Luis Jiménez de Asua, Angel Ossorio y Gallardo i Manuel Cordero, de la Comissióconstitucional

PER FI, EL "PAVO REPUBLICANO"

Any III. Núm. 148 - Barcelona, dijous, 3 de Desembre de 1931

Ja estem constituïts.Tanf de bo no ens calguin

reconstituents.Preu s 30 cènfims Pelai, 62. Telèfon 15300. = Subscripció: 3`50 pessetes frimesfre

MIRADOR INDISCRET

Ja tenim Constitució. Això vol dir, acf ia tot arreu, que hi ha revisionistes. Aquestses divideixen en dos: els uns que, simple-ment, cerquen de combatre de biaix el rè-gim republicà ; els altres, republicans decor, però disconformes amb el text consti

-tucional tal com ha romàs redactat.

Els primers, com que van a la seva,afecten una gran pressa ; voldrien que totjust ]'endemà de l'aprovació, comencessindes baralles.

iEls altres, més serens, més ponderats,es fan càrrec que només amb el temps ien vista de les coses vagi adaptant-se 1aConstitució escrita a la natural. S'adonen,també, que, convalescent el país de la in-toxicació violenta dels últims temps d'opres-sió, els quals, per força ham necessitat l'e-mètic de mainta demagògia, no és pas arai'hora més avinent per encertar retocs nimatisos. 1, com tothom qui estimà, sabend'esperar.

Heus aquí, doncs, davant nostre el textde la Constitució espanyola que passarà ala història sota el nom de Constitució del1932 i que seguirà en ordre cronològic ladel 1876. Comparada amb la seva anteces-sora, és minuciosa i una mica trinxada.Hom veu que és fruit de temps més cdm-plexos i turmentats per dins ; així com l'al-tra n'era d'una època lassa de convulsionsi violències, i així nasqué parca i circums-pecta ; l'una qui sap si parla .amb excés ipeca de desmanegada ; l'altra apar, sotauna superficial correcció de levita i barretde copa, que no vulgui dir res: quina éssuperior?

Nosaltres preferim, mal per mal, les cosesobertes, esbarjoses, a les recloses i estre-tes : les primeres, podríem dir, donen mésfacilitats a totes les •componendes, com tanles persones efusives.

Comença l'articulat amb una declaracióuna mica boirosa: que Espanya és una Re-pública de treballadors de totes classes.Però és innegable que assenyala una bellaaspiració i que, en encapçalar la llei tona

-mental d'un poble, els legisladors podenpermetre's d'idealitzar un xic el seu retrat.Això sempre pot marcar una doctrina i una'tendència ; no neguem que en aquest cas,da tendència rés socialitzant ; però si ho mi-rem de prop, veurem que la paraula «tre-ballador» seguida de l'afegitó «de totes das-seso deixa un gran marge .a les realitatssocials i polítiques. A més, hom ha de ,yeu-re-hi una reacció contra el règim anterior,.que s'hauria ben .pogut anomenar «Monar-quia militarista-clericals.

Altrament, un estret criteri jurídic re-butja com una monstruositat de dret, quela llei constitucional comt:ngu; disposicionsque pertoquen a les lleis orgàniques i, àd-huc, a lleis especials, corn són ara les dis-posicians referents a la propietat privada,a les ordres religioses i al divorci. La lleifonamental, segons els cànons del dret po-lític, s'ha de limitar a consagrar unes es-tructures esquemàtiques les quals delimita-ran les dimensions de la matèria jurídicasubsegüent : una mona de fites o de motllo.Però els que s'aferren a llur puritanismejurídic, potser obliden un xic que hi ha laffìistlaria, la qual, sovint, es complau acrear coses orgàniques que, seguint una lleibiológica, depasen la simple geometria. UnEstat és un equilibri dinàmic, no un d'es-tàtic. La paraula 'Estat enganya etimològi-cament : sembla que hagi d'ésser quelcomabsolutament estàtic o estable i només hoés en quan ho permet la fluencia incoer-cible de la història. I ai de ]'!Estat que'vulgui ésser massa rígid en les seves es--tructures! Car la matèria viva en perpetu,esdevenir, allò que no pot tòrcer, ho trenca.

Si no ho miréssim amb criteri històric.iota la Constitució anglesa, la més antiga-i salida de les que viuen, seria una aber--ració de cap a cap. Però el que ho creguésaixí no veuria que hi ha més aberració avoler superposar una construcció mentalimmòbil a un cos existent i movible, queocupa un espai i neix, viu, creix i mor através del temps.

Nosaltres els catalans tenim encara unaaltra preocupació davant de la Constitu-

ció espanyola : l'Estatut. Segons quins errorss'haguessin comès dintre la redacció deltext, podia esdevenir que els drets i la vo-luntat de Catalunya, solemnement expres-sats pel seu poble, es trobessin inclosos perunes paraules escrites a la llei del cos totalde l'Estat. Evidentment que, un tal cas,

Catalunya no podria pas resignar-se a pagarinnocentment les equivocacions d'altri. Nien bon principi de dret s'hi veia obligada.Peró, de fet, no hi havia procediment cò-mode ni ràpid d'esmenar aquell estat decoses lesiu als drets i voluntats de Ca-talunya.

Juan Castillo i Carlos Blanco, de laComissió constitucional

S'obria altra vegada una era de discus-sions i malentesos, en detriment, és clar, deCatalunya, però també de conjunt hispànic.

Per això, tothom, uns i altres, malgratSes rancúnies seculars que no s'esvaeixenen quatre dies, han tingut cura de superarels estats sentimentals i, per ara, . podemassegurar que no hi ha en tots els títolsi articles de 1.a Constitució res que, en lletrao esperit, sigui obstacle al pas de l'Estatutque s''ha valgut donar el nostre poble enun plebiscit unànime.

Algú es plany que aquesta , porta siguimolt estreta : però m'hi ha prou que siguisuficient. IEl nostre amor constant a lesnostres llibertats i, esperem-ho, el respecteals grans principis de la democràcia i eldret, que són la raó de naixença i vidade la República Espanyola, faran la resta.

Emn resum : tenim Constitució : que siguiper molts d'anys i que, si modificacionscalen, vinguin pel seu ordre i saó ; ha f!nitel temps de les sotragades i les lluites. Noans convé renovellar els treballs d'un in-fantament.

Més aviat seguir la corba suau i plenade la vida.

De Dijous —— a` Dijous

Esfil periodisficTothom que té un i certa responsabilitat

en alguna publicació. es troba, una pila devegades al dia, daaa,fit el terrible problemade l'original a publi r. Sobretot, si liá pu-blicació vol tenir un esperit selectiu — din-tre els límits a què' cal sotmetre's en aques-tes latituds —, el problema pren caràctersanguniosos en molls moments. (S'entén queparlem més per les publicacions destinadesa un públic heterogeni que no pas per lesespecialitzades en determinades activitats.)Potser li ocorrerà de trobarse amb excésd'original, mirant només la quantitat, peròper relaxada que tingui la consciència, nopodrà pas publicar-lo tot : al contrari, fetauna tria, ben poc li'n quedarà d'utilitzable.I això no sols per la qualitat, sinó perquècal tenir en compte, a més a més, que nolai ha ningú prou insensat per reduir-se avoler que la publicació .en la qual li escauuna certa responsabilitat, es formi per al-luvió, perquè tota publicació ha d'aspirarlògicament a regir-se per un cert criteri, asostenir un determinat to, a ésser algunacosa estructurada.

Aquest responsable" de consciència de quèparlem, trobarà el seu major obstacle, elmés difícil de superar, en els proveïdorsd'articles. Es veurà en- el cas, tot sovint,de no saber a qui encarregar de tractar untema que al seu judici cal tocar, responental pla i al cniteri de. la publicació.

En realitat, a Caialunya no hi ha prougent que escrigui (que escrigui com cal,s'ha d'afegir) ; el país, fer ara, no dónaper més, I, encara, hi ha matèries que acíno són tocades per ningú — i aquest és undels motius de més angúnies del respon-sable d'una publicació — o bé són tocadesd'una manera que només pot passar a faltade cap altra cosa. Volem referir-nos a l'es-cassetat d'articulistes proveïts del que, con-cretament i per entendre'ns de pressa; se'npot dir estil periodístic, el qual no té resa veure amb certs tòpics que circulen atemporades i s'encomanen de l'un a l'altreamb aquella facilitat que dóna la mancade sensibilitat combinada amb les ganes deno fer cap esforç.

En dir estil periodístic, ens volem referira aquell que ha de tenir tot article destinata un públic vast, potser poc interessat per'la matèria de què es tracta (potser perquèno li és prou coneguda), però capaç d'in-teressar-s'hi si aquesta ti és exposada enuna forma que no tingui res d'ensopida, ni.de pedant, ni de fasament transcendentals.

Aquesta traça, ets millors exemples de laqual es troben en el periodïsme francés ianglès, és encara difícil de trobar en lespublicacions catalanes. Hi ha una gran afi-ció a tractar temes d'un interÉs poc apre-miant, i, per afegidura, a tractar-los d'unamanera, correcta si es vol, però mancadad'allicient.

Ha estat també copiosament observat quehi ha encara una afició més terrible: la deno tractar temes concrets, sinó temes doc-trinals, a base de repetir i glossar sensenovetat ni esperit de síntesi, quatre cosestrobades en llibres pèssimament traduïts lamajor pan de les vegades. Sobretot la ma

-joria de debutants que aspiren a sortir dela ineditat, cauen per aquest cantó.

I qui sap si el mal pitjor no és que elsoriginals d'aquesta mena i de les altresimpublicables hagin d'anar al cove, afinóque ningú no alliçoni llurs dissortats autors.

El sopar als pinforsDomingo, Serra i Sisquella

El sopar d'homenatge que MIRADOR dedi-carà als pintors Francesc Domingo, JoanSerra i Alfred Sisquella pels promis quehan obtingut em e1 concurs Montserrat vistpels artistes catalans, tindrà lloc una ve-gada estiguin exposats a Barcelona els qua-dros que prengueren part en aquest con-curs, cosa que serà segurament la setmanaque ve.

Aquest homenatge a la persona dels tresjoves mestres, MIRADOR voldria que ho fosa la pintura catalana de les noves promo-cions que tan bé han satisfet les esperan-ces que en elles teníem posades i que ambl'esmentat ço•curs han ratificat una ve-gada més.

Vistes les obres, que seran exhibides, comdiem, ben aviat, el nostre públic haurà deconstatar com és de justificat .aquest home-natge, el qual no vol ni voldria representarcap minva en la consideració que ens me-reixem altres artistes d'alguna promoció .an-terior que també han estat premiats ni tam-poc els pintors joves que 'han obtingut unaqualificació menys important. Honorant elsnostres tres amics que són, dels joves, elsque han estat guanyadors déls tres millorspremis, MIRADOR entén honorar també tota1a jove pintura catalana, que en ells asso-leix una magnífica representació.

Ef número pròxim de MIRADOR i la prem-sa diària donaran la data exacta del sopari altres detalls.

Les bromes dels arxiusUn parell de diaris madrilenys publica-

ren la fotografia de Rossi, cap feixista, enlloc de la del bandit cors Rossi, el quals'ha lliurat a la policia francesa. Un delsdos rotatius confessà alegrement la planxa,i digué que la confusió era naturalíssima,donada l'especial naturalesa del feixisme.

Les angúnies anaren a càrrec de l'altrediari, conservador i monàrquic del i4 d'abril.Ens consta que el seu director, tot mirant-seles pàgines d'anuncis, exclamà :

—Suerte que no hemos dado el fabricantede vermut!

L'afer, ,XaraI .ara que parlem de confusions, explica-

rem la broma que féu córrer un amic inos-tre, aleshores de 1a lluna plena de l'aferBloch. L'home començà a escampar entreles amistats que el Bloch visitant de Bar-celona no era pas el marit de madame Ha-mau, sinó un vulgar Lazare Bloch, ciutadàfrancès.

mCom sigui que La Publicitat havia publi-cat una nota fent unes remarques sobre lesvariacions fisionbmiques de M. Bloch desdel procés de La Gazette du .Franc fins al'actualitat, 9'espècie de la confusió trobàmolts adeptes. Un dels convençuts, ja deia

—En aquest cas, la bomba Bioeh es con-vertiria en una sínia vulgar.

Després de dir això, l'home notà queestava rodejat d'aferistes entusiastes. I coma •mesura de precaució no va .precisar quinseren els ases que rodaven la sínia.

No per res...Es sabut que el pretext falsament alle-

gat pels agressors del company Tomàs,era que aquest havia retransmés a la prem-

sa madrilenya la informació de La Publi-citat sobre 'l'afer Bloch. L'Agència Fabra,naturalment, també circulà la nova a l'es-tranger.

Per això aquests dies, cada vegada queEn Tomàs, •funcionari de l'esmentada Agèn-cia, fulleja la premsa francesa i veu quehan estat escamotejats els telegrames sobrel'afer Bloch, ens diuen que l'home deixaanar un sospir de satisfacció.

No per res...

Una associació benèfica

Es diu que els periodistes que fan in-formació a la Generalitat i a l'Ajuntamenthan acordat constituir una associació queno timdrà altre objecte que el d'auxiliar-semútuament en cas d'agressió o atemptatpersonal. No es pagarà cap quota i noméses contribuirà, a prorrateig, a les despesesd'enterrament.

Sembla que en el curs de les conversesorganitzadores, .algú proposà que fossin no-menats socis protectors , els senyors Aigua-der (Artemi) i Vàchier.

Manera de profesarL'Opinió, abrandada per l'entusiasme, di-

gué unes frases irreflexives que foren ambraó considerades molestes pel personal del'Hotel Orient.

Una comissió, composta pei chef de cuinai els maltres, es presentà a 'la redacció deldiari esquerrà. En absència del director, elsrebé el cap de redacció, !Els comissionatsferen protestes vivíssimes d'adhesió a l'Es-querra Republicana de Catalunya. IEIs daliaque fos precisament l'òrgan del seu partitel qui posés en entredit llur honorabilitatprofessional i veniein a oferir un sopar atota la redacció de L'Opinió, per a demos-trar així que el personal de l'Hotel, etc.,etcètera.

El redactor de la casa estava emocionat.Quan el chef de cuina digué:

—1 precisament en aquests moments vé-mnen a celebrar a casa nostra el sopar enhonor d'En Solà Cañizares ! No sap vostèla pana que •ens fa servir-lo... Nosaltres elsvoldríem demostrar a vostès...

E1 periodista contestà—Ja ho tinc! Deixeu que demà es cre-

min els canalons!Però els incidents del sopar d'abans

d'ahir foren més greus.

Confusió agràriaDiumenge passat, a un poble de la ribera

del Ció — no era Preixens —, Martí Es-teve explicava en un míting les activitatsde e les minories parlamentàries. IEl públic,no massa erudit en aquestes qüestions, elseguia un xic desconcertat. Martí (Esteve esreferí concretament als agraris, als qualsqualificà de monàrquics disfressats. No po-gué acabar les seves paraules, fou tallatper uns sorollosíssims aplaudiments i morisfrenètics de l'auditori.

Després tot es posà en clar : el públichavia pres els socis del casino rival d'a-quell on es celebrava l'acte, el «CentreAgrari Comarcab,, pels agraris de qué par-lava el diputat.

Erudició pictòricaLa setmana passada a Madrid tingué lloc

l'Assemblea de la Federació d'Estudiantshispànics. Una de les seccions, la de Be-lles Arts, feia sessió nocturna.

Un andalús s'aixecà .a parlar i desprésd'un llarg discurs entrà a parlar de «unosfrescos de nuestro compañero Rafael».

Tot seguit es sentí una veu

—Calla, que el fresco eres tú.mL'efecte fou fulminant.

Les festes imaginàriesRetallem d'El Noticiero Universal:iú claración. — Con motivo de la enfer-

medad que desde hace tiempo aqueja alseñor vizconde de Belloch, nos comunica suhermana política, la señorita Isabel Llo-rach, que la fiesta que anualmente celebraen sus salones para festejar su onomástica,este año tuvo un carácter muy intimo, noasistiendo por lo tanto a la misma las per-sonos que al dar cuenta de la misma enu-merába'mos por involuntario error.))

Com es veu, el redactor de societat del'esmentat diari .nocturn està dotat d'unafantasia tan ¡ilimitada, que no sols és ca-paç de fer la ressenya d'una festa a la qualno ha assistit — tot repòrter sap ter-ho— sinó d'inventar-ne una que quasi no haexistit i de detallar la nombrosa i distin

-gida concurrència que hi ha assistit.

Per la concòrdiaDiumenge passat a Vilanova. Acaba d'ar-

ribar Francesc Macià a l'Ajuntament i l'al-calde creu conveniont aparèixer a1 balcó pera dedicar uns mots escaients a la multitudque aplaudeix el President de la Genera-litat. El final és digne de les millors «pi-quiponianesn

—Visca Catalunya libre!

Refraf més, refraf menys

HISTORIA ENDAVANT

la Constitució del 1931

IEl senyor Francesc Macià resta satisfac-tòriament impressionat en adonar-se que laseva fotografia ocupa un lloc preferent delsaló dedicat a les sessions municipals. 'Elpopular alcalde de Vilanova cuita a fer-n'hil'aclariment

— Veurà, com que ja n'hi havia d'altres,vàrem .pensar : hi posarem el seu.

No ve d'uns pamsFa estona que dura la recepció dins les

sales de l'Ajuntament i el pergamí nome-nant el senyor Francesc Macià fill predi-lecte de Vilanova, segueix exposat a l'a-parador d'un acreditat establiment de la

localitat. L'alcalde, finalment i amb el ner-viosisme al 'roig viu, prega al secretari

— Cuiti, faci anar a buscar el plano!Afortunadament, el secretari entén a la

perfecció el llenguatge apiquiponià» i unsminuts més tard el pergamí era entregat alPresident en mig d'aplaudiments.

'1f i 1 maeio El pintor Carles. — !En aquest móntem ple de coses adorables, hi ha un reactiuque no falla. Aquest reactiu és . el de l'edat

aunque si el labio muy grueso y poco a propósito para filmar...» Res, que durant tresmesos m'oferien ulls, llavis, celles, parpellesa l'engròs i a la menuda.

I com que aquest home és un conversadorinfatigable i jo — mal m'està el dir-ho

—un altre, van rajant les anècdotes i lesreflexions que aquestes suggereixen. Demica en mica, ens apartem del tema cine-matogràfic i s'empelten en la narració altresanècdotes. Com aquesta que ara explicaré.

Recordo que mentre a Vera del Bidasoas'impressionava el film Zalacaín el Aventu-rero, va succeir, a Behovia, un episodi moltgraciós. No cal dir que aquella frontera éspròdiga en contraban. Així com el barri deTriana és fornal de toreros, el carrer deSant Vicens de València en dones boni-ques, Figueres en sardanistes i els bars deles nits de Barcelona en poca-soltes, Vera,Behovia i Irún donen més contrabandistesque cinc centes representacions de la Car

-men de Bizet.Doncs bé, durant el mes de setembre de

1928 (data de la filmació de Zalacaín), cadatarda, a primeres hores, creuava el pontinternacional un collegi, integrat per unscinquanta noiets acompanyats de tres en-sotanats hermanos. Cal tenir ben presentque els nois d'aquest collegi, quan anavencap a França, duien davantalets reglamen-taris i descobert el cap. Res, albir era unveritable collegi en vacacions que anava afora.

El mateix els carrabiners de la duanaespanyola que els gendarmes de la fran-cesa, saludaven amb familiaritat els nois ihermanos. Res d'exigir passaports, ja esconeixien.

—Buenas tardes.—Buenas tardes.—Bon soir.—Bon soir.I així anava marxant -la cosa. Un cap

al tard de determinat dia, un dels carra-binens es va fixar que si bé els nois, quanamaven de Behovia a França lluïen l'es-mentat davantalet reglamentari i al capno duien capell de cap mena, en la tornadadel quotidià passeig defensaven els sèus cos-sos amb uns abriguets, lluïen als calls unaentortolligada bufanda, cobrien el cap ambgorra i anaven enguantats.

madura. Els homes de cara i ulls que por-ten una mica de llum dintre d'allò que perentendre'ns en podem dir d'ànima, no arri

-ben a demostrar l'autenticitat d'aquesta llumfins que arriben a la quarantena. Les jo-ventuts massa tendres i massa verdes que

es produeixen d'una manera genial, a miem fan l'efecte d'uns gtigolos de les TresGràcies, que generalment acostumen a do-mar molts disgustos a les famoses divini-tats i elles no se'n poden acabar de fiar deltot. I és fàcil que un jove llampant arribia donar una sensació fenomenal, perquè lesGràcies, encara que siguin el millor delmillor que es cria en el país dels somnis,tenen els capricis de les grans vedettes car-regades de brillants i de flors pansides, is'encaterinen amb una cabellera ossiànica iamb un cor a tota pressió. El que és difícili el que ja costa més és que un home ambels polsos pintats de grisa'lla i amb les vís-ceres un si és no és acidulades obtingui elsfavors positius de les Tres Gràcies. Quanl'home madur arriba a dominar les ferés-tegues i rosades divinitats, no en te prouamb la pueril vehemència i l'arabesc trucu-lent i olla dels pocs anys ; ha de dominar-les amb procediments més plens d'inteldi-gència i de dolor, ha de jugar duma ma-nera forta i ha d'exposar la pell. Es peraixò que en la maduresa els artistes arribema produir el pinyol precís i a donar el ren-

diment màxim ; i si un artista ho és dedebò, només en aquest moment perlejat iagre dels desenganys i les esgarrapades pot

donar una exacta sensació de vida i dejoia i de plenitud. I és també per aquestesraons que molts genis de vint anys arri-ben als quaranta amb un aire escorredís iamb una acaramellada i rancuniosa impo-tència.

Aquestes consideracions, que si no sónoriginals jo em penso que són bastant jus-tes, les feia l'altra dia contemplant la dar-rera exposició de pintures de Domènec Car

-les. -Aquest gram pintor i gran .amic meu,

quan era un cadell ja va tenir ila sort d'és-ser un brillant gigote de les Tres Gràcies.Ha estat un dels joves .artistes de més ins-tint, sobretot de més chic. ,Aquest chicespecial de la pintura de 'Carles el salvavade tot ; les seves teles eren apassionades,

-4

de laElpinforesc

Pío Baraja ha passat per Barcelona. Va part en els episodis de conjunt. Els per-

traslladar-se de la seva casa basca de Vera sonatges de la meva novella vivien mate-

del Bidasoa, .la teulada de la qual es troba rialment entre la gent jove dels pobles.

coronada per La veleta de Gastizar. Un drac Recordo que a Fuenterrabía, com jo pre-

de ferro de grapes que amenacem alternati- guntés a unes noies si havien vist per allí

vament els quatre punts cardinals. En la cua al meu germà Ricard i a1 meu nebot Ju-

d'aquest drac—Baroja diu que és per neu- lito, que també filmaven la pellícula, em

tralitzar la perversitat i la iracúndia — hi respongueren amb tota serietat : «Per aquí

Escena de «Lalacaíne. El personatge del mig és Ricardo Baroja, germà de Pío

Els models de bell parlarEl mateix alcalde en ocasió d'una visita

que li féu una personalitat i parlant devies de comunicació, digué

—Es indubtable que els viatges seran moltmés ràpids d'ací un quant temps, quantotes les carreteres estiguin esmerrlades...

Generosífaf sardanísticaDivondres passat llegíem en un periòdic

la següent gasetilla sardanística«El Grup Sardanista ((Colla Sant Medí»

celebrarà una ballada de sardanes a profitde les criatures que neixin el dia 3 demarç de l'any 1932, festa popular de SantMedí. Aquesta tindrà lloc al carrer de Man-so, entre Borrell i Viladomat, diumengevinent, dia 29, de tres a sis de la tarda,»

Veritablemont, els mortals que neixin eldia 3 de març vinent es podran donar persatisfets. 'Es podran fer el càrrec que hantret la rifa. Ara que si en neixen massa,els deurà tocar cosa d'un ral a cada u.

Les cites clàssiquesEl senyor Parera, excellent industrial i

be'llíssima persona en tots conceptes, l'altredia, parlant amb uns amics sobrela crisigeneral que travessa l'economia de tot elmón, tingué una frase felicíssima que yo-lem que arribi als mostres lectors. Heus-laací.

—'E1 que passa és que totes les nacionss'han ocupat massa d'acumular or, or, or.1 és clar, els ha succeït allò que Ii va pas-sar a aquell rei grec de l'Edat de pedra...

El mètode 011endorffFa uns dies, un telegrama que registrava

a La Humanitat unes oseillacions de 1a lliu-ra esterlina, era encapçalat així : «Les cam-panes al vol, se'ls ha desprès el badall.»

Tothom cregué en un empasteilatnent.Però heus ací que el senyor Angel Estivill,redactor del títol, a la taula d'un cafè ex-plicà la clau als amics

—Quan 1a lliura puja, els anglesos enge-guen les campanes al vol. Si de cop i voltabaixa, és el badall que se'ls desprèn.

No cal dir que l'explicació fou celebra-díssima. Un contertuli que coneix les ideescomunistes del senyor Estivill, comentà

—Això és el marxisme aplicat als tele-grames !

Toca ferro!Aquests dies al soterrani de la Plaça de

Catalunya, hi ha installada l'Exposició Mo-nogràfica de la Rambla de les Flors. Emum dels plafons de l'escala de baixada, homha clavat un tapís que diu que representala Rambla en l'any zoco. 'El recomanemals lectors. Es quelcom d'una comicitat ni-superable.

Un amic nostre preguntà a un dels orga-nitzadors de l'Exposició el motiu d'haverpenjat aquella fantasia. Li respongueren

—L'autor vinguí recomanat d'IEn Cam-palans,

1 el nostre amic digué simplement^Ah !

Prefensió enraonadaA propòsit de la mateixa Exposició, en

la qual s'ha recollit tot el que de prop o delluny fa referéncia a les nostres Rambles.

Ens diuen que el famosíssim senyor Rou-re, autor de comèdies, ha demanat qued'una manera o d'altra es conjumini al so-terrani una representació de La florista dela Rambla.

Contra el que hom pugui suposar donatl'eco precedent, amb aquesta sol-licitud elsenyor Campailains no hi té res a veure.

Els revolucionarisEn Miquel Faure és un deis més joves

i més abrandats comunistes del Bloc Obreri Camperol.

L'altre dia, en ;l'habitual tertúlia del Cafède la Rambla, algú li feia remarcar, bro-mejant, que potser desdeia que, essent co-munista, anés vistentment calçat amb unsmagnífics botins,

—DEs que així tothom podrà veure —cuità a dir ei1 — que nosaltres no volem

fer la revolució per poder dur botins.., per-què ja en tenim.

Do de profecíaUn dels minyons que actua més a primer

pla entre la milícia de la Lliga, és a dir,en el que podríem anomenar les tropes dexoc del partit, és el secretari perpetu dela Joventut i conegut escriptor Octavi Sal-tor. De molt jove, demostrà el seu trempi la seva inspiració de poeta. N"és una provaconvincent uns versos, una mena d'ovillejo,que escrivia profusament per les cobertesdels llibres de text. Fan així

¿Quién es el hombre más sabio?i Octavio !

¿Y el estudiante mejor?i Saltor 1

¿Y ei sabio de más saber?¡Soler!

Octavio Saltos Soler-es el as de los ases del saber.

Ara, a fi de completar la indiscreció, di-rem que la persona que ans ha comunicataquests versos fa córrer que els sap gràciesa Tomàs Roig i Llop, gran amic de Saltor.

Gairebé asseguraríem sengles rectifica-cions en el nostre número vinent,

UNA NOVELLA DE BAROJA A LA PANTALLA I'E IITIY

ha fixat l'anagrama de Jesucrist : J. H. S.Pío Baroja ha vingut ara a Barcelona

per poder veure de prop i parlar amb sin-dicalistes, anarcco- sindicalistes, ainarquistes ialgun que altre pistoler. IEl novel-lista basecomença a escriure un nou volum que titulaEl Cabo de las tormentas. Segons ens hadit, alguns dels capítols es desenrotllarana Barcelona i en aquells temps en què Mar-tínez Anido i aquell sentimental de 1'Arle-gui disposaven de les vides dels ciutaJans.

—Ja veurem si encerto en aquesta novella— ens diu Baroja —, i resulta El Cabode las tormentas alguna cosa interessant.Això que en diem interessant és una pa-raula que serveix per tot. A mi aquestescoses revolucionàries m'atrauen poderosa-ment. 1 amb una mateixa força allò que ésmaterial com l'espiritual. La dificultat estroba a encertar què farà la humanitat.Millorarà ?... Arribarà a execrar els baixosi,nsti.nts?... 0 per dissort tornarà al seuestat primitiu ?...

Baroja ens va parlant de i'acció, delstriomfs de la intelligéncia, de la farsa de-mocràtica dels Parlaments d'Europa d'a-bans i després de la guerra... Tot ho vadient amb senzillesa i clarament. El seuto en parlar és un to menor, una cosaaixí com un parlar sense grans i sorollososcaps.

*5*

Una nit, Baroja fou invitat a l'estudi dela Paramoumt. A 1a sortida, ens anavaparlant del cine !

—E1 cinema, en aquest moment històric,sembla que és urna cosa important, no jacom a diversió tan sols, sinó com paraulasagrada. Ve a ésser com urna fita o comuna mena de Déu Terme, El món literarii artístic es pot dividir, segons diuen al-guns, en dos grups : cinematàfils a una ban-da ; cinematòfobs, a l'altra. 'Els ,primers es-peren del cine una cosa així com el SantAdveniment i els altres auguren que a forçade pel-lícules anirem al caos, a la foscor ia l'abisme.

—Però, Baroja, vostè és o no incondi-cional del cisne? — preguntem a basc.

—Jo, la veritat, no sóc dels cinematòfilsincondicionals. Però tampoc sóc contrarid'això que en diuen l'art de la pantalla.Referent al cine, com en moltes altres coses,em sento una mica mussol. 0 sigui, devegades ocell i altres rata. Tot el que siguidinamisme, d'aire nou, sense tradició, unsi és o no bàrbar en el cine, em satisfà.El cine, per ara, va evolucionant en la sevabase científica. Però encara no li ha nascutni el Shakespeare, ni el Cervantes, ni el seuEdgard Poe, ni molt menys el seu Dos-toievski. Ara com ara, el cine és un arthíbrid, mixte de literatura bastant dolentai d'excellent fotografia.

-Creu que temps a venir el cine substi-tuirà el llibre ?...

—No ho crec pas — ens contesta —, ino ho crec perquè per al veritable aficionata llegir, el llibre no té fàcil substitució.Per desgràcia, és ben cert que de dia endia minven els aficionats a llegir, sobretota Espanya. Per la majoria de la gent llegirconstitueix un treball penós. Per alguns vea ésser com si fanguessin. Però cal dirque pels aficionats que resten, reemplaçarel llibre pel film és del tot impossible.

---iEs recorda, Baroja, de la filmació dela seva novella Zalacaín el Aventurero?

—Allò va ésser molt divertit. Ja se'n deurecordar vostè que hi prenia també part.Faci memòria de com ens rebien la gentdels pobles i amb quin entusiasme premien

ara ha passat Zalacaín i al café de la can-tonada, vostè, senyor, trobarà Miguel Te-Ilagorri que està bevent sidra amb uns auto-mobilistes.e

--1 aquell Judas?—No el podré oblidar mai. iEns mancava

un personatge que encarnés el Cura San-te Cruz. No en trobàvem cap. Després demolt rodar pels carrers vells d'Irún, en un

recó d'una sidreria amb el meu germà và-rem descobrir un home de cara sinistra.Caracteritzat i enganxant-li una barba podiaservir magníficament per a filmar el cabe-cilla carlí Li preguntàrem el nom : es deiaJudas, Indagàrem el seu ofici. Com qui nodóna . importància al que diu, ens va fersaber que feia pocs dies que i'dlavien lli

-ceneiat de presidi, on va estar set anys perunes punyalades. E1 vàrem contractar im-mediatament, recordi. A la nit ele l'endemài en una quadra de Behovia, jo, transfor-mat ei el lloctinent del Cura Santa Cruzo sigui el Jabonero, i vostè, amic Moragas,amb boina i fusell, donàvem escolta al granJudas. Perquè res no hi manqués, mentrefilmaven l'episodi de la detenció de Zala-caín, la 'nit ens va obsequiar amb una sor-prenent tempesta.

—Vostè va quedar content d'aquella fil_mació de la seva inovel-la?...

—Per què no?... Vàrem poder projectarpaisatges i interiors del país basc. En aquest.aspecte podem dir que procedírem amb totahonradesa. Res de mistificacions, encara queper molts, tota pel•'lícula on no apareguil'.Alhambra o la Giralda o un bosc de pal

-meres, no es pot considerar com a pellículaespanyola. I no sé per què les palmereshan d'ésser molt espanyoles, encara que aEspanya no abundin i que les que hi ha

siguin bastant ridícules, i no es considerinespanyols la noguera i el roure. No deixend'ésser opinions absurdes. 1 no és més queuna de les moltes manifestacions del reg-nat omnipotent del lloc comú. Molt ens và-rem divertir amb aquella filmació de Zala-caín, no és cert? 1 més, molt més, en aque-Ila taverna d'Arcale on aquells amics d'Irún,admirables afficionats a les salses i bons vins,també prengueren part en la pellícula. 1 quinsopar ens varen domar en la vella plaça!Com va riure vostè !..• No he estat maiamic de presidències, però respecte a aques-ta societat dels Chapelaundis, a base semprede menjar, beure i rialla obligatòria, em con-sidero ufanós d'ostentar el títol del seu di-rector espiritual. Quins Chapelaundis, gentsimpàtica i divertida! Tot el contrari a lamajoria de la joventut d'ara, el defecte pri-moedial de la qual és que és poc somiadora.Ni somien, Ini els interessen els somnis deisaltres, ni tan sols allò que altres somiaren.Però jo em pregunto: en qué es refugiaran

aquests joves quan arribin a vells i es trobinsense poder somiar ?... Amb l'alegria que re-cordo la filmació 'de Zalacaín i aquella des-

filada de pelliculers que em donaven con-sells tan importants com : «Don Pío, no re-

corniende usted a tal actor, que aquel otroes más plástico y no tiene los ojos saltones,

Un interior basc de «Zai

RAFAEL M!ORAGAS 1 Josr.r MtiRiA nL SAGARRA

:IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII^^

I Vîatges Marsans, 1 A. IRambla Canaletes, 2 i 4 • BARCELONA 5

Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Es-trangers - Passatges Marítims i aerisViatges a "Forfait" - Excursions acom-

panyades - Peregrinacions, etc,

INFORMES1 PRESSUPOSTOS GRATIS

Sd1111111111111111111111111111111I111IIIIIII11111111111111111I1I11111111111111111111111111111111111111111111111111111111111ir

a-

PEL PRESTIGI DE L'AJUNTAMENT

Potser en farem un gra massa!No ens hem distingit per fer campanya en dir aixa, caure en el tdpic de dir que

contra la majoria de l'Esquerra a 1'Ajun- els homes de la Lliga són monàrquics i par-tament. Ens fem càrrec que es tracta d'un tidaris de la implantació d'una dictadura.partit mou i d'homes nous sense experièn- Volem dir, senzillament, que un desprestigicia. També ens fem càrrec que la candi- de la representació popular sempre serà be-datura que va presentar ]'Esquerra a l'hora I meficiós a les dretes, perquè afavoreix elde les eleccions era improvisada i que ni retraïment electoral.l'Esquerra creia en la possibilitat de treu- Fa molts anys que les lluites polítiquesre tants regidors. Eren una tropa de xoc, tenen, a Barcelona, un tarannà semblant,

La presa de possessió de l'actual lljuntarnent

RELLoTGER

EI millor enmecanisme defabricaciósuïisa en mo-dels creats iexecutats per

ge Bacardí, 2

Gravat en fusta d'Antonio Gutiérrez

MADRID: PLAÇA DE LAS CORTES, 6. BARCELONA: VIA LAIETANA, 2Serveis regulars de vapors comercials i correus entre la

Península, Balears, Norn d'Àfrica, Canàries, Guinea EspanyolaUNIA RÁPIDA DE GRAN LUXE LIMIA RÁPIDA REGULAR ENTRE BAR.BARCELONA•CÁDIZ•CANARIES CELONA i VALENCIA

Sortides setmanals els dissabtes, a lee 12 hores. Efee- Sortides de Barcelona: dilluns i dijous, a les 20 Lores.tuaran els serveis les modernes motonaus Sortides de València: dimecres i dissabtes a les 19 hores

CIUDAD DE SEVILLA! CIUDAD DE CÁDIZ Servei prestat per la motunauLínia comercial amb escalen en fofa ela porfs "CIUDAD DE VALENCIA"de la Mediferràaia, Nord d'Afrfce i Canàries. Primera: 32 5o pessetes; Seana: 21 ` .SO pessetes; Ter-

Sor4ides quinzenals el dijous. cera: 1o'oo pessrtes.LINIA RAPIDA DE GRAN LUXE BARCE• Servei ràpid aefmae al

LONA•PALMA DE MALLORCA Medifarrània-CanEàbricaSortides tots els dies (llevat els diumenges) de Barcelo- Amb escales a tots els ports. Sortides tota els dimarts.na i Palma, a les 24 hores per les modernes motonaus'CIUDAD DE BARCELONA i "CIUDAD LINIA REGULAR ENTRE BARCELONA,

ALACANT, ORAN, MELILLA, CEUTA,DE PALMA" MALAGA 1 VICEVERSAServeis regular. entre Tarragona, València,

•ec ian P a l em ed M a ll o iarc e fren B a rc eAlf Sortides de Barcelona tota els diumenges e les 8 ñoreslona i Mahè Servei comercial enfre la Península, Nord

LINIA RAPIDA REGULAR ENTRE ES• d'Africa i Canàries, amb escales a Eotr elsPANVA i TERRITORIS DE GUINEA ES• ports de le Mediferrànie

PANVOLA (Fernando Poo) .' Sortides quinzenalsSortides el día il de cada mes amb escales a València, SERVEIS DIARIS ENTREAlacant, Cartagena, Càdiz, Las Palmas, Santa Cruz MALAGA i MELILLAde Tenerife, Rio de Oro, Monròvia, Santa Isabel,(Fernando Poo), Bata Ko$oiRioBenito,pelsvapors DELEGACiO DE LA COMPANYIA

"TEIDE" i "LEGBZPI" - ATOTS ELS PORTS

DES DE MEXiC

Apoteosi macabraMèxic, dia dels morts. Culminació i apa

teosi d'un culte, d'una consagració tradi-cional a la mort. Una ullada als cementi-ris, regats, a clapes, per la ciutat. Corruesd'autos, llampants o atrotinats, enfilalls in-terminables i densos de gent fent via alscamps de repòs : en les portes, una firacridanera, venedors ambulants de tota menade coses de menjar i beure, ferum grei-Aquest ex-ministre francès que ha mort

fa pocs dies, potser era més un home denegocis que un polític. Sembla, almenys,que no creia en res més que els negocisla f olítica era per ell considerada un jocde criatures, la qual cosa no 1i Qrivà pasde dedicar-s'hi, tot dient sovint que tan bonpunt pogués se'n retiraria, car ja li haviadonat tot el que ella pot donar, i aleshoreses dedicaria a córrer món, a fi de veureel que no havia vist.

En certs sectors, Loucheur no fruïa Qasdel que se'n dúu bona premsa : tenia amis-tats amb personatges de fania tarada i seli reprotxava que els gustos artístics i li

-teraris que afectava eren massa ostentatorisf erquè fossin de debò.•

Però tot això el devia deixar molt Iran-quil.

* * *

—Clenaenceau em deia — explicava Lou-cheur—una vegada: per ésser conegut, calarreglar-se perquè parlin de vós, en bé sen mal, tant Ii fa mentre se'n parli. Peraixò -- afegí Loucheur — no em molestaque dels impostos que vaig crear essentministre de .Finances se'n digui «impostosLoucheure. Jo ets anomeno «els impostosel nom dels quals tinc l'honor de portar»,i gràcies a ells no corro el perill d'ésseroblidat.

Estava tan segur de la seva bona sort— de la qual, a més a més, tenia fama —,que un dia un comunista li interrompé undiscurs amenaçant-lo amb la revolució. Lou-cheur, amb cínica desimboltura, responguésense immutar-se

—Camarada, no m'esvereu pas gens ambla vostra revolució. Que vingui, estic bensegur de surar. I vós, n'esteu segur?

La Cambra esclafí a riure, 75erquè, real-ment, tothom estava convençut que, sotaqualsevol règim, el dúbrouillard Loucheurhauria sortit amb la seva.

***

Quan els grans protagonistes de la guer-ra, es tiraren els uns als altres del cap totde memòries pòstumes o «àntumes», elsamics de Loucheur fi demanaven sovint taseva opinió. Responia

—Cada un té raó, però no n'hi ha capque ho digui tot,

—Però vós, que heu estat testimoni delsesdeveniments...

—Com que jo només era un ministreextra-parlamentari, la meva presència noera considerada una nosa.

—Hauríeu de publicar les vostres memò-ries.

—Ja les publicaré un dia, però fins queels altres ho hagin dit tot, per posar lescoses a lloc.

Existeiixen les memòries de Loucheur?

*1•*

Loucheur guardava com una reliquia unacaricatura, obra de Poulbot, dels temps dela guerra. En 1917, aquell havia creat la«carta de carbón, que donava dret a un coe-ficient de combustible variable segons elnombre de persones de rada familia. Eldibuix de Poulbot mostrava un soldat ambpermís que demanava les últimes noticiesde l'arriére.

—Res de nou — li deia la portera —.Ah, si 1 Hi ha un que fi diuen Loucheurque ens vol escalfar amb coeficient.

Un míting en cinc actes

Que en un míting hi hagi baralles, ésun succés quasi quotidià, aquí i a tot arreudel món.

Però el tomb pres pel recent míting hit•lerià organitzat a Viena al barri de Her-nals ha estat més complicat. Cal començardient que assistien a aquest míting, ende--més dels hitlerians vienesos, comunistes,pangermanistes i aheimwehriansn cristians

-socials.Un hitlerià obrí el programa amb una

curta allocució. Fou el pròleg. Després vin-gué el primer acte : la rèplica d'un oradorcomunista, que provocà una envestida ge-neral contra els c,camaradesn i llur expul-sió de la sala.

Després d'això — acte II —, el panger-manista Douchih censurà Hitler de no per-metre, per consideració a Mussolini, detractar la qüestió del Tirol meridional. _Ba-ralla entre hitlerians i pangermanistes, queacaba amb la derrota i retirada d'aquestsdarrers.

Intervenen aleshores els cristians-socialscriticant l'actitud de Hitler en la qüestióreligiosa. Són implacablement apallissats ihan d'evacuar el local. Amb aquesta es-cena acaba l'acte III,

A l'acte IV, els cristians-socials i els pan-germanistes es troben pel carrer. Discussióa l'aire lliure que acaba en una baralla ge

-neral.Comença l'acte V amb l'entrada en es-

cena de la policia, la qual procedeix a repar-

tir llenya amb una objectivitat remarcable.Epíleg: el comissari del distyicte XVII

veu el seu despatx envaït pels manifestantsdetinguts, alça els braços en l'aire i ex-dama:

—Sort encara que els social-demòcratesno )hi eren!

Vella rancúnia

Segons les ressenyes, la sessió en quèLaval exposà a les Comissions parlamentà

-ries de Finances i d'Afers estrangers, elsresultats dels seus viatges de vacances, fou

una reunió ensopida.Responent a una pregunta, Laval precisà

així la seva situació després del seu viatgea Amèrica :

—Tinc Ies mans lliures, com les hi té elpresident Hoover.

—Aleshores, les ficarà a les nostres but-xanues—va dir Franklin-Bouillon.

i la saluden ; tradicional, com aquesta fas-tuosa i descarada exhibició de tota la pompafunerària, reveladora d'un dels caires mésinteressants de la idiosincràsia mexicana,del seu fatalisme collectiu i individual. Per-què el mexicà — indígena o criollo, de to-tes classes i estaments — és fondament, es-sencialment, fatalista, i viu al marge delsesdeveniments, acceptant-los com vénen,

sense posar-hi ell art ni part, deixant-searrossegar pcl curs inexorable de .les coses.Tot interrogant, tot problema, tot l'esdeve-nidor, té, obligat, com a comentari i con-testació, aquesta frase, tan mexicana, tanreveladora ; «Pues quién sabe, señor?»

Com, un poble així, de tal idiosincràsia,passiu, pot haver incubat i sostingut, fe-roçment, llargament, un moviment de lamagnitud, de la intensitat, de la insistèn-cia, com el que des de Igio ve succeint-se,

amb intervals i pauses? Qüestió complexa,Mariano Azuela ha escrit una novella, ple-tia de color i de realisme, Los de abajo, enla qual l'heroi s'enrola a les files revolu-cionàries, lluita, es fa cap d'un grapat d'ho-mes de la seva mema, corre aventures imor, sense conèixer ni endevinar què per-segueix, què vol, què cosa és la revolució.Forta, crua, la novella d'Azuela ha estatcensurada per certs sectors, per la sevadesolació, pel seu pessimisme, per la des-concertant irresponsabilitat de l'heroi, quél'autor presenta, possiblement, com figuratípica i representativa entre les dels revo-lucionaris. Però, censura a part, sí és certque als inicis i en desencadenar-se, el movi.ment de 1910 té, no un, sinó legions d'afi-liats d'aquesta mena.

I, què hi ha en el fons sinó un pregonfatalisme? El revolucionari de la novella,quin idealisme persegueix, què és el que elfa moure, què el que el porta camí de laaventura? Fatalisme, passivitat, sempre: laforça dels esdeveniments, els orígens i fina-litats dels quals no coneix, l'arrosseguen,l'empenyen : després, és la inèrcia, el cursmateix de les coses, el que el fa moure,accelerant el pas fins a la fi.

Però l'anècdota ens ha pres massa espai,i cal deixar, per un altre dia, la insistán-cia sobre el tema.

MARTÍ CASANOVASMèxic, novembre de 1931•

cA11ñISERIA

F. VEHILS VIDAL32, Avinguda Portal de ¡'Angel, 34;

7, Plaça Universitat, 7

Guants pell.. . . . , e 8 ptes.n cosits a mil. e 10

Pijames franel la. _ . o 14 o

n Oxford . » 18 a

Camises popelín. e 8`5o a

» zèfir . . . . . » 14 e

CORBATES :: GRANS NOVETATS

Mirana Fo^•a

L uis Loucheur

uns noms de batalla, i els prohoms delpartit no dissimulaven que no es tractavad'una candidatura administrativa, sinó re-volucionària. Però aquells homes avui sónregidors i, per consegüent, tenen una res

-ponsabilitat i seria perillós insistir en aquellpunt de vista.

Es a dir, que hi ha motius per concedirun marge de benevolença. Després de setanys de dictadura, hi ha pocs homes 'bregatsen les lluites parlamentàries, amb capacitatd'anullar d'actuació d'!homes ja curtits enaquests afers. Però aquest punt de vistano exclou el dret de crítica per la nostrabanda.

La nostra crítica no és adreçada als prin-cipis que defensen els homes de l'Esquer-ra ; va dirigida a llur actitud. A cada ses-sió consistorial hi ha un escàndol. I no s'hival a donar la culpa a l'oposició : és la 'ma-joria la que ha de tenir el control dels de-bats. 1 consti que aquest control pot mante-nir-se sense atropellar els drets de l'oposició ideixant-li la màxima llibertat. Donar la cul

-pa a l'oposició del que la gent en diu «elsescàndols municipals» seria innocentíssim.Es un problema d'autoritat. S2 un professorsap fer-se respectar per cent alumnes, mésfàcil ha d'ésser-li a la majoria d'una assem-blea dirigir un debat.

Ni amb crits, ni amb paraules gruixudes,ni amb renecs, ni parlant de guillotines,mi omplint d'amics la tribuna pública éspossible de guanyar un prestigi d autori-tat. La sessió de la setmaina passada témassa precedents per a poder allegar quela majoria va tenir una mala nit. Hi hadotzenes de procediments .per evitar queuna assemblea doni un espectacle, i aquestsprocediments estan a la mà de la presidén-cia i de la majoria. Per barallar-se calésser dos, i és difícil fer creure que unaminoria pot fer ballar e1 cap a una majoriaque en moltes ocasions compta amb l'ajutd'un equip d'aliats molt ben entrenat enles lluites de l'hemicicle municipal.

Voldríem que els homes de l'EsquerraRepublicana reflexionessin una mica sobrellur .actitud a les sessions, que desprestigia,més que el partit, el règim de representaciópopular; que és el que en definitiva bus-quen les dretes perquè els convé. No valem,

i val la pena d'aprofitar l'experiència dolsprimers vint anys d'aquest segle.

Les campanyes de desprestigi personal apenes han aconseguit canviar mai l'opiniódel cos electoral. La gran majoria vota pelshomes que es dirigeixen al poble i donenla sensació que lluiten per ell. La resta votala Lliga, perquè és l'única força cohesio-nada de dreta. Malgrat tot el que s'ha ditde l'actual Ajuntament, el resultat electoral,si mova:ment s'acudia a les urnes, fóra sen-siblement el mateix.

Però el desprestigi ddls organismes d'elec-ció popular té per conseqüència el retraï-ment electoral de gran part de la massapopular que vota els homes d'esquerra.1 •no perjudica tia Lliga, que compta ambuna massa d'electors discipliinats, els qualsamb llur vot defensen un ordre de coses,votant pels seus homes perquè els pot creure,si res més no, intelligents.

A qui aprofita mÉs sinó a 1a Lliga, lasensació que l'Ajuntament està format peeruna colla d'esqueixats que no s'arribarana entendre mai? Combatent les idees i elshomes de ¿'Esquerra, la Lliga no restaràcap vot a aquesta. Perd contribuirà quemolts electors deixin de votar fastiguejatsde veure que tots els polítics són iguals.

Per què, doncs, els homes de l'Esquerras'entesten a convertir la més petita enves-tida de l'adversari en una 'batalla formida-ble que, en definitiva, mo fa sinó ajudar el

j oc dels seus enemics polítics?Que no facin massa cas dels diaris que

fan mofa d'ells i escoltin ,amb resignacióels atacs de 1a minoria adversa, i vaginfent llur camí. Després, quan es torni aconsultar el cos electoral, cada u presen-tarà la seva fulla de serveis. I és sobre això,i res més que això, que el cos electoralhaurà de decidir. Amb la seva actitud d'ara,responent amb una excitació desmesuradaals atacs intencionats de l'oposició, els ho-mes de l'Esquerra només aconseguiran fati-gar la part de poble que no votarà mailes dretes.

Ara és l'hora de consolidar organismesde govern d'esquerra. Però sense truculèn-cies, ni bravates, ni latiguillos. Sinó fentobra positiva.

W.

xosa : oferta profusa de pulque, nèctar na-cional, que la gent del poble ingereix enquantitats increïbles. Crits i xivarri, ger-nació abigarrada, multicolor. A dins, cadafossa, cada panteó, amb la guàrdia fami-liar : ciris, un devessall de fiors, una ca-tifa rica de colors. Tot el matí, segueix]'afluència incessant de gent : al migdia,cada fossa esdevé el centre d'un suculentàpat familiar. Cada familia va ben previn-guda, amb farcells, cistelles, i ]''àpat, perl'abundància, per les profuses libacions,ratlla, gairebé, en una orgia. I a la tarda,la culminació. Caldéjat l'ambient, tèrbolala imaginació, uns quants ossos masegatsposen epíleg a la diada dels morts.

Tot aquest escenari, aquesta tradició, d'unpaganisme que, com tants altres costumsindígenes, la màscara del catolicisme soisha pogut disfressar, no destruir, constituei-xen un espectacle piintoresc, mogut, viu decolor, però també ple de sentit i altamentrevelador. Perquè la festa dels morts, a Mè-xic, és ]'apoteósica culminació d'un cultefamiliar, d'un tracte de tu a tu, sàdic, col-lectivament morbós, amb la mort, sadismeque el fatalisme del gran poble, un fatalis-me serè, passiu, indefens, pes ancestral, ila cruesa dels vaivens revolucionaris, hanarrelat fondament en la imaginació popular.

A Mèxic la gent del poble es ven la vidaper un no res. Per un refús a la beguda,per una mirada que a l'altre es fa desafia-dora, per faldilles, per uns centaus, la gent,cada dia, mata i desafia la mort.

I, darrera la mort, ve l'exhibició pom-posa i cridanera de la parenceria funerà-

ria. En el centre de la capital, les gramsagències, cara al carrer, en immensos apa-radors, fan l'exhibició de taüts de tota mena,per a tots els gustos i possibilitats : per laràdio es fa l'anunci, insistent, de les agèn-cies amb oferta de serveis : als barris bai-xos hi ha un carrer, aTabaqueros» , tot elldedicat .a aquesta indústria, i allà, amb mos-tres al carrer, la gent discuteix preus, rega

-teja, i feta l'operació, el comprador carregael taüt i, travessant carrers amb la caixaa coll, fa via a la casa.

Ve, a la nit, el velorio, que, en les bar-riades baixes, té un caient pintoresc imcon-fusible i únic. El taüt a terra, voltat deciris : la porta, oberta al carrer. Tots elspassants, coneguts o no, poden entrar ientren sovint, a acompanyar els que vet

-Ilen el cadàver : primer, una tassa de cafècalentó, després la cosa es surt de to, esbeu copiosanent, i a la matinada tots dor-men el son dels justos. Per a la gent bar-rilaire, amiga del xivarri, un velorio és unafesta que no es deixa perdre mai.

Familiar el tracte amb la mort, i cons-tant .la serenitat amb què hom l'enfronta.

Es tradicional, fulletimesca, la conformitat,o més ben dit, l'agressivitat amb què etsafusellats polítics i els ajusticiats l'esperen

IST^I1II_^Per fi, heus ací, amb Els carrers de l

ciutat, una estrena realment remarcable. Esun film aquest prou important per situar,per ell sol, el seu autor a la primera filadels realitzadors actuals.

Els carrers de la ciutat ens revela R. Ma-anoulian, és un film que comptarà com unatle les sorpreses més intenses que ens ha pro-curat el cinema en aquests darrers anys.

Un fiim sense antecedents, ja que el seu

((Els carrers de la ciutat

LIllarga tradiclo americana, el matea pel quefa referòncia a la inspiració inicial — tema—com als mitjans extrínsecs de realització— foto, muntatge, interpretació i ritme glo-bal —.

Antecedents? Cummings, Wellmann iStennberg. Els tòpics habituals a l'ambientdels gangsters. Cinisme brutal, violència,sistema de gestos en tensió intermitent, pe-sant sensació d'angoixa, els retrobem aquí

Un parell d'idiofesStan Laurel i Oliver Hardy, com tots e rostre gairebé impassible, sap trair

bons clowns, han sabut composar-se un ti- amb un gest facial, ric de matisos mfini_pus. I, el que és més important, un tipus tesimads, tota la por que arrossega.molt 'humà. Un tipus establert amb les da- L'adveniment del cinema parlat ha anul-des que forneix la realitat, l'observació de lat molts valors. Molts actors, orfes de con-la vida. De perfectes imbècils com Stan dicions fonogèniques, han hagut d'allunyar-Laure'l i Oliver Hardy, se'n troben a cada se a un segon terme discret, A Laurel icantonada. Hardy, per contra, el parlat, si no els ha

Un parell d'idiotes, hem dit. Però dintre fet guanyar cap nova posició, no els ha fet

Furrclo

BENEFICIDE

GAIAAL

AVUIi

FÉMINALa més formidable humoradaque han conegut els segles.Tota la gràcia de la famosa

obra deMARK TWAIN

corregida i augmentada perWILL ROGERS

1pOJiIEK U CORTE GEL . RETARTURO

"Podem dir que tenim un altredels grans films còmics complets.Sospitem que durarà en el pro-grama, si hem de jutjar per l'aco-I liment del públic que veié laprova al Fémina."("La Publicitat ", 25 de novembre)

L'amor que prohíbírenels Déus

r480'Po

natges ma d'¡.^so¡ tito¡ Se

nse ante' rep ..

e¡ tro ese

n^tIu del ^f def¡n1.

FREbER'C

S44^

Una hístòría d'amor prímítíu,en el paradís de Polínèsía

Obra pòstuma de

F.w.MURNAI

0

Es un film "Paramount"

El dia 18 del corrent, aunquart d'onze de la nit, espresentarà el film F O i

mamá

basat en l'obra de GREGORIO

MARTÍNEZ SIERRA, en elqual fa el seu «début» en la pantalla

Cafalína BàrcenaAquesta funció serà a bene-fici de famílies necessitadesde Barcelona, a les qualses destinarà l'import ín-

tegre de la recaptació en la

forma que oportunamentes farà públic.

Tenint en compte el fi alta-

ment humà i caritatiud'aquesta sessió, l'Agrupa-ment Femení de "PALESTRA"

ha accedit a patrocinar-lo

i a prestar la seva desinte-ressada col'laboració.

nu

EI preu únic de les localitats seràel de cinc pessetes, i podranésser retirades tots els dies, a partir

del 10 del corrent, a la guixeta del

Cine FÉMINA, de 11 a 1, o en el do-micili social de «PALESTRA », CortsCatalanes, 592, 1. er , de 12 a dos

quarts d'una.

Aviaf es donaran més defalls

1 ^ ^i^ 1

EL CINEMA

ADEU A LYA DE PUTTI. — Aquestadona que ha tancat tràgicament els ullsrera una llegenda roja tenla una llum negraen la mirada que pressentia una mort car-regada de violència. Violència doble perquèla mort ha esdevingut vora la migdiadavital — matí encara — i vora la terra depromissió de .Hollywood, sota un tremolorde banderes i de cel plom.

L'havíem vist, un dia, entrant a la bar-raca de saltimbanqui d'Emil Jannings. Erala dona sense destí, que demanava la vida.Després era la dona tèrbola i capriciosa.Aquesta és la història de Varieté queE. A. Dupoínt aixecà per a fer-li la Lle-genda. Després, Lya s'incorporà al rol quebiològicament li esqueia millor de tota lamitologia literària. Lya de Putti féu unadeliciosa, una esplèndida creació de ManonLescaut en un formidable film alemany po-sat a segon terme per una atzagaiada ian-qui que intentava el mateix esforç. — U. P.

El cinema alemany segons Grozz

El conegut caricaturista alemany GeorgesGrosz, del qual s'ocupava fa poc tempsMIRADOR, ha publicat en Der Querschmittunes opinions sobre el cinema. IEl tros queen transcrivim n'és el més important :

«Per què aquesta eterna idealització dela petita iburgesia, amb el balcó, .la rega-dora i el canari? Pel que fa als treballadors,no surten en els films. Només se'ls hi trobasota ]'aspecte d'un xofer parlant saxó od'una marioneta ridículament disfressada.Per què sempre hem de seguir Amèrica?Alemanya té meravellosos tipus fotogènics.Perquè cal no oblidar que l'americà, al-menys els americans joves, és realment comens el representa la pantalla. Aquell tipuselegant, ben afaitat, superficial i sempresomrient existeix, a milions d'exemplars,als Estats Units. A Alemanya només es tro

-ha entre gels homosexuals o els actors decinema. Però també tenim un tipus de xi-cot ben alimentat i que no es presenta pasmalament. Els russos mostren, en llurs mi-llors films, fesomies específicament russes.No 'hauria d'ésser necessari imitar sempre.I ho fem fins a l'extrem que la vida ale-manya només apareix a la pantalla en elsnoticiaris de la setmana. La resta no éssinó teatre de cartó, decoració i, en els mi-llors casos, contes per a adults.

Stars Laurel i

de l'idiotisme, hi ha classes també. I Lau-rel és - molt més idiota que Hardy. Laurel,pobret, és l'home derrotat que, conscientdel seu fracàs, porta la por arrapada ene1 més profund del seu .ésser. Va pel mónmig estabornit, amb un esporuguiment crò-nic que, perduda la voluntat, és incapaçde combatre. Davant d'un semblant, el pri-mer gest instintiu que adopta és de defensai d'iniciar una fugida prudent. Aquest gestel va repetint insistentment. I és que, per-seguit implacablement pel destí, té por, mol-ta por, una por terrible. Naturalthent, elseu èxit és complet. Ja és sabut que elban clon ens fa riure per mitjà de sen-timents baixos : la por, la covardia

L'altre, Oliver Hardy, és tan perfecteidiota com Stan Laurel Però com que hatingut la sort en aquesta vida d'ensopegaramb un company que és úna desferra hu-mana més idiota que ell, l'home es creixconsiderablement i esdevé brutal i domi-nador. Davant Laurel únicament, és clar.Laurel li serveix d'ase dels cops. Li serveixper a venjar-se de les patacades que repconstantment de la gent. Li serveix per aesbravar-se. I Laurel, pobrissó, s'ha de re-signar a aguantar contínuament el xàfec.Hardy, però, així que es troba davant d'unésser mitjanament intelligent, afluixa la-mentablement i es torna petit... petit... ras-trer.,. rastrer... Tan petit i rastrer com ésLaurel d'avant d'ell.

Aquests caràcters són expressats pels dosgrans còmics amb una sobrietat remarcable. Stan Laurel, sobretot, en possessió

COLI$EUM

SETMANA

de clamorós éxít de

Callesdela Ciudad

per GARY COOPER

i SYI,VIA SYDNEY

L'obra més emocionantque s'ha portat a la pantalla

0Direcció Rouben Mamoulian

Es un film PARAMUUNT

Oliver Hardy

retrocedir ni un pas. 1 els ha permès d'a-fegir all seu bagatge expressiu un nou ele-ment : la veu. Veu que correspon exacta-ment al tarannà de cada u. La veu deHardy, com escau a un tirà, fa el mateixsoroll del tro. La veu de Laurel, pel con-trari, és tímida, vacillant, i — prudent

—no surt pas de la boca sense abans haverexplorat el camí.

Aquesta nova arma expressiva que elsha donat el cinema parlat, adquireix majoreficàcia en les versions estrangeres queaquests dos còmics fan dols seus films.L'home que destroça un idioma fa riureindefectiblerient, <No falla. Tots els clownsho saben. I no n'hi ha un que no Cacimalbé `el llenguatge que parla. Fins al puntque quan un pallàs treballa al seu país,fa veure que en desconeix la llengua.Aquesta dificultat per a expressar-se, fingidaen uns, real en Stan Laurel i Oliver Hardy,accentua notablement la comicitat dels nos-tres dos homes.

SEBASTIÀ GASCH

TIVOLI

Buster Keaton

¡Pobre tenorio!

Les rialles més sonores de l'any

Música de besos(Jenny Lind)

y

perGrace Moore - Reginald Denny

Wallace BeeryFilm Metro Goldwyn Mayer.

AVIAT A ...?

autor no havia, donat sinó urna pellícula,Aplaudiment — que passà per alt al públic,un film presentat .amb una propaganda ra-quítica —, un film, en fi, que explota en-cara el tema tan gastat dels infractors dela llei seca i, tot això, és una obra d'unanovetat i perfecció sorprenents.

R. Mamoulian és armeni, nat a Tiflis.Ha residit llargues temporades a Moscú ia París ; és a Amèrica des de fa sis anys.Sense negar ara l'aport original que és elsecret de la seva personalitat, crec, que, entractar de .situar al seu film, cal concedirque l'autor es relliga espontàniament a la

II^I.

t

Il ;:;

amb una intensitat i força d'expressió insò-lita, i tot plegat paït dins un motlle origi-nal, que fa que s'eviti tothora e1 plagi, tanfreqüent dins aquest gènere de films.

Els problemes que plantegen el sonor i elparlat, resolts amb elegància. No hi ha,llevat d'una escena — el lector pensarà enl'escena al llit, on Sylvia Sidney es remem-bra la conversa anterior —, cap novetat enaquest sentit; concedit. No és doncs, enaquest terreny, Mamoulian un inventor,però ja és molt haver tractat aquests ingre-dients com a fàctors sutbalterns, que en capinstant no s'oposin a la marxa del film.perquè el film sobretot s'imposi pel ques'ha d'imposar, per la seva magnífica con-tinuïtat.

El que ací importa, per damunt de tot,són les qüestions de forma ; aquella formi-dable estructuració de totes les esoones dinsun ritme precís, ara feixuc, ara explosiu,i sobretot l'articulació dels traspassos d'unaescena a l'altra. Qüestions de forma sensdubte, però que na ens han de fer oblidarque, almenys en un moment, aquell queprecisament , reproduïm aquí, Mamoullans'ha mostrat capaç de profunditat i de dota-ció psicològica i dramàtica, ideant i realit-zaint una" escena que passarà a la històriadel cinema.

De tantes coses com voldria ara dir, unacrec indispensable sobretot : que aquesta es-cena, i també algunes altres, no serien elque són sense el concurs d'aquesta gramactriu, nova star, que és S•ylvia Sidney.

J. PALAU

II

Un marc encísador per lamíllor opereta de l'any

El veritable film sonor de no-víssíma i sorprenent ,tècnica

Exquísjdes melodies del cè-

lebre compositor ROBERTSTOLZ, per

VILLY FORST

l'actor cantant que per la sevagràcía, el seu art í la sevasimpatía, meresqué el calí f í-

catiu d'el Cfievalfer alemany

Salo CatalunyaEL MILLORELOGI LA

4 a

SETMANAXXXXXXXXXXXXXXX

X

g ¡TOTALMENTe gx tlADLAOA fN fSPARoLI X

XXXXXXXXXX%XXX

No és solament lamillor pel'lículaparlada en caste-llà, sinó també eldrama més intens.

Maruja Amaranto

Teatre Català NovetatsGRAN COMPANYIA CATALANA

Direcció: C. CAPDEVILA

Avui tarda: ESPECTACLES PER A IN-FANTS. A riure tothom amb l'obra de Josep M.

Folch i Torres, '

LES ARRACADES DE LA REINA

Demà' dáeendres, estrena de

Els tres pretendents 'Antoniad'AVELI ARTIS

Decorat nou de BATLLE i AMIGÓ

Es despatxa a Compteduria

6RANS NOVETATS EN

CORBATES INARRU6ABLES

' Jaume 1, 11Telèf. 11655

raspalls per a tots els usos

articles de neteja --objectes per a present;

1 rambla de catalunya, 40

EL TEATRELA CRISI TEATRAL L'èxit d'E. Bourdet

La censura contra les empreses teatralsper la seva resistència a provar fortunaamb noms que no han sonat mai en qües-tions escèniques, les seves poques ganes d'in-corporar nous autors als seus repertoris,resulta cosa molt perillosa per aquell ques'hi atreveix. De seguida ,es troba voltatd'una infinita coflecció d'esperits selectesi de talents incompresos que 11 sortiran detots cantons, que correran a abraçar-lo desde tots els indrets de Catalunya, que li sot

-metran Llurs manuscrits, injustament rebut-jats pels ignorants empresaris, i li explica-ran ]furs penes i les mil vexacions de quèhan estat víctimes.

I si el malaventurat protagonista d'aquestcas que suposem — sobre dades ben certes— prova de llegir aquells manuscrits que liseran oferts, podem donar-li des d'ara laseguretat més absoluta que haurà d'acabarreconeixent la raó que han tingut les em

-preses en no voler fer-se'n càrrec; i la sevafeina serà Vlavors la de dir a aquells quehan acudit a la seva veu, que no etapasa favar d'ells la seva queixa.

Pea- això ens fa bastanta por parlar delcas que ens reporta Ramon Pei a. L'Opi-nió, però amb el que acabem d'escriure enssembla que ens estalviarem aquell perill.Pei ens efa saber que l'Empresa de Romeaha rebutjat una obra de Miquel Llor i unaaltra d'Angel Ferran. I és ben trist, tan-mateix, haver de constatar que allò que hafet que fossin rebutjades aquelles duès obres— Núvols, de Llor, i Perquè demà surti elsol, de Ferran —, la veritable excellènciade les quals ens consta per haver-les llegi-des — i ho diem per aquelles persones deles quals puguem merèixer crèdit —, siguiprecisament -- com es veu per les manifes-tacions de l'Empresa que ens transcriu P'ei— llur qualitat literària, cosa que, segosises veu, hom considera incompatible amb laconsecució de l'èxit.

Això, si bé és vexant per als autors re-butjats, no ho és menys per al públic i pelsautors de les obres que són admeses i posa-des en escena. I no hem de pensar gensni mica que aquesta condició de «qualitatliterària« que fa refusar una obra siguinomés una frase eufemística per tal d'ama-gar el veritable judici del que la diu o queaquest motiu sigui un pretext per disfres-sar la veritable raó ; no. Es dita amb totel coneixement i amb tot el convencimentla bona qualitat literària de l'obra és lacosa que inspira anés desconfiança als cm-presaris en allò que toca a l'acceptació quepugui tenir.

Aquest qualificatiu . de ((literaria és equi-parat per la gent de teatre a la pitjor cosaque . es pugui dir d'una peça, el pitjor pen-jament que es pugui dir contra un autor.

Amb aquest insult hi va implícit un altre,que potser és pitjor i tot: el d'»intellec-tual),, )untelligent , o alguna cosa per l'es-til. Alguna cosa que equival a uin certificatd'inteptitud absoluta per a escriure res des-tinat al teatre. -

Una certa pudícia i una certa confiançaen les nostres empreses ens havien #et fugirsempre de les lamentacions d'aquest gènere,però, en veritat, hem deixat de 'banda l'unaen perdre absolutament l'altra. Amb aquestcas que comentem, cris hem hagut de con-vèncer que si amb probitat literària, ambagudesa intellectual, amb noblesa de con-cep-te, es poden fer moltes coses, és ben

difícil fer teatre per oferir als empresarisdels nostres teatres. IEls conseils que handonat a Romea a Miquel Llor i a AngelFerran, per si ens quedés algun dubte, enshan deixat ben convençuts.

Hom els va recomanar que prenguessinmodel de Màntua i d'Alfons Roure, car ésaixó el que convé ; l'únic camí que els hade menar a l'èxit ; fora d'ell no hi ha sal-vació.

Entre els diversos punts que va tocarJosep Maria Planes enla seva conferènciadel dissabte passat a la Llibreria Catalò-nia sobre La misèria del nostre teatre, entrediversos punts que va tocar encertadament,va assenyalar aquest — que hem assenyalattambé a diversos represes tots aquells queens interessem per aquestes qüestions —,que per nosaltres és potser el primer quehem de tenir present sempre que vulguemparlar de l'anèmia que està passant la nos-tra escena : el de l'actitud de l'empresaridavant les obres d'autors nous que li sónofertes.

Però aquella por davant les obres delsnous autors que per llur qualitat literàriafan pensar en el fracàs, no priva que homens doni traduccions de les obres més ano-dines i més ensopides — que als ulls ded'empresa haurien de tenir els mateixos de-fectes que aquelles —, que duren en el car-tell tot just una setmana. I després vénenels planys davant les butaques buides, lescares llargues davant la a-ecaptació de lesguixetes. a

Es cosa sobre la qual no cal insistircom hem dit altres vegades, ]'empresari ésun senyor particular que ha colloeat el seudiner o part d'ell — en un negoci deter-minat ; i no hi ha ningú absolutament quetingui ni la més petita autoritat per a po-der exigir-li que prengui, per exercir la sevaindústria, una mercaderia que no li plau,que no Ii interessa, o amb la qual creu queno ha d'obtenir cap profit.

Però, per altra banda, no hi seria pasde més una mica de sentit de - la responsa-bilitat. Un teatre com el català,- en les cir-cumstàncies en què es troba avui el nostrepoble -. més que mai necessitat d'un gra -pat de coses que han de completar el con-junt de la seva vida nacional —, ha d'ésseralguna cosa més que um negoci que no hade respondre davant de ningú. IEn tot aixòhi ha alguna cosa més important, que ensinteressa e tots i que entre tots hem deprocurar salvar.

Hi ha molts, molts factors en la crisique està passant.el.teatre, avui. No a casanostra només, sinó a tot arreu. Prou sovintens arriben veus de França, d'Itàlia, d'AIe-manya, d'Anglaterra, d'Espanya endins,qae ens donen notícia del marasme en quèes troben totes aquelles escenes, però tot-hom fa el que pot per revifar-les, per ani-mar-les i per tirar-les avant,

I és que, el que cal, eom deia Planes, ésjugar fort, no engorronir-se en l'èxih jasabut i no voler saber res de nou, sinó saberarriscar alguna cosa.

A part de Cot això, l'èxit és una cosa tanimponderable, els elements que hi contri-bueixen són tan inaprensibles, que potservaldria la pena de provar fortuna. Qui sap!Potser una obra de bona «qualitat literà-ria» tindria el teatre ple durant tres mesos.No seria la primera vegada.

JonN CORTES

LA DANSA

si-ca de la matèria, la vigoria i l'esport,fugen d'aquestes pallideses malaltisses icerquen en 1a dansa les nobles qualitats cor-pòries de l'escultura, sublimades per l'har-monia del gest que s'acusa amb energia ies descabdella amb la gràcia madura de lafermesa.

Les ballarines d'avui dia -cal que siguinfetes d'escultura i de ritme, i que irradiïnllum i color, harmonitzades amb una grà-cia sòlida i subjugadora. Materialistes comsom, no podem admetre l'evocació d'unaànima perfecta sinó a través d'un cos per-fecte i enèrgic.

D'aquesta categoria són la persona i l'artde Maruja Amaranto. Quan la veieu ballarpenseu tot seguit amb la noble serenitatd'un marbre o d'un bronze combinades ambl'energia primitiva dels ritmes' moderns idels ritmes ibèrics. Urna es-tàtua antigaanimada d'una vida modezyla ; la Ilum es-panyola que inundés una sala de museu.

La qualitat més sorprenent que sap posaren les seves interpretacions coreogràfiquesla jove dansarina, és la naturalitat. Ballacom si no 11 costés . cap esforç, com si nofes res; però no us enganyéssiu; aquestaabsència d'esforç aparent és e1 resultat d'u-na pila d'esforços reals; és l'acabat del'art. Perquè l'art que traeix massa els seusprocediments, no és art veritable.

L'especialitat de Maruja Amaranto sónles danses espanyol-es :.en elles_ posa totl'instint i la força del seu esperit fortamentracial. Pero de la mateixa manera que elseu cos i el seu rostre, tot i posseir, pelcolor bru de la pell i la negror briiilantíssi-ma de la cabellera i dels ulls, les carao-terístiques ibériques més senyalades, tenenla correcció de proporcions de l'estatuàriahel-lènica, també el seu estil és alhora es-panyol i clàssic. Tota l.a sabor típica i totel bon gust internacional. I ja és sabutque la vella polèmica entre els partidaris-d'un castissisme. cavernari i els d'una de-pura-ció estètica està ban resolt a favor d'a-quests darrers, com s'ha vist en els aplaudi-ments que uns quants pruner, tot el món ci-vilitzat després, han atorgat a una Argen-tinita i a un (Escudero.

El camt del gran art s'obre davant deMaruja Amaranto ; camí de flors i d'obsta-cles ; ella té prou mèrits per collir les unesi prou tècnica i voluntat per dominar elsaltres.

ROSEND LLATES

JIIIIIIIIEI IEEEIEEEIIuIIIIIuhlIEEIIII1111111IEElll!EIIIII=

AVIAT

Trader-Horo 1c =

^eeo- Íofdayn-Mayo

= LA PEL'LICULA

MIRACLE

t unutlumuumIIIIIEllluullulinumulllnnmi-

Teatre Català RomeaCOMPANYIA VILA•DAVÍ

L'obra nord-americana, original de Rameay MacLean i Eleanor JeEEery,

Ràdio Chicago, W. P. H. 15Sorprenen* nonefaf feafral. Una emissora en esce-na dirigida per Ràdio Barcelona.

Decora* cou de Batlle i Amigó.

Edouard Bourdet és dels autors francesosque ha conegut darrerament l'èxit interna-cional : 'uul èxit menys legítim que el dePagnol, però de tant o de més públic. SiPagnol no recull sinó admiracions, a Bour-det l'escàndol el segueix. Ja en la sevaprimera obra, Le Rubicon, estrenada en1910, sentí ]'atracció de -l'impur, del temaescabrós. Le Rubicon és un argument devodevil tractat d'una manera psicològica.Una cosa semblant podria dir-se encara deL'homme enchainé i de L'heure du berger•Aquestes obres li feren una reputació d'au

-tor audaç, però inte•ligent, d'autor de tactei de finesa.

La seva audàcia, en La Prisonnière, mun-ta de to, es produeix d'escàndol i la fama del'autor esdevé internacional, lEn aquestaobra, no obstant, el tema ja no té res aveure amb el vodevil, iEl psicòleg hi passaa primer terme. Es un estudi de caràcteruna mica clínic. Hom pot parlar de Proust,en les pàgines del qual Bourdet ha xuclatles seves mels i les seves metzines. Caldriapotser advertir que, a desgrat de tota laseva audàcia, l'èxit de l'obra és degut mésencara al tacte que a la mateixa audàcia.Sense el tacte, sense la finesa de l'autor,hauria estat una obra que no hauria pogutpresentar-se sinó en escenaris desqualificatsEI seu tacte, la seva finesa, la fan en canviuna obra plena de poesia : poesia deguda,en gran part, a la manera de fer sensiblel'empresonament de la protagonista a undomini obscur, sense que el personatge queexerceix aquest domini es faci mai presenta escena. L'efecte poètic i dramàtic d'aquestprocediment, Bourdet degué presse'ntir lo jaen L'homme enchainé, on e1 protagonista,em aquest cas masculí, és presoner tambéde la passió gaire-bé insana d'una dona.Però ací l'autor no fou un guardià tan se-ver del misteri, i així l'obra és lluny deproduir un efecte poètic tan profund. Novol dir això que Bourdet sigui un autor ques'imiti ell mateix. Cert que ha produït po-ques obres; que podem pensar que és unautor de producció difícil, de vena poc abum-dant . Perd essencialment podem dir que ésun autor que avança i que es supera cons -tantmont.

IEs un autor que es complau també enla sorpresa. Després d'aquestes obres, ambVient de paraitre, fa un insospitat viratge.En el primer acte d'aquesta obra som enplena comèdia de costums, som dintre lamillor tradició del teatre francès . L'autors'hi revela com a gran observador i granmoralista. Amb un diàleg clar, net, senseacudits parasitaris, sense retòrica, fa unasàtira viva, picant, dels 'llançaments edito-rials , parisencs, de- les combinacions i ter-

• ^bbitl es que precedeixen 1'adjudi-cació delsgrans' premis literaris. En- els altres actesl'autor - es desvia. L'atracció per 1'impurtorna a guanyar-lo. Però aquest primer actesolameint és més 'esperançador per a la ma-turitat del talent de Bourdet, potser que laresta de la seva obra. On anirà desprésd'això?

La resposta la tanirïí en Le sexe faible.Le sexe- falible és una suma de les sevesqualitats . Hi ha l'audàcia del tema, el tactei la finesa en la manera de tractar-lo, l'ob-serva-ció penetrant dels costums, la netedati causticitat del diàleg.

EI sexe feble que ens presenta Bourdetno el constitueixen pròpiament les domes,sinó els homes. I no és que ens presentiuna sèrie d'invertits, no. L'obra és unasàtira d'aquesta societat cosmopolita i bri-llant que s'arreplega en els hotels de luxe,la desmoralització de la qual, produïda perla fam de diners i de plaers, fa a la vegadaque dis nois educats, però sense fortuna,que cerquen el benestar em un matrimoniavantatjós, es comportin una mica com anoies, i que les domes amb diners, despre-ocupades, facin d'homes. Es una obra sug-

gerida evidentment sobretot per la immi-gració d'americans milionaris a París, perles habituds desimboltes, egoistes, ardidesde les americanes, per la mateixa facilitata divorciar-se, a canviar de marit, per llurentusiasme despreocupat per l'amor físic.Aixf en la comèdia de Bourdet són elles lesque emprenen els homes, les que intentenseduir-los, les que paguen. Eills, en canvi,els que es rendeixen, els que es deixen se-

duir per diners o que, de vegades, no es

Edouard Bourdet

deixen seduir, amb l'esperança d'un bonmatrimoni...

Bourdet es complau a invertir, doncs, elstermes. Sens dubte hi ha molt d'exagera-ció caricaturesca en la seva obra, aquestaexageració que exi-geix la comèdia satírica,per fer ressortir els trets que vol satiritzar,però que deixa endevinar sempre un fonsde veritat i d'humanitat. 1 I'autor té;ltemcara, el tacte de no fer antipàtics elst per-sonatges, de presentar-los tal com són perun resultat de l'am-bient, contra la corrup-ció del qual són impotents o incapaços dereaccionar.

,Cert que el tema de Le sexe faible és' en-cara de vodevil o que hom hauria pogutfer wn vodevil amb aquest tema. L'hi hau-ria fet segurament un autor del segle pas-I,sat. Perà aleshores calia fer riure molt per-:-fer-se perdonables „les audàcies. Avui, - persfer-se-les perdonar cal ésser intelligent ti pe_Inetrant. D'ací que Bourdet n'hagi fet ^una-comèdia de costums, ben observada, plenade detalls psicològics molt ben trobats,` IEsuna comèdia que dóna constantment la sen-sació que ha estat molt .madurada o escrita,amb molt de temps. Altrament no té "t'esd'aquestes maquinàries- co-mplicades del +bdevil clàssic. L'autor lliga molt bé els seusfils ; no -es dispersa inútilment, però hi- hano obstant, en la seva obra, una disposicióaparent, com si es tractés només que d'unesquantes escenes deslligades, que reprodus-sin uns moments de la vida d'un hotel ele-gant de París. 1,_ - -

Dom Nsc GUANSE

AVIAT.

la producció C O't`f1 M B I A

El passatacusa

Un film de passions humanes

PARLAT EN CASTELLA

per Luana AlcañizBarry NortonCaries VillàriasMaria Calvo

Un film de passions humanes

Distribuït pels

ARTISTES ASSOT,ATS

Diguem-hi Maru'aAmaranto a nostra 1Hi ha dansarines que tenen la qualitat

d'una cosa inexistent: el seu cos, a travésdels ritmes de la dansa, va perdent-se, es-boirant-se, fent-se immaterial fins que aca-ba per no ésser. D'aquestes en podríem dirballarines romàntiques : figures que noaguanten la plena '11um i necessiten la pe-nombra i la grisalla.

Però els temps moderns, d'exaltació clàs-

Agència exclusiva per a la venda de

MIRADORSocietat General Espanyola de llibreria

Barbarà,16 Telèfon 17218

Radio CLI 1YIOenxufable al corrent

sense antena

Preu: 400 pessetes

nant espanyol que ens assegura, si m s no,una voluntat de perfecció fins avui proble-màtica .

Hi ha en tota l'obra de Manuel Azañauna precisió de línia i una vigorosa segu-retat del verb ; palesen una disciplina mem-tal extraordinària i, ensems, una implaca-ble autocrítica que ha provócat un esforçde superació damunt de cada pàgina i da-munt de cada text. Es un estil vigorós, pre-mut, sobri, de vegades conceptuós. De ve-gades, per bé que el blasmi, ta pensar enGracián ; de vegades, per l'empenta muscu-losa del verb i per la intenció política, enQuevedo. 0 en Fígaro. Això sol seria sufi-cient per a situar Manuel Azaña dins lamés pura, castissa, tradició espainydla. Pos-seint com posseeix l'inconformisme rebel dela generació del 98, no és un idòlatra dolmite europeu, sinó que desitjaria crear solu-cions nacionals per a cada problema. Peròno interessen per al seu esperit fórmulesderrotistes casolanes, a la manera de Joa-quín Costa, o pessimismes destructors a lamanera d'Angel Ganivet. Per això els blas-ma. El judici sabre Ganivet que obre elseu darrer llibre — Plumas y palabras, pà-gines 9-t i7 — és el més definitiu que s'hapublicat sobre aquest pensador.

Però tampoc interessen a Manuel Azañales solucions del patriotisme retòric mun-tades sobre banderes imperials: Una ironiasarcàstica destrueix tota elucubració bas-tida damunt dels records heroics. IEIs seuscomentaris a la guerra de Cuba ; la im-pressió que li produeix el desastre quasi erainfant (a la novella El jardín de los frai-les) i els que construeix al peu deí monu-ment als herois, de Cartagena, són tallantscom una fu11a d'afaitar.

El jardín de los frailes és una novellaautobiográfica. Es un relat de la seva ado-lescència ; el seu estil més aviat dur agafaací zones d'entenniment evocant les seveshores d'internat «1 collegi dels agustins d"El

cepte, profund i nerviós a la vegada, i mollmadrileny.

L'obra, però, .més difícil de classificardens de la producció de Manuel Azaña ésLa Corona, el drama que ha d'estrenarMargarida Xirgu al Teatre Goya, en diapròxim. La Corona és un drama polític.Em mig d'una guerra civil — en un país ien una època indeterminats —, Diana lareina i Lorenzo el cabdill addicte, fugitiusde la desfeta del seu exèrcit, són apresatsper les tropes d'Aurelio, duque de Quer,comandant de la facció victoriosa. Aurelioés un general habilíssim i tortuós. Més queuna ruptura violenta amb la rama regnantproposa un pacte per mitjà del qual Dianatornada a ésser reina i es maridaria ambell. Si accepta, Lorenzo s'alliberaria d'ésserafusellat i passaria a ésser un personatgede la nova Cort. Diana, que és l'amant deLorenzo, accepta per a salvar-li la vida.Però un cop a palau, Lorenzo es consti

-tueix en un obstacle per al règim i Aurelioel fa assassinar.

La figura de Lorenzo — el Estudiante comli diuen els seus soldats — és molt vigorosa.Es ]'arribista a força de tenacitat i de va-lor. Però l'home sense habilitat, encegatper l'amor de Diana. Eliminant aquestadarrera circumstància ens faria pensar unamica em l'ambició de Julien Sorel, o potsermillor en e1 tremp heroic de Ramon Ca-brera. Diana és una figura desdibuixada.Aurelio, en canvi, és un caibdill ple de pru-dència i de duplicitat, que enfront de laconcepció heroica de la política que repre-senta Lorenzo, podria posar-se com a sím-bol de la diplomàcia i de l'habilitat de lapolítica del nostre temps.

E1 llenguatge d'aquesta obra és un llen-guatge violent, .acolorit sense matisos, cer-ter, directe, que, sobretot al primer acte,recorda el teatre de Valle-Inclàn,

GUILLEM DIAZ PLAJA

Ei tema literari del dia

LE/ LLETRE/Manuel Azaña, escri ptor VARIETATSELS LLIBRES

' S, Juan Arbó, L'inútil combat (Edícíons Proa)

A Catalunya mo és pas una cosa gaire l'home, són massa poc retallades, resten

difícil saludar l'aparició d'una primera no- ombres imprecises que només pollen un mo-

vella. Més aviat, salvant totes les desnive- ment el fons agitat dels somnis i les deses-

hades proporcions, i tenint en compte la peracions del protagonista. S. Juan Arbó.dificultat molt més gran de llegir una se- temperament de novellista, s'ha emprès en

Bona o una tercera obra que representi una el seu .primer llibre una tasca ingrata queexemplar reincidència d'una vocació tenaç, potser no li recompensa l'esforç fornit. El

m'atreveixo a assegurar que a casa nostra tema, que seria grat a un Duhamel, potser

és allà on surten més primeres novelles. és tractat amb massa crueltat, i aquell telPerò en canvi sí que podem dir que és verí- de pietat una mica irònica amb 1a qual el

tablement excepcional el cas d'un escriptor novellista francès segueix els trasbalsos deltotalment inèdit en tota producció literària,

àdhuc en periodisme, que faci les seves pri- f lr

meres armes públiques en literatura amb tuna novella, més que més si aquesta no-

vella té les característiques de L'Inútil Com- a a' ^. v

bat, de S. Juan Arbó, que acaba de sortir ^t

a la Biblioteca A Tot Vent. Seguint en l'enu-meració de detalls que fan remarcable laproducció d'aquesta obra podem fer esment,p Q ,P

en l'ordre extraliterari, del fet que el jove- r y

níssim autor, fill d'Amposta, hagi fet el sç -viatge a Barcelona, amb el sol bagatge d'a-questa novella sota el braç, i amb el decidit'propòsit de trabar-li un editor.

Es clar que tots aquests detalls aneedò-tics potser no tenen cap força damunt elpúblic de novelles, però val la pena de re-marcar-los per tal com proven una autèn-tica irradiació de la literatura catalana pertots els extrems de la nostra terra, i conhor-ten urna mica del misèrrim panorama quecomença a presentar l'edició i venda dellibres ien català.

La primera sensació que teniu en llegiraquest llibre és la de la força violenta iamargada que es condensa en un mot ben

expressiu que per la freqüència amb què Sebastià Juan 17bóés emprat adquireix el caràcter de leitmo-tiv : ràbia. El protagonista del llibre, unésser innomimat i obscur, sentimental i plede brutalitat, constantment revoltat contrael seu destí, marcat pel segell d'una malal-tia que pressentiu sempre amagada àdhucdessota els rars moments de més eufòria,és ben bé el retrat literari, agudament es-corcollador, de l'home que té la rabia a1 cos.No la ràbia de l'irascible momentani, delmalgeniüt vulgar, sinó la de l'infeliç esolauintelligent que té conscibncia del seu escla-vatge i de la indignitat dels que l'esclavit-zen, però que es sent impotent per a tren-cae les seves cadenes i constantment, ambla seva revolta intermitent i la seva inútildesesperació, contribueix a fer més feixucsels seus 4ligams i més fosca la seva vida.La tendència de la novella, doncs — totaobra d'art és tendenciosa, per molt que homvulgui evitar^ho —, és pessimista, amb unfatalisme que 'hom endevina influït per lalectura dels russos i dels alemanys mo-derns.

Ara bé, damunt una anècdota tan fràgilexternament com és la vida d'un home que,per desavinences familiars i per rebellió en-front al lloc que li ha estat designat en lavida, fuig a través d'iEuropa per anar amorir en um hospital de Moscú, S. JuanArbó sap construir una narració apassionadai vibrant, tallada per punts suspensius quesemblen el panteix d'un home fatigat, i quesap, més que contar les coses, deixar-lesendevinar a través de la reacció íntima queprodueixen em l'esperit del protagonista. Ustrobeu amb detalls que us fan creure queel tomb de la narració seguirà uns viaranysmolt humans, però que encara semblenmassa gosats als nostres lectors — per exem-ple aquelles allusions als vicis secrets delprotagonista, aquell capítol on es descriuenels amors epidèrmics i violents amb la noiadel poble —, però després veieu que l'autorels deixa de banda i no acaba de dibuixarfigures que serien tan interessants com ladel protagonista. Les tres dones que passenpel llibre amés a més de la mare : les duespromeses del poble — amor carnal i amor

ABRICSeoNFE CCI ONATS,

SEMPRE

"Sastrería Modelo"RAMBLA CANALETES, 11

Dintre de pocs dies la companyia de llar- Escorial. Fou publicada fragmentàriamentgarida Xirgu — l'esplèndida actuació de la fa molts anys a la revista La Pluma ; segu_qual no ha estat prou remarcada, i això és rament no coneixia, o no li interessava co-més greu en una temporada com aquesta néixer, les obres avui de moda, d'intros-tan lamentable per al teatre barceloní — ; la pecció de ]'esperit adolescent, tan aficiona-companyia de Margarida Xirgu, doncs, po- des a temes de seminari o d'internat. Azañasard en escena, per primera vegada, una I és un narrador àgil que mou una prosaobra de l'actual president del govern de la carregada de frases castisses i de construc-República, Manuel Azaña. L'obra s'amome- cions eastellaníssimes. La tradició literàriana La Corona, i és un drama difícil i ple és molt viva en el seu estil, un estil mus-cle novetat. Es, llevat d'una traducció de culós, vigorós, carregat de pebre i de con-Merimée i d'un sainet intranscendent, l'úni-ca producció que Manuel Azaña ha escritper al teatre. Camina, però, sobre el difícil aterreny amb una seguretat remarcable i amb "un accent molt personal, f

Aquest accent és palès en tota la seva rv sñ tlr

obra.. Manuel Azaña és un producte des- rtacat de l'esperit atemeístic ; d'un Ateneu,com el de Madrid que agermana vivamentla inquietud política i la vocació literària.'En l'obra de Manuel Azaña és, justament, t"molt difícil destriar els camins de les dues"activitats. IEn la seva novella — El jardín ïde los frailes —, em la seva obra crítica —Valera en Italia, La novela de Pepita Jimé- -,„nez, Tres generaciones del Ateneo, Plumas `°°y palabras —, en el seu teatre, la preocu- - g

pació, diríem l'obsessió política, és en pri-mer terme. I no parlem, la, dels estudis so- "rbre la política militar francesa on es formàel futur ministre de la Revolució.

Manuel Azaña porta a l'estament gover-natiu un bagatge literari i cultural — a di-ferència d'aquells altres cabdills que sola-ment portaven un títol (nobiliari o profes-sional) o un cacicat a províncies —. L''estre- • ••na de la seva obra ens dóna peu per a sub- Manuel Azañaratllar aquesta nova posició mental de4 gover-

'é

seu heroi Salavin, es troba a mancar en lanarració de la vida d'aquell home malaltd'Amposta.

La figura de la mare, només, i al comen-çament del llibre la del germà que es mor,i potser també aquell episodi del pròstíbulde Praga, posem una mica d'amor en elllíbre: Però tanmateix, veieu que el prota-gonista és un home dur, cerebral, que viuen la •constant exacerbació del seu orgulli les seves passions i no sap veure la be-Ilesa que hi ha em tota cosa ni té prou co-ratge per a revoltar-se francament contrael destí ni prou maldat per a ésser un brè-tol autèntic i aprofitat.

L'estil serveix amb fidelitat les intencionsdel novellista. Paisatge interior, i només detant en tant unes pinzellades descriuen elmón exterior, però defugint tot localisme.L'acció passa a Amposta, sembla, peròigualment podria esdevenir-se en qualsevolaltre poble del mbn. I per això detonen mésalguns escassos castellanismes, infuénciasens dubte del lèxic de les comarques tor-tosines, entre els quals cal anotar «tenda»,per botiga, i ((tirar)), per llençar.

Jo estaria molt content que ben aviatS. Juan Arbó ens oferís una segona no-vella. Les seves evidents dots narratives,el seu estil ple de vigoria podrien esmer-çar-se en obres de gram volada. Diríeu que,un cop treta de ]'esperit de l'autor aquestanovella, en la qual la part de records per-sonals deu tenir una gran importància, laploma del novellista es veurà més lliure pera crear acció i personatges. I per acabar,i potser abusant de l'amistat que dl m'ofe-reix en l'endreça del seu Ilibre, em perme-tré donar-1i un consell que mo té, com ésnatural, cap autoritat d'origen, però tam-poe cap intenció impertinent : no èrec enl'eficàcia, en cap sentit, de les discussionsamb els crítics. Cal sotmetre amb serenitati sense cap afectació les obres pròpies al'examen dels que tenen aquesta missió, ide llur judici, el temps, el públic i, a lallarga, la posteritat, seran els qui haurande dictar-ne 1'apellació o •la ratificació.

espiritual —, i la noia russa que semblala fusió de les dues, la núvia-mare ideal de RArAeL TASIS t MARCA

RAMON CLIMENTConsell de Cent, núm. 266

Telèfon 25058

Mentre procurem, entre tots, de posar,si no remei, algun pedaç a la situació delllibre català, que és, també, la situació dela literatura catalana, volem adduir, a ma-nera d'anotació marginal, algun text delqual pugui despendre's un ensenyament oaltre, o, si més no, pugui servir de puntde partida a ampliacions posteriors.

Algú ha dit que la literatura catalana erainferior a la crítica; que un crític que solshagués d'ocupar-se de llibres que realmentvalguessin la pena tindria .la seva tasca

d'allò més descansada : mitja dotzena d'ar-ticles cada any ; ara que, 'havent de nodriruna secció . fixa en qualsevol publicació, esveia comstrenyit a escriure sovint articlessobre 'llibres que, per insignificants, no me-reixen ni ésser esmentats, i molt menys«rebentats ». I això ni tan sols acollint-sea un punt de vista relatiu, és a dir, tenintnomés en compte la producció catalana con-temporània, presa com un compartimentestanc, deslligada de tota comparació ambles literatures estrangeres.

Indubtablement, el punt de vista d'aques-ta relativitat — isolament que no ha tingutmai res d'esplèndid té, si no raons, preztextos que lihan •justificat. Adbuc els pocscrítics de debò hi ham estat massa sensi-bles.

Però hi ha una altra mena de crítics con-tra els quals cal prevenir-se : els que s'haconvingut de qualificar com a «crítics im-pressionistes», plaga estesa unamica per-tot. Contra aquesta mona ha escrit Roth-man, des de les pàgines de la revista Ont-

look and Independant, él que segueix:

«La crítica impressionista ha esdevingutla forma dominant de la crítica dels nostresdies. Això té una explicació fàcil. Un pe-ríode de standards rigorosos, memorable so-

ESPECIALITAT

' EN LA MIDA

Jaume 1, 11Telèl. 11655

Victor Bérard

Les lletres universals de l'Humanismes'endolen del traspàs de Victor Bérard, hel-lenista de França. Victor Bérard havia nas-cut a Morez-du-Jura el io d'agost de 1864.

Fou deixeble de l'Escola Normal Superiori després de l'Escola Francesa d'Atenes, on

inicià la seva tasca d'hellenista, amb laseva tesi sobre Els Fenicis i l'Odissea, quefou reeditada en 1924 sota el títol de LesII-es de la Très Verte i Mer Rougt et Me-diterranée. Fou elegit senador pel Jura en1920 i reelegit en 1924. Però la política noera pas per ell més que un obstacle per ala seva tasca çopiosíssima. Arran de la sevamort es recordà aquella anècdota curiosa,que diu que desitjant Frédéric Lefèvre fer

-li un interviu, Bérard no trobà més queuna hora hàbil en la seva jornada : des cinc

del matí !L'obra iba estat, però, proporcionada a

la feina i a la seva poderosa mentalitat.Pota ella fou menada a dreçar la figurad'Homer caiguda d'ençà de les teories deWolf que sostenia l'existència d'un mite- eHomern—per a personalitzar una llargaobra de formació popular. Aquesta opinió(que, altrament, segons B;érard, era ja man-tinguda per Aubignac) esqueia en una al-bada romàntica en què el Poble, majúscula,es redreçava triomfant. Però Bérard retornà

l'existémcia al mite, (t om Menéndez Pidalha reconstruït la vida veritable del Cid, ne-gada,, també al segle xvtt[, pel P. Maldeu.)La seva obra té així un sentit nacionalista,agressiu contra Wolf, aguditzat durant laguerra. (Vegi's : Un mensonge de la sciencealleniande, 1917.)

En 1924 Victor Bérard lliurava a desedicions de l'Association Guillaume Budéla seva sensacional traducció de l'Odisseaque ha esdevingut clàssica. Aquesta tra-ducció va precedida de tres volums : LePoème representé, Le Poème transmis iLe Poème édité, que han estat aplegats enun de sol sota el títol: La Résurrectond'Hornère (u io).

Havia publicat, demés, Délos, colonieathénienne, Cultes egyptiens à Délos (1917),La Gréce et l'Orient (1928), etc.

Aquesta breu relació solament pot donaruna idea de la valor que 1'Humanisme mun-dial ha perdut em el traspàs de 1'hellenistaVictor Bérard.

Claudel i Gide a1 Japó

Que l'Orient i l'Occident no es podenentendre, ho saben fins i tot els que no hanllegit Kipling.

Per refermar-ho, traduïm — no directa-ment ; ens agrada no presumir — d'un arti-ele de Kuni Matsuo publicat a la revistaYomiuri, de Tòquio

a Alguns francesos es figuren que PaulClaudel ha estat apreciat entre nosaltres ique ell ha influït la literatura nipona. ÍEnla meva opinió, Paul Claudel, catòlic, notenia cap probabilitat d'ésser apreciat, adespit de la seva llarga estada al Japó i delsseus fidels traductors. A dir veritat, el japo-nès no ha entès res del principi dogmàticde Claudel, de la mateixa manera que Clau- .del no ha sabut veure res de la profundítat

de l'ànima japonesa. Cal notar que el se-tanta per cent de la raça nipona és budista

o, almenys, de «mentalitat budista». Es bencomprensible, doncs, que els nostres intel-lectuals, que s'inclinen davant Tolstoi, Des-toievski, Bergson i Nietzsche, prefereixin almisticisme catòlic de Claudel l'individualis-me franc d'André Gide, que un catòlic,Massis, qualifica de destructor de la civi-lització.

»M'atreveixo a dir que Gide té, sense que

el] ho sàpiga, alguna cosa de búdic. Es en

aquest sentit que Gide s'acosta a la nostra

ànima nipona.„Els nostres intellectuals, nodrits de Lao-

Tseu, de Çakamuni i de Bashò, trobarenen Gide una afinitat espiritual : alguna cosamolt oriental.

nSi Gide és perillós per a la societat euro-pea, no ho és pas per al Japó. Car, entre

els nostres escriptors, hi ha esavisn immo-ralistes cent vegades més perillosos que nopas 'Gide. IEl «desordren de Gide, segonsMassis, per nosaltres és una harmonia. »

bretot perquè ha relegat escriptors comB'lake, Keats, Hardy, Vdhitmann i C'rame,és seguit .generalment d'un període d'indi-vidualisme, d'impressionisme i de gran reja_xament en la crítica. Tots els criteris sónIlainçats al vent i cadascú es converteix enàrbitre de tot, «La crítica -- escrivia Ana-tole France — és una aventura de l'ànimaentremig de les obres mestres del món.,I el cor dels seus admiradors, repetint lesparaules del mestre, es llança a l'aventura.a través de des obres mestres del dia. «Però ¿iiiIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIU^

Z

espereu-vos, amics meus — probablgmenthauria afegit aquella ombra malencònica —,què és una obra mestra ?„ Per .aventurar-seentre les obres mestres cal saber-les distin- E_gir. -Cal apreciar, jutjar, aplicar patrons.La crítica impressionista és impotent per Efer—dio.»

Potser l'únic del passatge transcrit queano és aplicable a la situació literària cata-lana, és allò que £a referència a l'aparicióde la crítica impressionista com a reacció _contra un període de standards rigorosos. °

El cas no és rar a Catalunya, on en diver- =sos rams ja ha estat observada aquesta pee-

sència de reaccions a esdeveniments que E

no han ocorregut, aquesta aparició de des-viacions d'una tendència que no ha existitmai entra nosaltres. Potser aquell catedrà-tic de 1a Universitat de Barcelona que apro-vava un alumne que no sabia la teoria deKant, però en recitava la refutació, no eraun tipus tan esporàdic com s'ha cregut. ;I IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIl1E1`

AFOAASSUMPTES FISCALS 1 ADMINISTRATIUS

LC^.Il©rf ll^0 wp r°I^(! e3.11lu `c- L5^©ir ^.1

LE/ ART/ - DI /COSABANS D'UNA EXPOSICIÓ

Laques barceloninesTEMES URBANÍSTICS

Les cases vellesD1ICOI

Escultura de Josep Gran yer

què molts comentadors. artístics senyalessincom exclusivitat del Japó el conreu d'aques-ta branca de les arts decoratives.

Si anys enrera això era una veritat unà-nimement reconeguda, avui, i després dereconèixer el mestratge suprem dels laca-dors nipons, és injust no senyalar els esfor-ços d'alguns artífexs europeus.

Entre els múltiples handica15s — algund'ells insuperable — en què es traben elslacadors d'Europa enfront dels japonesos,cal esmentar en primer lloc el de l'absèn-cia total de tradició. La laca és al Japóuna art heretada a través d'una infinitatde generacions. Basti a dir que hi ha quicolloca el seu inici a 392 anys abans deJesucrist. I si en ele seus oomenços tinguéuna aplicació solament utilitària, .al llargdels temps i en èpoques d'esplendor sociál,floriren artistes que sota la protecció delsgrans senyors produïren meravelles queavui són la joia de certs museus.

Aquest règim de treball ens porta a apun-tar una de les altres característiques de laLaca, característica que explica la raresade la seva producció en els nostres dies ia casa nostra. Difícilment trobareu un tre-ball que exigeixi u rna quantitat més grand'ofici i de temps. Són incomptables les ma-nipulacions que sofreixen els objectes des-tinats a lacar. L'objecte Ilacat en millorscondicions, no porta pas e al damunt menysde trenta capes!

I naturalment, no són pas els (nostres diesels més a propòsit per a lliurar-se a aques-ta activitat. La laca és de les especialitatsartístiques que fan enyorar més el mece-natge. Per a ,aplicar-s'hi, calen unes dosisde perseverància i de desinterès gens cor

-rents.Amb aquestes raons exposades grosso

modo, potser contribuirem a fer compendrei valorar una mica més les obres que d'acípocs dies exposarà a la Sala Parés RamoanSarsanedes, director de les Laques Sakura,manufactura barcelonina.

Si en tot Europa són comptats els laca-dors, no cal dir què passarà a la península.Ela catalans, però, podem envamlr-nos decomptar amb un exce•ent representant entreaquest grup d'artistes europeus. Car Sarsa-nedes és un home que treballa amb absolutadignitat ; repudia els pastitxos a què tatsovint es lliura algun famós lacador pari-senc ; i és mogut per una noble ambicióartística que e1 portí al lacatge de l'escul-tura en bronze, cas únic a Europa.

neteja

A

la sanginfoxrcacda

perTácid úric

C'UP000NAL esvn bon prepara, deccibe/icn t i el recomano ambfrecuencia.

BA E PI SU cRCo!.drerc d, Fulolepie

M k Fecul,ed de Med, ,noeRAFIe INDICADOR de SumimosDELS LLOCS A ONT

ES LOLALISAEL REUMA

Escultura de Josep Granyer lacadaper Laques Satura

celonina, en la qual es .produís intensament,fins el punt d'arribar-se .a acarar amb l'ex-portació. Els qui coneixen la fama i laglòria de Copenhague i d'altres ciutats nòr-diques que han excellit en la fabricaciód'objectes artístics, no poden menys quecompartir les ambicions de Sarsanedes.Qui sap si temps a venir, més que les nos-tres indústries potents i reverenciades, seràuna manufactura de laques la que estam.parà pel món el nom estimat de Barce-lona!

ANDREU A. ARTIS

Música símfónícaL'obertura de Mignon de Thomas, suara

publicada, tindrà probablement bona aco-llida ; primer per la qualitat del disc, jaque un enregistrament de l'Orquestra del'opera de Berlín, sempre és bo, però tambéperquè es tracta d'una obra grata al pú-blic : els fragments de l'òpera que reculll'obertura són de fàcil assimilació i el quetranscriu l'ària de la tiple, música alegrei de moviment que aviat s'emporta l'oient.Aquesta obra, encara que envellida, té l'in-terès d'ésser de les més representatives del'òpera còmica i que a França ha tinguttota una tradició que encara perdura, porbé que amb altres (procediments.

D'un altre autor, ben característic de l'es-cola francesa, Camille Saint-Saéns, s'haneditat diversos discos de la seva obra Elcarnaval dels animals. Heus ací un delsmúsies que va prodigar-se en tots els gè-neres. Sense compartir l'entusiasme delsfrancesos per aquest autor, cal reconèixerque la seva música, si no és sublim, ésperfecta. Es ben bé el que se'n diu un neo-clàssic en el sentit de tenir per la formaun veritable culte sense arribar a profun-ditzar en la inspiració, però que fa que elseu art sigui sempre depurat. Va tenir,demés, el gran encert de transformar el gustmusical del seu temps arrecoinant de bandaDonizetti, Meyerber, etc., i cooperant ambla Société Nationalle de Musique, redòs d'onva sortir tota 'la tradició que va culminaramb César Franck i s'ha continuat desprésamb C. M. Widor, D'Indy, etc, Per ésserun autor que no sovinteja en els programesde discos és interessant deturar-s'hi unamica, i més amb aquesta obra, que vol ésserun intent de música descriptiva i de ferhumorisme, però d'un descriptivisme bastantingenu i a estones poc estilitzat. L'afavo-re ix molt, però, la intervenció dels pianos,i com que aquest instrument en el disc que-da beu .imprès, l'audició en discos esdevéperfecta, quedant ben de manifest l'excel-lent interpretació áe la Simfònica de Fila-dèlfia i de les pianistes solistes.

Es una llàstima que les obres cabdalsd'aquest autor, el Psa1m XVIII i TàperaSanson et Dalila, no sovintegin ni en l'es-cena ni en els concerts d'ací i el disc podiafer molt' per a corregir aquest oblit.

La Simfonia núm. I, sobre temes cata-lans, feta pel Mestre Ribera, té entre el nos-tre públic una certa popularitat que 1i handonat les sovilnts audicions que d'ella fa laBainda Municipal. (Efectivament, és delspocs reculls que hi ha per a orquestra delstomes catalans. Més que una simfonia, ésmillor una fantasia i més atenent-se a laconcepció acadèmica del mot. En aquestdisc que interpreta una onquestra que s'ano-mena Filharmònica de Barcelona, van des-filant aquests temes tan amables a les oïdesdel nostre páblic, i per això és de preveureun bon èxit a aquest disc,

*J.G.

El carnaval dels animals, — Saint-Sans.— Orquestra Simfònica de Fñladèlfia. —Companyia del Gramòfon. — AB 709-750-7' 1.

Mignon. — Obertura. — Thomas. — Or-questra de l'Opera de l'Estat de Berlín. —

Companyia del Gramòfon. -- AB oq.Simfonia núm. r sobre temes populars

catalans, — Ribera, — Filharmònica deBarcelona. — Companyia del Gramòfon.

—A F 476.

PROTECTOREN LA INAUGUiRAC'IO D'UNES GA-

L'ERIES D'ART. — (Com qui no fa l'es-forç, amb la grócia de qui no fa cap esforç,ha estat oberta una nova galeria d'art aBarcelona. «Syra» és la llegenda d'aquestaaudàcia. Francesc Domingo i Angel Fer-rant han volgut ésser els capdavanters. Béval la pena que jo, ara, remarqui ací aques-ta inauguració que bé podríem anomenarheroica. Heroisme redoblat, ara, que la ten.sió espiritual es polaritza en una anècdotagrotesca o en una història de bons i dedolents, iEn què l'obsessió política pren to-tes les atencions i n'impedeix la dispersió.

Però heus acl que un nou esforç és fet.Que sabem que ja neixen, ça i lla, signesde renaixença. Que l'atenció de les gentses fatiga de l'anècdota i de la història queels appssionava ahir .

Voldríem que «Syra, fos el nou punt depolarització d'aquest retorn a la inquietudque tardava massa a produir-se a Catalu-nya i que necessàriament — és qüestió devida o de mort — s'havia de produir, per-què els temps són d'urgència. — D. P.

Per la ploma de Nicolau M. Rubió, itot referint-se a una suggestió del senyorC. S., MIRADOR parlava recentment de lanecessitat d'intervenir en els immobles quesón inhabitables per sordidesa i fer queaquesta inhabitabilitat, avui dia imposadaa llurs estadants (inhabitabilitat, per tant,nominal), esdevingui inhabitabilitat efectiva iabsoluta : prohibició d'habitar aquests im-mobles mentre perduri llursordidesa; o bé expropiació idestrucció d'aquests infecteshabitacles. El senyor Rubióinsinua, però, la solució even-tual de restauracions arqueo-lògiques. Tot ens sembla,doncs, encertat en l'article delsenyor Rubió, i no hi afegi-ríem ni una coma si no enssemblés oportú de desenrot-ll ar aquest extrem arqueolo-gista.

Perqué, és el cas que moltsd'aquests sòrdids i antihigiè-nics immobles alludits per1'intelligent arquitecte_jardinis-ta són realment relíquies delssegles xv i posteriors, i finsn'hi ha de més venerables.La majoria d'aquestes relí-quies de (lloguer estan certa

-ment desproveïdes de vàluaartística i per al profà no ofe-reixen, consegüentment, capinterès. La simplicitat arqui

-tectònica dels fals edificis ésdorocs, per .a ells, un greu pe-rill: el menyspreu que inspi-ren a molta gent és per a ellsuna amenaça de mort : per-què entremig d'aquesta gcmtpot trobar-se un regidor mas-sa expeditivament renovadoro un propietari excessivamentmodernista.

En llur simplicitat d'estil,aquests vetustos immoblessón, però, un encís inaprecia-Wc per a una gran ciutat mo-derna, un encís que caldriapoder conservar fins i tot enllur discordància amb èlsgrans i luxosos immobles demolts pisos que s'edifiqueninoessantment a llur proximi-tat o a llur mateix costat. Aquest contrast dedimensions i d'anacronisme •és justament undels principals elements d'encís : tal casotagòtica que no destaca en la vetustat generaldel carrer de Basca, tal casalet barroc quees confon en la sordidesa del carrer deGiralt Pellicer, tal caseta rústega que noes fa especialment remarcar en la Corerí-bia o en la Plaça Nova, serien un con-tinuat meravellament i la més graciosa bi-coca tan bon punt es trobés flanquej adaper un gratacels i una gàbia d'oficines d'es-til gatepac. Es clar que el terreny que lessusdites relíquies arquitectòniques ocupenno redituarà de bon tros tant com el ter-reny contigu destinat a gratacels, però; uncop restaurada, 1a casota gòtica rendiràun profit moltes vegades superior a l'ac-tual, renda ara tan escassa que precisamentper aquesta raó l'expropiació o la comprade la casota gòtica o barroca és operaciófàcil, operació que e1 Municipi podria rea-litzan paulatilnament, junt amb la restau-nació. Aquesta doble operació no seria ungran negoci com el de la construcció degratacels, però tampoc seria una empresadeficitària : seria un petit negoci que a lailarga podria esdevenir un gran negoci quanl'Ajuntament es brobés propietari de moltsd'aquests immobles que a la nostra ciutatno redituen gairebé res tot podent redituarcom els altres d'iguals dimensions que esconstrueixen modernament. D'altra bandaseria engrescador per a molta gent de poderhabitar amb tot el confort modern una casaromànica o gótica—puix a Barcelona hi haàdhuc alguna casa de lloguer romànica!Què no pagaria aquell multimilionari nord

-americà, o aquell altre, per tal de poderhabitar una d'aquestes barcelonines casesromàniques o gòtiques?

Cal considerar també que ultra el negoci

del sobrepreu que aconseguirien les nostrescases arqueològiques restaurades, hi ha elgran negoci, molt més important, del toimponderable que guanyaria una ciutat mo-derna i populosa com la Barcelona d'avuisi es podia desenrotllar i exhibir amb aque-lla picant altennància de gratacels ben gate.pacats i de casones de pedra, àdhuc de maó,heretades i amorosament adequades al nos-

El típic carrer de les Caputxes

tre temps des dels altres temps ; testimonid'un llarg i senyorívol passat ; homenatgea les gèneres que, tot habitant aquelles ca-ses antigues, anaven fent 1a Barcelona i laCatalunya que ara engeloseix i admira ; il'anavein fent quan Ilurs cases, avui vetus-tes i malparades, eren modernes.

A Barcelona aquestes relíquies arquitee-tbniques són nombroses, més del que es pu.gui Imaginar; n'hi ha que fins posseeixenmagnificència i vàlua artístiques. N'hi hatambé que es troben disfressades de vuit

-centisme : són les cases antigues que a mígsegle xix foren modennitzades per mitjà d'unbrutal arrebossat que ocultà el bon aparellgòtic i per mitjà de la transformació de lesfinestres en balcons. La restauració o resti-tució d'aquests edificis grotescament disfres-sats d'indigència i de banalitat no seriaaventurada : molts elements de restauracióperduraren en .aquestes cases, l'ordenacióarquitectònica de eles quals és d'altra bandaben viva en edificis intactes, en gravats ïen documents de vària mena. Existeixencarrers que gairebé són del tot arqueològicsno tan artístics com el de Montcada, peròmolt més importants que aquest des delpunt de vista arqueològic i des del puntde vista quantitatiu. Hi ha carrers d'aquestsque ens embadaleixen per l'arquitectura delpropi carrer, ultra la . de les cases. I en e1Museu de Santa Agata es troben pedresesculpides que no hi fan cap efecte ni hiserveixen gens, i que en canvi produïrienefectes de meravellós i patètic piintoresc sies trobessin conjugant amb l'esmentada ar-quitectura dels vells carrers barcelonins .

Tot això és amor a Barcelona; cosa sanai oportuna. Res de tan inoportú, res de tanirreparable, en canvi, com 1a destrucció.

JOAN SACS

La máquina d'escriure de qualitat

El crític francès L.Gonce ha dit yue elsobjectes de laca japonesos són les obresmés perfectes que mai hagin sortit de desmans de l'home. No pretenem pas esme

-nar aquest judici. De la seva afirmacióens interessa e1 fet que a les laques, ob-jecte de ponderació, hi afegeixi la condi-ció de japoneses, la qual cosa dóna a lafrase un sentit taxatiu que ha servit per-

FEU FER ELS VOSTRES GRAVATS EN LA

Unió de FotogravadorsCasanova, 160-162 : Telèfon 77406

NOVETATS

4::,

EN CAMISES

'Jaume I, 11Telèf.11655

ELS PREVISORS

—De quin calibre el vol?–mNo gaire gros, és per una persona bas-

tant prima.(Le Rire, París)

ECONOMIES

Lord X.—Hem de començar les econo-mies. D'ara endavant, em posareu la mei-tat de soda en el meu whisky.

(The Humorist, Londres)

CASA ORBISF. FERRER AYMARClaris, 5 : Telèfon 19763

BARCELONA

EN TEMPS DE CRISI

El pintor de natures mortes(Die Woche, Berlín)

-) . -. 'tï{

.l. r'I iv

—Ahir vaig dir a ton pare que t'haviavist robant-me les pomes. Què t'ha dit?

—Que una altra vegada procuri que noem vegin.

(Life; Nova York)

—No sé si contestar-li que s o que no aaquest xicot. Ara mo em recordo si em vadir que tenia un Ford o un Cord.

(Judge, Nova York)

—Ja fa anys que cada dia escric els meuspensaments en una llibreta.

-Ja deus haver omplert més de mitjapágina

(Sondagsnisse Strix, Estocolm)

AIGUADE ROCALLAURA

LA DEU MÉS RICA DEL MÓN

Sí vosíè paíeix d'A1búminúria,Lífiasi úrica (mal de pedra),Bronquifis parenquimafosesNefrifis crònica, es curarà ra.

dícalmenf amb

AIGUA DE ROCALLAURAS rexpèn en ampolles de litre i mig

i en garrafons de vuit lí!xes

Dletrlbuldors generals

FORTUNY, S. P.Carrer Hospital, 32 I Salmeron, 133

r ¿Le sera a Vd. agradable

poder tomar un purgante deaceite de Ricino, si éste tu-viera el gusto de un buen ja-rabe de naranja?

Pues éste es el aceite deRicino GOLOSO; que enva-sado en un lindo vasito decristal se vende ea todas lasfarmacias.

911111111111111111111111111111111111111111111111111111111I.,

AGULLES

=GIOCONDA_

r 1

áwK°

Si voleu obtenir el màxim so delE disc i el mínim desgast, useu= sempre agulles G 1 0 0 0 N D A.

Cada agulla parta el nom gravat=_ Capsa de 200 agulles 250 ptes.

Venda a l'engròs:

A. GUARRORAMBLA CATALUNYA, 7

^IIIIIIIIIIUIIIIIIUIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIUIIUIIIIIIt

—d quin metge el visitava?—Cap. Ha mart per si sot.

(Le Journal Amusant, París)

Coíev! la pell saca, ucta, jove, írc i gamada

if!ti' amb h!!cuc, simplement

t 1'."

UNIC AâROBAT âER LA ACADEMIA DL MEDICINA 1 CIRUGIA

ONA

Anuncieu a MIRADOR

Societat Espanyola de Carburs Metäl'Iics

Correas. Apartat Leo BARCELONA Telèfon 75013Tete., "Carburos" Mallorca, 232

CARBUR DE. CALCI; Fàbriques & Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 °f e DL PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECAT defils i peces seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIÓ INDUS-TRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la

SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS, GRATIS

Fontanella, 10, 1. 1, 2 3, -Tel, 16606BARCELONA

Avin uda Menéndez Pela o, 85,1,erAA!1d

^ y

MADRID

ìiiI1U]L

ABURRIT DE.LA VIDA

Neurasténic, trist, envellit, sensevoluntat ni energies tan sols perdivertirse, inútil per la vida, víotima d'un morbós pessimismeavassafador, heus aquí el fan-tasma que conduirá a la tomba

;j . a l'home ¡ove al que potser elsvicis o virtuts de sa mateixa jo-ventut li esgotaren son sistemanerviós. Per ell será una injecció

de vida el

: TONICVNER OS

(FOSOR ESTRIGNINA 1 MIDOFOSFITS

Sempre el primer i sempre efi-caç, prescrit per totes les gene-racións médiques devant els mespersistents fracassos de tota altra

medicació tónico-nerviosa.

Venda farmacies.

LABORATORIS CERA, S.A.

Vico, 18. -- Copérnico, 35 al 39. -- Barcelona.

ANUNCIANTSUna moderníssima organització completa en publicitat

Pelilcúles de dibuixos anímafsmudes i sonores - patent núm. 121288 - aplicades al

-- servei de la tècnica publicitària, us l'ofereix:

"Agencia General de Anuncios"Vostrès productes poden ésser propagats amb èxit segur

II per tota la Regió Catalana i Illes Balears

200 cinemes en cíufafs í poblacionsde categoría

IMPRESOS COSTAAsalto. 45. - Barcelona

. u u!

Suscríviu-vos a.MIRADOR

Pelai, 62. = BARCELONA

BUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ

ElSr .......................................................................—.................._._.....................................................

queviu a ........................_........---...................................................................................................................

carter................................................- ... n.°............ es subscriu a MIRADOR

vel preu fixat de 3`50 pies. trimestre.

_ ........................_........... de .............................................._de 193......slgn°t°ra