Sant AntoniAinhoa Severa, SorayaCruz, Sergio Molinai Marc Negre5è A

AL MOLINAR PORT PETIT7 de març del 2014Número 10

Escoles del món

Editorial 2Notícies del barri 2Notícies de l 'escola 5Notícies Locals 6Notícies Nacionals 9i InternacionalsArticles d'investigació 1 0English corner 1 0Treballs d'aula 11Esportista del mes 1 2Vinyeta gràfica 1 2Educació 1 3Adéu Antònia Font 1 4+ EntrevistaAlumne del mes 1 4Professora del mes 1 5Sortides 1 5Esports 1 6Crítica Literària 1 7Crítica Musical 1 7Ressenyescinematogràfiques 1 8

J.Miguel, Jhary, Sergi i Zoe 6è A

Alumnes de 1r B

Els propietaris del port del Molinar volen ampliar el port. Però els seus veïnats nohi estan d‛acord. A més a més, li hem fet una entrevista al representant d‛una de

les plataformes que protesten per aquest projecte.

Alumnes del CEIP ES MOLINAR

Adéu Antònia Font

Aida, Pepe, Sebas, Erika i Marc 6è AAntònia Font el 27 de novembre de 2013 anuncià laseva dissolució. Han confirmat que estan satisfetsamb la feina feta i conscients del seu llegat i tambéexpliquen que "ha arribat el moment de posar punt ifinal a la seva trajectòria i concentrar-se enprojectes personals no necessàriament relacionatsamb la música"

Learning project dolphinsMegalodonEls alumnes de segon cicle inclouenl'anglès als seus grups interactius.

ÍNDEX

Interactivegroupsin EnglishAlumnes de 3rA

Pàgina 2

Pàgina 14 Pàgina 10

0,50€AA BBEENNEEFFIICCII DDEELL VVIIAATTGGEE DD''EESSTTUUDDIISSDIARI TRIMESTRAL DE L‛ESCOLA DEL MOLINAR

Molinar PortpetitQui estima el Molinar, no eldestrueix!!!J.Miguel, Zoe, Jhary i Sergi 6è A*Entrevista a Pedro Martínez“salvem Es Molinar”

Els propietaris del port delMolinar volen ampliar el portper problemes econòmics. Peròuna part de la gent del Molinarno vol que s‛amplii. Per obtenirmés informació, nosaltres lihem fet una entrevista a enPedro Martínez Ojeda de 38anys, la seva professió és la debomber, és veïnat del Molinar irepresentant de la plataforma“Salvem es Molinar” que és unade les plataformes queprotesta per al port petit.Des de quan existeix la vostraplataforma? Bé, la plataformasalvem Es Molinar es va crearmés o manco per l‛estiu passat,no fa ni un any que existeixaquesta plataforma. És unaplataforma que és va crear perles obres de la rotonda per ferl‛accés, tots sabem que EsMolinar és complicat sortir ientrar, i éls veïnats estavend‛acord en què havíem de ferqualque cosa. Perquè a tothomels hi agrada sortir i entrarràpid, però no aquesta macrorodona, tot el que es faci en elMolinar pensem que ha de seruna cosa integrada dins elbarri.Com és que ets el representatd‛aquesta plataforma? Bé,doncs no sé perquè un dia ensvàrem seure i vàrem decidirquines feines podríem fercadascú de nosaltres i, hi hatres portaveus, i jo som und‛ells, com som gent que femmolta de feina, i sempre hemde ser més d‛un per si un esposa malalt o vol anar a unaràdio o entrevista que puguianar un altre.Quanta gent hi ha a la vostraplataforma? Mira, més o mancojo no t‛ho puc dir exactament,però per ventura hi ha unvoltant de 60 persones.T‛agrada? Si, m‛agrada i femmolta feina, jo crec que si tucreus en el que fas i estàsconvençut del que fas ésimportant.Quant de temps duis amb la

protesta del port petit? Mira,això és com una marató, es vagenerar, es va crear per larotonda i vàrem arribar tard,perquè ens vàrem adonar quanja l‛estaven fent,immediatament ens va arribarla notícia de la junta directivadel club, us vull dir que aquestaproposta no és unaremodelació, si no consisteix aesborrar el club nàutic queconeixem ara i fer unmegaport, perquè us fesseu unaidea, serà equivalent a 15camps de futbol.Quines protestes i activitats

heu fet fins ara pel port petit?Bé, primer es va donar lanotícia a tota la gent i vàremfer una bussonada (que es diuaixí) ficant informació en elsbussons de tot el barri,després vàrem fer diferentsactivitats com visites a mitjansde comunicació, també hem fetun recull de signatures en elMolinar els diumenges irecollim al voltant de 6.000signatures al dia.Seguireu fent protestes?Evidentment la gent estaconvençuda de què podematurar aquesta barbaritat, pertant seguirem fins aaconseguir-ho. Quines? Ara eldissabte tenim una bicicletadaorganitzada per nosaltres ibicipalma, que anirà des de laplaça de la Reina fins al clubnàutic.A part de protestar pel portdel Molinar heu fet altresprotestes com per exemple lasortida de l‛autopista? Sicorrecte, això va relacionatamb l‛autopista nosaltres araque hem protestat per això dela rotonda.Quines protestes se vos hanacudit per el Molinar portpetit? Bé, hi ha coses que sónsecretes i encara no vos lespodem dir.

Hem escoltat que heu fet unarecollida de firmes, de que vosserviran? Simplement serviranperque els polítics vegin que sial Molinar habiten 40.000persones i firmen 20.000persones que la majoria està encontra.Les vostres protestes hanservit per alguna cosa? Doncsmira, jo crec que si i per molt,primer perquè cada vegada lagent del Molinar sàpiga millorque volen fer amb el port.Segon, perquè l‛ajuntament dePalma, el batle que al principideia que no estava en contra

del projecte, ja s‛ha manifestati ha dit que està en contra,igual que tot l'ajuntament iaixò es va votar en un ple, queés una reunió que fan tots elspolítics de l‛ajuntament eldarrer dijous de cada mes,també el Consell Insular deMallorca es va pronunciar encontra de la remodelació, totaixò fa força perquè s‛hagigenerat un debat social i polítici que pugui fer que s‛aturiaquest projecte en el qual jocrec que l‛objectiu principal dela plataforma ja estàfuncionant.Heu pogut xerrar amb elspropietaris del port? Sí, va serel primer que vàrem fernosaltres, bé hem d‛aclarir unacosa primer, ells tenen unaconcessió, o sigui un ús del portdurant un temps o uns anysdeterminats, però el port, éspúblic, és de tots el que passaés que tenen una concessió,hem d‛anar alerta perquè ellsvolen fer una obra dins unespai que és de tots. Sí, elprimer que vàrem fer va serxerrar amb ells, amb elpresident, en Rafal i la juntadirectiva per informar-nos queés el que volien fer,immediatament ens ho varencomunicar ii vàrem dir que no,que no estàvem d‛acord.

Ja hem superat l‛equador delcurs, l‛hivern mostra les sevesdarreres urpes…la primavera jas‛ensuma.Les setmanes volen, el tempspareix que ens té agafats delbraç i no ens deixa aturaruna mica, per gaudir del que feim,del que veim i del que parlam.Uns d‛aquests moments on pareixque les agulles del rellotges‛aturen són aquellesxerradetes, salutacions,intercanvi d‛impressions del quesigui, moltes vegades buides decontingut, però riques en elfactor humà i social que establimentre tots els membres de lacomunitat educativa. Un… bon dia,un… com estàs?, un… què etpassa? i tants diàlegs amb pares,mares, alumnes, mestres i laresta de persones que estan opassenper l‛escola, que fan empatitzar,conéixer, compartir i sentir-nosmés aprop uns dels altres i que famès fácil de retruc tota la tascaeducativa, creant una atmósferamés agradable, càlida i humana .Com més ens coneixem, com mésens escoltam, com més gratitudmútua tenim, millorpodem ajudar-nos en elsdiferents entrebancs que espresenten al llarg del temps. Elbon ambient es contagia a totsels nivells.Hem de multiplicar esforços percontinuar establint vincles decomunicació tant formals cominformals. L‛escola no ha de ser,com a vegades pareix una escolade papers, sinó de persones. Totsho agrairem.

E ditorial

Notícies del barri

CEIP ES MOLINAR--INFANT FELIPCARRER LLUCMAJOR, 8107006

EL MOLINAR. PALMAwww.ceipesmolinar.catemail:ceipesmolinar@gmail.comTelf: 971276006twitter: @ceipesmolinar

Pàgina 2

Però sí que hem tingut la voluntat dedialogar perquè és important, hem dexerrar per arribar a entendre‛ns, Ho vàremfer, el que passa és que els interessos sónmolt diferents.Què us han dit?Que han de fer això per sobreviure, ellsacaben aquesta concessió l‛any 2017 i diuenque si no fan unes obres determinades,perdran la concessió i podrà entrar unaaltra empresa que faci una cosa encara mésgran que la que ells diuen.La nostra resposta va ser que el sentitcomú et diu que si amb aquest port, que jaés gran, la gent del barri de Palma i elspolítics no estan d‛acord, com podria serque una altra empresa estrangera fes unacosa més gran, l‛autorització, sempre l‛hande donar els nostres polítics, el sentitcomú diu que és impossible, ells diuen queel projecte que fan és un projecte demínims o sigui és el mínim que poden ferper sobreviure, però nosaltres no estemd‛acord amb això.Heu avançat?Hem avançat, jo crec que anem avançantcada vegada més perquè es van aconseguintmés coses, això també serveix per motivara nosaltres mateixos a la nostra feina,perquè no sé si us ha passat qualquevegada, però evidentment tu de vegadesestàs fent unes feines i unes vegades etsurten bé i unes altres malament, quan etsurten malament et desmotives i quan etsurten bé, et motives idò nosaltres araestem molt motivats.Ha canviat qualque cosa? Si, ha canviatmolt la visió de la gent del barri en quant elprojecte d‛ampliació, cada vegada hi ha mésgent que està en contra perquè s‛informenrealment del que es vol fer.Si finalment tanquen el port o l‛amplien, quèfaríeu? Bé nosaltres no volem que es tanquiel port, nosaltres volem aquest port, queens agrada a tots, nosaltres sempre hemdit, i li vàrem dir a la junta directiva delport, que aquell club s‛havia de reformar,primer perquè no s‛han fet les tasques demanteniment que s‛havien de fer, i per tants‛ha deteriorat, però bé arribem al puntque s‛ha de millorar, clar que si, però lamillora no significa fer un club nàutic de 15camps de futbol, no és això, això no estàintegrat al nostre barri, també hem de dirque per exemple els pigots de 35 metresdins la mar tenen 6 metres d‛alçada,vosaltres penseu que aneu passejant ambels papàs pel passeig i en lloc de veure laCatedral o el Castell de Bellver i la mar,veureu un mur de formigó de 6 metresd‛alçada. I esperem evidentment que no esfaci, però no volem que es tanqui, volem quecontinuí aquest port que tenim.Penseu que l‛ampliació ajudarà al turisme?No, tot el contrari cada vegada més, lagent que passa a les taules a signar moltssón estrangers, perquè vosaltres sabeu queen el Molinar hi ha molts de turistes. Quanels informem del que volen fer, es posen lesmans en el cap, perquè diuen: això en elmeu país (països nòrdics i d‛altres) portspetits mariners es conserven com un

atractiu turístic i aconseguim molt deprofit, fan un museu amb art de pescatradicional, amb barques tradicionals. Unvaixell que dur el peix directament alrestaurant o sigui, cerquen opcions,sortides econòmiques, el que fan ésconservar-los, el més fàcil avui en dia éstenir un Port Adriano, un Port Portals, elmés difícil avui en dia és conservar unacosa tan important com aquesta. Que, persi no ho sabeu, que suposo que sí, és el clubmés antic de Mallorca, té quasi 100 anys. El2017 farà 100 anys.Penseu que hi ha parts bones de l‛ampliació?No, no li veiem cap com he dit abans.Nosaltres pensem una cosa molt senzilla sil'estructura de barri que tenim ens agradano només a nosaltres sinó als turistes i atota la gent de Mallorca, tota la gent quève de tots els llocs del món, és molt perillósfer un canvi tan important perquè igualpodria ser que a partir d‛aquest canvi ja noagradi i ja no vinguin tants de turistes nitant de visitants i som una illa que,bàsicament s‛alimenta dels turistes i hemde saber conservar les nostres coses, nohem de destruir, perquè com he dit abans,una vegada que has destruït una cosa ja nopots tornar enrera, abans de fer això s‛hade pensar molt bé.Si vosaltres fóssiu els propietaris del porti no us quedés una altra opció que tancar-loo ampliar-lo, què faríeu?Ho tancaria i faria l‛escaló de Rigo,recuperaria la cala natural pels veïnats iper la gent que visita el Molinar, però hotorn a repetir que no volem que es tanqui,volem aquest port.Hi ha qualque cosa més que vulgueu dir?Heu fet una entrevista molt completa,simplement fer-vos una reflexió d‛un parelld‛impactes que podria tenir aquest port ique ens afectarien molt directament alsveïnats i a la gent quan xerrem d‛una obraaixí, primer podem xerrar d'impactesmediambientals, especialment en el medimarí, hi ha estudis però ningú es capaç deconcretar exactament quina magnitudpodria tenir el fet que canviarien lescorrents marines això vol dir que, lesplatges que coneixem ara, l‛arena quenosaltres fem servir per banyar-nos cadaestiu aquí podrien canviar i desaparèixer,això és una cosa que sempre passa quan esfa una instal∙lació d‛aquest tipus, el quepassa és que ningú pot assegurar quinarepercussió pot tenir, evidentment, sinosaltres fem un club que passam de 100vaixells a 300 i busques de vaixells i passarde 6 metros d'eslora, és a dir de lallargària del vaixells, a 20 metres d'eslora;tenim més vaixells més grans que tiren mésolis, més fems a l‛aigua, el qual contaminariales nostres aigües, la banda que està molt aprop de s‛Areneta i la platja de s‛Areneta,les bandes on nosaltres ens banyem, tambécal dir, que abans, el barri del Molinar teniauna estructura molt característica, carrersestrets, cases baixetes… aquest macroportmodificaria la fesomia, és a dir, lafotografia del barri, duria molta més genten cotxe, i la mobilitat seria més

complicada i evidentment, nosaltres tenimels carrers que tenim, si comencen a venircotxos amb barques, remolcs de 10 metros,s‛hauria de projectar una benzinera dins elclub nàutic amb 60.000 litres de gasoil.Com arribaran els camions de gasoil per alsnostres carrers? Igual hem de pensar quetal vegada, després voldran fer unaampliació dels carrers, i com es fa això si hiha cases? És un tema molt delicat, i el queens fa patir és que quan hi ha doblers pelmig, hi ha moltes coses que no es pensenque romprien la nostra tranquil∙litat delbarri. I això és molt important, no nomésper nosaltres, també per a la gent que veaquí a caminar, a fer exercici, i latranquil∙litat d‛aquest passeig devora la mares perdria, perquè si anem pel passeigmarítim només tenim vaixells davant la mar,aquesta és l‛única banda de la badia dePalma lliure de vaixell, és un passeigmarítim autèntic.Moltíssimes gràcies per haver vingut a lanostra ràdio i creim que l'entrevista ens haajudat molt a saber més coses sobre lapossible ampliació del port del Molinar. Usdesitgem molta de sort amb el port petit ialtres protestes

Podeu escoltar l´entrevista a:radiomolinarblogspot.com

Notícies del barriPàgina 3

Els reis magsarriben alMolinarEl dia 05/01/2014 els nins i nines delMolinar esperaven les majestats els Reisd‛Orient.Itxaso i Daniela 6èB 28/01/2014

En la història els Reis Mags varen regalaror, encens i mirra al Nen Jesús quan va

néixer, perquè en l'antiguitat la gentpagava amb béns. I com ells sabien que elNen Jesús havia nascut com a rei i com totrei, les coses que li anaven a regalar anavena ser or, encens i mirra.Aquesta festa es celebra amb un tortell dereis per berenar.El dia 5 de gener de 2014 es va celebrar lacavalcada dels Reis Mags al Molinar. Vacomençar a les 20:00 h, però les carrossesvaren sortir a les 19:30 del col∙legi. El seurecorregut va ser desdel col∙legi fins al‛església, pel costatde la mar. Hi haviadiferents carrosses:una de bàsquet, unaaltra de sirenes,també hi havia una queportava als Reis Mags ila de l‛AMIPA queportava als patges. Vaassistir molta gent.Quan les carrossestiraven caramels totsels nins i nines anavencorrent a pelscaramels. En arribar al‛església els Reis Magsvaren xerrar sobre quis‛havia portat bé i s‛havia portat malamenti després

tothom que volgués es feia fotos amb ells.Quan ja varen acabar, els Reis varen pujaral balcó de l‛església i varen tirar molts decaramels.Després d‛un dia molt divertit la gent se'nva anar a ca seva, esperant que els ReisMags els duguessin els seus regals.Nosaltres creiem que la cavalcada va sermolt divertida, estava molt ben feta.I elsnins i nines molt ben disfressats peròpodien haver tirat caramels de diferentstipus. No va fer fred i s‛estava bastant bé.

Notícies del barri

Taller de poesia ala biblioteca delbarriA la biblioteca del Molinar femun taller de poesia.

Lourdes, Sabina, Ainhoa, José Javier 6è A

El 17 de febrer de 2014 la classe de 6èAvaren anar al taller de poesia a labiblioteca del Molinar. Quan vàrem arribarallà ens esperava en Jaume que hi treballaallà i una senyora que es diu Natiencarregada de fer el taller.Ens varen ensenyar les poesies d'algunspoetes importants com en Pablo Neruda.Na Nati va escollir uns alumnes, n‛Érika, enPau, n‛Ainhoa, na Sabina, na Zoe, na Lubna ina Lourdes. A n‛Érika, en Pau i na Zoe els

va tocar fer una endevinalla, els varentapar els ulls amb un mocador i haviend'endevinar que estaven tocant senseveure-ho; a n‛Érika li varen donar unacarxofa, a en Pau una ceba, i a na Zoe unabicicleta de metall petita.Na Nati acompanyada d‛alguns alumnes,varen llegir uns poemes de vaixells i unaltre de la mar. Més tard, va triar a naSabina, n‛Ainhoa, na Lourdes, na Lubna i enMarc per llegir unes altres poesies.

En Pau, amb els ul ls tapats, havia d'endevinar l 'objecte

CARPINTERÍA DE ALUMINIO

ALUMINIO AND VIDRIOS

1 6 AÑOS AL SERVICIO DEL CLIENTE

CARRER DE LLUCMAJOR, 98.TEL. : 971 491 41 4

CCaarrrreerr ddee LLll uuccmmaajj oorr,, 6633

TTeell .. :: 997711 224411 883388

EEss MMooll ii nnaarr

Pàgina 4

Concert de NadalCantem a l'escola.

Cada Nadal cantem una cançó diferent.Feim una festa pels pares i els alumnes.Sabina i Ainhoa 6èAAurora i Maria 6èB

El dia 20 de desembre de 2013 es vacelebrar es concert de nadal al Molinar pera les families.

Ho va organitzar na Catalina, professorade música i na Conxi. Havíem fet aquestacelebració perquè era el darrer dia del‛escola per a les vacances de Nadal i ensvolíem despatxar amb aquest concert. Elspares estaven molt nirviosos i no podien

esperar més, perquè volien veure comactuaven els seus fills i filles. Mentreesperaven, els professors posaven unescançons.Hi havia molta gent. Tot estava ple dedecoracions, alguns nins i nines petitshavien vingut amb els seus pares i mares.En Miquel Àngel Marín va presentar a tots:a na Catalina la professora de música, a naConxi la presidenta de l‛Amipa i alspresentadors que eren en Pau, na Martina,na Zoe i n'Álvaro, aquests alumnes eren desisè.Després de la celebració, na Conxi i altresprofessores venien coques a 1€.

Els nins varen cantar les següents cançons:1er torn3 anys: El nin4 anys: Sonen les campanes de neu.4 anys: Sonen les campanes.5 anys: Bon nadal.

Els de 1r varen cantar la cançó “El trineu”,varen portar una camiseta blanca, texans,una bufanda i un gorro vermell.Els de 2n varen cantar la cançó “SantJosep fa bugada”, varen portar unacamiseta vermella, texans i una bufandavermella.Els de 3r varen cantar “Sense tu (nadala)”varen portar una camiseta blanca, unstexans, una gorra i una bufanda.Els de 4t varen cantar la cançó “Quanarriba el nadal”, varen portar una camisetavermella, texans blaus i un gorro.Els de 5è varen cantar la cançó “Avui ésnadal”, varen portar una camiseta vermellai uns texans.Els de 6è vàrem cantar la cançó “Ara ésnadal i estic content”, les nines varen duruna camiseta vermella i els nins unacamiseta blanca, tots varen dur un gorrodel Pare Noël.Vàrem cantar al menjador damunt d‛unescenari. Els alumnes ajudàrem a prepararel menjador portant decoració feta de casai els professors ho varen penjar.Tots els alumnes de l‛escola varen estarmolt emocionats, varen haver d‛aprendre laseva cançó i assatjar-la molt per cantar-laals alumnes el dia 20 i també l‛endemà alspares i mares. Com cada any ens hopassàrem d‛allò més bé...Aquesta notícia ha estat molt importantper a nosaltres perquè els nins i ninesvaren cantar molt bé, els professors i lesprofessores ho varen organitzar tot a laperfecció i els pares i les mares els vaagradar moltíssim, aplaudien molt, quan elsalumnes acabaven de cantar. La música eramolt bonica i molt entretinguda. Esperemque us hagi agradat molt.

Notícies de l´escola

La festa deSant AntoniCelebram Sant Antoni amb un granfogueró.

Ainhoa Severa, Soraya Cruz,Sergio Molina i Marc Negre 5èAGener 2014La festa de Sant Antoni ha tingut moltd‛èxit entre tots els nins i nines de laescola des Molinar. Varem recaptar 300euros pel viatge d'estudis entre els nins desisé i els nins de cinquè venent pá, carn i

begudes. Tots els alumnes mos varempassar molt bé a sa fogata al pati delsgrans amb una aparició de Sant Antoni i eldimoni que es varen barellar i perseguir.Segurament tots els alumnes i pares varentornar a la seva casa molt plens i cansats,però és normal, després d‛aquest banquettothom tornaria cansat i ple.

FFEERRRREETTEERRIIAA EESSMMOOLLII NNAARR

Copia de llaves, droguería. . .

Carrer de Llucmajor, 75.

Tel. : 971 900400

Pàgina 5

El menjador estava ple fins a la bandera !!

Coca‐Cola fa unEROPalma Coca-Cola ha fet un ERO, queafectarà a 1.200 treballadors. Tancaran 4embotelladores a tota Espanya.Martina i Mabel 18-02-2014

Palma Coca-Cola ha proposat un ERO(Expedient de Regulació d‛Ofici) queafectarà 1.200 treballadors, a més, esplanteja tancar les plantes de Palma,Astúries, Alacant i Madrid. Es vol tancarl‛embotelladora de Cobega a Palma.Després dels tancaments anunciatsl'embotellador únic de Coca-Cola esquedarà amb plantes productives a LaCorunya, Bilbao, Barcelona, Màlaga, Sevilla,Santa Cruz de Tenerife i València. Des deldia 22 de gener de 2014, a Palma es varencomençar a fer vagues fins que elstreballadors de Palma Coca-Cola, amb el85% dels vots a favor, varen convocar unavaga indefinida a partir del dia 10 defebrer per evitar el tancament del‛embotelladora de Cobega. Aquesta vagaestà convocada només pels treballadors dePalma. L‛ERO que planteja l'empresa,afecta directament a 90 empleats a lesilles i de manera indirecta a 200. Dia 21 defebrer al matí, es va fer una protesta ambuna caravana pel centre de la capital de lesIlles Balears, i ha estat seguida per la granmajoria dels 150 treballadors. Dia18/02/2014 Coca-Cola va fer una reunió denegociació amb els representants delstreballadors que ofereix salvar eltancament dels magatzems, però eltancament de l‛embotelladora segueixendavant.Nosaltres pensam que ha estat un error eltancament de les embotelladores perquèmoltíssima gent és quedarà sense treball imoltes famílies es veuran perjudicades, inomés restabliran a 600 persones de1.200.

40è aniversari delGOB.El GOB (Grup d‛ornitologia Balear),compleix el seu 40è aniversari protegint iestudiant el medi ambient.Pau Ortiz i Jonatan Suárez 6è A

El GOB és un grup ecologista moltimportant ja que estudia i protegeix lesaus i a més impedeix l'eliminació delsespais naturals més emblemàtics deMallorca. Aquest grup es va crear el 1973.La transformació d‛'agrupació ornitològicaa entitat ecologista va ser una evolucióràpida i natural, davant el procés acceleratde destrucció del medi i l'amenaça a algunsdels espais naturals més emblemàtics deMallorca. Al cap de pocs anys, el GrupBalear d'Ornitologia i Defensa de laNatura s'estenia a les altres illes.Quaranta anys després, el GOB és un grupreferent en ornitologia, gestor de laprimera finca adquirida per subscripciópopular (La Trapa) i exemple de custòdiadel territori, paradigma en matèriad'educació ambiental, protecció d'espèciesi hàbitats, espais naturals, protecció delterritori i dels recursos naturals.L'entitat ha agraït la tasca incansable delsvoluntaris, professionals, socis,simpatitzants, col∙laboradors, donants imitjans de comunicació en aquestes quatredècades.El grup ecologista GOB va celebrar alTeatre Mar el 40è aniversari de la sevacreació. La directora del GOB es diu MikaNoguera i diu que "han estat 40 anys plensd'història, de batalles guanyades iperdudes, però sobretot d'esforç depersones que amb la seva il∙lusió, suport idedicació desinteressada han jugat un pesimportant en els esdeveniments que hancondicionat el medi natural de les Illes alllarg de quatre dècades”

Varem fer una entrevista a la portaveu delGOB, na Margalida Ramis, Llicenciada enfísica, portaveu de l'àrea de campanyes deterritori i recursos del GOB des de 2007.1. Quin any vas començar a col∙laborar ambel GOB? Quina va ser la teva motivació?- Això va ser pel 2007, perquè teniacompanys que hi col∙laboraven amb el GOB,bàsicament de voluntaris, gent que ens

donava un poquet del seu temps per adonar-nos una mà, i jo vaig entrar pertemes d‛energia. M‛interesaven lesenergies renovables, em preocupava elnostre sistema energètic i donava una màal GOB, però ara que pens, i si vos deim laveritat va ser des del 2001.2. Treballar al GOB va ser el teu primerofici?- No, va ser el quart, vaig acabar la carrerade física i vaig estar un any fent deprofessora, i més tard em varen donar untreball a Menorca que precisament erad‛energia. Després vaig anar a Mallorca afer el mateix ofici que a Menorca, Desprésvaig estar a una consultora ambiental i perúltim vaig entrar al GOB, fins ara.3. Feies les mateixes tasques que ara?-Sí, quan vaig entrar ja em varencontractar per fer de portaveu de lesàrees de campanyes de territori i això voldir, tot el que fa referència a l‛urbanisme ia recursos naturals.4. Què és el que més t‛agrada de treballaral GOB?- Fer feines amb voluntaris, perquè senseells això no funcionaria,i aquesta és la partmés bonica i sense aquestes persones, elGOB no seria igual.5. Actualment, quantes persones hitreballen activament?- Actualment, 7 treballadors.6. A les oficines del GOB, com us repartiules feines?- Tots fan una mica de tot, hi ha gent decampanyes com en Toni Muñoz, jo faig deportaveu i cerc contactes amb empreses,però després el dia a dia es reparteixenmolt les feines.7. Com va passar el GOB de ser unaassociació que estudiava les aus, aprotegir-les i salvar espais naturals deMallorca?- Quan varen començar, tot eren personesque els encantaven les aus, però varenveure que quan va arribar el turisme varencomençar a construir, sobretot en elsespais litorals. Començaven a amenaçar elsespais allà on vivien les aus que ellsobservaven, i s‛havien de dedicar també, aprotegir les aus a més d‛observar-les.8. Com era Mallorca fa molts anys? I comés ara?- Mallorca tenia el litoral molt conservat iara l‛interior s‛ha vist envaït per moltshabitatges i això és el que el GOB fa,intentar protegir-ho però encara faltamolt per a conservar.9. Durant els vostres 40 anys d‛existència,quins són els fets més importants?- Quan vàrem salvar Sa Dragonera; un grupde joves va anar a habitar Sa Dragoneraevitant que arribessin les grues i ho varenaconseguir i aquest és un moment adestacar.10. Com vàreu celebrar el vostre 40aniversari?- Doncs, l‛hauríem d‛haver celebrat unpoquet més. L‛any passat, a final d‛any peldesembre, vàrem fer un acte en el queconvidàrem els fundadors del GOB,aquests ornitòlegs que ja són grandets

Notícies localsPàgina 6

que tenen uns quants d‛anys. Pensau que jafa 40 anys, ens varen explicar com haviaestat aquest inici del GOB, va ser un inicimolt important i és molt bonica aquestapart, i ara encara, ens donen una mà iencara que siguin grans ens han ajudat atreure aquesta feina endavant. A més, ensvaren fer un regal, a la platja d‛Es Trenchavia apartaments il∙legals i els varendemolir, va ser un gran regal.11. Sobre el problema la prospecciósubmarina de petroli, ens podeu informarmés sobre el tema?- El tema es que hi ha uns senyors quetenen molt de poder que volen veure si enel Mediterrani hi ha petroli i per veure-hohan de fer una campanya sísmica, llancenones electromagnètiques als fons de la mar,ones sísmiques són com un cop molt fort derenou en els fons de la mar que els permetveure que hi ha davall ses capesgeològiques del subsol marí.12. Al Molinar faran una entrada al‛autopista, què opineu d‛això?-Aquesta entrada a l‛autopista és unaentrada molt polèmica perquè sembla serque fa anys la barriada del Molinardemanava poder entra-hi millor al‛autopista, i no haver d‛entrar des de laciutat però això podia afectar a la darreraàrea rural que té activitat primària, teniutractors, teniu la feina al camp i això és unvalor a conservar perquè cada vegada tenimmanco i sobretot, que cada vegada més, EsMolinar s‛està convertit més urbà, amb méscotxes i cases.13. A qui afecta les obres de lesFontanelles? Per què?- Ens afecta a tots, als que són de ciutats ials que no ho són, perquè bàsicamentaquest projecte acabarà amb la darrerazona humida de Palma. Una zona humida ésun espai on hi ha una biodiversitatespectacular, sobretot d‛ocells i de plantesque es donen en un espai amb una humitatmolt elevada, qualsevol obra que es facidamunt les Fontanelles, comprometràaquestes condicions i per tant afectarà a lavida que ara es dona. Molta gent desconeixla riquesa ambiental que té una zonahumida, però es cert que és la darrera quehi queda a la Platja de Palma i si ens lacarreguem per fer-hi un centre comercialquan ja n‛hi ha tants, tampoc no té gairesentit. Les obres ja han començat, però laplataforma que lluita per evitar aquestesobres, no ha aturat de fer feina, perquècreiem que encara es pot salvar i per aixòcontinua la lluita, per preservar i per donara conèixer els valors d‛aquesta zona i el queperdríem si realment això s‛acabaenterrant per un centre comercial.14. Trobeu que el Govern fa prou perprotegir la natura?- No, ens agradaria veure que fan molt més.De fet en aquesta legislatura no estammassa contents perquè encara que en eldiscurs diuen que si, que protegeixen lanatura i el medi ambient, en realitat fanlleis que compromet el futur d‛aquellsespais naturals que ens queden, han fetunes polítiques molt dures de retallar

recursos per conservar espais naturals japrotegits i per una altra banda llevenrestriccions per poder seguir construint enels espais que encara queden per construirque encara n‛hi ha, aleshores, amb això nofan cap gran favor a la natura, ni la posenen valor ni la tenen com a prioritat i això famal i ens sap greu el que fan els polítics.15. És molt important el suport de lapoblació, què podem fer la ciutadania perajudar-vos? I des de les escoles?-Conèixer el GOB, conèixer des de lesescoles quina és la nostra funció, i per aixòestam avui aquí, la societat té molt desuport, alguns ho fan pagant una quotaeconòmica que sosté les activitats del GOBi és molt important perquè d‛aquestamanera tenim independència i no estemreeixits per ningú, la població ens legitimales nostres activitats fent-nos suport.16. Aquí al Molinar, volen fer una ampliaciódel port. Què en pensau?- Bé, pensam que és una ampliació que nonecessita Es Molinar, perquè precisamentés molt grossa pel que és el barri delMolinar i perquè comprometria com es viuaquí, la capgiraria. Es club marítim d‛EsMolinar té barquetes de pescadors ambuna tradició que va néixer arran de la pescai per tant, té una activitat molt important isostenible, també el port va adreçat alsal∙lots per conèixer la mar i aprendre comes navega. Per tant, un projecte queplanteja dur gran vaixells de gent molt ricai venguin a ocupar aquest espai, requeririaque el barri s‛adaptés a aquestesdimensions, i nosaltres no volem que elMolinar canviï i perdi la seva manera deviure i la seva singularitat, s‛ha d‛aprendrea valorar, i el port del Molinar té molt devalor.

Una nova ràdio:Ona MediterràniaNeix una nova ràdio en català a MallorcaAna, José Joaquín i Paula 6èA 21/1/2014

Ona Mediterrània és una ràdio que neix el7 de gener de 2014 amb l'objectiu d'omplirel buit radiofònic en català a les IllesBalears després dels tancaments de SomRàdio (2003) i Ona Mallorca (2012). AMallorca es pot escoltar al 98.0 de l'FM iper internet. L'actual director de lacadena és Tomeu Martí i Florit.Na Glòria Franquet és una de les seveslocutores, va néixer el 6 de març de 1979.Va estudiar al col∙legi Lluís Vives. Té eltítol de monitor de temps lliure. Té unprograma propi a Ona Mediterrània que esdiu l‛Ou Blau, fa una activitat extraescolarde “ràdio a l'aula” a quatre escoles: ÀgoraPortals, Mata de Jonc, Lluís Vives i AulaBalear.Ens varem posar en contacte amb naMarina Caubet, directora de l'informatiudel migdia, qui ens va contestar moltràpidament i ens facilità contactar amb naGlòria Franquet. Una vegada vàremcontactar amb na Glòria, es va mostrarentusiasmada amb la idea ja que ella fa unprograma infantil a la ràdio, “l‛ou blau”.Va acceptar tot d‛una venir a la nostraràdio per a fer-li una petita entrevista.Què és el que més t‛agrada de treballaramb nens?Doncs que sou una caixa de sorpreses, quesou espontanis, que m‛agrada escoltar-vostotes les opinions que teniu de tot allò quepassa, m‛agrada escoltar-vos i quem'expliqueu coses. Això és el que mésm‛agrada dels nins.Sabem que has presentat el programa‛L‛aguait‛, et va agradar l'experiència?Mirau l‛aguait era un programa d‛ecologiade medi ambient, però això era televisió noràdio, la televisió fou una experiència moltxula, ja que cada dia anàvem per lamuntanya, per la mar o per exteriorssempre estava pel món gravant o sigui queaixò està molt bé, també és molt agradableestar cada dia a un lloc diferent,

Notícies localsPàgina 7

és molt xulo.També sabem que col∙labores en la revistaNamaste, des de quan ho fas?Sí, a la revista Namaste, n‛Albert Fraile, ésamic meu, és periodista i bé, de tant entant, em demana que li faci algun escrit oqualque article d‛opinió, o d‛alguna cosa quehe viscut… però és molt de tant en tant.Col∙laborar m‛agrada.- L‛ou blau, és el teu primer programa deràdio?No, no es el meu primer programa de ràdio,però si és el meu primer programa de ràdioque dirigeix, és a dir, que jo estic allàpresentant, dic com s‛han de fer les coses itot això, abans havia estat en altres com acol∙laboradora, com per exemple a unprograma magazine, l‛ou blau l‛he creat jo iés el meu programa.- Tens alguna anècdota que t‛hagi passat enqualque programa de ràdio?Sí, no es fàcil entrevistar a la gent, avegades et trobes a gent un poc seriosa, ino saps per què; una vegada vaigentrevistar a un home que era fotògraf iduia un bigoti molt gran, i jo, al principi del‛entrevista em volia fer la simpàtica o nosé, i vaig començar l‛entrevista dient ”Aixòera un home que es deia tal i aquest homesempre va lligat a un bigoti” I aquell homees va posar vermell i es va enfadar, però alfinal ens vàrem fer amics. Però va costar.Fas el programa tu tota sola o amb ajuda?Tota soleta però amb ajuda evidentment, elprograma de L‛Ou Blau el faig amb els nensque venen, amb el nins que jo convid cadadissabte que solen ser 4 perquè tenim 5micros un per a mi i quatre pels nens idesprés hi ha un altre nin o dos que si elsagrada la part tècnica, es van al darreraamb els tècnics així que sola no estic mai.- Com vàreu tenir la idea de fer l‛activitatde “ràdio a l‛aula”?L‛activitat de ”ràdio a l‛aula” és un poquetcom el que fa en Tomeu amb vosaltres, éspensar que vosaltres vos pot anar molt bépoder parlar davant un micro, poder parlardavant la gent, saber expressar les vostresidees, ordenar un poc el que hem de dir,com vosaltres, ara na Paula diu això, ara enJosé això altre, ara n‛Ana això... Idò aixòés l‛interessant- Quan és va començar a fer aquestaactivitat?Per setembre ràdio a l‛aula i el programa del‛ou blau l‛hem començat ara per gener,després de festes de Nadal.- Tota l'activitat de “ràdio a l‛aula” és encatalà o en altres llengües?Depèn de l‛escola on vagi, vaig a escolesque parlen català, castellà, anglès i n‛hi had‛altres que només parlen català.

- De què parlau?A ràdio a l‛aula de moltíssimes coses,sobretot d‛allò que passa a la comunitatescolar, per exemple com vosaltres, queparleu un poc del que feis al diari tot allòque ha passat en tres mesos, llavorsxerram d‛això. Però en el programa de L‛OuBlau parlam d'actualitat, de llibres, demúsica… I fins i tot hi ha una mini secció delletrejar paraules.- Quina programació té?A L‛Ou Blau, com que cada dissabte venennens de diferents escoles, per exemple elsprimers minuts parlam d'actualitat. Miral‛altre dia parlàvem de que l‛InfantaCristina venia a declarar aquí a Mallorca i lafamosa rampa fins i tot hi havia una nensque deia “Jo no m'entero gaire però lameva padrina diu que aquesta Princesa harobat ” També l‛altre dia parlaven que aEivissa volen fer aquells forats per cercarpetroli. Mira quina programació tenim,actualitat, també parlem de llibres,elegeixen un tema musical i diuen perquè hohan escollit. I després lletrejam paraules.- Qui és el director?Jo mateixa per primera vegada socdirectora del que m‛agrada fer.- A qui va dirigida?El programa de L‛Ou Blau va dirigit als nins,però evidentment el nins i ninesarrosseguen a els pares, mares, oncle, avis,amics….Els treballadors fan feina gratis o cobren?Mirau en aquests moments OnaMediterrània ha decidit que tots eltreballadors que estem fent feina nocobren ni un duro. Vosaltres vos agradariafer feina sense cobrar? No gaire, no? Peròsi creis en un projecte o en alguna cosamolt convençuts, vos seria igual el doblers,idò això és el que ens passa, ara per ara notreballam pels doblers sinó perquè ensagrada.-Quants de programes duis? Pensau queserà un programa que durarà molt?Sí, estic seguríssima, perquè té molt d'éxiti no us ho podeu imaginar quants de nins ipares ja han respost, duim un mes i unpoquet més, duim 5 programes i estammolt contents perquè després tots aquestsprogrames es pengen a internet, i sabeuque hi ha números de descàrrega? Perexemple s'han descarregat tantes vegades.Doncs el programa L‛Ou Blau de tota laprogramació d‛Ona Mediterrània és elsegon programa més descarregat. Podemestar ben contents.- Com anau d‛audiència?Jo crec que bastant bé, per això que vosdic que s‛ha descarregat moltes vegades iel que dèiem abans, que si et poses davant

d‛un micro i els teus pares, el teu germàsaben que estàs a la ràdio, tot això ésaudiència.Si voleu escoltar un bon programa de ràdioamb la Gloria Franquet, ja sabeu que podeutrobar-la a l‛ou Blau cada dissabte de 12 a13h al 98.0 FM.Podeu escoltar l‛entrevista a:http://radiomolinar.blogspot.com.es/

Notícies localsPàgina 8

Notícies nacionalsImputació de laInfanta Cristina

El jutge Castro imputa a la Infanta perblanqueig de doblers.Ana, Juan, J.Joaquin i Paula 6éA

17/1/2014Cristina de Borbó i Grècia (Madrid, 1965)és la tercera filla dels reis d'Espanya,Infanta d'Espanya, amb tractamentd'altesa reial. Des de 1997 és duquessa dePalma de Mallorca. Casada amb l'exjugadord'handbol Iñaki Urdangarin, amb el qual hatingut quatre fills, ocupa el setè lloc en lalínia de successió a la Corona. La imputaciódel seu marit en el cas Nóos ha posat almatrimoni Urdangarin-Borbó i a la CasaReial a la picota.El jutge José Castro va fer declarar a lainfanta Cristina el 8 de febrer a les 10:00del matí. Va arribar a les 9.46hacompanyada pel seu advocat, Miguel Roca iva abandonar el jutjat sobre les 18.10h. Elsadvocats de Cristina de Borbó varendecidir que "l'opció més intel∙ligent" era norecórrer l'acte d'imputació i comparèixercom més aviat millor davant el magistrat,així com traslladar a la Casa del Rei laconveniència d'assistir al procés en silenci ievitar tot pronunciament per no "sulfurar"l'opinió pública.

La Infanta Cristina va respondre al jutgeJosé Castro, en la seva compareixença comimputada amb un total de 579 evasives.Les frases més destacades de la Infantadavant el Jutge Castro varen ser: 412 'nosé', 82 'no ho recordo', 58 'ho desconec' i7 'no em consta'. Les preguntes varen sersobre el seu paper al capdavant de lasocietat de la qual és copropietària alcostat del seu marit, Iñaki Urdangarin, talcom consta a la seva declaració. No obstantaixò, en les seves sis hores de declaracióva haver-hi moments en els quals va entrara contestar amb més profunditat.El fiscal Horrach, en un principi, es vanegar a imputar a la infanta però en canviel Jutge Castro sí ho va voler fer. Per això,i davant de tots els comentaris que hasuscitat aquest fet, el jutge consideraria"atípic" que el fiscal anticorrupció PedroHorrach hagués participat en el disseny del'estratègia de defensa de la infantaCristina, imputada en el 'cas Nóos', com diula revista 'Interviú'. Horrach ha negat serautor de l'informe que difon la revista.De moment, el jutge Castro manté laimputació de la infanta Cristina, després dela seva declaració del 8 de febrer. Almagistrat no el van convèncer lesexplicacions de la filla del Rei que varespondre amb evasives. Tampoc va quedarsatisfet amb les explicacions delsinspectors d'Hisenda que van exonerar lainfanta de les responsabilitats delsdelictes fiscals comesos per Aizoon, lasocietat que comparteix amb el seu marit

al 50% i que forma part de l'entramatNóos.

Notícies internacionalsMort de MandelaL‛home que va lluitar contra la injustíciaracial ha mort.

Nico Romero i Lubna Amar 6è A 23-1-2014Mandela va néixer a Sud-Àfrica el dia 18de juliol del 1918 i va morir el 5 dedesembre del 2013. Des del seu naixementa Qunu, va ser instruït per ser cap de latribu "Tembu", primer pel seu pare i méstard pel seu oncle. Amb un matrimoni jaconcertat i un futur com a "Rei", Mandelava fugir. Se'n va anar a Johannesburg perestudiar Dret, i va sobreviure treballantcom a guarda de seguretat. A laUniversitat de Fort Hare va iniciar labatalla que marcaria la seva vida i la detants altres: la lluita contra l'opressió de lapoblació negra de Sud-àfrica.Va ser un polític que va liderar elsmoviments contra l‛apartheid. L‛apartheidva ser una dictadura establida el 1948 quedividia la població en grups racials: blancs inegres, millorava la qualitat de vida delsblancs, i els negres patien just el contrari.També hi havia zones residencialssagrades, que per culpa de l‛apartheid, lagent que vivia allà va ser desposseïtd‛aquella ciutadania i es varen enviar a 10comunitats autònomes diferents.

Nelson Mandela es va fer un líder de l‛anti-apartheid, per això i perquè els blancs escreien que anava contra ells, el varen enviara la presó 27 anys. Va sortir de la presó iva seguir lluitant pels drets. Després,d'una llarga lluita va presidir el 1994 elprimer govern que posava fi al règimracista i va guanyar el premi Nobel de laPau. Mandela es va retirar de la vidapública el 2004. També és conegut per lesseves frases glorioses com per exemple:-Els doblers no fan l‛èxit, la llibertat hofarà.-La millor glòria en la vida no consisteix encaure, si no en cada vegada que hem caiguti ens hem aixecat.Amb 95 anys, es va dormir i no es vadespertar, havia mort després d'unprolongat procés degeneratiu, que el vamantenir hospitalitzat des del passat mesde juny. Mandela va contraure una infecciópulmonar durant els anys que va estarempresonat a Robben Island, que vacondicionar la seva salut durant la resta dela seva vida. Mandela va ser enterrat,després d'un breu sermó, al costat de latomba del bisbe Siwa. Després de conèixerla seva mort, centenars de sud-africansvaren acudir fins a la residència deMandela a Houghton.

Pàgina 9

El canvi climàticA la Terra hi ha un efecte hivernacle icanvis climàtics causats per la natura i lesactivitats dels éssers humans.

Jorge i Alexis 6èB 20/2/2014El canvi climàtic és una modificació delclima causada per l‛augment de lesemissions antròpiques de gasos amb efectehivernacle. A la Terra es produeixendiversos canvis i sobre tot els paràmetresclimàtics: temperatura, precipitacions,vents, nuvolositat… Aquests canvis sóndeguts a causes naturals i en els últimssegles, també a l‛impacte causat per lesactivitats humanes. Un dels factorsnaturals més importants és la latitud, quecondiciona la insolació que rep un punt de lasuperfície terrestre.El principal gas que causa el canvi climàticés el vapor d‛aigua, però darrerament hanaugmentat gasos com el diòxid de carboni,emès per la crema de combustibles fòssils,com el petroli, el carbó o el gas natural.La gran contaminació de gasos al‛atmosfera està creant una capa queimpedeix que el calor s‛escapi un cop harebotat a la terra. Això causa unescalfament del planeta que provocal‛efecte hivernacle.L‛efecte hivernacle és un fenomen natural

que permet que la Terra tingui unatemperatura idònia per a la vida.A l‛atmosfera hi ha una sèrie de gasos, comel CO2 el vapor d‛aigua principalment, queabsorbeixen i retenen la radiació solar.La temperatura de la Terra és perfectaper a la vida. Ni massa freda, com a Mart,ni massa calenta com a Venus. Gràcies aaquestes condicions la vida s'estén per totel nostre planeta.En els últims 40 anys s‛ha comprovat que latemperatura mitjana del planeta haaugmentat 0,6ºC i la comunitat científicas‛ha mobilitzat per esbrinar-ne les causesPer no contaminar la salut del nostreplaneta podem fer moltes coses com:Estalviar aigua, estalviar llum…També si tots els espanyols reciclassin elpaper dels diaris de diumenge, se salvarien500.000 arbres cada setmana. Si en cadacotxe d'aquest país viatgés un passatger

més cap a la feina, s'estalviarien 2.700.000litres de combustible i s‛expulsarien al'atmosfera gairebé sis milions menys dequilos de gasos d'efecte hivernacle cadadia.Aquí us deixem amb unes pàgines web queparlen del canvi climàtic i de l'efectehivernacle:http://www.xtec.cat/iesolivera/webalum/alumnes/http://www.slideshare.net/immav/el-canvi-climtichttp://www.ersilia.org/canvi_climatic/que_es_el_canvi_climatic.hthttp://www.arbolesymedioambiente.es/50.html

Articles d´investigació

The interactivegroups in English3r A

This year we do interactive groups inEnglish.We divide the class in small groups and weplay games ( actions), we learn the verb tobe, the parts of the face, makingsentences, etc. We like a lot interactivegroups in English!!

Learning projectDolphins

4t B1. Dolphins can stay under water up to 1hour.2. Dolphins communicate using sound,whistles and corporal contact.3. Dolphins length averages 1,2 to 9,5meters.4. Dolphins weight averages 40k to 11tones.5. They can dive to a depth of 152 meters.6.They have a small hole just behind theeye.7. They eat a variety of fish and squids.8.They extract the water from their prey.

Megalodon4t A

English corner

It existed during the Cenozoic period.Speed when swimmig 40 kilometers perhourIt´s got 273 teethIt ate 900-1150 Kilos every dayLenght from 16 up to 20 meters.They rite their preyIt could live up to 100 years

Pàgina 10

Fem maquetesdels aparells delcos humàTots els nins i nines de 6è fem unesmaquetes dels aparells del cos humà.

Álvaro, Laura i Bruce 6èB12/2/14

Els alumnes de 6è de l‛escola hem dissenyatunes maquetes. La idea va sorgir perqueara, a medi treballarem tres o quatretemes dels aparells del cos i vàrem pensarque podríem elaborar unes maquetes al‛àrea de plàstica amb la finalitat deconèixer millor el funcionament dels òrgansdels aparells del cos humà.Els nins de 6è B les vàrem començar el

dimecres 15 i els nins de 6èA el dimarts 14.6è B les treballem els dimecres i 6èA lestreballen els dimarts. Fem les maquetesamb material reutilitzat com: fil, cartró,esponges, canyetes…

Quan estiguin acabades farem unaexposició (una exposició és quan expliquemuna feina que hem fet a classe per grups).

Els grups són de 5 o 6 persones i lestreballem durant el temps de plàstica omedi.Els de 6è A les fan durant 1 hora setmanali els de 6è B 2 hores cada 2 setmanes.Fem els aparells: circulatori, digestiu,respiratori i l‛excretor.Mirem imatges per l‛ordinador i lescopiem a mà en un full gegant, les cosesmés importants les fem amb relleu (elsrelleus els fem sempre que es pugui ambmaterial reciclat)Si voleu aprendre a fer maquetes podeuvisitar aquest enllaç.http://comohacermaquetas.blogspot.com.es/2013/06/como-hacer-maqueta-sistema-digestivo.html

Esperem que us agradi tant com anosaltres fer les maquetes.

Treballs d´aulaPàgina 11

Poció per fer‐se fortNúria Nasrad 4tB

INGREDIENTSUna olla plena d'aigua salada de mar.Tres mosques vives.Una rata morta.Pell de balena.Una llengua de granota.Uns caragols sense closca.ELABORACIÓPrimer agafam una olla plena d'aigua de lamar i la deixam bullir una hora. Agafam 3mosques vives i els tallam les ales. A la ratamorta, li has de llevarla pell, triturar-la i deixar-la reposar.Agafam un tros de pell de balena i el tallama quadradets. La llengua de granota ha detenir grans i als caragols sense closca elshem de tallar els ulls. Ho mesclam tot benmesclat i ja està.

DOSIFICACIÓEspera 1 hora a que s'encalentesqui,després agafa una cullera gran i vesbevent, te farà efecte tot d'una i duraràtota la vida.

ADVERTENCIASi t'ho beus molt ràpid pot ser que agafisel xarampió!!!

Recepta per convertir∙se en untrollMoreysi Santana 4tBINGREDIENTSBava de caragol.Ulls de mussol.Pixum de bou.Vuit pels de moix.Intestí de serp.Tres potes d´escarabat.ELABORACIÓFregam la bava de caragol per tot el nostrecos.Posam els ulls de mussol durant tres diesen remull dins el pixum de bou, i ens hobevem.Els vuit pels de moix ens els posam a lesaixelles.L´intestí de serp ens el menjam.I les tres potes d´escarabat les ficam dinsel nas.

DOSIFICACIÓHem d´estar amb els vuit pels de moix iamb les tres potes d´escarabat quatre nitsi quan despertem serem un trol.

ADVERTÈNCIAAquesta recepta és per a majors de deuanys.

A 1rB aquest trimestre hem triat estudiarCom són les escoles del món?Però clar, primer hem de saber com és elmón, els països, les banderes..Hem començat a estudiar les escoles delJapó. I hem averiguat moltes coses.- Al Japó van vestis amb uniforme- Al Japó no tenen pati, però l´esplai el fana les aules o als passadisos- Al Japó els alumnes fan net les aules- Quan arriben a l´escola es posen unessabates que es diuen xineles- Abans també anàven els dissabtes a ferclasse

Receptes màgiques4tB Les escoles delmón 1rB

ES BON BROUCafetería, churrería, bar de

tapes. . .Davant l 'escola del Molinar

Tel. : 971 91 7001

Treballs d´aulaEscrivim invitacions4tA

Vinyeta gràfica

Telf. : 663 031 255 / 971 1 01 971

Ctra Llucmajor, 48b. El Molinar

fruteriamasfresco@hotmail .comTelf. 971 2401 21 Fax. 971 246 540

Carrer Llucmajor, 63 - 65Palma de Mallorca - El Molinar

Pàgina 12

Cristiano Ronaldopilota d’orMarc, Jose C. i Ramon 6èB 28-1-14Cristiano Ronaldo va guanyar la sevasegona pilota d‛or.

En Ronaldo va començar a jugar al clubAdorinha, on feia feina el seu pare. Quanva complir els 10 anys el C.D. Nacional el vafitxar. En 2001 va realitzar una prova perjugar a Sporting de Lisboa, finalment vadeixar el Nacional i es va incorporar al‛Sporting de Portugal.Va debutar en el primer equip l‛octubre de2001 quan sols tenia 17 anys. L‛estiu del2003 l‛Sporting de Lisboa va jugar unamistós amb el Manchester United, enaquell partit va destacar en Cristiano queva sorprendre l‛entrenador del ManchesterUnited. L‛entrenador va aconseguir el seutraspàs.Al Manchester United va aconseguir unagran forma física. El 2008 va guanyar laseva primera pilota d‛or, el 2009 elManchester United va acceptar l‛ofertadel Madrid de 93 milions d‛euros. El 6 dejuliol va ser presentat al Madrid davant80.000 persones.En el Madrid ha aconseguit el seu millornivell. Aquest 2014 ha guanyat la sevasegona pilota d‛or a Sant Petersburgo. Vaser una votació molt igualada.La temporada 2012/2013 va ficar 64 gols.En la seva carrera ha guanyat:Amb l‛esporting de Lisboa: 1 lligaPortuguesa (2002)Amb el Manchester United: 1 FA cup, 2Copes de lliga anglesa 2005/6 i 2008/9,Premier league 2006/7, 2007/8 i 2008/9,Community Shield 2007/8, 2008/9,Champions League 2007/8 i campionats delmón de clubs 2008/9Amb el Madrid: Lliga BBVA 2011/12, copadel Rei 2010/11 i una Super Copa d‛Espanyael 2012/13.El seu palmarés individual és: 3 Pilotes deplata, 2n millor jugador, jugador de l‛any, 2Pilotes d‛or, Player of the year, PremiFIFA Puskas, trofeu pichichi.Creim que en Cristiano s‛ha merescutaquesta pilota d‛or aquest any 2013 pelsseus gols i la seva aportació amb el Madridi la selecció portuguesa que s‛ha classificatpel proper mundial gràcies a ell.

IES AntoniMaura, el vostrefutur institut?Claudia Negre i Andrea Haro 2n ESO A-B

04-03-2014Després de quasi dos anys unes alumnes delMolinar encara no han oblidat l'escola. Aixíque vos han fet un article perquè sapigueuun poc més d‛aquest institut.Quan vam començar l‛institut pensàvem queho passaríem malament perquè tot serianou. Però desprès de dos anys, tots els del‛escola del Molinar estem molt benintegrats. Hi ha molta més gent que al‛escola, molts d‛amics i nous professors. Al‛institut el pati es igual que a l‛escola,només hi canvia una petita cosa. Que al‛institut hi ha dos patis, un de vint minuts il‛altre un poc més curt, de quinze minuts.L'ESO es una etapa de l'educació un pocmés complicada, però ens ho passam moltbé. Primer es un poc més fàcil, però segonja es complica.

Tenim uns professors molts bons idivertits; per exemple, aquest any elprofessor de socials ha fet un bloc(edatmaurana.blogspot.com) amb resumsdels temes i una fulla amb possibles cosesque sortiran a l'examen. Encara que pot serque, a segon no vos toqui el mateixprofessor, però no passa res.No se si sabíeu quel‛any passat al Maura,no vàrem celebrar capfesta. En canvi aquestany, només amb el queduim de curs ens hohem passat molt bé. Eldia de Sant Antoni, esva fer una festa moltgran. Van venir unsdimonis, i tu t‛haviesde posar a sota ibotar, també a benefici del viatged‛estudis es va fer una torrada i si voliescompraves la carn.Els alumnes de segon de l‛ESO anirem deviatge d‛estudis a Barcelona i peraconseguir doblers venem coques, igual queho feiem a l‛escola. Hi anirem amb vaixell.

Estarem fora de Mallorca del 6 al 9 demaig, tres nits i quatre dies. Anirem aPortAventura.I si tenim temps, visitarem La SagradaFamília.Una de les dues coses que si que es va ferl‛any passat, és el concurs d‛ECOAULA.Aquestconcursconsisteix enque totes lesclasses han detenir la sevaaula ben neta iordenada, i quila té millor,guanya ! I lasegona cosason lesOlimpíades delMaura, que tot l‛institut, menys els debatxiller, anam al velòdrom i allà es fan unspetits jocs esportius.Si voleu visitar la pàgina del Maura nomésheu de posar a Goolge iesantonimaura.netVos animam a que vengueu al Maura !

Educació

El conte delsconvidatsEquip de Suport

Hi havia una vegada un nin anomenat Xavierque havia de celebrar el seu aniversari. Eldia abans, els pares varen preparar elberenar per als seus amics. Quan acabavende preparar-ho se‛n varen adonar que und‛ells no podia menjar segons quins tipusd'aliments. Havia de tenir molta cura delque menjava i res del que hihavia per berenar li aniria bé.D'aquesta manera els paresd‛en Xavier el varen telefonartot d‛una explicant el quepassava i que sentint-ho moltno podria anar al berenar.Una setmana després na Maria ,amiga d'en Xavier, també vacelebrar el seu aniversari iconvidà als seus amics. El diaabans, els pares varen prepararel berenar per als seus amics.Quan acabaven de preparar-ho se‛n varen adonar que und‛ells no podia menjar segonsquins tipus d'aliments. Havia de tenir moltacura del que menjava i res del que hi haviaper berenar li aniria bé. Els pares de naMaria el varen telefonar tot d‛una i lidemanaren si encara tenia el mateixproblema i per dir-li que no se preocupàsperquè li farien un menjar especial per aell, un arròs bollit i un peix a la planxa.Un temps després na Mercè es va trobar

amb la mateixa situació. Quan els seuspares ja ho tenien quasi tot preparat, sen‛adonaren que en Pep haviade seguir una dieta molt estricta. Tot d‛unas‛adaptaren a la nova situació i varenmodificar tot el menú. Seleccionaren algunsdels aliments que ell podia menjar, varenretocar el pastís i en comptes de fruitaconfitada li varen posar fruita natural. Laresta del menjar el varen congelar per unaaltra ocasió. Arribat el moment delberenar, tots junts varen menjar feliçosdels mateixos plats que els pares de naMercè havien preparat.

Amb aquesta història volem explicar que ala nostra escola actuam com la tercerafamilia. Ens adaptam a les necessitats decada alumne dins el grup classe. Respectamels diferents ritmes de feina. Donam unaresposta educativa el més ample possibleque permeti la participació de cadascúsegons les seves característiques i

capacitats.I per aconseguir tot això, què feim al'escola?Tenint en compte la diversitat delsalumnes del nostre centre, el suport tésentit si es fa dins l'aula, on tots elsalumnes es beneficien.D'aquesta manera afavorim “la màxima dela inclusió de les tres P”: PRESÈNCIA,PARTICIPACIÓ I PROGRÈS. L'alumne had'estar present amb el seu grup dins laclasse perquè pugui participar de la vida del'aula i pugui progressar en funció de lesseves capacitats.Seguint aquesta línea, el nostre centre téuna metodologia més oberta ons'organitzen: grups interactius, padrinslectors, grups cooperatius, projectes,ambients, projecte de ràdio i diari... totesaquestes fomenten l'aprenentatge mésautònom de l'alumne i permeten laparticipació de tots. És a dir, en el centredel Molinar tots i totes tenen cabuda.

EducacióPàgina 13

Adéu, AntòniaFont!El dia 27 de desembre Antònia Font faanunciar la seva dissolució.Aida, Sebas, Marc, Pepe i Erika 6è A,23/1/2014Antònia Font és un grup format el 1997 aMallorca, la seva música es caracteritzaper les cançons amb lletres fantàstiques.Temes habituals en la seva música sónl'espai, l'astronomia, astronàutica, larobòtica, el mar ... Després de setze anysde carrera musical, el 27 de novembre de2013, anuncià la seva dissolució. Hanconfirmat que estan satisfets amb la feinafeta i conscients del seu llegat i tambéexpliquen que "ha arribat el moment deposar punt i final a la seva trajectòria iconcentrar-se en projectes personals nonecessàriament relacionats amb la música".Varen fer els darrers concerts aldesembre del 2013.Joan Miquel Oliver continuarà aprofundintla producció musical i la literatura.

Entrevista a JoanMiquel OliverRipollJoan Oliver López, Nicolás Pascual Lazdovska iÓscar Aparicio Pérez, 5èB, 15/01/2014El dia 28 de novembre de 2013 el grup demúsica, Antonia Font, anuncià la sevaseparació, després de 17 anys de carreramusical. El grup ha estat conegut per granpart de Espanya, Catalunya i a les IllesBalears.Ara farem unes preguntes a Joan MiquelOliver Ripoll, el guitarrista i compositor delgrup.PERIODISTES: Trobes què va ser bonaidea separar-vos? Per què?JOAN MIQUEL: Sí, perquè cada membredel grups pot dedicar-se als seus projectespersonals.P: Va haber algun tipus de problema en laseparació del grup? Quin?J.M.: Sí, un sector del public s‛ho vaprendre malament.P: N‛hi ha alguna possibilitat que torneu ajuntar-vos? Quina?J.M: És molt poc probable.P: Estau en contacte els uns amb elsaltres?J.M: No massa, i només amb alguns.P.:Quin creus que va ser el millor disc delgrup?J.M: “Taxi” i “Voste és Aquí”.P: Què fareu després de la separació delgrup?J.M.: Diverses activitats: dansa, teatre,literatura, jardineria, pesca, ciclisme imúsica, per descomptat.P: Creus que el grup podria haver seguitmés temps?J.M: Sí, molt més. Ha estat una decisiópersonal.

Notícia i entrevista a ....Pàgina 14

Joan Olivercontinuaràaprofundint laproducciómusical i laliteratura

Carrer Viver, 4b. 1 r dreta(El Molinar)

Telf. 871 943579 / 63701 9345

N’Itxaso ésl’alumna del mesDani i Abdullah (6-03-2014)

L‛alumna del mes és n‛Itxaso, elegida comsempre després de que tota l‛escola fes lesvotacions.N‛Itxaso Hierro Garcia viu a Palma, vanéixer a Sant Sebastià el 6 de març de2002, el seu tutor és en Josep, practica elbàsquet, al club Bàsquet Molinar, a lescategories de mini i infantil. Li agrada elbàsquet perquè és divertit. En el seutemps lliure li agrada estar amb els amics,jugar a bàsquet, estar amb la família, quanfa bon temps li agrada anar a la platja…Li agrada aquesta escola perquè hi hamolts bons professors i amics. Fa 7 anys imig que està en aquesta escola, gaudintdels bons moments que passa amb amics iamb els professors.Els seus pares nomen Teresa i Oscar, no téni germans ni germanes. Al pati juga ambels seus amics a bàsquet, a la rajola…L‛àrea preferida de n‛Itxaso és educaciófísica, els seus professors favorits són enJosep Cañellas, na Marta Miralles i naMaria Rosa.Li encanta dibuixar i pintar. És bonaestudiant i quasi sempre treu bones notes.Sempre està alegre i és molt simpàtica,amable, ajuda molt als companys i és unacompanya fantàstica.

SortidesPàgina 15Visita al Diari deMallorcaEls nins de 5è van de excursió.Marcos Tous, 5èB, 26/11/2013

El dia 26 de novembre els nins de 5èBvarem anar a visitar el Diari de Mallorca. Laresta dels cursos del 3r cicle ja havienanat durant aquest mes.Hem arribat al diari de Mallorca per sabercom es fan els diaris. El primer que ens hanensenyat es la redacció. La sala era moltgran amb molts d´ordinadors i hi havia unapersona fent l´edició digital. Els altresperiodistes arriben l´horabaixa perquè pelmatís urten al carrer a cercar notícies.Després hem passat per la sala demaquetació que és on es retoquen les fotosi el format del diari. També, a la mateixasala, hi havia una persona fent els anuncisde publicitat.Després hem passat per la sala de màquineson es fa la part final del diari: la impressió.Una curiositat, ens han explicat que cada

una o dues setmanes duen en vaixell quatretoneladas de paper per fer el diari. I aixíva acabar la visita al Diari de Mallorca.

Excursió al Mercatde l’OlivarEls alumnes del 3r cicle de l‛escola del CeipEs Molinar varen visitar el Mercat del‛Olivar.Aida, Sebas i Marc 6è A, 23/1/2014El dia 16 de gener del 2014 els alumnes de6è A de l‛escola del Ceip Es Molinarvisitàrem el Mercat de l‛Olivar.

Vàrem sortir a les 9:15, anàrem ambautobús de l‛EMT, baixàrem a la parada delCorte Inglés i després anàrem caminantfins al Mercat de l‛Olivar. Després va veniruna dona que nomia Marga i ens va explicarunes quantes coses del mercat.Primer ens va dur a veure la carn, desprésla fruita i verdura i vàrem veure ravenets,raïms, mandarines, cogombres, amanides,cebes, pastanagues negres, coliflor, etc.Després, na Marga ens va mostrar un gallsencer, després vàrem veure sobrassada

que estaven penjades perquè s‛assecassin,després en Pau, un nin de la classe de 6è A,li va demanar a una venedora que d‛on surtel fuet i li va respondre que surt del porc ique fan carn picada i la deixen ques‛assequin, finalment, vàrem veure peixos:cap roig, roca, jonquillo, llenguado, rafel,salmó que ve de Noruega, emperador queve de Mallorca, rap, llagostí que ve delCanadà, llamàntols de Galícia, bou de mar,mussola, lluç i gatons. Després na Margaens va dur a una sala i se'n va anar a cercarfruita: peres, alguns envaren menjar i altres no,després ens va dur panetsde formatge i tomàtigafregada.Ens va dir que feien unconcurs de dibuix delMercat de l‛Olivar i unconcurs de diapositivesque consisteix a dir comseria una dieta sana.Intentarem participar aveure si guanyam!

Mabel i Martina 18-02-2014Na Mercè Bardón ha estat triada per ungran nombre dels alumnes i professors del‛escola com a professora del mes.

Na Mercè Bardon, mestre de la classe de1rB, ha guanyat amb 40 vots.Li hem fet un parell de preguntes i ens hadonat les següents respostes que ensserviran per conèixer-la una mica més...-D‛on ets?Sóc de Palma de Mallorca.-Quin any vas néixer?Vaig néixer l‛any 1980.-Quan eres jove, pensaves en serprofessora?Si, quan era jove pensava en serprofessora.-Per què vas escollir aquesta professió?Perque m‛agraden molt els/les nins/es.

-Quants d‛anys fa que treballes en aquestaescola?Fa 4 anys que treball al Ceip Es Molinar.-Has treballat a altres escoles? Quines?Sí, he treballat a 6 escoles més; CPA(Ibiza), El Toro (Menorca), La Graduada(Mallorca), La Salle (Mallorca), Montision(Mallorca) i al Públic de Pràctiques(Mallorca)-Què és el que més t‛agrada del teutreball?

El que més m‛agrada del meu treball és queem ric molt amb tots els nins de la classe iels companys de treball.-Què és el que menys t‛agrada del teutreball?

El que menys m‛agrada, és veure que nopuc ajudar a tots els nins/es.- T‛ha sorprés ser professora del mes?Si. La veritat és que m‛ha sorprés bastant.- Quin llibre t‛agrada més?El llibre que m‛agrada més és Canción dehielo y fuego.- Quin color t‛agrada més?El color que més m‛agrada és el l- Que t‛agrada fer en el teu temps lliure?En el meu temps lliure el que més m‛agradafer són castells.- Quina pel∙lícula t‛agrada més?La pel∙lícula que més m‛agrada ésDiamantes de sangre.- Quin esport t‛agrada més?L‛esport que m‛agrada més és l‛atletisme.- Quina és l‛asignatura que t‛agrada mésdonar als nins?MediEls alumnes que l‛han votada, diuen que ésmolt simpàtica, agradable i sempre estàalegra. És molt bona professora i elsnins/nines l‛estimen molt.

Mercè Bardon, laprofessora delmes.

Passejant per laciutat que mira lamarEls nins de sisè vàrem fer una sortida perdevora la mar. El monitor que es deiaMateu ens va explicar moltes cosesAurora i Itxaso, 6èB, 25/02/2014Dia 21/02/2014 vàrem fer una sortida“Passejant per la ciutat que mira la mar”.Sortírem a les 9:20 de l‛escola per anaramb l‛autobús.Ens vàrem trobar amb el monitor a l‛Oud‛en Miró que és una escultura situada a laPlaça de la Reina. Va tardar una mica enarribar i mentre l‛esperàvem vàremconèixer un senyor que pintava molt bé.En Mateu ens va explicar com en Miró es vainspirar per fer aquella estàtua: en Miró esva aixecar i com un dia qualsevol va anaramb les gallines a agafar els ous i se'ls vaestar mirant 5 minuts, va anar a rentar-seles mans amb una pastilla de sabó i de tantaestona que va estar fregant-se les mans, esva donar compte que la pastilla de sabótenia un forat enmig, i va fer el mateix ambels ous de les gallines: va decidir feraquella escultura.En March va fer un palau damunt un jardí.Al palau d‛en March hi ha un escut ambl‛any de la construcció (1945) i uns angeletsque es nomenen amorets. Un d‛ellsaguantava un raïm de fruites i l‛altre unaxarxa, una xaraconda i un timó. Això araés un museu i es diu Museu Palau March.Vàrem pujar unes escales cap a la mar i enMateu ens va explicar que Palma es dividiaen 2 parts: Palma alta i Palma baixa.També ens va explicar que hi havia unacampana molt gran que es diu Aloy, i sonadues vegades a l‛any perquè sinó les caseses veurien afectades. L‛any 2013 va sonartres vegades. La façana de La Seu té dos

personatges molt importants, un és enRamon Llull i l‛altre és Santa CatalinaTomàs, que era una monja que feiamiracles.L‛any 1594 hi va haver un terratrèmol ivaren haver de restaurar el portal.Ens va contar una llegenda que s‛assembla ala de Sant Jordi, però que no ho és: undrac que es deia Coca li feia por a la gent.Una princesa estava enamorada d‛unguerrer. Un dia quan el guerrer li estavacantant a la princesa una cançó, de sobte eldrac va aparèixer. La princesa es va acubari el guerrer es va enfadar amb el drac. Elguerrer li va tallar el coll al drac, al qual livaren sortir set caps, i el guerrer estapava amb l‛escut perquè el foc del dracno el cremés. El guerrer va cridar a SantJordi perquè li indiqués com matar el drac.El va matar amb les instruccions de SantJordi, el va dissecar i li va entregar a laprincesa.Però la vertadera història és amb uncocodril que segurament es va escapar d‛unvaixell de mariners. La història l‛han anatexagerant més en el pas dels anys.Una altra explica que una bèstia sortia dellaberint de les clavegueres on vivia per lesnits a la ciutat de Palma a la recerca depersones per alimentar-se. Deien queestava recobert d'escames, tenia la cua

llarga, caminava de quatre grapes pelscarrers del nucli antic.Una nit va arribar el cavaller BartomeuCoc, que era el governador militard'Alcúdia per visitar la seva enamorada.Mentre el cavaller i la seva xicota parlaven,

la fera va aparèixer. El cavaller va treurela seva espasa i va matar al drac, després liva donar a la seva estimada com a prova delseu amor.El drac no era un drac sinó un cocodril quehavia arribat a les Clavegueres. Es diu eldrac de na Coca perquè li van posar el nomde l‛estimada del cavaller que el va matar.El cocodril el podem veure en el museuDiocesà de Palma.En acabar la passejada vàrem estarberenant a la Plaça Drassanes i despréscaminàrem anar a un parc i vàrem estarjugant una mitja horeta.Després vam tornar amb l‛autobús a classe.

Sortides

Es diu el drac de na Cocaperquè li van posar el nom del‛estimada del cavaller que el vamatar.

EsportsPaddle SurfUn esport divertit per a tota la família!!!!!Zoe 6è A

El paddle surf és un esport molt divertiti saludable. Fa poc temps que s‛ha posatde moda. Va començar a Hawaii iràpidament es va fer popular i, a poc apoc, s‛ha anat estenent per tot el món.Diguem que és un esport relaxant, ja queés com caminar per damunt l‛aigua, ésmolt fàcil i la veritat és que tothom enpot aprendre. Treballen molts demúsculs, sobretot les cames, ja que hasd‛aguantar l‛equilibri. Moltes personess‛apunten a un curs de paddle surf peraprendre més. Ara, fins i tot s‛haninventat cursos de fer ioga damunt elpaddle surf. Hi ha diferents tipus de taulesi de diferents mides, els més grossos solenser pels principats, en canvi els més petitspels més avançats i professionals, també hiha paddles de diferents materials: de

plàstic, d‛aire i de carbó. També hi hataules que solen ser un poquet més petitesi amb una punta un poc més punxeguda i

serveixen, a la vegada, per lliscar damuntles ones i surfear, ja que normalmentnomés es pot fer paddle surf quan el marestà molt llis i tranquil.

Carrer Mateo Malferit, 5. El MolinarTel. i Fax. : 971 272605 / 6661 73384mail : miguel@clumba.e.telefonica.net

Pàgina 16

Crítiques literàries i músicals

Títol: EragonAutor: Christopher PaoliniEditorial: Roca EdiorialEragon és un llibre, una pel.lícula i un video joc.Però ara parlaré del llibre.Eragon era un al∙lot orfe que vivia amb el seuoncle Garrow. Eragon, anava a caçar al bosc ala Serra de les Vertebradas. Quan té uncèrvol a tir hi apareix una perla blava. Eragonla dur a casa seva per vendre-la peròdescobreix que és un ou de drac. D‛allà, surtuna dragona a la que anomena Shafira.A mi m‛agrada molt el llibre perquè és moltinteressant i emocionant però el que mésm‛agrada és l‛humor de la dragona.

Joan Oliver López, 5è B, 29/1/2014

Títol: Els Jocs de la famAutora: Suzanne CollinsEditorial: RBANa Katniss Everdeen viu al pobre i catastròficpoble de Panem. Cada any es realitza una lluitacontra altres pobles per aconseguir menjar idoblers. Katniss farà el possible per guanyar.És un llibre intrigant, entretingut i amb moltaacció, per això m‛agrada.

Nicolás Pascual Lazdovska, 5èB, 17/01/2014

Sopa de CabraPaula, Ana i Juan 6éA

Sopa de Cabra, el grup que va triomfar el1986El grup, que es va formar l'any 1986 aGirona, varen adaptar el nom del discGoats Head Soup, dels Rolling Stones.És un grup català de rock format a Girona,interpreten els seus temes en català i enespanyol. L'agrupació es va mantenir enactiu entre 1986 i 2001, moment en què esva dissoldre amb la mort de Joan NinyinCardona (guitarrista).El 2011 van anunciar el seu flamant retorn,amb motiu d'una mini gira dedicada alsfans, després d'estar deu anys allunyatsdels escenaris com a conjunt musical.El grup es va convertir en un dels mésinfluents de Catalunya, juntament amb eldesaparegut Sau i Els Pets, ja que cançonscom «l'Empordà», convertida en himne perla zona de l'Empordà, «El far del Sud»,«Camins », o« Podré tornar enrera »hanaconseguit emocionar a milers de personesde totes les edats a tot el territori deparla catalana.Membres:Gerard Quintana: Veu (49 anys), Joan"Ninyin" Cardona: Guitarra (Mort amb 43anys), Josep Maria Thió: Guitarra i veu(49anys), Francesc "Cuco" Lisicic: Baix(54anys), Josep “Pep” Bosch: Bateria ipercussió(51 anys), Jaume Soler:Guitarra(46 anys), Eduard Font: Teclat(38anys)Discs:-Sopa De Cabra(1989), La Roda(1990), BenEndins(1991), Girona(1992), Somnis DeCarrer, Mundo Infierno(1993),Al.lucinosi(1994), Sss(1996), La Nit DelsAnys(1997), Nou(1998), Plou i FaSol(2001), Bona Nit Malparits!(2002)Sopa de Cabra rebé el seu primer disc d'orper La Roda en vendre més de 55.000discos.

Títol: El senyor dels anellsAutor: J.R.R TolkienEditorial: Minotauro

La història es desenvolupa en la tercera edatdel Sol de la Terra Mitjana, un lloc poblat perhomes i altres races com els hobbits, elfs,nans... així com moltes criatures reals ifantàstiques. La novel∙la narra el viatge delprotagonista, Frodo Saquet, per destruirl‛anell únic del mal i haurà de suportar laguerra que provocarà l‛enemic per recuperar-lo.A mi em va agradar molt aquest llibre perquèté màgia, éssers mitològics, té acció, guerra ala Terra Mitjana...

Iván Álvarez, 5èB, 4/2/2014

Títol: Bat Pat. ¡Los hombrecillos verdes alpoder!Autor: Luca BlenginoEditorial: MONTENAAquesta història comença amb una familia detres germans i dos pares que es volen anar devacances però totes les places hoteleresestaven ocupades. Uns dels germans tenia unaamiga a Irlanda i varen anar a ca seva. En Leo,un dels germans, es va trobar una botella idins de la botella hi havia un duende. Desprésvaren segrestrar a na Rebeca, una altragermana. Més tard es varen a donar de quehavia sigut un gnomo i havien d‛escapar.És molt interesant va de aventures i per aixòm‛agrada molt. Surten animals, gnomos, etc…Irlanda m‛agrada molt, i es fiquen dins coves!

Jose Maria Pérez, 5è B, 4/2/2014

Pàgina 17

Títol: FAST AND FURIOUS 6Director: Justin lin.Actors: Vin Diesel, Paul Walker, MichelleRodríguez, Jordana Brewster, DwayneJohnson, Gal Gadot, Tyrese Gibson, SungKang, Luke Evans, Chris Bridges, GinaCarano, Elsa Pataky i John Ortiz.

Aquesta pel∙lícula tracta d‛acció i cotxes.Fan carreres, drift… Hi ha molts de tipusde cotxes a la pel∙lícula: Ford Mustang,Ferraris, Porchs, Ford Escort, AstonMartin, Nissan Skailand, BMW M5, AlfaRomeo i un Lucra Lister. S‛han fet 6pel∙lícules de “A todo gas”. Ara treuran “Atodo gas 7”.M‛ha agradat perquè les histories són moltemocionants perquè en totes les pel∙lículesfan moltes carreres.

Jesús Mota, 5èb, 29/1/2014

Títol: SPIDERMANDirectors: Stan Lee i Steven DitkoActors: Tobey Maguire i Andrew Marfield

Peter Parker era un nin que li agradava lesciències. Un dia va anar a un laboratorid´aranyes i li va picar una i es va convertiren un superheroi.El “Duende verde” volia destruir la ciutat iSpiderman havia de salvar-la.Aquesta història em va agradar moltperquè és molt bona pel∙lícula i també emva agradar perquè Spiderman es vaenfrontar al “Duende verde” i... endivina quiva guanyar!

David Córdoba, 5èB, 21/1/2014

Títol: PROMOCIÓ FANTASMADirector: Javier Ruiz.Actors: Raul Arévalo, Alexandra Jiménez,Andrea Duro, Jaime Olías, Alex Maruny,Anna Castillo i Javier Bódalo.

Aquesta pel∙lícula comença amb unprofessor que veu als morts. Quan entra aun col∙legi, es troba un grup de cinc nins inines que estavan atrapats. El professorHonesto pensava que havien de fer l‛últimcurs, per a què s‛anassin. Però, no ho varentenir fàcil perquè els cinc duen 20 anysmorts.La meva opinió ès que la pel∙lícula és unpoquet avorrida. Però hauríeu de veure-laperquè ès molt interessant.

Marcos Tous, 5èB, 29/1/2014

Crítiques de cinemaPàgina 18

Títol: CERCANT A NEMODirector: Andrew Stanton, Lee Unkrich.Actors: Albert Broks, Ellen Degenerese,Alexander Gould.

Una familia de peixos pallassos esperavenmolts d‛ous, però una barracuda va menjara la mare i a tots l‛ous menys un, que livaren dir Nemo. El seu pare Marlyn eramolt protector amb el seu fill, però enNemo cansat de tot li varen retar els seusamics a tocar una campana d‛un vaixell. Decop i volta un submarinista va agafar a enNemo. El seu pare amb l‛ajuda de Na Doris,un peix amb amnèsia, cerquen a Nemo.Varen passar moltes aventures fins quevaren trobar amb el seu fill Nemo.Em va agradar molt aquesta pel∙lículaperquè em va parèixer molt entretingudaencara que una llarga perquè no sabia comacabaria i només tenia 3 anys. Per a mi és lamillor pel∙lícula infantil.

Miguel Làzaro, 5èB, 5/2/2014

Títol: HANSEL I GRETEL, CAZADORESDE BRUJASDirector: Tomy WirkolaActors: Gemma Arterton i Jeremy Renner.

La història comença 15 anys després queels germans Hansel i Gretel varenaconseguir escapar d‛una bruixa quesegrestava als nens. Quan varen passaruns anys els germans varen voler-se venjari des d'aquell moment varen canviar lesseves vides per sempre...A mi m'ha agradat molt perquè, sembla serla típica pel∙lícula dels nins que elsabandonen, però no, és d'acció i de moltaintriga.

Chioma Erthe Parra, 5éB, 29/1/2014

Títol: SCARY MOVIE 5Director: Malcom D. LeeActors: Linsay Lohan, Charlie Sheen,Ashley

Aquesta pel∙lícula trata de 3 ninesabandonades en una cabana que varen crearun guarda imaginari que es nom Mamà. Però2 al∙lots les troben i les deixen en unaguarderia. Un metge va telefonar al tio deles nines i varen anar a cercar-les.Però el guarda les persegueix fins a ca sevai per la nit les intentarà dur a un penya-segat per matar-les. Però com he dit, hointentarà. Les matarà?Aquesta pel∙lícula és molt bona però enganaperquè pareix de terror i és una comèdia.Heu de mira-la.

Óscar Aparicio, 5èB, 6/2/2014

Propostes innovadores - Els Ambients a infantilPàgina 19A infantil hem començat a treballar per ambients. Cada divendres,els alumnes d'infantil trien a quin ambient volen anar durant lasetmana. A partir d'aquí, els dimarts, dimecres i dijous, els infantsparticipen al seu ambient amb els seus companys/es de cicle.El tractament global de l‛aprenentatge ens ha de permetre anar mésenllà de la transmissió de continguts, i és per això que posam enpràctica aquesta nova metodologia.

PARAULES DOLCES

PETITS GRANSARTISTES

JUGAM A SER...

INSTAL∙LACIONS

SÚPER MÚSICSARQUITECTURA

PENSAM COM PENSAR

DESCOBRIMEL MÓN

Contraportada: la nostra escolaPàgina 20