Diego Rodrguez de Silva i Velzquez

PRIMERA ETAPA SEVILLANA

Breu histria del pintor

DIEGO RODRGUEZ DE SILVA I VELZQUEZPRIMERA ETAPA SEVILLANA

El fams pintor, Diego Rodrguez de Silva i Velzquez va nixer a Sevilla cap al 5 de juny de 1599, i va morir el 6 d'agost del 1660.

Va aprendre l'ofici de pintor al taller de Francisco Herrera. Ms endavant es va canviar al taller de Francisco Pacheco. I en aquests ultim va conixer les novetats Italianes. Llavors va desenvolupar el seu estil naturalista i tenebrista, amb situacions de la vida quotidiana, grcies a la influencia de Caravaggio.

Aquesta es la poca en la que pinta El aguador de Sevilla, La adoracin de los Reyes Magos, Mujer friendo huevo, entre d'altres.

Als 18 anys obre el seu propi estudi, i pot fer lliurement el seu ofici de pintor.

Finalment s'en va anar a Madrid per continuar la seva carrera.

Vieja friendo huevos

Anlisi d'una de les obres ms representatives de la primera poca sevillana.

Documentaci general

Es tracta de ''Vieja friendo huevos''. Aquests quadre el va fer Diego Rodrguez de Silva i Velzquez, aproximadament l'any 1618.La tcnica utilitzada es la pintura al oli en un suport de tela.

Actualment es troba a la National Gallery of Scotland a Edimburgo. Les seves dimensions, son de 99 cm x 169 cm.

El quadre explica un fet de la vida quotidiana. Una persona gran cuinant i un jove que sembla que l'est ajudant.

L'anlisi formal

Predomini de la lnia corba amb una perspectiva prou treballada i correcte. Predominen els colors clids cosa que li dona un toc molt hospitalari al quadre. Al quadre no es pot observar d'on prov la llum (Finestra, torxa, llar de foc, etc), per es tracta d'una llum real que prov del costat dret. La pintura fa dos triangles, el principal, la dona fregint els ous i el secundari que es el nen. Es un temps simblic i el ritme est en equilibri esttic que difon serenitat. L'estil de l'autor es tenebrista, naturalista i costubrista, que era l'estil propi del barroc espanyol.

Interpretaci

El quadre mostra una situaci quotidiana de la vida d'una senyora gran que viu, segurament, amb el seu net. El ttol del quadre descriu totalment l'escena que representa. Es de gnere quotidi i retrats. La seva funci es decorativa ja que no hi ha cap intenci d'anunciar res.

Velzquez amb aquest quadre va comenar a introduir l'estil costumista de la vida quotidiana, ja que ning recorria a aquest estil.

Diego Velazquez

Primera etapa a Madrid.

El 1621, Velazquez va viatjar a Madrid per formar part de la cort reial, ja que Felip III va morir i Felip IV va volguer fer camvis a la cort reial.

Va pintar a Llus de Gongora, i aix va fer que tingues exit com a pintor a la cort reial.

Grcies a Fonseca va poder visitar les colleccions reials de pintura, d'enorme qualitat, on Carles V i Felip II havien reunit quadres de Tici, Verons, Tintoretto i els Bassano.

L'estudi de la pintura de Ticia, va tenir una influncia decisiva en l'evoluci estilstica de Velzquez.

Va passar del naturalisme auster de l'poca sevillana i de les severes gammes terroses a la lluminositat dels grisos plata i blaus transparents de la maduresa.

El 1623 es va traslladar a Madrid per treballar a la cort del compteduc d'Olivares.

Es va allotjar a casa del seu sogre, Fonseca, a qui va retratar durant la seva estancia alla.

El 30 d'agost el rei va posar per primera vegada per a Velzquez. Els esbossos presentats per Velzquez al rei van ser del seu grat, i ms encara del gust d'Isabel de Borb, la reina consort

Durant els primers mesos del 1623, Velazquez exercia de pintor de camara, pero havia d'acabar el quadre reial abans del 1624, ja que en comenaria un altre.

Durant els primers anys a Madrid es va dedicar sobretot als retrats, per cap a l'any 1628 l'artista realitz la seva primera pintura d'un tema mitolgic: El triomf de Bacus.

PRIMER VIATGE A ITLIA.

El viatge d'estudis a Itlia va ser autoritzat per Felip IV al juny i es va desenvolupar entre agost de 1629 i gener de 1631.Velzquez va partir amb grans mitjans econmics-el sou assegurat i diners extra per al viatge-. Des de Barcelona, la comitiva d'Ambrosio Spnola en la qual anava integrat Velzquez, va arribar a Gnova, punt de partida del recorregut del pintor fins a Vencia, Velzquez va admirar als mestres del segle XVI i va copiar algunes obres de Tintoretto.

En direcci cap a Roma, es va aturar a Ferrara, Cento-on residia Guercino, un dels grans pintors italians del moment- amb els seus tresors, especialment les obres de Miguel Angel.A la tornada, Velzquez va embarcar a Npols.
A Roma, principal part de viatge, Velzquez va comptar amb el suport del cardenal Francesco Barberini, per les gestions va ser seva estada en el mateix Vatic.El cardenal havia estat a Madrid en 1620, es va interessar per l'arquitectura i va ser retratat malenconis i sever per Velzquez, segons ha criticat Cassiano dal Pozzo.La incomoditat de l'allotjament i la proximitat de l'estiu li va fer posar els seus ulls en Villa Medici, la propietat del Gran Duc de Toscana, on, desprs d'algunes gestions diplomtiques, va poder residir alguns mesos.

El 1630 Roma era el formiguer artstic del mn i en ell, fins al ms exquisit pintor de retrats del natural-ttol amb que va ser presentat al Duc de Toscana-, hauria d'aprendre. El naturalisme sobrevivia en les manifestacions pintoresques dels bamboccianti i el classicisme rom-bolonys possea la representaci de l'art oficial.El desenvolupament de la pintura barroca, amb els seus cicles decoratius a la fresca va fer tornar la vista a Parma i Vencia, generant-se un corrent de neovenecianismo colorista i dinmic, va impregnar manifestacions pictriques.En aquest ambient es va desenvolupar l'obra de Pietro de Cortona, Poussin, Claudio Lorena, Bernini o el propi Velzquez.
Apolo a la farga de Vulc (La farga) i La tnica de Jos sn les dues grans pintures fruit del primer viatge a Itlia, pintades per pur delit personal.

El repertori d'ensenyaments acadmiques que el pintor havia rebut a Sevilla, aparent i sistemticament negades, es van renovar a Roma en aquestes dues composicions complexes, plenes de nus heroics, en exquisit equilibri i ben coordinada composici.Desapareixen les inconnexi antigues, encara visibles a Los borratxos, les expressions individuals de cada personatge reaccionant davant els esdeveniments, segons la teoria artstica italiana.
L'atmosfera unitria es vessa en amplis escenaris, desconeguts fins ara en Velzquez, i envolta suaument a les figures, allunyant-se definitivament del tenebrisme.

DIEGO VELZQUEZSegona etapa a Madrid

Obres

Segona etapa a Madrid

Segona etapa madrilenya. La maduresa pictrica (1630-1649). Durant aquesta poca realitza infinitat de quadres per encrrec del rei que necessita decorar els seus nous palaus. Per al Sal del Tron del Palacio del Buen Retiro, realitza quatre retrats eqestres de Felip III i Felip IV amb les seves esposes, i un ms petit del que era el prncep hereu Baltasar Carles. Planeja cubrir aquesta mateixa sala de quadres de gran format amb les principals victries militars dels ustries. Es reserva l'episodi de La Rendici de Breda. Per a la Torre de Parada del Palacio de El Pardo, pinta a la famlia reial com caadors. Altres retrats d'aquesta poca seran el valido, la noblesa cortesana i els bufons, a qui els hi dna la mateixa dignitat que a l'aristocrcia.

El prncep Baltasar Carles caador es un quadre pintat per Diego Velazquez el 1635 durant la seva segona etapa a Madrid (1630-1649). La tcnica utilitzada s oli sobre tela, va ser pintada a Madrid i actualment est situat al Museo del Prado. Les dimencions d'aquesta pintura sn 193 cm d'altura x 103 d'amplada cm. Hi apareix noms una persona que s el Princep Baltasar Carlos amb una escopeta i amb dos gossos caadors. En primer pl apareix el princep vestit amb roba de caa i amb la m dreta s'arrepenja a una escopeta, al seu costat esquerra i de perfil hi apareix un gos que dona sensaci d'autoritat, darrere de Baltasar Carles i a la dreta hi ha un altre gos que est descansant estirat sobre la gespa que hi ha sota un abre. A l'horitz del quadre apareix un prat ple de muntanyes on cada vegada es van difuminant ms i es veu un terreny molt extens.

Comentari:Prncep Baltasar Carles caador.

Les lnies predominants sn les corbes, tamb utilitza colors clids sobretot en el primer pl i colors ms freds al segon, la part ms iluminada de l'obra s la cara del princep i a la resta del quadre dona sensaci de foscor. La pintura dna sensaci de reps tant per el princep com per els dos animals, per tant, el temps s esttic. Durant aquesta poca, el seu estil es basa en els retrats de la famlia reial. T una funci decorativa i vol que la seva figura perduri en el temps. Aquest quadre, al igual que molts altres, van ser encarregats a Velzquez per el rei Felip IV per decorar la torre de la Parada construida expressament per aquestes obres. L'imaginari que reflecteix s la importncia de la famlia reial i la seva classe social. s un quadre molt important d'aquesta poca de Velzquez, ja que la famlia reial era una pea essencial de la societat d'aquella poca, i era un honor representar-los en un quadre.

SEGON VIATGE A ITLIA

Obres ms importants

La seva collecci consta de 120 125 obres.

Va pintar grans obres com :La rendici de Breda.

Retrat del papa Inocenci X

Les Menines

Les hilanderes.

Venus en el mirall

I la part fonamental dels seus quadres integren la collecci reial molts dels quals es conserven en el Museu del Prat a Madrid.

Segon viatge a Itlia

El va realitzar el 1649 amb 50 anys per poder aconseguir escultures i pintures per el Felip IV per decorar el palau de Alczar.

Va obtenir obres de Tintoretto i Veronesei en va vendre de seves aix va poder obtenir prestigi entre els pintors italians.

A Roma al 1950 va ser elegit membre de l'acadmia de San Lucas i de la Congregazionde dei Virtuosi.

Segon viatge a Itlia

Desprs de posar per el seu serf Juan Pareja, es familiaritza amb els pinzells , i la llibertat absoluta l'aconsegueix al 1650.

Velzquez tenia com

encrrec acabar de

decorar l'alczar amb

pintors frescos.

Segon viatge a Itlia

Per aix, va contractar a Angelo Michele y Agostino Mitelli, experts en pintura del seu temps, i li va ocupar molt de temps fer-ho.

Va viatjar buscant pintures

de mestres antics,

seleccionant pintures

antigues per poder-les

copiar.

Segon viatge a Itlia

1650, fou elegit membre de les 2 principals organitzacions d'artistes :

Academia de San lucas (gener)

Congregazione dei Virtuosi del Panthen (febrer).

El excellent treball del papa va fer que altres membres de la cria papal volguessin que Velzquez els fes retrats.

Va realitzar 2 despullats femenins, probablement unes altres 2 venus, una d'elles en el inventari de bens per la seva mort.

Obres del segon viatge a Itlia

Paisaje de la vila de Medicis: pinta al natural, sorprn en aquest quadre la visi del paisatge, una tcnica que utilitzarien els pintors 200 anys desprs.

El cardenal Camilo Astalli: podem veure al cardenal amb el tocat propi del seu crrec amb una expressi que no arriba a comunicar res.

Juan de Pareja: el realitza perqu vol impressionar al papa Inocenci X en el quadre que pintar desprs.

La venus del mirall: una de las pintures ms reconegudes de Velzquez, i de la pintura del segle XVII.

Papa Inocencio X: s'ha dit que es el millor retrat de roma, va imposar el seu toc de novetat, sorprn per la seva veracitat en aquest quadre dominant els tons vermells.

La tercera etapa de Madrid:

Velzquez torna a Madrid el juny de 1651 desprs d'innombrables crides per part del rei.Per decorar una de les sales de l'Alcsser amb motius mitolgics va pintar quatre obres de les quals noms queda una, "Mercuri i Argos".
En aquesta etapa es suposa que tamb va pintar dues de les seves obres ms conegudes.Es tenen dubtes sobre la data de la seva creaci, per la majoria dels entesos pensa que va ser en aquests anys. Una de les obres ms importants s "Les Hilanderas o Rondalla de Aracne" Al 1656 realitza el que tots estan d'acord a anomenar "la seva obra mestra": "Les Meninas".
En aquesta poca els seus deures com a cortes li ocupen tant de temps que moltes de les repeticions dels retrats ms o menys oficials se les s'encarregava al seu gendre, el pintor anomenat Mall.
El 1659, quan tenia seixanta anys, i desprs de vncer algunes dificultats amb la noblesa d'aquell temps, Velzquez s nomenat cavaller de Santiago, el que ho encastella al capdamunt de la vida social espanyola.
Velzquez mor, desprs d'una curta malaltia, el 6 d'agost de 1660.Desprs de la seva mort, alguns enemics que es va anar fent en vida el van acusar d'haver-se enriquit amb diners de la corona.Els seus bns van ser confiscats, per desprs d'algunes investigacions, Velzquez va quedar net de culpa.
La seva devoci per Itlia fa pensar que estava una mica constret davant la forma de vida en l'Espanya del segle XVII, davant les obligacions palatines i de la pintura, que anhelava una mica de llibertat.Aquesta llibertat la va demostrar en els traos de la seva pintura.

Las meninas.

La venus del espejo.

Algunes de les obres ms representatives:

Les filadores:

Les filadores s un dels quadres ms importants de Velzquez de la tercera etapa a Madrid, les filadores va ser pintat al 1658, medeix 222cm x 293cm.s una pintura de Velazquez, est feta a loli i sobre tela. En un primer pla tenim a la jove Aracne, que s la que est desquenes i que treballa molt gilment; a l'esquerra, fingint ser una anciana, la deessa Minervaque fa servir la filadora, al fons hi podem observar a les mestresses de la casa i al seu darrere hi ha un taps, al costat de les dones podem veure-hi tamb un instrument.En aquesta pintura hi predomina majoritriament la linia corba ja que on estn situades les filadores est ple dobjectes obalats, els colors sn freds i la llum es irreal ja que capta la llum natural distribuint-la de manera homognia.Lobra est en moviment perqu com podem veure, Minerva com que treballa mol rpid sembla que tingui sis dits, i una de les altres dones, la cual fa servir la filadora fa girar la roda molt rpid i sembla que estigui en moviment, aquets detalls sn els que Velazquez a volgut plasmar a la pintura.El seu tema s domstic ja que mostra una escena cuotidiana, tamb podem dir que la seva funci s decorativa.Aquesta pintura va ser encarregada per a Pedro Arce.

Click to edit the title text format