest les injustícies d'una forma directa. O és que algú creu que els problemes deixaran de ser-ho simplement amb un funcionament lliure del mercat, o amb cites regulars de la Rerum Novarum sobre la funció social de la propietat?
Jaume Rodríguez
En el trajecte del col·legi a l'estació passo pel darrer tram de l'avinguda Francesc Macià i, tot lliurant la carena del carrer de la Torre, obtinc una espectacular perspectiva de la rambla del Celler. I cada dia em pregunto, com pot ser que deixi enrere el Desert de Coll Fava i entri al Paradís de la rambla del Celler quan tot és la mateixa població i ambdós barris són de nova creació?
La resposta rau en el reg automàtic. Us heu fixat en la diferència que hi ha entre les gespes i els pollancres de Coll Fava, tots secs i sense fulles, respecte a la verdor resplendent dels parcs de la rambla del Celler? Doncs efectivament, Coll Fava no està pro-vist de sistemes de reg automàtic. Els promotors s'ho van poder estalviar gràcies a la permissivitat de tot el nostre consistori en ple. En canvi, per alguna raódesconegu-da, la rambla del Cel ler gaudeix d'un reg programat i perfectament dissenyat que li aporta la humitat necessària per erigir-se en el Paradís de Sant Cugat.
Jo vaig triar viure a Coll Fava esperant gaudir d'un Paradís
que em van vendre, promotors i Ajuntament, i en canvi cada dia m'he de lamentar viure en un Desert on els arbres em miren assedegats.
Narcís Parés i Burgués
Els partits d'esquerra i els 'okupes' a Sant Cugat
Històricament, en el Dret espanyol, l 'ocupació pacífica d'immobles desocupats no havia estat mai delicte amb una excepció puntual: la dictadura de Primo de Rivera. L'any 1928 aquesta conducta va declarar-se delictiva per combatre les ocupacions de finques per part dels agricul tors . Aquest delicte fou suprimit per la Segona República i el franquisme no va tornar-lo a introduir.
Fins fa pocs anys les ocupacions d'immobles que no fossin violentes es resolien amb un desallotjament per la via civil, la qual cosa no comportava cap sanció penal per als ocupants.
El 1995, però, torna a aparèixer al Codi Penal el delicte
d'ocupació pacífica d'immobles (actual article 245.2), ara castigat amb una multa i privació de llibertat en cas d'im-pagament . Com és sabut , aquest Codi prové d'un projecte impulsat pel govern socialista i aprovat amb els vots favorables, entre d'altres, del Partit Socialista, Convergència i Unió, Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya i Esquerra Republicana.
El 1998 Iniciativa per Catalunya va penedir-se del seu vot i proposà que el delicte desaparegués. Massa tard: el PP i el PSOE van unir-se al Congrés per evitar-ho. El nou article ja ha estat aplicat: per posar un exemple, l'Audiència Provincial de Màlaga va condemnar fa dos anys uns joves que s'havien instal·lat en un habitatge de propietat municipal que estava desocupada.
Per a un observador desapassionat, algunes escenes viscudes la darrera setmana a Sant Cugat semblen realment surrealistes. Es surrealista veure com s'afegeixen a una manifestació del moviment okupa representants d'alguns dels partits polítics que, no fa ni sis anys, van convertir en delicte
les accions d 'aquest moviment. I, sens dubte, també és molt surrealista veure com els mateixos okupes accepten que al seu acte reivindicatiu hi desfilin membres d'aquells partits que el 1995 van decidir convertir-los en del inqüents que podien (i poden) acabar a la presó.
Aquest surrealisme es transforma, però, en indignació quan, sobre tot, s'observa la incoherència i l'oportunisme polític dels socialistes, la força política que en els darrers anys ha mostrat amb les seves actuacions al Congrés més bel·ligerància enfront del moviment okupa.
Ramon Ragués i Vallès Professor de Dret Penal
Universitat Pompeu Fabra
Desallotjament de Torre Blanca
Des de l'Assemblea d 'Esquerra Unida i Alternativa de Sant Cugat volem denunciar l'intent de desallotjament de la masia okupada de Torre Blanca per part de l'Ajuntament, trencant d'aquesta manera qualsevol tipus de diàleg i impedint l'autogestió i ús social que s'ha fet d 'aquesta casa. L'Ajuntament ha demandat per via civil tres persones, a més, reclamant un milió de pessetes per danys i desperfectes . Cre iem que aquesta no és una manera de fer gens democràtica, i més quan la demanda ha vingut precedida, curiosament, després del pacte polític amb el PP, a la nostra localitat.
Torre Blanca ha estat funcionant durant un any fent tot tipus d'activitats, com teatre, xerrades, conferències, concerts, jornades solidàries, jornades amb esplais i caus, i un llarg etcètera. L'Ajuntament ha decidit tallar d'arrel aquest projecte d'autogestió assem-bleària, dominat per aquesta febre especulativa que caracteritza el nostre municipi, on preval l'estètica per sobre de l'ús social de la propietat. Des d'EUiA hem denunciat i denunciarem l'especulació del sòl i la falta d'habitatge assequible per a la joventut de Sant Cugat. Per tot això, demanem la immediata retirada de la demanda i l 'obertura d'un diàleg amb l'assemblea per tal que Torre Blanca pugui continuar sent un casal social okupat
Assemblea local d'Esquerra Unida i Alternativa
12 Opinió ELS/CAIVIONS Divendres, i 4 d'abril del 2000
Insubmissió
M'adreço a vosaltres per fer pública la meva insubmissió, tant a la mili com a la PSS.
Jo no vull participar en el servei militar, perquè és una eina de dominació de diferents estats a la resta de pobles i persones, no tan sols de l'Estat espanyol, sinó de tot el món; així doncs, em nego a participar en el consum armamentístic i militarista dels estats capitalistes.
D'altra banda, em nego a fer la prestació social substi tutòria, perquè no crec que aquest servei tingui cap dels drets elementals dels treballadors i les treballadores, i no només això, fa perdre llocs de treball a gent qualificada, cobrint-los amb jovent, que som mà d'obra més barata, així de passada ens roben el temps de juventut perquè no el puguem aprofitar per fer un futur millor, més just, més digne i sense militarismes imperialistes (com l'Estat espanyol) que regeixin les nostres vides.
Per això jo dic N O a l'exèrcit espanyol, que a més, són forces d'ocupació, i sobretot dic no a la PSS, que és una mala alternativa, ja que entre d'altres coses suposa un mal repartiment del treball.
Jordi López Solera (Sou insubmís santeugatenc)
Sobro el llibre 'Sant Cugat 100 anys'
Montserrat Rumbau, em sap greu haver de puntualitzar alguns aspectes del llibre, quan en canvi les cartes haurien de ser primer per agrair-te l'esforç, i després totes les virtuts de l'interessant recull. Sobretot quan les presses et deuen haver complicat molt la redacció i l'edició dels textos.
Però ja se sap que tots tendim a donar les parts ben fetes com a normals, mentre que les erràtics es veuen molt. He deixat passar algun temps per comen-tar-les, i a més em referiré només a algunes d'especials que potser convé fer-les en públic.
Per més simpatia que li tinguéssim a Eugeni Canas, no és cert que El memorial sigui el primer llibre imprès en català a la postguerra, ni de lluny. A cada un de l s anys pos te r io r s van aparèixer llibres —tots amb les seves aventures particulars—, si bé no n'estic segur del 46 i del 47. Si en aquest any no n'hi hagué, potser d'aquí podria venir la confusió, ja que al 48 els devia semblar una represa important.
La poca informació al recull sobre els anys 40 semblava tenir una lògica, fins que veig que, a l'any 43, destaques que presos polítics són posats en llibertat. Em sembla greu que destaqui-saixò sense al·ludir per res a tots els milers que no ho van ser (com aquells esclavitzats al Valle de los Caidos), tots els presos afusellats pel règim franquista (només en dius un), i el quasi milió de morts a la Guerra Civil, de tots costats. A què ve aquest estrany silenci sobre el tema més cabdal del segle? En un llibre cronològic no té sentit. A més, hi va haver santeugatencs en totes aquelles categories.
Un problema menor, però que em posava els pèls de punta, és veure que a l'any 58 dius que els «rètols de terme», amb els emblemes falangistes, portaven el nom de Sant Cugat. Així, en català. Sí, tots ja sabem que allí el nom anava sense la t, però potser era el lloc més adient per subratllar-ho molt. Altrament també t'hauries pogut referir al «jou i les fletxes», amb aquesta aparent fredor i pseudoneutralitat.
Però pitjor són els buits dels anys 73 al 80. Al 73 en especial sembla com si no hagués succeït res. En canvi van ser uns anys que bona part de la vila bullia d'activitats, i espero que el fet que haguessin de ser clandestines i no oficials, no sigui la causa perquè les hagis meinstingut. Ja em sembla bé que es mencionin totes les nevades, les riuades i pedregades. Ics fites i els monuments. Però és la història de les persones el més important a la vida de les poblacions.
I l'enfocament erroni culmina en una pedra de toc, que precisament em sembla ben estrany
que tu hagis valorat tant a l'inrevés. Dius que l 'Ajuntament s'adherí al II Congrés de Cultura Catalana. Mare de Déu, Senyor! Hauries d'haver suposat que calgué arrancar a l'Ajuntament, amb penes i treballs, una posició no en contra del Congrés . El qual lògicament era aquí portat i fomentat per una colla de ciutadans que, a contracorrent de la vida oficial, intentàvem normalitzar una cosa que ja hauria d'haver sigut normal però que al principi estava ben prohibida.
Valgui aquest punt com a símbol que cm sembla que , per aquesta dècada, has consultat només informació institucional —mai com llavors menys fiable per a un historiador—, en lloc de saber la verdadera moguda d'aquell Sant Cugat que intentava fer la seva pròpia transició.
Miquel Montserrat
Sobre el contenciós Alcaldia-Masia Torre Blanca
Senyor batlle, els avis de la majoria dels joves que la ocupen van formar en els Pomells de Joventut de Folch i Torres. Ara els commemorem, però també foren prohibits al seu moment. I als seus pares els va tocar lluitar per diferents causes justes i democràtiques, entre elles Catalunya. És correcte que els néts siguin inconformistes. Malament, si no. Segur que aquest argument el podeu en tendre , igual que la tinent Ponsa, malgrat que ja sé que n'hi ha d'altres al voltant que no poden. Doncs no porten al cor les anteriors lluites alliberadores pel país, sinó altres interessos menys altruistes, no cal precisar més.
És cert que els mo\ i ments cs-quàters han prefereit adoptar formes esquerpes i molt crítiques, però a Sant Cugat no solament no han estat per cap to violent. sinó que han sigut solidaris, organitzadors, treballadors i generosos. Tothom que els ha volgut mirar amb ulls imparcials ho ha pogut veure. Si alguns partits els han recolzat ara, és perquè han
vist que la majoria de la joventut santeugatenca que no es tanca a casa els ha acceptat. La part social que col·labora, la que no passa. No és bo utilitzar després la mala excusa de la presència dels partis de l'oposició per desenfocar un tema que va per altres viaranys. Concretament els d'allò de la societat civil, de la participació comunitària.
Aquests nois, amb un estil ben diferent, lluiten per les mateixes coses i del mateix cantó que allò que molts regidors defensaven a les campanyes pel vot. I tenen dret a discrepar d'un únic estil possible de com participar socialment. Mireu-ho amb perspectiva.
Esteu a temps de no equivo-car-vos d'enemic.
Un votant qualsevol
A Jordi Casas
En E L S 4 CANTONS de fa dues
setmanes en Jordi Casas fa unes consideracions sobre el llibret que va sortir per Sant Medir, Sant Cugat 100 anys, i m'ha fet gràcia llegir-ho i veure com ara ja ha recobrat la memòria perquè quan li vaig preguntar personalment, abans que el llibret sortís editat, si sabia quina actes s'havien fet en les dependències del Crist Treballador, acutalment escola Avenç, no va saber contes-tar-m'ho, com tampoc va saber parlar-me de la manifestació que es va fer el primer de maig del 71 al sortir del Centre Borja on s'havien reunit centenars de persones, ni l'acte que es va fer, en el mateix centre l'any 74, demanant l'indult d'en Puig An-tich. Celebro, doncs, aquesta ràpida recuperació memorística, encara que sigui una mica tardana. També celebro que aquest petit llibret li desperti les ganes de continuar fent futures crítiques, tenint en compte que l'úl-t im ll ibre que vaig publ icar Grandeses i misèries de la Catalunya dels. XIV no en va despertar cap interès i fins i tot no es va arribar a publicar un article que contenia una crítica d'aquest llibre a la revista Gausach, revista
editada pel grup G E L , del qual en Jordi Casas n'és juntament el director; el llibre en qüestió conté un capítol dedicat a Sant Cugat, i al llarg del llibre hi ha diverses al·lusions a la nostra ciutat. En to, però, resto ben agraïda per les puntiialitzacions que fa i que es veuran de segur reflectides si mai hi ha una nova edició.
Montserrat Rumbau
Desallotjament de Torre Blanca
Des de l'Assemblea d'Esquerra Unida i Alternativa de Sant Cugat volem denunciar l'intent de desallotjament de la masia ocupada de Torre Blanca per part de l'Ajuntament, trencant d'aquesta manera qualsevol tipus de diàleg i impedint l'autogestió i ús social que s'ha fet d'aquesta casa. L'Ajuntament ha demandat per via civil tres persones, a més, reclamant un milió de pessetes per danys i desperfectes. Creiem que aquesta no és una manera de fer gens democràtica, i més quan la demanda ha vingut precedida, curiosament, després del pacte polític amb el PP, a la nostra localitat.
Torre Blanca ha estat funcionant durant un any fent tot tipus d'activitats, com teatre, xerrades, conferències, concerts, jornades solidàries, jornades amb esplais i caus, i un llarg etcètera. L'Ajuntament ha decidit tallar d'arrel aquest projecte d'autogestió as-sembleària, dominat per aquesta febre especulativa que caracteritza el nostre municipi, on preval l'estètica per sobre de l'ús social de la p r o p i e t a t . D e s d ' E l ' i A hem denunc ia t i denunciarem l'especulació del sòl i la falta d'habitatge assequible per a la joventut de Sant Cugat. Per tot això, demanem la immediata retirada de la demanda i l'obertura d'un diàleg amb l'assemblea per tal que Torre Blanca pugui continuar sent un casal social okupat.
Assemblea local d'Esquerra Unida i Alternativa
ESTIC DESANIMAT H
No T'HO AGAFIS TAN * PIT PER QUE NOSALTRES HO HÀGIM
SORTIT EH ELLLI&REDE "SANT CUGAT 1 0 0 ANYS"...
HO ÉS PER AIXÒ ... tANT SENTI* A PARLAR PE LES MIREU I LA HISTÒRIA SANTCUGATENCA...
...I EH AQUEST LLIBRE ÉS MÉS IMPORTANT LA DATA DE LA INAUGURACIÓ DE
L ESCOLA JAPONESA QÜE NO PAS LA PEL NEIKEMENT D' "ELS 4 CANTONS"
... DEL SETMANARI NO DIU RES DE RES !!
\ h\Xb ÉS EL CAIRE \ D'INTERNACIONALITAT QÜE ESTA
AGAFANT LA CIUTAT, «OMEEE II
\
m..Tiooo H A VEURE Si ARA DIRÀS TAMBÉ QUE EN ELS TERRENYS MUNICIPALS D U CAMP
D' ESPORTS ÉS MÉS NECESSARI CONSTRUIR UN HOTEL PER A TURISTES, A UN ?ER A
ENTITATS DEL MUNICIP U
... AQUEST PAS, LA "ÏDRRE NEGRA PEL NUHEZ, I L' HOTEL EL PODRX
COMPRAR EL GAZPAR, NO?
ELS/CANTONS Divendres, 14 d'abril del 2000 Opinió 13
Eí s o t e r r a n i
No n'hi ha prou a viatjar... MONTSKRKAT RlMBAU
Sempre s'acostuma a dir que viatjar és enriquidor, entres en contacte amb
altres cultures, amb altres realitats diferents a la teva i, per poc que estiguis alerta, sembla evident que puguis aprendre de les noves experiències viscudes. La veritat, però, és que a nivell personal mai no he tingut gaire clar si aquest tòpic és del tot cert. Per conèixer bé un altre país, no has de tenir pressa, necessites temps i això és el que ens manca a la majoria de nosaltres. El turisme que fem molts de nosaltres és viatjar a un altre país dins d 'un temps força limitat, és cert que n'hi ha que viatgen d'una altra manera, sense presses, aquests serien els viatgers, els altres, la gran majoria, els turistes. Quan viatges, doncs, com a turista, fins a quin punt t 'adones de la realitat del país que estàs visitant? Fa molt poc que he tornat d'un viatge a
Gua tema la , amb un grup de persones, moltes de Sant Cugat i hem visiat les restes més importants de la cultura maia d'aquest país. Un país preciós, amb una vegetació exhuberant, amb uns arbres immensos, flors de tots colors i ocells de tota mena. El primer que et crida l'atenció quan arribes a Guatemala és la seva pobresa i també la gran quant i ta t d ' indígenes que hi ha, més del 50% de la població, i et trobes amb més de 23 ètnies, que parlen llengües diferents i es distingeixen pels seus trets físics. Els seus mercats, plens de flors i teixits vairats són una explosió de colors i de vida. Crida també l'atenció l'amalgama entre creences a n t i g u e s i c r e e n c e s crist ianes, així e t t robes q u e mentre un capellà catòlic celebra missa un diumenge al matí, fora, a les escales d'entrada de l'església els xamans fan les se
ves oracions i es purifiquen amb encens, perquè aquelles escales són sagrades per ells, ja que justament allà, abans de l'arribada dels espanyols, hi havia hagut un altar, i l 'encens dels xamans entra dins de l'església, perquè les portes estan obertes, fonent-se amb cl que escampa cont ínuament el capellà, i les seves pregàries acaben també confonent-se, i mentrestant, famílies senceres, l'home, la dona i la canalla entren, es col·loquen davant de l'altar, prescindint del capellà i del que aquest fa, i fan les seves pregàries personals tot gesticulant amb una espelma a les mans. Quan han acabat, la col·loquen a terra i se'n van amb el mateix silenci i discreció amb què havien entrat. Hi ha un respecte total envers tothom, ningú es fica amb el que fan els altres, hi ha molta música, molts cants i molt de ritme i sents paraules compromeses amb els
més pobres i en la recerca de la llibertat, paraules pròximes a la tan sospitosa, des d'alguns ambients de l'església, teologia de l'alliberament. I et trobes sempre rodejat de canalla amb uns ulls preciosos, uns cabells molt negres i una pell fosca i brillant que et demanen contínuament que els compris alguna cosa, i no van a Ics escoles perquè són indígenes i la majoria estan sense escolaritzar, la majoria tampoc reben les vacunes perquè aquestes no són obligatòries i t'adones que només saben dues paraules de castellà, i voldries saber més coses d 'aquest país tan diferent del nostre, i sents comentaris aïllats, com que en les úl t imes eleccions tan sols han votat el 23% de la població, que els indígenes no tenen cap dret, que cap de les seves llengües és reconeguda, i t 'adones que tots ells viuen en les terres més pobres i que les més
r iques es tan a m a n s d ' u n e s quantes famílies blanques, i et sents un privilegiat viatjant com a turista en aquest país on hi ha tanta misèria i tanta pobresa, i quan veus les impressionants restes de l'antiga i enigmàtica cultura maia, et preguntes per què va desaparèixer aquella cultura que havia aconseguit un nivell tan elevat en tants camps i pe rquè els d e s c e n d e n t s d 'aquells maies es troben ara tan marginats en el seu propi país. I no pares de fer-te preguntes, però et trobes amb ben poques respostes perquè ets un simple turista i al cap de 12 dies tornes a agafar l'avió i t'allunyes ja d'aquella realitat tan plena de contrastos i que tan sols has arribat a intuir però que no has tingut ni temps ni oportunitat d'arribar a conèixer.
Montserrat Rumbau és historiadora
Des del Turó de Can M a t a s
El museu, on?
ÀNGEL CASAS
Ara hi ha dues preocupac ions m u n i c i p a l s , que, diferents entre si,
poden resoldre's en un mateix lloc. Una és el projecte de condicionament i millora de l 'entorn del Monestir, que ja s'està acabant, i l'altre és la voluntat de disposar d 'un museu.
Respecte a l 'enjardinament ja fet de la cara nord-es t del Monestir, cal dir que des d'aquell costat millora molt la vista del conjunt monumental, en ressalta encara més la bellesa arquitectònica, excepte quan es mira des del carrer Castellví o de la Casa de Cultura, perquè es veu en tota la seva esplendor el que al seu dia va ser popula rment anomena t bún-quer d'entrada al magatzem de
productes perillosos del Centre de Restauració.
Haver t ransformat quas i la m e i t a t d e l c l a u s t r e i d e pendències laterals en una indústria, ni que sigui artística, ha estat un error que caldria corregir. Ja a començament de l 'anterior legislatura municipal, la pr imera proposta que vaig portar al ple fou la de facilitar un altre lloc per al Centre de Restauració, quan s'estava a punt d'invertir més de no ran ta m i l i ons e n la cons trucció del desgraciat búnquer. La mentalitat conservadora de l 'equip de govern es va imposar i la proposta fou rebutjada.
Ara el Cent re de Restauració ja s'ha enquistat dintre del recinte i els espais que ocupa s'
han convertit en un tumor que impedeix el desenvolupament d'altres funcions més adients al nostre Monestir. Malgrat que els treballs artístics no requereixen fer-se forçosament en un lloc artístic, aquí es va confondre la necessitat de restaurar el monument , cosa que en els anys 80 era necessari i urgent, amb la restauració de peces art íst iques, que continua sent una necessitat però no cal resoldre-la al Monestir i continuar impedin t el gaudi comp le t de l nos t r e gran m o n u ment .
Que Sant Cugat necessita i mereix un museu és evident, però tot el que no sigui un museu que estigui vinculat i con-juntat amb el Monestir i les se
ves peces, hi resultarà postís. Pot haver-hi altres peces, però aque l l e s i n d u b t a b l e m e n t hi hauran de ser. I el lloc adient és on avui s'hi fan restauracions artístiques que poden fer-se en altres llocs. Un museu imprescindible avui a Sant Cugat, necessita d 'aquest lloc i del seu espai.
Ara es preveu la construcció d'un hotel dintre de la nostra ciutat, i crec que entre els arguments que el justifiquen hi ha el d'afavorir la vinguda de visitants, principalment al nostre Monest i r . La in tenció és bona, però no serà frustrant, com ja ho és ara per a molts visitants, que lamenten no poder visitar gran part del claustre i d e p e n d è n c i e s annexes ,
així com la manca d'exposició de peces del m a t e i x m o n u ment avui dia arraconades, i no poder veure un bon audiovi-sual en què es mostri la història del monument i dels seus components? Per descomptat que dintre d'aquests ja no hauria d'haver-hi el búnquer ni el que el justifica.
La possible utilització de la casa Abacial per ubicar-hi el museu i la sala de documentació, no justifica l 'enquistament del Centre de Restauració, perquè és en l 'àmbit del claustre on cal disposar de tot això.
Àngel Casas és ex regidor del PSC
EIS4CANT03NS "al diari da Sant Cugat"
»"*e««o
3 BELL & $stó<ÍATS
ÉF 9 CL / fMjpl*' . * '
Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal
Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral
Serveis Jurídics Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 67417 84' Fax 93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT
AI&TOUR "Catalunya des de l'aire"
Excursions en avioneta, només per 7.500 ptes.
Informació: 666.42.81.42 http://airtour.pvirt.com
e-mail: airtour6airtel.net
HS4CSNT0NS
14 Entorn
Divendres. 1-1 d'tilnïl del 2000
S o s t e n i b i l i t a t
L'Ajuntament de Sant Cugat rep un premi per l'estalvi d'energia
L'alcalde recull el guardó concedit per VInstitut Català d'Energia
L'Ajuntament de Sant Cugat va rebre dijous de la setmana passada un
premi per la seva tasca en el "desenvolupament i la planificació de pro
jectes i actuacions en la línia de la sostenibilitat energètica de les
ciutats". El guardó el concedeix l'Institut Català d'Energia per com
memorar la publicació del número 150 de la seva revista 'Eficiència
Energètica', que es dedica a la difusió d'informació relacionada amb
l'estalvi d'energies renovables. El consistori santcugatenc realitzarà
diversos projectes encaminats a fomentar-ne el consum.
KMH.I BKLI.A
- Sant Cugat -
L'alcalde de Sant (aigat. I ,luís Recoder, va rebre de mans del president de la Generalitat. Jordi Pujol, el «uardó que atorga l'Institut Català d'Energia deuen) per la rasca de l'Ajuntament en la potenciació de projectes relacionats amb la sostenibilitat energètica a les ciutats. Kl que ha rebut el consistori santcugatenc és un dels premis que donava l ' ICE amb motiu de la publicació del 150è número de la revista Eficiència Energètica. D'aquesta manera queda reconeguda la feina de l 'Ajuntament a l'hora d'engegar políti
ques per sensibilitzar la ciutadania mitjançant "la utilització eficient dels recursos energètics", tal com reconeix el guardó.
l 'n exemple de la preocupació per la sostenibilitat per part del govern municipal és la participació a la Conferència Eu-ropea de Ciutats i Pobles per la Sos t en ib i l i t a t ( H a n n o v e r 2000). D'altra banda, s'han iniciat una sèrie d 'estudis sobre l'estalvi energètic i el consum de l'aigua a les instal·lacions m u n i c i p a l s , q u e ja s 'ha començat a aplicar en els centres d 'educació infantil i primària de la ciutat amb la finalitat de reduir el consum d'energia dels
Jordi Pujol fa en t rega del premi n Lluís Recoder F: INTRA-ACN
centres i millorar-ne la qualitat dels serveis. Una altra iniciativa municipal destinada a estalviar energies convencionals no renovables és l'entrega als propietaris de pisos de l 'empresa municipal de construcció d'hab i t a t g e s P R O M U S A d ' e l e ments economitzadors del con
sum d'aigua, una qüestió que també es va tractar el mes d'octubre passat a la Mostra d 'E nergies Renovables, destinada, principalment, a les escoles.
En un futur es vol engegar una segona fase dedicada a la promoció i l'ús de les energies renovables (o netes).
I n f r a e s t r u c t u t e
Recoder defensa la potenciació de
Pestació del TGV al Vallès
Lalcalde es reuneix amb diversos municipis de la comarca E M I L I B E L L A
I/:
L'alcalde de Sant Cugat es va reunir dimarts a Matadepera amb representants de diversos munic ip is de la comarca del Vallès Occidental per defensar, ja no la ubicació de l 'estació del T r e n de Gran Veloci ta t (TGV) al municipi, sinó la importància que la parada suposarà per a tota la comarca.
Recoder va explicar que la reunió , que va comptar amb membres dels consistoris veïns de Rubí, Sant Quirze i Terrassa, però no amb la presència de l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, tenia com a únic ob
ject iu decidir qu in plantejament es vol dur a terme per a la defensa de l'estació a la comarca, fugint de la polèmica encetada per diversos municipis del Vallès, entre els quals Sabadell, que demanen la parada en uns terrenys situats entre Cerdanyola i Barberà del Vallès.
L'alcalde santcugatenc va sentenciar que l 'emplaçament de l'estació "ja està garantit, i no ho mouen unes declaracions de l'alcalde de Sabadell" . Recoder no vol con t inua r a m b el "deba t es tè r i l " que provoca una "pèrdua de forces" per fer de la parada vallesana un centre "potent" .
Precisament aquest punt és el que ja defensaven els signants del comunicat emès fa unes s e t m a n e s pels a juntaments de Sant Cugat, Rubí i Terrassa, que apun tava "els efectes beneficiosos que comportarà per a tota la zona" que el tren hi pari.
Els alcaldes van parlar sobre la defensa d'un projecte comú que permeti cl desenvolupament econòmic i ciutadà mitjançant la futura instal·lació ferroviària. "Discutint perdrem el t ren", va afirmar Recoder, res u m i n t la p rob l emà t i ca . E n aquest sentit, va advocar per la unió de forces de tots els municipis, perquè "des del Vallès
no e s t em sabent defensar el que ens interessa". Així mate-tix, va mosttar el compromís ferm de treballar per la parada: "Si cal, tornarem a Madrid p e r d e f e n s a r l ' e s t a c i ó d e l Vallès", va assegurar Recoder.
La nova infraestructura donarà servei als prop de 800.000 ciutadans del Vallès, però també a habitants de comarques veïnes com el Baix Llobregat, el Vallès Oriental, el Bages i, tal com subratllava l 'alcalde, "la de Sant Cugat serà l'estació d 'una part de Barcelona", referint-se a la gent que es mou per Collserola i els barris de la part alta de la capital.
Els quatre alcaldes van valorar q u e el millor i n d r e t pe r construir l'estació és el terreny e n t r e S a n t C u g a t i R u b í a l'alçada de l'actual estació dels Eerrocarrils de la Generalitat a l 'Hospi ta l Gene ra l d e Ca ta lunya, justificant aquesta opció per la seva posició cèntrica a la comarca i la seva accessibilitat amb cotxe i amb tren.
L'ETSAV fomentarà la recerca municipal
K. B. - Sant Cugat -
L'Escola Tècnica Super ior d'Arquitectura del Vallès ( E T -SAV) ha s ignat un acord de col·laboració amb l'Associació Catalana de Municipis que servirà per treballar en projectes de recerca i estudis sobre l'àmbit municipal. D'aquesta manera, les dues institucions obren una via per a la realització de futurs convenis específics per a activitats de formació, investigació científica i transferència de tecnologia desenvolupada a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) -a la qual pertany l 'ETSAV-.
Amb aquest acord, l'escola té la intenció d'implicar-se en el debat arquitectònic i territorial del país a través de col·laboracions amb les administracions, centres universitaris, enti tats culturals i empreses que treballen en l'àmbit municipal. En aquest sentit, l 'ETSAV va signar un acord de col·laboració amb la Federació de Municipis de Catalunya.
La col·laboració es traduirà en la incorporació d e qües t ions d'interès municipal en la docència que imparteix el centre de Sant Cugat, fet que millorarà el coneixement de la ciutat i el seu terme municipal per part dels alumnes, i també el de les administracions locals, que rebran noves i dee s i sugger i ments. Una altra iniciativa que promouran les dues associacions a partir de l'acord és l'organització de tallers per constituir, més endavan t , cà tedres -em-presa o centres de recerca per desenvolupar anàlisis específiques sobre la realitat municipal en temes d'urbanisme i arquitectura.
Igualment, l'acord, signat el dia 5 d 'abril pel rector de la UPC i per la presidenta de l'Associació Catalana de Municipis, preveu la potenciació de l'assessorament tècnic a les administracions locals, facilitar que els estudiants puguin fer pràctiques professionals i la creació d ' u n viver d ' e m p r e s e s per a professionals joves per desenvolupar temes d'àmbit municipal específics.
HLS-/CA1YION5 Diven/tres, 14 d'abril del 2000 Entoni 15
S o s t e n l b i l i t a t
Unes 5 . 0 0 0 famílies s'afegeixen a la separació de la brossa orgànica
Culmina la segona fase de l'experiència Residu Mínim
EMILI BF.U.A
• Sant Cugat -
La culminació de la segona fase del projecte Residu Mínim, coordinat per l'Ajuntament i pel Centre d'Estudis i Projectes Alternatius (CEPA), passa per la separació de la matèria orgànica en un nou sector de la ciutat. Es tracta de l'avinguda de Cerdanyola, la plaça de Pere San, la de l'alcalde Magí Bartralot, l'avinguda de Torre Blanca i part de l'eixample sud; una zona on, des de la setmana passada, ja s'han començat a fer reunions informatives per ensenyar als veïns com han de realitzar la separació de la brossa orgànica a casa. En total són 5.000 les famíl ies q u e s 'a fegeixen a les 2.200 dels barris de Coll Fava, Sant Francesc i Can Magí, que van començar la separació el dia 20 de març passat.
Dos representants del CEPA i un del consistori són els encarregats d'informar el veïnat a les reunions, en què es dóna un cu
bell marró i bosses d'escombraries compostables a cada família. Després de les reunions al barri, la campanya informativa continua amb la visita casa per casa a les persones que no hagin acudit a les reunions, per fer-los arribar també els estris que hauran de fer servir al domicili.
l ' n cop s 'han dividit les escombraries recuperables de les inorgàniques, s'han de llençar en uns contenidors especials - també de color marró- que l'Ajuntament situarà al costat dels actuals.
Concretament, els carrers del centre que s'acaben d'afegir a l'experiència gaudiran de contenidors ecològics abans del dia 10 de juliol, m o m e n t en què serà operat iu el salt (o nova fase). Dels contenidors, la brossa es recollirà per ser traslladada a la r e c e n t m e n t i naugu rada Planta de Compostatge de Sant Cugat, de Can Calopa.
Per la seva banda, el t inent d 'alcalde de Serveis Urbans , Joan Recasens, ha afirmat que
lu han laminin! li. 'itt'i.i • • /«/w/w,
"estem fent el salt més important, i més llarg, a nivell de famí l i e s . Pe r t an t , la feina és dura". Al llarg de la nova fase es preveu realitzar un total de 20 reunions informatives, sis de les q u a l s ja s ' han fet e n t r e aquesta setmana i la passada.
L'experiència Residu Mínim
///./•» K)l<) \ II11 R LARROSA
havia de durar un any, però des del CEPA, un dels seus membres, German Llerena, ha assegurat que encara tardaran tres mesos més del que es calculava en acabar les sis fases de què es compon el projecte, que acabaran cobrint el centre de la ciutat i també tots els districtes.
U r b a n i s m e
La pilona col · locada a la llotgeta del Monestir
impedirà que s'hi aparqui
E. B. - Sant Cugat -
L'accés a la llotgeta del Monestir de Sant Cugat ha quedat restringit aquesta setmana gràcies a la instal·lació d 'un cilindre hidràulic que mant indrà tancat aques t indret, excepte en casos especials. D'aquesta manera queda solucionat el problema de l'aparcament dins del recinte, que tant ha reivindicat el rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià, Blai Blanquer.
El tancament automàtic s'accionarà a través d 'un mecanisme de control gestionat per la mateixa parròquia. L'Ajunta
ment disposarà d 'un altre centre de control remot per casos d'emergència.
Blanquer ha explicat que la seva idea és que els cotxes funeraris podran accedir al recinte en cas d 'enterrament i que també s'obri la llotgeta per necessitats de subminis t rament de la parròquia.
En canvi, en el cas dels casaments , el t inent d 'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, igual que el mossèn, es decanta perquè els nuvis facin "un agradab le pas se ig" fins a la plaça d'Octavià, on els esperi el vehicle nupcial. En la mateixa línia, Blanquer va posar
Els vehicles ja no podran aparcaren
com a e x e m p l e l ' abad ia de Montserrat, on el cotxe dels nuvis no arriba fins a l'entrada de l'església. Un altre dels avantatges que hi veu Blanquer és que es preservarà la seguretat de l'arquitectura del portal gòtic, ja que s'evitarà que els vehicles facin maniobres al davant.
el recinte FOTO \A\IER LARROSA
Per tot plegat, Blanquer creu que "és la millor solució".
Per la seva banda, el portaveu local d'Iniciativa per Catalunya-Verds, F rancesc Godàs , s 'ha mostrat satisfet per l'acció, reivindicada pel seu grup des de fa tres mesos: "No sé per què ha trigat tant; era un escàndol" .
Recoder titlla d'error la liberalització del sòl de Rato
E. B.
Les reformes liberalitzadores del sòl que pretén reprendre el vicepresident econòmic del Govern, Rodrigo Rato, són el punt de mira de les crítiques de l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder , ja que cons idera "un error atribuir l 'encariment de l'habitatge a les rigideses en la posada de sòl urbanitzat en el mercat". Rato va expressar la necessitat de reprendre aquest procés de reformes que no va poder dur a terme en l'anterior legislatura a causa de la pressió de Convergència i Unió (CiU).
Per la seva part, Recoder ha volgut deixar clar que "el problema és molt més complex" de com el planteja el vicepresident popular i ha criticat que es vulgui resoldre la qüestió convertint en urbanitzable el sòl que "no es mereix una especial protecció" pels seus valors me-diambientals o culturals. L'alcalde també ha afegit que "la pretesa liberalització pot generar més problemes que no pas beneficis".
Construeixen la vorera d'Augusta Parc
E. B. -SantCugat -
p]l tram que enllaça l'estació de l'Hospital General dels Ferrocarrils amb l ' IES Lconardo da Vinci s'acondicionarà per a vianants aquesta setmana, segons ha informat l'Ajuntament. Com ja avançava aquest diari fa dues setmanes, les obres consistiran a construir una vorera d 'uns dos metres d'amplada al llarg de l'avinguda de Fontanals fins a la rotonda d'accés al centre comercial. També s'instal·larà una tanca de protecció al costat de la via i panot -la rajola característica de les vorer e s - fins al centre de jardineria. L'actuació vol evitar que els vehicles puguin envair fàcilment el pas de vianants.
CONTRIBUÏM A FER DE SAN? CUGAf l l t e MÉS ECOLÒGICA
COIVIPOMEIMTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA
i :lB*fcre*a 1
'ÍSgérei ei seu sector
Av. Grael·ls, 35 Tel. 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e-maíí: [email protected] web:
wwwleoneili.com
EIS4C4NT0N5
Societat 16 Divendres. 14 d'abril del >000
E d u c a c i ó
El Centre Obert pretén prevenir la inadaptació social dels joves
Ualcalde va inaugurar aquest centre social del municipi dilluns
Sant Cugat compta des de dilluns amb un Centre Obert que té com a principal objectiu prevenir els casos d'exclusió o manca d'adaptació social dels Joves d'entre 10 i 15 anys. En aquest servei hi treballaran un educador social i dos monitors, a més de rebre el suport de diversos treballadors socials de l'Ajuntament. En aquesta posada en funcionament, el centre acollirà 25 joves, malgrat que encara s'està estudiant la derivació de més casos. L'atenció personalitzada serà una de les bases del seu treball.
K.C. - Sant Cugat -
L'alcalde tic Sant Cugat, Lluís Rccoder, va inaugurar oficialment el Centre Obert per a infants i a d o l e s c e n t s d i l l u n s . Aquest espai està ubicat al carrer Francesc Macià, en els locals que antigament havien acollit l'àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament. i te com a objectiu complementar l'ajuda familiar i escolar per evitar l'exclusió social dels jov es
I .acte d'inauguració va comptar amb la presència de l'inspector del Departament d 'En-s e n v a m e n t del Vallès , H la i (iasol, membres de l'equip de
govern local, representants dels grups de l'oposició del consistori i d'entitats santeugatenques. "Aquest centre és una aposta ciutadana clara i decidida per evitar l'exclusió social de la joventut", va declarar Rccoder en el seu parlament inaugural.
L'espai estarà gest ionat per l'empresa Iniciatives i Programes, després d'haver guanyat el concurs públic per tirar endavant aquest projecte. "I na molt bona experiència els avala", assegurava l'alcalde, a més de destacar el fet q u e han b u sca t col·laboradors santeugatencs.
En el seu discurs. I Juís Rccoder, també va desitjar que "el resultat de l'experiència sigui el millor exemple que la mostra
Reroderzavisitar hinsta! lanmisdeiCentreOliert l·'rXAYIlARROSA
ha valgut la pena per evitar (pic els joves es quedin fora de la societat", alhora que, lògicament, també espera que els treballadors del centre "no tinguin gaire feina, perquè això voldrà dir que no hi ha tants casos per tractar".
a nens i nenes d'entre 10 i 15 anys amb problemes d'inadaptació, i realitzarà els seus serveis fora de l'horari escolar. La coordinadora del Centre Obert, Ca-rol Fernàndez, va explicar que "es farà una atenció especialitzada i personalitzada, dividint
Aquest nou centre va adreçat els nois que vinguin per grups
d'edat". Els membres del Centre Ober t estaran permanentment en contacte amb les famílies dels joves per tal de fer-ne un s e g u i m e n t més global a l'evolució que facin.
Per intentar treure el màxim rendiment a les seves possibilitats, l 'equip de treball del centre s'ha marcat diverses àrees de treball : la socialització, l lenguatge, dinàmica i plàstica. Concretament els objectius i aspectes que intentarà potenciar entre els joves que requereixin el seu servei. El desenvolupament de les habilitats socials, les actituds d'interès i respecte als altres i el seu entorn social i natural n'és una de les línies bàsiques. A més, també es pretén potenciar l 'aprenentatge i instrumentals bàsics, les seves competències comunica t ives , les habil i tats d'autonomia personal, expressió corporal i creativitat, i les capacitats i actituds d'interès per l'expressió artística com a mitjà de comunicació i construcció personal en el seu temps lliure.
La seu del Centre Obert per a infants i adolescents està formada pels locals que es troben a la plaça del Rei. que fa uns anys havien acollit l'àrea de Serveis Socials. Després d'una rehabilitació exhaustiva, a càrrec de la brigada municipal, s'han adaptat a les noves necessitats del servei. Aquest centre està finançat per l'Ajuntament, amb el suport de la Generalitat.
A g r e s s i o n s
Joves d'estètica 'skin' apallissen un nen de 12 anys a Can Roquetes K/s membres de/ grup ja havien insultat el nen anteriorment
M.VÍÍDA MI-MII- : /
- Sant Cugat -
l 'n grup de joves d'estètica skin va apallissar un nen de 12 anys dimarts de la setmana passada al carrer Torrent de Ferrussons del barri de (Jan Roquetes. L'agressió es va produir en baixar del vehicle quan tornava de l'I ES Arnau Cadell. El nen ja havia patit diversos atacs verbals en dies anteriors.
Segons va explicar la mare de l'agredit, Mercè Altarriba, els fets van ocórrer a dos quarts de set de la tarda a la parada d'autobús del nou barri santeugatenc. El noi havia patit en reiterades ocasions
agressions verbals de tres companys que pujaven en el mateix autobús. "Al principi sí que m'ho explicava, però pensava que era inofensiu, senzillament que algú li havia agafat mania", explicava Altarriba. Finalment, el noi va plantar cara als joves en una ocasió.
Dimarts dia 4 d'abril, en baixar a la seva parada, un grup de dotze caps rapats, d 'entre 10 i 16 anys, el va encerclar i, després d'insultar-lo. van començar a donar-li patades a les cames. "El noi va arribar a casa molt espantat i va ser quan vaig trucar a la policia, però no em van deixar presentat denúncia sense un certificat del metge", explicava la mare. Alta
rriba, que pateix una minusvali-desa, va voler sortir per trobar el grup de joves, però el seu fill la va dissuadir explicant-li que eren caps rapats.
Altarriba va descobrir la identitat dels joves agressors, alumnes dels IES Arnau Cadell i Leonar-do da Vinci i, alguns d'ells, veïns del mateix barri. Va intentar parlar amb la família d'un dels joves. "Va resultar que la gent que ocupava aquella casa era pitjor que els nanos", afirmava la dona, que assegura que la van insultar i fer fora de la casa. Atesa la situació, va decidir presentar la denúncia als joves.
Segons la mare, les amenaces al nen s'han repetit, un cop els
FI grup de raps. rapats va agredir el'jove de 12 anys en baixar del bus F: X.I..
joves del grup han rebut l'avís de la policia. "Es horrorós per a mi, com a mare, perquè cada vegada que el meu fill surt i es retarda una mica ja pateixo", confessava.
Pet la seva banda, la policia estatal ha confirmat que s'han denunciat els fets. Malgrat tot, fonts
del cos de seguretat han assegurat que no hi poden fer res perquè els agressors són menors d'edat.
La policia, però, assegura que no hi ha bandes organitzades de caps rapats a Sant Cugat, i que aquest cas s'ha de considerar com un fet aïllat, que no és probable que s'acabi generalitzant.
ELS4CANÏONS Divendres, 14 d'abril del 2000 Societat 17
C o l · l a b o r a c i o n s
La Caixa fa una aportació econòmica al Centre Sant Medir i al Jeroni de Moragas
La Fundació La Caixa els ha concedit una subvenció per a les seves activitats
ESTER CASTANYER
El "Taller Jeroni de Moragas i el Centre Sant Medir de Sant Cugat han rebut al llarg d'aquest any una subvenció de La Fundació La Caixa amb l'objectiu de col·laborar en la seva tasca educativa i assistencial. En el primer cas, l'aportació ha estat de 500.000 pessetes per a finalitats socioassistencials, mentre que el Centre Sant Medir ha rebut una subvenció de 4 milions per condicionar i millorar el local.
Des de ja fa anys, La Fundació La Caixa col·labora econòmicament amb diverses entitats de caràcter social. Des de fa un parell d'anys, i coincidint amb l'expansió de La Fundació per tot l'Estat espanyol, aquestes col·laboracions s'atorguen a partir d'un concurs públic pensat perquè totes les entitats que ho vulguin presentin els seus projectes.
L'any passat, el Centre Sant Medir, una residència per a persones amb discapacitats psíquiques profundes, va presentar-se a aquest concurs amb un projecte de rehabilitació i millora de la residència que va ser seleccionat pel jurat i pel qual se'ls va atorgar una subvenció de 4 milions de pessetes. "De moment només se'ls ha fet el primer ingrés", explica la responsable de Col·laboracions Institucionals de La Fundació La Caixa, Fina Llugany, "ara hem de començar a fer l'avaluació del projecte juntament amb la mateixa entitat". En aquest sentit, Llu-
La Fundació L/i Caixa col·labora econòmicament amb algunes de les tasques del Taller Jeroni de Moragas i del Centre Sant Medir F XI
gany ha afegit també que des de La Fundació aniran a veure el centre i s'avaluarà si les obres que tenien previstes s'estan duent a terme i poden fer-se amb la subvenció.
D'altra banda, l'oficina local de
Caballé: "El Taller Jeroni de
Moragas és una La Caixa, ubica- entitat molt integrada el gerent comercial da als Quatre . . , , de la zona de Sant
Cantons, ha sig. a la ciutat Cugat, Lluís Caba-
- i • ^ * ; llé: "Cada any, una
s'inscriu dins una iniciativa de descentralització de La Caixa a partir de la qual les oficines d'aquesta entitat
poden gestionar de manera directa una part del pressupost destinat a finalitats socioassistencials. Així ho ha explicat
nat un conveni . >^v , ; de col·laboració econòmica amb el Taller Jeroni de Moragas pel qual La fundació La Caixa es compromet a fer una aportació econòmica per valor de 500.000 pessetes. Aquest conveni
petita part del pressupost de La Fundació es destina a les oficines de cada localitat perquè des d'allà gestionin aquests diners d'una manera directa", comenta. Enguany, el projecte escollit a Sant
Cugat va ser el del Taller Jeroni de Moragas ja que, segons Caballé, "ja hi hem col·laborat altres vegades i ens va semblar que és una entitat molt integrada a la ciutat, que tothom coneix la seva tasca". En aquest cas, els diners s'han destinat a comprar material relacionat amb la feina d'ajustament pesonal i social que desenvolupa el centre. Així ho ha explicat el director del ta-ller, Salvador Strino, que ha comentat que "aquests diners han servit per comprar petits equipaments com vídeos, cameres o una mica de material esportiu, entre altres coses. Tot fa referència a aquest programa d'ajustament personal i social".
Els 'okupes' de Torre Blanca es reuniran amb l'alcalde
MAGDA M É N D E Z
- Sant Cugat -
L'assemblea ú'o/tupes de la masia de Torre Blanca es reuniran, finalment, dilluns al migdia amb l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder. Aquesta serà la primera reunió amb el cap del consistori després de la presentació de la demanda pel desallotjament de l'edifici.
"Ens ha costat molt aconseguir aquesta entrevista: hi anàvem al darrere des del dia que ens va arribar l'avís de la demanda, però no hi havia manera de contactar amb ell", va explicar un representant del col·lectiu santeugatenc. "De fet, només assistint a l'acte d'inauguració del Centre Obert vam poder parlar-hi i encarrilar aquesta trobada", va puntualitzar. La reunió es farà a la una del migdia, i l 'assemblea okupa ha obert la convocatòria "a tot el poble, perquè Torre Blanca és de tots".
Els okupes santeugatencs van respondre a Recoder respecte a les raons que el van portar a interposar la demanda. "Hi ha altres iniciatives per solucionar les responsabilitats civils que comporta Vokupació", explicaven. A més, van reiterar la seva voluntat al diàleg: "Sempre hem estat oberts, i els hem anat al darrere per parlar-ne".
Campanya
Sis centres educatius de Sant Cugat se
sumen a les escoles objectores
Els centres no acceptaran actes de promoció de les forces armades
E.C.
Sis centres d'ensenyament de Sant Cugat s'han declarat objectors amb la finalitat d'evitar que es faci cap acte de promoció de les forces armades a les seves instal·lacions. Els instituts Arnau Cadell, Angeleta
Ferrer i Leonardo da Vinci, i les escoles de primària Ferran i Clua, La Floresta i Catalunya han decidit d'aquesta manera oposar-se a la campanya de promoció engegada pel ministeri de Defensa amb l'objectiu d'aconseguir incrementar el nombre de joves que s'allisten a l'exèrcit. "Nosaltres ja fa temps que co
neixíem aquesta iniciativa, però volíem que fos una cosa que sortís dels mateixos alumnes, que ho decidissin ells i que es generés un diàleg i una discussió sobre el tema", explica Jordi Beltran, director de l'Arnau Cadell, que afegeix: "El més important d'això, però, no és el rebuig cap a l'exèrcit sinó l'afirmació posi
tiva, l'afirmació que creiem en el diàleg, en la gestió no violenta dels conflictes bèl·lics, en la tolerància, en el criteri que als centres es pugui parlar d'això està molt bé".
La campanya per les escoles objectores està promoguda a la nostra ciutat per la Coordinadora per la Pau de Sant Cugat, que fa uns mesos va enviar una carta a tots els centres educatius, públics i privats, demanant que s'adherissin al col·lectiu d'escoles objectores. El primer centre a adherir-s'hi va ser l'IES Arnau Cadell, i els altres dos centres públics de secundària ja estan tramitant la documentació. D'altra banda, tot i que inicialment la campanya estava adreçada als instituts, també
hi ha tres escoles de primària que han decidit recolzar la campanya i declarar-se objectores. Aquesta resposta ha estat molt ben rebuda per la Coordinadora per la Pau, sobretot per l'interès demostrat pels centres. Així ho explicava una de les responsables de la Coordinadora, Mònica Bernabé que comentava que "els centres que s'hi han adherit ha estat més per iniciativa seva, i això és d'agrair". Bernabé comentava també que de moment no han rebut cap resposta per part dels centres d'ensenyament privats de la ciutat, i que per això "ara el que farem és trucar als centres que no s'han adherit i a veure si n'obtenim alguna resposta".
• CATALONIA C E R À M I C
EXPOVENDES: p-rou Ora. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallés. Tel. 93 580 15 00
Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46
Rocafort, 112. Barcelona. Tel. 93 426 00 08
CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE SERVEI
OBERT DE DILLUNS A DISSABTE
• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció
18 Societat ELS íCANTONS Divendres, Nli'abrildel-\W
S o I * r i t a f
Una subhasta d'obres d'art completa la campanya d'ajuda a Veneçuela La subhasta és aquest divendres a la Unió Santcugatenca
La Unió Santcugatenca aceCra avui una subhasta sofidària pels damnificats de Veneçuela. Aquesta subhasta, en què han participat diversos artistes locals i veneçolans, servirà per tancar la campanya d'ajuda iniciada al febrer, després de les fortes pluges que van destrossar aquest país sud-americà. Fins ara, amb el quinto solidari organitzat per l'Esbart i la recollida de diners promoguda pels tres instituts de la ciutat, s'han recol·lectat prop de 150.000 pessetes que es destinaran a algun projecte de reconstrucció.
F.C. - Sant Cugat -
L'Ajuntament de Sant (aigat tancarà aquest divendres la eampanya d'ajuda a Veneçuela amb una subhasta d'obres d'art que tindrà lloc a La l nio Santcugatenca.
Després de les fortes pluges que van afectar a principis d'any \ e -neçuela. l'Ajuntament de Sant (aigat. el (Consolat veneçolà i la Creu Roja van sumar-se a una proposta feta per un particular i van iniciar una campanya per recollir diners i material per als damnificats. Aquesta iniciativa finalitzarà avui amb la subhasta de més de 60 obres d'art cedides per diversos artistes locals com \ lanolo Belzunce, Mercè Diogènc o Paco \linuesa, entre d'altres: i per artistes veneçolans com Alfonso Dàbila, Marisabela Ermini o Aníbal Rierol. "La veritat és que la resposta ha estat molt bona. Valorem molt positivament la generositat i la implicació de tots aquests artistes", comentava la tinent d'alcalde de serveis personals, Àngels Ponsa. Iotes aquestes obres
se subhastaran avui al teatre de La Unió, amb uns preus de sortida que oscil·len entre les 15.ÍXX) i les .ÍO.(XK) pessetes. Des de l'Oficina Sant (lligat Solidari, Maria Franquesa ha explicat que "esperem una bona resposta dels santeugatencs, perquè es tracta d'un projecte solidari i això acostuma a moure molta gent". Franquesa ha afegit també que tots aquests diners es destinaran a través de la Creu Roja a un projecte concret i que es podrà ter un seguiment de com s'està desenvolupant la reconstrucció. La campanya d'ajuda a Veneçuela ha comptat també amb el recolzament de diverses entitats, entre les quals destaquen l'Ksbart Sant ( àigat, que va organitzar un quinto solidari, ocis tres instituts de la ciutat, que han fet una recollida de diners i de material. Segons Àngels l'onsa. "aquesta ha estat una campanya molt participativa en què s'hi han implicat diverses institucions, entitats i persones de la ciutat". FI resultat d'aquesta participació són quasi 150.000 pessetes que s'afegiran al que es recapti amb la subhasta.
Iss obres ,i siibha·.tti i \tnn i \/>(i</i/lt \ d i e/í In mm \etmanu // l/i I rnó /• Y /
A/risfes ItMiils i' vnieriilam s'han unitperpii/tuipiii <n in/in ilti ttimptmyn /• \ l
A s s o c i a c i o n s
L'Associació de Veïns del Parc Central reivindica
més seguretat ciutadana
K.C.
L'Associació de Veïns del parc Central ha iniciat una recollida de signatures per demanar que s'augmenti la vigilància policia! al barri durant els caps de setmana. Davant l'augment d'actes vandàlics que es produeixen a la zona alta del barri, durant la darrera assemblea de l'associació es va acordar recollir signatures i demanar, si cal, una reunió amb el tinent d'alcalde de seguretat ciutadana, Jordi Ferrés."EI que demanem és que ens reforcin la dotació policial, no donem la culpa a la policia, perquè crec que no donen abast, el que demanem és que po
sin algú més en aquesta zona", explicava el president de l'associació, Joan Segura. L'assemblea va servir també per plantejar altres qüestions relacionades amb el barri del Parc Central. Entre altres temes es va aprovar la incorporació de 6 membres nous a la junta de l'associació, es va crear una comissió encarregada d'estudiar i preparar unes jornades sobre urbanisme per tal d'estar informats sobre el nou projecte de l'Eix Vertebrador i com afectarà el barri. L'assamblea també va reiterar la necessitat de demanar a l'Ajuntament uns bancs nous amb ras-patller per a la zona del parc infantil o més gronxadors per a la zona infantil del carrer Salvador Dalí.
E x p o $ t c # o n s
L' Espai Jove acull fins dimecres l'exposició itinerant
wL'art de la xuleta'
MAGDA MÉNDKZ
L'arf de la xuletti és el títol de l'exposició itinerant que ha arribat aquesta setmana a la nostra ciutat. L'Espai Jove de la Casa de Cultura és el lloc que acull aquesta peculiar mostra que dóna a conèixer les diverses tècniques que han fet servir els estudiants al llarg dels anys per aprovar els exàmens sense haver d'estudiar.
Des de la tradicional fotocòpia reduïda a extrems inimaginables fins a cuidadosos rotlles de paper ficats en un rellotge de tal manera que movent la rodeta, apareix en pantalla les dades que es demanen a l'examen. Podem
descobrir les tècniques que han utilitzat els alumnes, algunes de més enginyoses i elaborades que d'altres, per superar els exàmens amb el mínim esforç en aquesta peculiar exposició. L'objectiu és mostrar la xuleta com una manera d'expressar-se de la gent jove, considerant-la com una forma d'art.
La mostra, que es va inaugurar el dia 11 passat, es podrà visitar fins dimecres de la setmana vinent i està promoguda per l'Associació Bloc de Manresa. A Sant Cugat està organitzada pel mateix Espai Jove amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona. L'horari de visita és de 17 a 20 h, de dilluns a divendres.
L'Associació de la Premsa Gratuïta, amb base de dades sobre morosos
MA(;DA\1KNDKZ
- Sant Cugat -
L'Associació Catalana de la Premsa Gratuïta (ACPG) compta des d 'aquest mes amb una base de dades per al control de la morositat. D'aquesta manera es pretén evitar la inserció de publicitat en les publicacions gratuïtes de les empreses que han estat declarades moroses.
La posada en marxa d'aquest servei es va determinar en l'assemblea que va reunir els editors de les 40 capçaleres adscrites a l'ACPG I'l d'abril passat a Girona. I ,a creació de la base de dades compta amb cl vistiplau del Tribunal Superior de Competència. L'ACPG va començar els tràmits legals per incloure aquest servei ara fa un any, després de registrar nombrosos casos d'inserció d'anuncis per part de morosos professionals per quantitats considerables.
Pel president de l'entitat, Ramon Grau, aquesta iniciativa és de doble utilitat: "D'una banda, servirà com a element de prevenció dels associats i, de l'altra, d'instrument intimidatori, ja que quan el deute sigui exigible s'informarà al morós que hi figura en el banc de dades".
La informació que in tegr i aquesta nova base de dades estarà tan sols a l'abast de les persones assignades pels editors associats a l 'AGPC, d'acord amb la legislació sobre la intimitat de les persones. A més, també s'ha assegurat que el contingut de la base de dades sobre morosos tindrà un caràcter marcadament confidencial.
D'altra banda, a la mateixa assemblea de l'ACPG de l'I d'abril es va aprovar un codi deontolò-gic que afecta tots els sectors que i n t e r v e n e n en el món de la premsa gratuïta: editors, periodistes i agents comercials. Aquest text introdueix algunes mesures per eradicar pràctiques poc aconsellables d'aquests tres col·lectius dins la premsa gratuïta. El nou codi deontològic es presentarà properament.
ELÍHCAIYIO>S Divendres, 14 d'abril del 2000 19
Per Sant Jordi, diumenge 23 d'abril,
les llibreries de Sant Cugat
serem a la plaça del Monestir
Del 17 al ?9 d'abril gaudeix del 10% de descompte
Í -vi»;
*í| «^ j *$
i s*a
f^ / ' |vi "f* fe/r//
LLIBRERIA o/éüaieóetiiíJ. -XUex/ind ex/tnari/L
l l i b r e s
LSÏÍÍSÍWGÍWRÍ Llibre infantil I juvenil Jocs didàctics
20 Societat ELS /CAIVIUNS Divendres. 14 d'abril del 2000
C o n v e n i
L'ANC signa un conveni amb els centres catalans a Pestranger Larxiu de Sant Cugat conservarà els arxius a"aquests centres
L'Arxiu Nacional de Catalunya serà l'encarregat de reunir i conservar els documents generats per catalans establerts a l'estranger. Així s'estableix en el conveni que van signar la setmana passada el director de l'arxiu, Josep Maria Sans i Travé, i el Consell de Comunitats Catalanes. Entre altres qüestions, aquest acord determina que els centres i casals catalans
a l'estranger cediran, en dipòsit o amb una reproducció, els seus arxius documentals a l'ANC i col·laboraran en la feina de localitzar documents d'interès relacionats amb Catalunya i amb els catalans. L'ANC, per la seva banda, es compromet a posar els mitjans en les tasques de recuperació i de difusió d'aquests documents.
KSTKR CAST.WYKR
- Sant Cugat -
L'Arxiu Naciona l de Catalunya i el Consell de Ics Comunitats Catalanes han signat un conveni pel qual els diferents centres i casals catalans a l ' es t ranger cediran el seus arxius documentals a la seu de l'arxiu, a Sant Cugat . Aquest conveni, que el van signar dijous passat el director de l'arxiu, Josep Maria Sans i Travé i 10 membres del Consell de les comuni ta t s cata lanes . La s ignatura d ' a q u e s t c o n v e n i , emmarcada en la Segona Trobada de Casals Catalans que es va fer la setmana passada a Barcelona, i va comptar amb la presència del director de relacions Exteriors de la G e n e ralitat, Joaquim Llimona, i de diversos represntants d'algunes de les comuni ta ts catalanes creades a l 'estranger.
La finalitat d 'aquesta col·laboració és aconseguir recupe
rar i conservar tot el patrimoni documen ta l creat per homes i dones de Catalunya que per diferents motius van establir-se a l 'estranger i van crear c e n t r e s i casals ca ta lans . Així ho va explicar el director de l 'ANC, Josep Maria Sans i Travé, a les diferents persones reunides amb motiu de la s ignatura d ' a q u e s t conven i . Sans i Travé va destacar la importància de treballar per conservar la memòria històrica del país i de ls cata lans: " E s t e m fent una cosa molt important . Vosaltres, catalans que es teu a fora, esteu escrivint la vostra història, una història que forma part del país que us ha acollit però que també forma part de vosaltres, i vosaltres teniu un v i n c l e a m b C a t a l u n y a . L'Arxiu Nacional és la intitu-c ió q u e ha d e r e c o l l i r la memòria històrica i escrita d'aques t país i dels catalans"
Amb la s igna tura d ' a q u e s t conveni, els diferents centres i casals a l 'estranger es com
prometen a cedir, en qualitat de dipòsit o tan sols com a rep r o d u c c i ó , e ls s e u s a r x i u s històrics. D 'aques ta manera, en el cas que el centre vulgui conservar els seus documents o cedir-los a una altra institució, es compromet a permetre que la General i tat en faci una reproducció que es conservarà a l 'ANC. També en el cas que un d 'aquests casals es dissolgui, el seu arxiu serà dest inat a la Genera l i t a t pe rquè se 'n faci càrrec de la conservació i la difusió.
Per la seva banda, el Depart a m e n t de C u l t u r a es c o m p r o m e t a co l · l aborar en els programes de recuperació dels fons documentats acordats per les d u e s pa r t s . L ' A N C serà l 'encarregat d'assumir la coordinació d 'aquests treballs, posant a disposició els recursos materials i humans que siguin necessaris en cada cas. D'altra banda, tota la documentació que es conservi a l 'arxiu serà de lliure accés per als in-
I.'A.XC podrà dL·posardeL· arxius documentals dels casals catalans a l'estranger F: X.I..
vestigadors i només se 'n res- és molt important la col·labo-tringirà l 'ús en funció de les peticions formulades pel centre que faci la cessió.
"Aquest és un acte de conf iança m ú t u a " , c o m e n t a v a Sans i Travé, "vosaltres voleu que la vostra memòria històrica, sigui com a grup, en t i ta t o persones, no es perdi , i que per això es pugui conservar en aques t cen t re . Nosal t res volem que ens faciliteu que es p u g u i r e c u p e r a r a q u e s t a memòria , ja sigui d ipos i tan t aquí el que ja no necess i teu, ja sigui deixant que ho reprodu ïm i us ho to rnem" . El director de l'Arxiu Nacional de Catalunya va afegir també que
ració de tots aques ts casals i de les pe r sones que en formen part per tal de localitzar i recuperar els fons documentals p r o d u ï t s i c o n s e r v a t s a l 'estranger per persones i ent i tats pr ivades que facin referència a Catalunya. Segons J o s e p M a r i a S a n s i T r a v é , "vosaltres també ens heu d'ajudar a recuperar memòria de p e r s o n e s . C o n e i x e u m o l t a gent, catalans que han desenv o l u p a t u n a a c t i v i t a t en aquests països on viviu, us demanaríem que ens informéssiu d ' a q u e l l a g e n t d e q u i c re ieu q u e s 'haur ia de conservar la memòria" .
X e r r a d e s
La importància de F autoestima centra una nova xerrada d'Atena
MAGDA MKNDKZ
- Sant Cagat -
"L'autoestima és una necessitat bàsica de les persones que s'ha de tenir molt en c o m p t e " . Amb aquesta premissa, formulada per la psicòloga santeugatenca, Eulàlia Soteras, es va fer un co1-kx|iii sobre la importància de l'autoestima a l'Ateneu Santcugatenc, davant de XX persones. La xerrada es va celebrar dimecres i estava organitzada per Atena, Dones de Sant Cugat.
Segons la psicòloga, aquest sentiment s'ha d'aprendre a la infantesa, i qui no ho fa, es troba que li
és necessari quan arriba a tocar fons. "La manca d'autoestima provoca importants desequilibris emocionals", segons assegura Soteras.
Actualment, el tema de l'autoestima torna a estar vigent, "el problema és que molta gent no sap exactament què és. Cal ser molt conscients que és un sentiment totalment intern i personal, no s'aconsegueix tenir més autoestima pel que et digui la resta de la gent", explicava la psicòloga. "Moltes vegades quan es tenen problemes és com a conseqüència d'una mala interpretació interna", afegia.
L'autoestima és un valor molt apreciat en la societat actual, donada sobretot per la competitivi
tat. "És cert que l'autoestima és a la base dels guanyadors", explicava la psicòloga. Ser conscient de les necessitats i mancances personals és la base per aconseguir tenir una bona autoestima. I Tn cop estan localitzades i reconegudes, s'han de marcar petits objectius per tal que, de mica en mica, es vagi reafirmant com a persona.
Eulàlia Soteras també va destacar el fet que s'organitzin conferències d'aquest tipus i que "caldria utilitzar-ne més sovint". Segons Soteras, els col·loquis ajuden a aclarir alguns dels conceptes que es tracten, "malgrat que no doni una solució concreta, però el més important és conèixer-ho".
Exit de participació en la tercera edició de
la Caminada a Montserrat
E.C. -S·MTCMMT-
Prop de 300 persones van participar diumenge en la tercera edició de la Caminada a Montserrat que organitza el Club Muntanyenc. Tot i que els pronòstics de mal temps van fer que un bon nombre de persones es retiressin al darrer moment, el nombre de participants d'aquest any ha estat gairebé el doble que el de l'any passat. Aquesta participació ha estat molt ben valorada pels organitzadors, que consideren un èxit la resposta dels santeugatencs. D'altra banda, segons ha explicat una de les responsables de la iniciativa, Gemma Garcia, "la caminada va anar perfectament i no es
van produir incidents.Com que algunes persones van abandonar a causa del temps, els que hi vam anar ja estàvem ben disposats". Garcia va destacar també que tant el funcionament dels controls com l'avituallament van ser un èxit i que tant els participants com els organitzadors van quedar molt satisfets.
La caminada va començar a dos quarts de sis del matí i els excursionistes, entre els quals l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, van trigar una mitjana de nou hores i mitja a fer els 40 quilòmetres que els separaven de Montserrat. Un cop allà, els caminadors van voler fer emotiu un acte d'homenatge al recentment desaparegut soci de l'entitat. Bernat Vaqué.
ELS /C4NTOFS Divendres. 14tTabrildel >000 Societat 21
s s e m b i e a
Rumbau recupera
la presidència d'Amics de la UNESCO
MAGDA MÉNDEZ
L'assemblea de l'Associació dels Amics de la UNESCO Valldoreix-Sant Cugat, va aprovar per unanimitat el canvi de junta al capdavant de l'entitat. Montserrat Rumbau és la nova presidenta de l'Associació en substitució d'Anna Domènech, que deixa el càrrec després de tres anys d'ocupar-lo. La resta de membres de la junta són nous en el seu càrrec.
Sense cap vot en contra ni cap abstenció, va sortir escollida l'única candidatura que es va presentar per ocupar la junta d'Amics de la UNESCO. En aquesta nova etapa acompanyaran Rumbau Roser Nadal, Montserrat Barba, M. Teresa Pèlfort, Antoinette Bernard, Fèlix Mestres i Francesc Santjust. "No hi ha cap trencament amb aquest relleu de junta, sinó una continuïtat", explicava la nova presidenta, que va restar importància al fet de tornar a estar al capda
vant de l'entitat: "La idea és que els càrrecs no tinguin importància. El que volem és formar un equip sòlid, de gent que s'entén; treballar tots alhora en una mateixa línia".
Per la seva banda, la fins ara presidenta de l'entitat, Anna Domènech, va valorar molt positivament la tasca de l'entitat a la ciutat, ja que "és de les poques associacions culturals que segueixen sistemàticament un programa de conferències sobre temes variats dins l'àmbit cultural i solidari". Respecte al relleu en la gestió de l'entitat, considera que "aquest canvi és bo, una junta que seguirà el ritme que s'ha fet fins ara". En l'assemblea de divendres, Domènech va rebre el títol honorífic de consellera de direcció d'Amics de la UNESCO.
Dins aquesta continuïtat, la nova junta pretén dividir els esforços en dues línies bàsiques de treball: les activitats de caràcter cultural, i les de tipus solidari. "Dividirem la junta en aquests dos sectors",
Montserrat Rumbau tonia n ser la presidenta de I'associació F: E. FARINYFS
va explicar Rumbau. Així doncs, els cicles de con
ferències, les excursions culturals i la campanya per la construcció d'un orfenat a la ciutat de Roman (Romania) continuaran centrant les activitats d'Amics de la UNESCO.
A banda de l'elecció de la nova junta, l'assemblea de divendres també va servir per aprovar els pressupostos per aquest 2000, que no varien gaire respecte als dos anys anteriors. Les entrades continuen centrades en les quotes dels socis i les subvencions de l'Ajuntament, mentre que gran part de les despeses són de l'organització dels cicles de conferències, pre
sentacions de llibres i altres actes. Pel que fa a les activitats més
properes organitzades per l'Associació d'Amics de la UNESCO, es preveu que al maig es realitzi un nou cicle de conferències a l'espai que els acull des de fa anys: la sala d'actes de l'Arxiu Nacional de Catalunya. En aquesta ocasió, es tracta de xerrades sobre el Patrimoni de la Humanitat. Malgrat que els ponents estan encara per determinar, es vol tractar aquest tema des de diferents sectors. Així, el patrimoni catalogat per la UNESCO, el de l'església, el que es pot trobar a Catalunya i el que tenim a la nostra ciutat centraran aquestes conferències.
Concurs
Obert el concurs per escollir el cartell de la
Festa Major de Valldoreix
M. M.
Ja s'han fet públiques les bases per al concurs de cartells que anunciïn la Festa Major de Valldoreix d'aquest any 2000. Els treballs es podran entregar fins al 4 de juliol al Casal de Cultura del districte, de dilluns a divendres d'l 1 a 1 del migdia i de 5 a 7 de la tarda. El premi per al cartell guanyador serà de 50.000 pessetes i de 25.000 per al finalista.
El certamen està obert a tothom, i només es podrà presentar una proposta per participant. Malgrat que la temàtica és lliure, dins la representació de la festa,
les bases del concurs determinen que no s'acceptarà cap cartell on quedin reflectits focs artificials. D'altra banda, cal que a cada obra apareguin dos elements bàsics: "Festa Major de Valldoreix de 2000" i "Del 15 al 17 de setembre", a més de l'escut de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix.
Tots els cartells participants en el concurs quedaran exposats al Casal de Cultura del districte durant la Festa Major, i es podran recollir després de la mostra, durant tot el mes. La data i forma del lliurament dels premis quedarà determinada en el programa de la festa gran del districte.
La Ludoteca funciona des de fa un any al Centre Crvic F: X.L.
Un any de la Ludoteca de la Floresta
La ludoteca que hi ha al Centre Cívic de la Floresta va celebrar divendres passat el seu primer aniversari preparant una sèrie d'activitats per als més menuts. Unes 180 persones van participar a la
festa que va començar amb una petita gimcana, on es feia pintar i completar puzles gegants. Un berenar amb pastís i l'animació d'un grup infantil van completar la celebració./ M.M. (LA FLORESTA)
Activitats culturals
a l'Ateneu durant
el mes d'abril
M. M. -S*MT Cuear-
Els llibres i els escriptors són els grans protagonistes de les propostes culturals que han plantejat les diverses entitats que tenen la seu a l'Ateneu Santcugatenc. A més, també tindran la seva important presència durant aquest mes les exposicions i xerrades.
La diada de Sant Jordi ha potenciat notablement la programació d'actes i activitats relacionades amb el món literari. Dimarts l'escriptor Josep M. Es-pinàs va presentar el seu darrer treball titulat A peu pel País Basc. El dia 27 d'aquest mes es farà un homenatge a l'escriptor Joan Fuster a partir de les nou del vespre, en la qual prendrà part el rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i president de l'Associació d'Amics de Joan Fuster, Carles Solà. A més, cada primer dimecres de mes s'ha posat en marxa la Llibrexarxa, que permet l'intercanvi i el préstec de llibres. A banda d'això, també s'ha organitzat un taller de lectura que s'allargarà fins al mes de juny i que permetrà aprofundir en algunes obres literàries.
D'altra banda, del 26 d'abril al 12 de maig l'Ateneu acollirà una exposició sobre els 5 anys de Maulets a Sant Cugat En aquesta mostra es podran veure des de cartells a sessions de diapositives i audiovisuals.
L'Ateneu també ha organitzat cursos de samba de cara a preparar les festes d'estiu.
L'escola Viaró
celebra el 5è
Concurs de
Pintura
E.C. -SANT Cwar-
La Sala d'Actes del Col·legi Viaró va acollir la setmana passada l'acte de lliurament de premis del 5è Concurs de Pintura dels alumnes del centre. L'en-trega de premis va estar presidida per l'alcalde Lluís Recoder.
r A m a t Finques Des de 1948
Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix
D 93 590 68 80 Sant Just Bonavista 63-65 3 93 480 36 00
22 Societat U S í CANTONS Divendres. 14 d\dml del 2000
C a m p a n y a
ADÉU Deute Extern presentarà una moció al ple municipal
["objectiu és el suport institucionala la campanya
M \( ; i ) . \ M i:\DKZ
- Sant Cugat -
I ,a xarxa ciutadana per l'abolició del deute extreu vol presentar una moció al ple municipal d'aquest mes per demanar l'adhesió dels grups municipals a les preguntes de la consulta social. Aquesta és una de Ics primeres accions de la plataforma, un cup s'han conegut els resultats del referèndum a nivell estatal.
I ,a primera assemblea de la xarxa després de la celebració de la consulta es va fer divendres al Casal Social ()kupat de Torre Blanca. l-'.n aquesta es va explicar que s'havia fet una demanda a l'Ajuntament per presentar una moció popular en el ple del 17 d'abril, en què es demana el suport de tots els grups als plantejaments de la plataforma. Per tal d'intentar assolir la unanimitat en les votacions de la moció, alguns dels membres de la xarxa s'entrevistaran abans amb els partits polítics amb repre-
C&mpanya
Sant Cugat Centre
Comercial recupera
el 'sobre sorpresa'
Després de l'assembleu, es ia fer una festa per celebrar /VA// de la consulta F-.F..F
sentació. "Si aconseguim ([tic aprovin la moció, demanarem que la portin a una institució més gran", explicava un representant de la xarxa, Dani Gómez.
D'altra banda, els santeugatencs també participaran a la tercera trobada estatal per l'abolició del deu
te, que se celebrarà els dies 29 i 30 d'abril a Barcelona. També es preveu que donin suport a les manifestacions per l'eliminació d'aquest préstec que es faran a Washington aquest cap de setmana, coincidint amb la reunió del banc mundial a la capital dels Kstats l'nits.
K.C. - Sant Cugat-
Els clients del Sant (-ugat ('entre Comercial tenen aquests dies la possibilitat de guanyar premis diversos amb una nova campanya del sobre sorpresa.
Des del dia 11 passat i fins al 11 d'abril, els compradors d'aquest centre poden canviar els seus tiquets de compra per sobres so/presa que amaguen tot tipus de regals, entre els quals destaquen televisors. equips DVD o reproductors de CD portàtils entre altres coses. 1,'objectiu d'aquesta iniciativa és fidelitzar els clients de la gran superfície a partir d'una proposta fàcil i divertida. D'altra banda, el Sant Cugat Centre Comercial també ha volgut recuperar una tradició que existia ja fa anys i que tenia molt èxit. "Nosaltres vam voler recuperar aquesta campanya, perquè és un tipus de promoció directa, el comprador té la possibilitat d'aconseguir premis d'una manera fàcil i directa", comenta la gerent ad
junta del centre, Susana Penya. La campanya del sobre sorpresa va
posar-se en marxa aquest dimarts i segons Penya, "de moment està tenint una acollida molt bona entre els clients del centre comercial. Nosaltres creiem que es tracta d'una proposta que pot agradar a tothom".
Per Sant Jordi, reg a le m m ú s i c a
^ ^ . . « ^ U T O . ™ ^
*°<l 'o*t>
SC® Sant Cugat
òant Jordi 2000 \ Recull de clàssics núm. 2 \,
%
SGAE DIPÒSIT LEGAL: B-16423-2000
SCC002
m í&rirç,,^
S · m p r t » p r o p t • u
Del 17 al 23 d'abril Els establiments de Sant Cugat Comerç
us regalem per les vostres compres el CD Recull de Clàssics, núm. 2
Campanya vigent fins que s'esgolin les existències
ELS-/CAIVroï>S Divendres, 14 a"abrildel 2000 23
# ;
& • » 4
Pregunta d'actualitat:
Quina actriu, que feia de Batgirl a la darrera pel·lícula de 'Batman', actua a Trabajos de amor perdidos?
* < ! *
Opció a dos premis.
Lot TOV STORV 2. Una bossa-motailla, un rellotge/io-io infantil, una tassa, un pin i un pòster gegant d'aquesta pel·lícula.
Una motxilla, una bossa per CD. un 'single' de (a BSO de 'La leuenda del pianista en el océano' per Ennio [ïlorricone, i un pòster gegant de 'Cl sexto sentido'.
.,tte4Cffl*on?:,alçaiTCrSaiif fíntofj.
Resposta: nom i cognoms: Adreça: Telèfon:
•••ffli···.tf.,
/ • *
24 Societat ELS ÍC-MVIÏNVS Dknir/irs. 14 <r,ih,il d, I.',',
' C à s t i n g ' rf e R à d i o S a n t C u g a t
Mònica van Campen. Actriu i model
"A vegades no recordava que treballava a la televisió
Mònica van Campen tenia certa experiència en càstings quan es va
presentar al de Ràdio Sant Cugat, el 24 de gener passat. De fet, se li
ha de reconèixer el seu esperit de voluntat i decisió; des que es va pre
sentar a l'agència de models Francina, ha treballat en publicitat, ci
nema, televisió i ara mateix, en teatre, amb l'espectacle 'Tot esperant
Godot' de la companyia Circ Crac (que, per cert, podrem veure al Te
atre Auditori el dia 16 de juny). Encara que ser famós tampoc no dóna
més possibilitats a passar aquest 'Càsting'. Van Campen es va mos
trar, en un principi, reticent; més tard, es va prendre massa llibertats.
99
JORDI RAMOS
-Sant Cugat-
Km dic Mònica van Campen i Obiols. Vaig néixer el Ió de novembre de 1474 a Terrassa, per què a Sant ('ugat no hi ha hospitals. S(')c soltera i no tinc fills. - Es famosa? -Jo? Una mica. - Mai s'ha sentit aclaparada per la seva popularitat? - No, les vegades que m'han dit alguna cosa pel carrer han estat amb respecte. I a vegades et fa il·lusió trobar-te gent que et diu: "Ostres, m'encanta aquest programa!". Te n'alegres.
- Quin va ser el primer anunci publicitari en què va participar? - Va ser un del Libretón BBV. Vam estar catorze hores rodant, a mi em feia moltíssima il·lusió i al final no se'm veia.
- Però un dels anuncis que més l'han donat a conèixer es el de la colònia Jaek's. - Aquest el vam rodar de nit. Vam fer moltes proves de vestuari perquè el vestit era fet a mida i era molt arrapat. - Quines conseqüències va tenir en T àmbit professional? - Diners. Home, sí que et fitxen una mica de tia bona. Quan fas de model tens molta competència però... cal que les models siguin molt primes i sense gaire pit i jo no n'he tingut. 1 si t 'ho mires així, doncs tinc molta sort, no? - Qu** en pensa del mon dels espots televisius a Espanya? - A mi abans m'agradaven molt perquè seguien el nivell del país. Ara penso que s'intenta imitar un nivell, l'europeu, que no tenim, i a vegades aquí fallem. Hi ha avenços tècnics que estan bé, però a mi m'agraden els espots senzills, que tenen molta idea i pocs diners.
- Aljíuna vegada ha assegurat que li agrada la camera de vídeo. Per què? - J o és que fent passarel·la o fotografia no m'hi veig. I -a camera de vídeo té molta màgia, m'entusiasma, perquè és més moviment: no et fixes tant si la model té la boca torta o si té una arruga al front. Pots jugar molt més.
— 'Spot TV' va ser una bona manera de tenir una imatge seriosa? - I tant! Per mi ha estat molt positiu. A més, vaig tenir molta sort: jo treballava els dilluns i els altres dies em podia dedicar a l'Institut del Teatre. A vegades pensaves: "Si estic fent un programa!" A vegades estaves treballant en una altra història i et confonia.
— Per què la van substituir per l'Asha Miró? - Em van oferir una altra cosa, vaig parlar amb el productor i em va recomanar que no desaprofités aquesta oportunitat. Llavors li vaig dir amb antelació, i van buscar una altra noia, que és l'Asha.
— Quin és el record més important que té del seu pas per Fila
Ytni Campeu porta 6 uny.< a l'Institut del 'Ventre de 'terrassa F: X.I..
Zero? - Bé, jo recordo la primera obra que vaig fer, que era Pati, poti. Però la que més em va quedar va ser Falomé, perquè vern fer bolos. M'ho vaig passar molt bé.
— Què ha suposat per a vostè treballar en el Circ Crac? - Un somni fet realitat. Aquest any estava neguitosa perquè feia televisió i cinema, però realment jo el que volia era fer teatre. I aleshores em van proposar això, un Beckett... i molt bé.
— De quina de les feines que ha fet fins ara en cinema està més satisfeta? -Vaig ser molt feliç a la del Tricicle (Palace) perquè era com un conte. Però també em va fer mol
ta il·lusió l 'última que he fet, (Faust) perquè era un paper protagonista i amb actors de fora, en anglès. Sempre el que són reptes et fan il·lusió, perquè has estat allà donant tot el que podies. Ha estat una experiència molt bèstia.
- Se'n va anar a viure a Barcelona només perquè li agrada viure entre la multitud? - No, tot i que m'agrada molt Des que tenia setze anys que m'enamora Barcelona, m'enamora Gràcia i visc a Gràcia. I m'estic allà.
'Càsting s'emet els dilluns de 23 a 24 h a RSC (91.5 FM). Repetició de
l'entrevista <i Ramon Faura, aquest dissabte 15, a les 14h.
Les preguntes de La Veu
•Crea que si no hagués estat popular el seu professor Frederic Roda l'hauria triat per fer el seu paper al Circ Crac? Potser no. El meu paper me'l va donar perquè ja l'havia fet amb ell. Havia fet un taller a tercer amb dues companyes. Segurament, és un reclam. • N o és iaia nuca contradictori fer m Beekett m m a carpa de circ? No, gens, l'espai quedava molt àrid i era una història mokxuia de veure.
•És veritat que s 'ha fet un augment de pits? No, és del tot mentida. •Expliqui'ns quin és l'objec-te destacat de la seva vida. Un nas de pallasso. L'he triat perquè estic en una època no gaire arrelada enlloc i estar amb pallassos és l'últim que m'ha passat. És molt important per a mi. També perquè és un símbol de voluntat de ser senzill, estimar i intentar que la teva vida serveixi per alguna cosa més que per a tu sol.
Les proves
EMILI BELLA
- Van Campen va haver de fer el paper de locutor d'un butlletí informatiu radiofònic. Quan va saber la notícia va exclamar "Que txtmge que ets!" - La segona prova del 'Càsting" va obligar la candidata a mostrar la seva versatilitat per anunciar productes com una joguina violenta per a nenes, un jersei absorbidor de pols o un paquet de mocadors de paper de segona mà.
"Porto amb alegria despuHar-me per diners"
MA(;I), \MKNI)KZ
- Sant Cugat -
- Per <·<>iiH'ii(·:u· li diré una sèrie <lc noms i m'llaurà de dir un adjectiu: Ràdio Sant Cugat: Bona nit... Ah, adjectiu? Bon rotllo. Tortell Poltrona: Collons... Pallasso. As/ia Miní: Simpatia. Lluís Rfíodn: No el conec prou. Tenassa: familiar. Mikimoto: Accelerat. Spot TV: Inici.
Fishennansfiiruds: Refrescant. Fila Zerv: Joventut. FJ Triar/e: C.ohrs. CitrCrac:(Riu) Més colors! Toni Soler: N'apiut.
- Es considera intel·ligent? - Una de tantes. - Per què està tan bona? - Perquè els meus parcs ho van fer molt bé (Riu). - Quants anys tenia quan va fer el primer petó? -14. - Pel davant o pel darrere? - (Toma a riure) Pel davant. - Rossos o morenos? - Morenos. - S'ha despullat mai per diners? -Sí. -1 com ho porta? - Amb alegria. - De quina obra és la frase "He mort el llop!"? - Sí, home, del Manelic... De Tetra Baixa. - Quin perfum utilitza normatmet? - Mousk de Lisa Ashley - Per ser model s'ha de ser estreta? - (Riu, de nou) Nooo. - Va ser vostè qui feia playback en els concerts d'una coral? -Sí. - Trií un pecat capital. - La cobdícia. - Ja ha trobat en Jak's? -No. -1 en Godot? -Tampoc. - Literatura i bellesa estan renyits? -Noo, per què? - Digui'm una cosa que sigui fh-pant? - Flipant, la vida. - Com es va preparar el paper de nimfòmana de la seva darrera pel·lícula? -No era nimfòmana. Era dolenta. matava quan follava, perquè no feia l'amor. Era molt freda.
EIS 4 CANTONS
Comarca Divendres, 14 d'abril del 2000 25
C i u t a t s
Retirada V acusació a un dels implicats
per presumpta estafa La fiscal ha retirat els càrrecs contra un empresari a qui inicialment acusava d'un presumpte delicte d'estafa a un centenar d'inversors en borsa, entre els quals hi havia diversos ciutadans de poblacions del Vallès Occidental. Els altres dos acusats van ser jutjats i condemnats dies enrere a vuit anys de presó. L'individu que finalment ha quedat lliure de qualsevol pena s'enfrontava a una petició de vuit anys de presó.
C i u t a t s
La fiscal ha retirat els càrrecs contra Jorge Emilio C A . , un empresar i a qui in ic i a lmen t acusava d'estafar un centenar d'inversors en borsa, entre els quals hi havia veïns de Terrassa. Sabadell , Cerdanyola del Vallès i M o n t c a d a i Re ixac (Vallès Occidental). Els altres dos acusats van ser jutjats i condemnats recentment a vuit anys de presó.
La fiscal ha explicat que el processat, que ha comparegut davant el Tribunal de la secció tercera, no tenia res a veure amb l'afer i va ser utilitzat pels altres acusats com a home de palla en els seus negocis, raó per la qual li ha retirat l'acusació.
El tribunal va valorar precisam e n t , a l 'hora d ' i m p o s a r la pena, el fet que els dos condemnats van voler implicar terceres persones com a homes de palla per fer-los caure tota la responsabilitat criminal en cas de ser descoberts. També va ser determinant el fet que l'estafa fa afectar gran quantitat de gent i va ser de molts diners, prop de 300 milions de pessetes.
Jorge Emilio G.A., que va estar pres durant tres mesos per aquesta causa, s'enfrontava a una petició de 8 anys de presó, però no va poder ser jutjat per l'Audiència juntament amb els altres acusats perquè es trobava malalt el dia del judici, segons fonts judicials.
Segons assenyalava l'escrit d'acusació provisional, el processat va posar-se al front de l'empresa Inverac, de negoci de borsa, el 10 de març de 1993 després que li ho demanessin els altres acusats, amb qui tenia amistat. El processat, doncs, va aparèixer davant els clients com a responsable de la societat, i va ser utilitzat pels veritables estafadors, que li van fer, sense tenir-ne ell coneixement,
abonar interessos a clients amb xecs i pagarés que no tenien fons.
El Tribunal de la secció tercera va condemnar Alberto Costa Canals, de 47 anys, i Jordi Costas Salgado, de 44 anys, com a veritables responsables de la societat Inverac, que van adquirir al seu propietari el 1991, i que es dedicava a la captació d'inversions de particulars que es destinaven a comprar valors en borsa de renda variable.
La societat, en ser adquirida, tenia molts deutes i molt poc patrimoni, i els processats, que tenien des d'un principi una intenció delictiva, van fer constar com a comprador un jove que acabaven de contractar com a secretari de direcció del negoci.
Els processats, d'acord amb el seu pla, van començar a atraure petits inversors a qui oferien operacions a curt termini i d'elevada rendibilitat, i si bé en un principi tornaven els diners i beneficis, a mesura que els inversors anaven confiant en el negoci, van deixar de pagar els interessos.
Entre les persones estafades hi ha un tres veïns de Terrassa perjudicades en 6 .375 .000 , 2.733.400, i 2 milions de pessetes respectivament; un veí de Montcada i Reixac estafat en 10,9 milions de pessetes; dos veïns de Sabadell estafats en 400.000 i 5 milions de pessetes; i un veí de Cerdanyola del Vallès que va sofrir un perjudici d'l milió de pessetes.
Finalment, quan es va descobrir la manca de liquidesa de l'empresa, i el fet que mai no es va invertir en borsa, Alberto Costa i Jordi Costas van posar-se en contacte amb Emilio G. A., a qui van convèncer per comprar l'empresa amb la idea de donar aparença que es volia reflotar./Intra-ACN
/*.'/ segon per l'esquerra is Josep . Mayornl, de la Diputació de Barcelona Foto.Iiirra/AC.X
La Diputació presenta
la 'Guia d'activitats turístiques' L'Agència de Promoció Turís
tica de la Diputació de Barcelona ha presentat aquesta setmana al Circuit de Catalunya la Guia d'activitats turístiques de la temporada prímtrcera-estiu JiW durant la celebració del tercer simposi sobre turisme organitzat per l'agència. Al llarg de la jornada, membres de l'agència han informat sobre les actuacions fetes pels onze programes turístics territorials que la Diputació ha posat en marxa a
diferents comarques de la demarcació de Barcelona.
La Guia d'activitats turístiques de la temporada primavera-estiu 2i X \ 1 presenta 300 ofertes relacionades amb el sector turístic que es poden fer a diferents zones del territori de la demarcació de Barcelona. En to ta l , l 'Agència de Promoció Turística ha ed i ta t 300.000 exemplars de la Guia, que es distribuiran entre els operadors turístics per tal que puguin
oferir als seus clients els productes inclosos al catàleg. El diputat de Turisme de la Diputació de Barcelona, Josep Mayoral, ha explicat avui que la Guia "presenta diferents productes que han sorgit dels agents públics i privats implantats al territori de la demarcació, els quals s'han inventat una sèrie d'ofertes turíst i q u e s q u e nosa l t res d e s de l'agència intentem promocio-nar"./Intra-ACN
C e r d a n y o l a
Demanen 5 anys per atracar
un repartidor
El fiscal ha demanat cinc anys de presó per a una veïna de Cerdanyola a qui acusa d'haver atracat un repartidor de pizzes de la localitat intimidant-lo amb una xeringa.
Segons el fiscal, la dona va abordar la nit del 17 de desembre de 1993 un jove que sortia de repartir una pizza en un domicili del carrer Tort de Cerdanyola.
L'atracament es va produir tan bon punt el jove sortia de l'ascensor, i segons ha relatat la víctima, l'agressora era una dona, amb els cabells vermells i un jersei que la tapava fins al nas, tot i que la va reconèixer perquè freqüentava el barri./Intra-ACN
S a b a d e l l
El conseller Macias defensa el pla de Bros
El conseller de Política Territorial, Pere Macias, defensa la legalitat del Pla de Descontaminació Gradual de la Junta de Sanejament, de quan ell n'era president, que es va aplicar a l'empresa Bros de Sabadell. Macias va declarar dies enrere com a imputat en el TSJC, que és el tribunal que instrueix la querella presentada contra ell per prevaricació mediam-biental.
Segons fonts judicials, Macias, així com el gerent actual de la Junta de Sanejament, Blai Solé i Maflé i l'industrial Pere Bros, veí de Sabadell, van declarar en relació amb l'aprovació del Pla de Descontaminació Gradual aplicat a l'empresa l'any 1996 pels seus abocaments al riu Ripoll.
Tant Macias com Solé han assenyalat que la Generalitat de Ca
talunya té plenes competències per aplicar els PDG, que són uns mecanismes a partir dels quals les empreses poden fer abocaments tòxics amb nivells superiors als permesos sempre que tinguin pendent l'adequació de les instal·lacions a la normativa.
El fiscal de Medi Ambient acusa Macias i Solé d'un delicte de prevaricació ambiental en relació amb la pròrroga d'un pla de descontaminació gradual que inicialment s'havia aprovat el 1994. Tot i que l'empresari es va comprometre presumptament a instal·lar sistemes de depuració adequats en el termini de dos anys, quan la Junta va observar el 1998 que continuaven sense fer-se els canvis promesos, va prorrogar 20 mesos més el termini, segons la que-rella./Intra-ACN
26 Soc ie ta t
I a m
ELS4 CANTONS Divendres., 14 d'abril del 2000
n
DE SANT CUGAT A ESTOCOLM
Biel Majoral va actuar dissabte a la Casa de Cultura dintre del cicle La nit dels Cantautors que programa regularment l'espai santcugatenc. El músic popular mallorquí va interpretar composicions de Cançons Algairines, cl seu últim treball, una setmana abans
de tocar a diversos espais de Suècia.
FOTO: EDUARD EARINYES
EL PRIMER CONCURS DE MÚSICA,
CAP A MANRESA
El Primer Concurs de Música de Cambra de Valldoreix marxa cap a navarcles i Manresa. Aquestes són les ciutats de procedència del Duet Domo II de clarinet i piano, que va aconseguir el primer premi del certamen, en l'audició
final celebrada diumenge passat a resglésia de Sant Cebrià. El quartet de saxos Afrodisiax, de Barcelona, i el quartet
de corda Tàlia, de Granollers, van obtenir el segon i tercer premis respectivament.
FOTO: EDUARD EARINYES
QUINS OUS!
L'Ateneu Santcugatenc ha ofert durant les darreres setmanes un interessant curs de cuina que ha permès a
molts dels alumnes descobrir la passió pels fogons. L objectiu del curs era ensenyar alguns plats de cuina casolana, com per exemple, uns bons ous farcits, que
van provocar més d'una broma.
FOTO: XAVI I.ARROSA
(ÍGUAPA!" Exclamacions com aquesta van poder-se sentir al Teatre-Auditori durant el concert de Martirio. La
cantant va emocionar el públic amb els temes del seu nou disc Flor de Piel. Martirio va interpretar també
temes d'altres autors, com ara Gardel, que van fer saltar les llàgrimes d'alguns espectadors.
Pàgina 3 7 FOTO: XA VILARROSA
ELS4 CANTONS Divendres. 14 d'abril del >0Ú0 Societat 27
n m
LA LLOTGETA QUEDA ENCLAUSTRADA
La llotgeta del Monestir quedarà permanentment tancada gràcies a la instal·lació d'una pilona automàtica que impedirà que els cotxes hi aparquin. Ni tan sols pels casaments s'obrirà el recinte, on només hi podran accedir els vehicles funeraris. El
mecanisme de control remot s'activarà des de la parròquia. El mossèn Blai Blanquer n 'està molt content.
Pàgina 15 FOTO: XAVI LARROSA
AGAFANT FORCES
Una peculiar imatge de V alcalde, Lluís Recoder, agafant forces per poder arribar a Montserrat. Com la resta dels agosarats excursionistes que van recórrer els 40 quilòmetres que separen Sant Cugat de Montserrat, es va fer tot el possible per
resistir les pujades, alhora que es gaudia d'un entorn excepcional. Per sort, el mal temps no va evitar que la tercera caminada popular a Montserrat fos tot un èxit i
doblés la participació d'altres anys. Pàgina 20 FOTO: CEDIDA
-^
*. V - M
*.
w V. \ ._ . V
Pf*K - V
EL CLAUSTRE VIATJA A L'ÍNDIA
La Primavera Fotogràfica 2000 va arribar divendres al claustre del Monestir de Sant Cugat en forma de mostra d'imatges del fotògraf de La Vanguardia Kim Manresa.
Manresa va conviure unes setmanes amb els voluntaris que fan possible el treball a l'índia de l'orde de la
mare Teresa de Calcuta.
Pàgina 35 FOTO: XA VI LARROSA
Wt^ïièiïí
'ASjffLels mobles
corre mobles
Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS
ns JGwroiNS
28
Futbol
El Sant Cugat baixa a preferent L'equip, que seguirà dirigint Hans Schònhofer, perdia categoria quan falten sis jornades
Ja es podia preveure des de finals de la pri
mera volta. Finalment s'ha consumat Després
de tres temporades consecutives a Primera
Catalana, el Sant Cugat Esport FC ha des
cendit ja matemàticament a la regional pre
ferent quan falten sis jornades perquè acabi
la Lliga, o el que és el mateix, quan falten 18
punts en joc. Últim classificat en gran part
del campionat i en zona de descens directe,
l'equip vermell-i-negre ha perdut la categoria
"per mèrits propis", tal cqm reconeix Hans
Schònhofer. que també concreta que "al fi
nal de 38 jornades de Lliga un equip és on li
toca ser". Ha estat confirmat, també, que l'en
trenador santcugatenc continuarà la tempo
rada vinent dirigint l'equip, però que no actuarà
com a jugador. Cos directiu i tècnic del club
ja han assegurat que més del 50% del plan
ter actual no continuarà. El club pensa incor
porar un mínim de vuit jugadors.
Marid i Sthonhoferja han anunciat que hi haurà una renovació important del planter FOTO: EDUARD FARl.XYhS El president Alarid ha assegurat que la fita serà tornar apujar FOTO: X.l
Àl.KX Lól'KZ
El Sant Cugat Esport FC ja és, quan falten sis jornades perquè encara finalitzi el campionat de Lliga de Primera Catalana, equip matemàticament de regional preferent. La desfeta diumenge al camp del Sant Andreu, que d'aquesta manera assoleix l'ascens també de forma matemàtica a la tercera divisió, ha suposat el descens directe dels vermell-i-negres tot i que encara resten un total de divuit punts en joc. Els de Hans Schònhofer ocupen la vintena i última posició a la taula amb tan sols 16 punts, a 19 punts de la zona que no és immersa en el descens directe de categoria. El conjunt santcugatenc va perdre per 4 gols a 0, malgrat el primer gol del xoc no va arribar fins divuit minuts abans que acabés l'enfrontament. En aquest partit va debutar l'últim fitxatge del primer equip del club, Cristo, que va jugar bona part de la segona meitat. Així doncs, el
Sant Cugat Esport és un dels com a mínim tres equips que la propera temporada militaran a regional preferent. Diumenge, els locals reben l'Igualada.
L'última temporada que el Sant Cugat Esport va baixar de Primera Catalana a regional preferent va ser la campanya 1994/1995 amb Josep Alonso com a entrenador del conjunt santcugatenc. Els vermell-i-negres van perdre la categoria el 4 de juny de 1995, després d'ensopegar en la darrera jornada de Lliga al camp municipal d'Esports davant l'Olot per 1 gol a 2. Aleshores el Roses i la Seu d'Urgell van acompanyar als d'Alonso al descens.
Temporada nefasta
"Ha estat una temporada nefasta". Així ha qualificat el jugador-entrenador del Sant Cugat Esport la temporada que ha realitzat el primer equip de l'entitat. Segons Schònhofer, han estat "diversos factors" els que han propiciat que
el seu conjunt perdés la categoria. En primer lloc, la marxa de dos jugadors importants com Cris-tian i també Àngel Gómez, que "van baixar el nivell de l'equip". El tècnic tarnbé ha reconegut l'errada que vap, cometre en les incorporacions dels únics tres fitxatges que es van fer a principis de
El president Alacid: "Ei'principal'objectiu de
cara a la propera temporada serà pujarà
Primera Catalana"
temporada, "que no van ser encertats". Aquests són el porter Juanjo Arévalo i els jugadors Alex Martínez i Pedró Nacarino. El fet és que ara mateix cap dels tres jugadors continua lligat a l'entitat. I finalment, les lesions d'homes experimentats com Xavi Jansà, Marc Llonch i Lluc Vidal "enca
ra han fet baixar més el nivell de l'equip". Però l'entrenador ha detallat que "hem merescut baixar" i ho han fet "per mèrits propis". Schònhofer ha detallat que "al final de 38 jornades de Lliga un equip és on li toca ser".
L'objeetiu serà l'ascens
"El principal objectiu de cara a la propera temporada no serà un altre que l'ascens". Així ho ha matisat el president del Sant Cugat Esport, José Ramon Alacid:"Hem de fer un equip fort per pujar". Alacid, però, és molt conscient que d'això dependrà en gran part al fet que el club trobi un patrocinador. En aquest sentit, el màxim responsable del club ha apuntat que "trobar un patrocinador és primordial. Si no el trobem, l'objeetiu es complicarà".
José Ramon Alacid i Hans Schònhofer ja han anunciat que han arribat a un acord i d'aquesta manera el tècnic dirigirà per tercera temporada consecutiva el pri
mer equip, però no desenvoluparà tasques de jugador, tan sols se centrarà en la direcció tècnica de l'equip. D'altra banda, Jordi David seguirà sent el segon entrenador del conjunt local.
Tant president com primer entrenador han avançat que "es produirà una renovació important del planter, tot i que no faran públic fins després de Setmana Santa quins són els jugadors amb què el club no compta per a la propera campanya. Schònhofer ja ha advertit que "hi haurà un mínim de vuit incorporacions que suposarà donar la baixa a més del 50% dels jugadors actuals". Amb tot, Alacid sí que ha volgut constatar que pensa continuar comptant amb jugadors de casa i ha dit que amb els primers jugadors que es parlarà serà justament amb ells i que "el club vol que es quedin un 90%". També hi haurà jugadors del juvenil que pujaran al primer equip. El club treballa ja des de fa tres setmanes en el fitxatge de jugadors per a la temporada que ve.
Q5 / ( X X I D N S lÏH-nittm. l4d·,ibn{,le!lAV Esports 29
H a n d b o l
La UE Sant Cugat afronta l'última jornada amb la permanència en joc Els de Sancho han de guanyar i esperar Fensopegada de dos equips
Ai .KX 1 J(')i'F./,
- Sant Cugat -
Kn les últimes jornades del campionat de Lliga del grup "C" de Primera Nacional, l'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant (lligat ha aconseguit els objectius que s'havia marcat. El cos tècnic del primer equip havia marcat una línia d'actuació molt clara: guanyar els dos últims enfrontaments d'aquesta competició al pavelló municipal. 1 així ho han aconseguit, tot i que també eren molt conscients que els mancaria sumar un mínim de dos punts fora de casa per intentar assegurar-se la permanència. L'entrenador Joan Sancho ja havia pronosticat que sumant un total de 19 punts en finalitzar la Lliga podria valdré la salvació. I podria ser així, sempre que la l 'E Sant Cugat guanyi aquest diumenge a la complicada i sorollosa pista del Bordils (que si guanya encara pot pujar un lloc a la taula classificatòria) i un dels dos equips dels tres grups restants de Primera Nacional que hi estan
involucrats també en el descens de categoria perdi el seu partit.
El conjunt vermell-i-negre va disputar el seu últim partit de Lliga d'aquesta temporada al pavelló municipal amb una victòria enfront el GEiEG de Girona per 31 gols a 27. Amb aquest triomf, la l ' E Sant Cugat va evitar el que hauria suposat segur la pèrdua de forma matemàtica de categoria.
Només un punt fora
L'equip local ha de jugar diumenge a dos quarts d'una del migdia a la pista del Bordils, desè amb 21 punts, l'últim partit d'aquesta c a m p a n y a , a m b la per manència en joc. L'estadística no està gens del costat dels ver-mell-i-negres, que dels dotze enfrontaments que ha disputat aquesta temporada a domicili només ha sumat un punt. Va ser a la pista del Gavà on els de Joan Sancho van assolir un empat . L'equip santeugatenc espera seguir en la línia de les últimes tres jornades on la UE Sant Cu-
IM UE Si/iit Cug.it i ti >///>, /,// ffiumengalpiií r//o rl Gl·.il·.G FOTO. /•../•.'
gat ha sumat dues victòries da- en les últimes sis jornades l'e-vant el Sant Quirze i el GEiEG. Joan Sancho té molt clar, analitzades les últimes jornades, que "no hi ha cap equip que doni un partit per perdut tot i que no s'hi jugui res" i que "la de Bordils és una pista on el públic pressiona molt". Tot i que
quip s'ha situat en zona de descens a Primera Catalana, el tècnic confia en la motivació de cadascun dels jugadors del primer equip per guanyar el xoc. Després de complir un partit de sanció, Sancho podrà dirigir el seu conjunt des de la banqueta.
T e n n i s
Àlex Corretja jugarà amb l'equip espanyol les
semifinals del Grup Mundial de la Copa Davis Els de Javier Duarte superen Rússia per 4punts alt ara rebran els Estats Units
Al.KX LÓI'KZ
• Màlaga / Sant Cugat -
Àlex Corretja jugarà, si així ho creu oportú el quadre tècnic de l'equip espanyol, les semifinals del Grup Mundial de Copa Davis. El santeugatenc, com un dels quatre membres de l'equip espanyol, va aconseguir el passi per disputar les semifinals que hauran de jugar davant els Estats Units, que també en quarts de final va eliminar la República Txeca per 3 punts a 2. Espanya, però, va ser més contundent i va desfer-se de Rússia per 4 punts a 1. L'altra semifinal de la Copa Davis la jugaran Brasil i Austràlia.
Va ser Àlex Corretja qui va obrir l'eliminatòria. I ho va fer amb victòria davant el número dos rus, Marat Safin, per 6-4,6-3,5-7 i 6-1. El número u espanyol havia obert el camí de la victòria. Però en la segona jornada d'aquesta competició, que va tenir lloc al Club Deportivo Calderón de Màlaga des de divendres fins diumenge passat, Corretja fent parella de dobles amb Joan Balcells no va poder aconseguir el que haurà significat el tercer punt per a Espanya que li hauria proporcionat l'eliminatòria. El doble espanyol va perdre davant els russos Evgeni Kafelnikov i Marat Safin, per 6-4, 6-3, 5-7 i 6-1. Però, mal
grat aquesta desfeta. Espanya encara anava 2 punts a 1 al seu favor. En la tercera i última jornada d'aquests quarts de final de la Copa Davis, Albert Costa va substituir Àlex Corretja. Costa va aconseguir el punt decisiu davant Kafelnikov per 6-0, 6-3 i 6-0. Amb l'eliminatòria ja decidida, Juan Carlos Ferrero va acabar de mostrar la superioritat de l'equip espanyol de la Copa Davis en superar Safin per 6-0 i 6-3.
Els tennistes que aquesta vegada han participat en els quarts de final han estat Àlex Corretja, Juan Carlos Ferrero, Albert Costa i Joan Balcells. Una vegada més, els quatre capitans de l'equip espanyol
aquesta vegada capitenajat pel tècnic d'Àlex Corretja, Javier Dudu Duarte, han encertat a l'hora de fer la convocatòria.
Objectiu: el títol
La principal fita que s'ha proposat l'equip espanyol de la Copa Davis és aconseguir el títol, eliminatòria que es jugarà en una seu del territori espanyol encara per decidir del 21 al 23 de juliol. Si aconseguissin el triomf final, Espanya aconseguiria per primera vegada aquest títol.
Corretja no ha participat en cap torneig aquesta setmana després de fer-ho a la Copa Davis.
Ta e k w o n é o
Castaneda és medalla de plata a l'estatal universitari
AL. - València / Sant Cugat -
En la seva primera participació al Campionat d 'Espanya Universitari, la taekvvondista santeu-gatenca Eriça Castaneda va aconseguir medal la de plata. Castaneda no va poder superar en la final Maria del Mar Come-sana, representant de la Universitat de Vigo. La final es va decidir per decisió arbitral, després que el combat acabés amb un 3 a 3. Castaneda, com a representant de la Universitat de Barcelona (UB), va fer un molt bon paper en superar els tres combats que van precedir la final.
En aquesta competició que va tenir lloc el cap de setmana passat a València, la taekwondista local hi va prendre part en categoria sènior femení i en pes lleuger d'un total de dotze participants.
Fins ara, aquesta temporada, Castaneda s'ha proclamat també medalla d'or al Campionat de Catalunya universitària i medalla de plata al Campionatde Catalunya absolut.
K à r t i n g
Campos i Cebriàn, líders del Fórmula
- lUçà de Val / Sant Casat -
Els pilots santeugatencs Oliver Campos, en categoria júnior, i Marc Cebriàn, en cadet, lideren el Campionat Fórmula Catalunya de karts després d'imposar-se diumenge al circuit Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall en la segona prova d'aquesta competició. D'altra banda, els també locals Daniel Campos, en cadet, i David Cebriàn, en aleví, van finalitzar segon i tercer respectivament. A la classificació general són ara segon i tercer. La propera prova serà el 21 de maig. /À.L.
GASOIIi Rorts gratuïts
Tel, 93 580 77 62 ^A <Z? ̂ \ :S ^A \S ^ \
Contestador les 24 h E S P A | Distribuïdor oficial
30 Esports ELS/GWYKKVS Dkrndm. 14 fi'abril del 2000
H o q u e r h
El Júnior es complica la permanència en perdre davant un adversari directe La Universitat de Sevilla les deixa a tres punts de jugar la promoció
Queden sis jo rnades , de les quals e n
quatre l'equip femení d'hoquei herba del
Júnior s'ha d'enfrontar contra els quatre
primers classificats a la Divisió d'Honor
femenina. I, mentrestant , dissabte l'e-
Al.KX LoI'KX -Sant Cugat -
Amh la derrota de dissabte al Júnior, l'equip remení d'hoquei herba que dirigeix Núria Olivé té molt difícil mantenir la categoria. Si tenim en compte que de les sis jornades que resten per disputar-se, tres han de jugar contra els quatre primers classificats, les blau-i-negres haurien de fer saltar més d'una sorpresa per assegurar-se jugar la propera campanya a la Divisió d'Honor fem e n i n a . HI mate ix segon entrenador del Júnior femení, Oriol Bagunyà, ha declarat que "és cert que cada cop el marge de salvar-nos és més petit". Kl conjunt santcugatenc va perdre a casa amb la l niv ersitat de Sevilla, un adversari del tot directe, per 1 gol a 2. 1 ho va fer tot i avançar-se en el marcador gràcies a un gol de stmlr de la jugadora internacional del Júnior I.uci López. Bagunyà ha reconegut que no s'esperava aquesta desfeta "tal com havien anat les coses en les últ imes se tmanes" . Kl tècnic també ha assegurat que en aquest retorn a la competició de lliga no s'esperava aquest resultar sinó ha admès que s'esperava "un resul-
quip santcugatenc va ensopegar en el retorn al campionat de Lliga davant la Universitat d e Sevilla, per 1 gol a 2 . D'aquesta manera, les jugadores que dirigeix Núria Olivé van fer un pas endarrere im-
/• /1 unim himm fa <JIHIM mt^mn ijm m,
tat positiu". Ara les santeugatenques són
desenes i últimes amb tan sols 4 punts, els aconseguits als terrenys de joc de la l'niversitat de Sevilla i el Club Kgara. Les de Núria Olivé són a tres punts de la promoció de descens i a quatre d'assegurar-se la categoria. Segons
íiiiiim/i unpattitfle} lu/i }<)}<> I- I-
Bagunyà, el que l'equip necessita són diverses coses: "guanyar un partit, ser més positiu i treure's la pressió del damunt".
Dissabte a dos quarts de cinc de la tarda, el Júnior femení visita el camp del segon a la taula, el San Pablo Valdeluz de Madrid, que sumen quatre punts menys
portant de cara a mantenir-se a la categoria. L'equip local, amb només 4 punts, és en zona de descens directe. Dissabte a la tarda visiten el camp del segon, e l San Pablo Valdeluz de Madr id .
que el líder en solitari de la Lliga, el Club Deportin Terrassa. Les blau-i-negres provaran d'evitar l'onzena derrota a la lliga i la desena consecutiva.
Després d'aquest xoc, les locals hauran de rebre el C D Terrassa i el RC Polo de Barcelona, mentre que visitaran la Reial Societat, el Sardinero i l'Atlètic de Terrassa. Oriol Bagunyà ha valorat aquest calendari de la manera següent: "Kxcepte el (ID Terrassa, tots els altres equips els podem guanyar",
, ha afirmat. Kl Júnior no aconsegueix guanyar a la Lliga des del 24 d'octubre passat, quan va im-
>*j posar-se curiosament al camp de la l'niversitat de Sevilla, ara fa
ti quasi mig any.
Organi tzarà la Copa
Tot i que el Júnior finalment perdés la categoria, organitzaria la fase final de la Copa de la Reina, així com també hi participaria. Del 2 al 4 de juny, les instal·lacions locals serien l'escenari d'aquestra competició on l'equip santcugatenc va obtenir en la darrera edició la tercera plaça final. Les de Núria Olivé van derrotar en el partit per al tercer i quart lloc el San Pablo Valdeluz per 4 gols a 2.
B à s q u e t
La UE Sant Cugat, fora de zona de promoció d'ascens,
afronta una jornada clau
L'equip sènior "A" masculí de la l'K Sant Cugat ja no depèn de si mateix per assolir una de les places de promoció d'ascens en perdre diumenge passat a la pista del cinquè classificat per la cua, el CB Ripollet, per 69 punts a 67. Kls de David Barbens cont inuen quarts a la taula del grup segon, malgrat que al cinquè, l'Sferic Terrassa, encara li queda un partit menys que quan el jugui farà que avanci els vermell-i-negres a la classificació. La quarta plaça és la darrera que dóna accés a disputar el phiy-off d'ascens. Kn aquests moments, el Sant Pere La Sirena pujaria directament de categoria i
promocionniien cl (Ai (Jrup Bar-na, el Bàsquet ( ilub Andorra i l'Sferic Terrassa.
Quan falten tres jornades perquè acabi la fase regular, aquest cap de setmana podria ser una jornada clau de cara a la classificació final al campionat. Així. mentre la l'K Sant Cugat rebrà el Club Natació Terrassa, sisè però amb escasses opcions de classificar-se, el líder, el Sant Pere La Sirena rebrà el tercer, el BC Andorra, i rSferic Terrassa esperarà el segon el CB Grup Barna.
D'aquí que acabi la lliga, la l'K Sant Cugat ha de jugar dos partits seguits a casa, CN Terrassa i CEB Sant Jordi, i ha de visitar el Sedis-Mausa. /A.L.
H O es p a t i n s
El sènior continua lluitant per l'ascens, mentre el júnior
cau en segona ronda del Català
I S «% $ *
- Sant Cugat -
Kl sènior masculí del Patí Hoquei Club Sant Cugat continua en la persecució del seu objectiu que no és altre que el de lluitar per assolir la segona plaça, que dóna lloc a l'ascens a Primera Nacional Catalana. Kl conjunt santcugatenc va imposar-se dissabte amb autoritat a la pista del C H Mollerussa per 1 gol a 8 i es consolida amb 36 punts a la tercera posició, a només dos punts del CP Monjos, segon a la taula. Quan falten cinc jornades perquè acabi la Lliga, el sènior masculí rep aquest cap de setmana el Geniol Kl Pla, equip que ocupa un dels darrers llocs a la taula, mentre que
el ( V Monjos rep Y Aiscondel Vilaseca. que és a mitja taula.
LI sènior femení que dirigeix Santi Roca va imposar-se a la pista del (IN Igualada per 0 gols a 2 i continua en zona de promoció d'ascens.
Ijequip júnior del Patí í íoquei ha caigut eliminat en segona ronda del Campionat de Catalunya pel Llista Blava de Lleida. A l'anada, els de Lluís Sànchez van perdre per 7 gols a 2 i a la tornada, partit jugat al pavelló municipal, van tornar a caure per 1 a 2.
Kl benjamí "A" entrenat per David Olmo, que també participa al Català, va superar l'anada de la segona ronda en vèncer a casa el Mataró per 7 a 4. /À.L.
El Winterthur goleja el cuer i passa a ocupar la quarta plaça
A.L.
Sant Cugat -
Tot i el pèssim arbitratge dels àrbitres del col·legi de Barcelona. Àlamo i Ciabaldón, que en cap moment van aturar el joc violent d'alguns jugadors del FS Sant Andreu de la Barca, el Winterthur Sant Cugat va resoldre sense problemes aquest compromís per un contundent 10 gols a 4. Després de tres derrotes consecutives al grup sisè de Primera Nacional "A", els homes de Jaume Estrada han avançat dos llocs a la classificació i ara passen a ser quarts amb 40 punts, però distanciats dels tres primers classificats: La Unión, Vilassar de Mar i Manacor.
Kn aquest enfrontament davant el cuer de la categoria, el primer equip de l'entitat va recuperar el joc i els resultats exhibits abans de caure en les darreres tres jornades de competició.
Kls santeugatencs no tornaran a jugar fins al dissabte 29, quan visitarà la pista del FS L'Ksclop-Kscola Pia de Sabadell. Aquesta setmana, al Winterthur li toca jornada de descans, però sí que hi ha jornada de Lliga.
F u t h o í sala
L'Olimpyc fa quatre mesos que no venç fora
-Sant Cugat -
L'Olimpyc La Floresta fa ni més ni menys quatre mesos que no aconsegueix guanyar un partit fora del pavelló municipal de Sant Cugat. Dissabte, els d'Angel Ruiz van caure per la mínima a la pista del La Murga, per 3 gols a 2, tot i avançar-se en el lluminós. Però tot i la derrota, els florestans són cinquens a la taula amb 38 punts, molt lluny dels tres primers classificats.
Dissabte a partir d'un quart de sis de la tarda, POlimpyc La Floresta rep el Club Natació Sabadell amb la fita d'aconseguir una victòria ja que els de la Floresta s'han proposat cloure la lliga en la quarta plaça. Quan falten sis jornades perquè acabi la lliga, encara han de rebre els tres primers classificats. /À.L.
ELS /GVNTON3 Divendres, 14 d'abril del 2000 Esports 31
A e r o m o d e l i s m e ï r & ú i o c o n t r o l
Paco Valenzuela és nomenat president del club ARC Sant Cugat
El mandatari s'ha fixat com afita immediata Fampliació de Can Graells AI.KX LÓPEZ
- Sant Cugat -
Paco Valenzuela és, en substitució de Miquel Baldi, cl nou president del Club d'Aeromodelisme i Radiocontrol Sant Cugat. HI l.i de febrer passat va ser escollit en assemblea nou màxim responsable de l'entitat santeuga-tenca fins al 2004. De fet, Valenzuela porta estretament lligat al Club ARC Sant Cugat ni més ni menys que divuit anys, sent vice-president del club del 1991 al 1995, quan el president era Francesc Mora. L'actual junta directiva està formada pel president Paco Valenzuela, pel vicepresident Ela-dio Lozano, pel secretari Víctor Torres, pel tresorer Rafael Calvo, i pels vocals Ferran Martín i Lluís Sells. El cos directiu treballa pels 68 socis de l'entitat.
El principal objectiu que s'ha marcat a curt termini el nou president de l'entitat és dur a la pràctica un projecte que veurà la llum abans de l'estiu. Es tracta de l'ampliació de la pista de vol de Can
Pdio \aleiizuela i //IJoiLs la pista de tul de Can Graells FOTO: F.F
Graells i la millora del seu entorn que ja ha estat aprobat per l'Inca-sol i l'Ajuntament de Sant Cugat. La pista serà ampliada fins a 115 metres de llargada. Valenzuela centrarà tots els esforços en aquesta ampliació i ha explicat que "em centraré en el projecte". El presi
dent del Club ARC ha avançat que la seva filosofia no serà una altra que "la de posar l'esforç que calgui per millorar constantment", mentre espera aconseguir que l'entitat sigui "un parc d'oci". El màxim responsable de l'entitat també ha afegit que "bufen bons
vents i a més, favorables", i que l'entitat pretén ser "un club esportiu i d'amics".
En Ics darreres setmanes, Paco Valenzuela va reunir-se a ('.an (>ra-ells amb Jaume Tubau, regidor d'Esports de l'Ajuntament, i també amb Ferran Domínguez, cap tècnic de l'àrea d'Esports. Segons Valenzuela, "els va encantar el projecte que els vam mostrar i ens van dir que ens donarien suport".
Exhibició per la Festa Major
Quan acabin Ics obres, el Club AR( l Sant Cugat pensa inaugurar la nova ampliació de Can Graells amb una exhibició dins la Festa Major de Sant Cugat amb la participació de les principals figures del panorama català.
Ara el club espera la resposta dels santeugatencs que s'apropin al camp de vol de Can Graells, molt a prop del camp de golf públic de Sant Joan, per provar aquesta disciplina. El club disposa d'experimentats tècnics que els assessoraran.
V o / e I h o t
El CV Sant Cugat posa un peu i núg a primera
À.L.
El sènior masculí del Club Voleibol Sant Cugat va aconseguir dissabte passat a la pista del Llars Mundet un triomf del tot clau que pràcticament li assegura la permanència a Primera Catalana. Els jugadors que dirigeix Zo-ran Nikolovski van vèncer per un clar 1 set a 3 amb parcials de 23-25.21-25,25-14 i 19-25. Amb aquest triomfi quan falten quatre jornades perquè acabi la promoció d'ascens a Primera Catalana, el CV Sant Cugat és líder en solitari amb 4 punts.
L'equip santeugatenc no tornarà a jugar fins al 7 de maig, que rebrà al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix el CV Badia, tercer. Els santeugatencs han de jugar tres dels quatre partits que els manca com a equip local. Ara mateix, el sènior masculí és en una de les dues primeres places que valen la permanència. Els altres dos, baixaran.
[Ràdio Sant Cugat i Autocugat
Premis Esport en Marxa 2000 HOQUEI PATINS
PH SANT CUGAT (masc.) Pol Carulla 42 Ruben Munoz 41 Gonzalo Munoz 21
PH SANT CUGAT (fem.) Caria Sariol 26 Maria Rosa Tamburini 18 Marta Garcia 17
HOQUEI HERBA
JÚNIOR (fem.) Júlia Menéndez 19 Gina Abelló 16 Helena Maragall 11 Luci López 11
JÚNIOR (masc.) Fèlix Sent 16 Joan Vidal 13 Pablo Negre 13
Ricki Ruiz 11 Borja Campos 11 Charli Patllc 11
FUTBOL SALA
WINTERTHUR SANT CUGA Javi Ramírez 16 Xaloc Rion 15 Josep Gonzàlez 15 Javi López 14
OLIMPYC FLORESTA Dani Martí 22 Joan Reixach 19 Rafa López 13
M A S J A N E R ( f e m ) Elisabet Escrivà 32 Cristina Garcia 30 Maite Gómez 20
HANDBOL l'E SANT CUGAT Armand Mora 25 Albert Rovira 24 Juunjo Gonzàlez 22
BÀSQUET
UE SANT CUGAT (masc.) Gerard Moreno 33 Toni Ballart 30 Pau Riera 28 Abraham Carreras 28
UF S A N T CUGAT (fem.) Marta Puig 38 Mabel Méndez 19 Elisabet Baldrich 12 Núria Puigneró 12 Júlia Villar 12
FUTBOL SANT CUGAT Francesc Bavo 38 Nando Zamora 29 Joan Colell 18
PB SANT CUGAT (fem.) Laura Gallego 37 Laura Martín 30 Mònica Martínez 27
VOLEIBOL
C V S A N T CUGAT (fem.) Samanta Santamaría 38 Bàrbara Puigcalí 33 Montse Carvajal 26 Maria Tortosa 26
CV S A N T CUGAT (masc.) Lluís Moreno 27 Sergio Martín 25 Jordi Piques 20
32 Esports ELS /( 'A1YTONS l)k;w/m, 14 d'ubiU <i,l 2000
r& ^ ; <% mmmmmwmmmmmmmm.
fr\ V> «
FiPTB&t Olimpyc Floresta-Esparreguera
l a Catalana 12.00 S.iniCugat-Igualadaídgi
2a Regional 12.00 La Farga-Sabadcllldg»
3a Regional 17.00 Dcpuradorcs-Júnior (dsl 16.00 Matadepcrcnc-Mira-sol (dsl
Preferent Juvenil 18.00 Sant (lligar- Terrassa ids)
2a Div. Juvenil PB Sant Cugat-Can Rull Sant Cugat-( :.in Hoada Joan \ \ I I I - Júni ( i r
1a Div. Cadet l l .OOJúnior-Can Rullldgl 17.45 l'li Sant ( iugat-Sabadcll (dsl 13.45 CEl 'S t . Üugat-Rubí(ds)
2a Div. Cadet 0 9 . 1 5 Sant (iugat-Terrassa klsl 12 .30 Industrial-Sant ( iugat (dsl 16 .00 ( :an Rull-PB St. ( iugat (dsl 12 .00 Tibidabo-Mira-sol (ds)
Preferent Infantil 12 .15 Collblanch-Sant ( iugat (dg)
1a Div. Infantil 10 .00 lïbidabo-PB St. (aigat (dsl
2a Div. Infantil 1 6 . 0 0 PB St. Cugat -Rubí(ds) 0 9 . 3 0 Ripollct-Sant Cugat (dsl 10 .00 Mira-sol-Sabadell(ds) Jabac-Júniot
la Div. Aleví 0 9 . 3 0 Sant (iugat-Sabadcll (dg) 11 .15 PB St. < aigat-C ierdanvola (ds) 11 .40 K. Cerdanvola-Sant Cugat Ids)
2a Div. Aleví
10.00 Fontctcs-PB Sant (iugat uis> 10.30 Sabadell-Júnior (dsl
2a Div. Femení 12.CK) PB St. Cugat-Molms de Re, idg) BÀSQUET
19.00 l i : SantCugat-GrannllersA:. ids) B e n j a m í
FUTBOL SALA
l a Nacional «A» 17 .15 Olimpyc-CN Sabadell(ds) Winterthur Sant Cugat (descansa i
1a Divisió 1 2 . 0 0 La Marina-Chess (dg)
1a Divisió femení 0 9 . 0 0 Mas Janer-Castelldctels (dg)
2a Divisió «A» Olimpyc Floresta-Can Serra Big'lbny's Llinars-Champíon l·lorcsta
2a Divisió fem. «B» 1 7 . 3 0 Les Planes-W. Sant C aigat (dsl 1 6 . 0 0 Martorelles-Mas Janer (dsl
Femení base 1 3 . 3 0 Varillana-VV. Sant Cugat (ds)
2a Div. Juvenil 11.45 Olimpyc-CN Sabadell (dg) Winterthur Sant Cugat (descansa)
3a Divisió 11.30 Salesians G.-Mas Janer (dg)
Cadet Olimpyc Floresta-CN Sabadell (ds) Winterthur Sant Cugat (descansa)
Infantil 12.00 Olimpyc Floresta-Martorell (ds) 10.15 W. Sant Cugat-Sant Julià (dg)
Aleví
1a Catalana 19 .00 l'K SantCugat-CN Terrassa (dsl
2a Catalana femení 12 .00 Construccions-UK. Sant (Aigat (dg)
3a Catalana «B» 17 .30 lmma-SantCugat »B» (ds) 17 .30 U E S t . Cugat «B-St . \ ledi r (ds) 19 .30 St. Ramon N.-St. (iugat «A.>(ds)
Júnior masculí 16.00 HE St. Cugat-Salle Condal (ds)
Júnior femení 2 0 . 4 5 l"E SantCugat-CF.se (ds)
Infantil 0 9 . 0 0 Vilanova-UE St. C iugat (ds)
Cadet masculí 12.00 HE St. Cugat -.V-( ierdanvola (dg) 17.30 HE St. Cugat«B-Horta (ds)
Cadet femení 10.30 HE St. Cugat-Sant Joan (dg)
HANDBOL
1a Divisió Nacional 12.30 Bordils-HE Sant Cugat (dg)
l a Cat. Juv. masculí 12.15 Granollers At. -UF. St. Cugat (dg)
2a Cat. Juv. femení 20 .30 Fieueres^UE Sant Cugat (ds)
2a Cat. Cadet l'K Sant (iugat (descansa'l
HOQUEI HEBBA
Div. d'Honor femení
16.30 San Pablo Valdeln/.-Júnior (ds.)
HOQUEI PATINS
1a Catalana 12.30 PH St. Cugat-Geniol el Pla (dg)
Fèmines 11 .00PH SantCugat-Navarcles(dg)
Júnior 15.30 PH St. Cugat «H-Manl l eu (ds)
Juvenil 09 .45 Bonanova-PH St Cugat «F» (dg)
Infantil 18.00 St. Ramon-PH St. Cugat «A. (ds) 14.00 PH Sant Cugat «B-Barcino (ds)
Aleví PH Sant Cugat (descansa)
Benjamí 14.00 PH Sant Cugat «B-Tona (ds)
Benjamí CCamp. Catalunya) 20.15 Mataró-PH Sant Cugat «A. (ds)
17 .00PH Sant Cugat ..B-'l 'ona (dsl
Prebenjamí I 1.00 Sitges-PH Sant Cugat • ,\- idsi PI I Sant (iugat «B» (descansai PH Sant Cugat ••('.- (descansa)
ESQUAIX
1a Categoria Via Sport- Sant Cugat •• A»
N. Sabadell-Sant Cugat «A»
2a Categoria Mediterrània-Sant Cugat «A»
3a Categoria Sant Cugat «B·-Vic·
Veterans Badalona-Sant Cugat <A •
TENNIS OE TAULA
Preferent (Copa) Esparreguera-UE Sant Cugat
2a Provincial (Copa) HE Sant Cugat (descansa)
3a Provincial (Copa) Olesa-HE Sant Cugat
Infantil (Copa) HE SantCugat-Ripollet
R E S U
FUTBOL
1a Catalana Sant Andreu-Sant (iugat 4-0
2a Regional I ,a Romànica-l ,a Farga s-3
3a Regional Júniur-Rubi O-l
Mira-sol-Sant Pedró 4-0
2a Div. Juvenil Andalucía-Júnior 2-0
1a Div. Cadet Júnior-PB St. Cugat suspès
2a Div. Cadet Mira-sol-At. Madrid 5-3
2a Div. Infantil Júnïor-Lepanto 3-4
2a Div. Aleví Can Fatjó-Júnior 1-9
FUTBOL SALA
1a Nacional «A» W. Sant Cugat-Sant Andreu KM
La Murga-Olimpyc Floresta 3-,2
1a Divisió Chess-SCPE 92 5-5
1a Divisió femení Palau Inesana-Mas Janer 7-4
2a Divisió fem. «B» Olesa-W. Sant Cugat 4-3
L'Ametlla-Les Planes (>-3
Mas Janer-Pony's I -4
2a Div. Juvenil W. St. Cugat-Rubí 6-2
3a Divisió Castellnou-Mas Janer 9-0
Infantil Pallejà-W. Sant Cugat 4-2
BÀSQUET
1a Catalana Ripollet-UE Sant Cugat 69-67
2a Catalana femení l K Sant Cugat-Josep Tous 49-68
3a Catalana «B» Sant Cugat «B»-Pompeia 58-76
Casp-UE Sant Cugat «B- 79-57
Sant Cugat «A»-Coll 54-66
Infantil l IE St. Cugat descansa
HANDBOL
1a Divisió nacional HE Sant Cugat-GF.iEG 31-27
l a Cat. Juv. masculí HE St. Cugat <.B»-Adrianenc . . . .21-33
1a Cat. Juv. femení La Roca-UE Sant Cugat 24-22
1a Cat. Cadet l 'E Sant Cugat-V'allag 31-20
2a Cat. Cadet Parets-l'E Sant Cugat 21-18
UOLEIBOL
1 a Cat . masc. (Fase ascens) Llars Mundet-CV Sant Cugat 1-3
HOQUEI HERBA
Div. d'Honor femení Júnior-Univ. Sevilla 1-2
HOQUEI PATINS
1a Catalana
Mollerussa-PH St. Cugat -A» 1-8
Fèmines PH Sant Cugat «B»-Igualada 2-0
Júnior {Campionat Catalunya) Lleida-PH Sant Cugat 7-2
PH Sant Cugat-Lleida I-2
Juvenil (Copa F e d e r a c i ó )
PH Sant Cugat-Premià 12-0
Infantil (Copa Federació) PH Sant Cugat «A»-Roda .^-1
PH Sant Cugat «B.-Mollct 2-13
Aleví ( C o p a F e d e r a c i ó )
PH Sant Cugat-Sf. Terrassa 13-2
Benjamí (Copa F e d e r a c i ó )
PH Sant Cugat «B» descansa
Benjamí ( C a m p . Ca t a lunya ) PH Sant Cugat «A»-Mataro 7-4
Prebenjamí (Cop. Federació) PH Sant Cugat «A-Corbera 4-0
Vic-PH Sant Cugat «B» 3-0 Mataró-PH Sant Cugat ••(.» 4-5
EIS 4 CANTONS "el diari de Sant Cugat"
ELS/CANTONS Divendres, 14 d'abril del 1000 Esporls 33
Primera Catalana
Peralada-Castelldefels 3-3
Gramenet-P. Mafumet 1-0
Andorra-Granollers 5-0
Sant Andreu-Sant Cugat . . .4-0
Igualada-Palafrugell 0-6
Manresa-Valls 2-2
Santboià-Júpiter 1-0
Cerdanyola M.-Prat 4-1
Ripollet-Vilassar 2-1
Vilafranca-Masnou 0-2
Equip PJ PG PE PP
Sant Andreu .12 22
Júpiter .12 I»
Vilassar .12 17
l'üütruKcll .11 IS
fÍMIllL-IICt
Rípilllct
l'eralada
Savithoià
V ilal'rjnea
.12 15
.12 lli
.11 14 S
.12 I I lli
.12 15 4
Cerdansola .12 15 .1 14
l 'Mafumet .12 1.1 5 14
Masnou .12 12 6 14
Manresa .12 12 6 14
l'rjt .11 I I K 12
Castelldefels .12 H 1.1 I I
41
41
M
50
Andorra .11 1(1
Crannllerï .12 9
Valls .12 9
iRualada .12 9
5 16
7 16
5 IH
5 IK
Sant C u p * 3 2 4 4 2 4
4.1
4.1
Kl
27
17 (i«
.IX 57
.11 51
4X 51
42 51
45 51)
.14 49
4(1 4')
4 1 4X
56 44
19 42
41 42
W 41
4X .17
55 .15
6 1 .14
64 .12
59 .12
72 16
La propera (16 d'abril): Masnou-Peralada;Castelldefels-Gramenet; Pobla Mafumet-Andona; Granollers-Sant Andreu; Sant Cugat-Igualada; Palafru|;ell-Manresa; Valls-Santbioa; Júpiter-Cerdanyo-la M.; Prat-Ripollet; Vílassar-Vilafranca.
Segona Regional
G R U P 5
Lumen-Mil· lenari 3-3
La Romànica-La Farga . . . .3-3
Sabadell-Ripollet 0-1
Barberà-Tibidabo 1-2
Badia-Joventut 25 0-3
Caldes-La Planada 2-1
Can Rull-Llanó 1-1
Castellar-E. Cerdanyola . . .2-1
Maurina-Joan XXIII 2-2
Equip PJ PC PE PP
Josentnt 25 27 17 .1 7
Cerdanyola 2X 16 4 X
' l i b ida l» 2K 1.5 6 7
llàrlierà 2X 16 1 11
Vlaurina 2X 1.1 7 X
l . j l 'L in jd j 27 14 4 9
La Farga 28 12 6 10
2X I I 7 1(1
2X 11 5 12
2K 1(1 7 I I
2« 1(1 7 11
2X 10 5 1.1
27 9 7 11
C-inRnll
Caldes
Sabadell
Badia
I -lan.l
JoanXNII I
1 .unien
Ripollet
Castellar 2X X
I-i Koniànica 27 X
Mil·lenari 2X 6
27
.1 14
5 1.1
4 16
4 15
.1 19
7(1
94
59
55
7;»
4')
.17
54
62
46
46
.l1)
.1.1
5.1
ce 4.1
44
47
4<J
4.5
5!
71
61
52
4.1
74
74
74
54
52
.51
49
46
46
42
411
.IX
.17
.17
.15
La propera (16 d'abril): Joan XXIll-Lumcn; Mil·lenari-La Romàni-ca;.Ui Fançi-Sabadell; Ripollet-Barberà;Ti-bidabo-Badia; 25 Sctembre-Caldes; La Pla-nadu-Can Rull-Ll. Sabadcll-Castcllar; K. ( irdanyola-Maurina Egara.
Tercera Regional
G R U P 14
Júnior-Rubí 0-1
Montserrat-R. Llorens 4-0
Camí Vell-Can Boada 1-2
Sant Andreu-P. Nuevo . . . .5-1
Sant Quirze-San Lorenzo . .1-7
Mira-sol Adesa-San Pedró . .4-0
Can Fatjó-Depuradores . . . .2-0
Castellbisbal-Les Fonts anul·lat
PB St. Cugat-Matadepera anul·lat
PJ PC PE PP
Si. -Vndreu 24 I')
( j n l ' a l j ó 25 IX
Kubí 26 IX
Min-mlA. 25 18
Júnior 25 16
San l'edrn 25 15
San l^ifen/n 27 1.5
Montserrat 24 14
Csan lloada 25 1.1
Depuradorei. 25 UI
I-es l'oms 26 9
R. Llorens 25 6
Camí Vell 24 4
.1 12
5 12
2 17
.1 17
PB Si. CDJM 3 0 * 0 26
Sant Quirze 24 I 2 21
GF OC Punts
9.1 ,1<J 5X
X5 .12 5X
9K 41 57
94 3 0 54
9 9 .16 52
.IK 49
54 4X
47 45
.5.1 41
7(1 .1.1
6K .12
.16 112 2(1
44 1111 15
28 U I 12
.14 121 9
2.1 112 2
70
102
69
6.1
77
59
La propera (16 d'abril): Depuradores-Júnior; Rubí-Montserrat; Ramon Llorens-Camí Vell; Can Boada-Sant Andreu; Pueblo Nuevo-Sanc Quirze; San Lorenzo-Castellbisbal; Les Fonts-PB Sant Cugat; Matadeperenc-Mira-sol Adesa; San Pedro-Can Fatjó.
Primera Cata lana
G R U P 2
Sant Jordi-N. Terrassa
Ripol le t -UE St. Cugat .
U . Cerdanyola-Sedís M.
Grup Barna-Rubí
Caldes-Sferic Terrassa
N . Sabadell-Lleida
Andorra-Les Corts . . .
Sant Medir-Sant Pere .
.74-63
.69-67
57-79
.94-81
.62-80
.92-64
.74-69
.79-88
Equip PJ PG
Santl'ere 27 21
Harna 27 19
Andorra 27 19
l 'ESt. Cupil 27 17
SI', lerrassa 26 17
\ . lerrassa 26
Sedís Mansa 27
Rubí 27
1 . Cerdanvola 27
1-esOiriN
Caldes
Ripollet
N. Sabadell
Sant N ledir
Lleida
Sant Jordi
27
27
27
27
26
27
6 2096
X 2001
X 19X7
10 2074
9 I X4(l
11 1661
1.1 I96X
14 200.5
15 1794
1.5 1X69
16 16.5K
16 1945
16 1902
16 1777
IX 1X.10
2.1 1.16»
PC Pus* .
IrNWXCmip
I «06 46
1X07 46
1934 44
I M i l 4.1
16.14 41
190X 41
21)26 4(1
1925 .19
IXX7 ,19
1791 IX
2025 .IK
IK.59 .IX
190» .16
1X27 .16
1XK4 29
La propera (16 d'abril): Sant Perc-Andorra; Les Corts-N. Sabadell; Lleida-Caldcs; Sf. Tcrrassa-Grup Barna; Rubí-l'. Cerdanyola; Sedís Mau-sa-Ripollet: l'F. Sant diRat-N. Terrassa; Sant Medir-Sant Jordi.
Segona Cata lana
G R U P 1 F e m e n í
Viladecans «B»-01esa 65-75
Santpedor-Sant Gervasi . . .56-40
Bellsport-L'Hospitalet . . . .29-32
Vilanova-Martorell 63-64
U E S t C u g a t - J o s e p T o u s .49-68
S t Nicolau-Construccions 85-67
Sant Martí-Viladecans «A»56-49
C E S B - A P B 47-44
P PC PP PF PC
Hospitalet 26 11 4 1607 12.1.1
Olesa 26 21 5 1677 1422
Josepl i ius 26 IX X 1444 1.154
Santpedor 26 16 10 1217 K m
Ciinstrneeions 25 15 10 15.19 |.v>2
Vilanova 26 14 12 1.199 1.192
Viladecans-A- 26 1.1 1,1 1.172 1.161
CKSH 26 1.1 1.1 12K9 1261
Itcllsixirr. 25 1.1 12 1166 1167
Viladecans . B - 26 12 14 1.5(11 1.5.16
AI 'H 26 12 14 11 SO 1269
SantMartí 26 11 15 1275 IM.17.Sant
Nicolau 26 I I 15 147X 150.1 17
Martorell 26 K !K l . W 14KX .14
l F.Sl. (ai jo. i26 ï 23 1175 1569 2 9
Sant Gervas i 24 4 21) 971 1279 2K
La propera (16 d'abril): APB-Sant Nicolau; Construccions-UE Sant Cguaq Josep Tous-Vilanova; Martorell-Bells-port; L'Hospitalet-Santpedor; Sant Gerva-si-Viladecans «B»; Otesa-Sant Martí; Viladecans «A--CESB.
40
.19
.19
.IX
IX
.IX
Primera Nac iona l
G R U P C
Cardedeu-Sant Esteve . . . .26-27
Gavà-Tres de Mayo 27-28
Laminados-Les Corts . . . .23-27
La Roca-Bordils 35-30
U E S t Cugat-GEiEG . . . .31-27
Casteüó-Sarrià de Ter 28-29
Sant Quirze-València 26-31
Equip PJ PC
l-ar.iK.-a 25 17
I.es Curts 25 15
Sarrià de Ter 25 15
l.aminados 25 14
Casrelló 25 12
Ires Mavn
Sant Kstc ic
València
(JKÍKÍ;
l lordils
C a v à
H E S i . Cimal 2 3 8
Sanr Quirze 25 6
(:ardeden 25 ,1
25 12
2.5 12
25 II
2.5 1(1
25 X
25 X
71.1
066
665
712
61.1
652
642
59.1
675
5X6
612
6 5 8
572
610
GC
60(1
612
62»
640
66.1
611
697
612
615
723
676
67.5
La propera (16 d'abril): València-C'-ardedeu; Sant Fsteve-Gavà; Tres de Mayo-Laminados; Ciudad F^ncantada-La Roca; Bordils-UF- Sant Cugat GEiF.G-Casrelló; Sarrià de Ter-Sant Quirze.
FUTBOL S A U
Primera Nacional A
G R U P 5
Pol. Andorra-Corbera 2-2
La Murga-Olimpyc F 3-2
C N Sabadell-Indústries G. . .5-4
Èpic Casino-La AJmunia 4-0
Sícoris-AJfa 5 2-2
Tallers-Rubí 3-1
Montserrat-Hospitalet 6-3
Manresa descansa
Equip PJ PG PE PP GF GC Punts
Alta 5 24 19 .1 2 156 6X 60
Sieoris 2.1 16 4 .1 110 61 52
Kpie Casino 2.1 16 4 .1 1 15 69 52
l .aAlmi in ia 24 12 ,1 9 92 X.l .19
Oliíiipyr F. 23 12 2 9 8 4 8 2 38
l .aMur is i 2.1 9 5 9 I I I ) 112 ,12
Corbera 2.1 9 4 II) XI 76 ,11
l>ol. Andorra 24 K 7 9 x.l X7 .11
20
Tallers 24 9 2 1.1 70 94
Manresa 2.1 X .1 12 65 7X
Ind. Careta 2.1 X .1 12 91 U I
Montserrat 24 6 6 12 79 120
N. Sabadell 2 Í 6 2 15 74 1112
Hiwpnalet 2.1 S .1 15 91 10X IX
Rubí 2.1 4 5 14 64 114 17
La propera (15 d'abril): Alfa 5-Manresa; La AJmunia-Sícoris; In-dustries-Èpic Casino; Olimpyc F'ioresta-N. Sabadell; Corbera-La Murga; Hospi-talet-P. Andorra; Rubí-Momscrrat.
Primera Nacional A
G R U P 6
LaUnión-Cahrià 2-6
Maxon-Manacor 7-7
Elec. Ciem-Gràcia 8-1
Llopart 3-VUassar .2-6
Montsant-Babar Català 5-4
W . S t C u g a t - S t Andreu . . .10-4
L'Esclop-N. Caldes 5-3
Barcelona descansa
Equip PJ PG PE PP GF GC Punts
I j l 'món 24 IX 1 5 91 64 55
Mlassar 24 17 .1 4 122 75 54
Manacor 2.1 16 .1 4 115 6X 51
W. Sa.il «A-n . 2 4 13 1 Kl 132 12 4 UI
llareelona
Hlee. í aem
Baliat Català
(lab u
l.'Kselop
Montsant
N. ( i i l i k *
Citàeia
l. lopaft. l
Mavon
Sant Andfen
2-1 12 2 9 115 'XI IX
2-1 12 2 9 1(4 «5 .IX
24 11 5 X V.l 91 .IX
2.1 9 4 III 1117 109 ,11
24 III 1 1,1 104 114 .11
22 K .1 11 XX 91) 27
2-1 7 4 12 l(l') 122 2.5
2.1 X 1 14 105 145 25
2.1 7 1 IS K'l 101 22
il 4 .5 1.1 Xíi 1.14 17
2.1 .1 IX XI I2X I I
La propera (15 d'abril): Babar Català-Barcelona; Vilassar-Mont-sant; Gràcia-Llopart 3; Manacor-Klcct. Ciem; Calvià-Maxon; Caldes-La l'nió; Sant Andreu-L'Esclop; \V. Sant Cugat (descansa).
HÏKKIEIWíTJMS
Primera Catalana
G R U P A
Ina St. Just-Vendrell 2-1
Vilafranca-Cornellà 6-0
Calafell-L'Espluga 5-4
Hospitalet-Vilanova 0-0
Vi la-seca-Reus D e p 0-0
Juneda-CP Monjos 1-5
Geniol el Pla-Martinenc . .3-4
Mol lerussa-PH St. Cugat .1-8
Equip PJ PG
Rens D e p . 24 21
C l ' M o n j o s 25 IX
l 'H St. Cuitin 2 5 16
Vilalranea 25 16
Juneda
Mollerussa
\ila-seta
InaSt. Just
Hospitalet
Martinene
Cornellà
Vendrell
l. 'Ksplii iï,
Cíeniolel l ' la
Calafell
V Hanoi a
25 17
25 1.1
24 12
25 I I
140
1.16
129
115
109
102
GC I
6.1
76
91
72
7K
X7
79
7.5
97
114
10.1
102
I2X
102
12.1
167
La propera (16 d'abril): Cornellà-Vendrell; L'Espluga-Vilafranca; Vilanova-Calafell; Reus Dep.-Hospitalet; CP Monjos-Vila-seca; Martïnenc-Juneda; PH Sant Cugat-Geniol el Pla; Mollerussa-lna Sant Just.
HOOUEJHE88A
Divisió d'Honor
Femení
Júnior-Univ. Sevilla 1-2
R. Sociedad-Qub Campo . . .2-0
Polo-Club Egara 0-3
Sardinero-At Terrassa . . . . 3 - 0
T e r r a s s a - S P V 51 3-1
Equip
C l ) lerrassa 12 I I 1 II 51 11 2.1
S I ' V í l 12 9 1 2 ,1.1 X 19
R. Smiedad 12 X 7 2 26 14 IX
Sardillero 12 6 .1 .1 17 9 15
ClnliCani| i ' i 12 4 2 6 12 1.5 III
1 nn.Seiilla 12 1 ,1 li 14 IX 9
l'olo 12 -1 i 7 16 ,11 X
At. 'lerrassa 12 -' 1 X 7 .1.1 7
Club Kpra 12 ,1 1 X 16 12 7
Júilíor 12 2 0 10 9 30 1
La propera (lód'abril): SPV 51 -Júnior; Univ. Sevilla-R. -Sociedad; Club de Cumpo-Polo; Club F-gara-Sardi-nero; At. Tcrrassa-CI) Terrassa.
mEtajt
Primera Catalana
F A S E D ' A S C E N S
Llars Mundet-CV St. Cugat .1-3
Badia-Olot «B» 3-0
Equip PJ PG PP SC SP Punts.
<:v SMUI CIUBU a *L <A <> 1 4
Llars Mundet 2 1 1 4 .1 .1
Badia 2 1 1 .1 .1 .1
O l n t - B - 2 0 2 II 6 2
La propera (7 de maig): Olot «B»Llars Mundet; CV Sant Cusat-Badia.
34 Esports Q S i CATVTONS Divendres, 14 d'abril del 1000
BÀSQUET
Infantil masculí 10 .15 Col. Cin^le-Centre Obert (ds) 10 .15 Sant Jordi-Auora I ds) Avene (descansaI
Infantil femení 10 .15 Col. Tecnos-Àjjora (ds) 12.45 UK Sant Cugat-E*. Pia kls) 11 . 30 Avenc-Id Setembre (ds)
Aleví masculí 12 .00 Pins Yallès-Sant Jordi •• V- ids) 10 .00 Ferran Clua-Avenv (ds) 11.00 Santa lsahel-Kcgina Carmeli (ds) 0 9 . 0 0 Sant Jordi - B - J . Maragall (ds) 11.00 Centre ()bert-Pla l'arreras (ds) 10.00 Pureza de María-Catalnnya (ds)
Aleví femení 11.30 (ailtura Prat rica-Avene ds)
Benjamí 10.00 Pins del Vallès-Verdaguer (ds) 12 .00 Pins del VallèvM. Rubí (dsl 11.00 Sant Jordi .•A-Ferran Clua (ds)
1 3 . 0 0 Pla Farreras-Avcne(ds) 12 .00 La Floresta-.Santa Isabel (ds) 1 1 . 0 0 Collserola-Sant Jordi «B» (ds) 1 2 . 0 0 Regina Carmel-J. Maragall (ds) 1 3 . 0 0 Àgora-Catalunya «A» (ds)
FUTBOL A~7
Femení 09 .00 Col. FlCim-Júnior(ds) 12.00 Àgora-Blanxarttds)
Aleví 09 .00 Sagrat Cor-EE Foiró «B» (ds) 10.00 EF. Foiró «A-Maurina Kgara (dsl 09 .00 Esc. Ribas-La Farga (dsl 09 .00 Avenç-Castcllbishal (ds)
Prebenjamí 13.00 Sant Cugat «A-Rubí (ds) 13.00St.Cugat .B-Rubí-B» idsi 11.30 Bisbat d'Egara-Júnior (ds) 10.30 Clan Tries-Àgora «B» (ds) 10.00 Col. Vedama-Àgora «C- (ds)
FUTBOL A-11
Masculí 10.30 Col. Sant l'rancesc-EE Foiró (ds)
FUTBOL SALA
Cadet 1 2 . 0 0 L. daVinci-Èpic Casino (ds) 1 0 . 0 0 EE Foiró-Col. el Cim (ds)
Juvenil 1 0 . 0 0 IES A. Ferrer-Bullidor (ds)
Aleví 12.00 J. Maragall-Rubí Norte «A» (ds) 13.00 Ferran Clua-Momserrat (ds) 12.00 Santa Isabel-Col. Europa (ds) 10.00 Liceo Politècnic-Les Planes (dsl 09 .00 Balmes-Pau Casals (dsl 11.00 Rubí Norte «B-J. Maragall (ds)
HANDBOL VOLEIBOL
Infantil 10.00 Col. Carme «A-Arnau Cadell (ds) 11.00 IES Blanxart-Avenç (ds) 10.00 Leonardo da Vinci-Rubí «A» (ds) 11 .00 (:entre Oben fm-Viaró (ds)
Benjamí 09 .00 J. Maragall-Santa Isabel «B» (ds) 11.00 Catalunya «A-J. Maragall «A» (ds) 13.00 Avenç-Ferran Clua «A» (ds) 10.00 Torre Llebre-Santa Isabel «A» (ds) 12.00 Ferran Clua -B-Catalunva «B» (ds)
Aleví 13.00 Ferran Clua «A—Catalunva (ds) 11.00 Avenç «B-Avenç « C (ds) 12.00 Ferran Clua «B-Pau Casals «A- (ds) 10.00 Avenç »A-Verdaguer «A- (ds) 11.00 Montsessori-Joan Maragall (ds) 09 .00 Collserola-Verdaguer «B» (ds) 11.00 Pau Casals «B- \ ïa ró (ds) 12.00 Fa Floresta-'Forre Llebre (ds)
Infantil femení 0 9 . 0 0 Rubí «A»-EI Pinar ds) 09 .00 Nicolau Copèrnie-A. Ferrer (ds) 09 .00 Avenç-Col. Martí (ds) 10.00 Àgora-N. Sabadell <B>. (ds) 09 .00 N. Sabadell «A»-Les Planes (ds)
Aleví 0 9 . 0 0 J. Maragall -A»-Pla Farreras (ds) 10.00 Ferran Clua «A»-J. Maragall «A- (ds) 11.00 FI Pinar-La Floresta (ds) 12.00 Ferran Clua «B-J. Maragall «B» Idsl
R E S «
BÀSQUET
Infantil masculí Centre Obert-Avenç 37-ÍK Agor.i-( '.oi. ( j r m e +4-47
{nfantil femení Àgora-N. Terrassa J9-25 I.iieo Egara-1 F. Sant Cugat 2-0 IFSHI.invart-Avene 2-0
Aleví masculí A\cnç-Sant Jordi -\- J1-42 Pins Vallcs-Rcgina (iarmeli .S()-.i.s Ferran < Iln.i-S.mt.i Isabel .Í0-4.S Pla larreras-Joan Maragall 5-.W Sant Jordi •• B•-( iatalimva l.s-50 Ct. ()hert-l'ure/.a de Maria 6K-10
Benjamí Pins del \allès-Caralun\.i -B- .. Al-lh Pins del \.illès-\ènlagiier V4-.V> Pl.il arrcras-M. Rubí 42-17 Venç-1 ei ran ( iliia 4.S-.Ï0
1 ,.i 1 lurest.i-( ientre ()l>ert 0-2 Collserola-Saiua Isabel B-.vs Alcora Sant Jordi •·B· ijornat
Catalunya «A—J. Maragall 2341
FUTBOL A-7
Femení Júnior-Agora 7-2
Aleví Castellbisbal-EE^ Foiró «A» ,v,\ I,a Farjçi-Viladecavalls 2 4 ClubCimal-Avenç S-0 EE Foiró »B» descansa Mira-sol descansa
Benjamí 25 Setembre-C.ol. Europa 2-0 'l'hau «B-SanCristobal 0-2 N. Terrassa-Avenç «C•• 2-0 Mira-sol -B—St. Pere Lumen 0-2 Joan XXIII - B - L a Farga «B- 2-0 Mira-sol «A—Matadepera 0-2 M. Auxiliadora «A—Júnior 0-2 Avenç -B—San Loren/.o -A" 2-0 La Farga -A—FF. Foiró 0-2 l'hau .A.-C. Jofresa -A» 2-0
Prebenjamí Sagrat Cor-Àgora «D» 2-0 San Cristóbal «D»-St. Cugat «A» 0-2 Júnior-Can Tries 0-2
FUTBOL A l l
Masculí (:iub Raeo-Àgora 0-13
FUTBOL SALA
Cadet F'scola Pia-EE Foiró 2-0
Juvenil I FS A. Ferrer-AV Pinar 1-3
Aleví Montserrat-Rubí Norte <• A» -̂i> Joan MaragalTCol. Europa 2-S Ferran Clua-Santa Isabel 2-5 Pau Casal-Lcs Planes V»
Lieeo Politèenic-J. Maragall 0-13 Balmes-Rubí Norte «B» ajornat
HAmOBOL
Infantil Arnau Cadell-IES Blanxart 30-30 Avenç-Col. Carme «A» 23-31 Ramon i Cajal fm-Viaró 13-30 (lentre Obert fm-Rubí 31-3 I /eonardo da Vinei-Stiria 50-26
Benjamí Ferran Clua «C—Sta. Isabel «B» 3-5 ('atalunya «A—Avenç 5-5 Ferran Clua «A—Joan Maragall -A» . .K-ll 'lorre de la Llebre-lerran Clua - B - . 2-d (latalunya «B—Santa Isabel «A» . .ajornat
Aleví Ferran Clua «A-Avenç «B» n-2 Ferran Clua -B—Avenç «A» 2-0 Pau ( jsals - B - L a Floresta h-Z
Torre de la Llebre-Viaró 0-K Montesori-Collserola 6-2 Verdaguer «li—J. Maragall 6-2 Catalunya-Avenç <•('••> ajornat
VOLEIBOL
Juvenil femení Angeleta Ferrer-Santa Eulàlia 2-0
Cadet femení CV St. Cugat-Viladecavalls 2-0 Àgora descansa
Infantil femení El Pinar-Sagrat Cor 1-2 Angeleta Ferrer-Rubí -\- 2-0 Rubí «B-Avenç 2-0 I .es Planes-( àil. (:armc 2-0
Aleví Les Planes-El Pinar 1-2 Les Planes-l'erran Clua «B» 2-0 J. Maragall «B-Pla Farreras 2-0 La Floresta-J. Maragall «A» 0-2
COMERCIALES
• Carnet de conducir • Vehiculo propio
• ltuoí purai. ión mmedidta • Alta Seguntldd Social • Sueldofijo - comisumes • Superables las 300 000
Tel. 93 674 BS 38
Qimtmitio* pKitfunt
la qualitat en forma
Anselm Clavé, 20 93 590 82 79
Perruqueria
V E R O I
Castillejos, 11
SANT CUGAT
9 3 5 8 9 5 3 5 4
F0RMAS E L A t H E ! E D A
: ASSESSORAMENT
D'IMATGE PERSONAL
EXCELLENT RELACIÓ
QUALITAT PREU
NO TANQUEM A l MIGDIA
c/Elies Rogent, 18 A • SANT CUGAT
Tel. 93 675 40 06
Mans Unides
DONATIUS: "Caixa de Cata lunya" c te . n° 090200046502 o per i n te rne t : www. l aca i xa .es Rambla de Catalunya 32,1er 1a. 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munidas
Directe al Tercer Món
HS4CANTONS
£ ^\ H Espectacles
Lailtura Divendres, 14 d'abril del JÍ »Í '.' 35
E x p o s i c i o n s
Kini Manresa i Pep Pujol obren la Primavera Fotogràfica a Sant Cugat
Els artistes inauguren en sales municipals exposicions sobre Píndia i la identitat
Un total de 34 poblacions catalanes han des
tinat el mes d'abril a la fotografia. Es tracta
de la desena edició de la Primavera Fotogrà
fica, un conjunt d'actes i de mostres organit
zats pel Departament de Cultura de la Gene
ralitat de Catalunya i en què participen prop
de 400 fotògrafs d'arreu del món a través de
172 exposicions. Sant Cugat, que no n'és l'ex
cepció, va inaugurar divendres dues d'a
questes exposicions que recullen la producció
de dos dels fotògrafs catalans de primera línia:
Kim Manresa i Pep Pujol. 'L'orde de la mare
Teresa de Calcuta' és el nom de l'exposició que
va presentar Manresa, fotoperiodista de 'La
Vanguardia', en què recull testimonis de la
vida dels més humils entre els humils. Pujol re
trata a 'Identitats' el caràcter de les persones
"que configuren Sant Cugat".
Manresa prepara ara un repurttitgf «>bre prostitució infantil al Brasil F: X. L. Allò que agrària mesa Pep Pujol e's "retrataria pers F0T0:X.L.
T O M MONTRNEGRO
- Sant Cugat -
Dos anys després de la mort de la mare Teresa de Calcuta, Kim Manresa va voler fer "una mirada" per la tasca que va iniciar i desenvolupar la religiosa a l ' índia. Durant unes quantes s e tmanes , Manresa va posar imatge a les experiències vitals de les castes més baixes i dels malalts, però també dels nens i dels voluntaris que posen "una mica d'esperança" a aquella terrible situació.
Les quaranta fotografies que es poden veure al Claustre des de divendres passat són el resultat d'aquest treball fotogràfic, en què el periodista de La Vanguardia ha pogut comprovar la valuosa tasca que realitza l'orde de Ja mare Teresa a través de quatre dels seus centres. Manresa, que en un primer moment va trobar dificultats per realitzar les fotografies, va comptar amb l'ajuda de diversos voluntaris, mitja dotzena dels quals són pre
cisament de Sant Cugat. Per Manresa, la tasca de l'orde
sobre els nens sense sostre, els discapacitats per la lepra o els desnonats és "molt important", i els voluntaris - d e tot el món- li donen "molt de vigor". El fotoper iodis ta cons ide ra q u e en aquest tipus de temes "la implicació és ne
a les seves fotografies cameres de segona mà, que són "més fàcils de substituir" que un equip car. Amb tot, aquesta és la primera exposició en què el fotògraf adopta el color.
Entre les imatges més colpidores, per Manresa hi ha la que centra la seva atenció en un vell
_„ .._ malalt que, a te -cessària", ja que Lü CÒmem de SegOltü rra, agafa forta-
m e n t el braç
mà de Manresa ha volgut retratar
ajuda a l'apropament als subj e c t e s de les imatges.
Aquest és el cas r,fj-d'algunes de les ' 7 índia delS pOOreS' seves sèries anteriors, com les "^^^^^^^M^È^^^Si que va dedicar a l'ablació del clítoris de la nena africana Kadi, o a les dones de Bangladesh amb la cara desfigurada per l'àcid llançat pels seus marits i familiars.
És així com Manresa adopta el seu característic estil, proper a l'espectador i sincer, reforçat per la seva tècnica poc acurada. De fet, el fotògraf català utilitza per
d 'un voluntari. Es tracta del moment de la mort del vell - e n estat terminal i recollit del carrer-
l l l l | l l l l f | ! | I que va voler passar el seu últim
moment acompanyat. Aquesta, com la resta de les imatges, han passat per sales de Madrid i de València, i van estar editades al seu moment pel Magazine de La Vanguardia. El fotoperiodista ha finalitzat recentment una sèrie molt crua sobre prostitució infantil al Brasil.
La Primavera Fotogràfica 2000
va arribar a la primera sala de la Casa de Cultura el mateix dia de la inauguració de l'exposició de Kim Manresa, amb una individual de Pep Pujol. Identitats 2 és, segons el fotògraf, "un gran collaret de perles" en què cada fotografia, una perla, ocupa un espai espec ia l . Es t racta d ' u n conjunt de setanta fotografies que in ten ten conformar una imatge de "la condició humana" que es rebel·la darrere dels rostres de persones de Sant Cugat. L'exposició mostra el resultat d'un projecte molt precís de Pujol en què cada personatge apareix en "un ordre exacte" en relació amb el conjunt. Tot plegat forma, amb paraules del fotògraf, una simfonia, que consta de quatre cicles, "quatre moviments". Un primer moviment moltó alle-gro en forma de passeig per la ciutat, anàleg al moviment final, dóna pas al segon moviment, a l'estudi del fotògraf, i ple de cares joves, i al tercer, en què apareixen diversos personatges populars.
L'ANC treu a la llum el millor del seu fons fotogràfic
T. M. S. - Sant Cugat -
L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fa aquests dies la seva particular aportació a la Primavera Fotogràfica catalana del 2000 amb una mostra molt heterogènia d'instantànies en què es barregen personatges de la història catalana de l'últim segle amb la qualitat artística de prop d'un centenar de fotògrafs. Galeria de retrats, exposició que romandrà oberta al públic fins al 28 de maig vinent, presenta una selecció de més de noranta fotografies rescatades dels fons dels arxius de l 'entitat a través de les quals s'aconsegueix, amb paraules de la comissaria de la mostra, Mer-che Fernàndez, un retrat "no només de diferents personatges dels contextos polítics" de l 'última part de la història de Catalunya, "sinó també un retrat de les diferents etapes de la societat".
Qualitat dels fons
La mostra va ser inaugurada la setmana passada pel director de l'Arxiu Nacional, Josep Maria Sans i Travé, que va destacar la "qualitat dels treballs" que es troben dipositats en els fons de TANC. Merche Fer nàndez, per la seva banda, va insistir en el fet que "els retrats exhibits són l 'exponent de la riquesa dels fons dipositats", especialment pel que fa a les aportacions dels fons personals i familiars. Segons Fernàndez, en la selecció de les obres que s'exposen aquests dies "no s'ha prioritzat tant la importància del sub jec te re t ra ta t com la qualitat estètica del retrat i el seu estat de conservació".
36 Cultura ELS4CANT0I>B Divendres, 14 d'abril del 2000
E x p o s i c i o n s
La metafísica de l'ànima, objecte de la 6 campanya italiana' de Sergi Barrils L'artista santcugatenc inaugurarà properament 7 exposicions europees
Per Sergi Barnils, l'art ha d'aspirar a la trans
cendència. És per això que l'artista ha dedicat
l'última dècada de treball pictòric a la recer
ca d'aquells símbols i elements visuals que
connecten directament la pintura amb l' in
conscient col·lectiu i que poden posar llum
sobre algunes de les preguntes fonamentals
T n \ [ Moviï·.N.i·.dKo
- Sant Cugat -
de l'ésser humà. És tot aquest treball el que
l'artista santcugatenc reuneix ara en mitja dot
zena d'exposicions que portaran algunes de les
seves composicions per espais d'art d'Itàlia,
Àustria i Bèlgica, per tornar, finalment, a Sant
Cugat, on participarà en la Biennal Mostra
d'Art Contemporani organitzada pel galerista
Josep Canals. Aquest conjunt d'activitats, que
es perllongaran durant un mes, oferiran als
amants de l'art la possibilitat de contemplar
des de sèries recents de l'artista en tècnica
mixta o en paper fins a vitralls, i tancaran un
cicle d'exposicions que el pintor de Sant Cu
gat defineix com "d'absolut excés de treball".
\ u era la primera inauguració d'una exposició de la seva obra tora de l'Estat a la qual assistia. però no per això li \a semblar menys especial. L'artista santcugatenc Sergi Barnils \ a inaugurar el 25 d'octubre passat a la galeria San (iregorio de Venècia una individual en què mostra dos dels seus últims cicles: Deies lliurades de la substància material i Dels jardins oblidats, en què el pintor continua "innovant en la recerca de símbols", treball que continua "enriquint la recerca indagada el 1992", any en què va començar a interessar-se pel símbol com a mitjà de coneixement i d'alliberament de l'ànima. Barnils. que, com ell mateix diu, te en la Bíblia "una font d'inspiració extraordinària", però que utilitza moltes vegades referències al món medieval, és un convençut de l'art com a mètode de "reflexió metafísica", a través de tot aquell "material que con-
i i
i ' *
'./> . *
S-n
ÍHl^
v ^ ' 1
'9A MOfS
mm ~w ?**<-.' **.
Barnih presenta dtn dch seus sis cu k\
necta amb l'inconscient col·lectiu". Amb aquesta mostra italiana, d'un total de vint obres, l'art i s ta e n c e t a tot un segu i t d'exposicions que continuen a Milà , on par t i c iparà en una col·lectiva de diversos artistes europeus - en t r e ells, Shafik i Gue rzon i - i on presentarà, el
l)t le\ mut odes de la substància material' i 'Dels /ardins oblidats' FOTO. X I.
maig, els vitralls que ha dissenyat per al Temple de la Pau de Florència, finalitzant amb la seva participació a la Fira d'Art Contemporani que organitza la ciutat italiana. Sergi Barnils finalitzarà aquesta campanya italiana amb una altra col·lectiva a Roma d'obres sobre paper. Viena i Brus
sel·les tancaran, amb dues individuals, el seu periple europeu. Segons l'artista, aquesta concentració d'exposicions l'ha portat a "un excés de treball" que té el perill de perjudicar la qualitat de la seva obra, però que està internacionalitzant d'allò més la seva pintura.
M ú s i c a
Bach, Montsalvatge i Xostakòvitx al Teatre-Auditori amb l'OBC
Josep Pons dirigeix aquesta nit un concert intens i heterogeni T. M. S.
- Sant Cugat •
L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), sota la direcció de Josep Pons, actua aquesta nit al Teatre-Auditori, amb el repertori que, fa uns dies, va rebre una intensa acollida entre el públic de l'Auditori de Barcelona. Bach, Montsalvatge i Xostakòvitx són els tres autors que ompliran una vetllada en què els solistes tindran una importància especial.
Segons el director, el concert d'aquesta nit "no ha estat creat en funció d'un fil conductor", que "posats a trobar-lo, podria
estar en l 'extraordinari paper que fan els instruments solistes". David Ballesteros al violí, Vicent Oliver a la t rompeta i Salvador i Dolors Chiralt a la flauta i l'oboè, i la clavicemba-lista suïssa Ursula Dütschler són els solistes que intervindran en un concert en què les tres peces que s'executaran són plats forts.
El Concert de Brandemburg número 1 de Johan Sebastian Bach obrirà el programa. En l 'any Bach, l 'OBC ha volgut rescatar "la sonoritat del clavicèmbal barroc" a través d 'un conjunt simfònic complet, segons Josep Pons. Pel músic català, "la sonoritat" de l 'orquestra canvia "radicalment" amb l'execució
de la peça que tanca la primera part del programa: Concierto de Albaicín. La composició de Xavier Montsalvatge, presentada el 1977, beu de l'obra del Falla més neoclassicista, capaç, entre altres coses, de revisar amb proximitat -quan t a tradició i contemporaneïtat- el paper de molts dels instruments de l'orquestra. Es així com el públic es retrobarà, segons Pons, amb una sonoritat que es troba a mig camí "entre Falla i Stravinski". L 'heterogeneï ta t de registres sonors és, de fet, un dels atractius del concert, especialment pel que fa a la "capacitat sonora en volum i en amplitud de termes simfònics" que assoleix
l'orquestra, amb paraules de Josep Pons.
I n dels aspectes de màxim interès del concert, i que ocuparà la segona part del programa de l 'OBC, és l'obra que, segons Pons, "constitueix el punt àlgid" de la trajectòria musical de Dimitri Xostakòvitx. Es tracta de la Simfonia número 10, opus 93, del compositor rus, una peça de "qualitat excepcional", tot i que "no gaire freqüentment interpretada", en opinió de Pons.
Tot i que amb certs passatges de profund dramatisme, la desena de les quinze simfonies compostes per Xostakòvitx es va fer en un moment dolç en la vida del compositor, poc després de la mort de Stalin i de Prokòfiev, el seu gran rival, que l'ofegava musicalment. La Simfonia número 10 posarà a prova amb una orquestració molt complexa el primer conjunt simfònic català, en un Teatre-Auditori que, segons Pons, "té una extraordinària sonoritat".
Es presenten les bases del Premi Ferrater d'enguany
T M . S. - Sant Cugat -
El proper dotze de maig finalitza el termini de presentació d'originals per a l'edició d'enguany del Premi Literari Gabriel Ferrater, l'acte de lliurament del qual tindrà lloc cl proper dia 26 de maig. Les bases d'aquesta tercera edició del premi, destinat a donar a conèixer la vida i obra del poeta, van ser presentades la setmana passada per la Comissió Ciutadanoinstitucional Gabriel Ferrater, l'entitat que convoca el premi, i no presenten grans novetats respecte a les edicions anteriors.
Són molt poques encara les obres que s 'han p resen ta t a aquesta edició del premi juvenil, al qual poden accedir els alumnes de secundària dels centres d'ensenyament del municipi. Els participants han de presentar una obra literària de poesia en català i amb extensió i tema lliures, que haurà de seguir les directrius literàries utilitzades per Ferrater.
El jurat de la tercera edició del Ferrater el presidirà l'alcalde Lluís Recoder, i estarà compost per Àngels Ponsa, tinent d'alcalde de Serveis Personals, per Paco Soler, representant de la comissió, i per professors i escriptors del municipi que encara han de ser designats. Segons Àngels Ponsa, enguany la novetat més destacada és "el retardament" de l'en-trega del premi, que consisteix en un val de 25.000 pessetes destinat a la compra de llibres i discos, i que tindrà lloc pocs dies després de Sant Jordi, per "evitar que coincideixi amb les moltes activitats" que duen a terme els alumnes durant la diada.
Canvis importants
Àngels Ponsa ha assegurat que, "ara que es troba ja consolidat", "s'està treballant" per convertir el premi en un certamen d'abast "més ampli", fent del Ferrater un premi nacional de poesia "obert a todiom", uns canvis que podran estar llestos "en un parell d'anys".
El Premi Literari Gabriel Ferrater es va convocar per primera vegada l'any 1997, coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari de la mort del poeta, que va viure els últims anys de la seva vida a Sant Cugat. Molts dels integrants de la comissió organitzadora del premi són amics o deixebles del poeta.
Els treballs guanyadors es publicaran a E L S 4 CANTONS, que
oferirà, a més, una subscripció gratuïta vàlida per un any.
ELS4GWTON5 Divendres, 14 d'abril del 2000 Cultura 37
M ú s i c a
L'intimisme del nou treball de Martirio va emocionar el públic del Teatre-Auditori La cantant va iniciar a Sant Cugat la gira per Catalunya
ESTKR CASTANYER
El Teatre -Auditori va ser divendres l'escenari escollit per la cantant Martirio per iniciar la gira per Catalunya. Amb aquesta actuació, Martirio va presentar el seu darrer treball, Flordepiel, un àlbum en què el flamenc es combina amb ritmes diversos com el jazz, el tango o el bolero. El públic, gairebé 500 persones, va rebre amb entusiasme i emoció la simpatia de la cantant, que en tot moment va mostrar una bona sintonia amb els espectadors.
Acompanyada de les seves habituals ulleres fosques, Martirio va oferir un concert intimista i menys estrident del que la caracteritzava en els seus inicis. Tot i això, la cantant prefereix definir aquest darrer treball en termes d'intensitat més que d'intimis-me. Per Martirio, "es tracta de recolliment, expressionisme. Abans era més impressionista, ho explicava tot a través de la roba, de les lletres quotidianes. Ara ho expli
co per dins". Martirio va afegir que aquesta nova línia no ha perdut res de la seva provocació ja que, segons va dir, "la màxima provocació és aquesta nuesa". En relació amb aquest nou disc, la cantant va comentar també que es tracta d'un treball molt especial ja que compta amb la producció del seu fill, Raül Rodríguez, que també l'acompanya amb la guitarra flamenca durant els concerts. Martirio va definir aquesta col·laboració com "una emoció insuperable". El darrer treball de Martirio, i amb temes d'altres cantants com ara Marta Valdés, Morales o Gardel, Martiro va ficar-se ràpidament el públic a la butxaca. En diverses ocasions, el crits de "gua-pa!" van poder-se sentir per sobre de la veu de la cantant, que després va reconèixer que el públic de Sant Cugat havia estat el més càlid de les seves darreres actuacions.
Després d'actuar a la nostra ciutat, Martirio oferirà un nou concert a Nou Barris, a Barcelona, el dia 21 d'abril vinent.
Martirio va presentat a Sant (ii'j/tt el wi darrer àlbum 'Flor de Piel' F.: X.Í..
Obres de Reverte a l'estació de Rubí
T. M. S. - Sant Cugat -
La pintora santcugatenca Mercedes Reverte exposa des del dia 5 passat i fins al proper vint-i-tres d'abril a l'antiga estació de Rubí una mostra de les seves darreres composicions, sota el nom diFJ bostezo, introducció?! al sueiio.
A través d'una vintena de dibuixos, Reverte diu adreçar-se "als elements que defineixen l'ésser humà", que ha d'aspirar a tenir la "total responsabilitat" de la seva vida. Per aconseguir-ho, l'home s'ha de valdré de l'art, ja que , segons l'artista, allò que "vertaderament sent i és" l'ésser humà surt a la llum mitjançant la combinació harmònica dels elements dels dibuixos. Reverte segueix les directrius de la tradició oriental del fengshui, que no escatima referències a ['"energia vital", l'equilibri i a la reencarnació, per aconseguir composicions que al·ludeixen a aspectes de l'inconscient de l'espectador, per aconseguir-ne una redempció.
t i
Música "MARTIRIO
E N C O N C E R T " Guitarra espanyola: Raúl Rodríguez Guitarra- espanyola: Paco de Amparo Compàs i ball: Pe pe Torres Compàs: Luis Torres Lloc i dia: Teatre-Auditori. 7 d'abril
D'aquella manera categòrica habitual en les seves glosses, Eugeni d'Ors (cito de memòria), diu que en tota mena d'art, el que no és tradició és plagi. Probablement un espectacle com el de Maribcl Quinones, Martirio, li donaria la raó ai mestre Xènius a m b una pet i ta variació a ia sentència culturalista: No hi ha evolució positiva sense unes gotes d'humilitat, un raig de sensibilitat i un toc de genialitat in-
t i c m *# e t e a Sense fronteres
EDUARD IENER
tuïtiva. Això és justament el que té el nou disc de l'antiga tonadi-tkra rockera postmoderna titulat Flor de piek una incursió en diferents estils de la música llatina des del tango, passant pel bolero per tornar a la tonadilla i reposar-se en la seva essència flamenca de la infància, les arrels vitals i musicals, difícils de destriar, de Morón de la Frontera. Martirio domina l'escenari amb una presència natural, lluny del divisme, però que dóna la sensació de plenitud i seguretat, sobretot de gaudir d'allò que fa i que fàcilment transmet a l'espectador (en aquest cas entre-gats des del pr incipi i molts menys del que calia esperar per a l'ocasió). Però aquesta figura té el recolzament de Raúl Rodríguez, el seu fill, a la guitarra flamencosoul i autor de les adaptacions, i de Paco de Amparo,
í r e
una guitarra flamenca potent i els germans Torres al compàs i breus incursions en cl ball de Pepe (genial en la recreació per solcares del tango Volver). Música de Discèpolo, Bola de Nieve, Marta Valdés, Vinicius de Mora-es, Beny Morè, Vicente Garrido i d'altres que omplen un escenari magníficament il·luminat! Perquè d'això es tracta, recrear a partir de principis bàsics, sense tenir por de la tradició, per fran^ quejar una nova formulació de hi cançó, on trobem tot allò que tenia de profitós amb un aire nou, fresc, especial, que confirma amb escreix el que tota la gent de bona voluntat sap: Les persones i els pobles estem més a prop i tenim més punts de contacte que diferències. El públic va demostrar que ho havia entès amb llargs aplaudiments que vart obligar a dos bisos.
F.espertade ia utilitzar diversos gèneres per apropar-se alpoeta andalús F.: /•',. F.
Servan, passejant amb Lorca La Unió Santcugatenca va re
tre homenatge diumenge passat a la figura del poeta Federico García Lorca amb un espectacle interpretat per l'actriu Sílvia Servan, acompanyada del guitarrista
Guillem Bernabé. Un paseo por el a/ma de Federico, el nom de l'espectacle, va oferir al públic una selecció de poesia, teatre i cant sobre els mateixos poemes de l'autor. / T. M. S. (SANT CCGAT)
>V
M o n t s e r r a t M (• I (i d c I r f n «.• u
Çal du eh p le lg :'É 'í *• É
IT Música • Teatre • Dansa
ïïsïcal c •c
o
ï ca -
tde ON -'
OO ' S n M
ITí £ : <S) 3 (Tí , ' .C > U ON ï 3
X * , -a x<
OS ca C/3 tu. o
8 •-1
ail
B oo r1» B o H u
38 Cultura ELS4 CANTONS Divendres. 14 d'abril del 2000
Des de la història L n e s p a í d e P e r e V i v ó i G i l i
Una presa de possessió com a senyor de la vila i te rme
E n t r o b e m un t e s t i moni en ei Llibre de la Cúria Eclesiàstica
i Civil. "Pren la possessió, en nom de l ' aba t , el p a b o r d e major. Som a 11 de febrer del 1764".
"Tomo posesión corporal o casi de ia referida vilia y termino de su jurisdicción civil y criminal, mero y mixto im-perio, diezmos, censos y de-màs derecbos per tenecientes a su sefïoría." L'acompanyen: notari, batlle, regidors, testimonis í poble. Lloc: la plaça Major, "en donde por seme-j a n t e s ac tos se acostumbra convocar" . "La Universitat (ajuntament) por medio dei bayle, dijo que toda estaba pronta a darle posesión". Et paborde retira la vara al batlle i "sin nota de infàmia le revoco el nombramiento y le depuso de dicho oficio". Li fan jurament de fidelitat, assegut "en medio de la plaza
Mayor, prometieron ser bue-nos fteles y leales vasallos de su sefiorío y corresponder b i e o y f i e l m e n t c los d i e z -1»©$^. que su senoría debe percibir de la villa y termino, COffiO 3 seftor de aqucllos y en serial de ello". L'cxbatllc "entregó al paborde diferen-tes espècies de grano y dine-ro, los que aceptó su senoría y para mafttener la quietud y justícia e l igió y nombró en bayle a Adjutori Trabal que aceptó. Acontinuación. el paborde, se puso y quitó un par de guantes en serial de la jurisdicción civil y criminal. Se-guidameiite constituídos en tin pasaje eminente, por ins-pecetón d e ojos, tomo posesión de todas la tierras, honores y personas de dicha v t lb y termino y en senal de ío esa í tornà un pufiado de &fnt j f j^erf*sy las esparció ^ ^ - ^ t i t r f t p u n t o s d e i víeÉ*^^&Hjs^íí y regidores
e n alw voz dijeron: Que por muchos anos poseyera su senoría como a seríor natural suyo. Ptotestando el paborde q u e no solo en la cosa, sinó también en el animo y cuerpoentendía poseer."
Remarques (prescindint de la problemàtica de fons): riquesa dels símbols feudals: li pren 1a vara i la lliura de noU; f í ep el jurament de fi-deïítaj, besant-se, enllaçades les màns. Es posa i treu uns guants, s ímbol de ta doble autòmat, (L'abat de Poblet, no ho feia tan fi: brandava una espasa, fent-la voleiar sobre els caps). Des d'un lloc elevat pren possessió de tot a m b Is mirada i l lança als quatre vents -grapats de terra i t&bes-,
í jbc: la plaça Major, davant r«ég$é$j& de $ant Pere. És: deIíc*E;^anviar els noms, no e s pot :ïer a la lleugera ni a tmiè «Irventades políriqnès,
però les raons històriques i tradicionals haurien de pesar sempre més. . . Cada lloc és cada lloc. I, aquest, és un lloc clau en la història de Sant Cugatl Quan, doncs, li serà retornat un nom més escaient -amb tot el respecte pel qui ara f ostenta? Quan es tornarà a dir: plaça Major, de la Vila o de Sant Pere? En qualsevol d'aquests hi retrobaria les arrels: Major, perquè ja era el seu, almenys avançat el segle XVIII. De la Vila, perquè durant segles va ser la seva única plaça. D e Sant Pere, perquè, gairebé durant mil anys s'hi va aixecar l'església del poble, i la gent de la vila quan hi anaven - fo s a dtns fos a fora- en deien simplement anar a Sant Pere. Retornar-li el de "plaça de la Constitució" seria quedar-se a mig camí, només a 1812 í amb remor, encara, de molta polseguera política...
IJI narradora Sílvia Llorente va omplir d històries la fíibl'mteai FOTO: X. L.
El 'Decameró' a Contes per a Adults Escrita per Giovanni Boccac-
cio, el Deia mero és la millor obra de la novel·lística medieval. Es tracta d 'un recull d 'un centenar de contes que fan un repàs per diferents situacions a m o r o s e s i s a t í r i ques i q u e construeixen un particular culte a la intel·ligència humana.
La narradora Sílvia Llorente va explicar dijous de la setmana passada a la Biblioteca del Centre Cultural la seva versió oral de la famosa obra italiana, en un espectacle que s'engloba dintre del cicle Contes per a Adults. Durant poc més d'u
na hora, Llorente va explicar mitja dotzena de contes del De-cameró.
L'obra comença amb la fugida de Florència d 'un grup de joves nobles, set dames i tres galants, que volen allunyar-se de l 'epidèmia de pesta declarada a la ciutat el 1348. Al llars de dues s e t m a n e s , i en una magnífica vil·la de la Toscana, els nob le s s ' e x p l i q u e n tota mena d 'his tòrics . Els contes del Diramiró de Sílvia Llorente han estat traduïts i adaptats per la mateixa narradora. / T. M. S. ( S A N T CUGAT)
La nova edició del Cafè de les Arts va estar organitzada per la l'REF F.: F.. F.
'Dues tasses' del Cafè de les Arts Un total de 35 edicions, i el
Cafè de les Arts que organitza puntualment cada dos mesos la U R E F c o n t i n u a a m b molta empenta, i, sobretot, amb l'esperit fresc i espontani de sempre. Diumenge passat va tenir lloc la darrera d'aquestes edicions - la primera del 2000- , amb espectacles musicals i recitals, així com amb la inauguració d'una exposició pictòrica. Per la Unió Recreativa i d'esports de la Floresta van passar Eduard Araujo, que va interpretar poemes de Pere Quart i un monòleg en record de l'hu
morista Joan Capri, Joan Re-verte, amb poemes de Lorca i Miguel Hernàndez , així com també una intèrpret de piano i la imprescindible Faustina Pérez. que ha portat a totes les edicions del Cafè algunes de Ics seves millors poesies.
La favorable acollida que està tenint la iniciativa no només entre el públic, sinó també entre els participants ha dut els organitzadors a tornar, a partir del setembre vinent, el peculiar e s p e c t a c l e a la pe r iod i c i t a t mensual oriaginal. / T. M. S. ( L A FLORESTA)
7 dies culturals a l'Escola Municipal de Música
T M. S. - Sant Cugat -
L'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels va concloure ahir la Setmana Cultural, un conjunt d'actes destinats a difondre l'interès dels alumnes pels temes relacionats amb la música a través prec isament d'activitats que inclouen el llenguatge musical, i que pretenen també ser una oportunitat per al centre d'obrir-se a l'exterior.
De dilluns a dijous, el programa de l'edició d'enguany de la Setmana Cultural de l'escola de música va comptar amb dos concerts, una mostra de composició i una conferència, que va esdevenir un dels actes centrals de la setmana.
Realitzada dimarts dia 11, la conferència Música en el teu Cervell , va suscitar especialment l'interès del nombrós públic que va assistir a l'Aula Magna de l'escola. Durant poc més d ' una hora, la doctora Mara Dierssen va dissertar sobre les darreres aportacions que ha fet la ciència sobre el paper de la música en el cervell humà.
Música i aprenentatge
Dierssen, doctora en medicina i cirurgia, i especialitzada en la investigació de les neurones, va explicar com influeix l 'aprenentatge musical, molt relacionat amb la ciència matemàtica, en el cervell humà.
Un dia abans, dilluns dia 10, l'Escola Municipal de Música va ser també l'espai que va reunir els grups de sis i set anys, de tercer i quart elemental i de primer i segon de grau mitjà de l'escola en un amè i heterogeni concert de cant coral. Dimecres el concert de la jornada va anar a càrrec dels alumnes de piano de l'Escola de Música Artmu-sic de Barcelona. Finalment, l'edició d'enguany de la Setmana Cultural de l'Escola Municipal de Música va arribar a la seva fi ahir dijous, dia 13, amb un concert en què els alumnes van interpretar peces compostes per ells mateixos.
HSíCANTONS Dwendns, 14 tTabrildel 2000 Cultura 39
'&^^^^g^:^MMM^KVWWi
iQEQlEí
El Capitàn Trueno és probablement el personatge més conegut de la nostra història del còmic. Va ser creat el juny del 1956 per Víctor Mora, sota el pseudònim de Víctor Alcàzar, i va ser el responsable de la part gràfica Miguel Ambrosio, Amorós. L'increment en la producció d'aventures va portar a l'Editorial Bruguera a la necessitat de la formació d'un equip, que al principi es limitava a passar a tinta els dibíxos iyAmbrós, però més tard, si bé mantenint els trets de les cares dels protagonistes i l'estil gràfic general de la sèrie, hi va haver un canvi de dibuixants, i van ser Àngel Pardo i Francisco Fuentes Man ets principals continuadors de l'obra. Altres col·laboradors esporàdics van ser Beaumont, Buylla» Marco, Martínez Ose> te, José Grau, etc.
La sèrie va arribar als 618 lïumeros, que van ser reedítats en diverses ocasions a causa de l'èxit que van obtenir. Entre 1960 i 1968 es van publicar 427 exemplars d'Ei Capitàn Trueno, amb aventures inèdites del jpeíso-natge, que va aparèixer a més, en tthes 250 entregues de Puigartito. El Capiré» Tfmnp ya «parèixer dotze mys després q « e Bf<!èerrera del Antïfifa. E n aquest espai de temps la societat espanyola havia evolucionat cap a una suavització del radicalisme ideològic, i «'obria h p0*sib|itftt, sense excedir certs criteris de príàcipis, de generar una renovació dels tebeos d'aventures, fet que va convertir El Capitàn Trueno en un corrent d*aire fresc dintre de l'an-quilosament en què estava sumida t'edició de còmic en aquells moments. El Capitàn Trueno suposa realment el primer distanciament d'un tebeo de la ideologia oficial i es podria dir que hi va haver un abans i un després de la seva publicació en l'aparició de nous personatges de Sa història del còmic espanyol.
El Capitàn Trueno apareix com un heroi capaç de tenir habilitats humanes, en què la noblesa del seu caràcter i la lluita per les llibertats oprimides és constant. La història es desenvolupa en època de Ricard Cor de Lleó i Saladino, participant en contínues lluites en les quals el denominador comú era la defensa dels dèbils. Si bé les aventures ú"El Capitàn Trueno s'inicien en el marc de les croades, els avatars de la història el porten a recórrer mig món, la Xina, Egipte, l'Amèrica precolombina, països nòrdics, on troba la seva amada Sigfrid, filla del rei de Thule Í adoptada per un pirata vïking i que es va convertir també en la ruptura amb l'enfocament fins aquest moment del tema de l'amor en les historietes espanyoles de l'època, ja que s'acaba amb la idea d'amor platònic obligat fins llavors a causa de la gran censura existent. Una altra innovació de la sèrie va ser la introducció d'clements humorístics, bàsicament a través dels companys inseparables del Capità Trueno, Crispin i Goliat, que es prenien quasi tot en broma. La ciènçia-fic-ció ya ser també" un tema que es va introd u ï r e n els guions, fet que va donar gran amenitat a les aventures. En el número 13, el Capità Trueno va çonèixsr ei Mag Mor-gano, que, amb una llicència històrica, havia inventar ja ei globus aerostàtic. Afegim que el 1987 l'Editorial Planeta, a través de Còmics Fòrum, va intentar ressuscitat El Capitàn Trueno publicant noves aventures, arribant a editar-se'n deu exemplars amb el guionista de sempre, Víctor Mora, i dibuixos de Luis Bermejo. L'últim intent el va protagonitzar Ediciones B, hereva de Bruguera, adquirida pel Grupo Z, que va publicar el 199Í i 1993 dos àlbums, d'acurada edició, amb Víctor Mora i el dibuixant anglès John M. Bums.
|W*EÍM(HlÍNflRÍ /
Bus i Taulat. 13 RanMa dd Ccl·lcr, M M. «SIMM 12 M. *3«KMtt
£
història * del m
còmic
E x p o s i c i o n s
Rusinol proposa la
recerca del "color pur" amb Pobra de Casaus
Aquesta és la primera individual de Casaus a Sant Cugat FOTO: CEDIDA
T. M. S. - Sant Cugat •
Pocs artistes poden fer gala d'una trajectòria com la de Jesús Casaus, que, després de prop de cinquanta anys inaugurant exposicions per diverses ciutats europees i americanes, va presentar la setmana passada a la Sala Rusinol de Sant Cugat una mostra de la seva producció més actual. Una quarantena d'aquestes serveixen a Casaus per tractar els diversos temes que més l'identifiquen: la figura, les imatges de les Rambles, els bo-degons, els paisatges, i, en aquesta ocasió, especialment,
els temes portuaris. Segons el pintor, un dels interessos centrals de la seva pintura és "el color", aspecte del qual Casaus busca "la puresa". És per això que els quadres de Casaus fugen de la llum solar directa, que, segons l'artista, "enganya el color" i s'endinsen en la riquesa expressiva del color essencial. Aquesta és la raó tant del contrast cromàtic que presenten alguns dels seus quadres com de la intensitat de la paleta que hi utilitza, que és capaç de treure el màxim partit als grisos.
Amb Pasqua 2000, el nom de l'exposició, Casaus romandrà a Rusinol fins al 9 de maig.
CASAUS " P A S Q U A 2.000"
fins el 9 de maig
>.«•. * " * ** ' :
imt^^y ' ^^00^^^^^
3? -. •»*<%*„.**'..*
sfiíol
« G U K - S U U » O h sobre icla. 7 i x 92 cm
Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat
Horari ininterromput de dilluns a diumenge
Tel. 93 675 47 51
40 Cultura ELS /CANTONS Divendres, 14 d'abril del 1000
El r e p o r t a t g e
Estem envoltats de rieres per on baixa poca aigua. De fonts on es pugui beure n'hi ha poques, moltes per
dudes per l'abandó i el temps. Diuen que l'aigua serà el motiu de les guerres que vindran. Cada vegada
més escassa, caldria racionalitzar-ne l'ús i evitar-ne les pèrdues. Les fonts abans eren el centre d'activi
tats socials.
Rieres i fonts: a la recerca de l'aigua "Desecrets d'aigües v/ves"... (J. Vinyoli)
M.\ki . \ \ ( , i . i . \ ROVIRA
- Sant Cugat -
l 'n tros de la història local resta impregnat a les pedres del mur del castell de Canals, alçat dalt un turó, amagat dels vianants que passen pel carrer del Faisà. És a prop del Mas Roig de Valldoreix, aquesta barriada que abans es deia ( 'anals Roges. El puig Madrona atalaia tota la contrada. Si hi
vas, potser t 'agrada, potser hi tornes, passeges pels voltants i t ' imagines com era això quan l'Adelaida del castell fou autoritzada a impartir justícia. Al 1160 el seu pare Bertran havia jurat fidelitat al comte de Barcelona en comptes del seu senyor. Estratègies del feudalisme, que durà tants segles.
La riera corre per la part baixa, envoltant una mica el turó. Aquí hi havia molins on els pagesos anaven a moldre el gra de la collita. Kn 11 à de l'esplanada hi ha un gran roure abans del grup de plàtans altíssims. Indiquen que hi ha humitat. Potser una font perduda? De masia sembla que no n 'hi havia
cap, on han fet una casa nova. -Calen tres clements perquè
hi pugui haver una font, un lloc amb aigua, que la vall faci un tàlveg, i grans arbres . Hi ha a q u e s t s p là tans que són els únics per aquí... Sí, tot és favorable, hi deu haver una font, que segurament s'ha tapat.
Miquel Tormos coneix bé les fonts de Collserola, perquè n'ha redescobert sis o set i recuperat unes quinze, com explicàvem a Els 4 Cantons del 23 de juliol proppassat. També s'ha dedicat a localitzar galeries subterrànies que conduïen l'aigua, com la del Casino de la Rabas-sada.
-Ho vaig deixant per fer altres coses, com l'observació d'ocells i papallones. Sí, estic desanimat, perquè vas a una font que hem refet i l'han destrossada... I els del Patronat no fan la conservació que haurien de fer. A més, mira, quan van inaugurar la de Sant Pau, van dir que l'havia trobat un vell de Cerdanyola, quan a mi m'havia costat un esforç de mesos, jo sol. Ho sabien prou bé. No és pas el més important , però...
-Quel, mira, potser es pot pas
sar per aquí. En Vicenç indica un espai en
tre els esbarzers, però no portem l 'equip adequat per grimpar. Si de cas, caldria tornar-hi per trobar una font que potser va ser-hi i s'ha perdut del tot, com passa quan no hi ha un muret o dipòsit d'obra que es pugui localitzar sota el fang o la terra.
Parlem de les aigües subalvi-nes, d'afloraments i bosses d'aigua que es fan quan es Filtra la pluja cap a dins de la muntanya. D'aqüífers i vetes a la roca. També de l'arxiu de Nou Barris on fan una tasca, modèlica, de recuperació de tota mena de dades; fins al punt que l'Ajuntament envia la gent allà, perquè, d'alguns temes, en tenen més informació que ells.
-Això és inextricable com el paratge on buscava la font de la Tórtora, al vessant de Cerdanyola; des de l'any 1988 i no l'he trobada. La dels Forestals treia un cabal d'aigua enorme, anava a la riera. Hi vam posar un broc, però s'ha tornat a tapar.
Al costat de can Xercavins, a la banda de Cerdanyola, hi havia la del Porc. El pagès explicà
Humitati frondositat. FOTO CEDIDA
que el treball d 'uns tractors la va destrossar, perduda a la riera. Aquestes rieres sempre tendeixen a tirar cap a l'est, buscant el mar.
Les dar re res p luges , finalment, han humitejat una mica els rierols. L'any passat fou el més sec de la dècada i un dels més eixuts des de 1947. I ,es zones humides són les més destruïdes i amenaçades... Una cinq u e n a pa r t de la p o b l a c i ó mundial no té aigua potable, i un de cada set europeus, tampoc. Han aparegut malalt ies medievals i el panorama no és pas optimista.
Marxem del castell de Canals, mirem les restes de murs enterrats intentant endevinar la forma de la caserna. Si es fa una excavació, millor que fos humil, a nivell local, que no passi com a Sant Pere de Casser r e s , on m o l t s e n y o r e n l'autenticitat d'abans; ara fusta nova, marbres i pegots de ciment amb plantació de gespa
s 'afegeixen a horaris rígids i prepotència.
Tornem cap al poble pensant en les arrels mes antigues. El castell dorm oblidat, d 'al tres restes ni en sabem gairebé res. Moltes consten a una llista però no són a l'abast, perquè no hi ha interès a recuperar-les. Vés a saber què hi ha amagat a sota terra. Coses humils, potser, explicarien com vivien abans.
Això no és Mari, allà a Meso-p o t à m i a on han d e s c o b e r t 200.000 peces de fang d 'un total de 20 milions. Van fer la torre de Babel de 90 metres, tota de fang. Els sumeris amb materials humils crearen els fonaments de la civilització. Gent important, com els ibers d'aquí que coïen gerros i olles allà al forn, amb argila i aigua de la riera. Herbes i palla als sostres de les cabanes del poblat, carrers allisats, potser amb pedres potser no, per anar fent el dia a dia, l'avui millor que l'ahir, sota el vent i els núvols del captard.
C r í t i c a de cinema
istòria animada
Pel·lícula: La princesa Mono-noke
Director. Hayao Miyazaki Dibuixos animats Durada: 135 minuts
LM princesa Mononoke és una producció de gran èxit d'Hayao Miyazaki, tota una institució al Japó, autor de Porto Rosso entre moltes altres obres.
No es tracta d'una pel·lícula infantil. En aquest cas la durada, dues hores i quart, és un me* tratge que es fa insuportable per als més petits de 10 anys. A més a més, la complexitat i les subtileses de l'argument no resulten gaire comprensibles per a la mainada. Les imatges violentes de les batalles, cruels i sagnants, són la primera lectura; ei missatge queda en segon pla.
Dos vessants per considerar
|$ABEL SÀEZ
pel que fa al nivell tècnic l'animació japonesa treballa molt per sota dels estàndards als quals ens té acostumats la factoria Disney í l'animació occidental per extensió. Paisatges fixos, fons de moviments mínims o nuls, ca-minars rígids, rostres amb diferències lleugeres i gestualitat pobra. Ben al contrari, la història es realment interessant, una fantasia èpica d'aventures, amb elements llegendaris i mitològics.
La quantitat de trames i sub-trames és considerable. El príncep Ashitaka, membre d'un poble que es creu extingit, resuka ferit per un mal esperit Per guarir-se viatja cap a l'oest, a la recerca de Shishi-Gami. En el seu camí troba a Mononoke, que ha estat criada per la deessa del clan dels llops, que s'enfronten als humans en defensa de la natura.
La lluita se centra a te Ciutat del Ferro, seu de Lady Eboshi, encara que ella no és el perill més gran; aquest prové d'un sacerdot corrupte i el seu grup, a part dels atacs devastadors de l'exèrcit dels samurais. Tampoc hi ha acord entre les criatures del bosc que es divideixen segons els seus clans respectius. La clàssica línia de separació entre cl mal i el bé no crea dos pols oposats sinó que queda difuminada, sobretot en el personatge de I ,ady Eboshi, el més contrastat de tots.
La princesa. Mononoke reflecteix tota mena de problemes, tant sobre la relació entre l'ésser humà i la natura com a nivells inter-grupal i intragrupal.
Amb un guió d'aquesta envergadura només li falta la cuidada tècnica d'animació occidental per assolir el grau d'obra mestra.
El 12 de maig Sant Cugat es MOSTRArà
al món.
Col·labora:
FA 'diari' de Sant Cugat
OS 4 CANTONS
ELS /CANTONS Divendres, 14 d'abrildel>000 Cultura 41
L l i b r e s
Josep Maria Espinàs presenta 'A peu pel País Basc' a PAteneu
Lescriptor ofereix una vetllada distesa i cordial TONI MONTENEGRO
- Sant Cugat -
Poc després d'arribar a Elorrio, el primer poble que visitaria Josep Maria Espinàs per a la posterior confecció d 71 peu pel País Basc, l'escriptor i periodista va saber que aquella toponímia es traduïa al català precisament com espinàs. Aquesta és una de les moltes anècdotes que van omplir la presentació a Sant Cugat de l'últim llibre de la sèrie de viatges a peu d' Espinàs, A peu pel País Basc, que va tenir lloc dimarts passat a la seu de l'Ateneu. L'escriptor, que es va declarar "encantat" d'haver estat rebut per "un públic tan cordial", que omplia completament l'espai de l'entitat, es va posar ràpidament a les seves mans disposat a respondre a tota mena de preguntes. És així com el públic va conèixer diverses anècdotes del periple basc d'Espinàs.
Segons l'escriptor, el seu viatge es va iniciar amb la convicció que "hi havia alguna cosa diferent darrere de la imatge que ofereixen
Aquesta és la dotzena entrega dels viatges a peu de Josep Maria Espinàs K: X. I..
del País Basc" els mitjans de comunicació, marcada per "la violència". Espinàs s'enfronta a aquesta imatge amb una crònica literària fruit de la seva personal immersió en un paisatge i en unes formes de vida que "contrasten profundament" amb les que coneixem
"des de fora" i que desmunten molts tòpics del País Basc.
Alguns dels episodis centrals del viatge de l'autor són la seva trobada casual, als boscos d'Ermua, amb el capellà que va batejar el regidor assassinat per ETA, el seu pas perMarkina, la Universitat de
la Pilota, o la xerrada que va mantenir amb alguns dels supervivents del bombardeig de Gernika.
Es tracta de narracions de fets personals marcats per un viatge en què, segons afirma Espinàs en citar una de les seves màximes, "passi el que passi, això és el millor que pot passar". L'escriptor, que -segons afirma- té cada vegada "més dificultats a trobar allotjament", diu triar els itineraris en funció de tres aspectes: que es tracti d'"un lloc relativament poc conegut" , en què visqui gent "arrelada al país" i amb un tipus de vida comú que hagi definit un caràcter propi, i amb "un paisatge amb caràcter". És per això, segons Esp inàs , q u e Ca ta lunya "se m'està quedant petita", ja que el turisme ha perjudicat el manteniment de les antigues infraes-tructures. .Amb tot, l'escriptor reconeix, però , que "la pe t i t a presència humana" li fa "més interessant" un paisatge.
Durant la presentació, Espinàs va reivindicar la literatura de viatges, "molt conreada per la tradició anglosaxona", però que aquí rep un cert "menyspreu", quan T'important és com escrius i no el gènere que utilitzes". Per a l'escriptor, aquest gènere li dóna "la llibertat de fer el que vull", i possiblement és per això que el seu cicle li ha fet viure "molt bones experiències" durant uns vitages a peu iniciats el 1956 a la Vall d'Aran amb Camilo José Cela.
Vuit propostes de catorze fotògrafs omplen les parets de l/, j F.:F..F.
Pou d'Art, també amb la fotografia La Primavera Fotogràfica ha arri
bat també a la galeria Pou d'Art, amb la inauguració dissabte passat d'una mostra del treball de catorze artistes catalans, entre els quals es troba la majoria del col·lectiu L'Ou d'Au, que ocupa el tercer dels tres espais de la galeria. Una Holga presideix el centre de la sala ocupada per les fotografies de set d e ï s c romponenr .s del coj-lectitl , tO~
tes realitzades a través d'una Holga, una càmera-joguina xinesa, els defectes de construcció de la qual provoquen estranys efectes en les instantànies. L'espai anterior l'ocupen els treballs de fotògrafs i ar
tistes locals, amb obres que van des de la transferència d'imatge a Polaroid, que serveix a Maria Fa-bre per treballar la qualitat de les textures i a Adolf per reflexionar sobre els gèneres visuals, a les pin-tures-fotografies d'Enric Fabre i als Trossos de cossos humans d'Alfonso Fatjó. A la primera sala exposen, finalment, Marià Martín, amb uns bodegons que esdeven retrats per absència dels propietaris, Gunilla Hàll, que fa recerca en tècniques antigues de la fotografia i Francesc Farran, que reelabora imatges d'aus africanes. /T . M. S. (SANT CUGAT)
Fi'concertde l'Escola Fusió tenia caràcter-benèfic FOTO: EDUARD FAR/MES
Compte enrere per Noruega a Fusió Poc més de sis setmanes és l'es
pai de temps que resta perquè el Cor Jove Fusió marxi cap a Trond-heim (Noruega), per participar en el Sisè Festival de Joves Músics Europeus. Divendres passat va tenir lloc a l'Aula Magna de l'Escola Municipal de Música un concert organitzat per l'Escola Fusió, destinat a recaptar fons per finançar el viatge. El concert, que va agrupar un centenar de persones a l'espai cedit per l 'Ajuntament, va constar de dues parts, protagonitzades per sengles formacions de l'escola de música. A la primera part, el cor jove Fusió va interpre
tar un repertori molt heterogeni, que va incloure cançons israelianes, espirituals negres i tradicionals catalanes. La Jove Orquestra Fusió, per la seva banda, va destinar la segona part a La serenata d'Elgar. Segons Gemma Navarro, responsable de l'Escola Fusió, tenia la doble intencionalitat de difondre la participació del cor al festival i d'ajudar a "recaptar part dels dos milions" que suposa el viatge, i dels quals l'escola n'ha aconseguit fins ara una part testimonial de col·laboradors com Caja Madrid o els antiquaris Boixader Coromina. / T . M . S . (SANT CUGAT)
Les Filipines, al costat de l'Alexandria
T. M. S. - Sant Cugat-
Trio para violin, clarinetey libro, un concert-espectacle a càrrec de l'actriu Glòria Rognoni, va donar pas divendres passat a la llibreria Alexandria a l'acte de presentació de Bajo tempestades, el llibre que ha publicat recentment el dramaturg i guionista santeugatenc Guillermo Ayesa. Inspirat en unes Filipines idealitzades, entre l'aventura, la història i la fabulació, la primera incursió d'Ayesa en la novel·la retrata els avatars de dos personatges amb una intensa trajectòria vital, que apropen el lector a paradisos exòtics de llocs com Macao o Hong Kong.
Jaume Colell, periodista i responsable de la secció "El Burla-dero" de La Vanguardia, va ser l'encarregat de presentar l'escriptor santeugatenc, per a qui el procés de creació de la novel·la ha estat "una possibilitat de fugir dels paràmetres del teatre". Ayesa ha escollit Sant Cugat com la primera ciutat on es durà a terme la presentació del llibre, acte que a Bar-ce lona comptarà amb la col·laboració de El Tricicle.
El VII Gausac de recerca, declarat desert
T. M. S. -Sant Cugat -
El jurat del Premi Gausac de Recerca ha declarat desert el certa.-men d'enguany en considerar que "cap de les tres obres presentades compleix els requisits que define ixen el p remi" , segons es desprèn de l'acta de la reunió del jurat. Segons Alba Rodríguez, responsable del premi, els treballs (El Vallès, La Tek agressiva i Les rajoles bufonades de Sant Francesc d'Assis de Terrassa) no s'ajusten a les bases del premi, que persegueixen "estimular la recerca i "les aportacions noves sobre Sant Cugat". Tot i que aquesta és la segona ocasió que el Gausac s'ha declarat desert, cal, segons Rodríguez "començar a plantejar-se l'orientació" del premi del Grup d'Estudis Locals.
EISJ CANTONS
42 Economia
Divendres, 14 d'abril del 200t>
I n v e r s i o n s
L'anglesa THI construirà Diversia, un megacomplex d'oci a Sant Cugat
Amb una inversió de 12.000 milions, l'equipament s'inaugurarà el 2002
Entre els mesos de gener i març del 2002, un nou gran complex lúdic pot fer variar molts dels hàbits d'oci dels santcuga-tencs. Es tracta de Diversia, un conjunt de cinemes, bars i restaurants, entre molts altres equipaments de serveis, que, amb 8.000 m2 i situat entre els termes municipals de Sant Cugat i Cerdanyola, als voltants de la fàbrica de material de construcció Almar i la clínica Asepeyo, concentrarà una important oferta d'oci i restauració "per a tota la família''.
T O M MONTKNKORO
El complex comptarà amb uns multicincmes d'entre 14 i 18 pantalles, un nombre similar de restaurants, 8 bars, una discoteca, un gimnàs d'alt nivell, així com un important espai d'entreteniment familiar, que inclourà una pista de bitlles. Diversia, el nom del complex lúdic que preveu instal·lar la companyia britànica FHI Leisu-res a la ciutat, compta amb una inversió de 12.000 milions de pessetes i, segons ha pogut saber El-S 4 CANTONS, estarà situat en els
termes municipals de Sant Cugat i Cerdanyola, concretament en els terrenys situats entre la fàbrica Almar i la clínica Asepeyo, limitant
per tant amb la via dels Ferrocarrils de la Generalitat i amb l'autopista A-7. És precisament aquesta "immillorable ubicació", segons la defineixen fonts de la companyia, la que ha motivat l 'emplaçament final del complex.
En declaracions a E L S 4 CAN
TONS, el director general de FHI
Espanya, Eric van Daalen, afirma que les obres de construcció del centre començaran a "principis de juliol", i es perllongaran durant divuit mesos, i amb això el complex podria inaugurar-se durant el primer trimestre del 2002. Amb tot, Van Daalen confia que no hi hagi "complicacions" en la resolució dels tràmits urbanístics que estan a mans de la Generalitat. L'Ajuntament, per la seva banda, es tro-
F Is terrenys del futur complex es troben al rostat de la clínica Asepeyo F: X. L.
ba a l'espera de rebre un estudi de mobilitat del govern català que eviti futures complicacions en el trànsit de la zona. Representants del consistori, que porten uns mesos treballant l'aterratge de T H I a Catalunya, han visitat ja alguns dels complexos que té la companyia a Anglaterra. Per l'alcalde
Lluís Recoder, el nou complex d'oci, dedicat als serveis de lleure i de restauració, no establirà una competència directa amb el comerç local, i, en tot cas, el consistori ha demanat que "els operadors locals dedica ts al l leure tinguin preferència" a l'hora d'optar a un espai dintre del complex.
Recoder considera que l'àrea d'oci té la "virtut" de situar-se fora del poble, amb la qual cosa "l'oci nocturn dels joves no repercutirà" sobre els espais habitats del municipi.
Segons el director de la companyia a Espanya , T H I , que compta amb una vintena de centres a diversos punts del Regne Unit, Aiemaya, Itàlia i Grècia, "l'Estat espanyol és un dels països de referència" per a la companyia. L'empresa, amb un projecte paral·lel al de Sant Cugat a Vitòria, té prevista l'obertura a finals d'any del seu primer centre a Espanya, en les proximitats d'Alcobendas.
El complex lúdic vallesà estarà situat en un espai de 8.000 m-, tot i que contindrà uns 25.000 m1 de sostre edificat. D'aquests, l'aparcament, que tindrà espai per a un total de 1.500 vehicles, ocuparà la major part de l'espai pertanyent a Sant Cugat, mentre que a Cerdanyola hi haurà els diferents establiments comercials.
Es preveu que el complex tingui capacitat per a unes 8.000 persones, que, segons Van Daalen, provindran tant de la comarca com del Barcelonès, ja que considera que "Barcelona és una ciutat saturada" tant pel que fa a mobilitat com a l'oferta de serveis. Diversia donarà feina a més de set-cen-tes persones, i la promotora britànica T H I realitzarà tasques de seguretat i manteniment, així com tots els serveis que requereixin els operadors que s'hi instal·lin.
N o m e n a m e n t s
El nom del nou dinamitzador comercial de Sant Cugat Comerç se sabrà el maig
T. M. S.
Tot i que Sant Cugat Comerç ja ha decidit qui serà la persona que es responsabilitzarà del Pla de Dinamització Comercial, el nom del nou dinamitzador no es farà públic fins al proper mes de maig. En tancar la present edició, fonts de l'entitat comercial asseguraven que encara no s'havien posat en contacte amb la persona triada, el nom de la qual va decidir-se dijous de la setmana passada, poc després de l'arribada a un acord per a la pròrroga del Pla.
El nou dinamitzador del petit i mitjà comerç del municipi haurà
d'enfrontar-se en els propers mesos a projectes de la màxima importància comercial. Entre ells destaca la senyalització de les botigues que estan adherides a l'entitat, senyalització que ja ha estat aprovada pels botiguers, però sobretot l'arribada a acords amb les futures concessionàries dels pàrquings que es preveu construir en diversos punts de la ciutat. El nou dinamitzador haurà de supervisar també l'inici del procés de vianantització del centre històric de la ciutat. Segons la presidenta de Sant Cugat Comerç, Maria Eulàlia Egea, "ara per ara" la figura del dinamitzador comercial és "imprescindible" per al comerç de Sant Cugat.
R e c o n e i x e m e n t
Nins Joguines, de Sant Cugat, Premi Especialització de la
Cambra de Terrassa
T. M. S.
Un establiment santeugatenc es troba entre els comerços que han estat premiats per la Cambra de Terrassa en el marc de la 19a Setmana del Comerç Comarcal. Es tracta de Nins Joguines, que ha rebut el guardó a la millor especialització dels seus productes. Tot i que aquest és un dels primers reconeixements de què és objecte l'establiment, l'especialització no és un concepte nou per a Nins, que porta trenta anys dedicat al món de la joguina en general i de l'eslot (scalextric) en particular. Amb aquest premi, el jurat dels premis, format per personalitats
del comerç i de l'administració de la comarca, reconeix la iniciativa d'un comerç especialitzat en el món de l'eslot, que compta amb 8.000 productes en estoc (alguns dels quals són exclusives a nivell mundial) i amb clients, no només a diferents punts de l'Estat, sinó també a llocs com els EUA o Sud-Africa. Nins, que pertany a Ju-gueters Agrupats de Catalunya (JAC), compta, a més, amb una molt visitada pàgina web que continua la tasca de venda per correu iniciada el 1988. Fonts de l'establiment consideren que aquest premi contribueix a "augmentar encara més la il·lusió" en un projecte "obsessionat per donar la màxima qualitat i servei".
Inversió de Busmet en la renovació de la seva flota
T M. S.
L'associació de transport Busmet invertirà durant els propers mesos uns 2.000 milions de pessetes en la renovació de les seves flotes, tal com van fer públic ahir els responsables de l'entitat. Les companyies realitzaran, a més, actuacions sobre els seus serveis per valor de 7.121 milions de pessetes, destinades a fer funcionar noves línies i a l'adequació del sistema ta-rifari. Busmet està integrada per 22 companyies privades de transport públic de viatgers per carretera, que operen a l'àrea metropolitana de Barcelona. Busmet va constituir-se en associació fa poc més d'un any i mou 30 milions de passatgers cada any.
ELS/CANTONS Divendres, 14 d'abril del 2000 Economia 43
tes empreses.» LA GALERIA D'ARQUITECTURA
De parcs temàtics a càmpings, passant per habitatges unrfamiliars i naus industrials, Rafael Tramullas (Barcelona, 1956) s'atreveix amb tot. El director de La Galeria d'Arquitectura és el cap visible d'un equip d'una vintena de professionals capdavanters en el disseny i la realització d'espais arquitectònics al Principat. Tramullas defineix la seva activitat com "un servei de comunicació", ja que, com ell mateix diu, "el que la gent necessita són espais agradables de relació".
Rafael Tramullas. Arquitecte
"Modificar l'entorn és també un acte de comunicació"
TON! MONTENEGRO
- A què es dedica La Galeria d'Arquitectura?
- La Galeria d'Arquitectura és un equip multidisciplinari que es dedica a l'arquitectura, l'enginyeria, la decoració, la senyalització i la comunicació. Es tracta de la unió de molts professionals per donar un servei complet en el món del disseny arquitectònic. Realitzem des de la concepció del negoci fins a l'últim element que és necessari perquè aquest projecte es posi en marxa: targetes personals, vestuari, pictogrames...
- Per exemple? - Un dels nostres camps d'ac
tuació més típics són els parcs temàtics. Un parc temàtic necessita un projecte inicial clar, és a dir, saber, per exemple, quin és el disseny més adequat, com es pot portar a terme, quina rendibilitat tindrà, quina senyalització requerirà o quina comunicació corporativa es durà a terme. Tot aquest conjunt d'elements el vam dur a terme, per exemple, fa dos anys a Lloret de Mar, al Gnomopark, un parc temàtic dedicat als gnoms. Altres exemples molt habituals de la nostra feina són la senyalització d'un càmping, o el disseny del logotip d'una empresa i l'aplicació
La Galeria, a Sant Cugat des del 1992, conjuga l'arquitectura amb una multituddt \nxeis afegits F: XAV/ LARROSA
en tots els seus elements de comunicació corporativa.
- On radica la importància d'unir en un sol espai diferents professionals?
- El nostre concepte és fer possible que el client tingui un sol interlocutor. La Galeria. La persona que s'acosta a nosaltres no ha de contractar cadascun dels serveis per separat.
- Quins avantatges hi troba? - Dos de claríssims: el temps de
realització -no hi ha temps mort entre el contracte dels diferents
professionals que intervenen en el projecte-, i el fet d'estalviar-se els problemes que poden aparèixer entre aquests professionals, problemes que es resolen a casa. Un altre aspecte molt important és el cost. És més econòmic contractar una empresa que t'ho fa tot amb una estreta col·laboració entre tothom que parcel·lar el projecte. A més, la feina d'un professional s'aprofita per fer més fàcil la feina de l'altre, en un procés d'economia d'escala.
- A quin tipus de client us adre-
- Tenim des de promotors immobiliaris fins a ajuntaments i firmes interessades a posar en marxa negocis com parcs temàtics, restaurants o càmpings, sectors amb clients que són potser atípics però que ens estan donant molt bon resultat. A tots ells els oferim, a banda del projecte arquitectònic, una sèrie de serveis afegits -incloent-hi els dossiers de venda-, que l'ajuden a vendre el seu-producte. Evidentment, qualsevol particular t ambé se 'ns pot
U na vegada més, l'ac-tualitat empresarial de la quinzena ve
marcada per l'activitat dels sectors immobiliari i restaurador, tot i que el darrer mes ha donat exemples d'un pto-
\ cés que pot estar gestant-se en el teixit empresarial de la ciutat i que, en tot cas, pot fer-ne parlar molt en un futur no gaire llunyà: la constitució de societats dedicades al desenvolupament de productes basats en ïes-noves tecnologies, Aquest és el cas de Intel·li
gent Software Components (carretera de Ruòt, $8), urta companyia constituïda a principis d'abril i dedicada a la investigació i la recerca en el camp de les tecnologies de la informació. Amb us modest
capital social (6.U9A75 pessetes), fet conté ert les pïmes de Panomenada Hova Economia <els actius de tes quals són les perspectives de futur de Perapresa més que els béfls -immobles o el seu compte d'explotació), la companyia presidida per Xavier Martín es constitueix al mate» temps que feonïcs {Adrià Gual, 3)y sota Padrninistarció d'Eusebi Daviu Domingo, que dsdtcafà la seva activitat a donar serveis de consultaria en tecnologies de la informació, En el terreny publicitari han
aparegut ert eï panorama empresarial de Sant Cugat due$ societats. D'aquestes, ía més sorprenent és rsens dubte, S3«» Aules SL '{ham dt Goü Faaè\ que, administrada per
la mateixa model saateuga-tença, %ue vam podet veure recentment en una desfilada organitzada per un centre comercial local, es dedica a diferents serveis de publicitat. L'explotado" í administració de drets d*ïmatge i publicitaris és també l'objeete de Tsurtaan Management (ca-rmerade V^tlMdrera, J39\ administrada per Adoració Rer-nàndeü. Entre les noves imma&iHà-
rics, s'ha constituït regent» ment Promociottea Terox {carretera de Rubí a Sant Cugat, 1Ü£), administraïila per Rarnona Mulinart i Jo; amb u» capital social de de $6 milions de pessetes. loan Lft», popularment &£» n«gut f#t *ttr ef coproptet» amb e!:-se« germà, de la te;
rassglli» Cirsa, «»*,*#«• Íe$ pritiMWm, empreses catalanes en ^ É p de facturació, detenta vWi&é la titularitat d« la compartfílde distribu» cíoSfetallista de; jïeces d'art ArJ^p^que precisament té la m^Bí a Ía carretem de Rubí de %íf| Cugat. La societat
i(Barretff.é)h* estat instituïda? amb la fí-
promocípfcar béns is i sota ÏMdminis-: David Paliaj&s,
espais eoçaèïcials |'a la restaurada i que
les portes «í^siu-dos bars situats tidoreixïl&mty
un restiétrant que completa l'oferta ^ Vavtnguda L·luh C9mpanf$'% dues empreses
i«
adreçar. Un dels nostres productes més importants és l'habitatge uni-familiar. Tenim un sistema informàtic d'última generació a través del qual el client pot veure el seu futur habitatge en tres dimensions, entrar-hi, veure'n perspectives..., i , sobretot entendre el que li estem construint.
— Quin és el projecte més estrany que us han demanat?
- Hem fet coses bastant rares. Jo diria que el més sobtant ho hem fet a restaurants. A Lisboa vam crear un restaurant que recreava perfectament unes coves, amb ciment artificial. El resultat final és molt curiós, perquè es troba al centre de la ciutat i hi ha un gran contrast. A Sant Cugat hem fet també un restaurant molt estrany. Es tracta d'un d'italià que es va fer amb un pressupost molt limitat i en el qual pràcticament es va utilitzar el 90% del pressupost en la pintura, que, amb la distribució de l'espai, n'és la gràcia. Amb un cost molt baix vam aconseguir un resultat molt espectacular.
— Quin vincle heu establert amb Sant Cugat?
- Som a Sant Cugat des de l'any 1992. Som part de la divisió d'un equip d'arquitectes que tenia la seu a Barcelona i que es dedicava a les activitats d'oci. Com altres molts grans equips d'arquitectes, l'any olímpic ens vam separar.
— Quin és el paper que juga en la vostra feina la comunicació?
- El que fem és sobretot comunicació. D'alguna manera, des . que es comença un projecte àt- .̂ quitectònic, sigui quin sigui; rKV que s'està fent és comunicar," eï que passa és que la nostra feina ens permet comunicar amb una sèrie d'elements amb els quals, * s'ha de conviure: l'arquitectufa!% Modificar l'entorn també és comunicar.
re* Xep. i i tfrtçrçüs Toben
pis s*ha comufti fitsénèique té
a tkuJatTía societat Le €«rflÇ<|ue es situarà al 134 dtójr"$*nt Cugat Ce» Comercial, dedicada a la v da de roba infantil, i JttMfc^ XXI (Santa Maria, 12), d e & / cada a la prestació de serveis'" de recanvi de motocicletes Ç^_ ciclomotors, i administrada per Olga CSarcía. Una darrera empresa de re
cent constitució es la que na pres «1 nom canós d'El ÏW|,'** EeològSe SUmm&rade "*" dany&ia, 75), r$oe es d
. 4!a*a$*i fcadavant al o d**»^í t i ts i 4«fívau
*1 v >
EIS 4 CANTONS
Immobiliària 44 Dii, II/IIK. IV rítil/ril lli I JiW
A L Q U I L E R
PISOS
C/ Estapé (cerca Colegio Joan Maragall) Superfície: 70 m2, 2 hab. dobles, 1 hab. ind., bano completo, cocina con galeria, comedor, balcón, tot. exterior y orientado al sol, calef. gas natural y suministros contratados 70.000
Z. Monasteno Superfície: 80 m2, 2 hab. dobles, bano completo, amplio y luminoso salón-comedor, cocina equipada, lavadero, totalmente exterior, calefacción a gas natural, suministros contratados y plaza de pàrking. .75.000
ÉndavaUada. 21 bx - Te l . 9 3 5 6 9 « 5 ^ 6
A L Q U I L E R
• Casa. 2 habitaciones, terraza 20 m2, reformada y pintada, con vistas. Todo exterior 70.000 • Mira-sol. Unifamiliar 180 m2 const. con jardín 400 m2, sol, piscina y garaje 200.000
V E N T A
• Centro. 113 m2, 5° con ascensor, vistas, sol todo el dia y calefacción 20 M • FGC. Obra nueva de pisos y àticos dúplex de 2, 3 y 4 hab., pàrking incluido desde 32,630 M • Unifamiliares. En construcción, solar 600 m2 y 2 plantas 36 M • Kampió. 115 m2, 3 habitaciones, 2 banos, terraza 15 m2, vistas, sol y perfecto estado (1 arïo) . .42 M • Can Cortès. Unifamiliar, solar 1080 m2, 285 m2, construídos, piscina, vistas, sol y garaje 78 M
Y MUCHÍSIMOS MAS, ;;LLÀMAN0S YAÜ
Valldoreix. 58 • Tel. 93 589 73 74 - 93 5»9 61 6*
P I S O S EN V E N T A
• Z. Pollancreda. Apto. 60 m2, 1 dorm., sal.com. 25 m2, coc. amer., z. ajardinada c/z. i n fan t i l . . . .21 M • Z. Centro. 70 m2, 2 dorm., bano, calefac. a gas, sal.-com. 17 m2. Bien cuidado 24,5 M • Coll Fava. 80 m2, 2 dorm., b., calef. a gas, com.-saL 18 m2, trza., z. com./amplios jard. y piscina . .25 M
T O R R E S EN V E N T A
• El Colomer. Adosada, 160 m2, 3 dorm., b., aseo, calef. a gas, com.-sal. 26 m2, jard. privado 30 m2, terraza 12 m2, estudio 20 m2 *8 M
• Res. Estación. Adosada, 153 m2 + terrazas 30 m2 + jardín 47 m2, 4 dorm., 2 b., aseo, z. residencial.
Bien cuidada 5 0 M
Li'gHil.HaSB
A L Q U I L E R • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y
calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calef.
Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 banos comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc.
Perfecto estado 100 .000 + gastos
V E N T A • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp.,
vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-saL, coc, lav., bano comp.
reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-saL, coc, b., aseo. M. sol 3-7, 75 M
• La Floresta. Torre individual, dos viviendas independienr.es de 3-4 hab. repectivamente, comedor, bano completo y cocina reformados, terraza y jardín. Solar 400 m2 45 M
• Junto Mercado. Local nuevo a estrenar, 30 m2 útiles, con tres escaparates y aseo. Céntrico 20 M • Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., cocina, b. com., balcón, luminoso, calefacción y ascensor .21,5M • Mira-sol. Torre individual 100 m2, 4 hab., saL-com., coc. reform., bano completo reform. y aseo, garaje
cubierto. Solar 340 m2 3 2 M
• Junto al Pinar. Parcela 975 m2. Calificación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada 40 M • La Floresta, (a 10 min. estación). Torre 3 hab., comedor, cocina y bano completo y terraza 65.000 • Junto estación. (c Sant Domènec). Plaza pàrking para vehículo grande. Fàcil aparcamiento 12.900 • Sant Domènech. Atico dúplex seminuevo, 132 m2, 3 hab., + estudio, sal.-com., coc.-office, bano completo,
trza., sol y vistas, piscina, parket, calef., pàrking 125.000 • La Floresta . junto Estación. Local 108 m2, dividido en dos salas i terraza 50 m2. Céntrico . . 100.000
y « • • » r ^ M ÏWÍ1
A L Q U I L E R E S • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc - 2 Dorm. Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc
comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano.
- As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Cocam. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc - 2 Dorm. - Bano - Ase - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase - Pk. 1
Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc - 2 Dorm. - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc.
comunitària 100.000
F. MaHJt 6 9 • 9 3 6 7 4 2
V E N T A S • Z. Monasterio. Espléndido piso totalmente exterior, perfecta orientaoón, 4 hab. (dobles), salón 32 m2, 2
banos, cocina-office 20 m2, balcón, parket y plaza de pàrking 45,5 M • PI. Rafael de Casanovas. Amplio piso 5 hab. (dobles y suite), dos banos y aseo, salón-comedor con
chimenea, cocina-office 22 m2, cerram. aluminio, doble acristal., tot. exterior y 2 pi. pàrking 59 M • Pla del Vinyet. Gran piso 4 hab., 2 banos, aseo, coc.-of., tot. exterior, pi. pàrking y trastero . . .46,99 M • Ctra. Cerdanyola. 90 m2, 3 hab., b. y coc, alto, b. orientado, com. muy amplio y ascensor 21,5 M • Rbla. del Celler. 3 hab., bano y aseo, trza., 80 m2, calef. Falta artualizar, muy tranquilo 26,5 M • Z. Mira-sol. Impresionante casa 350 m2 + golfas, 5 hab. (3 suites), garaje, cocina, espectacular. 40 m2.
Buenos acabados ' ' " • Z. Centro. Triplex seminuevo, 3 hab., trza., mucho sol, mejor que nuevo, 3 habitaciones 43,95 M • Cerca estación. Centro. 3 hab., bano reformado, cocina actualizada, 3° altura sin ascensor, da delante
y detràs 1 6 ' * M
IÚI • 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior,
balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona
comunitària. Todo reformado e impecable 44,2 M • 361- Coll Fava. Atico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza
15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona
comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2,
terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M • 373 Estación Piso 100 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet,
ílnfaccion pàrking 2 /ehículos 30 M
P I S 0 S 1fiM • Ctra. Cerdanyola. 75 m2, 3 dormitoris i ascensor • * ° « • Pla del Vinyet. 84 m2, 2 dormitoris, pàrquing (2 c ) i piscina , , í l • ctra. Roquetes. Baixos. 85 m2 + 80 m2 terrassa i pàrguinq (2 c.) 37M • Av. Catalunya. Àtic triplex, 105 m2 + 50 m2 terrassa. 3 dormitoris i 2 banys 44 M • C/ Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2 i pàrquing 60 M • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dormitoris, 3 banys i pàrquing (2 c.) 75 M U N I F A M I L I A R S • La Floresta. Solar 1.200 m2 i casa 90 m2 35 M • Valldoreix (Montmany). 227 m2 i 3 dormitoris dobles 55 M • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge 65 M • Valldoreix (Montmany). Solar 750 m2, casa 255 m2 + terrasses 89,25 M • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2 i garatge (4 c ) 160 M
V E N T A DE TORRES • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados 37 M • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina 44.2 M • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardín 46 M • Mira-sol. Finca seriorial, 280 m2, 800 m2 solar 78 M
V E N T A DE P I S O S • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk 16.8 M
A L Q U I L E R E S • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado 65.000 • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab 80.000 • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado 90.000 • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín 300.000
'* '.l^.MMst'..
V E N T A • Nueva promoción "Les casetes de Can Ravella"
Casas adosadas, de 270 m2 a 300 m2, en tres plantas desde 59 M Planta sótano: pàrking 2 coches, trastero y sala 30 m2. Planta baja: salón-comedoi 50 rn2, cocina-office, habitación y bano. Jardín y terraza de 70 a 200 m2. Planta V: 4 hab. dobles y 2 banos.
• Dúplex en Parc Central 128 m2, terraza cubierta, salón-comedor, cocina-office, lavadero, 4 hab. (1 suite) con armanos empotrados, 3 banos, mucho sol, solo 8 vecinos, pi. pàrking, trastero y z. com. conpiscina .50 M
• Parcela en Urb. Mas Mestres, Olivella 950 m2, totalmente urbanizada ' *< 5 M
A L Q U I L E R • Local comercial
100 m2, esquinero, mucha fachada, c/ Xerric 250.000
Pisos de alto standing en Parc Central i Coll Fava
V E N D E S
• Z. Estació. A 1 min. estació, 70 m2, menjador, cuina, safareig, 3 dormitoris i bany 21 M
• Z. Rbla. del Celler. 75 m2, menjador-estar, 3 dorm., bany, aseo i terrassa 40 m2 30,5 M
• Z. Estació. Nou a estrenar, 100 m2, 4 dorm. (1 suite), 2 banys, pàrquing i traster 37,5 M
• Rbla. del Celler. 120 m2, 3 dorm. dobles (1 suite), 2 b., 2 pk, traster i z. com. amb piscina 42 M
• Coll Fava. Dúplex 130 m2,4 dorm. (2 suites), 3 banys, terrassa, pk , traster i z. com. amb piscina .49 M
• Centre. Dúplex 220 m2, nou a estrenar, 5 dorm., 3 b„ terrassa 75 m2, 2 terrasses 12 m2 i pk . . .90 M
• Adossada Cerdanyola. 210 m2, jardí privat, 5 dorm., 2 banys, estudi, 2 pk i piscina 41,5 M
-s ui •».» ui i"jgtiHinTK!¥JFfln
H E R F I N Q U E S PISOS • Rubí-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, bano y cocina imp. galeria, ascensor,
calefacción, puertas embero, ventanas aiuminio. Muy soleado. Ideal parejas 12 M • Rubí-Nueva promodón z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y tastero, muy soleados. Acabados
l a calidad. Últimos pisos a la venta desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., bano, aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, calef.,
puertas embero, ventanas aiuminio. Impecable 26,5 M • Rubi-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., bario y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor,
calefacción. Impecable 21 M C A S A S Y T O R R E S • Rubi-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab., bano, aseo y 2 cocinas bien, parcela 550 m2, terreno llano.
impecable. Para entrar a vivir 19 M • Rubí-Nueva promodón Can Roses. Casas unifamiliares 220 m2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 banos-
comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados V calidad. Últimas casas desde 33,5 M
Cerva«t«s. 5 3 . H»M • Tet, 93 6 9 7 45 62
I M D E S A VENTAS • Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 de 25 m2), 2 b., sal.-com., cocina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • PL Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dobles, 2 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, 1 pi.
pàrking. Acabados l a calidad. Perfecto estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast, z. com.
c/ piscina. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 baiios, aseo cortesia, sal.-com. 40 m2, sala-estar 30 m2,
terraza, bodega, garaje 2 c. y jardín con piscina. Solar 700 m2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. servicio
con bano, 3 banos, saL-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardín con piscina. Magníficas vistas. Solar 1.700 m2 110 M
• Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 banos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos, trastero, jardín muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados 1* calidad. 125 M
PUça Octavià. 8 - Tel. 93 6 7 5 43 0 2 - 9 3 674 57 0 4
PISOS • 079 - Ctra. Cerdanyola. Reformado, 4 hab., bano, aseo, calefacción y ascensor. Pàrking opcional .20 M • Rius i Taulet - En construcción, piso y dúplex con terraza. INFÓRMESE. • 087 - Rbla. Celler. 3 hab. (antes 4), bano, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 107 - Parc Central. Bajos 135 m2, 3 hab., 2 b., jardín priv., pk, trastero, a. acond. y pisc. com. . .50 M
TORRES ADOSADAS • 114 - Z. Estación. Garaje, 3 hab., estudio, bano, aseo y piscina comunitària 48,3 M • 016 - Esquinera. 240 m2, 4 hab., estudio, 2 baiios, aseo y jardín privado 170 m2 c/piscina 67 M • 014 - A estrenar. Z. residencial, diseno exclusivo, 3 hab., 2 banos, aseo, estudio, l a càlidades . .59 M
Av. Lluís Companys. 8 * Te l . 9 3 5 8 7 8 9 9 0 - 9 3 &89 26_j4_3
F I N D iX i ] VENDES
• Can Gatxet. Planta baixa, 3 hab., 2 b., saló-menj., cuina-office, jardí 55 m2 i pk. P-3079 43 M • Estado. Pis 3 hab-, bany, saló-menj., parquet i ascensor. P-3081 28,5 M
• Rius i Taulet Pis 5 hab., 2 banys + aseo, saló-menj., cuina-office, pk i 2 terrasses. P-3082 . . .46,5 M • Parc Central. Pis 3 hab., 2 banys + aseo, saló-menj., cuina-office, pk i piscina comun. P-3124 . . .43 M
• Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 21 M • Creu Roja. Pis 3 hab., bany + aseo, saló-menjador, terrassa i pàrquing. P-3010 26,5 M • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34,4 M
• Valldoreix. Casa amb solar 432 m2, 2 hab., saló, trsa., pk i piscina privada. C-970 45 M
• Pinar. Unrfam. en construcció, jardí 600 m2, 5 hab. + estudi, saló, cuina i pk 2 pi. C-943 60 M
Dos de Maiq. 2 5 . T e l . 9 3 5 8 9 8 4 OO
LLOGUERS
• Pis pi. Sant Francesc. Nou, 3 habitacions, bany, aseo i calefacdó (tot indós). 80.000 • Pis planta baixa. Parc Central, 2 hab., bany, calefacció, tot exterior, 150 m2 jardí privat, pi. pàrquing i
traster (tot indós) 125.000 • Pis a prop Estado. 4 habitadons, bany, aseo, tot exterior i calefacció 90.000
VENDES
• Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardi particular 45 M • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . . . 37 M
Valldoreix, 6 0 • Tel, 9 3 6 7 4 67 15 - 93 589 33 68
N M A VENDES
• Pis z. Golf. 4 dorm., 2 banys, saló 30 m2, terrassa, 2 pi. pàrquing, traster i vistes 49 M • Àtic triplex. Cèntric 3 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa 60 m2 i vistes, Impecable 43 M • Adossada cèntrica. 3 dorm., bany, lavabo, Mançarda, z. rentat, pàrquing, traster i terrassa . . . 41,5 M • Adossada c/ Alvarez. Costat estado, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t ras ter . . . . 65 M • Torre d a t Montserrat Solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys, celler, calefacdó i vistes 31,5 M • Torre Valldoreix z. Estado. Solar 1000 m2, 7 dorm., 3 banys i calefacdó a gas. Bon estat 68 M • Torre alt standing. Solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suites), 4 b, lavabo i pisdna 155 M • Despatx cèntric z. Creu Roja. 100 m2 amb 5 divisions i molta llum 24 M • Local c/ Vallès. 250 m2, dúplex i lavabo. Bon estat 25 M • PUCES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER
F I N I D E N T E
NUEVA PROMOCION
• Junto FGC
• Pisos y àt icos
• 2 y 3 hab. + es tud io
• Acabados de l a ca l idad
DESDE 2 0 . 7 2 0 . 0 0 0 ptas.
C / CastUlelos, 3 1 - Te l , 9 3 6 7 5 18 4 8
I M M O B . & • Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const. 170 m2 jardín, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo,
lavad., 3 dormit., 2 banos, estudio, terraza 46 M • Casa adosada. Esquinera junto FGC Sup. const. 250 m2, jardín 110 m2, salón, coc.-office, lavadero,
aseo, 4 dorm., 2 baiios, 3 pàrking, trastero 56 M • Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const. 250 m2, jardín 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.-
office, 2 pk, trast., lavad., 4 dorm., 3 banos, estudio, terraza, z. comunitària c/pisdna 57,8 M • Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trast, lavad., 2
banos, 4 dorm., estudio, salón, coc-offke, z, com. c/piscina, frontón, columpios 72 M • Piso frente Kampió. Sup. const 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b 28,5 M • Piso Rius i Taulet. Sup. const. 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bano, aseo,
reformado, parquet, pàrking 40,95 M • Àtico triplex. Zona estadón. Sup. const 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office,
lavad., 5 dorm., 3 banos, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast, z. comunitària c/pisdna 84,9 M
üHüüaiüiüib..4..* m.MmmmMM:M:.M3mwk.Mk.<atm.
LLOGUERS
• PL Mas Roig (Valldoreix). 80 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets i jardí 62.000
• Pg. Mimosa (La Floresta). Unifam. 110 m2, jardí 200 m2, 3 hab., cuina i 2 banys Perf. cond. . 160.0000
• C/ Gorina. 60 m2, 3 habitadons, cuina i bany complet 60.000
• C/ Carme. 70 m2, 3 habitadons, cuina i bany complet 54.000
• Ctra. Cerdanyola. 95 m2, 4 hàbit, cuina i banys nous, calef. a gas nova i pintat de nou 85.000
• Local. C/ Adrià Gual (Roquetes-Can Magí). 76 m2 60.000
• Local. C/ Enric Granados. 145 m2 155.000
T O R R E S EN V E N T A
• Sant Cugat Casco urbano. Completamente restaurada, 4 habitadones + estudio, gran codna, 3 baiios, patio interior. Buena zona 65 M
• Valldoreix. 227 m2 const., salón 41 m2, 4 habitadones, 2 banos, coc.-office, calefacdón, perfecto estado, garaje. Parcela 690 m2 52 M
• Valldoreix. Nueva construcdón, 287 m2 edif., solar 600 m2. pk 2 coches, 4 habitadones, 2 baiios, aseo y codna completa 76 M
• Valldoreix. 2 torres nueva construcdón, 1000 m2 parcela cada una, 276 m2 edifïcados, pk 3/4 coches, gran salón, 4 habitadones, 3 banos, calefacdón y buenos acabados 76 M
Tasadones gratuitas. Necesitamos torres y terrenos para cubrir demanda de nuestros clientes.
T I L VENTA • Z. Centro-Estarión. 120 m2, ext , soleado, total, reformado, impecable, 4 hab dob., bano + aseo,
salón-comedor, cocina + freg., trza, calefac. Para entrar a vivir 25 M • Z. Centro-Estadón. Av. Enlace. A reformar. Exterior. Bajos 76 m2, 3 hab., salón-comedor, bano,
cocina + fregadero. Apto vivienda o despacho 14 M ALQUILER • C/ Solsona-Graells. A estrenar 93.000 ptas. Pk. opdonal (+12.000 ptas) ESTABLECIMIENTOS • Bar-Restaurante en traspaso. Ocasión. Z. centro Sant Cugat, con todas las instalaciones, gran
terraza, aire acond 240.000 alquiler.(Traspaso a convenir) SOLAR INDUSTRIAL EN VENTA • Sup. 1.900 m2. Fachada Ronda, jto.túnel Vallvidrera/Chic. Edif. 3 plantas, 3.702 m2 de techo. PÀRKINGS EN VENTA Y ALQUILER
V I U à , 1 - local 8 (entradj per Dr. Murillo, í l ) • Te l . 93 6 7 4 8 8 O I
LLOGUERS
• Ocasió! Pisos nous per estrenar a Coll Fava. 3 hab., 2 b. comp., saló-menjador, cuina moblada, safareig, terrassa, pi. d'aparcament amb traster, pisdna i jardí comunitari Des de 87.000
VENDES • Solar a Bellaterra. 1000 m2, a 2 min. estado,
amb vivenda de nova construcció de 100 m2 amb acabats de la qualitat i garatge. Possibilitat d'ampliar la vivenda fins a 400 m2. Jardí 900 m2 completament acabat 69 M
• Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,25 m2 + 18,07 m2 terrassa 15 M
LOCALS • Av. Francesc Madà (Coll Fava). 55 m2, ideal
per a negod. • Molt cèntric. 32 m2. • Sant Tomàs, 104 m2 útils. Subministraments
donats d'alta 70.000
PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda o lloguer.
e del Celler, s /n • 9 3 5 8 9 4 9 4 4
VENDA PISOS • Ref. 176. Z. Torreblanca. 110 m2, 4 hab. (1 suitte, 2 dobles, 1 indiv.), 3 banys, aseo, pàrquing, z.
comunitària i piscina 39 M • Ref. 159. Z. Centre. Àtic dúplex, 1 hab., estudi, bany, terrassa i solàrim 31 M • Ref. 172. Z. Ribatallada. 4 hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. 118. 3 hab.. 2 banys, saló-menjador, cuina-office, terrasa, pàrquing, jardí com. i piscina , . .40 M VENDA CASES I TORRES • Ref. 177. Z. Can Barata. Casa amb parcela 500 m2, 1 hab. amb vestidor, pisdna, jardi, barbacoa,
possibilitat d'ampliadó 23,9 M • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab., 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats la qualitat 59 M L L O G U E R S • Z. Centre. Pis 4 hab., 2 b., menjador, safareig, 2 pk, trsa. 100 m2, z. com. i pisdna 250.000
Dr. Mur i l lo . 6 . Sant Cugat - Te l . 9 3 6 7 5 6 2 75
- Empresa germano espanola de Servidos Inmobiliaríos -
TENEMOS LA VMENDA A SU MEDIOA
iQué hacemos? Ofrecemos un servido de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing. Nuestra selección cuida esperialmente el buen estado de codnas y banos.
iCómo trabajamos? Nuestra filosofia de servido se basa en cuatro pilares bàsicos: • Calidad • Rapidez • Eficada • Trato y seguimiento personalizado
tDónde operamos? En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonat, Sant Just, SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme.
^Nuestros clientes? Multinadonales, Entidades finanrieras y Consutados. ildíomas? Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalàn y castetlano.
HEMOS ALOJADO A MAS OC 100 FAMÍUAS EXTRANJERAS A SANT CUGAT
iíBfcí&rainfJ. R 6 z ^ ^
46 Estètica ELS I CANTONS Divendres iV d'abril del .'000
Estètica i Bellesa l'article: Radiants a la primavera
Aprofiteu el canvi de temporada per lluir una imatge més actual i lleugera, tal com feu amb els vestits. Aquesta primavera els colors que regnen són el rosa, lavanda i maduixa, als quals s'uneixen uns reflexos de tons més freds per afegir-hi la brillantor i frescor que tant afavoreix. Com els matisos roses de la cara, que aporten un aire més saludable, com si s'acabés de passar un dia al camp.
BASES Els maquillatges de base actuals corregeixen, unifiquen i il·luminen el rostre gràcies als seus agents hidratants, allisadors, refermadors i protectors. També estan formulats per nodrir les pells seques i controlar el sèu en les grasses per evitar les alteracions del color o la formació de taques. A més, poden restar inalterables durant hores. S'apliquen sobre el producte hidratant que acostumem a fer servir, amb els dits si són fluids o amb l'esponja si són en crema. No us descuideu estendre'l sobre les parpelles i la boca. Per acabar, es matisa la superfície amb pólvores translúcides i s'eltmina el possible excés amb una borla de pèl llarg.
COLOR ET Harmonitza el conjunt alhora que aporta volum i llum allà on se'n necessita. Els colors d'aquest moment proporcionen un acabament envellutat i lleuger, fugint dels contrastos. Es porten des del coral al pruna, passant per una àmplia gamma de roses. Si és en pols, serà ultrafi, molt micronitzat i si és en crema, es fon amb la pell i es converteix en pols en posar-s'hi en contacte. Apliqueu-lo a la zona més prominent del pòmul, 3 la punta del nas, a la barbeta i al front. Amb la borla quan sigui en pols i amb els dits si és cremós.
LLAVIS Són de total actualitat els roses, que han deixat de banda el marrons. Les boques es porten menys perfilades i més brillants, i dominen els colors xiclet, com el fúcsia a to amb el coloret. El resultat és una boca fresca, carnosa i sucosa. Al moment d'escollir el pintallavis demaneu que hí-dratin però que alhora n'assegurin la permanència. Els millors són els que no pesen, proporcionen gran intensitat de color, no s'esborren, no resulten qj io sos i proporcionen brillantor. Els nous productes incorporen ceres que en garanteixen la permanència, polímers que n'intensifiquen el color, agents suavitzants i actius hidratants. Comenceu empolsant els llavis, després delimiteu-los amb el mateix color del pintallavis, ompliu-los amb el llapis que us agradi més, i hi afegiu un toc de brillantor al centre.
ULLS Aquest any els ulls reflecteixen el color i la llum que porta aquesta estació. El moment del dia (dia o nit) i el vostre caràcter marcaran més o menys la intensitat del maquillatge. L'atenció se centra en aquests quatre punts: • Les ombres, esteses sobre tota la parpella. • Les celles ben definides. • Les pestanyes, sense carregar-les de tinta. • Un traç delineant l'ull, però difuminat. La novetat la porta el kholen tons pàl·lids. També es poden veure petites fantasies com ara iri-sats i vidres adhesius. Al moment d'escollir el producte opteu pels llapis que contenen agents filmògens que són més adherents. De màscares de pestanyes, les millors són les que corv
tenen principis actius que nodreixen-i contraresten la suor. Les ombres haurien de sèries més afins a la pell i hidròfugues, que en garanteixen la permanència. Les de crema, que es converteixen en pols, proporcionen un efecte més natural.
Rosa pàl·lid. Crea una mirada atrevida si s'aplica sobre la parpella superior, marcant els extrems en forma ascendent i també a la inferior. S'afegirà llum a l'expressió estenent ombra blanca en el lacrimal i sota la cella; en aquest cas l'ull no es perfila en llapis fosc.
Rosa intens. Resulta molt trencador i es recomana per a ocasions molt especials. S'aplica per tota la parpella mòbil, vorejant també ta inferior i el lacrimal. Les parpelles no es perfilen.
Blau intens. Proporciona un magnetisme a la mirada com cap altre.' S'ombregen les parpelles en una gamma que va des del blau transparent al més intens, difuminant sota la cella i reforçant en la part mòbil. Es perfila tot el contorn de l'ull amb un blau nit en tot el contorn i es pot esbiaixar en els extrems amb traços marins. La màscara s'intensifica.
Taronja. Dóna vivesa al rostre i es pot aplicar sense complexos, a sobre i a sota la parpella. Els ulls no es perfilen i les pestanyes s'espesseixen amb màscara marró durant el dia i negra a la nit. Podeu il·luminar el resultat amb petits tocs de tons crema, salmó o daurat.
Tons naturals. També es porta la discreció que formen colors com el beix, sorra, marró i ocre, que encara que no ho sembli, realcen la pell. Amb les parpelles guanyen relleu i creen una imatge natural, per això s'elirninael perfilat i les pestanyes es maquillen en tons marrons.
Daurat. Si en els materials l'or és un dels colors predominants, no en podia restar al marge la bellesa. Tant respon a un look discret com a un d'agosarat..
Platejat. Aplicat en petites dosis és molt combinable i definitiu quan el maquillatge és de nit. Escolliu l'eye-liner perquè afavoreix més que l'ombra.
CWfciRurf^ %
p e r r u ü ' j e r s " * "
% PERRUQUERIA C-" ESTÈTICA
SOLÀRIUM
Al servei de Sant Cugat
des de 1 9 5 5
93 589 60 88 C/ Francesc Moragas , 23 bis l e r
0 8 1 9 0 Sant Cugat del Valle ;s
ToT CAbEll tot pel teu cabell
lot pel teu cos Tot per maquillatge Tot en perfumeria
TOT PERA TU ALS MILLOR PREUS
C/ Valldoreix, 61 - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS
• Tractaments corporals • Micropigmentació • Tatuatges
C/ DEL SOI, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41
centre d estètica
Cl Francesc Moragas. 2S • Tel. 93 (^^ *>H SS 08190 Sant Cvigat del Valies
Massatge biosmòtic
Quiromassatge Aromateràpia Hidroteràpia
Tractament natural pels peus
Tractaments facials
Tractament anti-estrès Peeling corporal amb
productes naturals
Centre SPA
Salut 'Jiaturaí' amb íes mans
Sani Cugat del Vallès
Tractament de fangoteràpia I algoteràpia per.
ciàtica i lumbàlgia
contractures i tendinitis acne
psoríasis
artrosis
artritis
cel lulitis i aprimament
Cl Les domes, 11 (cant. pi. Pere San) Tel. 656 890 149
Uf t -Lon t ro /
Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes
C/ Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43
si vols anunciar-te, truca'ns al telèfon
93 589 62 82
el consell: Efectes especials
• Perquè el maquillatge noesfissuri, abans d'aplicar el cosmètic, polvoritzeu aigua termal a la pell de la cara i deixeu-la assecar.
• Il·luminareu la cara aplicant-hi pólvores irisades amb els dits sobre el front, les galtes i la barbeta.
• L'harmonia del rostre augmentarà repartint estratègicament uns petits tocs de coloret just a sobre de les galtes, sota les celles i sota la brillantor dels llavis.
• Hi ha una manera de ressaltar els llavis alhora que es rejoveneixen i es fan més duradors. Es tracta de crear reflexos transparents aplicant-hi petits tocs de pintallavis brillant sobre una base nacrada.
ELS'Í CANTONS Dwnidm, 14 d'abril del 2000 Satut 47
Medicina i Salut GUIA MEDICA
Centre de Rehabilitació Fisioteràpia SUSANA NrCOLETTI Sant Antoni, 74. •O 93 674 74 37
SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària, Fíatc, Astsa. C/ Vilfà, 49. •B 93 674 48 72
Cirurgia Geriatria DR. FERMÀNDEZ LAYOS Orurgia general, aparell digestiu. ASC-Previasa-Sanüas, Av. Torre Blanca. 2-6,2n, A1. t r 93 589 47 00
Consult. Centre Mèdic CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Mediana interna, especialitats. Santiago Rusinol, 2, entr. 1a. •a 93 6 7 4 1 5 2 6
Dietètica-Nutrició DRA. M . DOMINGO GALLART Medicina general, dietètica. Dflfluns, dimecres i divendres, hores convingudes. Plaça Doctor Galtes, 5,1r 3a. 993674 63 29 « 9 3 5 8 9 6 4 8 3
CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Dra. Rosario Sagama • Ora. Llum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Banca, 2-8,2a planta, desp. 8-9. « 9 3 5 8 » 43 57 » 93 589 43 56
D E L G E R V A L , G E R I A T R I A VALLÈS SL Atenció a persones grans en ei seu domicili. Assessorament a llurs familiars. Gestió de residències i altres recursos Infermeria. Formació: C/ Àngel Guimerà, 3. Ï Í 938740804
INPROSS Atenció I companyia a persones grans, "CANGURS" avis i nens, control de malalts, ajuda a la llar, trastorns especials. Salut i reserves a domicili. Av. Torre Blanca, 2-8,3r, desp. 11 i 12. « 9 3 5 8 9 3 9 6 7
TELE ASSIS. INPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la nit. Sistema senzill, ràpid, segur i de poc cost. Av. Torre Blanca, 2-8.3r A. « 9 3 589 3 9 6 7
Metge capçalera J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torre Blanca. 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mútua, Sanitas, M. Ratc, Previasa., Mútua HGC. Urg, 24 h, domicili,
« 9 3 5 8 9 3 9 2 6 « 6 0 9 3 3 1 0 8 0
Dra MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. Visites a dorrtióli-mútues. Major, 36,2n. « 9 3 6 7 4 0 0 2 5
Oftalmologia CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues. Doctor Munllo, 21. « 93 589 51 06
Otorinolaringòleg DR. FERRAN FERRAN VILA Winterthur - Previasa - Assistència sanitària Madrfiac. ~ Francesc Moragas. 48, ert 2a. « 9 3 6 7 5 4 8 6 3
Pediatria
Homeopatia HOMEOPATIA DE LA I N F À N CIA I L'ADOLESCÈNCIA Ora. Margarita Rabasa Hosteneh. Col'. 15.09? Rbla. Ríbatallada, 20,1r3a « 93 674 72 16
Ecomedicina Laborator AYUR PI. Ajuntament Naturopatla y masaje terapéutico « 93 675 63 39
LABORATORI DR. ECHEVARNE
Santiago Rusinol, 17. baixos
v 9 3 589 6 0 55
Odontologia CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia general, imptantotogia, pròtesis, odontopedlatria, ortodòncia, mútues. Av. Torre Blanca, 2-8,2a, 11. » 93 675 08 03
CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general. Santa Maria, 9,1 r 2a. « 9 3 5 8 9 7 0 40
CLÍNICA ORTODÒNCIA I DtSFUN-CIÓ TEMPORO MANDIBULAR Av. Torre Banca. 2-8,2n A, despatx 6. «5890396 « 6752212
CLÍNICA DENTAL MAJOR PI. Unió, 3, 2n 1a. (U. Companys/Colom) « 9 3 674 7 2 4 0
DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental. OI a dv 9-13 h i 16-20 h. Pg. Sant Magí. 22, baixos « 93 674 23 35
CLÍNICA DENTAL VALLS - BULDÚ Major, 23 - 25. 1r 3a « 9 3 675 6477
J.M. COROMINAS CASARAMON A Pediatria, asma infantil. Hores convingudes. Rbia. Ríbatallada, 20,1r 3a « 9 3 674 7 2 1 6
AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent. Av. Torre Blanca. 2-8,3r pis. » 9 3 589 35 48 « 649 93 59 37
DRA. ANNA PUJIBETIALDES Pediatria. Vitalicio Salud Maptre. Endavallada. 21 ir « 93 589 29 95 » 93 674 20 79
Podologia JOSEP M. FREIXEDES Malalties def peu, ortesis, plantilles or-topècftques, papilomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. « 9 3 589 63 13 W 6 2 9 1 6 95 36
Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Dr. Galtes, 5, 2n 3a. » 93 589 40 51
DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes, Francesc Moragas, 25-27, 2n 1a. » 93 674 36 53 « 9 3 418 4 8 4 8
INSTITUT PSICOMÉDIC SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria.'depres-sionfi, alcoholisme, toxicomania, trastorns d'ansietat. estrès, tabaquisme, Av.Tou» Blanca. 2-8. 3r A. desp 11 i 12 * 93 989 37 87
M. O. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat Santiagofiusinol. 2. ent. 1a, « 9 3 6 7 4 1 5 26 » 9 3 « 7 4 01 47
Tocoginecologia-Obstetrícia DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAIZAN rocogfnecologia. Hores convingudes. Av. Catalunya, 21. 4t 1a. « 93 589 4 8 0 8 « 93 674 74 09 Particular
DRA. MILA0ROS MARTÍNEZ MEDINA I J .J . GÓMEZ CABEZA Francesc Moragas, 125.1r 2a. « 9 3 5 8 9 1 3 0 ?
Traumatologia JOSEPOOMJNGO PECH Traumatatogia, ortopèdia. Assistència Sanitària,Previasa, Medytec. Polícliníc Torreblanca. 2-8, 2a-10. « 93 589 1888
DR FERMÍN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatológica. Hora» convingudes. Girona, 21, V 3 a . « 93 674 43 46 « 93 5 8 9 0 5 34
9 » · * « « « % « * « « * * * « A & * & « * & * s
el consell de la setmana: Diarrea crònica en els nens
En els lactants, la diarrea crònica es dóna quan la diarrea comprèn una durada superior a dues setmanes. Ens nens més grans es considera que la durada de la diarrea superior a quatre setmanes és una definició de cronicitat acceptable. Les causes de diarrea crònica o perllongada en el nen són molt nombroses. Però a la pràctica," un petit grup de causes de diarrea tenen una freqüència relativa molt més gran i són responsables d'un elevat percentatge de casos. La causa més comuna de diarrea crònica en l'edat preescolar és la descomposició crònica ines-pecífica, benigna i transitòria, que no s'acompanya de trastorn de la digestió ni de l'absorció i que no repercuteix en l'estat general ni en ei desenvolupament del nen. Aquest tipus de diarrea, que sol generar preocupació i angúnia als pares, no obliga, no obstant, a efectuar proves complicades per al seu diagnòstic, ni dietes o medioons especials.
Una altra causa habitual de diarrea persistent és !a síndrome postgastroenteritis o diarrea, que es perllonga després d'una gastroenteritis en haver-se produït una agressió o lesió de la mucosa
intestinal, cursant generalment una mala absorció o intolerància transitòria a la lactosa. Altres possibilitats són la parasitació per Giardía lamblia (freqüent en nens d'edat preescolar que assisteixen a guarderies) i l'al·lèrgia o intolerància a les proteïnes de la llet o altres aliments. Són trastorns que es resolen sobretot amb tractaments adequats i mesures dietètiques i que poden diagnosticar-se amb proves senzilles i poc agressives, ben tolerades pel nen, com l'examen dels pòsits i el test d'hidrogen espirat. Però no ha d'oblidar-se que junt a aquests trastorns existeixen altres defectes de caràcter permanent. Alguns d'aquests defectes, com la mu-coviscidosi i la malaltia celíaca (intolerància permanent al gluten que contenen algunes farines), no són gaire freqüents i obliguen a un acurat estudi d'alguns pacients per confirmar el diagnòstic i poder efectuar el tractament més adequat a cada cas.
Dr. Jesús Carnicer Centre d'Atenció Integral al
Nen i Adolescent (AINA)
Hi col-Uboren:
PfclESÚS CARNICER: Pediatre, Gastroenteròleg
EWM* de LA PENA: Logopeda infantil
SllVlA LLU MA: Psicòloga infantojuvenil
Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6
Tel. 93 589 35 48
CLÍNICA DENTAL V * 1 I •> 6 u I <i i
Major, 2 3 - 2 5 , 1er 3a
Tel. 9 3 6 7 5 6 4 7 7
Sant Cugat
PRODUCTOS NATURALES PARA LA BELLEZA Y EL BIENESTAR
I NATUROPATÍA
MASAJE TERAPÉUTICO
REFLEXOLOGÍA
KINESIOLOGÍA I
C E N T R O D S A L U D O C U L A R
D R . J . A R M E N T I A D R A . A. M A T H E U
O F T A L M O L O G I A
C/ D O C T O R M U R I L L O , 2 1
S A N T C U G A T D E L V A L L È S
TEL. 9 3 S 8 9 5 1 0 6
Sï vol ANUNCIAR-SE en aquesta secció, TRUQUI'NS al telèfon
48 Gastronomia l·li> /CANTONS Divendres, 14d'/dirildel'.\W
La cuina de casa BAR. REST. ARNAU EL CASINET LA JIJONENCA
Passeig Francesc Macià, 71, local 4 Cami de Can Ganxet, 47 Major, 29 93 589 03 76 93 589 5083 93 675 25 86 Cafeteria i restaurant Menú diari i entrepans Gelats artesans i cafeteria
BAR BOKATA EL JORDI'S LA JIJONENCA
Plana Hospital, 35-3 Sant Jordi, 39 Xerric, 30 93 58919 72 93 674 11 18 93 674 13 48 Cafeteria i entrepans Amanides i entrepans Gelats artesans
BACCO EL MESÓN LA JIJONENCA
Manel Farrés, 97 Plaça Octavià, 6 Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 674 30 69 93 6741047 93 675 3402 Menú diari i pizzes Braseria i cuina de mercat Gelats artesans i cafeteria
BAR MELMELADA EL PEROLET LA MASIA
Valldoreix, 56 Pg. Francesc Macià, 67 Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 11 85 93 675 53 03 93 589 3445 Cafeteria i menjars casolans Cafè Restaurant
EL PUNT
Cuina catalana casolana
BAR PICCOLO
Cafè Restaurant
EL PUNT LA PASTA BOIXA
Valldoreix, 29 Sabadell, 41 Av. Lluis Companys, 24 93 5891198 670 594001 93 675 15 03 Cafeteria, pizzes i entrepans Copes i sopars Pizzeria, creperia
CABASSA CASTANO FRANKFURT LA PALTA MAS ROIG
Puigmal, s/n Rambla Can Mora, 24 Plaça Mas Roig, 4 93 674 02 67 93 589 50 11 93 675 0086 Cuina de mercat Frankfurts
GRANJA AUGUSTA
Xai, entrecot a la brasa
CAN EDO
Frankfurts
GRANJA AUGUSTA PAIPA
Lleó XIII Plaça Augusta, 4 Sant Jordi 93 692 24 24 93 589 88 90 93 5894945 Carn a la brasa i calçots Cafeteria Menú diari. Baguets calentes
CAN BARATA ITALIANS TORRADA GRILL
Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 Sant Bonaventura, 6 Plaça Pere San, 6-8 93 697 06 52 93 674 64 33 93 589 72 74 Cargol llauna i arròs negre Menú diari Especialitat en brasa
CAN CASOLETA LA CANTONADA
Sant Bonaventura, 39, baixos Plac,a Monestir, 1 93 675 10 33 93 584 23 32 Peix i marisc fresc Creps, amanides, menús
CABALLU PETIT LA GRANJA
Sant Jordi, 33 St. Antoni - plaça Barcelona 93 589 14 56 93 675 52 46 Cerveseria Cuina casolana
la r e c e p t a ( l e M. Anhels Qiutdrus Per Setmana Santa: Bunyols de l'Empordà
MENU
Ingredients: - 400 g de farina usual - 50 g de mantega - 3 ous -15 g de llevat de París - 25 g de coriandre - 50 g de sucre de llustre - 50 g de sucre usual - 1/2 I d'oli d'oliva - 1 copeta de licor rasoli - t llimona - !/2 cullerada de llet -sal - 1/2 copeta d'anís
Elaboració: Deixateu ei llevat amb la llet, afegiu-hi 100 g de farina, barregeu-ho bé i poseu-ho a escalfar tot en el mateix cassó de la barreja, en una planxa o difusor, perquè no toqui directament el foc, fins que hagi pujat i doblat ei volum. Bulliu el coriandre amb 1/2 cullerada d'aigua fins que
el líquid s'hagi reduït i en quedin solament 2 cullerades, que colareu Barregeu 250 g de farina, els ous (dafa. rovell), el rasoli, el sucre riormat, un pessic de sal, tes raspadures de la pell de 1/2 llimona, el Jfqytd de bullir el coriandre i 1 cullerada d'anís. Quan estigui a punt, barregeu aquesta pasta, el llevat i la mantega flonja i ho deixeu reposar 10 h. Poseu oli en una paella gran a foc regular. Espolseu farina sobre el marbre, aboqueu-hi la pasta feta de manera que quedi allargada i passeu-la per una capa fina de farina falleu :ires d'un dit de gruix i formeu després boletes amb la mà greixada ambolí. Les fregifeu sense ciue es toquin, en oli calent, però no massa. Gireu-les -J mesura que estiguin rosses del primer costat i deixeu-les dins d'una escorredora. Espolseu-hi sucre de llustre i serviu els bunyols indistintament freds o calents sobre una safata recoberta amb ur\ tapet.
I'l. IVif San. 6 BAR RESTAURANT
<4 i.-l. <M .Mi'l T> 7 I T f W *
ESPECIALITAT EN BRASA
< ai li» i \ r ri u n s l irasa
< <x i l . s > l l l ata
( ai jíoU a la 1 amin
I A M A S I A
s i n t t i i « t
Cuina catalana i casolana Menú diari: 1.100 ptes.
Tel. 93 589 34 45
EL CASINET RESTAURANT
Menú diari i entrepans
Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83
Sabadell, 41 Tel. 670 55 40 01
ROSTIDOR A LLENYA
OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR
t^àumfttfgà» Sant Marti, 9 i*5*mtocAriciiEuaojA>
Tel. 93 5S9 82 75
per carn de la bona
Carrer de la Torre, 14
Tel. 93 674 12 85
Mercat Municipal
Torreblanca Taub 1.6
Tel. 93 675 30 65
Mercat Pere San
Parada 1.04
Tel. 93 589 14 18
Passeig de Rubí, 108
Tel. 93 674 57 47
Pi F^ST ! ? ^ T B | LA«O
S A rj .oyifM ff, 4V<M,
r «^<"'í i u<l
W n 414 X0 49
\n™ OI fO "w-* - « v * " »•*#**
RESTAURANT CAN EDO Tel. 93 692 24 24 / 93 580 66 60 Bellaterra
Com si fos de tota la vida
la xocolata... <f?v*K •Is entrepans... fp%4fy. • I cafè... f f v f f v les pastes... f f v f f v el suís... * *v* fv
Si encara no ens coneixes,
La granja mereix una visita
PI. Barcelona 93 675 52 46
Tasta la nova carta Sopars d 'empresa
Üilt esurt Bar Restaurant Tota u n a t r a d i c i ó
PI. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 Z 4 Í O A7
EISIGUNTOra
Guia Comercial guia pràctica
ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 P 93 B7S 34 54
GARCIA JULIÀ Av. Catalunya. 22,1r2a P 93 B74 41 B4
EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - loc. D •S 93 67444 69
LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas. 5. 3r 3a P 93 674 44 94
ALUMINIS ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos P 93 675 29 02
Bar Musical Sant Martí. 10 P 93 589 47 90
CABALLU PETIT Cerveseria t f 93 589 14 56
BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusinol, 54 0 93 6 7 4 0 6 4 9
CUGART Torrent Bomba, 14 P 93 674 43 90
BICICLETES CARDONA Valldoreix. 41 P 93 674 1509
SUN BIKE Can Matas, 2 « 935891757
M. Pere San. Pda. 125
P 93 589 38 06 . .
ARQUITECTURA • CARNISSERIES FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B P 93 675 1835
JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a « 9 3 5 8 9 65 61 « 6 0 8 4 9 4 5 1 9
DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4 r1a g 9 3 6 7 5 ? 8 Q 3
JORDI CUFf BORRELL Av. Vall d'Or, 2 « 93 674 26 Oi
JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 « 9 3 S 8 9 4 1 4 7
MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25,1r p 93 saa 30 65
M. MAR EJARQUE Santa Maria, 38, 3r 2a P J
ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B P 93 675 3012
ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D P 93 674 44 69
BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 " 93 674 1784
AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n P j
T.M.G. TALLERS Borrell, 6 P , Far 93 674 34 75
T.M.G. Exp. i vendes Av. U. Companys, 36 P 93 675 56 53
TUBAU La Torre, 14 P 93 674 12 «S
TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 P 93 675 30 65
TUBAU Mercat Pere San Parada 104 p 93 saa 14 ts
TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix P .93 674 57 47
SAGARRA Endavallada, 22 P 93 674 0160
PAPIOL Venda i neteja Cànovas dé Castüo, 4 P 93 674 65 00
CENTRE COMERCIAL i PRYCA Rubí-St. Cugat, km 4 P 93 565 49 00
CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 P 93 674 50 48
CERÀMIQUES VICAT2 Camí Can Calders, 8 A P 93 675 20 01
RODÓ Rius i Taulet, 6 P 9 3 689 8 2 8 0
CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 P 93 580 1500
FOAP Rius i Taulet, 27 P 93 6 7 4 0 5 0 3 P 9 3 5 8 9 3 1 2 1
BALLS DE SALO M CLUBS DE WUNTftNYA
1 ESPORT PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 P 9 3 6 7 5 4 9 3 7
BAR PÍCCOLO Valldoreix, 29 P 9 3 5 8 9 1 1 9 8
BAR STOP Rius i Taulet, 56 p 93 589 72 99
CUE SANT CUGAT
li CLÀSSIC Av. Torre Blanca. 2 P 93 674 19 03
EL PUNT Copes i sopars « 670.59 40 01
COPISTERIES ARPALI Valldoreix ,45 P 93 S74 96 02
COPISTERIATHER Sa.it Antoni, 24 P 93 589 74 42
COPY-GRÀFIC Can Matas, 8 0 93 675 36 53
OFINOVA Lluís Companys, 18 P 93 675 23 73
CONSTRUCCIONS BELSCONXXI.S-A. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos [email protected] « 33 675 32 67
ENQUADERNACIONSi M.TERESA GREGORY PLANDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. P 93 674 2624 P 934170759
CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 P 93 674 03 08
SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 P 93 674 98 62
UESC Cànovas del Castillo, 9 P 93 675 23 90
HAMBURGUESERIES MC DONALD'S C Comercial St. Cugat P 93 674 46 54
JOGUINES NINS Villa, 9 P 93 674 13 96
FERRETERIES « H E R B O L A R I S DIETÈTIC EL PONT Girona, 3 P 93 675 01 75
FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 P 93 674 13 81 P 93 675 18 20
FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 P 9 3 590 60 71
GERD DIETÈTICA Plaça Pere San. 9 P 93674 00 60
SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda P 93 675 59 53
HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix P 93 674 75 98
MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 P 93674 1546
HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 P 93 674 11 40
CRISTALLERIES • FOTOGRAFIA.VIDEO
CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 P 93 674 53 96
CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n P 93 674 14 53
CONGELATS L'ILLA CONGELATS
CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Uuís Companys, 29 « 93674 f3 96
ELECTRODOMÈSTICS PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 P 93 674 71 64
MILAR TOBELLA Santiago Rusinol, 49
VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 P 93 589 02 71
ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 P 93 675 9144
PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 P 93 674 12 39
ESCOLA THAU Vial Interpolar P 93 589 81 06
CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 P 93 589 28 33
ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 P 93 675 19 04
CAUCA DE SABADELL Plaça Barcelona, B P 93 589 75 12
CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 P 93 675 31 00
CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 P 93 589 38 52
FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 P 93 674 79 68
ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 P 93 675 56 74
FUSTERIES FUSTERIA EBENISTERIA P 93 699 67 48 P 93 674 70 68
GALERIES D'ART ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 P 93 58957 76
SALA RUSINOL Santiago Rusinol P 9 3 6 7 5 4 7 5 1
CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 « 9 3 6 7 5 4 9 0 2
POU D'ART Balmes ,35 P 9359060 86
ADOLF Taller d'art Pere Mas, 17. Valldoreix P 9 3 6 7 4 6 0 2 8
SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 P 93 589 22 64
TRINITY Rbla. Can Mora, 18 P 93 675 22 01
WALL STREET INST. Av. Lluis Companys, 15 P 93 589 60 72
IMMOBILIÀRIES
Vegeu pàgines 44-45
INFORMÀTICA APPLE CENTER Plaça Unió, 3 P 93 590 80 60
PROGRAM ACCÉS Rbla. Can Mora, 18 P 93 675 1556
VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 P 93 590 80 60
INSTAL·LACIONS A. ZAMORA, SJ_ MaOnto Verdaguer, 18 P 9358926 38
MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 P 93 6746058
GELATS ARTESANS • I N S T I T U T S BELLESA LAJIJONENCA Major, 29 P 93 675 25 86
GIMNASOS ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n P 93 674 14 53
GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 P 9367461 72
GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 P 93 590 82 79
SANT CUGAT ESPORTS S.L· PI. Quatre Cantons P 93 674 30 81
ESTÈTICA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 P 93 67485 63
KAILA CENTER Del Sol, 22 P 9 3 590 05 41
SILUET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos 1*93 589 23 43
JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Uaceres, 12 P 9 3 6 7 4 3 6 94
[fi] MIREIA'S Valldoreix, 33 P 9367499 40
ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 g 9 3 58950 72
SANBER-5 Anselm Clavé, 20 P 93 674 45 71
ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix. 67 A P 935894742
ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 P 93 674 01 74
LUDOTEOUES SCOOTY LÚDIC Xerric, 8 P 93590 6189
LLARS D'AVIS MIRA-SOL Vkrtória, 48 P 93 589 20 18
LA FLORESTA Pearson, 36 P 93 589 78 00
LES PLANES P 93 6755105
LLIBRERIES
PAPERERIES
UJBRERIAMYTHOS Plaça Barcelona, 9 P 9 3 589 8 6 1 7
MARBRES MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Campoamor,12 - Nau 3 P 93 675 51 08
MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà, 4 P 93 590 26 80
MOBLES DECORACIÓ CARRÉ MOBLES Frsc. Moragas, 33 P 93 674 09 95 P 93 674 1550
CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 P 9 3 5892232
EGA MOBLES Cànovas del Casolo, 2 P 93 589 00 14
MAJIK Sant Jordi, 29 P 93 589 0266
MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 "B 935890023
MODA CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria, 21 « 9 3 6 7 4 8 5 0 2
BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h « 93 675 02 67
CAMPMANY VaMoreix, 16
' « 93674 14 82
LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6 « 9 3 5 8 9 8 6 69
PEPA MARTIN Talles grans VaJdoreix, 28 P 93 589 72 32
TOT PUNT Sant Antoni, 19 P 93 674 00 97
VORAVIU Sant Antoni, 25-27 P 9 3 5 8 9 8 8 5 5
MUSICAL ST.CUGAT Rossa», 13 « 9 8 6 7 5 47 57
ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 P 93 589 19 31
MES MARCS Enric Granados, 15 P 93 589 14 29
MASSATGES ESTET, SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) _ ^ _ . LesDomes,11 BOMBIACRYSTALL P 6 5 6 8 9 0 1 49 Valldoreix, 49
P 935997202
VALLÈS NET Sant Ramon, 4 « 93 674 89 18
OBJ. REGAL
PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusinol, 46 P 93 675 1299
LA LIONESA Valldoreix, 79 P 93 674 07 71
PERRUQUERIES CARME I BOSCH Francesc Moragas. 29 P 9 3 589 60 88
DISON ESTILISTES Martorell, 12 P 93 589 5657
ESTILISTA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 P 93 674 85 63
FORMA'S Elies Rogent, 18 A P 93 675 40 06
JUANI Xemc.28 P 93 674 66 99
JEANLOUIS DAVID PlaçaDr.Gattés,5 P 93 675 61 70
PERRUQUERIA VERDI Castülejos, 11 P 93 589 53 54
TOT CABEU. Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola P 93 692 79 04
PESCA SALADA I
LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 P 93 674 5752
PISCINES FERRON Rius i Taulet, 20 P 93 674 68 47
PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 P 93 589 25 29
SABATERIES REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6 P 93 67532 74
TATER'S Sant Antoni, 62 P 93 675 55 06
POLLERIES POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1 -5 P 93675 138
REPARTIDORS MAILING VALLÈS, S.L. MerceFtódoreda.8 P 93 589 23 71
FOAP Rius i Taulet 27 P 93 674 05 03
SUMINtSTROS VALLDOREIX MaC. Verdaguer, 107 P 93 674 14 90
VENJAR; SEPARATS
RO8TOORALA LLENYA OLIVER Sant Martí, 9 P 93 589 82 75
n5RE$ C 0 \ $ · R U C C I 0 N S M RESIDÈNCIES
SEGURETAT AUX-VYD Av. Uuís Companys, 50 P 93 589 1799
TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS
LEONELU, S A COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A MOTOCICLETES Av. Graeüs, 35 P 93 590 66 66
TALLER ELECTROSOL SoL19 P 93 674 36 88
TALLER MECÀNIC C P. CANALS Sant Llorenç, 27 P 93 674 63 62
TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 P 93 674 69 50
TALLERESMENA Pg. Torre Blanca.13 P 9 3 6 7 4 5 3 0 1
TELEFONIA MR TELECOM Telefonia i comunicacions Ctra de Cerdanyola, 49 « 9 3 58987 02
TINTORERIES TMTOREfVA ST. CUGAT SantAntoni,1 P 93 674 11 82
TWTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 P 93674 11 83
TWTORERIA ST.CUGAT RHaRbatalada,34 P 93 675 22 28
TNTOREWA ST.CUGAT Av. Uuís Companys, 2 P 9 3 6 7 4 4 1 67
TRANSPORTS ASS. RÀDIO TAXI 9358944 22 P 93 675 5 1 5 1
VETERINARIS DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius P 93 674 69 45 Tel. urgències P 9 0 8 8 9 8 1 36 P 93 674 69 45
VETERINOS Rius i Taulet, 31 P 93 589 7140
CONSTRUAUPA Santa Maria, 9,1r 1a « 8 3 6 8 9 0 1 5 1
STANZA VaUoieK,10 « 9 3 6 7 4 6598
PROMUSA Av. Toro Banca, 2-8 « 9 3 5 8 8 1 7 3 2
ÒPTIQUES TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 « 93 58944 95
MERCERIES • PARAMENT DE LA LLAR JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 « 93 674 15 32
LA PERLA Major, 3 P 9 3 674 0138
GENEVIEVELETHU V«à,6 P 93 674 03 16
RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 « 9 3 6 7 4 4 2 2 3
ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 « 9 3 6 7 4 5 5 8 0
ROBA PER ALA LLAR FALGUERA VOa.1 « 9 3 675 24 01
SÚPER HOQAR Plaça Octavia, s/h « 9 9 5 8 9 8 9 9 9
ARTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3. La Floresta « 6 6 6 4 2 8 1 4 2
BERPLAN VIATGES VaMoreix, 59 « 9 3 5 8 9 1 6 78
USSIATOURS Plana Hospital, 10 « 9 3 5 8 9 6 1 5 0
XARCUTERIES CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 « 9 3 6 7 4 0 8 »
50 Cultura FJLS (AXIXÍNS Du,»,!,,.. !4,i„hniM.
De dilluns a divendres • De 7.00 h a S.00 h El'despertador, amb Salva Vallvé • De 8.00 ha 10.00 h Primera Plana, amb Geni Lo/.ano •DcH).(K)ha 15.00 h Gambimta. cl magazín. amb (llara Borrell • De 1100 a 13.30 h Sant Cugat Avui: l'i»•formatiu, amb Josep M. Miró • D e 13.30 h a 13.50 h l'.entrtiista (repetició), amb (ieni I ,ozano • D e 13.50 h a H.(K) h Amb moll de gust. l'espai de gastronomia. amb l'ep Blanes • D e 14.00 h a 17.(H)h Vol de tarda, amb Ksceve Llop • D e l 7 . ( X ) h a 19.00 h l'andana, elmagazín amb Iolanda Casas • D e 19.00 h a 20.00 h All/o/v. el musical, amb Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h Eesportiu, amb Gemma Montero • De 20.35 ha 21.00 h El millor del magazín • D e 21.00 ha 22.00 h Sona elàssiea (dilluns). Ro/l World (dimarts), Dancr 1 sgeud (dimecres), CJiillOut (dijous). Jazz (Urea (divendres). • De 22.00 h a 24.00 li El que queda del dia, amb Joan Vallvé • A partir de les 24 h Música al teu costat • De 7 a 24 h, Cada hora informació local als Bulletins Informatius.
Poc fet. El magazín d'humor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríguez • D e 13.00 ha 14.00 h Avant-mars. l'in formatiu d'esports • D e 14.00 ha 15.00 h Càsting (repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h Àlbum, amb David Villena • De 17.00 h a 18.30 h L'estrena. El programa de cinema. Amb Xavi Ibrras, Jordina Reinon i Toni Garcia • De 18.50 h a 19.00 h Ràdio Play, amb Sònia Carmona • D e 19.ÍÍ0 ha 21.00 h Puc d'assaig, amb (larles Roca • D e 21.00 ha 22.00 h Entre bambolines. Programa de teatre • A partir de les 11 li Música al teu costat
• De 8.00 h a 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 13.00 h
• De 8.00 h a 9.00 h L·i missa del monestir • De 9.00 h a 9.30 h Mites i llegendes de Sant Cugat • D e 9.30 h a 10.00 h Esport en marxa Ja edició •De 10.00 h a 13.30 h Nostra dansa/ La sarsuela/ Roda d'amics amb J. Fàbregas i P. Pahissa • De 13.30 h a 14.00 h Emporten marxa Ja edició • D e 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, amb J. M. Alvira • D e 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h B//c d assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Esport en marxa 3a edició • A partir de les 11 h Música al teu costat
Festa popular per inaugurar els jardins del Monestir
La remodelació dels jardins del Monestir serà inaugurada demà amb una gran festa popular a què han estat convidats tots els santeugatencs que ho desitgin. per celebrar-ho, diverses entitats de la ciutat faran les seves actuacions, com els bastoners de l'Esbart o els Castellers de Sant Cugat, a més de comptar també amb els grups d'animació La Sinforosa / Amadeu i Cia. La festa acabarà amb una xocolatada per a tothom, pera la qual s'ha demanat a tots els que en vulguin que portin una tassa de casa seva per minimitzar la generació de residus. D'aquesta manera es podrà visitar i passejar per uns jardins del Monestir on la vegetació torna a predominar.
Divendres 14 Bermgues Av. Uufe Companys, 46
Dissabte 15 Texídó Rbla. del CeBer, 97
Diumenge 16 Moral Santa Teresa, 40
93 67404 83
93674 77 49
9367533 44
Dilluns 17 Fornós Manel Farrés, 95. P. Central 93674 0512
Dimarts 18 Salaven Santiago Rusifiol, 38 93 674 06 45
Dimecres 19 Beringues Av. Lluís Companys, 46 93 674 04 83
Dijous 20 Isern Pg. la Floresta, 9. La Floresta 93 67418 63
Stes. Anastàsia i Basilissa, mrs. i Sts. tutiqui, Maró i ürescent, mrs.
Diumenge 16 ^ ^ Diumenge de Rams. bts. Benet Josep Labré, St. Telm i Sta. fcngràcla, vg mr
Dilluns 17 ^ _ _ _ , ^ Hobert, ab.; tlies, prev.; Isidor i Pau, mjos. i Bta. Maria Anna de Jesús, vg.
' Dimarts 18 ^^_^__ _ _ _ ^ Sts. Apol·lonl, sen. mr.; fcleuteri, b. mr.; Perfecte, prev. mr. i Sta. Antia, mr
Dimecres 19 „ _ _ _ Sts. Lleó XI, p.; Vicenç, Hermògenes, Sòcrates, Hut, Timó i Gàlatas, mrs.
Dijous 20 Dijous Sant. St. Sulpici mrs., leótim, t>. i Sta. Inés de Monte Hulciano, vg
Divendres 21 Divendres Sant Sts Anselm de üanterbury, b dr, Isaci i Silvi, mrs
SALES MUNICIPALS (Casa de Cultura)
• Pep Blanes: 10 anys dibuixant amb grafit. Retrospectiva. Fins al 19 d'abril. Al claustre del Monestir. • L'increïble art de la "xuleta". Fins al 19 d'abril. • Meggi Putols. Objectes recuperats i reciclats per ella. Fins al 28 d'abril. A l'Esc. Mun. d'Art. • Lectures robades, fotografies sobre l'experiència de llegir. Fins •al 30 d'abril. Al Centre Cultural. • Graffiti... grafits. 6.000 anys de llenguatge marginal. Fins al 7 de maig. • 10a PRIMAVERA F O T O GRÀFICA 2000: Pep Pujol: Identitats i Kim Manresa: Vordre de la mare Teresa de Calcuta. Fins al 7 de maig. A la Casa de Cultura i al claustre del Monestir.
SALES PRIVADES • Exposició per subhastar obres d'artistes veneçolans i locals per als damnificats de Veneçuela. Fins al 14 d'abril. A La Unió. • Felipe Santamans: Exposició de pastels, pintura. Fins al 16 d'abril. A l'Espai Lluís Ribas. • Perico Pastor, pintura. Fins al 30 d'abril. A La Galeria. •Mejan, pintura. Fins al 30 d'abril. A Canals Galeria d'Art. • Casaus: Pasqua 2000. Fins al 9
f de maig. A la Sala Rusifiol. • Col·lectiva de primavera, pintura. Fins al 31 de maig. A l'Espai Lluís Ribas. • Ferran Martí. Fins al 30 de juny. A l'Estudi Ferran Martí.
Ml SI CA
OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Oatalunva) 14 d'abril, a les 11 h,
E L S / C 4 J V I W S Dketifires, 14<f<ibrilM >000 Cultura 51
v "i"
i^;**-"^
AJUNTAMENT
Sant Cugat 93 589 22 88
Casa de Cultura 935891382
EMD Valldoreix 93674 27 19
OMIC 93 589 31 88
PROMUSA 93 58917 32
ASSISTÈNCIA SANITÀRIA
CAP 93 5891122
CAP - Urgències 93 58944 55
Centre Soc. San. LF 9358978 00
Ctre. Alzheimer St. C. 93674 23 83
Creu Roja Sant Cugat 9367412 34
Creu Roja Valldoreix 93674 24 59
Dispensari la Floresta 93674 7615
Gere'al de Catalunya 935891212
ValldHebron 93427 20 00
Sant Joan de Deu 93203 4000
Telèfon de l'Esperança 93414 48 48
ASSOCIACIONS
AAPP W Can Map Vall 93 674 50 49
AAPP i W Valldoreix 93674 2197
AAPP Montserrat Va» 93674 2105
AA Prop. i V la Floresta 93 674 20 89
AAW Aiguallonga Flor 93674 5129
CINESA SANT CUGAT
Sant Cugat 1
AAPPiWMira-sol 936742018
AAW V. Carme Mira-lS 93 674 10 03
AAW Si. Joan Mir3-sol 93 674 7Í03
Consumidors 932684567
BOMBERS
BeUaterra
Generalitat
93692 80 80
085
Rubí- Sant Cugat
ENTITATS
ASffl
936998080
93675 3503
CPA 935891674
C.Castellano-Manchego 93 589 76 05
Germanor Cavis 93 589 57 98
Grup Sup Immigrants 93 674 93 14
Sant Cugat Comerç 93 674 03 22
LLEURE
Arxiu Gavm 93674 25 70
Arxiu Municipal 93 5890712
Arxiu Nac Catalunya 93 589 77 88
Casal Cultural Mira-sol 93 589 2018
Casaid'AvtsSC 935891638
Casat Valldoreix 936744599
Ctre CÍVIC la Floresta 93 589 08 47
American Beauty
Sant Cugat 2
Ctre. Cívic les Planes 93675 5105
Cines Cinesa (reserves) 93 589 09 41
Cines Yelmo (reserves) 90212 4134
Club Muntanyenc 93674 5396
Coral deia Unió 93 6741006
Esbart Sant Cugat
Llar d'Avis Parròquia
93 675 2652
93 589 0598
Piscina Valldoreix 93675 4055
MITJANS COMUNICACIÓ
Els 4 Cantons 93 589 62 82
Bàdio Sant Cugat 936755959
Tot Sant Cugat 93674 8661
ORGANISMES OFICIALS
Hisenda 93 589 11 55
Jutiat " ' ,'93674 6696"
PARRÒQUIA
Les Planes
St Pere Octava
Valldoreix
POUCIA
Cuerpo Nacional
93204 7503
936741163
93 674 0569
93674 7858
Municipal i Protecció Civü 092
*$",!* ïï*&/<
ScreaiíiS
Municipal (Valldoreix) 90879 5125
Comissaria St. Cugat 93 674 7612
DNI (Cita prèvia) 93 589 30 80
Urgències 091
SERVEIS
A:gües la Floresta 93 674 20 89
Catalana de Gas 93 72529 44
Cor'eus 93674 70 96
ENHER Rubí 93 6991892
FECSA (atenció client) 900 73 73 73
FECSA (avaries) 90074 74 74
Funerària 93 569 « 5 2
Repsol-Butà 936741580
SCFEA 935890021
•n^spcflfs" —' Aeroport 934785000
Carreteres 932042247
FGC 932051515
Grua 936743371
RENFE 934900202 •;.
Port 9331887 50
Ràdio Taxi 9358944 22
Taxis (parada) 93674 0997
Valldoreix iparada) 936741111
15.50-18.05-20.30-22.50
Yelmo 3
16.30-19.15-22.00 Jugandoatope 17.00-19.45-22.40
Yelmo 4
ErinBrockovich 17.15-20.00-22.40 Erm Brockovich 16.15-19.00-21.50 V W m o 5
Sant Cugat 3 Historia de to nuetttre 16.00-18.30-20.40-22.50
Scream3 16.50-19.30-22.15 Yelmo 6
Sant Cugat 4
Pokemon
I..../ 16.45 -19.30 ^22.50
YELMO SANT CUGAT Yelmo 8
Yelmo 1 Las normas de la Casa de la Sidra
Pokemon 16.15-18.15-20.15-22.40 Y e l m o 9
Yelmo 2 Héroasfuera de òrbita
~ ™ _ « _ - » _ _ ToySotry2/Dobietraición 16.00/18.15-20.30-22.45
16.00-18.10-20.20-22.30 Yelmo 7 <í
17.15-19.45-22.40
16.00-18.30-20.40*22.45
EMD Valldoreix m, CASAL DE m CULTURA DE ^ VALLDOREIX
Informació i inscripcions De dimarts a divendres
De9a11.30ide 16.30a 19h
Plaça $ r l Casal, s/n.
Tel. ifaxjS3 589 82 69
JAZZ infantil
(de 5-7 anys)
Dimecres de 1 7.30 a 18 45 h •
JOIERIA a la cera perduda
Dimecres de 16 a 18 h •
DIBUIX I PINTURA Dilluns de 19 a 21 h
• ORFEBRERIA
Nivell 1. Dj. de 17.30 a 19.30 h
Nivei'2 Dm de 17.45 a 19.45 h
• I O G A
Dimecres de 20.30 a 22 h
• PUNT Taller de plàstica
Dimarts de 17.30 a 16.45 h
TAI-TXI
Divendres de ) 3 0 a 10.30 h
* GYM-AERÒBIC
Dimarts i d ious de 9.30
a 1C 30 h
• TEATRI Infantil
Dipusde 17 30 a 19.00 h
ESTAIllPACIÓ
(/roba-batik i seda
Dimecres de 1 i . 15 a 11.45 h
VITRALLS DECORATIUS
Dimecres de ' 2 a 13.30 h
PATCHWORK
Dimarts de 10.30 a 12 h
Dissabte 15 d'abril VI ANIVERSARI DELS MARXOSOS DEL VALLÈS Teatre, xou i Coral Esclat de Germanor
A les 17 h al Casal de Cultura de Valldoreix
Org. Casal d'Avis de Valldoreix. Col. EMD de Valldoreix.
Dimecres 26 d 'abr i l
CONFERÈNCIA: LA GRAFOLOGIA, HUELLA DE LA IDBNTI-
DAD, a càrrec de Matilde Priante.
A les 19.30 h al Convent de les Missioneres, dels Sagrats
Cors de Jesús i Maria de Valldoreix.
Org. Valldaurex (Centre d'Estudis de Valldoteix).
Col·labora l'EMD de Valldoreix, l'Arxiu Gavin, l'Institut d'Estu
dis Medievals i el Convent dels Sagrats Cors de Jesús i Maria.
Informació: Tel. 93 674 41 42. Inscripcions: divendres, de
18 a 20 h, preu: 500 ptes., socis: 300 ptes.
Divendres 28 d 'abr i l
RITUAL GOSPEL SONGS A les 21 h a l'Església Protestant de Valldoruix
(cl Brollador). Preu: 400 ptes. Venda anticipüda: Casal de
Cultura de Valldoreix. Org. EMD de Valldoreix.
CINESR SANT CUGAT
El cinema de casa teva
ESTRENA 2a SETMANA 2a- SETMANA 11? SETMANA
^ »...*">&.
1 fcrockovich
SALA4: 16.00 -18.10 - 20.20 - 22.30 GOLFA 00.4Q: COLGADAS
SALA 3: 16.50-19.30-22.15 GOLFA: 00.40 18 ANYS
SALA 2: 16.15-19.00-21.50 GOLFA: 00.30 APTA
SALA 1: 16.30 -10.15 - 22.4M .. GOLFA 00.30: & « te de moS5
•5
>*"*•*! — ' i — n ^ • J P J P IIHWIIIWIOB "TSOBWl·WWí WMMWW4HÜK ""aMMHMMK ^ W n N R B M B T·BBSIB·JI * M M R i l f
(yhfWKMMf/UmEPSAL Partint 2 ti graiB
Oïtmvtf dia delespscWor untve.-aon
Cïrrifft més grans f>5 s:iys
Accessos minusvlliís
Zisntt Venia •niitipada
Sano» flunwtdu
ELS4CAOT0NS Divendres, 14 d'abril del 1000
52 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS
Joan Alegret. Pastisser
"Els dos protagonistes de la mona són la canalla i la xocolata"
Al.KX I.OPI'./ - Sant Cugat -
Joan Alegret és pastisser i propietari d'una botiga centenària. Kls inicis de l'activitat comercial de la família Alegret els trobem en una botiga de queviures cap als volts del 1894 i que més tard es convertiria en una clara especialització cap a la pastisseria. La pastisseria Alegret. que serveix als santcugatencs des dels anys 30, és la botiga i pastisseria més antiga de Sant Cugat.
- Qua t r e generac ions t reballant per la pastisseria vol dir alp i n a cosa. no éreu? - Es, com a mínim, una dada significativa. De cara al comerç, significa que hi ha hagut una seriositat en el treball . Sempre hem intentat fer les coses al millor possible. - Com van ser els inicis de l'activitat comercial de la família Alegret? - Vam començar amb una botiga de queviures i una ferreteria fins que el meu avi va introduir la pas t i sser ia , q u e va anar a aprendre a Sabadell en una pastisseria que aleshores tenia molt de prestigi. Des de llavors, hem anat introduint alguns canvis amb la intenció d'estar sempre al dia i a base del t r eba l l i la constància hem arribat fins avui.
- I fa uns dos anys q u e van apostar per cont inuar oferint un millor servei. - Sí. Vam pensar a servir també begudes i cafès i va ser una decisió molt encertada. La gent n'ha sortit molt beneficiada i ha tingut més acceptació del que en un principi m'esperava. I d'aquí uns anys ja en parlarem, però si s'ha de fer alguna altra renovació, es farà. El nostre objectiu final és oferir un bon servei. - La gent té molt ben considerada la seva pastisseria... - Som gent seriosa i treballadora. De mica en mica hem anat treballant i evolucionant per ofe-
Joan Alegre! és el propietari de la pastisseria Alegret FOTO: XAV1 fARRÒSA
rir el millor servei als nostres clients. — Com explicaria vostè què és la mona? - Es una tradició de fa molts anys, que gràcies a Déu encara es va mantenint. Es una diada molt bonica que la canalla ho agraeix. I tam-
veure vertaderes obres d'art amb xocolata. — Cada any hi ha alguna novetat en el disseny de les mones. Quina és la sorpresa que ens oferirà enguany? - Sempre es presenten els dibuixos de moda i aquest any ha
tocat als P o k è -
"V.ÚniC Secret que móns. Però sem-
// la pastisseria és treballar bé i
bé, la gent gran, q u e si regala una mona ho fa amb molta il·lusió. És un cop a
r a n y q u e e i s amb productes de dos grans prota- p r i m e m qualitat" gonistes són la xocolata i la canal la . Es una ;'";" ::S celebració que cada vegada va a més. Quant a la mona en si. ha evolucionat com ha passat en tot. De les mones que antigament es feien amb pa i els ous durs, després es va passar a la mona de brioix, de cro-cant i de sucre fins arribar avui en dia a la xocolata. He arribat a
pre es mantenen els d ibu ixos de Walt Disney, que ja ens en tus ias maven quan nosaltres érem petits. - Q u i n a é s la
. m o n a de qua l i -^ 3 ? : •/•'•"' t a t ?
- Si es treballa bé, com s'hauria de fer, totes les mones haurien de tenir qualitat. Si fas servir un bon material i un bon gènere, la mona tindrà qualitat segur. - Fins a quin punt ha evolucionat el món de la pastisseria?
- L'únic secret que té la pastisseria és treballar bé. D'aquí en sortirà la qualitat. Amb el transcurs dels anys la pastisseria ha anat evolucionant. Abans, quan arribava una festa o era diumenge, que era quan la gent solia anar a comprar les postres, i comprava el pastís, el tortell o el braç de gitano i poca cosa més. Ara, en canvi, hi ha moltíssima varietat.
- No creu que la pastisseria és cara? - Jo no crec que sigui cara. Què hi ha avui en dia que sigui barat? En la pastisseria hi ha coses que poden ser més cares que d'altres però no estic d'acord en el fet que la pastisseria en general sigui cara.
- La maquinària s'ha modernitzat i lia ajudat també a millorar en qualitat? - Ara hi ha màquines que pràct icament t 'ho fan tot. Però jo també faig servir màquines de fa molts anys, que ni de lluny estan renyides amb la qualitat. Però no oblidem que aquest és un ofici artesà i que hi ha moltes coses que tampoc no poden fer-se amb les màquines actuals, que s'han de fer manualment.
- Fins a quin punt és necessària la pastisseria? - Quan ve una festa assenyalada, el primer amb què la relacionem és a anar a comprar un pastís o una caixeta de bombons per anar a felicitar algú. - Per què no es compren pastissos, per exemple, en t re setmana i no únicament per una celebració o els diumenges? - Aquesta tradició s'està perdent. No dic que cada dia s'hagi de comprar un pastís, però sí que la gent no tingui la pastisseria com un luxe sinó com una cosa assequible, que cada dia hi puguem anar a esmorzar o a berenar. - Sant Cugat és una ciutat pastissera. - I tant. És una de les ciutats de la comarca i també de la província de Barcelona en què hi ha molt bona pastisseria.
El pacte IORDI CASAS
l n diari comarcal, tot aportant pèls i senyals, diu que la cosa està feta. Els afectats ho neguen i. a més. per boca de l'alcalde diuen que si hi ha alguna cosa ja se sabrà quan toqui. És a dir, quan algú decideixi que ja és hora d'aprovar el pressupost d'enguany. D'antuvi no em decanto en cap sentit, però, i per tal d'aportar algun nou element, apel·lo a les parets d'un conegut restaurant local per tal que ens diguin, si és que això és possible, què han sentit darrerament. Potser sortiríem de dubtes. Mentrestant, no ens queda altre remei que especular. El moviment anunciat, i desmentit, si es concreta, representarà una sacsejada important al si de l'actual equip de govern. La mania, que jo no entenc ni les finances municipals recomanen, de donar carteres (és un dir) a tots els regidors de la majoria de govern, farà que siguin desplaçats a àrees menors dos històrics i pesos pesants dels darrers dotze anys. Paral·lelament, veurem crear-se noves àrees absolutament fantasmagòriques. Repeteixo, si el que s'ha publicat s'adiu amb el suposadament pactat. En tot cas. la nova estrella fulgurant del firmament polític santeugatenc, que ha passat en menys d'un any d'anar en bicicleta a acumular re-gidoria i escó parlamentari, ja ens ha fet avinent que té el permís del seu president. Thatih, Fernàndezü Per una altra part. malgrat configurar-se com la peça clau d'una probable futura governabilitat, expressa una contenció pel que fa al poder municipal que cal agrair. Dir que no voldria el lloc de l'alcalde ni regalat, no és poca cosa. Encara que ben mirat , és millor començar per una tinença d'alcaldia. Amb paciència, tot és possible. I n d e p e n d e n t m e n t del desenllaç, a ningú no pot estranyar aquest noviatge i no ho dic per l'atracció física que hi pugui haver entre alcalde i diputada, sinó pel rerefons polític que es respira arreu (llegeixi's mitjans de comunicació). Els papers de la governabilitat s'han capgirat. Els que ahir passaven angúnies, avui la poden garantir aquí i al Parc de la Ciutadella.
12-Mflï.v//.
ARQlJÏTr'C
ATSC
LA GALERI/ i DE ARQUITECTURA X-:-! XP IÚ\ U X , A U Z A U Ó N - W I T Ï R I O I Í Ï S M Í Í JATïï)I\TElUA-PARQUES- CAM11V.S r>KXA!.!/At Hi\ (À>W:SH A(" ÏOX
AI»K ( +ií ! \<.IV; 1SOTANIA T 'ABT-CO
R í i i i i l i ï a ticl C c l l f i r 8 7 O f t l O O S a n t Cufial < t r ! V a l i e s . T e l . ií.i 5 H ' ) •! 1 1 J - f 'n y fí.'i !~>8«t f> 5 O!