Embed Size (px)
Citation preview
Difusió controlada per OJD-PGD –publicació mensual | redacció: 657 165 047 – [email protected] | anuncia’t: 686 429 517 - [email protected]
8 anys
castelldefels · gavà · viladecans · el prat líniamar
Núm. 89 · maig 2021 · liniamar.cat
Foto
: Joa
nna
Chi
chel
nitz
ky
Entrevista a José Montilla, expresident de la Generalitat
pàgs 12 i 13
“Avui es viu millor a Cornellà que a molts barris de Barcelona”
CASTELLDEFELS pàg 10
Miranda lliga la proteccióde l’Olla del Rei als futurspisos de la zona nord
VILADECANS pàg 16
El Grup d’Habitatge ocupala seu d’un antic banc
COMUNICACIÓ pàg 19
Neix Línia, el diaridigital metropolità
Pressió d’AENA i les patronalsper ampliar l’Aeroport del PratESADE acollirà un acte reivindicatiu al juny, Calvet qüestiona les presses i a nivell local l’oposició no varia pàg 3
GAVÀ pàg 11
Reclamen explicacionsa l’AMB pels terratrèmolsa l’abocador del Garraf
CICLISME pàg 20
El viladecanenc Garrotebrilla a la Copa del Món i jamira cap als Jocs de Tòquio
líniamar.cat3 |
Maig 2021En Portada
La batalla està servida. L’amplia-ció de l’Aeroport del Prat és la granpatata calenta que ha d’afrontar elDelta del Llobregat. Un debat quela pandèmia ha posposat durantun any, mesos en què el trànsit depassatgers i avions ha passat d’ar-ribar al límit a caure dràstica-ment. I, tot i que la davallada deltrànsit aeri també ha portat fins alfons del pou els comptes d’AENA,el seu president, Maurici Lucena,fa setmanes que adverteix que elpaís ha de triar si vol apostar perampliar la tercera pista i constru-ir una terminal satèl·lit o deixarpassar aquest tren.
A l’exdiputat del PSC l’acom-panyen les principals patronals ca-
talanes, Foment del Treball i PI-MEC, que reclamen taules de dià-leg i pactes institucionals entre lesadministracions i tots els agentsimplicats per tirar endavant l’am-pliació. De fet, per al 2 de juny hiha convocat un acte a ESADE onmés de 30 entitats i agents eco-nòmics reclamaran l’ampliació.
Lucena aprofita cada cop queparla en públic per recordar queel límit per acceptar o no el plad’inversions d’AENA per allargarla tercera pista del Prat és a finalsd’aquest estiu. Però en un articleal digital El Nacional, el fins araconseller de Territori i Sosteni-bilitat, Damià Calvet, qüestionaaquesta pressa. Calvet remarca lacaiguda del trànsit aeri per culpade la pandèmia i recorda que elsexperts més optimistes no pre-veuen una recuperació, si és ques’acaba tornant a la situació prè-
via a la Covid-19, fins al 2024. Peraixò considera que es poden aga-far aquests anys de marge per ferun debat més serè “sobre què calfer amb l’Aeroport del Prat i, perextensió, amb el sistema aero-portuari català”.
De fet, Calvet parla de la “llar-ga tradició d’opacitat i desconsi-deració envers les institucionscatalanes” que creu que sempreha mantingut AENA i es qües-tiona per què ara la decisió l’hande prendre, i amb tantes presses,la Generalitat i els ajuntaments.Ell mateix conclou que “perquèsaben que de la manera en quèl’han plantejat” és impossibleque les institucions catalanes hoacceptin i així el gestor aeropor-tuari ampliarà l’Aeroport de Ba-rajas “sense crítiques de discri-minació” després que Catalunyarebutgi la inversió.
EUROPA S’HO MIRAPer altra banda, moltes veus re-corden que una ampliació d’a-questa mena necessita el vistiplaude les institucions europees iafegeixen que difícilment ho ac-ceptaran. Més encara si es té encompte que a mitjans de febrervan advertir la Generalitat i l’Es-tat que no s’havia fet prou perprotegir l’espai natural del Del-ta del Llobregat després de l’an-terior ampliació. Llavors, l’Estates va comprometre a fer deter-minades compensacions per con-servar la fauna i la flora del vol-tant de l’Aeroport. Però han pas-sat 15 anys, el més calent és a l’ai-güera i la Comissió Europea ja haavisat que, si no s’actua, el casacabarà als tribunals europeus.
També cal afegir-hi un altreavís que va arribar d’Europa i queadvertia de la contaminació que
hi havia a la zona del Prat, en granpart provocada per l’Aeroport.Aquests són els arguments queesgrimeixen els defensors de l’en-torn natural del Delta, que re-marquen que l’ampliació de lapista destruiria els aiguamollsque hi ha a banda i banda de lazona d’enlairament i aterratge.
El nou Govern de la Genera-litat haurà d’afrontar aquest de-bat, que també pot obrir la caixadels trons als ajuntaments delDelta. Els plens del Prat i Vila-decans, on governen PSC i co-muns, han votat mocions en con-tra de l’ampliació, però al ple deBarcelona el PSC va votar a favord’allargar la tercera pista. A més,AENA és propietat de l’Estat, ongovernen junts PSOE i Pode-mos. Una patata calenta que potacabar provocant un bon malde panxa a més d’un.
La pandèmia ha deixat el trànsit aeri sota mínims, però AENA i les patronals mantenen la pressió per ampliar l’Aeroport del Prat. Foto: Lluís Sibils/ACN
Pau Massip MartoriBAIX LLOBREGAT
Torna l’estira-i-arronsa» AENA i les patronals aposten per l’allargament de la tercera pista del Prat tot i l’impacte ambiental» Govern i ajuntaments recorden la reclamació europea de protegir l’entorn i reduir la contaminació
líniamar.cat Opinió
| 4
Maig 2021
Dipòsit Legal: B 28126-2010Difusió controlada
www.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona
Editor-Gerent: David Centol i Lozano
Director Editorial: Arnau Nadeu
Coordinador de Vendes: Marcelo Villanueva
Coordinadora de Producció gràfica: Marga Moreno
Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró
Director Editorial: Arnau Nadeu
Subdirector d’edicions: Albert Ribas
Redacció: Albert Alexandre, Anton Rosa
(Barcelonès Nord i Baix Maresme), Olga
García (Vallès), Pau Massip (l’Hospitalet i Baix
Llo bregat), Xavier Oliva (Barcelona), Anna Utiel
(Montserratí) i Pau Arriaga (Esports i Xarxes)
Dept. Producció: Susana Dicenta
Dept. Comercial: Lola Gutiérrez
Distribució: Andrés Meca i Pablo Favieri
El problema no es queayer abrieran la puerta.
Es que aunque la cierren,segurián habiendo miles de personasesperando otra ocasión para huir. Peroclaro, abordar el porqué requiere re-pensar el sistema y aportar soluciones,algo a lo que los que mandan no estandispuestos.
El Twitter en paperAquí espiula
D’una banda, la robade nena està hiperse-
xualitzada. De l’altra, joals meus fills nens els vestia amb ma-lles (comprades a les seccions de nena)perquè són molt més còmodes que elspantalons. ¿Tan difícil seria fer roba in-fantil adreçada a tota la mainada sen-se distincions?
@EvaPiquer
La Champions del FCBva molt més enllà del tí-
tol. M’alegro moltíssimde l’audiència bestial que va tenir la Fi-nal de Champions femenina a TV3.1.670.000 catalans van connectar ambla final. 778.000 espectadors de mitja-na i 28,4% de share en simultani entreTV3 i Esport3.
La semana pasada, enun restaurante un poco
pijito, donde puedes verdesde niños pera a peña arrogante conpinta de tronista, le pasamos los pla-tos al camarero y nos dijo “¡Gracias! Senota el oficio, eh...”. (Nos reímos). La depayasos que debe de aguantar dia-riamente.
@17Mn@MartaCarreras_@Miquel_R
La lupa
Més enllà dels casos que puguem tenir al nos-tre entorn, comença a haver-hi xifres quealerten d’una greu crisi de salut mental en-tre el jovent. Els intents de suïcidi entre ado-
lescents van augmentar un 27% en l’any de la pandèmia.Les consultes i ingressos per trastorns de la conducta ali-mentària han crescut en algunes zones del país més del40%, i unitats com la de Sant Joan de Déu han experi-mentat increments de casos de fins al 60%. Aquests ca-sos afecten gent cada cop més jove, i això ha provocat al-guns problemes i disfuncions en un sistema que estavapreparat per atendre gent a partir de 16 anys però no tantper als casos, cada cop més nombrosos, de 12 i 13 anys.
Aquesta tendència, ben real i evident, seguramentté múltiples causes i no és fàcil atribuir-ho a un factoro un altre. Però sembla raonable pensar que la pan-dèmia, i sobretot les mesures de confinament, no hi hanajudat. De fet, probablement han contribuït a agreu-jar i precipitar casos que potser en un altre context nohaurien arribat a situacions límit.
No s’han valorat prou els costos psicològics i socialsde l’ensenyament a distància, que durant un any s’hageneralitzat de manera total o parcial en alguns cursossuperiors de secundària, al batxillerat, als cicles for-matius i a la universitat. L’aïllament i trencament delsvincles socials que suposa no poder acudir quotidia-nament als centres educatius i no relacionar-se ambnormalitat amb el grup d’iguals i amb els professors iprofessores té costos importants a nivell d’aprenentatge,però també des del punt de vista psicosocial.
Cal recordar que parlem d’etapes clau per al desen-
volupament de les persones. Tota l’adolescència i l’entradaa l’edat adulta. I l’aïllament és especialment greu en mo-ments de transició entre cicles educatius o entre l’edu-cació i el món laboral. Són situacions en les quals les re-lacions, els contactes informals i la interacció amb gentcom tu són absolutament fonamentals.
A banda dels tancaments dels centres educatius, lespolítiques de control de la pandèmia han tingut un im-pacte especialment acusat en el lleure de les persones jo-ves. Caus i esplais han tingut una activitat molt limita-da i irregular, l’esport escolar i juvenil ha patit també afec-
tacions importants i, sobretot, el toc de queda ha limi-tat molt la vida social i les relacions del jovent.
I, sobretot, l’impacte econòmic de la crisi afecta el jo-vent de manera molt desproporcionada. Catalunya te-nia, ja abans de la Covid, uns nivells molt elevats d’aturi precarietat laboral juvenil. I ara, amb l’economia atu-rada, la manca de perspectives encara és molt més greu.
Totes les mesures de control de la pandèmia, o simés no la majoria, probablement eren necessàries enun moment determinat. Però és impossible no tenir lasensació que no s’ha valorat prou els costos que tenien,especialment per al jovent.
El cas de la pandèmia exemplifica de manera molt cla-ra que les decisions polítiques sovint han d’equilibrar in-teressos contraposats. I no és fàcil ni evident com fer-ho.Aquest any ha calgut lesionar interessos i drets de mol-tes persones per protegir la població del virus. Cons-tantment els poders públics han anat buscant equilibris,com no podia ser d’una altra manera. Però cal tenir pre-sent que sovint en aquests equilibris els interessos i dretsdel jovent hi han tingut molt poc pes. Perquè no tenenuna traducció immediata en el PIB, i perquè tenen moltpoca veu política. Però amb dades tan dramàtiques comles que anem coneixent, potser és hora de canviar-ho.
Els joves són un col·lectiu que vota poc i que té pocaccés i influència social i política. Per tant, és relati-vament fàcil oblidar-se’n. Durant molts mesos han es-tat pagant una part molt important del cost del con-trol d’una pandèmia que, de fet, per a ells i elles re-presentava un risc directe relativament baix. I, així itot, han hagut de patir una certa criminalització pelsseus comportaments.
A partir d’ara, tanmateix, caldria tenir molt més encompte aquesta dimensió en les decisions que s’hagin deprendre a partir del final de l’estat d’alarma. Mesures comel toc de queda no són gratuïtes i, per tant, és impres-cindible minimitzar-les en durada i extensió. I assegurar-se que tenen un impacte significatiu abans de mantenir-les indefinidament. En molts sentits, amb les facultats tan-cades i els instituts semitancats, les perspectives laboralsmolt magres i les oportunitats d’oci absolutament limi-tades, fa un any que s’ha privat el jovent d’alguns dels ele-ments clau que constitueixen l’experiència de ser joves.
S'ha privat el jovent d'alguns delselements clau que constitueixen
l'experiència de ser joves
Foto
: Car
ola
Lópe
z/A
CN
per Jordi Muñoz
Ser joves en temps de pandèmia
Envia’ns les teves cartes a: [email protected] líniamar.cat5 |
Maig 2021
Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]
Línia Mar no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
La plaga dels pares i mares a les escoles1
2Ciutadans porta a Anticorrupció més contractes de la plantilla del Prat
“De la nit al dia”: les residències deixen enrereels pitjors moments i encaren la desescalada
Denuncien l’abandonament de la masia de l’Horta a Gavà
El Grup d’Habitatge de Viladecans obre un casal popular en un antic banc
El + llegit líniamar.cat
3
4
5
A les xarxes
@NikoCastellano: 17 de mayo, día histó-rico en la frontera sur española. Ni en lacrisis de los cayucos: nunca habían cru-zado tantas personas en 24 horas.
@bernatvilaro: L'acord d'ERC i JxCat apostaper un referèndum "acordat amb l'Estat" i nopreveu l'unilateral. El Parlament "validarà"un procés "de negociació" amb Espanya.
#AcordDeGovern
@324cat: Fernando Simón anuncia la rela-xació de l’ús de la mascareta a l’exterior d’a-quí a poc temps, si la pandèmia continua endescens i augmenta el ritme de vacunació.
#SenseMascareta? #Ceuta
Tribuna
Si agafes la línia lila del metroa Universitat, en poc mésd’un quart d’hora et plantes
a la parada d’Artigues-Sant Adrià.Una distància temporal ínfima,però mentalment immensa per amolta gent. “Només sortim a lapremsa quan hi ha un problema dedrogues a la Mina”, ens deia fa pocla nova alcaldessa de Sant Adrià deBesòs, Filo Cañete. “Els mitjans te-niu un deute i un deure amb lesciutats de l’entorn de Barcelona;ens heu d’ajudar a deixar de ser de-finitivament el pati del darrere”,afegia la primera batllessa de la his-tòria d’aquesta ciutat.
No li faltava raó. El que proba-blement no tenia en compte, o in-conscientment no valorava prou, ésque alguns mitjans fa anys que ba-tallem per explicar la realitat d’a-questes ciutats més enllà del titu-lar de successos sensacionalista.Però és clar, la premsa de proxi-mitat, sobretot a Barcelona i l’àreametropolitana, encara paga el peat-ge d’haver estat també el pati deldarrere de la premsa generalista enel passat. Malgrat la feina ingentque s’ha fet durant anys i el respecteque indubtablement s’ha guanyat,encara avui et trobes concepcionsprofundament arrelades en aquestsentit. L’alcaldessa valora la prem-sa de proximitat, per descomptat,però quan verbalitzava aquestapetició només pensava en els gransmitjans generalistes. Exactament
Els del pati del darrereper Arnau Nadeu, director editorial de Línia
com passa amb la metròpoli:tothom valora el potencial de ciu-tats com l’Hospitalet o Badalona,però elles encara se senten sovintel pati del darrere de Barcelona.Perquè, al final, tot es pensamassa en clau barcelonina.
Nosaltres no ho farem. Línia,el diari metropolità està pensatdes de i per a la metròpoli en elseu conjunt. Parlarem de la Bar-celona del present i de la que s’o-bre pas cap al futur, és clar,però també del territori que té alseu voltant i que, com ens deial’alcaldessa de Sant Adrià deBesòs, vol deixar de ser definiti-vament el pati del darrere. Desdel Baix Llobregat i l’Hospitaletfins al Baix Maresme, passant pelBarcelonès Nord, el Vallès o elMontserratí. Una ciutat de ciu-tats, amb centralitats escampa-des per tota la metròpoli.
I ho farem com ho hem fetsempre amb la vintena d’edi-cions locals Línia–que, per cert,en cap cas perdran protagonis-me i són la base del nou diari–:des dels barris. Respectant lesidentitats locals, fomentant elcompromís metropolità i po-tenciant una visió global del ter-
ritori. Perquè el Línia no és undiari generalista més. És un dia-ri de proximitat –un gran diaride proximitat, si ho voleu–, or-gullós de ser-ho i convençut quenomés així podrà convertir-se enel vostre altaveu. El de tots i to-tes vosaltres. Sense excepció.
Com es pot fer créixer lametròpoli al mateix ritme, re-duint les desigualtats entremunicipis? Quin ha de ser elmodel industrial i turístic d’u-na regió que és un dels motorseconòmics del sud d’Europa?Com s’avançarà cap a una mo-bilitat més sostenible? Coms’ha d’afrontar la greu crisi del’habitatge? I l’emergència cli-màtica i el món postpandè-mia? Com es pot garantir unacultura i una recerca policèn-trica perquè la ciutat de Barce-lona no ho acapari tot? Són pre-guntes que ja s’està fent el PlaEstratègic Metropolità amb lavista posada al 2030 i que elnou diari Líniavol contribuir aexplicar, debatre i projectardes d’ara mateix. Perquè ha ar-ribat l’hora dels del pati del dar-rere. De les seves ciutats, sí,però també del seu periodisme.
Foto
: Arx
iu
Els semàfors
L’Ajuntament de Castelldefelslliga la protecció definitiva de
l’Olla del Rei al desenvolupamenturbanístic d’uns terrenys que hiha a l’altre costat de l’autopista.Una decisió poc comprensible i
que endarrereix la protecciód’aquest espai natural.
pàgina 10Aj. de Castelldefels
El Grup d’Habitatge Viladecans-Sant Climent ha obert el CasalPopular Trinitat Farré desprésd’ocupar l’antiga seu de Caixa
Tarragona, al carrer de les Sitges.Reivindiquen la manca d’espaisper a les entitats, però també lalluita contra els fons d’inversió.
pàgina 16CP Trinitat Farré
El jove golfista de l’RC Golf El Prat va rebre, el 18 de maig, elpremi a l’esportista català ambmés projecció en la 24a edicióde la Festa de l’Esport Català,organitzada per la UFEC. Enaquest 2021, Rousaud ha fet el salt al circuit professional.
pàgina 20Eduard Rousaud
líniamar.cat Opinió
| 6
Maig 2021
Mirada pròpia
La pandèmia ha impactat en tota la societat deforma global. Ho hem experimentat com a in-dividus, però també des de tots els sectors eco-nòmics n’hem patit –i encara en patim– les con-
seqüències. En paral·lel, durant aquest últim any hem es-tat testimonis de l’acceleració del procés de digitalitza-ció i l’avenç de la tecnologia en tots els àmbits de la so-cietat: el teletreball, la medicina a distància, la imple-mentació dels recursos digitals en el sector educatiu o eldesenvolupament del comerç electrònic han passat a for-mar part del nostre dia a dia. La tecnologia, doncs, avan-ça exponencialment i afecta tots els sectors d’activitat.
El sector turístic, com no podriaser d’altra manera, no n’és una ex-cepció. El que segurament moltesorganitzacions estaven plantejantadoptar a mitjà o llarg terminis’ha convertit, per força, en el seupresent immediat. Sense la capa-citat d’adaptació de les empreses aaquesta nova realitat i la incorpo-ració de talent digital, difícilmentpodran sobreviure. La transfor-mació digital ja no és, doncs, unaqüestió d’innovació, sinó d’acon-seguir i mantenir avantatges com-petitius sostenibles en el temps. Es-devé, doncs, fonamental. I vaig mésenllà: aquest és un canvi culturalque requereix que la pròpia orga-nització qüestioni contínuament elseu statu quo i s’atreveixi a expe-rimentar i a incorporar novetatssense por del fracàs. Cal, però, feraquesta transformació coneixent elperquè es duu a terme, tenint unaestratègia clara i concretant elsobjectius. Ens hi juguem el futur.
La societat ha canviat i, amb ella, el turista i la for-ma com viatja. Ara, els turistes participen en totes les fa-ses del viatge i hem de posar el focus en la seva expe-riència, en aportar-los valor. I per això cal posar el cliental centre de la transformació digital. Aquesta, però, nos’atura en l’experiència del viatger, i així ho van assenyalarels experts al darrer Observatori CETT Transformaciótecnològica i talent digital en turisme. Carlos Romero,director d'Investigació, Desenvolupament i Innovació aSegittur, va assenyalar que la digitalització ha de con-
templar cinc aspectes: la que té a veure amb el model denegoci i l’empresa, aquella aplicada a processos per sermés eficients, a la pròpia organització i a les persones,tot allò relacionat amb la pròpia infraestructura tecno-lògica que cal tenir i, per últim, el bloc de producte i ser-vei per fer l’experiència del client més rellevant gràciesa la tecnologia.
Aquest procés de transformació comporta nousreptes, però genera, alhora, noves oportunitats per al sec-tor. La tecnologia ha de servir, en definitiva, per millo-rar la gestió del turisme, una gestió intel·ligent i res-ponsable d’empreses i destinacions turístiques.
FORMACIÓ I CONEIXEMENT, LA CLAULa tecnologia avança de manera vertiginosa, mentre queles empreses van adoptant aquesta transformació de for-ma logarítmica. Es crea, doncs, una escletxa entre la ve-locitat a la qual progressa la tecnologia i la velocitat enquè l’adapten les empreses. Aquí hi intervé un fenomena tenir molt en compte: la reticència al canvi. Hi feia re-ferència a l’Observatori CETT Joan Borràs, gestor de Pro-jectes TIC i Turisme del Departament d'Innovació Tu-rística d'Eurecat. Cal fer un canvi de mentalitat per ab-raçar el canvi i avançar més ràpidament cap a la integració
de les eines digitals, i és en aquest punt on les noves ge-neracions tenen un gran paper. Han crescut amb la tec-nologia com a part del seu dia a dia, valoren els avantatgesque comporta i no tenen por de la novetat. Ells i elles sónel futur i cal que participin en aquest procés.
En aquest context, no hi ha dubte que per fer front alsreptes i canvis que planteja la tecnologia calen personesformades i polivalents. El turisme necessita talent digital,nous perfils professionals amb les competències neces-sàries per fer front a aquesta transformació. A parer meu,cal apostar per perfils híbrids que coneguin el sector enprofunditat i que, alhora, tinguin suficient coneixement
tecnològic que els permeti donar lamillor resposta a cada necessitat. Al’Observatori, Anna Monjo, d’AC-CIÓ, afirmava que cal impulsarperfils professionals TIC enfocats alturisme per comptar amb talent es-pecialitzat, a més de fomentar lesvocacions tecnològiques entre elsprofessionals turístics. Al CETT,conscients d’aquesta necessitat detalent digital en turisme, actualitzemperiòdicament els programes con-solidats i en creem de nous, com elGrau de Negoci Digital i Innovacióen Turisme, pioner en aquest àm-bit, que iniciem el curs 21/22.
Els centres universitaris hem decapacitar les persones per lideraraquesta transformació, un procésque demana la implicació d’em-preses, administracions i altresagents. Cal que entre tots promo-guem un ecosistema que afavorei-xi l’adquisició de competències di-gitals per part dels professionals del
sector turístic, treballant conjuntament amb una mira-da col·laborativa per tal de donar resposta a aquestes ne-cessitats ja identificades, però també albirant noves ne-cessitats de talent tecnològic i digital encara per descobrir.
La transformació tecnològica és clau per al futur delturisme i, per dur-la a terme, les persones són un pilarfonamental. Només amb el seu coneixement, expertesai formació serà possible un turisme responsable, com-petitiu i sostenible.
La doctora Maria Abellanet és CEO del CETT
Foto
: Pex
els
per Maria Abellanet
Talent digital per transformar el turisme
NLes millorsperles
Allò de “la unió fa la força” potser es diu massa, però devegades es porta a la pràctica i és preciós. A Glasgow,
centenars de persones van bloquejar un vehicle de la policia i van evitar la deportació de dos veïns sol·licitants d’asil.
Spiderman és probable que no existeixi, però Spidergirlsegur que sí. La prova: a la Xina, una nena s’ha fet viral
amb un vídeo on escala la paret de dotze metres d’unrocòdrom en només deu segons. Supera-ho, Peter Parker.
Madrid haurà de mantenir els noms dels carrers Millán-Astrayi Caídos de la División Azul, després que es canviessin
durant el mandat de Manuela Carmena. En el segon cas, el jutgeha dit que apel·la al nazisme i no al franquisme. Ah, molt millor.
Potser els gats no tenen set vides, però sí que cauensempre dempeus. A Chicago, un gat es va veure
atrapat en l’incendi del cinquè pis d’un edifici i va decidirsaltar. En un vídeo, se’l veu aterrant dempeus i marxant.
LA FOTO@FCBfemeni
Opinió líniamar.cat7 |
Maig 2021
Tribuna
per David Centol, editor del Grup Comunicació 21
Al Grup Comunicació 21 creiemen el periodisme practicat ientès des de la ferma conviccióde servei al ciutadà i a la socie-
tat de la qual formem part. Totes les nos-tres publicacions descansen sobre aquestcompromís de proporcionar al lector in-formació de qualitat, tractada amb rigori presentada amb claredat perquè disposide les eines de reflexió i coneixement ne-cessàries per desplegar plenament i ambtotes les conseqüències la seva condicióde ciutadà.
No són paraules buides, aquestes afir-macions. Ens avala una llarga trajectòriade més de vint anys a través dels qualsGrup Comunicació 21 s’ha convertit, grà-cies a la fidelitat dels seus lectors i a la pro-fessionalitat de tots els nostres periodis-tes, publicitaris i col·laboradors, en elprincipal referent de la informació deproximitat a Barcelona i també a la sevaàrea metropolitana.
Línia, el diari metropolità, queavui inicia la seva singladura, és la culmi-nació d’aquest apassionant viatge iniciatfa dues dècades. Ve a sumar-se a les altresdinou capçaleres Línia del grup que, enel seu conjunt, conformen el projectemés ambiciós existent a Catalunya pel quefa al periodisme de proximitat.
Aquest nou mitjà que presentem s’as-senta sobre els mateixos valors que la res-ta, tot i que hi afegeix algun element dife-
renciador. Si fins ara cadascuna de les nos-tres dinou publicacions tenia com a ob-jectiu informar el ciutadà de la seva reali-tat més propera –el barri, el districte, la ciu-tat, la comarca–, amb Línia, el diari me-tropolitàpretenem eixamplar els límitsgeogràfics de la nova capçalera per abra-çar tota la Barcelona metropolitana.
Ho fem sense abandonar el nostrecompromís amb la informació de pro-ximitat, que és el nostre estandard mésdiferenciador i l’element que distingeixtota la nostra activitat periodística coma grup de co-municació.
La decisióde fer realitatun diari me-tropolità éssobretot fruitd’una profun-da reflexió sobre les necessitats infor-matives del ciutadà que no han tingutresposta fins ara i també de l’exigènciaque ens imposem com a grup de fer re-alitat projectes periodístics que puguinresultar transformadors en el mitjà illarg termini.
Líniapretén cobrir, en primer lloc, elbuit informatiu que afecta aquesta reali-tat física, humana, social, econòmica i cul-tural que és tota l’àrea metropolitana.Però a aquest objectiu, purament perio-dístic, hi sumem també la voluntat d’es-
devenir una eina de debat serè i profundsobre Barcelona i l’àrea metropolitana.
Ho fem perquè compartim la diagno-si que situa la necessitat urgent de trencarles fronteres i muralles invisibles –peròexistents–que encara s’aixequen entre lesdiferents ciutats que conformen aquestarealitat geogràfica i humana per podermultiplicar-ne exponencialment les sevespotencialitats de creixement.
Un creixement que a Línia entenemmés enllà de la mera dimensió econòmicai que abraça també la cultura, les infraes-
tructures, la mo-bilitat, els equi-paments, la sos-tenibilitat, la visi-bilitat internacio-nal i tantes altresqüestions, toteselles rellevants en
el marc d’una societat en plena transfor-mació i que ha d’afrontar reptes cada copmés exigents.
El nou lector, i també aquell que ja ensconeix a través d’alguna de les dinou edi-cions que fins ara configuraven l’univers Lí-nia, trobarà en aquest diari un periodismereposat, serè, responsable, allunyat de la cri-dòria i de l’exageració. Fem periodisme, noactivisme. Expliquem allò que passa, no ensom els protagonistes. Hi trobarà també pe-riodisme crític, sempre necessari, però nopracticat d’una manera gratuïta i inoperant,
sinó des de la voluntat d’esdevenir una einaútil i positiva de diàleg i transformació. Lí-nia aposta també per l’opinió de qualitati per això hem seleccionat un ampli ventallde columnistes que s’incorporen al nostreprojecte per aportar, des de la pluralitat d’i-dees i pensament, eines de reflexió i anà-lisi per enriquir el debat públic de Barce-lona i la seva àrea metropolitana.
Com a editor del Grup Comunicació 21em plau donar-te la benvinguda a casateva. Procurarem estar a l’altura de l’im-mens repte que suposa acudir cada dia ala cita amb els lectors. Ho farem amb pro-fessionalitat i honestedat, com hem fet desde fa vint anys. I ho farem també amb lail·lusió i l’exigència de saber que, en el pe-riodisme, el compromís amb el lector es re-nova cada dia i que és també cada dia quecal estar a l’altura.
Voldria també donar les gràcies a totsels professionals del Grup Comunicació 21que han fet possible el naixement de Lí-nia. La pandèmia no ens ho ha posat fà-cil, certament. Però precisament perquè lesveritables capacitats de les persones es me-suren davant de les dificultats, cal reco-nèixer la seva gran vàlua personal i pro-fessional. Línia té un equip de professio-nals preparats i compromesos, disposatsa deixar-s’hi la pell. I aquesta sempre és lamillor garantia per a qualsevol projecte. Co-mença l’aventura metropolitana de Línia.Et convidem a viure-la amb nosaltres.
Fem periodisme, no activisme.Expliquem allò que passa,
no en som els protagonistes
Trencar les fronteres i muralles invisibles
líniamar.cat Opinió
| 8
Maig 2021
Tribuna
La memòria, sigui individual o col·lectiva, és curta itramposa. El millor exemple a l’hora de provar afir-macions taxatives és sempre un mateix. Sincerar-se amb el mirall permet adonar-se amb facilitat de
com endolcim el passat per fer-lo sempre una mica o moltmillor del que fou.
Com que la realitat a molt poca gent se li fa plenamentsuportable, ens passem la vida recordant temps idíl·lics queno ho foren i imaginant futurs que per força seran millors queel present que vivim.
Si aquesta mirada absentista del present no és absolu-ta, i per tant d’una manera o altra seguim tocant de peus aterra, el resultat d’aquesta manera de fer no té per què pro-porcionar-nos resultats negatius. Al cap i a la fi, ens permetfer un inventari més agradós d’allò que ja hem viscut –unbalanç creatiu si parléssim de finances– i ens manté il·lu-sionats i engrescats amb l’excusa de les millores que donemper fet vindran més endavant.
El problema és quan el present s’abandona del tot i el capnomés malda per recuperar un passat que no fou però ques’idealitza. O per córrer com una gallina sense cap camí d’unfutur que no sabem quan arribarà i, per descomptat, tam-poc si acabarà sent tan ideal com el projectem.
Llavors és quan ens perdem definitivament el present,que és, agradi més o menys, el lloc en el qual vivim. I per-dent-lo és inevitable que prenguem males decisions. Perquèsituant com a motor del nostre comportament allò que ima-ginem que va ser o allò que serà, indefectiblement hem d’a-cabar per estavellar-nos i prendre mal contra allò que és. Acap lloc que valgui la pena porta perseguir allò que, a més deno poder ser, és impossible. I tan impossible és pensar queel passat és recuperable com que el futur pugui anticipar-sei, encara menys, ajustar-lo plenament al nostre desig.
Això ens passa individualment, però també de formacol·lectiva. Les societats també perden de manera recurrentl’equilibri salubre que les lliga a un present sempre imper-fecte. Quan això esdevé, l’agenda política emmalalteix i ten-deix a quedar segrestada per les pulsions reaccionàries i re-volucionàries que mai porten res de bo, fora d’una extensabibliografia que tendeix a enaltir les segones. Un enaltimentque tendeix a obviar que la majoria de revolucions presen-ten un full de serveis negatiu, perquè eren evitables en la me-sura que ja estaven en marxa els processos reformistes quehaurien menat les societats que les han protagonitzat al ma-teix lloc, només que sense tants costos afegits.
El procés català és un mirall perfecte per observaraquesta lògica. El present autonòmic menystingut i me-nyspreat per la promesa d’una futura república que ni hi ésni se l’espera o pel passat d’una Catalunya esplendorosa i mo-nonacional que des de fa temps només existeix als llibres d’his-tòria, i no pas a tots. Això si parlem del sobiranisme. Però siposem la mirada sobre el constitucionalisme, les coses no sóngaires diferents. També en aquest bàndol se sacralitza el pas-
sat, la transició posem per cas, o es fantasieja amb un futuron l’independentisme és derrotat i rendit sense condicions.I entre aquestes solucions plantejades en termes absoluts, ivinculades al futur o al passat, queda atrapat el present, queacaba convertit en terra de ningú tot i ser la parcel·la que, bentreballada, hauria de procurar-nos satisfaccions i millores pro-gressives, que no pas absolutes i immediates.
A la resta d’Espanya, on predomina l’agenda política mésclàssica d’arrel ideològica –dretes i esquerres, per enten-dre’ns–, també van coixos de la mateixa cama i la campa-nya electoral de Madrid ho ha fet evident a la pornogràficamanera. La discussió política segrestada també pel passat opel futur. Del passat es va a cercar la terminologia guerra-civilista dels anys 30, la idealització d’una segona repúblicaque fou un desastre o l’homologació i blanqueig del fran-quisme criminal, tot depenent de quin partit és l’arqueòlegque grata la memòria.
I del futur se seleccionen escenes impossibles. Com ésel cas d’una Espanya sense immigrants, de ma dura, ambdones de nou submises i pa i toros per a tothom, si par-len els blaus, o una altra convertida en un paradís socia-lista a la terra, si parlen els vermells. El present, com a Ca-talunya, no serveix, i tot queda fiat a recuperar el passato conquistar el futur.
Naturalment, tot això no passa perquè sí. És necessari quehi hagi un diagnòstic pessimista sobre el present que siguiprou compartit. I és imprescindible també que, a banda decompartit, a aquest diagnòstic l’acompanyi la convicció quees tracta de quelcom estructural, sense solució possible, im-possible de capgirar.
Arribats aquí és quan els reaccionaris i els revoluciona-ris disposen del seu moment de glòria i poden fer-se els amosdel discurs. Sense esperança, només els viatges al passat oal futur poden proporcionar-nos passaports de benauran-ça. I així és com acabem instal·lats en el sense sentit i haventd’escoltar una barbaritat rere l’altra, com va succeint darre-rament a totes les campanyes electorals.
Afortunadament, els reaccionaris i els revolucionaris d’a-vui dia ho són de pa sucat amb oli i tot comença i acaba enparaules. Almenys de moment. Han contaminat el to dela conversa pública, convertint-la tota ella en un fangar, peròencara no són prou perquè puguin traslladar els seus dis-cursos a la irreversibilitat dels fets sense haver de matisar-se o rectificar-se. A més a més, tenim institucions prou for-tes per aguantar els embats d’aquells als quals ha deixatd’importar-los el present i, per tant, nosaltres.
Però això no ha de ser forçosament així per sempre. De-pendrà dels reformistes, si n’hi ha, i del que siguin capaçosde fer per millorar un present que, efectivament, ha deixatde ser suportable per a massa gent. I si això és així, amb quinargument pots convèncer ningú perquè no s’emmiralli en lafarsa d’un passat falsejat o en l’estafa d’un futur impossibleque li ofereixen els reaccionaris i revolucionaris?
Els reaccionaris i elsrevolucionaris d'avui dia
ho són de pa sucat amb olii tot comença i acaba en
paraules. Han contaminatel to de la conversa
pública, convertint-la totaella en un fangar, però
encara no són prouperquè puguin traslladar
els seus discursos a lairreversibilitat dels fets
sense haver de matisar-seo rectificar-se
““
Foto
: La
Mon
cloa
per Josep Martí Blanch
Un present a mida de reaccionaris i revolucionaris
@alomaloma: Avui, la meva filla de dosanys i mig ha dit “pampallugues” i ara elmón em sembla un lloc una mica méshabitable.
@_nochenka: Que nadie os haga creer quenecesitáis estudiar a fondo la historia de Pa-lestina e Israel para decir que los bombar-deos masivos a civiles indefensos están mal.
@annaerrapicas: Ma mare m’ha expul-sat de la cuina perquè està fent allioli itinc la regla. Suposo que en res vindrà laInquisició a cremar-me per bruixa, també.
Flaixos
líniamar.cat
Castelldefels
| 10
Maig 2021
Tots els carrers de la ciutatqueden limitats a 30 km/h
MOBILITAT4La ciutat s’ha con-vertit en zona 30. Després delcanvi impulsat per la DireccióGeneral de Trànsit, el límit de ve-locitat a tots els carrers de la ciu-tat passa a ser de 30 quilòmetresper hora. Només hi ha dues ex-cepcions. Una és el tram de l’a-vinguda del Canal Olímpic queva de la plaça Barona al carrerd’Aragó. Allà la limitació de 30km/h s’alternarà amb la limita-ció a 40 km/h. També es podràanar a aquesta velocitat per l’a-vinguda Constitució, entre lesBotigues de Sitges i Ca n’Aime-
ric, ja que aquest tram és consi-derat travessia urbana.
La mesura vol reduir les víc-times mortals a la carretera, jaque a menys velocitat un atro-pellament és menys greu. Tam-bé es vol reduir la contaminacióque provoquen els cotxes.
Aquests canvis normatius sesumen a la campanya de vigi-lància que va fer la Policia Local,impulsada pel Servei Català deTrànsit, per garantir que es fa unbon ús dels patinets elèctrics. Elscontrols van acabar amb 25multes, 10 a menors d’edat.
Ajudes als comerços afectatsper les obres de la C-245
AJUDES4L’Ajuntament ha obertuna línia de subvencions per alscomerciants i propietaris de barsi restaurants afectats per les ob-res de la C-245. El consistori hi hadestinat 150.000 euros i cada ne-goci afectat rebrà una ajuda de1.000 euros.
El regidor de Comerç, XavierAmate, va explicar que es tractad’unes ajudes per “reactivar l’ac-tivitat econòmica i comercial delsestabliments afectats per les obres”i creu que també impulsaran “l’ac-tivitat productiva del conjunt de laciutat”. Les subvencions les poden
demanar tots els titulars d’un es-tabliment ubicat a peu de carrer enel tram afectat per les obres.
Per altra banda, el Ple tambéva aprovar la creació d’uns tiquetsde compra intercanviables com amoneda local per a les famílies dela ciutat. Els veïns i veïnes els po-dran intercanviar comprant oconsumint a les botigues i esta-bliments de restauració de laciutat. La idea és que els ciuta-dans comprin un tiquet de 20 eu-ros i que l’Ajuntament els endoni 20 més, gastant-ne 40 alsnegocis locals.
Onze centres impulsen laXarxa Local d’Escoles Verdes
EDUCACIÓ4Vuit escoles i tresinstituts de la ciutat són els im-pulsors de la Xarxa Local d’Esco-les Verdes, un espai per incre-mentar la sensibilització am-biental dels centres educatius lo-cals. La xarxa, que està oberta a laresta de centres educatius de laciutat, promourà els espais d’in-tercanvi, formació i treball com-partit entre escoles. Per aconse-guir-ho, es crearan espais de for-mació, assessorament i reconei-
xement, així com accions con-juntes per compartir recursos i mi-llorar els resultats aconseguits. Amés, també s’oferirà formació es-pecial per als professors i mestres.
Els membres d’aquesta xarxa,que va aprovar el Ple d’abril perunanimitat, són els col·legis Fran-goal, Petit Món-Felisa Bastida,Can Roca, Edumar, Guinovart,Lluís Vives, Margalló, Torre Ba-rona i els instituts Josep Lluís Sert,Les Marines i Mediterrània.
Només dos trams de la ciutat tindran un límit de 40 km/h. Foto: Ajuntament
Foto: Ajuntament
Societat | Una dona pareix en un pàrquingUna dona va parir fa pocs dies la seva filla en un aparcament comunitari. La dona
va notar les contraccions, però quan anava a agafar el cotxe amb el seu marit, no va tenir temps i va parir allà mateix. Dos mossos van acudir a atendre-la.
ENTORN4La plataforma Salveml’Olla del Rei denuncia que el go-vern de Maria Miranda lliga laprotecció de tota la zona humidade l’Olla del Rei al futur desen-volupament urbanístic d’uns ter-renys que hi ha a l’altre costat del’autopista. Es tracta d’uns solarsque hi ha al voltant dels institutsJosep Lluís Sert i Les Marines, al-guns convertits en horts, on l’en-titat diu que s’hi podrien arribara construir uns 700 habitatges.Els membres de la plataforma hovan saber en la reunió que vanmantenir amb l’equip de governel 28 d’abril i es mostren en des-acord amb aquesta decisió.
Els defensors d’aquest espainatural consideren que la vo-luntat de l’Ajuntament de prote-gir l’Olla del Rei no és “tan ge-nuïna” si s’acaba subordinant aldesenvolupament dels terrenysde l’altre costat de l’autopista. Amés, asseguren que així s’endar-rereix la protecció definitiva d’a-
questa àrea humida, posant enperill la protecció de l’espai.
Per això reclamen al consistorique, encara que no es modifiquiel pla urbanístic, mentrestant espotenciï la Zona d’Especial Pro-tecció per a les Aus (ZEPA), queja protegiria la fauna. Una opcióque, per ara, el govern de Miran-
da descarta. Des de Salvem l’Olladel Rei es mostren preocupats peraquest immobilisme, que mantédesprotegit l’espai natural. Peraixò continuaran pressionantels responsables polítics, araamb una reunió amb els tècnicsper exposar les seves propostesper protegir l’Olla.
Els terrenys estan a l’altre costat de l’autopista. Foto: Twitter (@OlladelRei)
Miranda lliga la protecció del’Olla als pisos de la zona nord
» L’alcaldessa ho va explicar en una reunió amb Salvem l’Olla del Rei» L’entitat vol que es potenciï la protecció de les aus per avançar
líniamar.cat
Gavà
11 |
Maig 2021
POLÈMICA4Una sèrie de movi-ments sísmics han posat en aler-ta veïns, entitats ecologistes i ajun-taments. L’Institut Cartogràfic deCatalunya els va detectar entre el10 i el 14 de maig. El més fort va serel dia 11 i va provocar esquerdes icaigudes de quadres a la urbanit-zació Plana Novella d’Olivella. Ésel nucli habitat més proper a l’a-bocador del Garraf, clausurat desde fa 15 anys. Els experts van des-cartar que es tracti de movimentstectònics, ja que els tremolors vanser molt a prop de la superfície.També van dir que no era per capvoladura a les pedreres.
Per això totes les mirades apun-ten a l’abocador. Les entitats creuenque els terratrèmols els han pro-vocat els gasos que generen les es-combraries acumulades en des-composició. De fet, el mateix dia 11van fer un acte per denunciar l’in-crement de gasos que havien de-tectat als avencs del massís del Gar-raf. Denuncien que la contamina-
ció ja afecta les cavitats naturals quehi ha a un radi de tres quilòmetresal voltant de l’abocador i que hi hagasos que s’escapen a l’atmosfera.De fet, asseguren que un 10% de lacontaminació de l’àrea metropoli-tana la provoca l’abocador, queexpulsa diòxid de carboni i metà,entre altres gasos contaminants.
Després dels terratrèmols de-tectats, les entitats reclamen al’AMB “que expliqui què ha pas-sat”. Exigeixen que aturi les ac-tivitats que està fent a l’espai perrestaurar-lo fins que no se sàpi-ga l’origen de les tremolors.
L’Ajuntament de Gavà tambéha reclamat explicacions a l’AMBper saber les possibles causes d’a-quests moviments sísmics i l’hacriticat perquè no els va informari n’han tingut coneixement per lesentitats. A més, han demanat quees convoqui la comissió de segui-ment de les obres de clausura del’abocador. Des de l’AMB assegu-ren que “no hi ha cap indici de pe-rill” i per això continuen fent lestasques de segellat i restauració del’abocador. De fet, esperaran l’in-forme de l’Institut Cartogràfic perprendre qualsevol decisió.
Els gasos de l’abocador podrien ser l’origen dels terratrèmols. Foto: ACN
Reclamen explicacions a l’AMBpels terratrèmols a l’abocador
» Es van sentir entre el 10 i el 14 i n’han descartat l’origen tectònic» L’AMB assegura que “no hi ha cap indici de perill” a la Vall de Joan
La platja de Gavà Mar tornaràa lluir la bandera blava
ENTORN4Per quart estiu con-secutiu, la bandera blava oneja-rà a la platja de Gavà Mar. Des-prés de recuperar-la el 2018, ellitoral de la ciutat ha rebutaquest reconeixement cada anyde manera interrompuda.
La bandera blava és un dis-tintiu que reconeix la qualitat deles platges. Un tribunal inter-nacional s’encarrega d’atorgar-les tenint en compte la gestióambiental, la seguretat, les ins-tal·lacions que s’ofereixen als
banyistes, la prestació de serveis,la informació i l’educació am-biental que s’imparteix.
El guardó l’entrega la Fun-dació d’Educació Ambiental encol·laboració amb l’Associaciód’Educació Ambiental i del Con-sumidor i, entre altres aspectes,també valoren la qualitat de l’ai-gua. Per això, aquest estiu hi hauna platja menys amb la ban-dera blava a la comarca, perquèCastelldefels només ha presen-tat la del Baixador i Lluminetes.
URBANISME4DEPANA haanunciat que porta el Pla de Po-nent que impulsa el govern deRaquel Sánchez a la ComissióEuropea. L’entitat ecologista ex-plica que ha fet aquest pas per-què ha comprovat que la urba-nització de l’últim connector na-tural que queda entre el Parc Na-tural del Garraf i el Delta del Llo-bregat amenaça l’àguila cuabar-rada, una espècie en perill críticd’extinció a Catalunya.
Segons l’informe oficial que
aporta l’entitat, alguns exem-plars d’aquesta àliga que viuen almassís del Garraf passen perPonent per anar a caçar al Del-ta. Fan servir aquest espai per-què és l’únic que queda sense ur-banitzar, ja que és una espèciaque fuig de la presència huma-na. DEPANA assegura que laconstrucció de milers de blocs depisos que impulsa l’Ajuntamenten aquest espai “pot tenir con-seqüències nefastes per a la via-bilitat reproductora de l’espècie”.
Aquest nou informe s’ha su-mat a la investigació que la Co-missió Europea va obrir, tambéa petició de DEPANA, sobre laprotecció del Delta. Fa uns me-sos la Comissió va exigir a lesinstitucions que compleixinamb la normativa europea enmatèria de protecció de flora ifauna o el cas acabarà als tri-bunals europeus. La proteccióde l’àliga cuabarrada és un ar-gument més per als defensorsde l’espai natural de la ciutat.
La bandera blava onejarà a Gavà Mar per quart estiu consecutiu. Foto: Arxiu
El Pla de Ponent arriba a Europa
La defensa de l’entorn natural creix. Foto: Twitter (@SalvemElCalamot)
Salut | El CAP 1 recupera l’atenció continuada El CAP 1 torna a atendre de dilluns a diumenge de vuit del matí a vuit delvespre. Així, l’espai recupera l’atenció i els serveis que oferia abans de lapandèmia. L’atenció continuada també atendrà pacients els dies festius.
líniamar.cat| 12
Maig 2021
José MontillaExpresident de la Generalitat de Catalunya
“Les ciutats del voltant deBarcelona no volen ser diluïdes”
Com tants altres ciutadansde l’àrea metropolitana,vostè amb 16 anys va viat-
jar d’Andalusia cap aquí amb laseva família. Com recorda aquellviatge? D’això fa pràcticament 50 anys. Enaquells temps hi havia molta gentque feia aquest viatge en tren, peròel meu pare i jo el vam fer en auto-car. No hi havia les autopistes quehi ha avui i va ser un viatge llarg. Re-cordo l’entrada a Barcelona quancomençava a sortir el sol. Era la pri-mera vegada que venia a Catalu-nya. Hi tenia família i algun amic.Veníem per quedar-nos-hi i vamcomençar a viure a les Planes deSant Joan Despí, molt a prop delbarri del Padró, on vivia una ger-mana de la meva àvia.
Estava molest per haver d’aban-donar el lloc on havia viscut totala seva joventut? No va ser una decisió imposada. Toti que tenia 16 anys, pensava que tin-dria més oportunitats en una terracom Catalunya que a l’Andalusia deprincipis dels setanta. No és que els
meus pares m’hi obliguessin, jo erael principal inductor de venir.
Com era José Montilla de jove?Em dedicava a estudiar i practicavaatletisme federat, cosa que em vapermetre viatjar per Espanya, peròfins als 16 anys mai havia estat a Ca-talunya. Era una persona que voliacanvis a la meva vida. Primer treba-llant i després estudiant a la nit a lavegada que seguia treballant.
És cert que quan va arribar a Ca-talunya va participar en un grupclandestí d’extrema esquerra?Tota la comarca del Baix Llobregatera centre de resistència al fran-quisme i agrupava el movimentobrer organitzat. Tot era clandestí imolt minoritari. De vegades es miti-fica, però ens coneixíem tots. A l’ins-titut nocturn hi havia la gent mésradical. Allà el més moderat eren lesjoventuts comunistes. Jo vaig entraral Partit Comunista d’Espanya Inter-nacional, un grup maoista. Va ser di-vertit, encara que ens hi jugàvem lavida i alguna gent va acabar a lapresó. Era un grup sectari, però enel qual es debatia i es llegia molt. Al-gunes coses totalment infumablesper a algú de 17 anys. Com quesempre he estat una persona mo-derada, vaig deixar el grup abans
que morís Franco i em vaig afiliar alPSUC. Tinc molt bons records d’a-quella època.
El 1979 va anar a viure a Corne-llà. Per què? Em vaig casar i la meva parella viviaallà. En aquell moment jo era tinentd’alcalde del grup socialista encaraque residia al poble del costat.
Cornellà va passar d’11.000 ha-bitants el 1950 a gairebé 100.000el 1980. Com va ser viure en unlloc que havia crescut tant?Era una ciutat mancada d’infraes-tructures i amb una densitat altís-sima. El clavegueram era deficiento inexistent en algunes parts de laciutat. Les zones verdes simple-ment no existien. El transport eramolt dolent. Malgrat tot, hi havia
un teixit associatiu important. Hihavia vida.
Quan arriba a ser alcalde el 1985es troba amb aquesta situació...L’Ajuntament estava pràcticamenten fallida. Vivíem una forta crisi eco-nòmica: Cornellà tenia aleshores un27,9% d’atur, moltes fàbriques tan-caven i les escoles feien classes enbaixos comercials. Vam construir es-coles i equipaments esportius, cul-turals i sanitaris. Això es va poder ferperquè vam dotar la ciutat d’unabase econòmica que generava ocu-pació i ingressos.
Quin és el record més viu que liqueda d’aquella època? Van ser moments molt durs. Els tre-balladors venien a la porta de l’A-juntament. Fins i tot vam apujar elsimpostos, amb molta gent en con-tra, però ho havíem de fer i ho ha-víem d’explicar: si no hi ha ingressos,no hi ha serveis, i els ingressosvenen dels impostos, que han deser justos. També hi va haver mo-ments dolços, com per exemplequan vam començar a fer els pri-mers programes d’habitatge socialquan d’això se’n parlava molt poc.Vam ser pioners. El moment d’en-tregar les claus d’aquests habitat-ges era un instant molt dolç.
Quina és la diferència més granentre aquell Cornellà i el d’ara?El Cornellà que vaig deixar el 2004ha continuat el seu procés de mi-llora. Recordo que als anys 90 ensvam centrar a construir el mésbàsic: clavegueram i escoles. L’ur-banisme d’una ciutat es fa amb elpas del temps; vas del més bàsic ales coses que et pots plantejar sitens recursos. El que cal és planifi-car de manera correcta perquè laciutat pugui créixer ordenada-ment. Això és el que Cornellà haseguit fent.
Quins són els reptes que té arala ciutat?Ser un bon lloc per viure-hi i treba-llar-hi. Parts de Cornellà i algunesciutats de l’entorn metropolità en-cara són emplaçaments dormitori.Han de ser ciutats que tinguin per-sonalitat i on la gent se senti orgu-llosa de viure-hi, i això vol dir mésserveis. Soc dels que sempre hapensat que les ciutats del voltantde Barcelona tenen una persona-litat pròpia: no volen ser diluïdes.
Ara es parla molt de cohesionari projectar la gran metròpoli.Com veu aquest debat?És un debat vell, no siguem adamis-tes. De la Catalunya Ciutat ja en4
A. Nadeu / A. AlexandreFotografia: J. Chichelnitzky
“Si els catalansno defensem la llenguacatalana, qui ho farà?”
Entrevista
líniamar.cat13 |
Maig 2021
1. Quin és el seu grup de música preferit?Impossible dir-ne un. Escolto Eric Clapton, Dire Straits,Iron Maiden, Sabina, Serrat, Llach, Manel...
2. I el seu menjar preferit? Un bon llobarro. Soc més de peix que de carn.
3. Ara que els restaurants tornen a estar oberts a la nit, n’hi ha algun on li agradi anar a sopar? Soc més de sopar a casa amb la família, perquè durantmolts anys he hagut de sopar a fora.
4. Digui’ns un llibre que l’hagi marcat... No n’hi ha cap que m’hagi marcat. Podria recomanar El món d’ahir d’Stefan Zweig.
5. I una pel·lícula?Les pel·lícules t’agraden en funció de l’edat i l’estatemocional. Podria dir la saga d’El padrino.
6. Té alguna afició que ens pugui sorprendre? No... M’agrada molt caminar per la muntanya.
7. Hi ha algun lloc de l’àrea metropolitana especial per a vostè? Collserola a primera hora del matí.
8. On li agradaria anar de vacances?A Austràlia. També voldria creuar els Estats Units d’est a oest o navegar pel riu Congo. I tornaria a Istanbul.
9. Quin és el seu màxim referent polític?Per a tots els que vam ser present en la fundació del PSC, Joan Reventós és un referent.
10. I en la seva vida personal?El meu pare. Sempre preocupat per la gent i per ajudar-la. Un home treballador i amb esperit crític.
3parlaven els noucentistes! Som elpaís que més ha debatut sobretemes d’ordenació territorial i no hasolucionat el problema. Ni a la me-tròpoli ni més enllà. Quan jo era pre-sident de la Generalitat es va crearl’AMB amb la voluntat de dibuixarun projecte de continu urbà per de-fensar un policentrisme. L’objectiuera que les ciutats que no són Bar-celona no fossin el pati del darrere.
Aquesta també és una expres-sió molt repetida avui dia. Vostèen què pensa quan es refereix alpati del darrere?En què no es tracta d’enviar a la pe-rifèria allò que no té espai a Barce-lona, sinó d’abordar problemes delconjunt i no només del centre. Viuretocant al gran municipi té avantat-ges clars: un mercat de treball i oci.Però té condicionants. Quan era al-calde hi havia gent de Barcelonaque mai havia vingut a Cornellà...No sé què s’imaginava que era, unaciutat sense llei? Ara això ha canviat.Recordo una família de l’Eixamplede Barcelona que va marxar a viurea Cornellà i portava els fills a la ma-teixa escola que els meus. Un diaem van dir que estaven molt satis-fets de viure a Cornellà. Em van ex-plicar que on vivien abans eraimpensable tenir un mercat o unCAP a prop, una escola amb tantpati, zones verdes... En força casos,avui es viu millor a Cornellà que amolts barris de Barcelona.
Creu que s’ha de pensar mésenllà de l’AMB i articular unagran regió metropolitana?És veritat que la regió metropoli-tana avança i creix, però el Governde Catalunya mai veurà amb bonsulls una articulació institucionalque agafi dues terceres parts delpaís, no ens enganyem. Evident-ment, hi ha coses com el transporto les platges que s’han de plane-jar i gestionar més enllà de l’AMB,però això no vol dir crear una altrainstitució. Calen fórmules de ca-ràcter més consorciades on inter-vinguin més administracions.
Durant més de dos anys vostè vaser a Madrid com a diputat i mi-nistre. Realment és tan diferent deBarcelona? La ciutat de Madrid té la mateixa ex-tensió que l’àrea metropolitana deBarcelona. Això la fa peculiar. A més,és la capital i, com en la majoria d’es-tats, és un xuclador d’activitat, ocu-pació millor retribuïda i, per tant,més ingressos públics. Moltes de lesempreses que teníem aquí les hemanat perdent en detriment de Ma-drid i això és un error garrafal quepagarem car durant anys. Madridens ha guanyat la batalla econò-mica, i a això cal sumar-hi que és laseu de les institucions de l’estat.
I quina és la solució?Un model com Alemanya, on lesinstitucions estan repartides per totel territori. Barcelona tenia unaoportunitat que no ha sabut apro-fitar. S’haurien d’haver portat insti-tucions i empreses cap aquí; unacocapitalitat. Una altra solució és elque hem fet [es refereix al procés in-dependentista], que si mirem els re-sultats i les perspectives inicials noha estat gaire encertada.
Tornem a parlar de vostè. El 2000va tenir trigèmins. Com va serl’experiència d’ocupar llocs detanta responsabilitat política sentpare de tres infants i de dos fillsgrans més?La meva trajectòria no ha estat mo-dèlica pel que fa al tema de la con-ciliació. Ho dic perquè el 2004, quantenien quatre anys, vaig marxar aMadrid i la meva dona i els nens esvan quedar aquí. Jo venia quan
podia. Determinats càrrecs tenenuns costos, són servituds que es pa-guen. Jo era l’únic ministre que notenia la família a Madrid, perquètenia clar que hi era de pas. En totsels càrrecs hi ets de pas. Tinc la sortque la meva parella és una personamolt comprensiva. Si no, no hauriapogut exercir aquests càrrecs ambla dedicació que requereixen.
Durant la seva presidència de laGeneralitat alguns el van criticardurament. Creu que hi havia gentque no estava preparada per tenirun president d’una ciutat obrera ique havia nascut a Andalusia?Bé, he de dir que les crítiques van serminoritàries... Ser president de la Ge-neralitat és recórrer el país. A la ma-joria de llocs on vaig anar em vaigsentir acollit i estimat. Eren crítiquesd’un sector de la població catalanaque existia i segueix existint. Em cri-ticaven per ser de Cornellà i per serfill d’obrers andalusos. Eren crítiquesclassistes i en part xenòfobes.
Si pogués canviar alguna cosa dela seva gestió com a president,què seria?Segur que ens vam equivocar encoses. Hauríem d’haver estat mésàgils quan va arribar la crisi del 2008.Totes les gestions són millorables i lanostra segur que també. De totes
maneres, va ser un govern que feiaaquelles coses que són tan avorrides:pressupostos, lleis, carreteres –lliuresde peatges, per cert–, escoles, co-missaries, jutjats, presons, hospitals...Un govern ha d’anar més enllà delsinteressos emocionals i sentimen-tals. En això últim nosaltres podríemhaver estat més fins, és cert. Ara bé,votar amb el cor està molt bé, peròuna miqueta de raó no ens aniriamalament.
Vostè sempre ha estat un defen-sor de la llengua catalana. Què lisembla que ara al Parlament l’úsdel castellà s’hagi estès?L’any 80 ja hi havia diputats que uti-litzaven el castellà, però és cert queel canvi va venir el 2006 amb Ciuta-dans. Jo soc castellanoparlant. Quanvaig arribar l’any 1971 no sabia ca-talà i el vaig aprendre per contacte iamb amics. Les llengües són per en-tendre’s. Em semblen lamentablesles batalles lingüístiques. Cadascúque parli la llengua que vulgui, peròsi els catalans no defensem la llen-gua catalana, qui ho farà? Mentre elconjunt de la població no la faci ser-vir, necessita protecció. Amb tot, nocal demonitzar ningú perquè utilitziel castellà... Per defensar el català nocal atacar el castellà.
La seva opinió en aquest temaconcorda amb la del PSC actual?Jo crec que sí. El PSC sempre haestat compromès amb la defensadel català. Sense el PSC i el PSUC elcatalà no hauria tingut el procés denormalització que ha viscut.
Si no anem errats, vostè ha estatregidor, alcalde, president de laDiputació, diputat a Catalunya i aEspanya, ministre, senador i pre-sident de la Generalitat. On s’hadivertit més?Jo més que de diversió parlaria desatisfacció. En aquest cas, la satis-facció més gran és quan fas coses ien veus el resultat i el destinatarifinal. Això es té com a alcalde. Evi-dentment, per a un polític català nohi ha res més important que presi-dir el seu país, però si parlem de sa-tisfacció, em quedo amb l’alcaldia.
Com ocupa el temps avui dia? Vinc cada dia al despatx exceptequan treballo per a l’empresa queem paga [Enagás]. No em paga laGeneralitat. Faig xerrades i vaig adebats i actes. També escric i posoen ordre moltes coses del passat:papers, records i arxius.
Què el preocupa actualment?La pandèmia, és clar. A més de lagent morta, ens deixarà seqüelespsicològiques i econòmiques queencara no han aflorat. Quan l’efectenarcòtic de les ajudes es dilueixiquedarà un panorama complicat.<
“Som el país quemés ha debatutsobre ordenacióterritorial i no ho ha solucionat”
“Madrid ens ha guanyatla batalla econòmica”
MONTILLA EN 10 RESPOSTES
Entrevista
líniamar.cat| 14
Maig 2021 El reportatge del mes
Vistes privilegiades delmar. En una de les zo-nes més luxoses de Ca-talunya on viuen mol-
tes “estrelles públiques”. 800metres quadrats de casa en qua-tre plantes. Nou habitacions. Unaparcament amb capacitat per avuit vehicles. Jardí, pista de fut-bol exterior, piscina i celler ambbarra de bar “per gaudir delsamics”. Ben comunicat però ambprivacitat. A 15 minuts de l’aero-port i a 10 de la platja. “Amb totel que podem desitjar per viureuna vida de vacances perma-nents”. I tot per 7.500 euros almes. O si el lector prefereix com-prar, per 5,7 milions d’euros.
Descripcions d’aquesta menaapareixen a Idealista quan es bus-quen cases al barri de Bellmar, aCastelldefels. Aquesta urbanitza-ció de luxe és famosa perquè el ju-gador del Barça Leo Messi hi té laseva residència, que deixaria en ri-dícul les cases que apareixen al por-tal immobiliari. No és l’únic famósque hi viu o que hi ha viscut. Segonscomenta el cambrer d’un bar pro-per, a uns 20 minuts a peu de Bell-mar, per aquí hi han passat juga-dors com Luís Suárez o Rivaldo iara el germà gran dels Gasol s’hiestà construint la seva mansió.“Mai a la vida els he vist trepitjarel bar, però a mi em va molt bé quesiguin a prop perquè els paletes quetreballen als seus xalets venenaquí i jo faig força caixa”, diu.
Bellmar és un dels indrets onviuen les classes riques a l’àreametropolitana, però no és l’únic.Ni de bon tros.
EL MAPA DELS BARRIS RICSA diferència del que passa als Es-tats Units, on les classes riques vi-uen en barris aïllats a l’extraradi deles grans ciutats i les classes de ren-des més baixes també es troben enzones allunyades del centre, a lametròpoli de Barcelona la segre-gació no és tan profunda.
Segons explica a la seva tesidoctoral el doctor en Sociologia Ser-gio Porcel, les persones adineradesviuen disgregades en diferents zo-nes, sovint en contacte amb les clas-ses mitjanes. Això fa que trobempoblació amb rendes altes a Gavà,Tiana, Alella, el centre de Badalo-na, Sant Just, Sant Cugat, Valldo-reix o l’anomenada UpperDiago-nal, però que també n’hi hagi a al-tres indrets com l’Eixample, laVila Olímpica, Cerdanyola o fins itot al centre de la capital catalana.En tots aquests casos parlem de zo-nes on la mitjana de la renda percàpita se situa entorn dels 30.000euros anuals. Cal tenir en compteque de Vallvidrera –una altra de leszones més riques del país– fins aSant Roc (a Badalona) només hi ha17 kilòmetres, i en algunes partsd’aquest barri la renda per capitano supera els 4.500 euros. Gaire-bé vuit vegades menys.
Com s’explica que les classesamb més capacitat adquisitivaestiguin tan disperses en el terri-tori? L’historiador i periodistaRafa Burgos parla d’un procés demobilitat que comença al segle
XIX. “Les classes altes vivien alcentre de la ciutat, però de mica enmica van anar buscant noves zo-nes on tenir millors condicions devida”, diu. Aleshores, primer esvan instal·lar a l’Eixample i méstard a Sarrià i Sant Gervasi, quanel transport públic va permetre’lsarribar de forma ràpida al centre.“També cal tenir en compte lesburgesies locals, com a Sant Cugato Matadepera”, afegeix.
De la mateixa manera, ToniLópez, investigador del Departa-
ment de Geografia de la UAB i delCentre d'Estudis Demogràfics,considera que “hi ha molts moti-us que expliquen per què les clas-ses amb rendes més altes trien unsbarris o uns altres”. Es refereix aelements com la densitat de po-blació, el clima, l’accessibilitat,els serveis o la proximitat a la cos-ta. “Si hi ha una fàbrica a prop, seràun lloc en el qual les persones ambrendes més altes no voldran viu-re-hi, en canvi les bones escolessón un pol d’atracció”, considera
López. Tot això fa que els preus delsol pugin i certs barris siguin no-més aptes per a uns pocs.
Així mateix, en la darreradècada Barcelona ha estat un pold’atracció per a persones estra-ngeres amb una alta capacitat ad-quisitiva que venen de cultureson la segregació està fortamentimplantada. Això ha fet aflorar leszones aïllades de rendes altes.“Els últims anys la migració depoblació amb rendes altes haestat més gran que la de gent
amb rendes baixes”, explica Ló-pez. Totes aquestes zones, segonsPorcel, representen el 8,7% delterritori metropolità i hi viu –en-cara que no siguin exclusiva-ment persones riques– el 9,5%de la població.
LA RIQUESA DES DE FORAA vista d’ocell, a Bellmar, com a tan-tes urbanitzacions de luxe, hi pre-dominen el blau i el verd. Totes lescases tenen piscina i jardí i moltestambé pistes de pàdel i tenis.
A la urbanització de Bellmar, a Castelldefels, com més amunt, més luxoses són les cases. Foto: Albert Alexandre
Les persones adinerades de l’àrea metropolitana de Barcelona viuendisgregades en diferents zones, des de Gavà o Sant Cugat fins a la Vila Olímpica
o Cerdanyola. Busquen poca densitat de població, bon clima, accessibilitat,serveis o proximitat a la costa. Són barris on la seva realitat pot semblar ficció.
Luxe metropolità:vides d’un altre món
líniamar.cat15 |
Maig 2021El reportatge del mes
La urbanització se situa a la fal-da del massís del Garraf i tot elbarri està travessat per pujades.Com més amunt, més luxosessón les cases. A diferència d’altresbarris com Sarrià, aquí els carrersestan buits. Ni una persona ca-mina per les vores. No hi ha cot-xes aparcats. És una urbanitzaciófantasma on de tant en tant es veualgun paleta pedalant muntanyaamunt i brillant de tan suat que va,o una furgoneta que es dirigeix afer la reforma d’alguna casa. Devegades, si hi ha sort, es pot toparamb algú que llença les escom-braries en cotxe, en aquest cas enun BMW. És personal de servei ol’inquilí d’una mansió? Amb tot,si hi ha una cosa que abunda aBellmar són les càmeres de vi-deovigilància. De mil i una formes,totes elles apunten cap al carrer icreen una sensació incòmoda:no sou benvinguts.
Les escenes podrien repro-duir-se en urbanitzacions de Ma-tadepera (tercera població ambmés renda de Catalunya), Alella(setena població més rica) o Vall-romanes. L’única diferència ésque a cap d’elles hi viu Messi.
LA RIQUESA DES DE DINSHi ha una frase que utilitzen ambfreqüència les persones que es de-
diquen a vetllar pels drets de lespersones sense sostre: “La majo-ria ens assemblem més a algú queviu al carrer que a una personaque té un veler”. Semblaria exa-gerada, però alguna de les segü-ents històries semblen indicarque la sentència és prou certa.
El Robert (nom fictici) fa anysque treballa esporàdicamenttransportant i col·locant obresd'art en cases de luxe. No és la sevafeina. Ho fa per guanyar un extrade diners. I és que tracta d'una tas-ca molt ben pagada. “Puc arribara guanyar 45 euros per estar 15minuts en una casa i penjar unquadre o posar-lo recte. De vega-des les persones que visito em po-den arribar a donar 50 euros mésde propina”, relata. Quan parla so-bre el que més l'impressiona d'a-questes cases s’està estona expli-cant anècdotes. “Hi ha un pis si-tuat a la zona alta de Barcelona enel qual sempre que hi entro o ensurto –per la porta del servei–emperdo i he de demanar a algundels treballadors de la casa quem'acompanyi, és un laberint”, as-senyala amb humor.
Diu que són immobles enor-mes, en els quals hi ha sales i méssales: “L'habitació del ioga, bi-blioteques, sales buides, sales ple-nes d’obres d'art, sales de cinema
A Bellmar, on viu Leo Messi, una de lesurbanitzacions mésriques de Catalunyasituada a Castelldefels, és difícil veure-hi algúpassejant pel carrer o cotxes aparcats
privades...”. Les seves històriesreafirmen que es tracta de perso-nes d'un altre món. “Una vegada,mentre carregàvem un quadre ca-ríssim amb un company, la nenapetita de la família va dir a la sevamare: ‘Que monos! Ens els podemquedar?’”, recorda. Exceptuantaixò, però, el Robert diu que sem-pre s'ha sentit ben tractat. Té sen-tit si tenim en compte que per lesseves mans han passat obres de70.000 euros, Picassos o Dalís.
Les escenes s’assemblen a unasituació relatada pel doctor enGeografia Miguel Rubiales a laseva tesi dedicada a les classes al-tes de Barcelona i Madrid. Va serquan va acompanyar un grupd’homes adinerats a jugar a golf.En un forat elevat del camp es vaproduir un “moment col·lectiud'admiració paisatgística”. Se-gons explica, un d’ells va dir: “Lavista és magnífica, llàstima d'a-quella muntanya, que tapa, caldriatreure-la del mig”. Rubiales, sor-près, va preguntar com pensavenmoure una muntanya, i ells vanexclamar que amb màquines ioperaris. “O creus que abansaquest camp era aquí?”, li van dir.“Semblava que era l’únic delsquatre que no veia fàcil treure unamuntanya del mig”, afirma Ru-biales reflexionant sobre la dis-
tància entre la seva realitat i la delsque més tenen.
Al seu estudi, a més, explicaque aquesta percepció del món ontot es pot modificar té a veure ambuna classe acostumada a canviarde forma de vida o a comprar ivendre immobles amb freqüència.“Tenen una visió dels seus privi-legis privada”, apunta per afegirque les classes altes no tenen lapercepció de pertànyer a un ma-teix grup social que els ajuda a pre-servar el seu estatus sinó d’haverguanyat la seva riquesa a través del’esforç individual.
Rubiales comenta que lespersones que va entrevistar mos-traven molta incomoditat a l’ho-ra de compartir amb algú defora del seu cercle social com ha-vien aconseguit la seva riquesa iquines eren les seves relacions fa-miliars. Un element estrany, jaque com explica Burgos, els vin-cles de classe són evidents. “Elsrics tenen formes de funcionar si-milars”, afirma. És cert, no tot-hom té una casa a Puigcerdàper anar a esquiar i un xalet a laCosta Brava.
Un reportatged’Albert Alexandre
Als barris benestantsla renda mitjana per càpita se situa als30.000 euros anuals,quasi vuit vegades mésque la registrada alsbarris metropolitansmés pauperitzats
n Hi ha moltes coses que fan la vidad’un individu diferent que la d’un al-tre. Tanmateix, un simple número hocanvia tot: el que apareix al comptebancari. La població que disposa d’u-na renda elevada viu d’una forma moltallunyada a la de la resta de mortals.
“Les diferències de renda per cà-pita entre els barris amb rendes mésaltes i els barris amb rendes més bai-xes han augmentat els darrers anys”,explica Toni López, investigador delDepartament de Geografia de la UABi del Centre d'Estudis Demogràfics.Així, podem veure com en algunes
zones de l’àrea metropolitana ambprou feines se superen els 4.000 eu-ros anuals per càpita, mentre que enaltres es depassen els 30.000. Si par-lem de famílies, la diferència és enca-ra més acusada. En alguns dels barrismés rics, com per exemple Pedralbes(a Barcelona), la renda mitjana arribagairebé als 90.000 euros, i l’escletxa,segons les dades de López, ha aug-mentat després de la crisi econòmica.
Aquestes xifres tenen una ex-pressió més enllà del compte banca-ri. Fixem-nos en Barcelona: l’espe-rança de vida d’algú nascut a la Trini-tat Nova és de 79,9 anys, mentre queen algunes zones de Sant Gervasi ésde 86,2. Segons un estudi de l’Agèn-
cia de Qualitat i Avaluació Sanitàriesde Catalunya, “les persones amb me-nys nivell socioeconòmic tenen unaprobabilitat quatre vegades mésgran de morir abans dels 65 anys”.Més dades contundents: els adults de15 a 64 anys amb rendes baixes te-nen vuit vegades més risc de patircomplicacions de salut, i la utilitzaciódels centres de salut mental, la taxad’hospitalització i la probabilitat deconsumir fàrmacs dels infants de pro-genitors amb rendes baixes és entretres i cinc vegades més alta que en laresta de nens i nenes.
Davant d’això, cal preguntar-sed’on venen aquestes rendes que fanque unes vides siguin més fàcils queles altres. En contra de l’opinió llarga-ment estesa que afirma que la rique-sa depèn de la vàlua i l’esforç indivi-dual, les dades de l’INE demostrenque les classes riques cada cop viuenmenys del salari i més del rendimentdel seu capital. En algunes zones deSant Cugat o Pedralbes, menys del50% de la riquesa d’una família provédels salaris, mentre que més del 30%dels diners els venen de llogar o ven-dre pisos o d’altres activitats econò-miques. En canvi, a l’Hospitalet o aSant Adrià el salari representa el 70%de les rendes i les pensions un 20%.
Sis anys més de vida
“Les persones amb menys nivell socioeconòmic tenenuna probabilitat quatre vegades més gran de morir
abans dels 65 anys”, remarca un estudi
líniamar.cat
| 16
Maig 2021
Viladecans
Premi a l’Hospital per la gestió de les transfusions
SALUT4La gestió de la sang i elprograma de transfusió de l’Hos-pital de Viladecans ha estat pre-miat com el millor de l’Estat. Hovan certificar els VII PremisMAPBM, que van destacar queel centre, juntament amb l’Hos-pital Parc de Salut Mar, ha estatel que ha tingut un major incre-ment anual de l’índex MAPBM(Maturity Assessment in Pa-tient Blood Management).
Aquest model de gestió tre-balla per racionalitzar l’ús delsdiferents elements que formenla sang durant les operacions.
Així, s’eviten transfusions in-necessàries durant les inter-vencions, millorant l’evolucióclínica dels pacients.
Seguint aquest afany d’in-novar per millorar l’atenció delpacient, l’Hospital també s’ha su-mat al projecte Strack, una ini-ciativa impulsada per l’Hospitalde Bellvitge per oferir un segui-ment personalitzat als pacientsd’ictus. L’objectiu és millorar elseguiment i l’atenció dels casosl’any posterior a rebre l’alta per-què el pacient controli la malal-tia i no recaigui ni en pateixi més.
Endesa posarà al dia la xarxaelèctrica de l’Eixample CentreINVERSIÓ4Endesa ha confir-mat que aquest any invertirà284.000 euros per millorar laxarxa elèctrica de la ciutat, re-forçant el subministrament delbarri Eixample Centre i del po-lígon industrial Centre, una zonacreada als anys 60. Això ha ob-ligat a redissenyar i transformarla xarxa elèctrica del polígon amesura que ha anat creixent, jaque actualment acull 180 em-preses. Per això renovarà el ca-blejat subterrani de mitja tensió.A més, també renovarà diversoscentres de transformació.
La companyia elèctrica ho vaexplicar en una trobada que vamantenir amb el govern munici-pal, que també va servir per par-lar sobre els talls que van patir elsveïns dels barris de ponent. En-desa va relacionar els talls de sub-ministrament amb l’onada defred que va provocar el Filome-na i va lamentar la situació quevan patir centenars de ciutadans,que es van quedar sense llum du-rant els dies més freds, però no vaanunciar cap inversió per millo-rar la xarxa de subministramenten aquestes zones.
Enllestides les obres permillorar l’accés a les platges
ENTORN4Les obres per millo-rar els camins per arribar a laplatja de la Pineda i a la de laMurtra ja han acabat. A partird’ara, es limitarà el pas als cot-xes amb una barrera i només hipodran accedir ciclistes i via-nants, que aniran més segursgràcies a les voreres i les tanquesque s’han col·locat.
L’objectiu de la reforma, queha costat 600.000 euros pagatspels fons europeus FEDER, l’A-
juntament i l’AMB, és reduirl’accés als vehicles motoritzats ipotenciar les zones de passeig,millorant també les zones en-jardinades.
Per altra banda, el consisto-ri ha contractat vuit persones enatur que, durant tot l’estiu, es de-dicaran a informar els usuaris deles platges perquè en facin unbon ús, sobretot dels espais na-turals, i mantinguin les mesuresper evitar els contagis.
L’equip que ha rebut el reconeixement. Foto: Hospital de Viladecans
Foto: Robert Ramos/AMB
Successos | Un menor, ferit greu per una punyaladaUna baralla al mig del carrer a principis de mes va deixar un ferit greu
per arma blanca. Segons l’ACN, la víctima, de 17 anys, va ser traslladada al’Hospital de Bellvitge. Els Mossos d’Esquadra segueixen investigant els fets.
ENTITATS4El Grup d’HabitatgeViladecans-Sant Climent ha ocu-pat un local del carrer de les Sit-ges per convertir-lo en el Casal Po-pular Trinitat Farré. Es tracta del’antiga seu de la desaparegudaCaixa Tarragona, un espai que feiagairebé una dècada que estavabuit. L’elecció d’aquest local no éscasual, ja que és propietat de laimmobiliària Divarian, del grupCerberus. Els sindicats d’habi-tatge de tot el país han centrat lesseves actuacions en les propietatsd’aquest fons d’inversió per les se-ves polítiques, que considerenespeculatives.
Feia temps que el Grup d’Ha-bitatge necessitava un local on ferles reunions i altres actes. Ambaquest nou espai, volen denunciarla manca de locals municipals pera les entitats. Per això, un dels pri-mers objectius és obrir el nou ca-sal popular a entitats i col·lectius.La idea és oferir cursos de llenguade franc, espais per a assem-
blees, una biblioteca o una zonaper a infants.
De moment, els impulsorsdel projecte expliquen que hantingut molt bona rebuda entre elsveïns. Per fomentar la bona con-vivència també s’ha decidit pro-hibir fer soroll més tard de les 11de la nit, entre altres mesures.
Pel que fa al nom escollit perbatejar el local, Trinitat Farré, ésla reivindicació d’una viladeca-nenca que va lluitar per la Repú-blica i contra la dictadura feixis-ta. Exiliada, en un camp de con-centració francès va conèixerJoan Masgrau, alcalde del PSUC,amb qui es va acabar casant.
L’espai acollirà activitats per a tots els veïns. Foto: Pau Massip
El Grup d’Habitatge obre uncasal popular en un antic banc» L’entitat ocupa una oficina que havia estat de Caixa Tarragona
» Els impulsors diuen que han tingut una bona rebuda dels veïns
líniamar.cat
| 18
Maig 2021
El Prat
Dos detinguts per amagardroga i ensenyar-ho a Tik Tok
SUCCESSOS4Una gimcana através de Tik Tok per trobardroga. Els Mossos d’Esquadravan detenir a principis de maigdos homes al barri de Sant Cos-me que es dedicaven a amagarmarihuana als parcs i a penjar-ho a les seves xarxes socials per-què els seguidors trobessin lesdosis. L’objectiu dels homes,que després de passar a dispo-sició judicial van quedar en lli-bertat amb càrrecs, era trobarnous clients que, després de ladosi de franc, els comencessin acomprar a ells la droga.
Els Mossos els van poderdetenir gràcies a l’avís de la Uni-tat de Ciberdelinqüència de laPolicia Local de Màlaga. Aquestsagents rastregen les xarxes so-cials buscant conductes crimi-nals. Els detinguts tenien més de3.000 seguidors de tot l’Estat ales seves xarxes socials.
En el domicili que van es-corcollar els Mossos, els agentshi van trobar 115 grams de ma-rihuana, 75 d’haixix, diners enefectiu, balances de precisió i unaescopeta d’aire comprimit ambel canó i la culata retallats.
Reunió entre DEPANA i Mijolersobre la protecció del Delta
MEDI AMBIENT4L’entitat eco-logista DEPANA es va reunir fapoc amb l’alcalde Lluís Mijoler,el tinent d’Urbanisme, Juan Pe-dro Pérez, i la tinent d’AccióAmbiental, Anna Martín perparlar sobre el futur del Delta ila necessitat de protegir-lo perassegurar-ne la viabilitat.
Durant la trobada, també esva parlar dels projectes urba-nístics del govern municipal,com l’ARE Eixample Sud, quepreveu construir centenars de pi-sos en uns terrenys importantsper a la fauna de l’espai natural.
Durant la conversa, els re-presentants del consistori vanagrair a l’entitat la seva tasca perdefensar i protegir els espaisnaturals, que ha portat la Co-missió Europea a advertir a l’Es-tat i la Generalitat que si noprotegeixen el Delta tal commarca la normativa, i més teninten compte les compensacionsque encara s’han de fer desprésde les obres d’ampliació del porti l’aeroport, portarà el cas a lajustícia europea perquè amo-nesti les administracions queno han fet la feina.
El mercat municipal ja té la seva botiga en línia
COMERÇ4El mercat municipaldel Prat ja té la seva pròpia bo-tiga en línia. A través d’aquestaplataforma, els clients podencomprar producte fresc, de qua-litat i de proximitat de les para-des del mercat a través d’inter-net. Els paradistes seran els en-carregats de preparar les co-mandes que rebin, garantint latraçabilitat i la cadena del fredperquè tots els productes con-servin la qualitat i la frescor.
A més de la compra per in-ternet, el servei també ofereixel repartiment a domicili, adap-tant-se totalment als nous hà-bits de consum que ha portat elcoronavirus. Aquest servei elfarà RodaPrat, un servei dedistribució que té la seu a laciutat i que treballa amb vehi-cles ecològics, per evitar l’e-missió de gasos contaminantsi contribuir a la lluita contra l’e-mergència climàtica.
Els Mossos van rebre l’avís de la Policia Local de Màlaga. Foto: ACN
Un paradista. Foto: Ajuntament
Platges | S’amplia el tram nudista La pèrdua de sorra al litoral ha obligat a canviar de lloc la zona nudista. Aquestestiu estarà situat després de l’aparcament de la platja del Remolar, un canvi
d’ubicació que permet guanyar més metres, ja que passarà a tenir-ne més de 400.
TRIBUNALS4La Fiscalia de Bar-celona ha arxivat les denúnciessobre les presumptes contra-ctacions irregulars a la PoliciaLocal. Així ho han explicat des del’Ajuntament, que asseguren queel ministeri públic “ha conclòsque no existeixen indicis de de-licte”. Per això, finalment la cau-sa ha quedat arxivada. Des delconsistori es mostren satisfetsamb la decisió de la Fiscalia, quetanca el cas després d’examinarla documentació relacionadaamb el procés de selecció.
Tot va començar l’octubrepassat, quan l’agrupació localde Ciutadans va presentar unadenúncia als jutjats de la ciutatperquè considerava que no s’ha-via seguit correctament el pro-cediment a l’hora de contractarquatre agents de la Policia Local.Els taronges van denunciar quequatre persones havien estatcontractades com a interinesper formar part del cos de segu-
retat tot i que no havien superatles proves d’accés i no formavenpart de la borsa de treball, talcom exigeix el reglament.
El portaveu municipal delstaronges, Antonio Miguel Ruiz,ha explicat a Línia Mar que elseu grup no vol fer declaracionsperquè assegura que el procés
continua actiu. A més, també re-corda el cas que van denunciarel mes passat a la Fiscalia Anti-corrupció per altres contracta-cions que consideren irregulars.Per això, el partit prefereix quela justícia “determini i avaluïles presumptes irregularitats”que diu que han detectat.
El cas ha analitzat la contractació de quatre agents interins. Foto: Ajuntament
La Fiscalia arxiva les denúnciesper contractacions irregulars
» La investigació queda tancada perquè no hi veu indicis de delicte» Ciutadans va presentar la denúncia i diu que el cas no s’ha acabat
líniamar.catPàgines especials
19 |
Maig 2021
COMUNICACIÓ4El Grup Co-municació 21 ha posat en mar-xa un nou digital: Línia, el dia-ri metropolità. Un mitjà pensatdes de i per a l’àrea metropoli-tana de Barcelona, dirigit pelperiodista Arnau Nadeu, tambéresponsable de la xarxa de pe-riòdics locals Línia.
“No som un diari generalistamés. Som un diari de proximitat,diferent, que aspira a ser un al-taveu de la gran metròpoli”, afir-ma Nadeu. “Línia pretén ser undiari d’enfocaments propis, de re-portatges, d’entrevistes i d’opiniómetropolitana. Que faci un pe-riodisme més reposat que ra-biós. Un diari de km0, centrat enles històries dels barris i la sevagent”, detalla el director editorial.
Línia vol ser, en definitiva, unespai per a la conversa metropo-litana serena i responsable. Unmarc de diàleg permanent i cons-tructiu que posi punt final a l’ex-cepcionalitat que suposa l’aban-donament informatiu d’una re-alitat tangible. El grup consideraque l’àrea metropolitana barce-lonina entesa en sentit estricte,però també la regió metropolita-na en sentit ampli, és una reali-
tat menystinguda informativa-ment com a entitat geogràfica, po-lítica i social, i el nou diari vol fer-la visible, a més d’enfortir el sen-timent de pertinença a aquestacomunitat.
“Respectarem les identitatslocals, fomentarem el compromísmetropolità i potenciarem unavisió global del territori”, afegeixNadeu, remarcant que el noudiari neix amb vocació de trans-versalitat i amb l’objectiu de do-tar d’una eina de conversa i d’in-formació el pulmó de Catalunya.
PROXIMITATL’objectiu del nou llançamentés redoblar l’aposta del grup perla proximitat. “Si fins ara lesnostres publicacions Línia sónnecessàries en el primer cercle deproximitat dels ciutadans –elbarri, la ciutat–, ara també volemque ho siguin a través del noudiari en el cercle social i geogrà-fic immediatament superior, queen el cas que ens ocupa traspas-sa les muralles de Barcelona”, as-senyala David Centol, editor delGrup Comunicació 21.
“El nou diari és una publica-ció fidel a l’essència que com-
parteixen tots els periòdics delnostre grup, amb els valors de lainformació de proximitat, la qua-litat dels continguts i el periodis-me responsable”, destaca l’editor.
“Líniaés la peça que faltava enel puzle de la informació de pro-ximitat de l’àrea metropolitanade Barcelona i és també la peça quefaltava al grup”, remarca Centol.“Amb el seu naixement es com-pleta el nostre objectiu de res-pondre a les necessitats informa-tives de l’entorn més proper, al ma-
teix temps que s’arrodoneix elmapa comunicatiu català ambuna eina que li mancava”, afegeix.
EN CATALÀLa regió metropolitana de Bar-celona planteja una realitat lin-güística particular, on la llenguacatalana requereix un plus decompromís per no despenjar-sedefinitivament dels hàbits lin-güístics de la ciutadania, subrat-lla el grup de comunicació, quedestaca que Línia, el diari me-
tropolità també vol contribuir afomentar el català al territori.
El nou diari complementa ipotencia les 19 edicions en paperi digitals de les capçaleres terri-torials Línia dels districtes deBarcelona i l’àrea metropolitana.“Partim d’una base sòlida que ensavala i que nodrirà el nou diari:les 19 edicions territorials Línia,que en cap cas perdran protago-nisme. Seguiran implementant-se i reforestant deserts mediàticscom fins ara”, conclou Centol.
Neix Línia, el diari metropolità» El Grup Comunicació 21 llança un nou digital pensat des de i per a l’àrea metropolitana» La nova capçalera s’erigeix en la punta de llança de la gran xarxa d’edicions locals Línia
| 20
Esports
Dues medalles d’or i una de pla-ta són una bona declaració d’in-tencions en el camí cap als JocsParalímpics de Tòquio d’aquestestiu. I aquest és el botí obtingutpel handbiker viladecanenc Ser-gio Garrote en la Copa del Món deciclisme adaptat disputada aquestmes a Oostende (Bèlgica).
El del Club Ciclista Sant Boiva ser el millor en les proves enruta i contrarrellotge en la cate-goria MH2, mentre que va haverde conformar-se amb la segonaposició en la categoria de relleuper equips, amb Israel Rider(també viladecanenc) i Luis Mi-guel García.
Per segona vegada en els dar-rers tres anys (Garrote ja va ser undels grans protagonistes en la citadel 2019, a Baie-Comeau, al Ca-nadà), el viladecanenc va tornara demostrar que és un dels espe-cialistes del moment i amb
aquests resultats demostra estarmés que preparat per als Jocs.
OPCIÓ SERIOSA DE MEDALLAI gairebé sense temps després d’a-terrar procedent de Bèlgica, Gar-rote, juntament amb altres es-portistes paralímpics que apun-ten als Jocs de Tòquio (està pre-vist que comencin el 24 d’agost,si és que finalment es disputen)va ser un dels convidats el passat
divendres 13 a la jornada de pre-sentació dels esportistes cata-lans preseleccionats per als Jocs.
Garrote va estar acompanyatde figures com els nedadors Nú-ria Marquès i Toni Ponce, el pa-lista Jordi Morales i l’atleta Ma-ricarmen Paredes, entre altres.
El de Viladecans seguirà en-trenant per completar la recta fi-nal de preparació d’aquest cicleparalímpic de cinc anys.
El de Viladecans, amb una de les seves medalles. Foto: Paralímpicos
Garrote brilla a la Copa del Móni apunta als Jocs de Tòquio
Pau ArriagaVILADECANS
Sense opcions. El primerequip masculí del Cas-telldefels Rugby Union
Club (CRC) podria haver tancatun curs difícil i atípic amb la con-secució del títol de Divisió d’Ho-nor Catalana, però l’equip vaperdre de forma clara el passatdia 15 contra el Sitges (36-0).
De fet, el partit es va posard’esquena ben aviat per als cas-telldefelencs, que van encaixar lameitat dels punts quan noméss’havia jugat un quart d’hora departit a la Foixarda. L’equip mi-lloraria les seves prestacions apartir del minut 20 del primertemps, fins al punt d’estar a puntd’aconseguir una anotació pocabans del descans.
La constant, però, seria que elCRUC s’estavellaria contra la de-fensa sitgetana, tant en els atacsràpids com en els més lents i or-ganitzats. L’aturada del partitper la lesió del sitgetà Albert Pé-rez (el joc va estar aturat durantuns 20 minuts) a l’inici del segontemps també va ser un contra-temps per al CRUC.
El CRUC perd lafinal de la Divisiód’Honor Catalana
Rousaud rep un premi per la seva projecció
GOLF4El jove golfista de l’RCGolf El Prat, Eduard Rousaud, harebut el premi a esportista cata-là amb més projecció que lliura laUnió de Federacions Esportivesde Catalunya (UFEC). Rousaudva ser un dels guardonats de la24a Festa de l’Esport Català, ce-lebrada el 18 de maig a l’Audito-ri Axa de Barcelona.
Rousaud, que fa dos mesos vafer el salt al circuit professional (té21 anys), va dir que aquesta tran-sició li suposarà “un canvi a la vida”i va dir que seria “un somni” ves-tir la jaqueta verda per haver gua-nyat el Masters d’Augusta.
En la mateixa gala, la UD Vi-ladecans va rebre una menció perhaver celebrat el seu centenaridurant l’any 2020.
Foto: UFEC
Voleibol | Ascens del CV Gavà a Primera femeninaEl Club Voleibol Gavà jugarà, el curs que ve, a la Primera Divisió nacionalfemenina (el tercer esglaó d’àmbit estatal). L’equip de Toni Zamora i Lluís
González va aconseguir l’ascens en les fases que s’han jugat a Finestrat.
| 22
Viu en línia
Mitjançant la conversa d’una parella, Elque no es diu fa pujar dalt de l’escenarila realitat silenciada del que es coneixcom a “cultura de la violació”, aquella di-nàmica tan arrelada en la nostra cons-trucció social i sentimental que fa quepermetem conductes que perpetuen lapràctica de la violació.
A la Sala Beckett de Barcelona.
Teatre
El que no es diuMarilia Samper
El cantant i compositor eivissenc Toni Pla,més conegut amb el nom artístic d’SlimSamurai, s’ha aliat amb el productorTauro per publicar el seu nou àlbum,Nimbo (Delírics, 2021). El disc també in-clou col·laboracions amb una desenad’artistes del panorama musical urbà, en-tre els quals destaquen Lildami, Lil Mossi Las Bajas Pasiones.
Música
Bòsnia, juliol de 1995. L’Aida treballacom a traductora per a l’ONU a una pe-tita ciutat, Srebrenica. Quan l’exèrcit ser-bi l’ocupa, la seva família es troba entreels milers de persones que busquen re-fugi als camps de l’ONU. I, en aquest sen-tit, l’Aida té accés a informació important.Aquest film va estar nominat a millor pel·lí-cula internacional als Oscars del 2020.
Pelis i sèries
Quo Vadis, Aida?Jasmila Zbanic
NimboSlim Samurai i Tauro
DocsBarcelonaEl Festival DocsBarcelona 2021, la 24a edició de l’esdeve-niment, ha arrencat aquest 18 de maig i s’allargarà fins aldia 30. Aquest any, el festival ha pogut recuperar parcial-ment la presencialitat, però ha mantingut també part de
la programació online. Així, amb aquest format híbrid,oferirà projeccions al CCCB i al Cinema Aribau i emissionsen streaming a través de la plataforma Filmin. En total, el
programa d’enguany conté 33 llargmetratges procedentsde 33 països i onze curtmetratges. Destaquen títols comBalandrau, infern glaçat, Lobster soup i Les enfants terribles.
“Crec que obrim moltes portes a les nenes,portes que potser moltes no vam tenir”. Ho vadir entre llàgrimes la capitana del Barça, Vicky
Losada (Terrassa, 1991), després de guanyar laprimera Champions de l’equip. La jugadora va
afegir, amb molta emoció, que aquesta era unade les coses que més feliç la feia en aquell mo-
ment, fer aquest “pas de gegant” i oferir refe-rents a nenes i joves. “A mi m’hauria encantatsomiar amb guanyar la Champions des de fa
molts anys, no només des d’en fa dos, i ara lesnenes ho poden fer”. El discurs de Losada vaser un dels moments fora del camp més co-
mentats de la victòria culer. Aquesta copad’Europa és un triomf esportiu que se suma ala Lliga Iberdrola (i encara podria afegir-s’hi la
Copa de la Reina), però també és una fita histò-ria. “No és només guanyar”, va resumir Losada.
V I C K Y L O S A D AQUI ÉS?ÉS FAMOSA PER...
A LES XARXES...
Ser la capitana del BarçaHa jugat més de 350 partits vestida de blaugrana
Famosos
Aixecar la primera Champions de l’equipDesprés va fer un discurs molt emotiu posant en valor la fita
Allau d’elogisLes seves paraules han estat molt aplaudides
QUÈ HA FET?
La fitxa
No t’ho perdis
Una recompensa anònima ofereix unaquantitat obscena de diners a canvi delsassassins de l’hereu de la megacorpHo-lloway-Ikeda. La Duna i la Lorelei, autoresdel crim, podrien sospitar que qui ha po-sat preu als seus caps són els pares del di-funt, si no fos perquè ells mateixos les vancontractar per eliminar-lo. Una històriad’intriga en un món alhora real i virtual.
Llibres
L’estrany miratgeEnric Herce
| Mass EffectMass Effect: Legendary Edition recopila les tres primeres entregues
de la saga de ciència-ficció i rol. Per a PS4 Xbox One i PC.
Foto
: Doc
sBar
celo
na
23 |
Viu en línia
CONSELLS PER VIURE MILLOR
EINES
El més important és minimitzar la quantitat de residus que generem, evitant sobretot els envasos d’un sol ús
REUTILITZAR
REDUIR
RECICLAR
E S T I L S D E V I D A
i MEDI AMBIENT
El mes de maig se celebra el Dia Mundial del Reciclatge(concretament, el dia 17) i això ja és prou excusa per trac-tar un tema tan important com aquest i parar-nos a pensar
si reciclem correctament. Sembla que a casa nostra cada cop hofem millor: “A Catalunya, un de cada tres quilos de residus quegenerem es reciclen i, a més, cada vegada generem menys resi-dus”. Ho diu l’Agència de Residus de Catalunya a la pàgina webresiduonvas.cat, una eina que cal tenir a l’abast, com l’aplicacióde mòbil Residus. Totes dues permeten buscar un residu pel seunom i consultar la informació sobre on va, quin procés de reci-clatge segueix i en què es transforma. També permeten cercartotes les deixalleries del territori per municipi o codi postal. Al’esmentat espai web, l’Agència de Residus de Catalunya ofereixtambé alguns consells per complir la famosa regla de les tres R:reduir, reutilitzar i reciclar. Així, el més important és minimitzar laquantitat de residus que generem, apostant per productes reuti-litzables o retornables. Entre les recomanacions per aconseguir-ho, hi ha consumir envasos grans en lloc de petits, evitar com-prar aigua envasada o fer servir piles i bateries recarregables.
Reduir, reutilitzar i... reciclar
La pàgina web residuonvas.cat i l’aplicació per a mòbils Residusresolen tota mena de dubtes relacionats amb el reciclatge
Les claus
Apostar per productes reutilitzables ens ajudarà en aquest objectiu i ens comportarà un estalvi econòmic
Ha de ser l’últim recurs i s’ha de fer bé: tenir cubellsd’escombraries diferenciats a casa és el primer pas per fer-ho
Foto
: Pex
els
Foto
: Pex
els
líniamar.cat| 24
Pròxima edició: 22 de junyMaig 2021
