DIMARTS · 19 de novembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15185 - AVUI / Any XLI. Núm. 14055 - EL PUNT

1,20€

1855

76-1

2194

47Q

1115

91-1

1527

83®

CLAR · El president reitera queva desobeir perquè l’ordre de laJEC era il·legal i acusa el tribunalque el jutja de no ser imparcial

DUR · Acusa l’Estat de vulnerarels drets dels catalans i anunciaque acudirà als tribunalseuropeus per trobar justícia

Torra planta caraSuport de centenarsde persones, partits,del govern i alcaldes

P6-13

NACIONAL P19

Creen un ‘GPS’ perguiar la cirurgiafetal dins de l’úterL’hospital Sant Joan de Déu i el Clínicdesenvolupen una tècnica pionera queofereix més precisió en les intervencions

NACIONAL P20

El FòrumGastronòmicés el centremundial dela cuinaBarcelona aplega elsmillors cuiners delmón durant tres dies

Joan-DanielBezsonoff. Escriptor

“Amb el procéss’ha vist clarque somcatalansal nord”P32,33

El president de la Generalitat, Quim Torra, en un moment del judici d’ahir ■ EFE

Benvinguda la condemnasi és per haver defensat els

drets de tots els catalans

L’al·legat final del president dela Generalitat, íntegre

Em podeu condemnar,però no canviareu la

voluntat del poble de Catalunya

Vaig desobeir la JEC. Eraimpossible complir una

ordre il·legal❝❝

❝

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE NOVEMBRE DEL 2019

eia un poeta an-dalús, Antonio

Machado, en un fa-mós poema: “Espa-ñolito que vienes almundo te guarde

Dios, una de las dos Españas ha dehelarte el corazón.” I hi va haver unaguerra civil, per un cop d’estat fei-xista. Quan va morir el dictador, hiva haver l’ominosa transició, que en-cara dura. Una de les claus d’aquella“victòria”, única a Europa (exceptePortugal), la de Franco, i van voleranihilar els Països Catalans, ambuna llengua pròpia, una cultura prò-pia i industrialment avançats.D’aleshores ençà, els PPCC han es-tat “el problema”. Hi va haver unapausa, quan dos astuts governants,González i Pujol, van pactar. La restaha estat la següent: els PPCC hanestat la colònia d’Espanya, la colò-nia dels Borbons, i com a tal, im-prescindibles. No és “Cataluña esEspaña”, com els agrada de procla-mar, sinó que “Catalunya és d’Espa-nya”: una propietat.

Ara tenim presos i condemnatsinnocents, per haver dit la veritat,acusats de coses tan absurdes com“tumulto”, una manifestació pacíficacontra gent armada, o malversació.A veure: em podeu dir què ens hacostat la visita del rei espanyol aBarcelona, per riure-li les gracietesa la seva nena?

El mal és que continuaran igual. Noens deixaran anar de cap de les mane-res. La nostra llibertat, com la sentèn-cia del procés, està prèviament pacta-da. Tant se val què digui Europa o Am-nistia Internacional. Som una colònia icontinuarem essent-ho.

Que ara, a dins d’Europa és més di-fícil? Tant se val. No ens deixaran anar.Cap de les dues Espanyes. Ja podemtenir raó o tenir ajudes indirectes. Maino serem lliures. Encara que facinconcessions. Inclosos dos civils paci-fistes com són Jordi Sànchez i JordiCuixart.

Les coses pinten malament: a Torrael detesten. El futur president espa-nyol és d’una mediocritat i d’una fe-blesa evidents.

Tenim mala peça al teler, compa-nys.

D

Keep calmIsabel-Clara Simó

Les duesEspanyes

Tant se val què digui Europa oAmnistia Internacional. Somuna colònia

iumenge a mitja tarda, l’amicToni Vall, jove cinèfil que gua-nya premis per ser-ho, anuncia

que s’acaba de morir Arseni Corsellas,actor de doblatge. Ho diu amb pena,cosa que significa que és compatibleser cinèfil i partidari del doblatge. Emreconforta. El dia abans havia anat alcine a veure The Irishman, l’última deMartin Scorsese, amb Robert De Niro iAl Pacino fent de gàngsters. Tres ho-res i mitja. Com que no hi ha l’opció deveure-la doblada, tres hores i mitja dellegir. Vaig recordar el Hamlet de Ken-neth Branagh. Quatre hores sostingu-des de lectura. Llegir per llegir, mésm’hauria valgut quedar-me a casa ambla fantàstica traducció que de la tragè-dia va fer Joan Sallent.

Per desprestigiar-lo, molts diuenque el doblatge va ser una invenció deFranco. La prestigiada República jahavia doblat. Amb República o ambFranco, el país era poblat d’analfabetsi els dos règims no van voler sotmetreels espectadors a la tortura d’anar alcine, antonomàsia d’imatges, a llegir.Ara que tothom sap llegir, el doblatgesegueix present perquè la gent és anal-

D

fabeta en idiomes, jo el primer. RobertDe Niro i Al Pacino me’n fan adonaramb tot el dramatisme. S’ha de domi-nar molt l’anglès per poder-los seguir.No és el meu cas. Una paraula, unafrase... Se m’escapen. Els defensorsdels subtítols afirmen que la dicció ésel cinquanta per cent d’un actor. Do-nen per entès que l’altre cinquantaper cent és la gesticulació. A mi de lagesticulació me n’arriba el trenta percent, si haig d’estar pendent de llegir.El doblatge és un mal recurs? Sí, itant. Ara, també ho és el subtitulat.Per mi, pitjor. Els actors em compre-nen perquè, que jo sàpiga, no n’hi ha

ni n’hi ha hagut cap amb una clàusulaal contracte que impedeixi que la veuli sigui suplantada. Woody Allen, tanmaniàtic i perfeccionista, arriba atriar el seu doblador. Ai, si haguéssimaconseguit que les pel·lícules fossin to-tes doblades en català... Al pati quetant ens preocupa els nens jugarien agàngsters com Robert De Niro i Al Pa-cino. Alguns també sostenen queFranco va utilitzar el doblatge com amètode de censura. Amb subtítols, elsespectadors impermeables a l’anglèsde Mogambo també s’haurien cregutque els dos amants eren germans. Ono, que és el que va passar.

“Les versions originals subtituladesfaciliten l’aprenentatge d’idiomes”, esdiu. El que passa és que jo no vaig al ci-ne amb aquesta intenció formativa. Jam’agradaria anar-hi dominant prèvia-ment tots els idiomes en què les pel·lí-cules parlen. L’altre dia en vaig veureuna de coreana, doblada. Els subtítolsm’haurien introduït en el coreà? Arse-ni Corsellas, Felip Peña, Joan Pera, Ro-gelio Hernández, Jordi Boixaderas,Jordi Brau, Elsa Fàbregas, Marta An-gelat..., agraït per la vostra assistència.

“Mor ArseniCorsellas, un delsgrans actors del’ofici

Vuits i nous

Els dobladorsManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE NOVEMBRE DEL 2019

o va deixar anar enmig de la se-va intervenció: “No he vingutaquí ni atordit ni en silenci.” I

creguin-me que va ser així. Ni atorditni en silenci. En una intervenció con-tundent, dura, institucional i que a miem va semblar sobretot farcida de dig-nitat, el Molt Honorable 131è Presi-dent de la Generalitat, Quim Torra (elsenyor Torra, o Don Torra, en paraulesdel magistrat Barrientos), va fer ahiren el seu judici exprés un al·legat finalmereixedor de ser emmarcat. Intueixoque no li servirà de res, però la seva in-tervenció va ser digna del moment.Perquè el primer cop que un presidentde la Generalitat en exercici s’asseia albanc dels acusats no podia ser un diaqualsevol. I no ho va ser. No només vareivindicar l’1-O i els represaliats (ai,Pedro Sánchez, com se’t complica lainvestidura) sinó que, lluny d’abaixarel cap (“no he vingut a defensar-me deres”), va plantar cara i va acusar l’Es-

H “El tàndemTorra-Boye (untrident, si hi afegimElbal) va ser ahirdemolidor

tat d’haver vulnerat els seus drets i elsde tots els catalans. “Vostès s’hauriend’haver abstingut de ser avui aquí”, vagosar dir als membres del tribunal, iho va resumir en un parell de frases fi-nals lapidàries: “aquest és un judici po-lític, que vol alterar el panorama polí-tic català” i, dirigint-se a la sala: “da-vant la història, la condemna serà lavostra”. Ni atordit ni en silenci, vaja.Torra va fer el discurs polític, institu-cional, i l’advocat Boye (ahir era per

treure el bol de crispetes, sentint-lo aell) es va encarregar sobretot del jurí-dic (sense estalviar-se, és clar, algunespinzellades polítiques). Quins clate-llots!, pensaves sentint-lo. Tampoc liservirà de res. Perquè el temps dedicata posar en evidència els membres deltribunal i les incongruències (o irregu-laritats) del judici va ser inversamentproporcional al temps que li van dedi-car a contestar-lo. Però no en va deixarpassar ni una. I, sincerament, veientl’hemeroteca que va repescar d’algunsmembres de la sala, algun dubte sobrela seva imparcialitat va quedar sobre lataula. El de Torra i Boye va ser ahir untàndem demolidor. Un trident, de fet,si hi afegim la repassada que els va fera tots plegats l’advocada Elbal. “Aixòés una anomalia democràtica, i s’ha defrenar. Tenen l’oportunitat històricade salvar el sistema democràtic”, els vadir. No hi compto. Està vist per a sen-tència.

Ni atordit ni en silenciXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

El judici contra el presidentQuim Torra ha quedat vist per

a sentència amb la mateixa veloci-tat amb què s’havia enllestit la tra-mitació de la querella i la instrucciójudicial. Això, que hauria de ser vir-tut, és en realitat motiu de sorpresa,pel contrast amb la lentitud habitualde la justícia, i motiu d’escepticisme,perquè l’origen de la querella –unaordre de la Junta Electoral Central alpresident Torra– està encara pen-dent de recurs al Tribunal Suprem.L’audiència d’ahir al TSJC va tenirtots els ingredients d’un judici detràmit i reforça la sensació que lajustícia espanyola s’ha convertit enun mer instrument per fer política.En aquest cas, des de la intervencióde la JEC fins a aquest procés judi-cial, es tracta de revestir de legalitatun objectiu polític il·legítim, com ésdestituir un president de la Genera-litat investit pel Parlament i, així, vio-lentar la voluntat democràtica delscatalans manifestada en les elec-cions del 21-D del 2017.

La justícia de part no és justícia,és una vulneració de drets fona-mentals. Com ho va ser l’ordre de laJEC que obligava a retirar una pan-carta que no tenia significat electo-ral –no era partidista, ni demanavael vot– i que vulnerava, d’aquestamanera, el dret d’expressió d’unamajoria de catalans, que conside-ren injusta la situació dels presos iexiliats polítics. No sabem què re-soldrà el tribunal, però qued’aquest litigi en pugui arribar asortir la destitució d’un presidentde la Generalitat és un escàndol de-mocràtic que demostra que l’Estatespanyol continua instal·lat en laseva estratègia contra l’indepen-dentisme i, per tant, contra unapart del seu territori i de la seva ciu-tadania; una estratègia que no con-dueix a resoldre el conflicte políticexistent entre Catalunya i l’Estat, ique no afavoreix en res el diàleg im-prescindible per aspirar a recon-duir-lo.

Un judicide tràmit

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El cineasta ucraïnès, premi Sàkharov 2018, és a Bar-celona convidat pel Festival de Cinema i Drets Hu-mans i l’oficina del Parlament Europeu, per presentarel documental El caso Sentsov, sobre el seu empre-sonament, falsament acusat de terrorisme, i allibera-ment fa unes setmanes per la pressió internacional.

PORTAVEU DE CIUTADANS AL CONGRÉS

Reivindicació justa

La diputada ha fet el pas d’intentar erigir-se en lasuccessora de Rivera a Ciutadans. La qüestió ésl’escassa credibilitat d’una candidata continuista,tenint en compte que era la número 2 de Rivera icopartícip de l’estratègia que ha conduït al fracàsla formació en les últimes eleccions.

-+=

-+=

Justícia democràticaJosé Antonio Martín Pallín

Candidata continuistaInés Arrimadas

-+=

Oleg Sentsov

El que va ser fiscal i magistrat del Tribunal Su-prem i el catedràtic de dret constitucional de laUniversitat de Sevilla Javier Pérez Royo han estatguardonats amb el XXXVI Premi Internacional Al-fonso Comín, pel seu compromís amb una con-cepció democràtica del dret i de la justícia.

JURISTA I MAGISTRAT EMÈRIT DEL TRIBUNAL SUPREM

CINEASTA

De reüllEva Garcia Pagán

Pressionarempreses

a famosa trucada a la direcció de Seat des del palaude La Zarzuela l’endemà de l’1 d’octubre es

recordarà com una de les estratègies més malassessorades que va fer servir el rei d’Espanya perpressionar les empreses catalanes que marxessin, demanera que es creés un clima de por i un descrèdit de lasocietat i les institucions catalanes. Amb altrescompanyies ho van aconseguir (la tècnica del telèfonpoques vegades falla, sobretot quan les trucades les fanles empreses) però amb Seat no van poder: ho van

acabar explicant a la premsaperquè, entre d’altres coses,l’empresa amb planta a Martorell esdedica a fer cotxes i altres vehicles ino política i no tenen gaire a amagar.El president de la companyia, Lucade Meo, es distingeix perquès’expressa amb claredat, sensedobles sentits; és sincer i prou

proper. En una entrevista concedida a La Vanguardia, hamatisat declaracions que havia fet sobre la inestabilitat.Mitjans antiindependentistes, com una agència denotícies d’abast estatal o un periòdic editat a Barcelona,titulaven de nou per l’estratègia de la por: “De Meo: si elsdisturbis obliguen a parar Seat, el grup té altresopcions”; i “Seat, sobre els talls: Si això segueix així, elgrup té plantes a gairebé tot Europa”; tot i que De Meorecordava que “la inestabilitat no és específica deCatalunya, però als inversors els espanta. [...] No és unaqueixa ni una advertència, sinó un estat d’ànim”.

L

Seat reconeixque “lainestabilitatno ésespecífica deCatalunya”

http://epa.cat/c/cqanas

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE NOVEMBRE DEL 20194 | Punt de Vista |

mb comptagotesvan sortir de la

presó els joves em-presonats durant laintensa setmana deprotestes que hi va

haver just després de fer-se pública lainfame sentència del judici de l’1-O. En-tre tres i quatre setmanes a la presóper a uns joves la majoria dels quals,en altres condicions i atenent als càr-recs dels quals són acusats, no hi hau-rien passat ni un minut. Els diferentsjutges que van aplicar aquesta políticaextrema al·legaven possibilitat de rein-cidència per enviar els joves als cen-tres penitenciaris de manera preventi-va, una pena duríssima que només espot entendre en el context de repres-sió policial i judicial en què l’Estat es-panyol està immers des de fa dosanys. Ara, fins i tot, un magistrat del’Audiencia Nacional ha dit que es plan-teja reunir les diferents causes en unade sola sota la mateixa acusació deterrorisme. Terrorisme! Definitiva-ment, hi ha una part de la magistratura–emparada i empesa per l’Estat i el fa-mós “A por ellos” del rei Felip del 3-O–que s’ha begut l’enteniment i que sem-bla no tenir aturador a l’hora de repri-mir l’independentisme català.

Una repressió que ahir va tenir unnou i greu exponent en el judici perdesobediència al president de la Gene-ralitat, Quim Torra, però que no serà niel primer ni l’últim en els propers me-sos. Passin llista un moment i veuranque és ben llarga i abraça la mesa delParlament, alts càrrecs del govern, lacúpula policial, molts alcaldes i unmunt d’activistes d’arreu del país. Ambaquest panorama, que no decaurà per-què un cop engegada la maquinària ju-dicial no s’atura així com així i menysamb una magistratura molt conserva-dora com l’actual, es fa molt difícil po-der negociar cap abstenció en la inves-tidura a Pedro Sánchez, malgrat elscants de sirena del PSOE i dels co-muns.

Espanya fa anys que actua igual comara ho fa amb Catalunya. Queda benpatent en Egmont, del gran Goethe, querecentment han editat La Campana iCurbet Edicions. La de La Campana in-clou un pròleg del president CarlesPuigdemont que defineix Egmont, so-bre la brutal repressió espanyola a Flan-des del segle XVI, com “un relat que espot llegir amb els ulls d’avui sense quecalguin explicacions complementàriesper entendre’l perfectament”. Un poderespanyol trampós i intolerant, diu Goet-he. Doncs ben igual.

A

Full de rutaMiquel Riera

Poder trampósi intolerant

1any

May creu que el suport delsparlamentaris rebels per forçaruna moció de confiança contraella serà insuficient per resoldreel conflicte del Brexit.

10anys

20anys

Barack Obama admet que nopodrà tancar Guantánamo algener. El president dels EUAevita marcar una nova data peral tancament.

Jordi Pujol sondeja ladisponibilitat de Josep AntoniDuran i Lleida per ocupar unaconselleria de RelacionsInstitucionals.

‘Brexit’ Guantánamo El paper de DuranTal diacomavui fa...

Carta aIsabel-Clara Simób Benvolguda Sra. Isabel-Cla-ra Simó,

M’adreço a vostè sense co-nèixer-la personalment, peròamb tot l’afecte que he acu-mulat en llegir els seus llibres,articles i entrevistes a lapremsa. La felicito de tot corper la seva valentia, perquèmai s’ha mossegat la llengua,perquè sempre ha parlat clar icatalà. Quan tants personat-ges públics del món de la cul-tura callen o s’amaguen dar-rere l’ambigüitat, vostè sem-pre ha donat la cara i ha ex-pressat sense embuts el quepensa, el que sent. La sevaveu ens encoratja en aquestsmoments difícils que vivim aCatalunya.

Gràcies una i mil vegadesper existir, per escriure, peropinar i sobretot per ésseruna persona valenta, honestai amb uns valors que avui tro-bem a faltar en tantes i tantes

persones que ens haurien derepresentar. Aprofito per feli-citar-la també per tenir una fi-lla com la Diana, l’altra no laconec però segur que és tandigna de la seva mare comella. Vaig tenir el plaer de coin-cidir amb la Diana de manerapuntual quan vaig viatjar aNova York amb la meva nebo-da Roser. Elles es coneixien del’època de l’institut, una amigaen comú les va presentar, i vatenir la generositat d’acompa-nyar-nos tot fent de guia du-rant la nostra estada a la ciu-tat on viu. En pocs minutsvam percebre –anàvem ungrupet de cinc persones– elsvalors que segur ha après dela seva mare. Una abraçada,PAULA CASAÑAS ESCARTÍNBarcelona

Pompeu Fabra iJosep Miracleb A l’edició del proppassat dia14 apareix un article dedicat almestre Fabra.

Com a participant de l’AnyFabra, al Centre de Normalit-zació de Sants-Montjuïc, i deles passejades amb l’entitatBarcelona Camina, on realitzouna ruta sobre Josep Miracle iSants, puc assegurar que Jo-sep Miracle no va ser deixebleperò sí corrector de les provesd’impremta de la 1a edició delDiccionari de la Llengua Cata-lana del mestre Fabra.

Per cert, fa anys vaig acon-seguir que, en vida, el Sr. Mira-cle tingués una placa on havianascut, al carrer de Santa Ca-terina de Sants.JOSEP M. VILARRÚBIA-ESTRA-NYBarcelona

Emoció, solidaritati esportb M’encanta que es promoguila solidaritat i la salut a travésde l’esport. Això és el que vapassar el passat 17 de novem-bre a la cursa de la dona deBarcelona. Una iniciativa que

va reunir milers de personesper col·laborar en la investiga-ció del càncer de mama. Do-nes majoritàriament, tot i quetambé alguns homes, d’edatsmolt diferents, van formar unambient en el qual com a do-na, esportista i amiga de pa-cients de càncer, em vaig sen-tir molt còmoda i emocionada.En particular em va entendrirel missatge que portava unadona d’uns 70 anys a la sa-marreta: “Va per tu, Pepi.Sempre juntes.” La cursa deBarcelona ha estat l’última demoltes amb la mateixa causaque s’han fet per Espanyaaquest any. Des d’aquí vull do-nar les gràcies a les entitatsorganitzadores. Aquesta accióha animat persones com lameva mare a portar una vidamés saludable en la qual l’es-port hi tingui cabuda. Tant debo també tingui repercussióen la investigació per la curadel càncer de mama.ANDREA MOTOS PIQUERBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

“Cal ser moltprudent amb lesconfessionsobtingudes sota lapressió que generenels interrogatoris

finals de setmana farà dos mesosdels primers empresonamentsdels CDR. Un dels temes contro-

vertits de l’afer fa referència a la maneracom es van obtenir les suposades confes-sions. Sense entrar en consideracions le-gals, que desconec, ni polítiques –mal-grat que tinc les idees molt clares–,m’agradaria aportar una visió des de laneurociència de la poca fiabilitat que po-den merèixer les confessions obtingudesde determinades maneres, que fins i totpoden fer que els encausats s’acabin cre-ient un relat que els és aliè.

DIVERSOS ESTUDIS han demostrat que lesconfessions obtingudes durant un inter-rogatori, sens dubte tens i estressant,són molt menys fiables que les fetes en unambient raonablement relaxat. Enaquest sentit, és ben sabut que a vegadesels interrogatoris duren molta estona,sovint en hores en què normalment elsinterrogats estarien dormint o descan-sant. Un treball publicat el 2016 va de-mostrar que la falta de son afavoreix queles persones interrogades obviïn els fetsobjectius per satisfer les demandes dels

A interrogadors, la qual cosa provoca mol-tes confessions falses. L’estrès hi té unpaper molt destacat. Aquest estat fisiolò-gic, que es relaciona amb sensacionsd’amenaça, interfereix el funcionamentde la zona executiva del cervell, que in-clou el raciocini, la planificació i també,molt important en aquest tema, el con-trol de la impulsivitat i la gestió conscientdels records. Tot plegat propicia que homacabi assumint com a propi el relat d’unsuccés o d’unes intencions que no s’hanviscut ni pensat mai, com una estratègiainconscient de desfer-se del motiu quegenera l’amenaça.

LA SITUACIÓ, però, pot ser encara mésgreu, perquè també s’ha demostrat que, sies manipula el procés de consolidació de lamemòria a través novament de l’estrès,combinat amb la urgència d’escapolir-sed’una situació angoixant i no desitjada, ésperfectament possible aconseguir queuna persona recordi haver comès una ac-ció en la qual no ha estat mai implicada, ohaver tingut un pensament que mai hacreuat la seva ment. Simplement, dins elcervell les diferents memòries es combi-nen i s’hibriden. Si mentre s’està consoli-dant una memòria real es repeteixen con-signes o històries no viscudes sota pres-sió, en què la gestió conscient dels recordsi la reflexivitat no funcionen correcta-ment, és fàcil que acabin hibridant-se. Ai-xò fa que la persona implicada pugui aca-bar tenint dificultats serioses per discer-nir quins han estat els successos reals. Peraixò cal ser molt prudents amb les confes-sions obtingudes sota la pressió que gene-ren els interrogatoris llargs o en hores in-tempestives, i la que prové de l’estrès il’angoixa de veure o d’haver vist un muntde persones armades amb actituds clara-ment amenaçadores al teu voltant.

David Bueno i Torrens. Director de la càtedra de neuroeducació UB-EDU1ST

ConfessionsTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE NOVEMBRE DEL 2019

Joan Mena, PORTAVEU DE CATALUNYA EN COMÚ

“Han de ser les urnes les que treguin i posin presidentsi no la justícia”

La frase del dia

i ha problemescol·lectius als

quals no dediquemprou atenció. Ni peranalitzar-los i fer-nosconscients del seu

abast a curt i a mitjà termini, ni perpressionar la representació políticaperquè els resolgui sense ambigüitatsi sense la corrupció inherent als inte-ressos creats. Aquests problemes am-plien el dèficit del nostre sistema de-mocràtic més enllà del que represen-ten les vulneracions del dret a decidiro de la llibertat d’expressió, perquèdesatenen les necessitats bàsiquesde la població, l’aboquen a situacionsde marginalitat i de desigualtat, l’en-quisten en la injustícia, en silencien laveu i li impedeixen d’exercir lliurementtots els seus drets per revertir la si-tuació. Els principals exemples són elproblema de les pensions, el de l’habi-tatge i la suma de la legislació laboral iles polítiques d’ocupació. No és imagi-nable una massa social impassible da-vant de l’empobriment progressiu queaugura la destrucció del sistema depensions i el manteniment de la pre-carització laboral que expulsa el jo-vent i els seus pares i esclavitza lafranja de la mitjana edat amb sous in-fraproporcionats i condicions abusi-ves. Tampoc no és concebible la con-formitat d’una població que no potafrontar la despesa energètica ni elspreus de lloguer de l’habitatge queimposen l’especulació immobiliària ila manca d’iniciativa de les institu-cions públiques. Com deien algunsmestres impregnats de la didàcticanoucentista, “s’està rifant una hòstia”.Ara falta veure si hi ha algú que téprou visió política per reconduir la re-bel·lió que s’anuncia cap a una rege-neració democràtica i econòmica o siho deixen a l’abast del falangisme res-suscitat perquè precipiti l’hecatombe.

H

De set en setEnric Serra

S’està rifantuna hòstia

“L’administraciócatalana had’escoltar els quetruquen a la porta ili ofereixen einesper aprofitar lafinestra històricaque s’obrirà en breu

ncara recordo els divendres queen Xevi i jo ens repartíem unes ta-pes en un bar a prop del diari, a

Girona, i discutíem sobre economia.Era l’any 2007, i tots dos estàvemd’acord que en venia una de grossa. Noérem més llestos que ningú, senzilla-ment ens deixàvem guiar pel sentit co-mú. Coincidíem en dues coses: la boge-ria dels preus dels habitatges algun dias’acabaria; no sabíem quan, però seriade cop. L’altra cosa que intuíem és quealguna cosa passaria al panorama ban-cari. Teníem la pretensió d’esdevenirgurus? No, ens preocupava com la crisiafectaria la feina i les nostres vides.

L’AGOST DE 2007 ja vam començar a no-tar alguns símptomes; el darrer trimes-tre de l’any la intuïció l’avalaven els nú-meros i quan el 2008 va petar LehmanBrothers ja hi érem. No recordo quecreguéssim, des de la nostra modestatertúlia econòmica, que les coses ani-rien pel pedregar per a tothom (menysper als rics i els que saben què es cou almón abans que es cogui). Ni sabíem queviuríem la pitjor crisi econòmica del ca-pitalisme i que deixaríem als nostresfills i filles un món tot estripat.Ens posàvem de mala llet amb les decla-racions de Zapatero i Solbes, que deienque a Espanya no passava res i que par-laven, ¿ho recordeu?, dels brots verds,mentre la merda ja queia sobre la classemitjana i treballadora.

AQUEST ÚLTIM ANY sembla que la crisi haremès una mica –només una mica– ique ara ja no ens escanyen tant i podemrespirar i, fins i tot, algunes persones espermeten fer alguna despesa que avuiés extra i que abans del 2007 era habi-tual. Només és, si hem de fer cas delsanalistes (dels de veritat, nosaltres fatemps que no anem de tapes), la calmaque precedeix la tempesta. He llegit iescoltat prediccions raonables com lade Santiago Niño Becerra quan parla de

E la “tercera fase de la crisi”, i d’altres tre-mendament apocalíptiques, com lesd’un dels meu youtubers econòmics dereferència, Miguel Figuera. Aquest dar-rer és dels que adverteixen que si alDeutsche Bank, que està en una situa-ció econòmica crítica –per dir-ho fina-ment–, li passa el mateix que a LehmanBrothers, ens espera una hecatombeque situarà l’economia europea en unacrisi perpètua com la que viu de fa dèca-des el Japó. El banc alemany és delsconsiderats sistèmics, però no de l’eco-nomia alemanya, sinó de la mundial.Les seves branques s’estenen arreu i elseu volum de negoci supera el producteinterior brut d’Alemanya. O sigui, quesi peta... preparem-nos.

ESTEM EN UNA SITUACIÓ d’alt risc, no hodiu només Figuera, però no podem ob-viar que la crisi, “la normal”, continuaben viva. El que em té més astorat ésque, a diferència de fa 12 anys, als infor-matius i a les tertúlies s’escapa algunainformació, alguna veu, que diu “ep!,que la crisi aquesta del 2020 ja és aquí” iningú ho nega; això sí, aquells ho dei-xen anar i tothom continua parlant de

la bestiesa objecte del debat de torn. I elque sí que és realment al·lucinant ésque els polítics de l’Estat espanyol facinun debat electoral i no parlin del deutepúblic, de les retallades que exigeix Eu-ropa i dels sacrificis que ja no patiremnomés els catalans, sinó tota la resta. Simés no, com que nosaltres ja vam fer elsdeures quan tocava, tenim opcions deresistir millor el que pot acabar sentl’esfondrament generalitzat de l’econo-mia espanyola que, de fet, ja s’hauriad’haver produït. Com que els manaireseuropeus no tenen ni idea de com evitarel tsunami continental, allarguen l’ago-nia insuflant diners a les economiesmés tocades (que són pràcticament to-tes les europees, l’alemanya també).Una mala solució que pot portar l’euro atenir el mateix valor que un bitllet delmonopoli (exagero una mica) i que pro-vocarà la fi del sistema capitalista talcom el coneixem si més no a Europa.

NO TOT ÉS DOLENT, però. La debilitat delsanomenats estats nació potenciaràl’aparició d’àrees regionals amb unaeconomia forta (allò dels quatre motorseuropeus d’en Pujol i en Maragall). Ca-talunya està cridada a ser el centre de laregió econòmica de l’arc mediterrani iMadrid no podrà fer res per impedir lainexorable sentència de la història(Alexandre Deulofeu la tornarà a en-certar de ple). Ara bé, perquè això siguipossible cal que els nostres políticss’aturin i s’adonin que el camí de l’alli-berament nacional, l’únic possible enpau, és posar la nostra economia a milper hora. Han de sorgir nous líders,Joan Canadell n’és un exemple magní-fic, amb visió estratègica; i l’adminis-tració catalana ha d’escoltar els quetruquen a la porta i li ofereixen instru-ments per aprofitar la finestra històri-ca que s’obrirà en breu. Deixin de bran-dar la bandera només una estona i demirar cap a Espanya. La solució miranord enllà...

Andreu Mas. Periodista, escriptor i assessor en comunicació. @Andreumasd.

“Ja és aquí...”Tribuna

SísifJordiSoler

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE NOVEMBRE DEL 20196 |

Demostracions dexefs de tresestrelles i promociódels productes deproximitat

Polítics, entitats iciutadans esmanifestensolidàriament perdonar escalf a Torra

Suport alpresident dela Generalitatal TSJC

Primerajornada delFòrumGastronòmicNacional

Citant el president GeorgeWashington i l’escriptoraMercè Rodoreda, el presi-dent de la Generalitat,Quim Torra, va enfilar eltorn de l’última paraulaper defensar “la llibertatd’expressió” i denunciar la“parcialitat” dels tres ma-gistrats del TSJC que elvan jutjar ahir, així comels de la Junta ElectoralCentral (JEC) per haverenviat la seva presumptadesobediència a la fiscalia.I si en l’interrogatori delmatí va admetre un “Sí, hedesobeït la JEC perquè emdonava una ordre il·legal”,a la tarda afirmava: “Ben-vinguda sigui la condemnasi és per haver defensat lallibertat de tots els cata-lans.” I va acabar l’al·legatfinal amb un “Visca Cata-lunya lliure”.

El fiscal superior de Ca-talunya, Francisco Bañe-res, va mantenir la peticióque el president Torra si-gui condemnat a un any ivuit mesos d’inhabilitacióper exercir càrrec públic aCatalunya i a Europa perhaver desobeït la JEC i no

haver fet retirar la pancar-ta del Palau de la Generali-tat en defensa dels presospolítics i dels exiliats, elmarç passat, dins de lacampanya electoral delscomicis espanyols del28-A. “L’acusat no negaque hagi tingut una nul·ladisposició a acatar les or-dres de la JEC”, va decla-rar el fiscal, i hi va afegir:“En aquest comporta-ment renuent, l’acusat es

va envalentir en la falta derespecte institucional i el21 de març va treure el llaçgroc del balcó del Palau ien va posar un de blanc.”

El judici contra la pri-mera autoritat del governcatalà en actiu es va desin-flar pel que fa als testimo-nis. Després de la decla-ració de quatre agents dela policia espanyola, ambordres de fotografiar “sim-bologia partidista” en fa-çanes d’edificis de la Gene-

ralitat els dies 18 i 19 demarç, el fiscal va renun-ciar a l’altra meitat, quanla defensa de Torra, els ad-vocats Gonzalo Boye i Isa-bel Elbal, va assenyalarque les fotografies origi-nals –que els agents ha-vien fet amb els mòbils–no estaven aportades a lacausa, i que aquestes imat-ges van ser fetes en un mo-ment concret.

I, al final de la sessió delmatí, l’advocat de Vox varenunciar a tots els testi-monis que havia demanat,i que estaven programatsa la tarda, com el síndic degreuges, Rafael Ribó, a quiel president havia dema-nat un informe sobre la lli-bertat d’expressió arrandel reclam de la JEC; elportaveu de Cs al Parla-ment, Carlos Carrizosa,que va demanar a la JECque el president de la Ge-neralitat fes retirar totsels llaços i pancartes en su-port dels independentis-tes catalans, i el consellerd’Interior, Miquel Buch,que a última hora va apor-tar un informe mèdic perno assistir-hi. “Ho tenimtot clar”, es van justificarels advocats del partit ul-

tradretà per descartar-losa tots.

Així, la sessió va comen-çar amb unes llarguesqüestions prèvies i la de-claració del president de laGeneralitat, que només varespondre a les preguntesdel seu advocat. A mésd’insistir que els membresde la JEC que li van or-denar retirar la pancartal’11 de març estaven “con-taminats”, almenys dosd’ells, per haver fet co-mentaris contra el procési els independentistes, elpresident Torra i la sevadefensa sostenen que erala Junta Electoral Provin-

cial, i no la central, la ques’hauria d’haver dirigit algovern català. També con-sideren que no s’havia dedirigir al president de laGeneralitat, sinó a l’admi-nistració catalana, per talde comunicar la resolucióde l’organisme electoral.Precisament, el líder delgovern va exposar al tribu-nal que van demanar unaclariment, que va ser res-post el 18 de març, i un ter-cer, el dia 21 de març, enquè li ordenava retirar “to-tes les estelades i llaços”de tots els edificis públics.“Jo no soc ningú per dir aun director d’escola o a un

hospital què ha de fer”, in-dicava el president.

El fiscal Bañeres, però,va manifestar que “la JECés un organisme del siste-ma democràtic i només vaordenar la retirada de lasimbologia partidista enèpoca electoral”, i va asse-gurar que “la JEC té potes-tats sobre tothom: ciuta-dans, mitjans de comuni-cació i poders públics”.L’aleshores comissari encap dels Mossos, MiquelEsquius, va admetre en elseu interrogatori que “vaser fàcil” complir l’ordrede la JEC del 21 de marçpassat de fer retirar els

DECLARACIÓ El president Torra afirma al TSJC que vamantenir la pancarta i el llaç groc al Palau “en defensa delsdrets dels catalans” ACUSACIÓ El fiscal demana la sevainhabilitació, que no seria ferma fins almenys d’aquí a un any

Mayte PiulachsBARCELONA

“Sí, vaigdesobeirla JEC”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Què hi fa la foto delrei, aquí, si es jutjaun republicà?”,ironitza Boye

El president Quim Torra,acompanyat de la seva dona idels advocats Boye i Elbal,entrant al TSJC, ahir ■ EFE

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE NOVEMBRE DEL 2019 | Nacional | 7

DesqualificacionsL’APUNT que hi ha presos polítics i a qui no agraden els llaços

grocs fa de jutge sobre rètols i els llaços grocs. Totmolt normal, però mira, per ell que et diguin franquistaés només un insult. Només, insisteixo, perquè, tot i lavergonyosa exhumació de Franco, encara es permetque se li facin homenatges i encara esperem que esjutgin els crims que va cometre.Jordi Alemany

Que et titllin de franquista és una manifestació ofensi-va o desqualificadora. No ho dic jo, ho va dir ahir elmagistrat Jesús María Barrientos, del Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalunya (TSJC), en el judici aQuim Torra pel tema surrealista –en diria còmic, si nofos per la gravetat del fons de la cosa– dels llaçosgrocs i les pancartes. L’home a qui molesta que diguin

cartells i llaços grocs d’ar-reu. Primer ho van co-municar al director dePresidència i ho van com-provar, i es va complir enmenys de 24 hores.

L’advocat defensor, Gon-zalo Boye, va rebatre ambduresa les afirmacions delfiscal assegurant que la Ge-neralitat no era competentperquè les eleccions erend’àmbit estatal i que “l’arti-cle 19 de la Loreg deixa lescompetències clares de laJunta Electoral Central”,de la qual va dir que en elsúltims anys practica “colo-nialisme” per haver assu-mit més competències de

les que té i haver volgut ferretirar “símbols ideològicsque no són sinó drets re-coneguts en la Constitu-ció”. Per ironitzar sobrela neutralitat dels espais,el penalista es preguntava:“Què hi fa la foto del rei,aquí [a la sala], si s’estàjutjant un republicà?”

En aquest sentit, el pre-sident Torra va declararque “el llaç groc no és pro-paganda, sinó que apel·laal desig de justícia, que éspatrimoni comú dels de-mòcrates”. També es vamostrar sorprès que es fesprimer el seu judici, per lavia penal, quan el Tribunal

Suprem està pendent depronunciar-se, per la viacontenciosa, sobre la com-petència de la JEC. L’advo-cat defensor va plantejaral tribunal que el fet quela JEC enviés la presump-ta desobediència de Torraa la fiscalia perquè estu-diés si havia comès un de-licte “no era pas previsi-ble” per a l’acusat i, pertant, li ha produït indefen-sió. El cop d’efecte de Gon-zalo Boye va ser demanaral TSJC en l’informe finalque aturi la sentència i quefaci cinc preguntes pre-judicials al Tribunal deJustícia de la Unió Euro-

pea (TJUE) per aclarir elstermes del dret a un jutgeimparcial, així com l’abastdel delicte de desobedièn-cia. El president del tribu-nal i del TSJC, Jesús MaríaBarrientos, ho va descar-tar per “extemporani”, pe-rò la defensa va anunciarque ho portarà al Suprem,que és l’ens que ha de re-soldre el recurs final si elpresident Torra és con-demnat pel TSJC. La mit-jana de temps que triga elSuprem a resoldre recur-sos per desobediència noarriba a l’any, segons fontsjudicials. El govern de Tor-ra, per ara, és ben viu. ■

Soc el 131è presidentde la Generalitat,

i soc fidel a la sobiraniade Catalunya a travésdel Parlament

Vaig impugnar lesordres de la JEC

al Suprem, per la viacontenciosa, i em sorprènque em jutgin abans

La judicialització de la políticaés una anomalia que ja nosorprèn. L’excepcionalitat dejutjar un president de la Ge-neralitat en actiu –el tercerconsecutiu amb processospenals per la seva ideologia–va mobilitzar uns 200 perio-distes, segons el TSJC, peròdins la sala de vistes el presi-dent Quim Torra va rebre pocescalf. Tampoc hi eren els uni-onistes, liderats per CayetanaÁlvarez de Toledo, com en eljudici contra l’expresidentMas i les exconselleres Orte-

Aquest és un judicipolític, i vostès, com

la JEC, no són imparcials

M’estimo la justícia,he estudiat el dret

civil català, i arribarem alTJUE per defensar els dretsfonamentals de tothom

La JEC em va posar enuna disjuntiva: fer un

acte il·lícit o prevaricar. Emvan coaccionar

El llaç groc no éspropaganda, és

l’apel·lació al desig dejustícia. És patrimoni comúdels demòcrates

ga i Rigau pel 9-N. Aquell erael primer judici de caça major.Després, el Suprem.

La norma del TSJC és quecada acusat té reservats qua-tre llocs per a familiars. A pri-mera fila, hi havia la seva do-na, el seu fill i el vicepresidentdel Parlament, Josep Costa.Darrere, força cadires buidesde públic, algunes d’ocupadesper estudiants. A la tarda, ladiputada i exconsellera LauraBorràs va compensar la fre-dor política a la sala. La soli-daritat la va rebre al carrer.

“

“

“

“

“

“

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Poc escalf a la sala de vistes

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE NOVEMBRE DEL 20198 | Nacional |

L’advocat del president,Gonzalo Boye, va donar uncop d’efecte ahir, en el seuinforme final en el judiciper desobediència a QuimTorra, en instar el TJSC aconsultar el Tribunal deJustícia de la UE abans dedeliberar per emetre sen-tència, i que li presentésfins a cinc qüestions preju-dicials sobre l’aplicació deldret europeu. El magistratJesús Barrientos li va tan-car la porta a l’instant en as-segurar que ho havia d’ha-ver plantejat en el tràmitprevi de conclusions defini-tives per donar opció a lesaltres parts a fer al·lega-cions, però l’advocat ja vaavisar que aquestes pre-guntes arribaran a Luxem-burg “sí o sí”. Això sí, abansdemanarà que les faci el Su-prem en el recurs de cassa-ció que presentarà si la sen-tència no és absolutòria, unfet que podria allargar elsterminis perquè aquestafos ferma i, per tant, perquè

Torra fos finalment inhabi-litat.

Les qüestions que recla-ma presentar Boye al TJUEfan referència a drets fona-mentals que durant tota lainstrucció, i ahir mateix, hadenunciat que s’han vulne-rat, com ara el dret a un ju-dici just i a la imparcialitatdel tribunal, que veu enqüestió per les opinions ex-pressades en públic per al-gun dels seus membres

contra Torra, o el fet que lainstrucció de la causa l’hagidut un magistrat nomenaten el seu dia per partits quehan expressat entre elsseus objectius polítics treu-re’l del càrrec. Així mateix,l’advocat vol preguntar siuna condemna penal casa-ria amb els principis de tipi-citat, taxativitat i previsibi-litat previstos a la Carta Eu-ropea de Drets Fonamen-tals, i també si una inhabili-

tació podria tenir cap impli-cació a escala europea. “Éssa i ajuda a la interpretaciódel dret, és absolutamentnecessari que es plante-gin”, resumia Boye, que lesveuria com una “garantia”per al procés judicial, i quesostenia que les va propo-sar “en el moment proces-sal correcte”. L’advocat,que va retreure al tribunalque no s’inhibís de la causade motu proprio, està se-

gur que Europa valoraràaquests arguments perquèla jurisprudència recentd’Estrasburg és molt res-trictiva a l’hora d’interpre-tar quan un jutge no és im-parcial. De fet, la defensa varecordar també ahir que alTSJ madrileny hi continuaviu un procediment pre-sentat per haver criticat elprocés sobiranista contramembres de la Junta Elec-toral Central, la que va re-

querir la retirada de pan-cartes i llaços grocs dels edi-ficis de la Generalitat almarç, un mes abans de leseleccions estatals, i queTorra admetia ahir que vadesobeir.

JEC, sense competènciesSegons la defensa, la JECno seria competent per es-tudiar el cas perquè Cs nova recórrer primer a lesjuntes provincials, i siguicom sigui tampoc tindriacap facultat per ordenarres al president perquè, se-gons una sentència del Su-prem del 2013, només téfacultat per intervenir idictar accions disciplinà-ries sobre les administra-cions que intervenen encada procés electoral, i noera el cas de la Generalitat,a banda que la desobedièn-cia només pot ser respectea tribunals o òrgans de mésrang. En aquest sentit, amés, Boye recordava queTorra no té capacitat perdictar una ordre als 1.380edificis de la Generalitat,com ho és per exemplel’Audiència de Barcelona,on ahir es va fer el judici.

L’advocat, que creu queel president hauria “preva-ricat“ si hagués donat lainstrucció perquè era il·le-gal, va denunciar que Tor-ra ha vist vulnerat el dret ala presumpció d’innocèn-cia, i fins i tot va exigir quese’l tractés de molt honora-ble per part de les acusa-cions, per respecte al seucàrrec institucional. ■

Boye sorprèn instant unaqüestió prejudicial al TJUE

Òscar PalauBARCELONA

a El TSJC la descarta a l’instant per improcedent, però l’advocat insistirà al Suprem i podria dilatarl’eventual inhabilitació a Dubta que el judici sigui just i sosté que la JEC no era competent per prohibir

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Buscaven símbolsideològics. I aixòi la democràcia sónincompatibles”Gonzalo BoyeADVOCAT DEL PRESIDENT TORRA

La defensa del president va posar en dubte la imparcialitat del tribunal ■ ACN

“La JEC està fentcolonialisme pur i dur:ha anat colonitzantàmbits aliens a la sevacompetència i hadictat resolucionspurament colonials

El fiscal del TSJC, Francis-co Bañeres, gairebé va do-nar per feta ahir una con-demna al president Torraassegurant que els fets dequè se l’acusa “són notoris,no els ha discutit cap de lesparts i els ha reconegutl’acusat”. En el seu escrit fi-nal, Bañeres va recordarque el criteri de la JEC deprohibir llaços i esteladesno era pas “nou” ja que jal’havia expressat des del

2015 i havia servit per ex-emple per inhabilitar l’al-caldessa de Berga. “El llaç il’estelada no són neutralsperquè no són compartitsper tota la població”, etzi-bava.

Per al fiscal, el cas re-uneix totes les condicionsd’una desobediència: quehi hagi una ordre, que vin-gui d’una autoritat “ambcompetència per fer-ho is’hagi dictat d’acord amb lallei”; i que el subjecte desti-natari la reconegui i “la in-compleixi reiteradament,amb un propòsit delibe-rat”. De fet, va arribar a re-treure a Torra la seva “nul-la disposició a acatar l’or-dre”, fet que provocavauna “falta de consideració”

a la JEC. És més, segons elseu relat, el president es vaerigir en “paladí de la lliber-tat d’expressió” i “es va en-coratjar” quan va canviarel llaç groc per un de blanc,en el que considera “ungest de befa” a una autori-tat que veu “exclusiva i ex-cloent”.

Segons el fiscal, la JECera competent perquè ladenúncia era a les quatredemarcacions catalanes ino una de sola, i en aquestsentit fins i tot renyava pelfet que no hi hagi una juntaelectoral catalana “perquèhan estat incapaços depromulgar una llei electo-ral en 35 anys”. “Mai vamsentir a dir a l’acusat queno complia l’ordre perquè

no l’havia dictat l’òrgancompetent”, subratllava amés Bañeres. És clar que elfet que la JEC acceptés i va-lorés fins a dos escrits deTorra quan en teoria la re-solució inicial ja era ferma,ja que segons ell la JEC ho“va qualificar benèvola-ment de recurs de reposi-ció”, per a l’advocat Gonza-

lo Boye és una “invenció ju-rídica”. “Van utilitzar undret ad hoc, es va inventarrecursos i competències”,contestava al fiscal.

Bañeres també va posaren relleu que el llavors co-missari en cap dels Mos-sos, Miquel Esquius, di-gués ahir en el judici quedesprés de parlar amb el di-

rector del gabinet de presi-dència, un cop rebuda l’or-dre de retirar els llaços ipancartes a tot arreu, es vatrigar tot just unes hores afer-ho. “La impossibilitatmaterial que al·lega la de-fensa decau davant la facili-tat amb què es van supri-mir totes en breu espai detemps”, concloïa. ■

a Bañeres retreu queTorra “s’encoratgés” is’erigís en “paladí de lallibertat d’expressió”

Ò. PalauBARCELONA

El fiscal ho té coll avall:“Els fets són notoris”

El president, Quim Torra, assegut ahir al banc dels acusats, amb les acusacions al fons ■ ACN

Dues pancartes en què espodia llegir “Tots amb elpresident” i “Ho tornarema fer” precedien a quarts denou del matí davant de ca-da columna de l’Arc deTriomf la comitiva en di-recció al Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya,encapçalada pel presidentde la Generalitat, QuimTorra, acompanyat de laseva dona i de membresdel govern, d’entitats civilscom ara Òmnium i l’ANC, iexpresidents tant de la Ge-neralitat, com Artur Mas,com del Parlament, com

Joan Rigol, a més de repre-sentants d’ERC, JxCat, elPDeCAT, la Crida i la CUP.Una imatge que començaa ser recurrent i que s’harepetit amb la comparei-xença d’Artur Mas fa dosanys –amb la diferènciaque ja no era president–per l’organització del 9-N,però també d’altres conse-llers per diversos motius.

En un context postelec-toral en què el PSOE tornaa intentar destensar lesrelacions amb Catalunyaper governar, el judici perhaver-se negat a despen-jar una pancarta el vanaprofitar els partits perpressionar a banda i ban-

da, malgrat que el clam delcentenar de persones –lamajoria, gent gran– teniacom a principal destí el su-port al president Torra,amb crits de “President,president”, “No esteu sols”i el ja universal “Sí se pue-de”. D’altres anaven diri-gits al tribunal i a les ins-titucions espanyoles, comara “Vosaltres, feixistes,sou els terroristes”, “1-O,ni oblit ni perdó” i “No ustenim por”.

Pocs minuts després detres quarts de nou, el pre-sident enfilava les escalesdel TSJC després d’aco-miadar-se dels seus tresfills, acompanyat dels seus

advocats, i començava lacorrua de declaracions alsmitjans dels polítics i lesentitats. Ja abans, el presi-dent a l’exili, Carles Puig-demont, havia piulat el su-port a Torra en un judicien què “l’Estat espanyolcontinua omplint de capí-tols vergonyosos la sevarelació amb Catalunya”. Elvicepresident del govern,el republicà Pere Arago-nès, va lamentar que era“una mostra més de re-pressió”, i retreia a l’Estatque vulgui resoldre “per lavia penal un conflicte polí-tic”, mentre que la porta-veu del govern, MeritxellBudó, qualificava el judici

de “farsa”, i recordava queTorra només va “defensarla llibertat d’expressió”.Contundent va ser el dipu-tat de la CUP Carles Riera,que assegurava que la de-mocràcia espanyola “cauen picat i entra en un nivellde mínims” i que, si Torraacaba inhabilitat, caldràuna resposta en forma de“mobilització civil i insti-tucional de gran magni-tud”. Marcel Mauri, d’Òm-nium, va qualificar de “fetinèdit que un president enactiu hagi de ser jutjat perla defensa de drets fona-mentals”, i el vicepresi-dent de l’ANC, Josep Crua-nyes, va censurar que l’Es-

tat confongui “el respectea la llei i l’obediència” amb“el vassallatge”.

Els comuns, tot i no feracte de presència, van la-mentar el judici, apel·lantal fet que han de ser les ur-nes les que “treguin i posinpresidents” i no pas la jus-tícia, segons va dir el seuportaveu, Joan Mena, queva defensar la necessitatd’“obrir camins de diàleg”,mentre que els seus noussocis a Espanya, per bocadel secretari d’organitza-ció del PSC, Salvador Illa,recordaven que “ningú es-tà per sobre de la llei”.

I mentre s’escenifiquennous intents d’unitat, araper al Congrés, es man-tenen els recels i els mis-satges de pressió, com eldel portaveu de JxCat alParlament, Eduard Pujol,en què assegurava queaquest nou episodi de re-pressió havia de servir per“fer valer els vots” inde-pendentistes en la nego-ciació de la investidura. ■

Jordi AlemanyBARCELONA

Tots amb el presidenta Quim Torra rep el suport de centenars de persones, d’ERC, JxCat, el PDeCAT, la Crida i la CUP, amés de familiars, alcaldes i entitats a El govern no preveu cap escenari que inclogui la inhabilitació

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Si la inhabilitacióes produeix, caldràuna resposta demobilització civil iinstitucional”Carles RieraDIPUTAT DE LA CUP

“No preveiem capinhabilitació delpresident. L’escenarien què treballem ésque sigui absolt”Pere AragonèsVICEPRESIDENT DEL GOVERN ICOORDINADOR NACIONAL D’ERC

“L’Estat espanyolcontinua omplint decapítols vergonyososla seva relació ambCatalunya”Carles PuigdemontPRESIDENT DE LA GENERALITAT AL’EXILI

“Han de ser lesurnes les que treguini posin presidents,no pas la justícia”

Joan MenaPORTAVEU DE CATALUNYA EN COMÚ

“Ningú està per sobrede les lleis. Tothomha d’afrontar lesresponsabilitatsdels actes que fa”Salvador IllaSECRETARI D’ORGANITZACIÓ DEL PSC

“És un altre judicifarsa. L’Estat continuaresolent des delstribunals el que ha defer des de la política”Meritxell BudóPORTAVEU DEL GOVERN

Quim Torra, acompanyat de polítics, entitatsi familiars. Al costat, conversant amb ArturMas i saludant a la sortida. I, a sota, rètols quelluïen els concentrats ■ J. RAMOS / ACN / EFE

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE NOVEMBRE DEL 201910 | Nacional |

La inhabilitació no entra enels plans del govern, com vanexpressar ahir la portaveuMeritxell Budó i el vicepresi-dent Pere Aragonès, que vanassegurar que no han previstcap altre escenari que no siguil’absolució. En cas d’inhabili-tació, però, la llei de presidèn-cia del Parlament estipula que,en el supòsit que es produeixiper condemna penal, siguisubstituït interinament, sen-se les atribucions del càrrec,per qui exerceixi la vicepresi-dència. Llavors la presidènciadel Parlament inicia el proce-diment que estableix l’article4 per elegir un nou presidento presidenta de la Generalitat,és a dir, amb la proposta, prè-via consulta dels represen-tants dels partits, d’un noucandidat o candidata, queelevarà al ple el seu programade govern i ha d’aconseguirels vots de la majoria absolu-ta. I, si no els obté, dos diesdesprés pot acabar sent in-vestit amb majoria simple.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El govern nopreveu lainhabilitació

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE NOVEMBRE DEL 2019

1860

60-1

2197

26Q

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE NOVEMBRE DEL 201912 | Nacional |

ona tarda. Jo sí queem dirigiré a vostècom a Excel·lentíssim

President del tribunald’aquesta sala, senyories.

En primer lloc, crec queem toca aclarir un fet quevostè no m’ha permèsaclarir abans, que és perquè no he contestat al mi-nisteri fiscal ni a Vox quanhe tingut l’oportunitat depoder contestar. Li ho ex-plico perquè crec que honecessita saber la sala, itambé la ciutadania. Desque el senyor Pedro Sán-chez, president en funcionsdel govern espanyol, va dirque el ministeri fiscal depe-nia del govern de l’Estat, vadeixar de tenir cap menad’imparcialitat. Ja no és unorganisme que vetlla per lalegalitat, sinó que vetllapels interessos de l’Estat.

Jo simplement dic queno he contestat al ministerifiscal perquè crec que noés un garant de la legalitat,sinó dels interessos del go-vern. Si em permet, conti-nuaré amb les paraulesd’última defensa, en quècrec que tinc el dret quevostè no m’interrompi.

Ho ha comentat el meuadvocat defensor: no és laprimera vegada que un pre-sident s’asseu davant d’untribunal. Malauradament,des de la recuperació par-cial de la sobirania dels ca-talans l’any 1931 amb laGeneralitat de Catalunya,nou presidents de la Gene-ralat s’han vist sotmesos aalgun tipus de judici o hanhagut de marxar a l’exili.Un president que jo apreciomolt, Josep Irla, va morir al’exili després de fer-se càr-rec de la presidència enunes condicions dificilíssi-mes, després d’un crimd’estat que va cometre

B l’Estat espanyol assassi-nant Lluís Companys ambla col·laboració de la Gesta-po i de la policia franquista.

Només cal veure què hapassat amb els tres darrerspresidents de la Generalitatde Catalunya: el presidentArtur Mas, també jutjat peraquest mateix tribunal isentenciat i condemnat

amb la voluntat d’arruïnarla seva família a través delTribunal de Comptes. O elque està passant amb elpresident Puigdemont, queviu a l’exili senzillamentperquè, juntament amb elseu govern, va ser el presi-dent que va permetre alscatalans exercir el seu legí-tim dret d’autodetermina-ció votant en un referèn-dum d’independència deCatalunya i proclamant-ladesprés, el 27 d’octubre.

Però certament és ex-cepcional, és la primera ve-gada que un president de laGeneralitat en exercici s’as-seu al banc dels acusats.Això fa que sigui un judiciespecial. I penso que evitarque més presidents de laGeneralitat siguin jutjatsper part d’una justícia quede cap de les maneres po-dem considerar que és im-parcial, i després intentaréexplicar-ho, no deixa de seruna raó més per la qualuna gran majoria dels cata-lans volem culminar el pro-cés d’independència i con-vertir-nos en una repúblicacatalana. És l’única opcióque tenen els catalans per-què els seus drets siguin

respectats, perquè aquestpaís es governi d’una ma-nera radicalment democrà-tica, perquè es vetlli en totmoment per una observan-ça dels drets socials, civils ipolítics i perquè es respectiper sobre de tot la voluntatpopular. La voluntat popu-lar, que és la primera insti-tució republicana, i la sego-na, afegeixo, hauria de serrespectar-la.

Hi ha unes paraules moltboniques que malaurada-ment no vaig escriure jo,però que diuen així: “Si lallibertat d’expressió ens éspresa, aleshores, atordits ien silenci, ens conduirancom ovelles cap a l’escor-xador.” No són meves, sóndel primer president quevan tenir els Estats Units,el president Washington.Per cert, un país que va alli-berar-se del domini britànicsenzillament per la forçade la llibertat, dotant-sed’una Constitució pròpia,abraçant amb tota la forçadels seus anhels de lliber-tat aquella independència.Em serveix la frase per dir-los que els catalans no somovelles, això ja ho va dir elconseller Turull.

I jo no he vingut ni ator-dit ni en silenci. Jo he vin-gut aquí ferm i decidit. Ipenso que la meva defensaho ha expressat així. A dir-los que no he vingut aquí adefensar-me de res, que jovaig complir amb el deuredel meu càrrec i que si vinca alguna cosa és a acusarl’Estat, no només d’havervulnerat els meus drets, si-nó d’haver pretès que vul-nerés els drets dels meuscompatriotes.

Que aquest judici no hatingut les garanties neces-sàries em sembla obvi, i ladefensa ho ha posat de

manifest. Que aquest tri-bunal no és un tribunal im-parcial em sembla encaramés obvi. I em sap greu, holamento molt. Jo vaig estu-diar dret. Durant uns anysvaig exercir d’advocat enuna companyia d’assegu-rances. Estimo la justícia,he estimat el dret públiccatalà, aquelles velles insti-

tucions catalanes d’abansdel 1714, quan els catalanssí que ens regíem a nosal-tres mateixos. He estudiattambé el dret civil català. I,per tant, des d’aquesta es-tima per la justícia, no crecque la meva defensa ha-gués hagut de demanar laseva recusació, crec quevostès s’haurien d’haverabstingut de ser avui aquí.Els ho dic sincerament. I nopuc sinó lamentar que, peracabar-ho d’adobar, hagin,ara mateix, acabat de re-butjar el que crec que eraun altre dret que jo tenia,que és que aquest cas fostambé avaluat pel Tribunalde Justícia de la Unió Euro-pea. Ho lamento molt. Pe-rò, en qualsevol cas, segurque aquest cas també hiarribarà, als tribunals euro-peus, allà on els catalanstrobem la justícia, perquèja no la podem trobar en-lloc de l’Estat espanyol.

Permetin-me també queen aquests moments de lameva intervenció vulguitambé adreçar-me a totesaquelles persones que perculpa de la justícia s’hanvist privades de drets fona-mentals. Ho hem vist en el

procés dels nostres com-panys, però també ho es-tem veient cada dia en laquantitat de casos que hiha encara pendents de seravaluats, de totes les per-sones que en aquests mo-ments estan involucradesen algun dels sumaris alstribunals de primera ins-tància, els membres de lasindicatura electoral delPrimer d’Octubre, tambéles persones que en aques-tes últimes setmanes i me-sos han estat detingudesi de les quals no es res-pecta ni la presumpciód’innocència ni el dret a ladefensa. A totes elles, a to-tes les seves famílies, elsvull enviar la meva mésgran solidaritat.

Si la pregunta és si vaigacatar o no l’ordre de laJEC, la resposta no pot sermés senzilla: és clar queno. No podia ni ho havia defer com a president de laGeneralitat.

Si la pregunta és si l’ha-via d’acatar, és clar que no,perquè no es pot acataruna ordre que és il·legal.

L’estratègia de la JuntaElectoral Central ha consis-tit justament a posar-nos a

tots plegats, crec que tam-bé a vostès, en aquesta dis-juntiva d’haver de desobeiro haver de prevaricar. Jotinc moltes obligacionscom a president de la Ge-neralitat, però la primera ésvetllar pels drets i llibertatsdels meus compatriotes,tots els drets i llibertats. Enaquest país ha costat molt.

Moltes generacions de ca-talans han hagut de lluitar,moltes lluites compartides,com diu l’amic Jordi Cui-xart, s’han hagut de tirarendavant. Perquè les lluitessón compartides i les lli-bertats són solidàries. Iperquè tots puguem gaudirde les llibertats solidàriesd’aquest país, molta gentha hagut de lluitar centíme-tre a centímetre pels seusdrets i les seves llibertats.Generació rere generació.

Lamento que el fiscalhagi dit que el tema de lespancartes és només en elperíode electoral. És fals.En aquests moments se’nsha requerit a través d’unrecurs contenciós adminis-tratiu per una mesura cau-telar que retirem també fo-ra del període electoral lespancartes pels presos polí-tics i exiliats. Cosa que pro-bablement m’acabarà su-posant una altra querella.En qualsevol cas, si per de-fensar els drets i llibertatsdels meus compatriotes hede venir a un judici i he deser condemnat, benvingu-da sigui la condemna.

El que els vull dir a totsvostès és que no vinc ator-dit ni en silenci, jo vinc adir-los que no renunciarémai a defensar els drets ci-

Al·legat finaldavant del TSJC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

DOCUMENT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

És per evitar que unaltre president siguijutjat que volem laindependència

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

He vingut a acusarl’Estat d’havervolgut que vulnerésels drets de la gent

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Vinc a dir-los quemai renunciaré adefensar els dretsde tots els ciutadans

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE NOVEMBRE DEL 2019

vils, socials i polítics de totsels ciutadans catalans. Detots. No només dels inde-pendentistes. De tots. Quejo mai no renunciaré al dretd’autodeterminació de Ca-talunya, mai no renunciaréa defensar els nostres pre-sos polítics i exiliats i quetampoc mai no renunciaréa la dignitat de tots aquellsque han exercit el càrrec depresident de la Generalitat ique m’han precedit.

El Primer d’Octubre del2017, els catalans van pren-dre una decisió històrica.Crec que vostès hi van in-tervenir i ho coneixen per-fectament. Contra una vio-lència policial inaudita, unaviolència emparada pel reid’Espanya, els catalans vanvotar i dos milions de cata-lans vam decidir constituir-nos en un estat indepen-dent en forma de república.Aquesta decisió, senyories,ha comportat enormessacrificis per a molta gent,molts sacrificis per a mol-tes famílies. Ha comportatun xoc emocional queaquest país viu amb aquesttrasbals. Vostès no podenimpedir-nos que nosaltresno deixem de reivindicarun dia i un altre els qui méshan patit i sofert per haverdefensat els drets de tots

nosaltres.Saben que vaig ser es-

collit president de la Gene-ralitat enmig de l’aplicacióde l’article 155, quan els ca-talans no ens governàvema nosaltres, per això no hihavia un president de laGeneralitat al Palau de laGeneralitat. Per una sèried’actuacions antidemocrà-tiques, d’actuacions judi-cials del Tribunal Constitu-cional que van impedir quediferents candidats a lapresidència de la Generali-tat, començant pel presi-dent Puigdemont i acabantper l’amic Jordi Turull itambé per Jordi Sànchez,no poguessin ser ells presi-

dents de la Generalitat.A mi em va escollir el

Parlament de Catalunya,finalment, que és l’únic alqual dec obediència, per-què és on rau la sobiraniadels catalans. I aquest judi-ci, que és polític, vol senzi-llament anul·lar aquella vo-tació. Vol senzillament alte-rar el panorama polític ca-

talà. És això. Ha estat aixídes del començament.Lamento dir-los que enaquest país ens regim de-mocràticament i on s’es-cullen els presidents de laGeneralitat és al Parlamentde Catalunya.

Els catalans som un po-ble pacífic, som un pobleprofundament democràtic.Se’ns diu que trencaremEuropa, quan és impossi-ble, perquè nosaltres sompart d’Europa. Sentim queels valors europeus, els va-lors de l’humanisme, de latolerància, i els valors repu-blicans de la solidaritat i lafraternitat, formen part dela nostra manera de ser. Es-tem orgullosos de la nostrahistòria, encara que siguiuna mica trista, certament,i de la nostra cultura i de lanostra llengua, que per certtan poc s’utilitza als tribu-nals de Catalunya. Som di-versos, generosos i acolli-dors. Així som els catalans.Som conscients que unaparaula mou la nostra his-tòria, només una: llibertat.I potser, com deia MercèRodoreda, “el desig de lli-bertat en l’home és, mésaviat, una necessitat de jus-tícia”. Fins a aquest punt, lli-bertat i justícia, però justíciareal, van juntes. Jo els asse-

guro que mai no ens rendi-rem i que continuarem llui-tant perquè considerem lallibertat i la justícia que me-reix el nostre poble.

Aquest tribunal em potcondemnar. Sí. Em podeucondemnar, però no can-viareu la legitimitat delsque em van escollir.

Em podeu condemnar,sí, però no canviareu enabsolut el compromís quetinc assolit amb Catalunya.

Em podeu condemnar,però no canviareu la volun-tat del poble de Catalunya.

Em podeu condemnar,però no canviareu el destíd’aquest país.

La democràcia guanyasempre i els drets humansguanyen sempre. I la lli-bertat acabarà guanyant

sempre, també en aquestpaís. Davant de la història,recordeu que la vostracondemna serà la vostracondemna.

Ahir justament va fer unany i mig que vaig prome-tre el càrrec de presidentde la Generalitat de Catalu-nya. Soc el 131è presidentd’aquesta institució. Vaigprometre el càrrec prome-tent que compliria l’exercicidel meu càrrec amb fideli-tat a la voluntat del poblede Catalunya representatal Parlament de Catalunya.Insisteixo: només al Parla-ment de Catalunya rau lasobirania dels catalans. No-més el Parlament de Cata-lunya escull els seus presi-dents i els censura si cal.Aquest compromís de fide-litat al poble de Catalunyaés el compromís que ambtota honestedat he procu-rat seguir aquest any i migpassat i que seguiré duranttots els mesos que continuïcom a president de la Ge-neralitat fins que el Parla-ment de Catalunya no emretiri la seva confiança.

I acabo també amb lesmateixes paraules amb quèvaig acabar el meu discursd’investidura i que són lameva guia política i que es-pero que ben aviat siguinuna realitat al nostre país.

Visca Catalunya lliure.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El president Torra, ahir,arribant al TSJC ■ ACN

Quim TorraPresident de la Generalitat

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Si em condemneu,no canviareu lalegitimitat dels queem van escollir

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La democràciaguanya semprei els drets humansguanyen sempre. Ila llibertat acabaràguanyant sempre

El Tribunal Constitucional(TC) ha estimat el recurspresentat per Cs i ha anul-lat un acord de la mesa delParlament del 28 febrerdel 2018, que acceptavaunes esmenes de la CUP auna proposta de resolucióde JxCat sobre el reconei-xement de Carles Puigde-mont com a president i larecuperació del govern. Laproposta de la CUP dema-nava “restablir” la Repúbli-ca aplicant la proclamaciód’independència. El tribu-nal també ha declarat nul-la la decisió del presidentdel Parlament, Roger Tor-rent, de tramitar una es-mena transaccional ambJxCat, així com l’acord del’1 de març, que desestima-va la petició de reconsidera-ció que havien fet diversosgrups després de la primeraacceptació de la mesa. L’alt

tribunal argumenta que és“patent” que les esmenesacceptades “entren enfrontal contradicció” ambel que va resoldre el mateixTC l’any 2017, ja que delseu contingut “es desprèn

la insistència d’afirmar lasobirania de Catalunya,constituïda en un estat in-dependent en forma de re-pública, que pretén la sevalegitimació en els resultatsde l’il·legal referèndum” del’1-O, convocat –hi afe-geix– amb el suport d’unallei anul·lada. ■

aLa mesa del Parlament va acceptarunes esmenes de la CUP a unaproposta de resolució de JxCat

El TC anul·la unacord per“restablir” laRepública

RedaccióBARCELONA

Una vista general del ple del Parlament el 2018 ■ ARXIU

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

28/02/18Es va aprovar a la mesa delParlament la proposta deJxCat que va incorporar lesesmenes de la CUP.

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE NOVEMBRE DEL 201914 | Nacional |

181122-1142851®

Les maniobres del minis-tre d’Exteriors, Josep Bo-rell, per tallar els vinclesentre els independentis-tes catalans i escocesossurten a la llum arran de ladestitució de l’excònsol es-panyol a Edimburg. El so-cialista està pagant caraquesta destitució ambuna demanda seva als tri-bunals i diverses filtra-cions sobre els esforços delgovern de Pedro Sánchezper contrarestar el discurssecessionista català a Eu-ropa, com va avançar ahirVozpopuli i va confirmaraquest diari.

Abans de les eleccions

del 28-A, Madrid va vetaruna visita del Parlamentde Catalunya a Escòcia.L’excònsol espanyol Mi-guel Ángel Vecino va rebrel’ordre del gabinet de Bor-rell d’impedir aquest viat-ge organitzat pel vicepre-sident de la cambra catala-na, Josep Costa. Vecinoassegura que no “compar-tia” aquest encàrrec i queli va “costar molt” complir-lo perquè els escocesos novolien ajornar la visita.Des de la vicepresidènciadel Parlament confirmenque feia un any que plane-javen el viatge i que encarano s’ha pogut fer perquè aEdimburg “continuen do-nant allargues”.

La diplomàcia espanyo-la també va sabotejar una

missió comercial de laCambra de Comerç esco-cesa a Catalunya i un viat-ge comercial d’empresariscatalans a Edimburg. Da-vant del seu interès peranar a Barcelona, l’excòn-sol va dissuadir l’entitatempresarial alertant quedesprés tindria “dificul-tats” per ser rebuda a al-tres cambres de comerçespanyoles.

La destitució del cònsolgeneral a Edimburg el junypassat es va fer, segons de-fensa Madrid, perquè Ve-cino va afirmar en una car-ta que si Escòcia assolia laindependència no hauria“d’esperar a la cua” pertornar a la Unió Europea.Tanmateix, el mateix Bor-rell es va pronunciar en

una línia similar desprésen un acte a Brussel·les. Amés, ara els documents fil-trats mostren com el ma-teix gabinet del socialistacatalà va demanar a Veci-no que reiterés a Edim-burg la disposició del go-vern de Sánchez a reco-nèixer una Escòcia inde-pendent i que alertés de lanegativa de la dreta espa-nyola a fer-ho si guanya-ven les eleccions. Una con-cessió al govern escocèsamb l’objectiu de mitigarles seves crítiques cap al’Estat per la causa de l’1d’octubre.

L’excònsol reivindicaque, gràcies a la seva feina,les relacions de l’Estat i Es-còcia van fer “un gir radi-cal”, però lamenta que l’e-quip de Josep Borrell li do-nés “ordres polítiques”.Pendent de com evolucio-na la seva demanda als tri-bunals, Vecino denunciaque ha rebut “amenaces”des del Ministeri d’Exte-riors, que l’alerta que si esfiltraven documents sobrela seva activitat ell seria“culpable” de diversos de-lictes. ■

Josep Borrell vavetar una visita delParlament a Escòcia

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

a La diplomàcia espanyola s’esforça a tallar els vinclesdels independentistes catalans i els escocesos

Brussel·les

El conseller d’Acció Exterior,Relacions Institucionals iTransparència, Alfred Bosch,va assegurar ahir que Catalu-nya ha de “recuperar” el seu“lideratge” a la Mediterrània.Bosch va presentar l’estratè-gia del govern en aquesta zo-na tot defensant que la “vo-cació mediterrània de Cata-lunya és antiga i l’hem d’hon-rar i renovar”. El govern no volrenunciar a l’acció exterior alnord d’Àfrica, tot i la inestabi-litat que hi ha.

Natàlia SeguraReventós

L’última manifestació a Glasgow per demanar un referèndum va recordar Catalunya ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Recuperarlideratge alMediterrani

El primer dels 18 detin-guts per la policia francesadurant el tall de més de 30hores a l’autopista AP-7 ala Jonquera va ser cridatahir a declarar a la prefec-tura de la policia francesade Perpinyà, als PirineusOrientals. Els 18 detin-guts afronten acusacionsd’obstrucció de la via pú-blica, un presumpte delic-te que esta penat amb 40euros de multa, segons lalegislació francesa.

L’home que va declararahir, de 34 anys i residenta la Molina (Cerdanya), vaadmetre haver participaten la mobilització convo-cada pel Tsunami Demo-cràtic de la setmana pas-sada, però va insistir queera una convocatòria pú-blica i que no va tenir res aveure amb l’organitzacióde l’acció. És un dels 18 de-tinguts per la policia fran-

cesa acusats de pertorbarla circulació.

Segons ha explicatAlerta Solidària, algunsd’ells ja van declarar des-prés que els detinguessin id’altres es van acollir alseu dret a no fer-ho perquèno tenien advocat. A mésdel jove que va declararahir està previst que avui idemà ho facin dues perso-nes més a les dependèn-cies de la policia de fronte-res. Una trentena de per-sones es van concentrar ales portes de la comissariade Perpinyà per donar-lisuport.

Els detinguts a l’Estatpels Mossos estan en espe-ra de saber quina acusaciórecaurà sobre ells. Es des-coneix si la fiscalia ajunta-rà les diverses causes pelsdetinguts durant mobilit-zacions del Tsunami De-mocràtic, dels CDR o fins itot si ho farà amb les delsset membres dels CDRacusats de terrorisme. ■

Declaració delsdetinguts peltall a l’AP-7

RedaccióPERPINYÀ

a La gendarmeria francesa cita elprimer dels 18 acusats pel col·lapse

Policies francesos preparant-se per desallotjar l’autopistaAP-7 a la Jonquera ■ QUIM PUIG

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE NOVEMBRE DEL 201916 | Nacional |

El retrocés electoral dePSOE i Unides Podem el10-N i l’avenç de la dreta il’extrema dreta espanyo-les sembla que ho han can-viat tot entre els dos par-tits: la relació, les condi-cions i l’actuació. Desprésd’anunciar el preacord degovern només un dia i migdesprés del 10-N, ara lesdues formacions criden si-multàniament la seva mi-litància a una consulta perratificar el pas endavant ireforçar el pacte quan, perexemple, la consulta delsd’Iglesias del juliol passatva ser motiu de retrets i demés distanciament entreels dos partits.

El PSOE anunciavaahir la pregunta que farà ala seva militància dissab-te, el resultats de la respos-ta a la qual considera vin-culants: “Dones suport al’acord establert entre elPSOE i Unides Podem performar un govern progres-sista de coalició?”. Tambéel PSC preguntarà als seusmilitants en una consultaque es podrà fer en línia ode manera presencial a di-verses seus dissabte ma-teix, de les deu del matí ales vuit del vespre –els queho vulguin fer en línias’hauran de registrarabans de dijous en la con-sulta que el partit habilita-rà a través del web perquèpuguin votar des de diven-dres fins dissabte.

Si la pregunta dels so-cialistes a les seves basespretén ratificar la decisióde Pedro Sánchez d’oferir,ara sí, a Unides Podem elgovern de coalició, la for-mació d’Iglesias posa l’èm-fasi en el fet d’haver acon-seguit el govern de coalicióper tal que la militància ac-cepti també les condicionsdel pacte de mínims: “Es-tàs d’acord que partici-pem en un govern de coali-ció en els termes del pre-acord firmat per PabloIglesias i Pedro Sánchez?”

La consulta d’Unides Po-dem, però, començarà dis-sabte i no s’acabarà fins di-marts. Izquierda Unida iEn Comú Podem tambéfaran la seva consulta.

Unides Podem deixavia lliure al PSOE en la ne-gociació amb la resta departits amb representacióal Congrés per aconseguirel seu suport a la investi-dura de Sánchez. Ahir laportaveu de Podem, Noe-lia Vera, admetia que la se-va formació “respecta el li-deratge” de Sánchez i elPSOE per tal de portar en-davant les negociacions. Iaixò inclou ERC, el partitque s’ha convertit en clau

de la investidura. AhirERC reafirmava les condi-cions per abandonar la se-va negativa actual a donarsuport al candidat socia-lista. La portaveu dels re-publicans, Marta Vilalta,exigeix una mesa de nego-ciació “sense condicions” iun calendari fixat amb ga-ranties que es complirantots els acords que es pren-guin a la taula de diàleg.

En espera de la reunióproposada per ERC a laresta de partits indepen-dentistes per consensuaruna posició unitària en lainvestidura, JxCat convi-dava ahir la resta de for-macions a “fer-se forts” en

la negociació amb el PSOEi, referint-se al fet que elpresident de la Generali-tat, Quim Torra, s’asse-gués ahir al banc dels acu-sats sota l’acusació de des-obediència a la Junta Elec-toral Central, el portaveuparlamentari de JxCat,Enric Pujol, cridava l’inde-pendentisme a “prendreconsciència” que cal “fervaler” els vots contra la“repressió”.

Ahir el PSOE repreniales converses amb el dipu-tat del BNG gallec, NéstorRego, que exigia al futurgovern diàleg i respecte ales “nacions de l’Estat” en-tre altres peticions. ■

Socialistes i Unides Podemcriden la militància aratificar l’acord de governa Els d’Iglesias deixen en mans del PSOE les converses per buscar el suportd’altres partits a ERC insisteix en una mesa de negociació “sense condicions”

Xavier MiróBARCELONA

“Cal una mesa denegociació sensecondicions, calendarii garanties que escompliran els acords”Marta VilaltaPORTAVEU D’ERC

L’abraçada de Sánchez i Iglesias després de signar el preacord el dia abans ■ EFE

“Cal prendreconsciència quel’independentisme hade fer valer els votscontra la repressió”Enric PujolPORTAVEU DE JXCAT AL PARLAMENT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Aquest acord ésl’únic possible pervertebrar un governestable per a Espanyai Catalunya”Salvador IllaSECRETARI D’ORGANITZACIÓ DEL PSC

Inés Arrimadas, la cap dellista catalana de Ciuta-dans en les eleccions gene-rals, es va oferir ahir persubstituir Albert Rivera alcapdavant del partit queha obtingut el pitjor resul-tat aquest 10-N, amb lapèrdua de 2,5 milions devots respecte de l’abril.

En una entrevista ahira Antena 3, qui va ser capde l’oposició al Parlamentde Catalunya afirmavaque es veia “forta, valenta ia l’altura de les circums-tàncies” per assumir l’en-càrrec, tot i que explicavaque no havia presentat lacandidatura perquè calrespectar el procedimentdel partit. “En la meva vidasempre que hi ha una si-tuació difícil he fet un pasendavant i seré valenta”,afirmava Arrimadas enl’entrevista en què va con-siderar l’estratègia el prin-cipal error de la formacióper explicar els mals resul-tats que han portat a la di-missió d’Albert Rivera:“No es pot desorientar elvotant. Vam ser moltferms en el no a Sánchez i

no vam explicar prou la so-lució de desbloqueig.” Ar-rimadas argumentava queel líder del PSOE, PedroSánchez, havia volgut unescenari polaritzat perquèperjudiqués les expectati-ves electorals “del centrepolític”.

La cap de llista qualificad’“absolutament majori-tari” el suport que té dinsdel partit per assumir el li-deratge de Ciutadans i

avança que vol fer canvisperquè “cal millorar co-ses”. Arrimadas va confir-mar que assumirà el paperde presidenta i portaveudel grup parlamentari alCongrés i va qualificard’“excessiu” el retrocéselectoral: “Sembla quehem matat Kennedy. Nose’ns en perdona ni una.”

a La cap de llista catalana se sent“forta, valenta i a l’altura” per substituirRivera al capdavant del partit

Arrimadass’ofereix peragafar el relleua Ciutadans

RedaccióBARCELONA

Arrimadas, ahir en el comitè permanent de Ciutadans reunita Madrid ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Vam ser molt fermsen el no a Sánchezi no vam explicarprou la solucióde desbloqueig”Inés ArrimadasPORTAVEU DE CIUTADANS ALCONGRÉS

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE NOVEMBRE DEL 2019 | Nacional | 17

1021

50-1

2188

23L

Ajuntament del Bruc

ANUNCIDe conformitat amb l’article 37 del Decret179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova elReglament d’obres, activitats i serveis delsens locals (ROAS), es fa públic que el Plemunicipal, en sessió ordinària celebrada endata 15 de maig de 2019, en referència a la“Proposta d’aprovació inicial de la Modifica-ció puntual de les NNSS per a la modificacióde la normativa referent a la regulació delssistemes d’equipaments” del terme munici-pal del Bruc (expedient 01 02 007 0022019), va aprovar els acords següents:

“Primer. Aprovar inicialment la “Propostad’aprovació inicial de la Modificació puntualde les NNSS per a la modificació de la nor-mativa referent a la regulació dels sistemesd’equipaments.

Segon. Sotmetre l’acord esmentat a infor-mació pública, per un període d’un mes, mit-jançant la publicació del corresponent anun-ci al Butlletí Oficial de la Província de Barce-lona, al Diari Oficial de la Generalitat de Ca-talunya, al diari El Punt Avui, a la pàginaweb municipal www.bruc.cat, a la seuelectrònica i al tauler d’anuncis de la Corpo-ració, a l’efecte que es pugui examinar i for-mular-hi les al·legacions pertinents.

Tercer. Sol·licitar els informes sectorialscorresponents dels organismes següents:Patronat de la Muntanya de Montserrat, Ins-titut Geològic de Catalunya, Agència Catala-na de l’Aigua, Departament d’Ensenyament iOficina Territorial d’Acció i Avaluació Am-biental de Barcelona del Departament deTerritori i Sostenibilitat.”

El Bruc, 30 de maig de 2019

L’alcalde

Enric Canela Vallès

130091-1219788Q

109004-1127790w

o va dir la jurista Eva La-barata manllevant unesparaules del seu mestre, itambé advocat Luis del

Castillo: “Són dos homes de-cents.” Labarta s’expressava aixíahir, des del faristol del Saló deCent de l’ajuntament de Barcelo-na, lloant la figura dels juristes,Martín Pallín, fiscal i magistratemèrit del Tribunal Suprem, i Ja-vier Pérez Royo, catedràtic dedret constitucional de la Universi-tat de Sevilla, en l’acte d’entregadel premi internacional que lliurala Fundació Alfons Comín, un es-deveniment que va ser un clam afavor de la llibertat dels presos po-lítics i en contra de l’empobri-ment de la justícia i de la demo-cràcia a l’Estat espanyol.

Pérez Royo ho té clar, i així ho

H

va expressar en el seu discursd’agraïment a la recepció del pre-mi: “No és un problema de Catalu-nya, és un problema que afectatot l’Estat espanyol, en el qual es-tà en joc la democràcia.”

Instants abans, el fiscal MartínPallín va ser igual de dur contra lademocràcia espanyola i especial-ment contra qui va ser la vicepre-sidenta del govern del Partit Po-pular, Soraya Sáenz de Santama-

ría, a qui va acusar de “moure elsfils” i conspirar amb la fiscalia ge-neral de l’Estat i amb el jutge Ma-nuel Marchena per posar en mar-xa la querella contra els políticscatalans. “Volien espantar i se’lsen va anar de les mans perquèpensaven que el Suprem no com-praria el tema de la rebel·lió”.

Tots dos juristes van ser moltdurs a l’hora de criticar que la po-lítica ha “subcontractat al poderjudicial la gestió de la política ter-ritorial”, en paraules de PérezRoyo, però alhora es van mostraresperançats, per una banda, en elfet que “el diàleg no ha mort”, vadir Martín Pallín, i, per una altra,en l’actuació dels tribunals euro-peus per posar al seu lloc la sen-tència contra els líders del procés.

L’acte va ser obert per l’alcal-dessa Ada Colau, que va advertirque el “dret a la protesta estàamenaçat” a tot l’Estat. ■

Dos homes decentsJordi PanyellaBARCELONA

PREMI · La Fundació Comín reconeix Martín Pallín i Pérez Royo APUNTA · El fiscal Pallín acusa Sáenzde Santamaría d’orquestrar una operació de la por DIANA · El constitucionalista veu una crisi estatal

Els premiats, ahir amb l’alcaldessa Colau i Maria Lluïsa Oliveras ■ O. DURAN

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE NOVEMBRE DEL 201930 | Cultura i Espectacles |

L’artista alemanya Char-lotte Posenenske (Wies-baden, 1930 - Frankfurt,1985) va trencar amb elmón de l’art el 1968, dece-buda amb el seu sotmeti-ment a les lògiques del po-der. Va desar les obres enunes golfes i es va reinven-tar com a sociòloga. No-més cap al final de la sevavida, truncada prematu-rament, va tornar a revi-sar, a endreçar, a destruiren algun cas, el seu treballartístic, segurament per-què intuïa que tard o d’ho-ra seria compresa la sevafunció social. I així ha aca-bat sent, tres dècades des-prés de la seva mort.

Diversos museus handecidit que ara és el mo-ment de reconèixer el seullegat perquè alguns delsseus conceptes són cen-trals en els grans reptes dela cultura, sobretot el de laseva democratització. Perexemple el concepte del’art participatiu, del qualva ser una pionera.

El Macba s’ha apuntat a

aquesta operació de recu-peració amb una exposicióorganitzada per la Dia ArtFoundation de Nova Yorkque més endavant es veu-rà en altres museus euro-peus. Charlotte Posenens-ke: work in progress (finsal 8 de març) revisa tota latrajectòria d’aquesta ar-tista de família jueva quedurant la Segona Guerra

Mundial va esquivar lapersecució nazi amagadaamb la seva mare (el seupare es va suïcidar). Totala trajectòria vol dir no-més dotze anys. Un perío-de curt, però intens.

La mostra del Macba,de la qual ha tingut cura laseva conservadora HiuwaiChu, rescata els seus tre-balls més primerencs, di-

buixos i pintures fets ambeines que penalitzen la màde l’autor: espàtules, cin-tes adhesives, esprais…Posenenske es va volerdistanciar tot d’una de laidea romàntica del geni ar-tístic i de la sacralitzacióde l’objecte artístic, peròserà amb el treball escultò-ric quan ho brodarà. Lesseves escultures, que s’as-

semblen a conductes deventilació, estan fetes dematerials de construcció,xapes d’acer o cartró, i escomponen de mòduls queadmeten múltiples combi-nacions i posicions. L’ar-tista convidava els desti-nataris de la seva obra,que anomenava “consu-midors”, és a dir, comissa-ris, espectadors i propieta-ris, a alterar-les segons elseu gust i criteri.

Autoria compartidaEl concepte d’obra de crea-ció col·lectiva, “d’autoriacompartida”, sosté Hiu-wai Chu, és una de les se-ves principals aportacionsi allò que més la va diferen-ciar dels artistes de la sevaestirp, els minimalistes.Un moviment que en el re-lat de la història de l’art éspreeminentment masculí.Una de les línies del Macbaés treure de l’ombra les do-nes artistes d’aquesta èpo-ca. Posenenske mereixiasortir d’aquesta invisibili-tat per la seva “valentia iradicalitat”, subratlla el di-rector del museu, FerranBarenblit.

Les escultures de Pose-nenske tenien una altracaracterística: eren de fa-bricació il·limitada. L’ar-tista no els hi va conferirmai la condició de pecesúniques. I el gest més revo-lucionari per a la seva inte-gració real en les vides detothom, no només de lesadinerades elits, va ser elpreu al qual les venia: elmateix que li havien cos-tat els materials, que per laseva naturalesa industrialeren molt barats.

Posenenske va deixarde fer art quan començavaa ser aclamada. Li va ferpànic ser absorbida per ladinàmica contra la qualhavia lluitat. El manifestque va escriure per anun-ciar el seu comiat traspuafrustració: “L’art és unamercaderia amb un signi-ficat transitori, el mercatés diminut, i el prestigi i elspreus s’incrementen commenys quotidià és el mate-rial. És difícil per a mi assu-mir el fet que l’art no potcontribuir gens ni mica aresoldre els problemes so-cials més urgents.” I vadesaparèixer. ■

El Macba recupera en una mostra el treball “valent i radical” de CharlottePosenenske, que el 1968 va deixar de crear per no sotmetre’s al sentit del diner

Maria PalauBARCELONA

Un art obert als altres

Les escultures modulars de Charlotte Posenenske, al Macba ■ ENRIC FONTCUBERTA / EFE

La col·lecció internacionalChartae Latinae Anti-quiores ha publicat el dar-rer volum, on s’incorporendos nous diplomes d’ori-gen català, fins ara in-èdits, que completen elsdos volums sencers dedi-cats a Catalunya (ChartaeLatinae Antiquiores Ca-taloniae), que inclouen uncentenar de documentsoriginals que daten del’any 815 al 900. La publi-

cació incorpora l’estudi,l’edició i la reproducció fo-togràfica a mida naturalde tots els diplomes llatinsoriginals anteriors al segleX. Ahir es van presentarels dos volums a la Biblio-teca de Catalunya.

L’autor de l’edició críti-ca és el catedràtic de pa-leografia de la UniversitatAutònoma de BarcelonaJesús Alturo. Entre els do-cuments hi ha donacions,testaments, declaracionsjurades, consagracionsd’esglésies i butlles papals.Tots ells, escrits en llatí,però amb manifestacionsja de protocatalà, que per-meten traçar el panoramahistòric, social i cultural

de la llengua de la Catalu-nya incipient.

L’obra aporta informa-ció nova i més precisa so-bre els documents, n’ana-litza l’autenticitat i, fins itot, n’ha identificat algun,com un judici presidit a Gi-rona per Guifré el Pelós el898, que es tenia per per-dut. A la documentaciós’hi troben representatstots els bisbats de la Cata-lunya Vella. Hi surten tes-timoniats papes i reis,comtes i vescomtes, bis-bes i abats, jutges i ecle-siàstics, però també per-sonatges d’estrat socialmés humil.

Els dos darrers diplo-mes incorporats s’han re-

cuperat d’una casa parti-cular de Senterada, al Pa-llars Jussà. És habitual lo-calitzar en col·leccionsprivades catalanes docu-

ments, còdexs i incuna-bles, sencers o en estatfragmentari. Però aquestaés la primera vegada queha recuperat dos diplomes

tan antics, del segle IX, ioriginals. Els seus propie-taris els han dipositat al’Arxiu Comarcal del Pa-llars Sobirà. ■

RedaccióBARCELONA

Avalen documents enprotocatalà, del segle IXUna col·lecció suïssaedita un centenar detextos antics en dosvolums

Un dels originals inclosos a l’edició ‘Chartae Latinae Antiquiores Cataloniae’ ■ DEPT. CULTURA