74

Dibuixa'm un conte 3

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Llibre de contes en català, wolof i francès fet a partir del treball colaboratiu fe

Citation preview

Page 1: Dibuixa'm un conte 3
Page 2: Dibuixa'm un conte 3

Primera edició: maig del 2011Edita: Associació d’Amics de Diakha Madina(c/ Argimon 8, 08032 BarcelonaTel.: 933 588 988 - a/e: [email protected])Disseny Gràfic: Martí RiuImpressió: Gràfiques 92 SA, RubíD.L.:

Page 3: Dibuixa'm un conte 3

Les escoles Alpha Mamadou Sadio Bâ, Bakary Seck, Els Pins, Escola del Mar, Heura, Torrent de Can Carabassa i Turó Blau i l’institut Josep Pla us presentem la part més visible del treball de cooperació i intercanvi en el qual junts, parlant, escrivint i dibuixant, tant hem après. Esperem que us agradi i que us convidi a pensar, parlar i somriure.

Les écoles Mamadou Sadio Bâ, Bakary, Els Pins, l’ecole de Mar, d’ Heura, Torrent de Can Carabassa et Turó Blau et les lycée Josep Pla vous présentent la partie la plus visible du travail de coopération et d’échange avec laquelle, ensemble, en parlant, écrivant et dessinant, nous avons autant appris ensemble. Nous espérons que cela vous plaira et vous incitera à penser, parler et sourire.

Daaray Mamadu Saajo Ba, Baakari, Els Pins, daara Mar, bu Ëra, Torent bu Kan Karabasa ak Tiiró Buló ak Liise Sosef Palaa ñoo leendi won xaaj bi gëna fés ci liggéeyu joqalante ci weccoo ak bokkoo di wax, di bind ak di nataal te lépp nu ànd jàngandoo ko. Di am yaakaar ni dina leen neex te dina leen xiirtal ngeen xalaat, wax ak reetaan.

Page 4: Dibuixa'm un conte 3

4

Educar per al desenvolupament comporta analitzar, de manera transversal i des d’una perspectiva crítica, les si-tuacions de desigualtat del món. Amb el projecte «Junts» el Consorci d’Educació de Barcelona posa en contacte centres educatius de la ciutat amb organitzacions dedi-cades a la cooperació per tal d’endegar projectes inter-disciplinaris que esdevinguin un complement a les seves activitats en aquesta línia i alhora un motor d’innovació i de qualitat pedagògica.

Partint d’una iniciativa de l’Associació d’Amics de Diakha Madina i de dues escoles del barri del Guinardó, el projec-te en els darrers cinc anys ha anat creixent i en aquests moments es desenvolupa a vint-i-sis centres de quatre ciutats: Barcelona, Kedougou, Tànger i Quito.

El projecte ajuda a establir intercanvis entre escoles de realitats ben diferents i contribueix al coneixement mutu.

Fruit d’aquest treball cooperatiu, cada curs s’edita un llibre amb els contes o les cançons il·lustrades i un CD de cada un dels projectes, que alhora es converteix en un valuós material de treball per a d’altres centres edu-catius.

A partir del ric treball interdisciplinari que es genera als centres, els infants a poc a poc van descobrint realitats llunyanes i que alhora cada cop es fan més presents a la nostra ciutat. Compartir contes, dibuixos, cançons o jocs

ajuda a conèixer i valorar la pròpia identitat cultural i al mateix temps les manifestacions d’altres cultures.

La transversalitat de «Junts» i la metodologia mateixa de la proposta ens permeten descobrir la riquesa del debat i de l’intercanvi entre les persones i les cultures. Debat que cerca aquelles coses que ens uneixen i que utilitza els llenguatges musical, visual i plàstic com a mitjans de comunicació comuns fonamentals del projecte.

«Junts» ens descobreix altres realitats culturals, ens fa adonar de la pluralitat de llengües del món i valorar la ri-quesa que representen. Així, fer visible el wòlof als centres ha permès fer visible la pluralitat, de vegades oculta, de les aules i ha fet aflorar la llengua dels companys i com-panyes de classe o de les seves famílies.

«Junts» és un projecte que se sustenta en el treball dels nens i les nenes participants, però, fonamentalment, en la dedicació i el treball il·lusionat dels equips de mestres involucrats.

Amb aquest llibre podeu gaudir dels contes, en wòlof, francès i català, treballats a l’intercanvi entre les escoles de Kedougou i de Barcelona amb el suport de l’Associació Amics de Diakha Madina.

Montserrat GuriDirectora d’Escolarització i Innovació Educativa

Consorci d’Educació de Barcelona

Page 5: Dibuixa'm un conte 3

5

El que va començar com un intercanvi de cartes, dibuixos i idees a poc a poc ha anat prenent forma i ha esdevin-gut un projecte compartit per tots: pares, educadors i alumnes.

Any rere any, els mestres de Kedougou i Barcelona ens hem anat acostant, coneixent i compartint experiències. Aquest és el cinquè any que caminem «Junts», i al llarg d’aquest temps hem compartit idees sobre la materni-tat i la paternitat, i sobre contes, cançons i jocs, però sobretot hem compartit una manera d’entendre el món.

Seguint el fil d’aquests projectes hem anat compartint els valors de la solidaritat, la cooperació i el respecte.

L’Associació Amics de Diakha Madina, alhora que impul-sa «Junts», està desenvolupant altres projectes educatius a la regió de Kedougou amb la implicació de la comuni-tat educativa de la zona. Esperem continuar caminant «Junts» per molts anys més.

Àfrica GuerreroAssociació d’Amics de Diakha Madina

Page 6: Dibuixa'm un conte 3

6

La tasca que hi ha al darrere del llibre que ara teniu a les mans és una mostra de la riquesa i de les possibilitats que les llengües ens ofereixen. Mitjançant l’educació i l’intercanvi cultural tenim l’oportunitat de donar-nos a conèixer i establir relacions amb altres pobles, que avui són presents també a la societat catalana. «Dibuixa’m un conte» és fruit del dinamisme de les entitats, les ins-titucions educatives i els mestres de les escoles que hi ha participat, per mostrar la diversitat lingüística i cul-tural i afavorir el reconeixement i el respecte d’aquesta diversitat per part de la societat catalana d’avui.

Des de Linguamón – Casa de les Llengües volem remarcar especialment el valor que té el projecte «JUNTS Dibuixa’m un conte» de col·laboració i inter-canvi entre escoles de Barcelona i Kedougou, perquè si bé l’intercanvi de coneixement ja és un valor per ell mateix que justifica el projecte, el fet que a les escoles catalanes hi hagi infants i joves que tenen el wòlof i el mandiga com a llengües maternes és un estímul per al seu reconeixement dins les aules, alhora que es re-forcen els programes d’acollida lingüística a l’escola. D’altra banda, gràcies a l’intercanvi hem tingut també l’oportunitat de donar a conèixer més la gran diversi-tat lingüística del Senegal.

Amb la nostra col·laboració al projecte «JUNTS Di-buixa’m un conte», des de Linguamón – Casa de les Llengües volem donar suport a iniciatives educati-ves i socials que mostren la riquesa de la diversitat lingüística present a la societat catalana: perquè totes les llengües són importants, perquè conèixer, reconèixer i acceptar la diversitat lingüística és el primer pas per obrir les portes al veritable diàleg en-tre ciutadans d’arreu del món i les seves cultures. Totes les llengües són patrimoni de la humanitat i això vol dir compromís amb totes, amb la pròpia i les de l’entorn. I si des de Catalunya es contribueix a la millora de la situació de les llengües, això pren sentit amb les llengües de la immigració amb parlants a Catalunya.

Els contes ens mostren l’imaginari col·lectiu i són una porta oberta a la creativitat. Desitgem que aquest recull fet per infants catalans i senegalesos esdevin-gui una eina al servei de l’amistat, la cohesió social i la cooperació, d’una societat heterogènia, oberta la món i respectuosa amb tots els seus membres.

LinguamónCasa de les Llengües

Page 7: Dibuixa'm un conte 3

7

La Direcció de Cooperació Internacional, Solidaritat i Pau, i en concret el programa de subvencions a ONG de Barcelona Solidària, aposta per l’Educació per al Desenvolupament centrant-se en la població de Bar-celona, i per això dóna suport a programes i projectes que incideixen des de l’àmbit de l’educació en la trans-formació i construcció d’un món més just i equitatiu. El Pla Director de Cooperació Internacional, Solida-ritat i Pau 2009-2012 inclou quatre dimensions de l’Educació per al Desenvolupament: la sensibilització, la formació, la recerca i la mobilització ciudatana.

Entre els objectius específics cal destacar el de difon-dre el coneixement i el d’afavorir el treball en xarxa entorn de l’educació per al desenvolupament.

Un exemple de treball col·lectiu, al qual dóna su-port Barcelona Solidària, és el que ofereix la Xarxa d’Escoles Compromeses amb el Món, que promou el treball conjunt entre escoles i ONG i que l’educació per al desenvolupament s’integri a l’ensenyament curricular. Al mateix temps, la Xarxa ofereix un espai

d’intercanvi d’experiències en el món educatiu formal i informal mitjançant el seu web, les jornades de tre-ball i les tertúlies que organitza de forma periòdica.

Actualment s’estan executant més de quaranta pro-jectes d’Educació per al Desenvolupament, anuals i plurianuals, que treballen en el marc de l’educació formal, el lleure, la incidència política i social i la re-cerca.

Els elements que valorem de manera positiva en els projectes d’educació, entre d’altres, són les metodolo-gies participatives que integrin diferents actors —com ara xarxes, federacions, professors de primària i se-cundària, centres de recursos i altres—, alhora que es busquen sinergies per millorar l’eficàcia i eficiència de les activitats; l’abast i l’impacte de les activitats, així com la capacitat de difusió i l’aspecte innovador de la proposta.

Manel VilaComissionat de l’Alcaldia de Cooperació, Solidaritat i Pau

Page 8: Dibuixa'm un conte 3

8

Eduquer pour le développement comporte l’analyse d’une manière transversale et depuis une perspective critique, des situations de disparité dans le monde. Avec le projet JUNTS (ENSEMBLE) l’Association de l’Enseignement de Barcelone met en contact des centres d’enseignement de la ville avec des organisations consacrées à la coopération pour mettre en route des projets interdisciplinaires qui de-viendront un complément à leurs activités dans cette ligne et aussi un moteur d’innovation et de qualité pédagogique.

Partant d’une initiative de l’Association des Amis de Diakha Madina et de deux écoles du quartier du Guinardo, le pro-jet durant ces cinq dernières années a grandi et en ce mo-ment il se développe dans vingt-six centres de quatre villes .Barcelone,Kedougou,Tanger et Quito.

Le projet aide à établir des échanges entre des écoles de réalité très différente et contribue à une connaissance mu-tuelle.

Fruit de ce travail coopératif, chaque année on édite un li-vre avec les contes ou les chansons illustrées et un CD de chacun des projets qui alors se convertit en un précieux matériel de travail pour d’autres centres éducatifs.

A partir du riche travail interdisciplinaire qui se fait dans les centres les enfants petit à petit découvriront des réalités lointaines qui chaque fois sont plus présentes dans notre ville. Partager des contes, des dessins, des chansons ou des jeux aide à connaître et à estimer la propre identité

culturelle et en même temps les manifestations d’autres cultures.

La transversalité de JUNTS et la propre méthodologie de la proposition nous permet de découvrir la richesse du débat et de l’ échange entre les personnes et les cultures ,,.Dé-bat qui cherche ces choses qui nous unissent et qui utilise le langage musical, visuel et plastique comme moyens de communication.

Ensemble nous découvrons d’autres réalités culturelles, nous nous rendons compte de la pluralité des langues du monde et nous estimons la richesse qu’elles représentent. Ainsi rendre visible le quechua dans les centres, a permis de rendre visible la pluralité, quelquefois cachée, des clas-ses faisant apparaître la langue des camarades de classe et de leur famille.

Junts est un projet qui se soutient par le travail des enfants qui participent mais surtout par la dédicacion et le travail enthousiaste des équipes des maitres compromis.

Grâce à ce livre ,vous pouvez profiter des contes ,en catalan, français et wolof travaillés par l’échange entre les écoles de Kedougou et de Barcelone avec le support de l’Association des Amis de Dikha Madina.

Montserrat GuriDirecteur de l’Innovation et de l’éducation scolarité

Consortium sur l’éducation de Barcelone

Page 9: Dibuixa'm un conte 3

9Àfrica Guerrero

Association des Amis de Diakha Madina

Ce qui commença comme un échange de lettres, de dessins et d’idées, petit à petit a pris forme et est devenu un projet partagé par tous : parents, enseignants et élèves.

D’années en années les maitres de Kedougou et de Barcelone nous nous sommes mis en relation, connus et nous avons partagé des expériences .C’est la cinquième année que nous marchons ENSEMBLE et pendant ce temps nous avons par-tagé des idées sur la maternité-paternité, contes,

chansons et jeux, mais surtout nous avons par-tagé une manière de comprendre le monde. Sui-vant l’idée de ces projets nous avons partagé les valeurs de la solidarité, de la coopération et du respect.

L’Association des Amis de Diakha Madina .en même temps qu’elle fait avancer Junts, dévelo-ppe d’autres projets éducatifs dans la région de Kedougou avec l’aide de la communauté éduca-tive de la région.

Page 10: Dibuixa'm un conte 3

10

Le travail qu’il y a derrière le livre que vous avez entre les mains est un échantillon de la richesse et des possi-bilités que les langues nous offrent. Par l’enseignement et l’échange culturel nous avons la possibilité de nous faire connaître et d’établir des relations avec d’autres pays qui se présentent aussi dans la société catalane. « Dessine-moi un conte » est le fruit du dynamisme des organisations, des institutions et des maîtres des écoles qui y ont participé, pour montrer la diversité linguistique et culturelle et favoriser la reconnaissance et le res-pect de cette diversité de la part de la société catalane d’aujourd’hui.

De Linguamon – Maison des langues veut faire noter spécialement la valeur que le projet JUNTS « Dessine-moi un conte » a de collaboration et d’échange entre les écoles de Barcelone et de Kédougou Parce que l’inter-échange de la connaissance est déjà une valeur qui justifie même le projet, le fait que les écoles catalans il y a des enfants et des jeunes qui ont le wolof et man-ding comme langue maternel sera un surplus pour leur connaissance dans les classes, donc on doit renfor-cer les programmes d’accueille linguistique á l’école. D’autre part, a travers cet inter-échange on a eu aussi l’opportunité de connaitre beaucoup plus de diversité linguistique du Sénégal.

Avec la collaboration du projet ENSEMBLE « Dessine moi un conte » de lingamon – la maison des langues, on veut donner du support aux initiatives éducatives et sociaux qui montrent la richesse de la diversité linguis-tique présent a la société catalan. Parce que toutes les langues sont importantes, pour connaitre, reconnaitre et accepter la diversité linguistique, c’est le premier pas pour ouvrir les portes au véritable dialogue entre les per-sonnes de tout le monde et leurs cultures.

Toutes les langues sont patrimoine de l’humanité et cela veut dire : se compromettre a tout avec sa propre langue el celles de son entourage. Et si depuis Catalogne on contribue à l’amélioration de la situation des langues, cela aura un sens avec les langues de l’émigration, avec ceux qu’on parle à Catalogne.

Les contes montrent un autre monde imaginaire pour les enfants et sont une porte ouvert à la créativité. Souhaitons que ce recueille fait par les enfants catalans et sénégalais soit la force d’un arme au service de l’amitié, la cohésion social et la coopération d’une société hétérogène ouvert au monde respectivement avec tout ses membres.

LingamonMaison des Langues

Page 11: Dibuixa'm un conte 3

11

La direction de COOPÉRATION INTERNATIONAL, SOLI-DARITÉ ET PAIX et en concret le programme de sub-ventions des ONGS de Barcelone Solidaire pari pour l’éducation et le développement dans la ville de Bar-celone. C’est pour cela il donne du support aux pro-grammes et aux projets qui ont été initie dans le systè-me éducatif, dans la transformation et la construction d’un monde plus juste et équitable.

Le plan directeur de la Coopération International, Soli-darité et Paix 2009 et 2012 inclus quatre dimensions de l’éducation pour le développement : la sensibili-sation, la formation, la recherche et la mobilisation citadine.

Entre ces objectifs il faut souligner celui de diffuser la connaissance et de favoriser le travail en réseau au-tour de l’éducation pour le développement.

On peut citer l’exemple du travail collectif que fait Barcelone Solidaire par lequel il offre au réseau des écoles dont il s est engagés avec le reste du monde, promouvant le travail en commun entre les écoles et les ONGS pour que l’éducation pour le développement s’intègre dans le curriculum de l’éducation. En même

temps le réseau offre un espace d’inter échange d’expérience dans le monde éducatif formel et infor-mel à travers de sa page web, les journées de travail et des réunions qu’ils organisent.

Actuellement on est entrain d’exécuté plus de 40 pro-jets d’éducation pour le développement par an et plus d’un an qu’on travail dans la marque de l’éducation formel, libre, de l’incidence politique et social ou la recherche.

Les éléments qu’on évalue manière positives dans les projets de l’éducation pour le développement entre et autres sont les méthodologies participatives qui intè-grent les différents acteurs suivants : réseaux, fédé-rations, professeurs du primaire et du secondaire, centres de ressources… Tout à la recherche du bon chemin pour améliorer l’efficacité et l’efficience des activités. Pour arriver a l’impacte de ses activités, il faudra une grande diffusion de l’information et de l’aspect innovateur de la proposition.

Manel VilaChargé de Coopération

Solidarité et Paix de la Mairie de Barcelone

Page 12: Dibuixa'm un conte 3

12

Jàngale ngir yokkute dafay aajawoo cambar, ci fànn bu jéllu agit ci yéenee leeral ñàkka yemoo gi ñu ràññee ci àddina bi. Ak sémb bi nu bokk di kurée-lug njàngale ci Barsalon lëkkale daaray dëkk bi ak kuréel yi ñu jagleel jàppalante ngir mëna taxawal ay sémb yu bokkul lu ñuy def di nekk itam ag mottali ci ay yëngoom ci yoon woowu, kon mu doon xoolub coppite dëgg-dëgg ci baaxaayu njàng. Soqikoo ci xa-laati kuréelu xaritoo Diakha Madina ak ñaari daara yu nekk ci goxu Giinaardoo. Sémb bi ci juroomi at yu mujj yi yokku lool ba fi ñu nekk ñi ngi koy yaatal ci ñaar fukkak juroom benni béréb ci ñeenti dëkk Bar-salon, Kedugu, Tangere ak Kito.

Soti liggéeyu booloo boobu at mu jot ñu bind ko ci ab téere génne ko, di ca nettali ay xew-xew ak ay woy, ay natal yu ñu def ci benn CD (See Dee). Sémb bu nekk ci boppam doon jumtukayu liggéey bu am solo ngir yeneen daara yi.

Gannaaw lu soqikoo ci liggéey bu am solo boobu te wuute te ñu di ko def ci daara yi, xale yi dinañuy gis ndànk-ndànk ay nekkin yu sori woon te léegi ñu koy gën di gis mu teew ci sunu biiri dëkk. Bokk ay xew-xew, ay natal, ay woy ak ay po dinañu dimbali ngir ñu gëna xamante, soppante ciy màndargay cosaan.

Dina tax itam ñu xam yeneeni aada. Jéllub sémb bi ñépp bokk, doxalin la wu ñu santaane te dina tax nu gis njariñ yi waxtaan wi di feeñal ak wecco biy am ci diggante ñaari nit ci aada ak cosaan. Wenn waxtaan wuy seet mbir yi nu boole ak di jëfandikoo woy ak tëgg, ci lu ñuy seetaan ak natal di jumtukayu jokkoo bu am solo ci sémb bu ñépp bokk. Bokkoo, dinañu won yeneeni melo yu soxal aadaak cosaan, dina tax ñu xam te nangu wuute gi am ci àddina bi ci làkk yeek aada yi, rafetlu itam koom mi muy fësal.

Kon, feeñal liggéey bi ci béréb yi dina tax ñu gis wuu-te gi am, yenn saayi sax mu nëbbutu ci biir yéeni daara yi, di wone làkk wi sa moroom di wax ca seen kër.

Bokkondoo dafa di ab sémb bu tegu ci liggéey bu xale yi bokk, waaye dëggu gi woy-bokk yi àndal, ak mébét woy-bokk yi ci liggéey beek jàngalekat yi mu soxal.

Ak téere bii nak mën geena jariñoo xew-xew yi ci Katalaan, farañse ak wolof ci liggéeyu mbooloo ak joqalante ci diggante daaray Kedugu, Barsalon ci ndimbalu kuréelu xaritoo Diakha Madina.

Montserrat GuriNjiitu dal jàng ak Coppite ci njàng

mbooloom njàng mi ci Barsalon

Page 13: Dibuixa'm un conte 3

13

Mi ngi tàmbalee ci joqalantey bataaxal, ay na-tal, ay xalaat, ndànk-ndànk ba mujj taxaw doon sémb bu ñépp bokk, waajur yi, jàngalekat yi ak ndongo yi.

At yu toftaloo ginnaaw gi, jàngalekat yi waa Bar-salon ak waa Keedugu, jokkoo nanu ci jàngante ak weccoo ci ay jaar-jaar. Bii mooy juroomeelu at mi, ñuy booloo di dox. Ci diir boobu bokk nañuy xalaat ñeel Ndeyale – Baayale, ci ay léeb, ci ay woy ak ci ay po, waaye nak rawatina ci bokkoo ak naka lañuy xame àddina bi.

Top càllalay sémb yi ñu bokk ci jikko yeek nan lanuy dimbalantee ci bennoo ak wegante kurée-lu xariti Diakha Madina giy wesaare ay sémb yu ñépp bokk, mi ngi ci tànki taxawal yeneeni sémbi njàng ci diiwaanu keedugu, di ci àndak askanu njàng mi ci diiwaan bi.

Nuy am yaakaar di wéy di liggéeyandoo ak àndan-doo ay at ci kanam.

Àfrica GuerreroXariti Diakha Madina

Page 14: Dibuixa'm un conte 3

14

Liggéey bi jur téere bi nga yor ci sa loxo dafay firndéel koom-koom ak kàttan gi nu làkk yi mëna indil.

Ayleyéwén jàng ak weccoo ci aada ak cosaan moo nu may ba nu mëna xamante defar ay di jàngante ak yeneen xeet, tey nu ngi teew ci as-kanu Katalaan. “nanu natal aw léeb” li muy jur ci kuréel yi, ak jàngukaay yi, ci jàngalekati daara yi dafay wone rekk wuute gi am ci xeet yi ci aadaak cosaan ak ci làkk yi, lu ñu wara rafetlu la, lu ñu wara nangu la, lu ñu wara weg la ci biir xeetu Katalaan wii fi nekk tey.

Ca Lingamón ba tey_ bérébu làkk yi, taxaw na ci firndéel njariñal sémb yi nu bokk “nanu natal ab xew-xew àndandookook daara Barsalon ak ju Keedugu, doonte ni sax weccoo xalaat lu baax la, loolu rekk doy na ci finde ñu samp sémb bi.

Ak nekkam ci daaray Katalaan xale yiy wax wolof ak mandiŋ war nañu koo mëna nangu ci daara yi dooleel doxalinu njàng mi ci biir daara yi dalal yeneeni làkk. Leneen itam mooy ayleyéwén wec-coo bi, tax nab a nu jële lu bari ci wuutey làkk yi am ci réewum Senegaal.

Ayleyéwén sunu jàppaloo ak sémb bi ñépp bokk, nanu nataal ab xew-xewu Lingamón – bérébu làkk nu jàppale sémbi njaboot ak njàng di wone koom-koom ak wute gi nekk ci làkk yi teew ci biir askanu Katalaan, ndaxte làkk yéppa am solo, ndax xam xàmmee ak nangu wuute gi nekk ci làkk yi, mooy li jëkk ci liy ubbi ay diggante ci xeet yi ak diisoo gi wara am ci àddina sépp, ci seeni aadaaki cosaan.

Làkk yépp moomeelu doom- aadama yi la, mooy tekki rekk ni ñéppa ci wara dugal seen loxo, moo xam kenn la walla lu nu wër lépp.

Bu fekkee ni Kataloñ mi ngi fexe luy yokk làkk yi ngir lu ko jëme kanam, loolu li muy tekki mooy làkki doxandeem yi la koy defe ak waxi Kata-loñ. Léeb yi dañuy fésal xeltug mbooloo mi te it ab bunt la jëm ci sos ak xereñ. Nu am yaakaar ni liggéey bii xaley Katalaan ak yu Senegaal yi ànd def dina doon ab jumtukaayu xaritoo, ngir dëgëral jëflante ñeel ñaari xeet yi, doon bunt bu ubbéeku ci àddina di cofeel ak wegante ci ñi ko séq ñépp di ay way-bokk.

Linguamón

Page 15: Dibuixa'm un conte 3

15

Jawriñ gi yor Jappo reew yi,ci mbiri Dimbalante ak jaam, teg ko ci ci tëŋ bi “Ndimbal bi jëm ci mbo-taay Barsalon yi yënŋu ci dimbalante gi”, moo takku ci jàng ak yar ci kom ngir askanu Barsalon, tax ba ñu ubbi ab jappale jëmee ko ci Doxaliin yi ak mëbët yi wut coppite jaare ko ci jàng, ak ci sopi ak tabax Addina bu jub.

Ci Takk bi mu lall ci jappo reew yi, dimbalante ak Jaam ci att yi 2009 ak 2012 dugul na ci ñeenti fanna ci jàng ak yar ci kom: Yeete, Jàngle, Gëstu, ak woote askan wi.

Ci Ay yéenem tànnañ ci bi bi siiwal xamxam ak bi yombal bokk ligeeyu nii fettewo Jàng ak yar ci Kom.

Ci Masalan boolo ligeey bi Barsalon bi yënŋu ci dimbalante gi, di jappale, mooy bi ne ci prokra-mam “Daara yi doggu ak addina bi”, yombal bokkup ligeey ci diggante daara yi ak mbotaay yi,

seytu ko ba jàng ak yar ci kom duggu ci xajj jàng mi. Ci jamono ji, prokram bi di fexel weccante xa-mxam ci ëmb jëf ci jàngale mi bi yoon tëral ak yi and ak jamono, jaare ko ci xëttum webam , ci lëll yi ak waxtaan yi miiy faral di amal sasu ne.

Ci attum 2011 bi ñent fukki prose ci jàng ak yar ci kom, noo ngi dox: yenn ci diirup att, yenenn yi ci att yu baari; di ligeey ci fana jàngale bi yoon tëral, Jàngale yi and ak po, ci indi soppite ci as-kan wal gëstu.

Yenn, ci li nu taamu ci prose yi jubblu ci jàng mi nooy: pexee yiy ubbeku gi ni indi ci diggante niiy yënŋu ci mbiir mi, demeni reso yi, boole mbotaay yi jàngale kat yi nekk ci daara yu sufe ak daara diggi doom yi, ak bérëb yi gëstu, naaw tamit seen faarlu ngiir ligeey bi yémb, te antu. Xam nanu seen toolu waay am, solo seen ligeey, xam nanu tamit seen caafarte ci siiwal ak yessali giiy am ni mëbët yi.

Manel VilaJëwriñ bi toftal ci meeru dëkk bi,

yor Jappo reew yi Dimbalante ak Jaam

Page 16: Dibuixa'm un conte 3

16

Hi havia una vegada un emperador que era molt presumit i a qui agradaven molt els vestits. En te-nia moltíssims i passava hores i hores emprovant-se’ls i mirant-se al mirall. Malgrat tot, no era mal governant i els seus súbdits l’estimaven.

Un dia es van presentar davant seu un parell d’espavilats que afirmaven ser uns grans sastres. Van dir que podien fer-li un vestit meravellós, únic i original que el convertiria en l’admiració de tothom.

—I a més de ser el vestit més bonic que pugueu imaginar, té propietats màgiques— va dir un dels dos.

—Sens dubte —va afegir l’altre—, perquè el vestit només el podran veure les persones intel·ligents.

—Realment, un vestit així em seria molt útil —va dir l’emperador—, perquè em permetria distingir els ignorants dels savis, i això és molt important

Page 17: Dibuixa'm un conte 3

17

per a un rei… Digueu-me què necessiteu per fer-me aquest vestit i poseu-vos ràpidament a treba-llar als telers de palau.

Els falsos sastres van demanar una gran quantitat d’or, joies i seda, es van instal·lar als telers i van fingir que teixien, imitant els moviments que fa-rien uns veritables sastres. A mesura que anaven passant els dies el rei s’anava posant neguitós, perquè desitjava tenir aquell meravellós vestit.

Un matí va demanar al seu primer ministre que s’acostés als telers per veure com anava la fa-bricació del teixit màgic. L’ancià hi va anar i va veure els dos homes movent-se enèrgicament, però sense res a les mans.

Molt sorprès, el ministre s’hi va acostar disposat a preguntar-los què estaven fent, però abans que pogués parlar, un d’ells li va dir:

—Quin honor que el primer ministre vingui a con-templar el nostre treball! Us agrada el teixit?

El ministre anava a dir que no veia res, però per por de passar per ignorant, va dir que era preciós.

Com que els tramposos havien dit que només les persones intel·ligents podrien veure el vestit mà-gic, el ministre no es va atrevir a dir-li a l’emperador que no havia vist res de res, així que li va explicar les mil-i-una meravelles sobre el teixit que els dos homes estaven preparant, i l’emperador va que-dar molt satisfet.

Poc després, els dos espavilats es van presentar da-vant del monarca i li van dir que necessitaven més or i joies per al vestit. Al principi l’emperador es va mostrar sorprès, però com que el seu ministre ha-via parlat tan bé del teixit, va acabar per donar-los el que demanaven. Al cap d’un temps van anunciar que el teixit estava enllestit i que havien començat a cosir el vestit, i uns dies més tard es van presen-tar amb les mans buides davant de l’emperador.

Naturalment, aquest no va veure res, però per por de passar per ruc, va dir que era meravellós.

«Si el primer ministre, que és un home savi —va pensar l’emperador—, ha vist el vestit i jo no, vol dir que sóc un neci, però val més que els meus súb-dits no ho sàpiguen o em perdran el respecte.»

De manera que l’emperador va anar dient a tot el món que el vestit era magnífic i que tenia ga-nes d’estrenar-lo. Els mentiders van fingir que l’hi emprovaven diverses vegades per fer-hi els últims ajustos, i era realment graciós veure l’emperador en roba interior davant del mirall fent veure que admirava un vestit inexistent.

Quan finalment el vestit va estar acabat, l’empe-rador va organitzar una gran festa perquè tota la gent de palau l’admirés. Quina gran sorpresa es va endur tothom en veure aparèixer el seu monar-ca en roba interior! Però com havia corregut la veu que només les persones intel·ligents podien veure aquell vestit, ningú no es va atrevir a dir que no veia res.

Page 18: Dibuixa'm un conte 3

18

Un dels convidats més ximples i adula-dors va començar a elogiar en veu alta el vestit inexistent, i aviat el van imitar tots els altres. L’emperador va fer orga-nitzar una desfilada perquè tothom po-gués admirar el seu vestit nou.

Per por de passar per ignorant, ningú no va dir res en veure l’emperador en roba interior, fins que una nena molt petita va cridar:

—L’emperador va despullat!

Llavors, la gent del poble, que al prin-cipi no s’havien atrevit a dir res, van començar a riure i a dir-se els uns als altres:

—L’emperador no porta cap vestit! L’emperador va en roba interior!

L’emperador i els seus acompanyants també havien sentit el crit de la noieta, i sabent que els nens són més sincers que els adults, es van adonar que havien estat víctimes d’un engany. Però com que tothom el mirava, a l’emperador no se li va ocórrer res més que continuar caminant, molt seriós.

Pel que fa als dos espavilats que havien enganyat l’emperador, van fugir, i es diu que encara riuen ara del seu engany.

Page 19: Dibuixa'm un conte 3

19

Il était une fois un empereur qui était très coquet et il aimait beaucoup les vêtements. Il en possé-dait beaucoup et il passait son temps à les essa-yer et à se regarder dans la glace.

Malgré tout, il gouvernait bien et ses sujets l’estimaient. Un jour se présenta devant lui deux débrouillards qui affirmaient qu’ils étaient de grands tailleurs. Ils lui dirent qu’ils pouvaient lui faire un habit magnifique, unique et original qui serait admiré par tous. De plus, dit l’un des deux, ce serait un vêtement très beau avec des proprié-tés magiques. Sans aucun doute, ajouta l’autre, seulement les gens intelligents pourront le voir.

« Vraiment, un tel vêtement me serait très utile », pensa l’empereur, « il me permettra de distinguer les ignorants des intelligents et cela est très im-portant pour un roi ».

—Dîtes-moi, ce dont vous avez besoin pour con-fectionner ce vêtement et mettez-vous vite au tra-vail aux métiers du palais.

Les faux tailleurs demandèrent une grande quan-tité d’or, de bijoux et de soie et s’installèrent aux métiers et ils faisaient semblant de tisser, imitant les mouvements que font les vrais tisseurs. A me-sure que les jours passaient, le roi était de plus en

Page 20: Dibuixa'm un conte 3

20

plus énervé car il désirait avoir ce vêtement mervei-lleux. Un matin, il demanda au premier ministre de s’approcher des métiers pour voir comment allait la fabrication du tissu magique. Le vieillard s’y diri-gea et il vit que les deux hommes bougeaient beau-coup, mais ils ne tenaient rien entre leurs mains.

Très surpris, le ministre s’approcha et il allait leur demander ce qu’ils faisaient, mais avant de pouvoir parler, l’un d’eux dit :

—Quel honneur que le premier ministre vienne contempler notre travail !! Vous aimez le tissu ?

Le ministre allait dire qu’il ne voyait rien, mais ne voulant pas passer pour un ignorant, il dit qu’il était splendide.

Comme les menteurs avaient dit que seulement les intelligents pourraient voir le vêtement magi-que, le ministre n’osa pas dire à l’empereur qu’il

Page 21: Dibuixa'm un conte 3

21

n’avait absolument rien vu ; il lui expliqua toutes les merveilles du tissu que les deux hommes préparaient et le roi en fut satisfait.

Peu après, les deux débrouillards se présen-tèrent devant le roi, et lui dirent qu’ils avaient besoin de plus d’or et de bijoux pour le vêtement. Au début, le roi se montra surpris mais comme le ministre lui avait dit tant de bien du tissu, il finit par leur donner ce qu’ils demandaient. Les jours passèrent, et ils annoncèrent que le tissu était prêt et qu’ils avaient commencé à confectionner le vêtement et enfin un jour ils se présentent les mains vides devant l’empereur.

Bien sûr celui-ci ne vit rien, mais pour ne pas pas-ser pour un niais, il dit qu’il était merveilleux.

« Si le premier ministre qui est un sage », pensa l’empereur, « a vu le vêtement et moi pas, cela signifie que je suis un ignorant, mais il est préfé-rable que mes sujets ne le sachent pas, sinon ils me perdront le respect. »

Ainsi le roi commença à dire que le vêtement était magnifique et qu’il avait envie de l’étrenner. Les menteurs firent semblant de lui essayer plu-sieurs fois pour faire les dernières retouches. Et c’était amusant de voir le roi en sous-vêtement devant la glace feignant admirer un habit invi-sible.

Quand l’habit fut enfin prêt, l’empereur organisa une grande fête pour que tous les gens du palais

puissent l’admirer. Quelle ne fut pas la surprise de tout le monde de voir apparaître leur monar-que en sous-vêtement, mais la rumeur avait dit que seulement les intelligents pouvaient le voir, personne n’osait dire qu’il ne voyait rien.

Un des invités le plus niais et flatteurs com-mença à louer à voix haute l’invisible habit et de suite tous l’imitèrent. L’empereur fit organi-ser un défilé pour que tous puissent admirer son nouvel habit. Pour ne pas passer pour un igno-rant, personne ne disait que l’empereur était en sous-vêtement.

Jusqu’à qu’une toute petite fille cria : —L’empereur est tout nu !

Alors les gens du peuple, qui au début n’avaient osé rien dire, commencèrent à rire et à se dire entre eux :

—L’empereur ne porte pas d’habits ! L’empereur va en sous-vêtement !

L’empereur et son cortège avaient aussi enten-du le cri de la petite fille et sachant que les en-fants sont plus sincères que les adultes, il se rendit compte qu’il avait été victime d’une du-perie. Mais comme tout le monde le regardait, il ne lui vint pas à l’esprit de faire autre chose que de continuer à marcher très fier. Quand aux deux débrouillards qui trompèrent l’empereur, ils s’enfuirent et la rumeur dit qu’ils rient encore de leur duperie.

Page 22: Dibuixa'm un conte 3

22

Dafa amoon benn buur bu bëgge te it bëgg lool yëre yu bees.

Bariy yëre lool, fu mu toll di sol ak summi, di seetu, di xool boppam ci seetu bi. Naka noonu,soxarul woon te it ay nitam bëggoon nañu ko.

Benn bés, ñaari nit ñëw ci moom ne ko: ay ñawkat lañu te mën nañu ko ñawal mbubb mu rafet moo xam ni moom doŋ ko fiy am te ñépp di nañu ko sòp.

—Te it waaxuma la dara waaye rafetaay bi ak kée-mtaan yi ci nekk doyna waar, la ku jëkk ki wax.

—Keneen ka dolli ca wax ja, boo ko solee ku amul xel du la mëna gis.

—Buur bi ne: mbubb mu mel noonu soxla naa ko.

Ndax dina tax ma xàmmee ñi am xel ak ñi ñàkk xel, te loolu lu am solo la ci buur…

Buur bi ne : laaj leen lu ngeen soxla te dem jublu ci liggéey bi.

Ñaari kàccoor yooyu di wax ne ay ñawkat lañu te doonuñu ko, laaj takkaayu wurus wu bari ak soy, dem nak ca mbaar ya ñu koy defare, di toppan-doo ñawkat yi dëgg.

Bés yaa ngi dem, liggéey bi di gëna yàgg. Buur bi yàkkamti lool ndax bëgga gis mbubbam mu yée-me moomu.

Genn suba, mu woo jëwriñam ju jëkk mu dem seeti ñawkat yi ca mbar ma ba xam fu mbubbam mu yéeme mi tollu. Góor gu mag gi dem fekk ñu toog, waaye defuñu dara. mu am mbetteel, jawriñ ji agsi ngir laaj luñuy def. waaye laata muy wax kenn ci ñoom ne ko :

—Nun de am nañu mbégte lool ci sa teewaay ku tollu ni yaw di njiitu jëwriñ yi ñëw seetsi sunu li-ggéey! Ndax piis bi neex na la ?

Jëwriñ ji bëgga wax ne gisul dara, waaye dafay ragal ñu jiiñ ko ne amul xel, mu ne leen mbubb mi baax na rafet na. Te fekkoon na ñaari kàccoor yi ne ku am xel rekk moo mëna gis mbubb mu yéeme mi. Jawriñ ji ba mu demee ca buur ñeme

Page 23: Dibuixa'm un conte 3

23

wu ko wax li xew, ludul naan ko yëre ya de yéeme na lool daal. Nañu koy liggéeye rafet na. Buur bi bégg lool.

Ay jamono, gànnaw ba, ñawkat yi ñëw ci buur ne ko tàmbali nañu ko ñaw, te dañoo soxla ay takkaay ak wurus wu bari ngir yeggale mbubb ma. Buur am na sax mbetteel ca tàmbali ba, ndegam jëwriñam wax na lu jëm ci piis ba lu da-lal xelam, mu jox leen li ñu ko laaj.

Gànnaw ba, ñu yégle ne waajal nañu lépp ba piis ba ñi ngi koy tàmbali ñaw, ay fan gànnaw bi ñu ñëwee ci buur bi ak loxooy neen.

Waawaaw, buur bi gisul dara, ngir ragal ñu wax ko ne amul xel foog ni moom ak mbaam yem, mu ne leen mbubb mi rafet na lool.

Bu fekkee ni njiitu jëwriñ yi nga xam ni mag mu baax la, ci xalaatu buur bi, gis na mbubb mi moom itam dara, dafay mel ni amul xel. Li gën daal naa noppi rekk, lu ko moy waa dëkk bi doo-tuñu ma weg.

Ci noonu, la buur bi waxe ñépp yëre yi rafet na, yéeme na te it bëgg na ko sol. kaccoor yi ñoom di tay-taylu mel ni ku koy jéema solal mbubb mi te fekk dara amu ci. Boo gisee buur ay ree dalay jàpp ak ay njiitlaayam yi mu sol, mel ni ku solu te fekk solul tus.

Bi mbubb mi paree, buur bi daldi woote ag xum-béel gu mag ngir waa dëkk bi ñëw xool mbubb mi.

Li jaaxal nit ñi kay mooy gis buur bi solul dara lu-dul ay njiitlaayam, waaye ndegam déggoon nañuy xuumtoo ni ñi am xel rekk ñoo mëna gis mbubb mi, kenn du ñemee wax ni gisuma ko ngir bañ ñu jàppe la ku ñàkk xel.

Benn waay bu gàtt xel te mëna jayaate, naan ko buur sa mbubb mi rafet na. Ñépp di ko toppandoo ca lamuy wax.

Buur bi digle ñu def doxug fésal ngir ñépp mëna gis yëreem yu bees yi. Ngir ragal ñu teg la ku kan-nasu, kenn ñemewula wax ni gis na buur sol na ay njiitlaay, ba benn xale bu jigéen yuuxu: —buur solul yëre!

Nit ñi toogoon, ñemewuñu woon wax, soog di tàm-bali di wax ak di reetaan. Wax nak, jóg ku nekk di wax buur solul mbubb! Buur ay njiitlaay rekk la sol! Buur ak ay dagam dégg nañu bi xale bu jigéen bi yuuxoo, ñu xam ni xale yi ñoo gëna dëggu mag ñi, ñu sooga xam ni ñoom ñépp ci ay nax lañu nekkoon.

Waaye ñépp di ko xool, buur mënula def dara lu-dul nekk ca doxug fésalam googu.

Ñaari kàccoor yi nak ñoom bi ñu naxee buur bi, ci lañu dawe dem seen yoon. Nit ñi di yum-yumee buur bi ci nax yu rëy yi ñu ko nax ak di ko reetaan.

Page 24: Dibuixa'm un conte 3

24

Vet aquí una vegada un poble on feia molts anys que la gent no podia menjar carn, perquè no en tenien.

Un dels seus veïns, en Kali, era l’únic que en pos-seïa, però no volia compartir-la amb ningú. En Kali havia demanat a la seva esposa que preparés la carn, però que no en donés gens a ningú.

Un dia, el seu amic Moussa el va anar a visitar, i en sentir l’olor de la carn que s’estava cuinant va deci-dir de quedar-se més estona per poder-ne menjar.

Fou així que Moussa seguia en Kali per tot arreu i no el deixava estar. En Kali es va adonar de les intencions d’en Moussa i va demanar a la seva esposa que guardés bé la carn.

Però així i tot, en Moussa no se n’anava, de ma-nera que en Kali va xiuxiuejar a cau d’orella a la seva esposa: —Em faré el mort i així en Moussa se n’anirà.

Dit i fet, en Kali va fingir que era mort i, de sobte, la seva dona cridà:

Page 25: Dibuixa'm un conte 3

25

—El meu marit és mort, el meu marit és mort! Vine, Moussa, que el teu amic és mort! Vés a avi-sar la gent.

Però ni tan sols així en Moussa marxava.

Llavors arribà la gent gran del poble per rentar en Kali i embolicar-lo en una mortalla.

L’Ami, la seva esposa, digué: —Espereu! El meu marit em va demanar que li recités uns versos a cau d’orella.

L’Ami es va acostar a en Kali i li digué a cau d’orella:

—Si no t’aixeques, t’enterraran. —En Moussa encara és aquí? —li preguntà ell. —Sí —respongué l’Ami. —Doncs guarda bé la carn fins que marxi.

La gent gran el va agafar i el van dur fins a la tom-ba. Just al moment de baixar-lo al sot, l’Ami va tor-nar a dir: —Espereu! El meu marit em va demanar que li recités uns versos a cau d’orella.

S’hi va acostar i li digué:

—Si no t’aixeques, t’enterraran. —Encara és aquí, en Moussa? —Sí —respongué l’Ami. —Doncs guarda bé la carn fins que marxi.

La cerimònia va continuar i la gent gran del poble enterrà en Kali, que finalment va morir.

En Moussa, el seu amic, en va esdevenir l’hereu i es casà amb l’Ami, la vídua, amb qui per fi va compartir la carn.

Lliçó: Cal compartir sempre amb els altres.

Page 26: Dibuixa'm un conte 3

26

Il était une fois un village a passé plusieurs an-nées sans manger de viande. Un habitant appelé Kali en a eu mais ne veut la partager avec per-sonne. Il demande à sa femme Ami de la préparer mais de n’en donner à personne.

Son ami Moussa arriva, ayant senti l’odeur de la viande décida de ne pas rentrer sans la manger. Partout où Kali va Moussa le suit. Ayant compris ce que veut Moussa, Kali demande à sa femme de bien garder la viande.

Puisque Moussa ne part pas, Kali chuchota à sa femme : —Je vais faire le mort en ce moment Moussa va partir.

Kali fit le mort. Sa femme cria : —Mon mari est mort. Elle vint dire à Moussa: —Ton ami est mort, va appeler les gens. —Mais celui-ci refuse toujo-urs de bouger.

Les vieux du village le lavèrent et le mirent dans un linceul.

—Attendez ! —dit Ami— Mon mari m’a recomman-dé de lui réciter ce verset dans l’oreille.

Elle s’approcha de lui et chuchota :

—Si tu ne te lève pas ils vont t’enterrer. —Moussa est-il toujours là ? —lui demanda-t-il.

26

Page 27: Dibuixa'm un conte 3

27

—Oui ! Il est là —répondit Ami. —Donc garde bien la viande jusqu’à ce qu’il parte.

Les vieux l’ont emmené prêt de sa tombe. Au mo-ment de le faire descendre, Ami dit : —Attendez ! Mon mari m’a recommandé de lui réciter ce ver-set dans l’oreille.

Elle s’approcha de lui et chuchota :

—Si tu ne te lève pas ils vont t’enterrer.

—Moussa est-il toujours là ? —lui demanda-t-il. —Oui ! Il est là —répondit Ami. —Donc garde bien la viande jusqu’à ce qu’il parte.

Les vieux l’ont enterré. Il en est mort.

Moussa, son ami devenu son héritier épousa Ami avec qui il partagea la viande.

Moral : Il faut toujours accepter tout partager avec les autres.

Page 28: Dibuixa'm un conte 3

28

Dugo doolee keta i xa saŋ siya maŋ ke I maŋ subu domo.Kali xa suboo soto a xaa a diya a musu Ami xaa a xa a tabi, bari a xanna moxo sii soŋ.

A teeri Musa naata woo fanaŋ sago te xa taxa a maŋ suboo domo .Niŋ Kali wuli ta Musa saa a lowa a noofe.Kali xaa a musu yeŋ xaa a xa subo mara kende .

Bawo Musa te taxa la , Kali xaa a koyikoyi a musu yeŋ xo tuwa a xii i fanna faxa foo Musa si taxa I sii ila subo domo . Kali xii i fanna faxa. Ami xuleŋ ta xo « woyoyi nkee faxa ta » .Ami naata a fo Musa yeŋ i teeri faxa ta taxa moxoolu kili.Bari Musa maŋ soŋ.

Dugo keebaalu xa Kali kuu xaa a kasange. Ami xo I laa a tu nxa hayo niŋ na karaŋ nkee tulo to, a xaŋ

28

Page 29: Dibuixa'm un conte 3

29ntombeŋ woo lee la.Ami xaa a koyikoyi a kee tuloo to Niŋ I maŋ wuli I bii I buru la lee de » .Kali xaa a ŋiniŋxa niŋ musa be lee jaŋ .Ami xo :iyo a be lee jaŋ . Kali xo awa suboo mara faa a xa taxa.

Keebaalu xa Kali samba xaburu daa la. Ami xo I laa a tu nxa hayo niŋ Na karaŋ nkee tulo to, a xaŋ ntombeŋ woo lee la.Ami xaa a koyikoyi a kee tuloo to Niŋ I maŋ wuli I bii I Buru la lee de .Kali xaa a ŋiniŋxa niŋ musa be lee jaŋ .Ami xo: iyo a be lee jaŋ. Kali xo awa subo mara faa a xa taxa.

Keebaalu xa Kali buru. Kali faxa ta woo lee kunfee.

Musa meŋ mu a teeri ti lee xaa a keeta.Ami keta a musu ti subo keta a taa ti.

Tombenno: Moxo xa fenfeŋ Soto, I moxo ñoxoo Lu la kunŋa a to.

29

Page 30: Dibuixa'm un conte 3

30

Temps era temps que en una petita clariana, en-mig d’un bosc solitari i allunyat del poble, hi havia una cabana. Hi vivien dos germans, en Ton i la Guida, amb el pare i la madrastra. Eren una fa-mília molt humil i, malauradament, cada vegada més i més pobra. De diners ja no els en quedaven i el pa començava a escassejar. Amb aquest pa-norama, els budells els rondinaven de fam.

Una nit, mentre en Ton i la Guida eren al llit, el pare i la madrastra van començar a parlar de la difi-cultat que tenien per mantenir les dues criatures. La madrastra, preocupada perquè si no trobaven una solució tots quatre moririen de gana, va pro-posar que l’endemà, en anar al bosc a fer llenya, hi abandonessin els dos nens. Els germans, que no dormien, van sentir la conversa i es van posar molt tristos, però en Ton va tenir una idea: va sor-tir de la cabana, va recollir unes pedres brillants que eren a prop i se les va posar a la butxaca.

L’endemà van anar a buscar llenya tots plegats. Els pares van deixar els nens profundament ador-mits vora d’un foc en un racó del bosc i se’n van allunyar. Els nens es van despertar quan fosqueja-va i no van trobar els pares enlloc. Aleshores van buscar les pedres que en Ton havia anat deixant pel camí, i que els portarien fins a casa. Quan les van trobar les van seguir i van arribar a casa seva.

El pare es va alegrar molt de veure’ls, però a la madrastra no li va fer cap gràcia.

Al cap d’uns dies, a la nit, els pares van tornar a comentar que al rebost no hi quedava gaire pa i van decidir un altre cop abandonar les dues cria-tures. Aquesta vegada els deixarien encara més lluny de la cabana, per tal que els fos molt difícil tornar. En Ton, que havia sentit la conversa, va decidir tornar a recollir pedres, però aquesta ve-gada la porta era tancada i no va poder sortir. Neguitós, va tornar al llit i ho va explicar tot a la Guida.

L’endemà, en Ton es va guardar el pa del seu es-morzar a la butxaca i de camí cap al bosc va anar tirant molles de pa. Després de molt caminar,

Page 31: Dibuixa'm un conte 3

31

cansats, una altra vegada es van quedar adormits vora del foc que els pares els havien preparat per-què no passessin fred. Quan es van despertar, al vespre, van intentar trobar les molles de pa, però no van trobar-ne ni una! Els ocells se les havien menjat totes!

Quan es va fer negra nit van veure una casa que feia molt bona olor i van decidir apropar-s’hi. Era una caseta feta de coca, xocolata i llaminadures! De tanta gana que tenien van començar a menjar-se-la. Mentre la Guida començava a queixalar les finestres, en Ton es menjava la teulada. En aques-tes que va sortir una vella bruixa malvada tot dient: —Passeu, passeu, i mengeu tot el que vulgueu. La bruixa, en veure que els nens estaven molt can-sats, els va preparar uns llits tan còmodes que en un tres i no res s’hi van quedar ben adormits.

L’endemà, la bruixa va tancar en Ton en una gàbia de xocolata i li començà a donar llaminadures i al-tres plats suculents perquè s’engreixés. La seva idea era menjar-se’l quan estigués ben grassonet. Mentrestant va manar a la Guida que fes les tas-ques de casa i cuinés per al Ton. Però resulta que la bruixa no s’hi veia gaire bé, i quan ordenava al noi que tragués un dit pels barrots per comprovar si s’anava engreixant, ell treia un osset del pollas-tre que havia menjat i la bruixa no se n’adonava. Al cap d’un parell de setmanes, la bruixa es va cansar d’esperar que el noi s’engreixés i va obli-gar la Guida a encendre el forn.

Passada una estona li va demanar que en com-provés la temperatura, però la nena, que va en-devinar les intencions de la bruixa, va dir que no ho sabia fer.

—Renoi, aquesta nena! No sap ni obrir una porta!—Va dir la bruixa mentre obria la porta del forn.

I així que la va tenir oberta, la Guida, que estava al seu darrere, la va empènyer cap a dins, va tancar la porta del forn i se’n va anar corrents a agafar les claus de la gàbia per alliberar el seu germà.

En Ton i la Guida van agafar totes les riqueses que van poder d’aquella casa: joies, or, pedres precioses, diners, menjar… i van endinsar-se al bosc. Van fer voltes i més voltes fins que, en un ra-conet, van trobar casa seva. El pare, en veure’ls, es va posar contentíssim, i amb les riqueses que tots dos havien portat van poder menjar i viure plegats durant molt i molt de temps.

I conte contat, conte acabat.

Page 32: Dibuixa'm un conte 3

32

Il y a longtemps, dans une petite clairière, au mi-lieu d’un bois solitaire et loin du village, il y avait une cabane où vivaient deux enfants : Ton et Gui-da avec leur père et leur marâtre. C’était une fami-lle très humble et malheureusement chaque jour de plus en plus pauvre. Ils n’avaient plus d’argent et le pain commençait à manquer et leur ventre gargouillait de faim.

Une nuit, alors que Ton et Guida étaient au lit. Le père et la marâtre parlèrent de la difficulté qu’ils avaient à alimenter les deux enfants. La marâtre, préoccupée parce que s’ils ne trouvaient pas une solution, tous les quatre allaient mourir de faim, proposa que le lendemain ils aillent ramasser du bois et d’abandonner les deux enfants. Les en-fants, qui ne dormaient pas, entendirent la con-versation et devinrent très tristes, mais Ton a eu une idée, il est sorti de la cabane et il a ramassé des pierres brillantes qui étaient à côté et il les a mises dans sa poche.

Le lendemain, ils allèrent ramasser du bois et les parents s´éloignèrent d’eux les laissant pro-fondément endormis près d’un feu dans un coin du bois. Ils se réveillèrent quand il commençait à faire nuit et ils ne trouvèrent leurs parents nulle part. Alors ils se mirent à chercher les pierres que Ton avait laissées sur le chemin qui allait chez

eux. Quand ils les trouvèrent, ils les suivirent et ils arrivèrent â la maison. Le père en les voyant a été très heureux mais pas la marâtre.

Quelques jours passèrent et un soir les parents parlèrent de nouveau et comme il ne restait pres-que plus de pain dans le garde-manger, ils déci-dèrent d’abandonner une autre fois les deux en-fants. Cette fois, ils les laisseraient encore plus loin de la cabane pour qu’ils leur soient très diffi-ciles de revenir. Ton, qui avait entendu la conver-sation décida d’aller chercher des pierres, mais cette fois la porte était fermée. Inquiet, il retourna au lit et il expliqua tout à Guida. Le lendemain Ton mit dans sa poche le pain de son petit déjeuner et en allant au bois il jetait des miettes de pain.

Après avoir beaucoup marché et fatigués, une autre fois ils s’endormirent près du feu que leurs parents avaient préparés pour ne pas avoir froid. Quand ils se réveillèrent le soir, ils essayèrent de trouver les miettes de pain, mais il n’y en avait aucune : les oiseaux les avaient toutes mangées. Quand la nuit arriva, ils virent une maison qui sentait très bon et ils décidèrent de s’approcher. C’était une maison en gâteau, en chocolat et en friandises .Ils avaient si faim qu’ils commencèrent à manger la maison. Pendant que Guida com-mençait à grignoter les fenêtres, Ton mangeait

Page 33: Dibuixa'm un conte 3

33

le toit .A ce moment une vieille sorcière sortit en disant :

—Entrez, entrez et mangez tout ce que vous voulez.

La sorcière en voyant que les enfants étaient très fatigués, leur prépara des lits si confortables qu’en rien de temps ils dormaient comme des lo-irs. Le lendemain la sorcière enferma Ton dans une cage en chocolat et elle commença à lui don-ner des friandises et des plats succulents pour qu’il grossisse. Son idée était de le manger quand

il serait bien grassouillet. Pendant ce temps elle obligea Guida à s’occuper de la maison et à faire la cuisine pour Ton.

Mais voilà que la sorcière ne voyait pas bien et le garçon, quand la méchante lui disait de sortir un doigt pour vérifier s’il grossissait, il sortait un petit os de poulet qu’il avait mangé et la sorcière le croyait. Au bout de quelques semaines, la viei-lle femme fatiguée d’attendre que le garçon gros-sisse et elle obligea Guida à allumer le four. Un instant plus tard, elle lui demanda de vérifier la température, mais la petite fille qui devinait les intentions de la sorcière ,lui répondit qu’elle ne savait pas le faire.

—Mon Dieu !!!!! Cette fille ne sait même pas ouvrir une porte —dit la sorcière en l’ouvrant et comme elle la tenait ouverte, Guida qui était derrière, la poussa dedans, et ferma la porte du four et partit en courant prendre les clefs de la cage pour libé-rer son frère.

Ton et Guida prirent alors de cette maison toutes les richesses possible : bijoux, or, pierres pré-cieuses, argent, nourriture… et entrèrent dans le bois. Et après avoir tourné en rond, dans un petit coin ils trouvèrent leur maison. Le père en les vo-yant devint fou de joie et avec les richesses que les deux enfants avaient apportées, ils purent manger et vivre heureux pendant longtemps.

Et le conte est terminé.

Page 34: Dibuixa'm un conte 3

34

Dafa amoon ci benn bayaal ci àll bi te wéet, sori lool dëkk bi, amoon fa ab néeg. Ca biir néeg ba am ñaari mag ak rakk yu fa nekkoon, di Ton ak Giid, seen baay ak seen yaay.

Ñu doon ñu baax waaye ñàkk lool. Amuñu xaalis te it mburu mi ñuy dunde sax mi ngi waaja jeex.

Loolu daleena jàpp ba seen biir yi xoos ndax xiif. Am genn guddi, Ton ak Giida tëdd ci seen lal, seen baay ak seen yaay di waxtaane jafe-jafe yi ñu am ngir dundal seen ñaari doom yi Ton ak giida.

Seen yaay, jaaxle ngir ñoom ñeent bu ñu amul pexe, xiif dina leen rey. Mu wax ne bu ñu xëyee dem àll ba taxani, bàyyi fa seen ñaari doom kese.

Ton ak Giida ndeke nelawuñu, ñu ngi dégg li seeni waajur yi di waxtaane, ñu am kersa lool ci li leen dal, waaye Ton am na ci xalaat: ñu génn néeg ba, for ay xeer yuy melax mu dugal ko ci poosam.

Bi ñu xëyee, ñu dem àll ba taxani, seeni waajur yi bàyyi leen fa ñuy nelaw ci wetu taal bu yànj ci àll bi.

Bi ñuy yeewu timis jot na, ñu jóg di seet fu nekk seen ñaari waajur waaye gisuñu leen.

Ginnaaw bi ñu xool gis xeer yi Ton tegoon ci yoon wi ñu topp. Ko ba àgg kër ga.

Bi leen seen baay gisee bég na lool, waaye seen yaay yëgalu ko yaramam. Ay fan, gannaaw ba, ci guddi, waajur yi di waxtaan, ne amuñu mburu ñu fas yéene tàkkalikoowaat ak xale ya.

Bii yoon ñu dem fu gëna sori kër ga bu ñu génnee dem ngir delllusi dina leen jafe. Ton, mi dégg wax-taan wi, daldi bëgga wuti ay xeer waaye bii yoon buntu néeg bi dafa tëju ba tax mënula génn. Mu mer am lu ko naqari dellu ca lal ba nettali ko Giid daldi tëddaat.

Bi ñu xëyee Ton denc mburum ndékkeem ci poo-sam. Ci yoonu àll ba, ñu sànni dogi mburu ma. Bi ñu doxee ba sonn, ñu tëdd ca wetu taal ba leen seeni waajur taalaloon ngir bañ ñu liw.

Bi ñu yeewoo ci guddi, ñuy seet seen dogi mburu, waaye fekk nañu picc yi lekk lépp.

Page 35: Dibuixa'm un conte 3

35Bi mu gënee lëndëm ñu séen ag kër, ba ñu de-mee ba di ko jub xet gu neex di leen xeeñ.

Kër gi nak lépp ngato ak boŋ-boŋ ak sokolaa lañu ko defare. Ñu xiif tàmbali di lekk kër gi, Giida di lekk palanteer bi, Ton di lekk xadd néeg bi.

Ci noonu la ag màggatu jinne gu soxor agsee, ne leen : « aca, aca lekk leen lépp lu ngeen bëgg ».

Jinne ji bi mu xamee ni xale yi dañoo sonn mu la-lal leen ab lal bu baax, naka lañu tëdd rekk, daldi nelaw nelaw yu xóot.

Ca suba sa, jinne ji tëj Ton ci ngunul sokolaa daldi tàmbalee joxe ay boŋ-boŋ ak ay ñam yu neex di leen yafal ngir ñu duuf.

Xalaatam moo doon bu ñu duufee mu lekk leen.Ci noonu mu sant Giida muy liggéey liggéeyu kër gi di toggal Ton.

Jinne ji nak moom du gis bu baax. Muy laaj xale bu góor bi mu won ko baaraamam ndax duuf na am déet, xale bu góor bi génne yaxub ginaar bu sew bu mu lekkoon won ko ko. Jinne ji daldi koy gëm.

Ginnaaw ñaari ayu-bés, jinne ji di luxuskat, sonn ci xaar xale bi duuf mu digal Giida mu taal puur bi. Ab diir ginnaaw ba, mu wax ko mu seet fu tàn-gaay wi tollu, waaye xale bu jigéen bi xelam ñaaw ci li jinne ji nar, mu ne ko mënu koo def.

—janq bu tàyyeel nga, mënoo sax ubbi bunt, dal-di ubbi bunt bi moom jinne ji.

Giida mi toppoon ci ginnaawam daldi koy bëmëx ci biir puur bi, tëj ko, daw jëli caabi ya ngir ubbi rakkam.

Ton ak Giida jël lépp lu doon alal ca kër ga, wurus, tàkkaay, xaalis, aw ñam ak lépp lu fa am njëriñ… daldi dugg àll bi.

Wër nañu lu sori doora agsi ci seen bayaalu kër bu ndaw boobu.

Seen baay bég lool ci gisaat leen waaye itam ak alal ju bari ji ñu indaale nga xam ni mën nañu cee lekk ñoom ñépp di ci dund itam lu yàgga yàgg. Fii la léeb doxe tàbbi géej!

Page 36: Dibuixa'm un conte 3

36

Una vegada, el lleó, rei de la selva, va organitzar un bateig i va obligar tots els animals a participar-hi i a saludar la seva dona. Abans d’anar-hi, tots els animals es van posar d’acord i van demanar al ruc que no parlés, ja que tenia una veu greu i podia espantar el fill del lleó.

Així que van anar plegats cap a casa del lleó per felicitar-lo a ell i a la seva dona pel naixement del seu fill. El lleó es va posar molt content amb aquesta visita. Però, de sobte, el ruc va bramar,

i el fillet del lleó es va morir. Això va fer que el lleó s’enfadés molt, i va jurar que mataria tots els animals. Aleshores, els animals es van tornar a reunir per mirar de reparar la falta. Alguns van proposar d’oferir-li el ruc perquè el matés, d’altres opina-ven que això no impediria que el lleó els matés a tots…

En aquestes, que la Lëk, la llebre, digué:

Page 37: Dibuixa'm un conte 3

37

—Ens en podem sortir, d’aquesta situació.

—Calla! Ets massa petita per parlar aquí —li res-pongueren la resta d’animals.

Però després de llargues xerrades sense solució, la llebre va tornar a expressar la seva proposta:

—Me n’aniré a parlar amb ell i us salvaré.

I tal dit, tal fet. Va anar cap a casa del Lleó i en arribar-hi, li digué:

—Els animals m’han enviat per lliurar-vos una lle-bre que pugui alegrar la vostra pena i la de la vos-tra dona. Però pel camí, un altre lleó me l’ha pre-

sa, amb el pretext que és el rei de la selva. Si vós no em creieu, veniu amb mi, que us l’ensenyaré.

Fou així que la llebre va conduir el lleó fins al pou i li va demanar que hi mirés al fons. Quan la silueta del lleó s’hi va reflectir, la llebre li digué: —El veieu? És aquest lleó. Sembla més petit que vós, i per tant, si li salteu a sobre, acabarem amb ell.

El Lleó hi va saltar i va es va ofegar. La Llebre va anar a buscar els altres animals i els va dir:

—L’he mort.

Lliçó del conte: Ser petit no vol dir no ser llest.

Page 38: Dibuixa'm un conte 3

38

Il était une fois le lion, roi de la forêt, organisait un baptême auquel il forçait tous les animaux à y participer et à saluer sa femme. Tous les animaux ce sont concerté avant de partir et ont deman-dé à l’âne de ne pas parler parce qu’ayant la voix rauque.

Toute la délégation s’est rendu chez le lion et a présenté le motif de leur déplacement. Le lion en était très content. Aussitôt l’âne brait. Le fils du lion mourut.

Le lion se fâcha et jure de tuer tous les animaux.

Les animaux se réunirent à nouveau pour répa-rer la faute. Certains proposent de lui donner l’âne pour qu’il le tue. D’autres disent que cela ne l’empêchera de nous tuer tous.

—Je peux nous sortir de cette situation —a dit le lièvre.

—Tais-toi, tu es trop petit pour parler ici —ripos-tèrent les animaux.

Après de longues heures de recherche sans solu-tion, ils revinrent demander au lièvre de faire sa proposition.

Page 39: Dibuixa'm un conte 3

39

—Je m’en vais lui parler et je vous sauverai.

Arrivé chez le lion, il dit :

—Les animaux m’ont chargé de venir te donner un lièvre pour faire plaisir à ta femme. Mais en venant j’ai rencontré un autre lion qui me l’a arraché prétendant être le roi de la forêt .Si vous n’êtes pas sûr venez, je vous le montre.

C’est ainsi que le lièvre a conduit le lion jusqu’à un puits et lui a demandé de regarder au font. La

silhouette du lion apparaissant au font, le lièvre dit :

—Voilà c’est celui- là. Il a l’air plus petit que toi, si vous vous jetiez sur lui, nous allons en finir.

Le lion s’y jeta et mourut. Le lièvre alla dire aux animaux :

—Je l’ai tué.

Moral: Être petit ne veut pas dire être plus petit.

Page 40: Dibuixa'm un conte 3

40

Amoon na fi, benn na bes Gaynde burru all bi da doon gënte jaabar am, diggël rabi àll yi ngir nu ñëw ndokkel si jaabar ji ci doom ju góor gi. rabbu àll yi bala noo ñëw giise seen biir, diggal mbam: ne ko bu bumu nŋaxar ndax baatam da fa naxari.

Ba nu agse ba waxtaaan ba nopi, ci noonu mba-am nŋaxar.

Doomi Gaynde tiit jaar sa faatu. Gaynde mer tëkku rabbu all yi ne dina leen fat.

Page 41: Dibuixa'm un conte 3

41

Rabbi àll yi giise wat di xol nu niiy muccé ci me-rroom Gaynde gi. Ni na nu ko jox mbaam mu rey ko, nee ne du tere mu fad nu. Lëk mën na leen ci géen, nu neko noppil tuuti nga ci wax fi.

Gànnaw waxtaan bu yàgg te pexe géennul. Nu wax Lëk la llebre mu wax pexe. Lëk la llebre ne di na leen ci géen. Ne jooget jëm kër Gaynde. Ba agse ne rabbu àll yi nu ma yoonni ngir ma indil

la sa jaabar lëk mo di ndawtal ci géente li, wante dafa am benn gaynde ngu doggale ne mooy bur na ngu ko. So ko gëmul ñëwal ma wonn la ko. Ga-ynde jóog ak merr ba topp lëk ba ca been téen, lëk ne ko yërdul mu ngi ni ci suuf. Giis nga ya ko ëpp cepeelul ci kawam nga rey ko nu noppalu. Ci noonu Gaynde tàbbi ci téen bi dee. Lëk dellu ne rabbu àll yi, reey na ko , nu dem ca téen ba giis ko mu tëdd.

Page 42: Dibuixa'm un conte 3

42

Vet aquí una vegada una nena que vivia a Barce-lona, al barri de Sarrià. Es deia Sara, però li deien Caputxeta Vermella, perquè el seu color preferit era el vermell i sempre portava un «buf» vermell al cap, i moltes vegades també duia la jaqueta fent conjunt.

Aquell dissabte, la Caputxeta es va llevar més tard perquè no havia d’anar a l’escola i la mare li va dir:

—Bon dia, Caputxeta, m’acaba de trucar l’àvia per telèfon i diu que no es troba gaire bé, que es que-darà al llit, i no podrà pujar fins a Vallvidrera per

Page 43: Dibuixa'm un conte 3

43

comprar el dinar i anar a buscar els medicaments. Sara, hauries d’anar fins a casa seva i portar-li el pa, la fruita, la mel i les medicines.

La Caputxeta va preparar la motxilla amb les se-ves coses i les que havia de portar a l’àvia, men-tre la mare anava dient:

—Vés en compte, no parlis amb desconeguts, has de baixar a la parada de Vallvidrera Inferior, no t’oblidis la motxilla, dóna-li el xarop, ajuda molt l’àvia i fes tot el que et demani.

—Sí, sí, mare, no et preocupis —va respondre la Caputxeta.La Caputxeta va sortir de casa tota decidida cap a l’estació de metro de Sarrià, va entrar al vagó i va seure. Estava ben sola, i mentre mirava per la finestra aquell paisatge tan bonic de tardor escol-tava el Tik-tok, de Kesha, que sonava a l’mp3, fins que va arribar a Peu del Funicular i va baixar.

Quan va enfilar el camí del bosc, va sentir una mica de pena per l’àvia, que no es trobava gaire bé, però aquella pau, aquell aire tan net i aquella olor de bolets i de tardor la van animar. De sobte li semblà sentir un soroll estrany. Era un senglar, que va passar mig amagat entre els arbres i els matolls. Tot seguit va saludar un boletaire que passava amb un cistell ple de rovellons, trompe-tes de la mort i carlets.

—Bon dia tingui —li va dir, i continuà camí enllà cap a la casa de l’àvia.

Estava força distreta i va arribar a un trencall del camí que la va fer dubtar. Just en aquell moment passava per allà un estrany personatge, de ca-mes peludes i morro prominent, dalt d’una bici-cleta, que li digué:

—Caputxeta, que vas a ca la senyora Mercè?—Sí —va dir ella.

I aquell personatge estrany, assenyalant amb un braç fosc i pelut i un dit llarg com un unglot, digué:

—Aquest és el camí més curt per arribar a casa de la senyora Mercè.

—Gràcies —va dir la Caputxeta. I així, la Caputxeta va continuar caminant i es va entretenir collint plantes i flors: farigola, gessamí, romaní… Mentrestant, el ciclista, que era un llop dolent i afamat, va agafar el camí de trial de terra i sorra més curt que el que li havia dit a la Caputxeta i va arribar a casa de l’àvia més ràpidament que ella.

La casa de l’àvia Mercè era espectacular: al jardí hi havia un tobogan, un gronxador… La façana de la casa era d’un color vermell llampant. Per dins, la casa tenia quatre habitacions i un menjador molt gran i molt ben decorat.

El llop va obrir la porta de ca l’àvia d’un cop de peu. L’àvia estava al sofà. Ell se li va asseure al costat i li va donar la DS que portava a la butxaca del pantaló per distreure-la.

Page 44: Dibuixa'm un conte 3

44

La Mercè jugava al Mario Bros mentre el llop con-nectava la Wii al menjador. Al cap d’una estona, quan el llop va veure per la finestra que arriba-va la Caputxeta pel camí, ràpidament va amagar l’àvia a la nevera. Desprès li va agafar un pijama per disfressar-se i es va posar al llit.

La Caputxeta va arribar a casa de l’àvia, va anar a la seva habitació i la va veure molt estranya:

—Àvia t’he portat les medicines, les fruites, el pa i la mel.

Llavors, la Caputxeta es va fixar molt en l’àvia i li va dir:

—Quines orelles més grosses tens!—Són per escoltar millor l’mp3 —va dir el llop.—Àvia, per què tens unes ulleres tan grosses?—Són perquè així no m’he de posar les lentilles.—Quines mans més grosses que tens!—Són per abraçar-te millor.—Àvia, per què tens un nas tan gros?—És per olorar-te millor.—Àvia, per què tens una boca tan grossa?—És per menjar-te millor!

El llop tenia molta gana perquè feia molt temps que no havia menjat res.

La Caputxeta va començar a córrer i es va esta-bornir d’un cop contra la paret. Llavors va caure a terra i el llop se la va menjar. D’acompanyament es va menjar uns bons calçots.

Al cap d’una estona la Caputxeta es va despertar dins la panxa del llop. No sabia on era i va sentir una immensa sensació de por…

L’avia Mercè, en sentir la veu de la Caputxeta, va treure totes les seves forces i va poder obrir la porta de la nevera. En va sortir sense fer soroll i va trucar pel mòbil als guardes forestals de Coll-serola que, sortosament, vigilaven la zona amb el seu 4x4. No van tardar ni 5 minuts a arribar, van estabornir el llop amb un bon cop al cap, li van obrir la panxa i en va sortir la Caputxeta, gaire-bé a punt d’ofegar-se, però viva. Després d’una abraçada i de crits d’alegria, els guardes van co-sir la panxa del llop i se’l van endur a la presó.

I vet aquí un gat i un gos, vet aquí una Caputxeta i un llop, i aquest conte ja s’ha fos.

Page 45: Dibuixa'm un conte 3

45

Il était une fois une petite fille qui vivait à Barcelo-ne dans le quartier de Sarrià .Elle s’appelait Sara mais tout le monde lui disait « Le petit chaperon rouge », parce que sa couleur préférée était le rouge et elle portait toujours un bonnet rouge et souvent aussi une veste rouge.

Ce samedi-là le Chaperon se leva plus tard parce qu’elle ne devait pas aller à l’école et sa mère lui dit :

—Bonjour Petit Chaperon, Grand-mère vient de me téléphoner pour me dire qu’elle n’allait pas très bien, qu’elle resterait au lit et qu’elle ne pouvait pas monter jusqu’à Vallvidrera pour acheter le di-ner et les médicaments dont elle a besoin. Sara, il faudrait que tu ailles chez Grand-mère lui porter du pain, des fruits, du miel et les médicaments.

Le Petit Chaperon prépara son sac avec ses affai-res et ce qu’elle devait porter à sa Grand-mère pendant que sa mère lui disait.

—Fais attention, ne parle pas avec des inconnus, descends à l’arrêt de Vallvidrera du Bas, n’oublie pas ton sac, aide grand-mère, donne lui son sirop et fais tout ce qu’elle te demandera.

—Oui Maman ne te préoccupe pas —répondit le Petit Chaperon.

Le Petit Chaperon sortit de chez elle toute conten-te en direction de la station du métro de Sarrià, elle entra dans le wagon et elle s’assit. Elle était toute seule et pendant qu’elle regardait le beau paysage d’automne, elle écoutait le Tik-Tok de Kesha à l’MP3 jusqu’à l’arrivée au pied du funicu-laire où elle descendit.

En descendant du métro et en prenant le che-min du bois, elle sentit une petite peine pour sa grand-mère qui n’allait pas très bien, mais la paix du bois, l’air si frais, l’odeur des champignons lui donnèrent du courage.

Page 46: Dibuixa'm un conte 3

46

Tout à coup il lui sembla entendre un drôle de bruit. C’était un sanglier qui passait caché entre les arbres et les buissons. Ensuite elle rencontra un ramasseur de champignons avec un panier plein de lactaires de trompettes de la mort et de chanterelles. Elle le salua et continua son chemin vers chez sa grand-mère. Elle était fort distraite et en arrivant à un croissement elle douta. A ce mo-ment précis un drôle de personnage avec… des jambes poilues et un museau proéminent, monté sur une bicyclette passait par là et il lui dit :

—Petit Chaperon, tu vas chez Madame Mercè ?—Oui —répondit-elle.

Et ce drôle de personnage montrant avec son bras noir et poilu et un doigt long comme une gri-ffe lui dit :

—Ce chemin est le plus court pour arriver chez Madame Mercè.

—Merci —dit le Chaperon.

Et ainsi le Petit Chaperon continua à marcher et à perdre son temps à cueillir des plantes et des fleurs, du thym et du romarin.

Pendant ce temps le cycliste qui était un loup méchant et affamé prenant un chemin de terre beaucoup plus court que celui qu’il avait dit au Pe-tit Chaperon et arrivait chez la grand-mère avant elle. La maison de la grand-mère Mercè était magnifique. Dans le jardin il y avait un toboggan et une balançoire et la façade était toute rouge. A l’intérieur il y avait quatre chambres et une salle de séjour très grande et très bien décorée.

Page 47: Dibuixa'm un conte 3

47

Le loup ouvrit la porte d’un coup de pied. La grand-mère était assise sur le divan, il s’assit à côté d’elle, lui donna la DS qu’il portait dans sa poche pour la distraire. La grand-mère jouait à Mario Bros pendant que le loup connectait la Wii dans la salle de séjour. Un peu plus tard quand le loup a vu par la fenêtre que le Petit Chaperon arrivait rapidement il a caché la grand-mère dans le frigo. Après il enfila un de ses pyjamas pour lui ressembler et se mit au lit. En arri-vant le Chaperon Rouge alla tout de suite dans la chambre de sa grand-mère et la trouva toute bizarre.

—Grand-mère, je t’ai apporté les médicaments, des fruits, du pain et du miel.

Alors le Chaperon Rouge regarda bien sa grand-mère et lui dit :

—Comme tu as de grandes oreilles !—C’est pour mieux écouter la MP3 —répondit le loup.—Grand-mère, pourquoi tu as de si grands yeux ?—Ainsi je ne dois pas mettre de lunettes.—Comme tes mains sont grandes !!!!—C’est pour mieux t’embrasser !!!!—Grand-mère, pourquoi tu as un si grand nez ?—Pour mieux te sentir.—Pourquoi as-tu une bouche si grande ?—C’est pour mieux te manger !!!

Le loup avait très faim parce qu’il y avait long-temps qu’il n’avait rien à manger. Le Petit Cha-peron commença à courir, elle se donna un coup contre le mur et tomba par terre. Alors le loup la mangea avec des oignons.

Au bout d’un moment le Chaperon Rouge se ré-veilla dans le ventre du loup. Elle ne savait pas où elle était mais elle avait très peur.

La grand-mère Mercè en entendant la voix du Cha-peron Rouge, poussa de toutes ses forces pour ouvrir le frigo. Elle sortit sans faire de bruit et avec son portable elle appela les gardes forestiers de Collserola qui par chance surveillaient avec leur 4x4. Cinq minutes plus tard ils arrivaient, ils as-sommèrent le loup avec un bon coup sur la tête, ils lui ouvrirent le ventre et ils sortirent le Chaperon Rouge sur le point d’étouffer mais vivante. Après des bises et des cris de joie, les gardes cousirent le ventre du loup et l’emmenèrent à la prison.

Et voilà, un conte qui se termine avec un chat, un chien, un loup, et un Petit Chaperon Rouge.

Page 48: Dibuixa'm un conte 3

48

Kii ab janq la bu dëkkoon ci ab gox bu tudd Sariyaa ca Barsalon. Mi ngi tudd Saara, waaye ñungi ko doon woowe mbaxana mu ndaw mu xonq ndaxte melo wu xonq la taamu, te it foo ko fekk mbaxana mu xonq mooy tegu ca boppam ak mbubb mu xonq.

Ca bésu gaawu boobu boroom mbaxana mu xonq mi dafa yéexa jóg ndaxte warul woon a dem jàngi yaay ji ne ko :

—Mbaxana mu xonq nanga def, sa maam léegi la ma woo ci telefon te it nee na ma dafa jagadi, wé-rul, mënula dem ba Walwideraa ngir jënd mburu mu lekk , Tamit mënula jëli ay garabam. Saara, war nga dem sa kër maam yóbbul ko mburu, ay meññeef, lem ak ay garab yu muy fajoo.

Mbaxana mu ndaw mu xonq waaj jël ab saag def ci ay yëfam, mbir yi mu wara yóbbul maamam, terewul yaay ji ne ko : —Na nga wàcc ci fi garassu ndama-ru Walwideraa di taxaw, bul fàtte sa saag bi ngay gàddu. Boo demee na nga ko jox siró, lépp lu mu la sant nanga ko ko defal.

—Mu tontu waawaaw! Yaay, bul am njàqare.

Moom janq bi ci mbaxana mu xonq mi génn na seen kër jëm gaaraasu Sariyaa dugg ci ab wagon daldi toog, moom doŋŋa ànd, muy xool ci palanteer bi àll

bu naat bu cooroon bi. Ak di déglu Tik-Tok gu Kes-haa, bu MP3 (empee turwaam) ba ni mu agsee fi mu wara wàcce. Bi mu wàccee mu dog aw yoon wu jëm ci àll bi ngir dem kër maamam, am na yërman-de lool ci maamam ji nga xam ni dafa wéradi, waaye jàmm ak ngelaw lu sell li koy xeeñ ak àllu cooroon bi kooy sawarloo. Mu jékki —Jékki mel ni dafa dégg luy yëngu, lu doy waar ndekete mbaam àll la muy dem di nëbbatu ci biir garabi sampiñoŋ. Sampiñoŋ (këri mbott yu rey yi) yiy rey ak yu karlet.

—Mu ne ko na nga def, topp yoon wi lu weesu kër maam ji. Andatul ak sagoom, mu agsi ci aw yoonu teggi, xelam werante. Ci boobu jamono la jëmm ju doy waar te tànk yi sëq kawar, bakkan ba junki war welo, ne ko :

—Mbaxana mu ndaw mu xonq, foo jëm ca soxna Mersedes ?—Ndax dina ko tontu.

Jëmm ju doy waar ji di ko joxoñ ak loxo bu ñuulam te sëq karaw ak benn baaraam bu gudd ni ab lonk.

—Ne ko yoon wii moo gëna gàtt ngir dem kër soxna Mersi.

Mbaxana mu ndaw mu xonq tontu ko ne ko : jërërëf.

Page 49: Dibuixa'm un conte 3

49

Mbaxana mu ndaw mu xonq mi topp yoonam di dem, di jam ak di witti ay tóor-tóor ak ay njëmbët : teñ, jasmin, ak romareeŋ …

Ci boobu jamono, dawalkatu welo bi doon ag till gu xiif te bon, jël yoonu suuf wi gëna gàtt bi mu diga-loon mbaxana mu xonq mi, daw gaaw jiitu ko kër maamu janq bi laata muy agsi.

Kër maam Mersedes lu yéeme la: ca sardeŋ ba amoon na ag sendal, akug njoowaan….

Miiru kër gi dafa xonq curr…

Kër gi amoon na ñeenti néeg ak néeg bu mag bu ñuy lekke ñu defar ko ba mu rafet.

Till gi wéq buntu néeg bi mu ubbéeku. Maam jaa ngi toog ci fëtóoy bi, mu toog ak moom daldi koy jox(DS) bi nekkoon ci poosu tubëyam di ko bégal.

Mersed di fo ci Mariyoo Boros, booba till gi mi ngi jéema jokkoo ci wii- fii bi ci néegu lekkukaay bi. Ginnaaw loolu,bi till gi gisee ci « palanteer » bi xale bu jigeen bi di agsi, moom till gi daldi nëbb ci saasi maam ji ci firisideer bi. Ginnaaw bi mu sol mbubbu maam ji ba niróok moom daldi tëdd ci lal bi.

Bi xale bi agsee ci kër maam ji, mu dugg ci néeg bi gis ko mu xawa doy waar :

—Mu ne ko maam, indil naa la garab yi, meññeef yi, mburu mi ak lem mi.

Ginnaaw bi, xale bu jigéen bi xool maam ji ne ko: —Sa nopp yi dee la gëna gudd!—Mu tontu ko ne ko : day tax ma gëna mëna déglu sama « empee turwaa » MP3.—Maam lu tax sa lunet yi rëy ?—Mu tont ko : day tax duma takk lunet yu ndaw.—Sa loxo yi rëy na lool di ?—Dañu koo def ngir gëna mëna saafoonte.—Maam lu tax sa bakkan bi rëy ?—Ngir gën laa mëna xeeñtu—Maam lu tax sa gémmiñ gi rëy ?—Day tax ma gëna mëna lekk.

Till gi dafa xiifoon lool ndax gëjoon na lekk.

Xale bu jigeen bi tàmbalee daw mbëkk miir bi. Gan-naaw bi mu daanu ci suuf till gi daldi koy lekk. Ab diir ginnaaw bi xale bu jigeen bi daldi yeewu ci biiru till gi. Xamul fu mu nekk te it tiit na lool.

Maam Mersedes, bi mu déggee baatu sët bi, mu def lu mu mën ngir génn ci « firisideer bi », mu génn ndànk te kenn déggu ko daldi telefone ñiy wottu àll bi, ndeke ñoom, ñi ngi wottoo gox bi ak seen benn woto (4*4) deful lu ëpp 5 simili ngir ñu agsi ci kër gi. Biñu ngàddee till gi ak bant, daldi xotti biir bi gén-ne mbaxana mu ndaw mi, moom sax xaw naa xëm, waaye mi ngi dund. Ginnaaw bi mu muuñee ak ay yuxuy mbégte, wottukat yi daldi ñawaat biiru till gi, yóbbu ko ngir tëji ko kaso.

Fii am na muus ak ab xaj, ab till ak mbaxana mu ndaw mu xonq te xew-xew bi jotoon nañu koo wax-taane.

Page 50: Dibuixa'm un conte 3

50

Temps era temps, que una hiena, una llebre i una rata van decidir emprendre un viatge juntes.

Així doncs, van iniciar el camí, i després de moltes hores de caminada totes tres estaven cansades i van decidir triar un lloc per seure una estona.

Aleshores, la hiena els digué: —Tieta llebre, atu-rem-nos a descansar al poble de les cabres.

I la llebre respongué:

—Germana hiena, descansarem, doncs, al poble de les cabres.

Així és que caminaren encara una bona estona fins a arribar-hi. Un cop allà, van anar a saludar el cap del poble, que els va rebre, i després va reunir tots els habitants i els explicà que tenien convidats.

Page 51: Dibuixa'm un conte 3

51

En fer-se fosc, la llebre i la rata s’havien posat a un costat i la hiena i les cabres, a l’altre. El cap digué a la hiena: —Germana hiena, tu dormiràs amb les cabres.

La hiena es va posar a plorar, perquè deia que les cabres la volien mossegar.

—Tant si vols com si no vols dormiràs amb elles— respongué el cap.

Però abans de fer-se de dia, la hiena ja s’havia menjat tots les cabres.

Al matí, en no veure la seva família, el cap del poble s’adonà que la hiena s’havia menjat totes les cabres. Aleshores, va fugir i va deixar el poble a la hiena.

Des de llavors, la hiena i les cabres no han tornat a conviure.

Page 52: Dibuixa'm un conte 3

52

Il était une fois que l’hyène, le lièvre et le rat ont décidé de voyager ensemble.

Ils prirent le chemin. Après plusieurs heures de marche, tout le monde sent la fatigue.

L’hyène dît : —Oncle Lièvre reposons-nous dans le village des moutons.

Le lièvre répondit : —Grand frère hyène, nous nous reposeront dans le village des chèvres.

Page 53: Dibuixa'm un conte 3

53

Ils marchèrent encore longtemps et arrivèrent dans le village des chèvres.

Ils ont salué le chef de village. Ce dernier, après avoir répondu fit appelle à toute sa population et leurs dît nous avons des hôtes.

Dès la tombée de la nuit le lièvre et le rat étaient d’un côté, l’hyène et les chèvres d’un autre côté. Le chef de village dit :

—Grand frère hyène, toi, tu dormiras avec les chèvres.

L’hyène pleura car dit-il les chèvres vont la mordre.

—De force ou de gré tu dormiras avec elles —ré-pondit le chef de village.

Avant l’aube l’hyène a mangé toutes les chèvres. Le matin, n’ayant pas vu sa famille et s’étant ren-du compte qu’elles ont été mangées par l’hyène, le chef de village lui-même prit la fuite lui laissant son village.

Depuis ce jour là, l’hyène et les chèvres ne coha-bitent pas.

Page 54: Dibuixa'm un conte 3

54

—Ntali Ntali—A xa dii! A xa basi!

Turuma, sandiŋo niŋ kereŋo.

Teerima saboo niŋ nee Lu xo xii I be taxamala.

I xii I ñoxoŋ joki xa taxa, xa taxa,xa taxa … Fii I segeta

Page 55: Dibuixa'm un conte 3

55

Turuma xo kawu sandiŋ , nxaŋ ntofoño saxaduguSandiŋo xo: xotoo turuma niŋ nsita Baadugu nsi ntofoño.

I taxata, xa taxa,xa taxa … fii I sita Baadugu

I xa xontonno ke . Baadugu dugutigo xaa ila muta. A xaa a la dimbaya kili xaa a fo iyeŋ xii i xa Luntaŋ soobelu soto.

Laatumo sita tumameŋ :Kawu Sandiŋ niŋ kereŋo ; Turuma niŋ baalu.

Xotoo Turuma xa xasoo kaa a to xo baalu saa a kiŋ nee.

Dugutigo xo : xotoo Turuma I soŋ ta I maŋ soŋ ibe sii la jee lee.

Turuma niŋ baalu sii ta janniŋ saxo xa yele a xa baalubee domo.

Saxoma Dugutigo maŋ a la dimbaya je.

Woo tumoo Xotoo Turuma xii i bee domo.

Dugutigo faŋo xii I bori xa satee tu Xotoo Turuma yeŋ.A xo xaa a mee Turuma jigiya kutaŋ.

Kabariŋ woo lee Turumaniŋ Baalu mee Kafu Jaŋ kiliŋ. Ntali Forondoŋ.

Page 56: Dibuixa'm un conte 3

56

Hi havia una vegada una mare cabreta que tenia set filles cabretes, i sempre que se n’anava a pas-turar els deia:

—La mare se’n va a pasturar, mireu que hi ha un llop que és molt llest i si no sou espavilades us agafarà. Tanqueu la porta amb pany i clau, i quan vingui la mare us cantarà: «Obriu! Obriu, cabretes, que vinc de pasturar amb les mamelletes plenesper donar-vos mamar!», i així sabreu que sóc jo.

Però, un dia, el llop va sentir el que deia la mare i va pensar que es faria passar per ella per menjar-se les cabretes.

El llop va anar cap a la casa de les cabretes, va picar a la porta i quan elles varen preguntar qui era, va començar a cantar la cançó.

De seguida les cabretes van començar a cridar:—Ja ve la mare! Ja ve la mare!

Però la més petita va protestar:

—Espereu-vos! No correu tant! Vejam… Ensenya’ns la poteta per sota la porta.

El llop la va ensenyar, i la més petita es va adonar que no era la de la seva mare i va dir:

—Tu no ets la mare! Ets el llop! Que la mare té les potetes blanquetes!

El llop, tot enfadat, se’n va anar al molí i, amb fa-rina, es va emblanquir les potes. I va tornar a casa de les cabretes, tot can-tant: —Obriu, obriu…

I les cabretes, en sentir la cançó, digueren: —Ja ve la mare!

Page 57: Dibuixa'm un conte 3

57

Però ara que ens ensenyi la poteta per sota de la porta!

El llop la va ensenyar, però com que la duia enfari-nada, les cabretes van començar a cridar:

—Sí que és la mare! Sí que és la mare!

Però la més petita va dir:

—No, no, espereu-vos! Aviam si ens diu alguna cosa.

I com que el llop té la veu ronca, la més petita el va descobrir!

—Tu no ets la mare! Ets el llop! Que la mare té la veu fina!

I el llop, tot enfadat, va dir: —No patiu! Ja us aga-faré, ja!

El llop se’n va anar a una fonda i es va afinar la veu menjant molts ous, i quan ja la tenia prou fina, va tornar cap a casa de les cabretes tot cantant:—Obriu, obriu, cabretes…

I en sentir la cançó, les cabretes van dir:

—Ja ve la mare! Ja ve la mare! Però que ensenyi la poteta per sota la porta i que digui alguna cosa. I el llop va ensenyar la poteta, que encara duia enfarinada, i va parlar amb la veu molt fina, i les

cabretes van pensar que era la seva mare, així que van obrir la porta. I llavors, el llop va entrar i es va menjar les cabretes una rere l’altra, però la més petita es va amagar darrere del rellotge. I com que el llop no la va trobar, se’n va anar.

Page 58: Dibuixa'm un conte 3

58

Quan va tornar la mare cabreta va cantar:

—Obriu, obriu, cabretes…

I va entrar a casa, però en veure-ho tot potes en-laire va exclamar:

—Ai! Què els deu haver passat a les meves cabre-tes?!

Llavors, la més petita va sortir del seu amagatall, tot cridant:

—Mare! Mare! Jo sóc aquí! Jo sóc aquí!

La mare, en veure-la, li va preguntar:

—Què ha passat?

La cabreta més petita li va respondre:—Que el llop ens ha enganyat i s’ha menjat les meves germanetes!

Però la seva mare li va dir:

—No t’amoïnis, agafa el cistell i el cosidor, que el llop sempre s’ajeu a la vora del riu, a l’ombra d’un pi, a fer la migdiada.

Així, tot anant cap al riu, la cabreta petita va anar arreplegant pedres i pedres i més pedres, i en va omplir el cistell. En arribar-hi, la mare cabreta va agafar les tisores i va obrir la panxa del llop de dalt a baix. En va fer sortir totes les cabretes i

li van omplir la panxa de pedres, el van tornar a cosir i el van deixar dormint.

Quan el llop es va despertar, va dir:

—Quina set que tinc, sembla que hagi menjat pe-dres!

I així que es va abocar al riu per beure’n aigua, va caure-hi i es va ofegar!

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat!

Page 59: Dibuixa'm un conte 3

59

Il était une fois une maman chèvre qui avait sept chevreaux et chaque fois qu’elle allait chercher à manger elle leur disait :

—Maman va chercher à manger, attention il y a un loup très méchant et si vous n’êtes pas prudents il vous mangera. Fermez bien la porte à clef et quand Maman viendra, elle vous chantera :

« Ouvrez, ouvrez mes petites chèvres, je viens de paître, avec les mamelles pleines de bon lait pour vous donner à manger ! », et ainsi vous saurez qui je suis.

Un jour le loup entendit ce que disait la mère et il pensa qu’il se ferait passer pour elle pour man-ger les chevreaux. Le loup se dirigea chez les

chevreaux, il frappa à la porte et quand ils demandèrent, il com-mença à chanter la chanson. Et tout de suite les petites chèvres commencèrent à crier :

—Maman est là, Maman est là !

Mais la plus petite protesta : —At-tendez, n’allez pas si vite, allons voir… Montre-nous ta patte sous la porte.

Le loup montra sa patte, mais la plus petite se rendit compte que ce n’était pas celle de sa mère et lui dit :

—Tu n’es pas notre Maman ! Tu es le loup, Maman a les pattes blanches !

Page 60: Dibuixa'm un conte 3

60

Et le loup furieux, courut au moulin et avec de la farine se blanchit les pattes. Et il retourna chez les chevreaux en chantant « Ouvrez, ouvrez ». Et quand ils entendirent la chanson ils dirent :

—Voilà Maman! Mais qu’elle nous montre la patte sous la porte.

Le loup la montra, mais comme il l’avait enfari-née, les petites chèvres commencèrent à crier :—C’est Maman, c’est Maman !

Mais la plus petite dit : —Non, non attendez qu’elle nous dise quelque chose !

Et comme le loup avait une grosse voix, la plus petite se rendit compte que ce n’était pas sa mère.

—Tu n’es pas ma mère ! Tu es le loup, ma mère a la voix plus douce !

Et le loup partit furieux en disant : —Vous verrez, de toutes façons, je vous attraperai !

Le loup alla dans une auberge et il mangea beau-coup d’oeufs pour s’adoucir sa voix. Quand il pen-sa qu’elle était très fine, il retourna chez les che-vreaux en chantant :

Page 61: Dibuixa'm un conte 3

61

—Ouvrez–moi. Ouvrez-moi mes chevreaux…

En entendant la chanson, les chevreaux dirent :

—Voilà Maman, voilà Maman, mais qu’elle nous montre sa patte sous la porte et qu’elle dise quel-que chose.

Et le loup montra sa patte qui était pleine de fari-ne et il parla d’une voix toute douce et les petites chèvres pensèrent que c’était leur Maman, elles ouvrirent la porte, le loup entra et il les mangea l’une après l’autre. Mais la plus petite se cacha derrière l’horloge. Et comme le loup ne la trouva pas, il partit.

Quand la Maman chèvre revint, elle se mit à chan-ter : —Ouvrez, ouvrez mes chevreaux…

Alors elle entra dans la maison et quand elle vit que tout était en désordre, elle s’écria : —Mon Dieu qu’est-ce qui est arrivé à mes chevreaux !

Et la plus petite sortit de sa cachette en disant : —Maman, Maman, je suis là, je suis là ! Le loup nous a trompé et il a mangé mes sœurs !

Mais sa mère lui répondit : —Ne t’en fais pas, prends le panier et la boite à couture. Le loup s’installe toujours au bord de la rivière, à l’ombre du pin pour faire la sieste.

Et allant à la rivière la petite chèvre ramassa beau-coup de pierres jusqu’à que son panier soit plein. En arrivant la Maman chèvre pris ses ciseaux, ouvrit le ventre du loup de haut en bas. Elle fit sor-tir les chevreaux et remplit le ventre du loup de pierres, le recousit et le laissèrent dormir. Quand le loup se réveilla, il dit :

—Comme j’ai soif, on dirait que j’ai mangé des pierres. Il se pencha pour boire de l’eau de la rivière, alors il tomba dedans et se noya.

Voilà un chien, voilà un chat et ce conte se ter-mina.

Page 62: Dibuixa'm un conte 3

62

Dafa amoon wenn béy ak juroom ñaari doomam, saasu demee fori ca àll ba, da leen daan wax ne:

“moytu leen, ndax am na till gu muus lool, na ngeen ko bàyyi xel te nangeen tëj bunt bi bu baax, tëj-tëjaat, bu ma demee ba ñëw dinaa woy: —ubbilen! ubbileen, tef yi. Jóge naa àll ba ak ween yu duy ba fees, bu ko defee ngeen ubbi. Bu bo-obaa ngeen xam ni mana ma nampal leen ba ngeen rekk!”

Ci loolu, benn bés, till gi dégg li béy wi wax mu xa-laat doon béy wi dem ca kër ga ngir lekk tef ya.

Till gi dem ca kër ga fëgg, bi ñu ko laajee mooy kan, mu tàmbalee woy ubbi leen tef yi, ubbi leen!Tef yi tàmbali ñoom it di yuuxu: yaay ñëw na! Yaay ñëw na!

Tef bi gëna ndaw ne leen : def leen ndànk bu leen daw! Nañu dem xool… nanu won tànk bi teg ko ci kaw bunt bi ba xam yaw la am déet.

Till gi teg tànk bi ci kaw bunt bi ñu gis tànk bi sëq ak kawar, tef bi gëna ndaw ne ko: sunu yaay tànk yi dañu weex, doo sama yaay, till nga, till gi mer dem.

Till ngi dem wut fariñ, diw ko ci tànk yi ba weex tal daldi dellusi.

Page 63: Dibuixa'm un conte 3

63

Bi till gi ñëwee tàmbaliwaat di woy: ubbileen tef yi! ubbileen!

Ñu ne: yaay ñëw na xaat! Won ñu sa tànk, mu teg tànk bi ci kaw bunt bi, ñu ne moom la; tef bu ndaw bi neeti leen xaar leen! Sa baat bu naqari bi ma dégg du sama baatu yaay, sama yaay baatam dafa neex! Yaw till nga.

Till gi mer di dem te naan : ba laa yàgg dinaa de-llusi te dina leen am.

Till gi dem ci ab néeg toog di naan ay nen ba baat bi neex.

Till gi dellusiwaat di woy: tef yi ubbi leen! Ubbi leen.

Bi ñu ko déggee ñu bég naan yaay ñëw na! sunu yaay ñëw na!

Till gi daldi teg benn tànk ci kaw bunt bi, wax benn baat, baat bi neex lool tef yi, ñu foog ni seen yaay la, ñu ubbi bunt bi, till gi lekk leen ñoom ñépp ba mu des tef bi gëna ndaw nëbbutu woon ci ginna-aw Montar bi. Till gi gisu ko, mu génn dem.

Bi seen yaay ñëwee woy: ubbi leen! Ubbi leen tef yi! Mu dugg ci biir kër gi gis ñeenti weñ di naaw.

Mu yuuxu- lu xew! Lu dal samay doom!

Tef bu ndaw bi tontu ko, génn ca fa mu nekkoon, yaay! yaay! Maangi nii! Mangi nii!

Yaay ji laaj ko lu xew!

Tef bu ndaw bi ne ko till gi dañoo nax ñu ubbil ko mu lekk sama mag yépp.

Yaay ji ne ko- bu la dara naqari, daldi jël ab pañe ak lu mëna ñaw ne ko nañu dem seeti till gi, du wara sori dex gi, till gi tëdd ci taatu garab di ne-law.

Ci yoon wi tef bi foroon na ay xeer def ko ci pane bi.

Bi béy wi agsee dafa daldi xotti biiru till gi génne tef yépp, sol ci xeer yi, ñawaat ko, bàyyi ko mu àggale ay nelawam.

Bi mu yeewoo ne dama xiif te mel ni ku lekk ay xeer. Mu wëlbatiku ngir naan ci ndoxum déeg bi daldi daanu ci diggu ndox mi.

Fi la léeb doxe tàbbi géej.

Page 64: Dibuixa'm un conte 3

64

En un poblet petit de l’Àfrica hi vivia un matrimoni que tenia una filla anomenada Kumba. La nena era l’alegria dels pares, perquè, a més de bonica, era amable, servicial i sempre estava contenta. Quan la feina li ho permetia, sortia a passejar i jugar amb els seus amiguets, sense allunyar-se gaire del poblat.

Un dia, però, la desgràcia va arribar a la família. Es va escampar pel poble una epidèmia que va acabar amb la vida de la mare. La Kumba i el seu pare van quedar desolats durant molt de temps. Tots dos miraven d’animar-se l’un a l’altre, però tot i així va haver de passar molt de temps perquè tornessin a descobrir la bellesa del sol.

El pare va tornar a casar-se i la Kumba va tenir una germaneta a qui va dedicar tot l’amor que tenia. La petita era la joia de tots, i especialment de la dona del seu pare. A ella anaven dedicades totes les atencions i tots els privilegis. A la Kumba li van encarregar les tasques domèstiques i es passava treballant totes les hores del dia: escombrava, fre-gava, cuinava… Massa esforç per a una nena en-cara no feta dona.

Un matí, la madrastra va enviar la Kumba a rentar els plats al riu, i quan ja els tenia nets, de tornada a casa va perdre una cullera. Quan la madrastra se’n va adonar, va fer-la tornar al riu i la va amenaçar que no entraria a casa si no tornava amb l’estri perdut.

Page 65: Dibuixa'm un conte 3

65

La Kumba, però, va tenir sort, perquè quan ja havia perdut tota esperança, va trobar la culle-ra sota uns matolls. Però quina sorpresa va tenir quan, en anar a recollir-la, se li va aparèixer el dimoni Aquest, quan es va adonar del cansament de la criatura, s’hi va interessar.

La Kumba, que no estava acostumada que li fes-sin cas, li va explicar la desgràcia de la seva vida des que havia tingut la germana, i no perquè, en principi, aquesta fos dolenta, sinó perquè la seva mare l’havia consentit tant que només pensava en ella mateixa: s’havia tornat egoista i enveja-va tot el que no tenia. Ràpidament el dimoni va reconèixer la maldat que havia anat creixent al cor de la germana petita. Va sentir llàstima per la Kumba i alhora la va voler posar a prova. Li va de-manar que li aixafés una llavor d’arròs, i la nena, bona de mena, li ho va fer. En agraïment, el di-moni li va donar riqueses i benestar, que encara feien més atractiva la Kumba.

Els rumors sobre la seva bellesa i riquesa van arri-bar a d’altres indrets. En un d’aquests, hi havia un rei que tenia un fill al qual volia casar per tenir hereus. Es van presentar al poblat de la Kumba i no va fer falta gaire cosa més; en coneixe’s, els dos joves es van enamorar i es van casar.

En veure tot això, la germana petita, que ja no era tan petita, va agafar un atac de gelosia i va voler repetir l’experiència de la gran. Va anar al riu amb una cullera i la va perdre expressament. En aquestes, se li va aparèixer el dimoni, que li va

fer preguntes. Igual que l’altra vegada, el dimoni li va demanar que li aixafés un gra d’arròs. La noia se’l va mirar de dalt a baix i li va respondre amb prepotència que ella no era la serventa de ningú i que si volia un gra aixafat, s’ho fes ell.

El dimoni no s’ho va pensar més. Havia reconegut la germanastra de la Kumba i va decidir donar-li una bona lliçó. Li va enviar els animals més peri-llosos de la selva per fer-li un bon ensurt, i, de ri-queses, cap ni una. Diuen els més vells del poble que la noia no hi va tornar més, i es creu que se-gurament fou aliment d’alguna d’aquelles feres.

Page 66: Dibuixa'm un conte 3

66

C’était deux filles de même père. La mère de l’une vit celle de l’autre est décédée.

La marâtre de l’orpheline lui donne tous les tra-vaux de la maison : balayer, cuisiner, linger et beaucoup d’autres travaux de la maison. Un jour, sa marâtre l’envoie laver les bols au fleuve.

Sur le chemin du retour, une cuillère est tombée. La marâtre lui demanda d’y retourner en ce mo-ment crépusculaire. En allant Koumba l’orphéline rencontra un diable.

—Que fais-tu là où personne ne vit —lui demanda le diable.

Page 67: Dibuixa'm un conte 3

67

Koumba l’orphéline lui expliqua les raisons de sa présence en ce lieu. Le diable a eut pitié d’elle et lui a demandé de lui piler une graine de riz. Koumba obéit et le diable lui donna beaucoup de biens. Dès son retour au village le fils du roi l’a mariée.

Prise de jalousie, Koumba dont la mère vie prit une cuillère et alla au fleuve. Elle aussi a vu le dia-

ble, mais a refusé de lui piler la graine de riz. Le diable l’offrit aux animaux dangereux de la brous-se qui la mangèrent.

Moral: 1- Il ne faut jamais fatiguer l’enfant d’autrui, sur-tout étant orphelin car ça se retourne toujours contre les siens. 2- Il faut toujours bien éduquer son enfant.

Page 68: Dibuixa'm un conte 3

68

Ñaari xale yu Bok bay.

Kumba am ndey yayam mu ngi dundu. Kumba amul ndey yayam dee na.

Tantam, moom rek lay liggeeylo : balee ,toog, foot ak yeneen liggey kër gi.

Benn bës Tantam yonni ko raxas ndap yi ca dex ga.

Page 69: Dibuixa'm un conte 3

69

Bi mooy ñibbissi, benn kuddu wàd .

Tantam nee ko mu deeluwat ca dex ba, wërri ko ci ay timis.

Bi moo demé, mu tase ak benn jiine.

Mu làjj ko: lu mooy def fi nit nekkul.

Mu nettëli ko li xew.

Jiine ji yërëm ko, nee ko, bala ngay raxas dëbbal ma benn pepu ceeb.

Xale bi def ko ; jiine ji may ko alal bu baari. Bi moo deeluse, doomu buur bi takk ko. Kumba am ndey fiire loolu. Jëlli kuddu dem cai dex ba, giis jiine ji.

Moo bañ dëbb benn pepu ceeb. Jiine jii Merr, Boole Ko ak rabb àll yi, ñu lekk Ko.

Jàngat gi ci leeb bi moy : 1-Nit warul sonnal keneen rawatina njiriim, ndax loo way rendi sa loxo lay nàcc.2-Yaru gaalajj la.

Page 70: Dibuixa'm un conte 3

70

Organització del projecteOrganisation du projetAssociació d’Amics de Diakha Madina Consorci d’Educació de Barcelona

Coordinació del projecteCoordinación del proyectoÀfrica Guerrero, Associació d’Amics de Diakha Madina Lluís Vallvé, Consorci d’Educació de Barcelona

Coordinació de les escoles Coordination des écoles Saliu Diaby i Diallanding Sissokho, dels centres de Kedougou Magali Serra i Pepa Carreres, dels centres de Barcelona

Traduccions i revisió lingüísticaTraduction et révision linguistiqueCatalà, castellà i ajudant d’edició: Violeta RocaFrancès: Ajo-loba Dieme i Françoise DucreuxWòlof: Liguamón – Casa de les Llengües

Disseny i composicióDessin et compositionMartí Riu

Institucions que han donat suport al projecteInstitutions qui ont donné support au projetAjuntament de Barcelona,

Cooperació Internacional, Solidaritat i PauInstitut Municipal d’Educació

Liguamón – Casa de les Llengües

Professors que han treballat en el projecteProfesseurs qui ont travaillé dans le projetAbdou Karim Ndiaye, Africa Guerreo, Ahmadou Dam Sarr, Araceli Viñas, Diallanding Cissokho, Diana Pujol, Francesc Xavier Martí, Glòria Iniesta, Joan Carles López, Juana Herrera, Kadidia Diallo, Kécouta Doucouré, Margalida Santcliment, Maria del Mar Rodríguez, Roser Illa, Silvia Buil, Sílvia Torralba Clusa.

Page 71: Dibuixa'm un conte 3

71

Alumnes que hi han participatÉlèves qui y ont participé Aaron Trigos, Adrià Castells, Adrián González, Adrian Olivares, Aina Gonzalez, Aina Gustamante, Aina Xia Biosca, Aina Xiaoye Sanz, Ainhoa Herrero, Àlex Aibar, Àlex Samblàs, Àlex Serrano,Alex Smith, Alexia Àvila, Alfonso Varona, Alicia García, Alisson Olvera, Amina Tabunscic, Aminata Fall, Andrea Costa, An-drea Illa, Andrea Liria, Andrea Ribera, Andrea Vilarraso, Andreu Farré, Andreu Sanchez, Anna Cerdan, Anna de Juan, Anna Ruiz, Antoni Puntí, Aranu Tarrés, Ariadna Aguilera, Ariadna Prats, Arnau Aguiló, Arn-au Cañada, Arnau Esteve, Arnau Mauriño, Arnau Puntí, Arnau Timoneda, Arnau Vives, Awa Souaré, Axel Otero, Babacar Faye, Babacar Ngom, Baye Mohamed Diop, Bianca Ranesi, Blanca Rovira, Boubacar Diaby, Boubacar Diallo, Bruna Palau, Camila Mansilla, Carla Asensio, Carla Expósito, Carles Alfocea, Carles de la Prida, Cristian Valentí, Daichi Komuta, David Crespo, David Muñoz, David Roche, David Vi-ñas, Devi Roca, Deyvid Álvarez, Dídac Rodríguez, Djiby Kébé, Duna Moreno, Edgar Roig, Eduard López, Eduard Rodríguez, Elena Ortiz, Emma González, Eric Palacios, Erika Arellano, Estel Roig, Eva Alonso, Famara Dembélé, Fanta Sylla, Fàtima Feliz, Fàtima Karchich, Fatou Kiné Diop, Founé Sylla, Francesc Calabuig, Francesc Pérez, Gaoussou kâ, Gemma Arriaga, Genís Fibla, Georgina Hurtado, Gerard Lum-breras, Gerard Olmo, Ginebra Sanchezdelablanca, Gisel Mena, Goundo Kalloga, Guillem Lacambra, Guillem Vilademunt, Helen Anaïs Gualli, Helena López, Humberto Román, Ian Gómez, Ibrahima Seydi Dia, Ibrahima Sory Sylla, Ignacio Souto, Irina Pla, Iris Lopez, Isaac Garcia, Ivan Esteve, Jason Cuevas, Joan Aldavert, Joan Ordoyo, Jonathan Valentí, Jordi Ollero, Josue Luza, Juan Carlos Cerna, Judit Rovira, Judit Sebastià, Judith de Bettencourt, Júlia Serra, Júlia Ventalló, Kelly B. Villarroel, Laia Pujol, Laura Toledano, Leyre Raba, Llorenç Bou, Lourdes Guiñazú, Lydia Ramírez, M.Belén Miah, Mactar Diallo, Maïmouna Ndiaye, Mamadou Diakhaby, Manel Mauriz, Mar Parellada, Marc Carrillo, Marc Marquès, María Camila Martínez, Maria García, Maria Ramos, María Reina, Maria Roig , Maria Vicente, Marina de Juan, Mario Alcón, Mariona Canet, Marta Méndez, Martí Camps, Martí Comas, Martí Fransi, Mar-tina Cortacans, Mireia Artesero, Mireia Lorenzo, Mireia Molins, Mireia Torralba, Míriam Corderí, Mo-hamed Lamine Fofana, Moustapha Mamba Diaby, Nahomi Sandoval, Naronly Gusano, Nerea Martín, Nerea Pedrosa, Nil Martínez, Noel Jiménez, Noemi Belén Garcia, Núria Moreno, Ona Roig, Ona Vallory, Oumou Diallo, Ousmane Diaw, Oxana Climent, Pau David Loyo, Pau Marsal, Pau Puntí, Paula Beteta, Paula Calonge, Paula Caralt, Paula Castillo, Paula Sans, Pol Fernández, Queralt Ruhí, Quim Barceló, Raúl Cervera, Roger Puertas, Roger Vinyals, Rubén Mendez, Rubén Redolad, Salma Ben Abdelkrim, Samba Diagne, Sara Lamas, Sara Pastor, Sebastià Navarro, Sebastián Chaverri, Sergi Cordero, Sergio López, Sofia Chen, Tábata Castillo, Terry Adibe, Valentina García, Valeria Arana, Victor Cànovas, Víctor Hurtado, Yacine Diokhané, Yaye Fatou Diop.

Page 72: Dibuixa'm un conte 3

Aquest llibre de contes, fruit del treball cooperatiu d’infants de dos conti-nents, Europa i Àfrica, escrit en tres llengües, wòlof, francès i català, és un material molt útil per a les escoles. D’una banda, ens mostra unes cultures llunyanes, però cada cop més properes dins les nostres aules, i de l’altra, constitueix un bon exemple de treball interdisciplinari portat a terme coordi-nadament per centres educatius, ONG i institucions.

Ce livre de chansons , résultat de la coopération des enfants de deux conti-nents, l’Europe et l’Afrique, écrit en trois langues, wolof, français et catalan, est un matériau très utile pour les écoles. D’une part, montre deux cultures lointaines, mais de plus en plus plus proches dans nos salles de classe, et l’autre est un bon exemple de travail interdisciplinaire réalise par les centre educatifs, Ong et institutions.

Téere woy bi, li ko sabab mooy xaley ñaari dénd yi ànd def di Orob ak Afrik, bind ci ñetti làkk, wolof, Farañse ak katalaan, di jumtukaay bu am solo ci daa-ra yi. Ci genn wet, di wone ñaari aadaak cosaan yu soree lool, waaye di gën di jegente ba ci biir yéen yi ñuy jànge ci geneen gi mu doon royukaay bu baax ci ànd liggéeyandoo ci bérébi jàng, kuréel yu mag yeek ONG yi.

Page 73: Dibuixa'm un conte 3

QUEDEN RESERVATS TOTS ELS DRETS DEL PRODUCTOR FONOGRÀFIC I DEL PROPIETARI DE L’OB

RA G

RAVAD

A, EXCEPTE EN

CAS D’AUTORITZACIÓ. QUEDEN PROHIBITS LA DUPLICACIÓ, LLOGUER I PRÉSTEC, AIXÍ COM TAMBÉ LA

UTI

LITZ

ACIÓ

D’A

QUES

T SU

PORT

PER

FER

-NE

EXEC

UCIÓ

PÚB

LICA I

RADIODIFUSIÓ.

Dipòsit legal: B-xx.xxx-2011

PAE0074CDI

Page 74: Dibuixa'm un conte 3

Altres publicacions del projecte «Junts»D’autres publications du projet « Ensemble »Yeneeni génne téere yu sémb bi « Andandoo »

Dibuixa’m un conteTalila nono

Junts dibuixem i cantem Nxa deŋ xa sigilaa niŋ nini safe keEnsemble, dessinons et chantons

Junt dibuixem i cantem 2Jmiɛ nressem, nttɣnnaj 2Jmio nrssm, nttvnnaj

2

Juguem plegatsNxaŋ ntuluŋJouons ensemble

Dibuixa’m un conte 2Rṣm-ayi ijjt n tḥajit 2Rsm-ayi ijjt n tpajit

2

Dibuixa’m un conte 4Dibújame un cuento 4Huk willakuyta llimphiypay 4