Dinamica de Grups Resolucio de Conflictes

Dinàmica de grups

Programa d’educació compensatòria

La Selva Karisoke.

Objectiu: Analitzar la importància que aquesta diferència pot tenir en la relació amb els altres.

Nivell: cicle mitjà.

Duració: 45 minuts.

Activitat: Grup classe.

Metodologia:

Lectura del conte.

Diàleg a classe.

Possibles preguntes per al diàleg:

* Per què s'avorrien els animalets de la selva Karisoke?

* Es bo aprendre idiomes i jocs?

* Es bo aprendre els senyals dels caçadors?

* Es bo aprendre a ser el rei de la selva? Per què?

* Si fossis un animalet de la selva Karisoke, de quin grup t'agradaria ser?

* Tenen raó els animals que es creuen més importants que els seus companys?

* Què els diries als animalets que es creuen més importants?

* I als que es queden a jugar per la selva sense anar enlloc?

Observacions:

Font: "Etica i escola: el tractament pedagògic de la diferència". Diversos autors. Rosa Sensat,

Edicions 62. Barcelona, 1990.

Dinàmica de grups


FULL DE L'ALUMNE

LA SELVA KARISOKE

Karisoke era una selva habitada per una gran varietat d'animals. Eren moltes les famílies que vivien a Karisoke, car era una selva situada al creuament de tres països i molts dels animals que havien anat d'un país a l'altre s'hi quedaren a viure.

A Karisoke només hi havia una escola on anaven tots els animalets que ja sabien caminar. Es per això que tothom es coneixia i cada animal tenia amics de famílies molt diferents. Tots ells eren iguals durant tot el dia fins que arribava la tarda. Quan es ponia el sol els pares de cada animalet l'anaven a cercar i el portaven a aprendre més coses a altres llocs de la selva. Aquests llocs estaven molt enfora i no tots els pares podien portar els seus fills. D'aquesta manera mentre la majoria d'animalets seguia fent coses després de la classe, uns quants es quedaven a jugar per la selva.

Les famílies més riques portaven els seus fills a casa del Sr. Lleó, qui els ensenyava el que havien de fer per arribar a ser el rei de la selva. Altres famílies portaven els seus animalets a aprendre els idiomes que es parlaven a Karisoke.

Hi havia també qui anava a la cova del Sr. Llop a conèixer tècniques per defensar-se dels caçadors. Altres aprenien de les germanes abelles els aliments que es podien menjar i els que no. I el darrer grup s'ajuntava amb les mones que sabien molts jocs selvàtics per divertir els habitants de Karisoke.

L'endemà, quan els animals tornaven a escola, cadascú deia el que havia fet després de classe, però sempre hi havia un parell que no podien dir res perquè en sortir d'escola jugaven per la selva o bé anaven a casa amb els seus pares.

A mida que passava el temps, els animals que anaven a altres classes fora de l'escola es varen començar a creure més importants que la resta i a l'hora del pati ja no jugaven plegats. Des d'aquell moment, l'escola es tornà més avorrida i els animalets no s'hi trobaven bé, amb els seus companys. Hi havia un grup que enyorava el temps en què tots eren amics i es va proposar fer quelcom per tal que l'escola tornés a ser divertida...

* Penseu idees per tal d'ajudar als animalets que volen una escola més divertida.

* Com podrien resoldre el seu problema?

* Feu una llista de totes les coses que podrien fer perquè tots els animals tornessin a ser amics.

* Creieu que els animals de la selva estaran d'acord amb les solucions que heu trobat? Per

què?

Dinàmica de grups


El País d'Oleanna.

Objectiu: Detectar les diferències que planteja el text. Transferir el problema dels "nens no

voladors" a la realitat més propera a l'alumne.

Nivell: cicle mitjà

Duració: 1 hora.

Activitat: Individual i grup classe.

Material: full de l'alumne.

Metodologia: Llegir el conte i comentar-lo tots junts.

Possibles preguntes pel diàleg de classe:

- Quina és la diferència més gran entre les persones que viuen a Oleanna?

- Per què hi ha persones que no volen?

- Quines coses es poden fer sense ales?

- Què els passava als nens voladors quan es feien grans?

- Creus que els nens voladors són feliços al seu país? I els nens no voladors? Per què?

- I a tu, t'agradaria tenir ales? Creus que és bo tenir ales en el país d'Oleanna? Per què?

- Si tu fossis un nen sense ales, com et sentiries? Què t'agradaria que fessin els nens

voladors?

- Si fossis un nen volador i tinguessis amics sense ales:

- què faries els caps de setmana?

- a quina escola t'agradaria anar?

- què diries als altres nens voladors que no coneixen els nens sense ales?

- Si fossis el president d'Oleanna què faries amb els nens i nenes sense ales?

Observacions:

Font: "Etica i escola: el tractament pedagògic de la diferència".Diversos autors. Rosa Sensat,


Dinàmica de grups


FULL DE L'ALUMNE-1

EL PAIS D'OLEANNA I

"Oleanna" era un país d'homes i dones com nosaltres, amb una diferència: volaven. Sota les seves

espatlles sortien dues petites ales que els permetia volar. Això els donava la possibilitat d'anar més ràpid

a qualsevol lloc, de fer jocs en l'aire, etc. Per aquest motiu, la majoria d'homes i de dones d'aquest país

prescindien de les seves cames, o si més no, només les feien servir en casos excepcionals. Gairebé, la

vida en aquest país estava organitzada a l'aire: els espectacles més bonics es feien en altes muntanyes

on només es podia arribar volant, les botigues i oficines eren en els pisos més alts dels edificis, els quals

no tenien escales, car la gent entrava volant per les finestres. Les escoles també es trobaven ben altes a

fi que els nens poguessin veure com era la terra des d'aquelles alçades. Algunes escoles eren als carrers

de la ciutat, però a l'hora del pati tots els nens i nenes volaven ben amunt on jugaven a amagar-se

darrera els núvols.

Però en aquest país hi havia un "petit" problema: alguns nens i nenes naixien sense ales, o les seves

ales eren massa petites o massa grosses per poder volar. D'altres es varen espatllar les ales en topar

amb una muntanya o en quedar enganxats a la branca d'un arbre. Aquestes nenes i nens normalment

corrien més i millor que els altres, ja que en no tenir ales tot ho havien de fer a peu, i les seves cames

s'havien tornat fortes i àgils, mentre que les dels altres sovint eren més febles. Però d'això ningú se

n'adonava.

Els nens i nenes que no podien volar, sabien dibuixar, cantar, estudiar i parlar igual que els altres, però

com la majoria d'aquestes activitats es feien en l'aire, ells molt poques vegades podien participar en els

festivals de cançó o en els concursos de dibuix que s'organitzaven en el cim més alt del país. Alguns

pares i amics d'aquests nens havien demanat a l'ajuntament que posés avions per poder arribar a dalt,

però els que hi havien eren pocs i cars com per poder ser utilitzats per totes les persones que no

volaven.

També hi havia, però, nens i nenes voladors amics dels nens sense ales. Aquests nens estaven prou

contents amb els seus amics i se n'adonaven que menys volar, tot allò altre ho podien fer junts. Es

passejaven moltes estones amb els seus amics "no voladors" i junts escoltaven música, passejaven per

la ciutat, estudiaven, ballaven, etc. Els nens sense ales, d'altra banda, els ensenyaven a córrer i a fer

esport, activitats en les quals els nens voladors eren molt dolents.

Quan els nens es feien grans tot seguia igual: els treballs de traductors, mestres, secretaris, etc, molts

dels quals es feien asseguts, tenien el seu lloc en els pisos més alts dels edificis, on no hi havia

ascensors ni escales i, per això, encara que les persones sense ales estiguessin millor preparades

havien de quedar als carrers de la ciutat fent treballs que molt poca gent considerava importants, treballs

com ensenyar a caminar als nens petits, a mantenir bonica la ciutat, i, sobretot, a organitzar activitats per

a gent que no volava, activitats iguals a les que els senyors voladors feien en els pisos més alts dels

edificis.

Dinàmica de grups


FULL DE L'ALUMNE-2

EL PAIS D'OLEANNA

Després d'haver llegit el conte, pensa en el teu país, en la teva ciutat, en la teva escola i contesta les preguntes següents:

- Hi ha alguna semblança amb el país d'Oleanna? Quina?

- Hi ha persones que no poden fer quelcom perquè els manca o no els funciona bé alguna part del seu cos?

- Quines persones són?

- Què és el que els manca o no els funciona?

Pensa en aquestes persones:

- Què és el que no poden fer?

- Creus que els deixem participar en tot el que poden, o com els habitants d'Oleanna ens oblidem d'ells i ens anem a jugar "darrera els núvols"?

FITXA PERSONAL:

Fes una creu en aquelles frases amb les quals estàs d'acord:

- Les persones que poden volar són més importants que les persones sense ales.

- Els nens voladors no tenen perquè ser amics dels nens sense ales.

- Tots els homes i dones d'Oleanna són igual d'importants encara que uns volin i d'altres no.

- Els ajuntaments d'aquell país haurien de fer escales als edificis, posar ascensors i avions per tal que les persones no voladores poguessin arribar on arriben les persones que no volen.

- Les persones sense ales no haurien de viure a Oleanna.

- Els nens i les nenes voladors i no voladors haurien d'anar junts a l'escola.

- En el país d'Oleanna només poden governar les persones voladores perquè saben més que els altres.

- Atès que al país d'Oleanna hi ha persones que volen i d'altres que no, s'haurien de fer alguns espectacles en els carrers de les ciutats i d'altres en els cims de les muntanyes.

- Les persones no voladores haurien de sortir fora del seu país.

- Els nens voladors haurien de caminar més pels carrers junt amb els nens no voladors.

- La gent d'Oleanna no hauria de volar.

- Els nens voladors i els nens no voladors han de restar completament separats. No han d'anar junts a escola, ni al cinema, ni a cap lloc.

Dinàmica de grups


Una sola cadira

OBJECTIU DE L'ACTIVITAT: Davant d'un conflicte, saber solucionar-lo amigablement.

NIVELL: Educació Infantil i Cicle Inicial

ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Parelles i gran grup.

MATERIAL: tres làmines que simulen la resolució d'un conflicte.

METODOLOGIA:

La mestra pot iniciar la sessió explicant una petita història en forma de conte :

" Hi havia una vegada dos nois molt eixerits, però... que tenien un greu problema : Sempre estàven

cansats!. A la que veien una cadira tots dos se'ls acudia la mateixa idea : voler-s'hi asseure. I cada

dia (...)"

Però què passa quan només hi ha una cadira ? Fàcilment es pot iniciar un diàleg amb els nens

sobre les possibles respostes que vagin donant ( rifar-s'ho, el que vagi més depressa, barellar-se,

no asseure-s'hi cap ...)

Després d'haver escoltat tota la "pluja de idees" la mestra penja a la pissarra les tres làmines de la

historieta d'en Picanyol i es comenta aquesta solució : "Tots dos han sabut compartir allò que volien

amigablement, sense necessitat d'enfadar-se..."

Tot seguit, els agrada molt als alumnes poder simular aquest fet a la classe: Podem muntar un joc

de parelles tot representant la historieta (els va molt bé que primer ho representi la mestra amb un

alumne; després, de seguida surten voluntaris per continuar la simulació). Es pot fer durant vàries

sessions per no allargar -ho massa si és que són molts els nens que hi volen jugar.

I com sempre... acabem la sessió fent un comentari o debat obert per parlar de si ho hem entès, si

ens ha agradat, si ho sabriem fer ...

OBSERVACIONS:

Una altra possible activitat complementària seria que entre tots anomenessim una o vàries

situacions que s'han produit a l'escola entre diversos alumnes i s'hagi resolt malament (en

baralles...).

Aleshores es tractaria de reproduir una altra vegada aquesta situació, però intentant saber-li donar

unes altres respostes positives com les del model .

Per poder treballar aquest tema en gran grup, va molt bé aplicar el "joc de les cadires", però amb

una variant, quan hi ha un nen que no té cadira, no se l'elimina sinó que se li permet asseure's a la

falda d'un altre company.

FONT: Programa d'Educació Compensatòria.

Dinàmica de grups


El conte de l'Albert

OBJECTIU: Resoldre els conflictes d'agressivitat a partir de la comprensió d'un conte.

NIVELL: Pre-escolar i cicle inicial.

DURADA: Una sessió curta (de 30 a 40 minuts)

ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Gran grup.

MATERIAL: Joguines, làmines del conte.

METODOLOGIA:

S'inicia la sessió explicant el conte de l'Albert tot mostrant les làmines que l'acompanyen:

"Hi havia una vegada un nen que es deia Albert i que sempre es molestava els seus amics,

pegant-los i tirant-los les construccions de fustetes per terra.

Un dia, tots estaven tristos i ploraven perquè l'Albert els havia trencat tot el que havien fet. De

sobte, es va sentir un soroll molt fort i va aparèixer una fada. Es va acostar a l'Albert i li va dir:

- Albert, no veus que els teus companys ploren? Estan tristos perquè els has trencat el que

havien fet. Què et sembla si durant tot un dia jugues tranquil.lament amb ells?

I l'Albert va contestar:

- Sí, si que ho faré.

La fada tornar a intervenir:

- Si no compleixes la promesa et vindré a buscar i et portaré dalt dels núvols,perquè des d'allà

vegis que divertit que s'ho passen els teus amics sense barallar-se.

L'Albert va estar jugant una estona sense molestar ningú. Va veure, però, com la Marta tenia un

globus a les mans. Ell l'hi va prendre i ella es va posar a plorar.

En aquell moment va aparèixer la fada. Va dir:

- Com que no t'has portat bé amb la Marta i no has complert la teva promesa, jo sí compliré la

meva: et portaré dalt dels núvols.

I així ho va fer. Des de dalt dels núvols veia com els seus companys s'ho passaven molt divertit.

L'Albert s'avorria molt i també volia jugar. Havia vist que els seus amics s'ho passaven més

divertit jugant que no barallant-se.

Dinàmica de grups


Com que no podia resistir més, va demanar a la fada si el podria tornar a baixar a l'escola.

La fada li va dir que sí, però amb una condició: que sempre jugaria sense molestar als altres.

Ell ho va prometre i la fada el va portar de seguida amb els companys.

Els seus companys, quan el van veure, es van posar molt contents i varen dir:

- Ara sí que sabrà jugar sense fer mal!.

L'Albert, a partir d'aquell dia, va començar a veure, que realment era més divertit jugar que

barallar-se" .

Després d'explicar el conte, i com en totes les activitats de dinàmica, es pot insistir molt en que

els propis nens i nenes comentin què en pensen de l'Albert, com es devia sentir, ...

El mestre o la mestra pot iniciar el debat a partir de preguntes concretes com:

-"Com estaven els amics quan l'Albert els molestava?"

-"Quan s'ho passa més divertit, barallant-se o jugant?"

-"Quan l'Albert juga amablement amb els companys, com estan aquests?"

- (...)

OBSERVACIONS:

Es pot traspassar la història a la realitat de la nostra aula.Si ens trobem amb un cas com el de

l'Albert, podem arribar a acords o promeses com fa el protagonista del conte.

En una altra sessió es pot representar el conte, però canviant els papers: el nen que faci

d'Albert hauria de ser un alumne no agressiu, o un dels líders de la classe.

FONT: Fina Masnou. Educació per a la convivència. Ed. Eumo.

Dinàmica de grups


Situació límit

OBJECTIU:

Analitzar la situació plantejada per extrapolar-la a la classe en concret.

Veure que hi ha accions que fem i que poden molestar als companys.

NIVELL: cicle superior.

DURADA: 1 hora.

MATERIAL: full de l'alumne.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE: individual i gran grup.

METODOLOGIA : interessa que cadascú reflexioni sobre la situació plantejada. poden

contestar les preguntes individualment, però al final ha d'haver-hi un debat de reflexió de tota la

classe.

Cal tenir present que s'ha d'analitzar la situació globalment, sense caure en possibles

acusacions individuals.

OBSERVACIONS:

FONT: "Ètica i escola: el tractament pedagògic de la diferència". Varis autors. Rosa Sensat,


Dinàmica de grups


FULL DE L'ALUMNE

SITUACIÓ LÍMIT

Llegeix la següent situació que es planteja en una classe. Després contesta sincerament les

preguntes:

"En una classe de setè curs hi havia trenta-cinc alumnes. Tots es coneixien des que van

començar l'escola, i entre ells hi havia molt bona relació. Els hi agradava molt aprendre coses

noves i s'ajudaven sempre que podien. Van entrar a la classe 5 alumnes nous que venien d'un

altre col·legi que no els interessa res del que es feia o s'explicava a classe. Com que s'avorrien,

empipaven constantment, volien que altres companys o companyes fessin el mateix que ells.

Alguns ho van fer, però la majoria passava d'ells i seguien treballant. Va arribar un moment,

però, que era impossible concentrar-se i no es podia fer res a la classe. Els professors hi

entraven desanimats, castigaven i cridaven sempre..."

Et sembla bé l'actitud d'aquests nous alumnes? Per què?

Què faries tu per què deixessin treballar als altres?

T'has trobat en alguna situació semblant? On?

Creus que els alumnes que volen treballar i aprendre tenen el dret de fer-ho? Per què?

Dinàmica de grups


Com solucionar aquest problema?

Activitat: Plantejar un problema que s'ha de resoldre d'alguna manera. Cada problema és per a

una sessió, de manera que no és bo posar-ne dos o més el mateix dia, però la metodologia de

treball serà la mateixa.

OBJECTIU:

. Desenvolupar la creativitat

. Presa de decisions

. Solució de problemes

. Treball en equip

. Autoconeixement

. Consciència social

NIVELL:

cicle mitjà, cicle superior i 1er ESO

MATERIAL:

Paper, llapis i colors.

METODOLOGIA:

1. El mestre ha de demanar als alumnes que les solucions a les que arribin siguin possibles a la

vida real; que no es tracta de fugir del problema, sinó d'encarar-lo i buscar la manera de tirar

endavant.

2. Donar les instruccions següents:

a) En grups de 4 o 5 , s'ha de pensar què passaria si..... Donar idees sobre com solventar el

problema; totes les idees hauran de ser acceptades.

b) Un d'ells ha de fer de secretari i apuntar les idees que surtin al grup.

c) Quan tinguin 15 o més idees sobre com resoldre el problema, hauran de triar aquelles que és

possible fer i que resoldrien millor el problema. Cada grup hauria de tenir 10 idees com a mínim

per solventar el problema.

3. En gran grup, es comparteixen les 10 idees que s'han triat com a millors.

Dinàmica de grups


El mestre apunta a la pissarra les idees que s'exposin, sense apuntar les repetides.

Fa veure als participants que quan es treballa en grup, si tots participen, poden trobar més

solucions que quan es treballa individualment.

4. Acabar la sessió sempre amb una avaluació conjunta.

Possibles problemes a discutir:

- Què faríem si de cop s'acabés l'energia elèctrica al món?

- Què passaria si haguéssim de viure sense aigua durant un mes?

- Què passaria si s'acabés la gasolina al món?

- Què passaria si de cop tanquessin totes les escoles?

- Què passaria si de cop, totes les persones deixessin de comprar el que s'anuncia a la

televisió?

- Què passaria si totes les botigues tanquessin?

- Estàs atrapat en un ascensor. Imagina que quan estàs en un ascensor se'n va el llum i t'hi

quedes atrapat. Com que no hi ha energia, els llums i l'alarma no funcionen. Què faries?

. Si estiguessin sol

. Si estiguessis amb altres persones

. Què és el que mai faries?

. Amb qui et sentiries segur?

. Com et sentiries?

Primer pensa-ho i escriu, després parla-ho amb el teu grup (tragueu en grup una conclusió de

les millors solucions) i finalment compartim les solucions amb el gran grup.

Es poden canviar les situacions i afegir tantes preguntes com el professor vulgui i li interessi ,

d'acord amb el grup, les seves experiències i problemes socials que hi hagi.

FONT: GONZÀLEZ A.M.; "El niño y la educación". Ed. Trillas. Méjico.

PROJECTE: DINÀMICA DE GRUPS

PROGRAMA D'EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA

Jocs de Rol

Què és?

Fer viure una situació en la que ens podríem trobar. Vivenciar-la no només intel.lectualment,

sinó també amb els sentiments i el cos.

Objectius:

- Projectar-se en diferents papers, comprendre'ls, sentir les emocions.

- Cohesió, confiança en el grup.

- Confiança personal.

- Desenvolupar la creativitat.

- Resoldre conflictes.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE:

Petit grup. Gran grup. Unes persones "actuen" i les altres "observen".

MATERIAL:

El mínim possible.

Desenvolupament de l'activitat:

. Es donen les consignes per començar:

- precises, però que permetin la creativitat.

- realisme, però no excessiu.

- l'animador pot parar el joc, perquè tothom pari i vegi la seva imatge i senti les seves emocions.

. Precisió dels detalls.

. Enumeració i explicació dels rols i funció dels observadors.

. Assignació de rols.

. Temps de preparació perquè cadascú es posi en el seu rol.

. Donar consignes als observadors.

. Senyal d'inici.

Documents

Dinamica de Grups Resolucio de Conflictes