Embed Size (px)
Citation preview
Soi men egocirc pteredocircka
El poema com a vehicle de glograveria en lelegia grega tardoarcaica
Agravengel Martiacuten Arroyo
ADVERTIMENT La consulta drsquoaquesta tesi queda condicionada a lrsquoacceptacioacute de les seguumlents condicions duacutes La difusioacute drsquoaquesta tesi per mitjagrave del servei TDX (wwwtdxcat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intelmiddotlectual uacutenicament per a usos privats emmarcats en activitats drsquoinvestigacioacute i docegravencia No srsquoautoritza la seva reproduccioacute amb finalitats de lucre ni la seva difusioacute i posada a disposicioacute des drsquoun lloc aliegrave al servei TDX No srsquoautoritza la presentacioacute del seu contingut en una finestra o marc aliegrave a TDX (framing) Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentacioacute de la tesi com als seus continguts En la utilitzacioacute o cita de parts de la tesi eacutes obligat indicar el nom de la persona autora ADVERTENCIA La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptacioacuten de las siguientes condiciones de uso La difusioacuten de esta tesis por medio del servicio TDR (wwwtdxcat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual uacutenicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigacioacuten y docencia No se autoriza su reproduccioacuten con finalidades de lucro ni su difusioacuten y puesta a disposicioacuten desde un sitio ajeno al servicio TDR No se autoriza la presentacioacuten de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing) Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentacioacuten de la tesis como a sus contenidos En la utilizacioacuten o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora WARNING On having consulted this thesis yoursquore accepting the following use conditions Spreading this thesis by the TDX (wwwtdxcat) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and availability from a site foreign to the TDX service Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is not authorized (framing) This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents In the using or citation of parts of the thesis itrsquos obliged to indicate the name of the author
UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA
DEPARTAMENT DE FILOLOGIA GREGA
SOI MEN EGOcirc PTEREDOcircKA
EL POEMA COM A VEHICLE DE GLOgraveRIA EN LELEGIA GREGA TARDOARCAICA
AgraveNGEL MARTIacuteN ARROYO
Tesi doctoral
Dirigida pel Dr JAUME POgraveRTULAS Programa de doctorat GRESOL DE LA MEDITERRAgraveNIA ANTIGA
BIENNI 2005-2007
Trsquohe donat ales
QUumlESTIOacute DrsquoORDRE
Sovint srsquoha posat lrsquoegravemfasi en la concepcioacute que els poetes arcaics compartien a
propogravesit del poema com una disposicioacute ordenada dels mots com un univers
hagravebilment bastit pel poeta-artiacutefex447 Srsquoha dit tambeacute que en el cas concret de
Simogravenides de Ceos el poeta trenca amb la tradicioacute precedent pel que fa a la
nocioacute drsquoἀλήθεια fet que repercuteix inevitablement en la idea de poesia en la
progravepia consciegravencia de poeta i en les tegravecniques compositives448 Contragraveriament i
a excepcioacute drsquoalguna nota innovadora el Simogravenides elegiacuteac tal com roman
actualment restituiumlt es mostra essencialment respectuoacutes envers la tradicioacute pel
que fa a la consideracioacute de la veritat poegravetica i del deute amb els models
precedents De les almiddotlusions internes a lrsquoobra i a lrsquoaccioacute del poeta es despregraven
tanmateix una certa nocioacute transgressora i en certa mesura reivindicativa drsquouna
superioritat que ultrapassa la simple emulacioacute de lrsquoegravepica449 Al fragment 11 W2
el poeta en tant que persona loquens invoca la Musa per aconseguir-ne la
colmiddotlaboracioacute auxiliar (v 21-22) i sense solucioacute de continuiumltat prossegueix
explicant en quegrave consisteix aquesta ajuda de la musa que ha de contribuir a 447 Vegeu Gentili 1971 60-63 ldquoSotto lrsquoaspetto tecnico della composizione ogni opera poetica
rappresentava un universo linguistico (κόσμος ἐπέων) armoniosamente elaborato e costruito [] Arte del poetare come arte del comporre o disporre le parole in un sistema linguistico governato da una norma metrica e ritmicardquo (60) Cf Linforth 1941 149-150
448 Detienne 2006 (1967) 189-193 202-203 ldquoAutant que la volonteacute de pratiquer la poeacutesie comme un meacutetier cette reacuteflexion sur la poeacutesie sa fonction son objet propre consomme la rupture avec la tradition du poegravete inspireacute qui dit lrsquoAlegravetheia aussi naturellement qursquoil respirerdquo (189) ruptura que immediatament eacutes matisada en una anotacioacute a peu de pagravegina ldquoPour radicale qursquoelle fucirct la rupture nrsquoimpliquait pas le rejet pur et simple de tout ce qursquoon srsquoattendait agrave trouver dans lrsquooeuvre drsquoun poegravete Simonide reste bien sucircr un poegravete qui compose des eacutepinicies et il invoque les Muses comme chacun [] Mais ses Muses ne sont plus celles drsquoHomegravererdquo
449 Cf Rutherford 2001a 45-46 Stehle 2001 107 (ldquoThe performer begins with a proem in a manner reminiscent of a bard or rhapsode as though he meant to present himself as a singer in the Homeric traditionrdquo) West 1993a 9
Capiacutetol 4
220
lrsquoassoliment del fi perseguit (vv 23-24) La Musa ha drsquoarranjar drsquoendegar un
οrdre delicioacutes en la composicioacute del poeta (lrsquoactual aquesta τόνδ[ε pragravecticament
lrsquouacutenica lectura ferma del vers) a fi drsquoaconseguir perpetuar el record dels
guerrers que han de ser celebrats en lrsquoavinentesa drsquoexecucioacute del poema Lrsquoordre
declaradament poegravetic que la Musa ha de constituir eacutes un ordre del cant i del
poema propi i ha de ser entenedor plausible i veraccedil per tal de conferir als
Plataiomachoi la glograveria immortal que mereixen pel seu valor militar
El principal obstacle per entendre i valorar correctament aquesta interessant
formulacioacute simoniacutedia consisteix en el precari estat de conservacioacute del passatge
esmentat i en especial del vers 23 en el qual les restitucions ἔντυνο]ν i κ[όσμον
ἀο]ιδῆς soacuten majoritagraveriament acceptades450 Ian Rutherford proposa relacionar la
formulacioacute simoniacutedia i la reflexioacute que es troba a Parmegravenides sobre lrsquoordre intern
del poema un aspecte que eacutes abordat en un moment drsquoinflexioacute en un viratge de
la composicioacute que porta el poeta a abandonar el seu discurs fefaent sobre la
veritat i emprendre la relacioacute de les opinions errades dels mortals
ἐν τῷ σοι παύω πιστὸν λόγον ἠδὲ νόημα ἀμφὶς ἀληθείης δόξας δrsquo ἀπὸ τοῦδε βροτείας microάνθανε κόσμον ἐmicroῶν ἐπέων ἀπατηλὸν ἀκούων451
450 Tot i que ambdues restitucions degudes a P Parsons soacuten acollides en el text de les dues
principals edicions a saber West i Gentili-Prato i gaudeixen del suport per exemple de O Poltera (1997 350) i de C O Pavese (1995 15) cal contrastar-ho amb la proposta drsquoA Capra i M Curti (1995 31 κ[όλλοπα χο]ρδῆς) Cf Rutherford 2001a 46 La lectura ἔντυνο]ν es basa en el suport textual drsquoexemples homegraverics (Od 12 183 λιγυρὴν δrsquo ἔντυνον ἀοιδήν Hymn Hom 5 20 ἐmicroὴν δrsquo ἔντυνον ἀοιδήν) per beacute que no ocupa la mateixa posicioacute a lrsquoinici de vers (cf Od 16 2)
451 Parm fr 8 50-52 Cf v 60 (τόν σοι ἐγὼ διάκοσμον ἐοικότα πάντα φατίζω) Vegeu Rutherford ibid ldquo[] perhaps one poem has influenced the other in the use of the expression κόσμον which might have influenced which could be determined only if we knew when Parmenides published his poemrdquo
Trsquohe donat ales
221
Lrsquoexpressioacute κόσμον ἐmicroῶν ἐπέων fa referegravencia a lrsquoordre a la disposicioacute dels
mots del poeta Com a miacutenim aquest havia estat el significat del terme ἔπος
drsquoantuvi ja que nomeacutes tardanament passagrave a representar el vers hexamegravetric452
La confirmacioacute drsquoaquest fet la trobem per exemple a Soloacute que empra en un
context elegiacuteac pragravecticament la mateixa foacutermula
αὐτὸς κῆρυξ ἦλθον ἀφrsquo ἱμερτῆς Σαλαμῖνος κόσμον ἐπέων ᾠδὴν ἀντrsquo ἀγορῆς θέμενος 453
La diferegravencia fonamental entre ambdoacutes contextos rau en el fet que Soloacute es
presenta com a legiacutetim i veriacutedic κῆρυξ (cf Eur Supp 589) que transvasa en el
vers elegiacuteac (ᾠδὴν) el contingut del discurs puacuteblic prosificat mentre que
Parmegravenides es proposa agenccedilar un exposicioacute enganyosa (ἀπατηλὸν) i contragraveria
al seu mestratge de la Veritat Per beacute que el fragment de Soloacute sembla ser el meacutes
antic i potser tambeacute el meacutes eloquumlent per la seva dimensioacute poliacutetica no eacutes pas
fundacional ja que lrsquoexpressioacute posseeix un notable rerefons egravepic454
452 Vegeu Martin 2005 11-15 1989 13 Nagy 1999 26-29 1996b 128 453 Sol fr 1 W2 = 2 1-2 GP 454 Valguin com a exemple les nombroses ocurregravencies a lrsquoegravepica de κόσμῳ o κατὰ κόσμον Cf
Sol fr 13 11 W2 [Phocyl] fr 4 1 11 2 GP En el cas del κόσμος sologravenic la major part dels criacutetics i traductors oposa ldquodiscursrdquo a ldquocanccediloacute en versrdquo eacutes a dir a ldquoelegiardquo Vegeu per exemple Cavalli (1992 21 ldquodiscorsi canzone in versirdquo) Gerber (1999 111 ldquocomposing song an adornment of words instead of speechrdquo) West (1993b 74 ldquo adopting ordered verse instead of speechrdquo que eacutes potser meacutes prudent perograve no ilmiddotlustra gaire el sentit drsquoᾠδή) No sembla gaire liacutecit oposar el vers elegiacuteac a un discurs puacuteblic en prosa almenys no encara en aquesta egravepoca ja que en realitat no eacutes fins a lrsquoEvagravegoras drsquoIsogravecrates que es troba formulada una clara oposicioacute progravepiament literagraveria entre la poesia i el discurs puacuteblic en prosa (Isocr Evag [9] 8-11 spec 9 τοῖς μὲν γὰρ ποιηταῖς πολλοὶ δέδονται κόσμοι) Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Too 1995 33-34 Mirhady amp Too 2000 139 Per aquest motiu no resulta molt pertinent la remarca de M Cavalli (1992 168) ldquoLrsquoespressione κόσμον ἐπέων indica una composizione di parole ben ordinata cioegrave il genero poetico contrapposto alla prosa []rdquo com si Soloacute pretengueacutes fer una distincioacute de gegraveneres literaris
Capiacutetol 4
222
Malgrat la distagravencia que el separa de Soloacute resulta interessant de comprovar
com en un passatge de la Poegravetica455 arran del discurs sobre la tragegravedia Aristogravetil
parangona la poesia tragravegica amb la poesia arcaica tal com ell lrsquoenteacuten o la jutja
els antics poetes reexien meacutes en lrsquouacutes del llenguatge (diccioacute) i la descripcioacute dels
personatges des del punt de vista moral que no pas a lrsquohora de travar la
successioacute dels esdeveniments i de les accions Per beacute que probablement es
refereixi a lrsquoegravepica les paraules revelen una interessant concepcioacute dels megraverits
poegravetics dels arcaics Entre aquests ποιηταὶ σχεδὸν ἅπαντες poden comptar-se
perfectament exemples de tota mena de poesia narrativa com ara lrsquoelegia de
caire histograveric que se serveix de la narracioacute per exposar els esdeveniments que
cal commemorar456
En lrsquoelegia de la batalla de Platees Simogravenides recorre a la narracioacute dels
principals fets i escenaris que constituiren la batalla referits perograve des drsquouna
ograveptica particular que versemblantment venia condicionada pel destinatari de
lrsquoobra o beacute pel context original drsquoexecucioacute El poeta drsquoaltra banda aspirava a
llegar als seus laudandi un renom glorioacutes i immortal per mitjagrave drsquouna obra
commemorativa amb quegrave de retruc pretenia obtenir el mateix pac Tal com ha
estat conservada lrsquoelegia les dues seccions ben definides a saber lrsquohiacutemnica i la
narrativa srsquoemmirallen en el model egravepic homegraveric i en la figura drsquoHomer mateix
fixat en lrsquoimaginari com el fautor de la glograveria dels herois drsquoantany per mitjagrave de
la inspiracioacute de les muses
Simogravenides tanmateix demana lrsquoajuda de la musa perquegrave lrsquoajudi a arranjar el
seu cant (11 W2 vv 23-24) El poema eacutes κόσμος perquegrave eacutes ordre perograve el poeta 455 Arist Poet 1450a πρὸς δὲ τούτοις τὰ microέγιστα οἷς ψυχαγωγεῖ ἡ τραγῳδία τοῦ microύθου
microέρη ἐστίν αἵ τε περιπέτειαι καὶ ἀναγνωρίσεις ἔτι σημεῖον ὅτι καὶ οἱ ἐγχειροῦντες ποιεῖν πρότερον δύνανται τῇ λέξει καὶ τοῖς ἤθεσιν ἀκριβοῦν ἢ τὰ πράγματα συνίστασθαι οἷον καὶ οἱ πρῶτοι ποιηταὶ σχεδὸν ἅπαντες
456 Per a la meacutes recent i actualitzada revisioacute dels fragments que constitueixen el que podriacuteem denominar com a corpus drsquoelegia histograverica narrativa vegeu Bowie 2010a 145-166 especiacuteficament sobre Simogravenides vegeu Sider 2006
Trsquohe donat ales
223
sembla voler afavorir aquest ordre del cant (ἀοιδῆς) per mitjagrave de lrsquoexpressioacute de
la foacutermula dels mots adequats que afavoreixin el pensament o li comuniquin
dolcesa (μελίφρων cim expressiu i terme altament connotat pels precedents
egravepics)457 Drsquoaltra banda lrsquoordre de lrsquohimne eacutes imprescindible a lrsquohora
drsquoemprendre una relacioacute catalogal sigui quin sigui el seu contingut i el
procediment introductori drsquoinvocar la musa eacutes respectat drsquoacord amb la tradicioacute
egravepica458 A lrsquoelegia de Platees el catagraveleg eacutes compregraves a la seccioacute narrativa del
poema que consisteix aparentment no nomeacutes en els principals estadis de
lrsquoexpedicioacute i dels efectius helmiddotlegravenics (fr 11 W2 + fr 15-16 W2)459 sinoacute tambeacute dels
contingents enemics460 A diferegravencia del poeta egravepic tanmateix el poeta elegiacuteac
com tambeacute el drsquoepinici reivindica un rol preeminent en la constitucioacute del
κόσμος del poema El poeta tardo-arcaic es mostra atent amb la tradicioacute que teacute
el poeta per un savi per un constructor que deu tanmateix a les muses el do
del seu art aquestes soacuten de fet font de la seva inspiracioacute
Gragravecies a aquesta construccioacute de mots ben agenccedilats obra de rapsodes ens
soacuten conegudes les ἀρεταί dels homes drsquoantany i gragravecies al κόσμος bastit en el
marc de lrsquoelegia narrativa i de lrsquoepinici ens eacutes coneguda la virtut dels
457 La restitucioacute de μελ]ίφρονα eacutes deguda a Parsons i acceptada per West per beacute que aquest
darrer proposa tambeacute δα]ίφρονα a lrsquoaparat Vegeu Poltera 1997 350 A lrsquoegravepica meacutes antiga eacutes μελίφρων en sentit recte el vi (οἶνος en quatre ocasions a la Iliacuteada i quatre meacutes a lrsquoOdissea) i el gra (πυρός σῖτος) i figuradament el somni (ὕπνος Il 2 34) i lrsquoagravenim (θυμός Hes Scut 428) a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquoampliagrave el ventall de possibilitats ho eacutes el νόστος ([Sim] Ep 72 3 P = AP 7 510) i srsquoaprofundeix en lrsquouacutes literari (eg αὐδή τε μῦθοι τε μελίφρονες Ap Rhod 3 458) Cf Poltera 1997 378-379
458 Per exemple com a Il 2 484-493 Hes Th 1-34 Cat Mul fr 1 1-5 MW (sobre aquest uacuteltim passatge vegeu Bowie 2010a 158-159) la pragravectica drsquoinvocacioacute pregravevia al catagraveleg esdevingueacute un veritable topos que es perllongagrave fins a les darreres mostres de lrsquoegravepica antiga (eg Quint Smyrn 12 306 sqq)
459 Rutherford 2001a 48 ldquoThese lines probably from a general catalog of the forces comparable to the one in Herodotus By including a catalog Simonides was following Homeric practice poems such as the Smyrneis of Mimnermus may also have contained catalogsrdquo
460 Cf Boedeker 1995a 224
Capiacutetol 4
224
contemporanis La virtut i el caragravecter ilmiddotlustre dels grans homes soacuten preservats
en himnes i cagraventics dadors de glograveria per beacute que a uns pocs els sigui dat
drsquoaconseguir la mestria en lrsquoart drsquouna paraula que eacutes glorificadora per al
laudandus i per al cantor461 Aquest κόσμος es vincula sempre amb la paraula
tot configurant un dolccedil cagraventic dolccedil per a qui lrsquoescolta o lrsquoenteacuten462
En virtut de la saviesa del poeta el cagraventic esdeveacute un bell edifici un bastiment
ben fonamentat esdeveacute κρηπίς463
κεκρότηται χρυσέα κρηπὶς ἱεραῖσιν ἀοιδαῖς εἶα τειχίζωμεν ἤδη ποικίλον κόσμον αὐδάεντα λόγων464
Probablement es tracta de lrsquoexemple que millor palesa la proximitat del
κόσμος poegravetic i la metagravefora que gira entorn drsquoidees com la construccioacute i
lrsquoornament La particularitat drsquoaquest κόσμος perograve eacutes la seva constitucioacute a base
de paraules un vertader univers sonor que el propi context ajuda a bastir com a
perfecte exemple del que srsquoestagrave proclamant enteixinat de metagravefores imatges
audaces com ara la nocioacute de κροτέω colpir martellejar emprat en sentit
metafograveric a la manera del llatiacute pango El fonament del cagraventic que evoca alhora
una idea primagraveria de calccedilat i de basament constructiu eacutes auri tal com lrsquounivers
sonor del cagraventic eacutes multiforme en les seves expressions i idees en els seus
461 Com ara a Pind Pyth 3 112-115 Νέστορα καὶ Λύκιον Σαρπηδόνrsquo ἀνθρώπων φάτις ἐξ
ἐπέων κελαδεννῶν τέκτονες οἷα σοφοὶ ἅρμοσαν γιγνώσκομεν ἁ δrsquo ἀρετὰ κλειναῖς ἀοιδαῖς χρονία τελέθει παύροις δὲ πράξασθrsquo εὐμαρές
462 Pind Ol 11 13-14 κόσμον ἐπὶ στεφάνῳ χρυσέας ἐλαίας ἁδυμελῆ κελαδήσω 463 Sobre la nocioacute constructiva vegeu encara Pind Ol 6 1-4 Pyth 12 19 A propogravesit de
poesia i construccioacute vegeu Ford 2002 123-128 Per a κρηπίς Pind Pyth 4 139 (κρηπῖδα σοφῶν ἐπέων) Pind Pyth 7 1-4 (κάλλιστον αἱ μεγαλοπόλιες Ἀθᾶναι προοίμιον κρηπῖδrsquo ἀοιδᾶν βαλέσθαι) Vegeu Kowerski 2005 92-93 Una imatge semblant perograve basada en un concepte totalment distint es troba a Pind Pyth 4 299 (παγὰν ἀμβροσίων ἐπέων)
464 Pind fr 194 1-3 SM
Trsquohe donat ales
225
λόγοι465 Totes dues nocions κρηπίς i κόσμος que parteixen drsquouna significacioacute
concreta desenvolupen les seves virtualitats metafograveriques en el context de la
progravepia composicioacute poegravetica a falta drsquoun vertader pensament literari i drsquoun
llenguatge especiacutefic que el plasmi466
A lrsquoelegia antiga es percep una continuiumltat ben testimoniada de κόσμος que
es decanta majoritagraveriament per un sentit merament estegravetic i valoratiu que teacute un
ampli ressograve en lrsquoesfera moral i ciutadana467 Hi ha tanmateix una altra liacutenia
semagraventica drsquoaquest mateix mot que sense renunciar al component ornamental i
ciacutevic aflora en un context principalment simposiacuteac i designa el bell ordre del
parlament del poema del cagraventic que srsquoestagrave executant en aquell moment468
Quan en un dels poemes del corpus teognidi hom promet a Cirnos un record
perenne en lrsquoagravembit del simposi
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν
465 Ford ibid 124-125 466 Amb tot apareixen en contextos diversos on tenen tota una altra significacioacute com ara en
el cas de κρηπίς a Pind fr 77 M (ὅθι παῖδες Ἀθαναίων ἐβάλοντο φαεννὰν κρηπῖδrsquo ἐλευθερίας) que potser es pot posar en relacioacute amb un uacutes com Αesch Pers 814-815 (κακῶν κρηπὶς ὕπεστιν) i Timoth fr 788 (κλεινὸν ἐλευθερίας τεύχων μέγαν Ἑλλάδι κόσμον) pel fet drsquoaparegraveixer en contextos vinculats a les Guerres Megravediques Kowerski (2005 92-93) troba un paralmiddotlel similar en el fr 14 W2 de Simogravenides (v 9 [ὑ]π[ὸ κ]ρηπῖδα) perograve la lectura eacutes dubtosa i el sentit ben difiacutecil de restituir a partir de les migrades restes textuals conservades
467 Drsquoalguna manera aquestes ocurregravencies fan referegravencia a lrsquoordre poliacutetic i social drsquoaquiacute que per exemple κόσμος aparegui esmentat en un dels poemes adreccedilats a Simogravenides en quegrave srsquoempra la imatge metafograverica de la nau i del mar tempestuoacutes per almiddotludir a lrsquoestat de la polis (Theogn 677 χρήματα δrsquo ἁρπάζουσι βίῃ κόσμος δrsquo ἀπόλωλεν) Vegeu Donlan 1985 238-241 Cf Τheogn 947-948 (πατρίδα κοσμήσω λιπαρὴν πόλιν) Phocyl fr 4 2 112 GP Melanth fr 1 GP Crit fr 2 8 W2
468 Vegeu Ford 2002 36 ldquoThis notion of order in kosmeō wich can denote a neat effective arrangement and also an elegant decorative one reflects the characteristic archaic link between aesthetics manners and politics [] Kosmos applies equally to the proper adornment of diners their orderly behavior and their speechrdquo Igualment a Levine 1985 184
Capiacutetol 4
226
el poeta prediu el caragravecter del cagraventic que executaran joves muacutesics amb
lrsquoacompanyament de flabiols de neta i aguda ressonagravencia Lrsquoexpressioacute no exclou
lrsquoegravemfasi per mitjagrave drsquoun cert pleonasme caracteriacutestic de tot el poema el cagraventic
seragrave bell i liacutempid com el so del flabiol (λιγυ- λιγέα) i alhora un exemple del
bon ordre que implica decegravencia i elegagravencia en la manera drsquoexecutar el poema i
de celebrar el simposi (εὐκόσμως)
καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται469
A lrsquoelegia de lrsquoegravepoca clagravessica i encara meacutes tardana la referegravencia al κόσμος
guanya en complexitat i implicacioacute en la mesura que srsquoalmiddotludeix a la composicioacute
del poeta i a lrsquoexecucioacute del poema en el simposi de manera alambinada quasi
codificada per al petit cercle dels simposiastes que hi participen Aixiacute per
exemple la persona loquens que interpelmiddotla Teogravedor en una composicioacute atribuiumlda a
Dionisi Calc es complau a entreteixir imatges de simposi i de recitacioacute poegravetica
en un joc drsquoimplicatures elaborades a base drsquousos translaticis i paronomagravesics La
destresa i la subtilitat del poeta-simposiasta (ἐγὼ δrsquo ἐπιδέξια πέμπω ) a lrsquohora
de brindar la seva poesia i esperar-ne la deguda torna de lrsquointerpelmiddotlat
contribueixen al degut agenccedilament del simposi
καὶ σὺ λαβὼν τόδε δῶρον ἀοιδὰς ἀντιπρόπιθι συμπόσιον κοσμῶν καὶ τὸ σὸν εὖ θέμενος470
469 Theogn 239-243 470 Dion Chalc fr 1 4-5 GP A lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica trobem agravemplies compilacions de la
tradicioacute poegravetica precedent en lrsquoemulacioacute i lrsquoelaboracioacute de les imatges les foacutermules i el legravexic Un epigrama de Filetas de Cos doacutena mostra drsquoaquesta destilmiddotlacioacute poegravetica a propogravesit del κόσμος exposat en la seva formulacioacute tradicional que ja eacutes tanmateix plenament literari Οὔ microέ τις ἐξ ὀρέων ἀποφώλιος ἀγροιώτης αἱρήσει κλήθρην αἰρόμενος μακέλην ἀλλrsquo ἐπέων εἰδὼς κόσμον καὶ πολλὰ μογήσας microύθων παντοίων οἶμον ἐπιστάμενος (Philet fr 10 Powell)
Trsquohe donat ales
227
EL PROEMI DE PLATEES
La perfecta plasmacioacute del κόσμος poegravetic eacutes lrsquohimne que el poeta articula en
les seves parts corresponents a fi de de conferir la immortalitat que pertoca al
poeta drsquoatorgar el κλέος i els seus equivalmiddotlents tant si es tracta drsquouna
immortalitat metafograverica com si eacutes verificada pel culte (κλέος
exclusiuinclusiu)471 Αquest proceacutes que en termes poegravetics eacutes designat com un
seguiment dels camins de lrsquohimne compregraven sovint un proemi on la invocacioacute a
la divinitat i en especial a aquella que eacutes fautora del cagraventic desenvolupa un
paper cabdal Un recurs que malgrat la sempre creixent afirmacioacute del rol del
poeta en lrsquoassoliment drsquoun renom immortal continua vigent en la poesia
drsquoepinici i en lrsquoelegia narrativa tardoarcaica Ho veurem en els seus principals
representants
Aquesta mateixa idea del camiacute que el poeta ha de triar per definir lrsquoorientacioacute
i el contingut de la composicioacute ja es troba formulada en un fragment
drsquoEmpegravedocles el camiacute que ell ha escollit per al seu himne (hellipπόρον ὕμνων
τὸν πρότερον κατέλεξα fr 35 1-2) drsquoentre tots els camins possibles ens fa
pensar en les raons drsquoaquesta opcioacute i en les vies de plasmacioacute que comporta eacutes
a dir en lrsquoexpressioacute i lrsquoestructura del poema El primer pas doncs consistiragrave a
comprovar quin camiacute escolliacute Simogravenides per al proemi de lrsquoelegia de Platees
471 Vegeu Currie 2005 72-74
Capiacutetol 4
228
De bon principi ens cal verificar els trets fonamentals del proemi arcaic del
prooimion que duu expliacutecit en el seu nom la precedegravencia del camiacute empregraves i en
consequumlegravencia podia adoptar muacuteltiples formes segons lrsquoocasioacute a quegrave estigueacutes
dedicat i si volem denominar-ho aixiacute segons el gegravenere a quegrave pertanyi Es pot
constatar la presegravencia del proemi tant en egravepica com en liacuterica coral monogravedica o
elegiacuteaca472 perograve sembla impossible discernir-ne la precedegravencia relativa El terme
en si προοίμιον eacutes testimoniat forccedila tard al s V aC tot i que resulta
versemblant creure que lrsquoorigen (formal no terminologravegic) del proemi pugui
remuntar-se a les primeres manifestacions poegravetiques orals473 No eacutes aquest el
lloc pertinent per debatre la successioacute cronologravegica de les formes poegravetiques i dels
corresponents proemis que poguessin comprendre En tot cas els primers
testimonis textuals no semblen revelar una especialitzacioacute definida del mot
malgrat la seva rudimentagraveria aparenccedila de tecnicisme474
El prooimion eacutes la part cantada o recitada que encapccedilala el poema a manera
drsquoobertura o preludi i nrsquoobre el camiacute (οἶμος) el contextualitza En la seva versioacute
egravepica i en especial als Himnes Homegraverics el proemi serveix per ubicar el poema
en el context drsquouna celebracioacute en honor drsquouna divinitat ja que el
desenvolupament narratiu pot estar en part desvinculat drsquoaquest mateix context
472 Els himnes homegraverics la Teogonia els peans i epinicis de Piacutendar i els noacutemoi citarogravedics com el
de Timograveteu soacuten exemples paradigmagravetics de la presegravencia del proemi en aquestes composicions En el cas elegiacuteac a banda de lrsquoelegia de Platees tenim notiacutecia del proemi del poema de Mimnerm sobre la guerra entre esmirneus i lidis (cf Paus 9 29 4) en el qual distingia dos parentius de les Muses
473 Vegeu Nagy 1996a 62 i sqq Latacz 1996 71 Race 1992 13-38 spec 19-33 (i en general Cole amp Dunn 1992) Thalmann 1984 120
474 Piacutendar per exemple un dels primers difusors del mot a vegades aplica el terme a la poesia egravepica com a la Nem 2 1-3 (ὅθεν περ καὶ Ὁμηρίδαι ῥαπτῶν ἐπέων τὰ πόλλrsquo ἀοιδοὶ ἄρχονται Διὸς ἐκ προοιμίου) a voltes a la megravelica Pyth 1 3-4 (πείθονται δrsquo ἀοιδοὶ σάμασιν ἁγησιχόρων ὁπόταν προοιμίων ἀμβολὰς τεύχῃς ἐλελιζομένα) Al segle V aC el mot oscilmiddotlagrave entre una imprecisioacute genegraverica (eg Ar Eq 1343 Aesch Ag 32) i una progressiva especialitzacioacute en el camp de la prosa i la retograverica (eg Thuc 3 104 4-5 on es defineix com a prooimion lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo Crit fr 35)
Trsquohe donat ales
229
festiu475 Per contra les funcions del proemi liacuteric semblen meacutes agravemplies tot i
poder estar vinculades a una ocasioacute igualment celebrativa Amb tot lrsquoespai que
lrsquoegravepica reservava a la divinitat esdeveacute sovint un marc en quegrave el poeta parla de si
mateix del seu homenatjat o del context festiu en quegrave coincideixen476
Els pressupogravesits del proemi liacuteric difereixen en certa mesura de lrsquoegravepic perograve
malgrat tot es poden identificar alguns trets generals per al proemi arcaic
- La invocacioacute element de rigor pot adreccedilar-se a una divinitat a un heroi o a
les Muses Usualment srsquoarticula en una doble invocacioacute per la qual cosa hi
concorren dos dels destinataris esmentats
- Lrsquoaparicioacute de la persona loquens en el discurs La motivacioacute drsquoaquest ldquojordquo
acostuma a ser la peticioacute de vegravenia o drsquoinspiracioacute o una autojustificacioacute
- Una transicioacute a vegades de caire discursiu a voltes merament formular
envers la narracioacute miacutetica o drsquoesdeveniments contemporanis (relat catagraveleg) En
el si drsquoaquesta seccioacute es troben foacutermules tiacutepiques de comiat suacuteplica exhortacioacute
i chevilles drsquoinflexioacute477
El proemi de lrsquoelegia de Platees comparteix molts drsquoaquests elements En
principi lrsquoestructura del poema ens fa pensar en la forma egravepica del proemi
reforccedilada pels trets linguumliacutestics homeritzants i pel contingut drsquoevident caragravecter
egravepic Amb tot pot percebrersquos la proximitat amb la funcionalitat liacuterica del
475 Cf Race 1992 20-22 Nagy 1989a 53-54 Per al proemi als Himnes contemplat des drsquoun
punt de vista musical vegeu Barker 1989 38 sqq Sobre la naturalesa dels himnes grecs vegeu Bremer amp Furley 2001 1-40
476 Un cas paradigmagravetic drsquoaquests trets el trobem a lrsquoOliacutempica 10 de Piacutendar en quegrave el poeta es justifica davant del seu laudandus Hagesidam de Locres i en lloa lrsquoorigen abans de referir el mite de la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics
477 Es pot comprovar la presegravencia de tots aquests elements en major o menor grau a lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo persona loquens (vv 1 19) invocacioacute (a Leto v 14 i Apolmiddotlo v 20) transicioacute (vv 19-29) cap a la seccioacute narrativa encapccedilalada per un catagraveleg (vv 30-44) La invocacioacute en forma de comiat (χαῖρε) i lrsquoaparicioacute de la primera persona per mitjagrave drsquouna cheville adversativa (αὐτὰρ ἐγώ) es reprenen a lrsquohabitual cloenda de lrsquohimne egravepic (vv 545-546)
Capiacutetol 4
230
proemi en la mesura que Simogravenides preteacuten quelcom meacutes que contextualitzar
les gestes de Platees en lrsquoagravembit drsquouna festivitat puacuteblica478
Com ja hem tingut ocasioacute de comprovar el proemi de Platees teacute per figura
central Aquilmiddotles en tant que heroi fill drsquouna deessa i guerrer el meacutes ilmiddotlustre
drsquoentre els helmiddotlens que anaren a Troia Malgrat no conservar-se lrsquoinici de la
composicioacute la reconstruccioacute del text ha permegraves establir una possible invocacioacute a
lrsquoheroi seguida de la relacioacute de la seva mort i de les fetes de Troia Eacutes important
destacar que la dimissio de lrsquoheroi precedeix immediatament la invocacioacute de la
Musa com a auxiliar del poeta que es presenta en primera persona i es disposa
a orientar el seu poema en una altra direccioacute la rememoracioacute de les gestes dels
helmiddotlens contra lrsquoinvasor persa a Platees Fins aquiacute sumagraveriament dits els trets
generals del proemi que evidencien les afinitats amb lrsquohimne clegravetic479
No hem drsquooblidar perograve la principal divergegravencia respecte els proemis
tradicionals La canonicitat del proemi simonidi es veu alterada principalment
pel fet que la dedicacioacute no va dirigida a un deacuteu immortal sinoacute a un heroi que
encara que pugui rebre honors divins es caracteritza per la seva condicioacute
humana (o semidivina com es prefereixi) ineluctable la mort480 Una mort i una
condicioacute que a meacutes no soacuten en absolut mitigades al contrari el poeta focalitza
lrsquoatencioacute amb el tema i la cagraverrega legravexica en lrsquoelement mortal caduc fragravegil
Pensirsquos en la rellevagravencia del sintagma ἡmicro]ιθέων ὠκύμορον γενεή[ν (v 18) A
banda que tots els seus termes tenen ascendegravencia homegraverica la transcendegravencia
de lrsquoexpressioacute rau en el fet que Homer en tant que cantor inspirat directament 478 Cf Obbink 2001 65 69-73 ldquoIn Simonidesrsquos Plataea poem the form of the proemial hymn
appears to have been closest to that of epic while its function approximates the prooimion of lyricrdquo Aloni 2001 92-93 1992
479 Les similituds estructurals es veuen complementades per uns paralmiddotlels formals i de diccioacute notables amb aquesta mena drsquohimnes Nomeacutes cal pensar en la foacutermula de cloenda de lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo καὶ σὺ microὲν οὕτω χαῖρε Διὸς καὶ Λητοῦς υἱέ (v 545) i comparar-la amb el comiat del Pelida al poema simonidi ἀλλὰ σὺ microὲ]ν νῦν χαῖρε θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ (v 19)
480 Cf West 1993a 5-6
Trsquohe donat ales
231
per les Muses conferiacute una glograveria immortal (ἀθάνατονhellip κλέος v 15) al
llinatge dels semideacuteus el representant per antonomagravesia del qual eacutes Aquilmiddotles
lrsquoὠκυμορώτατος ἄλλων481 Ho constata A Aloni amb la intencioacute de posar
egravemfasi en les diferegravencies en certa mesusa insogravelites que presenta el poema de
Platees
So the usual model ndashin which the proem proceeds from an invocation of a god to the recognition that it is the Muses who guarantee kleos by inspiring the poetrsquos songmdash is slightly modified by the introduction of a mortal in place of a god and by the reference to the prestigious exemplary figure of Homer482
La resposta meacutes plausible a aquesta aparent anomalia consisteix a considerar
que Simogravenides en reprendre la tradicioacute de lrsquohimne adreccedilat a una divinitat
preteacuten remarcar la comesa drsquoimmortalitzacioacute que inaugura la seva poesia amb
un nou objectiu immortalitzar aquells que per naturalesa no soacuten immortals
els guerrers grecs que lluitaren a Platees Drsquoaquiacute la transcendegravencia drsquoAquilmiddotles
com a eximi valedor drsquoun intent parell anterior i reeixit el drsquoHomer meacutes que
com a simple exemplum mythicum Sersquon segueix per tant una glograveria semblant ndasho
encara majormdash per al nou aede elegiacuteac Simogravenides que aconsegueix transvasar
el sentit panhelmiddotlegravenic de la poesia de lrsquoepopeia a una ocasioacute igualment comuna a
tots els grecs com ho fou la batalla de Platees
Amb aquestes remarques pregravevies podem aprofundir ja en els aspectes meacutes
destacats del proemi simonidi pel que fa al seu vessant clegravetic Drsquoentrada resulta
impossible saber si al principi de la composicioacute hi havia una invocacioacute o algun
tipus drsquoalmiddotlusioacute a les Muses El fr 10 W2 que srsquoha considerat drsquoantuvi una part
forccedila propera al principium carminis no en preserva cap rastre aparent En canvi
481 Il 1 505 Vegeu supra cap 1 Kleos a lrsquoelegia de Platees (p 74-75) 482 Aloni 2001 94
Capiacutetol 4
232
a partir drsquouna apreciable referegravencia a Tetis al vers 5 srsquoha restituiumlt una possible
apelmiddotlacioacute drsquoAquilmiddotles (κούρης εἰν]αλίης ἀγλαόφη[με πάϊ)483
Presumiblement el proemi continuava tractant el motiu del Pelida una part
del qual correspon als primers versos del fr 11 W2 si la reconstruccioacute de West
eacutes encertada Tot i aixiacute el seguumlent punt clegravetic eacutes amb tota certesa el comiat de
lrsquoheroi que srsquoubica als vv 19-20 (ἀλλὰ σὺ microὲ]ν νῦν χαῖρε θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ
κούρης εἰν]αλίου Νηρέος) i precedeix sense solucioacute de continuiumltat la
invocacioacute de la Musa com a coadjutora (αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo
ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα vv 20-21)484
El proemi consta drsquouna successioacute drsquoinvocacions que adreccedila la persona loquens
a diferents destinataris Es tracta drsquoun recurs emprat amb una certa frequumlegravencia
en composicions didagravectiques i laudatograveries A les obres hesiogravediques per
exemple la varietat dels registres discursius sovint es manifesta en formes
drsquoapelmiddotlacioacute La Teogonia comenccedila per les Muses de lrsquoHelicoacute que no seran
invocades nominatim tanmateix fins al v 104 despreacutes drsquouna extensa seccioacute que
els eacutes dedicada485 A lrsquoendemig trobem una altra crida en aquest cas a una
segona persona indeterminada a qui srsquoexhorta igualment a comenccedilar per les
Muses486 Tambeacute als Treballs i Dies srsquoobserven dues invocacions inicials de gran
rellevagravencia per a lrsquoestructura discursiva de lrsquoobra lrsquoinicial a les Muses i una
segona no menys important adreccedilada a Perses487
483 Cf Rutherford 2001a 43 484 J Bremmer (2006 22-23) ofereix una visioacute succinta i criacutetica dels diversos parers formulats
entorn del sentit de la foacutermula de comiat al proemi de lrsquoelegia simoniacutedia 485 Hes Theog 104 χαίρετε τέκνα Διός δότε δrsquo ἱμερόεσσαν ἀοιδήν Cf 1 μουσάων
Ἑλικωνιάδων ἀρχώμεθrsquo ἀείδειν 486 Hes Theog 36 τύνη Μουσάων ἀρχώμεθαhellip que repregraven la foacutermula inicial (v 1) 487 Hes Op 1 μοῦσαι Πιερίηθεν ἀοιδῇσιν κλείουσαι v 27 ὦ Πέρση σὺ δὲ ταῦτα τεῷ
ἐνικάτθεο θυμῷ Abans de la crida de Perses apareix novament una invocacioacute en segona persona tot i que potser cal esmenar el datiu del nom propi subseguumlent en un vocatiu vv 9-10 κλῦθι ἰδὼν ἀίων τε δίκῃ δ ἴθυνε θέμιστας τύνη ἐγὼ δέ κε Πέρσῃ ἐτήτυμα μυθησαίμην
Trsquohe donat ales
233
En poesia megravelica la muacuteltiple invocacioacute eacutes una pragravectica forccedila habitual en
especial en epinicis ditirambes i encomis En un epinici de Baquiacutelides per
exemple trobem una invocacioacute de les Charites seguida a poca distagravencia per una
de la Moira i encara una altra de lrsquoAsop488 Piacutendar eacutes un clar exponent drsquoaquesta
pragravectica que es pot constatar en moltes de les seves composicions i ell mateix ho
professa
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον489
Haviacuteem deixat la figura del Pelida a la invocacioacute del fr 10 W2 que tenia
continuiumltat narrativa en el seguumlent fragment Pel que sabem el comenccedilament
drsquoaquest reporta la mort de lrsquoheroi i el seu funeral motius que pel cap baix
ocupaven una tirada de versos (vv 1-8) lleugerament meacutes agravemplia que la
dedicada a descriure la caiguda de Troia i el retorn dels aqueus (vv 9-15) La
rellevagravencia de la fi egravepica drsquoAquilmiddotles al nostre entendre apunta una doble
orientacioacute estretament vinculada drsquouna banda lrsquoenfocament de la condicioacute
semidivina de lrsquoheroi i com a tal mortal de lrsquoaltra lrsquoegravemfasi en lrsquoelement luctuoacutes
i honoriacutefic que sembla apuntar a un culte heroic malgrat el silenci que pesa
sobre tota referegravencia cultual en lrsquoegravepica (i en lrsquoelegia que srsquohi emmiralla) Perograve val
la pena analitzar una mica meacutes detingudament el passatge simonidi
El fragment 11 W2 comenccedila suposadament amb la caiguda drsquoAquilmiddotles al
combat (v 1) Aquest fet motiva a continuacioacute la presegravencia drsquoun siacutemil de clar
488 Lrsquoepinici per Automedes de Fliunt Bacchyl 9 1 SM Δόξαν ὦ χρυσαλάκατοι
Χάρι[τ]εςhellip v 15 ὦ μοῖρα πολυκρατές v 45 ὦ πολυζήλωτε ἄναξ ποταμῶνhellip 489 Pind Pyth 10 53-54 Amb tota probabilitat lrsquoalmiddotlusioacute als himnes i a la pluralitat dels logoi
no es refereix tant a les invocacions muacuteltiples com a la pragravectica de passar ragravepidament drsquoun tema a un altre hi hagi o no una falca clegravetica Un clar exemple drsquoinvocacioacute muacuteltiple es pot veure a Ol 8 on srsquoinvoca gairebeacute consecutivament Oliacutempia (v 1) lrsquoaacutelsos sagrat (v 9) i Timogravestenes (v 15)
Capiacutetol 4
234
ascendent homegraveric la comparacioacute entre lrsquoabatiment drsquoun guerrer i lrsquoestassada
drsquoun arbre per obra de llenyataires o de forces de la naturalesa (vv 1-3)490
Segueix una possible referegravencia al dolor o al plany que manifestagrave el λαός dels
helmiddotlens per la seva mort durant el sepeli (amb Pagravetrocle vv 5-6) En aquest
punt advertim un recurs ben destacat en un sol diacutestic (vv 7-8) que clou amb
disposicioacute circular el motiu del traspagraves del Pelida una mirada retrospectiva per
part del poeta que torna sobre la mort drsquoAquilmiddotles i la justifica per mitjagrave de
lrsquoaccioacute divina en realitat fou la magrave drsquoApolmiddotlo qui sotmeteacute el guerrer indomable
per a qualsevol magrave mortal Drsquoaquesta manera srsquoaconsegueix dignificar la mort
de lrsquoheroi i salvar lrsquoexcelmiddotlegravencia drsquoun culte justificant-lo
Quelcom semblant pot apreciar-se en la Nemea setena de Piacutendar per
contraposicioacute al seu Peagrave sisegrave a propogravesit de Neoptogravelem fill drsquoAquilmiddotles La mort
de Neoptogravelem a Delfos eacutes interpretada de manera distinta en cadascun
drsquoaquests poemes segons qui fos el destinatari de la composicioacute Aixiacute Gentili
observa amb la mirada posada en el culte
In entrambi i contesti la morte di Neottolemo egrave voluta dal dio nellrsquouno percheacute lrsquoeroe espiasse la colpa di unrsquoazione ingiusta lrsquoempietagrave compiuta ai danni del vecchio Priamo nellrsquoaltro percheacute divenisse il tutore ldquogiustordquo del culto (v 47 themiskoacutepos) in conseguenza di una azione che sotto il profilo etico-religioso presentava un duplice aspetto nella misura in cui giusta era stata la richiesta di unrsquoequa ripartizione delle vittime sacrificiali ma ingiusto lrsquoalterco con i sacerdoti di Apollo Il dato obiettivo del culto che certamente era giagrave operante a Delfi al tempo in cui Pindaro aveva composto il sesto Peana egrave nella settima Nemea un punto cardine che implicitamente offre lrsquoargomento per attenuare il peso dellrsquoempietagrave attribuita a Neottolemo nel primo dei due carmi poicheacute con lrsquoonore del culto decretato dal dio egli aveva espiato oltre che la colpa commessa nei riguardi del clero delfico anche quella compiuta nei riguardi di Priamo491
490 Il 4 482 sqq 5 560 13 178 sqq 389 sqq = 16 482 sqq 17 53 sqq 491 Gentili 1984 187-188
Trsquohe donat ales
235
Apolmiddotlo acompleix per tant les funcions drsquoagent de la mort de lrsquoheroi i de
valedor de lrsquohonor de la seva figura i del culte que la distingia
En general pot dir-se que lrsquoaccioacute dels deacuteus teacute un paper destacat en
lrsquoestructura de lrsquoelegia de Platees Potser el cas meacutes evident ndashconservatmdash eacutes el
drsquoApolmiddotlo per les raons que hem adduiumlt Cal no oblidar que les integracions
textuals de West posem per cas posen en relleu la participacioacute drsquoAtena i
drsquoHera en la destruccioacute drsquoIacutelion (vv 9-10 Παλλὰς δrsquo ἐγγὺ]ς ἐοῦσα πε[ρικλεὲς
ἄ]στ[υ καθεῖλεν σὺν δrsquo Ἥρη Πρ]ιάμου παισὶ χ[αλεπτ]όμ[εναι) o anant una
mica meacutes enllagrave del fr 11 W2 en el si de la profecia de Tisagravemenos (fr 14 W2 vv
7-8) la connivegravencia de Zeus amb els helmiddotlens perquegrave expulsin lrsquoinvasor bagraverbar
de la Jogravenia versemblantment ˉ˘˘ἐξ Ἀ]σί[η]ς ἐλάσει νεύσαντο[ς ˘ ˉ ˉ (Zeus)
και]νὴν συμμα[χ]ίην φιλέω[ν492
Una atencioacute especial mereix la presegravencia drsquouna possible personificacioacute de
δίκη sota un aspecte diviacute que nomeacutes torna a aparegraveixer en una ocasioacute en els
fragments elegiacuteacs (fr 21 4 W2) Ens trobem en un dels passatges meacutes debatuts i
aparentment paradoxals del fragment de Platees Els termes ja per si discutits
semblen expressar una imatge poc usitada493 Dike muntada en un carro de
guerra (ἅρμα) no pas asseguda en un tron vora Zeus com foacutera drsquoesperar
anihila (καθεῖλε) lrsquoimpiu el transgressor de lrsquoordre de Zeus Xeacutenios que per la
seva supegraverbia provoca la perdicioacute de la seva progravepia ciutat En la restitucioacute de
492 Cf West 1993a 6 8 493 Els paralmiddotlels meacutes propers a la formulacioacute simoniacutedia cal cercar-los en egravepoca tardana
imperial quan la magnificegravencia i la primacia que srsquoatribueixen a lrsquoemperador o a algun prohom eacutes emparada per una Dike amb entitat divina o almiddotlegograverica perograve certament personificada Un epigrama afirma que Juliagrave regeix amb magrave drsquoauriga el ldquotronrdquo de Dike (AP 9 779 5-6) ὅντινα συληθέντα Δίκης θρόνον ἡνιοχεύων εὗρεν Ἰυλιανὸς χερσὶν ἀδωροδόκοις Una formulacioacute pragravecticament idegraventica apareix en un passatge de lrsquoorador bitini Himeri (Or 36 11) τὸν μέγαν τῆς δίκης ἡνίοχον
Capiacutetol 4
236
West εἵνεκrsquo Ἀλεξά]νδροιο κακόφρ[ονο]ς ὡς τὸν [ἀλιτρόν ἀλλὰ χρόνω]ι
θείης ἅρμα καθεῖλε δίκ[ης (vv 11-12)
En cas que les lectures siguin correctes resulta interessant comprovar com
Simogravenides caracteritza Dike amb lrsquoatribut el carro que tradicionalment pertany
a Nike494 o amb el rol que pertoca a Neacutemesis en les obres tragravegiques Egravesquil eacutes el
tragravegic que pel que podem judicar a partir del que ens nrsquoha pervingut meacutes
rellevagravencia conferia a Dike tal com podem observar en el fragment drsquoun
parlament de Dike en el si drsquoun drama satiacuteric en quegrave srsquoexplicita que Zeus el
seu pare lrsquoha enviada a la terra a desgrat que no es conserva cap referegravencia al
mitjagrave com hi arriba495 Amb tot volem citar aquiacute el passatge coral de les Coegravefores
que precedeix la contemplacioacute dels cossos occits (vv 935-936)
ἔμολε μὲν δίκα Πριαμίδαις χρόνῳ βαρύδικος ποινά
i en el mateix estagravesim (vv 945-952)
ἔμολε δrsquo ᾧ microέλει κρυπταδίου μάχας δολιόφρων ποινά ἔθιγε δrsquo ἐν μάχᾳ χερὸς ἐτήτυμος Διὸς κόρα Δίκαν δέ νιν προσαγορεύομεν βροτοὶ τυχόντες καλῶς ὀλέθριον πνέουσrsquo ἐν ἐχθροῖς κότον
Lrsquoegravemfasi en la ποινά en un context militar (microάχας ἐν μάχᾳ) aboquen nova
llum en el passatge simonidi Dike eacutes caracteritzada com una guerrera que
puneix inflexiblement (βαρύδικος ποινά) precisament un Πριαμίδης 494 Cf [Sim] epigr 27 3-4 atribuiumlt a Simogravenides com una autoendreccedila τοσσάκι δrsquo ἱμερόεντα
διδαξάμενος χορὸν ἀνδρῶν εὐδόξου Νίκας ἀγλαὸν ἅρμrsquo ἐπέβης 495 Aesch fr 281a Radt
Trsquohe donat ales
237
Alexandre Hi ha qui com S Hornblower ha pretegraves veure en la mencioacute de
Menelau i dels Tindagraverides als vv 30-31 una epifania en tota regla496 En realitat
aquest concepte srsquoescau de la mateixa manera a Dike tal com eacutes caracteritzada
que als herois lacedemonis els quals nomeacutes apareixen com a acompanyants de
lrsquoexpedicioacute espartana497 Dels Diogravescurs no sersquon refereix cap accioacute ni prodigi
contragraveriament Simogravenides aconsegueix donar egravemfasi a la descripcioacute de
lrsquoempresa i assolir un nivell narratiu de validesa panhelmiddotlegravenica Drsquoaltra banda el
retrat simonidi probablement no preteacuten reflectir amb precisioacute el cerimonial de
les campanyes militars espartanes i lrsquoimaginari que el fonamentava498 de
manera que no es constata tant lrsquoacte efectiu de lrsquoepifania en un sentit estricte
com un moment posterior de concomitagravencia en miliacutecia
La cloenda del proemi consta drsquouna foacutermula de comiat i drsquouna invocacioacute
subseguumlent La dimissio drsquoAquilmiddotles queda plasmada per la terminologia
tradicional en els himnes χαῖρε seguida de la cheville αὐτὰρ ἐγώ que marca la
transicioacute que conduiragrave a la seccioacute narrativa Val a dir que les formes de comiat ndash
o de salutacioacutemdash χαῖρε o χαίρετε soacuten prou genegraveriques perquegrave puguin ser
emprades en una gran varietat de contextos per beacute que en el si drsquoun himne o
drsquoun parlament que acompleixi un rol similar la funcioacute eacutes clarament
introductograveria o dimissograveria aquest sentit sembla corroborat a meacutes pel context
que remet a lrsquoagravembit funerari Tot i que la forma en quumlestioacute eacutes testimoniada en 496 Hornblower 2001 140-146 497 LrsquoOxford Classical Dictionary (3a ed) per exemple aporta una definicioacute drsquoepifania que
srsquoadiu a la caracteritzacioacute de Dike ldquooccurs in both myth and cult when a god reveals his presence or manifests his power to a mortal or group of mortals who ldquoseerdquo or ldquorecognizerdquo the god [] They may be accompanied by miracles or other displays of power (ἀρεταί) be protective or punitive they may be sudden and spontaneous or occur in response to a prayerrdquo
498 Drsquoacord amb el relat drsquoHerogravedot era un Tindagraverida i un rei qui acompanyaven lrsquoexpedicioacute espartana (Hdt 5 75 2) ἀπὸ δὲ ταύτης τῆς διχοστασίης ἐτέθη νόμος ἐν Σπάρτῃ microὴ ἐξεῖναι ἕπεσθαι ἀμφοτέρους τοὺς βασιλέας ἐξιούσης στρατιῆς τέως γὰρ ἀμφότεροι εἵποντο παραλυομένου δὲ τούτων τοῦ ἑτέρου καταλείπεσθαι καὶ τῶν Τυνδαριδέων τὸν ἕτερον πρὸ τοῦ γὰρ δὴ καὶ οὗτοι ἀμφότεροι ἐπίκλητοί σφι ἐόντες εἵποντο
Capiacutetol 4
238
inscripcions sepulcrals499 la majoria dels contextos literaris no lrsquoapliquen al
comuacute dels finats sinoacute als moribunds i a herois assenyalats500 Cal pensar tan sols
en els mots que Aquilmiddotles adreccedila al difunt Pagravetrocle χαῖρέ μοι ὦ Πάτροκλε καὶ
εἰν Ἀΐδαο δόμοισι501
A Aquilmiddotles no se lrsquoapelmiddotla amb el patroniacutemic com foacutera drsquoesperar sinoacute com
lrsquoilmiddotlustre fill de la deessa Tetis o per ser meacutes precisos de la filla del mariacute Nereu
(vv 19-20 θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ κούρης εἰν]αλίου Νηρέος)502 Aquesta
formulacioacute no eacutes gaire habitual per adreccedilar-se a Aquilmiddotleu503 tot i que augmenta
la frequumlegravencia drsquoocurregravencies si es redueix lrsquoexpressioacute a ldquofill de Tetisrdquo504 Resulta
curioacutes comprovar lrsquoegravemfasi amb quegrave es remarca el parentiu que guarda Aquilmiddotles
amb Zeus per via drsquoEgraveac fet que potser es pot vincular amb la peculiar relacioacute
que uneix el Cronida i el seu descendent505
El comiat drsquoAquilmiddotles delimita la fi de lrsquohimne dedicat a lrsquoheroi i marca el
punt drsquoinflexioacute en quegrave torna a aparegraveixer la primera persona loquens Ja hem vist
que la foacutermula αὐτὰρ ἐγώ consistia en una mena de recurs poegravetic ndasho
metapoegravetic pensat en termes de recitacioacute o drsquoexecucioacutemdash que als Himnes
499 Eg IG 7 203 Pensirsquos igualment en el paralmiddotlel llatiacute Haue Vale present a Catul (101 10) o
Virgili (Aen 11 97) i amb correspondegravencia epigragravefica (CIL ii 3490 3506 etc) 500 Cf Soph Aj 863 (Agraveiax) κλειναί τrsquo Ἀθῆναι καὶ τὸ σύντροφον γένος κρῆναί τε ποταμοί
θrsquo οἵδε καὶ τὰ Τρωϊκὰ πεδία προσαυδῶ χαίρετrsquo ὦ τροφῆς ἐμοί Trach 921 (Hegraveracles) ὦ λέχη τε καὶ νυμφεῖrsquo ἐmicroά τὸ λοιπὸν ἤδη χαίρεθrsquo ὡς ἔmicrorsquo οὔποτε δέξεσθrsquo ἔτrsquo ἐν κοίταισι ταῖσδrsquo εὐνάτριαν Plat Phd 116d (Sogravecrates) καὶ σύ ἔφη χαῖρε καὶ ἡμεῖς ταῦτα ποιήσομεν
501 Ιl 23 19 179 Per a la referegravencia vegeu Rutherford 1996 44 502 La restitucioacute θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ troba un fonament a Od 11 631 θεῶν ἐρικυδέα τέκνα
576 Γαίης ἐρικυδέος υἱόν Ηymn Hom 4 550 Μαίης ἐρικυδέος υἱέ El propi Simogravenides lrsquoempra en un altre poema (fr 511 1a 3) Οὐρανίδ]α Κρόνοιο παῖς ἐρικυδής Sobre lrsquoepiacutetet vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat (pp 119-121)
503 Un dels pocs paralmiddotlels eacutes a Eur IT 217 τῷ τᾶς Νηρέως κούρας Cf Bacchyl 13 122 Pind Pyth 3 92
504 Cf Pind Pae 6 83-84 κυανοπλόκοιο παῖδα ποντίας Θέτιος βιατάν πιστὸν ἕρκος Ἀχαιῶν Il 4 512 16 860 Eur El 438 450 454
505 El principal interessat en remarcar aquest vincle eacutes el propi Aquilmiddotles qui en meacutes drsquouna ocasioacute sersquon vanta αὐτὰρ ἐγὼ γενεὴν μεγάλου Διὸς εὔχομαι εἶναι τίκτέ microrsquo ἀνὴρ πολλοῖσιν ἀνάσσων Μυρμιδόνεσσι Πηλεὺς Αἰακίδης ὃ δrsquo ἄρrsquo Αἰακὸς ἐκ Διὸς ἦεν (Il 21 187)
Trsquohe donat ales
239
Homegraverics conduiumla lrsquoatencioacute del puacuteblic drsquouna part dedicada a un deacuteu a una seccioacute
de temagravetica heroica o progravepiament egravepica Aquest sembla ser el sentit per
exemple de la foacutermula conclusiva del darrer dels himnes en honor dels
Diogravescurs en quegrave es pot percebre una indicacioacute de la orientacioacute del cant
χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς506
Amb tot el valor drsquoaquesta cheville al proemi de Simogravenides adopta una altre
caire en la mesura que la foacutermula no teacute continuiumltat en un cagraventic de les gestes
drsquoherois egravepics pertanyents a la ἡμιθέων ὠκύμορος γενεή sinoacute de simples
mortals (ἀνδρῶν v 25) Lrsquoefecte resultant eacutes el guany drsquoun egravemfasi discursiu
inesperat ja que aquests combatents a qui es promet una glograveria inexhaurible
com la dels antics herois esdevenen el veritable motiu central de la composicioacute
La seva presegravencia en el lloc que pertocava als herois egravepics no nomeacutes supleix el
contingut tradicional sinoacute que en bona mesura se nrsquoapropia i el reforccedila en
benefici dels nous destinataris
Bona part drsquoaquesta forccedila discursiva eacutes assolida per una simple ndashi alhora
complexamdash superposicioacute drsquoidees i una disposicioacute estructural hagravebilment
travada Ara beacute abans que srsquoarribi a la narracioacute dels esdeveniments
contemporanis el poeta intercala la invocacioacute a la Musa (vv 20-25) com
presumiblement es produiumla en la continuacioacute rapsogravedica dels himnes homegraverics
meacutes breus que actuaven com a preludis507
506 Hymn Hom 33 18-19
507 Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Calame 1989 (1982) 209-211 Cagravessola 1975 xii-xxii En termes generals Constantini amp Lallot 1987
Capiacutetol 4
240
αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν μέλεαι ἔντυνο]ν καὶ τόνδ[ε μελ]ίφρονα κ[όσμον ἀο]ιδῆς ἡμετ]έρης ἵνα τις [μνή]σεται ὑ[˘˘ˉ ἀνδρῶ]ν οἵ hellip
Aquesta seccioacute clegravetica estagrave articulada en un primer membre progravepiament
invocatiu i un segon de caire exhortatiu En primer terme apareix la persona
loquens realitzant una accioacute purament invocativa κικλήισκω que juntament
amb κληίζω constitueix una variant de καλέω Cal no oblidar que aquesta
forma verbal podia comenccedilar un himne sense necessitat de cap mot o seccioacute
precedent508 Lrsquoobjecte drsquoaquesta crida es troba en segona persona com eacutes
habitual en els Himnes Homegraverics El meacutes sorprenent perograve eacutes el predicatiu
drsquoaquest complement ἐπίκουρον que ens remet drsquoimmediat a lrsquoesfera de la
metagravefora militar Venim drsquoun context begravelmiddotlic i anem cap a un context igualment
marcial El terme srsquoadiu perfectament a lrsquoambient que recrea el poema Ara beacute
el to insogravelit el marca el sentit que adopta lrsquoexpressioacute inaudita fins al moment el
poeta en lloc de demanar la inspiracioacute de la Musa la crida en ajut de la seva
comesa com a assistent aliada sogravecia509
Drsquoaquesta manera Simogravenides convoca la Musa amb lrsquoepiacutetet propi de lrsquoaliat
egravepic (dels aliats de Troia per exemple) i de la tropa mercenagraveria a lrsquoegravepoca del
508 Literagraveriament aquesta forma de principium carminis estagrave nomeacutes constatada en els Himnes
Ograverfics perograve eacutes probable que lrsquoexpressioacute tingueacutes una certa importagravencia en el llenguatge propi del culte oral o de les pragravectiques mistegraveriques Cf Hymn Orph 15 (κικλήσκω Νύμφας τε κλυτὰς καὶ Πᾶνα microέγιστον) 20 52 (κικλήσκω σεhellip) 75 86 etc
509 Sogravecia en el meacutes estricte sentit etimologravegic Hem dit que lrsquoexpressioacute era extraordinagraveria respecte a la tradicioacute de Simogravenides perograve la foacutermula torna a concoacuterrer en un altre himne ben distint Lucreci invoca Venus perquegrave lrsquoassisteixi en el seu cant en condicioacute de socia traduccioacute literal de lrsquoἐπίκουρος simonidi i alhora homogravenim i homogravefon del nom del filogravesof Epicur el referent ideologravegic del poeta llatiacute (Lucr 1 24 te sociam studeo scribendis uersibus esse) Vegeu OrsquoHara 1998 Al poema de Lucreci no hi manca la invocacioacute a la Musa en aquest cas Calmiddotliacuteope (6 92-95) i a Epicur (3 1-30)
Trsquohe donat ales
241
poema510 Lrsquoepiacutetet que acompanya el vocatiu de la Musa eacutes amb tota probabilitat
πολυώνυμος que troba ja paralmiddotlels als Himnes Homegraverics511 amb la significacioacute
ldquohonorada o invocada amb molt apelmiddotlatiusrdquo Al capdavall aquesta
denominacioacute justifica en certa mesura la seva invocacioacute com a aliada una de
les possibles versions apelmiddotlatives triada a voler del poeta que preteacuten emfasitzar
la seva condicioacute de testimoni presencial En efecte una de les propostes meacutes
plausibles que doacutena raoacute de la diferegravencia notograveria entre la relacioacute drsquoHomer i de
Simogravenides respectivament amb les Muses la proporciona A Aloni
The reason for the difference between these two positions is to be found in the subject matter of the poems Homer could not have been a witness to the events at Troy and therefore relied entirely on the Muses for the truth of his account Simonides on the other hand did witness the Greek war against the Persians and so needs the Musersquos help only to guarantee the ability of his poetry to render the truth and thus confer lasting fame on those who took part in the events narrated512
Drsquoacord amb aquest pressupogravesit Simogravenides srsquoarroga el principal megraverit en la
pragravectica compositiva i nomeacutes demana lrsquoauxili de la Musa per constituir lrsquoordre
510 Val a dir que a la Iliacuteada apareix el mot emprat en funcioacute adjectiva i referit a una divinitat
perograve la cagraverrega militar eacutes indubtable (Il 21 430-431) ὡς Ἀφροδίτη ἦλθεν Ἄρῃ ἐπίκουρος ἐmicroῷ microένει ἀντιόωσα La mencioacute de lrsquoepikouria en un context en quegrave apareixen les Muses es troba a Piacutendar per exemple perograve en aquest cas eacutes el poeta qui acompleix metafogravericament les funcions drsquoἐπίκουρος en uns termes no menys pretensiosos perograve no tant agosarats (Ol 13 96-97) Μοίσαις γὰρ ἀγλαοθρόνοις ἑκὼν Ὀλιγαιθίδαισίν τrsquo ἔβαν ἐπίκουρος A vegades srsquoinvoca una divinitat de manera similar en lrsquoexpressioacute perograve gairebeacute sempre amb una nuance militar salviacutefica i a voltes megravedica (com Apolmiddotlo Epikourios o Asclepi) o simplement drsquoajuda en el destret Cf Sapph fr 1 25-28 V (a Afrodita) ἔλθε μοι καὶ νῦν χαλέπαν δὲ λῦσον ἐκ μερίμναν ὄσσα δέ μοι τέλεσσαι θῦμος ἰmicroέρρει τέλεσον σὺ δrsquo αὔτα σύμμαχος ἔσσο
511 Cf Hymn Hom 3 82 2 18 32 Κρόνου πολυώνυμος υἱός disposicioacute que recorda el θεᾶς ἐρικυδέος υἱέ del v 19 de Simogravenides
512 Aloni 2001 95
Capiacutetol 4
242
escaient del poema en un intent drsquoafirmar el rol del poeta sense cap ruptura
aparent o formal amb la tradicioacute clegravetica513
ELS CAMINS DE LrsquoHIMNE
En els poemes hexamegravetrics de Parmegravenides i drsquoEmpegravedocles poden trobar-se
aspectes de la literatura sapiencial de lrsquoelucubracioacute filosogravefica i religiosa i el que
ens interessa ara per ara de la forma hiacutemnica inclosa la reflexioacute sobre el proceacutes
compositiu aspectes que poden aportar una certa llum a algunes nocions que
concorren en el proemi de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees
Acostuma a considerar-se el fragment 1 de Parmegravenides com el proemi (o part
del mateix) del poema sobre la naturalesa514 La constatacioacute del caragravecter
aparentment narratiu del passatge sorpregraven de bon principi El poema
comenccedilava in medias res sense cap mena drsquoinvocacioacute o endreccedila inicial si hem de
fer cas del testimoni de Sext Empiacuteric que en cita lrsquoinitium carminis515 El poeta
afirma haver estat conduiumlt a traveacutes de les portes dels camins de la Nit i del Dia
per tal de comparegraveixer davant drsquouna divinitat femenina del nom de la qual no
513 Cal nomeacutes recordar el testimoni que parla de la plaent Musa simoniacutedia (ἔπνεε τερπνά
ἡδυμελιφθόγγου Μοῦσα Σιμωνίδεω Sim test 42 Campbell = AP 9 571 1-2) a la qual eren imputats els cagraverrecs de φιλοκερδής i ἐργάτις com una treballadora assalariada la millor aliada drsquoun poeta tradicionalment avaricioacutes Vegeu Pind Isth 2 6-12 La interpretacioacute es troba a Schol Pind Isth 2 9ab (3 p 214 Drachmann) λέγοι δrsquo ἄν πρὸς Σιμωνίδου ταῦτα ὡς φιλάργυρον διασύρων τὸν ἄνδρα
514 Sobre el proemi parmenidi vegeu Gallop 1991 (1984) 5-7 Couloubaritsis 1987 25-43 Burkert 1969 Schwabl 1963 Bowra 1953 38 sqq Bowra 1937
515 Sext Emp Adv Math 7 111-114
Trsquohe donat ales
243
es fa mencioacute En aquest viatge un dels elements clau de la interpretacioacute del
poema la persona loquens eacutes transportada en carro per eugues filles drsquoHegravelios
τῇ φερόμην τῇ γάρ με πολύφραστοι φέρον ἵπποι ἅρμα τιταίνουσαι κοῦραι δ ὁδὸν ἡγεμόνευον [] τῇ ῥα διrsquo αὐτέων ἰθὺς ἔχον κοῦραι κατ ἀμαξιτὸν ἅρμα καὶ ἵππους516
fins a lrsquoestatge de la deessa Alliacute la personificacioacute de Dike eacutes qui nrsquoobre els
propileus com a garant de la legitimitat dels ensenyaments divins
ἔνθα πύλαι Νυκτός τε καὶ Ἤματός εἰσι κελεύθων καί σφας ὑπέρθυρον ἀμφὶς ἔχει καὶ λάινος οὐδός αὐταὶ δrsquo αἰθέριαι πλῆνται μεγάλοισι θυρέτροις τῶν δὲ Δίκη πολύποινος ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς517
Veiem en lrsquoepiacutetet de Dike un dels atributs que hem constatat a propogravesit del
caragravecter punitiu amb quegrave la caracteritza Simogravenides al proemi de Platees Dike
acompleix les funcions drsquoAidoacutes i Neacutemesis drsquouna manera semblant al rol que li
conferia Egravesquil com a βαρύδικος ποινά una Dike que guarda les claus de la
retribucioacute (ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς v 14)518
516 Parm fr 1 4-5 20-21 Gallop 517 Vv 11-14 518 Lrsquoepiacutetet que Parmegravenides atribueix a Dike eacutes testimoniat igualment pel fr Orph 158 tal
com el recull el neoplatogravenic Procle amb lrsquoafegit drsquouna cagraverrega semagraventica rellevant Dike eacutes igualment ἀρωγός auxiliar socorredora del seu pare Zeus en la lluita contra els Titans caracteritzats per la seva ὕβρις (Procl In Plat Remp 2 144 29) τῷ δὲ Δίκη πολύποινος ἐφέσπετο πᾶσιν ἀρωγός Εn un sentit semblant cal interpretar lrsquoaparicioacute de Dike al primer estagravesim de lrsquoAgamegravemnon drsquoEgravesquil la divinitat puneix (καθαιρεῖ) aquell qui trepitja lrsquoaltar de la deessa (ἀνδρὶ λακτίσαντι μέγαν Δίκας βωμὸν εἰς ἀφάνειαν Ag 381) Reveladorament lrsquoἄδικος que exemplifica els mots del cor no eacutes altre que Paris que violagrave els preceptes de Zeus Xegravenios (Ag 396-402) λιτᾶν δrsquo ἀκούει μὲν οὔτις θεῶν τὸν δrsquo ἐπίστροφον τῶν φῶτrsquo ἄδικον καθαιρεῖ οἷος καὶ Πάρις ἐλθὼν ἐς δόμον τὸν Ἀτρειδᾶν ᾔσχυνε ξενίαν τράπε- ζαν
Capiacutetol 4
244
Un altre punt digne drsquoesment en el proemi de Parmegravenides consisteix en el
parlament que la deessa innominada adreccedila al poeta quan aquest compareix
davant drsquoella La intervencioacute de la dea en estil directe origina una inversioacute del
rol de la persona loquens de manera que el poeta apareix representat en segona
persona i apelmiddotlat per mitjagrave drsquoun vocatiu i de la foacutermula habitual de salutacioacute
χαῖρε
ὦ κοῦρrsquo ἀθανάτοισι συνάορος ἡνιόχοισιν ἵπποις ταί σε φέρουσιν ἱκάνων ἡmicroέτερον δῶ χαῖρrsquo ἐπεὶ οὔτι σε μοῖρα κακὴ προὔπεμπε νέεσθαι τήνδrsquo ὁδόν [ἦ γὰρ ἀπrsquo ἀνθρώπων ἐκτὸς πάτου ἐστίν] ἀλλὰ θέμις τε δίκη τε519
Al proemi de Parmegravenides perograve la justificacioacute de lrsquoelement diviacute i immortal
(θεὰ πρόφρων v 22 ἀθανάτοισι hellip ἡνιόχοισιν v 24) i lrsquoegravemfasi en el
contingut referent a lrsquoagravembit de la legitimitat la justiacutecia i la veritat (θέμις τε δίκη
τε v 28 ἀληθείης εὐπειθέος ἀτρεμὲς ἦτορ v 29 πίστις ἀληθής v 30) es
deuen a pressupogravesits diferents dels que abonen la seva presegravencia en el proemi
de Simogravenides En efecte Parmegravenides preteacuten posar en relleu el caragravecter drsquouna
inspiracioacute que el guia pel camiacute de la Veritat i contraposar-lo a lrsquoopinioacute del comuacute
dels mortals (βροτῶν δόξας v 30) que regeix un mal fat (μοῖρα κακὴ v 26)
El camiacute empregraves pel poeta pot ser interpretat translatiacuteciament com a metagravefora
de la tasca compositiva multiforme i variada en la qual el poeta ha de prendre
necessagraveriament una decisioacute ha drsquoemprendre un camiacute (ἐς ὁδὸνhellipπολύφημον v
2) que en certa forma precedeix la tria gnoseologravegica i ontologravegica davant de la
disjuntiva de camins (els famosos ὁδοὶ διζήσιος fr 2 2 i sqq) En efecte el
κλοπαῖσι γυναικός Per al sentit de les claus (κληῖδας) vegeu Palmer 2009 52-55 175 361 Laks 2003 16 n 29 Steele 2002 583 Guthrie 1980 (1965) 8-9
519 Parm fr 1 24-28
Trsquohe donat ales
245
poema srsquoestagrave desenvolupant a mesura que soacuten exposats els arguments a
mesura que es refereix el microῦθος (fr 2 1) Fins i tot la imatge del carro es pot
entendre com una figuracioacute del poema Ara beacute cal no oblidar que la direccioacute
drsquoaquesta via per a Parmegravenides i a diferegravencia del que hem pogut observar en
Simogravenides sempre ve legitimada per la divinitat
ἵπποι ταί με φέρουσιν ὅσον τrsquo ἐπὶ θυμὸς ἱκάνοι πέμπον ἐπεί microrsquo ἐς ὁδὸν βῆσαν πολύφημον ἄγουσαι δαίμονες ἣ κατὰ πάντrsquo ἄστη φέρει εἰδότα φῶτα520
Tambeacute a lrsquohimne-poema del poeta drsquoAcragas Empegravedocles tot i la dificultat
de definir amb certesa els liacutemits de la composicioacute (o composicions) eacutes ben
notori el contingut clegravetic en certa mesura meacutes present al llarg drsquoun poema de
difiacutecil ordenacioacute estructural Una de les principals dificultats a lrsquohora
drsquoidentificar un proemi ve donada per la multiplicitat drsquoinvocacions que
passen de lrsquoagravembit humagrave al diviacute Entre les primeres es poden identificar aquelles
que van adreccedilades a un grup indefinit potser drsquoacragantins (ὦ φίλοι)521 i la del
destinatari del poema i possible ἐρώμενος drsquoEmpegravedocles Pausagravenias fill
520 Ibid 1-3 El poeta elegiacuteac Properci ofereix una imatge molt semblant en quegrave poden
rastrejar-se tots els elements esmentats amb lrsquoafegit drsquouna heregravencia helmiddotleniacutestica que desenvolupagrave la significacioacute drsquoaquests motius figuratius Nunc Iouis incipiam causas aperire Feretri armaque de ducibus trina recepta tribus Magnum iter ascendo sed dat mihi gloria uires non iuuat e facili lecta corona iugo (Prop 4 10 1-4) C Miralles (2004 83-86) en parla al respecte ldquoEl camino en griego οἶμος tiene una larga historia que remonta a Homero pero cuyo especial caraacutecter poeacutetico se perfila en Filetas y Caliacutemaco unido a una real ldquoconscienciardquo de su labor por parte del poetardquo (85) i troba un paralmiddotlel per al siacutemil del carro en Quegraveril (νεοζυγὲς ἅρμα fr 1 Kinkel) Per a dues postures divergents a propogravesit drsquouna lectura poetologravegica de la imatge del carro a Parmegravenides vegeu Asper 1997 73-78 i Nuumlnlist 1998 260-261
521 Fr 112 1 114 1 DK Els testimonia difereixen de la procedegravencia del primer fragment o de parts drsquoell Amb tot Diogravegenes Laerci qui el cita iacutentegrament assegura que proveacute del poema sobre els Katharmoiacute (Diog Laert 8 61-62)
Capiacutetol 4
246
drsquoAnquites (Παυσανίη σὺ δὲ κλῦθι δαίφρονος Ἀγχίτεω υἱέ)522 Resulten molt
interessants els termes i conceptes que entren en joc en un dels fragments dels
Katharmoiacute la persona loquens versemblantment el poeta srsquoadreccedila als ciutadans
drsquoAcragas amb el vocatiu esmentat i lrsquohabitual foacutermula (χαίρετε v 4) i tot
seguit canvia el punt de focalitzacioacute (ἐγὼ δέ) per parlar de si mateix en uns
termes aparentment paradoxals anuncia la seva renuacutencia a la condicioacute mortal i
la investidura dels honors que pertoquen als deacuteus
ὦ φίλοι οἳ microέγα ἄστυ κατὰ ξανθοῦ Ἀκράγαντος ναίετrsquo ἀνrsquo ἄκρα πόλεος ἀγαθῶν μελεδήμονες ἔργων ξείνων αἰδοῖοι λιμένες κακότητος ἄπειροι χαίρετrsquo ἐγὼ δrsquo ὑmicroῖν θεὸς ἄμβροτος οὐκέτι θνητός πωλεῦμαι μετὰ πᾶσι τετιμένος ὥσπερ ἔοικα ταινίαις τε περίστεπτος στέφεσίν τε θαλείοις τοῖσιν dagger ἅmicrorsquo dagger ἂν ἵκωμαι ἄστεα τηλεθάοντα ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξί σεβίζομαι οἱ δrsquo ἅmicrorsquo ἕπονται μυρίοι ἐξερέοντες ὅπῃ πρὸς κέρδος ἀταρπός οἱ microὲν μαντοσυνέων κεχρημένοι οἱ δrsquo ἐπὶ νούσων παντοίων ἐπύθοντο κλυεῖν εὐηκέα βάξιν δηρὸν δὴ χαλεπῆισι πεπαρμένοι ltἀμφrsquo ὀδύνηισινgt523
Certament la dificultat interpretativa del v 4 del fragment anterior rau a
discernir si es parla de la ldquodivinitatrdquo drsquoEmpegravedocles a parer drsquoell o dels qui el
contemplen Potser cal posar en relacioacute el sentit drsquoaquest fragment amb
lrsquoorientacioacute general del pensament drsquoEmpegravedocles respecte a la transmigracioacute i
immortalitat de la ψυχή la seva divinitat pot basar-se en una creenccedila de
privilegi dins del cercle de reencarnacions Aquesta doctrina en el pla de la
poegravetica assegura al poeta la possessioacute de la veritat ja que la inspiracioacute i la
522 Fr 1 DK Probablement ocupava una posicioacute forccedila inicial tot i que en el poema de
Lucreci clarament inspirat en Empegravedocles el destinatari Megravemmius no apareix fins al v 26 del primer llibre i de manera subreptiacutecia encara dins del proemi invocatori de Venus
523 Xenoph fr 1 Inwood = 112 DΚ
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA
DEPARTAMENT DE FILOLOGIA GREGA
SOI MEN EGOcirc PTEREDOcircKA
EL POEMA COM A VEHICLE DE GLOgraveRIA EN LELEGIA GREGA TARDOARCAICA
AgraveNGEL MARTIacuteN ARROYO
Tesi doctoral
Dirigida pel Dr JAUME POgraveRTULAS Programa de doctorat GRESOL DE LA MEDITERRAgraveNIA ANTIGA
BIENNI 2005-2007
Trsquohe donat ales
QUumlESTIOacute DrsquoORDRE
Sovint srsquoha posat lrsquoegravemfasi en la concepcioacute que els poetes arcaics compartien a
propogravesit del poema com una disposicioacute ordenada dels mots com un univers
hagravebilment bastit pel poeta-artiacutefex447 Srsquoha dit tambeacute que en el cas concret de
Simogravenides de Ceos el poeta trenca amb la tradicioacute precedent pel que fa a la
nocioacute drsquoἀλήθεια fet que repercuteix inevitablement en la idea de poesia en la
progravepia consciegravencia de poeta i en les tegravecniques compositives448 Contragraveriament i
a excepcioacute drsquoalguna nota innovadora el Simogravenides elegiacuteac tal com roman
actualment restituiumlt es mostra essencialment respectuoacutes envers la tradicioacute pel
que fa a la consideracioacute de la veritat poegravetica i del deute amb els models
precedents De les almiddotlusions internes a lrsquoobra i a lrsquoaccioacute del poeta es despregraven
tanmateix una certa nocioacute transgressora i en certa mesura reivindicativa drsquouna
superioritat que ultrapassa la simple emulacioacute de lrsquoegravepica449 Al fragment 11 W2
el poeta en tant que persona loquens invoca la Musa per aconseguir-ne la
colmiddotlaboracioacute auxiliar (v 21-22) i sense solucioacute de continuiumltat prossegueix
explicant en quegrave consisteix aquesta ajuda de la musa que ha de contribuir a 447 Vegeu Gentili 1971 60-63 ldquoSotto lrsquoaspetto tecnico della composizione ogni opera poetica
rappresentava un universo linguistico (κόσμος ἐπέων) armoniosamente elaborato e costruito [] Arte del poetare come arte del comporre o disporre le parole in un sistema linguistico governato da una norma metrica e ritmicardquo (60) Cf Linforth 1941 149-150
448 Detienne 2006 (1967) 189-193 202-203 ldquoAutant que la volonteacute de pratiquer la poeacutesie comme un meacutetier cette reacuteflexion sur la poeacutesie sa fonction son objet propre consomme la rupture avec la tradition du poegravete inspireacute qui dit lrsquoAlegravetheia aussi naturellement qursquoil respirerdquo (189) ruptura que immediatament eacutes matisada en una anotacioacute a peu de pagravegina ldquoPour radicale qursquoelle fucirct la rupture nrsquoimpliquait pas le rejet pur et simple de tout ce qursquoon srsquoattendait agrave trouver dans lrsquooeuvre drsquoun poegravete Simonide reste bien sucircr un poegravete qui compose des eacutepinicies et il invoque les Muses comme chacun [] Mais ses Muses ne sont plus celles drsquoHomegravererdquo
449 Cf Rutherford 2001a 45-46 Stehle 2001 107 (ldquoThe performer begins with a proem in a manner reminiscent of a bard or rhapsode as though he meant to present himself as a singer in the Homeric traditionrdquo) West 1993a 9
Capiacutetol 4
220
lrsquoassoliment del fi perseguit (vv 23-24) La Musa ha drsquoarranjar drsquoendegar un
οrdre delicioacutes en la composicioacute del poeta (lrsquoactual aquesta τόνδ[ε pragravecticament
lrsquouacutenica lectura ferma del vers) a fi drsquoaconseguir perpetuar el record dels
guerrers que han de ser celebrats en lrsquoavinentesa drsquoexecucioacute del poema Lrsquoordre
declaradament poegravetic que la Musa ha de constituir eacutes un ordre del cant i del
poema propi i ha de ser entenedor plausible i veraccedil per tal de conferir als
Plataiomachoi la glograveria immortal que mereixen pel seu valor militar
El principal obstacle per entendre i valorar correctament aquesta interessant
formulacioacute simoniacutedia consisteix en el precari estat de conservacioacute del passatge
esmentat i en especial del vers 23 en el qual les restitucions ἔντυνο]ν i κ[όσμον
ἀο]ιδῆς soacuten majoritagraveriament acceptades450 Ian Rutherford proposa relacionar la
formulacioacute simoniacutedia i la reflexioacute que es troba a Parmegravenides sobre lrsquoordre intern
del poema un aspecte que eacutes abordat en un moment drsquoinflexioacute en un viratge de
la composicioacute que porta el poeta a abandonar el seu discurs fefaent sobre la
veritat i emprendre la relacioacute de les opinions errades dels mortals
ἐν τῷ σοι παύω πιστὸν λόγον ἠδὲ νόημα ἀμφὶς ἀληθείης δόξας δrsquo ἀπὸ τοῦδε βροτείας microάνθανε κόσμον ἐmicroῶν ἐπέων ἀπατηλὸν ἀκούων451
450 Tot i que ambdues restitucions degudes a P Parsons soacuten acollides en el text de les dues
principals edicions a saber West i Gentili-Prato i gaudeixen del suport per exemple de O Poltera (1997 350) i de C O Pavese (1995 15) cal contrastar-ho amb la proposta drsquoA Capra i M Curti (1995 31 κ[όλλοπα χο]ρδῆς) Cf Rutherford 2001a 46 La lectura ἔντυνο]ν es basa en el suport textual drsquoexemples homegraverics (Od 12 183 λιγυρὴν δrsquo ἔντυνον ἀοιδήν Hymn Hom 5 20 ἐmicroὴν δrsquo ἔντυνον ἀοιδήν) per beacute que no ocupa la mateixa posicioacute a lrsquoinici de vers (cf Od 16 2)
451 Parm fr 8 50-52 Cf v 60 (τόν σοι ἐγὼ διάκοσμον ἐοικότα πάντα φατίζω) Vegeu Rutherford ibid ldquo[] perhaps one poem has influenced the other in the use of the expression κόσμον which might have influenced which could be determined only if we knew when Parmenides published his poemrdquo
Trsquohe donat ales
221
Lrsquoexpressioacute κόσμον ἐmicroῶν ἐπέων fa referegravencia a lrsquoordre a la disposicioacute dels
mots del poeta Com a miacutenim aquest havia estat el significat del terme ἔπος
drsquoantuvi ja que nomeacutes tardanament passagrave a representar el vers hexamegravetric452
La confirmacioacute drsquoaquest fet la trobem per exemple a Soloacute que empra en un
context elegiacuteac pragravecticament la mateixa foacutermula
αὐτὸς κῆρυξ ἦλθον ἀφrsquo ἱμερτῆς Σαλαμῖνος κόσμον ἐπέων ᾠδὴν ἀντrsquo ἀγορῆς θέμενος 453
La diferegravencia fonamental entre ambdoacutes contextos rau en el fet que Soloacute es
presenta com a legiacutetim i veriacutedic κῆρυξ (cf Eur Supp 589) que transvasa en el
vers elegiacuteac (ᾠδὴν) el contingut del discurs puacuteblic prosificat mentre que
Parmegravenides es proposa agenccedilar un exposicioacute enganyosa (ἀπατηλὸν) i contragraveria
al seu mestratge de la Veritat Per beacute que el fragment de Soloacute sembla ser el meacutes
antic i potser tambeacute el meacutes eloquumlent per la seva dimensioacute poliacutetica no eacutes pas
fundacional ja que lrsquoexpressioacute posseeix un notable rerefons egravepic454
452 Vegeu Martin 2005 11-15 1989 13 Nagy 1999 26-29 1996b 128 453 Sol fr 1 W2 = 2 1-2 GP 454 Valguin com a exemple les nombroses ocurregravencies a lrsquoegravepica de κόσμῳ o κατὰ κόσμον Cf
Sol fr 13 11 W2 [Phocyl] fr 4 1 11 2 GP En el cas del κόσμος sologravenic la major part dels criacutetics i traductors oposa ldquodiscursrdquo a ldquocanccediloacute en versrdquo eacutes a dir a ldquoelegiardquo Vegeu per exemple Cavalli (1992 21 ldquodiscorsi canzone in versirdquo) Gerber (1999 111 ldquocomposing song an adornment of words instead of speechrdquo) West (1993b 74 ldquo adopting ordered verse instead of speechrdquo que eacutes potser meacutes prudent perograve no ilmiddotlustra gaire el sentit drsquoᾠδή) No sembla gaire liacutecit oposar el vers elegiacuteac a un discurs puacuteblic en prosa almenys no encara en aquesta egravepoca ja que en realitat no eacutes fins a lrsquoEvagravegoras drsquoIsogravecrates que es troba formulada una clara oposicioacute progravepiament literagraveria entre la poesia i el discurs puacuteblic en prosa (Isocr Evag [9] 8-11 spec 9 τοῖς μὲν γὰρ ποιηταῖς πολλοὶ δέδονται κόσμοι) Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Too 1995 33-34 Mirhady amp Too 2000 139 Per aquest motiu no resulta molt pertinent la remarca de M Cavalli (1992 168) ldquoLrsquoespressione κόσμον ἐπέων indica una composizione di parole ben ordinata cioegrave il genero poetico contrapposto alla prosa []rdquo com si Soloacute pretengueacutes fer una distincioacute de gegraveneres literaris
Capiacutetol 4
222
Malgrat la distagravencia que el separa de Soloacute resulta interessant de comprovar
com en un passatge de la Poegravetica455 arran del discurs sobre la tragegravedia Aristogravetil
parangona la poesia tragravegica amb la poesia arcaica tal com ell lrsquoenteacuten o la jutja
els antics poetes reexien meacutes en lrsquouacutes del llenguatge (diccioacute) i la descripcioacute dels
personatges des del punt de vista moral que no pas a lrsquohora de travar la
successioacute dels esdeveniments i de les accions Per beacute que probablement es
refereixi a lrsquoegravepica les paraules revelen una interessant concepcioacute dels megraverits
poegravetics dels arcaics Entre aquests ποιηταὶ σχεδὸν ἅπαντες poden comptar-se
perfectament exemples de tota mena de poesia narrativa com ara lrsquoelegia de
caire histograveric que se serveix de la narracioacute per exposar els esdeveniments que
cal commemorar456
En lrsquoelegia de la batalla de Platees Simogravenides recorre a la narracioacute dels
principals fets i escenaris que constituiren la batalla referits perograve des drsquouna
ograveptica particular que versemblantment venia condicionada pel destinatari de
lrsquoobra o beacute pel context original drsquoexecucioacute El poeta drsquoaltra banda aspirava a
llegar als seus laudandi un renom glorioacutes i immortal per mitjagrave drsquouna obra
commemorativa amb quegrave de retruc pretenia obtenir el mateix pac Tal com ha
estat conservada lrsquoelegia les dues seccions ben definides a saber lrsquohiacutemnica i la
narrativa srsquoemmirallen en el model egravepic homegraveric i en la figura drsquoHomer mateix
fixat en lrsquoimaginari com el fautor de la glograveria dels herois drsquoantany per mitjagrave de
la inspiracioacute de les muses
Simogravenides tanmateix demana lrsquoajuda de la musa perquegrave lrsquoajudi a arranjar el
seu cant (11 W2 vv 23-24) El poema eacutes κόσμος perquegrave eacutes ordre perograve el poeta 455 Arist Poet 1450a πρὸς δὲ τούτοις τὰ microέγιστα οἷς ψυχαγωγεῖ ἡ τραγῳδία τοῦ microύθου
microέρη ἐστίν αἵ τε περιπέτειαι καὶ ἀναγνωρίσεις ἔτι σημεῖον ὅτι καὶ οἱ ἐγχειροῦντες ποιεῖν πρότερον δύνανται τῇ λέξει καὶ τοῖς ἤθεσιν ἀκριβοῦν ἢ τὰ πράγματα συνίστασθαι οἷον καὶ οἱ πρῶτοι ποιηταὶ σχεδὸν ἅπαντες
456 Per a la meacutes recent i actualitzada revisioacute dels fragments que constitueixen el que podriacuteem denominar com a corpus drsquoelegia histograverica narrativa vegeu Bowie 2010a 145-166 especiacuteficament sobre Simogravenides vegeu Sider 2006
Trsquohe donat ales
223
sembla voler afavorir aquest ordre del cant (ἀοιδῆς) per mitjagrave de lrsquoexpressioacute de
la foacutermula dels mots adequats que afavoreixin el pensament o li comuniquin
dolcesa (μελίφρων cim expressiu i terme altament connotat pels precedents
egravepics)457 Drsquoaltra banda lrsquoordre de lrsquohimne eacutes imprescindible a lrsquohora
drsquoemprendre una relacioacute catalogal sigui quin sigui el seu contingut i el
procediment introductori drsquoinvocar la musa eacutes respectat drsquoacord amb la tradicioacute
egravepica458 A lrsquoelegia de Platees el catagraveleg eacutes compregraves a la seccioacute narrativa del
poema que consisteix aparentment no nomeacutes en els principals estadis de
lrsquoexpedicioacute i dels efectius helmiddotlegravenics (fr 11 W2 + fr 15-16 W2)459 sinoacute tambeacute dels
contingents enemics460 A diferegravencia del poeta egravepic tanmateix el poeta elegiacuteac
com tambeacute el drsquoepinici reivindica un rol preeminent en la constitucioacute del
κόσμος del poema El poeta tardo-arcaic es mostra atent amb la tradicioacute que teacute
el poeta per un savi per un constructor que deu tanmateix a les muses el do
del seu art aquestes soacuten de fet font de la seva inspiracioacute
Gragravecies a aquesta construccioacute de mots ben agenccedilats obra de rapsodes ens
soacuten conegudes les ἀρεταί dels homes drsquoantany i gragravecies al κόσμος bastit en el
marc de lrsquoelegia narrativa i de lrsquoepinici ens eacutes coneguda la virtut dels
457 La restitucioacute de μελ]ίφρονα eacutes deguda a Parsons i acceptada per West per beacute que aquest
darrer proposa tambeacute δα]ίφρονα a lrsquoaparat Vegeu Poltera 1997 350 A lrsquoegravepica meacutes antiga eacutes μελίφρων en sentit recte el vi (οἶνος en quatre ocasions a la Iliacuteada i quatre meacutes a lrsquoOdissea) i el gra (πυρός σῖτος) i figuradament el somni (ὕπνος Il 2 34) i lrsquoagravenim (θυμός Hes Scut 428) a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquoampliagrave el ventall de possibilitats ho eacutes el νόστος ([Sim] Ep 72 3 P = AP 7 510) i srsquoaprofundeix en lrsquouacutes literari (eg αὐδή τε μῦθοι τε μελίφρονες Ap Rhod 3 458) Cf Poltera 1997 378-379
458 Per exemple com a Il 2 484-493 Hes Th 1-34 Cat Mul fr 1 1-5 MW (sobre aquest uacuteltim passatge vegeu Bowie 2010a 158-159) la pragravectica drsquoinvocacioacute pregravevia al catagraveleg esdevingueacute un veritable topos que es perllongagrave fins a les darreres mostres de lrsquoegravepica antiga (eg Quint Smyrn 12 306 sqq)
459 Rutherford 2001a 48 ldquoThese lines probably from a general catalog of the forces comparable to the one in Herodotus By including a catalog Simonides was following Homeric practice poems such as the Smyrneis of Mimnermus may also have contained catalogsrdquo
460 Cf Boedeker 1995a 224
Capiacutetol 4
224
contemporanis La virtut i el caragravecter ilmiddotlustre dels grans homes soacuten preservats
en himnes i cagraventics dadors de glograveria per beacute que a uns pocs els sigui dat
drsquoaconseguir la mestria en lrsquoart drsquouna paraula que eacutes glorificadora per al
laudandus i per al cantor461 Aquest κόσμος es vincula sempre amb la paraula
tot configurant un dolccedil cagraventic dolccedil per a qui lrsquoescolta o lrsquoenteacuten462
En virtut de la saviesa del poeta el cagraventic esdeveacute un bell edifici un bastiment
ben fonamentat esdeveacute κρηπίς463
κεκρότηται χρυσέα κρηπὶς ἱεραῖσιν ἀοιδαῖς εἶα τειχίζωμεν ἤδη ποικίλον κόσμον αὐδάεντα λόγων464
Probablement es tracta de lrsquoexemple que millor palesa la proximitat del
κόσμος poegravetic i la metagravefora que gira entorn drsquoidees com la construccioacute i
lrsquoornament La particularitat drsquoaquest κόσμος perograve eacutes la seva constitucioacute a base
de paraules un vertader univers sonor que el propi context ajuda a bastir com a
perfecte exemple del que srsquoestagrave proclamant enteixinat de metagravefores imatges
audaces com ara la nocioacute de κροτέω colpir martellejar emprat en sentit
metafograveric a la manera del llatiacute pango El fonament del cagraventic que evoca alhora
una idea primagraveria de calccedilat i de basament constructiu eacutes auri tal com lrsquounivers
sonor del cagraventic eacutes multiforme en les seves expressions i idees en els seus
461 Com ara a Pind Pyth 3 112-115 Νέστορα καὶ Λύκιον Σαρπηδόνrsquo ἀνθρώπων φάτις ἐξ
ἐπέων κελαδεννῶν τέκτονες οἷα σοφοὶ ἅρμοσαν γιγνώσκομεν ἁ δrsquo ἀρετὰ κλειναῖς ἀοιδαῖς χρονία τελέθει παύροις δὲ πράξασθrsquo εὐμαρές
462 Pind Ol 11 13-14 κόσμον ἐπὶ στεφάνῳ χρυσέας ἐλαίας ἁδυμελῆ κελαδήσω 463 Sobre la nocioacute constructiva vegeu encara Pind Ol 6 1-4 Pyth 12 19 A propogravesit de
poesia i construccioacute vegeu Ford 2002 123-128 Per a κρηπίς Pind Pyth 4 139 (κρηπῖδα σοφῶν ἐπέων) Pind Pyth 7 1-4 (κάλλιστον αἱ μεγαλοπόλιες Ἀθᾶναι προοίμιον κρηπῖδrsquo ἀοιδᾶν βαλέσθαι) Vegeu Kowerski 2005 92-93 Una imatge semblant perograve basada en un concepte totalment distint es troba a Pind Pyth 4 299 (παγὰν ἀμβροσίων ἐπέων)
464 Pind fr 194 1-3 SM
Trsquohe donat ales
225
λόγοι465 Totes dues nocions κρηπίς i κόσμος que parteixen drsquouna significacioacute
concreta desenvolupen les seves virtualitats metafograveriques en el context de la
progravepia composicioacute poegravetica a falta drsquoun vertader pensament literari i drsquoun
llenguatge especiacutefic que el plasmi466
A lrsquoelegia antiga es percep una continuiumltat ben testimoniada de κόσμος que
es decanta majoritagraveriament per un sentit merament estegravetic i valoratiu que teacute un
ampli ressograve en lrsquoesfera moral i ciutadana467 Hi ha tanmateix una altra liacutenia
semagraventica drsquoaquest mateix mot que sense renunciar al component ornamental i
ciacutevic aflora en un context principalment simposiacuteac i designa el bell ordre del
parlament del poema del cagraventic que srsquoestagrave executant en aquell moment468
Quan en un dels poemes del corpus teognidi hom promet a Cirnos un record
perenne en lrsquoagravembit del simposi
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν
465 Ford ibid 124-125 466 Amb tot apareixen en contextos diversos on tenen tota una altra significacioacute com ara en
el cas de κρηπίς a Pind fr 77 M (ὅθι παῖδες Ἀθαναίων ἐβάλοντο φαεννὰν κρηπῖδrsquo ἐλευθερίας) que potser es pot posar en relacioacute amb un uacutes com Αesch Pers 814-815 (κακῶν κρηπὶς ὕπεστιν) i Timoth fr 788 (κλεινὸν ἐλευθερίας τεύχων μέγαν Ἑλλάδι κόσμον) pel fet drsquoaparegraveixer en contextos vinculats a les Guerres Megravediques Kowerski (2005 92-93) troba un paralmiddotlel similar en el fr 14 W2 de Simogravenides (v 9 [ὑ]π[ὸ κ]ρηπῖδα) perograve la lectura eacutes dubtosa i el sentit ben difiacutecil de restituir a partir de les migrades restes textuals conservades
467 Drsquoalguna manera aquestes ocurregravencies fan referegravencia a lrsquoordre poliacutetic i social drsquoaquiacute que per exemple κόσμος aparegui esmentat en un dels poemes adreccedilats a Simogravenides en quegrave srsquoempra la imatge metafograverica de la nau i del mar tempestuoacutes per almiddotludir a lrsquoestat de la polis (Theogn 677 χρήματα δrsquo ἁρπάζουσι βίῃ κόσμος δrsquo ἀπόλωλεν) Vegeu Donlan 1985 238-241 Cf Τheogn 947-948 (πατρίδα κοσμήσω λιπαρὴν πόλιν) Phocyl fr 4 2 112 GP Melanth fr 1 GP Crit fr 2 8 W2
468 Vegeu Ford 2002 36 ldquoThis notion of order in kosmeō wich can denote a neat effective arrangement and also an elegant decorative one reflects the characteristic archaic link between aesthetics manners and politics [] Kosmos applies equally to the proper adornment of diners their orderly behavior and their speechrdquo Igualment a Levine 1985 184
Capiacutetol 4
226
el poeta prediu el caragravecter del cagraventic que executaran joves muacutesics amb
lrsquoacompanyament de flabiols de neta i aguda ressonagravencia Lrsquoexpressioacute no exclou
lrsquoegravemfasi per mitjagrave drsquoun cert pleonasme caracteriacutestic de tot el poema el cagraventic
seragrave bell i liacutempid com el so del flabiol (λιγυ- λιγέα) i alhora un exemple del
bon ordre que implica decegravencia i elegagravencia en la manera drsquoexecutar el poema i
de celebrar el simposi (εὐκόσμως)
καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται469
A lrsquoelegia de lrsquoegravepoca clagravessica i encara meacutes tardana la referegravencia al κόσμος
guanya en complexitat i implicacioacute en la mesura que srsquoalmiddotludeix a la composicioacute
del poeta i a lrsquoexecucioacute del poema en el simposi de manera alambinada quasi
codificada per al petit cercle dels simposiastes que hi participen Aixiacute per
exemple la persona loquens que interpelmiddotla Teogravedor en una composicioacute atribuiumlda a
Dionisi Calc es complau a entreteixir imatges de simposi i de recitacioacute poegravetica
en un joc drsquoimplicatures elaborades a base drsquousos translaticis i paronomagravesics La
destresa i la subtilitat del poeta-simposiasta (ἐγὼ δrsquo ἐπιδέξια πέμπω ) a lrsquohora
de brindar la seva poesia i esperar-ne la deguda torna de lrsquointerpelmiddotlat
contribueixen al degut agenccedilament del simposi
καὶ σὺ λαβὼν τόδε δῶρον ἀοιδὰς ἀντιπρόπιθι συμπόσιον κοσμῶν καὶ τὸ σὸν εὖ θέμενος470
469 Theogn 239-243 470 Dion Chalc fr 1 4-5 GP A lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica trobem agravemplies compilacions de la
tradicioacute poegravetica precedent en lrsquoemulacioacute i lrsquoelaboracioacute de les imatges les foacutermules i el legravexic Un epigrama de Filetas de Cos doacutena mostra drsquoaquesta destilmiddotlacioacute poegravetica a propogravesit del κόσμος exposat en la seva formulacioacute tradicional que ja eacutes tanmateix plenament literari Οὔ microέ τις ἐξ ὀρέων ἀποφώλιος ἀγροιώτης αἱρήσει κλήθρην αἰρόμενος μακέλην ἀλλrsquo ἐπέων εἰδὼς κόσμον καὶ πολλὰ μογήσας microύθων παντοίων οἶμον ἐπιστάμενος (Philet fr 10 Powell)
Trsquohe donat ales
227
EL PROEMI DE PLATEES
La perfecta plasmacioacute del κόσμος poegravetic eacutes lrsquohimne que el poeta articula en
les seves parts corresponents a fi de de conferir la immortalitat que pertoca al
poeta drsquoatorgar el κλέος i els seus equivalmiddotlents tant si es tracta drsquouna
immortalitat metafograverica com si eacutes verificada pel culte (κλέος
exclusiuinclusiu)471 Αquest proceacutes que en termes poegravetics eacutes designat com un
seguiment dels camins de lrsquohimne compregraven sovint un proemi on la invocacioacute a
la divinitat i en especial a aquella que eacutes fautora del cagraventic desenvolupa un
paper cabdal Un recurs que malgrat la sempre creixent afirmacioacute del rol del
poeta en lrsquoassoliment drsquoun renom immortal continua vigent en la poesia
drsquoepinici i en lrsquoelegia narrativa tardoarcaica Ho veurem en els seus principals
representants
Aquesta mateixa idea del camiacute que el poeta ha de triar per definir lrsquoorientacioacute
i el contingut de la composicioacute ja es troba formulada en un fragment
drsquoEmpegravedocles el camiacute que ell ha escollit per al seu himne (hellipπόρον ὕμνων
τὸν πρότερον κατέλεξα fr 35 1-2) drsquoentre tots els camins possibles ens fa
pensar en les raons drsquoaquesta opcioacute i en les vies de plasmacioacute que comporta eacutes
a dir en lrsquoexpressioacute i lrsquoestructura del poema El primer pas doncs consistiragrave a
comprovar quin camiacute escolliacute Simogravenides per al proemi de lrsquoelegia de Platees
471 Vegeu Currie 2005 72-74
Capiacutetol 4
228
De bon principi ens cal verificar els trets fonamentals del proemi arcaic del
prooimion que duu expliacutecit en el seu nom la precedegravencia del camiacute empregraves i en
consequumlegravencia podia adoptar muacuteltiples formes segons lrsquoocasioacute a quegrave estigueacutes
dedicat i si volem denominar-ho aixiacute segons el gegravenere a quegrave pertanyi Es pot
constatar la presegravencia del proemi tant en egravepica com en liacuterica coral monogravedica o
elegiacuteaca472 perograve sembla impossible discernir-ne la precedegravencia relativa El terme
en si προοίμιον eacutes testimoniat forccedila tard al s V aC tot i que resulta
versemblant creure que lrsquoorigen (formal no terminologravegic) del proemi pugui
remuntar-se a les primeres manifestacions poegravetiques orals473 No eacutes aquest el
lloc pertinent per debatre la successioacute cronologravegica de les formes poegravetiques i dels
corresponents proemis que poguessin comprendre En tot cas els primers
testimonis textuals no semblen revelar una especialitzacioacute definida del mot
malgrat la seva rudimentagraveria aparenccedila de tecnicisme474
El prooimion eacutes la part cantada o recitada que encapccedilala el poema a manera
drsquoobertura o preludi i nrsquoobre el camiacute (οἶμος) el contextualitza En la seva versioacute
egravepica i en especial als Himnes Homegraverics el proemi serveix per ubicar el poema
en el context drsquouna celebracioacute en honor drsquouna divinitat ja que el
desenvolupament narratiu pot estar en part desvinculat drsquoaquest mateix context
472 Els himnes homegraverics la Teogonia els peans i epinicis de Piacutendar i els noacutemoi citarogravedics com el
de Timograveteu soacuten exemples paradigmagravetics de la presegravencia del proemi en aquestes composicions En el cas elegiacuteac a banda de lrsquoelegia de Platees tenim notiacutecia del proemi del poema de Mimnerm sobre la guerra entre esmirneus i lidis (cf Paus 9 29 4) en el qual distingia dos parentius de les Muses
473 Vegeu Nagy 1996a 62 i sqq Latacz 1996 71 Race 1992 13-38 spec 19-33 (i en general Cole amp Dunn 1992) Thalmann 1984 120
474 Piacutendar per exemple un dels primers difusors del mot a vegades aplica el terme a la poesia egravepica com a la Nem 2 1-3 (ὅθεν περ καὶ Ὁμηρίδαι ῥαπτῶν ἐπέων τὰ πόλλrsquo ἀοιδοὶ ἄρχονται Διὸς ἐκ προοιμίου) a voltes a la megravelica Pyth 1 3-4 (πείθονται δrsquo ἀοιδοὶ σάμασιν ἁγησιχόρων ὁπόταν προοιμίων ἀμβολὰς τεύχῃς ἐλελιζομένα) Al segle V aC el mot oscilmiddotlagrave entre una imprecisioacute genegraverica (eg Ar Eq 1343 Aesch Ag 32) i una progressiva especialitzacioacute en el camp de la prosa i la retograverica (eg Thuc 3 104 4-5 on es defineix com a prooimion lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo Crit fr 35)
Trsquohe donat ales
229
festiu475 Per contra les funcions del proemi liacuteric semblen meacutes agravemplies tot i
poder estar vinculades a una ocasioacute igualment celebrativa Amb tot lrsquoespai que
lrsquoegravepica reservava a la divinitat esdeveacute sovint un marc en quegrave el poeta parla de si
mateix del seu homenatjat o del context festiu en quegrave coincideixen476
Els pressupogravesits del proemi liacuteric difereixen en certa mesura de lrsquoegravepic perograve
malgrat tot es poden identificar alguns trets generals per al proemi arcaic
- La invocacioacute element de rigor pot adreccedilar-se a una divinitat a un heroi o a
les Muses Usualment srsquoarticula en una doble invocacioacute per la qual cosa hi
concorren dos dels destinataris esmentats
- Lrsquoaparicioacute de la persona loquens en el discurs La motivacioacute drsquoaquest ldquojordquo
acostuma a ser la peticioacute de vegravenia o drsquoinspiracioacute o una autojustificacioacute
- Una transicioacute a vegades de caire discursiu a voltes merament formular
envers la narracioacute miacutetica o drsquoesdeveniments contemporanis (relat catagraveleg) En
el si drsquoaquesta seccioacute es troben foacutermules tiacutepiques de comiat suacuteplica exhortacioacute
i chevilles drsquoinflexioacute477
El proemi de lrsquoelegia de Platees comparteix molts drsquoaquests elements En
principi lrsquoestructura del poema ens fa pensar en la forma egravepica del proemi
reforccedilada pels trets linguumliacutestics homeritzants i pel contingut drsquoevident caragravecter
egravepic Amb tot pot percebrersquos la proximitat amb la funcionalitat liacuterica del
475 Cf Race 1992 20-22 Nagy 1989a 53-54 Per al proemi als Himnes contemplat des drsquoun
punt de vista musical vegeu Barker 1989 38 sqq Sobre la naturalesa dels himnes grecs vegeu Bremer amp Furley 2001 1-40
476 Un cas paradigmagravetic drsquoaquests trets el trobem a lrsquoOliacutempica 10 de Piacutendar en quegrave el poeta es justifica davant del seu laudandus Hagesidam de Locres i en lloa lrsquoorigen abans de referir el mite de la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics
477 Es pot comprovar la presegravencia de tots aquests elements en major o menor grau a lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo persona loquens (vv 1 19) invocacioacute (a Leto v 14 i Apolmiddotlo v 20) transicioacute (vv 19-29) cap a la seccioacute narrativa encapccedilalada per un catagraveleg (vv 30-44) La invocacioacute en forma de comiat (χαῖρε) i lrsquoaparicioacute de la primera persona per mitjagrave drsquouna cheville adversativa (αὐτὰρ ἐγώ) es reprenen a lrsquohabitual cloenda de lrsquohimne egravepic (vv 545-546)
Capiacutetol 4
230
proemi en la mesura que Simogravenides preteacuten quelcom meacutes que contextualitzar
les gestes de Platees en lrsquoagravembit drsquouna festivitat puacuteblica478
Com ja hem tingut ocasioacute de comprovar el proemi de Platees teacute per figura
central Aquilmiddotles en tant que heroi fill drsquouna deessa i guerrer el meacutes ilmiddotlustre
drsquoentre els helmiddotlens que anaren a Troia Malgrat no conservar-se lrsquoinici de la
composicioacute la reconstruccioacute del text ha permegraves establir una possible invocacioacute a
lrsquoheroi seguida de la relacioacute de la seva mort i de les fetes de Troia Eacutes important
destacar que la dimissio de lrsquoheroi precedeix immediatament la invocacioacute de la
Musa com a auxiliar del poeta que es presenta en primera persona i es disposa
a orientar el seu poema en una altra direccioacute la rememoracioacute de les gestes dels
helmiddotlens contra lrsquoinvasor persa a Platees Fins aquiacute sumagraveriament dits els trets
generals del proemi que evidencien les afinitats amb lrsquohimne clegravetic479
No hem drsquooblidar perograve la principal divergegravencia respecte els proemis
tradicionals La canonicitat del proemi simonidi es veu alterada principalment
pel fet que la dedicacioacute no va dirigida a un deacuteu immortal sinoacute a un heroi que
encara que pugui rebre honors divins es caracteritza per la seva condicioacute
humana (o semidivina com es prefereixi) ineluctable la mort480 Una mort i una
condicioacute que a meacutes no soacuten en absolut mitigades al contrari el poeta focalitza
lrsquoatencioacute amb el tema i la cagraverrega legravexica en lrsquoelement mortal caduc fragravegil
Pensirsquos en la rellevagravencia del sintagma ἡmicro]ιθέων ὠκύμορον γενεή[ν (v 18) A
banda que tots els seus termes tenen ascendegravencia homegraverica la transcendegravencia
de lrsquoexpressioacute rau en el fet que Homer en tant que cantor inspirat directament 478 Cf Obbink 2001 65 69-73 ldquoIn Simonidesrsquos Plataea poem the form of the proemial hymn
appears to have been closest to that of epic while its function approximates the prooimion of lyricrdquo Aloni 2001 92-93 1992
479 Les similituds estructurals es veuen complementades per uns paralmiddotlels formals i de diccioacute notables amb aquesta mena drsquohimnes Nomeacutes cal pensar en la foacutermula de cloenda de lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo καὶ σὺ microὲν οὕτω χαῖρε Διὸς καὶ Λητοῦς υἱέ (v 545) i comparar-la amb el comiat del Pelida al poema simonidi ἀλλὰ σὺ microὲ]ν νῦν χαῖρε θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ (v 19)
480 Cf West 1993a 5-6
Trsquohe donat ales
231
per les Muses conferiacute una glograveria immortal (ἀθάνατονhellip κλέος v 15) al
llinatge dels semideacuteus el representant per antonomagravesia del qual eacutes Aquilmiddotles
lrsquoὠκυμορώτατος ἄλλων481 Ho constata A Aloni amb la intencioacute de posar
egravemfasi en les diferegravencies en certa mesusa insogravelites que presenta el poema de
Platees
So the usual model ndashin which the proem proceeds from an invocation of a god to the recognition that it is the Muses who guarantee kleos by inspiring the poetrsquos songmdash is slightly modified by the introduction of a mortal in place of a god and by the reference to the prestigious exemplary figure of Homer482
La resposta meacutes plausible a aquesta aparent anomalia consisteix a considerar
que Simogravenides en reprendre la tradicioacute de lrsquohimne adreccedilat a una divinitat
preteacuten remarcar la comesa drsquoimmortalitzacioacute que inaugura la seva poesia amb
un nou objectiu immortalitzar aquells que per naturalesa no soacuten immortals
els guerrers grecs que lluitaren a Platees Drsquoaquiacute la transcendegravencia drsquoAquilmiddotles
com a eximi valedor drsquoun intent parell anterior i reeixit el drsquoHomer meacutes que
com a simple exemplum mythicum Sersquon segueix per tant una glograveria semblant ndasho
encara majormdash per al nou aede elegiacuteac Simogravenides que aconsegueix transvasar
el sentit panhelmiddotlegravenic de la poesia de lrsquoepopeia a una ocasioacute igualment comuna a
tots els grecs com ho fou la batalla de Platees
Amb aquestes remarques pregravevies podem aprofundir ja en els aspectes meacutes
destacats del proemi simonidi pel que fa al seu vessant clegravetic Drsquoentrada resulta
impossible saber si al principi de la composicioacute hi havia una invocacioacute o algun
tipus drsquoalmiddotlusioacute a les Muses El fr 10 W2 que srsquoha considerat drsquoantuvi una part
forccedila propera al principium carminis no en preserva cap rastre aparent En canvi
481 Il 1 505 Vegeu supra cap 1 Kleos a lrsquoelegia de Platees (p 74-75) 482 Aloni 2001 94
Capiacutetol 4
232
a partir drsquouna apreciable referegravencia a Tetis al vers 5 srsquoha restituiumlt una possible
apelmiddotlacioacute drsquoAquilmiddotles (κούρης εἰν]αλίης ἀγλαόφη[με πάϊ)483
Presumiblement el proemi continuava tractant el motiu del Pelida una part
del qual correspon als primers versos del fr 11 W2 si la reconstruccioacute de West
eacutes encertada Tot i aixiacute el seguumlent punt clegravetic eacutes amb tota certesa el comiat de
lrsquoheroi que srsquoubica als vv 19-20 (ἀλλὰ σὺ microὲ]ν νῦν χαῖρε θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ
κούρης εἰν]αλίου Νηρέος) i precedeix sense solucioacute de continuiumltat la
invocacioacute de la Musa com a coadjutora (αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo
ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα vv 20-21)484
El proemi consta drsquouna successioacute drsquoinvocacions que adreccedila la persona loquens
a diferents destinataris Es tracta drsquoun recurs emprat amb una certa frequumlegravencia
en composicions didagravectiques i laudatograveries A les obres hesiogravediques per
exemple la varietat dels registres discursius sovint es manifesta en formes
drsquoapelmiddotlacioacute La Teogonia comenccedila per les Muses de lrsquoHelicoacute que no seran
invocades nominatim tanmateix fins al v 104 despreacutes drsquouna extensa seccioacute que
els eacutes dedicada485 A lrsquoendemig trobem una altra crida en aquest cas a una
segona persona indeterminada a qui srsquoexhorta igualment a comenccedilar per les
Muses486 Tambeacute als Treballs i Dies srsquoobserven dues invocacions inicials de gran
rellevagravencia per a lrsquoestructura discursiva de lrsquoobra lrsquoinicial a les Muses i una
segona no menys important adreccedilada a Perses487
483 Cf Rutherford 2001a 43 484 J Bremmer (2006 22-23) ofereix una visioacute succinta i criacutetica dels diversos parers formulats
entorn del sentit de la foacutermula de comiat al proemi de lrsquoelegia simoniacutedia 485 Hes Theog 104 χαίρετε τέκνα Διός δότε δrsquo ἱμερόεσσαν ἀοιδήν Cf 1 μουσάων
Ἑλικωνιάδων ἀρχώμεθrsquo ἀείδειν 486 Hes Theog 36 τύνη Μουσάων ἀρχώμεθαhellip que repregraven la foacutermula inicial (v 1) 487 Hes Op 1 μοῦσαι Πιερίηθεν ἀοιδῇσιν κλείουσαι v 27 ὦ Πέρση σὺ δὲ ταῦτα τεῷ
ἐνικάτθεο θυμῷ Abans de la crida de Perses apareix novament una invocacioacute en segona persona tot i que potser cal esmenar el datiu del nom propi subseguumlent en un vocatiu vv 9-10 κλῦθι ἰδὼν ἀίων τε δίκῃ δ ἴθυνε θέμιστας τύνη ἐγὼ δέ κε Πέρσῃ ἐτήτυμα μυθησαίμην
Trsquohe donat ales
233
En poesia megravelica la muacuteltiple invocacioacute eacutes una pragravectica forccedila habitual en
especial en epinicis ditirambes i encomis En un epinici de Baquiacutelides per
exemple trobem una invocacioacute de les Charites seguida a poca distagravencia per una
de la Moira i encara una altra de lrsquoAsop488 Piacutendar eacutes un clar exponent drsquoaquesta
pragravectica que es pot constatar en moltes de les seves composicions i ell mateix ho
professa
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον489
Haviacuteem deixat la figura del Pelida a la invocacioacute del fr 10 W2 que tenia
continuiumltat narrativa en el seguumlent fragment Pel que sabem el comenccedilament
drsquoaquest reporta la mort de lrsquoheroi i el seu funeral motius que pel cap baix
ocupaven una tirada de versos (vv 1-8) lleugerament meacutes agravemplia que la
dedicada a descriure la caiguda de Troia i el retorn dels aqueus (vv 9-15) La
rellevagravencia de la fi egravepica drsquoAquilmiddotles al nostre entendre apunta una doble
orientacioacute estretament vinculada drsquouna banda lrsquoenfocament de la condicioacute
semidivina de lrsquoheroi i com a tal mortal de lrsquoaltra lrsquoegravemfasi en lrsquoelement luctuoacutes
i honoriacutefic que sembla apuntar a un culte heroic malgrat el silenci que pesa
sobre tota referegravencia cultual en lrsquoegravepica (i en lrsquoelegia que srsquohi emmiralla) Perograve val
la pena analitzar una mica meacutes detingudament el passatge simonidi
El fragment 11 W2 comenccedila suposadament amb la caiguda drsquoAquilmiddotles al
combat (v 1) Aquest fet motiva a continuacioacute la presegravencia drsquoun siacutemil de clar
488 Lrsquoepinici per Automedes de Fliunt Bacchyl 9 1 SM Δόξαν ὦ χρυσαλάκατοι
Χάρι[τ]εςhellip v 15 ὦ μοῖρα πολυκρατές v 45 ὦ πολυζήλωτε ἄναξ ποταμῶνhellip 489 Pind Pyth 10 53-54 Amb tota probabilitat lrsquoalmiddotlusioacute als himnes i a la pluralitat dels logoi
no es refereix tant a les invocacions muacuteltiples com a la pragravectica de passar ragravepidament drsquoun tema a un altre hi hagi o no una falca clegravetica Un clar exemple drsquoinvocacioacute muacuteltiple es pot veure a Ol 8 on srsquoinvoca gairebeacute consecutivament Oliacutempia (v 1) lrsquoaacutelsos sagrat (v 9) i Timogravestenes (v 15)
Capiacutetol 4
234
ascendent homegraveric la comparacioacute entre lrsquoabatiment drsquoun guerrer i lrsquoestassada
drsquoun arbre per obra de llenyataires o de forces de la naturalesa (vv 1-3)490
Segueix una possible referegravencia al dolor o al plany que manifestagrave el λαός dels
helmiddotlens per la seva mort durant el sepeli (amb Pagravetrocle vv 5-6) En aquest
punt advertim un recurs ben destacat en un sol diacutestic (vv 7-8) que clou amb
disposicioacute circular el motiu del traspagraves del Pelida una mirada retrospectiva per
part del poeta que torna sobre la mort drsquoAquilmiddotles i la justifica per mitjagrave de
lrsquoaccioacute divina en realitat fou la magrave drsquoApolmiddotlo qui sotmeteacute el guerrer indomable
per a qualsevol magrave mortal Drsquoaquesta manera srsquoaconsegueix dignificar la mort
de lrsquoheroi i salvar lrsquoexcelmiddotlegravencia drsquoun culte justificant-lo
Quelcom semblant pot apreciar-se en la Nemea setena de Piacutendar per
contraposicioacute al seu Peagrave sisegrave a propogravesit de Neoptogravelem fill drsquoAquilmiddotles La mort
de Neoptogravelem a Delfos eacutes interpretada de manera distinta en cadascun
drsquoaquests poemes segons qui fos el destinatari de la composicioacute Aixiacute Gentili
observa amb la mirada posada en el culte
In entrambi i contesti la morte di Neottolemo egrave voluta dal dio nellrsquouno percheacute lrsquoeroe espiasse la colpa di unrsquoazione ingiusta lrsquoempietagrave compiuta ai danni del vecchio Priamo nellrsquoaltro percheacute divenisse il tutore ldquogiustordquo del culto (v 47 themiskoacutepos) in conseguenza di una azione che sotto il profilo etico-religioso presentava un duplice aspetto nella misura in cui giusta era stata la richiesta di unrsquoequa ripartizione delle vittime sacrificiali ma ingiusto lrsquoalterco con i sacerdoti di Apollo Il dato obiettivo del culto che certamente era giagrave operante a Delfi al tempo in cui Pindaro aveva composto il sesto Peana egrave nella settima Nemea un punto cardine che implicitamente offre lrsquoargomento per attenuare il peso dellrsquoempietagrave attribuita a Neottolemo nel primo dei due carmi poicheacute con lrsquoonore del culto decretato dal dio egli aveva espiato oltre che la colpa commessa nei riguardi del clero delfico anche quella compiuta nei riguardi di Priamo491
490 Il 4 482 sqq 5 560 13 178 sqq 389 sqq = 16 482 sqq 17 53 sqq 491 Gentili 1984 187-188
Trsquohe donat ales
235
Apolmiddotlo acompleix per tant les funcions drsquoagent de la mort de lrsquoheroi i de
valedor de lrsquohonor de la seva figura i del culte que la distingia
En general pot dir-se que lrsquoaccioacute dels deacuteus teacute un paper destacat en
lrsquoestructura de lrsquoelegia de Platees Potser el cas meacutes evident ndashconservatmdash eacutes el
drsquoApolmiddotlo per les raons que hem adduiumlt Cal no oblidar que les integracions
textuals de West posem per cas posen en relleu la participacioacute drsquoAtena i
drsquoHera en la destruccioacute drsquoIacutelion (vv 9-10 Παλλὰς δrsquo ἐγγὺ]ς ἐοῦσα πε[ρικλεὲς
ἄ]στ[υ καθεῖλεν σὺν δrsquo Ἥρη Πρ]ιάμου παισὶ χ[αλεπτ]όμ[εναι) o anant una
mica meacutes enllagrave del fr 11 W2 en el si de la profecia de Tisagravemenos (fr 14 W2 vv
7-8) la connivegravencia de Zeus amb els helmiddotlens perquegrave expulsin lrsquoinvasor bagraverbar
de la Jogravenia versemblantment ˉ˘˘ἐξ Ἀ]σί[η]ς ἐλάσει νεύσαντο[ς ˘ ˉ ˉ (Zeus)
και]νὴν συμμα[χ]ίην φιλέω[ν492
Una atencioacute especial mereix la presegravencia drsquouna possible personificacioacute de
δίκη sota un aspecte diviacute que nomeacutes torna a aparegraveixer en una ocasioacute en els
fragments elegiacuteacs (fr 21 4 W2) Ens trobem en un dels passatges meacutes debatuts i
aparentment paradoxals del fragment de Platees Els termes ja per si discutits
semblen expressar una imatge poc usitada493 Dike muntada en un carro de
guerra (ἅρμα) no pas asseguda en un tron vora Zeus com foacutera drsquoesperar
anihila (καθεῖλε) lrsquoimpiu el transgressor de lrsquoordre de Zeus Xeacutenios que per la
seva supegraverbia provoca la perdicioacute de la seva progravepia ciutat En la restitucioacute de
492 Cf West 1993a 6 8 493 Els paralmiddotlels meacutes propers a la formulacioacute simoniacutedia cal cercar-los en egravepoca tardana
imperial quan la magnificegravencia i la primacia que srsquoatribueixen a lrsquoemperador o a algun prohom eacutes emparada per una Dike amb entitat divina o almiddotlegograverica perograve certament personificada Un epigrama afirma que Juliagrave regeix amb magrave drsquoauriga el ldquotronrdquo de Dike (AP 9 779 5-6) ὅντινα συληθέντα Δίκης θρόνον ἡνιοχεύων εὗρεν Ἰυλιανὸς χερσὶν ἀδωροδόκοις Una formulacioacute pragravecticament idegraventica apareix en un passatge de lrsquoorador bitini Himeri (Or 36 11) τὸν μέγαν τῆς δίκης ἡνίοχον
Capiacutetol 4
236
West εἵνεκrsquo Ἀλεξά]νδροιο κακόφρ[ονο]ς ὡς τὸν [ἀλιτρόν ἀλλὰ χρόνω]ι
θείης ἅρμα καθεῖλε δίκ[ης (vv 11-12)
En cas que les lectures siguin correctes resulta interessant comprovar com
Simogravenides caracteritza Dike amb lrsquoatribut el carro que tradicionalment pertany
a Nike494 o amb el rol que pertoca a Neacutemesis en les obres tragravegiques Egravesquil eacutes el
tragravegic que pel que podem judicar a partir del que ens nrsquoha pervingut meacutes
rellevagravencia conferia a Dike tal com podem observar en el fragment drsquoun
parlament de Dike en el si drsquoun drama satiacuteric en quegrave srsquoexplicita que Zeus el
seu pare lrsquoha enviada a la terra a desgrat que no es conserva cap referegravencia al
mitjagrave com hi arriba495 Amb tot volem citar aquiacute el passatge coral de les Coegravefores
que precedeix la contemplacioacute dels cossos occits (vv 935-936)
ἔμολε μὲν δίκα Πριαμίδαις χρόνῳ βαρύδικος ποινά
i en el mateix estagravesim (vv 945-952)
ἔμολε δrsquo ᾧ microέλει κρυπταδίου μάχας δολιόφρων ποινά ἔθιγε δrsquo ἐν μάχᾳ χερὸς ἐτήτυμος Διὸς κόρα Δίκαν δέ νιν προσαγορεύομεν βροτοὶ τυχόντες καλῶς ὀλέθριον πνέουσrsquo ἐν ἐχθροῖς κότον
Lrsquoegravemfasi en la ποινά en un context militar (microάχας ἐν μάχᾳ) aboquen nova
llum en el passatge simonidi Dike eacutes caracteritzada com una guerrera que
puneix inflexiblement (βαρύδικος ποινά) precisament un Πριαμίδης 494 Cf [Sim] epigr 27 3-4 atribuiumlt a Simogravenides com una autoendreccedila τοσσάκι δrsquo ἱμερόεντα
διδαξάμενος χορὸν ἀνδρῶν εὐδόξου Νίκας ἀγλαὸν ἅρμrsquo ἐπέβης 495 Aesch fr 281a Radt
Trsquohe donat ales
237
Alexandre Hi ha qui com S Hornblower ha pretegraves veure en la mencioacute de
Menelau i dels Tindagraverides als vv 30-31 una epifania en tota regla496 En realitat
aquest concepte srsquoescau de la mateixa manera a Dike tal com eacutes caracteritzada
que als herois lacedemonis els quals nomeacutes apareixen com a acompanyants de
lrsquoexpedicioacute espartana497 Dels Diogravescurs no sersquon refereix cap accioacute ni prodigi
contragraveriament Simogravenides aconsegueix donar egravemfasi a la descripcioacute de
lrsquoempresa i assolir un nivell narratiu de validesa panhelmiddotlegravenica Drsquoaltra banda el
retrat simonidi probablement no preteacuten reflectir amb precisioacute el cerimonial de
les campanyes militars espartanes i lrsquoimaginari que el fonamentava498 de
manera que no es constata tant lrsquoacte efectiu de lrsquoepifania en un sentit estricte
com un moment posterior de concomitagravencia en miliacutecia
La cloenda del proemi consta drsquouna foacutermula de comiat i drsquouna invocacioacute
subseguumlent La dimissio drsquoAquilmiddotles queda plasmada per la terminologia
tradicional en els himnes χαῖρε seguida de la cheville αὐτὰρ ἐγώ que marca la
transicioacute que conduiragrave a la seccioacute narrativa Val a dir que les formes de comiat ndash
o de salutacioacutemdash χαῖρε o χαίρετε soacuten prou genegraveriques perquegrave puguin ser
emprades en una gran varietat de contextos per beacute que en el si drsquoun himne o
drsquoun parlament que acompleixi un rol similar la funcioacute eacutes clarament
introductograveria o dimissograveria aquest sentit sembla corroborat a meacutes pel context
que remet a lrsquoagravembit funerari Tot i que la forma en quumlestioacute eacutes testimoniada en 496 Hornblower 2001 140-146 497 LrsquoOxford Classical Dictionary (3a ed) per exemple aporta una definicioacute drsquoepifania que
srsquoadiu a la caracteritzacioacute de Dike ldquooccurs in both myth and cult when a god reveals his presence or manifests his power to a mortal or group of mortals who ldquoseerdquo or ldquorecognizerdquo the god [] They may be accompanied by miracles or other displays of power (ἀρεταί) be protective or punitive they may be sudden and spontaneous or occur in response to a prayerrdquo
498 Drsquoacord amb el relat drsquoHerogravedot era un Tindagraverida i un rei qui acompanyaven lrsquoexpedicioacute espartana (Hdt 5 75 2) ἀπὸ δὲ ταύτης τῆς διχοστασίης ἐτέθη νόμος ἐν Σπάρτῃ microὴ ἐξεῖναι ἕπεσθαι ἀμφοτέρους τοὺς βασιλέας ἐξιούσης στρατιῆς τέως γὰρ ἀμφότεροι εἵποντο παραλυομένου δὲ τούτων τοῦ ἑτέρου καταλείπεσθαι καὶ τῶν Τυνδαριδέων τὸν ἕτερον πρὸ τοῦ γὰρ δὴ καὶ οὗτοι ἀμφότεροι ἐπίκλητοί σφι ἐόντες εἵποντο
Capiacutetol 4
238
inscripcions sepulcrals499 la majoria dels contextos literaris no lrsquoapliquen al
comuacute dels finats sinoacute als moribunds i a herois assenyalats500 Cal pensar tan sols
en els mots que Aquilmiddotles adreccedila al difunt Pagravetrocle χαῖρέ μοι ὦ Πάτροκλε καὶ
εἰν Ἀΐδαο δόμοισι501
A Aquilmiddotles no se lrsquoapelmiddotla amb el patroniacutemic com foacutera drsquoesperar sinoacute com
lrsquoilmiddotlustre fill de la deessa Tetis o per ser meacutes precisos de la filla del mariacute Nereu
(vv 19-20 θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ κούρης εἰν]αλίου Νηρέος)502 Aquesta
formulacioacute no eacutes gaire habitual per adreccedilar-se a Aquilmiddotleu503 tot i que augmenta
la frequumlegravencia drsquoocurregravencies si es redueix lrsquoexpressioacute a ldquofill de Tetisrdquo504 Resulta
curioacutes comprovar lrsquoegravemfasi amb quegrave es remarca el parentiu que guarda Aquilmiddotles
amb Zeus per via drsquoEgraveac fet que potser es pot vincular amb la peculiar relacioacute
que uneix el Cronida i el seu descendent505
El comiat drsquoAquilmiddotles delimita la fi de lrsquohimne dedicat a lrsquoheroi i marca el
punt drsquoinflexioacute en quegrave torna a aparegraveixer la primera persona loquens Ja hem vist
que la foacutermula αὐτὰρ ἐγώ consistia en una mena de recurs poegravetic ndasho
metapoegravetic pensat en termes de recitacioacute o drsquoexecucioacutemdash que als Himnes
499 Eg IG 7 203 Pensirsquos igualment en el paralmiddotlel llatiacute Haue Vale present a Catul (101 10) o
Virgili (Aen 11 97) i amb correspondegravencia epigragravefica (CIL ii 3490 3506 etc) 500 Cf Soph Aj 863 (Agraveiax) κλειναί τrsquo Ἀθῆναι καὶ τὸ σύντροφον γένος κρῆναί τε ποταμοί
θrsquo οἵδε καὶ τὰ Τρωϊκὰ πεδία προσαυδῶ χαίρετrsquo ὦ τροφῆς ἐμοί Trach 921 (Hegraveracles) ὦ λέχη τε καὶ νυμφεῖrsquo ἐmicroά τὸ λοιπὸν ἤδη χαίρεθrsquo ὡς ἔmicrorsquo οὔποτε δέξεσθrsquo ἔτrsquo ἐν κοίταισι ταῖσδrsquo εὐνάτριαν Plat Phd 116d (Sogravecrates) καὶ σύ ἔφη χαῖρε καὶ ἡμεῖς ταῦτα ποιήσομεν
501 Ιl 23 19 179 Per a la referegravencia vegeu Rutherford 1996 44 502 La restitucioacute θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ troba un fonament a Od 11 631 θεῶν ἐρικυδέα τέκνα
576 Γαίης ἐρικυδέος υἱόν Ηymn Hom 4 550 Μαίης ἐρικυδέος υἱέ El propi Simogravenides lrsquoempra en un altre poema (fr 511 1a 3) Οὐρανίδ]α Κρόνοιο παῖς ἐρικυδής Sobre lrsquoepiacutetet vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat (pp 119-121)
503 Un dels pocs paralmiddotlels eacutes a Eur IT 217 τῷ τᾶς Νηρέως κούρας Cf Bacchyl 13 122 Pind Pyth 3 92
504 Cf Pind Pae 6 83-84 κυανοπλόκοιο παῖδα ποντίας Θέτιος βιατάν πιστὸν ἕρκος Ἀχαιῶν Il 4 512 16 860 Eur El 438 450 454
505 El principal interessat en remarcar aquest vincle eacutes el propi Aquilmiddotles qui en meacutes drsquouna ocasioacute sersquon vanta αὐτὰρ ἐγὼ γενεὴν μεγάλου Διὸς εὔχομαι εἶναι τίκτέ microrsquo ἀνὴρ πολλοῖσιν ἀνάσσων Μυρμιδόνεσσι Πηλεὺς Αἰακίδης ὃ δrsquo ἄρrsquo Αἰακὸς ἐκ Διὸς ἦεν (Il 21 187)
Trsquohe donat ales
239
Homegraverics conduiumla lrsquoatencioacute del puacuteblic drsquouna part dedicada a un deacuteu a una seccioacute
de temagravetica heroica o progravepiament egravepica Aquest sembla ser el sentit per
exemple de la foacutermula conclusiva del darrer dels himnes en honor dels
Diogravescurs en quegrave es pot percebre una indicacioacute de la orientacioacute del cant
χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς506
Amb tot el valor drsquoaquesta cheville al proemi de Simogravenides adopta una altre
caire en la mesura que la foacutermula no teacute continuiumltat en un cagraventic de les gestes
drsquoherois egravepics pertanyents a la ἡμιθέων ὠκύμορος γενεή sinoacute de simples
mortals (ἀνδρῶν v 25) Lrsquoefecte resultant eacutes el guany drsquoun egravemfasi discursiu
inesperat ja que aquests combatents a qui es promet una glograveria inexhaurible
com la dels antics herois esdevenen el veritable motiu central de la composicioacute
La seva presegravencia en el lloc que pertocava als herois egravepics no nomeacutes supleix el
contingut tradicional sinoacute que en bona mesura se nrsquoapropia i el reforccedila en
benefici dels nous destinataris
Bona part drsquoaquesta forccedila discursiva eacutes assolida per una simple ndashi alhora
complexamdash superposicioacute drsquoidees i una disposicioacute estructural hagravebilment
travada Ara beacute abans que srsquoarribi a la narracioacute dels esdeveniments
contemporanis el poeta intercala la invocacioacute a la Musa (vv 20-25) com
presumiblement es produiumla en la continuacioacute rapsogravedica dels himnes homegraverics
meacutes breus que actuaven com a preludis507
506 Hymn Hom 33 18-19
507 Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Calame 1989 (1982) 209-211 Cagravessola 1975 xii-xxii En termes generals Constantini amp Lallot 1987
Capiacutetol 4
240
αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν μέλεαι ἔντυνο]ν καὶ τόνδ[ε μελ]ίφρονα κ[όσμον ἀο]ιδῆς ἡμετ]έρης ἵνα τις [μνή]σεται ὑ[˘˘ˉ ἀνδρῶ]ν οἵ hellip
Aquesta seccioacute clegravetica estagrave articulada en un primer membre progravepiament
invocatiu i un segon de caire exhortatiu En primer terme apareix la persona
loquens realitzant una accioacute purament invocativa κικλήισκω que juntament
amb κληίζω constitueix una variant de καλέω Cal no oblidar que aquesta
forma verbal podia comenccedilar un himne sense necessitat de cap mot o seccioacute
precedent508 Lrsquoobjecte drsquoaquesta crida es troba en segona persona com eacutes
habitual en els Himnes Homegraverics El meacutes sorprenent perograve eacutes el predicatiu
drsquoaquest complement ἐπίκουρον que ens remet drsquoimmediat a lrsquoesfera de la
metagravefora militar Venim drsquoun context begravelmiddotlic i anem cap a un context igualment
marcial El terme srsquoadiu perfectament a lrsquoambient que recrea el poema Ara beacute
el to insogravelit el marca el sentit que adopta lrsquoexpressioacute inaudita fins al moment el
poeta en lloc de demanar la inspiracioacute de la Musa la crida en ajut de la seva
comesa com a assistent aliada sogravecia509
Drsquoaquesta manera Simogravenides convoca la Musa amb lrsquoepiacutetet propi de lrsquoaliat
egravepic (dels aliats de Troia per exemple) i de la tropa mercenagraveria a lrsquoegravepoca del
508 Literagraveriament aquesta forma de principium carminis estagrave nomeacutes constatada en els Himnes
Ograverfics perograve eacutes probable que lrsquoexpressioacute tingueacutes una certa importagravencia en el llenguatge propi del culte oral o de les pragravectiques mistegraveriques Cf Hymn Orph 15 (κικλήσκω Νύμφας τε κλυτὰς καὶ Πᾶνα microέγιστον) 20 52 (κικλήσκω σεhellip) 75 86 etc
509 Sogravecia en el meacutes estricte sentit etimologravegic Hem dit que lrsquoexpressioacute era extraordinagraveria respecte a la tradicioacute de Simogravenides perograve la foacutermula torna a concoacuterrer en un altre himne ben distint Lucreci invoca Venus perquegrave lrsquoassisteixi en el seu cant en condicioacute de socia traduccioacute literal de lrsquoἐπίκουρος simonidi i alhora homogravenim i homogravefon del nom del filogravesof Epicur el referent ideologravegic del poeta llatiacute (Lucr 1 24 te sociam studeo scribendis uersibus esse) Vegeu OrsquoHara 1998 Al poema de Lucreci no hi manca la invocacioacute a la Musa en aquest cas Calmiddotliacuteope (6 92-95) i a Epicur (3 1-30)
Trsquohe donat ales
241
poema510 Lrsquoepiacutetet que acompanya el vocatiu de la Musa eacutes amb tota probabilitat
πολυώνυμος que troba ja paralmiddotlels als Himnes Homegraverics511 amb la significacioacute
ldquohonorada o invocada amb molt apelmiddotlatiusrdquo Al capdavall aquesta
denominacioacute justifica en certa mesura la seva invocacioacute com a aliada una de
les possibles versions apelmiddotlatives triada a voler del poeta que preteacuten emfasitzar
la seva condicioacute de testimoni presencial En efecte una de les propostes meacutes
plausibles que doacutena raoacute de la diferegravencia notograveria entre la relacioacute drsquoHomer i de
Simogravenides respectivament amb les Muses la proporciona A Aloni
The reason for the difference between these two positions is to be found in the subject matter of the poems Homer could not have been a witness to the events at Troy and therefore relied entirely on the Muses for the truth of his account Simonides on the other hand did witness the Greek war against the Persians and so needs the Musersquos help only to guarantee the ability of his poetry to render the truth and thus confer lasting fame on those who took part in the events narrated512
Drsquoacord amb aquest pressupogravesit Simogravenides srsquoarroga el principal megraverit en la
pragravectica compositiva i nomeacutes demana lrsquoauxili de la Musa per constituir lrsquoordre
510 Val a dir que a la Iliacuteada apareix el mot emprat en funcioacute adjectiva i referit a una divinitat
perograve la cagraverrega militar eacutes indubtable (Il 21 430-431) ὡς Ἀφροδίτη ἦλθεν Ἄρῃ ἐπίκουρος ἐmicroῷ microένει ἀντιόωσα La mencioacute de lrsquoepikouria en un context en quegrave apareixen les Muses es troba a Piacutendar per exemple perograve en aquest cas eacutes el poeta qui acompleix metafogravericament les funcions drsquoἐπίκουρος en uns termes no menys pretensiosos perograve no tant agosarats (Ol 13 96-97) Μοίσαις γὰρ ἀγλαοθρόνοις ἑκὼν Ὀλιγαιθίδαισίν τrsquo ἔβαν ἐπίκουρος A vegades srsquoinvoca una divinitat de manera similar en lrsquoexpressioacute perograve gairebeacute sempre amb una nuance militar salviacutefica i a voltes megravedica (com Apolmiddotlo Epikourios o Asclepi) o simplement drsquoajuda en el destret Cf Sapph fr 1 25-28 V (a Afrodita) ἔλθε μοι καὶ νῦν χαλέπαν δὲ λῦσον ἐκ μερίμναν ὄσσα δέ μοι τέλεσσαι θῦμος ἰmicroέρρει τέλεσον σὺ δrsquo αὔτα σύμμαχος ἔσσο
511 Cf Hymn Hom 3 82 2 18 32 Κρόνου πολυώνυμος υἱός disposicioacute que recorda el θεᾶς ἐρικυδέος υἱέ del v 19 de Simogravenides
512 Aloni 2001 95
Capiacutetol 4
242
escaient del poema en un intent drsquoafirmar el rol del poeta sense cap ruptura
aparent o formal amb la tradicioacute clegravetica513
ELS CAMINS DE LrsquoHIMNE
En els poemes hexamegravetrics de Parmegravenides i drsquoEmpegravedocles poden trobar-se
aspectes de la literatura sapiencial de lrsquoelucubracioacute filosogravefica i religiosa i el que
ens interessa ara per ara de la forma hiacutemnica inclosa la reflexioacute sobre el proceacutes
compositiu aspectes que poden aportar una certa llum a algunes nocions que
concorren en el proemi de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees
Acostuma a considerar-se el fragment 1 de Parmegravenides com el proemi (o part
del mateix) del poema sobre la naturalesa514 La constatacioacute del caragravecter
aparentment narratiu del passatge sorpregraven de bon principi El poema
comenccedilava in medias res sense cap mena drsquoinvocacioacute o endreccedila inicial si hem de
fer cas del testimoni de Sext Empiacuteric que en cita lrsquoinitium carminis515 El poeta
afirma haver estat conduiumlt a traveacutes de les portes dels camins de la Nit i del Dia
per tal de comparegraveixer davant drsquouna divinitat femenina del nom de la qual no
513 Cal nomeacutes recordar el testimoni que parla de la plaent Musa simoniacutedia (ἔπνεε τερπνά
ἡδυμελιφθόγγου Μοῦσα Σιμωνίδεω Sim test 42 Campbell = AP 9 571 1-2) a la qual eren imputats els cagraverrecs de φιλοκερδής i ἐργάτις com una treballadora assalariada la millor aliada drsquoun poeta tradicionalment avaricioacutes Vegeu Pind Isth 2 6-12 La interpretacioacute es troba a Schol Pind Isth 2 9ab (3 p 214 Drachmann) λέγοι δrsquo ἄν πρὸς Σιμωνίδου ταῦτα ὡς φιλάργυρον διασύρων τὸν ἄνδρα
514 Sobre el proemi parmenidi vegeu Gallop 1991 (1984) 5-7 Couloubaritsis 1987 25-43 Burkert 1969 Schwabl 1963 Bowra 1953 38 sqq Bowra 1937
515 Sext Emp Adv Math 7 111-114
Trsquohe donat ales
243
es fa mencioacute En aquest viatge un dels elements clau de la interpretacioacute del
poema la persona loquens eacutes transportada en carro per eugues filles drsquoHegravelios
τῇ φερόμην τῇ γάρ με πολύφραστοι φέρον ἵπποι ἅρμα τιταίνουσαι κοῦραι δ ὁδὸν ἡγεμόνευον [] τῇ ῥα διrsquo αὐτέων ἰθὺς ἔχον κοῦραι κατ ἀμαξιτὸν ἅρμα καὶ ἵππους516
fins a lrsquoestatge de la deessa Alliacute la personificacioacute de Dike eacutes qui nrsquoobre els
propileus com a garant de la legitimitat dels ensenyaments divins
ἔνθα πύλαι Νυκτός τε καὶ Ἤματός εἰσι κελεύθων καί σφας ὑπέρθυρον ἀμφὶς ἔχει καὶ λάινος οὐδός αὐταὶ δrsquo αἰθέριαι πλῆνται μεγάλοισι θυρέτροις τῶν δὲ Δίκη πολύποινος ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς517
Veiem en lrsquoepiacutetet de Dike un dels atributs que hem constatat a propogravesit del
caragravecter punitiu amb quegrave la caracteritza Simogravenides al proemi de Platees Dike
acompleix les funcions drsquoAidoacutes i Neacutemesis drsquouna manera semblant al rol que li
conferia Egravesquil com a βαρύδικος ποινά una Dike que guarda les claus de la
retribucioacute (ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς v 14)518
516 Parm fr 1 4-5 20-21 Gallop 517 Vv 11-14 518 Lrsquoepiacutetet que Parmegravenides atribueix a Dike eacutes testimoniat igualment pel fr Orph 158 tal
com el recull el neoplatogravenic Procle amb lrsquoafegit drsquouna cagraverrega semagraventica rellevant Dike eacutes igualment ἀρωγός auxiliar socorredora del seu pare Zeus en la lluita contra els Titans caracteritzats per la seva ὕβρις (Procl In Plat Remp 2 144 29) τῷ δὲ Δίκη πολύποινος ἐφέσπετο πᾶσιν ἀρωγός Εn un sentit semblant cal interpretar lrsquoaparicioacute de Dike al primer estagravesim de lrsquoAgamegravemnon drsquoEgravesquil la divinitat puneix (καθαιρεῖ) aquell qui trepitja lrsquoaltar de la deessa (ἀνδρὶ λακτίσαντι μέγαν Δίκας βωμὸν εἰς ἀφάνειαν Ag 381) Reveladorament lrsquoἄδικος que exemplifica els mots del cor no eacutes altre que Paris que violagrave els preceptes de Zeus Xegravenios (Ag 396-402) λιτᾶν δrsquo ἀκούει μὲν οὔτις θεῶν τὸν δrsquo ἐπίστροφον τῶν φῶτrsquo ἄδικον καθαιρεῖ οἷος καὶ Πάρις ἐλθὼν ἐς δόμον τὸν Ἀτρειδᾶν ᾔσχυνε ξενίαν τράπε- ζαν
Capiacutetol 4
244
Un altre punt digne drsquoesment en el proemi de Parmegravenides consisteix en el
parlament que la deessa innominada adreccedila al poeta quan aquest compareix
davant drsquoella La intervencioacute de la dea en estil directe origina una inversioacute del
rol de la persona loquens de manera que el poeta apareix representat en segona
persona i apelmiddotlat per mitjagrave drsquoun vocatiu i de la foacutermula habitual de salutacioacute
χαῖρε
ὦ κοῦρrsquo ἀθανάτοισι συνάορος ἡνιόχοισιν ἵπποις ταί σε φέρουσιν ἱκάνων ἡmicroέτερον δῶ χαῖρrsquo ἐπεὶ οὔτι σε μοῖρα κακὴ προὔπεμπε νέεσθαι τήνδrsquo ὁδόν [ἦ γὰρ ἀπrsquo ἀνθρώπων ἐκτὸς πάτου ἐστίν] ἀλλὰ θέμις τε δίκη τε519
Al proemi de Parmegravenides perograve la justificacioacute de lrsquoelement diviacute i immortal
(θεὰ πρόφρων v 22 ἀθανάτοισι hellip ἡνιόχοισιν v 24) i lrsquoegravemfasi en el
contingut referent a lrsquoagravembit de la legitimitat la justiacutecia i la veritat (θέμις τε δίκη
τε v 28 ἀληθείης εὐπειθέος ἀτρεμὲς ἦτορ v 29 πίστις ἀληθής v 30) es
deuen a pressupogravesits diferents dels que abonen la seva presegravencia en el proemi
de Simogravenides En efecte Parmegravenides preteacuten posar en relleu el caragravecter drsquouna
inspiracioacute que el guia pel camiacute de la Veritat i contraposar-lo a lrsquoopinioacute del comuacute
dels mortals (βροτῶν δόξας v 30) que regeix un mal fat (μοῖρα κακὴ v 26)
El camiacute empregraves pel poeta pot ser interpretat translatiacuteciament com a metagravefora
de la tasca compositiva multiforme i variada en la qual el poeta ha de prendre
necessagraveriament una decisioacute ha drsquoemprendre un camiacute (ἐς ὁδὸνhellipπολύφημον v
2) que en certa forma precedeix la tria gnoseologravegica i ontologravegica davant de la
disjuntiva de camins (els famosos ὁδοὶ διζήσιος fr 2 2 i sqq) En efecte el
κλοπαῖσι γυναικός Per al sentit de les claus (κληῖδας) vegeu Palmer 2009 52-55 175 361 Laks 2003 16 n 29 Steele 2002 583 Guthrie 1980 (1965) 8-9
519 Parm fr 1 24-28
Trsquohe donat ales
245
poema srsquoestagrave desenvolupant a mesura que soacuten exposats els arguments a
mesura que es refereix el microῦθος (fr 2 1) Fins i tot la imatge del carro es pot
entendre com una figuracioacute del poema Ara beacute cal no oblidar que la direccioacute
drsquoaquesta via per a Parmegravenides i a diferegravencia del que hem pogut observar en
Simogravenides sempre ve legitimada per la divinitat
ἵπποι ταί με φέρουσιν ὅσον τrsquo ἐπὶ θυμὸς ἱκάνοι πέμπον ἐπεί microrsquo ἐς ὁδὸν βῆσαν πολύφημον ἄγουσαι δαίμονες ἣ κατὰ πάντrsquo ἄστη φέρει εἰδότα φῶτα520
Tambeacute a lrsquohimne-poema del poeta drsquoAcragas Empegravedocles tot i la dificultat
de definir amb certesa els liacutemits de la composicioacute (o composicions) eacutes ben
notori el contingut clegravetic en certa mesura meacutes present al llarg drsquoun poema de
difiacutecil ordenacioacute estructural Una de les principals dificultats a lrsquohora
drsquoidentificar un proemi ve donada per la multiplicitat drsquoinvocacions que
passen de lrsquoagravembit humagrave al diviacute Entre les primeres es poden identificar aquelles
que van adreccedilades a un grup indefinit potser drsquoacragantins (ὦ φίλοι)521 i la del
destinatari del poema i possible ἐρώμενος drsquoEmpegravedocles Pausagravenias fill
520 Ibid 1-3 El poeta elegiacuteac Properci ofereix una imatge molt semblant en quegrave poden
rastrejar-se tots els elements esmentats amb lrsquoafegit drsquouna heregravencia helmiddotleniacutestica que desenvolupagrave la significacioacute drsquoaquests motius figuratius Nunc Iouis incipiam causas aperire Feretri armaque de ducibus trina recepta tribus Magnum iter ascendo sed dat mihi gloria uires non iuuat e facili lecta corona iugo (Prop 4 10 1-4) C Miralles (2004 83-86) en parla al respecte ldquoEl camino en griego οἶμος tiene una larga historia que remonta a Homero pero cuyo especial caraacutecter poeacutetico se perfila en Filetas y Caliacutemaco unido a una real ldquoconscienciardquo de su labor por parte del poetardquo (85) i troba un paralmiddotlel per al siacutemil del carro en Quegraveril (νεοζυγὲς ἅρμα fr 1 Kinkel) Per a dues postures divergents a propogravesit drsquouna lectura poetologravegica de la imatge del carro a Parmegravenides vegeu Asper 1997 73-78 i Nuumlnlist 1998 260-261
521 Fr 112 1 114 1 DK Els testimonia difereixen de la procedegravencia del primer fragment o de parts drsquoell Amb tot Diogravegenes Laerci qui el cita iacutentegrament assegura que proveacute del poema sobre els Katharmoiacute (Diog Laert 8 61-62)
Capiacutetol 4
246
drsquoAnquites (Παυσανίη σὺ δὲ κλῦθι δαίφρονος Ἀγχίτεω υἱέ)522 Resulten molt
interessants els termes i conceptes que entren en joc en un dels fragments dels
Katharmoiacute la persona loquens versemblantment el poeta srsquoadreccedila als ciutadans
drsquoAcragas amb el vocatiu esmentat i lrsquohabitual foacutermula (χαίρετε v 4) i tot
seguit canvia el punt de focalitzacioacute (ἐγὼ δέ) per parlar de si mateix en uns
termes aparentment paradoxals anuncia la seva renuacutencia a la condicioacute mortal i
la investidura dels honors que pertoquen als deacuteus
ὦ φίλοι οἳ microέγα ἄστυ κατὰ ξανθοῦ Ἀκράγαντος ναίετrsquo ἀνrsquo ἄκρα πόλεος ἀγαθῶν μελεδήμονες ἔργων ξείνων αἰδοῖοι λιμένες κακότητος ἄπειροι χαίρετrsquo ἐγὼ δrsquo ὑmicroῖν θεὸς ἄμβροτος οὐκέτι θνητός πωλεῦμαι μετὰ πᾶσι τετιμένος ὥσπερ ἔοικα ταινίαις τε περίστεπτος στέφεσίν τε θαλείοις τοῖσιν dagger ἅmicrorsquo dagger ἂν ἵκωμαι ἄστεα τηλεθάοντα ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξί σεβίζομαι οἱ δrsquo ἅmicrorsquo ἕπονται μυρίοι ἐξερέοντες ὅπῃ πρὸς κέρδος ἀταρπός οἱ microὲν μαντοσυνέων κεχρημένοι οἱ δrsquo ἐπὶ νούσων παντοίων ἐπύθοντο κλυεῖν εὐηκέα βάξιν δηρὸν δὴ χαλεπῆισι πεπαρμένοι ltἀμφrsquo ὀδύνηισινgt523
Certament la dificultat interpretativa del v 4 del fragment anterior rau a
discernir si es parla de la ldquodivinitatrdquo drsquoEmpegravedocles a parer drsquoell o dels qui el
contemplen Potser cal posar en relacioacute el sentit drsquoaquest fragment amb
lrsquoorientacioacute general del pensament drsquoEmpegravedocles respecte a la transmigracioacute i
immortalitat de la ψυχή la seva divinitat pot basar-se en una creenccedila de
privilegi dins del cercle de reencarnacions Aquesta doctrina en el pla de la
poegravetica assegura al poeta la possessioacute de la veritat ja que la inspiracioacute i la
522 Fr 1 DK Probablement ocupava una posicioacute forccedila inicial tot i que en el poema de
Lucreci clarament inspirat en Empegravedocles el destinatari Megravemmius no apareix fins al v 26 del primer llibre i de manera subreptiacutecia encara dins del proemi invocatori de Venus
523 Xenoph fr 1 Inwood = 112 DΚ
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Trsquohe donat ales
QUumlESTIOacute DrsquoORDRE
Sovint srsquoha posat lrsquoegravemfasi en la concepcioacute que els poetes arcaics compartien a
propogravesit del poema com una disposicioacute ordenada dels mots com un univers
hagravebilment bastit pel poeta-artiacutefex447 Srsquoha dit tambeacute que en el cas concret de
Simogravenides de Ceos el poeta trenca amb la tradicioacute precedent pel que fa a la
nocioacute drsquoἀλήθεια fet que repercuteix inevitablement en la idea de poesia en la
progravepia consciegravencia de poeta i en les tegravecniques compositives448 Contragraveriament i
a excepcioacute drsquoalguna nota innovadora el Simogravenides elegiacuteac tal com roman
actualment restituiumlt es mostra essencialment respectuoacutes envers la tradicioacute pel
que fa a la consideracioacute de la veritat poegravetica i del deute amb els models
precedents De les almiddotlusions internes a lrsquoobra i a lrsquoaccioacute del poeta es despregraven
tanmateix una certa nocioacute transgressora i en certa mesura reivindicativa drsquouna
superioritat que ultrapassa la simple emulacioacute de lrsquoegravepica449 Al fragment 11 W2
el poeta en tant que persona loquens invoca la Musa per aconseguir-ne la
colmiddotlaboracioacute auxiliar (v 21-22) i sense solucioacute de continuiumltat prossegueix
explicant en quegrave consisteix aquesta ajuda de la musa que ha de contribuir a 447 Vegeu Gentili 1971 60-63 ldquoSotto lrsquoaspetto tecnico della composizione ogni opera poetica
rappresentava un universo linguistico (κόσμος ἐπέων) armoniosamente elaborato e costruito [] Arte del poetare come arte del comporre o disporre le parole in un sistema linguistico governato da una norma metrica e ritmicardquo (60) Cf Linforth 1941 149-150
448 Detienne 2006 (1967) 189-193 202-203 ldquoAutant que la volonteacute de pratiquer la poeacutesie comme un meacutetier cette reacuteflexion sur la poeacutesie sa fonction son objet propre consomme la rupture avec la tradition du poegravete inspireacute qui dit lrsquoAlegravetheia aussi naturellement qursquoil respirerdquo (189) ruptura que immediatament eacutes matisada en una anotacioacute a peu de pagravegina ldquoPour radicale qursquoelle fucirct la rupture nrsquoimpliquait pas le rejet pur et simple de tout ce qursquoon srsquoattendait agrave trouver dans lrsquooeuvre drsquoun poegravete Simonide reste bien sucircr un poegravete qui compose des eacutepinicies et il invoque les Muses comme chacun [] Mais ses Muses ne sont plus celles drsquoHomegravererdquo
449 Cf Rutherford 2001a 45-46 Stehle 2001 107 (ldquoThe performer begins with a proem in a manner reminiscent of a bard or rhapsode as though he meant to present himself as a singer in the Homeric traditionrdquo) West 1993a 9
Capiacutetol 4
220
lrsquoassoliment del fi perseguit (vv 23-24) La Musa ha drsquoarranjar drsquoendegar un
οrdre delicioacutes en la composicioacute del poeta (lrsquoactual aquesta τόνδ[ε pragravecticament
lrsquouacutenica lectura ferma del vers) a fi drsquoaconseguir perpetuar el record dels
guerrers que han de ser celebrats en lrsquoavinentesa drsquoexecucioacute del poema Lrsquoordre
declaradament poegravetic que la Musa ha de constituir eacutes un ordre del cant i del
poema propi i ha de ser entenedor plausible i veraccedil per tal de conferir als
Plataiomachoi la glograveria immortal que mereixen pel seu valor militar
El principal obstacle per entendre i valorar correctament aquesta interessant
formulacioacute simoniacutedia consisteix en el precari estat de conservacioacute del passatge
esmentat i en especial del vers 23 en el qual les restitucions ἔντυνο]ν i κ[όσμον
ἀο]ιδῆς soacuten majoritagraveriament acceptades450 Ian Rutherford proposa relacionar la
formulacioacute simoniacutedia i la reflexioacute que es troba a Parmegravenides sobre lrsquoordre intern
del poema un aspecte que eacutes abordat en un moment drsquoinflexioacute en un viratge de
la composicioacute que porta el poeta a abandonar el seu discurs fefaent sobre la
veritat i emprendre la relacioacute de les opinions errades dels mortals
ἐν τῷ σοι παύω πιστὸν λόγον ἠδὲ νόημα ἀμφὶς ἀληθείης δόξας δrsquo ἀπὸ τοῦδε βροτείας microάνθανε κόσμον ἐmicroῶν ἐπέων ἀπατηλὸν ἀκούων451
450 Tot i que ambdues restitucions degudes a P Parsons soacuten acollides en el text de les dues
principals edicions a saber West i Gentili-Prato i gaudeixen del suport per exemple de O Poltera (1997 350) i de C O Pavese (1995 15) cal contrastar-ho amb la proposta drsquoA Capra i M Curti (1995 31 κ[όλλοπα χο]ρδῆς) Cf Rutherford 2001a 46 La lectura ἔντυνο]ν es basa en el suport textual drsquoexemples homegraverics (Od 12 183 λιγυρὴν δrsquo ἔντυνον ἀοιδήν Hymn Hom 5 20 ἐmicroὴν δrsquo ἔντυνον ἀοιδήν) per beacute que no ocupa la mateixa posicioacute a lrsquoinici de vers (cf Od 16 2)
451 Parm fr 8 50-52 Cf v 60 (τόν σοι ἐγὼ διάκοσμον ἐοικότα πάντα φατίζω) Vegeu Rutherford ibid ldquo[] perhaps one poem has influenced the other in the use of the expression κόσμον which might have influenced which could be determined only if we knew when Parmenides published his poemrdquo
Trsquohe donat ales
221
Lrsquoexpressioacute κόσμον ἐmicroῶν ἐπέων fa referegravencia a lrsquoordre a la disposicioacute dels
mots del poeta Com a miacutenim aquest havia estat el significat del terme ἔπος
drsquoantuvi ja que nomeacutes tardanament passagrave a representar el vers hexamegravetric452
La confirmacioacute drsquoaquest fet la trobem per exemple a Soloacute que empra en un
context elegiacuteac pragravecticament la mateixa foacutermula
αὐτὸς κῆρυξ ἦλθον ἀφrsquo ἱμερτῆς Σαλαμῖνος κόσμον ἐπέων ᾠδὴν ἀντrsquo ἀγορῆς θέμενος 453
La diferegravencia fonamental entre ambdoacutes contextos rau en el fet que Soloacute es
presenta com a legiacutetim i veriacutedic κῆρυξ (cf Eur Supp 589) que transvasa en el
vers elegiacuteac (ᾠδὴν) el contingut del discurs puacuteblic prosificat mentre que
Parmegravenides es proposa agenccedilar un exposicioacute enganyosa (ἀπατηλὸν) i contragraveria
al seu mestratge de la Veritat Per beacute que el fragment de Soloacute sembla ser el meacutes
antic i potser tambeacute el meacutes eloquumlent per la seva dimensioacute poliacutetica no eacutes pas
fundacional ja que lrsquoexpressioacute posseeix un notable rerefons egravepic454
452 Vegeu Martin 2005 11-15 1989 13 Nagy 1999 26-29 1996b 128 453 Sol fr 1 W2 = 2 1-2 GP 454 Valguin com a exemple les nombroses ocurregravencies a lrsquoegravepica de κόσμῳ o κατὰ κόσμον Cf
Sol fr 13 11 W2 [Phocyl] fr 4 1 11 2 GP En el cas del κόσμος sologravenic la major part dels criacutetics i traductors oposa ldquodiscursrdquo a ldquocanccediloacute en versrdquo eacutes a dir a ldquoelegiardquo Vegeu per exemple Cavalli (1992 21 ldquodiscorsi canzone in versirdquo) Gerber (1999 111 ldquocomposing song an adornment of words instead of speechrdquo) West (1993b 74 ldquo adopting ordered verse instead of speechrdquo que eacutes potser meacutes prudent perograve no ilmiddotlustra gaire el sentit drsquoᾠδή) No sembla gaire liacutecit oposar el vers elegiacuteac a un discurs puacuteblic en prosa almenys no encara en aquesta egravepoca ja que en realitat no eacutes fins a lrsquoEvagravegoras drsquoIsogravecrates que es troba formulada una clara oposicioacute progravepiament literagraveria entre la poesia i el discurs puacuteblic en prosa (Isocr Evag [9] 8-11 spec 9 τοῖς μὲν γὰρ ποιηταῖς πολλοὶ δέδονται κόσμοι) Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Too 1995 33-34 Mirhady amp Too 2000 139 Per aquest motiu no resulta molt pertinent la remarca de M Cavalli (1992 168) ldquoLrsquoespressione κόσμον ἐπέων indica una composizione di parole ben ordinata cioegrave il genero poetico contrapposto alla prosa []rdquo com si Soloacute pretengueacutes fer una distincioacute de gegraveneres literaris
Capiacutetol 4
222
Malgrat la distagravencia que el separa de Soloacute resulta interessant de comprovar
com en un passatge de la Poegravetica455 arran del discurs sobre la tragegravedia Aristogravetil
parangona la poesia tragravegica amb la poesia arcaica tal com ell lrsquoenteacuten o la jutja
els antics poetes reexien meacutes en lrsquouacutes del llenguatge (diccioacute) i la descripcioacute dels
personatges des del punt de vista moral que no pas a lrsquohora de travar la
successioacute dels esdeveniments i de les accions Per beacute que probablement es
refereixi a lrsquoegravepica les paraules revelen una interessant concepcioacute dels megraverits
poegravetics dels arcaics Entre aquests ποιηταὶ σχεδὸν ἅπαντες poden comptar-se
perfectament exemples de tota mena de poesia narrativa com ara lrsquoelegia de
caire histograveric que se serveix de la narracioacute per exposar els esdeveniments que
cal commemorar456
En lrsquoelegia de la batalla de Platees Simogravenides recorre a la narracioacute dels
principals fets i escenaris que constituiren la batalla referits perograve des drsquouna
ograveptica particular que versemblantment venia condicionada pel destinatari de
lrsquoobra o beacute pel context original drsquoexecucioacute El poeta drsquoaltra banda aspirava a
llegar als seus laudandi un renom glorioacutes i immortal per mitjagrave drsquouna obra
commemorativa amb quegrave de retruc pretenia obtenir el mateix pac Tal com ha
estat conservada lrsquoelegia les dues seccions ben definides a saber lrsquohiacutemnica i la
narrativa srsquoemmirallen en el model egravepic homegraveric i en la figura drsquoHomer mateix
fixat en lrsquoimaginari com el fautor de la glograveria dels herois drsquoantany per mitjagrave de
la inspiracioacute de les muses
Simogravenides tanmateix demana lrsquoajuda de la musa perquegrave lrsquoajudi a arranjar el
seu cant (11 W2 vv 23-24) El poema eacutes κόσμος perquegrave eacutes ordre perograve el poeta 455 Arist Poet 1450a πρὸς δὲ τούτοις τὰ microέγιστα οἷς ψυχαγωγεῖ ἡ τραγῳδία τοῦ microύθου
microέρη ἐστίν αἵ τε περιπέτειαι καὶ ἀναγνωρίσεις ἔτι σημεῖον ὅτι καὶ οἱ ἐγχειροῦντες ποιεῖν πρότερον δύνανται τῇ λέξει καὶ τοῖς ἤθεσιν ἀκριβοῦν ἢ τὰ πράγματα συνίστασθαι οἷον καὶ οἱ πρῶτοι ποιηταὶ σχεδὸν ἅπαντες
456 Per a la meacutes recent i actualitzada revisioacute dels fragments que constitueixen el que podriacuteem denominar com a corpus drsquoelegia histograverica narrativa vegeu Bowie 2010a 145-166 especiacuteficament sobre Simogravenides vegeu Sider 2006
Trsquohe donat ales
223
sembla voler afavorir aquest ordre del cant (ἀοιδῆς) per mitjagrave de lrsquoexpressioacute de
la foacutermula dels mots adequats que afavoreixin el pensament o li comuniquin
dolcesa (μελίφρων cim expressiu i terme altament connotat pels precedents
egravepics)457 Drsquoaltra banda lrsquoordre de lrsquohimne eacutes imprescindible a lrsquohora
drsquoemprendre una relacioacute catalogal sigui quin sigui el seu contingut i el
procediment introductori drsquoinvocar la musa eacutes respectat drsquoacord amb la tradicioacute
egravepica458 A lrsquoelegia de Platees el catagraveleg eacutes compregraves a la seccioacute narrativa del
poema que consisteix aparentment no nomeacutes en els principals estadis de
lrsquoexpedicioacute i dels efectius helmiddotlegravenics (fr 11 W2 + fr 15-16 W2)459 sinoacute tambeacute dels
contingents enemics460 A diferegravencia del poeta egravepic tanmateix el poeta elegiacuteac
com tambeacute el drsquoepinici reivindica un rol preeminent en la constitucioacute del
κόσμος del poema El poeta tardo-arcaic es mostra atent amb la tradicioacute que teacute
el poeta per un savi per un constructor que deu tanmateix a les muses el do
del seu art aquestes soacuten de fet font de la seva inspiracioacute
Gragravecies a aquesta construccioacute de mots ben agenccedilats obra de rapsodes ens
soacuten conegudes les ἀρεταί dels homes drsquoantany i gragravecies al κόσμος bastit en el
marc de lrsquoelegia narrativa i de lrsquoepinici ens eacutes coneguda la virtut dels
457 La restitucioacute de μελ]ίφρονα eacutes deguda a Parsons i acceptada per West per beacute que aquest
darrer proposa tambeacute δα]ίφρονα a lrsquoaparat Vegeu Poltera 1997 350 A lrsquoegravepica meacutes antiga eacutes μελίφρων en sentit recte el vi (οἶνος en quatre ocasions a la Iliacuteada i quatre meacutes a lrsquoOdissea) i el gra (πυρός σῖτος) i figuradament el somni (ὕπνος Il 2 34) i lrsquoagravenim (θυμός Hes Scut 428) a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquoampliagrave el ventall de possibilitats ho eacutes el νόστος ([Sim] Ep 72 3 P = AP 7 510) i srsquoaprofundeix en lrsquouacutes literari (eg αὐδή τε μῦθοι τε μελίφρονες Ap Rhod 3 458) Cf Poltera 1997 378-379
458 Per exemple com a Il 2 484-493 Hes Th 1-34 Cat Mul fr 1 1-5 MW (sobre aquest uacuteltim passatge vegeu Bowie 2010a 158-159) la pragravectica drsquoinvocacioacute pregravevia al catagraveleg esdevingueacute un veritable topos que es perllongagrave fins a les darreres mostres de lrsquoegravepica antiga (eg Quint Smyrn 12 306 sqq)
459 Rutherford 2001a 48 ldquoThese lines probably from a general catalog of the forces comparable to the one in Herodotus By including a catalog Simonides was following Homeric practice poems such as the Smyrneis of Mimnermus may also have contained catalogsrdquo
460 Cf Boedeker 1995a 224
Capiacutetol 4
224
contemporanis La virtut i el caragravecter ilmiddotlustre dels grans homes soacuten preservats
en himnes i cagraventics dadors de glograveria per beacute que a uns pocs els sigui dat
drsquoaconseguir la mestria en lrsquoart drsquouna paraula que eacutes glorificadora per al
laudandus i per al cantor461 Aquest κόσμος es vincula sempre amb la paraula
tot configurant un dolccedil cagraventic dolccedil per a qui lrsquoescolta o lrsquoenteacuten462
En virtut de la saviesa del poeta el cagraventic esdeveacute un bell edifici un bastiment
ben fonamentat esdeveacute κρηπίς463
κεκρότηται χρυσέα κρηπὶς ἱεραῖσιν ἀοιδαῖς εἶα τειχίζωμεν ἤδη ποικίλον κόσμον αὐδάεντα λόγων464
Probablement es tracta de lrsquoexemple que millor palesa la proximitat del
κόσμος poegravetic i la metagravefora que gira entorn drsquoidees com la construccioacute i
lrsquoornament La particularitat drsquoaquest κόσμος perograve eacutes la seva constitucioacute a base
de paraules un vertader univers sonor que el propi context ajuda a bastir com a
perfecte exemple del que srsquoestagrave proclamant enteixinat de metagravefores imatges
audaces com ara la nocioacute de κροτέω colpir martellejar emprat en sentit
metafograveric a la manera del llatiacute pango El fonament del cagraventic que evoca alhora
una idea primagraveria de calccedilat i de basament constructiu eacutes auri tal com lrsquounivers
sonor del cagraventic eacutes multiforme en les seves expressions i idees en els seus
461 Com ara a Pind Pyth 3 112-115 Νέστορα καὶ Λύκιον Σαρπηδόνrsquo ἀνθρώπων φάτις ἐξ
ἐπέων κελαδεννῶν τέκτονες οἷα σοφοὶ ἅρμοσαν γιγνώσκομεν ἁ δrsquo ἀρετὰ κλειναῖς ἀοιδαῖς χρονία τελέθει παύροις δὲ πράξασθrsquo εὐμαρές
462 Pind Ol 11 13-14 κόσμον ἐπὶ στεφάνῳ χρυσέας ἐλαίας ἁδυμελῆ κελαδήσω 463 Sobre la nocioacute constructiva vegeu encara Pind Ol 6 1-4 Pyth 12 19 A propogravesit de
poesia i construccioacute vegeu Ford 2002 123-128 Per a κρηπίς Pind Pyth 4 139 (κρηπῖδα σοφῶν ἐπέων) Pind Pyth 7 1-4 (κάλλιστον αἱ μεγαλοπόλιες Ἀθᾶναι προοίμιον κρηπῖδrsquo ἀοιδᾶν βαλέσθαι) Vegeu Kowerski 2005 92-93 Una imatge semblant perograve basada en un concepte totalment distint es troba a Pind Pyth 4 299 (παγὰν ἀμβροσίων ἐπέων)
464 Pind fr 194 1-3 SM
Trsquohe donat ales
225
λόγοι465 Totes dues nocions κρηπίς i κόσμος que parteixen drsquouna significacioacute
concreta desenvolupen les seves virtualitats metafograveriques en el context de la
progravepia composicioacute poegravetica a falta drsquoun vertader pensament literari i drsquoun
llenguatge especiacutefic que el plasmi466
A lrsquoelegia antiga es percep una continuiumltat ben testimoniada de κόσμος que
es decanta majoritagraveriament per un sentit merament estegravetic i valoratiu que teacute un
ampli ressograve en lrsquoesfera moral i ciutadana467 Hi ha tanmateix una altra liacutenia
semagraventica drsquoaquest mateix mot que sense renunciar al component ornamental i
ciacutevic aflora en un context principalment simposiacuteac i designa el bell ordre del
parlament del poema del cagraventic que srsquoestagrave executant en aquell moment468
Quan en un dels poemes del corpus teognidi hom promet a Cirnos un record
perenne en lrsquoagravembit del simposi
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν
465 Ford ibid 124-125 466 Amb tot apareixen en contextos diversos on tenen tota una altra significacioacute com ara en
el cas de κρηπίς a Pind fr 77 M (ὅθι παῖδες Ἀθαναίων ἐβάλοντο φαεννὰν κρηπῖδrsquo ἐλευθερίας) que potser es pot posar en relacioacute amb un uacutes com Αesch Pers 814-815 (κακῶν κρηπὶς ὕπεστιν) i Timoth fr 788 (κλεινὸν ἐλευθερίας τεύχων μέγαν Ἑλλάδι κόσμον) pel fet drsquoaparegraveixer en contextos vinculats a les Guerres Megravediques Kowerski (2005 92-93) troba un paralmiddotlel similar en el fr 14 W2 de Simogravenides (v 9 [ὑ]π[ὸ κ]ρηπῖδα) perograve la lectura eacutes dubtosa i el sentit ben difiacutecil de restituir a partir de les migrades restes textuals conservades
467 Drsquoalguna manera aquestes ocurregravencies fan referegravencia a lrsquoordre poliacutetic i social drsquoaquiacute que per exemple κόσμος aparegui esmentat en un dels poemes adreccedilats a Simogravenides en quegrave srsquoempra la imatge metafograverica de la nau i del mar tempestuoacutes per almiddotludir a lrsquoestat de la polis (Theogn 677 χρήματα δrsquo ἁρπάζουσι βίῃ κόσμος δrsquo ἀπόλωλεν) Vegeu Donlan 1985 238-241 Cf Τheogn 947-948 (πατρίδα κοσμήσω λιπαρὴν πόλιν) Phocyl fr 4 2 112 GP Melanth fr 1 GP Crit fr 2 8 W2
468 Vegeu Ford 2002 36 ldquoThis notion of order in kosmeō wich can denote a neat effective arrangement and also an elegant decorative one reflects the characteristic archaic link between aesthetics manners and politics [] Kosmos applies equally to the proper adornment of diners their orderly behavior and their speechrdquo Igualment a Levine 1985 184
Capiacutetol 4
226
el poeta prediu el caragravecter del cagraventic que executaran joves muacutesics amb
lrsquoacompanyament de flabiols de neta i aguda ressonagravencia Lrsquoexpressioacute no exclou
lrsquoegravemfasi per mitjagrave drsquoun cert pleonasme caracteriacutestic de tot el poema el cagraventic
seragrave bell i liacutempid com el so del flabiol (λιγυ- λιγέα) i alhora un exemple del
bon ordre que implica decegravencia i elegagravencia en la manera drsquoexecutar el poema i
de celebrar el simposi (εὐκόσμως)
καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται469
A lrsquoelegia de lrsquoegravepoca clagravessica i encara meacutes tardana la referegravencia al κόσμος
guanya en complexitat i implicacioacute en la mesura que srsquoalmiddotludeix a la composicioacute
del poeta i a lrsquoexecucioacute del poema en el simposi de manera alambinada quasi
codificada per al petit cercle dels simposiastes que hi participen Aixiacute per
exemple la persona loquens que interpelmiddotla Teogravedor en una composicioacute atribuiumlda a
Dionisi Calc es complau a entreteixir imatges de simposi i de recitacioacute poegravetica
en un joc drsquoimplicatures elaborades a base drsquousos translaticis i paronomagravesics La
destresa i la subtilitat del poeta-simposiasta (ἐγὼ δrsquo ἐπιδέξια πέμπω ) a lrsquohora
de brindar la seva poesia i esperar-ne la deguda torna de lrsquointerpelmiddotlat
contribueixen al degut agenccedilament del simposi
καὶ σὺ λαβὼν τόδε δῶρον ἀοιδὰς ἀντιπρόπιθι συμπόσιον κοσμῶν καὶ τὸ σὸν εὖ θέμενος470
469 Theogn 239-243 470 Dion Chalc fr 1 4-5 GP A lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica trobem agravemplies compilacions de la
tradicioacute poegravetica precedent en lrsquoemulacioacute i lrsquoelaboracioacute de les imatges les foacutermules i el legravexic Un epigrama de Filetas de Cos doacutena mostra drsquoaquesta destilmiddotlacioacute poegravetica a propogravesit del κόσμος exposat en la seva formulacioacute tradicional que ja eacutes tanmateix plenament literari Οὔ microέ τις ἐξ ὀρέων ἀποφώλιος ἀγροιώτης αἱρήσει κλήθρην αἰρόμενος μακέλην ἀλλrsquo ἐπέων εἰδὼς κόσμον καὶ πολλὰ μογήσας microύθων παντοίων οἶμον ἐπιστάμενος (Philet fr 10 Powell)
Trsquohe donat ales
227
EL PROEMI DE PLATEES
La perfecta plasmacioacute del κόσμος poegravetic eacutes lrsquohimne que el poeta articula en
les seves parts corresponents a fi de de conferir la immortalitat que pertoca al
poeta drsquoatorgar el κλέος i els seus equivalmiddotlents tant si es tracta drsquouna
immortalitat metafograverica com si eacutes verificada pel culte (κλέος
exclusiuinclusiu)471 Αquest proceacutes que en termes poegravetics eacutes designat com un
seguiment dels camins de lrsquohimne compregraven sovint un proemi on la invocacioacute a
la divinitat i en especial a aquella que eacutes fautora del cagraventic desenvolupa un
paper cabdal Un recurs que malgrat la sempre creixent afirmacioacute del rol del
poeta en lrsquoassoliment drsquoun renom immortal continua vigent en la poesia
drsquoepinici i en lrsquoelegia narrativa tardoarcaica Ho veurem en els seus principals
representants
Aquesta mateixa idea del camiacute que el poeta ha de triar per definir lrsquoorientacioacute
i el contingut de la composicioacute ja es troba formulada en un fragment
drsquoEmpegravedocles el camiacute que ell ha escollit per al seu himne (hellipπόρον ὕμνων
τὸν πρότερον κατέλεξα fr 35 1-2) drsquoentre tots els camins possibles ens fa
pensar en les raons drsquoaquesta opcioacute i en les vies de plasmacioacute que comporta eacutes
a dir en lrsquoexpressioacute i lrsquoestructura del poema El primer pas doncs consistiragrave a
comprovar quin camiacute escolliacute Simogravenides per al proemi de lrsquoelegia de Platees
471 Vegeu Currie 2005 72-74
Capiacutetol 4
228
De bon principi ens cal verificar els trets fonamentals del proemi arcaic del
prooimion que duu expliacutecit en el seu nom la precedegravencia del camiacute empregraves i en
consequumlegravencia podia adoptar muacuteltiples formes segons lrsquoocasioacute a quegrave estigueacutes
dedicat i si volem denominar-ho aixiacute segons el gegravenere a quegrave pertanyi Es pot
constatar la presegravencia del proemi tant en egravepica com en liacuterica coral monogravedica o
elegiacuteaca472 perograve sembla impossible discernir-ne la precedegravencia relativa El terme
en si προοίμιον eacutes testimoniat forccedila tard al s V aC tot i que resulta
versemblant creure que lrsquoorigen (formal no terminologravegic) del proemi pugui
remuntar-se a les primeres manifestacions poegravetiques orals473 No eacutes aquest el
lloc pertinent per debatre la successioacute cronologravegica de les formes poegravetiques i dels
corresponents proemis que poguessin comprendre En tot cas els primers
testimonis textuals no semblen revelar una especialitzacioacute definida del mot
malgrat la seva rudimentagraveria aparenccedila de tecnicisme474
El prooimion eacutes la part cantada o recitada que encapccedilala el poema a manera
drsquoobertura o preludi i nrsquoobre el camiacute (οἶμος) el contextualitza En la seva versioacute
egravepica i en especial als Himnes Homegraverics el proemi serveix per ubicar el poema
en el context drsquouna celebracioacute en honor drsquouna divinitat ja que el
desenvolupament narratiu pot estar en part desvinculat drsquoaquest mateix context
472 Els himnes homegraverics la Teogonia els peans i epinicis de Piacutendar i els noacutemoi citarogravedics com el
de Timograveteu soacuten exemples paradigmagravetics de la presegravencia del proemi en aquestes composicions En el cas elegiacuteac a banda de lrsquoelegia de Platees tenim notiacutecia del proemi del poema de Mimnerm sobre la guerra entre esmirneus i lidis (cf Paus 9 29 4) en el qual distingia dos parentius de les Muses
473 Vegeu Nagy 1996a 62 i sqq Latacz 1996 71 Race 1992 13-38 spec 19-33 (i en general Cole amp Dunn 1992) Thalmann 1984 120
474 Piacutendar per exemple un dels primers difusors del mot a vegades aplica el terme a la poesia egravepica com a la Nem 2 1-3 (ὅθεν περ καὶ Ὁμηρίδαι ῥαπτῶν ἐπέων τὰ πόλλrsquo ἀοιδοὶ ἄρχονται Διὸς ἐκ προοιμίου) a voltes a la megravelica Pyth 1 3-4 (πείθονται δrsquo ἀοιδοὶ σάμασιν ἁγησιχόρων ὁπόταν προοιμίων ἀμβολὰς τεύχῃς ἐλελιζομένα) Al segle V aC el mot oscilmiddotlagrave entre una imprecisioacute genegraverica (eg Ar Eq 1343 Aesch Ag 32) i una progressiva especialitzacioacute en el camp de la prosa i la retograverica (eg Thuc 3 104 4-5 on es defineix com a prooimion lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo Crit fr 35)
Trsquohe donat ales
229
festiu475 Per contra les funcions del proemi liacuteric semblen meacutes agravemplies tot i
poder estar vinculades a una ocasioacute igualment celebrativa Amb tot lrsquoespai que
lrsquoegravepica reservava a la divinitat esdeveacute sovint un marc en quegrave el poeta parla de si
mateix del seu homenatjat o del context festiu en quegrave coincideixen476
Els pressupogravesits del proemi liacuteric difereixen en certa mesura de lrsquoegravepic perograve
malgrat tot es poden identificar alguns trets generals per al proemi arcaic
- La invocacioacute element de rigor pot adreccedilar-se a una divinitat a un heroi o a
les Muses Usualment srsquoarticula en una doble invocacioacute per la qual cosa hi
concorren dos dels destinataris esmentats
- Lrsquoaparicioacute de la persona loquens en el discurs La motivacioacute drsquoaquest ldquojordquo
acostuma a ser la peticioacute de vegravenia o drsquoinspiracioacute o una autojustificacioacute
- Una transicioacute a vegades de caire discursiu a voltes merament formular
envers la narracioacute miacutetica o drsquoesdeveniments contemporanis (relat catagraveleg) En
el si drsquoaquesta seccioacute es troben foacutermules tiacutepiques de comiat suacuteplica exhortacioacute
i chevilles drsquoinflexioacute477
El proemi de lrsquoelegia de Platees comparteix molts drsquoaquests elements En
principi lrsquoestructura del poema ens fa pensar en la forma egravepica del proemi
reforccedilada pels trets linguumliacutestics homeritzants i pel contingut drsquoevident caragravecter
egravepic Amb tot pot percebrersquos la proximitat amb la funcionalitat liacuterica del
475 Cf Race 1992 20-22 Nagy 1989a 53-54 Per al proemi als Himnes contemplat des drsquoun
punt de vista musical vegeu Barker 1989 38 sqq Sobre la naturalesa dels himnes grecs vegeu Bremer amp Furley 2001 1-40
476 Un cas paradigmagravetic drsquoaquests trets el trobem a lrsquoOliacutempica 10 de Piacutendar en quegrave el poeta es justifica davant del seu laudandus Hagesidam de Locres i en lloa lrsquoorigen abans de referir el mite de la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics
477 Es pot comprovar la presegravencia de tots aquests elements en major o menor grau a lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo persona loquens (vv 1 19) invocacioacute (a Leto v 14 i Apolmiddotlo v 20) transicioacute (vv 19-29) cap a la seccioacute narrativa encapccedilalada per un catagraveleg (vv 30-44) La invocacioacute en forma de comiat (χαῖρε) i lrsquoaparicioacute de la primera persona per mitjagrave drsquouna cheville adversativa (αὐτὰρ ἐγώ) es reprenen a lrsquohabitual cloenda de lrsquohimne egravepic (vv 545-546)
Capiacutetol 4
230
proemi en la mesura que Simogravenides preteacuten quelcom meacutes que contextualitzar
les gestes de Platees en lrsquoagravembit drsquouna festivitat puacuteblica478
Com ja hem tingut ocasioacute de comprovar el proemi de Platees teacute per figura
central Aquilmiddotles en tant que heroi fill drsquouna deessa i guerrer el meacutes ilmiddotlustre
drsquoentre els helmiddotlens que anaren a Troia Malgrat no conservar-se lrsquoinici de la
composicioacute la reconstruccioacute del text ha permegraves establir una possible invocacioacute a
lrsquoheroi seguida de la relacioacute de la seva mort i de les fetes de Troia Eacutes important
destacar que la dimissio de lrsquoheroi precedeix immediatament la invocacioacute de la
Musa com a auxiliar del poeta que es presenta en primera persona i es disposa
a orientar el seu poema en una altra direccioacute la rememoracioacute de les gestes dels
helmiddotlens contra lrsquoinvasor persa a Platees Fins aquiacute sumagraveriament dits els trets
generals del proemi que evidencien les afinitats amb lrsquohimne clegravetic479
No hem drsquooblidar perograve la principal divergegravencia respecte els proemis
tradicionals La canonicitat del proemi simonidi es veu alterada principalment
pel fet que la dedicacioacute no va dirigida a un deacuteu immortal sinoacute a un heroi que
encara que pugui rebre honors divins es caracteritza per la seva condicioacute
humana (o semidivina com es prefereixi) ineluctable la mort480 Una mort i una
condicioacute que a meacutes no soacuten en absolut mitigades al contrari el poeta focalitza
lrsquoatencioacute amb el tema i la cagraverrega legravexica en lrsquoelement mortal caduc fragravegil
Pensirsquos en la rellevagravencia del sintagma ἡmicro]ιθέων ὠκύμορον γενεή[ν (v 18) A
banda que tots els seus termes tenen ascendegravencia homegraverica la transcendegravencia
de lrsquoexpressioacute rau en el fet que Homer en tant que cantor inspirat directament 478 Cf Obbink 2001 65 69-73 ldquoIn Simonidesrsquos Plataea poem the form of the proemial hymn
appears to have been closest to that of epic while its function approximates the prooimion of lyricrdquo Aloni 2001 92-93 1992
479 Les similituds estructurals es veuen complementades per uns paralmiddotlels formals i de diccioacute notables amb aquesta mena drsquohimnes Nomeacutes cal pensar en la foacutermula de cloenda de lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo καὶ σὺ microὲν οὕτω χαῖρε Διὸς καὶ Λητοῦς υἱέ (v 545) i comparar-la amb el comiat del Pelida al poema simonidi ἀλλὰ σὺ microὲ]ν νῦν χαῖρε θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ (v 19)
480 Cf West 1993a 5-6
Trsquohe donat ales
231
per les Muses conferiacute una glograveria immortal (ἀθάνατονhellip κλέος v 15) al
llinatge dels semideacuteus el representant per antonomagravesia del qual eacutes Aquilmiddotles
lrsquoὠκυμορώτατος ἄλλων481 Ho constata A Aloni amb la intencioacute de posar
egravemfasi en les diferegravencies en certa mesusa insogravelites que presenta el poema de
Platees
So the usual model ndashin which the proem proceeds from an invocation of a god to the recognition that it is the Muses who guarantee kleos by inspiring the poetrsquos songmdash is slightly modified by the introduction of a mortal in place of a god and by the reference to the prestigious exemplary figure of Homer482
La resposta meacutes plausible a aquesta aparent anomalia consisteix a considerar
que Simogravenides en reprendre la tradicioacute de lrsquohimne adreccedilat a una divinitat
preteacuten remarcar la comesa drsquoimmortalitzacioacute que inaugura la seva poesia amb
un nou objectiu immortalitzar aquells que per naturalesa no soacuten immortals
els guerrers grecs que lluitaren a Platees Drsquoaquiacute la transcendegravencia drsquoAquilmiddotles
com a eximi valedor drsquoun intent parell anterior i reeixit el drsquoHomer meacutes que
com a simple exemplum mythicum Sersquon segueix per tant una glograveria semblant ndasho
encara majormdash per al nou aede elegiacuteac Simogravenides que aconsegueix transvasar
el sentit panhelmiddotlegravenic de la poesia de lrsquoepopeia a una ocasioacute igualment comuna a
tots els grecs com ho fou la batalla de Platees
Amb aquestes remarques pregravevies podem aprofundir ja en els aspectes meacutes
destacats del proemi simonidi pel que fa al seu vessant clegravetic Drsquoentrada resulta
impossible saber si al principi de la composicioacute hi havia una invocacioacute o algun
tipus drsquoalmiddotlusioacute a les Muses El fr 10 W2 que srsquoha considerat drsquoantuvi una part
forccedila propera al principium carminis no en preserva cap rastre aparent En canvi
481 Il 1 505 Vegeu supra cap 1 Kleos a lrsquoelegia de Platees (p 74-75) 482 Aloni 2001 94
Capiacutetol 4
232
a partir drsquouna apreciable referegravencia a Tetis al vers 5 srsquoha restituiumlt una possible
apelmiddotlacioacute drsquoAquilmiddotles (κούρης εἰν]αλίης ἀγλαόφη[με πάϊ)483
Presumiblement el proemi continuava tractant el motiu del Pelida una part
del qual correspon als primers versos del fr 11 W2 si la reconstruccioacute de West
eacutes encertada Tot i aixiacute el seguumlent punt clegravetic eacutes amb tota certesa el comiat de
lrsquoheroi que srsquoubica als vv 19-20 (ἀλλὰ σὺ microὲ]ν νῦν χαῖρε θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ
κούρης εἰν]αλίου Νηρέος) i precedeix sense solucioacute de continuiumltat la
invocacioacute de la Musa com a coadjutora (αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo
ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα vv 20-21)484
El proemi consta drsquouna successioacute drsquoinvocacions que adreccedila la persona loquens
a diferents destinataris Es tracta drsquoun recurs emprat amb una certa frequumlegravencia
en composicions didagravectiques i laudatograveries A les obres hesiogravediques per
exemple la varietat dels registres discursius sovint es manifesta en formes
drsquoapelmiddotlacioacute La Teogonia comenccedila per les Muses de lrsquoHelicoacute que no seran
invocades nominatim tanmateix fins al v 104 despreacutes drsquouna extensa seccioacute que
els eacutes dedicada485 A lrsquoendemig trobem una altra crida en aquest cas a una
segona persona indeterminada a qui srsquoexhorta igualment a comenccedilar per les
Muses486 Tambeacute als Treballs i Dies srsquoobserven dues invocacions inicials de gran
rellevagravencia per a lrsquoestructura discursiva de lrsquoobra lrsquoinicial a les Muses i una
segona no menys important adreccedilada a Perses487
483 Cf Rutherford 2001a 43 484 J Bremmer (2006 22-23) ofereix una visioacute succinta i criacutetica dels diversos parers formulats
entorn del sentit de la foacutermula de comiat al proemi de lrsquoelegia simoniacutedia 485 Hes Theog 104 χαίρετε τέκνα Διός δότε δrsquo ἱμερόεσσαν ἀοιδήν Cf 1 μουσάων
Ἑλικωνιάδων ἀρχώμεθrsquo ἀείδειν 486 Hes Theog 36 τύνη Μουσάων ἀρχώμεθαhellip que repregraven la foacutermula inicial (v 1) 487 Hes Op 1 μοῦσαι Πιερίηθεν ἀοιδῇσιν κλείουσαι v 27 ὦ Πέρση σὺ δὲ ταῦτα τεῷ
ἐνικάτθεο θυμῷ Abans de la crida de Perses apareix novament una invocacioacute en segona persona tot i que potser cal esmenar el datiu del nom propi subseguumlent en un vocatiu vv 9-10 κλῦθι ἰδὼν ἀίων τε δίκῃ δ ἴθυνε θέμιστας τύνη ἐγὼ δέ κε Πέρσῃ ἐτήτυμα μυθησαίμην
Trsquohe donat ales
233
En poesia megravelica la muacuteltiple invocacioacute eacutes una pragravectica forccedila habitual en
especial en epinicis ditirambes i encomis En un epinici de Baquiacutelides per
exemple trobem una invocacioacute de les Charites seguida a poca distagravencia per una
de la Moira i encara una altra de lrsquoAsop488 Piacutendar eacutes un clar exponent drsquoaquesta
pragravectica que es pot constatar en moltes de les seves composicions i ell mateix ho
professa
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον489
Haviacuteem deixat la figura del Pelida a la invocacioacute del fr 10 W2 que tenia
continuiumltat narrativa en el seguumlent fragment Pel que sabem el comenccedilament
drsquoaquest reporta la mort de lrsquoheroi i el seu funeral motius que pel cap baix
ocupaven una tirada de versos (vv 1-8) lleugerament meacutes agravemplia que la
dedicada a descriure la caiguda de Troia i el retorn dels aqueus (vv 9-15) La
rellevagravencia de la fi egravepica drsquoAquilmiddotles al nostre entendre apunta una doble
orientacioacute estretament vinculada drsquouna banda lrsquoenfocament de la condicioacute
semidivina de lrsquoheroi i com a tal mortal de lrsquoaltra lrsquoegravemfasi en lrsquoelement luctuoacutes
i honoriacutefic que sembla apuntar a un culte heroic malgrat el silenci que pesa
sobre tota referegravencia cultual en lrsquoegravepica (i en lrsquoelegia que srsquohi emmiralla) Perograve val
la pena analitzar una mica meacutes detingudament el passatge simonidi
El fragment 11 W2 comenccedila suposadament amb la caiguda drsquoAquilmiddotles al
combat (v 1) Aquest fet motiva a continuacioacute la presegravencia drsquoun siacutemil de clar
488 Lrsquoepinici per Automedes de Fliunt Bacchyl 9 1 SM Δόξαν ὦ χρυσαλάκατοι
Χάρι[τ]εςhellip v 15 ὦ μοῖρα πολυκρατές v 45 ὦ πολυζήλωτε ἄναξ ποταμῶνhellip 489 Pind Pyth 10 53-54 Amb tota probabilitat lrsquoalmiddotlusioacute als himnes i a la pluralitat dels logoi
no es refereix tant a les invocacions muacuteltiples com a la pragravectica de passar ragravepidament drsquoun tema a un altre hi hagi o no una falca clegravetica Un clar exemple drsquoinvocacioacute muacuteltiple es pot veure a Ol 8 on srsquoinvoca gairebeacute consecutivament Oliacutempia (v 1) lrsquoaacutelsos sagrat (v 9) i Timogravestenes (v 15)
Capiacutetol 4
234
ascendent homegraveric la comparacioacute entre lrsquoabatiment drsquoun guerrer i lrsquoestassada
drsquoun arbre per obra de llenyataires o de forces de la naturalesa (vv 1-3)490
Segueix una possible referegravencia al dolor o al plany que manifestagrave el λαός dels
helmiddotlens per la seva mort durant el sepeli (amb Pagravetrocle vv 5-6) En aquest
punt advertim un recurs ben destacat en un sol diacutestic (vv 7-8) que clou amb
disposicioacute circular el motiu del traspagraves del Pelida una mirada retrospectiva per
part del poeta que torna sobre la mort drsquoAquilmiddotles i la justifica per mitjagrave de
lrsquoaccioacute divina en realitat fou la magrave drsquoApolmiddotlo qui sotmeteacute el guerrer indomable
per a qualsevol magrave mortal Drsquoaquesta manera srsquoaconsegueix dignificar la mort
de lrsquoheroi i salvar lrsquoexcelmiddotlegravencia drsquoun culte justificant-lo
Quelcom semblant pot apreciar-se en la Nemea setena de Piacutendar per
contraposicioacute al seu Peagrave sisegrave a propogravesit de Neoptogravelem fill drsquoAquilmiddotles La mort
de Neoptogravelem a Delfos eacutes interpretada de manera distinta en cadascun
drsquoaquests poemes segons qui fos el destinatari de la composicioacute Aixiacute Gentili
observa amb la mirada posada en el culte
In entrambi i contesti la morte di Neottolemo egrave voluta dal dio nellrsquouno percheacute lrsquoeroe espiasse la colpa di unrsquoazione ingiusta lrsquoempietagrave compiuta ai danni del vecchio Priamo nellrsquoaltro percheacute divenisse il tutore ldquogiustordquo del culto (v 47 themiskoacutepos) in conseguenza di una azione che sotto il profilo etico-religioso presentava un duplice aspetto nella misura in cui giusta era stata la richiesta di unrsquoequa ripartizione delle vittime sacrificiali ma ingiusto lrsquoalterco con i sacerdoti di Apollo Il dato obiettivo del culto che certamente era giagrave operante a Delfi al tempo in cui Pindaro aveva composto il sesto Peana egrave nella settima Nemea un punto cardine che implicitamente offre lrsquoargomento per attenuare il peso dellrsquoempietagrave attribuita a Neottolemo nel primo dei due carmi poicheacute con lrsquoonore del culto decretato dal dio egli aveva espiato oltre che la colpa commessa nei riguardi del clero delfico anche quella compiuta nei riguardi di Priamo491
490 Il 4 482 sqq 5 560 13 178 sqq 389 sqq = 16 482 sqq 17 53 sqq 491 Gentili 1984 187-188
Trsquohe donat ales
235
Apolmiddotlo acompleix per tant les funcions drsquoagent de la mort de lrsquoheroi i de
valedor de lrsquohonor de la seva figura i del culte que la distingia
En general pot dir-se que lrsquoaccioacute dels deacuteus teacute un paper destacat en
lrsquoestructura de lrsquoelegia de Platees Potser el cas meacutes evident ndashconservatmdash eacutes el
drsquoApolmiddotlo per les raons que hem adduiumlt Cal no oblidar que les integracions
textuals de West posem per cas posen en relleu la participacioacute drsquoAtena i
drsquoHera en la destruccioacute drsquoIacutelion (vv 9-10 Παλλὰς δrsquo ἐγγὺ]ς ἐοῦσα πε[ρικλεὲς
ἄ]στ[υ καθεῖλεν σὺν δrsquo Ἥρη Πρ]ιάμου παισὶ χ[αλεπτ]όμ[εναι) o anant una
mica meacutes enllagrave del fr 11 W2 en el si de la profecia de Tisagravemenos (fr 14 W2 vv
7-8) la connivegravencia de Zeus amb els helmiddotlens perquegrave expulsin lrsquoinvasor bagraverbar
de la Jogravenia versemblantment ˉ˘˘ἐξ Ἀ]σί[η]ς ἐλάσει νεύσαντο[ς ˘ ˉ ˉ (Zeus)
και]νὴν συμμα[χ]ίην φιλέω[ν492
Una atencioacute especial mereix la presegravencia drsquouna possible personificacioacute de
δίκη sota un aspecte diviacute que nomeacutes torna a aparegraveixer en una ocasioacute en els
fragments elegiacuteacs (fr 21 4 W2) Ens trobem en un dels passatges meacutes debatuts i
aparentment paradoxals del fragment de Platees Els termes ja per si discutits
semblen expressar una imatge poc usitada493 Dike muntada en un carro de
guerra (ἅρμα) no pas asseguda en un tron vora Zeus com foacutera drsquoesperar
anihila (καθεῖλε) lrsquoimpiu el transgressor de lrsquoordre de Zeus Xeacutenios que per la
seva supegraverbia provoca la perdicioacute de la seva progravepia ciutat En la restitucioacute de
492 Cf West 1993a 6 8 493 Els paralmiddotlels meacutes propers a la formulacioacute simoniacutedia cal cercar-los en egravepoca tardana
imperial quan la magnificegravencia i la primacia que srsquoatribueixen a lrsquoemperador o a algun prohom eacutes emparada per una Dike amb entitat divina o almiddotlegograverica perograve certament personificada Un epigrama afirma que Juliagrave regeix amb magrave drsquoauriga el ldquotronrdquo de Dike (AP 9 779 5-6) ὅντινα συληθέντα Δίκης θρόνον ἡνιοχεύων εὗρεν Ἰυλιανὸς χερσὶν ἀδωροδόκοις Una formulacioacute pragravecticament idegraventica apareix en un passatge de lrsquoorador bitini Himeri (Or 36 11) τὸν μέγαν τῆς δίκης ἡνίοχον
Capiacutetol 4
236
West εἵνεκrsquo Ἀλεξά]νδροιο κακόφρ[ονο]ς ὡς τὸν [ἀλιτρόν ἀλλὰ χρόνω]ι
θείης ἅρμα καθεῖλε δίκ[ης (vv 11-12)
En cas que les lectures siguin correctes resulta interessant comprovar com
Simogravenides caracteritza Dike amb lrsquoatribut el carro que tradicionalment pertany
a Nike494 o amb el rol que pertoca a Neacutemesis en les obres tragravegiques Egravesquil eacutes el
tragravegic que pel que podem judicar a partir del que ens nrsquoha pervingut meacutes
rellevagravencia conferia a Dike tal com podem observar en el fragment drsquoun
parlament de Dike en el si drsquoun drama satiacuteric en quegrave srsquoexplicita que Zeus el
seu pare lrsquoha enviada a la terra a desgrat que no es conserva cap referegravencia al
mitjagrave com hi arriba495 Amb tot volem citar aquiacute el passatge coral de les Coegravefores
que precedeix la contemplacioacute dels cossos occits (vv 935-936)
ἔμολε μὲν δίκα Πριαμίδαις χρόνῳ βαρύδικος ποινά
i en el mateix estagravesim (vv 945-952)
ἔμολε δrsquo ᾧ microέλει κρυπταδίου μάχας δολιόφρων ποινά ἔθιγε δrsquo ἐν μάχᾳ χερὸς ἐτήτυμος Διὸς κόρα Δίκαν δέ νιν προσαγορεύομεν βροτοὶ τυχόντες καλῶς ὀλέθριον πνέουσrsquo ἐν ἐχθροῖς κότον
Lrsquoegravemfasi en la ποινά en un context militar (microάχας ἐν μάχᾳ) aboquen nova
llum en el passatge simonidi Dike eacutes caracteritzada com una guerrera que
puneix inflexiblement (βαρύδικος ποινά) precisament un Πριαμίδης 494 Cf [Sim] epigr 27 3-4 atribuiumlt a Simogravenides com una autoendreccedila τοσσάκι δrsquo ἱμερόεντα
διδαξάμενος χορὸν ἀνδρῶν εὐδόξου Νίκας ἀγλαὸν ἅρμrsquo ἐπέβης 495 Aesch fr 281a Radt
Trsquohe donat ales
237
Alexandre Hi ha qui com S Hornblower ha pretegraves veure en la mencioacute de
Menelau i dels Tindagraverides als vv 30-31 una epifania en tota regla496 En realitat
aquest concepte srsquoescau de la mateixa manera a Dike tal com eacutes caracteritzada
que als herois lacedemonis els quals nomeacutes apareixen com a acompanyants de
lrsquoexpedicioacute espartana497 Dels Diogravescurs no sersquon refereix cap accioacute ni prodigi
contragraveriament Simogravenides aconsegueix donar egravemfasi a la descripcioacute de
lrsquoempresa i assolir un nivell narratiu de validesa panhelmiddotlegravenica Drsquoaltra banda el
retrat simonidi probablement no preteacuten reflectir amb precisioacute el cerimonial de
les campanyes militars espartanes i lrsquoimaginari que el fonamentava498 de
manera que no es constata tant lrsquoacte efectiu de lrsquoepifania en un sentit estricte
com un moment posterior de concomitagravencia en miliacutecia
La cloenda del proemi consta drsquouna foacutermula de comiat i drsquouna invocacioacute
subseguumlent La dimissio drsquoAquilmiddotles queda plasmada per la terminologia
tradicional en els himnes χαῖρε seguida de la cheville αὐτὰρ ἐγώ que marca la
transicioacute que conduiragrave a la seccioacute narrativa Val a dir que les formes de comiat ndash
o de salutacioacutemdash χαῖρε o χαίρετε soacuten prou genegraveriques perquegrave puguin ser
emprades en una gran varietat de contextos per beacute que en el si drsquoun himne o
drsquoun parlament que acompleixi un rol similar la funcioacute eacutes clarament
introductograveria o dimissograveria aquest sentit sembla corroborat a meacutes pel context
que remet a lrsquoagravembit funerari Tot i que la forma en quumlestioacute eacutes testimoniada en 496 Hornblower 2001 140-146 497 LrsquoOxford Classical Dictionary (3a ed) per exemple aporta una definicioacute drsquoepifania que
srsquoadiu a la caracteritzacioacute de Dike ldquooccurs in both myth and cult when a god reveals his presence or manifests his power to a mortal or group of mortals who ldquoseerdquo or ldquorecognizerdquo the god [] They may be accompanied by miracles or other displays of power (ἀρεταί) be protective or punitive they may be sudden and spontaneous or occur in response to a prayerrdquo
498 Drsquoacord amb el relat drsquoHerogravedot era un Tindagraverida i un rei qui acompanyaven lrsquoexpedicioacute espartana (Hdt 5 75 2) ἀπὸ δὲ ταύτης τῆς διχοστασίης ἐτέθη νόμος ἐν Σπάρτῃ microὴ ἐξεῖναι ἕπεσθαι ἀμφοτέρους τοὺς βασιλέας ἐξιούσης στρατιῆς τέως γὰρ ἀμφότεροι εἵποντο παραλυομένου δὲ τούτων τοῦ ἑτέρου καταλείπεσθαι καὶ τῶν Τυνδαριδέων τὸν ἕτερον πρὸ τοῦ γὰρ δὴ καὶ οὗτοι ἀμφότεροι ἐπίκλητοί σφι ἐόντες εἵποντο
Capiacutetol 4
238
inscripcions sepulcrals499 la majoria dels contextos literaris no lrsquoapliquen al
comuacute dels finats sinoacute als moribunds i a herois assenyalats500 Cal pensar tan sols
en els mots que Aquilmiddotles adreccedila al difunt Pagravetrocle χαῖρέ μοι ὦ Πάτροκλε καὶ
εἰν Ἀΐδαο δόμοισι501
A Aquilmiddotles no se lrsquoapelmiddotla amb el patroniacutemic com foacutera drsquoesperar sinoacute com
lrsquoilmiddotlustre fill de la deessa Tetis o per ser meacutes precisos de la filla del mariacute Nereu
(vv 19-20 θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ κούρης εἰν]αλίου Νηρέος)502 Aquesta
formulacioacute no eacutes gaire habitual per adreccedilar-se a Aquilmiddotleu503 tot i que augmenta
la frequumlegravencia drsquoocurregravencies si es redueix lrsquoexpressioacute a ldquofill de Tetisrdquo504 Resulta
curioacutes comprovar lrsquoegravemfasi amb quegrave es remarca el parentiu que guarda Aquilmiddotles
amb Zeus per via drsquoEgraveac fet que potser es pot vincular amb la peculiar relacioacute
que uneix el Cronida i el seu descendent505
El comiat drsquoAquilmiddotles delimita la fi de lrsquohimne dedicat a lrsquoheroi i marca el
punt drsquoinflexioacute en quegrave torna a aparegraveixer la primera persona loquens Ja hem vist
que la foacutermula αὐτὰρ ἐγώ consistia en una mena de recurs poegravetic ndasho
metapoegravetic pensat en termes de recitacioacute o drsquoexecucioacutemdash que als Himnes
499 Eg IG 7 203 Pensirsquos igualment en el paralmiddotlel llatiacute Haue Vale present a Catul (101 10) o
Virgili (Aen 11 97) i amb correspondegravencia epigragravefica (CIL ii 3490 3506 etc) 500 Cf Soph Aj 863 (Agraveiax) κλειναί τrsquo Ἀθῆναι καὶ τὸ σύντροφον γένος κρῆναί τε ποταμοί
θrsquo οἵδε καὶ τὰ Τρωϊκὰ πεδία προσαυδῶ χαίρετrsquo ὦ τροφῆς ἐμοί Trach 921 (Hegraveracles) ὦ λέχη τε καὶ νυμφεῖrsquo ἐmicroά τὸ λοιπὸν ἤδη χαίρεθrsquo ὡς ἔmicrorsquo οὔποτε δέξεσθrsquo ἔτrsquo ἐν κοίταισι ταῖσδrsquo εὐνάτριαν Plat Phd 116d (Sogravecrates) καὶ σύ ἔφη χαῖρε καὶ ἡμεῖς ταῦτα ποιήσομεν
501 Ιl 23 19 179 Per a la referegravencia vegeu Rutherford 1996 44 502 La restitucioacute θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ troba un fonament a Od 11 631 θεῶν ἐρικυδέα τέκνα
576 Γαίης ἐρικυδέος υἱόν Ηymn Hom 4 550 Μαίης ἐρικυδέος υἱέ El propi Simogravenides lrsquoempra en un altre poema (fr 511 1a 3) Οὐρανίδ]α Κρόνοιο παῖς ἐρικυδής Sobre lrsquoepiacutetet vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat (pp 119-121)
503 Un dels pocs paralmiddotlels eacutes a Eur IT 217 τῷ τᾶς Νηρέως κούρας Cf Bacchyl 13 122 Pind Pyth 3 92
504 Cf Pind Pae 6 83-84 κυανοπλόκοιο παῖδα ποντίας Θέτιος βιατάν πιστὸν ἕρκος Ἀχαιῶν Il 4 512 16 860 Eur El 438 450 454
505 El principal interessat en remarcar aquest vincle eacutes el propi Aquilmiddotles qui en meacutes drsquouna ocasioacute sersquon vanta αὐτὰρ ἐγὼ γενεὴν μεγάλου Διὸς εὔχομαι εἶναι τίκτέ microrsquo ἀνὴρ πολλοῖσιν ἀνάσσων Μυρμιδόνεσσι Πηλεὺς Αἰακίδης ὃ δrsquo ἄρrsquo Αἰακὸς ἐκ Διὸς ἦεν (Il 21 187)
Trsquohe donat ales
239
Homegraverics conduiumla lrsquoatencioacute del puacuteblic drsquouna part dedicada a un deacuteu a una seccioacute
de temagravetica heroica o progravepiament egravepica Aquest sembla ser el sentit per
exemple de la foacutermula conclusiva del darrer dels himnes en honor dels
Diogravescurs en quegrave es pot percebre una indicacioacute de la orientacioacute del cant
χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς506
Amb tot el valor drsquoaquesta cheville al proemi de Simogravenides adopta una altre
caire en la mesura que la foacutermula no teacute continuiumltat en un cagraventic de les gestes
drsquoherois egravepics pertanyents a la ἡμιθέων ὠκύμορος γενεή sinoacute de simples
mortals (ἀνδρῶν v 25) Lrsquoefecte resultant eacutes el guany drsquoun egravemfasi discursiu
inesperat ja que aquests combatents a qui es promet una glograveria inexhaurible
com la dels antics herois esdevenen el veritable motiu central de la composicioacute
La seva presegravencia en el lloc que pertocava als herois egravepics no nomeacutes supleix el
contingut tradicional sinoacute que en bona mesura se nrsquoapropia i el reforccedila en
benefici dels nous destinataris
Bona part drsquoaquesta forccedila discursiva eacutes assolida per una simple ndashi alhora
complexamdash superposicioacute drsquoidees i una disposicioacute estructural hagravebilment
travada Ara beacute abans que srsquoarribi a la narracioacute dels esdeveniments
contemporanis el poeta intercala la invocacioacute a la Musa (vv 20-25) com
presumiblement es produiumla en la continuacioacute rapsogravedica dels himnes homegraverics
meacutes breus que actuaven com a preludis507
506 Hymn Hom 33 18-19
507 Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Calame 1989 (1982) 209-211 Cagravessola 1975 xii-xxii En termes generals Constantini amp Lallot 1987
Capiacutetol 4
240
αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν μέλεαι ἔντυνο]ν καὶ τόνδ[ε μελ]ίφρονα κ[όσμον ἀο]ιδῆς ἡμετ]έρης ἵνα τις [μνή]σεται ὑ[˘˘ˉ ἀνδρῶ]ν οἵ hellip
Aquesta seccioacute clegravetica estagrave articulada en un primer membre progravepiament
invocatiu i un segon de caire exhortatiu En primer terme apareix la persona
loquens realitzant una accioacute purament invocativa κικλήισκω que juntament
amb κληίζω constitueix una variant de καλέω Cal no oblidar que aquesta
forma verbal podia comenccedilar un himne sense necessitat de cap mot o seccioacute
precedent508 Lrsquoobjecte drsquoaquesta crida es troba en segona persona com eacutes
habitual en els Himnes Homegraverics El meacutes sorprenent perograve eacutes el predicatiu
drsquoaquest complement ἐπίκουρον que ens remet drsquoimmediat a lrsquoesfera de la
metagravefora militar Venim drsquoun context begravelmiddotlic i anem cap a un context igualment
marcial El terme srsquoadiu perfectament a lrsquoambient que recrea el poema Ara beacute
el to insogravelit el marca el sentit que adopta lrsquoexpressioacute inaudita fins al moment el
poeta en lloc de demanar la inspiracioacute de la Musa la crida en ajut de la seva
comesa com a assistent aliada sogravecia509
Drsquoaquesta manera Simogravenides convoca la Musa amb lrsquoepiacutetet propi de lrsquoaliat
egravepic (dels aliats de Troia per exemple) i de la tropa mercenagraveria a lrsquoegravepoca del
508 Literagraveriament aquesta forma de principium carminis estagrave nomeacutes constatada en els Himnes
Ograverfics perograve eacutes probable que lrsquoexpressioacute tingueacutes una certa importagravencia en el llenguatge propi del culte oral o de les pragravectiques mistegraveriques Cf Hymn Orph 15 (κικλήσκω Νύμφας τε κλυτὰς καὶ Πᾶνα microέγιστον) 20 52 (κικλήσκω σεhellip) 75 86 etc
509 Sogravecia en el meacutes estricte sentit etimologravegic Hem dit que lrsquoexpressioacute era extraordinagraveria respecte a la tradicioacute de Simogravenides perograve la foacutermula torna a concoacuterrer en un altre himne ben distint Lucreci invoca Venus perquegrave lrsquoassisteixi en el seu cant en condicioacute de socia traduccioacute literal de lrsquoἐπίκουρος simonidi i alhora homogravenim i homogravefon del nom del filogravesof Epicur el referent ideologravegic del poeta llatiacute (Lucr 1 24 te sociam studeo scribendis uersibus esse) Vegeu OrsquoHara 1998 Al poema de Lucreci no hi manca la invocacioacute a la Musa en aquest cas Calmiddotliacuteope (6 92-95) i a Epicur (3 1-30)
Trsquohe donat ales
241
poema510 Lrsquoepiacutetet que acompanya el vocatiu de la Musa eacutes amb tota probabilitat
πολυώνυμος que troba ja paralmiddotlels als Himnes Homegraverics511 amb la significacioacute
ldquohonorada o invocada amb molt apelmiddotlatiusrdquo Al capdavall aquesta
denominacioacute justifica en certa mesura la seva invocacioacute com a aliada una de
les possibles versions apelmiddotlatives triada a voler del poeta que preteacuten emfasitzar
la seva condicioacute de testimoni presencial En efecte una de les propostes meacutes
plausibles que doacutena raoacute de la diferegravencia notograveria entre la relacioacute drsquoHomer i de
Simogravenides respectivament amb les Muses la proporciona A Aloni
The reason for the difference between these two positions is to be found in the subject matter of the poems Homer could not have been a witness to the events at Troy and therefore relied entirely on the Muses for the truth of his account Simonides on the other hand did witness the Greek war against the Persians and so needs the Musersquos help only to guarantee the ability of his poetry to render the truth and thus confer lasting fame on those who took part in the events narrated512
Drsquoacord amb aquest pressupogravesit Simogravenides srsquoarroga el principal megraverit en la
pragravectica compositiva i nomeacutes demana lrsquoauxili de la Musa per constituir lrsquoordre
510 Val a dir que a la Iliacuteada apareix el mot emprat en funcioacute adjectiva i referit a una divinitat
perograve la cagraverrega militar eacutes indubtable (Il 21 430-431) ὡς Ἀφροδίτη ἦλθεν Ἄρῃ ἐπίκουρος ἐmicroῷ microένει ἀντιόωσα La mencioacute de lrsquoepikouria en un context en quegrave apareixen les Muses es troba a Piacutendar per exemple perograve en aquest cas eacutes el poeta qui acompleix metafogravericament les funcions drsquoἐπίκουρος en uns termes no menys pretensiosos perograve no tant agosarats (Ol 13 96-97) Μοίσαις γὰρ ἀγλαοθρόνοις ἑκὼν Ὀλιγαιθίδαισίν τrsquo ἔβαν ἐπίκουρος A vegades srsquoinvoca una divinitat de manera similar en lrsquoexpressioacute perograve gairebeacute sempre amb una nuance militar salviacutefica i a voltes megravedica (com Apolmiddotlo Epikourios o Asclepi) o simplement drsquoajuda en el destret Cf Sapph fr 1 25-28 V (a Afrodita) ἔλθε μοι καὶ νῦν χαλέπαν δὲ λῦσον ἐκ μερίμναν ὄσσα δέ μοι τέλεσσαι θῦμος ἰmicroέρρει τέλεσον σὺ δrsquo αὔτα σύμμαχος ἔσσο
511 Cf Hymn Hom 3 82 2 18 32 Κρόνου πολυώνυμος υἱός disposicioacute que recorda el θεᾶς ἐρικυδέος υἱέ del v 19 de Simogravenides
512 Aloni 2001 95
Capiacutetol 4
242
escaient del poema en un intent drsquoafirmar el rol del poeta sense cap ruptura
aparent o formal amb la tradicioacute clegravetica513
ELS CAMINS DE LrsquoHIMNE
En els poemes hexamegravetrics de Parmegravenides i drsquoEmpegravedocles poden trobar-se
aspectes de la literatura sapiencial de lrsquoelucubracioacute filosogravefica i religiosa i el que
ens interessa ara per ara de la forma hiacutemnica inclosa la reflexioacute sobre el proceacutes
compositiu aspectes que poden aportar una certa llum a algunes nocions que
concorren en el proemi de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees
Acostuma a considerar-se el fragment 1 de Parmegravenides com el proemi (o part
del mateix) del poema sobre la naturalesa514 La constatacioacute del caragravecter
aparentment narratiu del passatge sorpregraven de bon principi El poema
comenccedilava in medias res sense cap mena drsquoinvocacioacute o endreccedila inicial si hem de
fer cas del testimoni de Sext Empiacuteric que en cita lrsquoinitium carminis515 El poeta
afirma haver estat conduiumlt a traveacutes de les portes dels camins de la Nit i del Dia
per tal de comparegraveixer davant drsquouna divinitat femenina del nom de la qual no
513 Cal nomeacutes recordar el testimoni que parla de la plaent Musa simoniacutedia (ἔπνεε τερπνά
ἡδυμελιφθόγγου Μοῦσα Σιμωνίδεω Sim test 42 Campbell = AP 9 571 1-2) a la qual eren imputats els cagraverrecs de φιλοκερδής i ἐργάτις com una treballadora assalariada la millor aliada drsquoun poeta tradicionalment avaricioacutes Vegeu Pind Isth 2 6-12 La interpretacioacute es troba a Schol Pind Isth 2 9ab (3 p 214 Drachmann) λέγοι δrsquo ἄν πρὸς Σιμωνίδου ταῦτα ὡς φιλάργυρον διασύρων τὸν ἄνδρα
514 Sobre el proemi parmenidi vegeu Gallop 1991 (1984) 5-7 Couloubaritsis 1987 25-43 Burkert 1969 Schwabl 1963 Bowra 1953 38 sqq Bowra 1937
515 Sext Emp Adv Math 7 111-114
Trsquohe donat ales
243
es fa mencioacute En aquest viatge un dels elements clau de la interpretacioacute del
poema la persona loquens eacutes transportada en carro per eugues filles drsquoHegravelios
τῇ φερόμην τῇ γάρ με πολύφραστοι φέρον ἵπποι ἅρμα τιταίνουσαι κοῦραι δ ὁδὸν ἡγεμόνευον [] τῇ ῥα διrsquo αὐτέων ἰθὺς ἔχον κοῦραι κατ ἀμαξιτὸν ἅρμα καὶ ἵππους516
fins a lrsquoestatge de la deessa Alliacute la personificacioacute de Dike eacutes qui nrsquoobre els
propileus com a garant de la legitimitat dels ensenyaments divins
ἔνθα πύλαι Νυκτός τε καὶ Ἤματός εἰσι κελεύθων καί σφας ὑπέρθυρον ἀμφὶς ἔχει καὶ λάινος οὐδός αὐταὶ δrsquo αἰθέριαι πλῆνται μεγάλοισι θυρέτροις τῶν δὲ Δίκη πολύποινος ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς517
Veiem en lrsquoepiacutetet de Dike un dels atributs que hem constatat a propogravesit del
caragravecter punitiu amb quegrave la caracteritza Simogravenides al proemi de Platees Dike
acompleix les funcions drsquoAidoacutes i Neacutemesis drsquouna manera semblant al rol que li
conferia Egravesquil com a βαρύδικος ποινά una Dike que guarda les claus de la
retribucioacute (ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς v 14)518
516 Parm fr 1 4-5 20-21 Gallop 517 Vv 11-14 518 Lrsquoepiacutetet que Parmegravenides atribueix a Dike eacutes testimoniat igualment pel fr Orph 158 tal
com el recull el neoplatogravenic Procle amb lrsquoafegit drsquouna cagraverrega semagraventica rellevant Dike eacutes igualment ἀρωγός auxiliar socorredora del seu pare Zeus en la lluita contra els Titans caracteritzats per la seva ὕβρις (Procl In Plat Remp 2 144 29) τῷ δὲ Δίκη πολύποινος ἐφέσπετο πᾶσιν ἀρωγός Εn un sentit semblant cal interpretar lrsquoaparicioacute de Dike al primer estagravesim de lrsquoAgamegravemnon drsquoEgravesquil la divinitat puneix (καθαιρεῖ) aquell qui trepitja lrsquoaltar de la deessa (ἀνδρὶ λακτίσαντι μέγαν Δίκας βωμὸν εἰς ἀφάνειαν Ag 381) Reveladorament lrsquoἄδικος que exemplifica els mots del cor no eacutes altre que Paris que violagrave els preceptes de Zeus Xegravenios (Ag 396-402) λιτᾶν δrsquo ἀκούει μὲν οὔτις θεῶν τὸν δrsquo ἐπίστροφον τῶν φῶτrsquo ἄδικον καθαιρεῖ οἷος καὶ Πάρις ἐλθὼν ἐς δόμον τὸν Ἀτρειδᾶν ᾔσχυνε ξενίαν τράπε- ζαν
Capiacutetol 4
244
Un altre punt digne drsquoesment en el proemi de Parmegravenides consisteix en el
parlament que la deessa innominada adreccedila al poeta quan aquest compareix
davant drsquoella La intervencioacute de la dea en estil directe origina una inversioacute del
rol de la persona loquens de manera que el poeta apareix representat en segona
persona i apelmiddotlat per mitjagrave drsquoun vocatiu i de la foacutermula habitual de salutacioacute
χαῖρε
ὦ κοῦρrsquo ἀθανάτοισι συνάορος ἡνιόχοισιν ἵπποις ταί σε φέρουσιν ἱκάνων ἡmicroέτερον δῶ χαῖρrsquo ἐπεὶ οὔτι σε μοῖρα κακὴ προὔπεμπε νέεσθαι τήνδrsquo ὁδόν [ἦ γὰρ ἀπrsquo ἀνθρώπων ἐκτὸς πάτου ἐστίν] ἀλλὰ θέμις τε δίκη τε519
Al proemi de Parmegravenides perograve la justificacioacute de lrsquoelement diviacute i immortal
(θεὰ πρόφρων v 22 ἀθανάτοισι hellip ἡνιόχοισιν v 24) i lrsquoegravemfasi en el
contingut referent a lrsquoagravembit de la legitimitat la justiacutecia i la veritat (θέμις τε δίκη
τε v 28 ἀληθείης εὐπειθέος ἀτρεμὲς ἦτορ v 29 πίστις ἀληθής v 30) es
deuen a pressupogravesits diferents dels que abonen la seva presegravencia en el proemi
de Simogravenides En efecte Parmegravenides preteacuten posar en relleu el caragravecter drsquouna
inspiracioacute que el guia pel camiacute de la Veritat i contraposar-lo a lrsquoopinioacute del comuacute
dels mortals (βροτῶν δόξας v 30) que regeix un mal fat (μοῖρα κακὴ v 26)
El camiacute empregraves pel poeta pot ser interpretat translatiacuteciament com a metagravefora
de la tasca compositiva multiforme i variada en la qual el poeta ha de prendre
necessagraveriament una decisioacute ha drsquoemprendre un camiacute (ἐς ὁδὸνhellipπολύφημον v
2) que en certa forma precedeix la tria gnoseologravegica i ontologravegica davant de la
disjuntiva de camins (els famosos ὁδοὶ διζήσιος fr 2 2 i sqq) En efecte el
κλοπαῖσι γυναικός Per al sentit de les claus (κληῖδας) vegeu Palmer 2009 52-55 175 361 Laks 2003 16 n 29 Steele 2002 583 Guthrie 1980 (1965) 8-9
519 Parm fr 1 24-28
Trsquohe donat ales
245
poema srsquoestagrave desenvolupant a mesura que soacuten exposats els arguments a
mesura que es refereix el microῦθος (fr 2 1) Fins i tot la imatge del carro es pot
entendre com una figuracioacute del poema Ara beacute cal no oblidar que la direccioacute
drsquoaquesta via per a Parmegravenides i a diferegravencia del que hem pogut observar en
Simogravenides sempre ve legitimada per la divinitat
ἵπποι ταί με φέρουσιν ὅσον τrsquo ἐπὶ θυμὸς ἱκάνοι πέμπον ἐπεί microrsquo ἐς ὁδὸν βῆσαν πολύφημον ἄγουσαι δαίμονες ἣ κατὰ πάντrsquo ἄστη φέρει εἰδότα φῶτα520
Tambeacute a lrsquohimne-poema del poeta drsquoAcragas Empegravedocles tot i la dificultat
de definir amb certesa els liacutemits de la composicioacute (o composicions) eacutes ben
notori el contingut clegravetic en certa mesura meacutes present al llarg drsquoun poema de
difiacutecil ordenacioacute estructural Una de les principals dificultats a lrsquohora
drsquoidentificar un proemi ve donada per la multiplicitat drsquoinvocacions que
passen de lrsquoagravembit humagrave al diviacute Entre les primeres es poden identificar aquelles
que van adreccedilades a un grup indefinit potser drsquoacragantins (ὦ φίλοι)521 i la del
destinatari del poema i possible ἐρώμενος drsquoEmpegravedocles Pausagravenias fill
520 Ibid 1-3 El poeta elegiacuteac Properci ofereix una imatge molt semblant en quegrave poden
rastrejar-se tots els elements esmentats amb lrsquoafegit drsquouna heregravencia helmiddotleniacutestica que desenvolupagrave la significacioacute drsquoaquests motius figuratius Nunc Iouis incipiam causas aperire Feretri armaque de ducibus trina recepta tribus Magnum iter ascendo sed dat mihi gloria uires non iuuat e facili lecta corona iugo (Prop 4 10 1-4) C Miralles (2004 83-86) en parla al respecte ldquoEl camino en griego οἶμος tiene una larga historia que remonta a Homero pero cuyo especial caraacutecter poeacutetico se perfila en Filetas y Caliacutemaco unido a una real ldquoconscienciardquo de su labor por parte del poetardquo (85) i troba un paralmiddotlel per al siacutemil del carro en Quegraveril (νεοζυγὲς ἅρμα fr 1 Kinkel) Per a dues postures divergents a propogravesit drsquouna lectura poetologravegica de la imatge del carro a Parmegravenides vegeu Asper 1997 73-78 i Nuumlnlist 1998 260-261
521 Fr 112 1 114 1 DK Els testimonia difereixen de la procedegravencia del primer fragment o de parts drsquoell Amb tot Diogravegenes Laerci qui el cita iacutentegrament assegura que proveacute del poema sobre els Katharmoiacute (Diog Laert 8 61-62)
Capiacutetol 4
246
drsquoAnquites (Παυσανίη σὺ δὲ κλῦθι δαίφρονος Ἀγχίτεω υἱέ)522 Resulten molt
interessants els termes i conceptes que entren en joc en un dels fragments dels
Katharmoiacute la persona loquens versemblantment el poeta srsquoadreccedila als ciutadans
drsquoAcragas amb el vocatiu esmentat i lrsquohabitual foacutermula (χαίρετε v 4) i tot
seguit canvia el punt de focalitzacioacute (ἐγὼ δέ) per parlar de si mateix en uns
termes aparentment paradoxals anuncia la seva renuacutencia a la condicioacute mortal i
la investidura dels honors que pertoquen als deacuteus
ὦ φίλοι οἳ microέγα ἄστυ κατὰ ξανθοῦ Ἀκράγαντος ναίετrsquo ἀνrsquo ἄκρα πόλεος ἀγαθῶν μελεδήμονες ἔργων ξείνων αἰδοῖοι λιμένες κακότητος ἄπειροι χαίρετrsquo ἐγὼ δrsquo ὑmicroῖν θεὸς ἄμβροτος οὐκέτι θνητός πωλεῦμαι μετὰ πᾶσι τετιμένος ὥσπερ ἔοικα ταινίαις τε περίστεπτος στέφεσίν τε θαλείοις τοῖσιν dagger ἅmicrorsquo dagger ἂν ἵκωμαι ἄστεα τηλεθάοντα ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξί σεβίζομαι οἱ δrsquo ἅmicrorsquo ἕπονται μυρίοι ἐξερέοντες ὅπῃ πρὸς κέρδος ἀταρπός οἱ microὲν μαντοσυνέων κεχρημένοι οἱ δrsquo ἐπὶ νούσων παντοίων ἐπύθοντο κλυεῖν εὐηκέα βάξιν δηρὸν δὴ χαλεπῆισι πεπαρμένοι ltἀμφrsquo ὀδύνηισινgt523
Certament la dificultat interpretativa del v 4 del fragment anterior rau a
discernir si es parla de la ldquodivinitatrdquo drsquoEmpegravedocles a parer drsquoell o dels qui el
contemplen Potser cal posar en relacioacute el sentit drsquoaquest fragment amb
lrsquoorientacioacute general del pensament drsquoEmpegravedocles respecte a la transmigracioacute i
immortalitat de la ψυχή la seva divinitat pot basar-se en una creenccedila de
privilegi dins del cercle de reencarnacions Aquesta doctrina en el pla de la
poegravetica assegura al poeta la possessioacute de la veritat ja que la inspiracioacute i la
522 Fr 1 DK Probablement ocupava una posicioacute forccedila inicial tot i que en el poema de
Lucreci clarament inspirat en Empegravedocles el destinatari Megravemmius no apareix fins al v 26 del primer llibre i de manera subreptiacutecia encara dins del proemi invocatori de Venus
523 Xenoph fr 1 Inwood = 112 DΚ
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Capiacutetol 4
220
lrsquoassoliment del fi perseguit (vv 23-24) La Musa ha drsquoarranjar drsquoendegar un
οrdre delicioacutes en la composicioacute del poeta (lrsquoactual aquesta τόνδ[ε pragravecticament
lrsquouacutenica lectura ferma del vers) a fi drsquoaconseguir perpetuar el record dels
guerrers que han de ser celebrats en lrsquoavinentesa drsquoexecucioacute del poema Lrsquoordre
declaradament poegravetic que la Musa ha de constituir eacutes un ordre del cant i del
poema propi i ha de ser entenedor plausible i veraccedil per tal de conferir als
Plataiomachoi la glograveria immortal que mereixen pel seu valor militar
El principal obstacle per entendre i valorar correctament aquesta interessant
formulacioacute simoniacutedia consisteix en el precari estat de conservacioacute del passatge
esmentat i en especial del vers 23 en el qual les restitucions ἔντυνο]ν i κ[όσμον
ἀο]ιδῆς soacuten majoritagraveriament acceptades450 Ian Rutherford proposa relacionar la
formulacioacute simoniacutedia i la reflexioacute que es troba a Parmegravenides sobre lrsquoordre intern
del poema un aspecte que eacutes abordat en un moment drsquoinflexioacute en un viratge de
la composicioacute que porta el poeta a abandonar el seu discurs fefaent sobre la
veritat i emprendre la relacioacute de les opinions errades dels mortals
ἐν τῷ σοι παύω πιστὸν λόγον ἠδὲ νόημα ἀμφὶς ἀληθείης δόξας δrsquo ἀπὸ τοῦδε βροτείας microάνθανε κόσμον ἐmicroῶν ἐπέων ἀπατηλὸν ἀκούων451
450 Tot i que ambdues restitucions degudes a P Parsons soacuten acollides en el text de les dues
principals edicions a saber West i Gentili-Prato i gaudeixen del suport per exemple de O Poltera (1997 350) i de C O Pavese (1995 15) cal contrastar-ho amb la proposta drsquoA Capra i M Curti (1995 31 κ[όλλοπα χο]ρδῆς) Cf Rutherford 2001a 46 La lectura ἔντυνο]ν es basa en el suport textual drsquoexemples homegraverics (Od 12 183 λιγυρὴν δrsquo ἔντυνον ἀοιδήν Hymn Hom 5 20 ἐmicroὴν δrsquo ἔντυνον ἀοιδήν) per beacute que no ocupa la mateixa posicioacute a lrsquoinici de vers (cf Od 16 2)
451 Parm fr 8 50-52 Cf v 60 (τόν σοι ἐγὼ διάκοσμον ἐοικότα πάντα φατίζω) Vegeu Rutherford ibid ldquo[] perhaps one poem has influenced the other in the use of the expression κόσμον which might have influenced which could be determined only if we knew when Parmenides published his poemrdquo
Trsquohe donat ales
221
Lrsquoexpressioacute κόσμον ἐmicroῶν ἐπέων fa referegravencia a lrsquoordre a la disposicioacute dels
mots del poeta Com a miacutenim aquest havia estat el significat del terme ἔπος
drsquoantuvi ja que nomeacutes tardanament passagrave a representar el vers hexamegravetric452
La confirmacioacute drsquoaquest fet la trobem per exemple a Soloacute que empra en un
context elegiacuteac pragravecticament la mateixa foacutermula
αὐτὸς κῆρυξ ἦλθον ἀφrsquo ἱμερτῆς Σαλαμῖνος κόσμον ἐπέων ᾠδὴν ἀντrsquo ἀγορῆς θέμενος 453
La diferegravencia fonamental entre ambdoacutes contextos rau en el fet que Soloacute es
presenta com a legiacutetim i veriacutedic κῆρυξ (cf Eur Supp 589) que transvasa en el
vers elegiacuteac (ᾠδὴν) el contingut del discurs puacuteblic prosificat mentre que
Parmegravenides es proposa agenccedilar un exposicioacute enganyosa (ἀπατηλὸν) i contragraveria
al seu mestratge de la Veritat Per beacute que el fragment de Soloacute sembla ser el meacutes
antic i potser tambeacute el meacutes eloquumlent per la seva dimensioacute poliacutetica no eacutes pas
fundacional ja que lrsquoexpressioacute posseeix un notable rerefons egravepic454
452 Vegeu Martin 2005 11-15 1989 13 Nagy 1999 26-29 1996b 128 453 Sol fr 1 W2 = 2 1-2 GP 454 Valguin com a exemple les nombroses ocurregravencies a lrsquoegravepica de κόσμῳ o κατὰ κόσμον Cf
Sol fr 13 11 W2 [Phocyl] fr 4 1 11 2 GP En el cas del κόσμος sologravenic la major part dels criacutetics i traductors oposa ldquodiscursrdquo a ldquocanccediloacute en versrdquo eacutes a dir a ldquoelegiardquo Vegeu per exemple Cavalli (1992 21 ldquodiscorsi canzone in versirdquo) Gerber (1999 111 ldquocomposing song an adornment of words instead of speechrdquo) West (1993b 74 ldquo adopting ordered verse instead of speechrdquo que eacutes potser meacutes prudent perograve no ilmiddotlustra gaire el sentit drsquoᾠδή) No sembla gaire liacutecit oposar el vers elegiacuteac a un discurs puacuteblic en prosa almenys no encara en aquesta egravepoca ja que en realitat no eacutes fins a lrsquoEvagravegoras drsquoIsogravecrates que es troba formulada una clara oposicioacute progravepiament literagraveria entre la poesia i el discurs puacuteblic en prosa (Isocr Evag [9] 8-11 spec 9 τοῖς μὲν γὰρ ποιηταῖς πολλοὶ δέδονται κόσμοι) Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Too 1995 33-34 Mirhady amp Too 2000 139 Per aquest motiu no resulta molt pertinent la remarca de M Cavalli (1992 168) ldquoLrsquoespressione κόσμον ἐπέων indica una composizione di parole ben ordinata cioegrave il genero poetico contrapposto alla prosa []rdquo com si Soloacute pretengueacutes fer una distincioacute de gegraveneres literaris
Capiacutetol 4
222
Malgrat la distagravencia que el separa de Soloacute resulta interessant de comprovar
com en un passatge de la Poegravetica455 arran del discurs sobre la tragegravedia Aristogravetil
parangona la poesia tragravegica amb la poesia arcaica tal com ell lrsquoenteacuten o la jutja
els antics poetes reexien meacutes en lrsquouacutes del llenguatge (diccioacute) i la descripcioacute dels
personatges des del punt de vista moral que no pas a lrsquohora de travar la
successioacute dels esdeveniments i de les accions Per beacute que probablement es
refereixi a lrsquoegravepica les paraules revelen una interessant concepcioacute dels megraverits
poegravetics dels arcaics Entre aquests ποιηταὶ σχεδὸν ἅπαντες poden comptar-se
perfectament exemples de tota mena de poesia narrativa com ara lrsquoelegia de
caire histograveric que se serveix de la narracioacute per exposar els esdeveniments que
cal commemorar456
En lrsquoelegia de la batalla de Platees Simogravenides recorre a la narracioacute dels
principals fets i escenaris que constituiren la batalla referits perograve des drsquouna
ograveptica particular que versemblantment venia condicionada pel destinatari de
lrsquoobra o beacute pel context original drsquoexecucioacute El poeta drsquoaltra banda aspirava a
llegar als seus laudandi un renom glorioacutes i immortal per mitjagrave drsquouna obra
commemorativa amb quegrave de retruc pretenia obtenir el mateix pac Tal com ha
estat conservada lrsquoelegia les dues seccions ben definides a saber lrsquohiacutemnica i la
narrativa srsquoemmirallen en el model egravepic homegraveric i en la figura drsquoHomer mateix
fixat en lrsquoimaginari com el fautor de la glograveria dels herois drsquoantany per mitjagrave de
la inspiracioacute de les muses
Simogravenides tanmateix demana lrsquoajuda de la musa perquegrave lrsquoajudi a arranjar el
seu cant (11 W2 vv 23-24) El poema eacutes κόσμος perquegrave eacutes ordre perograve el poeta 455 Arist Poet 1450a πρὸς δὲ τούτοις τὰ microέγιστα οἷς ψυχαγωγεῖ ἡ τραγῳδία τοῦ microύθου
microέρη ἐστίν αἵ τε περιπέτειαι καὶ ἀναγνωρίσεις ἔτι σημεῖον ὅτι καὶ οἱ ἐγχειροῦντες ποιεῖν πρότερον δύνανται τῇ λέξει καὶ τοῖς ἤθεσιν ἀκριβοῦν ἢ τὰ πράγματα συνίστασθαι οἷον καὶ οἱ πρῶτοι ποιηταὶ σχεδὸν ἅπαντες
456 Per a la meacutes recent i actualitzada revisioacute dels fragments que constitueixen el que podriacuteem denominar com a corpus drsquoelegia histograverica narrativa vegeu Bowie 2010a 145-166 especiacuteficament sobre Simogravenides vegeu Sider 2006
Trsquohe donat ales
223
sembla voler afavorir aquest ordre del cant (ἀοιδῆς) per mitjagrave de lrsquoexpressioacute de
la foacutermula dels mots adequats que afavoreixin el pensament o li comuniquin
dolcesa (μελίφρων cim expressiu i terme altament connotat pels precedents
egravepics)457 Drsquoaltra banda lrsquoordre de lrsquohimne eacutes imprescindible a lrsquohora
drsquoemprendre una relacioacute catalogal sigui quin sigui el seu contingut i el
procediment introductori drsquoinvocar la musa eacutes respectat drsquoacord amb la tradicioacute
egravepica458 A lrsquoelegia de Platees el catagraveleg eacutes compregraves a la seccioacute narrativa del
poema que consisteix aparentment no nomeacutes en els principals estadis de
lrsquoexpedicioacute i dels efectius helmiddotlegravenics (fr 11 W2 + fr 15-16 W2)459 sinoacute tambeacute dels
contingents enemics460 A diferegravencia del poeta egravepic tanmateix el poeta elegiacuteac
com tambeacute el drsquoepinici reivindica un rol preeminent en la constitucioacute del
κόσμος del poema El poeta tardo-arcaic es mostra atent amb la tradicioacute que teacute
el poeta per un savi per un constructor que deu tanmateix a les muses el do
del seu art aquestes soacuten de fet font de la seva inspiracioacute
Gragravecies a aquesta construccioacute de mots ben agenccedilats obra de rapsodes ens
soacuten conegudes les ἀρεταί dels homes drsquoantany i gragravecies al κόσμος bastit en el
marc de lrsquoelegia narrativa i de lrsquoepinici ens eacutes coneguda la virtut dels
457 La restitucioacute de μελ]ίφρονα eacutes deguda a Parsons i acceptada per West per beacute que aquest
darrer proposa tambeacute δα]ίφρονα a lrsquoaparat Vegeu Poltera 1997 350 A lrsquoegravepica meacutes antiga eacutes μελίφρων en sentit recte el vi (οἶνος en quatre ocasions a la Iliacuteada i quatre meacutes a lrsquoOdissea) i el gra (πυρός σῖτος) i figuradament el somni (ὕπνος Il 2 34) i lrsquoagravenim (θυμός Hes Scut 428) a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquoampliagrave el ventall de possibilitats ho eacutes el νόστος ([Sim] Ep 72 3 P = AP 7 510) i srsquoaprofundeix en lrsquouacutes literari (eg αὐδή τε μῦθοι τε μελίφρονες Ap Rhod 3 458) Cf Poltera 1997 378-379
458 Per exemple com a Il 2 484-493 Hes Th 1-34 Cat Mul fr 1 1-5 MW (sobre aquest uacuteltim passatge vegeu Bowie 2010a 158-159) la pragravectica drsquoinvocacioacute pregravevia al catagraveleg esdevingueacute un veritable topos que es perllongagrave fins a les darreres mostres de lrsquoegravepica antiga (eg Quint Smyrn 12 306 sqq)
459 Rutherford 2001a 48 ldquoThese lines probably from a general catalog of the forces comparable to the one in Herodotus By including a catalog Simonides was following Homeric practice poems such as the Smyrneis of Mimnermus may also have contained catalogsrdquo
460 Cf Boedeker 1995a 224
Capiacutetol 4
224
contemporanis La virtut i el caragravecter ilmiddotlustre dels grans homes soacuten preservats
en himnes i cagraventics dadors de glograveria per beacute que a uns pocs els sigui dat
drsquoaconseguir la mestria en lrsquoart drsquouna paraula que eacutes glorificadora per al
laudandus i per al cantor461 Aquest κόσμος es vincula sempre amb la paraula
tot configurant un dolccedil cagraventic dolccedil per a qui lrsquoescolta o lrsquoenteacuten462
En virtut de la saviesa del poeta el cagraventic esdeveacute un bell edifici un bastiment
ben fonamentat esdeveacute κρηπίς463
κεκρότηται χρυσέα κρηπὶς ἱεραῖσιν ἀοιδαῖς εἶα τειχίζωμεν ἤδη ποικίλον κόσμον αὐδάεντα λόγων464
Probablement es tracta de lrsquoexemple que millor palesa la proximitat del
κόσμος poegravetic i la metagravefora que gira entorn drsquoidees com la construccioacute i
lrsquoornament La particularitat drsquoaquest κόσμος perograve eacutes la seva constitucioacute a base
de paraules un vertader univers sonor que el propi context ajuda a bastir com a
perfecte exemple del que srsquoestagrave proclamant enteixinat de metagravefores imatges
audaces com ara la nocioacute de κροτέω colpir martellejar emprat en sentit
metafograveric a la manera del llatiacute pango El fonament del cagraventic que evoca alhora
una idea primagraveria de calccedilat i de basament constructiu eacutes auri tal com lrsquounivers
sonor del cagraventic eacutes multiforme en les seves expressions i idees en els seus
461 Com ara a Pind Pyth 3 112-115 Νέστορα καὶ Λύκιον Σαρπηδόνrsquo ἀνθρώπων φάτις ἐξ
ἐπέων κελαδεννῶν τέκτονες οἷα σοφοὶ ἅρμοσαν γιγνώσκομεν ἁ δrsquo ἀρετὰ κλειναῖς ἀοιδαῖς χρονία τελέθει παύροις δὲ πράξασθrsquo εὐμαρές
462 Pind Ol 11 13-14 κόσμον ἐπὶ στεφάνῳ χρυσέας ἐλαίας ἁδυμελῆ κελαδήσω 463 Sobre la nocioacute constructiva vegeu encara Pind Ol 6 1-4 Pyth 12 19 A propogravesit de
poesia i construccioacute vegeu Ford 2002 123-128 Per a κρηπίς Pind Pyth 4 139 (κρηπῖδα σοφῶν ἐπέων) Pind Pyth 7 1-4 (κάλλιστον αἱ μεγαλοπόλιες Ἀθᾶναι προοίμιον κρηπῖδrsquo ἀοιδᾶν βαλέσθαι) Vegeu Kowerski 2005 92-93 Una imatge semblant perograve basada en un concepte totalment distint es troba a Pind Pyth 4 299 (παγὰν ἀμβροσίων ἐπέων)
464 Pind fr 194 1-3 SM
Trsquohe donat ales
225
λόγοι465 Totes dues nocions κρηπίς i κόσμος que parteixen drsquouna significacioacute
concreta desenvolupen les seves virtualitats metafograveriques en el context de la
progravepia composicioacute poegravetica a falta drsquoun vertader pensament literari i drsquoun
llenguatge especiacutefic que el plasmi466
A lrsquoelegia antiga es percep una continuiumltat ben testimoniada de κόσμος que
es decanta majoritagraveriament per un sentit merament estegravetic i valoratiu que teacute un
ampli ressograve en lrsquoesfera moral i ciutadana467 Hi ha tanmateix una altra liacutenia
semagraventica drsquoaquest mateix mot que sense renunciar al component ornamental i
ciacutevic aflora en un context principalment simposiacuteac i designa el bell ordre del
parlament del poema del cagraventic que srsquoestagrave executant en aquell moment468
Quan en un dels poemes del corpus teognidi hom promet a Cirnos un record
perenne en lrsquoagravembit del simposi
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν
465 Ford ibid 124-125 466 Amb tot apareixen en contextos diversos on tenen tota una altra significacioacute com ara en
el cas de κρηπίς a Pind fr 77 M (ὅθι παῖδες Ἀθαναίων ἐβάλοντο φαεννὰν κρηπῖδrsquo ἐλευθερίας) que potser es pot posar en relacioacute amb un uacutes com Αesch Pers 814-815 (κακῶν κρηπὶς ὕπεστιν) i Timoth fr 788 (κλεινὸν ἐλευθερίας τεύχων μέγαν Ἑλλάδι κόσμον) pel fet drsquoaparegraveixer en contextos vinculats a les Guerres Megravediques Kowerski (2005 92-93) troba un paralmiddotlel similar en el fr 14 W2 de Simogravenides (v 9 [ὑ]π[ὸ κ]ρηπῖδα) perograve la lectura eacutes dubtosa i el sentit ben difiacutecil de restituir a partir de les migrades restes textuals conservades
467 Drsquoalguna manera aquestes ocurregravencies fan referegravencia a lrsquoordre poliacutetic i social drsquoaquiacute que per exemple κόσμος aparegui esmentat en un dels poemes adreccedilats a Simogravenides en quegrave srsquoempra la imatge metafograverica de la nau i del mar tempestuoacutes per almiddotludir a lrsquoestat de la polis (Theogn 677 χρήματα δrsquo ἁρπάζουσι βίῃ κόσμος δrsquo ἀπόλωλεν) Vegeu Donlan 1985 238-241 Cf Τheogn 947-948 (πατρίδα κοσμήσω λιπαρὴν πόλιν) Phocyl fr 4 2 112 GP Melanth fr 1 GP Crit fr 2 8 W2
468 Vegeu Ford 2002 36 ldquoThis notion of order in kosmeō wich can denote a neat effective arrangement and also an elegant decorative one reflects the characteristic archaic link between aesthetics manners and politics [] Kosmos applies equally to the proper adornment of diners their orderly behavior and their speechrdquo Igualment a Levine 1985 184
Capiacutetol 4
226
el poeta prediu el caragravecter del cagraventic que executaran joves muacutesics amb
lrsquoacompanyament de flabiols de neta i aguda ressonagravencia Lrsquoexpressioacute no exclou
lrsquoegravemfasi per mitjagrave drsquoun cert pleonasme caracteriacutestic de tot el poema el cagraventic
seragrave bell i liacutempid com el so del flabiol (λιγυ- λιγέα) i alhora un exemple del
bon ordre que implica decegravencia i elegagravencia en la manera drsquoexecutar el poema i
de celebrar el simposi (εὐκόσμως)
καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται469
A lrsquoelegia de lrsquoegravepoca clagravessica i encara meacutes tardana la referegravencia al κόσμος
guanya en complexitat i implicacioacute en la mesura que srsquoalmiddotludeix a la composicioacute
del poeta i a lrsquoexecucioacute del poema en el simposi de manera alambinada quasi
codificada per al petit cercle dels simposiastes que hi participen Aixiacute per
exemple la persona loquens que interpelmiddotla Teogravedor en una composicioacute atribuiumlda a
Dionisi Calc es complau a entreteixir imatges de simposi i de recitacioacute poegravetica
en un joc drsquoimplicatures elaborades a base drsquousos translaticis i paronomagravesics La
destresa i la subtilitat del poeta-simposiasta (ἐγὼ δrsquo ἐπιδέξια πέμπω ) a lrsquohora
de brindar la seva poesia i esperar-ne la deguda torna de lrsquointerpelmiddotlat
contribueixen al degut agenccedilament del simposi
καὶ σὺ λαβὼν τόδε δῶρον ἀοιδὰς ἀντιπρόπιθι συμπόσιον κοσμῶν καὶ τὸ σὸν εὖ θέμενος470
469 Theogn 239-243 470 Dion Chalc fr 1 4-5 GP A lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica trobem agravemplies compilacions de la
tradicioacute poegravetica precedent en lrsquoemulacioacute i lrsquoelaboracioacute de les imatges les foacutermules i el legravexic Un epigrama de Filetas de Cos doacutena mostra drsquoaquesta destilmiddotlacioacute poegravetica a propogravesit del κόσμος exposat en la seva formulacioacute tradicional que ja eacutes tanmateix plenament literari Οὔ microέ τις ἐξ ὀρέων ἀποφώλιος ἀγροιώτης αἱρήσει κλήθρην αἰρόμενος μακέλην ἀλλrsquo ἐπέων εἰδὼς κόσμον καὶ πολλὰ μογήσας microύθων παντοίων οἶμον ἐπιστάμενος (Philet fr 10 Powell)
Trsquohe donat ales
227
EL PROEMI DE PLATEES
La perfecta plasmacioacute del κόσμος poegravetic eacutes lrsquohimne que el poeta articula en
les seves parts corresponents a fi de de conferir la immortalitat que pertoca al
poeta drsquoatorgar el κλέος i els seus equivalmiddotlents tant si es tracta drsquouna
immortalitat metafograverica com si eacutes verificada pel culte (κλέος
exclusiuinclusiu)471 Αquest proceacutes que en termes poegravetics eacutes designat com un
seguiment dels camins de lrsquohimne compregraven sovint un proemi on la invocacioacute a
la divinitat i en especial a aquella que eacutes fautora del cagraventic desenvolupa un
paper cabdal Un recurs que malgrat la sempre creixent afirmacioacute del rol del
poeta en lrsquoassoliment drsquoun renom immortal continua vigent en la poesia
drsquoepinici i en lrsquoelegia narrativa tardoarcaica Ho veurem en els seus principals
representants
Aquesta mateixa idea del camiacute que el poeta ha de triar per definir lrsquoorientacioacute
i el contingut de la composicioacute ja es troba formulada en un fragment
drsquoEmpegravedocles el camiacute que ell ha escollit per al seu himne (hellipπόρον ὕμνων
τὸν πρότερον κατέλεξα fr 35 1-2) drsquoentre tots els camins possibles ens fa
pensar en les raons drsquoaquesta opcioacute i en les vies de plasmacioacute que comporta eacutes
a dir en lrsquoexpressioacute i lrsquoestructura del poema El primer pas doncs consistiragrave a
comprovar quin camiacute escolliacute Simogravenides per al proemi de lrsquoelegia de Platees
471 Vegeu Currie 2005 72-74
Capiacutetol 4
228
De bon principi ens cal verificar els trets fonamentals del proemi arcaic del
prooimion que duu expliacutecit en el seu nom la precedegravencia del camiacute empregraves i en
consequumlegravencia podia adoptar muacuteltiples formes segons lrsquoocasioacute a quegrave estigueacutes
dedicat i si volem denominar-ho aixiacute segons el gegravenere a quegrave pertanyi Es pot
constatar la presegravencia del proemi tant en egravepica com en liacuterica coral monogravedica o
elegiacuteaca472 perograve sembla impossible discernir-ne la precedegravencia relativa El terme
en si προοίμιον eacutes testimoniat forccedila tard al s V aC tot i que resulta
versemblant creure que lrsquoorigen (formal no terminologravegic) del proemi pugui
remuntar-se a les primeres manifestacions poegravetiques orals473 No eacutes aquest el
lloc pertinent per debatre la successioacute cronologravegica de les formes poegravetiques i dels
corresponents proemis que poguessin comprendre En tot cas els primers
testimonis textuals no semblen revelar una especialitzacioacute definida del mot
malgrat la seva rudimentagraveria aparenccedila de tecnicisme474
El prooimion eacutes la part cantada o recitada que encapccedilala el poema a manera
drsquoobertura o preludi i nrsquoobre el camiacute (οἶμος) el contextualitza En la seva versioacute
egravepica i en especial als Himnes Homegraverics el proemi serveix per ubicar el poema
en el context drsquouna celebracioacute en honor drsquouna divinitat ja que el
desenvolupament narratiu pot estar en part desvinculat drsquoaquest mateix context
472 Els himnes homegraverics la Teogonia els peans i epinicis de Piacutendar i els noacutemoi citarogravedics com el
de Timograveteu soacuten exemples paradigmagravetics de la presegravencia del proemi en aquestes composicions En el cas elegiacuteac a banda de lrsquoelegia de Platees tenim notiacutecia del proemi del poema de Mimnerm sobre la guerra entre esmirneus i lidis (cf Paus 9 29 4) en el qual distingia dos parentius de les Muses
473 Vegeu Nagy 1996a 62 i sqq Latacz 1996 71 Race 1992 13-38 spec 19-33 (i en general Cole amp Dunn 1992) Thalmann 1984 120
474 Piacutendar per exemple un dels primers difusors del mot a vegades aplica el terme a la poesia egravepica com a la Nem 2 1-3 (ὅθεν περ καὶ Ὁμηρίδαι ῥαπτῶν ἐπέων τὰ πόλλrsquo ἀοιδοὶ ἄρχονται Διὸς ἐκ προοιμίου) a voltes a la megravelica Pyth 1 3-4 (πείθονται δrsquo ἀοιδοὶ σάμασιν ἁγησιχόρων ὁπόταν προοιμίων ἀμβολὰς τεύχῃς ἐλελιζομένα) Al segle V aC el mot oscilmiddotlagrave entre una imprecisioacute genegraverica (eg Ar Eq 1343 Aesch Ag 32) i una progressiva especialitzacioacute en el camp de la prosa i la retograverica (eg Thuc 3 104 4-5 on es defineix com a prooimion lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo Crit fr 35)
Trsquohe donat ales
229
festiu475 Per contra les funcions del proemi liacuteric semblen meacutes agravemplies tot i
poder estar vinculades a una ocasioacute igualment celebrativa Amb tot lrsquoespai que
lrsquoegravepica reservava a la divinitat esdeveacute sovint un marc en quegrave el poeta parla de si
mateix del seu homenatjat o del context festiu en quegrave coincideixen476
Els pressupogravesits del proemi liacuteric difereixen en certa mesura de lrsquoegravepic perograve
malgrat tot es poden identificar alguns trets generals per al proemi arcaic
- La invocacioacute element de rigor pot adreccedilar-se a una divinitat a un heroi o a
les Muses Usualment srsquoarticula en una doble invocacioacute per la qual cosa hi
concorren dos dels destinataris esmentats
- Lrsquoaparicioacute de la persona loquens en el discurs La motivacioacute drsquoaquest ldquojordquo
acostuma a ser la peticioacute de vegravenia o drsquoinspiracioacute o una autojustificacioacute
- Una transicioacute a vegades de caire discursiu a voltes merament formular
envers la narracioacute miacutetica o drsquoesdeveniments contemporanis (relat catagraveleg) En
el si drsquoaquesta seccioacute es troben foacutermules tiacutepiques de comiat suacuteplica exhortacioacute
i chevilles drsquoinflexioacute477
El proemi de lrsquoelegia de Platees comparteix molts drsquoaquests elements En
principi lrsquoestructura del poema ens fa pensar en la forma egravepica del proemi
reforccedilada pels trets linguumliacutestics homeritzants i pel contingut drsquoevident caragravecter
egravepic Amb tot pot percebrersquos la proximitat amb la funcionalitat liacuterica del
475 Cf Race 1992 20-22 Nagy 1989a 53-54 Per al proemi als Himnes contemplat des drsquoun
punt de vista musical vegeu Barker 1989 38 sqq Sobre la naturalesa dels himnes grecs vegeu Bremer amp Furley 2001 1-40
476 Un cas paradigmagravetic drsquoaquests trets el trobem a lrsquoOliacutempica 10 de Piacutendar en quegrave el poeta es justifica davant del seu laudandus Hagesidam de Locres i en lloa lrsquoorigen abans de referir el mite de la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics
477 Es pot comprovar la presegravencia de tots aquests elements en major o menor grau a lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo persona loquens (vv 1 19) invocacioacute (a Leto v 14 i Apolmiddotlo v 20) transicioacute (vv 19-29) cap a la seccioacute narrativa encapccedilalada per un catagraveleg (vv 30-44) La invocacioacute en forma de comiat (χαῖρε) i lrsquoaparicioacute de la primera persona per mitjagrave drsquouna cheville adversativa (αὐτὰρ ἐγώ) es reprenen a lrsquohabitual cloenda de lrsquohimne egravepic (vv 545-546)
Capiacutetol 4
230
proemi en la mesura que Simogravenides preteacuten quelcom meacutes que contextualitzar
les gestes de Platees en lrsquoagravembit drsquouna festivitat puacuteblica478
Com ja hem tingut ocasioacute de comprovar el proemi de Platees teacute per figura
central Aquilmiddotles en tant que heroi fill drsquouna deessa i guerrer el meacutes ilmiddotlustre
drsquoentre els helmiddotlens que anaren a Troia Malgrat no conservar-se lrsquoinici de la
composicioacute la reconstruccioacute del text ha permegraves establir una possible invocacioacute a
lrsquoheroi seguida de la relacioacute de la seva mort i de les fetes de Troia Eacutes important
destacar que la dimissio de lrsquoheroi precedeix immediatament la invocacioacute de la
Musa com a auxiliar del poeta que es presenta en primera persona i es disposa
a orientar el seu poema en una altra direccioacute la rememoracioacute de les gestes dels
helmiddotlens contra lrsquoinvasor persa a Platees Fins aquiacute sumagraveriament dits els trets
generals del proemi que evidencien les afinitats amb lrsquohimne clegravetic479
No hem drsquooblidar perograve la principal divergegravencia respecte els proemis
tradicionals La canonicitat del proemi simonidi es veu alterada principalment
pel fet que la dedicacioacute no va dirigida a un deacuteu immortal sinoacute a un heroi que
encara que pugui rebre honors divins es caracteritza per la seva condicioacute
humana (o semidivina com es prefereixi) ineluctable la mort480 Una mort i una
condicioacute que a meacutes no soacuten en absolut mitigades al contrari el poeta focalitza
lrsquoatencioacute amb el tema i la cagraverrega legravexica en lrsquoelement mortal caduc fragravegil
Pensirsquos en la rellevagravencia del sintagma ἡmicro]ιθέων ὠκύμορον γενεή[ν (v 18) A
banda que tots els seus termes tenen ascendegravencia homegraverica la transcendegravencia
de lrsquoexpressioacute rau en el fet que Homer en tant que cantor inspirat directament 478 Cf Obbink 2001 65 69-73 ldquoIn Simonidesrsquos Plataea poem the form of the proemial hymn
appears to have been closest to that of epic while its function approximates the prooimion of lyricrdquo Aloni 2001 92-93 1992
479 Les similituds estructurals es veuen complementades per uns paralmiddotlels formals i de diccioacute notables amb aquesta mena drsquohimnes Nomeacutes cal pensar en la foacutermula de cloenda de lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo καὶ σὺ microὲν οὕτω χαῖρε Διὸς καὶ Λητοῦς υἱέ (v 545) i comparar-la amb el comiat del Pelida al poema simonidi ἀλλὰ σὺ microὲ]ν νῦν χαῖρε θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ (v 19)
480 Cf West 1993a 5-6
Trsquohe donat ales
231
per les Muses conferiacute una glograveria immortal (ἀθάνατονhellip κλέος v 15) al
llinatge dels semideacuteus el representant per antonomagravesia del qual eacutes Aquilmiddotles
lrsquoὠκυμορώτατος ἄλλων481 Ho constata A Aloni amb la intencioacute de posar
egravemfasi en les diferegravencies en certa mesusa insogravelites que presenta el poema de
Platees
So the usual model ndashin which the proem proceeds from an invocation of a god to the recognition that it is the Muses who guarantee kleos by inspiring the poetrsquos songmdash is slightly modified by the introduction of a mortal in place of a god and by the reference to the prestigious exemplary figure of Homer482
La resposta meacutes plausible a aquesta aparent anomalia consisteix a considerar
que Simogravenides en reprendre la tradicioacute de lrsquohimne adreccedilat a una divinitat
preteacuten remarcar la comesa drsquoimmortalitzacioacute que inaugura la seva poesia amb
un nou objectiu immortalitzar aquells que per naturalesa no soacuten immortals
els guerrers grecs que lluitaren a Platees Drsquoaquiacute la transcendegravencia drsquoAquilmiddotles
com a eximi valedor drsquoun intent parell anterior i reeixit el drsquoHomer meacutes que
com a simple exemplum mythicum Sersquon segueix per tant una glograveria semblant ndasho
encara majormdash per al nou aede elegiacuteac Simogravenides que aconsegueix transvasar
el sentit panhelmiddotlegravenic de la poesia de lrsquoepopeia a una ocasioacute igualment comuna a
tots els grecs com ho fou la batalla de Platees
Amb aquestes remarques pregravevies podem aprofundir ja en els aspectes meacutes
destacats del proemi simonidi pel que fa al seu vessant clegravetic Drsquoentrada resulta
impossible saber si al principi de la composicioacute hi havia una invocacioacute o algun
tipus drsquoalmiddotlusioacute a les Muses El fr 10 W2 que srsquoha considerat drsquoantuvi una part
forccedila propera al principium carminis no en preserva cap rastre aparent En canvi
481 Il 1 505 Vegeu supra cap 1 Kleos a lrsquoelegia de Platees (p 74-75) 482 Aloni 2001 94
Capiacutetol 4
232
a partir drsquouna apreciable referegravencia a Tetis al vers 5 srsquoha restituiumlt una possible
apelmiddotlacioacute drsquoAquilmiddotles (κούρης εἰν]αλίης ἀγλαόφη[με πάϊ)483
Presumiblement el proemi continuava tractant el motiu del Pelida una part
del qual correspon als primers versos del fr 11 W2 si la reconstruccioacute de West
eacutes encertada Tot i aixiacute el seguumlent punt clegravetic eacutes amb tota certesa el comiat de
lrsquoheroi que srsquoubica als vv 19-20 (ἀλλὰ σὺ microὲ]ν νῦν χαῖρε θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ
κούρης εἰν]αλίου Νηρέος) i precedeix sense solucioacute de continuiumltat la
invocacioacute de la Musa com a coadjutora (αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo
ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα vv 20-21)484
El proemi consta drsquouna successioacute drsquoinvocacions que adreccedila la persona loquens
a diferents destinataris Es tracta drsquoun recurs emprat amb una certa frequumlegravencia
en composicions didagravectiques i laudatograveries A les obres hesiogravediques per
exemple la varietat dels registres discursius sovint es manifesta en formes
drsquoapelmiddotlacioacute La Teogonia comenccedila per les Muses de lrsquoHelicoacute que no seran
invocades nominatim tanmateix fins al v 104 despreacutes drsquouna extensa seccioacute que
els eacutes dedicada485 A lrsquoendemig trobem una altra crida en aquest cas a una
segona persona indeterminada a qui srsquoexhorta igualment a comenccedilar per les
Muses486 Tambeacute als Treballs i Dies srsquoobserven dues invocacions inicials de gran
rellevagravencia per a lrsquoestructura discursiva de lrsquoobra lrsquoinicial a les Muses i una
segona no menys important adreccedilada a Perses487
483 Cf Rutherford 2001a 43 484 J Bremmer (2006 22-23) ofereix una visioacute succinta i criacutetica dels diversos parers formulats
entorn del sentit de la foacutermula de comiat al proemi de lrsquoelegia simoniacutedia 485 Hes Theog 104 χαίρετε τέκνα Διός δότε δrsquo ἱμερόεσσαν ἀοιδήν Cf 1 μουσάων
Ἑλικωνιάδων ἀρχώμεθrsquo ἀείδειν 486 Hes Theog 36 τύνη Μουσάων ἀρχώμεθαhellip que repregraven la foacutermula inicial (v 1) 487 Hes Op 1 μοῦσαι Πιερίηθεν ἀοιδῇσιν κλείουσαι v 27 ὦ Πέρση σὺ δὲ ταῦτα τεῷ
ἐνικάτθεο θυμῷ Abans de la crida de Perses apareix novament una invocacioacute en segona persona tot i que potser cal esmenar el datiu del nom propi subseguumlent en un vocatiu vv 9-10 κλῦθι ἰδὼν ἀίων τε δίκῃ δ ἴθυνε θέμιστας τύνη ἐγὼ δέ κε Πέρσῃ ἐτήτυμα μυθησαίμην
Trsquohe donat ales
233
En poesia megravelica la muacuteltiple invocacioacute eacutes una pragravectica forccedila habitual en
especial en epinicis ditirambes i encomis En un epinici de Baquiacutelides per
exemple trobem una invocacioacute de les Charites seguida a poca distagravencia per una
de la Moira i encara una altra de lrsquoAsop488 Piacutendar eacutes un clar exponent drsquoaquesta
pragravectica que es pot constatar en moltes de les seves composicions i ell mateix ho
professa
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον489
Haviacuteem deixat la figura del Pelida a la invocacioacute del fr 10 W2 que tenia
continuiumltat narrativa en el seguumlent fragment Pel que sabem el comenccedilament
drsquoaquest reporta la mort de lrsquoheroi i el seu funeral motius que pel cap baix
ocupaven una tirada de versos (vv 1-8) lleugerament meacutes agravemplia que la
dedicada a descriure la caiguda de Troia i el retorn dels aqueus (vv 9-15) La
rellevagravencia de la fi egravepica drsquoAquilmiddotles al nostre entendre apunta una doble
orientacioacute estretament vinculada drsquouna banda lrsquoenfocament de la condicioacute
semidivina de lrsquoheroi i com a tal mortal de lrsquoaltra lrsquoegravemfasi en lrsquoelement luctuoacutes
i honoriacutefic que sembla apuntar a un culte heroic malgrat el silenci que pesa
sobre tota referegravencia cultual en lrsquoegravepica (i en lrsquoelegia que srsquohi emmiralla) Perograve val
la pena analitzar una mica meacutes detingudament el passatge simonidi
El fragment 11 W2 comenccedila suposadament amb la caiguda drsquoAquilmiddotles al
combat (v 1) Aquest fet motiva a continuacioacute la presegravencia drsquoun siacutemil de clar
488 Lrsquoepinici per Automedes de Fliunt Bacchyl 9 1 SM Δόξαν ὦ χρυσαλάκατοι
Χάρι[τ]εςhellip v 15 ὦ μοῖρα πολυκρατές v 45 ὦ πολυζήλωτε ἄναξ ποταμῶνhellip 489 Pind Pyth 10 53-54 Amb tota probabilitat lrsquoalmiddotlusioacute als himnes i a la pluralitat dels logoi
no es refereix tant a les invocacions muacuteltiples com a la pragravectica de passar ragravepidament drsquoun tema a un altre hi hagi o no una falca clegravetica Un clar exemple drsquoinvocacioacute muacuteltiple es pot veure a Ol 8 on srsquoinvoca gairebeacute consecutivament Oliacutempia (v 1) lrsquoaacutelsos sagrat (v 9) i Timogravestenes (v 15)
Capiacutetol 4
234
ascendent homegraveric la comparacioacute entre lrsquoabatiment drsquoun guerrer i lrsquoestassada
drsquoun arbre per obra de llenyataires o de forces de la naturalesa (vv 1-3)490
Segueix una possible referegravencia al dolor o al plany que manifestagrave el λαός dels
helmiddotlens per la seva mort durant el sepeli (amb Pagravetrocle vv 5-6) En aquest
punt advertim un recurs ben destacat en un sol diacutestic (vv 7-8) que clou amb
disposicioacute circular el motiu del traspagraves del Pelida una mirada retrospectiva per
part del poeta que torna sobre la mort drsquoAquilmiddotles i la justifica per mitjagrave de
lrsquoaccioacute divina en realitat fou la magrave drsquoApolmiddotlo qui sotmeteacute el guerrer indomable
per a qualsevol magrave mortal Drsquoaquesta manera srsquoaconsegueix dignificar la mort
de lrsquoheroi i salvar lrsquoexcelmiddotlegravencia drsquoun culte justificant-lo
Quelcom semblant pot apreciar-se en la Nemea setena de Piacutendar per
contraposicioacute al seu Peagrave sisegrave a propogravesit de Neoptogravelem fill drsquoAquilmiddotles La mort
de Neoptogravelem a Delfos eacutes interpretada de manera distinta en cadascun
drsquoaquests poemes segons qui fos el destinatari de la composicioacute Aixiacute Gentili
observa amb la mirada posada en el culte
In entrambi i contesti la morte di Neottolemo egrave voluta dal dio nellrsquouno percheacute lrsquoeroe espiasse la colpa di unrsquoazione ingiusta lrsquoempietagrave compiuta ai danni del vecchio Priamo nellrsquoaltro percheacute divenisse il tutore ldquogiustordquo del culto (v 47 themiskoacutepos) in conseguenza di una azione che sotto il profilo etico-religioso presentava un duplice aspetto nella misura in cui giusta era stata la richiesta di unrsquoequa ripartizione delle vittime sacrificiali ma ingiusto lrsquoalterco con i sacerdoti di Apollo Il dato obiettivo del culto che certamente era giagrave operante a Delfi al tempo in cui Pindaro aveva composto il sesto Peana egrave nella settima Nemea un punto cardine che implicitamente offre lrsquoargomento per attenuare il peso dellrsquoempietagrave attribuita a Neottolemo nel primo dei due carmi poicheacute con lrsquoonore del culto decretato dal dio egli aveva espiato oltre che la colpa commessa nei riguardi del clero delfico anche quella compiuta nei riguardi di Priamo491
490 Il 4 482 sqq 5 560 13 178 sqq 389 sqq = 16 482 sqq 17 53 sqq 491 Gentili 1984 187-188
Trsquohe donat ales
235
Apolmiddotlo acompleix per tant les funcions drsquoagent de la mort de lrsquoheroi i de
valedor de lrsquohonor de la seva figura i del culte que la distingia
En general pot dir-se que lrsquoaccioacute dels deacuteus teacute un paper destacat en
lrsquoestructura de lrsquoelegia de Platees Potser el cas meacutes evident ndashconservatmdash eacutes el
drsquoApolmiddotlo per les raons que hem adduiumlt Cal no oblidar que les integracions
textuals de West posem per cas posen en relleu la participacioacute drsquoAtena i
drsquoHera en la destruccioacute drsquoIacutelion (vv 9-10 Παλλὰς δrsquo ἐγγὺ]ς ἐοῦσα πε[ρικλεὲς
ἄ]στ[υ καθεῖλεν σὺν δrsquo Ἥρη Πρ]ιάμου παισὶ χ[αλεπτ]όμ[εναι) o anant una
mica meacutes enllagrave del fr 11 W2 en el si de la profecia de Tisagravemenos (fr 14 W2 vv
7-8) la connivegravencia de Zeus amb els helmiddotlens perquegrave expulsin lrsquoinvasor bagraverbar
de la Jogravenia versemblantment ˉ˘˘ἐξ Ἀ]σί[η]ς ἐλάσει νεύσαντο[ς ˘ ˉ ˉ (Zeus)
και]νὴν συμμα[χ]ίην φιλέω[ν492
Una atencioacute especial mereix la presegravencia drsquouna possible personificacioacute de
δίκη sota un aspecte diviacute que nomeacutes torna a aparegraveixer en una ocasioacute en els
fragments elegiacuteacs (fr 21 4 W2) Ens trobem en un dels passatges meacutes debatuts i
aparentment paradoxals del fragment de Platees Els termes ja per si discutits
semblen expressar una imatge poc usitada493 Dike muntada en un carro de
guerra (ἅρμα) no pas asseguda en un tron vora Zeus com foacutera drsquoesperar
anihila (καθεῖλε) lrsquoimpiu el transgressor de lrsquoordre de Zeus Xeacutenios que per la
seva supegraverbia provoca la perdicioacute de la seva progravepia ciutat En la restitucioacute de
492 Cf West 1993a 6 8 493 Els paralmiddotlels meacutes propers a la formulacioacute simoniacutedia cal cercar-los en egravepoca tardana
imperial quan la magnificegravencia i la primacia que srsquoatribueixen a lrsquoemperador o a algun prohom eacutes emparada per una Dike amb entitat divina o almiddotlegograverica perograve certament personificada Un epigrama afirma que Juliagrave regeix amb magrave drsquoauriga el ldquotronrdquo de Dike (AP 9 779 5-6) ὅντινα συληθέντα Δίκης θρόνον ἡνιοχεύων εὗρεν Ἰυλιανὸς χερσὶν ἀδωροδόκοις Una formulacioacute pragravecticament idegraventica apareix en un passatge de lrsquoorador bitini Himeri (Or 36 11) τὸν μέγαν τῆς δίκης ἡνίοχον
Capiacutetol 4
236
West εἵνεκrsquo Ἀλεξά]νδροιο κακόφρ[ονο]ς ὡς τὸν [ἀλιτρόν ἀλλὰ χρόνω]ι
θείης ἅρμα καθεῖλε δίκ[ης (vv 11-12)
En cas que les lectures siguin correctes resulta interessant comprovar com
Simogravenides caracteritza Dike amb lrsquoatribut el carro que tradicionalment pertany
a Nike494 o amb el rol que pertoca a Neacutemesis en les obres tragravegiques Egravesquil eacutes el
tragravegic que pel que podem judicar a partir del que ens nrsquoha pervingut meacutes
rellevagravencia conferia a Dike tal com podem observar en el fragment drsquoun
parlament de Dike en el si drsquoun drama satiacuteric en quegrave srsquoexplicita que Zeus el
seu pare lrsquoha enviada a la terra a desgrat que no es conserva cap referegravencia al
mitjagrave com hi arriba495 Amb tot volem citar aquiacute el passatge coral de les Coegravefores
que precedeix la contemplacioacute dels cossos occits (vv 935-936)
ἔμολε μὲν δίκα Πριαμίδαις χρόνῳ βαρύδικος ποινά
i en el mateix estagravesim (vv 945-952)
ἔμολε δrsquo ᾧ microέλει κρυπταδίου μάχας δολιόφρων ποινά ἔθιγε δrsquo ἐν μάχᾳ χερὸς ἐτήτυμος Διὸς κόρα Δίκαν δέ νιν προσαγορεύομεν βροτοὶ τυχόντες καλῶς ὀλέθριον πνέουσrsquo ἐν ἐχθροῖς κότον
Lrsquoegravemfasi en la ποινά en un context militar (microάχας ἐν μάχᾳ) aboquen nova
llum en el passatge simonidi Dike eacutes caracteritzada com una guerrera que
puneix inflexiblement (βαρύδικος ποινά) precisament un Πριαμίδης 494 Cf [Sim] epigr 27 3-4 atribuiumlt a Simogravenides com una autoendreccedila τοσσάκι δrsquo ἱμερόεντα
διδαξάμενος χορὸν ἀνδρῶν εὐδόξου Νίκας ἀγλαὸν ἅρμrsquo ἐπέβης 495 Aesch fr 281a Radt
Trsquohe donat ales
237
Alexandre Hi ha qui com S Hornblower ha pretegraves veure en la mencioacute de
Menelau i dels Tindagraverides als vv 30-31 una epifania en tota regla496 En realitat
aquest concepte srsquoescau de la mateixa manera a Dike tal com eacutes caracteritzada
que als herois lacedemonis els quals nomeacutes apareixen com a acompanyants de
lrsquoexpedicioacute espartana497 Dels Diogravescurs no sersquon refereix cap accioacute ni prodigi
contragraveriament Simogravenides aconsegueix donar egravemfasi a la descripcioacute de
lrsquoempresa i assolir un nivell narratiu de validesa panhelmiddotlegravenica Drsquoaltra banda el
retrat simonidi probablement no preteacuten reflectir amb precisioacute el cerimonial de
les campanyes militars espartanes i lrsquoimaginari que el fonamentava498 de
manera que no es constata tant lrsquoacte efectiu de lrsquoepifania en un sentit estricte
com un moment posterior de concomitagravencia en miliacutecia
La cloenda del proemi consta drsquouna foacutermula de comiat i drsquouna invocacioacute
subseguumlent La dimissio drsquoAquilmiddotles queda plasmada per la terminologia
tradicional en els himnes χαῖρε seguida de la cheville αὐτὰρ ἐγώ que marca la
transicioacute que conduiragrave a la seccioacute narrativa Val a dir que les formes de comiat ndash
o de salutacioacutemdash χαῖρε o χαίρετε soacuten prou genegraveriques perquegrave puguin ser
emprades en una gran varietat de contextos per beacute que en el si drsquoun himne o
drsquoun parlament que acompleixi un rol similar la funcioacute eacutes clarament
introductograveria o dimissograveria aquest sentit sembla corroborat a meacutes pel context
que remet a lrsquoagravembit funerari Tot i que la forma en quumlestioacute eacutes testimoniada en 496 Hornblower 2001 140-146 497 LrsquoOxford Classical Dictionary (3a ed) per exemple aporta una definicioacute drsquoepifania que
srsquoadiu a la caracteritzacioacute de Dike ldquooccurs in both myth and cult when a god reveals his presence or manifests his power to a mortal or group of mortals who ldquoseerdquo or ldquorecognizerdquo the god [] They may be accompanied by miracles or other displays of power (ἀρεταί) be protective or punitive they may be sudden and spontaneous or occur in response to a prayerrdquo
498 Drsquoacord amb el relat drsquoHerogravedot era un Tindagraverida i un rei qui acompanyaven lrsquoexpedicioacute espartana (Hdt 5 75 2) ἀπὸ δὲ ταύτης τῆς διχοστασίης ἐτέθη νόμος ἐν Σπάρτῃ microὴ ἐξεῖναι ἕπεσθαι ἀμφοτέρους τοὺς βασιλέας ἐξιούσης στρατιῆς τέως γὰρ ἀμφότεροι εἵποντο παραλυομένου δὲ τούτων τοῦ ἑτέρου καταλείπεσθαι καὶ τῶν Τυνδαριδέων τὸν ἕτερον πρὸ τοῦ γὰρ δὴ καὶ οὗτοι ἀμφότεροι ἐπίκλητοί σφι ἐόντες εἵποντο
Capiacutetol 4
238
inscripcions sepulcrals499 la majoria dels contextos literaris no lrsquoapliquen al
comuacute dels finats sinoacute als moribunds i a herois assenyalats500 Cal pensar tan sols
en els mots que Aquilmiddotles adreccedila al difunt Pagravetrocle χαῖρέ μοι ὦ Πάτροκλε καὶ
εἰν Ἀΐδαο δόμοισι501
A Aquilmiddotles no se lrsquoapelmiddotla amb el patroniacutemic com foacutera drsquoesperar sinoacute com
lrsquoilmiddotlustre fill de la deessa Tetis o per ser meacutes precisos de la filla del mariacute Nereu
(vv 19-20 θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ κούρης εἰν]αλίου Νηρέος)502 Aquesta
formulacioacute no eacutes gaire habitual per adreccedilar-se a Aquilmiddotleu503 tot i que augmenta
la frequumlegravencia drsquoocurregravencies si es redueix lrsquoexpressioacute a ldquofill de Tetisrdquo504 Resulta
curioacutes comprovar lrsquoegravemfasi amb quegrave es remarca el parentiu que guarda Aquilmiddotles
amb Zeus per via drsquoEgraveac fet que potser es pot vincular amb la peculiar relacioacute
que uneix el Cronida i el seu descendent505
El comiat drsquoAquilmiddotles delimita la fi de lrsquohimne dedicat a lrsquoheroi i marca el
punt drsquoinflexioacute en quegrave torna a aparegraveixer la primera persona loquens Ja hem vist
que la foacutermula αὐτὰρ ἐγώ consistia en una mena de recurs poegravetic ndasho
metapoegravetic pensat en termes de recitacioacute o drsquoexecucioacutemdash que als Himnes
499 Eg IG 7 203 Pensirsquos igualment en el paralmiddotlel llatiacute Haue Vale present a Catul (101 10) o
Virgili (Aen 11 97) i amb correspondegravencia epigragravefica (CIL ii 3490 3506 etc) 500 Cf Soph Aj 863 (Agraveiax) κλειναί τrsquo Ἀθῆναι καὶ τὸ σύντροφον γένος κρῆναί τε ποταμοί
θrsquo οἵδε καὶ τὰ Τρωϊκὰ πεδία προσαυδῶ χαίρετrsquo ὦ τροφῆς ἐμοί Trach 921 (Hegraveracles) ὦ λέχη τε καὶ νυμφεῖrsquo ἐmicroά τὸ λοιπὸν ἤδη χαίρεθrsquo ὡς ἔmicrorsquo οὔποτε δέξεσθrsquo ἔτrsquo ἐν κοίταισι ταῖσδrsquo εὐνάτριαν Plat Phd 116d (Sogravecrates) καὶ σύ ἔφη χαῖρε καὶ ἡμεῖς ταῦτα ποιήσομεν
501 Ιl 23 19 179 Per a la referegravencia vegeu Rutherford 1996 44 502 La restitucioacute θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ troba un fonament a Od 11 631 θεῶν ἐρικυδέα τέκνα
576 Γαίης ἐρικυδέος υἱόν Ηymn Hom 4 550 Μαίης ἐρικυδέος υἱέ El propi Simogravenides lrsquoempra en un altre poema (fr 511 1a 3) Οὐρανίδ]α Κρόνοιο παῖς ἐρικυδής Sobre lrsquoepiacutetet vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat (pp 119-121)
503 Un dels pocs paralmiddotlels eacutes a Eur IT 217 τῷ τᾶς Νηρέως κούρας Cf Bacchyl 13 122 Pind Pyth 3 92
504 Cf Pind Pae 6 83-84 κυανοπλόκοιο παῖδα ποντίας Θέτιος βιατάν πιστὸν ἕρκος Ἀχαιῶν Il 4 512 16 860 Eur El 438 450 454
505 El principal interessat en remarcar aquest vincle eacutes el propi Aquilmiddotles qui en meacutes drsquouna ocasioacute sersquon vanta αὐτὰρ ἐγὼ γενεὴν μεγάλου Διὸς εὔχομαι εἶναι τίκτέ microrsquo ἀνὴρ πολλοῖσιν ἀνάσσων Μυρμιδόνεσσι Πηλεὺς Αἰακίδης ὃ δrsquo ἄρrsquo Αἰακὸς ἐκ Διὸς ἦεν (Il 21 187)
Trsquohe donat ales
239
Homegraverics conduiumla lrsquoatencioacute del puacuteblic drsquouna part dedicada a un deacuteu a una seccioacute
de temagravetica heroica o progravepiament egravepica Aquest sembla ser el sentit per
exemple de la foacutermula conclusiva del darrer dels himnes en honor dels
Diogravescurs en quegrave es pot percebre una indicacioacute de la orientacioacute del cant
χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς506
Amb tot el valor drsquoaquesta cheville al proemi de Simogravenides adopta una altre
caire en la mesura que la foacutermula no teacute continuiumltat en un cagraventic de les gestes
drsquoherois egravepics pertanyents a la ἡμιθέων ὠκύμορος γενεή sinoacute de simples
mortals (ἀνδρῶν v 25) Lrsquoefecte resultant eacutes el guany drsquoun egravemfasi discursiu
inesperat ja que aquests combatents a qui es promet una glograveria inexhaurible
com la dels antics herois esdevenen el veritable motiu central de la composicioacute
La seva presegravencia en el lloc que pertocava als herois egravepics no nomeacutes supleix el
contingut tradicional sinoacute que en bona mesura se nrsquoapropia i el reforccedila en
benefici dels nous destinataris
Bona part drsquoaquesta forccedila discursiva eacutes assolida per una simple ndashi alhora
complexamdash superposicioacute drsquoidees i una disposicioacute estructural hagravebilment
travada Ara beacute abans que srsquoarribi a la narracioacute dels esdeveniments
contemporanis el poeta intercala la invocacioacute a la Musa (vv 20-25) com
presumiblement es produiumla en la continuacioacute rapsogravedica dels himnes homegraverics
meacutes breus que actuaven com a preludis507
506 Hymn Hom 33 18-19
507 Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Calame 1989 (1982) 209-211 Cagravessola 1975 xii-xxii En termes generals Constantini amp Lallot 1987
Capiacutetol 4
240
αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν μέλεαι ἔντυνο]ν καὶ τόνδ[ε μελ]ίφρονα κ[όσμον ἀο]ιδῆς ἡμετ]έρης ἵνα τις [μνή]σεται ὑ[˘˘ˉ ἀνδρῶ]ν οἵ hellip
Aquesta seccioacute clegravetica estagrave articulada en un primer membre progravepiament
invocatiu i un segon de caire exhortatiu En primer terme apareix la persona
loquens realitzant una accioacute purament invocativa κικλήισκω que juntament
amb κληίζω constitueix una variant de καλέω Cal no oblidar que aquesta
forma verbal podia comenccedilar un himne sense necessitat de cap mot o seccioacute
precedent508 Lrsquoobjecte drsquoaquesta crida es troba en segona persona com eacutes
habitual en els Himnes Homegraverics El meacutes sorprenent perograve eacutes el predicatiu
drsquoaquest complement ἐπίκουρον que ens remet drsquoimmediat a lrsquoesfera de la
metagravefora militar Venim drsquoun context begravelmiddotlic i anem cap a un context igualment
marcial El terme srsquoadiu perfectament a lrsquoambient que recrea el poema Ara beacute
el to insogravelit el marca el sentit que adopta lrsquoexpressioacute inaudita fins al moment el
poeta en lloc de demanar la inspiracioacute de la Musa la crida en ajut de la seva
comesa com a assistent aliada sogravecia509
Drsquoaquesta manera Simogravenides convoca la Musa amb lrsquoepiacutetet propi de lrsquoaliat
egravepic (dels aliats de Troia per exemple) i de la tropa mercenagraveria a lrsquoegravepoca del
508 Literagraveriament aquesta forma de principium carminis estagrave nomeacutes constatada en els Himnes
Ograverfics perograve eacutes probable que lrsquoexpressioacute tingueacutes una certa importagravencia en el llenguatge propi del culte oral o de les pragravectiques mistegraveriques Cf Hymn Orph 15 (κικλήσκω Νύμφας τε κλυτὰς καὶ Πᾶνα microέγιστον) 20 52 (κικλήσκω σεhellip) 75 86 etc
509 Sogravecia en el meacutes estricte sentit etimologravegic Hem dit que lrsquoexpressioacute era extraordinagraveria respecte a la tradicioacute de Simogravenides perograve la foacutermula torna a concoacuterrer en un altre himne ben distint Lucreci invoca Venus perquegrave lrsquoassisteixi en el seu cant en condicioacute de socia traduccioacute literal de lrsquoἐπίκουρος simonidi i alhora homogravenim i homogravefon del nom del filogravesof Epicur el referent ideologravegic del poeta llatiacute (Lucr 1 24 te sociam studeo scribendis uersibus esse) Vegeu OrsquoHara 1998 Al poema de Lucreci no hi manca la invocacioacute a la Musa en aquest cas Calmiddotliacuteope (6 92-95) i a Epicur (3 1-30)
Trsquohe donat ales
241
poema510 Lrsquoepiacutetet que acompanya el vocatiu de la Musa eacutes amb tota probabilitat
πολυώνυμος que troba ja paralmiddotlels als Himnes Homegraverics511 amb la significacioacute
ldquohonorada o invocada amb molt apelmiddotlatiusrdquo Al capdavall aquesta
denominacioacute justifica en certa mesura la seva invocacioacute com a aliada una de
les possibles versions apelmiddotlatives triada a voler del poeta que preteacuten emfasitzar
la seva condicioacute de testimoni presencial En efecte una de les propostes meacutes
plausibles que doacutena raoacute de la diferegravencia notograveria entre la relacioacute drsquoHomer i de
Simogravenides respectivament amb les Muses la proporciona A Aloni
The reason for the difference between these two positions is to be found in the subject matter of the poems Homer could not have been a witness to the events at Troy and therefore relied entirely on the Muses for the truth of his account Simonides on the other hand did witness the Greek war against the Persians and so needs the Musersquos help only to guarantee the ability of his poetry to render the truth and thus confer lasting fame on those who took part in the events narrated512
Drsquoacord amb aquest pressupogravesit Simogravenides srsquoarroga el principal megraverit en la
pragravectica compositiva i nomeacutes demana lrsquoauxili de la Musa per constituir lrsquoordre
510 Val a dir que a la Iliacuteada apareix el mot emprat en funcioacute adjectiva i referit a una divinitat
perograve la cagraverrega militar eacutes indubtable (Il 21 430-431) ὡς Ἀφροδίτη ἦλθεν Ἄρῃ ἐπίκουρος ἐmicroῷ microένει ἀντιόωσα La mencioacute de lrsquoepikouria en un context en quegrave apareixen les Muses es troba a Piacutendar per exemple perograve en aquest cas eacutes el poeta qui acompleix metafogravericament les funcions drsquoἐπίκουρος en uns termes no menys pretensiosos perograve no tant agosarats (Ol 13 96-97) Μοίσαις γὰρ ἀγλαοθρόνοις ἑκὼν Ὀλιγαιθίδαισίν τrsquo ἔβαν ἐπίκουρος A vegades srsquoinvoca una divinitat de manera similar en lrsquoexpressioacute perograve gairebeacute sempre amb una nuance militar salviacutefica i a voltes megravedica (com Apolmiddotlo Epikourios o Asclepi) o simplement drsquoajuda en el destret Cf Sapph fr 1 25-28 V (a Afrodita) ἔλθε μοι καὶ νῦν χαλέπαν δὲ λῦσον ἐκ μερίμναν ὄσσα δέ μοι τέλεσσαι θῦμος ἰmicroέρρει τέλεσον σὺ δrsquo αὔτα σύμμαχος ἔσσο
511 Cf Hymn Hom 3 82 2 18 32 Κρόνου πολυώνυμος υἱός disposicioacute que recorda el θεᾶς ἐρικυδέος υἱέ del v 19 de Simogravenides
512 Aloni 2001 95
Capiacutetol 4
242
escaient del poema en un intent drsquoafirmar el rol del poeta sense cap ruptura
aparent o formal amb la tradicioacute clegravetica513
ELS CAMINS DE LrsquoHIMNE
En els poemes hexamegravetrics de Parmegravenides i drsquoEmpegravedocles poden trobar-se
aspectes de la literatura sapiencial de lrsquoelucubracioacute filosogravefica i religiosa i el que
ens interessa ara per ara de la forma hiacutemnica inclosa la reflexioacute sobre el proceacutes
compositiu aspectes que poden aportar una certa llum a algunes nocions que
concorren en el proemi de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees
Acostuma a considerar-se el fragment 1 de Parmegravenides com el proemi (o part
del mateix) del poema sobre la naturalesa514 La constatacioacute del caragravecter
aparentment narratiu del passatge sorpregraven de bon principi El poema
comenccedilava in medias res sense cap mena drsquoinvocacioacute o endreccedila inicial si hem de
fer cas del testimoni de Sext Empiacuteric que en cita lrsquoinitium carminis515 El poeta
afirma haver estat conduiumlt a traveacutes de les portes dels camins de la Nit i del Dia
per tal de comparegraveixer davant drsquouna divinitat femenina del nom de la qual no
513 Cal nomeacutes recordar el testimoni que parla de la plaent Musa simoniacutedia (ἔπνεε τερπνά
ἡδυμελιφθόγγου Μοῦσα Σιμωνίδεω Sim test 42 Campbell = AP 9 571 1-2) a la qual eren imputats els cagraverrecs de φιλοκερδής i ἐργάτις com una treballadora assalariada la millor aliada drsquoun poeta tradicionalment avaricioacutes Vegeu Pind Isth 2 6-12 La interpretacioacute es troba a Schol Pind Isth 2 9ab (3 p 214 Drachmann) λέγοι δrsquo ἄν πρὸς Σιμωνίδου ταῦτα ὡς φιλάργυρον διασύρων τὸν ἄνδρα
514 Sobre el proemi parmenidi vegeu Gallop 1991 (1984) 5-7 Couloubaritsis 1987 25-43 Burkert 1969 Schwabl 1963 Bowra 1953 38 sqq Bowra 1937
515 Sext Emp Adv Math 7 111-114
Trsquohe donat ales
243
es fa mencioacute En aquest viatge un dels elements clau de la interpretacioacute del
poema la persona loquens eacutes transportada en carro per eugues filles drsquoHegravelios
τῇ φερόμην τῇ γάρ με πολύφραστοι φέρον ἵπποι ἅρμα τιταίνουσαι κοῦραι δ ὁδὸν ἡγεμόνευον [] τῇ ῥα διrsquo αὐτέων ἰθὺς ἔχον κοῦραι κατ ἀμαξιτὸν ἅρμα καὶ ἵππους516
fins a lrsquoestatge de la deessa Alliacute la personificacioacute de Dike eacutes qui nrsquoobre els
propileus com a garant de la legitimitat dels ensenyaments divins
ἔνθα πύλαι Νυκτός τε καὶ Ἤματός εἰσι κελεύθων καί σφας ὑπέρθυρον ἀμφὶς ἔχει καὶ λάινος οὐδός αὐταὶ δrsquo αἰθέριαι πλῆνται μεγάλοισι θυρέτροις τῶν δὲ Δίκη πολύποινος ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς517
Veiem en lrsquoepiacutetet de Dike un dels atributs que hem constatat a propogravesit del
caragravecter punitiu amb quegrave la caracteritza Simogravenides al proemi de Platees Dike
acompleix les funcions drsquoAidoacutes i Neacutemesis drsquouna manera semblant al rol que li
conferia Egravesquil com a βαρύδικος ποινά una Dike que guarda les claus de la
retribucioacute (ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς v 14)518
516 Parm fr 1 4-5 20-21 Gallop 517 Vv 11-14 518 Lrsquoepiacutetet que Parmegravenides atribueix a Dike eacutes testimoniat igualment pel fr Orph 158 tal
com el recull el neoplatogravenic Procle amb lrsquoafegit drsquouna cagraverrega semagraventica rellevant Dike eacutes igualment ἀρωγός auxiliar socorredora del seu pare Zeus en la lluita contra els Titans caracteritzats per la seva ὕβρις (Procl In Plat Remp 2 144 29) τῷ δὲ Δίκη πολύποινος ἐφέσπετο πᾶσιν ἀρωγός Εn un sentit semblant cal interpretar lrsquoaparicioacute de Dike al primer estagravesim de lrsquoAgamegravemnon drsquoEgravesquil la divinitat puneix (καθαιρεῖ) aquell qui trepitja lrsquoaltar de la deessa (ἀνδρὶ λακτίσαντι μέγαν Δίκας βωμὸν εἰς ἀφάνειαν Ag 381) Reveladorament lrsquoἄδικος que exemplifica els mots del cor no eacutes altre que Paris que violagrave els preceptes de Zeus Xegravenios (Ag 396-402) λιτᾶν δrsquo ἀκούει μὲν οὔτις θεῶν τὸν δrsquo ἐπίστροφον τῶν φῶτrsquo ἄδικον καθαιρεῖ οἷος καὶ Πάρις ἐλθὼν ἐς δόμον τὸν Ἀτρειδᾶν ᾔσχυνε ξενίαν τράπε- ζαν
Capiacutetol 4
244
Un altre punt digne drsquoesment en el proemi de Parmegravenides consisteix en el
parlament que la deessa innominada adreccedila al poeta quan aquest compareix
davant drsquoella La intervencioacute de la dea en estil directe origina una inversioacute del
rol de la persona loquens de manera que el poeta apareix representat en segona
persona i apelmiddotlat per mitjagrave drsquoun vocatiu i de la foacutermula habitual de salutacioacute
χαῖρε
ὦ κοῦρrsquo ἀθανάτοισι συνάορος ἡνιόχοισιν ἵπποις ταί σε φέρουσιν ἱκάνων ἡmicroέτερον δῶ χαῖρrsquo ἐπεὶ οὔτι σε μοῖρα κακὴ προὔπεμπε νέεσθαι τήνδrsquo ὁδόν [ἦ γὰρ ἀπrsquo ἀνθρώπων ἐκτὸς πάτου ἐστίν] ἀλλὰ θέμις τε δίκη τε519
Al proemi de Parmegravenides perograve la justificacioacute de lrsquoelement diviacute i immortal
(θεὰ πρόφρων v 22 ἀθανάτοισι hellip ἡνιόχοισιν v 24) i lrsquoegravemfasi en el
contingut referent a lrsquoagravembit de la legitimitat la justiacutecia i la veritat (θέμις τε δίκη
τε v 28 ἀληθείης εὐπειθέος ἀτρεμὲς ἦτορ v 29 πίστις ἀληθής v 30) es
deuen a pressupogravesits diferents dels que abonen la seva presegravencia en el proemi
de Simogravenides En efecte Parmegravenides preteacuten posar en relleu el caragravecter drsquouna
inspiracioacute que el guia pel camiacute de la Veritat i contraposar-lo a lrsquoopinioacute del comuacute
dels mortals (βροτῶν δόξας v 30) que regeix un mal fat (μοῖρα κακὴ v 26)
El camiacute empregraves pel poeta pot ser interpretat translatiacuteciament com a metagravefora
de la tasca compositiva multiforme i variada en la qual el poeta ha de prendre
necessagraveriament una decisioacute ha drsquoemprendre un camiacute (ἐς ὁδὸνhellipπολύφημον v
2) que en certa forma precedeix la tria gnoseologravegica i ontologravegica davant de la
disjuntiva de camins (els famosos ὁδοὶ διζήσιος fr 2 2 i sqq) En efecte el
κλοπαῖσι γυναικός Per al sentit de les claus (κληῖδας) vegeu Palmer 2009 52-55 175 361 Laks 2003 16 n 29 Steele 2002 583 Guthrie 1980 (1965) 8-9
519 Parm fr 1 24-28
Trsquohe donat ales
245
poema srsquoestagrave desenvolupant a mesura que soacuten exposats els arguments a
mesura que es refereix el microῦθος (fr 2 1) Fins i tot la imatge del carro es pot
entendre com una figuracioacute del poema Ara beacute cal no oblidar que la direccioacute
drsquoaquesta via per a Parmegravenides i a diferegravencia del que hem pogut observar en
Simogravenides sempre ve legitimada per la divinitat
ἵπποι ταί με φέρουσιν ὅσον τrsquo ἐπὶ θυμὸς ἱκάνοι πέμπον ἐπεί microrsquo ἐς ὁδὸν βῆσαν πολύφημον ἄγουσαι δαίμονες ἣ κατὰ πάντrsquo ἄστη φέρει εἰδότα φῶτα520
Tambeacute a lrsquohimne-poema del poeta drsquoAcragas Empegravedocles tot i la dificultat
de definir amb certesa els liacutemits de la composicioacute (o composicions) eacutes ben
notori el contingut clegravetic en certa mesura meacutes present al llarg drsquoun poema de
difiacutecil ordenacioacute estructural Una de les principals dificultats a lrsquohora
drsquoidentificar un proemi ve donada per la multiplicitat drsquoinvocacions que
passen de lrsquoagravembit humagrave al diviacute Entre les primeres es poden identificar aquelles
que van adreccedilades a un grup indefinit potser drsquoacragantins (ὦ φίλοι)521 i la del
destinatari del poema i possible ἐρώμενος drsquoEmpegravedocles Pausagravenias fill
520 Ibid 1-3 El poeta elegiacuteac Properci ofereix una imatge molt semblant en quegrave poden
rastrejar-se tots els elements esmentats amb lrsquoafegit drsquouna heregravencia helmiddotleniacutestica que desenvolupagrave la significacioacute drsquoaquests motius figuratius Nunc Iouis incipiam causas aperire Feretri armaque de ducibus trina recepta tribus Magnum iter ascendo sed dat mihi gloria uires non iuuat e facili lecta corona iugo (Prop 4 10 1-4) C Miralles (2004 83-86) en parla al respecte ldquoEl camino en griego οἶμος tiene una larga historia que remonta a Homero pero cuyo especial caraacutecter poeacutetico se perfila en Filetas y Caliacutemaco unido a una real ldquoconscienciardquo de su labor por parte del poetardquo (85) i troba un paralmiddotlel per al siacutemil del carro en Quegraveril (νεοζυγὲς ἅρμα fr 1 Kinkel) Per a dues postures divergents a propogravesit drsquouna lectura poetologravegica de la imatge del carro a Parmegravenides vegeu Asper 1997 73-78 i Nuumlnlist 1998 260-261
521 Fr 112 1 114 1 DK Els testimonia difereixen de la procedegravencia del primer fragment o de parts drsquoell Amb tot Diogravegenes Laerci qui el cita iacutentegrament assegura que proveacute del poema sobre els Katharmoiacute (Diog Laert 8 61-62)
Capiacutetol 4
246
drsquoAnquites (Παυσανίη σὺ δὲ κλῦθι δαίφρονος Ἀγχίτεω υἱέ)522 Resulten molt
interessants els termes i conceptes que entren en joc en un dels fragments dels
Katharmoiacute la persona loquens versemblantment el poeta srsquoadreccedila als ciutadans
drsquoAcragas amb el vocatiu esmentat i lrsquohabitual foacutermula (χαίρετε v 4) i tot
seguit canvia el punt de focalitzacioacute (ἐγὼ δέ) per parlar de si mateix en uns
termes aparentment paradoxals anuncia la seva renuacutencia a la condicioacute mortal i
la investidura dels honors que pertoquen als deacuteus
ὦ φίλοι οἳ microέγα ἄστυ κατὰ ξανθοῦ Ἀκράγαντος ναίετrsquo ἀνrsquo ἄκρα πόλεος ἀγαθῶν μελεδήμονες ἔργων ξείνων αἰδοῖοι λιμένες κακότητος ἄπειροι χαίρετrsquo ἐγὼ δrsquo ὑmicroῖν θεὸς ἄμβροτος οὐκέτι θνητός πωλεῦμαι μετὰ πᾶσι τετιμένος ὥσπερ ἔοικα ταινίαις τε περίστεπτος στέφεσίν τε θαλείοις τοῖσιν dagger ἅmicrorsquo dagger ἂν ἵκωμαι ἄστεα τηλεθάοντα ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξί σεβίζομαι οἱ δrsquo ἅmicrorsquo ἕπονται μυρίοι ἐξερέοντες ὅπῃ πρὸς κέρδος ἀταρπός οἱ microὲν μαντοσυνέων κεχρημένοι οἱ δrsquo ἐπὶ νούσων παντοίων ἐπύθοντο κλυεῖν εὐηκέα βάξιν δηρὸν δὴ χαλεπῆισι πεπαρμένοι ltἀμφrsquo ὀδύνηισινgt523
Certament la dificultat interpretativa del v 4 del fragment anterior rau a
discernir si es parla de la ldquodivinitatrdquo drsquoEmpegravedocles a parer drsquoell o dels qui el
contemplen Potser cal posar en relacioacute el sentit drsquoaquest fragment amb
lrsquoorientacioacute general del pensament drsquoEmpegravedocles respecte a la transmigracioacute i
immortalitat de la ψυχή la seva divinitat pot basar-se en una creenccedila de
privilegi dins del cercle de reencarnacions Aquesta doctrina en el pla de la
poegravetica assegura al poeta la possessioacute de la veritat ja que la inspiracioacute i la
522 Fr 1 DK Probablement ocupava una posicioacute forccedila inicial tot i que en el poema de
Lucreci clarament inspirat en Empegravedocles el destinatari Megravemmius no apareix fins al v 26 del primer llibre i de manera subreptiacutecia encara dins del proemi invocatori de Venus
523 Xenoph fr 1 Inwood = 112 DΚ
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Trsquohe donat ales
221
Lrsquoexpressioacute κόσμον ἐmicroῶν ἐπέων fa referegravencia a lrsquoordre a la disposicioacute dels
mots del poeta Com a miacutenim aquest havia estat el significat del terme ἔπος
drsquoantuvi ja que nomeacutes tardanament passagrave a representar el vers hexamegravetric452
La confirmacioacute drsquoaquest fet la trobem per exemple a Soloacute que empra en un
context elegiacuteac pragravecticament la mateixa foacutermula
αὐτὸς κῆρυξ ἦλθον ἀφrsquo ἱμερτῆς Σαλαμῖνος κόσμον ἐπέων ᾠδὴν ἀντrsquo ἀγορῆς θέμενος 453
La diferegravencia fonamental entre ambdoacutes contextos rau en el fet que Soloacute es
presenta com a legiacutetim i veriacutedic κῆρυξ (cf Eur Supp 589) que transvasa en el
vers elegiacuteac (ᾠδὴν) el contingut del discurs puacuteblic prosificat mentre que
Parmegravenides es proposa agenccedilar un exposicioacute enganyosa (ἀπατηλὸν) i contragraveria
al seu mestratge de la Veritat Per beacute que el fragment de Soloacute sembla ser el meacutes
antic i potser tambeacute el meacutes eloquumlent per la seva dimensioacute poliacutetica no eacutes pas
fundacional ja que lrsquoexpressioacute posseeix un notable rerefons egravepic454
452 Vegeu Martin 2005 11-15 1989 13 Nagy 1999 26-29 1996b 128 453 Sol fr 1 W2 = 2 1-2 GP 454 Valguin com a exemple les nombroses ocurregravencies a lrsquoegravepica de κόσμῳ o κατὰ κόσμον Cf
Sol fr 13 11 W2 [Phocyl] fr 4 1 11 2 GP En el cas del κόσμος sologravenic la major part dels criacutetics i traductors oposa ldquodiscursrdquo a ldquocanccediloacute en versrdquo eacutes a dir a ldquoelegiardquo Vegeu per exemple Cavalli (1992 21 ldquodiscorsi canzone in versirdquo) Gerber (1999 111 ldquocomposing song an adornment of words instead of speechrdquo) West (1993b 74 ldquo adopting ordered verse instead of speechrdquo que eacutes potser meacutes prudent perograve no ilmiddotlustra gaire el sentit drsquoᾠδή) No sembla gaire liacutecit oposar el vers elegiacuteac a un discurs puacuteblic en prosa almenys no encara en aquesta egravepoca ja que en realitat no eacutes fins a lrsquoEvagravegoras drsquoIsogravecrates que es troba formulada una clara oposicioacute progravepiament literagraveria entre la poesia i el discurs puacuteblic en prosa (Isocr Evag [9] 8-11 spec 9 τοῖς μὲν γὰρ ποιηταῖς πολλοὶ δέδονται κόσμοι) Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Too 1995 33-34 Mirhady amp Too 2000 139 Per aquest motiu no resulta molt pertinent la remarca de M Cavalli (1992 168) ldquoLrsquoespressione κόσμον ἐπέων indica una composizione di parole ben ordinata cioegrave il genero poetico contrapposto alla prosa []rdquo com si Soloacute pretengueacutes fer una distincioacute de gegraveneres literaris
Capiacutetol 4
222
Malgrat la distagravencia que el separa de Soloacute resulta interessant de comprovar
com en un passatge de la Poegravetica455 arran del discurs sobre la tragegravedia Aristogravetil
parangona la poesia tragravegica amb la poesia arcaica tal com ell lrsquoenteacuten o la jutja
els antics poetes reexien meacutes en lrsquouacutes del llenguatge (diccioacute) i la descripcioacute dels
personatges des del punt de vista moral que no pas a lrsquohora de travar la
successioacute dels esdeveniments i de les accions Per beacute que probablement es
refereixi a lrsquoegravepica les paraules revelen una interessant concepcioacute dels megraverits
poegravetics dels arcaics Entre aquests ποιηταὶ σχεδὸν ἅπαντες poden comptar-se
perfectament exemples de tota mena de poesia narrativa com ara lrsquoelegia de
caire histograveric que se serveix de la narracioacute per exposar els esdeveniments que
cal commemorar456
En lrsquoelegia de la batalla de Platees Simogravenides recorre a la narracioacute dels
principals fets i escenaris que constituiren la batalla referits perograve des drsquouna
ograveptica particular que versemblantment venia condicionada pel destinatari de
lrsquoobra o beacute pel context original drsquoexecucioacute El poeta drsquoaltra banda aspirava a
llegar als seus laudandi un renom glorioacutes i immortal per mitjagrave drsquouna obra
commemorativa amb quegrave de retruc pretenia obtenir el mateix pac Tal com ha
estat conservada lrsquoelegia les dues seccions ben definides a saber lrsquohiacutemnica i la
narrativa srsquoemmirallen en el model egravepic homegraveric i en la figura drsquoHomer mateix
fixat en lrsquoimaginari com el fautor de la glograveria dels herois drsquoantany per mitjagrave de
la inspiracioacute de les muses
Simogravenides tanmateix demana lrsquoajuda de la musa perquegrave lrsquoajudi a arranjar el
seu cant (11 W2 vv 23-24) El poema eacutes κόσμος perquegrave eacutes ordre perograve el poeta 455 Arist Poet 1450a πρὸς δὲ τούτοις τὰ microέγιστα οἷς ψυχαγωγεῖ ἡ τραγῳδία τοῦ microύθου
microέρη ἐστίν αἵ τε περιπέτειαι καὶ ἀναγνωρίσεις ἔτι σημεῖον ὅτι καὶ οἱ ἐγχειροῦντες ποιεῖν πρότερον δύνανται τῇ λέξει καὶ τοῖς ἤθεσιν ἀκριβοῦν ἢ τὰ πράγματα συνίστασθαι οἷον καὶ οἱ πρῶτοι ποιηταὶ σχεδὸν ἅπαντες
456 Per a la meacutes recent i actualitzada revisioacute dels fragments que constitueixen el que podriacuteem denominar com a corpus drsquoelegia histograverica narrativa vegeu Bowie 2010a 145-166 especiacuteficament sobre Simogravenides vegeu Sider 2006
Trsquohe donat ales
223
sembla voler afavorir aquest ordre del cant (ἀοιδῆς) per mitjagrave de lrsquoexpressioacute de
la foacutermula dels mots adequats que afavoreixin el pensament o li comuniquin
dolcesa (μελίφρων cim expressiu i terme altament connotat pels precedents
egravepics)457 Drsquoaltra banda lrsquoordre de lrsquohimne eacutes imprescindible a lrsquohora
drsquoemprendre una relacioacute catalogal sigui quin sigui el seu contingut i el
procediment introductori drsquoinvocar la musa eacutes respectat drsquoacord amb la tradicioacute
egravepica458 A lrsquoelegia de Platees el catagraveleg eacutes compregraves a la seccioacute narrativa del
poema que consisteix aparentment no nomeacutes en els principals estadis de
lrsquoexpedicioacute i dels efectius helmiddotlegravenics (fr 11 W2 + fr 15-16 W2)459 sinoacute tambeacute dels
contingents enemics460 A diferegravencia del poeta egravepic tanmateix el poeta elegiacuteac
com tambeacute el drsquoepinici reivindica un rol preeminent en la constitucioacute del
κόσμος del poema El poeta tardo-arcaic es mostra atent amb la tradicioacute que teacute
el poeta per un savi per un constructor que deu tanmateix a les muses el do
del seu art aquestes soacuten de fet font de la seva inspiracioacute
Gragravecies a aquesta construccioacute de mots ben agenccedilats obra de rapsodes ens
soacuten conegudes les ἀρεταί dels homes drsquoantany i gragravecies al κόσμος bastit en el
marc de lrsquoelegia narrativa i de lrsquoepinici ens eacutes coneguda la virtut dels
457 La restitucioacute de μελ]ίφρονα eacutes deguda a Parsons i acceptada per West per beacute que aquest
darrer proposa tambeacute δα]ίφρονα a lrsquoaparat Vegeu Poltera 1997 350 A lrsquoegravepica meacutes antiga eacutes μελίφρων en sentit recte el vi (οἶνος en quatre ocasions a la Iliacuteada i quatre meacutes a lrsquoOdissea) i el gra (πυρός σῖτος) i figuradament el somni (ὕπνος Il 2 34) i lrsquoagravenim (θυμός Hes Scut 428) a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquoampliagrave el ventall de possibilitats ho eacutes el νόστος ([Sim] Ep 72 3 P = AP 7 510) i srsquoaprofundeix en lrsquouacutes literari (eg αὐδή τε μῦθοι τε μελίφρονες Ap Rhod 3 458) Cf Poltera 1997 378-379
458 Per exemple com a Il 2 484-493 Hes Th 1-34 Cat Mul fr 1 1-5 MW (sobre aquest uacuteltim passatge vegeu Bowie 2010a 158-159) la pragravectica drsquoinvocacioacute pregravevia al catagraveleg esdevingueacute un veritable topos que es perllongagrave fins a les darreres mostres de lrsquoegravepica antiga (eg Quint Smyrn 12 306 sqq)
459 Rutherford 2001a 48 ldquoThese lines probably from a general catalog of the forces comparable to the one in Herodotus By including a catalog Simonides was following Homeric practice poems such as the Smyrneis of Mimnermus may also have contained catalogsrdquo
460 Cf Boedeker 1995a 224
Capiacutetol 4
224
contemporanis La virtut i el caragravecter ilmiddotlustre dels grans homes soacuten preservats
en himnes i cagraventics dadors de glograveria per beacute que a uns pocs els sigui dat
drsquoaconseguir la mestria en lrsquoart drsquouna paraula que eacutes glorificadora per al
laudandus i per al cantor461 Aquest κόσμος es vincula sempre amb la paraula
tot configurant un dolccedil cagraventic dolccedil per a qui lrsquoescolta o lrsquoenteacuten462
En virtut de la saviesa del poeta el cagraventic esdeveacute un bell edifici un bastiment
ben fonamentat esdeveacute κρηπίς463
κεκρότηται χρυσέα κρηπὶς ἱεραῖσιν ἀοιδαῖς εἶα τειχίζωμεν ἤδη ποικίλον κόσμον αὐδάεντα λόγων464
Probablement es tracta de lrsquoexemple que millor palesa la proximitat del
κόσμος poegravetic i la metagravefora que gira entorn drsquoidees com la construccioacute i
lrsquoornament La particularitat drsquoaquest κόσμος perograve eacutes la seva constitucioacute a base
de paraules un vertader univers sonor que el propi context ajuda a bastir com a
perfecte exemple del que srsquoestagrave proclamant enteixinat de metagravefores imatges
audaces com ara la nocioacute de κροτέω colpir martellejar emprat en sentit
metafograveric a la manera del llatiacute pango El fonament del cagraventic que evoca alhora
una idea primagraveria de calccedilat i de basament constructiu eacutes auri tal com lrsquounivers
sonor del cagraventic eacutes multiforme en les seves expressions i idees en els seus
461 Com ara a Pind Pyth 3 112-115 Νέστορα καὶ Λύκιον Σαρπηδόνrsquo ἀνθρώπων φάτις ἐξ
ἐπέων κελαδεννῶν τέκτονες οἷα σοφοὶ ἅρμοσαν γιγνώσκομεν ἁ δrsquo ἀρετὰ κλειναῖς ἀοιδαῖς χρονία τελέθει παύροις δὲ πράξασθrsquo εὐμαρές
462 Pind Ol 11 13-14 κόσμον ἐπὶ στεφάνῳ χρυσέας ἐλαίας ἁδυμελῆ κελαδήσω 463 Sobre la nocioacute constructiva vegeu encara Pind Ol 6 1-4 Pyth 12 19 A propogravesit de
poesia i construccioacute vegeu Ford 2002 123-128 Per a κρηπίς Pind Pyth 4 139 (κρηπῖδα σοφῶν ἐπέων) Pind Pyth 7 1-4 (κάλλιστον αἱ μεγαλοπόλιες Ἀθᾶναι προοίμιον κρηπῖδrsquo ἀοιδᾶν βαλέσθαι) Vegeu Kowerski 2005 92-93 Una imatge semblant perograve basada en un concepte totalment distint es troba a Pind Pyth 4 299 (παγὰν ἀμβροσίων ἐπέων)
464 Pind fr 194 1-3 SM
Trsquohe donat ales
225
λόγοι465 Totes dues nocions κρηπίς i κόσμος que parteixen drsquouna significacioacute
concreta desenvolupen les seves virtualitats metafograveriques en el context de la
progravepia composicioacute poegravetica a falta drsquoun vertader pensament literari i drsquoun
llenguatge especiacutefic que el plasmi466
A lrsquoelegia antiga es percep una continuiumltat ben testimoniada de κόσμος que
es decanta majoritagraveriament per un sentit merament estegravetic i valoratiu que teacute un
ampli ressograve en lrsquoesfera moral i ciutadana467 Hi ha tanmateix una altra liacutenia
semagraventica drsquoaquest mateix mot que sense renunciar al component ornamental i
ciacutevic aflora en un context principalment simposiacuteac i designa el bell ordre del
parlament del poema del cagraventic que srsquoestagrave executant en aquell moment468
Quan en un dels poemes del corpus teognidi hom promet a Cirnos un record
perenne en lrsquoagravembit del simposi
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν
465 Ford ibid 124-125 466 Amb tot apareixen en contextos diversos on tenen tota una altra significacioacute com ara en
el cas de κρηπίς a Pind fr 77 M (ὅθι παῖδες Ἀθαναίων ἐβάλοντο φαεννὰν κρηπῖδrsquo ἐλευθερίας) que potser es pot posar en relacioacute amb un uacutes com Αesch Pers 814-815 (κακῶν κρηπὶς ὕπεστιν) i Timoth fr 788 (κλεινὸν ἐλευθερίας τεύχων μέγαν Ἑλλάδι κόσμον) pel fet drsquoaparegraveixer en contextos vinculats a les Guerres Megravediques Kowerski (2005 92-93) troba un paralmiddotlel similar en el fr 14 W2 de Simogravenides (v 9 [ὑ]π[ὸ κ]ρηπῖδα) perograve la lectura eacutes dubtosa i el sentit ben difiacutecil de restituir a partir de les migrades restes textuals conservades
467 Drsquoalguna manera aquestes ocurregravencies fan referegravencia a lrsquoordre poliacutetic i social drsquoaquiacute que per exemple κόσμος aparegui esmentat en un dels poemes adreccedilats a Simogravenides en quegrave srsquoempra la imatge metafograverica de la nau i del mar tempestuoacutes per almiddotludir a lrsquoestat de la polis (Theogn 677 χρήματα δrsquo ἁρπάζουσι βίῃ κόσμος δrsquo ἀπόλωλεν) Vegeu Donlan 1985 238-241 Cf Τheogn 947-948 (πατρίδα κοσμήσω λιπαρὴν πόλιν) Phocyl fr 4 2 112 GP Melanth fr 1 GP Crit fr 2 8 W2
468 Vegeu Ford 2002 36 ldquoThis notion of order in kosmeō wich can denote a neat effective arrangement and also an elegant decorative one reflects the characteristic archaic link between aesthetics manners and politics [] Kosmos applies equally to the proper adornment of diners their orderly behavior and their speechrdquo Igualment a Levine 1985 184
Capiacutetol 4
226
el poeta prediu el caragravecter del cagraventic que executaran joves muacutesics amb
lrsquoacompanyament de flabiols de neta i aguda ressonagravencia Lrsquoexpressioacute no exclou
lrsquoegravemfasi per mitjagrave drsquoun cert pleonasme caracteriacutestic de tot el poema el cagraventic
seragrave bell i liacutempid com el so del flabiol (λιγυ- λιγέα) i alhora un exemple del
bon ordre que implica decegravencia i elegagravencia en la manera drsquoexecutar el poema i
de celebrar el simposi (εὐκόσμως)
καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται469
A lrsquoelegia de lrsquoegravepoca clagravessica i encara meacutes tardana la referegravencia al κόσμος
guanya en complexitat i implicacioacute en la mesura que srsquoalmiddotludeix a la composicioacute
del poeta i a lrsquoexecucioacute del poema en el simposi de manera alambinada quasi
codificada per al petit cercle dels simposiastes que hi participen Aixiacute per
exemple la persona loquens que interpelmiddotla Teogravedor en una composicioacute atribuiumlda a
Dionisi Calc es complau a entreteixir imatges de simposi i de recitacioacute poegravetica
en un joc drsquoimplicatures elaborades a base drsquousos translaticis i paronomagravesics La
destresa i la subtilitat del poeta-simposiasta (ἐγὼ δrsquo ἐπιδέξια πέμπω ) a lrsquohora
de brindar la seva poesia i esperar-ne la deguda torna de lrsquointerpelmiddotlat
contribueixen al degut agenccedilament del simposi
καὶ σὺ λαβὼν τόδε δῶρον ἀοιδὰς ἀντιπρόπιθι συμπόσιον κοσμῶν καὶ τὸ σὸν εὖ θέμενος470
469 Theogn 239-243 470 Dion Chalc fr 1 4-5 GP A lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica trobem agravemplies compilacions de la
tradicioacute poegravetica precedent en lrsquoemulacioacute i lrsquoelaboracioacute de les imatges les foacutermules i el legravexic Un epigrama de Filetas de Cos doacutena mostra drsquoaquesta destilmiddotlacioacute poegravetica a propogravesit del κόσμος exposat en la seva formulacioacute tradicional que ja eacutes tanmateix plenament literari Οὔ microέ τις ἐξ ὀρέων ἀποφώλιος ἀγροιώτης αἱρήσει κλήθρην αἰρόμενος μακέλην ἀλλrsquo ἐπέων εἰδὼς κόσμον καὶ πολλὰ μογήσας microύθων παντοίων οἶμον ἐπιστάμενος (Philet fr 10 Powell)
Trsquohe donat ales
227
EL PROEMI DE PLATEES
La perfecta plasmacioacute del κόσμος poegravetic eacutes lrsquohimne que el poeta articula en
les seves parts corresponents a fi de de conferir la immortalitat que pertoca al
poeta drsquoatorgar el κλέος i els seus equivalmiddotlents tant si es tracta drsquouna
immortalitat metafograverica com si eacutes verificada pel culte (κλέος
exclusiuinclusiu)471 Αquest proceacutes que en termes poegravetics eacutes designat com un
seguiment dels camins de lrsquohimne compregraven sovint un proemi on la invocacioacute a
la divinitat i en especial a aquella que eacutes fautora del cagraventic desenvolupa un
paper cabdal Un recurs que malgrat la sempre creixent afirmacioacute del rol del
poeta en lrsquoassoliment drsquoun renom immortal continua vigent en la poesia
drsquoepinici i en lrsquoelegia narrativa tardoarcaica Ho veurem en els seus principals
representants
Aquesta mateixa idea del camiacute que el poeta ha de triar per definir lrsquoorientacioacute
i el contingut de la composicioacute ja es troba formulada en un fragment
drsquoEmpegravedocles el camiacute que ell ha escollit per al seu himne (hellipπόρον ὕμνων
τὸν πρότερον κατέλεξα fr 35 1-2) drsquoentre tots els camins possibles ens fa
pensar en les raons drsquoaquesta opcioacute i en les vies de plasmacioacute que comporta eacutes
a dir en lrsquoexpressioacute i lrsquoestructura del poema El primer pas doncs consistiragrave a
comprovar quin camiacute escolliacute Simogravenides per al proemi de lrsquoelegia de Platees
471 Vegeu Currie 2005 72-74
Capiacutetol 4
228
De bon principi ens cal verificar els trets fonamentals del proemi arcaic del
prooimion que duu expliacutecit en el seu nom la precedegravencia del camiacute empregraves i en
consequumlegravencia podia adoptar muacuteltiples formes segons lrsquoocasioacute a quegrave estigueacutes
dedicat i si volem denominar-ho aixiacute segons el gegravenere a quegrave pertanyi Es pot
constatar la presegravencia del proemi tant en egravepica com en liacuterica coral monogravedica o
elegiacuteaca472 perograve sembla impossible discernir-ne la precedegravencia relativa El terme
en si προοίμιον eacutes testimoniat forccedila tard al s V aC tot i que resulta
versemblant creure que lrsquoorigen (formal no terminologravegic) del proemi pugui
remuntar-se a les primeres manifestacions poegravetiques orals473 No eacutes aquest el
lloc pertinent per debatre la successioacute cronologravegica de les formes poegravetiques i dels
corresponents proemis que poguessin comprendre En tot cas els primers
testimonis textuals no semblen revelar una especialitzacioacute definida del mot
malgrat la seva rudimentagraveria aparenccedila de tecnicisme474
El prooimion eacutes la part cantada o recitada que encapccedilala el poema a manera
drsquoobertura o preludi i nrsquoobre el camiacute (οἶμος) el contextualitza En la seva versioacute
egravepica i en especial als Himnes Homegraverics el proemi serveix per ubicar el poema
en el context drsquouna celebracioacute en honor drsquouna divinitat ja que el
desenvolupament narratiu pot estar en part desvinculat drsquoaquest mateix context
472 Els himnes homegraverics la Teogonia els peans i epinicis de Piacutendar i els noacutemoi citarogravedics com el
de Timograveteu soacuten exemples paradigmagravetics de la presegravencia del proemi en aquestes composicions En el cas elegiacuteac a banda de lrsquoelegia de Platees tenim notiacutecia del proemi del poema de Mimnerm sobre la guerra entre esmirneus i lidis (cf Paus 9 29 4) en el qual distingia dos parentius de les Muses
473 Vegeu Nagy 1996a 62 i sqq Latacz 1996 71 Race 1992 13-38 spec 19-33 (i en general Cole amp Dunn 1992) Thalmann 1984 120
474 Piacutendar per exemple un dels primers difusors del mot a vegades aplica el terme a la poesia egravepica com a la Nem 2 1-3 (ὅθεν περ καὶ Ὁμηρίδαι ῥαπτῶν ἐπέων τὰ πόλλrsquo ἀοιδοὶ ἄρχονται Διὸς ἐκ προοιμίου) a voltes a la megravelica Pyth 1 3-4 (πείθονται δrsquo ἀοιδοὶ σάμασιν ἁγησιχόρων ὁπόταν προοιμίων ἀμβολὰς τεύχῃς ἐλελιζομένα) Al segle V aC el mot oscilmiddotlagrave entre una imprecisioacute genegraverica (eg Ar Eq 1343 Aesch Ag 32) i una progressiva especialitzacioacute en el camp de la prosa i la retograverica (eg Thuc 3 104 4-5 on es defineix com a prooimion lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo Crit fr 35)
Trsquohe donat ales
229
festiu475 Per contra les funcions del proemi liacuteric semblen meacutes agravemplies tot i
poder estar vinculades a una ocasioacute igualment celebrativa Amb tot lrsquoespai que
lrsquoegravepica reservava a la divinitat esdeveacute sovint un marc en quegrave el poeta parla de si
mateix del seu homenatjat o del context festiu en quegrave coincideixen476
Els pressupogravesits del proemi liacuteric difereixen en certa mesura de lrsquoegravepic perograve
malgrat tot es poden identificar alguns trets generals per al proemi arcaic
- La invocacioacute element de rigor pot adreccedilar-se a una divinitat a un heroi o a
les Muses Usualment srsquoarticula en una doble invocacioacute per la qual cosa hi
concorren dos dels destinataris esmentats
- Lrsquoaparicioacute de la persona loquens en el discurs La motivacioacute drsquoaquest ldquojordquo
acostuma a ser la peticioacute de vegravenia o drsquoinspiracioacute o una autojustificacioacute
- Una transicioacute a vegades de caire discursiu a voltes merament formular
envers la narracioacute miacutetica o drsquoesdeveniments contemporanis (relat catagraveleg) En
el si drsquoaquesta seccioacute es troben foacutermules tiacutepiques de comiat suacuteplica exhortacioacute
i chevilles drsquoinflexioacute477
El proemi de lrsquoelegia de Platees comparteix molts drsquoaquests elements En
principi lrsquoestructura del poema ens fa pensar en la forma egravepica del proemi
reforccedilada pels trets linguumliacutestics homeritzants i pel contingut drsquoevident caragravecter
egravepic Amb tot pot percebrersquos la proximitat amb la funcionalitat liacuterica del
475 Cf Race 1992 20-22 Nagy 1989a 53-54 Per al proemi als Himnes contemplat des drsquoun
punt de vista musical vegeu Barker 1989 38 sqq Sobre la naturalesa dels himnes grecs vegeu Bremer amp Furley 2001 1-40
476 Un cas paradigmagravetic drsquoaquests trets el trobem a lrsquoOliacutempica 10 de Piacutendar en quegrave el poeta es justifica davant del seu laudandus Hagesidam de Locres i en lloa lrsquoorigen abans de referir el mite de la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics
477 Es pot comprovar la presegravencia de tots aquests elements en major o menor grau a lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo persona loquens (vv 1 19) invocacioacute (a Leto v 14 i Apolmiddotlo v 20) transicioacute (vv 19-29) cap a la seccioacute narrativa encapccedilalada per un catagraveleg (vv 30-44) La invocacioacute en forma de comiat (χαῖρε) i lrsquoaparicioacute de la primera persona per mitjagrave drsquouna cheville adversativa (αὐτὰρ ἐγώ) es reprenen a lrsquohabitual cloenda de lrsquohimne egravepic (vv 545-546)
Capiacutetol 4
230
proemi en la mesura que Simogravenides preteacuten quelcom meacutes que contextualitzar
les gestes de Platees en lrsquoagravembit drsquouna festivitat puacuteblica478
Com ja hem tingut ocasioacute de comprovar el proemi de Platees teacute per figura
central Aquilmiddotles en tant que heroi fill drsquouna deessa i guerrer el meacutes ilmiddotlustre
drsquoentre els helmiddotlens que anaren a Troia Malgrat no conservar-se lrsquoinici de la
composicioacute la reconstruccioacute del text ha permegraves establir una possible invocacioacute a
lrsquoheroi seguida de la relacioacute de la seva mort i de les fetes de Troia Eacutes important
destacar que la dimissio de lrsquoheroi precedeix immediatament la invocacioacute de la
Musa com a auxiliar del poeta que es presenta en primera persona i es disposa
a orientar el seu poema en una altra direccioacute la rememoracioacute de les gestes dels
helmiddotlens contra lrsquoinvasor persa a Platees Fins aquiacute sumagraveriament dits els trets
generals del proemi que evidencien les afinitats amb lrsquohimne clegravetic479
No hem drsquooblidar perograve la principal divergegravencia respecte els proemis
tradicionals La canonicitat del proemi simonidi es veu alterada principalment
pel fet que la dedicacioacute no va dirigida a un deacuteu immortal sinoacute a un heroi que
encara que pugui rebre honors divins es caracteritza per la seva condicioacute
humana (o semidivina com es prefereixi) ineluctable la mort480 Una mort i una
condicioacute que a meacutes no soacuten en absolut mitigades al contrari el poeta focalitza
lrsquoatencioacute amb el tema i la cagraverrega legravexica en lrsquoelement mortal caduc fragravegil
Pensirsquos en la rellevagravencia del sintagma ἡmicro]ιθέων ὠκύμορον γενεή[ν (v 18) A
banda que tots els seus termes tenen ascendegravencia homegraverica la transcendegravencia
de lrsquoexpressioacute rau en el fet que Homer en tant que cantor inspirat directament 478 Cf Obbink 2001 65 69-73 ldquoIn Simonidesrsquos Plataea poem the form of the proemial hymn
appears to have been closest to that of epic while its function approximates the prooimion of lyricrdquo Aloni 2001 92-93 1992
479 Les similituds estructurals es veuen complementades per uns paralmiddotlels formals i de diccioacute notables amb aquesta mena drsquohimnes Nomeacutes cal pensar en la foacutermula de cloenda de lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo καὶ σὺ microὲν οὕτω χαῖρε Διὸς καὶ Λητοῦς υἱέ (v 545) i comparar-la amb el comiat del Pelida al poema simonidi ἀλλὰ σὺ microὲ]ν νῦν χαῖρε θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ (v 19)
480 Cf West 1993a 5-6
Trsquohe donat ales
231
per les Muses conferiacute una glograveria immortal (ἀθάνατονhellip κλέος v 15) al
llinatge dels semideacuteus el representant per antonomagravesia del qual eacutes Aquilmiddotles
lrsquoὠκυμορώτατος ἄλλων481 Ho constata A Aloni amb la intencioacute de posar
egravemfasi en les diferegravencies en certa mesusa insogravelites que presenta el poema de
Platees
So the usual model ndashin which the proem proceeds from an invocation of a god to the recognition that it is the Muses who guarantee kleos by inspiring the poetrsquos songmdash is slightly modified by the introduction of a mortal in place of a god and by the reference to the prestigious exemplary figure of Homer482
La resposta meacutes plausible a aquesta aparent anomalia consisteix a considerar
que Simogravenides en reprendre la tradicioacute de lrsquohimne adreccedilat a una divinitat
preteacuten remarcar la comesa drsquoimmortalitzacioacute que inaugura la seva poesia amb
un nou objectiu immortalitzar aquells que per naturalesa no soacuten immortals
els guerrers grecs que lluitaren a Platees Drsquoaquiacute la transcendegravencia drsquoAquilmiddotles
com a eximi valedor drsquoun intent parell anterior i reeixit el drsquoHomer meacutes que
com a simple exemplum mythicum Sersquon segueix per tant una glograveria semblant ndasho
encara majormdash per al nou aede elegiacuteac Simogravenides que aconsegueix transvasar
el sentit panhelmiddotlegravenic de la poesia de lrsquoepopeia a una ocasioacute igualment comuna a
tots els grecs com ho fou la batalla de Platees
Amb aquestes remarques pregravevies podem aprofundir ja en els aspectes meacutes
destacats del proemi simonidi pel que fa al seu vessant clegravetic Drsquoentrada resulta
impossible saber si al principi de la composicioacute hi havia una invocacioacute o algun
tipus drsquoalmiddotlusioacute a les Muses El fr 10 W2 que srsquoha considerat drsquoantuvi una part
forccedila propera al principium carminis no en preserva cap rastre aparent En canvi
481 Il 1 505 Vegeu supra cap 1 Kleos a lrsquoelegia de Platees (p 74-75) 482 Aloni 2001 94
Capiacutetol 4
232
a partir drsquouna apreciable referegravencia a Tetis al vers 5 srsquoha restituiumlt una possible
apelmiddotlacioacute drsquoAquilmiddotles (κούρης εἰν]αλίης ἀγλαόφη[με πάϊ)483
Presumiblement el proemi continuava tractant el motiu del Pelida una part
del qual correspon als primers versos del fr 11 W2 si la reconstruccioacute de West
eacutes encertada Tot i aixiacute el seguumlent punt clegravetic eacutes amb tota certesa el comiat de
lrsquoheroi que srsquoubica als vv 19-20 (ἀλλὰ σὺ microὲ]ν νῦν χαῖρε θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ
κούρης εἰν]αλίου Νηρέος) i precedeix sense solucioacute de continuiumltat la
invocacioacute de la Musa com a coadjutora (αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo
ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα vv 20-21)484
El proemi consta drsquouna successioacute drsquoinvocacions que adreccedila la persona loquens
a diferents destinataris Es tracta drsquoun recurs emprat amb una certa frequumlegravencia
en composicions didagravectiques i laudatograveries A les obres hesiogravediques per
exemple la varietat dels registres discursius sovint es manifesta en formes
drsquoapelmiddotlacioacute La Teogonia comenccedila per les Muses de lrsquoHelicoacute que no seran
invocades nominatim tanmateix fins al v 104 despreacutes drsquouna extensa seccioacute que
els eacutes dedicada485 A lrsquoendemig trobem una altra crida en aquest cas a una
segona persona indeterminada a qui srsquoexhorta igualment a comenccedilar per les
Muses486 Tambeacute als Treballs i Dies srsquoobserven dues invocacions inicials de gran
rellevagravencia per a lrsquoestructura discursiva de lrsquoobra lrsquoinicial a les Muses i una
segona no menys important adreccedilada a Perses487
483 Cf Rutherford 2001a 43 484 J Bremmer (2006 22-23) ofereix una visioacute succinta i criacutetica dels diversos parers formulats
entorn del sentit de la foacutermula de comiat al proemi de lrsquoelegia simoniacutedia 485 Hes Theog 104 χαίρετε τέκνα Διός δότε δrsquo ἱμερόεσσαν ἀοιδήν Cf 1 μουσάων
Ἑλικωνιάδων ἀρχώμεθrsquo ἀείδειν 486 Hes Theog 36 τύνη Μουσάων ἀρχώμεθαhellip que repregraven la foacutermula inicial (v 1) 487 Hes Op 1 μοῦσαι Πιερίηθεν ἀοιδῇσιν κλείουσαι v 27 ὦ Πέρση σὺ δὲ ταῦτα τεῷ
ἐνικάτθεο θυμῷ Abans de la crida de Perses apareix novament una invocacioacute en segona persona tot i que potser cal esmenar el datiu del nom propi subseguumlent en un vocatiu vv 9-10 κλῦθι ἰδὼν ἀίων τε δίκῃ δ ἴθυνε θέμιστας τύνη ἐγὼ δέ κε Πέρσῃ ἐτήτυμα μυθησαίμην
Trsquohe donat ales
233
En poesia megravelica la muacuteltiple invocacioacute eacutes una pragravectica forccedila habitual en
especial en epinicis ditirambes i encomis En un epinici de Baquiacutelides per
exemple trobem una invocacioacute de les Charites seguida a poca distagravencia per una
de la Moira i encara una altra de lrsquoAsop488 Piacutendar eacutes un clar exponent drsquoaquesta
pragravectica que es pot constatar en moltes de les seves composicions i ell mateix ho
professa
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον489
Haviacuteem deixat la figura del Pelida a la invocacioacute del fr 10 W2 que tenia
continuiumltat narrativa en el seguumlent fragment Pel que sabem el comenccedilament
drsquoaquest reporta la mort de lrsquoheroi i el seu funeral motius que pel cap baix
ocupaven una tirada de versos (vv 1-8) lleugerament meacutes agravemplia que la
dedicada a descriure la caiguda de Troia i el retorn dels aqueus (vv 9-15) La
rellevagravencia de la fi egravepica drsquoAquilmiddotles al nostre entendre apunta una doble
orientacioacute estretament vinculada drsquouna banda lrsquoenfocament de la condicioacute
semidivina de lrsquoheroi i com a tal mortal de lrsquoaltra lrsquoegravemfasi en lrsquoelement luctuoacutes
i honoriacutefic que sembla apuntar a un culte heroic malgrat el silenci que pesa
sobre tota referegravencia cultual en lrsquoegravepica (i en lrsquoelegia que srsquohi emmiralla) Perograve val
la pena analitzar una mica meacutes detingudament el passatge simonidi
El fragment 11 W2 comenccedila suposadament amb la caiguda drsquoAquilmiddotles al
combat (v 1) Aquest fet motiva a continuacioacute la presegravencia drsquoun siacutemil de clar
488 Lrsquoepinici per Automedes de Fliunt Bacchyl 9 1 SM Δόξαν ὦ χρυσαλάκατοι
Χάρι[τ]εςhellip v 15 ὦ μοῖρα πολυκρατές v 45 ὦ πολυζήλωτε ἄναξ ποταμῶνhellip 489 Pind Pyth 10 53-54 Amb tota probabilitat lrsquoalmiddotlusioacute als himnes i a la pluralitat dels logoi
no es refereix tant a les invocacions muacuteltiples com a la pragravectica de passar ragravepidament drsquoun tema a un altre hi hagi o no una falca clegravetica Un clar exemple drsquoinvocacioacute muacuteltiple es pot veure a Ol 8 on srsquoinvoca gairebeacute consecutivament Oliacutempia (v 1) lrsquoaacutelsos sagrat (v 9) i Timogravestenes (v 15)
Capiacutetol 4
234
ascendent homegraveric la comparacioacute entre lrsquoabatiment drsquoun guerrer i lrsquoestassada
drsquoun arbre per obra de llenyataires o de forces de la naturalesa (vv 1-3)490
Segueix una possible referegravencia al dolor o al plany que manifestagrave el λαός dels
helmiddotlens per la seva mort durant el sepeli (amb Pagravetrocle vv 5-6) En aquest
punt advertim un recurs ben destacat en un sol diacutestic (vv 7-8) que clou amb
disposicioacute circular el motiu del traspagraves del Pelida una mirada retrospectiva per
part del poeta que torna sobre la mort drsquoAquilmiddotles i la justifica per mitjagrave de
lrsquoaccioacute divina en realitat fou la magrave drsquoApolmiddotlo qui sotmeteacute el guerrer indomable
per a qualsevol magrave mortal Drsquoaquesta manera srsquoaconsegueix dignificar la mort
de lrsquoheroi i salvar lrsquoexcelmiddotlegravencia drsquoun culte justificant-lo
Quelcom semblant pot apreciar-se en la Nemea setena de Piacutendar per
contraposicioacute al seu Peagrave sisegrave a propogravesit de Neoptogravelem fill drsquoAquilmiddotles La mort
de Neoptogravelem a Delfos eacutes interpretada de manera distinta en cadascun
drsquoaquests poemes segons qui fos el destinatari de la composicioacute Aixiacute Gentili
observa amb la mirada posada en el culte
In entrambi i contesti la morte di Neottolemo egrave voluta dal dio nellrsquouno percheacute lrsquoeroe espiasse la colpa di unrsquoazione ingiusta lrsquoempietagrave compiuta ai danni del vecchio Priamo nellrsquoaltro percheacute divenisse il tutore ldquogiustordquo del culto (v 47 themiskoacutepos) in conseguenza di una azione che sotto il profilo etico-religioso presentava un duplice aspetto nella misura in cui giusta era stata la richiesta di unrsquoequa ripartizione delle vittime sacrificiali ma ingiusto lrsquoalterco con i sacerdoti di Apollo Il dato obiettivo del culto che certamente era giagrave operante a Delfi al tempo in cui Pindaro aveva composto il sesto Peana egrave nella settima Nemea un punto cardine che implicitamente offre lrsquoargomento per attenuare il peso dellrsquoempietagrave attribuita a Neottolemo nel primo dei due carmi poicheacute con lrsquoonore del culto decretato dal dio egli aveva espiato oltre che la colpa commessa nei riguardi del clero delfico anche quella compiuta nei riguardi di Priamo491
490 Il 4 482 sqq 5 560 13 178 sqq 389 sqq = 16 482 sqq 17 53 sqq 491 Gentili 1984 187-188
Trsquohe donat ales
235
Apolmiddotlo acompleix per tant les funcions drsquoagent de la mort de lrsquoheroi i de
valedor de lrsquohonor de la seva figura i del culte que la distingia
En general pot dir-se que lrsquoaccioacute dels deacuteus teacute un paper destacat en
lrsquoestructura de lrsquoelegia de Platees Potser el cas meacutes evident ndashconservatmdash eacutes el
drsquoApolmiddotlo per les raons que hem adduiumlt Cal no oblidar que les integracions
textuals de West posem per cas posen en relleu la participacioacute drsquoAtena i
drsquoHera en la destruccioacute drsquoIacutelion (vv 9-10 Παλλὰς δrsquo ἐγγὺ]ς ἐοῦσα πε[ρικλεὲς
ἄ]στ[υ καθεῖλεν σὺν δrsquo Ἥρη Πρ]ιάμου παισὶ χ[αλεπτ]όμ[εναι) o anant una
mica meacutes enllagrave del fr 11 W2 en el si de la profecia de Tisagravemenos (fr 14 W2 vv
7-8) la connivegravencia de Zeus amb els helmiddotlens perquegrave expulsin lrsquoinvasor bagraverbar
de la Jogravenia versemblantment ˉ˘˘ἐξ Ἀ]σί[η]ς ἐλάσει νεύσαντο[ς ˘ ˉ ˉ (Zeus)
και]νὴν συμμα[χ]ίην φιλέω[ν492
Una atencioacute especial mereix la presegravencia drsquouna possible personificacioacute de
δίκη sota un aspecte diviacute que nomeacutes torna a aparegraveixer en una ocasioacute en els
fragments elegiacuteacs (fr 21 4 W2) Ens trobem en un dels passatges meacutes debatuts i
aparentment paradoxals del fragment de Platees Els termes ja per si discutits
semblen expressar una imatge poc usitada493 Dike muntada en un carro de
guerra (ἅρμα) no pas asseguda en un tron vora Zeus com foacutera drsquoesperar
anihila (καθεῖλε) lrsquoimpiu el transgressor de lrsquoordre de Zeus Xeacutenios que per la
seva supegraverbia provoca la perdicioacute de la seva progravepia ciutat En la restitucioacute de
492 Cf West 1993a 6 8 493 Els paralmiddotlels meacutes propers a la formulacioacute simoniacutedia cal cercar-los en egravepoca tardana
imperial quan la magnificegravencia i la primacia que srsquoatribueixen a lrsquoemperador o a algun prohom eacutes emparada per una Dike amb entitat divina o almiddotlegograverica perograve certament personificada Un epigrama afirma que Juliagrave regeix amb magrave drsquoauriga el ldquotronrdquo de Dike (AP 9 779 5-6) ὅντινα συληθέντα Δίκης θρόνον ἡνιοχεύων εὗρεν Ἰυλιανὸς χερσὶν ἀδωροδόκοις Una formulacioacute pragravecticament idegraventica apareix en un passatge de lrsquoorador bitini Himeri (Or 36 11) τὸν μέγαν τῆς δίκης ἡνίοχον
Capiacutetol 4
236
West εἵνεκrsquo Ἀλεξά]νδροιο κακόφρ[ονο]ς ὡς τὸν [ἀλιτρόν ἀλλὰ χρόνω]ι
θείης ἅρμα καθεῖλε δίκ[ης (vv 11-12)
En cas que les lectures siguin correctes resulta interessant comprovar com
Simogravenides caracteritza Dike amb lrsquoatribut el carro que tradicionalment pertany
a Nike494 o amb el rol que pertoca a Neacutemesis en les obres tragravegiques Egravesquil eacutes el
tragravegic que pel que podem judicar a partir del que ens nrsquoha pervingut meacutes
rellevagravencia conferia a Dike tal com podem observar en el fragment drsquoun
parlament de Dike en el si drsquoun drama satiacuteric en quegrave srsquoexplicita que Zeus el
seu pare lrsquoha enviada a la terra a desgrat que no es conserva cap referegravencia al
mitjagrave com hi arriba495 Amb tot volem citar aquiacute el passatge coral de les Coegravefores
que precedeix la contemplacioacute dels cossos occits (vv 935-936)
ἔμολε μὲν δίκα Πριαμίδαις χρόνῳ βαρύδικος ποινά
i en el mateix estagravesim (vv 945-952)
ἔμολε δrsquo ᾧ microέλει κρυπταδίου μάχας δολιόφρων ποινά ἔθιγε δrsquo ἐν μάχᾳ χερὸς ἐτήτυμος Διὸς κόρα Δίκαν δέ νιν προσαγορεύομεν βροτοὶ τυχόντες καλῶς ὀλέθριον πνέουσrsquo ἐν ἐχθροῖς κότον
Lrsquoegravemfasi en la ποινά en un context militar (microάχας ἐν μάχᾳ) aboquen nova
llum en el passatge simonidi Dike eacutes caracteritzada com una guerrera que
puneix inflexiblement (βαρύδικος ποινά) precisament un Πριαμίδης 494 Cf [Sim] epigr 27 3-4 atribuiumlt a Simogravenides com una autoendreccedila τοσσάκι δrsquo ἱμερόεντα
διδαξάμενος χορὸν ἀνδρῶν εὐδόξου Νίκας ἀγλαὸν ἅρμrsquo ἐπέβης 495 Aesch fr 281a Radt
Trsquohe donat ales
237
Alexandre Hi ha qui com S Hornblower ha pretegraves veure en la mencioacute de
Menelau i dels Tindagraverides als vv 30-31 una epifania en tota regla496 En realitat
aquest concepte srsquoescau de la mateixa manera a Dike tal com eacutes caracteritzada
que als herois lacedemonis els quals nomeacutes apareixen com a acompanyants de
lrsquoexpedicioacute espartana497 Dels Diogravescurs no sersquon refereix cap accioacute ni prodigi
contragraveriament Simogravenides aconsegueix donar egravemfasi a la descripcioacute de
lrsquoempresa i assolir un nivell narratiu de validesa panhelmiddotlegravenica Drsquoaltra banda el
retrat simonidi probablement no preteacuten reflectir amb precisioacute el cerimonial de
les campanyes militars espartanes i lrsquoimaginari que el fonamentava498 de
manera que no es constata tant lrsquoacte efectiu de lrsquoepifania en un sentit estricte
com un moment posterior de concomitagravencia en miliacutecia
La cloenda del proemi consta drsquouna foacutermula de comiat i drsquouna invocacioacute
subseguumlent La dimissio drsquoAquilmiddotles queda plasmada per la terminologia
tradicional en els himnes χαῖρε seguida de la cheville αὐτὰρ ἐγώ que marca la
transicioacute que conduiragrave a la seccioacute narrativa Val a dir que les formes de comiat ndash
o de salutacioacutemdash χαῖρε o χαίρετε soacuten prou genegraveriques perquegrave puguin ser
emprades en una gran varietat de contextos per beacute que en el si drsquoun himne o
drsquoun parlament que acompleixi un rol similar la funcioacute eacutes clarament
introductograveria o dimissograveria aquest sentit sembla corroborat a meacutes pel context
que remet a lrsquoagravembit funerari Tot i que la forma en quumlestioacute eacutes testimoniada en 496 Hornblower 2001 140-146 497 LrsquoOxford Classical Dictionary (3a ed) per exemple aporta una definicioacute drsquoepifania que
srsquoadiu a la caracteritzacioacute de Dike ldquooccurs in both myth and cult when a god reveals his presence or manifests his power to a mortal or group of mortals who ldquoseerdquo or ldquorecognizerdquo the god [] They may be accompanied by miracles or other displays of power (ἀρεταί) be protective or punitive they may be sudden and spontaneous or occur in response to a prayerrdquo
498 Drsquoacord amb el relat drsquoHerogravedot era un Tindagraverida i un rei qui acompanyaven lrsquoexpedicioacute espartana (Hdt 5 75 2) ἀπὸ δὲ ταύτης τῆς διχοστασίης ἐτέθη νόμος ἐν Σπάρτῃ microὴ ἐξεῖναι ἕπεσθαι ἀμφοτέρους τοὺς βασιλέας ἐξιούσης στρατιῆς τέως γὰρ ἀμφότεροι εἵποντο παραλυομένου δὲ τούτων τοῦ ἑτέρου καταλείπεσθαι καὶ τῶν Τυνδαριδέων τὸν ἕτερον πρὸ τοῦ γὰρ δὴ καὶ οὗτοι ἀμφότεροι ἐπίκλητοί σφι ἐόντες εἵποντο
Capiacutetol 4
238
inscripcions sepulcrals499 la majoria dels contextos literaris no lrsquoapliquen al
comuacute dels finats sinoacute als moribunds i a herois assenyalats500 Cal pensar tan sols
en els mots que Aquilmiddotles adreccedila al difunt Pagravetrocle χαῖρέ μοι ὦ Πάτροκλε καὶ
εἰν Ἀΐδαο δόμοισι501
A Aquilmiddotles no se lrsquoapelmiddotla amb el patroniacutemic com foacutera drsquoesperar sinoacute com
lrsquoilmiddotlustre fill de la deessa Tetis o per ser meacutes precisos de la filla del mariacute Nereu
(vv 19-20 θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ κούρης εἰν]αλίου Νηρέος)502 Aquesta
formulacioacute no eacutes gaire habitual per adreccedilar-se a Aquilmiddotleu503 tot i que augmenta
la frequumlegravencia drsquoocurregravencies si es redueix lrsquoexpressioacute a ldquofill de Tetisrdquo504 Resulta
curioacutes comprovar lrsquoegravemfasi amb quegrave es remarca el parentiu que guarda Aquilmiddotles
amb Zeus per via drsquoEgraveac fet que potser es pot vincular amb la peculiar relacioacute
que uneix el Cronida i el seu descendent505
El comiat drsquoAquilmiddotles delimita la fi de lrsquohimne dedicat a lrsquoheroi i marca el
punt drsquoinflexioacute en quegrave torna a aparegraveixer la primera persona loquens Ja hem vist
que la foacutermula αὐτὰρ ἐγώ consistia en una mena de recurs poegravetic ndasho
metapoegravetic pensat en termes de recitacioacute o drsquoexecucioacutemdash que als Himnes
499 Eg IG 7 203 Pensirsquos igualment en el paralmiddotlel llatiacute Haue Vale present a Catul (101 10) o
Virgili (Aen 11 97) i amb correspondegravencia epigragravefica (CIL ii 3490 3506 etc) 500 Cf Soph Aj 863 (Agraveiax) κλειναί τrsquo Ἀθῆναι καὶ τὸ σύντροφον γένος κρῆναί τε ποταμοί
θrsquo οἵδε καὶ τὰ Τρωϊκὰ πεδία προσαυδῶ χαίρετrsquo ὦ τροφῆς ἐμοί Trach 921 (Hegraveracles) ὦ λέχη τε καὶ νυμφεῖrsquo ἐmicroά τὸ λοιπὸν ἤδη χαίρεθrsquo ὡς ἔmicrorsquo οὔποτε δέξεσθrsquo ἔτrsquo ἐν κοίταισι ταῖσδrsquo εὐνάτριαν Plat Phd 116d (Sogravecrates) καὶ σύ ἔφη χαῖρε καὶ ἡμεῖς ταῦτα ποιήσομεν
501 Ιl 23 19 179 Per a la referegravencia vegeu Rutherford 1996 44 502 La restitucioacute θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ troba un fonament a Od 11 631 θεῶν ἐρικυδέα τέκνα
576 Γαίης ἐρικυδέος υἱόν Ηymn Hom 4 550 Μαίης ἐρικυδέος υἱέ El propi Simogravenides lrsquoempra en un altre poema (fr 511 1a 3) Οὐρανίδ]α Κρόνοιο παῖς ἐρικυδής Sobre lrsquoepiacutetet vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat (pp 119-121)
503 Un dels pocs paralmiddotlels eacutes a Eur IT 217 τῷ τᾶς Νηρέως κούρας Cf Bacchyl 13 122 Pind Pyth 3 92
504 Cf Pind Pae 6 83-84 κυανοπλόκοιο παῖδα ποντίας Θέτιος βιατάν πιστὸν ἕρκος Ἀχαιῶν Il 4 512 16 860 Eur El 438 450 454
505 El principal interessat en remarcar aquest vincle eacutes el propi Aquilmiddotles qui en meacutes drsquouna ocasioacute sersquon vanta αὐτὰρ ἐγὼ γενεὴν μεγάλου Διὸς εὔχομαι εἶναι τίκτέ microrsquo ἀνὴρ πολλοῖσιν ἀνάσσων Μυρμιδόνεσσι Πηλεὺς Αἰακίδης ὃ δrsquo ἄρrsquo Αἰακὸς ἐκ Διὸς ἦεν (Il 21 187)
Trsquohe donat ales
239
Homegraverics conduiumla lrsquoatencioacute del puacuteblic drsquouna part dedicada a un deacuteu a una seccioacute
de temagravetica heroica o progravepiament egravepica Aquest sembla ser el sentit per
exemple de la foacutermula conclusiva del darrer dels himnes en honor dels
Diogravescurs en quegrave es pot percebre una indicacioacute de la orientacioacute del cant
χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς506
Amb tot el valor drsquoaquesta cheville al proemi de Simogravenides adopta una altre
caire en la mesura que la foacutermula no teacute continuiumltat en un cagraventic de les gestes
drsquoherois egravepics pertanyents a la ἡμιθέων ὠκύμορος γενεή sinoacute de simples
mortals (ἀνδρῶν v 25) Lrsquoefecte resultant eacutes el guany drsquoun egravemfasi discursiu
inesperat ja que aquests combatents a qui es promet una glograveria inexhaurible
com la dels antics herois esdevenen el veritable motiu central de la composicioacute
La seva presegravencia en el lloc que pertocava als herois egravepics no nomeacutes supleix el
contingut tradicional sinoacute que en bona mesura se nrsquoapropia i el reforccedila en
benefici dels nous destinataris
Bona part drsquoaquesta forccedila discursiva eacutes assolida per una simple ndashi alhora
complexamdash superposicioacute drsquoidees i una disposicioacute estructural hagravebilment
travada Ara beacute abans que srsquoarribi a la narracioacute dels esdeveniments
contemporanis el poeta intercala la invocacioacute a la Musa (vv 20-25) com
presumiblement es produiumla en la continuacioacute rapsogravedica dels himnes homegraverics
meacutes breus que actuaven com a preludis507
506 Hymn Hom 33 18-19
507 Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Calame 1989 (1982) 209-211 Cagravessola 1975 xii-xxii En termes generals Constantini amp Lallot 1987
Capiacutetol 4
240
αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν μέλεαι ἔντυνο]ν καὶ τόνδ[ε μελ]ίφρονα κ[όσμον ἀο]ιδῆς ἡμετ]έρης ἵνα τις [μνή]σεται ὑ[˘˘ˉ ἀνδρῶ]ν οἵ hellip
Aquesta seccioacute clegravetica estagrave articulada en un primer membre progravepiament
invocatiu i un segon de caire exhortatiu En primer terme apareix la persona
loquens realitzant una accioacute purament invocativa κικλήισκω que juntament
amb κληίζω constitueix una variant de καλέω Cal no oblidar que aquesta
forma verbal podia comenccedilar un himne sense necessitat de cap mot o seccioacute
precedent508 Lrsquoobjecte drsquoaquesta crida es troba en segona persona com eacutes
habitual en els Himnes Homegraverics El meacutes sorprenent perograve eacutes el predicatiu
drsquoaquest complement ἐπίκουρον que ens remet drsquoimmediat a lrsquoesfera de la
metagravefora militar Venim drsquoun context begravelmiddotlic i anem cap a un context igualment
marcial El terme srsquoadiu perfectament a lrsquoambient que recrea el poema Ara beacute
el to insogravelit el marca el sentit que adopta lrsquoexpressioacute inaudita fins al moment el
poeta en lloc de demanar la inspiracioacute de la Musa la crida en ajut de la seva
comesa com a assistent aliada sogravecia509
Drsquoaquesta manera Simogravenides convoca la Musa amb lrsquoepiacutetet propi de lrsquoaliat
egravepic (dels aliats de Troia per exemple) i de la tropa mercenagraveria a lrsquoegravepoca del
508 Literagraveriament aquesta forma de principium carminis estagrave nomeacutes constatada en els Himnes
Ograverfics perograve eacutes probable que lrsquoexpressioacute tingueacutes una certa importagravencia en el llenguatge propi del culte oral o de les pragravectiques mistegraveriques Cf Hymn Orph 15 (κικλήσκω Νύμφας τε κλυτὰς καὶ Πᾶνα microέγιστον) 20 52 (κικλήσκω σεhellip) 75 86 etc
509 Sogravecia en el meacutes estricte sentit etimologravegic Hem dit que lrsquoexpressioacute era extraordinagraveria respecte a la tradicioacute de Simogravenides perograve la foacutermula torna a concoacuterrer en un altre himne ben distint Lucreci invoca Venus perquegrave lrsquoassisteixi en el seu cant en condicioacute de socia traduccioacute literal de lrsquoἐπίκουρος simonidi i alhora homogravenim i homogravefon del nom del filogravesof Epicur el referent ideologravegic del poeta llatiacute (Lucr 1 24 te sociam studeo scribendis uersibus esse) Vegeu OrsquoHara 1998 Al poema de Lucreci no hi manca la invocacioacute a la Musa en aquest cas Calmiddotliacuteope (6 92-95) i a Epicur (3 1-30)
Trsquohe donat ales
241
poema510 Lrsquoepiacutetet que acompanya el vocatiu de la Musa eacutes amb tota probabilitat
πολυώνυμος que troba ja paralmiddotlels als Himnes Homegraverics511 amb la significacioacute
ldquohonorada o invocada amb molt apelmiddotlatiusrdquo Al capdavall aquesta
denominacioacute justifica en certa mesura la seva invocacioacute com a aliada una de
les possibles versions apelmiddotlatives triada a voler del poeta que preteacuten emfasitzar
la seva condicioacute de testimoni presencial En efecte una de les propostes meacutes
plausibles que doacutena raoacute de la diferegravencia notograveria entre la relacioacute drsquoHomer i de
Simogravenides respectivament amb les Muses la proporciona A Aloni
The reason for the difference between these two positions is to be found in the subject matter of the poems Homer could not have been a witness to the events at Troy and therefore relied entirely on the Muses for the truth of his account Simonides on the other hand did witness the Greek war against the Persians and so needs the Musersquos help only to guarantee the ability of his poetry to render the truth and thus confer lasting fame on those who took part in the events narrated512
Drsquoacord amb aquest pressupogravesit Simogravenides srsquoarroga el principal megraverit en la
pragravectica compositiva i nomeacutes demana lrsquoauxili de la Musa per constituir lrsquoordre
510 Val a dir que a la Iliacuteada apareix el mot emprat en funcioacute adjectiva i referit a una divinitat
perograve la cagraverrega militar eacutes indubtable (Il 21 430-431) ὡς Ἀφροδίτη ἦλθεν Ἄρῃ ἐπίκουρος ἐmicroῷ microένει ἀντιόωσα La mencioacute de lrsquoepikouria en un context en quegrave apareixen les Muses es troba a Piacutendar per exemple perograve en aquest cas eacutes el poeta qui acompleix metafogravericament les funcions drsquoἐπίκουρος en uns termes no menys pretensiosos perograve no tant agosarats (Ol 13 96-97) Μοίσαις γὰρ ἀγλαοθρόνοις ἑκὼν Ὀλιγαιθίδαισίν τrsquo ἔβαν ἐπίκουρος A vegades srsquoinvoca una divinitat de manera similar en lrsquoexpressioacute perograve gairebeacute sempre amb una nuance militar salviacutefica i a voltes megravedica (com Apolmiddotlo Epikourios o Asclepi) o simplement drsquoajuda en el destret Cf Sapph fr 1 25-28 V (a Afrodita) ἔλθε μοι καὶ νῦν χαλέπαν δὲ λῦσον ἐκ μερίμναν ὄσσα δέ μοι τέλεσσαι θῦμος ἰmicroέρρει τέλεσον σὺ δrsquo αὔτα σύμμαχος ἔσσο
511 Cf Hymn Hom 3 82 2 18 32 Κρόνου πολυώνυμος υἱός disposicioacute que recorda el θεᾶς ἐρικυδέος υἱέ del v 19 de Simogravenides
512 Aloni 2001 95
Capiacutetol 4
242
escaient del poema en un intent drsquoafirmar el rol del poeta sense cap ruptura
aparent o formal amb la tradicioacute clegravetica513
ELS CAMINS DE LrsquoHIMNE
En els poemes hexamegravetrics de Parmegravenides i drsquoEmpegravedocles poden trobar-se
aspectes de la literatura sapiencial de lrsquoelucubracioacute filosogravefica i religiosa i el que
ens interessa ara per ara de la forma hiacutemnica inclosa la reflexioacute sobre el proceacutes
compositiu aspectes que poden aportar una certa llum a algunes nocions que
concorren en el proemi de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees
Acostuma a considerar-se el fragment 1 de Parmegravenides com el proemi (o part
del mateix) del poema sobre la naturalesa514 La constatacioacute del caragravecter
aparentment narratiu del passatge sorpregraven de bon principi El poema
comenccedilava in medias res sense cap mena drsquoinvocacioacute o endreccedila inicial si hem de
fer cas del testimoni de Sext Empiacuteric que en cita lrsquoinitium carminis515 El poeta
afirma haver estat conduiumlt a traveacutes de les portes dels camins de la Nit i del Dia
per tal de comparegraveixer davant drsquouna divinitat femenina del nom de la qual no
513 Cal nomeacutes recordar el testimoni que parla de la plaent Musa simoniacutedia (ἔπνεε τερπνά
ἡδυμελιφθόγγου Μοῦσα Σιμωνίδεω Sim test 42 Campbell = AP 9 571 1-2) a la qual eren imputats els cagraverrecs de φιλοκερδής i ἐργάτις com una treballadora assalariada la millor aliada drsquoun poeta tradicionalment avaricioacutes Vegeu Pind Isth 2 6-12 La interpretacioacute es troba a Schol Pind Isth 2 9ab (3 p 214 Drachmann) λέγοι δrsquo ἄν πρὸς Σιμωνίδου ταῦτα ὡς φιλάργυρον διασύρων τὸν ἄνδρα
514 Sobre el proemi parmenidi vegeu Gallop 1991 (1984) 5-7 Couloubaritsis 1987 25-43 Burkert 1969 Schwabl 1963 Bowra 1953 38 sqq Bowra 1937
515 Sext Emp Adv Math 7 111-114
Trsquohe donat ales
243
es fa mencioacute En aquest viatge un dels elements clau de la interpretacioacute del
poema la persona loquens eacutes transportada en carro per eugues filles drsquoHegravelios
τῇ φερόμην τῇ γάρ με πολύφραστοι φέρον ἵπποι ἅρμα τιταίνουσαι κοῦραι δ ὁδὸν ἡγεμόνευον [] τῇ ῥα διrsquo αὐτέων ἰθὺς ἔχον κοῦραι κατ ἀμαξιτὸν ἅρμα καὶ ἵππους516
fins a lrsquoestatge de la deessa Alliacute la personificacioacute de Dike eacutes qui nrsquoobre els
propileus com a garant de la legitimitat dels ensenyaments divins
ἔνθα πύλαι Νυκτός τε καὶ Ἤματός εἰσι κελεύθων καί σφας ὑπέρθυρον ἀμφὶς ἔχει καὶ λάινος οὐδός αὐταὶ δrsquo αἰθέριαι πλῆνται μεγάλοισι θυρέτροις τῶν δὲ Δίκη πολύποινος ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς517
Veiem en lrsquoepiacutetet de Dike un dels atributs que hem constatat a propogravesit del
caragravecter punitiu amb quegrave la caracteritza Simogravenides al proemi de Platees Dike
acompleix les funcions drsquoAidoacutes i Neacutemesis drsquouna manera semblant al rol que li
conferia Egravesquil com a βαρύδικος ποινά una Dike que guarda les claus de la
retribucioacute (ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς v 14)518
516 Parm fr 1 4-5 20-21 Gallop 517 Vv 11-14 518 Lrsquoepiacutetet que Parmegravenides atribueix a Dike eacutes testimoniat igualment pel fr Orph 158 tal
com el recull el neoplatogravenic Procle amb lrsquoafegit drsquouna cagraverrega semagraventica rellevant Dike eacutes igualment ἀρωγός auxiliar socorredora del seu pare Zeus en la lluita contra els Titans caracteritzats per la seva ὕβρις (Procl In Plat Remp 2 144 29) τῷ δὲ Δίκη πολύποινος ἐφέσπετο πᾶσιν ἀρωγός Εn un sentit semblant cal interpretar lrsquoaparicioacute de Dike al primer estagravesim de lrsquoAgamegravemnon drsquoEgravesquil la divinitat puneix (καθαιρεῖ) aquell qui trepitja lrsquoaltar de la deessa (ἀνδρὶ λακτίσαντι μέγαν Δίκας βωμὸν εἰς ἀφάνειαν Ag 381) Reveladorament lrsquoἄδικος que exemplifica els mots del cor no eacutes altre que Paris que violagrave els preceptes de Zeus Xegravenios (Ag 396-402) λιτᾶν δrsquo ἀκούει μὲν οὔτις θεῶν τὸν δrsquo ἐπίστροφον τῶν φῶτrsquo ἄδικον καθαιρεῖ οἷος καὶ Πάρις ἐλθὼν ἐς δόμον τὸν Ἀτρειδᾶν ᾔσχυνε ξενίαν τράπε- ζαν
Capiacutetol 4
244
Un altre punt digne drsquoesment en el proemi de Parmegravenides consisteix en el
parlament que la deessa innominada adreccedila al poeta quan aquest compareix
davant drsquoella La intervencioacute de la dea en estil directe origina una inversioacute del
rol de la persona loquens de manera que el poeta apareix representat en segona
persona i apelmiddotlat per mitjagrave drsquoun vocatiu i de la foacutermula habitual de salutacioacute
χαῖρε
ὦ κοῦρrsquo ἀθανάτοισι συνάορος ἡνιόχοισιν ἵπποις ταί σε φέρουσιν ἱκάνων ἡmicroέτερον δῶ χαῖρrsquo ἐπεὶ οὔτι σε μοῖρα κακὴ προὔπεμπε νέεσθαι τήνδrsquo ὁδόν [ἦ γὰρ ἀπrsquo ἀνθρώπων ἐκτὸς πάτου ἐστίν] ἀλλὰ θέμις τε δίκη τε519
Al proemi de Parmegravenides perograve la justificacioacute de lrsquoelement diviacute i immortal
(θεὰ πρόφρων v 22 ἀθανάτοισι hellip ἡνιόχοισιν v 24) i lrsquoegravemfasi en el
contingut referent a lrsquoagravembit de la legitimitat la justiacutecia i la veritat (θέμις τε δίκη
τε v 28 ἀληθείης εὐπειθέος ἀτρεμὲς ἦτορ v 29 πίστις ἀληθής v 30) es
deuen a pressupogravesits diferents dels que abonen la seva presegravencia en el proemi
de Simogravenides En efecte Parmegravenides preteacuten posar en relleu el caragravecter drsquouna
inspiracioacute que el guia pel camiacute de la Veritat i contraposar-lo a lrsquoopinioacute del comuacute
dels mortals (βροτῶν δόξας v 30) que regeix un mal fat (μοῖρα κακὴ v 26)
El camiacute empregraves pel poeta pot ser interpretat translatiacuteciament com a metagravefora
de la tasca compositiva multiforme i variada en la qual el poeta ha de prendre
necessagraveriament una decisioacute ha drsquoemprendre un camiacute (ἐς ὁδὸνhellipπολύφημον v
2) que en certa forma precedeix la tria gnoseologravegica i ontologravegica davant de la
disjuntiva de camins (els famosos ὁδοὶ διζήσιος fr 2 2 i sqq) En efecte el
κλοπαῖσι γυναικός Per al sentit de les claus (κληῖδας) vegeu Palmer 2009 52-55 175 361 Laks 2003 16 n 29 Steele 2002 583 Guthrie 1980 (1965) 8-9
519 Parm fr 1 24-28
Trsquohe donat ales
245
poema srsquoestagrave desenvolupant a mesura que soacuten exposats els arguments a
mesura que es refereix el microῦθος (fr 2 1) Fins i tot la imatge del carro es pot
entendre com una figuracioacute del poema Ara beacute cal no oblidar que la direccioacute
drsquoaquesta via per a Parmegravenides i a diferegravencia del que hem pogut observar en
Simogravenides sempre ve legitimada per la divinitat
ἵπποι ταί με φέρουσιν ὅσον τrsquo ἐπὶ θυμὸς ἱκάνοι πέμπον ἐπεί microrsquo ἐς ὁδὸν βῆσαν πολύφημον ἄγουσαι δαίμονες ἣ κατὰ πάντrsquo ἄστη φέρει εἰδότα φῶτα520
Tambeacute a lrsquohimne-poema del poeta drsquoAcragas Empegravedocles tot i la dificultat
de definir amb certesa els liacutemits de la composicioacute (o composicions) eacutes ben
notori el contingut clegravetic en certa mesura meacutes present al llarg drsquoun poema de
difiacutecil ordenacioacute estructural Una de les principals dificultats a lrsquohora
drsquoidentificar un proemi ve donada per la multiplicitat drsquoinvocacions que
passen de lrsquoagravembit humagrave al diviacute Entre les primeres es poden identificar aquelles
que van adreccedilades a un grup indefinit potser drsquoacragantins (ὦ φίλοι)521 i la del
destinatari del poema i possible ἐρώμενος drsquoEmpegravedocles Pausagravenias fill
520 Ibid 1-3 El poeta elegiacuteac Properci ofereix una imatge molt semblant en quegrave poden
rastrejar-se tots els elements esmentats amb lrsquoafegit drsquouna heregravencia helmiddotleniacutestica que desenvolupagrave la significacioacute drsquoaquests motius figuratius Nunc Iouis incipiam causas aperire Feretri armaque de ducibus trina recepta tribus Magnum iter ascendo sed dat mihi gloria uires non iuuat e facili lecta corona iugo (Prop 4 10 1-4) C Miralles (2004 83-86) en parla al respecte ldquoEl camino en griego οἶμος tiene una larga historia que remonta a Homero pero cuyo especial caraacutecter poeacutetico se perfila en Filetas y Caliacutemaco unido a una real ldquoconscienciardquo de su labor por parte del poetardquo (85) i troba un paralmiddotlel per al siacutemil del carro en Quegraveril (νεοζυγὲς ἅρμα fr 1 Kinkel) Per a dues postures divergents a propogravesit drsquouna lectura poetologravegica de la imatge del carro a Parmegravenides vegeu Asper 1997 73-78 i Nuumlnlist 1998 260-261
521 Fr 112 1 114 1 DK Els testimonia difereixen de la procedegravencia del primer fragment o de parts drsquoell Amb tot Diogravegenes Laerci qui el cita iacutentegrament assegura que proveacute del poema sobre els Katharmoiacute (Diog Laert 8 61-62)
Capiacutetol 4
246
drsquoAnquites (Παυσανίη σὺ δὲ κλῦθι δαίφρονος Ἀγχίτεω υἱέ)522 Resulten molt
interessants els termes i conceptes que entren en joc en un dels fragments dels
Katharmoiacute la persona loquens versemblantment el poeta srsquoadreccedila als ciutadans
drsquoAcragas amb el vocatiu esmentat i lrsquohabitual foacutermula (χαίρετε v 4) i tot
seguit canvia el punt de focalitzacioacute (ἐγὼ δέ) per parlar de si mateix en uns
termes aparentment paradoxals anuncia la seva renuacutencia a la condicioacute mortal i
la investidura dels honors que pertoquen als deacuteus
ὦ φίλοι οἳ microέγα ἄστυ κατὰ ξανθοῦ Ἀκράγαντος ναίετrsquo ἀνrsquo ἄκρα πόλεος ἀγαθῶν μελεδήμονες ἔργων ξείνων αἰδοῖοι λιμένες κακότητος ἄπειροι χαίρετrsquo ἐγὼ δrsquo ὑmicroῖν θεὸς ἄμβροτος οὐκέτι θνητός πωλεῦμαι μετὰ πᾶσι τετιμένος ὥσπερ ἔοικα ταινίαις τε περίστεπτος στέφεσίν τε θαλείοις τοῖσιν dagger ἅmicrorsquo dagger ἂν ἵκωμαι ἄστεα τηλεθάοντα ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξί σεβίζομαι οἱ δrsquo ἅmicrorsquo ἕπονται μυρίοι ἐξερέοντες ὅπῃ πρὸς κέρδος ἀταρπός οἱ microὲν μαντοσυνέων κεχρημένοι οἱ δrsquo ἐπὶ νούσων παντοίων ἐπύθοντο κλυεῖν εὐηκέα βάξιν δηρὸν δὴ χαλεπῆισι πεπαρμένοι ltἀμφrsquo ὀδύνηισινgt523
Certament la dificultat interpretativa del v 4 del fragment anterior rau a
discernir si es parla de la ldquodivinitatrdquo drsquoEmpegravedocles a parer drsquoell o dels qui el
contemplen Potser cal posar en relacioacute el sentit drsquoaquest fragment amb
lrsquoorientacioacute general del pensament drsquoEmpegravedocles respecte a la transmigracioacute i
immortalitat de la ψυχή la seva divinitat pot basar-se en una creenccedila de
privilegi dins del cercle de reencarnacions Aquesta doctrina en el pla de la
poegravetica assegura al poeta la possessioacute de la veritat ja que la inspiracioacute i la
522 Fr 1 DK Probablement ocupava una posicioacute forccedila inicial tot i que en el poema de
Lucreci clarament inspirat en Empegravedocles el destinatari Megravemmius no apareix fins al v 26 del primer llibre i de manera subreptiacutecia encara dins del proemi invocatori de Venus
523 Xenoph fr 1 Inwood = 112 DΚ
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Capiacutetol 4
222
Malgrat la distagravencia que el separa de Soloacute resulta interessant de comprovar
com en un passatge de la Poegravetica455 arran del discurs sobre la tragegravedia Aristogravetil
parangona la poesia tragravegica amb la poesia arcaica tal com ell lrsquoenteacuten o la jutja
els antics poetes reexien meacutes en lrsquouacutes del llenguatge (diccioacute) i la descripcioacute dels
personatges des del punt de vista moral que no pas a lrsquohora de travar la
successioacute dels esdeveniments i de les accions Per beacute que probablement es
refereixi a lrsquoegravepica les paraules revelen una interessant concepcioacute dels megraverits
poegravetics dels arcaics Entre aquests ποιηταὶ σχεδὸν ἅπαντες poden comptar-se
perfectament exemples de tota mena de poesia narrativa com ara lrsquoelegia de
caire histograveric que se serveix de la narracioacute per exposar els esdeveniments que
cal commemorar456
En lrsquoelegia de la batalla de Platees Simogravenides recorre a la narracioacute dels
principals fets i escenaris que constituiren la batalla referits perograve des drsquouna
ograveptica particular que versemblantment venia condicionada pel destinatari de
lrsquoobra o beacute pel context original drsquoexecucioacute El poeta drsquoaltra banda aspirava a
llegar als seus laudandi un renom glorioacutes i immortal per mitjagrave drsquouna obra
commemorativa amb quegrave de retruc pretenia obtenir el mateix pac Tal com ha
estat conservada lrsquoelegia les dues seccions ben definides a saber lrsquohiacutemnica i la
narrativa srsquoemmirallen en el model egravepic homegraveric i en la figura drsquoHomer mateix
fixat en lrsquoimaginari com el fautor de la glograveria dels herois drsquoantany per mitjagrave de
la inspiracioacute de les muses
Simogravenides tanmateix demana lrsquoajuda de la musa perquegrave lrsquoajudi a arranjar el
seu cant (11 W2 vv 23-24) El poema eacutes κόσμος perquegrave eacutes ordre perograve el poeta 455 Arist Poet 1450a πρὸς δὲ τούτοις τὰ microέγιστα οἷς ψυχαγωγεῖ ἡ τραγῳδία τοῦ microύθου
microέρη ἐστίν αἵ τε περιπέτειαι καὶ ἀναγνωρίσεις ἔτι σημεῖον ὅτι καὶ οἱ ἐγχειροῦντες ποιεῖν πρότερον δύνανται τῇ λέξει καὶ τοῖς ἤθεσιν ἀκριβοῦν ἢ τὰ πράγματα συνίστασθαι οἷον καὶ οἱ πρῶτοι ποιηταὶ σχεδὸν ἅπαντες
456 Per a la meacutes recent i actualitzada revisioacute dels fragments que constitueixen el que podriacuteem denominar com a corpus drsquoelegia histograverica narrativa vegeu Bowie 2010a 145-166 especiacuteficament sobre Simogravenides vegeu Sider 2006
Trsquohe donat ales
223
sembla voler afavorir aquest ordre del cant (ἀοιδῆς) per mitjagrave de lrsquoexpressioacute de
la foacutermula dels mots adequats que afavoreixin el pensament o li comuniquin
dolcesa (μελίφρων cim expressiu i terme altament connotat pels precedents
egravepics)457 Drsquoaltra banda lrsquoordre de lrsquohimne eacutes imprescindible a lrsquohora
drsquoemprendre una relacioacute catalogal sigui quin sigui el seu contingut i el
procediment introductori drsquoinvocar la musa eacutes respectat drsquoacord amb la tradicioacute
egravepica458 A lrsquoelegia de Platees el catagraveleg eacutes compregraves a la seccioacute narrativa del
poema que consisteix aparentment no nomeacutes en els principals estadis de
lrsquoexpedicioacute i dels efectius helmiddotlegravenics (fr 11 W2 + fr 15-16 W2)459 sinoacute tambeacute dels
contingents enemics460 A diferegravencia del poeta egravepic tanmateix el poeta elegiacuteac
com tambeacute el drsquoepinici reivindica un rol preeminent en la constitucioacute del
κόσμος del poema El poeta tardo-arcaic es mostra atent amb la tradicioacute que teacute
el poeta per un savi per un constructor que deu tanmateix a les muses el do
del seu art aquestes soacuten de fet font de la seva inspiracioacute
Gragravecies a aquesta construccioacute de mots ben agenccedilats obra de rapsodes ens
soacuten conegudes les ἀρεταί dels homes drsquoantany i gragravecies al κόσμος bastit en el
marc de lrsquoelegia narrativa i de lrsquoepinici ens eacutes coneguda la virtut dels
457 La restitucioacute de μελ]ίφρονα eacutes deguda a Parsons i acceptada per West per beacute que aquest
darrer proposa tambeacute δα]ίφρονα a lrsquoaparat Vegeu Poltera 1997 350 A lrsquoegravepica meacutes antiga eacutes μελίφρων en sentit recte el vi (οἶνος en quatre ocasions a la Iliacuteada i quatre meacutes a lrsquoOdissea) i el gra (πυρός σῖτος) i figuradament el somni (ὕπνος Il 2 34) i lrsquoagravenim (θυμός Hes Scut 428) a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquoampliagrave el ventall de possibilitats ho eacutes el νόστος ([Sim] Ep 72 3 P = AP 7 510) i srsquoaprofundeix en lrsquouacutes literari (eg αὐδή τε μῦθοι τε μελίφρονες Ap Rhod 3 458) Cf Poltera 1997 378-379
458 Per exemple com a Il 2 484-493 Hes Th 1-34 Cat Mul fr 1 1-5 MW (sobre aquest uacuteltim passatge vegeu Bowie 2010a 158-159) la pragravectica drsquoinvocacioacute pregravevia al catagraveleg esdevingueacute un veritable topos que es perllongagrave fins a les darreres mostres de lrsquoegravepica antiga (eg Quint Smyrn 12 306 sqq)
459 Rutherford 2001a 48 ldquoThese lines probably from a general catalog of the forces comparable to the one in Herodotus By including a catalog Simonides was following Homeric practice poems such as the Smyrneis of Mimnermus may also have contained catalogsrdquo
460 Cf Boedeker 1995a 224
Capiacutetol 4
224
contemporanis La virtut i el caragravecter ilmiddotlustre dels grans homes soacuten preservats
en himnes i cagraventics dadors de glograveria per beacute que a uns pocs els sigui dat
drsquoaconseguir la mestria en lrsquoart drsquouna paraula que eacutes glorificadora per al
laudandus i per al cantor461 Aquest κόσμος es vincula sempre amb la paraula
tot configurant un dolccedil cagraventic dolccedil per a qui lrsquoescolta o lrsquoenteacuten462
En virtut de la saviesa del poeta el cagraventic esdeveacute un bell edifici un bastiment
ben fonamentat esdeveacute κρηπίς463
κεκρότηται χρυσέα κρηπὶς ἱεραῖσιν ἀοιδαῖς εἶα τειχίζωμεν ἤδη ποικίλον κόσμον αὐδάεντα λόγων464
Probablement es tracta de lrsquoexemple que millor palesa la proximitat del
κόσμος poegravetic i la metagravefora que gira entorn drsquoidees com la construccioacute i
lrsquoornament La particularitat drsquoaquest κόσμος perograve eacutes la seva constitucioacute a base
de paraules un vertader univers sonor que el propi context ajuda a bastir com a
perfecte exemple del que srsquoestagrave proclamant enteixinat de metagravefores imatges
audaces com ara la nocioacute de κροτέω colpir martellejar emprat en sentit
metafograveric a la manera del llatiacute pango El fonament del cagraventic que evoca alhora
una idea primagraveria de calccedilat i de basament constructiu eacutes auri tal com lrsquounivers
sonor del cagraventic eacutes multiforme en les seves expressions i idees en els seus
461 Com ara a Pind Pyth 3 112-115 Νέστορα καὶ Λύκιον Σαρπηδόνrsquo ἀνθρώπων φάτις ἐξ
ἐπέων κελαδεννῶν τέκτονες οἷα σοφοὶ ἅρμοσαν γιγνώσκομεν ἁ δrsquo ἀρετὰ κλειναῖς ἀοιδαῖς χρονία τελέθει παύροις δὲ πράξασθrsquo εὐμαρές
462 Pind Ol 11 13-14 κόσμον ἐπὶ στεφάνῳ χρυσέας ἐλαίας ἁδυμελῆ κελαδήσω 463 Sobre la nocioacute constructiva vegeu encara Pind Ol 6 1-4 Pyth 12 19 A propogravesit de
poesia i construccioacute vegeu Ford 2002 123-128 Per a κρηπίς Pind Pyth 4 139 (κρηπῖδα σοφῶν ἐπέων) Pind Pyth 7 1-4 (κάλλιστον αἱ μεγαλοπόλιες Ἀθᾶναι προοίμιον κρηπῖδrsquo ἀοιδᾶν βαλέσθαι) Vegeu Kowerski 2005 92-93 Una imatge semblant perograve basada en un concepte totalment distint es troba a Pind Pyth 4 299 (παγὰν ἀμβροσίων ἐπέων)
464 Pind fr 194 1-3 SM
Trsquohe donat ales
225
λόγοι465 Totes dues nocions κρηπίς i κόσμος que parteixen drsquouna significacioacute
concreta desenvolupen les seves virtualitats metafograveriques en el context de la
progravepia composicioacute poegravetica a falta drsquoun vertader pensament literari i drsquoun
llenguatge especiacutefic que el plasmi466
A lrsquoelegia antiga es percep una continuiumltat ben testimoniada de κόσμος que
es decanta majoritagraveriament per un sentit merament estegravetic i valoratiu que teacute un
ampli ressograve en lrsquoesfera moral i ciutadana467 Hi ha tanmateix una altra liacutenia
semagraventica drsquoaquest mateix mot que sense renunciar al component ornamental i
ciacutevic aflora en un context principalment simposiacuteac i designa el bell ordre del
parlament del poema del cagraventic que srsquoestagrave executant en aquell moment468
Quan en un dels poemes del corpus teognidi hom promet a Cirnos un record
perenne en lrsquoagravembit del simposi
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν
465 Ford ibid 124-125 466 Amb tot apareixen en contextos diversos on tenen tota una altra significacioacute com ara en
el cas de κρηπίς a Pind fr 77 M (ὅθι παῖδες Ἀθαναίων ἐβάλοντο φαεννὰν κρηπῖδrsquo ἐλευθερίας) que potser es pot posar en relacioacute amb un uacutes com Αesch Pers 814-815 (κακῶν κρηπὶς ὕπεστιν) i Timoth fr 788 (κλεινὸν ἐλευθερίας τεύχων μέγαν Ἑλλάδι κόσμον) pel fet drsquoaparegraveixer en contextos vinculats a les Guerres Megravediques Kowerski (2005 92-93) troba un paralmiddotlel similar en el fr 14 W2 de Simogravenides (v 9 [ὑ]π[ὸ κ]ρηπῖδα) perograve la lectura eacutes dubtosa i el sentit ben difiacutecil de restituir a partir de les migrades restes textuals conservades
467 Drsquoalguna manera aquestes ocurregravencies fan referegravencia a lrsquoordre poliacutetic i social drsquoaquiacute que per exemple κόσμος aparegui esmentat en un dels poemes adreccedilats a Simogravenides en quegrave srsquoempra la imatge metafograverica de la nau i del mar tempestuoacutes per almiddotludir a lrsquoestat de la polis (Theogn 677 χρήματα δrsquo ἁρπάζουσι βίῃ κόσμος δrsquo ἀπόλωλεν) Vegeu Donlan 1985 238-241 Cf Τheogn 947-948 (πατρίδα κοσμήσω λιπαρὴν πόλιν) Phocyl fr 4 2 112 GP Melanth fr 1 GP Crit fr 2 8 W2
468 Vegeu Ford 2002 36 ldquoThis notion of order in kosmeō wich can denote a neat effective arrangement and also an elegant decorative one reflects the characteristic archaic link between aesthetics manners and politics [] Kosmos applies equally to the proper adornment of diners their orderly behavior and their speechrdquo Igualment a Levine 1985 184
Capiacutetol 4
226
el poeta prediu el caragravecter del cagraventic que executaran joves muacutesics amb
lrsquoacompanyament de flabiols de neta i aguda ressonagravencia Lrsquoexpressioacute no exclou
lrsquoegravemfasi per mitjagrave drsquoun cert pleonasme caracteriacutestic de tot el poema el cagraventic
seragrave bell i liacutempid com el so del flabiol (λιγυ- λιγέα) i alhora un exemple del
bon ordre que implica decegravencia i elegagravencia en la manera drsquoexecutar el poema i
de celebrar el simposi (εὐκόσμως)
καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται469
A lrsquoelegia de lrsquoegravepoca clagravessica i encara meacutes tardana la referegravencia al κόσμος
guanya en complexitat i implicacioacute en la mesura que srsquoalmiddotludeix a la composicioacute
del poeta i a lrsquoexecucioacute del poema en el simposi de manera alambinada quasi
codificada per al petit cercle dels simposiastes que hi participen Aixiacute per
exemple la persona loquens que interpelmiddotla Teogravedor en una composicioacute atribuiumlda a
Dionisi Calc es complau a entreteixir imatges de simposi i de recitacioacute poegravetica
en un joc drsquoimplicatures elaborades a base drsquousos translaticis i paronomagravesics La
destresa i la subtilitat del poeta-simposiasta (ἐγὼ δrsquo ἐπιδέξια πέμπω ) a lrsquohora
de brindar la seva poesia i esperar-ne la deguda torna de lrsquointerpelmiddotlat
contribueixen al degut agenccedilament del simposi
καὶ σὺ λαβὼν τόδε δῶρον ἀοιδὰς ἀντιπρόπιθι συμπόσιον κοσμῶν καὶ τὸ σὸν εὖ θέμενος470
469 Theogn 239-243 470 Dion Chalc fr 1 4-5 GP A lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica trobem agravemplies compilacions de la
tradicioacute poegravetica precedent en lrsquoemulacioacute i lrsquoelaboracioacute de les imatges les foacutermules i el legravexic Un epigrama de Filetas de Cos doacutena mostra drsquoaquesta destilmiddotlacioacute poegravetica a propogravesit del κόσμος exposat en la seva formulacioacute tradicional que ja eacutes tanmateix plenament literari Οὔ microέ τις ἐξ ὀρέων ἀποφώλιος ἀγροιώτης αἱρήσει κλήθρην αἰρόμενος μακέλην ἀλλrsquo ἐπέων εἰδὼς κόσμον καὶ πολλὰ μογήσας microύθων παντοίων οἶμον ἐπιστάμενος (Philet fr 10 Powell)
Trsquohe donat ales
227
EL PROEMI DE PLATEES
La perfecta plasmacioacute del κόσμος poegravetic eacutes lrsquohimne que el poeta articula en
les seves parts corresponents a fi de de conferir la immortalitat que pertoca al
poeta drsquoatorgar el κλέος i els seus equivalmiddotlents tant si es tracta drsquouna
immortalitat metafograverica com si eacutes verificada pel culte (κλέος
exclusiuinclusiu)471 Αquest proceacutes que en termes poegravetics eacutes designat com un
seguiment dels camins de lrsquohimne compregraven sovint un proemi on la invocacioacute a
la divinitat i en especial a aquella que eacutes fautora del cagraventic desenvolupa un
paper cabdal Un recurs que malgrat la sempre creixent afirmacioacute del rol del
poeta en lrsquoassoliment drsquoun renom immortal continua vigent en la poesia
drsquoepinici i en lrsquoelegia narrativa tardoarcaica Ho veurem en els seus principals
representants
Aquesta mateixa idea del camiacute que el poeta ha de triar per definir lrsquoorientacioacute
i el contingut de la composicioacute ja es troba formulada en un fragment
drsquoEmpegravedocles el camiacute que ell ha escollit per al seu himne (hellipπόρον ὕμνων
τὸν πρότερον κατέλεξα fr 35 1-2) drsquoentre tots els camins possibles ens fa
pensar en les raons drsquoaquesta opcioacute i en les vies de plasmacioacute que comporta eacutes
a dir en lrsquoexpressioacute i lrsquoestructura del poema El primer pas doncs consistiragrave a
comprovar quin camiacute escolliacute Simogravenides per al proemi de lrsquoelegia de Platees
471 Vegeu Currie 2005 72-74
Capiacutetol 4
228
De bon principi ens cal verificar els trets fonamentals del proemi arcaic del
prooimion que duu expliacutecit en el seu nom la precedegravencia del camiacute empregraves i en
consequumlegravencia podia adoptar muacuteltiples formes segons lrsquoocasioacute a quegrave estigueacutes
dedicat i si volem denominar-ho aixiacute segons el gegravenere a quegrave pertanyi Es pot
constatar la presegravencia del proemi tant en egravepica com en liacuterica coral monogravedica o
elegiacuteaca472 perograve sembla impossible discernir-ne la precedegravencia relativa El terme
en si προοίμιον eacutes testimoniat forccedila tard al s V aC tot i que resulta
versemblant creure que lrsquoorigen (formal no terminologravegic) del proemi pugui
remuntar-se a les primeres manifestacions poegravetiques orals473 No eacutes aquest el
lloc pertinent per debatre la successioacute cronologravegica de les formes poegravetiques i dels
corresponents proemis que poguessin comprendre En tot cas els primers
testimonis textuals no semblen revelar una especialitzacioacute definida del mot
malgrat la seva rudimentagraveria aparenccedila de tecnicisme474
El prooimion eacutes la part cantada o recitada que encapccedilala el poema a manera
drsquoobertura o preludi i nrsquoobre el camiacute (οἶμος) el contextualitza En la seva versioacute
egravepica i en especial als Himnes Homegraverics el proemi serveix per ubicar el poema
en el context drsquouna celebracioacute en honor drsquouna divinitat ja que el
desenvolupament narratiu pot estar en part desvinculat drsquoaquest mateix context
472 Els himnes homegraverics la Teogonia els peans i epinicis de Piacutendar i els noacutemoi citarogravedics com el
de Timograveteu soacuten exemples paradigmagravetics de la presegravencia del proemi en aquestes composicions En el cas elegiacuteac a banda de lrsquoelegia de Platees tenim notiacutecia del proemi del poema de Mimnerm sobre la guerra entre esmirneus i lidis (cf Paus 9 29 4) en el qual distingia dos parentius de les Muses
473 Vegeu Nagy 1996a 62 i sqq Latacz 1996 71 Race 1992 13-38 spec 19-33 (i en general Cole amp Dunn 1992) Thalmann 1984 120
474 Piacutendar per exemple un dels primers difusors del mot a vegades aplica el terme a la poesia egravepica com a la Nem 2 1-3 (ὅθεν περ καὶ Ὁμηρίδαι ῥαπτῶν ἐπέων τὰ πόλλrsquo ἀοιδοὶ ἄρχονται Διὸς ἐκ προοιμίου) a voltes a la megravelica Pyth 1 3-4 (πείθονται δrsquo ἀοιδοὶ σάμασιν ἁγησιχόρων ὁπόταν προοιμίων ἀμβολὰς τεύχῃς ἐλελιζομένα) Al segle V aC el mot oscilmiddotlagrave entre una imprecisioacute genegraverica (eg Ar Eq 1343 Aesch Ag 32) i una progressiva especialitzacioacute en el camp de la prosa i la retograverica (eg Thuc 3 104 4-5 on es defineix com a prooimion lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo Crit fr 35)
Trsquohe donat ales
229
festiu475 Per contra les funcions del proemi liacuteric semblen meacutes agravemplies tot i
poder estar vinculades a una ocasioacute igualment celebrativa Amb tot lrsquoespai que
lrsquoegravepica reservava a la divinitat esdeveacute sovint un marc en quegrave el poeta parla de si
mateix del seu homenatjat o del context festiu en quegrave coincideixen476
Els pressupogravesits del proemi liacuteric difereixen en certa mesura de lrsquoegravepic perograve
malgrat tot es poden identificar alguns trets generals per al proemi arcaic
- La invocacioacute element de rigor pot adreccedilar-se a una divinitat a un heroi o a
les Muses Usualment srsquoarticula en una doble invocacioacute per la qual cosa hi
concorren dos dels destinataris esmentats
- Lrsquoaparicioacute de la persona loquens en el discurs La motivacioacute drsquoaquest ldquojordquo
acostuma a ser la peticioacute de vegravenia o drsquoinspiracioacute o una autojustificacioacute
- Una transicioacute a vegades de caire discursiu a voltes merament formular
envers la narracioacute miacutetica o drsquoesdeveniments contemporanis (relat catagraveleg) En
el si drsquoaquesta seccioacute es troben foacutermules tiacutepiques de comiat suacuteplica exhortacioacute
i chevilles drsquoinflexioacute477
El proemi de lrsquoelegia de Platees comparteix molts drsquoaquests elements En
principi lrsquoestructura del poema ens fa pensar en la forma egravepica del proemi
reforccedilada pels trets linguumliacutestics homeritzants i pel contingut drsquoevident caragravecter
egravepic Amb tot pot percebrersquos la proximitat amb la funcionalitat liacuterica del
475 Cf Race 1992 20-22 Nagy 1989a 53-54 Per al proemi als Himnes contemplat des drsquoun
punt de vista musical vegeu Barker 1989 38 sqq Sobre la naturalesa dels himnes grecs vegeu Bremer amp Furley 2001 1-40
476 Un cas paradigmagravetic drsquoaquests trets el trobem a lrsquoOliacutempica 10 de Piacutendar en quegrave el poeta es justifica davant del seu laudandus Hagesidam de Locres i en lloa lrsquoorigen abans de referir el mite de la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics
477 Es pot comprovar la presegravencia de tots aquests elements en major o menor grau a lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo persona loquens (vv 1 19) invocacioacute (a Leto v 14 i Apolmiddotlo v 20) transicioacute (vv 19-29) cap a la seccioacute narrativa encapccedilalada per un catagraveleg (vv 30-44) La invocacioacute en forma de comiat (χαῖρε) i lrsquoaparicioacute de la primera persona per mitjagrave drsquouna cheville adversativa (αὐτὰρ ἐγώ) es reprenen a lrsquohabitual cloenda de lrsquohimne egravepic (vv 545-546)
Capiacutetol 4
230
proemi en la mesura que Simogravenides preteacuten quelcom meacutes que contextualitzar
les gestes de Platees en lrsquoagravembit drsquouna festivitat puacuteblica478
Com ja hem tingut ocasioacute de comprovar el proemi de Platees teacute per figura
central Aquilmiddotles en tant que heroi fill drsquouna deessa i guerrer el meacutes ilmiddotlustre
drsquoentre els helmiddotlens que anaren a Troia Malgrat no conservar-se lrsquoinici de la
composicioacute la reconstruccioacute del text ha permegraves establir una possible invocacioacute a
lrsquoheroi seguida de la relacioacute de la seva mort i de les fetes de Troia Eacutes important
destacar que la dimissio de lrsquoheroi precedeix immediatament la invocacioacute de la
Musa com a auxiliar del poeta que es presenta en primera persona i es disposa
a orientar el seu poema en una altra direccioacute la rememoracioacute de les gestes dels
helmiddotlens contra lrsquoinvasor persa a Platees Fins aquiacute sumagraveriament dits els trets
generals del proemi que evidencien les afinitats amb lrsquohimne clegravetic479
No hem drsquooblidar perograve la principal divergegravencia respecte els proemis
tradicionals La canonicitat del proemi simonidi es veu alterada principalment
pel fet que la dedicacioacute no va dirigida a un deacuteu immortal sinoacute a un heroi que
encara que pugui rebre honors divins es caracteritza per la seva condicioacute
humana (o semidivina com es prefereixi) ineluctable la mort480 Una mort i una
condicioacute que a meacutes no soacuten en absolut mitigades al contrari el poeta focalitza
lrsquoatencioacute amb el tema i la cagraverrega legravexica en lrsquoelement mortal caduc fragravegil
Pensirsquos en la rellevagravencia del sintagma ἡmicro]ιθέων ὠκύμορον γενεή[ν (v 18) A
banda que tots els seus termes tenen ascendegravencia homegraverica la transcendegravencia
de lrsquoexpressioacute rau en el fet que Homer en tant que cantor inspirat directament 478 Cf Obbink 2001 65 69-73 ldquoIn Simonidesrsquos Plataea poem the form of the proemial hymn
appears to have been closest to that of epic while its function approximates the prooimion of lyricrdquo Aloni 2001 92-93 1992
479 Les similituds estructurals es veuen complementades per uns paralmiddotlels formals i de diccioacute notables amb aquesta mena drsquohimnes Nomeacutes cal pensar en la foacutermula de cloenda de lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo καὶ σὺ microὲν οὕτω χαῖρε Διὸς καὶ Λητοῦς υἱέ (v 545) i comparar-la amb el comiat del Pelida al poema simonidi ἀλλὰ σὺ microὲ]ν νῦν χαῖρε θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ (v 19)
480 Cf West 1993a 5-6
Trsquohe donat ales
231
per les Muses conferiacute una glograveria immortal (ἀθάνατονhellip κλέος v 15) al
llinatge dels semideacuteus el representant per antonomagravesia del qual eacutes Aquilmiddotles
lrsquoὠκυμορώτατος ἄλλων481 Ho constata A Aloni amb la intencioacute de posar
egravemfasi en les diferegravencies en certa mesusa insogravelites que presenta el poema de
Platees
So the usual model ndashin which the proem proceeds from an invocation of a god to the recognition that it is the Muses who guarantee kleos by inspiring the poetrsquos songmdash is slightly modified by the introduction of a mortal in place of a god and by the reference to the prestigious exemplary figure of Homer482
La resposta meacutes plausible a aquesta aparent anomalia consisteix a considerar
que Simogravenides en reprendre la tradicioacute de lrsquohimne adreccedilat a una divinitat
preteacuten remarcar la comesa drsquoimmortalitzacioacute que inaugura la seva poesia amb
un nou objectiu immortalitzar aquells que per naturalesa no soacuten immortals
els guerrers grecs que lluitaren a Platees Drsquoaquiacute la transcendegravencia drsquoAquilmiddotles
com a eximi valedor drsquoun intent parell anterior i reeixit el drsquoHomer meacutes que
com a simple exemplum mythicum Sersquon segueix per tant una glograveria semblant ndasho
encara majormdash per al nou aede elegiacuteac Simogravenides que aconsegueix transvasar
el sentit panhelmiddotlegravenic de la poesia de lrsquoepopeia a una ocasioacute igualment comuna a
tots els grecs com ho fou la batalla de Platees
Amb aquestes remarques pregravevies podem aprofundir ja en els aspectes meacutes
destacats del proemi simonidi pel que fa al seu vessant clegravetic Drsquoentrada resulta
impossible saber si al principi de la composicioacute hi havia una invocacioacute o algun
tipus drsquoalmiddotlusioacute a les Muses El fr 10 W2 que srsquoha considerat drsquoantuvi una part
forccedila propera al principium carminis no en preserva cap rastre aparent En canvi
481 Il 1 505 Vegeu supra cap 1 Kleos a lrsquoelegia de Platees (p 74-75) 482 Aloni 2001 94
Capiacutetol 4
232
a partir drsquouna apreciable referegravencia a Tetis al vers 5 srsquoha restituiumlt una possible
apelmiddotlacioacute drsquoAquilmiddotles (κούρης εἰν]αλίης ἀγλαόφη[με πάϊ)483
Presumiblement el proemi continuava tractant el motiu del Pelida una part
del qual correspon als primers versos del fr 11 W2 si la reconstruccioacute de West
eacutes encertada Tot i aixiacute el seguumlent punt clegravetic eacutes amb tota certesa el comiat de
lrsquoheroi que srsquoubica als vv 19-20 (ἀλλὰ σὺ microὲ]ν νῦν χαῖρε θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ
κούρης εἰν]αλίου Νηρέος) i precedeix sense solucioacute de continuiumltat la
invocacioacute de la Musa com a coadjutora (αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo
ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα vv 20-21)484
El proemi consta drsquouna successioacute drsquoinvocacions que adreccedila la persona loquens
a diferents destinataris Es tracta drsquoun recurs emprat amb una certa frequumlegravencia
en composicions didagravectiques i laudatograveries A les obres hesiogravediques per
exemple la varietat dels registres discursius sovint es manifesta en formes
drsquoapelmiddotlacioacute La Teogonia comenccedila per les Muses de lrsquoHelicoacute que no seran
invocades nominatim tanmateix fins al v 104 despreacutes drsquouna extensa seccioacute que
els eacutes dedicada485 A lrsquoendemig trobem una altra crida en aquest cas a una
segona persona indeterminada a qui srsquoexhorta igualment a comenccedilar per les
Muses486 Tambeacute als Treballs i Dies srsquoobserven dues invocacions inicials de gran
rellevagravencia per a lrsquoestructura discursiva de lrsquoobra lrsquoinicial a les Muses i una
segona no menys important adreccedilada a Perses487
483 Cf Rutherford 2001a 43 484 J Bremmer (2006 22-23) ofereix una visioacute succinta i criacutetica dels diversos parers formulats
entorn del sentit de la foacutermula de comiat al proemi de lrsquoelegia simoniacutedia 485 Hes Theog 104 χαίρετε τέκνα Διός δότε δrsquo ἱμερόεσσαν ἀοιδήν Cf 1 μουσάων
Ἑλικωνιάδων ἀρχώμεθrsquo ἀείδειν 486 Hes Theog 36 τύνη Μουσάων ἀρχώμεθαhellip que repregraven la foacutermula inicial (v 1) 487 Hes Op 1 μοῦσαι Πιερίηθεν ἀοιδῇσιν κλείουσαι v 27 ὦ Πέρση σὺ δὲ ταῦτα τεῷ
ἐνικάτθεο θυμῷ Abans de la crida de Perses apareix novament una invocacioacute en segona persona tot i que potser cal esmenar el datiu del nom propi subseguumlent en un vocatiu vv 9-10 κλῦθι ἰδὼν ἀίων τε δίκῃ δ ἴθυνε θέμιστας τύνη ἐγὼ δέ κε Πέρσῃ ἐτήτυμα μυθησαίμην
Trsquohe donat ales
233
En poesia megravelica la muacuteltiple invocacioacute eacutes una pragravectica forccedila habitual en
especial en epinicis ditirambes i encomis En un epinici de Baquiacutelides per
exemple trobem una invocacioacute de les Charites seguida a poca distagravencia per una
de la Moira i encara una altra de lrsquoAsop488 Piacutendar eacutes un clar exponent drsquoaquesta
pragravectica que es pot constatar en moltes de les seves composicions i ell mateix ho
professa
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον489
Haviacuteem deixat la figura del Pelida a la invocacioacute del fr 10 W2 que tenia
continuiumltat narrativa en el seguumlent fragment Pel que sabem el comenccedilament
drsquoaquest reporta la mort de lrsquoheroi i el seu funeral motius que pel cap baix
ocupaven una tirada de versos (vv 1-8) lleugerament meacutes agravemplia que la
dedicada a descriure la caiguda de Troia i el retorn dels aqueus (vv 9-15) La
rellevagravencia de la fi egravepica drsquoAquilmiddotles al nostre entendre apunta una doble
orientacioacute estretament vinculada drsquouna banda lrsquoenfocament de la condicioacute
semidivina de lrsquoheroi i com a tal mortal de lrsquoaltra lrsquoegravemfasi en lrsquoelement luctuoacutes
i honoriacutefic que sembla apuntar a un culte heroic malgrat el silenci que pesa
sobre tota referegravencia cultual en lrsquoegravepica (i en lrsquoelegia que srsquohi emmiralla) Perograve val
la pena analitzar una mica meacutes detingudament el passatge simonidi
El fragment 11 W2 comenccedila suposadament amb la caiguda drsquoAquilmiddotles al
combat (v 1) Aquest fet motiva a continuacioacute la presegravencia drsquoun siacutemil de clar
488 Lrsquoepinici per Automedes de Fliunt Bacchyl 9 1 SM Δόξαν ὦ χρυσαλάκατοι
Χάρι[τ]εςhellip v 15 ὦ μοῖρα πολυκρατές v 45 ὦ πολυζήλωτε ἄναξ ποταμῶνhellip 489 Pind Pyth 10 53-54 Amb tota probabilitat lrsquoalmiddotlusioacute als himnes i a la pluralitat dels logoi
no es refereix tant a les invocacions muacuteltiples com a la pragravectica de passar ragravepidament drsquoun tema a un altre hi hagi o no una falca clegravetica Un clar exemple drsquoinvocacioacute muacuteltiple es pot veure a Ol 8 on srsquoinvoca gairebeacute consecutivament Oliacutempia (v 1) lrsquoaacutelsos sagrat (v 9) i Timogravestenes (v 15)
Capiacutetol 4
234
ascendent homegraveric la comparacioacute entre lrsquoabatiment drsquoun guerrer i lrsquoestassada
drsquoun arbre per obra de llenyataires o de forces de la naturalesa (vv 1-3)490
Segueix una possible referegravencia al dolor o al plany que manifestagrave el λαός dels
helmiddotlens per la seva mort durant el sepeli (amb Pagravetrocle vv 5-6) En aquest
punt advertim un recurs ben destacat en un sol diacutestic (vv 7-8) que clou amb
disposicioacute circular el motiu del traspagraves del Pelida una mirada retrospectiva per
part del poeta que torna sobre la mort drsquoAquilmiddotles i la justifica per mitjagrave de
lrsquoaccioacute divina en realitat fou la magrave drsquoApolmiddotlo qui sotmeteacute el guerrer indomable
per a qualsevol magrave mortal Drsquoaquesta manera srsquoaconsegueix dignificar la mort
de lrsquoheroi i salvar lrsquoexcelmiddotlegravencia drsquoun culte justificant-lo
Quelcom semblant pot apreciar-se en la Nemea setena de Piacutendar per
contraposicioacute al seu Peagrave sisegrave a propogravesit de Neoptogravelem fill drsquoAquilmiddotles La mort
de Neoptogravelem a Delfos eacutes interpretada de manera distinta en cadascun
drsquoaquests poemes segons qui fos el destinatari de la composicioacute Aixiacute Gentili
observa amb la mirada posada en el culte
In entrambi i contesti la morte di Neottolemo egrave voluta dal dio nellrsquouno percheacute lrsquoeroe espiasse la colpa di unrsquoazione ingiusta lrsquoempietagrave compiuta ai danni del vecchio Priamo nellrsquoaltro percheacute divenisse il tutore ldquogiustordquo del culto (v 47 themiskoacutepos) in conseguenza di una azione che sotto il profilo etico-religioso presentava un duplice aspetto nella misura in cui giusta era stata la richiesta di unrsquoequa ripartizione delle vittime sacrificiali ma ingiusto lrsquoalterco con i sacerdoti di Apollo Il dato obiettivo del culto che certamente era giagrave operante a Delfi al tempo in cui Pindaro aveva composto il sesto Peana egrave nella settima Nemea un punto cardine che implicitamente offre lrsquoargomento per attenuare il peso dellrsquoempietagrave attribuita a Neottolemo nel primo dei due carmi poicheacute con lrsquoonore del culto decretato dal dio egli aveva espiato oltre che la colpa commessa nei riguardi del clero delfico anche quella compiuta nei riguardi di Priamo491
490 Il 4 482 sqq 5 560 13 178 sqq 389 sqq = 16 482 sqq 17 53 sqq 491 Gentili 1984 187-188
Trsquohe donat ales
235
Apolmiddotlo acompleix per tant les funcions drsquoagent de la mort de lrsquoheroi i de
valedor de lrsquohonor de la seva figura i del culte que la distingia
En general pot dir-se que lrsquoaccioacute dels deacuteus teacute un paper destacat en
lrsquoestructura de lrsquoelegia de Platees Potser el cas meacutes evident ndashconservatmdash eacutes el
drsquoApolmiddotlo per les raons que hem adduiumlt Cal no oblidar que les integracions
textuals de West posem per cas posen en relleu la participacioacute drsquoAtena i
drsquoHera en la destruccioacute drsquoIacutelion (vv 9-10 Παλλὰς δrsquo ἐγγὺ]ς ἐοῦσα πε[ρικλεὲς
ἄ]στ[υ καθεῖλεν σὺν δrsquo Ἥρη Πρ]ιάμου παισὶ χ[αλεπτ]όμ[εναι) o anant una
mica meacutes enllagrave del fr 11 W2 en el si de la profecia de Tisagravemenos (fr 14 W2 vv
7-8) la connivegravencia de Zeus amb els helmiddotlens perquegrave expulsin lrsquoinvasor bagraverbar
de la Jogravenia versemblantment ˉ˘˘ἐξ Ἀ]σί[η]ς ἐλάσει νεύσαντο[ς ˘ ˉ ˉ (Zeus)
και]νὴν συμμα[χ]ίην φιλέω[ν492
Una atencioacute especial mereix la presegravencia drsquouna possible personificacioacute de
δίκη sota un aspecte diviacute que nomeacutes torna a aparegraveixer en una ocasioacute en els
fragments elegiacuteacs (fr 21 4 W2) Ens trobem en un dels passatges meacutes debatuts i
aparentment paradoxals del fragment de Platees Els termes ja per si discutits
semblen expressar una imatge poc usitada493 Dike muntada en un carro de
guerra (ἅρμα) no pas asseguda en un tron vora Zeus com foacutera drsquoesperar
anihila (καθεῖλε) lrsquoimpiu el transgressor de lrsquoordre de Zeus Xeacutenios que per la
seva supegraverbia provoca la perdicioacute de la seva progravepia ciutat En la restitucioacute de
492 Cf West 1993a 6 8 493 Els paralmiddotlels meacutes propers a la formulacioacute simoniacutedia cal cercar-los en egravepoca tardana
imperial quan la magnificegravencia i la primacia que srsquoatribueixen a lrsquoemperador o a algun prohom eacutes emparada per una Dike amb entitat divina o almiddotlegograverica perograve certament personificada Un epigrama afirma que Juliagrave regeix amb magrave drsquoauriga el ldquotronrdquo de Dike (AP 9 779 5-6) ὅντινα συληθέντα Δίκης θρόνον ἡνιοχεύων εὗρεν Ἰυλιανὸς χερσὶν ἀδωροδόκοις Una formulacioacute pragravecticament idegraventica apareix en un passatge de lrsquoorador bitini Himeri (Or 36 11) τὸν μέγαν τῆς δίκης ἡνίοχον
Capiacutetol 4
236
West εἵνεκrsquo Ἀλεξά]νδροιο κακόφρ[ονο]ς ὡς τὸν [ἀλιτρόν ἀλλὰ χρόνω]ι
θείης ἅρμα καθεῖλε δίκ[ης (vv 11-12)
En cas que les lectures siguin correctes resulta interessant comprovar com
Simogravenides caracteritza Dike amb lrsquoatribut el carro que tradicionalment pertany
a Nike494 o amb el rol que pertoca a Neacutemesis en les obres tragravegiques Egravesquil eacutes el
tragravegic que pel que podem judicar a partir del que ens nrsquoha pervingut meacutes
rellevagravencia conferia a Dike tal com podem observar en el fragment drsquoun
parlament de Dike en el si drsquoun drama satiacuteric en quegrave srsquoexplicita que Zeus el
seu pare lrsquoha enviada a la terra a desgrat que no es conserva cap referegravencia al
mitjagrave com hi arriba495 Amb tot volem citar aquiacute el passatge coral de les Coegravefores
que precedeix la contemplacioacute dels cossos occits (vv 935-936)
ἔμολε μὲν δίκα Πριαμίδαις χρόνῳ βαρύδικος ποινά
i en el mateix estagravesim (vv 945-952)
ἔμολε δrsquo ᾧ microέλει κρυπταδίου μάχας δολιόφρων ποινά ἔθιγε δrsquo ἐν μάχᾳ χερὸς ἐτήτυμος Διὸς κόρα Δίκαν δέ νιν προσαγορεύομεν βροτοὶ τυχόντες καλῶς ὀλέθριον πνέουσrsquo ἐν ἐχθροῖς κότον
Lrsquoegravemfasi en la ποινά en un context militar (microάχας ἐν μάχᾳ) aboquen nova
llum en el passatge simonidi Dike eacutes caracteritzada com una guerrera que
puneix inflexiblement (βαρύδικος ποινά) precisament un Πριαμίδης 494 Cf [Sim] epigr 27 3-4 atribuiumlt a Simogravenides com una autoendreccedila τοσσάκι δrsquo ἱμερόεντα
διδαξάμενος χορὸν ἀνδρῶν εὐδόξου Νίκας ἀγλαὸν ἅρμrsquo ἐπέβης 495 Aesch fr 281a Radt
Trsquohe donat ales
237
Alexandre Hi ha qui com S Hornblower ha pretegraves veure en la mencioacute de
Menelau i dels Tindagraverides als vv 30-31 una epifania en tota regla496 En realitat
aquest concepte srsquoescau de la mateixa manera a Dike tal com eacutes caracteritzada
que als herois lacedemonis els quals nomeacutes apareixen com a acompanyants de
lrsquoexpedicioacute espartana497 Dels Diogravescurs no sersquon refereix cap accioacute ni prodigi
contragraveriament Simogravenides aconsegueix donar egravemfasi a la descripcioacute de
lrsquoempresa i assolir un nivell narratiu de validesa panhelmiddotlegravenica Drsquoaltra banda el
retrat simonidi probablement no preteacuten reflectir amb precisioacute el cerimonial de
les campanyes militars espartanes i lrsquoimaginari que el fonamentava498 de
manera que no es constata tant lrsquoacte efectiu de lrsquoepifania en un sentit estricte
com un moment posterior de concomitagravencia en miliacutecia
La cloenda del proemi consta drsquouna foacutermula de comiat i drsquouna invocacioacute
subseguumlent La dimissio drsquoAquilmiddotles queda plasmada per la terminologia
tradicional en els himnes χαῖρε seguida de la cheville αὐτὰρ ἐγώ que marca la
transicioacute que conduiragrave a la seccioacute narrativa Val a dir que les formes de comiat ndash
o de salutacioacutemdash χαῖρε o χαίρετε soacuten prou genegraveriques perquegrave puguin ser
emprades en una gran varietat de contextos per beacute que en el si drsquoun himne o
drsquoun parlament que acompleixi un rol similar la funcioacute eacutes clarament
introductograveria o dimissograveria aquest sentit sembla corroborat a meacutes pel context
que remet a lrsquoagravembit funerari Tot i que la forma en quumlestioacute eacutes testimoniada en 496 Hornblower 2001 140-146 497 LrsquoOxford Classical Dictionary (3a ed) per exemple aporta una definicioacute drsquoepifania que
srsquoadiu a la caracteritzacioacute de Dike ldquooccurs in both myth and cult when a god reveals his presence or manifests his power to a mortal or group of mortals who ldquoseerdquo or ldquorecognizerdquo the god [] They may be accompanied by miracles or other displays of power (ἀρεταί) be protective or punitive they may be sudden and spontaneous or occur in response to a prayerrdquo
498 Drsquoacord amb el relat drsquoHerogravedot era un Tindagraverida i un rei qui acompanyaven lrsquoexpedicioacute espartana (Hdt 5 75 2) ἀπὸ δὲ ταύτης τῆς διχοστασίης ἐτέθη νόμος ἐν Σπάρτῃ microὴ ἐξεῖναι ἕπεσθαι ἀμφοτέρους τοὺς βασιλέας ἐξιούσης στρατιῆς τέως γὰρ ἀμφότεροι εἵποντο παραλυομένου δὲ τούτων τοῦ ἑτέρου καταλείπεσθαι καὶ τῶν Τυνδαριδέων τὸν ἕτερον πρὸ τοῦ γὰρ δὴ καὶ οὗτοι ἀμφότεροι ἐπίκλητοί σφι ἐόντες εἵποντο
Capiacutetol 4
238
inscripcions sepulcrals499 la majoria dels contextos literaris no lrsquoapliquen al
comuacute dels finats sinoacute als moribunds i a herois assenyalats500 Cal pensar tan sols
en els mots que Aquilmiddotles adreccedila al difunt Pagravetrocle χαῖρέ μοι ὦ Πάτροκλε καὶ
εἰν Ἀΐδαο δόμοισι501
A Aquilmiddotles no se lrsquoapelmiddotla amb el patroniacutemic com foacutera drsquoesperar sinoacute com
lrsquoilmiddotlustre fill de la deessa Tetis o per ser meacutes precisos de la filla del mariacute Nereu
(vv 19-20 θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ κούρης εἰν]αλίου Νηρέος)502 Aquesta
formulacioacute no eacutes gaire habitual per adreccedilar-se a Aquilmiddotleu503 tot i que augmenta
la frequumlegravencia drsquoocurregravencies si es redueix lrsquoexpressioacute a ldquofill de Tetisrdquo504 Resulta
curioacutes comprovar lrsquoegravemfasi amb quegrave es remarca el parentiu que guarda Aquilmiddotles
amb Zeus per via drsquoEgraveac fet que potser es pot vincular amb la peculiar relacioacute
que uneix el Cronida i el seu descendent505
El comiat drsquoAquilmiddotles delimita la fi de lrsquohimne dedicat a lrsquoheroi i marca el
punt drsquoinflexioacute en quegrave torna a aparegraveixer la primera persona loquens Ja hem vist
que la foacutermula αὐτὰρ ἐγώ consistia en una mena de recurs poegravetic ndasho
metapoegravetic pensat en termes de recitacioacute o drsquoexecucioacutemdash que als Himnes
499 Eg IG 7 203 Pensirsquos igualment en el paralmiddotlel llatiacute Haue Vale present a Catul (101 10) o
Virgili (Aen 11 97) i amb correspondegravencia epigragravefica (CIL ii 3490 3506 etc) 500 Cf Soph Aj 863 (Agraveiax) κλειναί τrsquo Ἀθῆναι καὶ τὸ σύντροφον γένος κρῆναί τε ποταμοί
θrsquo οἵδε καὶ τὰ Τρωϊκὰ πεδία προσαυδῶ χαίρετrsquo ὦ τροφῆς ἐμοί Trach 921 (Hegraveracles) ὦ λέχη τε καὶ νυμφεῖrsquo ἐmicroά τὸ λοιπὸν ἤδη χαίρεθrsquo ὡς ἔmicrorsquo οὔποτε δέξεσθrsquo ἔτrsquo ἐν κοίταισι ταῖσδrsquo εὐνάτριαν Plat Phd 116d (Sogravecrates) καὶ σύ ἔφη χαῖρε καὶ ἡμεῖς ταῦτα ποιήσομεν
501 Ιl 23 19 179 Per a la referegravencia vegeu Rutherford 1996 44 502 La restitucioacute θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ troba un fonament a Od 11 631 θεῶν ἐρικυδέα τέκνα
576 Γαίης ἐρικυδέος υἱόν Ηymn Hom 4 550 Μαίης ἐρικυδέος υἱέ El propi Simogravenides lrsquoempra en un altre poema (fr 511 1a 3) Οὐρανίδ]α Κρόνοιο παῖς ἐρικυδής Sobre lrsquoepiacutetet vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat (pp 119-121)
503 Un dels pocs paralmiddotlels eacutes a Eur IT 217 τῷ τᾶς Νηρέως κούρας Cf Bacchyl 13 122 Pind Pyth 3 92
504 Cf Pind Pae 6 83-84 κυανοπλόκοιο παῖδα ποντίας Θέτιος βιατάν πιστὸν ἕρκος Ἀχαιῶν Il 4 512 16 860 Eur El 438 450 454
505 El principal interessat en remarcar aquest vincle eacutes el propi Aquilmiddotles qui en meacutes drsquouna ocasioacute sersquon vanta αὐτὰρ ἐγὼ γενεὴν μεγάλου Διὸς εὔχομαι εἶναι τίκτέ microrsquo ἀνὴρ πολλοῖσιν ἀνάσσων Μυρμιδόνεσσι Πηλεὺς Αἰακίδης ὃ δrsquo ἄρrsquo Αἰακὸς ἐκ Διὸς ἦεν (Il 21 187)
Trsquohe donat ales
239
Homegraverics conduiumla lrsquoatencioacute del puacuteblic drsquouna part dedicada a un deacuteu a una seccioacute
de temagravetica heroica o progravepiament egravepica Aquest sembla ser el sentit per
exemple de la foacutermula conclusiva del darrer dels himnes en honor dels
Diogravescurs en quegrave es pot percebre una indicacioacute de la orientacioacute del cant
χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς506
Amb tot el valor drsquoaquesta cheville al proemi de Simogravenides adopta una altre
caire en la mesura que la foacutermula no teacute continuiumltat en un cagraventic de les gestes
drsquoherois egravepics pertanyents a la ἡμιθέων ὠκύμορος γενεή sinoacute de simples
mortals (ἀνδρῶν v 25) Lrsquoefecte resultant eacutes el guany drsquoun egravemfasi discursiu
inesperat ja que aquests combatents a qui es promet una glograveria inexhaurible
com la dels antics herois esdevenen el veritable motiu central de la composicioacute
La seva presegravencia en el lloc que pertocava als herois egravepics no nomeacutes supleix el
contingut tradicional sinoacute que en bona mesura se nrsquoapropia i el reforccedila en
benefici dels nous destinataris
Bona part drsquoaquesta forccedila discursiva eacutes assolida per una simple ndashi alhora
complexamdash superposicioacute drsquoidees i una disposicioacute estructural hagravebilment
travada Ara beacute abans que srsquoarribi a la narracioacute dels esdeveniments
contemporanis el poeta intercala la invocacioacute a la Musa (vv 20-25) com
presumiblement es produiumla en la continuacioacute rapsogravedica dels himnes homegraverics
meacutes breus que actuaven com a preludis507
506 Hymn Hom 33 18-19
507 Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Calame 1989 (1982) 209-211 Cagravessola 1975 xii-xxii En termes generals Constantini amp Lallot 1987
Capiacutetol 4
240
αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν μέλεαι ἔντυνο]ν καὶ τόνδ[ε μελ]ίφρονα κ[όσμον ἀο]ιδῆς ἡμετ]έρης ἵνα τις [μνή]σεται ὑ[˘˘ˉ ἀνδρῶ]ν οἵ hellip
Aquesta seccioacute clegravetica estagrave articulada en un primer membre progravepiament
invocatiu i un segon de caire exhortatiu En primer terme apareix la persona
loquens realitzant una accioacute purament invocativa κικλήισκω que juntament
amb κληίζω constitueix una variant de καλέω Cal no oblidar que aquesta
forma verbal podia comenccedilar un himne sense necessitat de cap mot o seccioacute
precedent508 Lrsquoobjecte drsquoaquesta crida es troba en segona persona com eacutes
habitual en els Himnes Homegraverics El meacutes sorprenent perograve eacutes el predicatiu
drsquoaquest complement ἐπίκουρον que ens remet drsquoimmediat a lrsquoesfera de la
metagravefora militar Venim drsquoun context begravelmiddotlic i anem cap a un context igualment
marcial El terme srsquoadiu perfectament a lrsquoambient que recrea el poema Ara beacute
el to insogravelit el marca el sentit que adopta lrsquoexpressioacute inaudita fins al moment el
poeta en lloc de demanar la inspiracioacute de la Musa la crida en ajut de la seva
comesa com a assistent aliada sogravecia509
Drsquoaquesta manera Simogravenides convoca la Musa amb lrsquoepiacutetet propi de lrsquoaliat
egravepic (dels aliats de Troia per exemple) i de la tropa mercenagraveria a lrsquoegravepoca del
508 Literagraveriament aquesta forma de principium carminis estagrave nomeacutes constatada en els Himnes
Ograverfics perograve eacutes probable que lrsquoexpressioacute tingueacutes una certa importagravencia en el llenguatge propi del culte oral o de les pragravectiques mistegraveriques Cf Hymn Orph 15 (κικλήσκω Νύμφας τε κλυτὰς καὶ Πᾶνα microέγιστον) 20 52 (κικλήσκω σεhellip) 75 86 etc
509 Sogravecia en el meacutes estricte sentit etimologravegic Hem dit que lrsquoexpressioacute era extraordinagraveria respecte a la tradicioacute de Simogravenides perograve la foacutermula torna a concoacuterrer en un altre himne ben distint Lucreci invoca Venus perquegrave lrsquoassisteixi en el seu cant en condicioacute de socia traduccioacute literal de lrsquoἐπίκουρος simonidi i alhora homogravenim i homogravefon del nom del filogravesof Epicur el referent ideologravegic del poeta llatiacute (Lucr 1 24 te sociam studeo scribendis uersibus esse) Vegeu OrsquoHara 1998 Al poema de Lucreci no hi manca la invocacioacute a la Musa en aquest cas Calmiddotliacuteope (6 92-95) i a Epicur (3 1-30)
Trsquohe donat ales
241
poema510 Lrsquoepiacutetet que acompanya el vocatiu de la Musa eacutes amb tota probabilitat
πολυώνυμος que troba ja paralmiddotlels als Himnes Homegraverics511 amb la significacioacute
ldquohonorada o invocada amb molt apelmiddotlatiusrdquo Al capdavall aquesta
denominacioacute justifica en certa mesura la seva invocacioacute com a aliada una de
les possibles versions apelmiddotlatives triada a voler del poeta que preteacuten emfasitzar
la seva condicioacute de testimoni presencial En efecte una de les propostes meacutes
plausibles que doacutena raoacute de la diferegravencia notograveria entre la relacioacute drsquoHomer i de
Simogravenides respectivament amb les Muses la proporciona A Aloni
The reason for the difference between these two positions is to be found in the subject matter of the poems Homer could not have been a witness to the events at Troy and therefore relied entirely on the Muses for the truth of his account Simonides on the other hand did witness the Greek war against the Persians and so needs the Musersquos help only to guarantee the ability of his poetry to render the truth and thus confer lasting fame on those who took part in the events narrated512
Drsquoacord amb aquest pressupogravesit Simogravenides srsquoarroga el principal megraverit en la
pragravectica compositiva i nomeacutes demana lrsquoauxili de la Musa per constituir lrsquoordre
510 Val a dir que a la Iliacuteada apareix el mot emprat en funcioacute adjectiva i referit a una divinitat
perograve la cagraverrega militar eacutes indubtable (Il 21 430-431) ὡς Ἀφροδίτη ἦλθεν Ἄρῃ ἐπίκουρος ἐmicroῷ microένει ἀντιόωσα La mencioacute de lrsquoepikouria en un context en quegrave apareixen les Muses es troba a Piacutendar per exemple perograve en aquest cas eacutes el poeta qui acompleix metafogravericament les funcions drsquoἐπίκουρος en uns termes no menys pretensiosos perograve no tant agosarats (Ol 13 96-97) Μοίσαις γὰρ ἀγλαοθρόνοις ἑκὼν Ὀλιγαιθίδαισίν τrsquo ἔβαν ἐπίκουρος A vegades srsquoinvoca una divinitat de manera similar en lrsquoexpressioacute perograve gairebeacute sempre amb una nuance militar salviacutefica i a voltes megravedica (com Apolmiddotlo Epikourios o Asclepi) o simplement drsquoajuda en el destret Cf Sapph fr 1 25-28 V (a Afrodita) ἔλθε μοι καὶ νῦν χαλέπαν δὲ λῦσον ἐκ μερίμναν ὄσσα δέ μοι τέλεσσαι θῦμος ἰmicroέρρει τέλεσον σὺ δrsquo αὔτα σύμμαχος ἔσσο
511 Cf Hymn Hom 3 82 2 18 32 Κρόνου πολυώνυμος υἱός disposicioacute que recorda el θεᾶς ἐρικυδέος υἱέ del v 19 de Simogravenides
512 Aloni 2001 95
Capiacutetol 4
242
escaient del poema en un intent drsquoafirmar el rol del poeta sense cap ruptura
aparent o formal amb la tradicioacute clegravetica513
ELS CAMINS DE LrsquoHIMNE
En els poemes hexamegravetrics de Parmegravenides i drsquoEmpegravedocles poden trobar-se
aspectes de la literatura sapiencial de lrsquoelucubracioacute filosogravefica i religiosa i el que
ens interessa ara per ara de la forma hiacutemnica inclosa la reflexioacute sobre el proceacutes
compositiu aspectes que poden aportar una certa llum a algunes nocions que
concorren en el proemi de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees
Acostuma a considerar-se el fragment 1 de Parmegravenides com el proemi (o part
del mateix) del poema sobre la naturalesa514 La constatacioacute del caragravecter
aparentment narratiu del passatge sorpregraven de bon principi El poema
comenccedilava in medias res sense cap mena drsquoinvocacioacute o endreccedila inicial si hem de
fer cas del testimoni de Sext Empiacuteric que en cita lrsquoinitium carminis515 El poeta
afirma haver estat conduiumlt a traveacutes de les portes dels camins de la Nit i del Dia
per tal de comparegraveixer davant drsquouna divinitat femenina del nom de la qual no
513 Cal nomeacutes recordar el testimoni que parla de la plaent Musa simoniacutedia (ἔπνεε τερπνά
ἡδυμελιφθόγγου Μοῦσα Σιμωνίδεω Sim test 42 Campbell = AP 9 571 1-2) a la qual eren imputats els cagraverrecs de φιλοκερδής i ἐργάτις com una treballadora assalariada la millor aliada drsquoun poeta tradicionalment avaricioacutes Vegeu Pind Isth 2 6-12 La interpretacioacute es troba a Schol Pind Isth 2 9ab (3 p 214 Drachmann) λέγοι δrsquo ἄν πρὸς Σιμωνίδου ταῦτα ὡς φιλάργυρον διασύρων τὸν ἄνδρα
514 Sobre el proemi parmenidi vegeu Gallop 1991 (1984) 5-7 Couloubaritsis 1987 25-43 Burkert 1969 Schwabl 1963 Bowra 1953 38 sqq Bowra 1937
515 Sext Emp Adv Math 7 111-114
Trsquohe donat ales
243
es fa mencioacute En aquest viatge un dels elements clau de la interpretacioacute del
poema la persona loquens eacutes transportada en carro per eugues filles drsquoHegravelios
τῇ φερόμην τῇ γάρ με πολύφραστοι φέρον ἵπποι ἅρμα τιταίνουσαι κοῦραι δ ὁδὸν ἡγεμόνευον [] τῇ ῥα διrsquo αὐτέων ἰθὺς ἔχον κοῦραι κατ ἀμαξιτὸν ἅρμα καὶ ἵππους516
fins a lrsquoestatge de la deessa Alliacute la personificacioacute de Dike eacutes qui nrsquoobre els
propileus com a garant de la legitimitat dels ensenyaments divins
ἔνθα πύλαι Νυκτός τε καὶ Ἤματός εἰσι κελεύθων καί σφας ὑπέρθυρον ἀμφὶς ἔχει καὶ λάινος οὐδός αὐταὶ δrsquo αἰθέριαι πλῆνται μεγάλοισι θυρέτροις τῶν δὲ Δίκη πολύποινος ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς517
Veiem en lrsquoepiacutetet de Dike un dels atributs que hem constatat a propogravesit del
caragravecter punitiu amb quegrave la caracteritza Simogravenides al proemi de Platees Dike
acompleix les funcions drsquoAidoacutes i Neacutemesis drsquouna manera semblant al rol que li
conferia Egravesquil com a βαρύδικος ποινά una Dike que guarda les claus de la
retribucioacute (ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς v 14)518
516 Parm fr 1 4-5 20-21 Gallop 517 Vv 11-14 518 Lrsquoepiacutetet que Parmegravenides atribueix a Dike eacutes testimoniat igualment pel fr Orph 158 tal
com el recull el neoplatogravenic Procle amb lrsquoafegit drsquouna cagraverrega semagraventica rellevant Dike eacutes igualment ἀρωγός auxiliar socorredora del seu pare Zeus en la lluita contra els Titans caracteritzats per la seva ὕβρις (Procl In Plat Remp 2 144 29) τῷ δὲ Δίκη πολύποινος ἐφέσπετο πᾶσιν ἀρωγός Εn un sentit semblant cal interpretar lrsquoaparicioacute de Dike al primer estagravesim de lrsquoAgamegravemnon drsquoEgravesquil la divinitat puneix (καθαιρεῖ) aquell qui trepitja lrsquoaltar de la deessa (ἀνδρὶ λακτίσαντι μέγαν Δίκας βωμὸν εἰς ἀφάνειαν Ag 381) Reveladorament lrsquoἄδικος que exemplifica els mots del cor no eacutes altre que Paris que violagrave els preceptes de Zeus Xegravenios (Ag 396-402) λιτᾶν δrsquo ἀκούει μὲν οὔτις θεῶν τὸν δrsquo ἐπίστροφον τῶν φῶτrsquo ἄδικον καθαιρεῖ οἷος καὶ Πάρις ἐλθὼν ἐς δόμον τὸν Ἀτρειδᾶν ᾔσχυνε ξενίαν τράπε- ζαν
Capiacutetol 4
244
Un altre punt digne drsquoesment en el proemi de Parmegravenides consisteix en el
parlament que la deessa innominada adreccedila al poeta quan aquest compareix
davant drsquoella La intervencioacute de la dea en estil directe origina una inversioacute del
rol de la persona loquens de manera que el poeta apareix representat en segona
persona i apelmiddotlat per mitjagrave drsquoun vocatiu i de la foacutermula habitual de salutacioacute
χαῖρε
ὦ κοῦρrsquo ἀθανάτοισι συνάορος ἡνιόχοισιν ἵπποις ταί σε φέρουσιν ἱκάνων ἡmicroέτερον δῶ χαῖρrsquo ἐπεὶ οὔτι σε μοῖρα κακὴ προὔπεμπε νέεσθαι τήνδrsquo ὁδόν [ἦ γὰρ ἀπrsquo ἀνθρώπων ἐκτὸς πάτου ἐστίν] ἀλλὰ θέμις τε δίκη τε519
Al proemi de Parmegravenides perograve la justificacioacute de lrsquoelement diviacute i immortal
(θεὰ πρόφρων v 22 ἀθανάτοισι hellip ἡνιόχοισιν v 24) i lrsquoegravemfasi en el
contingut referent a lrsquoagravembit de la legitimitat la justiacutecia i la veritat (θέμις τε δίκη
τε v 28 ἀληθείης εὐπειθέος ἀτρεμὲς ἦτορ v 29 πίστις ἀληθής v 30) es
deuen a pressupogravesits diferents dels que abonen la seva presegravencia en el proemi
de Simogravenides En efecte Parmegravenides preteacuten posar en relleu el caragravecter drsquouna
inspiracioacute que el guia pel camiacute de la Veritat i contraposar-lo a lrsquoopinioacute del comuacute
dels mortals (βροτῶν δόξας v 30) que regeix un mal fat (μοῖρα κακὴ v 26)
El camiacute empregraves pel poeta pot ser interpretat translatiacuteciament com a metagravefora
de la tasca compositiva multiforme i variada en la qual el poeta ha de prendre
necessagraveriament una decisioacute ha drsquoemprendre un camiacute (ἐς ὁδὸνhellipπολύφημον v
2) que en certa forma precedeix la tria gnoseologravegica i ontologravegica davant de la
disjuntiva de camins (els famosos ὁδοὶ διζήσιος fr 2 2 i sqq) En efecte el
κλοπαῖσι γυναικός Per al sentit de les claus (κληῖδας) vegeu Palmer 2009 52-55 175 361 Laks 2003 16 n 29 Steele 2002 583 Guthrie 1980 (1965) 8-9
519 Parm fr 1 24-28
Trsquohe donat ales
245
poema srsquoestagrave desenvolupant a mesura que soacuten exposats els arguments a
mesura que es refereix el microῦθος (fr 2 1) Fins i tot la imatge del carro es pot
entendre com una figuracioacute del poema Ara beacute cal no oblidar que la direccioacute
drsquoaquesta via per a Parmegravenides i a diferegravencia del que hem pogut observar en
Simogravenides sempre ve legitimada per la divinitat
ἵπποι ταί με φέρουσιν ὅσον τrsquo ἐπὶ θυμὸς ἱκάνοι πέμπον ἐπεί microrsquo ἐς ὁδὸν βῆσαν πολύφημον ἄγουσαι δαίμονες ἣ κατὰ πάντrsquo ἄστη φέρει εἰδότα φῶτα520
Tambeacute a lrsquohimne-poema del poeta drsquoAcragas Empegravedocles tot i la dificultat
de definir amb certesa els liacutemits de la composicioacute (o composicions) eacutes ben
notori el contingut clegravetic en certa mesura meacutes present al llarg drsquoun poema de
difiacutecil ordenacioacute estructural Una de les principals dificultats a lrsquohora
drsquoidentificar un proemi ve donada per la multiplicitat drsquoinvocacions que
passen de lrsquoagravembit humagrave al diviacute Entre les primeres es poden identificar aquelles
que van adreccedilades a un grup indefinit potser drsquoacragantins (ὦ φίλοι)521 i la del
destinatari del poema i possible ἐρώμενος drsquoEmpegravedocles Pausagravenias fill
520 Ibid 1-3 El poeta elegiacuteac Properci ofereix una imatge molt semblant en quegrave poden
rastrejar-se tots els elements esmentats amb lrsquoafegit drsquouna heregravencia helmiddotleniacutestica que desenvolupagrave la significacioacute drsquoaquests motius figuratius Nunc Iouis incipiam causas aperire Feretri armaque de ducibus trina recepta tribus Magnum iter ascendo sed dat mihi gloria uires non iuuat e facili lecta corona iugo (Prop 4 10 1-4) C Miralles (2004 83-86) en parla al respecte ldquoEl camino en griego οἶμος tiene una larga historia que remonta a Homero pero cuyo especial caraacutecter poeacutetico se perfila en Filetas y Caliacutemaco unido a una real ldquoconscienciardquo de su labor por parte del poetardquo (85) i troba un paralmiddotlel per al siacutemil del carro en Quegraveril (νεοζυγὲς ἅρμα fr 1 Kinkel) Per a dues postures divergents a propogravesit drsquouna lectura poetologravegica de la imatge del carro a Parmegravenides vegeu Asper 1997 73-78 i Nuumlnlist 1998 260-261
521 Fr 112 1 114 1 DK Els testimonia difereixen de la procedegravencia del primer fragment o de parts drsquoell Amb tot Diogravegenes Laerci qui el cita iacutentegrament assegura que proveacute del poema sobre els Katharmoiacute (Diog Laert 8 61-62)
Capiacutetol 4
246
drsquoAnquites (Παυσανίη σὺ δὲ κλῦθι δαίφρονος Ἀγχίτεω υἱέ)522 Resulten molt
interessants els termes i conceptes que entren en joc en un dels fragments dels
Katharmoiacute la persona loquens versemblantment el poeta srsquoadreccedila als ciutadans
drsquoAcragas amb el vocatiu esmentat i lrsquohabitual foacutermula (χαίρετε v 4) i tot
seguit canvia el punt de focalitzacioacute (ἐγὼ δέ) per parlar de si mateix en uns
termes aparentment paradoxals anuncia la seva renuacutencia a la condicioacute mortal i
la investidura dels honors que pertoquen als deacuteus
ὦ φίλοι οἳ microέγα ἄστυ κατὰ ξανθοῦ Ἀκράγαντος ναίετrsquo ἀνrsquo ἄκρα πόλεος ἀγαθῶν μελεδήμονες ἔργων ξείνων αἰδοῖοι λιμένες κακότητος ἄπειροι χαίρετrsquo ἐγὼ δrsquo ὑmicroῖν θεὸς ἄμβροτος οὐκέτι θνητός πωλεῦμαι μετὰ πᾶσι τετιμένος ὥσπερ ἔοικα ταινίαις τε περίστεπτος στέφεσίν τε θαλείοις τοῖσιν dagger ἅmicrorsquo dagger ἂν ἵκωμαι ἄστεα τηλεθάοντα ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξί σεβίζομαι οἱ δrsquo ἅmicrorsquo ἕπονται μυρίοι ἐξερέοντες ὅπῃ πρὸς κέρδος ἀταρπός οἱ microὲν μαντοσυνέων κεχρημένοι οἱ δrsquo ἐπὶ νούσων παντοίων ἐπύθοντο κλυεῖν εὐηκέα βάξιν δηρὸν δὴ χαλεπῆισι πεπαρμένοι ltἀμφrsquo ὀδύνηισινgt523
Certament la dificultat interpretativa del v 4 del fragment anterior rau a
discernir si es parla de la ldquodivinitatrdquo drsquoEmpegravedocles a parer drsquoell o dels qui el
contemplen Potser cal posar en relacioacute el sentit drsquoaquest fragment amb
lrsquoorientacioacute general del pensament drsquoEmpegravedocles respecte a la transmigracioacute i
immortalitat de la ψυχή la seva divinitat pot basar-se en una creenccedila de
privilegi dins del cercle de reencarnacions Aquesta doctrina en el pla de la
poegravetica assegura al poeta la possessioacute de la veritat ja que la inspiracioacute i la
522 Fr 1 DK Probablement ocupava una posicioacute forccedila inicial tot i que en el poema de
Lucreci clarament inspirat en Empegravedocles el destinatari Megravemmius no apareix fins al v 26 del primer llibre i de manera subreptiacutecia encara dins del proemi invocatori de Venus
523 Xenoph fr 1 Inwood = 112 DΚ
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Trsquohe donat ales
223
sembla voler afavorir aquest ordre del cant (ἀοιδῆς) per mitjagrave de lrsquoexpressioacute de
la foacutermula dels mots adequats que afavoreixin el pensament o li comuniquin
dolcesa (μελίφρων cim expressiu i terme altament connotat pels precedents
egravepics)457 Drsquoaltra banda lrsquoordre de lrsquohimne eacutes imprescindible a lrsquohora
drsquoemprendre una relacioacute catalogal sigui quin sigui el seu contingut i el
procediment introductori drsquoinvocar la musa eacutes respectat drsquoacord amb la tradicioacute
egravepica458 A lrsquoelegia de Platees el catagraveleg eacutes compregraves a la seccioacute narrativa del
poema que consisteix aparentment no nomeacutes en els principals estadis de
lrsquoexpedicioacute i dels efectius helmiddotlegravenics (fr 11 W2 + fr 15-16 W2)459 sinoacute tambeacute dels
contingents enemics460 A diferegravencia del poeta egravepic tanmateix el poeta elegiacuteac
com tambeacute el drsquoepinici reivindica un rol preeminent en la constitucioacute del
κόσμος del poema El poeta tardo-arcaic es mostra atent amb la tradicioacute que teacute
el poeta per un savi per un constructor que deu tanmateix a les muses el do
del seu art aquestes soacuten de fet font de la seva inspiracioacute
Gragravecies a aquesta construccioacute de mots ben agenccedilats obra de rapsodes ens
soacuten conegudes les ἀρεταί dels homes drsquoantany i gragravecies al κόσμος bastit en el
marc de lrsquoelegia narrativa i de lrsquoepinici ens eacutes coneguda la virtut dels
457 La restitucioacute de μελ]ίφρονα eacutes deguda a Parsons i acceptada per West per beacute que aquest
darrer proposa tambeacute δα]ίφρονα a lrsquoaparat Vegeu Poltera 1997 350 A lrsquoegravepica meacutes antiga eacutes μελίφρων en sentit recte el vi (οἶνος en quatre ocasions a la Iliacuteada i quatre meacutes a lrsquoOdissea) i el gra (πυρός σῖτος) i figuradament el somni (ὕπνος Il 2 34) i lrsquoagravenim (θυμός Hes Scut 428) a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquoampliagrave el ventall de possibilitats ho eacutes el νόστος ([Sim] Ep 72 3 P = AP 7 510) i srsquoaprofundeix en lrsquouacutes literari (eg αὐδή τε μῦθοι τε μελίφρονες Ap Rhod 3 458) Cf Poltera 1997 378-379
458 Per exemple com a Il 2 484-493 Hes Th 1-34 Cat Mul fr 1 1-5 MW (sobre aquest uacuteltim passatge vegeu Bowie 2010a 158-159) la pragravectica drsquoinvocacioacute pregravevia al catagraveleg esdevingueacute un veritable topos que es perllongagrave fins a les darreres mostres de lrsquoegravepica antiga (eg Quint Smyrn 12 306 sqq)
459 Rutherford 2001a 48 ldquoThese lines probably from a general catalog of the forces comparable to the one in Herodotus By including a catalog Simonides was following Homeric practice poems such as the Smyrneis of Mimnermus may also have contained catalogsrdquo
460 Cf Boedeker 1995a 224
Capiacutetol 4
224
contemporanis La virtut i el caragravecter ilmiddotlustre dels grans homes soacuten preservats
en himnes i cagraventics dadors de glograveria per beacute que a uns pocs els sigui dat
drsquoaconseguir la mestria en lrsquoart drsquouna paraula que eacutes glorificadora per al
laudandus i per al cantor461 Aquest κόσμος es vincula sempre amb la paraula
tot configurant un dolccedil cagraventic dolccedil per a qui lrsquoescolta o lrsquoenteacuten462
En virtut de la saviesa del poeta el cagraventic esdeveacute un bell edifici un bastiment
ben fonamentat esdeveacute κρηπίς463
κεκρότηται χρυσέα κρηπὶς ἱεραῖσιν ἀοιδαῖς εἶα τειχίζωμεν ἤδη ποικίλον κόσμον αὐδάεντα λόγων464
Probablement es tracta de lrsquoexemple que millor palesa la proximitat del
κόσμος poegravetic i la metagravefora que gira entorn drsquoidees com la construccioacute i
lrsquoornament La particularitat drsquoaquest κόσμος perograve eacutes la seva constitucioacute a base
de paraules un vertader univers sonor que el propi context ajuda a bastir com a
perfecte exemple del que srsquoestagrave proclamant enteixinat de metagravefores imatges
audaces com ara la nocioacute de κροτέω colpir martellejar emprat en sentit
metafograveric a la manera del llatiacute pango El fonament del cagraventic que evoca alhora
una idea primagraveria de calccedilat i de basament constructiu eacutes auri tal com lrsquounivers
sonor del cagraventic eacutes multiforme en les seves expressions i idees en els seus
461 Com ara a Pind Pyth 3 112-115 Νέστορα καὶ Λύκιον Σαρπηδόνrsquo ἀνθρώπων φάτις ἐξ
ἐπέων κελαδεννῶν τέκτονες οἷα σοφοὶ ἅρμοσαν γιγνώσκομεν ἁ δrsquo ἀρετὰ κλειναῖς ἀοιδαῖς χρονία τελέθει παύροις δὲ πράξασθrsquo εὐμαρές
462 Pind Ol 11 13-14 κόσμον ἐπὶ στεφάνῳ χρυσέας ἐλαίας ἁδυμελῆ κελαδήσω 463 Sobre la nocioacute constructiva vegeu encara Pind Ol 6 1-4 Pyth 12 19 A propogravesit de
poesia i construccioacute vegeu Ford 2002 123-128 Per a κρηπίς Pind Pyth 4 139 (κρηπῖδα σοφῶν ἐπέων) Pind Pyth 7 1-4 (κάλλιστον αἱ μεγαλοπόλιες Ἀθᾶναι προοίμιον κρηπῖδrsquo ἀοιδᾶν βαλέσθαι) Vegeu Kowerski 2005 92-93 Una imatge semblant perograve basada en un concepte totalment distint es troba a Pind Pyth 4 299 (παγὰν ἀμβροσίων ἐπέων)
464 Pind fr 194 1-3 SM
Trsquohe donat ales
225
λόγοι465 Totes dues nocions κρηπίς i κόσμος que parteixen drsquouna significacioacute
concreta desenvolupen les seves virtualitats metafograveriques en el context de la
progravepia composicioacute poegravetica a falta drsquoun vertader pensament literari i drsquoun
llenguatge especiacutefic que el plasmi466
A lrsquoelegia antiga es percep una continuiumltat ben testimoniada de κόσμος que
es decanta majoritagraveriament per un sentit merament estegravetic i valoratiu que teacute un
ampli ressograve en lrsquoesfera moral i ciutadana467 Hi ha tanmateix una altra liacutenia
semagraventica drsquoaquest mateix mot que sense renunciar al component ornamental i
ciacutevic aflora en un context principalment simposiacuteac i designa el bell ordre del
parlament del poema del cagraventic que srsquoestagrave executant en aquell moment468
Quan en un dels poemes del corpus teognidi hom promet a Cirnos un record
perenne en lrsquoagravembit del simposi
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν
465 Ford ibid 124-125 466 Amb tot apareixen en contextos diversos on tenen tota una altra significacioacute com ara en
el cas de κρηπίς a Pind fr 77 M (ὅθι παῖδες Ἀθαναίων ἐβάλοντο φαεννὰν κρηπῖδrsquo ἐλευθερίας) que potser es pot posar en relacioacute amb un uacutes com Αesch Pers 814-815 (κακῶν κρηπὶς ὕπεστιν) i Timoth fr 788 (κλεινὸν ἐλευθερίας τεύχων μέγαν Ἑλλάδι κόσμον) pel fet drsquoaparegraveixer en contextos vinculats a les Guerres Megravediques Kowerski (2005 92-93) troba un paralmiddotlel similar en el fr 14 W2 de Simogravenides (v 9 [ὑ]π[ὸ κ]ρηπῖδα) perograve la lectura eacutes dubtosa i el sentit ben difiacutecil de restituir a partir de les migrades restes textuals conservades
467 Drsquoalguna manera aquestes ocurregravencies fan referegravencia a lrsquoordre poliacutetic i social drsquoaquiacute que per exemple κόσμος aparegui esmentat en un dels poemes adreccedilats a Simogravenides en quegrave srsquoempra la imatge metafograverica de la nau i del mar tempestuoacutes per almiddotludir a lrsquoestat de la polis (Theogn 677 χρήματα δrsquo ἁρπάζουσι βίῃ κόσμος δrsquo ἀπόλωλεν) Vegeu Donlan 1985 238-241 Cf Τheogn 947-948 (πατρίδα κοσμήσω λιπαρὴν πόλιν) Phocyl fr 4 2 112 GP Melanth fr 1 GP Crit fr 2 8 W2
468 Vegeu Ford 2002 36 ldquoThis notion of order in kosmeō wich can denote a neat effective arrangement and also an elegant decorative one reflects the characteristic archaic link between aesthetics manners and politics [] Kosmos applies equally to the proper adornment of diners their orderly behavior and their speechrdquo Igualment a Levine 1985 184
Capiacutetol 4
226
el poeta prediu el caragravecter del cagraventic que executaran joves muacutesics amb
lrsquoacompanyament de flabiols de neta i aguda ressonagravencia Lrsquoexpressioacute no exclou
lrsquoegravemfasi per mitjagrave drsquoun cert pleonasme caracteriacutestic de tot el poema el cagraventic
seragrave bell i liacutempid com el so del flabiol (λιγυ- λιγέα) i alhora un exemple del
bon ordre que implica decegravencia i elegagravencia en la manera drsquoexecutar el poema i
de celebrar el simposi (εὐκόσμως)
καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται469
A lrsquoelegia de lrsquoegravepoca clagravessica i encara meacutes tardana la referegravencia al κόσμος
guanya en complexitat i implicacioacute en la mesura que srsquoalmiddotludeix a la composicioacute
del poeta i a lrsquoexecucioacute del poema en el simposi de manera alambinada quasi
codificada per al petit cercle dels simposiastes que hi participen Aixiacute per
exemple la persona loquens que interpelmiddotla Teogravedor en una composicioacute atribuiumlda a
Dionisi Calc es complau a entreteixir imatges de simposi i de recitacioacute poegravetica
en un joc drsquoimplicatures elaborades a base drsquousos translaticis i paronomagravesics La
destresa i la subtilitat del poeta-simposiasta (ἐγὼ δrsquo ἐπιδέξια πέμπω ) a lrsquohora
de brindar la seva poesia i esperar-ne la deguda torna de lrsquointerpelmiddotlat
contribueixen al degut agenccedilament del simposi
καὶ σὺ λαβὼν τόδε δῶρον ἀοιδὰς ἀντιπρόπιθι συμπόσιον κοσμῶν καὶ τὸ σὸν εὖ θέμενος470
469 Theogn 239-243 470 Dion Chalc fr 1 4-5 GP A lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica trobem agravemplies compilacions de la
tradicioacute poegravetica precedent en lrsquoemulacioacute i lrsquoelaboracioacute de les imatges les foacutermules i el legravexic Un epigrama de Filetas de Cos doacutena mostra drsquoaquesta destilmiddotlacioacute poegravetica a propogravesit del κόσμος exposat en la seva formulacioacute tradicional que ja eacutes tanmateix plenament literari Οὔ microέ τις ἐξ ὀρέων ἀποφώλιος ἀγροιώτης αἱρήσει κλήθρην αἰρόμενος μακέλην ἀλλrsquo ἐπέων εἰδὼς κόσμον καὶ πολλὰ μογήσας microύθων παντοίων οἶμον ἐπιστάμενος (Philet fr 10 Powell)
Trsquohe donat ales
227
EL PROEMI DE PLATEES
La perfecta plasmacioacute del κόσμος poegravetic eacutes lrsquohimne que el poeta articula en
les seves parts corresponents a fi de de conferir la immortalitat que pertoca al
poeta drsquoatorgar el κλέος i els seus equivalmiddotlents tant si es tracta drsquouna
immortalitat metafograverica com si eacutes verificada pel culte (κλέος
exclusiuinclusiu)471 Αquest proceacutes que en termes poegravetics eacutes designat com un
seguiment dels camins de lrsquohimne compregraven sovint un proemi on la invocacioacute a
la divinitat i en especial a aquella que eacutes fautora del cagraventic desenvolupa un
paper cabdal Un recurs que malgrat la sempre creixent afirmacioacute del rol del
poeta en lrsquoassoliment drsquoun renom immortal continua vigent en la poesia
drsquoepinici i en lrsquoelegia narrativa tardoarcaica Ho veurem en els seus principals
representants
Aquesta mateixa idea del camiacute que el poeta ha de triar per definir lrsquoorientacioacute
i el contingut de la composicioacute ja es troba formulada en un fragment
drsquoEmpegravedocles el camiacute que ell ha escollit per al seu himne (hellipπόρον ὕμνων
τὸν πρότερον κατέλεξα fr 35 1-2) drsquoentre tots els camins possibles ens fa
pensar en les raons drsquoaquesta opcioacute i en les vies de plasmacioacute que comporta eacutes
a dir en lrsquoexpressioacute i lrsquoestructura del poema El primer pas doncs consistiragrave a
comprovar quin camiacute escolliacute Simogravenides per al proemi de lrsquoelegia de Platees
471 Vegeu Currie 2005 72-74
Capiacutetol 4
228
De bon principi ens cal verificar els trets fonamentals del proemi arcaic del
prooimion que duu expliacutecit en el seu nom la precedegravencia del camiacute empregraves i en
consequumlegravencia podia adoptar muacuteltiples formes segons lrsquoocasioacute a quegrave estigueacutes
dedicat i si volem denominar-ho aixiacute segons el gegravenere a quegrave pertanyi Es pot
constatar la presegravencia del proemi tant en egravepica com en liacuterica coral monogravedica o
elegiacuteaca472 perograve sembla impossible discernir-ne la precedegravencia relativa El terme
en si προοίμιον eacutes testimoniat forccedila tard al s V aC tot i que resulta
versemblant creure que lrsquoorigen (formal no terminologravegic) del proemi pugui
remuntar-se a les primeres manifestacions poegravetiques orals473 No eacutes aquest el
lloc pertinent per debatre la successioacute cronologravegica de les formes poegravetiques i dels
corresponents proemis que poguessin comprendre En tot cas els primers
testimonis textuals no semblen revelar una especialitzacioacute definida del mot
malgrat la seva rudimentagraveria aparenccedila de tecnicisme474
El prooimion eacutes la part cantada o recitada que encapccedilala el poema a manera
drsquoobertura o preludi i nrsquoobre el camiacute (οἶμος) el contextualitza En la seva versioacute
egravepica i en especial als Himnes Homegraverics el proemi serveix per ubicar el poema
en el context drsquouna celebracioacute en honor drsquouna divinitat ja que el
desenvolupament narratiu pot estar en part desvinculat drsquoaquest mateix context
472 Els himnes homegraverics la Teogonia els peans i epinicis de Piacutendar i els noacutemoi citarogravedics com el
de Timograveteu soacuten exemples paradigmagravetics de la presegravencia del proemi en aquestes composicions En el cas elegiacuteac a banda de lrsquoelegia de Platees tenim notiacutecia del proemi del poema de Mimnerm sobre la guerra entre esmirneus i lidis (cf Paus 9 29 4) en el qual distingia dos parentius de les Muses
473 Vegeu Nagy 1996a 62 i sqq Latacz 1996 71 Race 1992 13-38 spec 19-33 (i en general Cole amp Dunn 1992) Thalmann 1984 120
474 Piacutendar per exemple un dels primers difusors del mot a vegades aplica el terme a la poesia egravepica com a la Nem 2 1-3 (ὅθεν περ καὶ Ὁμηρίδαι ῥαπτῶν ἐπέων τὰ πόλλrsquo ἀοιδοὶ ἄρχονται Διὸς ἐκ προοιμίου) a voltes a la megravelica Pyth 1 3-4 (πείθονται δrsquo ἀοιδοὶ σάμασιν ἁγησιχόρων ὁπόταν προοιμίων ἀμβολὰς τεύχῃς ἐλελιζομένα) Al segle V aC el mot oscilmiddotlagrave entre una imprecisioacute genegraverica (eg Ar Eq 1343 Aesch Ag 32) i una progressiva especialitzacioacute en el camp de la prosa i la retograverica (eg Thuc 3 104 4-5 on es defineix com a prooimion lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo Crit fr 35)
Trsquohe donat ales
229
festiu475 Per contra les funcions del proemi liacuteric semblen meacutes agravemplies tot i
poder estar vinculades a una ocasioacute igualment celebrativa Amb tot lrsquoespai que
lrsquoegravepica reservava a la divinitat esdeveacute sovint un marc en quegrave el poeta parla de si
mateix del seu homenatjat o del context festiu en quegrave coincideixen476
Els pressupogravesits del proemi liacuteric difereixen en certa mesura de lrsquoegravepic perograve
malgrat tot es poden identificar alguns trets generals per al proemi arcaic
- La invocacioacute element de rigor pot adreccedilar-se a una divinitat a un heroi o a
les Muses Usualment srsquoarticula en una doble invocacioacute per la qual cosa hi
concorren dos dels destinataris esmentats
- Lrsquoaparicioacute de la persona loquens en el discurs La motivacioacute drsquoaquest ldquojordquo
acostuma a ser la peticioacute de vegravenia o drsquoinspiracioacute o una autojustificacioacute
- Una transicioacute a vegades de caire discursiu a voltes merament formular
envers la narracioacute miacutetica o drsquoesdeveniments contemporanis (relat catagraveleg) En
el si drsquoaquesta seccioacute es troben foacutermules tiacutepiques de comiat suacuteplica exhortacioacute
i chevilles drsquoinflexioacute477
El proemi de lrsquoelegia de Platees comparteix molts drsquoaquests elements En
principi lrsquoestructura del poema ens fa pensar en la forma egravepica del proemi
reforccedilada pels trets linguumliacutestics homeritzants i pel contingut drsquoevident caragravecter
egravepic Amb tot pot percebrersquos la proximitat amb la funcionalitat liacuterica del
475 Cf Race 1992 20-22 Nagy 1989a 53-54 Per al proemi als Himnes contemplat des drsquoun
punt de vista musical vegeu Barker 1989 38 sqq Sobre la naturalesa dels himnes grecs vegeu Bremer amp Furley 2001 1-40
476 Un cas paradigmagravetic drsquoaquests trets el trobem a lrsquoOliacutempica 10 de Piacutendar en quegrave el poeta es justifica davant del seu laudandus Hagesidam de Locres i en lloa lrsquoorigen abans de referir el mite de la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics
477 Es pot comprovar la presegravencia de tots aquests elements en major o menor grau a lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo persona loquens (vv 1 19) invocacioacute (a Leto v 14 i Apolmiddotlo v 20) transicioacute (vv 19-29) cap a la seccioacute narrativa encapccedilalada per un catagraveleg (vv 30-44) La invocacioacute en forma de comiat (χαῖρε) i lrsquoaparicioacute de la primera persona per mitjagrave drsquouna cheville adversativa (αὐτὰρ ἐγώ) es reprenen a lrsquohabitual cloenda de lrsquohimne egravepic (vv 545-546)
Capiacutetol 4
230
proemi en la mesura que Simogravenides preteacuten quelcom meacutes que contextualitzar
les gestes de Platees en lrsquoagravembit drsquouna festivitat puacuteblica478
Com ja hem tingut ocasioacute de comprovar el proemi de Platees teacute per figura
central Aquilmiddotles en tant que heroi fill drsquouna deessa i guerrer el meacutes ilmiddotlustre
drsquoentre els helmiddotlens que anaren a Troia Malgrat no conservar-se lrsquoinici de la
composicioacute la reconstruccioacute del text ha permegraves establir una possible invocacioacute a
lrsquoheroi seguida de la relacioacute de la seva mort i de les fetes de Troia Eacutes important
destacar que la dimissio de lrsquoheroi precedeix immediatament la invocacioacute de la
Musa com a auxiliar del poeta que es presenta en primera persona i es disposa
a orientar el seu poema en una altra direccioacute la rememoracioacute de les gestes dels
helmiddotlens contra lrsquoinvasor persa a Platees Fins aquiacute sumagraveriament dits els trets
generals del proemi que evidencien les afinitats amb lrsquohimne clegravetic479
No hem drsquooblidar perograve la principal divergegravencia respecte els proemis
tradicionals La canonicitat del proemi simonidi es veu alterada principalment
pel fet que la dedicacioacute no va dirigida a un deacuteu immortal sinoacute a un heroi que
encara que pugui rebre honors divins es caracteritza per la seva condicioacute
humana (o semidivina com es prefereixi) ineluctable la mort480 Una mort i una
condicioacute que a meacutes no soacuten en absolut mitigades al contrari el poeta focalitza
lrsquoatencioacute amb el tema i la cagraverrega legravexica en lrsquoelement mortal caduc fragravegil
Pensirsquos en la rellevagravencia del sintagma ἡmicro]ιθέων ὠκύμορον γενεή[ν (v 18) A
banda que tots els seus termes tenen ascendegravencia homegraverica la transcendegravencia
de lrsquoexpressioacute rau en el fet que Homer en tant que cantor inspirat directament 478 Cf Obbink 2001 65 69-73 ldquoIn Simonidesrsquos Plataea poem the form of the proemial hymn
appears to have been closest to that of epic while its function approximates the prooimion of lyricrdquo Aloni 2001 92-93 1992
479 Les similituds estructurals es veuen complementades per uns paralmiddotlels formals i de diccioacute notables amb aquesta mena drsquohimnes Nomeacutes cal pensar en la foacutermula de cloenda de lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo καὶ σὺ microὲν οὕτω χαῖρε Διὸς καὶ Λητοῦς υἱέ (v 545) i comparar-la amb el comiat del Pelida al poema simonidi ἀλλὰ σὺ microὲ]ν νῦν χαῖρε θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ (v 19)
480 Cf West 1993a 5-6
Trsquohe donat ales
231
per les Muses conferiacute una glograveria immortal (ἀθάνατονhellip κλέος v 15) al
llinatge dels semideacuteus el representant per antonomagravesia del qual eacutes Aquilmiddotles
lrsquoὠκυμορώτατος ἄλλων481 Ho constata A Aloni amb la intencioacute de posar
egravemfasi en les diferegravencies en certa mesusa insogravelites que presenta el poema de
Platees
So the usual model ndashin which the proem proceeds from an invocation of a god to the recognition that it is the Muses who guarantee kleos by inspiring the poetrsquos songmdash is slightly modified by the introduction of a mortal in place of a god and by the reference to the prestigious exemplary figure of Homer482
La resposta meacutes plausible a aquesta aparent anomalia consisteix a considerar
que Simogravenides en reprendre la tradicioacute de lrsquohimne adreccedilat a una divinitat
preteacuten remarcar la comesa drsquoimmortalitzacioacute que inaugura la seva poesia amb
un nou objectiu immortalitzar aquells que per naturalesa no soacuten immortals
els guerrers grecs que lluitaren a Platees Drsquoaquiacute la transcendegravencia drsquoAquilmiddotles
com a eximi valedor drsquoun intent parell anterior i reeixit el drsquoHomer meacutes que
com a simple exemplum mythicum Sersquon segueix per tant una glograveria semblant ndasho
encara majormdash per al nou aede elegiacuteac Simogravenides que aconsegueix transvasar
el sentit panhelmiddotlegravenic de la poesia de lrsquoepopeia a una ocasioacute igualment comuna a
tots els grecs com ho fou la batalla de Platees
Amb aquestes remarques pregravevies podem aprofundir ja en els aspectes meacutes
destacats del proemi simonidi pel que fa al seu vessant clegravetic Drsquoentrada resulta
impossible saber si al principi de la composicioacute hi havia una invocacioacute o algun
tipus drsquoalmiddotlusioacute a les Muses El fr 10 W2 que srsquoha considerat drsquoantuvi una part
forccedila propera al principium carminis no en preserva cap rastre aparent En canvi
481 Il 1 505 Vegeu supra cap 1 Kleos a lrsquoelegia de Platees (p 74-75) 482 Aloni 2001 94
Capiacutetol 4
232
a partir drsquouna apreciable referegravencia a Tetis al vers 5 srsquoha restituiumlt una possible
apelmiddotlacioacute drsquoAquilmiddotles (κούρης εἰν]αλίης ἀγλαόφη[με πάϊ)483
Presumiblement el proemi continuava tractant el motiu del Pelida una part
del qual correspon als primers versos del fr 11 W2 si la reconstruccioacute de West
eacutes encertada Tot i aixiacute el seguumlent punt clegravetic eacutes amb tota certesa el comiat de
lrsquoheroi que srsquoubica als vv 19-20 (ἀλλὰ σὺ microὲ]ν νῦν χαῖρε θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ
κούρης εἰν]αλίου Νηρέος) i precedeix sense solucioacute de continuiumltat la
invocacioacute de la Musa com a coadjutora (αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo
ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα vv 20-21)484
El proemi consta drsquouna successioacute drsquoinvocacions que adreccedila la persona loquens
a diferents destinataris Es tracta drsquoun recurs emprat amb una certa frequumlegravencia
en composicions didagravectiques i laudatograveries A les obres hesiogravediques per
exemple la varietat dels registres discursius sovint es manifesta en formes
drsquoapelmiddotlacioacute La Teogonia comenccedila per les Muses de lrsquoHelicoacute que no seran
invocades nominatim tanmateix fins al v 104 despreacutes drsquouna extensa seccioacute que
els eacutes dedicada485 A lrsquoendemig trobem una altra crida en aquest cas a una
segona persona indeterminada a qui srsquoexhorta igualment a comenccedilar per les
Muses486 Tambeacute als Treballs i Dies srsquoobserven dues invocacions inicials de gran
rellevagravencia per a lrsquoestructura discursiva de lrsquoobra lrsquoinicial a les Muses i una
segona no menys important adreccedilada a Perses487
483 Cf Rutherford 2001a 43 484 J Bremmer (2006 22-23) ofereix una visioacute succinta i criacutetica dels diversos parers formulats
entorn del sentit de la foacutermula de comiat al proemi de lrsquoelegia simoniacutedia 485 Hes Theog 104 χαίρετε τέκνα Διός δότε δrsquo ἱμερόεσσαν ἀοιδήν Cf 1 μουσάων
Ἑλικωνιάδων ἀρχώμεθrsquo ἀείδειν 486 Hes Theog 36 τύνη Μουσάων ἀρχώμεθαhellip que repregraven la foacutermula inicial (v 1) 487 Hes Op 1 μοῦσαι Πιερίηθεν ἀοιδῇσιν κλείουσαι v 27 ὦ Πέρση σὺ δὲ ταῦτα τεῷ
ἐνικάτθεο θυμῷ Abans de la crida de Perses apareix novament una invocacioacute en segona persona tot i que potser cal esmenar el datiu del nom propi subseguumlent en un vocatiu vv 9-10 κλῦθι ἰδὼν ἀίων τε δίκῃ δ ἴθυνε θέμιστας τύνη ἐγὼ δέ κε Πέρσῃ ἐτήτυμα μυθησαίμην
Trsquohe donat ales
233
En poesia megravelica la muacuteltiple invocacioacute eacutes una pragravectica forccedila habitual en
especial en epinicis ditirambes i encomis En un epinici de Baquiacutelides per
exemple trobem una invocacioacute de les Charites seguida a poca distagravencia per una
de la Moira i encara una altra de lrsquoAsop488 Piacutendar eacutes un clar exponent drsquoaquesta
pragravectica que es pot constatar en moltes de les seves composicions i ell mateix ho
professa
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον489
Haviacuteem deixat la figura del Pelida a la invocacioacute del fr 10 W2 que tenia
continuiumltat narrativa en el seguumlent fragment Pel que sabem el comenccedilament
drsquoaquest reporta la mort de lrsquoheroi i el seu funeral motius que pel cap baix
ocupaven una tirada de versos (vv 1-8) lleugerament meacutes agravemplia que la
dedicada a descriure la caiguda de Troia i el retorn dels aqueus (vv 9-15) La
rellevagravencia de la fi egravepica drsquoAquilmiddotles al nostre entendre apunta una doble
orientacioacute estretament vinculada drsquouna banda lrsquoenfocament de la condicioacute
semidivina de lrsquoheroi i com a tal mortal de lrsquoaltra lrsquoegravemfasi en lrsquoelement luctuoacutes
i honoriacutefic que sembla apuntar a un culte heroic malgrat el silenci que pesa
sobre tota referegravencia cultual en lrsquoegravepica (i en lrsquoelegia que srsquohi emmiralla) Perograve val
la pena analitzar una mica meacutes detingudament el passatge simonidi
El fragment 11 W2 comenccedila suposadament amb la caiguda drsquoAquilmiddotles al
combat (v 1) Aquest fet motiva a continuacioacute la presegravencia drsquoun siacutemil de clar
488 Lrsquoepinici per Automedes de Fliunt Bacchyl 9 1 SM Δόξαν ὦ χρυσαλάκατοι
Χάρι[τ]εςhellip v 15 ὦ μοῖρα πολυκρατές v 45 ὦ πολυζήλωτε ἄναξ ποταμῶνhellip 489 Pind Pyth 10 53-54 Amb tota probabilitat lrsquoalmiddotlusioacute als himnes i a la pluralitat dels logoi
no es refereix tant a les invocacions muacuteltiples com a la pragravectica de passar ragravepidament drsquoun tema a un altre hi hagi o no una falca clegravetica Un clar exemple drsquoinvocacioacute muacuteltiple es pot veure a Ol 8 on srsquoinvoca gairebeacute consecutivament Oliacutempia (v 1) lrsquoaacutelsos sagrat (v 9) i Timogravestenes (v 15)
Capiacutetol 4
234
ascendent homegraveric la comparacioacute entre lrsquoabatiment drsquoun guerrer i lrsquoestassada
drsquoun arbre per obra de llenyataires o de forces de la naturalesa (vv 1-3)490
Segueix una possible referegravencia al dolor o al plany que manifestagrave el λαός dels
helmiddotlens per la seva mort durant el sepeli (amb Pagravetrocle vv 5-6) En aquest
punt advertim un recurs ben destacat en un sol diacutestic (vv 7-8) que clou amb
disposicioacute circular el motiu del traspagraves del Pelida una mirada retrospectiva per
part del poeta que torna sobre la mort drsquoAquilmiddotles i la justifica per mitjagrave de
lrsquoaccioacute divina en realitat fou la magrave drsquoApolmiddotlo qui sotmeteacute el guerrer indomable
per a qualsevol magrave mortal Drsquoaquesta manera srsquoaconsegueix dignificar la mort
de lrsquoheroi i salvar lrsquoexcelmiddotlegravencia drsquoun culte justificant-lo
Quelcom semblant pot apreciar-se en la Nemea setena de Piacutendar per
contraposicioacute al seu Peagrave sisegrave a propogravesit de Neoptogravelem fill drsquoAquilmiddotles La mort
de Neoptogravelem a Delfos eacutes interpretada de manera distinta en cadascun
drsquoaquests poemes segons qui fos el destinatari de la composicioacute Aixiacute Gentili
observa amb la mirada posada en el culte
In entrambi i contesti la morte di Neottolemo egrave voluta dal dio nellrsquouno percheacute lrsquoeroe espiasse la colpa di unrsquoazione ingiusta lrsquoempietagrave compiuta ai danni del vecchio Priamo nellrsquoaltro percheacute divenisse il tutore ldquogiustordquo del culto (v 47 themiskoacutepos) in conseguenza di una azione che sotto il profilo etico-religioso presentava un duplice aspetto nella misura in cui giusta era stata la richiesta di unrsquoequa ripartizione delle vittime sacrificiali ma ingiusto lrsquoalterco con i sacerdoti di Apollo Il dato obiettivo del culto che certamente era giagrave operante a Delfi al tempo in cui Pindaro aveva composto il sesto Peana egrave nella settima Nemea un punto cardine che implicitamente offre lrsquoargomento per attenuare il peso dellrsquoempietagrave attribuita a Neottolemo nel primo dei due carmi poicheacute con lrsquoonore del culto decretato dal dio egli aveva espiato oltre che la colpa commessa nei riguardi del clero delfico anche quella compiuta nei riguardi di Priamo491
490 Il 4 482 sqq 5 560 13 178 sqq 389 sqq = 16 482 sqq 17 53 sqq 491 Gentili 1984 187-188
Trsquohe donat ales
235
Apolmiddotlo acompleix per tant les funcions drsquoagent de la mort de lrsquoheroi i de
valedor de lrsquohonor de la seva figura i del culte que la distingia
En general pot dir-se que lrsquoaccioacute dels deacuteus teacute un paper destacat en
lrsquoestructura de lrsquoelegia de Platees Potser el cas meacutes evident ndashconservatmdash eacutes el
drsquoApolmiddotlo per les raons que hem adduiumlt Cal no oblidar que les integracions
textuals de West posem per cas posen en relleu la participacioacute drsquoAtena i
drsquoHera en la destruccioacute drsquoIacutelion (vv 9-10 Παλλὰς δrsquo ἐγγὺ]ς ἐοῦσα πε[ρικλεὲς
ἄ]στ[υ καθεῖλεν σὺν δrsquo Ἥρη Πρ]ιάμου παισὶ χ[αλεπτ]όμ[εναι) o anant una
mica meacutes enllagrave del fr 11 W2 en el si de la profecia de Tisagravemenos (fr 14 W2 vv
7-8) la connivegravencia de Zeus amb els helmiddotlens perquegrave expulsin lrsquoinvasor bagraverbar
de la Jogravenia versemblantment ˉ˘˘ἐξ Ἀ]σί[η]ς ἐλάσει νεύσαντο[ς ˘ ˉ ˉ (Zeus)
και]νὴν συμμα[χ]ίην φιλέω[ν492
Una atencioacute especial mereix la presegravencia drsquouna possible personificacioacute de
δίκη sota un aspecte diviacute que nomeacutes torna a aparegraveixer en una ocasioacute en els
fragments elegiacuteacs (fr 21 4 W2) Ens trobem en un dels passatges meacutes debatuts i
aparentment paradoxals del fragment de Platees Els termes ja per si discutits
semblen expressar una imatge poc usitada493 Dike muntada en un carro de
guerra (ἅρμα) no pas asseguda en un tron vora Zeus com foacutera drsquoesperar
anihila (καθεῖλε) lrsquoimpiu el transgressor de lrsquoordre de Zeus Xeacutenios que per la
seva supegraverbia provoca la perdicioacute de la seva progravepia ciutat En la restitucioacute de
492 Cf West 1993a 6 8 493 Els paralmiddotlels meacutes propers a la formulacioacute simoniacutedia cal cercar-los en egravepoca tardana
imperial quan la magnificegravencia i la primacia que srsquoatribueixen a lrsquoemperador o a algun prohom eacutes emparada per una Dike amb entitat divina o almiddotlegograverica perograve certament personificada Un epigrama afirma que Juliagrave regeix amb magrave drsquoauriga el ldquotronrdquo de Dike (AP 9 779 5-6) ὅντινα συληθέντα Δίκης θρόνον ἡνιοχεύων εὗρεν Ἰυλιανὸς χερσὶν ἀδωροδόκοις Una formulacioacute pragravecticament idegraventica apareix en un passatge de lrsquoorador bitini Himeri (Or 36 11) τὸν μέγαν τῆς δίκης ἡνίοχον
Capiacutetol 4
236
West εἵνεκrsquo Ἀλεξά]νδροιο κακόφρ[ονο]ς ὡς τὸν [ἀλιτρόν ἀλλὰ χρόνω]ι
θείης ἅρμα καθεῖλε δίκ[ης (vv 11-12)
En cas que les lectures siguin correctes resulta interessant comprovar com
Simogravenides caracteritza Dike amb lrsquoatribut el carro que tradicionalment pertany
a Nike494 o amb el rol que pertoca a Neacutemesis en les obres tragravegiques Egravesquil eacutes el
tragravegic que pel que podem judicar a partir del que ens nrsquoha pervingut meacutes
rellevagravencia conferia a Dike tal com podem observar en el fragment drsquoun
parlament de Dike en el si drsquoun drama satiacuteric en quegrave srsquoexplicita que Zeus el
seu pare lrsquoha enviada a la terra a desgrat que no es conserva cap referegravencia al
mitjagrave com hi arriba495 Amb tot volem citar aquiacute el passatge coral de les Coegravefores
que precedeix la contemplacioacute dels cossos occits (vv 935-936)
ἔμολε μὲν δίκα Πριαμίδαις χρόνῳ βαρύδικος ποινά
i en el mateix estagravesim (vv 945-952)
ἔμολε δrsquo ᾧ microέλει κρυπταδίου μάχας δολιόφρων ποινά ἔθιγε δrsquo ἐν μάχᾳ χερὸς ἐτήτυμος Διὸς κόρα Δίκαν δέ νιν προσαγορεύομεν βροτοὶ τυχόντες καλῶς ὀλέθριον πνέουσrsquo ἐν ἐχθροῖς κότον
Lrsquoegravemfasi en la ποινά en un context militar (microάχας ἐν μάχᾳ) aboquen nova
llum en el passatge simonidi Dike eacutes caracteritzada com una guerrera que
puneix inflexiblement (βαρύδικος ποινά) precisament un Πριαμίδης 494 Cf [Sim] epigr 27 3-4 atribuiumlt a Simogravenides com una autoendreccedila τοσσάκι δrsquo ἱμερόεντα
διδαξάμενος χορὸν ἀνδρῶν εὐδόξου Νίκας ἀγλαὸν ἅρμrsquo ἐπέβης 495 Aesch fr 281a Radt
Trsquohe donat ales
237
Alexandre Hi ha qui com S Hornblower ha pretegraves veure en la mencioacute de
Menelau i dels Tindagraverides als vv 30-31 una epifania en tota regla496 En realitat
aquest concepte srsquoescau de la mateixa manera a Dike tal com eacutes caracteritzada
que als herois lacedemonis els quals nomeacutes apareixen com a acompanyants de
lrsquoexpedicioacute espartana497 Dels Diogravescurs no sersquon refereix cap accioacute ni prodigi
contragraveriament Simogravenides aconsegueix donar egravemfasi a la descripcioacute de
lrsquoempresa i assolir un nivell narratiu de validesa panhelmiddotlegravenica Drsquoaltra banda el
retrat simonidi probablement no preteacuten reflectir amb precisioacute el cerimonial de
les campanyes militars espartanes i lrsquoimaginari que el fonamentava498 de
manera que no es constata tant lrsquoacte efectiu de lrsquoepifania en un sentit estricte
com un moment posterior de concomitagravencia en miliacutecia
La cloenda del proemi consta drsquouna foacutermula de comiat i drsquouna invocacioacute
subseguumlent La dimissio drsquoAquilmiddotles queda plasmada per la terminologia
tradicional en els himnes χαῖρε seguida de la cheville αὐτὰρ ἐγώ que marca la
transicioacute que conduiragrave a la seccioacute narrativa Val a dir que les formes de comiat ndash
o de salutacioacutemdash χαῖρε o χαίρετε soacuten prou genegraveriques perquegrave puguin ser
emprades en una gran varietat de contextos per beacute que en el si drsquoun himne o
drsquoun parlament que acompleixi un rol similar la funcioacute eacutes clarament
introductograveria o dimissograveria aquest sentit sembla corroborat a meacutes pel context
que remet a lrsquoagravembit funerari Tot i que la forma en quumlestioacute eacutes testimoniada en 496 Hornblower 2001 140-146 497 LrsquoOxford Classical Dictionary (3a ed) per exemple aporta una definicioacute drsquoepifania que
srsquoadiu a la caracteritzacioacute de Dike ldquooccurs in both myth and cult when a god reveals his presence or manifests his power to a mortal or group of mortals who ldquoseerdquo or ldquorecognizerdquo the god [] They may be accompanied by miracles or other displays of power (ἀρεταί) be protective or punitive they may be sudden and spontaneous or occur in response to a prayerrdquo
498 Drsquoacord amb el relat drsquoHerogravedot era un Tindagraverida i un rei qui acompanyaven lrsquoexpedicioacute espartana (Hdt 5 75 2) ἀπὸ δὲ ταύτης τῆς διχοστασίης ἐτέθη νόμος ἐν Σπάρτῃ microὴ ἐξεῖναι ἕπεσθαι ἀμφοτέρους τοὺς βασιλέας ἐξιούσης στρατιῆς τέως γὰρ ἀμφότεροι εἵποντο παραλυομένου δὲ τούτων τοῦ ἑτέρου καταλείπεσθαι καὶ τῶν Τυνδαριδέων τὸν ἕτερον πρὸ τοῦ γὰρ δὴ καὶ οὗτοι ἀμφότεροι ἐπίκλητοί σφι ἐόντες εἵποντο
Capiacutetol 4
238
inscripcions sepulcrals499 la majoria dels contextos literaris no lrsquoapliquen al
comuacute dels finats sinoacute als moribunds i a herois assenyalats500 Cal pensar tan sols
en els mots que Aquilmiddotles adreccedila al difunt Pagravetrocle χαῖρέ μοι ὦ Πάτροκλε καὶ
εἰν Ἀΐδαο δόμοισι501
A Aquilmiddotles no se lrsquoapelmiddotla amb el patroniacutemic com foacutera drsquoesperar sinoacute com
lrsquoilmiddotlustre fill de la deessa Tetis o per ser meacutes precisos de la filla del mariacute Nereu
(vv 19-20 θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ κούρης εἰν]αλίου Νηρέος)502 Aquesta
formulacioacute no eacutes gaire habitual per adreccedilar-se a Aquilmiddotleu503 tot i que augmenta
la frequumlegravencia drsquoocurregravencies si es redueix lrsquoexpressioacute a ldquofill de Tetisrdquo504 Resulta
curioacutes comprovar lrsquoegravemfasi amb quegrave es remarca el parentiu que guarda Aquilmiddotles
amb Zeus per via drsquoEgraveac fet que potser es pot vincular amb la peculiar relacioacute
que uneix el Cronida i el seu descendent505
El comiat drsquoAquilmiddotles delimita la fi de lrsquohimne dedicat a lrsquoheroi i marca el
punt drsquoinflexioacute en quegrave torna a aparegraveixer la primera persona loquens Ja hem vist
que la foacutermula αὐτὰρ ἐγώ consistia en una mena de recurs poegravetic ndasho
metapoegravetic pensat en termes de recitacioacute o drsquoexecucioacutemdash que als Himnes
499 Eg IG 7 203 Pensirsquos igualment en el paralmiddotlel llatiacute Haue Vale present a Catul (101 10) o
Virgili (Aen 11 97) i amb correspondegravencia epigragravefica (CIL ii 3490 3506 etc) 500 Cf Soph Aj 863 (Agraveiax) κλειναί τrsquo Ἀθῆναι καὶ τὸ σύντροφον γένος κρῆναί τε ποταμοί
θrsquo οἵδε καὶ τὰ Τρωϊκὰ πεδία προσαυδῶ χαίρετrsquo ὦ τροφῆς ἐμοί Trach 921 (Hegraveracles) ὦ λέχη τε καὶ νυμφεῖrsquo ἐmicroά τὸ λοιπὸν ἤδη χαίρεθrsquo ὡς ἔmicrorsquo οὔποτε δέξεσθrsquo ἔτrsquo ἐν κοίταισι ταῖσδrsquo εὐνάτριαν Plat Phd 116d (Sogravecrates) καὶ σύ ἔφη χαῖρε καὶ ἡμεῖς ταῦτα ποιήσομεν
501 Ιl 23 19 179 Per a la referegravencia vegeu Rutherford 1996 44 502 La restitucioacute θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ troba un fonament a Od 11 631 θεῶν ἐρικυδέα τέκνα
576 Γαίης ἐρικυδέος υἱόν Ηymn Hom 4 550 Μαίης ἐρικυδέος υἱέ El propi Simogravenides lrsquoempra en un altre poema (fr 511 1a 3) Οὐρανίδ]α Κρόνοιο παῖς ἐρικυδής Sobre lrsquoepiacutetet vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat (pp 119-121)
503 Un dels pocs paralmiddotlels eacutes a Eur IT 217 τῷ τᾶς Νηρέως κούρας Cf Bacchyl 13 122 Pind Pyth 3 92
504 Cf Pind Pae 6 83-84 κυανοπλόκοιο παῖδα ποντίας Θέτιος βιατάν πιστὸν ἕρκος Ἀχαιῶν Il 4 512 16 860 Eur El 438 450 454
505 El principal interessat en remarcar aquest vincle eacutes el propi Aquilmiddotles qui en meacutes drsquouna ocasioacute sersquon vanta αὐτὰρ ἐγὼ γενεὴν μεγάλου Διὸς εὔχομαι εἶναι τίκτέ microrsquo ἀνὴρ πολλοῖσιν ἀνάσσων Μυρμιδόνεσσι Πηλεὺς Αἰακίδης ὃ δrsquo ἄρrsquo Αἰακὸς ἐκ Διὸς ἦεν (Il 21 187)
Trsquohe donat ales
239
Homegraverics conduiumla lrsquoatencioacute del puacuteblic drsquouna part dedicada a un deacuteu a una seccioacute
de temagravetica heroica o progravepiament egravepica Aquest sembla ser el sentit per
exemple de la foacutermula conclusiva del darrer dels himnes en honor dels
Diogravescurs en quegrave es pot percebre una indicacioacute de la orientacioacute del cant
χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς506
Amb tot el valor drsquoaquesta cheville al proemi de Simogravenides adopta una altre
caire en la mesura que la foacutermula no teacute continuiumltat en un cagraventic de les gestes
drsquoherois egravepics pertanyents a la ἡμιθέων ὠκύμορος γενεή sinoacute de simples
mortals (ἀνδρῶν v 25) Lrsquoefecte resultant eacutes el guany drsquoun egravemfasi discursiu
inesperat ja que aquests combatents a qui es promet una glograveria inexhaurible
com la dels antics herois esdevenen el veritable motiu central de la composicioacute
La seva presegravencia en el lloc que pertocava als herois egravepics no nomeacutes supleix el
contingut tradicional sinoacute que en bona mesura se nrsquoapropia i el reforccedila en
benefici dels nous destinataris
Bona part drsquoaquesta forccedila discursiva eacutes assolida per una simple ndashi alhora
complexamdash superposicioacute drsquoidees i una disposicioacute estructural hagravebilment
travada Ara beacute abans que srsquoarribi a la narracioacute dels esdeveniments
contemporanis el poeta intercala la invocacioacute a la Musa (vv 20-25) com
presumiblement es produiumla en la continuacioacute rapsogravedica dels himnes homegraverics
meacutes breus que actuaven com a preludis507
506 Hymn Hom 33 18-19
507 Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Calame 1989 (1982) 209-211 Cagravessola 1975 xii-xxii En termes generals Constantini amp Lallot 1987
Capiacutetol 4
240
αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν μέλεαι ἔντυνο]ν καὶ τόνδ[ε μελ]ίφρονα κ[όσμον ἀο]ιδῆς ἡμετ]έρης ἵνα τις [μνή]σεται ὑ[˘˘ˉ ἀνδρῶ]ν οἵ hellip
Aquesta seccioacute clegravetica estagrave articulada en un primer membre progravepiament
invocatiu i un segon de caire exhortatiu En primer terme apareix la persona
loquens realitzant una accioacute purament invocativa κικλήισκω que juntament
amb κληίζω constitueix una variant de καλέω Cal no oblidar que aquesta
forma verbal podia comenccedilar un himne sense necessitat de cap mot o seccioacute
precedent508 Lrsquoobjecte drsquoaquesta crida es troba en segona persona com eacutes
habitual en els Himnes Homegraverics El meacutes sorprenent perograve eacutes el predicatiu
drsquoaquest complement ἐπίκουρον que ens remet drsquoimmediat a lrsquoesfera de la
metagravefora militar Venim drsquoun context begravelmiddotlic i anem cap a un context igualment
marcial El terme srsquoadiu perfectament a lrsquoambient que recrea el poema Ara beacute
el to insogravelit el marca el sentit que adopta lrsquoexpressioacute inaudita fins al moment el
poeta en lloc de demanar la inspiracioacute de la Musa la crida en ajut de la seva
comesa com a assistent aliada sogravecia509
Drsquoaquesta manera Simogravenides convoca la Musa amb lrsquoepiacutetet propi de lrsquoaliat
egravepic (dels aliats de Troia per exemple) i de la tropa mercenagraveria a lrsquoegravepoca del
508 Literagraveriament aquesta forma de principium carminis estagrave nomeacutes constatada en els Himnes
Ograverfics perograve eacutes probable que lrsquoexpressioacute tingueacutes una certa importagravencia en el llenguatge propi del culte oral o de les pragravectiques mistegraveriques Cf Hymn Orph 15 (κικλήσκω Νύμφας τε κλυτὰς καὶ Πᾶνα microέγιστον) 20 52 (κικλήσκω σεhellip) 75 86 etc
509 Sogravecia en el meacutes estricte sentit etimologravegic Hem dit que lrsquoexpressioacute era extraordinagraveria respecte a la tradicioacute de Simogravenides perograve la foacutermula torna a concoacuterrer en un altre himne ben distint Lucreci invoca Venus perquegrave lrsquoassisteixi en el seu cant en condicioacute de socia traduccioacute literal de lrsquoἐπίκουρος simonidi i alhora homogravenim i homogravefon del nom del filogravesof Epicur el referent ideologravegic del poeta llatiacute (Lucr 1 24 te sociam studeo scribendis uersibus esse) Vegeu OrsquoHara 1998 Al poema de Lucreci no hi manca la invocacioacute a la Musa en aquest cas Calmiddotliacuteope (6 92-95) i a Epicur (3 1-30)
Trsquohe donat ales
241
poema510 Lrsquoepiacutetet que acompanya el vocatiu de la Musa eacutes amb tota probabilitat
πολυώνυμος que troba ja paralmiddotlels als Himnes Homegraverics511 amb la significacioacute
ldquohonorada o invocada amb molt apelmiddotlatiusrdquo Al capdavall aquesta
denominacioacute justifica en certa mesura la seva invocacioacute com a aliada una de
les possibles versions apelmiddotlatives triada a voler del poeta que preteacuten emfasitzar
la seva condicioacute de testimoni presencial En efecte una de les propostes meacutes
plausibles que doacutena raoacute de la diferegravencia notograveria entre la relacioacute drsquoHomer i de
Simogravenides respectivament amb les Muses la proporciona A Aloni
The reason for the difference between these two positions is to be found in the subject matter of the poems Homer could not have been a witness to the events at Troy and therefore relied entirely on the Muses for the truth of his account Simonides on the other hand did witness the Greek war against the Persians and so needs the Musersquos help only to guarantee the ability of his poetry to render the truth and thus confer lasting fame on those who took part in the events narrated512
Drsquoacord amb aquest pressupogravesit Simogravenides srsquoarroga el principal megraverit en la
pragravectica compositiva i nomeacutes demana lrsquoauxili de la Musa per constituir lrsquoordre
510 Val a dir que a la Iliacuteada apareix el mot emprat en funcioacute adjectiva i referit a una divinitat
perograve la cagraverrega militar eacutes indubtable (Il 21 430-431) ὡς Ἀφροδίτη ἦλθεν Ἄρῃ ἐπίκουρος ἐmicroῷ microένει ἀντιόωσα La mencioacute de lrsquoepikouria en un context en quegrave apareixen les Muses es troba a Piacutendar per exemple perograve en aquest cas eacutes el poeta qui acompleix metafogravericament les funcions drsquoἐπίκουρος en uns termes no menys pretensiosos perograve no tant agosarats (Ol 13 96-97) Μοίσαις γὰρ ἀγλαοθρόνοις ἑκὼν Ὀλιγαιθίδαισίν τrsquo ἔβαν ἐπίκουρος A vegades srsquoinvoca una divinitat de manera similar en lrsquoexpressioacute perograve gairebeacute sempre amb una nuance militar salviacutefica i a voltes megravedica (com Apolmiddotlo Epikourios o Asclepi) o simplement drsquoajuda en el destret Cf Sapph fr 1 25-28 V (a Afrodita) ἔλθε μοι καὶ νῦν χαλέπαν δὲ λῦσον ἐκ μερίμναν ὄσσα δέ μοι τέλεσσαι θῦμος ἰmicroέρρει τέλεσον σὺ δrsquo αὔτα σύμμαχος ἔσσο
511 Cf Hymn Hom 3 82 2 18 32 Κρόνου πολυώνυμος υἱός disposicioacute que recorda el θεᾶς ἐρικυδέος υἱέ del v 19 de Simogravenides
512 Aloni 2001 95
Capiacutetol 4
242
escaient del poema en un intent drsquoafirmar el rol del poeta sense cap ruptura
aparent o formal amb la tradicioacute clegravetica513
ELS CAMINS DE LrsquoHIMNE
En els poemes hexamegravetrics de Parmegravenides i drsquoEmpegravedocles poden trobar-se
aspectes de la literatura sapiencial de lrsquoelucubracioacute filosogravefica i religiosa i el que
ens interessa ara per ara de la forma hiacutemnica inclosa la reflexioacute sobre el proceacutes
compositiu aspectes que poden aportar una certa llum a algunes nocions que
concorren en el proemi de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees
Acostuma a considerar-se el fragment 1 de Parmegravenides com el proemi (o part
del mateix) del poema sobre la naturalesa514 La constatacioacute del caragravecter
aparentment narratiu del passatge sorpregraven de bon principi El poema
comenccedilava in medias res sense cap mena drsquoinvocacioacute o endreccedila inicial si hem de
fer cas del testimoni de Sext Empiacuteric que en cita lrsquoinitium carminis515 El poeta
afirma haver estat conduiumlt a traveacutes de les portes dels camins de la Nit i del Dia
per tal de comparegraveixer davant drsquouna divinitat femenina del nom de la qual no
513 Cal nomeacutes recordar el testimoni que parla de la plaent Musa simoniacutedia (ἔπνεε τερπνά
ἡδυμελιφθόγγου Μοῦσα Σιμωνίδεω Sim test 42 Campbell = AP 9 571 1-2) a la qual eren imputats els cagraverrecs de φιλοκερδής i ἐργάτις com una treballadora assalariada la millor aliada drsquoun poeta tradicionalment avaricioacutes Vegeu Pind Isth 2 6-12 La interpretacioacute es troba a Schol Pind Isth 2 9ab (3 p 214 Drachmann) λέγοι δrsquo ἄν πρὸς Σιμωνίδου ταῦτα ὡς φιλάργυρον διασύρων τὸν ἄνδρα
514 Sobre el proemi parmenidi vegeu Gallop 1991 (1984) 5-7 Couloubaritsis 1987 25-43 Burkert 1969 Schwabl 1963 Bowra 1953 38 sqq Bowra 1937
515 Sext Emp Adv Math 7 111-114
Trsquohe donat ales
243
es fa mencioacute En aquest viatge un dels elements clau de la interpretacioacute del
poema la persona loquens eacutes transportada en carro per eugues filles drsquoHegravelios
τῇ φερόμην τῇ γάρ με πολύφραστοι φέρον ἵπποι ἅρμα τιταίνουσαι κοῦραι δ ὁδὸν ἡγεμόνευον [] τῇ ῥα διrsquo αὐτέων ἰθὺς ἔχον κοῦραι κατ ἀμαξιτὸν ἅρμα καὶ ἵππους516
fins a lrsquoestatge de la deessa Alliacute la personificacioacute de Dike eacutes qui nrsquoobre els
propileus com a garant de la legitimitat dels ensenyaments divins
ἔνθα πύλαι Νυκτός τε καὶ Ἤματός εἰσι κελεύθων καί σφας ὑπέρθυρον ἀμφὶς ἔχει καὶ λάινος οὐδός αὐταὶ δrsquo αἰθέριαι πλῆνται μεγάλοισι θυρέτροις τῶν δὲ Δίκη πολύποινος ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς517
Veiem en lrsquoepiacutetet de Dike un dels atributs que hem constatat a propogravesit del
caragravecter punitiu amb quegrave la caracteritza Simogravenides al proemi de Platees Dike
acompleix les funcions drsquoAidoacutes i Neacutemesis drsquouna manera semblant al rol que li
conferia Egravesquil com a βαρύδικος ποινά una Dike que guarda les claus de la
retribucioacute (ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς v 14)518
516 Parm fr 1 4-5 20-21 Gallop 517 Vv 11-14 518 Lrsquoepiacutetet que Parmegravenides atribueix a Dike eacutes testimoniat igualment pel fr Orph 158 tal
com el recull el neoplatogravenic Procle amb lrsquoafegit drsquouna cagraverrega semagraventica rellevant Dike eacutes igualment ἀρωγός auxiliar socorredora del seu pare Zeus en la lluita contra els Titans caracteritzats per la seva ὕβρις (Procl In Plat Remp 2 144 29) τῷ δὲ Δίκη πολύποινος ἐφέσπετο πᾶσιν ἀρωγός Εn un sentit semblant cal interpretar lrsquoaparicioacute de Dike al primer estagravesim de lrsquoAgamegravemnon drsquoEgravesquil la divinitat puneix (καθαιρεῖ) aquell qui trepitja lrsquoaltar de la deessa (ἀνδρὶ λακτίσαντι μέγαν Δίκας βωμὸν εἰς ἀφάνειαν Ag 381) Reveladorament lrsquoἄδικος que exemplifica els mots del cor no eacutes altre que Paris que violagrave els preceptes de Zeus Xegravenios (Ag 396-402) λιτᾶν δrsquo ἀκούει μὲν οὔτις θεῶν τὸν δrsquo ἐπίστροφον τῶν φῶτrsquo ἄδικον καθαιρεῖ οἷος καὶ Πάρις ἐλθὼν ἐς δόμον τὸν Ἀτρειδᾶν ᾔσχυνε ξενίαν τράπε- ζαν
Capiacutetol 4
244
Un altre punt digne drsquoesment en el proemi de Parmegravenides consisteix en el
parlament que la deessa innominada adreccedila al poeta quan aquest compareix
davant drsquoella La intervencioacute de la dea en estil directe origina una inversioacute del
rol de la persona loquens de manera que el poeta apareix representat en segona
persona i apelmiddotlat per mitjagrave drsquoun vocatiu i de la foacutermula habitual de salutacioacute
χαῖρε
ὦ κοῦρrsquo ἀθανάτοισι συνάορος ἡνιόχοισιν ἵπποις ταί σε φέρουσιν ἱκάνων ἡmicroέτερον δῶ χαῖρrsquo ἐπεὶ οὔτι σε μοῖρα κακὴ προὔπεμπε νέεσθαι τήνδrsquo ὁδόν [ἦ γὰρ ἀπrsquo ἀνθρώπων ἐκτὸς πάτου ἐστίν] ἀλλὰ θέμις τε δίκη τε519
Al proemi de Parmegravenides perograve la justificacioacute de lrsquoelement diviacute i immortal
(θεὰ πρόφρων v 22 ἀθανάτοισι hellip ἡνιόχοισιν v 24) i lrsquoegravemfasi en el
contingut referent a lrsquoagravembit de la legitimitat la justiacutecia i la veritat (θέμις τε δίκη
τε v 28 ἀληθείης εὐπειθέος ἀτρεμὲς ἦτορ v 29 πίστις ἀληθής v 30) es
deuen a pressupogravesits diferents dels que abonen la seva presegravencia en el proemi
de Simogravenides En efecte Parmegravenides preteacuten posar en relleu el caragravecter drsquouna
inspiracioacute que el guia pel camiacute de la Veritat i contraposar-lo a lrsquoopinioacute del comuacute
dels mortals (βροτῶν δόξας v 30) que regeix un mal fat (μοῖρα κακὴ v 26)
El camiacute empregraves pel poeta pot ser interpretat translatiacuteciament com a metagravefora
de la tasca compositiva multiforme i variada en la qual el poeta ha de prendre
necessagraveriament una decisioacute ha drsquoemprendre un camiacute (ἐς ὁδὸνhellipπολύφημον v
2) que en certa forma precedeix la tria gnoseologravegica i ontologravegica davant de la
disjuntiva de camins (els famosos ὁδοὶ διζήσιος fr 2 2 i sqq) En efecte el
κλοπαῖσι γυναικός Per al sentit de les claus (κληῖδας) vegeu Palmer 2009 52-55 175 361 Laks 2003 16 n 29 Steele 2002 583 Guthrie 1980 (1965) 8-9
519 Parm fr 1 24-28
Trsquohe donat ales
245
poema srsquoestagrave desenvolupant a mesura que soacuten exposats els arguments a
mesura que es refereix el microῦθος (fr 2 1) Fins i tot la imatge del carro es pot
entendre com una figuracioacute del poema Ara beacute cal no oblidar que la direccioacute
drsquoaquesta via per a Parmegravenides i a diferegravencia del que hem pogut observar en
Simogravenides sempre ve legitimada per la divinitat
ἵπποι ταί με φέρουσιν ὅσον τrsquo ἐπὶ θυμὸς ἱκάνοι πέμπον ἐπεί microrsquo ἐς ὁδὸν βῆσαν πολύφημον ἄγουσαι δαίμονες ἣ κατὰ πάντrsquo ἄστη φέρει εἰδότα φῶτα520
Tambeacute a lrsquohimne-poema del poeta drsquoAcragas Empegravedocles tot i la dificultat
de definir amb certesa els liacutemits de la composicioacute (o composicions) eacutes ben
notori el contingut clegravetic en certa mesura meacutes present al llarg drsquoun poema de
difiacutecil ordenacioacute estructural Una de les principals dificultats a lrsquohora
drsquoidentificar un proemi ve donada per la multiplicitat drsquoinvocacions que
passen de lrsquoagravembit humagrave al diviacute Entre les primeres es poden identificar aquelles
que van adreccedilades a un grup indefinit potser drsquoacragantins (ὦ φίλοι)521 i la del
destinatari del poema i possible ἐρώμενος drsquoEmpegravedocles Pausagravenias fill
520 Ibid 1-3 El poeta elegiacuteac Properci ofereix una imatge molt semblant en quegrave poden
rastrejar-se tots els elements esmentats amb lrsquoafegit drsquouna heregravencia helmiddotleniacutestica que desenvolupagrave la significacioacute drsquoaquests motius figuratius Nunc Iouis incipiam causas aperire Feretri armaque de ducibus trina recepta tribus Magnum iter ascendo sed dat mihi gloria uires non iuuat e facili lecta corona iugo (Prop 4 10 1-4) C Miralles (2004 83-86) en parla al respecte ldquoEl camino en griego οἶμος tiene una larga historia que remonta a Homero pero cuyo especial caraacutecter poeacutetico se perfila en Filetas y Caliacutemaco unido a una real ldquoconscienciardquo de su labor por parte del poetardquo (85) i troba un paralmiddotlel per al siacutemil del carro en Quegraveril (νεοζυγὲς ἅρμα fr 1 Kinkel) Per a dues postures divergents a propogravesit drsquouna lectura poetologravegica de la imatge del carro a Parmegravenides vegeu Asper 1997 73-78 i Nuumlnlist 1998 260-261
521 Fr 112 1 114 1 DK Els testimonia difereixen de la procedegravencia del primer fragment o de parts drsquoell Amb tot Diogravegenes Laerci qui el cita iacutentegrament assegura que proveacute del poema sobre els Katharmoiacute (Diog Laert 8 61-62)
Capiacutetol 4
246
drsquoAnquites (Παυσανίη σὺ δὲ κλῦθι δαίφρονος Ἀγχίτεω υἱέ)522 Resulten molt
interessants els termes i conceptes que entren en joc en un dels fragments dels
Katharmoiacute la persona loquens versemblantment el poeta srsquoadreccedila als ciutadans
drsquoAcragas amb el vocatiu esmentat i lrsquohabitual foacutermula (χαίρετε v 4) i tot
seguit canvia el punt de focalitzacioacute (ἐγὼ δέ) per parlar de si mateix en uns
termes aparentment paradoxals anuncia la seva renuacutencia a la condicioacute mortal i
la investidura dels honors que pertoquen als deacuteus
ὦ φίλοι οἳ microέγα ἄστυ κατὰ ξανθοῦ Ἀκράγαντος ναίετrsquo ἀνrsquo ἄκρα πόλεος ἀγαθῶν μελεδήμονες ἔργων ξείνων αἰδοῖοι λιμένες κακότητος ἄπειροι χαίρετrsquo ἐγὼ δrsquo ὑmicroῖν θεὸς ἄμβροτος οὐκέτι θνητός πωλεῦμαι μετὰ πᾶσι τετιμένος ὥσπερ ἔοικα ταινίαις τε περίστεπτος στέφεσίν τε θαλείοις τοῖσιν dagger ἅmicrorsquo dagger ἂν ἵκωμαι ἄστεα τηλεθάοντα ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξί σεβίζομαι οἱ δrsquo ἅmicrorsquo ἕπονται μυρίοι ἐξερέοντες ὅπῃ πρὸς κέρδος ἀταρπός οἱ microὲν μαντοσυνέων κεχρημένοι οἱ δrsquo ἐπὶ νούσων παντοίων ἐπύθοντο κλυεῖν εὐηκέα βάξιν δηρὸν δὴ χαλεπῆισι πεπαρμένοι ltἀμφrsquo ὀδύνηισινgt523
Certament la dificultat interpretativa del v 4 del fragment anterior rau a
discernir si es parla de la ldquodivinitatrdquo drsquoEmpegravedocles a parer drsquoell o dels qui el
contemplen Potser cal posar en relacioacute el sentit drsquoaquest fragment amb
lrsquoorientacioacute general del pensament drsquoEmpegravedocles respecte a la transmigracioacute i
immortalitat de la ψυχή la seva divinitat pot basar-se en una creenccedila de
privilegi dins del cercle de reencarnacions Aquesta doctrina en el pla de la
poegravetica assegura al poeta la possessioacute de la veritat ja que la inspiracioacute i la
522 Fr 1 DK Probablement ocupava una posicioacute forccedila inicial tot i que en el poema de
Lucreci clarament inspirat en Empegravedocles el destinatari Megravemmius no apareix fins al v 26 del primer llibre i de manera subreptiacutecia encara dins del proemi invocatori de Venus
523 Xenoph fr 1 Inwood = 112 DΚ
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Capiacutetol 4
224
contemporanis La virtut i el caragravecter ilmiddotlustre dels grans homes soacuten preservats
en himnes i cagraventics dadors de glograveria per beacute que a uns pocs els sigui dat
drsquoaconseguir la mestria en lrsquoart drsquouna paraula que eacutes glorificadora per al
laudandus i per al cantor461 Aquest κόσμος es vincula sempre amb la paraula
tot configurant un dolccedil cagraventic dolccedil per a qui lrsquoescolta o lrsquoenteacuten462
En virtut de la saviesa del poeta el cagraventic esdeveacute un bell edifici un bastiment
ben fonamentat esdeveacute κρηπίς463
κεκρότηται χρυσέα κρηπὶς ἱεραῖσιν ἀοιδαῖς εἶα τειχίζωμεν ἤδη ποικίλον κόσμον αὐδάεντα λόγων464
Probablement es tracta de lrsquoexemple que millor palesa la proximitat del
κόσμος poegravetic i la metagravefora que gira entorn drsquoidees com la construccioacute i
lrsquoornament La particularitat drsquoaquest κόσμος perograve eacutes la seva constitucioacute a base
de paraules un vertader univers sonor que el propi context ajuda a bastir com a
perfecte exemple del que srsquoestagrave proclamant enteixinat de metagravefores imatges
audaces com ara la nocioacute de κροτέω colpir martellejar emprat en sentit
metafograveric a la manera del llatiacute pango El fonament del cagraventic que evoca alhora
una idea primagraveria de calccedilat i de basament constructiu eacutes auri tal com lrsquounivers
sonor del cagraventic eacutes multiforme en les seves expressions i idees en els seus
461 Com ara a Pind Pyth 3 112-115 Νέστορα καὶ Λύκιον Σαρπηδόνrsquo ἀνθρώπων φάτις ἐξ
ἐπέων κελαδεννῶν τέκτονες οἷα σοφοὶ ἅρμοσαν γιγνώσκομεν ἁ δrsquo ἀρετὰ κλειναῖς ἀοιδαῖς χρονία τελέθει παύροις δὲ πράξασθrsquo εὐμαρές
462 Pind Ol 11 13-14 κόσμον ἐπὶ στεφάνῳ χρυσέας ἐλαίας ἁδυμελῆ κελαδήσω 463 Sobre la nocioacute constructiva vegeu encara Pind Ol 6 1-4 Pyth 12 19 A propogravesit de
poesia i construccioacute vegeu Ford 2002 123-128 Per a κρηπίς Pind Pyth 4 139 (κρηπῖδα σοφῶν ἐπέων) Pind Pyth 7 1-4 (κάλλιστον αἱ μεγαλοπόλιες Ἀθᾶναι προοίμιον κρηπῖδrsquo ἀοιδᾶν βαλέσθαι) Vegeu Kowerski 2005 92-93 Una imatge semblant perograve basada en un concepte totalment distint es troba a Pind Pyth 4 299 (παγὰν ἀμβροσίων ἐπέων)
464 Pind fr 194 1-3 SM
Trsquohe donat ales
225
λόγοι465 Totes dues nocions κρηπίς i κόσμος que parteixen drsquouna significacioacute
concreta desenvolupen les seves virtualitats metafograveriques en el context de la
progravepia composicioacute poegravetica a falta drsquoun vertader pensament literari i drsquoun
llenguatge especiacutefic que el plasmi466
A lrsquoelegia antiga es percep una continuiumltat ben testimoniada de κόσμος que
es decanta majoritagraveriament per un sentit merament estegravetic i valoratiu que teacute un
ampli ressograve en lrsquoesfera moral i ciutadana467 Hi ha tanmateix una altra liacutenia
semagraventica drsquoaquest mateix mot que sense renunciar al component ornamental i
ciacutevic aflora en un context principalment simposiacuteac i designa el bell ordre del
parlament del poema del cagraventic que srsquoestagrave executant en aquell moment468
Quan en un dels poemes del corpus teognidi hom promet a Cirnos un record
perenne en lrsquoagravembit del simposi
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν
465 Ford ibid 124-125 466 Amb tot apareixen en contextos diversos on tenen tota una altra significacioacute com ara en
el cas de κρηπίς a Pind fr 77 M (ὅθι παῖδες Ἀθαναίων ἐβάλοντο φαεννὰν κρηπῖδrsquo ἐλευθερίας) que potser es pot posar en relacioacute amb un uacutes com Αesch Pers 814-815 (κακῶν κρηπὶς ὕπεστιν) i Timoth fr 788 (κλεινὸν ἐλευθερίας τεύχων μέγαν Ἑλλάδι κόσμον) pel fet drsquoaparegraveixer en contextos vinculats a les Guerres Megravediques Kowerski (2005 92-93) troba un paralmiddotlel similar en el fr 14 W2 de Simogravenides (v 9 [ὑ]π[ὸ κ]ρηπῖδα) perograve la lectura eacutes dubtosa i el sentit ben difiacutecil de restituir a partir de les migrades restes textuals conservades
467 Drsquoalguna manera aquestes ocurregravencies fan referegravencia a lrsquoordre poliacutetic i social drsquoaquiacute que per exemple κόσμος aparegui esmentat en un dels poemes adreccedilats a Simogravenides en quegrave srsquoempra la imatge metafograverica de la nau i del mar tempestuoacutes per almiddotludir a lrsquoestat de la polis (Theogn 677 χρήματα δrsquo ἁρπάζουσι βίῃ κόσμος δrsquo ἀπόλωλεν) Vegeu Donlan 1985 238-241 Cf Τheogn 947-948 (πατρίδα κοσμήσω λιπαρὴν πόλιν) Phocyl fr 4 2 112 GP Melanth fr 1 GP Crit fr 2 8 W2
468 Vegeu Ford 2002 36 ldquoThis notion of order in kosmeō wich can denote a neat effective arrangement and also an elegant decorative one reflects the characteristic archaic link between aesthetics manners and politics [] Kosmos applies equally to the proper adornment of diners their orderly behavior and their speechrdquo Igualment a Levine 1985 184
Capiacutetol 4
226
el poeta prediu el caragravecter del cagraventic que executaran joves muacutesics amb
lrsquoacompanyament de flabiols de neta i aguda ressonagravencia Lrsquoexpressioacute no exclou
lrsquoegravemfasi per mitjagrave drsquoun cert pleonasme caracteriacutestic de tot el poema el cagraventic
seragrave bell i liacutempid com el so del flabiol (λιγυ- λιγέα) i alhora un exemple del
bon ordre que implica decegravencia i elegagravencia en la manera drsquoexecutar el poema i
de celebrar el simposi (εὐκόσμως)
καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται469
A lrsquoelegia de lrsquoegravepoca clagravessica i encara meacutes tardana la referegravencia al κόσμος
guanya en complexitat i implicacioacute en la mesura que srsquoalmiddotludeix a la composicioacute
del poeta i a lrsquoexecucioacute del poema en el simposi de manera alambinada quasi
codificada per al petit cercle dels simposiastes que hi participen Aixiacute per
exemple la persona loquens que interpelmiddotla Teogravedor en una composicioacute atribuiumlda a
Dionisi Calc es complau a entreteixir imatges de simposi i de recitacioacute poegravetica
en un joc drsquoimplicatures elaborades a base drsquousos translaticis i paronomagravesics La
destresa i la subtilitat del poeta-simposiasta (ἐγὼ δrsquo ἐπιδέξια πέμπω ) a lrsquohora
de brindar la seva poesia i esperar-ne la deguda torna de lrsquointerpelmiddotlat
contribueixen al degut agenccedilament del simposi
καὶ σὺ λαβὼν τόδε δῶρον ἀοιδὰς ἀντιπρόπιθι συμπόσιον κοσμῶν καὶ τὸ σὸν εὖ θέμενος470
469 Theogn 239-243 470 Dion Chalc fr 1 4-5 GP A lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica trobem agravemplies compilacions de la
tradicioacute poegravetica precedent en lrsquoemulacioacute i lrsquoelaboracioacute de les imatges les foacutermules i el legravexic Un epigrama de Filetas de Cos doacutena mostra drsquoaquesta destilmiddotlacioacute poegravetica a propogravesit del κόσμος exposat en la seva formulacioacute tradicional que ja eacutes tanmateix plenament literari Οὔ microέ τις ἐξ ὀρέων ἀποφώλιος ἀγροιώτης αἱρήσει κλήθρην αἰρόμενος μακέλην ἀλλrsquo ἐπέων εἰδὼς κόσμον καὶ πολλὰ μογήσας microύθων παντοίων οἶμον ἐπιστάμενος (Philet fr 10 Powell)
Trsquohe donat ales
227
EL PROEMI DE PLATEES
La perfecta plasmacioacute del κόσμος poegravetic eacutes lrsquohimne que el poeta articula en
les seves parts corresponents a fi de de conferir la immortalitat que pertoca al
poeta drsquoatorgar el κλέος i els seus equivalmiddotlents tant si es tracta drsquouna
immortalitat metafograverica com si eacutes verificada pel culte (κλέος
exclusiuinclusiu)471 Αquest proceacutes que en termes poegravetics eacutes designat com un
seguiment dels camins de lrsquohimne compregraven sovint un proemi on la invocacioacute a
la divinitat i en especial a aquella que eacutes fautora del cagraventic desenvolupa un
paper cabdal Un recurs que malgrat la sempre creixent afirmacioacute del rol del
poeta en lrsquoassoliment drsquoun renom immortal continua vigent en la poesia
drsquoepinici i en lrsquoelegia narrativa tardoarcaica Ho veurem en els seus principals
representants
Aquesta mateixa idea del camiacute que el poeta ha de triar per definir lrsquoorientacioacute
i el contingut de la composicioacute ja es troba formulada en un fragment
drsquoEmpegravedocles el camiacute que ell ha escollit per al seu himne (hellipπόρον ὕμνων
τὸν πρότερον κατέλεξα fr 35 1-2) drsquoentre tots els camins possibles ens fa
pensar en les raons drsquoaquesta opcioacute i en les vies de plasmacioacute que comporta eacutes
a dir en lrsquoexpressioacute i lrsquoestructura del poema El primer pas doncs consistiragrave a
comprovar quin camiacute escolliacute Simogravenides per al proemi de lrsquoelegia de Platees
471 Vegeu Currie 2005 72-74
Capiacutetol 4
228
De bon principi ens cal verificar els trets fonamentals del proemi arcaic del
prooimion que duu expliacutecit en el seu nom la precedegravencia del camiacute empregraves i en
consequumlegravencia podia adoptar muacuteltiples formes segons lrsquoocasioacute a quegrave estigueacutes
dedicat i si volem denominar-ho aixiacute segons el gegravenere a quegrave pertanyi Es pot
constatar la presegravencia del proemi tant en egravepica com en liacuterica coral monogravedica o
elegiacuteaca472 perograve sembla impossible discernir-ne la precedegravencia relativa El terme
en si προοίμιον eacutes testimoniat forccedila tard al s V aC tot i que resulta
versemblant creure que lrsquoorigen (formal no terminologravegic) del proemi pugui
remuntar-se a les primeres manifestacions poegravetiques orals473 No eacutes aquest el
lloc pertinent per debatre la successioacute cronologravegica de les formes poegravetiques i dels
corresponents proemis que poguessin comprendre En tot cas els primers
testimonis textuals no semblen revelar una especialitzacioacute definida del mot
malgrat la seva rudimentagraveria aparenccedila de tecnicisme474
El prooimion eacutes la part cantada o recitada que encapccedilala el poema a manera
drsquoobertura o preludi i nrsquoobre el camiacute (οἶμος) el contextualitza En la seva versioacute
egravepica i en especial als Himnes Homegraverics el proemi serveix per ubicar el poema
en el context drsquouna celebracioacute en honor drsquouna divinitat ja que el
desenvolupament narratiu pot estar en part desvinculat drsquoaquest mateix context
472 Els himnes homegraverics la Teogonia els peans i epinicis de Piacutendar i els noacutemoi citarogravedics com el
de Timograveteu soacuten exemples paradigmagravetics de la presegravencia del proemi en aquestes composicions En el cas elegiacuteac a banda de lrsquoelegia de Platees tenim notiacutecia del proemi del poema de Mimnerm sobre la guerra entre esmirneus i lidis (cf Paus 9 29 4) en el qual distingia dos parentius de les Muses
473 Vegeu Nagy 1996a 62 i sqq Latacz 1996 71 Race 1992 13-38 spec 19-33 (i en general Cole amp Dunn 1992) Thalmann 1984 120
474 Piacutendar per exemple un dels primers difusors del mot a vegades aplica el terme a la poesia egravepica com a la Nem 2 1-3 (ὅθεν περ καὶ Ὁμηρίδαι ῥαπτῶν ἐπέων τὰ πόλλrsquo ἀοιδοὶ ἄρχονται Διὸς ἐκ προοιμίου) a voltes a la megravelica Pyth 1 3-4 (πείθονται δrsquo ἀοιδοὶ σάμασιν ἁγησιχόρων ὁπόταν προοιμίων ἀμβολὰς τεύχῃς ἐλελιζομένα) Al segle V aC el mot oscilmiddotlagrave entre una imprecisioacute genegraverica (eg Ar Eq 1343 Aesch Ag 32) i una progressiva especialitzacioacute en el camp de la prosa i la retograverica (eg Thuc 3 104 4-5 on es defineix com a prooimion lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo Crit fr 35)
Trsquohe donat ales
229
festiu475 Per contra les funcions del proemi liacuteric semblen meacutes agravemplies tot i
poder estar vinculades a una ocasioacute igualment celebrativa Amb tot lrsquoespai que
lrsquoegravepica reservava a la divinitat esdeveacute sovint un marc en quegrave el poeta parla de si
mateix del seu homenatjat o del context festiu en quegrave coincideixen476
Els pressupogravesits del proemi liacuteric difereixen en certa mesura de lrsquoegravepic perograve
malgrat tot es poden identificar alguns trets generals per al proemi arcaic
- La invocacioacute element de rigor pot adreccedilar-se a una divinitat a un heroi o a
les Muses Usualment srsquoarticula en una doble invocacioacute per la qual cosa hi
concorren dos dels destinataris esmentats
- Lrsquoaparicioacute de la persona loquens en el discurs La motivacioacute drsquoaquest ldquojordquo
acostuma a ser la peticioacute de vegravenia o drsquoinspiracioacute o una autojustificacioacute
- Una transicioacute a vegades de caire discursiu a voltes merament formular
envers la narracioacute miacutetica o drsquoesdeveniments contemporanis (relat catagraveleg) En
el si drsquoaquesta seccioacute es troben foacutermules tiacutepiques de comiat suacuteplica exhortacioacute
i chevilles drsquoinflexioacute477
El proemi de lrsquoelegia de Platees comparteix molts drsquoaquests elements En
principi lrsquoestructura del poema ens fa pensar en la forma egravepica del proemi
reforccedilada pels trets linguumliacutestics homeritzants i pel contingut drsquoevident caragravecter
egravepic Amb tot pot percebrersquos la proximitat amb la funcionalitat liacuterica del
475 Cf Race 1992 20-22 Nagy 1989a 53-54 Per al proemi als Himnes contemplat des drsquoun
punt de vista musical vegeu Barker 1989 38 sqq Sobre la naturalesa dels himnes grecs vegeu Bremer amp Furley 2001 1-40
476 Un cas paradigmagravetic drsquoaquests trets el trobem a lrsquoOliacutempica 10 de Piacutendar en quegrave el poeta es justifica davant del seu laudandus Hagesidam de Locres i en lloa lrsquoorigen abans de referir el mite de la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics
477 Es pot comprovar la presegravencia de tots aquests elements en major o menor grau a lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo persona loquens (vv 1 19) invocacioacute (a Leto v 14 i Apolmiddotlo v 20) transicioacute (vv 19-29) cap a la seccioacute narrativa encapccedilalada per un catagraveleg (vv 30-44) La invocacioacute en forma de comiat (χαῖρε) i lrsquoaparicioacute de la primera persona per mitjagrave drsquouna cheville adversativa (αὐτὰρ ἐγώ) es reprenen a lrsquohabitual cloenda de lrsquohimne egravepic (vv 545-546)
Capiacutetol 4
230
proemi en la mesura que Simogravenides preteacuten quelcom meacutes que contextualitzar
les gestes de Platees en lrsquoagravembit drsquouna festivitat puacuteblica478
Com ja hem tingut ocasioacute de comprovar el proemi de Platees teacute per figura
central Aquilmiddotles en tant que heroi fill drsquouna deessa i guerrer el meacutes ilmiddotlustre
drsquoentre els helmiddotlens que anaren a Troia Malgrat no conservar-se lrsquoinici de la
composicioacute la reconstruccioacute del text ha permegraves establir una possible invocacioacute a
lrsquoheroi seguida de la relacioacute de la seva mort i de les fetes de Troia Eacutes important
destacar que la dimissio de lrsquoheroi precedeix immediatament la invocacioacute de la
Musa com a auxiliar del poeta que es presenta en primera persona i es disposa
a orientar el seu poema en una altra direccioacute la rememoracioacute de les gestes dels
helmiddotlens contra lrsquoinvasor persa a Platees Fins aquiacute sumagraveriament dits els trets
generals del proemi que evidencien les afinitats amb lrsquohimne clegravetic479
No hem drsquooblidar perograve la principal divergegravencia respecte els proemis
tradicionals La canonicitat del proemi simonidi es veu alterada principalment
pel fet que la dedicacioacute no va dirigida a un deacuteu immortal sinoacute a un heroi que
encara que pugui rebre honors divins es caracteritza per la seva condicioacute
humana (o semidivina com es prefereixi) ineluctable la mort480 Una mort i una
condicioacute que a meacutes no soacuten en absolut mitigades al contrari el poeta focalitza
lrsquoatencioacute amb el tema i la cagraverrega legravexica en lrsquoelement mortal caduc fragravegil
Pensirsquos en la rellevagravencia del sintagma ἡmicro]ιθέων ὠκύμορον γενεή[ν (v 18) A
banda que tots els seus termes tenen ascendegravencia homegraverica la transcendegravencia
de lrsquoexpressioacute rau en el fet que Homer en tant que cantor inspirat directament 478 Cf Obbink 2001 65 69-73 ldquoIn Simonidesrsquos Plataea poem the form of the proemial hymn
appears to have been closest to that of epic while its function approximates the prooimion of lyricrdquo Aloni 2001 92-93 1992
479 Les similituds estructurals es veuen complementades per uns paralmiddotlels formals i de diccioacute notables amb aquesta mena drsquohimnes Nomeacutes cal pensar en la foacutermula de cloenda de lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo καὶ σὺ microὲν οὕτω χαῖρε Διὸς καὶ Λητοῦς υἱέ (v 545) i comparar-la amb el comiat del Pelida al poema simonidi ἀλλὰ σὺ microὲ]ν νῦν χαῖρε θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ (v 19)
480 Cf West 1993a 5-6
Trsquohe donat ales
231
per les Muses conferiacute una glograveria immortal (ἀθάνατονhellip κλέος v 15) al
llinatge dels semideacuteus el representant per antonomagravesia del qual eacutes Aquilmiddotles
lrsquoὠκυμορώτατος ἄλλων481 Ho constata A Aloni amb la intencioacute de posar
egravemfasi en les diferegravencies en certa mesusa insogravelites que presenta el poema de
Platees
So the usual model ndashin which the proem proceeds from an invocation of a god to the recognition that it is the Muses who guarantee kleos by inspiring the poetrsquos songmdash is slightly modified by the introduction of a mortal in place of a god and by the reference to the prestigious exemplary figure of Homer482
La resposta meacutes plausible a aquesta aparent anomalia consisteix a considerar
que Simogravenides en reprendre la tradicioacute de lrsquohimne adreccedilat a una divinitat
preteacuten remarcar la comesa drsquoimmortalitzacioacute que inaugura la seva poesia amb
un nou objectiu immortalitzar aquells que per naturalesa no soacuten immortals
els guerrers grecs que lluitaren a Platees Drsquoaquiacute la transcendegravencia drsquoAquilmiddotles
com a eximi valedor drsquoun intent parell anterior i reeixit el drsquoHomer meacutes que
com a simple exemplum mythicum Sersquon segueix per tant una glograveria semblant ndasho
encara majormdash per al nou aede elegiacuteac Simogravenides que aconsegueix transvasar
el sentit panhelmiddotlegravenic de la poesia de lrsquoepopeia a una ocasioacute igualment comuna a
tots els grecs com ho fou la batalla de Platees
Amb aquestes remarques pregravevies podem aprofundir ja en els aspectes meacutes
destacats del proemi simonidi pel que fa al seu vessant clegravetic Drsquoentrada resulta
impossible saber si al principi de la composicioacute hi havia una invocacioacute o algun
tipus drsquoalmiddotlusioacute a les Muses El fr 10 W2 que srsquoha considerat drsquoantuvi una part
forccedila propera al principium carminis no en preserva cap rastre aparent En canvi
481 Il 1 505 Vegeu supra cap 1 Kleos a lrsquoelegia de Platees (p 74-75) 482 Aloni 2001 94
Capiacutetol 4
232
a partir drsquouna apreciable referegravencia a Tetis al vers 5 srsquoha restituiumlt una possible
apelmiddotlacioacute drsquoAquilmiddotles (κούρης εἰν]αλίης ἀγλαόφη[με πάϊ)483
Presumiblement el proemi continuava tractant el motiu del Pelida una part
del qual correspon als primers versos del fr 11 W2 si la reconstruccioacute de West
eacutes encertada Tot i aixiacute el seguumlent punt clegravetic eacutes amb tota certesa el comiat de
lrsquoheroi que srsquoubica als vv 19-20 (ἀλλὰ σὺ microὲ]ν νῦν χαῖρε θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ
κούρης εἰν]αλίου Νηρέος) i precedeix sense solucioacute de continuiumltat la
invocacioacute de la Musa com a coadjutora (αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo
ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα vv 20-21)484
El proemi consta drsquouna successioacute drsquoinvocacions que adreccedila la persona loquens
a diferents destinataris Es tracta drsquoun recurs emprat amb una certa frequumlegravencia
en composicions didagravectiques i laudatograveries A les obres hesiogravediques per
exemple la varietat dels registres discursius sovint es manifesta en formes
drsquoapelmiddotlacioacute La Teogonia comenccedila per les Muses de lrsquoHelicoacute que no seran
invocades nominatim tanmateix fins al v 104 despreacutes drsquouna extensa seccioacute que
els eacutes dedicada485 A lrsquoendemig trobem una altra crida en aquest cas a una
segona persona indeterminada a qui srsquoexhorta igualment a comenccedilar per les
Muses486 Tambeacute als Treballs i Dies srsquoobserven dues invocacions inicials de gran
rellevagravencia per a lrsquoestructura discursiva de lrsquoobra lrsquoinicial a les Muses i una
segona no menys important adreccedilada a Perses487
483 Cf Rutherford 2001a 43 484 J Bremmer (2006 22-23) ofereix una visioacute succinta i criacutetica dels diversos parers formulats
entorn del sentit de la foacutermula de comiat al proemi de lrsquoelegia simoniacutedia 485 Hes Theog 104 χαίρετε τέκνα Διός δότε δrsquo ἱμερόεσσαν ἀοιδήν Cf 1 μουσάων
Ἑλικωνιάδων ἀρχώμεθrsquo ἀείδειν 486 Hes Theog 36 τύνη Μουσάων ἀρχώμεθαhellip que repregraven la foacutermula inicial (v 1) 487 Hes Op 1 μοῦσαι Πιερίηθεν ἀοιδῇσιν κλείουσαι v 27 ὦ Πέρση σὺ δὲ ταῦτα τεῷ
ἐνικάτθεο θυμῷ Abans de la crida de Perses apareix novament una invocacioacute en segona persona tot i que potser cal esmenar el datiu del nom propi subseguumlent en un vocatiu vv 9-10 κλῦθι ἰδὼν ἀίων τε δίκῃ δ ἴθυνε θέμιστας τύνη ἐγὼ δέ κε Πέρσῃ ἐτήτυμα μυθησαίμην
Trsquohe donat ales
233
En poesia megravelica la muacuteltiple invocacioacute eacutes una pragravectica forccedila habitual en
especial en epinicis ditirambes i encomis En un epinici de Baquiacutelides per
exemple trobem una invocacioacute de les Charites seguida a poca distagravencia per una
de la Moira i encara una altra de lrsquoAsop488 Piacutendar eacutes un clar exponent drsquoaquesta
pragravectica que es pot constatar en moltes de les seves composicions i ell mateix ho
professa
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον489
Haviacuteem deixat la figura del Pelida a la invocacioacute del fr 10 W2 que tenia
continuiumltat narrativa en el seguumlent fragment Pel que sabem el comenccedilament
drsquoaquest reporta la mort de lrsquoheroi i el seu funeral motius que pel cap baix
ocupaven una tirada de versos (vv 1-8) lleugerament meacutes agravemplia que la
dedicada a descriure la caiguda de Troia i el retorn dels aqueus (vv 9-15) La
rellevagravencia de la fi egravepica drsquoAquilmiddotles al nostre entendre apunta una doble
orientacioacute estretament vinculada drsquouna banda lrsquoenfocament de la condicioacute
semidivina de lrsquoheroi i com a tal mortal de lrsquoaltra lrsquoegravemfasi en lrsquoelement luctuoacutes
i honoriacutefic que sembla apuntar a un culte heroic malgrat el silenci que pesa
sobre tota referegravencia cultual en lrsquoegravepica (i en lrsquoelegia que srsquohi emmiralla) Perograve val
la pena analitzar una mica meacutes detingudament el passatge simonidi
El fragment 11 W2 comenccedila suposadament amb la caiguda drsquoAquilmiddotles al
combat (v 1) Aquest fet motiva a continuacioacute la presegravencia drsquoun siacutemil de clar
488 Lrsquoepinici per Automedes de Fliunt Bacchyl 9 1 SM Δόξαν ὦ χρυσαλάκατοι
Χάρι[τ]εςhellip v 15 ὦ μοῖρα πολυκρατές v 45 ὦ πολυζήλωτε ἄναξ ποταμῶνhellip 489 Pind Pyth 10 53-54 Amb tota probabilitat lrsquoalmiddotlusioacute als himnes i a la pluralitat dels logoi
no es refereix tant a les invocacions muacuteltiples com a la pragravectica de passar ragravepidament drsquoun tema a un altre hi hagi o no una falca clegravetica Un clar exemple drsquoinvocacioacute muacuteltiple es pot veure a Ol 8 on srsquoinvoca gairebeacute consecutivament Oliacutempia (v 1) lrsquoaacutelsos sagrat (v 9) i Timogravestenes (v 15)
Capiacutetol 4
234
ascendent homegraveric la comparacioacute entre lrsquoabatiment drsquoun guerrer i lrsquoestassada
drsquoun arbre per obra de llenyataires o de forces de la naturalesa (vv 1-3)490
Segueix una possible referegravencia al dolor o al plany que manifestagrave el λαός dels
helmiddotlens per la seva mort durant el sepeli (amb Pagravetrocle vv 5-6) En aquest
punt advertim un recurs ben destacat en un sol diacutestic (vv 7-8) que clou amb
disposicioacute circular el motiu del traspagraves del Pelida una mirada retrospectiva per
part del poeta que torna sobre la mort drsquoAquilmiddotles i la justifica per mitjagrave de
lrsquoaccioacute divina en realitat fou la magrave drsquoApolmiddotlo qui sotmeteacute el guerrer indomable
per a qualsevol magrave mortal Drsquoaquesta manera srsquoaconsegueix dignificar la mort
de lrsquoheroi i salvar lrsquoexcelmiddotlegravencia drsquoun culte justificant-lo
Quelcom semblant pot apreciar-se en la Nemea setena de Piacutendar per
contraposicioacute al seu Peagrave sisegrave a propogravesit de Neoptogravelem fill drsquoAquilmiddotles La mort
de Neoptogravelem a Delfos eacutes interpretada de manera distinta en cadascun
drsquoaquests poemes segons qui fos el destinatari de la composicioacute Aixiacute Gentili
observa amb la mirada posada en el culte
In entrambi i contesti la morte di Neottolemo egrave voluta dal dio nellrsquouno percheacute lrsquoeroe espiasse la colpa di unrsquoazione ingiusta lrsquoempietagrave compiuta ai danni del vecchio Priamo nellrsquoaltro percheacute divenisse il tutore ldquogiustordquo del culto (v 47 themiskoacutepos) in conseguenza di una azione che sotto il profilo etico-religioso presentava un duplice aspetto nella misura in cui giusta era stata la richiesta di unrsquoequa ripartizione delle vittime sacrificiali ma ingiusto lrsquoalterco con i sacerdoti di Apollo Il dato obiettivo del culto che certamente era giagrave operante a Delfi al tempo in cui Pindaro aveva composto il sesto Peana egrave nella settima Nemea un punto cardine che implicitamente offre lrsquoargomento per attenuare il peso dellrsquoempietagrave attribuita a Neottolemo nel primo dei due carmi poicheacute con lrsquoonore del culto decretato dal dio egli aveva espiato oltre che la colpa commessa nei riguardi del clero delfico anche quella compiuta nei riguardi di Priamo491
490 Il 4 482 sqq 5 560 13 178 sqq 389 sqq = 16 482 sqq 17 53 sqq 491 Gentili 1984 187-188
Trsquohe donat ales
235
Apolmiddotlo acompleix per tant les funcions drsquoagent de la mort de lrsquoheroi i de
valedor de lrsquohonor de la seva figura i del culte que la distingia
En general pot dir-se que lrsquoaccioacute dels deacuteus teacute un paper destacat en
lrsquoestructura de lrsquoelegia de Platees Potser el cas meacutes evident ndashconservatmdash eacutes el
drsquoApolmiddotlo per les raons que hem adduiumlt Cal no oblidar que les integracions
textuals de West posem per cas posen en relleu la participacioacute drsquoAtena i
drsquoHera en la destruccioacute drsquoIacutelion (vv 9-10 Παλλὰς δrsquo ἐγγὺ]ς ἐοῦσα πε[ρικλεὲς
ἄ]στ[υ καθεῖλεν σὺν δrsquo Ἥρη Πρ]ιάμου παισὶ χ[αλεπτ]όμ[εναι) o anant una
mica meacutes enllagrave del fr 11 W2 en el si de la profecia de Tisagravemenos (fr 14 W2 vv
7-8) la connivegravencia de Zeus amb els helmiddotlens perquegrave expulsin lrsquoinvasor bagraverbar
de la Jogravenia versemblantment ˉ˘˘ἐξ Ἀ]σί[η]ς ἐλάσει νεύσαντο[ς ˘ ˉ ˉ (Zeus)
και]νὴν συμμα[χ]ίην φιλέω[ν492
Una atencioacute especial mereix la presegravencia drsquouna possible personificacioacute de
δίκη sota un aspecte diviacute que nomeacutes torna a aparegraveixer en una ocasioacute en els
fragments elegiacuteacs (fr 21 4 W2) Ens trobem en un dels passatges meacutes debatuts i
aparentment paradoxals del fragment de Platees Els termes ja per si discutits
semblen expressar una imatge poc usitada493 Dike muntada en un carro de
guerra (ἅρμα) no pas asseguda en un tron vora Zeus com foacutera drsquoesperar
anihila (καθεῖλε) lrsquoimpiu el transgressor de lrsquoordre de Zeus Xeacutenios que per la
seva supegraverbia provoca la perdicioacute de la seva progravepia ciutat En la restitucioacute de
492 Cf West 1993a 6 8 493 Els paralmiddotlels meacutes propers a la formulacioacute simoniacutedia cal cercar-los en egravepoca tardana
imperial quan la magnificegravencia i la primacia que srsquoatribueixen a lrsquoemperador o a algun prohom eacutes emparada per una Dike amb entitat divina o almiddotlegograverica perograve certament personificada Un epigrama afirma que Juliagrave regeix amb magrave drsquoauriga el ldquotronrdquo de Dike (AP 9 779 5-6) ὅντινα συληθέντα Δίκης θρόνον ἡνιοχεύων εὗρεν Ἰυλιανὸς χερσὶν ἀδωροδόκοις Una formulacioacute pragravecticament idegraventica apareix en un passatge de lrsquoorador bitini Himeri (Or 36 11) τὸν μέγαν τῆς δίκης ἡνίοχον
Capiacutetol 4
236
West εἵνεκrsquo Ἀλεξά]νδροιο κακόφρ[ονο]ς ὡς τὸν [ἀλιτρόν ἀλλὰ χρόνω]ι
θείης ἅρμα καθεῖλε δίκ[ης (vv 11-12)
En cas que les lectures siguin correctes resulta interessant comprovar com
Simogravenides caracteritza Dike amb lrsquoatribut el carro que tradicionalment pertany
a Nike494 o amb el rol que pertoca a Neacutemesis en les obres tragravegiques Egravesquil eacutes el
tragravegic que pel que podem judicar a partir del que ens nrsquoha pervingut meacutes
rellevagravencia conferia a Dike tal com podem observar en el fragment drsquoun
parlament de Dike en el si drsquoun drama satiacuteric en quegrave srsquoexplicita que Zeus el
seu pare lrsquoha enviada a la terra a desgrat que no es conserva cap referegravencia al
mitjagrave com hi arriba495 Amb tot volem citar aquiacute el passatge coral de les Coegravefores
que precedeix la contemplacioacute dels cossos occits (vv 935-936)
ἔμολε μὲν δίκα Πριαμίδαις χρόνῳ βαρύδικος ποινά
i en el mateix estagravesim (vv 945-952)
ἔμολε δrsquo ᾧ microέλει κρυπταδίου μάχας δολιόφρων ποινά ἔθιγε δrsquo ἐν μάχᾳ χερὸς ἐτήτυμος Διὸς κόρα Δίκαν δέ νιν προσαγορεύομεν βροτοὶ τυχόντες καλῶς ὀλέθριον πνέουσrsquo ἐν ἐχθροῖς κότον
Lrsquoegravemfasi en la ποινά en un context militar (microάχας ἐν μάχᾳ) aboquen nova
llum en el passatge simonidi Dike eacutes caracteritzada com una guerrera que
puneix inflexiblement (βαρύδικος ποινά) precisament un Πριαμίδης 494 Cf [Sim] epigr 27 3-4 atribuiumlt a Simogravenides com una autoendreccedila τοσσάκι δrsquo ἱμερόεντα
διδαξάμενος χορὸν ἀνδρῶν εὐδόξου Νίκας ἀγλαὸν ἅρμrsquo ἐπέβης 495 Aesch fr 281a Radt
Trsquohe donat ales
237
Alexandre Hi ha qui com S Hornblower ha pretegraves veure en la mencioacute de
Menelau i dels Tindagraverides als vv 30-31 una epifania en tota regla496 En realitat
aquest concepte srsquoescau de la mateixa manera a Dike tal com eacutes caracteritzada
que als herois lacedemonis els quals nomeacutes apareixen com a acompanyants de
lrsquoexpedicioacute espartana497 Dels Diogravescurs no sersquon refereix cap accioacute ni prodigi
contragraveriament Simogravenides aconsegueix donar egravemfasi a la descripcioacute de
lrsquoempresa i assolir un nivell narratiu de validesa panhelmiddotlegravenica Drsquoaltra banda el
retrat simonidi probablement no preteacuten reflectir amb precisioacute el cerimonial de
les campanyes militars espartanes i lrsquoimaginari que el fonamentava498 de
manera que no es constata tant lrsquoacte efectiu de lrsquoepifania en un sentit estricte
com un moment posterior de concomitagravencia en miliacutecia
La cloenda del proemi consta drsquouna foacutermula de comiat i drsquouna invocacioacute
subseguumlent La dimissio drsquoAquilmiddotles queda plasmada per la terminologia
tradicional en els himnes χαῖρε seguida de la cheville αὐτὰρ ἐγώ que marca la
transicioacute que conduiragrave a la seccioacute narrativa Val a dir que les formes de comiat ndash
o de salutacioacutemdash χαῖρε o χαίρετε soacuten prou genegraveriques perquegrave puguin ser
emprades en una gran varietat de contextos per beacute que en el si drsquoun himne o
drsquoun parlament que acompleixi un rol similar la funcioacute eacutes clarament
introductograveria o dimissograveria aquest sentit sembla corroborat a meacutes pel context
que remet a lrsquoagravembit funerari Tot i que la forma en quumlestioacute eacutes testimoniada en 496 Hornblower 2001 140-146 497 LrsquoOxford Classical Dictionary (3a ed) per exemple aporta una definicioacute drsquoepifania que
srsquoadiu a la caracteritzacioacute de Dike ldquooccurs in both myth and cult when a god reveals his presence or manifests his power to a mortal or group of mortals who ldquoseerdquo or ldquorecognizerdquo the god [] They may be accompanied by miracles or other displays of power (ἀρεταί) be protective or punitive they may be sudden and spontaneous or occur in response to a prayerrdquo
498 Drsquoacord amb el relat drsquoHerogravedot era un Tindagraverida i un rei qui acompanyaven lrsquoexpedicioacute espartana (Hdt 5 75 2) ἀπὸ δὲ ταύτης τῆς διχοστασίης ἐτέθη νόμος ἐν Σπάρτῃ microὴ ἐξεῖναι ἕπεσθαι ἀμφοτέρους τοὺς βασιλέας ἐξιούσης στρατιῆς τέως γὰρ ἀμφότεροι εἵποντο παραλυομένου δὲ τούτων τοῦ ἑτέρου καταλείπεσθαι καὶ τῶν Τυνδαριδέων τὸν ἕτερον πρὸ τοῦ γὰρ δὴ καὶ οὗτοι ἀμφότεροι ἐπίκλητοί σφι ἐόντες εἵποντο
Capiacutetol 4
238
inscripcions sepulcrals499 la majoria dels contextos literaris no lrsquoapliquen al
comuacute dels finats sinoacute als moribunds i a herois assenyalats500 Cal pensar tan sols
en els mots que Aquilmiddotles adreccedila al difunt Pagravetrocle χαῖρέ μοι ὦ Πάτροκλε καὶ
εἰν Ἀΐδαο δόμοισι501
A Aquilmiddotles no se lrsquoapelmiddotla amb el patroniacutemic com foacutera drsquoesperar sinoacute com
lrsquoilmiddotlustre fill de la deessa Tetis o per ser meacutes precisos de la filla del mariacute Nereu
(vv 19-20 θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ κούρης εἰν]αλίου Νηρέος)502 Aquesta
formulacioacute no eacutes gaire habitual per adreccedilar-se a Aquilmiddotleu503 tot i que augmenta
la frequumlegravencia drsquoocurregravencies si es redueix lrsquoexpressioacute a ldquofill de Tetisrdquo504 Resulta
curioacutes comprovar lrsquoegravemfasi amb quegrave es remarca el parentiu que guarda Aquilmiddotles
amb Zeus per via drsquoEgraveac fet que potser es pot vincular amb la peculiar relacioacute
que uneix el Cronida i el seu descendent505
El comiat drsquoAquilmiddotles delimita la fi de lrsquohimne dedicat a lrsquoheroi i marca el
punt drsquoinflexioacute en quegrave torna a aparegraveixer la primera persona loquens Ja hem vist
que la foacutermula αὐτὰρ ἐγώ consistia en una mena de recurs poegravetic ndasho
metapoegravetic pensat en termes de recitacioacute o drsquoexecucioacutemdash que als Himnes
499 Eg IG 7 203 Pensirsquos igualment en el paralmiddotlel llatiacute Haue Vale present a Catul (101 10) o
Virgili (Aen 11 97) i amb correspondegravencia epigragravefica (CIL ii 3490 3506 etc) 500 Cf Soph Aj 863 (Agraveiax) κλειναί τrsquo Ἀθῆναι καὶ τὸ σύντροφον γένος κρῆναί τε ποταμοί
θrsquo οἵδε καὶ τὰ Τρωϊκὰ πεδία προσαυδῶ χαίρετrsquo ὦ τροφῆς ἐμοί Trach 921 (Hegraveracles) ὦ λέχη τε καὶ νυμφεῖrsquo ἐmicroά τὸ λοιπὸν ἤδη χαίρεθrsquo ὡς ἔmicrorsquo οὔποτε δέξεσθrsquo ἔτrsquo ἐν κοίταισι ταῖσδrsquo εὐνάτριαν Plat Phd 116d (Sogravecrates) καὶ σύ ἔφη χαῖρε καὶ ἡμεῖς ταῦτα ποιήσομεν
501 Ιl 23 19 179 Per a la referegravencia vegeu Rutherford 1996 44 502 La restitucioacute θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ troba un fonament a Od 11 631 θεῶν ἐρικυδέα τέκνα
576 Γαίης ἐρικυδέος υἱόν Ηymn Hom 4 550 Μαίης ἐρικυδέος υἱέ El propi Simogravenides lrsquoempra en un altre poema (fr 511 1a 3) Οὐρανίδ]α Κρόνοιο παῖς ἐρικυδής Sobre lrsquoepiacutetet vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat (pp 119-121)
503 Un dels pocs paralmiddotlels eacutes a Eur IT 217 τῷ τᾶς Νηρέως κούρας Cf Bacchyl 13 122 Pind Pyth 3 92
504 Cf Pind Pae 6 83-84 κυανοπλόκοιο παῖδα ποντίας Θέτιος βιατάν πιστὸν ἕρκος Ἀχαιῶν Il 4 512 16 860 Eur El 438 450 454
505 El principal interessat en remarcar aquest vincle eacutes el propi Aquilmiddotles qui en meacutes drsquouna ocasioacute sersquon vanta αὐτὰρ ἐγὼ γενεὴν μεγάλου Διὸς εὔχομαι εἶναι τίκτέ microrsquo ἀνὴρ πολλοῖσιν ἀνάσσων Μυρμιδόνεσσι Πηλεὺς Αἰακίδης ὃ δrsquo ἄρrsquo Αἰακὸς ἐκ Διὸς ἦεν (Il 21 187)
Trsquohe donat ales
239
Homegraverics conduiumla lrsquoatencioacute del puacuteblic drsquouna part dedicada a un deacuteu a una seccioacute
de temagravetica heroica o progravepiament egravepica Aquest sembla ser el sentit per
exemple de la foacutermula conclusiva del darrer dels himnes en honor dels
Diogravescurs en quegrave es pot percebre una indicacioacute de la orientacioacute del cant
χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς506
Amb tot el valor drsquoaquesta cheville al proemi de Simogravenides adopta una altre
caire en la mesura que la foacutermula no teacute continuiumltat en un cagraventic de les gestes
drsquoherois egravepics pertanyents a la ἡμιθέων ὠκύμορος γενεή sinoacute de simples
mortals (ἀνδρῶν v 25) Lrsquoefecte resultant eacutes el guany drsquoun egravemfasi discursiu
inesperat ja que aquests combatents a qui es promet una glograveria inexhaurible
com la dels antics herois esdevenen el veritable motiu central de la composicioacute
La seva presegravencia en el lloc que pertocava als herois egravepics no nomeacutes supleix el
contingut tradicional sinoacute que en bona mesura se nrsquoapropia i el reforccedila en
benefici dels nous destinataris
Bona part drsquoaquesta forccedila discursiva eacutes assolida per una simple ndashi alhora
complexamdash superposicioacute drsquoidees i una disposicioacute estructural hagravebilment
travada Ara beacute abans que srsquoarribi a la narracioacute dels esdeveniments
contemporanis el poeta intercala la invocacioacute a la Musa (vv 20-25) com
presumiblement es produiumla en la continuacioacute rapsogravedica dels himnes homegraverics
meacutes breus que actuaven com a preludis507
506 Hymn Hom 33 18-19
507 Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Calame 1989 (1982) 209-211 Cagravessola 1975 xii-xxii En termes generals Constantini amp Lallot 1987
Capiacutetol 4
240
αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν μέλεαι ἔντυνο]ν καὶ τόνδ[ε μελ]ίφρονα κ[όσμον ἀο]ιδῆς ἡμετ]έρης ἵνα τις [μνή]σεται ὑ[˘˘ˉ ἀνδρῶ]ν οἵ hellip
Aquesta seccioacute clegravetica estagrave articulada en un primer membre progravepiament
invocatiu i un segon de caire exhortatiu En primer terme apareix la persona
loquens realitzant una accioacute purament invocativa κικλήισκω que juntament
amb κληίζω constitueix una variant de καλέω Cal no oblidar que aquesta
forma verbal podia comenccedilar un himne sense necessitat de cap mot o seccioacute
precedent508 Lrsquoobjecte drsquoaquesta crida es troba en segona persona com eacutes
habitual en els Himnes Homegraverics El meacutes sorprenent perograve eacutes el predicatiu
drsquoaquest complement ἐπίκουρον que ens remet drsquoimmediat a lrsquoesfera de la
metagravefora militar Venim drsquoun context begravelmiddotlic i anem cap a un context igualment
marcial El terme srsquoadiu perfectament a lrsquoambient que recrea el poema Ara beacute
el to insogravelit el marca el sentit que adopta lrsquoexpressioacute inaudita fins al moment el
poeta en lloc de demanar la inspiracioacute de la Musa la crida en ajut de la seva
comesa com a assistent aliada sogravecia509
Drsquoaquesta manera Simogravenides convoca la Musa amb lrsquoepiacutetet propi de lrsquoaliat
egravepic (dels aliats de Troia per exemple) i de la tropa mercenagraveria a lrsquoegravepoca del
508 Literagraveriament aquesta forma de principium carminis estagrave nomeacutes constatada en els Himnes
Ograverfics perograve eacutes probable que lrsquoexpressioacute tingueacutes una certa importagravencia en el llenguatge propi del culte oral o de les pragravectiques mistegraveriques Cf Hymn Orph 15 (κικλήσκω Νύμφας τε κλυτὰς καὶ Πᾶνα microέγιστον) 20 52 (κικλήσκω σεhellip) 75 86 etc
509 Sogravecia en el meacutes estricte sentit etimologravegic Hem dit que lrsquoexpressioacute era extraordinagraveria respecte a la tradicioacute de Simogravenides perograve la foacutermula torna a concoacuterrer en un altre himne ben distint Lucreci invoca Venus perquegrave lrsquoassisteixi en el seu cant en condicioacute de socia traduccioacute literal de lrsquoἐπίκουρος simonidi i alhora homogravenim i homogravefon del nom del filogravesof Epicur el referent ideologravegic del poeta llatiacute (Lucr 1 24 te sociam studeo scribendis uersibus esse) Vegeu OrsquoHara 1998 Al poema de Lucreci no hi manca la invocacioacute a la Musa en aquest cas Calmiddotliacuteope (6 92-95) i a Epicur (3 1-30)
Trsquohe donat ales
241
poema510 Lrsquoepiacutetet que acompanya el vocatiu de la Musa eacutes amb tota probabilitat
πολυώνυμος que troba ja paralmiddotlels als Himnes Homegraverics511 amb la significacioacute
ldquohonorada o invocada amb molt apelmiddotlatiusrdquo Al capdavall aquesta
denominacioacute justifica en certa mesura la seva invocacioacute com a aliada una de
les possibles versions apelmiddotlatives triada a voler del poeta que preteacuten emfasitzar
la seva condicioacute de testimoni presencial En efecte una de les propostes meacutes
plausibles que doacutena raoacute de la diferegravencia notograveria entre la relacioacute drsquoHomer i de
Simogravenides respectivament amb les Muses la proporciona A Aloni
The reason for the difference between these two positions is to be found in the subject matter of the poems Homer could not have been a witness to the events at Troy and therefore relied entirely on the Muses for the truth of his account Simonides on the other hand did witness the Greek war against the Persians and so needs the Musersquos help only to guarantee the ability of his poetry to render the truth and thus confer lasting fame on those who took part in the events narrated512
Drsquoacord amb aquest pressupogravesit Simogravenides srsquoarroga el principal megraverit en la
pragravectica compositiva i nomeacutes demana lrsquoauxili de la Musa per constituir lrsquoordre
510 Val a dir que a la Iliacuteada apareix el mot emprat en funcioacute adjectiva i referit a una divinitat
perograve la cagraverrega militar eacutes indubtable (Il 21 430-431) ὡς Ἀφροδίτη ἦλθεν Ἄρῃ ἐπίκουρος ἐmicroῷ microένει ἀντιόωσα La mencioacute de lrsquoepikouria en un context en quegrave apareixen les Muses es troba a Piacutendar per exemple perograve en aquest cas eacutes el poeta qui acompleix metafogravericament les funcions drsquoἐπίκουρος en uns termes no menys pretensiosos perograve no tant agosarats (Ol 13 96-97) Μοίσαις γὰρ ἀγλαοθρόνοις ἑκὼν Ὀλιγαιθίδαισίν τrsquo ἔβαν ἐπίκουρος A vegades srsquoinvoca una divinitat de manera similar en lrsquoexpressioacute perograve gairebeacute sempre amb una nuance militar salviacutefica i a voltes megravedica (com Apolmiddotlo Epikourios o Asclepi) o simplement drsquoajuda en el destret Cf Sapph fr 1 25-28 V (a Afrodita) ἔλθε μοι καὶ νῦν χαλέπαν δὲ λῦσον ἐκ μερίμναν ὄσσα δέ μοι τέλεσσαι θῦμος ἰmicroέρρει τέλεσον σὺ δrsquo αὔτα σύμμαχος ἔσσο
511 Cf Hymn Hom 3 82 2 18 32 Κρόνου πολυώνυμος υἱός disposicioacute que recorda el θεᾶς ἐρικυδέος υἱέ del v 19 de Simogravenides
512 Aloni 2001 95
Capiacutetol 4
242
escaient del poema en un intent drsquoafirmar el rol del poeta sense cap ruptura
aparent o formal amb la tradicioacute clegravetica513
ELS CAMINS DE LrsquoHIMNE
En els poemes hexamegravetrics de Parmegravenides i drsquoEmpegravedocles poden trobar-se
aspectes de la literatura sapiencial de lrsquoelucubracioacute filosogravefica i religiosa i el que
ens interessa ara per ara de la forma hiacutemnica inclosa la reflexioacute sobre el proceacutes
compositiu aspectes que poden aportar una certa llum a algunes nocions que
concorren en el proemi de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees
Acostuma a considerar-se el fragment 1 de Parmegravenides com el proemi (o part
del mateix) del poema sobre la naturalesa514 La constatacioacute del caragravecter
aparentment narratiu del passatge sorpregraven de bon principi El poema
comenccedilava in medias res sense cap mena drsquoinvocacioacute o endreccedila inicial si hem de
fer cas del testimoni de Sext Empiacuteric que en cita lrsquoinitium carminis515 El poeta
afirma haver estat conduiumlt a traveacutes de les portes dels camins de la Nit i del Dia
per tal de comparegraveixer davant drsquouna divinitat femenina del nom de la qual no
513 Cal nomeacutes recordar el testimoni que parla de la plaent Musa simoniacutedia (ἔπνεε τερπνά
ἡδυμελιφθόγγου Μοῦσα Σιμωνίδεω Sim test 42 Campbell = AP 9 571 1-2) a la qual eren imputats els cagraverrecs de φιλοκερδής i ἐργάτις com una treballadora assalariada la millor aliada drsquoun poeta tradicionalment avaricioacutes Vegeu Pind Isth 2 6-12 La interpretacioacute es troba a Schol Pind Isth 2 9ab (3 p 214 Drachmann) λέγοι δrsquo ἄν πρὸς Σιμωνίδου ταῦτα ὡς φιλάργυρον διασύρων τὸν ἄνδρα
514 Sobre el proemi parmenidi vegeu Gallop 1991 (1984) 5-7 Couloubaritsis 1987 25-43 Burkert 1969 Schwabl 1963 Bowra 1953 38 sqq Bowra 1937
515 Sext Emp Adv Math 7 111-114
Trsquohe donat ales
243
es fa mencioacute En aquest viatge un dels elements clau de la interpretacioacute del
poema la persona loquens eacutes transportada en carro per eugues filles drsquoHegravelios
τῇ φερόμην τῇ γάρ με πολύφραστοι φέρον ἵπποι ἅρμα τιταίνουσαι κοῦραι δ ὁδὸν ἡγεμόνευον [] τῇ ῥα διrsquo αὐτέων ἰθὺς ἔχον κοῦραι κατ ἀμαξιτὸν ἅρμα καὶ ἵππους516
fins a lrsquoestatge de la deessa Alliacute la personificacioacute de Dike eacutes qui nrsquoobre els
propileus com a garant de la legitimitat dels ensenyaments divins
ἔνθα πύλαι Νυκτός τε καὶ Ἤματός εἰσι κελεύθων καί σφας ὑπέρθυρον ἀμφὶς ἔχει καὶ λάινος οὐδός αὐταὶ δrsquo αἰθέριαι πλῆνται μεγάλοισι θυρέτροις τῶν δὲ Δίκη πολύποινος ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς517
Veiem en lrsquoepiacutetet de Dike un dels atributs que hem constatat a propogravesit del
caragravecter punitiu amb quegrave la caracteritza Simogravenides al proemi de Platees Dike
acompleix les funcions drsquoAidoacutes i Neacutemesis drsquouna manera semblant al rol que li
conferia Egravesquil com a βαρύδικος ποινά una Dike que guarda les claus de la
retribucioacute (ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς v 14)518
516 Parm fr 1 4-5 20-21 Gallop 517 Vv 11-14 518 Lrsquoepiacutetet que Parmegravenides atribueix a Dike eacutes testimoniat igualment pel fr Orph 158 tal
com el recull el neoplatogravenic Procle amb lrsquoafegit drsquouna cagraverrega semagraventica rellevant Dike eacutes igualment ἀρωγός auxiliar socorredora del seu pare Zeus en la lluita contra els Titans caracteritzats per la seva ὕβρις (Procl In Plat Remp 2 144 29) τῷ δὲ Δίκη πολύποινος ἐφέσπετο πᾶσιν ἀρωγός Εn un sentit semblant cal interpretar lrsquoaparicioacute de Dike al primer estagravesim de lrsquoAgamegravemnon drsquoEgravesquil la divinitat puneix (καθαιρεῖ) aquell qui trepitja lrsquoaltar de la deessa (ἀνδρὶ λακτίσαντι μέγαν Δίκας βωμὸν εἰς ἀφάνειαν Ag 381) Reveladorament lrsquoἄδικος que exemplifica els mots del cor no eacutes altre que Paris que violagrave els preceptes de Zeus Xegravenios (Ag 396-402) λιτᾶν δrsquo ἀκούει μὲν οὔτις θεῶν τὸν δrsquo ἐπίστροφον τῶν φῶτrsquo ἄδικον καθαιρεῖ οἷος καὶ Πάρις ἐλθὼν ἐς δόμον τὸν Ἀτρειδᾶν ᾔσχυνε ξενίαν τράπε- ζαν
Capiacutetol 4
244
Un altre punt digne drsquoesment en el proemi de Parmegravenides consisteix en el
parlament que la deessa innominada adreccedila al poeta quan aquest compareix
davant drsquoella La intervencioacute de la dea en estil directe origina una inversioacute del
rol de la persona loquens de manera que el poeta apareix representat en segona
persona i apelmiddotlat per mitjagrave drsquoun vocatiu i de la foacutermula habitual de salutacioacute
χαῖρε
ὦ κοῦρrsquo ἀθανάτοισι συνάορος ἡνιόχοισιν ἵπποις ταί σε φέρουσιν ἱκάνων ἡmicroέτερον δῶ χαῖρrsquo ἐπεὶ οὔτι σε μοῖρα κακὴ προὔπεμπε νέεσθαι τήνδrsquo ὁδόν [ἦ γὰρ ἀπrsquo ἀνθρώπων ἐκτὸς πάτου ἐστίν] ἀλλὰ θέμις τε δίκη τε519
Al proemi de Parmegravenides perograve la justificacioacute de lrsquoelement diviacute i immortal
(θεὰ πρόφρων v 22 ἀθανάτοισι hellip ἡνιόχοισιν v 24) i lrsquoegravemfasi en el
contingut referent a lrsquoagravembit de la legitimitat la justiacutecia i la veritat (θέμις τε δίκη
τε v 28 ἀληθείης εὐπειθέος ἀτρεμὲς ἦτορ v 29 πίστις ἀληθής v 30) es
deuen a pressupogravesits diferents dels que abonen la seva presegravencia en el proemi
de Simogravenides En efecte Parmegravenides preteacuten posar en relleu el caragravecter drsquouna
inspiracioacute que el guia pel camiacute de la Veritat i contraposar-lo a lrsquoopinioacute del comuacute
dels mortals (βροτῶν δόξας v 30) que regeix un mal fat (μοῖρα κακὴ v 26)
El camiacute empregraves pel poeta pot ser interpretat translatiacuteciament com a metagravefora
de la tasca compositiva multiforme i variada en la qual el poeta ha de prendre
necessagraveriament una decisioacute ha drsquoemprendre un camiacute (ἐς ὁδὸνhellipπολύφημον v
2) que en certa forma precedeix la tria gnoseologravegica i ontologravegica davant de la
disjuntiva de camins (els famosos ὁδοὶ διζήσιος fr 2 2 i sqq) En efecte el
κλοπαῖσι γυναικός Per al sentit de les claus (κληῖδας) vegeu Palmer 2009 52-55 175 361 Laks 2003 16 n 29 Steele 2002 583 Guthrie 1980 (1965) 8-9
519 Parm fr 1 24-28
Trsquohe donat ales
245
poema srsquoestagrave desenvolupant a mesura que soacuten exposats els arguments a
mesura que es refereix el microῦθος (fr 2 1) Fins i tot la imatge del carro es pot
entendre com una figuracioacute del poema Ara beacute cal no oblidar que la direccioacute
drsquoaquesta via per a Parmegravenides i a diferegravencia del que hem pogut observar en
Simogravenides sempre ve legitimada per la divinitat
ἵπποι ταί με φέρουσιν ὅσον τrsquo ἐπὶ θυμὸς ἱκάνοι πέμπον ἐπεί microrsquo ἐς ὁδὸν βῆσαν πολύφημον ἄγουσαι δαίμονες ἣ κατὰ πάντrsquo ἄστη φέρει εἰδότα φῶτα520
Tambeacute a lrsquohimne-poema del poeta drsquoAcragas Empegravedocles tot i la dificultat
de definir amb certesa els liacutemits de la composicioacute (o composicions) eacutes ben
notori el contingut clegravetic en certa mesura meacutes present al llarg drsquoun poema de
difiacutecil ordenacioacute estructural Una de les principals dificultats a lrsquohora
drsquoidentificar un proemi ve donada per la multiplicitat drsquoinvocacions que
passen de lrsquoagravembit humagrave al diviacute Entre les primeres es poden identificar aquelles
que van adreccedilades a un grup indefinit potser drsquoacragantins (ὦ φίλοι)521 i la del
destinatari del poema i possible ἐρώμενος drsquoEmpegravedocles Pausagravenias fill
520 Ibid 1-3 El poeta elegiacuteac Properci ofereix una imatge molt semblant en quegrave poden
rastrejar-se tots els elements esmentats amb lrsquoafegit drsquouna heregravencia helmiddotleniacutestica que desenvolupagrave la significacioacute drsquoaquests motius figuratius Nunc Iouis incipiam causas aperire Feretri armaque de ducibus trina recepta tribus Magnum iter ascendo sed dat mihi gloria uires non iuuat e facili lecta corona iugo (Prop 4 10 1-4) C Miralles (2004 83-86) en parla al respecte ldquoEl camino en griego οἶμος tiene una larga historia que remonta a Homero pero cuyo especial caraacutecter poeacutetico se perfila en Filetas y Caliacutemaco unido a una real ldquoconscienciardquo de su labor por parte del poetardquo (85) i troba un paralmiddotlel per al siacutemil del carro en Quegraveril (νεοζυγὲς ἅρμα fr 1 Kinkel) Per a dues postures divergents a propogravesit drsquouna lectura poetologravegica de la imatge del carro a Parmegravenides vegeu Asper 1997 73-78 i Nuumlnlist 1998 260-261
521 Fr 112 1 114 1 DK Els testimonia difereixen de la procedegravencia del primer fragment o de parts drsquoell Amb tot Diogravegenes Laerci qui el cita iacutentegrament assegura que proveacute del poema sobre els Katharmoiacute (Diog Laert 8 61-62)
Capiacutetol 4
246
drsquoAnquites (Παυσανίη σὺ δὲ κλῦθι δαίφρονος Ἀγχίτεω υἱέ)522 Resulten molt
interessants els termes i conceptes que entren en joc en un dels fragments dels
Katharmoiacute la persona loquens versemblantment el poeta srsquoadreccedila als ciutadans
drsquoAcragas amb el vocatiu esmentat i lrsquohabitual foacutermula (χαίρετε v 4) i tot
seguit canvia el punt de focalitzacioacute (ἐγὼ δέ) per parlar de si mateix en uns
termes aparentment paradoxals anuncia la seva renuacutencia a la condicioacute mortal i
la investidura dels honors que pertoquen als deacuteus
ὦ φίλοι οἳ microέγα ἄστυ κατὰ ξανθοῦ Ἀκράγαντος ναίετrsquo ἀνrsquo ἄκρα πόλεος ἀγαθῶν μελεδήμονες ἔργων ξείνων αἰδοῖοι λιμένες κακότητος ἄπειροι χαίρετrsquo ἐγὼ δrsquo ὑmicroῖν θεὸς ἄμβροτος οὐκέτι θνητός πωλεῦμαι μετὰ πᾶσι τετιμένος ὥσπερ ἔοικα ταινίαις τε περίστεπτος στέφεσίν τε θαλείοις τοῖσιν dagger ἅmicrorsquo dagger ἂν ἵκωμαι ἄστεα τηλεθάοντα ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξί σεβίζομαι οἱ δrsquo ἅmicrorsquo ἕπονται μυρίοι ἐξερέοντες ὅπῃ πρὸς κέρδος ἀταρπός οἱ microὲν μαντοσυνέων κεχρημένοι οἱ δrsquo ἐπὶ νούσων παντοίων ἐπύθοντο κλυεῖν εὐηκέα βάξιν δηρὸν δὴ χαλεπῆισι πεπαρμένοι ltἀμφrsquo ὀδύνηισινgt523
Certament la dificultat interpretativa del v 4 del fragment anterior rau a
discernir si es parla de la ldquodivinitatrdquo drsquoEmpegravedocles a parer drsquoell o dels qui el
contemplen Potser cal posar en relacioacute el sentit drsquoaquest fragment amb
lrsquoorientacioacute general del pensament drsquoEmpegravedocles respecte a la transmigracioacute i
immortalitat de la ψυχή la seva divinitat pot basar-se en una creenccedila de
privilegi dins del cercle de reencarnacions Aquesta doctrina en el pla de la
poegravetica assegura al poeta la possessioacute de la veritat ja que la inspiracioacute i la
522 Fr 1 DK Probablement ocupava una posicioacute forccedila inicial tot i que en el poema de
Lucreci clarament inspirat en Empegravedocles el destinatari Megravemmius no apareix fins al v 26 del primer llibre i de manera subreptiacutecia encara dins del proemi invocatori de Venus
523 Xenoph fr 1 Inwood = 112 DΚ
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Trsquohe donat ales
225
λόγοι465 Totes dues nocions κρηπίς i κόσμος que parteixen drsquouna significacioacute
concreta desenvolupen les seves virtualitats metafograveriques en el context de la
progravepia composicioacute poegravetica a falta drsquoun vertader pensament literari i drsquoun
llenguatge especiacutefic que el plasmi466
A lrsquoelegia antiga es percep una continuiumltat ben testimoniada de κόσμος que
es decanta majoritagraveriament per un sentit merament estegravetic i valoratiu que teacute un
ampli ressograve en lrsquoesfera moral i ciutadana467 Hi ha tanmateix una altra liacutenia
semagraventica drsquoaquest mateix mot que sense renunciar al component ornamental i
ciacutevic aflora en un context principalment simposiacuteac i designa el bell ordre del
parlament del poema del cagraventic que srsquoestagrave executant en aquell moment468
Quan en un dels poemes del corpus teognidi hom promet a Cirnos un record
perenne en lrsquoagravembit del simposi
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν
465 Ford ibid 124-125 466 Amb tot apareixen en contextos diversos on tenen tota una altra significacioacute com ara en
el cas de κρηπίς a Pind fr 77 M (ὅθι παῖδες Ἀθαναίων ἐβάλοντο φαεννὰν κρηπῖδrsquo ἐλευθερίας) que potser es pot posar en relacioacute amb un uacutes com Αesch Pers 814-815 (κακῶν κρηπὶς ὕπεστιν) i Timoth fr 788 (κλεινὸν ἐλευθερίας τεύχων μέγαν Ἑλλάδι κόσμον) pel fet drsquoaparegraveixer en contextos vinculats a les Guerres Megravediques Kowerski (2005 92-93) troba un paralmiddotlel similar en el fr 14 W2 de Simogravenides (v 9 [ὑ]π[ὸ κ]ρηπῖδα) perograve la lectura eacutes dubtosa i el sentit ben difiacutecil de restituir a partir de les migrades restes textuals conservades
467 Drsquoalguna manera aquestes ocurregravencies fan referegravencia a lrsquoordre poliacutetic i social drsquoaquiacute que per exemple κόσμος aparegui esmentat en un dels poemes adreccedilats a Simogravenides en quegrave srsquoempra la imatge metafograverica de la nau i del mar tempestuoacutes per almiddotludir a lrsquoestat de la polis (Theogn 677 χρήματα δrsquo ἁρπάζουσι βίῃ κόσμος δrsquo ἀπόλωλεν) Vegeu Donlan 1985 238-241 Cf Τheogn 947-948 (πατρίδα κοσμήσω λιπαρὴν πόλιν) Phocyl fr 4 2 112 GP Melanth fr 1 GP Crit fr 2 8 W2
468 Vegeu Ford 2002 36 ldquoThis notion of order in kosmeō wich can denote a neat effective arrangement and also an elegant decorative one reflects the characteristic archaic link between aesthetics manners and politics [] Kosmos applies equally to the proper adornment of diners their orderly behavior and their speechrdquo Igualment a Levine 1985 184
Capiacutetol 4
226
el poeta prediu el caragravecter del cagraventic que executaran joves muacutesics amb
lrsquoacompanyament de flabiols de neta i aguda ressonagravencia Lrsquoexpressioacute no exclou
lrsquoegravemfasi per mitjagrave drsquoun cert pleonasme caracteriacutestic de tot el poema el cagraventic
seragrave bell i liacutempid com el so del flabiol (λιγυ- λιγέα) i alhora un exemple del
bon ordre que implica decegravencia i elegagravencia en la manera drsquoexecutar el poema i
de celebrar el simposi (εὐκόσμως)
καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται469
A lrsquoelegia de lrsquoegravepoca clagravessica i encara meacutes tardana la referegravencia al κόσμος
guanya en complexitat i implicacioacute en la mesura que srsquoalmiddotludeix a la composicioacute
del poeta i a lrsquoexecucioacute del poema en el simposi de manera alambinada quasi
codificada per al petit cercle dels simposiastes que hi participen Aixiacute per
exemple la persona loquens que interpelmiddotla Teogravedor en una composicioacute atribuiumlda a
Dionisi Calc es complau a entreteixir imatges de simposi i de recitacioacute poegravetica
en un joc drsquoimplicatures elaborades a base drsquousos translaticis i paronomagravesics La
destresa i la subtilitat del poeta-simposiasta (ἐγὼ δrsquo ἐπιδέξια πέμπω ) a lrsquohora
de brindar la seva poesia i esperar-ne la deguda torna de lrsquointerpelmiddotlat
contribueixen al degut agenccedilament del simposi
καὶ σὺ λαβὼν τόδε δῶρον ἀοιδὰς ἀντιπρόπιθι συμπόσιον κοσμῶν καὶ τὸ σὸν εὖ θέμενος470
469 Theogn 239-243 470 Dion Chalc fr 1 4-5 GP A lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica trobem agravemplies compilacions de la
tradicioacute poegravetica precedent en lrsquoemulacioacute i lrsquoelaboracioacute de les imatges les foacutermules i el legravexic Un epigrama de Filetas de Cos doacutena mostra drsquoaquesta destilmiddotlacioacute poegravetica a propogravesit del κόσμος exposat en la seva formulacioacute tradicional que ja eacutes tanmateix plenament literari Οὔ microέ τις ἐξ ὀρέων ἀποφώλιος ἀγροιώτης αἱρήσει κλήθρην αἰρόμενος μακέλην ἀλλrsquo ἐπέων εἰδὼς κόσμον καὶ πολλὰ μογήσας microύθων παντοίων οἶμον ἐπιστάμενος (Philet fr 10 Powell)
Trsquohe donat ales
227
EL PROEMI DE PLATEES
La perfecta plasmacioacute del κόσμος poegravetic eacutes lrsquohimne que el poeta articula en
les seves parts corresponents a fi de de conferir la immortalitat que pertoca al
poeta drsquoatorgar el κλέος i els seus equivalmiddotlents tant si es tracta drsquouna
immortalitat metafograverica com si eacutes verificada pel culte (κλέος
exclusiuinclusiu)471 Αquest proceacutes que en termes poegravetics eacutes designat com un
seguiment dels camins de lrsquohimne compregraven sovint un proemi on la invocacioacute a
la divinitat i en especial a aquella que eacutes fautora del cagraventic desenvolupa un
paper cabdal Un recurs que malgrat la sempre creixent afirmacioacute del rol del
poeta en lrsquoassoliment drsquoun renom immortal continua vigent en la poesia
drsquoepinici i en lrsquoelegia narrativa tardoarcaica Ho veurem en els seus principals
representants
Aquesta mateixa idea del camiacute que el poeta ha de triar per definir lrsquoorientacioacute
i el contingut de la composicioacute ja es troba formulada en un fragment
drsquoEmpegravedocles el camiacute que ell ha escollit per al seu himne (hellipπόρον ὕμνων
τὸν πρότερον κατέλεξα fr 35 1-2) drsquoentre tots els camins possibles ens fa
pensar en les raons drsquoaquesta opcioacute i en les vies de plasmacioacute que comporta eacutes
a dir en lrsquoexpressioacute i lrsquoestructura del poema El primer pas doncs consistiragrave a
comprovar quin camiacute escolliacute Simogravenides per al proemi de lrsquoelegia de Platees
471 Vegeu Currie 2005 72-74
Capiacutetol 4
228
De bon principi ens cal verificar els trets fonamentals del proemi arcaic del
prooimion que duu expliacutecit en el seu nom la precedegravencia del camiacute empregraves i en
consequumlegravencia podia adoptar muacuteltiples formes segons lrsquoocasioacute a quegrave estigueacutes
dedicat i si volem denominar-ho aixiacute segons el gegravenere a quegrave pertanyi Es pot
constatar la presegravencia del proemi tant en egravepica com en liacuterica coral monogravedica o
elegiacuteaca472 perograve sembla impossible discernir-ne la precedegravencia relativa El terme
en si προοίμιον eacutes testimoniat forccedila tard al s V aC tot i que resulta
versemblant creure que lrsquoorigen (formal no terminologravegic) del proemi pugui
remuntar-se a les primeres manifestacions poegravetiques orals473 No eacutes aquest el
lloc pertinent per debatre la successioacute cronologravegica de les formes poegravetiques i dels
corresponents proemis que poguessin comprendre En tot cas els primers
testimonis textuals no semblen revelar una especialitzacioacute definida del mot
malgrat la seva rudimentagraveria aparenccedila de tecnicisme474
El prooimion eacutes la part cantada o recitada que encapccedilala el poema a manera
drsquoobertura o preludi i nrsquoobre el camiacute (οἶμος) el contextualitza En la seva versioacute
egravepica i en especial als Himnes Homegraverics el proemi serveix per ubicar el poema
en el context drsquouna celebracioacute en honor drsquouna divinitat ja que el
desenvolupament narratiu pot estar en part desvinculat drsquoaquest mateix context
472 Els himnes homegraverics la Teogonia els peans i epinicis de Piacutendar i els noacutemoi citarogravedics com el
de Timograveteu soacuten exemples paradigmagravetics de la presegravencia del proemi en aquestes composicions En el cas elegiacuteac a banda de lrsquoelegia de Platees tenim notiacutecia del proemi del poema de Mimnerm sobre la guerra entre esmirneus i lidis (cf Paus 9 29 4) en el qual distingia dos parentius de les Muses
473 Vegeu Nagy 1996a 62 i sqq Latacz 1996 71 Race 1992 13-38 spec 19-33 (i en general Cole amp Dunn 1992) Thalmann 1984 120
474 Piacutendar per exemple un dels primers difusors del mot a vegades aplica el terme a la poesia egravepica com a la Nem 2 1-3 (ὅθεν περ καὶ Ὁμηρίδαι ῥαπτῶν ἐπέων τὰ πόλλrsquo ἀοιδοὶ ἄρχονται Διὸς ἐκ προοιμίου) a voltes a la megravelica Pyth 1 3-4 (πείθονται δrsquo ἀοιδοὶ σάμασιν ἁγησιχόρων ὁπόταν προοιμίων ἀμβολὰς τεύχῃς ἐλελιζομένα) Al segle V aC el mot oscilmiddotlagrave entre una imprecisioacute genegraverica (eg Ar Eq 1343 Aesch Ag 32) i una progressiva especialitzacioacute en el camp de la prosa i la retograverica (eg Thuc 3 104 4-5 on es defineix com a prooimion lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo Crit fr 35)
Trsquohe donat ales
229
festiu475 Per contra les funcions del proemi liacuteric semblen meacutes agravemplies tot i
poder estar vinculades a una ocasioacute igualment celebrativa Amb tot lrsquoespai que
lrsquoegravepica reservava a la divinitat esdeveacute sovint un marc en quegrave el poeta parla de si
mateix del seu homenatjat o del context festiu en quegrave coincideixen476
Els pressupogravesits del proemi liacuteric difereixen en certa mesura de lrsquoegravepic perograve
malgrat tot es poden identificar alguns trets generals per al proemi arcaic
- La invocacioacute element de rigor pot adreccedilar-se a una divinitat a un heroi o a
les Muses Usualment srsquoarticula en una doble invocacioacute per la qual cosa hi
concorren dos dels destinataris esmentats
- Lrsquoaparicioacute de la persona loquens en el discurs La motivacioacute drsquoaquest ldquojordquo
acostuma a ser la peticioacute de vegravenia o drsquoinspiracioacute o una autojustificacioacute
- Una transicioacute a vegades de caire discursiu a voltes merament formular
envers la narracioacute miacutetica o drsquoesdeveniments contemporanis (relat catagraveleg) En
el si drsquoaquesta seccioacute es troben foacutermules tiacutepiques de comiat suacuteplica exhortacioacute
i chevilles drsquoinflexioacute477
El proemi de lrsquoelegia de Platees comparteix molts drsquoaquests elements En
principi lrsquoestructura del poema ens fa pensar en la forma egravepica del proemi
reforccedilada pels trets linguumliacutestics homeritzants i pel contingut drsquoevident caragravecter
egravepic Amb tot pot percebrersquos la proximitat amb la funcionalitat liacuterica del
475 Cf Race 1992 20-22 Nagy 1989a 53-54 Per al proemi als Himnes contemplat des drsquoun
punt de vista musical vegeu Barker 1989 38 sqq Sobre la naturalesa dels himnes grecs vegeu Bremer amp Furley 2001 1-40
476 Un cas paradigmagravetic drsquoaquests trets el trobem a lrsquoOliacutempica 10 de Piacutendar en quegrave el poeta es justifica davant del seu laudandus Hagesidam de Locres i en lloa lrsquoorigen abans de referir el mite de la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics
477 Es pot comprovar la presegravencia de tots aquests elements en major o menor grau a lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo persona loquens (vv 1 19) invocacioacute (a Leto v 14 i Apolmiddotlo v 20) transicioacute (vv 19-29) cap a la seccioacute narrativa encapccedilalada per un catagraveleg (vv 30-44) La invocacioacute en forma de comiat (χαῖρε) i lrsquoaparicioacute de la primera persona per mitjagrave drsquouna cheville adversativa (αὐτὰρ ἐγώ) es reprenen a lrsquohabitual cloenda de lrsquohimne egravepic (vv 545-546)
Capiacutetol 4
230
proemi en la mesura que Simogravenides preteacuten quelcom meacutes que contextualitzar
les gestes de Platees en lrsquoagravembit drsquouna festivitat puacuteblica478
Com ja hem tingut ocasioacute de comprovar el proemi de Platees teacute per figura
central Aquilmiddotles en tant que heroi fill drsquouna deessa i guerrer el meacutes ilmiddotlustre
drsquoentre els helmiddotlens que anaren a Troia Malgrat no conservar-se lrsquoinici de la
composicioacute la reconstruccioacute del text ha permegraves establir una possible invocacioacute a
lrsquoheroi seguida de la relacioacute de la seva mort i de les fetes de Troia Eacutes important
destacar que la dimissio de lrsquoheroi precedeix immediatament la invocacioacute de la
Musa com a auxiliar del poeta que es presenta en primera persona i es disposa
a orientar el seu poema en una altra direccioacute la rememoracioacute de les gestes dels
helmiddotlens contra lrsquoinvasor persa a Platees Fins aquiacute sumagraveriament dits els trets
generals del proemi que evidencien les afinitats amb lrsquohimne clegravetic479
No hem drsquooblidar perograve la principal divergegravencia respecte els proemis
tradicionals La canonicitat del proemi simonidi es veu alterada principalment
pel fet que la dedicacioacute no va dirigida a un deacuteu immortal sinoacute a un heroi que
encara que pugui rebre honors divins es caracteritza per la seva condicioacute
humana (o semidivina com es prefereixi) ineluctable la mort480 Una mort i una
condicioacute que a meacutes no soacuten en absolut mitigades al contrari el poeta focalitza
lrsquoatencioacute amb el tema i la cagraverrega legravexica en lrsquoelement mortal caduc fragravegil
Pensirsquos en la rellevagravencia del sintagma ἡmicro]ιθέων ὠκύμορον γενεή[ν (v 18) A
banda que tots els seus termes tenen ascendegravencia homegraverica la transcendegravencia
de lrsquoexpressioacute rau en el fet que Homer en tant que cantor inspirat directament 478 Cf Obbink 2001 65 69-73 ldquoIn Simonidesrsquos Plataea poem the form of the proemial hymn
appears to have been closest to that of epic while its function approximates the prooimion of lyricrdquo Aloni 2001 92-93 1992
479 Les similituds estructurals es veuen complementades per uns paralmiddotlels formals i de diccioacute notables amb aquesta mena drsquohimnes Nomeacutes cal pensar en la foacutermula de cloenda de lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo καὶ σὺ microὲν οὕτω χαῖρε Διὸς καὶ Λητοῦς υἱέ (v 545) i comparar-la amb el comiat del Pelida al poema simonidi ἀλλὰ σὺ microὲ]ν νῦν χαῖρε θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ (v 19)
480 Cf West 1993a 5-6
Trsquohe donat ales
231
per les Muses conferiacute una glograveria immortal (ἀθάνατονhellip κλέος v 15) al
llinatge dels semideacuteus el representant per antonomagravesia del qual eacutes Aquilmiddotles
lrsquoὠκυμορώτατος ἄλλων481 Ho constata A Aloni amb la intencioacute de posar
egravemfasi en les diferegravencies en certa mesusa insogravelites que presenta el poema de
Platees
So the usual model ndashin which the proem proceeds from an invocation of a god to the recognition that it is the Muses who guarantee kleos by inspiring the poetrsquos songmdash is slightly modified by the introduction of a mortal in place of a god and by the reference to the prestigious exemplary figure of Homer482
La resposta meacutes plausible a aquesta aparent anomalia consisteix a considerar
que Simogravenides en reprendre la tradicioacute de lrsquohimne adreccedilat a una divinitat
preteacuten remarcar la comesa drsquoimmortalitzacioacute que inaugura la seva poesia amb
un nou objectiu immortalitzar aquells que per naturalesa no soacuten immortals
els guerrers grecs que lluitaren a Platees Drsquoaquiacute la transcendegravencia drsquoAquilmiddotles
com a eximi valedor drsquoun intent parell anterior i reeixit el drsquoHomer meacutes que
com a simple exemplum mythicum Sersquon segueix per tant una glograveria semblant ndasho
encara majormdash per al nou aede elegiacuteac Simogravenides que aconsegueix transvasar
el sentit panhelmiddotlegravenic de la poesia de lrsquoepopeia a una ocasioacute igualment comuna a
tots els grecs com ho fou la batalla de Platees
Amb aquestes remarques pregravevies podem aprofundir ja en els aspectes meacutes
destacats del proemi simonidi pel que fa al seu vessant clegravetic Drsquoentrada resulta
impossible saber si al principi de la composicioacute hi havia una invocacioacute o algun
tipus drsquoalmiddotlusioacute a les Muses El fr 10 W2 que srsquoha considerat drsquoantuvi una part
forccedila propera al principium carminis no en preserva cap rastre aparent En canvi
481 Il 1 505 Vegeu supra cap 1 Kleos a lrsquoelegia de Platees (p 74-75) 482 Aloni 2001 94
Capiacutetol 4
232
a partir drsquouna apreciable referegravencia a Tetis al vers 5 srsquoha restituiumlt una possible
apelmiddotlacioacute drsquoAquilmiddotles (κούρης εἰν]αλίης ἀγλαόφη[με πάϊ)483
Presumiblement el proemi continuava tractant el motiu del Pelida una part
del qual correspon als primers versos del fr 11 W2 si la reconstruccioacute de West
eacutes encertada Tot i aixiacute el seguumlent punt clegravetic eacutes amb tota certesa el comiat de
lrsquoheroi que srsquoubica als vv 19-20 (ἀλλὰ σὺ microὲ]ν νῦν χαῖρε θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ
κούρης εἰν]αλίου Νηρέος) i precedeix sense solucioacute de continuiumltat la
invocacioacute de la Musa com a coadjutora (αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo
ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα vv 20-21)484
El proemi consta drsquouna successioacute drsquoinvocacions que adreccedila la persona loquens
a diferents destinataris Es tracta drsquoun recurs emprat amb una certa frequumlegravencia
en composicions didagravectiques i laudatograveries A les obres hesiogravediques per
exemple la varietat dels registres discursius sovint es manifesta en formes
drsquoapelmiddotlacioacute La Teogonia comenccedila per les Muses de lrsquoHelicoacute que no seran
invocades nominatim tanmateix fins al v 104 despreacutes drsquouna extensa seccioacute que
els eacutes dedicada485 A lrsquoendemig trobem una altra crida en aquest cas a una
segona persona indeterminada a qui srsquoexhorta igualment a comenccedilar per les
Muses486 Tambeacute als Treballs i Dies srsquoobserven dues invocacions inicials de gran
rellevagravencia per a lrsquoestructura discursiva de lrsquoobra lrsquoinicial a les Muses i una
segona no menys important adreccedilada a Perses487
483 Cf Rutherford 2001a 43 484 J Bremmer (2006 22-23) ofereix una visioacute succinta i criacutetica dels diversos parers formulats
entorn del sentit de la foacutermula de comiat al proemi de lrsquoelegia simoniacutedia 485 Hes Theog 104 χαίρετε τέκνα Διός δότε δrsquo ἱμερόεσσαν ἀοιδήν Cf 1 μουσάων
Ἑλικωνιάδων ἀρχώμεθrsquo ἀείδειν 486 Hes Theog 36 τύνη Μουσάων ἀρχώμεθαhellip que repregraven la foacutermula inicial (v 1) 487 Hes Op 1 μοῦσαι Πιερίηθεν ἀοιδῇσιν κλείουσαι v 27 ὦ Πέρση σὺ δὲ ταῦτα τεῷ
ἐνικάτθεο θυμῷ Abans de la crida de Perses apareix novament una invocacioacute en segona persona tot i que potser cal esmenar el datiu del nom propi subseguumlent en un vocatiu vv 9-10 κλῦθι ἰδὼν ἀίων τε δίκῃ δ ἴθυνε θέμιστας τύνη ἐγὼ δέ κε Πέρσῃ ἐτήτυμα μυθησαίμην
Trsquohe donat ales
233
En poesia megravelica la muacuteltiple invocacioacute eacutes una pragravectica forccedila habitual en
especial en epinicis ditirambes i encomis En un epinici de Baquiacutelides per
exemple trobem una invocacioacute de les Charites seguida a poca distagravencia per una
de la Moira i encara una altra de lrsquoAsop488 Piacutendar eacutes un clar exponent drsquoaquesta
pragravectica que es pot constatar en moltes de les seves composicions i ell mateix ho
professa
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον489
Haviacuteem deixat la figura del Pelida a la invocacioacute del fr 10 W2 que tenia
continuiumltat narrativa en el seguumlent fragment Pel que sabem el comenccedilament
drsquoaquest reporta la mort de lrsquoheroi i el seu funeral motius que pel cap baix
ocupaven una tirada de versos (vv 1-8) lleugerament meacutes agravemplia que la
dedicada a descriure la caiguda de Troia i el retorn dels aqueus (vv 9-15) La
rellevagravencia de la fi egravepica drsquoAquilmiddotles al nostre entendre apunta una doble
orientacioacute estretament vinculada drsquouna banda lrsquoenfocament de la condicioacute
semidivina de lrsquoheroi i com a tal mortal de lrsquoaltra lrsquoegravemfasi en lrsquoelement luctuoacutes
i honoriacutefic que sembla apuntar a un culte heroic malgrat el silenci que pesa
sobre tota referegravencia cultual en lrsquoegravepica (i en lrsquoelegia que srsquohi emmiralla) Perograve val
la pena analitzar una mica meacutes detingudament el passatge simonidi
El fragment 11 W2 comenccedila suposadament amb la caiguda drsquoAquilmiddotles al
combat (v 1) Aquest fet motiva a continuacioacute la presegravencia drsquoun siacutemil de clar
488 Lrsquoepinici per Automedes de Fliunt Bacchyl 9 1 SM Δόξαν ὦ χρυσαλάκατοι
Χάρι[τ]εςhellip v 15 ὦ μοῖρα πολυκρατές v 45 ὦ πολυζήλωτε ἄναξ ποταμῶνhellip 489 Pind Pyth 10 53-54 Amb tota probabilitat lrsquoalmiddotlusioacute als himnes i a la pluralitat dels logoi
no es refereix tant a les invocacions muacuteltiples com a la pragravectica de passar ragravepidament drsquoun tema a un altre hi hagi o no una falca clegravetica Un clar exemple drsquoinvocacioacute muacuteltiple es pot veure a Ol 8 on srsquoinvoca gairebeacute consecutivament Oliacutempia (v 1) lrsquoaacutelsos sagrat (v 9) i Timogravestenes (v 15)
Capiacutetol 4
234
ascendent homegraveric la comparacioacute entre lrsquoabatiment drsquoun guerrer i lrsquoestassada
drsquoun arbre per obra de llenyataires o de forces de la naturalesa (vv 1-3)490
Segueix una possible referegravencia al dolor o al plany que manifestagrave el λαός dels
helmiddotlens per la seva mort durant el sepeli (amb Pagravetrocle vv 5-6) En aquest
punt advertim un recurs ben destacat en un sol diacutestic (vv 7-8) que clou amb
disposicioacute circular el motiu del traspagraves del Pelida una mirada retrospectiva per
part del poeta que torna sobre la mort drsquoAquilmiddotles i la justifica per mitjagrave de
lrsquoaccioacute divina en realitat fou la magrave drsquoApolmiddotlo qui sotmeteacute el guerrer indomable
per a qualsevol magrave mortal Drsquoaquesta manera srsquoaconsegueix dignificar la mort
de lrsquoheroi i salvar lrsquoexcelmiddotlegravencia drsquoun culte justificant-lo
Quelcom semblant pot apreciar-se en la Nemea setena de Piacutendar per
contraposicioacute al seu Peagrave sisegrave a propogravesit de Neoptogravelem fill drsquoAquilmiddotles La mort
de Neoptogravelem a Delfos eacutes interpretada de manera distinta en cadascun
drsquoaquests poemes segons qui fos el destinatari de la composicioacute Aixiacute Gentili
observa amb la mirada posada en el culte
In entrambi i contesti la morte di Neottolemo egrave voluta dal dio nellrsquouno percheacute lrsquoeroe espiasse la colpa di unrsquoazione ingiusta lrsquoempietagrave compiuta ai danni del vecchio Priamo nellrsquoaltro percheacute divenisse il tutore ldquogiustordquo del culto (v 47 themiskoacutepos) in conseguenza di una azione che sotto il profilo etico-religioso presentava un duplice aspetto nella misura in cui giusta era stata la richiesta di unrsquoequa ripartizione delle vittime sacrificiali ma ingiusto lrsquoalterco con i sacerdoti di Apollo Il dato obiettivo del culto che certamente era giagrave operante a Delfi al tempo in cui Pindaro aveva composto il sesto Peana egrave nella settima Nemea un punto cardine che implicitamente offre lrsquoargomento per attenuare il peso dellrsquoempietagrave attribuita a Neottolemo nel primo dei due carmi poicheacute con lrsquoonore del culto decretato dal dio egli aveva espiato oltre che la colpa commessa nei riguardi del clero delfico anche quella compiuta nei riguardi di Priamo491
490 Il 4 482 sqq 5 560 13 178 sqq 389 sqq = 16 482 sqq 17 53 sqq 491 Gentili 1984 187-188
Trsquohe donat ales
235
Apolmiddotlo acompleix per tant les funcions drsquoagent de la mort de lrsquoheroi i de
valedor de lrsquohonor de la seva figura i del culte que la distingia
En general pot dir-se que lrsquoaccioacute dels deacuteus teacute un paper destacat en
lrsquoestructura de lrsquoelegia de Platees Potser el cas meacutes evident ndashconservatmdash eacutes el
drsquoApolmiddotlo per les raons que hem adduiumlt Cal no oblidar que les integracions
textuals de West posem per cas posen en relleu la participacioacute drsquoAtena i
drsquoHera en la destruccioacute drsquoIacutelion (vv 9-10 Παλλὰς δrsquo ἐγγὺ]ς ἐοῦσα πε[ρικλεὲς
ἄ]στ[υ καθεῖλεν σὺν δrsquo Ἥρη Πρ]ιάμου παισὶ χ[αλεπτ]όμ[εναι) o anant una
mica meacutes enllagrave del fr 11 W2 en el si de la profecia de Tisagravemenos (fr 14 W2 vv
7-8) la connivegravencia de Zeus amb els helmiddotlens perquegrave expulsin lrsquoinvasor bagraverbar
de la Jogravenia versemblantment ˉ˘˘ἐξ Ἀ]σί[η]ς ἐλάσει νεύσαντο[ς ˘ ˉ ˉ (Zeus)
και]νὴν συμμα[χ]ίην φιλέω[ν492
Una atencioacute especial mereix la presegravencia drsquouna possible personificacioacute de
δίκη sota un aspecte diviacute que nomeacutes torna a aparegraveixer en una ocasioacute en els
fragments elegiacuteacs (fr 21 4 W2) Ens trobem en un dels passatges meacutes debatuts i
aparentment paradoxals del fragment de Platees Els termes ja per si discutits
semblen expressar una imatge poc usitada493 Dike muntada en un carro de
guerra (ἅρμα) no pas asseguda en un tron vora Zeus com foacutera drsquoesperar
anihila (καθεῖλε) lrsquoimpiu el transgressor de lrsquoordre de Zeus Xeacutenios que per la
seva supegraverbia provoca la perdicioacute de la seva progravepia ciutat En la restitucioacute de
492 Cf West 1993a 6 8 493 Els paralmiddotlels meacutes propers a la formulacioacute simoniacutedia cal cercar-los en egravepoca tardana
imperial quan la magnificegravencia i la primacia que srsquoatribueixen a lrsquoemperador o a algun prohom eacutes emparada per una Dike amb entitat divina o almiddotlegograverica perograve certament personificada Un epigrama afirma que Juliagrave regeix amb magrave drsquoauriga el ldquotronrdquo de Dike (AP 9 779 5-6) ὅντινα συληθέντα Δίκης θρόνον ἡνιοχεύων εὗρεν Ἰυλιανὸς χερσὶν ἀδωροδόκοις Una formulacioacute pragravecticament idegraventica apareix en un passatge de lrsquoorador bitini Himeri (Or 36 11) τὸν μέγαν τῆς δίκης ἡνίοχον
Capiacutetol 4
236
West εἵνεκrsquo Ἀλεξά]νδροιο κακόφρ[ονο]ς ὡς τὸν [ἀλιτρόν ἀλλὰ χρόνω]ι
θείης ἅρμα καθεῖλε δίκ[ης (vv 11-12)
En cas que les lectures siguin correctes resulta interessant comprovar com
Simogravenides caracteritza Dike amb lrsquoatribut el carro que tradicionalment pertany
a Nike494 o amb el rol que pertoca a Neacutemesis en les obres tragravegiques Egravesquil eacutes el
tragravegic que pel que podem judicar a partir del que ens nrsquoha pervingut meacutes
rellevagravencia conferia a Dike tal com podem observar en el fragment drsquoun
parlament de Dike en el si drsquoun drama satiacuteric en quegrave srsquoexplicita que Zeus el
seu pare lrsquoha enviada a la terra a desgrat que no es conserva cap referegravencia al
mitjagrave com hi arriba495 Amb tot volem citar aquiacute el passatge coral de les Coegravefores
que precedeix la contemplacioacute dels cossos occits (vv 935-936)
ἔμολε μὲν δίκα Πριαμίδαις χρόνῳ βαρύδικος ποινά
i en el mateix estagravesim (vv 945-952)
ἔμολε δrsquo ᾧ microέλει κρυπταδίου μάχας δολιόφρων ποινά ἔθιγε δrsquo ἐν μάχᾳ χερὸς ἐτήτυμος Διὸς κόρα Δίκαν δέ νιν προσαγορεύομεν βροτοὶ τυχόντες καλῶς ὀλέθριον πνέουσrsquo ἐν ἐχθροῖς κότον
Lrsquoegravemfasi en la ποινά en un context militar (microάχας ἐν μάχᾳ) aboquen nova
llum en el passatge simonidi Dike eacutes caracteritzada com una guerrera que
puneix inflexiblement (βαρύδικος ποινά) precisament un Πριαμίδης 494 Cf [Sim] epigr 27 3-4 atribuiumlt a Simogravenides com una autoendreccedila τοσσάκι δrsquo ἱμερόεντα
διδαξάμενος χορὸν ἀνδρῶν εὐδόξου Νίκας ἀγλαὸν ἅρμrsquo ἐπέβης 495 Aesch fr 281a Radt
Trsquohe donat ales
237
Alexandre Hi ha qui com S Hornblower ha pretegraves veure en la mencioacute de
Menelau i dels Tindagraverides als vv 30-31 una epifania en tota regla496 En realitat
aquest concepte srsquoescau de la mateixa manera a Dike tal com eacutes caracteritzada
que als herois lacedemonis els quals nomeacutes apareixen com a acompanyants de
lrsquoexpedicioacute espartana497 Dels Diogravescurs no sersquon refereix cap accioacute ni prodigi
contragraveriament Simogravenides aconsegueix donar egravemfasi a la descripcioacute de
lrsquoempresa i assolir un nivell narratiu de validesa panhelmiddotlegravenica Drsquoaltra banda el
retrat simonidi probablement no preteacuten reflectir amb precisioacute el cerimonial de
les campanyes militars espartanes i lrsquoimaginari que el fonamentava498 de
manera que no es constata tant lrsquoacte efectiu de lrsquoepifania en un sentit estricte
com un moment posterior de concomitagravencia en miliacutecia
La cloenda del proemi consta drsquouna foacutermula de comiat i drsquouna invocacioacute
subseguumlent La dimissio drsquoAquilmiddotles queda plasmada per la terminologia
tradicional en els himnes χαῖρε seguida de la cheville αὐτὰρ ἐγώ que marca la
transicioacute que conduiragrave a la seccioacute narrativa Val a dir que les formes de comiat ndash
o de salutacioacutemdash χαῖρε o χαίρετε soacuten prou genegraveriques perquegrave puguin ser
emprades en una gran varietat de contextos per beacute que en el si drsquoun himne o
drsquoun parlament que acompleixi un rol similar la funcioacute eacutes clarament
introductograveria o dimissograveria aquest sentit sembla corroborat a meacutes pel context
que remet a lrsquoagravembit funerari Tot i que la forma en quumlestioacute eacutes testimoniada en 496 Hornblower 2001 140-146 497 LrsquoOxford Classical Dictionary (3a ed) per exemple aporta una definicioacute drsquoepifania que
srsquoadiu a la caracteritzacioacute de Dike ldquooccurs in both myth and cult when a god reveals his presence or manifests his power to a mortal or group of mortals who ldquoseerdquo or ldquorecognizerdquo the god [] They may be accompanied by miracles or other displays of power (ἀρεταί) be protective or punitive they may be sudden and spontaneous or occur in response to a prayerrdquo
498 Drsquoacord amb el relat drsquoHerogravedot era un Tindagraverida i un rei qui acompanyaven lrsquoexpedicioacute espartana (Hdt 5 75 2) ἀπὸ δὲ ταύτης τῆς διχοστασίης ἐτέθη νόμος ἐν Σπάρτῃ microὴ ἐξεῖναι ἕπεσθαι ἀμφοτέρους τοὺς βασιλέας ἐξιούσης στρατιῆς τέως γὰρ ἀμφότεροι εἵποντο παραλυομένου δὲ τούτων τοῦ ἑτέρου καταλείπεσθαι καὶ τῶν Τυνδαριδέων τὸν ἕτερον πρὸ τοῦ γὰρ δὴ καὶ οὗτοι ἀμφότεροι ἐπίκλητοί σφι ἐόντες εἵποντο
Capiacutetol 4
238
inscripcions sepulcrals499 la majoria dels contextos literaris no lrsquoapliquen al
comuacute dels finats sinoacute als moribunds i a herois assenyalats500 Cal pensar tan sols
en els mots que Aquilmiddotles adreccedila al difunt Pagravetrocle χαῖρέ μοι ὦ Πάτροκλε καὶ
εἰν Ἀΐδαο δόμοισι501
A Aquilmiddotles no se lrsquoapelmiddotla amb el patroniacutemic com foacutera drsquoesperar sinoacute com
lrsquoilmiddotlustre fill de la deessa Tetis o per ser meacutes precisos de la filla del mariacute Nereu
(vv 19-20 θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ κούρης εἰν]αλίου Νηρέος)502 Aquesta
formulacioacute no eacutes gaire habitual per adreccedilar-se a Aquilmiddotleu503 tot i que augmenta
la frequumlegravencia drsquoocurregravencies si es redueix lrsquoexpressioacute a ldquofill de Tetisrdquo504 Resulta
curioacutes comprovar lrsquoegravemfasi amb quegrave es remarca el parentiu que guarda Aquilmiddotles
amb Zeus per via drsquoEgraveac fet que potser es pot vincular amb la peculiar relacioacute
que uneix el Cronida i el seu descendent505
El comiat drsquoAquilmiddotles delimita la fi de lrsquohimne dedicat a lrsquoheroi i marca el
punt drsquoinflexioacute en quegrave torna a aparegraveixer la primera persona loquens Ja hem vist
que la foacutermula αὐτὰρ ἐγώ consistia en una mena de recurs poegravetic ndasho
metapoegravetic pensat en termes de recitacioacute o drsquoexecucioacutemdash que als Himnes
499 Eg IG 7 203 Pensirsquos igualment en el paralmiddotlel llatiacute Haue Vale present a Catul (101 10) o
Virgili (Aen 11 97) i amb correspondegravencia epigragravefica (CIL ii 3490 3506 etc) 500 Cf Soph Aj 863 (Agraveiax) κλειναί τrsquo Ἀθῆναι καὶ τὸ σύντροφον γένος κρῆναί τε ποταμοί
θrsquo οἵδε καὶ τὰ Τρωϊκὰ πεδία προσαυδῶ χαίρετrsquo ὦ τροφῆς ἐμοί Trach 921 (Hegraveracles) ὦ λέχη τε καὶ νυμφεῖrsquo ἐmicroά τὸ λοιπὸν ἤδη χαίρεθrsquo ὡς ἔmicrorsquo οὔποτε δέξεσθrsquo ἔτrsquo ἐν κοίταισι ταῖσδrsquo εὐνάτριαν Plat Phd 116d (Sogravecrates) καὶ σύ ἔφη χαῖρε καὶ ἡμεῖς ταῦτα ποιήσομεν
501 Ιl 23 19 179 Per a la referegravencia vegeu Rutherford 1996 44 502 La restitucioacute θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ troba un fonament a Od 11 631 θεῶν ἐρικυδέα τέκνα
576 Γαίης ἐρικυδέος υἱόν Ηymn Hom 4 550 Μαίης ἐρικυδέος υἱέ El propi Simogravenides lrsquoempra en un altre poema (fr 511 1a 3) Οὐρανίδ]α Κρόνοιο παῖς ἐρικυδής Sobre lrsquoepiacutetet vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat (pp 119-121)
503 Un dels pocs paralmiddotlels eacutes a Eur IT 217 τῷ τᾶς Νηρέως κούρας Cf Bacchyl 13 122 Pind Pyth 3 92
504 Cf Pind Pae 6 83-84 κυανοπλόκοιο παῖδα ποντίας Θέτιος βιατάν πιστὸν ἕρκος Ἀχαιῶν Il 4 512 16 860 Eur El 438 450 454
505 El principal interessat en remarcar aquest vincle eacutes el propi Aquilmiddotles qui en meacutes drsquouna ocasioacute sersquon vanta αὐτὰρ ἐγὼ γενεὴν μεγάλου Διὸς εὔχομαι εἶναι τίκτέ microrsquo ἀνὴρ πολλοῖσιν ἀνάσσων Μυρμιδόνεσσι Πηλεὺς Αἰακίδης ὃ δrsquo ἄρrsquo Αἰακὸς ἐκ Διὸς ἦεν (Il 21 187)
Trsquohe donat ales
239
Homegraverics conduiumla lrsquoatencioacute del puacuteblic drsquouna part dedicada a un deacuteu a una seccioacute
de temagravetica heroica o progravepiament egravepica Aquest sembla ser el sentit per
exemple de la foacutermula conclusiva del darrer dels himnes en honor dels
Diogravescurs en quegrave es pot percebre una indicacioacute de la orientacioacute del cant
χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς506
Amb tot el valor drsquoaquesta cheville al proemi de Simogravenides adopta una altre
caire en la mesura que la foacutermula no teacute continuiumltat en un cagraventic de les gestes
drsquoherois egravepics pertanyents a la ἡμιθέων ὠκύμορος γενεή sinoacute de simples
mortals (ἀνδρῶν v 25) Lrsquoefecte resultant eacutes el guany drsquoun egravemfasi discursiu
inesperat ja que aquests combatents a qui es promet una glograveria inexhaurible
com la dels antics herois esdevenen el veritable motiu central de la composicioacute
La seva presegravencia en el lloc que pertocava als herois egravepics no nomeacutes supleix el
contingut tradicional sinoacute que en bona mesura se nrsquoapropia i el reforccedila en
benefici dels nous destinataris
Bona part drsquoaquesta forccedila discursiva eacutes assolida per una simple ndashi alhora
complexamdash superposicioacute drsquoidees i una disposicioacute estructural hagravebilment
travada Ara beacute abans que srsquoarribi a la narracioacute dels esdeveniments
contemporanis el poeta intercala la invocacioacute a la Musa (vv 20-25) com
presumiblement es produiumla en la continuacioacute rapsogravedica dels himnes homegraverics
meacutes breus que actuaven com a preludis507
506 Hymn Hom 33 18-19
507 Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Calame 1989 (1982) 209-211 Cagravessola 1975 xii-xxii En termes generals Constantini amp Lallot 1987
Capiacutetol 4
240
αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν μέλεαι ἔντυνο]ν καὶ τόνδ[ε μελ]ίφρονα κ[όσμον ἀο]ιδῆς ἡμετ]έρης ἵνα τις [μνή]σεται ὑ[˘˘ˉ ἀνδρῶ]ν οἵ hellip
Aquesta seccioacute clegravetica estagrave articulada en un primer membre progravepiament
invocatiu i un segon de caire exhortatiu En primer terme apareix la persona
loquens realitzant una accioacute purament invocativa κικλήισκω que juntament
amb κληίζω constitueix una variant de καλέω Cal no oblidar que aquesta
forma verbal podia comenccedilar un himne sense necessitat de cap mot o seccioacute
precedent508 Lrsquoobjecte drsquoaquesta crida es troba en segona persona com eacutes
habitual en els Himnes Homegraverics El meacutes sorprenent perograve eacutes el predicatiu
drsquoaquest complement ἐπίκουρον que ens remet drsquoimmediat a lrsquoesfera de la
metagravefora militar Venim drsquoun context begravelmiddotlic i anem cap a un context igualment
marcial El terme srsquoadiu perfectament a lrsquoambient que recrea el poema Ara beacute
el to insogravelit el marca el sentit que adopta lrsquoexpressioacute inaudita fins al moment el
poeta en lloc de demanar la inspiracioacute de la Musa la crida en ajut de la seva
comesa com a assistent aliada sogravecia509
Drsquoaquesta manera Simogravenides convoca la Musa amb lrsquoepiacutetet propi de lrsquoaliat
egravepic (dels aliats de Troia per exemple) i de la tropa mercenagraveria a lrsquoegravepoca del
508 Literagraveriament aquesta forma de principium carminis estagrave nomeacutes constatada en els Himnes
Ograverfics perograve eacutes probable que lrsquoexpressioacute tingueacutes una certa importagravencia en el llenguatge propi del culte oral o de les pragravectiques mistegraveriques Cf Hymn Orph 15 (κικλήσκω Νύμφας τε κλυτὰς καὶ Πᾶνα microέγιστον) 20 52 (κικλήσκω σεhellip) 75 86 etc
509 Sogravecia en el meacutes estricte sentit etimologravegic Hem dit que lrsquoexpressioacute era extraordinagraveria respecte a la tradicioacute de Simogravenides perograve la foacutermula torna a concoacuterrer en un altre himne ben distint Lucreci invoca Venus perquegrave lrsquoassisteixi en el seu cant en condicioacute de socia traduccioacute literal de lrsquoἐπίκουρος simonidi i alhora homogravenim i homogravefon del nom del filogravesof Epicur el referent ideologravegic del poeta llatiacute (Lucr 1 24 te sociam studeo scribendis uersibus esse) Vegeu OrsquoHara 1998 Al poema de Lucreci no hi manca la invocacioacute a la Musa en aquest cas Calmiddotliacuteope (6 92-95) i a Epicur (3 1-30)
Trsquohe donat ales
241
poema510 Lrsquoepiacutetet que acompanya el vocatiu de la Musa eacutes amb tota probabilitat
πολυώνυμος que troba ja paralmiddotlels als Himnes Homegraverics511 amb la significacioacute
ldquohonorada o invocada amb molt apelmiddotlatiusrdquo Al capdavall aquesta
denominacioacute justifica en certa mesura la seva invocacioacute com a aliada una de
les possibles versions apelmiddotlatives triada a voler del poeta que preteacuten emfasitzar
la seva condicioacute de testimoni presencial En efecte una de les propostes meacutes
plausibles que doacutena raoacute de la diferegravencia notograveria entre la relacioacute drsquoHomer i de
Simogravenides respectivament amb les Muses la proporciona A Aloni
The reason for the difference between these two positions is to be found in the subject matter of the poems Homer could not have been a witness to the events at Troy and therefore relied entirely on the Muses for the truth of his account Simonides on the other hand did witness the Greek war against the Persians and so needs the Musersquos help only to guarantee the ability of his poetry to render the truth and thus confer lasting fame on those who took part in the events narrated512
Drsquoacord amb aquest pressupogravesit Simogravenides srsquoarroga el principal megraverit en la
pragravectica compositiva i nomeacutes demana lrsquoauxili de la Musa per constituir lrsquoordre
510 Val a dir que a la Iliacuteada apareix el mot emprat en funcioacute adjectiva i referit a una divinitat
perograve la cagraverrega militar eacutes indubtable (Il 21 430-431) ὡς Ἀφροδίτη ἦλθεν Ἄρῃ ἐπίκουρος ἐmicroῷ microένει ἀντιόωσα La mencioacute de lrsquoepikouria en un context en quegrave apareixen les Muses es troba a Piacutendar per exemple perograve en aquest cas eacutes el poeta qui acompleix metafogravericament les funcions drsquoἐπίκουρος en uns termes no menys pretensiosos perograve no tant agosarats (Ol 13 96-97) Μοίσαις γὰρ ἀγλαοθρόνοις ἑκὼν Ὀλιγαιθίδαισίν τrsquo ἔβαν ἐπίκουρος A vegades srsquoinvoca una divinitat de manera similar en lrsquoexpressioacute perograve gairebeacute sempre amb una nuance militar salviacutefica i a voltes megravedica (com Apolmiddotlo Epikourios o Asclepi) o simplement drsquoajuda en el destret Cf Sapph fr 1 25-28 V (a Afrodita) ἔλθε μοι καὶ νῦν χαλέπαν δὲ λῦσον ἐκ μερίμναν ὄσσα δέ μοι τέλεσσαι θῦμος ἰmicroέρρει τέλεσον σὺ δrsquo αὔτα σύμμαχος ἔσσο
511 Cf Hymn Hom 3 82 2 18 32 Κρόνου πολυώνυμος υἱός disposicioacute que recorda el θεᾶς ἐρικυδέος υἱέ del v 19 de Simogravenides
512 Aloni 2001 95
Capiacutetol 4
242
escaient del poema en un intent drsquoafirmar el rol del poeta sense cap ruptura
aparent o formal amb la tradicioacute clegravetica513
ELS CAMINS DE LrsquoHIMNE
En els poemes hexamegravetrics de Parmegravenides i drsquoEmpegravedocles poden trobar-se
aspectes de la literatura sapiencial de lrsquoelucubracioacute filosogravefica i religiosa i el que
ens interessa ara per ara de la forma hiacutemnica inclosa la reflexioacute sobre el proceacutes
compositiu aspectes que poden aportar una certa llum a algunes nocions que
concorren en el proemi de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees
Acostuma a considerar-se el fragment 1 de Parmegravenides com el proemi (o part
del mateix) del poema sobre la naturalesa514 La constatacioacute del caragravecter
aparentment narratiu del passatge sorpregraven de bon principi El poema
comenccedilava in medias res sense cap mena drsquoinvocacioacute o endreccedila inicial si hem de
fer cas del testimoni de Sext Empiacuteric que en cita lrsquoinitium carminis515 El poeta
afirma haver estat conduiumlt a traveacutes de les portes dels camins de la Nit i del Dia
per tal de comparegraveixer davant drsquouna divinitat femenina del nom de la qual no
513 Cal nomeacutes recordar el testimoni que parla de la plaent Musa simoniacutedia (ἔπνεε τερπνά
ἡδυμελιφθόγγου Μοῦσα Σιμωνίδεω Sim test 42 Campbell = AP 9 571 1-2) a la qual eren imputats els cagraverrecs de φιλοκερδής i ἐργάτις com una treballadora assalariada la millor aliada drsquoun poeta tradicionalment avaricioacutes Vegeu Pind Isth 2 6-12 La interpretacioacute es troba a Schol Pind Isth 2 9ab (3 p 214 Drachmann) λέγοι δrsquo ἄν πρὸς Σιμωνίδου ταῦτα ὡς φιλάργυρον διασύρων τὸν ἄνδρα
514 Sobre el proemi parmenidi vegeu Gallop 1991 (1984) 5-7 Couloubaritsis 1987 25-43 Burkert 1969 Schwabl 1963 Bowra 1953 38 sqq Bowra 1937
515 Sext Emp Adv Math 7 111-114
Trsquohe donat ales
243
es fa mencioacute En aquest viatge un dels elements clau de la interpretacioacute del
poema la persona loquens eacutes transportada en carro per eugues filles drsquoHegravelios
τῇ φερόμην τῇ γάρ με πολύφραστοι φέρον ἵπποι ἅρμα τιταίνουσαι κοῦραι δ ὁδὸν ἡγεμόνευον [] τῇ ῥα διrsquo αὐτέων ἰθὺς ἔχον κοῦραι κατ ἀμαξιτὸν ἅρμα καὶ ἵππους516
fins a lrsquoestatge de la deessa Alliacute la personificacioacute de Dike eacutes qui nrsquoobre els
propileus com a garant de la legitimitat dels ensenyaments divins
ἔνθα πύλαι Νυκτός τε καὶ Ἤματός εἰσι κελεύθων καί σφας ὑπέρθυρον ἀμφὶς ἔχει καὶ λάινος οὐδός αὐταὶ δrsquo αἰθέριαι πλῆνται μεγάλοισι θυρέτροις τῶν δὲ Δίκη πολύποινος ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς517
Veiem en lrsquoepiacutetet de Dike un dels atributs que hem constatat a propogravesit del
caragravecter punitiu amb quegrave la caracteritza Simogravenides al proemi de Platees Dike
acompleix les funcions drsquoAidoacutes i Neacutemesis drsquouna manera semblant al rol que li
conferia Egravesquil com a βαρύδικος ποινά una Dike que guarda les claus de la
retribucioacute (ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς v 14)518
516 Parm fr 1 4-5 20-21 Gallop 517 Vv 11-14 518 Lrsquoepiacutetet que Parmegravenides atribueix a Dike eacutes testimoniat igualment pel fr Orph 158 tal
com el recull el neoplatogravenic Procle amb lrsquoafegit drsquouna cagraverrega semagraventica rellevant Dike eacutes igualment ἀρωγός auxiliar socorredora del seu pare Zeus en la lluita contra els Titans caracteritzats per la seva ὕβρις (Procl In Plat Remp 2 144 29) τῷ δὲ Δίκη πολύποινος ἐφέσπετο πᾶσιν ἀρωγός Εn un sentit semblant cal interpretar lrsquoaparicioacute de Dike al primer estagravesim de lrsquoAgamegravemnon drsquoEgravesquil la divinitat puneix (καθαιρεῖ) aquell qui trepitja lrsquoaltar de la deessa (ἀνδρὶ λακτίσαντι μέγαν Δίκας βωμὸν εἰς ἀφάνειαν Ag 381) Reveladorament lrsquoἄδικος que exemplifica els mots del cor no eacutes altre que Paris que violagrave els preceptes de Zeus Xegravenios (Ag 396-402) λιτᾶν δrsquo ἀκούει μὲν οὔτις θεῶν τὸν δrsquo ἐπίστροφον τῶν φῶτrsquo ἄδικον καθαιρεῖ οἷος καὶ Πάρις ἐλθὼν ἐς δόμον τὸν Ἀτρειδᾶν ᾔσχυνε ξενίαν τράπε- ζαν
Capiacutetol 4
244
Un altre punt digne drsquoesment en el proemi de Parmegravenides consisteix en el
parlament que la deessa innominada adreccedila al poeta quan aquest compareix
davant drsquoella La intervencioacute de la dea en estil directe origina una inversioacute del
rol de la persona loquens de manera que el poeta apareix representat en segona
persona i apelmiddotlat per mitjagrave drsquoun vocatiu i de la foacutermula habitual de salutacioacute
χαῖρε
ὦ κοῦρrsquo ἀθανάτοισι συνάορος ἡνιόχοισιν ἵπποις ταί σε φέρουσιν ἱκάνων ἡmicroέτερον δῶ χαῖρrsquo ἐπεὶ οὔτι σε μοῖρα κακὴ προὔπεμπε νέεσθαι τήνδrsquo ὁδόν [ἦ γὰρ ἀπrsquo ἀνθρώπων ἐκτὸς πάτου ἐστίν] ἀλλὰ θέμις τε δίκη τε519
Al proemi de Parmegravenides perograve la justificacioacute de lrsquoelement diviacute i immortal
(θεὰ πρόφρων v 22 ἀθανάτοισι hellip ἡνιόχοισιν v 24) i lrsquoegravemfasi en el
contingut referent a lrsquoagravembit de la legitimitat la justiacutecia i la veritat (θέμις τε δίκη
τε v 28 ἀληθείης εὐπειθέος ἀτρεμὲς ἦτορ v 29 πίστις ἀληθής v 30) es
deuen a pressupogravesits diferents dels que abonen la seva presegravencia en el proemi
de Simogravenides En efecte Parmegravenides preteacuten posar en relleu el caragravecter drsquouna
inspiracioacute que el guia pel camiacute de la Veritat i contraposar-lo a lrsquoopinioacute del comuacute
dels mortals (βροτῶν δόξας v 30) que regeix un mal fat (μοῖρα κακὴ v 26)
El camiacute empregraves pel poeta pot ser interpretat translatiacuteciament com a metagravefora
de la tasca compositiva multiforme i variada en la qual el poeta ha de prendre
necessagraveriament una decisioacute ha drsquoemprendre un camiacute (ἐς ὁδὸνhellipπολύφημον v
2) que en certa forma precedeix la tria gnoseologravegica i ontologravegica davant de la
disjuntiva de camins (els famosos ὁδοὶ διζήσιος fr 2 2 i sqq) En efecte el
κλοπαῖσι γυναικός Per al sentit de les claus (κληῖδας) vegeu Palmer 2009 52-55 175 361 Laks 2003 16 n 29 Steele 2002 583 Guthrie 1980 (1965) 8-9
519 Parm fr 1 24-28
Trsquohe donat ales
245
poema srsquoestagrave desenvolupant a mesura que soacuten exposats els arguments a
mesura que es refereix el microῦθος (fr 2 1) Fins i tot la imatge del carro es pot
entendre com una figuracioacute del poema Ara beacute cal no oblidar que la direccioacute
drsquoaquesta via per a Parmegravenides i a diferegravencia del que hem pogut observar en
Simogravenides sempre ve legitimada per la divinitat
ἵπποι ταί με φέρουσιν ὅσον τrsquo ἐπὶ θυμὸς ἱκάνοι πέμπον ἐπεί microrsquo ἐς ὁδὸν βῆσαν πολύφημον ἄγουσαι δαίμονες ἣ κατὰ πάντrsquo ἄστη φέρει εἰδότα φῶτα520
Tambeacute a lrsquohimne-poema del poeta drsquoAcragas Empegravedocles tot i la dificultat
de definir amb certesa els liacutemits de la composicioacute (o composicions) eacutes ben
notori el contingut clegravetic en certa mesura meacutes present al llarg drsquoun poema de
difiacutecil ordenacioacute estructural Una de les principals dificultats a lrsquohora
drsquoidentificar un proemi ve donada per la multiplicitat drsquoinvocacions que
passen de lrsquoagravembit humagrave al diviacute Entre les primeres es poden identificar aquelles
que van adreccedilades a un grup indefinit potser drsquoacragantins (ὦ φίλοι)521 i la del
destinatari del poema i possible ἐρώμενος drsquoEmpegravedocles Pausagravenias fill
520 Ibid 1-3 El poeta elegiacuteac Properci ofereix una imatge molt semblant en quegrave poden
rastrejar-se tots els elements esmentats amb lrsquoafegit drsquouna heregravencia helmiddotleniacutestica que desenvolupagrave la significacioacute drsquoaquests motius figuratius Nunc Iouis incipiam causas aperire Feretri armaque de ducibus trina recepta tribus Magnum iter ascendo sed dat mihi gloria uires non iuuat e facili lecta corona iugo (Prop 4 10 1-4) C Miralles (2004 83-86) en parla al respecte ldquoEl camino en griego οἶμος tiene una larga historia que remonta a Homero pero cuyo especial caraacutecter poeacutetico se perfila en Filetas y Caliacutemaco unido a una real ldquoconscienciardquo de su labor por parte del poetardquo (85) i troba un paralmiddotlel per al siacutemil del carro en Quegraveril (νεοζυγὲς ἅρμα fr 1 Kinkel) Per a dues postures divergents a propogravesit drsquouna lectura poetologravegica de la imatge del carro a Parmegravenides vegeu Asper 1997 73-78 i Nuumlnlist 1998 260-261
521 Fr 112 1 114 1 DK Els testimonia difereixen de la procedegravencia del primer fragment o de parts drsquoell Amb tot Diogravegenes Laerci qui el cita iacutentegrament assegura que proveacute del poema sobre els Katharmoiacute (Diog Laert 8 61-62)
Capiacutetol 4
246
drsquoAnquites (Παυσανίη σὺ δὲ κλῦθι δαίφρονος Ἀγχίτεω υἱέ)522 Resulten molt
interessants els termes i conceptes que entren en joc en un dels fragments dels
Katharmoiacute la persona loquens versemblantment el poeta srsquoadreccedila als ciutadans
drsquoAcragas amb el vocatiu esmentat i lrsquohabitual foacutermula (χαίρετε v 4) i tot
seguit canvia el punt de focalitzacioacute (ἐγὼ δέ) per parlar de si mateix en uns
termes aparentment paradoxals anuncia la seva renuacutencia a la condicioacute mortal i
la investidura dels honors que pertoquen als deacuteus
ὦ φίλοι οἳ microέγα ἄστυ κατὰ ξανθοῦ Ἀκράγαντος ναίετrsquo ἀνrsquo ἄκρα πόλεος ἀγαθῶν μελεδήμονες ἔργων ξείνων αἰδοῖοι λιμένες κακότητος ἄπειροι χαίρετrsquo ἐγὼ δrsquo ὑmicroῖν θεὸς ἄμβροτος οὐκέτι θνητός πωλεῦμαι μετὰ πᾶσι τετιμένος ὥσπερ ἔοικα ταινίαις τε περίστεπτος στέφεσίν τε θαλείοις τοῖσιν dagger ἅmicrorsquo dagger ἂν ἵκωμαι ἄστεα τηλεθάοντα ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξί σεβίζομαι οἱ δrsquo ἅmicrorsquo ἕπονται μυρίοι ἐξερέοντες ὅπῃ πρὸς κέρδος ἀταρπός οἱ microὲν μαντοσυνέων κεχρημένοι οἱ δrsquo ἐπὶ νούσων παντοίων ἐπύθοντο κλυεῖν εὐηκέα βάξιν δηρὸν δὴ χαλεπῆισι πεπαρμένοι ltἀμφrsquo ὀδύνηισινgt523
Certament la dificultat interpretativa del v 4 del fragment anterior rau a
discernir si es parla de la ldquodivinitatrdquo drsquoEmpegravedocles a parer drsquoell o dels qui el
contemplen Potser cal posar en relacioacute el sentit drsquoaquest fragment amb
lrsquoorientacioacute general del pensament drsquoEmpegravedocles respecte a la transmigracioacute i
immortalitat de la ψυχή la seva divinitat pot basar-se en una creenccedila de
privilegi dins del cercle de reencarnacions Aquesta doctrina en el pla de la
poegravetica assegura al poeta la possessioacute de la veritat ja que la inspiracioacute i la
522 Fr 1 DK Probablement ocupava una posicioacute forccedila inicial tot i que en el poema de
Lucreci clarament inspirat en Empegravedocles el destinatari Megravemmius no apareix fins al v 26 del primer llibre i de manera subreptiacutecia encara dins del proemi invocatori de Venus
523 Xenoph fr 1 Inwood = 112 DΚ
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Capiacutetol 4
226
el poeta prediu el caragravecter del cagraventic que executaran joves muacutesics amb
lrsquoacompanyament de flabiols de neta i aguda ressonagravencia Lrsquoexpressioacute no exclou
lrsquoegravemfasi per mitjagrave drsquoun cert pleonasme caracteriacutestic de tot el poema el cagraventic
seragrave bell i liacutempid com el so del flabiol (λιγυ- λιγέα) i alhora un exemple del
bon ordre que implica decegravencia i elegagravencia en la manera drsquoexecutar el poema i
de celebrar el simposi (εὐκόσμως)
καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται469
A lrsquoelegia de lrsquoegravepoca clagravessica i encara meacutes tardana la referegravencia al κόσμος
guanya en complexitat i implicacioacute en la mesura que srsquoalmiddotludeix a la composicioacute
del poeta i a lrsquoexecucioacute del poema en el simposi de manera alambinada quasi
codificada per al petit cercle dels simposiastes que hi participen Aixiacute per
exemple la persona loquens que interpelmiddotla Teogravedor en una composicioacute atribuiumlda a
Dionisi Calc es complau a entreteixir imatges de simposi i de recitacioacute poegravetica
en un joc drsquoimplicatures elaborades a base drsquousos translaticis i paronomagravesics La
destresa i la subtilitat del poeta-simposiasta (ἐγὼ δrsquo ἐπιδέξια πέμπω ) a lrsquohora
de brindar la seva poesia i esperar-ne la deguda torna de lrsquointerpelmiddotlat
contribueixen al degut agenccedilament del simposi
καὶ σὺ λαβὼν τόδε δῶρον ἀοιδὰς ἀντιπρόπιθι συμπόσιον κοσμῶν καὶ τὸ σὸν εὖ θέμενος470
469 Theogn 239-243 470 Dion Chalc fr 1 4-5 GP A lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica trobem agravemplies compilacions de la
tradicioacute poegravetica precedent en lrsquoemulacioacute i lrsquoelaboracioacute de les imatges les foacutermules i el legravexic Un epigrama de Filetas de Cos doacutena mostra drsquoaquesta destilmiddotlacioacute poegravetica a propogravesit del κόσμος exposat en la seva formulacioacute tradicional que ja eacutes tanmateix plenament literari Οὔ microέ τις ἐξ ὀρέων ἀποφώλιος ἀγροιώτης αἱρήσει κλήθρην αἰρόμενος μακέλην ἀλλrsquo ἐπέων εἰδὼς κόσμον καὶ πολλὰ μογήσας microύθων παντοίων οἶμον ἐπιστάμενος (Philet fr 10 Powell)
Trsquohe donat ales
227
EL PROEMI DE PLATEES
La perfecta plasmacioacute del κόσμος poegravetic eacutes lrsquohimne que el poeta articula en
les seves parts corresponents a fi de de conferir la immortalitat que pertoca al
poeta drsquoatorgar el κλέος i els seus equivalmiddotlents tant si es tracta drsquouna
immortalitat metafograverica com si eacutes verificada pel culte (κλέος
exclusiuinclusiu)471 Αquest proceacutes que en termes poegravetics eacutes designat com un
seguiment dels camins de lrsquohimne compregraven sovint un proemi on la invocacioacute a
la divinitat i en especial a aquella que eacutes fautora del cagraventic desenvolupa un
paper cabdal Un recurs que malgrat la sempre creixent afirmacioacute del rol del
poeta en lrsquoassoliment drsquoun renom immortal continua vigent en la poesia
drsquoepinici i en lrsquoelegia narrativa tardoarcaica Ho veurem en els seus principals
representants
Aquesta mateixa idea del camiacute que el poeta ha de triar per definir lrsquoorientacioacute
i el contingut de la composicioacute ja es troba formulada en un fragment
drsquoEmpegravedocles el camiacute que ell ha escollit per al seu himne (hellipπόρον ὕμνων
τὸν πρότερον κατέλεξα fr 35 1-2) drsquoentre tots els camins possibles ens fa
pensar en les raons drsquoaquesta opcioacute i en les vies de plasmacioacute que comporta eacutes
a dir en lrsquoexpressioacute i lrsquoestructura del poema El primer pas doncs consistiragrave a
comprovar quin camiacute escolliacute Simogravenides per al proemi de lrsquoelegia de Platees
471 Vegeu Currie 2005 72-74
Capiacutetol 4
228
De bon principi ens cal verificar els trets fonamentals del proemi arcaic del
prooimion que duu expliacutecit en el seu nom la precedegravencia del camiacute empregraves i en
consequumlegravencia podia adoptar muacuteltiples formes segons lrsquoocasioacute a quegrave estigueacutes
dedicat i si volem denominar-ho aixiacute segons el gegravenere a quegrave pertanyi Es pot
constatar la presegravencia del proemi tant en egravepica com en liacuterica coral monogravedica o
elegiacuteaca472 perograve sembla impossible discernir-ne la precedegravencia relativa El terme
en si προοίμιον eacutes testimoniat forccedila tard al s V aC tot i que resulta
versemblant creure que lrsquoorigen (formal no terminologravegic) del proemi pugui
remuntar-se a les primeres manifestacions poegravetiques orals473 No eacutes aquest el
lloc pertinent per debatre la successioacute cronologravegica de les formes poegravetiques i dels
corresponents proemis que poguessin comprendre En tot cas els primers
testimonis textuals no semblen revelar una especialitzacioacute definida del mot
malgrat la seva rudimentagraveria aparenccedila de tecnicisme474
El prooimion eacutes la part cantada o recitada que encapccedilala el poema a manera
drsquoobertura o preludi i nrsquoobre el camiacute (οἶμος) el contextualitza En la seva versioacute
egravepica i en especial als Himnes Homegraverics el proemi serveix per ubicar el poema
en el context drsquouna celebracioacute en honor drsquouna divinitat ja que el
desenvolupament narratiu pot estar en part desvinculat drsquoaquest mateix context
472 Els himnes homegraverics la Teogonia els peans i epinicis de Piacutendar i els noacutemoi citarogravedics com el
de Timograveteu soacuten exemples paradigmagravetics de la presegravencia del proemi en aquestes composicions En el cas elegiacuteac a banda de lrsquoelegia de Platees tenim notiacutecia del proemi del poema de Mimnerm sobre la guerra entre esmirneus i lidis (cf Paus 9 29 4) en el qual distingia dos parentius de les Muses
473 Vegeu Nagy 1996a 62 i sqq Latacz 1996 71 Race 1992 13-38 spec 19-33 (i en general Cole amp Dunn 1992) Thalmann 1984 120
474 Piacutendar per exemple un dels primers difusors del mot a vegades aplica el terme a la poesia egravepica com a la Nem 2 1-3 (ὅθεν περ καὶ Ὁμηρίδαι ῥαπτῶν ἐπέων τὰ πόλλrsquo ἀοιδοὶ ἄρχονται Διὸς ἐκ προοιμίου) a voltes a la megravelica Pyth 1 3-4 (πείθονται δrsquo ἀοιδοὶ σάμασιν ἁγησιχόρων ὁπόταν προοιμίων ἀμβολὰς τεύχῃς ἐλελιζομένα) Al segle V aC el mot oscilmiddotlagrave entre una imprecisioacute genegraverica (eg Ar Eq 1343 Aesch Ag 32) i una progressiva especialitzacioacute en el camp de la prosa i la retograverica (eg Thuc 3 104 4-5 on es defineix com a prooimion lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo Crit fr 35)
Trsquohe donat ales
229
festiu475 Per contra les funcions del proemi liacuteric semblen meacutes agravemplies tot i
poder estar vinculades a una ocasioacute igualment celebrativa Amb tot lrsquoespai que
lrsquoegravepica reservava a la divinitat esdeveacute sovint un marc en quegrave el poeta parla de si
mateix del seu homenatjat o del context festiu en quegrave coincideixen476
Els pressupogravesits del proemi liacuteric difereixen en certa mesura de lrsquoegravepic perograve
malgrat tot es poden identificar alguns trets generals per al proemi arcaic
- La invocacioacute element de rigor pot adreccedilar-se a una divinitat a un heroi o a
les Muses Usualment srsquoarticula en una doble invocacioacute per la qual cosa hi
concorren dos dels destinataris esmentats
- Lrsquoaparicioacute de la persona loquens en el discurs La motivacioacute drsquoaquest ldquojordquo
acostuma a ser la peticioacute de vegravenia o drsquoinspiracioacute o una autojustificacioacute
- Una transicioacute a vegades de caire discursiu a voltes merament formular
envers la narracioacute miacutetica o drsquoesdeveniments contemporanis (relat catagraveleg) En
el si drsquoaquesta seccioacute es troben foacutermules tiacutepiques de comiat suacuteplica exhortacioacute
i chevilles drsquoinflexioacute477
El proemi de lrsquoelegia de Platees comparteix molts drsquoaquests elements En
principi lrsquoestructura del poema ens fa pensar en la forma egravepica del proemi
reforccedilada pels trets linguumliacutestics homeritzants i pel contingut drsquoevident caragravecter
egravepic Amb tot pot percebrersquos la proximitat amb la funcionalitat liacuterica del
475 Cf Race 1992 20-22 Nagy 1989a 53-54 Per al proemi als Himnes contemplat des drsquoun
punt de vista musical vegeu Barker 1989 38 sqq Sobre la naturalesa dels himnes grecs vegeu Bremer amp Furley 2001 1-40
476 Un cas paradigmagravetic drsquoaquests trets el trobem a lrsquoOliacutempica 10 de Piacutendar en quegrave el poeta es justifica davant del seu laudandus Hagesidam de Locres i en lloa lrsquoorigen abans de referir el mite de la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics
477 Es pot comprovar la presegravencia de tots aquests elements en major o menor grau a lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo persona loquens (vv 1 19) invocacioacute (a Leto v 14 i Apolmiddotlo v 20) transicioacute (vv 19-29) cap a la seccioacute narrativa encapccedilalada per un catagraveleg (vv 30-44) La invocacioacute en forma de comiat (χαῖρε) i lrsquoaparicioacute de la primera persona per mitjagrave drsquouna cheville adversativa (αὐτὰρ ἐγώ) es reprenen a lrsquohabitual cloenda de lrsquohimne egravepic (vv 545-546)
Capiacutetol 4
230
proemi en la mesura que Simogravenides preteacuten quelcom meacutes que contextualitzar
les gestes de Platees en lrsquoagravembit drsquouna festivitat puacuteblica478
Com ja hem tingut ocasioacute de comprovar el proemi de Platees teacute per figura
central Aquilmiddotles en tant que heroi fill drsquouna deessa i guerrer el meacutes ilmiddotlustre
drsquoentre els helmiddotlens que anaren a Troia Malgrat no conservar-se lrsquoinici de la
composicioacute la reconstruccioacute del text ha permegraves establir una possible invocacioacute a
lrsquoheroi seguida de la relacioacute de la seva mort i de les fetes de Troia Eacutes important
destacar que la dimissio de lrsquoheroi precedeix immediatament la invocacioacute de la
Musa com a auxiliar del poeta que es presenta en primera persona i es disposa
a orientar el seu poema en una altra direccioacute la rememoracioacute de les gestes dels
helmiddotlens contra lrsquoinvasor persa a Platees Fins aquiacute sumagraveriament dits els trets
generals del proemi que evidencien les afinitats amb lrsquohimne clegravetic479
No hem drsquooblidar perograve la principal divergegravencia respecte els proemis
tradicionals La canonicitat del proemi simonidi es veu alterada principalment
pel fet que la dedicacioacute no va dirigida a un deacuteu immortal sinoacute a un heroi que
encara que pugui rebre honors divins es caracteritza per la seva condicioacute
humana (o semidivina com es prefereixi) ineluctable la mort480 Una mort i una
condicioacute que a meacutes no soacuten en absolut mitigades al contrari el poeta focalitza
lrsquoatencioacute amb el tema i la cagraverrega legravexica en lrsquoelement mortal caduc fragravegil
Pensirsquos en la rellevagravencia del sintagma ἡmicro]ιθέων ὠκύμορον γενεή[ν (v 18) A
banda que tots els seus termes tenen ascendegravencia homegraverica la transcendegravencia
de lrsquoexpressioacute rau en el fet que Homer en tant que cantor inspirat directament 478 Cf Obbink 2001 65 69-73 ldquoIn Simonidesrsquos Plataea poem the form of the proemial hymn
appears to have been closest to that of epic while its function approximates the prooimion of lyricrdquo Aloni 2001 92-93 1992
479 Les similituds estructurals es veuen complementades per uns paralmiddotlels formals i de diccioacute notables amb aquesta mena drsquohimnes Nomeacutes cal pensar en la foacutermula de cloenda de lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo καὶ σὺ microὲν οὕτω χαῖρε Διὸς καὶ Λητοῦς υἱέ (v 545) i comparar-la amb el comiat del Pelida al poema simonidi ἀλλὰ σὺ microὲ]ν νῦν χαῖρε θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ (v 19)
480 Cf West 1993a 5-6
Trsquohe donat ales
231
per les Muses conferiacute una glograveria immortal (ἀθάνατονhellip κλέος v 15) al
llinatge dels semideacuteus el representant per antonomagravesia del qual eacutes Aquilmiddotles
lrsquoὠκυμορώτατος ἄλλων481 Ho constata A Aloni amb la intencioacute de posar
egravemfasi en les diferegravencies en certa mesusa insogravelites que presenta el poema de
Platees
So the usual model ndashin which the proem proceeds from an invocation of a god to the recognition that it is the Muses who guarantee kleos by inspiring the poetrsquos songmdash is slightly modified by the introduction of a mortal in place of a god and by the reference to the prestigious exemplary figure of Homer482
La resposta meacutes plausible a aquesta aparent anomalia consisteix a considerar
que Simogravenides en reprendre la tradicioacute de lrsquohimne adreccedilat a una divinitat
preteacuten remarcar la comesa drsquoimmortalitzacioacute que inaugura la seva poesia amb
un nou objectiu immortalitzar aquells que per naturalesa no soacuten immortals
els guerrers grecs que lluitaren a Platees Drsquoaquiacute la transcendegravencia drsquoAquilmiddotles
com a eximi valedor drsquoun intent parell anterior i reeixit el drsquoHomer meacutes que
com a simple exemplum mythicum Sersquon segueix per tant una glograveria semblant ndasho
encara majormdash per al nou aede elegiacuteac Simogravenides que aconsegueix transvasar
el sentit panhelmiddotlegravenic de la poesia de lrsquoepopeia a una ocasioacute igualment comuna a
tots els grecs com ho fou la batalla de Platees
Amb aquestes remarques pregravevies podem aprofundir ja en els aspectes meacutes
destacats del proemi simonidi pel que fa al seu vessant clegravetic Drsquoentrada resulta
impossible saber si al principi de la composicioacute hi havia una invocacioacute o algun
tipus drsquoalmiddotlusioacute a les Muses El fr 10 W2 que srsquoha considerat drsquoantuvi una part
forccedila propera al principium carminis no en preserva cap rastre aparent En canvi
481 Il 1 505 Vegeu supra cap 1 Kleos a lrsquoelegia de Platees (p 74-75) 482 Aloni 2001 94
Capiacutetol 4
232
a partir drsquouna apreciable referegravencia a Tetis al vers 5 srsquoha restituiumlt una possible
apelmiddotlacioacute drsquoAquilmiddotles (κούρης εἰν]αλίης ἀγλαόφη[με πάϊ)483
Presumiblement el proemi continuava tractant el motiu del Pelida una part
del qual correspon als primers versos del fr 11 W2 si la reconstruccioacute de West
eacutes encertada Tot i aixiacute el seguumlent punt clegravetic eacutes amb tota certesa el comiat de
lrsquoheroi que srsquoubica als vv 19-20 (ἀλλὰ σὺ microὲ]ν νῦν χαῖρε θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ
κούρης εἰν]αλίου Νηρέος) i precedeix sense solucioacute de continuiumltat la
invocacioacute de la Musa com a coadjutora (αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo
ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα vv 20-21)484
El proemi consta drsquouna successioacute drsquoinvocacions que adreccedila la persona loquens
a diferents destinataris Es tracta drsquoun recurs emprat amb una certa frequumlegravencia
en composicions didagravectiques i laudatograveries A les obres hesiogravediques per
exemple la varietat dels registres discursius sovint es manifesta en formes
drsquoapelmiddotlacioacute La Teogonia comenccedila per les Muses de lrsquoHelicoacute que no seran
invocades nominatim tanmateix fins al v 104 despreacutes drsquouna extensa seccioacute que
els eacutes dedicada485 A lrsquoendemig trobem una altra crida en aquest cas a una
segona persona indeterminada a qui srsquoexhorta igualment a comenccedilar per les
Muses486 Tambeacute als Treballs i Dies srsquoobserven dues invocacions inicials de gran
rellevagravencia per a lrsquoestructura discursiva de lrsquoobra lrsquoinicial a les Muses i una
segona no menys important adreccedilada a Perses487
483 Cf Rutherford 2001a 43 484 J Bremmer (2006 22-23) ofereix una visioacute succinta i criacutetica dels diversos parers formulats
entorn del sentit de la foacutermula de comiat al proemi de lrsquoelegia simoniacutedia 485 Hes Theog 104 χαίρετε τέκνα Διός δότε δrsquo ἱμερόεσσαν ἀοιδήν Cf 1 μουσάων
Ἑλικωνιάδων ἀρχώμεθrsquo ἀείδειν 486 Hes Theog 36 τύνη Μουσάων ἀρχώμεθαhellip que repregraven la foacutermula inicial (v 1) 487 Hes Op 1 μοῦσαι Πιερίηθεν ἀοιδῇσιν κλείουσαι v 27 ὦ Πέρση σὺ δὲ ταῦτα τεῷ
ἐνικάτθεο θυμῷ Abans de la crida de Perses apareix novament una invocacioacute en segona persona tot i que potser cal esmenar el datiu del nom propi subseguumlent en un vocatiu vv 9-10 κλῦθι ἰδὼν ἀίων τε δίκῃ δ ἴθυνε θέμιστας τύνη ἐγὼ δέ κε Πέρσῃ ἐτήτυμα μυθησαίμην
Trsquohe donat ales
233
En poesia megravelica la muacuteltiple invocacioacute eacutes una pragravectica forccedila habitual en
especial en epinicis ditirambes i encomis En un epinici de Baquiacutelides per
exemple trobem una invocacioacute de les Charites seguida a poca distagravencia per una
de la Moira i encara una altra de lrsquoAsop488 Piacutendar eacutes un clar exponent drsquoaquesta
pragravectica que es pot constatar en moltes de les seves composicions i ell mateix ho
professa
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον489
Haviacuteem deixat la figura del Pelida a la invocacioacute del fr 10 W2 que tenia
continuiumltat narrativa en el seguumlent fragment Pel que sabem el comenccedilament
drsquoaquest reporta la mort de lrsquoheroi i el seu funeral motius que pel cap baix
ocupaven una tirada de versos (vv 1-8) lleugerament meacutes agravemplia que la
dedicada a descriure la caiguda de Troia i el retorn dels aqueus (vv 9-15) La
rellevagravencia de la fi egravepica drsquoAquilmiddotles al nostre entendre apunta una doble
orientacioacute estretament vinculada drsquouna banda lrsquoenfocament de la condicioacute
semidivina de lrsquoheroi i com a tal mortal de lrsquoaltra lrsquoegravemfasi en lrsquoelement luctuoacutes
i honoriacutefic que sembla apuntar a un culte heroic malgrat el silenci que pesa
sobre tota referegravencia cultual en lrsquoegravepica (i en lrsquoelegia que srsquohi emmiralla) Perograve val
la pena analitzar una mica meacutes detingudament el passatge simonidi
El fragment 11 W2 comenccedila suposadament amb la caiguda drsquoAquilmiddotles al
combat (v 1) Aquest fet motiva a continuacioacute la presegravencia drsquoun siacutemil de clar
488 Lrsquoepinici per Automedes de Fliunt Bacchyl 9 1 SM Δόξαν ὦ χρυσαλάκατοι
Χάρι[τ]εςhellip v 15 ὦ μοῖρα πολυκρατές v 45 ὦ πολυζήλωτε ἄναξ ποταμῶνhellip 489 Pind Pyth 10 53-54 Amb tota probabilitat lrsquoalmiddotlusioacute als himnes i a la pluralitat dels logoi
no es refereix tant a les invocacions muacuteltiples com a la pragravectica de passar ragravepidament drsquoun tema a un altre hi hagi o no una falca clegravetica Un clar exemple drsquoinvocacioacute muacuteltiple es pot veure a Ol 8 on srsquoinvoca gairebeacute consecutivament Oliacutempia (v 1) lrsquoaacutelsos sagrat (v 9) i Timogravestenes (v 15)
Capiacutetol 4
234
ascendent homegraveric la comparacioacute entre lrsquoabatiment drsquoun guerrer i lrsquoestassada
drsquoun arbre per obra de llenyataires o de forces de la naturalesa (vv 1-3)490
Segueix una possible referegravencia al dolor o al plany que manifestagrave el λαός dels
helmiddotlens per la seva mort durant el sepeli (amb Pagravetrocle vv 5-6) En aquest
punt advertim un recurs ben destacat en un sol diacutestic (vv 7-8) que clou amb
disposicioacute circular el motiu del traspagraves del Pelida una mirada retrospectiva per
part del poeta que torna sobre la mort drsquoAquilmiddotles i la justifica per mitjagrave de
lrsquoaccioacute divina en realitat fou la magrave drsquoApolmiddotlo qui sotmeteacute el guerrer indomable
per a qualsevol magrave mortal Drsquoaquesta manera srsquoaconsegueix dignificar la mort
de lrsquoheroi i salvar lrsquoexcelmiddotlegravencia drsquoun culte justificant-lo
Quelcom semblant pot apreciar-se en la Nemea setena de Piacutendar per
contraposicioacute al seu Peagrave sisegrave a propogravesit de Neoptogravelem fill drsquoAquilmiddotles La mort
de Neoptogravelem a Delfos eacutes interpretada de manera distinta en cadascun
drsquoaquests poemes segons qui fos el destinatari de la composicioacute Aixiacute Gentili
observa amb la mirada posada en el culte
In entrambi i contesti la morte di Neottolemo egrave voluta dal dio nellrsquouno percheacute lrsquoeroe espiasse la colpa di unrsquoazione ingiusta lrsquoempietagrave compiuta ai danni del vecchio Priamo nellrsquoaltro percheacute divenisse il tutore ldquogiustordquo del culto (v 47 themiskoacutepos) in conseguenza di una azione che sotto il profilo etico-religioso presentava un duplice aspetto nella misura in cui giusta era stata la richiesta di unrsquoequa ripartizione delle vittime sacrificiali ma ingiusto lrsquoalterco con i sacerdoti di Apollo Il dato obiettivo del culto che certamente era giagrave operante a Delfi al tempo in cui Pindaro aveva composto il sesto Peana egrave nella settima Nemea un punto cardine che implicitamente offre lrsquoargomento per attenuare il peso dellrsquoempietagrave attribuita a Neottolemo nel primo dei due carmi poicheacute con lrsquoonore del culto decretato dal dio egli aveva espiato oltre che la colpa commessa nei riguardi del clero delfico anche quella compiuta nei riguardi di Priamo491
490 Il 4 482 sqq 5 560 13 178 sqq 389 sqq = 16 482 sqq 17 53 sqq 491 Gentili 1984 187-188
Trsquohe donat ales
235
Apolmiddotlo acompleix per tant les funcions drsquoagent de la mort de lrsquoheroi i de
valedor de lrsquohonor de la seva figura i del culte que la distingia
En general pot dir-se que lrsquoaccioacute dels deacuteus teacute un paper destacat en
lrsquoestructura de lrsquoelegia de Platees Potser el cas meacutes evident ndashconservatmdash eacutes el
drsquoApolmiddotlo per les raons que hem adduiumlt Cal no oblidar que les integracions
textuals de West posem per cas posen en relleu la participacioacute drsquoAtena i
drsquoHera en la destruccioacute drsquoIacutelion (vv 9-10 Παλλὰς δrsquo ἐγγὺ]ς ἐοῦσα πε[ρικλεὲς
ἄ]στ[υ καθεῖλεν σὺν δrsquo Ἥρη Πρ]ιάμου παισὶ χ[αλεπτ]όμ[εναι) o anant una
mica meacutes enllagrave del fr 11 W2 en el si de la profecia de Tisagravemenos (fr 14 W2 vv
7-8) la connivegravencia de Zeus amb els helmiddotlens perquegrave expulsin lrsquoinvasor bagraverbar
de la Jogravenia versemblantment ˉ˘˘ἐξ Ἀ]σί[η]ς ἐλάσει νεύσαντο[ς ˘ ˉ ˉ (Zeus)
και]νὴν συμμα[χ]ίην φιλέω[ν492
Una atencioacute especial mereix la presegravencia drsquouna possible personificacioacute de
δίκη sota un aspecte diviacute que nomeacutes torna a aparegraveixer en una ocasioacute en els
fragments elegiacuteacs (fr 21 4 W2) Ens trobem en un dels passatges meacutes debatuts i
aparentment paradoxals del fragment de Platees Els termes ja per si discutits
semblen expressar una imatge poc usitada493 Dike muntada en un carro de
guerra (ἅρμα) no pas asseguda en un tron vora Zeus com foacutera drsquoesperar
anihila (καθεῖλε) lrsquoimpiu el transgressor de lrsquoordre de Zeus Xeacutenios que per la
seva supegraverbia provoca la perdicioacute de la seva progravepia ciutat En la restitucioacute de
492 Cf West 1993a 6 8 493 Els paralmiddotlels meacutes propers a la formulacioacute simoniacutedia cal cercar-los en egravepoca tardana
imperial quan la magnificegravencia i la primacia que srsquoatribueixen a lrsquoemperador o a algun prohom eacutes emparada per una Dike amb entitat divina o almiddotlegograverica perograve certament personificada Un epigrama afirma que Juliagrave regeix amb magrave drsquoauriga el ldquotronrdquo de Dike (AP 9 779 5-6) ὅντινα συληθέντα Δίκης θρόνον ἡνιοχεύων εὗρεν Ἰυλιανὸς χερσὶν ἀδωροδόκοις Una formulacioacute pragravecticament idegraventica apareix en un passatge de lrsquoorador bitini Himeri (Or 36 11) τὸν μέγαν τῆς δίκης ἡνίοχον
Capiacutetol 4
236
West εἵνεκrsquo Ἀλεξά]νδροιο κακόφρ[ονο]ς ὡς τὸν [ἀλιτρόν ἀλλὰ χρόνω]ι
θείης ἅρμα καθεῖλε δίκ[ης (vv 11-12)
En cas que les lectures siguin correctes resulta interessant comprovar com
Simogravenides caracteritza Dike amb lrsquoatribut el carro que tradicionalment pertany
a Nike494 o amb el rol que pertoca a Neacutemesis en les obres tragravegiques Egravesquil eacutes el
tragravegic que pel que podem judicar a partir del que ens nrsquoha pervingut meacutes
rellevagravencia conferia a Dike tal com podem observar en el fragment drsquoun
parlament de Dike en el si drsquoun drama satiacuteric en quegrave srsquoexplicita que Zeus el
seu pare lrsquoha enviada a la terra a desgrat que no es conserva cap referegravencia al
mitjagrave com hi arriba495 Amb tot volem citar aquiacute el passatge coral de les Coegravefores
que precedeix la contemplacioacute dels cossos occits (vv 935-936)
ἔμολε μὲν δίκα Πριαμίδαις χρόνῳ βαρύδικος ποινά
i en el mateix estagravesim (vv 945-952)
ἔμολε δrsquo ᾧ microέλει κρυπταδίου μάχας δολιόφρων ποινά ἔθιγε δrsquo ἐν μάχᾳ χερὸς ἐτήτυμος Διὸς κόρα Δίκαν δέ νιν προσαγορεύομεν βροτοὶ τυχόντες καλῶς ὀλέθριον πνέουσrsquo ἐν ἐχθροῖς κότον
Lrsquoegravemfasi en la ποινά en un context militar (microάχας ἐν μάχᾳ) aboquen nova
llum en el passatge simonidi Dike eacutes caracteritzada com una guerrera que
puneix inflexiblement (βαρύδικος ποινά) precisament un Πριαμίδης 494 Cf [Sim] epigr 27 3-4 atribuiumlt a Simogravenides com una autoendreccedila τοσσάκι δrsquo ἱμερόεντα
διδαξάμενος χορὸν ἀνδρῶν εὐδόξου Νίκας ἀγλαὸν ἅρμrsquo ἐπέβης 495 Aesch fr 281a Radt
Trsquohe donat ales
237
Alexandre Hi ha qui com S Hornblower ha pretegraves veure en la mencioacute de
Menelau i dels Tindagraverides als vv 30-31 una epifania en tota regla496 En realitat
aquest concepte srsquoescau de la mateixa manera a Dike tal com eacutes caracteritzada
que als herois lacedemonis els quals nomeacutes apareixen com a acompanyants de
lrsquoexpedicioacute espartana497 Dels Diogravescurs no sersquon refereix cap accioacute ni prodigi
contragraveriament Simogravenides aconsegueix donar egravemfasi a la descripcioacute de
lrsquoempresa i assolir un nivell narratiu de validesa panhelmiddotlegravenica Drsquoaltra banda el
retrat simonidi probablement no preteacuten reflectir amb precisioacute el cerimonial de
les campanyes militars espartanes i lrsquoimaginari que el fonamentava498 de
manera que no es constata tant lrsquoacte efectiu de lrsquoepifania en un sentit estricte
com un moment posterior de concomitagravencia en miliacutecia
La cloenda del proemi consta drsquouna foacutermula de comiat i drsquouna invocacioacute
subseguumlent La dimissio drsquoAquilmiddotles queda plasmada per la terminologia
tradicional en els himnes χαῖρε seguida de la cheville αὐτὰρ ἐγώ que marca la
transicioacute que conduiragrave a la seccioacute narrativa Val a dir que les formes de comiat ndash
o de salutacioacutemdash χαῖρε o χαίρετε soacuten prou genegraveriques perquegrave puguin ser
emprades en una gran varietat de contextos per beacute que en el si drsquoun himne o
drsquoun parlament que acompleixi un rol similar la funcioacute eacutes clarament
introductograveria o dimissograveria aquest sentit sembla corroborat a meacutes pel context
que remet a lrsquoagravembit funerari Tot i que la forma en quumlestioacute eacutes testimoniada en 496 Hornblower 2001 140-146 497 LrsquoOxford Classical Dictionary (3a ed) per exemple aporta una definicioacute drsquoepifania que
srsquoadiu a la caracteritzacioacute de Dike ldquooccurs in both myth and cult when a god reveals his presence or manifests his power to a mortal or group of mortals who ldquoseerdquo or ldquorecognizerdquo the god [] They may be accompanied by miracles or other displays of power (ἀρεταί) be protective or punitive they may be sudden and spontaneous or occur in response to a prayerrdquo
498 Drsquoacord amb el relat drsquoHerogravedot era un Tindagraverida i un rei qui acompanyaven lrsquoexpedicioacute espartana (Hdt 5 75 2) ἀπὸ δὲ ταύτης τῆς διχοστασίης ἐτέθη νόμος ἐν Σπάρτῃ microὴ ἐξεῖναι ἕπεσθαι ἀμφοτέρους τοὺς βασιλέας ἐξιούσης στρατιῆς τέως γὰρ ἀμφότεροι εἵποντο παραλυομένου δὲ τούτων τοῦ ἑτέρου καταλείπεσθαι καὶ τῶν Τυνδαριδέων τὸν ἕτερον πρὸ τοῦ γὰρ δὴ καὶ οὗτοι ἀμφότεροι ἐπίκλητοί σφι ἐόντες εἵποντο
Capiacutetol 4
238
inscripcions sepulcrals499 la majoria dels contextos literaris no lrsquoapliquen al
comuacute dels finats sinoacute als moribunds i a herois assenyalats500 Cal pensar tan sols
en els mots que Aquilmiddotles adreccedila al difunt Pagravetrocle χαῖρέ μοι ὦ Πάτροκλε καὶ
εἰν Ἀΐδαο δόμοισι501
A Aquilmiddotles no se lrsquoapelmiddotla amb el patroniacutemic com foacutera drsquoesperar sinoacute com
lrsquoilmiddotlustre fill de la deessa Tetis o per ser meacutes precisos de la filla del mariacute Nereu
(vv 19-20 θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ κούρης εἰν]αλίου Νηρέος)502 Aquesta
formulacioacute no eacutes gaire habitual per adreccedilar-se a Aquilmiddotleu503 tot i que augmenta
la frequumlegravencia drsquoocurregravencies si es redueix lrsquoexpressioacute a ldquofill de Tetisrdquo504 Resulta
curioacutes comprovar lrsquoegravemfasi amb quegrave es remarca el parentiu que guarda Aquilmiddotles
amb Zeus per via drsquoEgraveac fet que potser es pot vincular amb la peculiar relacioacute
que uneix el Cronida i el seu descendent505
El comiat drsquoAquilmiddotles delimita la fi de lrsquohimne dedicat a lrsquoheroi i marca el
punt drsquoinflexioacute en quegrave torna a aparegraveixer la primera persona loquens Ja hem vist
que la foacutermula αὐτὰρ ἐγώ consistia en una mena de recurs poegravetic ndasho
metapoegravetic pensat en termes de recitacioacute o drsquoexecucioacutemdash que als Himnes
499 Eg IG 7 203 Pensirsquos igualment en el paralmiddotlel llatiacute Haue Vale present a Catul (101 10) o
Virgili (Aen 11 97) i amb correspondegravencia epigragravefica (CIL ii 3490 3506 etc) 500 Cf Soph Aj 863 (Agraveiax) κλειναί τrsquo Ἀθῆναι καὶ τὸ σύντροφον γένος κρῆναί τε ποταμοί
θrsquo οἵδε καὶ τὰ Τρωϊκὰ πεδία προσαυδῶ χαίρετrsquo ὦ τροφῆς ἐμοί Trach 921 (Hegraveracles) ὦ λέχη τε καὶ νυμφεῖrsquo ἐmicroά τὸ λοιπὸν ἤδη χαίρεθrsquo ὡς ἔmicrorsquo οὔποτε δέξεσθrsquo ἔτrsquo ἐν κοίταισι ταῖσδrsquo εὐνάτριαν Plat Phd 116d (Sogravecrates) καὶ σύ ἔφη χαῖρε καὶ ἡμεῖς ταῦτα ποιήσομεν
501 Ιl 23 19 179 Per a la referegravencia vegeu Rutherford 1996 44 502 La restitucioacute θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ troba un fonament a Od 11 631 θεῶν ἐρικυδέα τέκνα
576 Γαίης ἐρικυδέος υἱόν Ηymn Hom 4 550 Μαίης ἐρικυδέος υἱέ El propi Simogravenides lrsquoempra en un altre poema (fr 511 1a 3) Οὐρανίδ]α Κρόνοιο παῖς ἐρικυδής Sobre lrsquoepiacutetet vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat (pp 119-121)
503 Un dels pocs paralmiddotlels eacutes a Eur IT 217 τῷ τᾶς Νηρέως κούρας Cf Bacchyl 13 122 Pind Pyth 3 92
504 Cf Pind Pae 6 83-84 κυανοπλόκοιο παῖδα ποντίας Θέτιος βιατάν πιστὸν ἕρκος Ἀχαιῶν Il 4 512 16 860 Eur El 438 450 454
505 El principal interessat en remarcar aquest vincle eacutes el propi Aquilmiddotles qui en meacutes drsquouna ocasioacute sersquon vanta αὐτὰρ ἐγὼ γενεὴν μεγάλου Διὸς εὔχομαι εἶναι τίκτέ microrsquo ἀνὴρ πολλοῖσιν ἀνάσσων Μυρμιδόνεσσι Πηλεὺς Αἰακίδης ὃ δrsquo ἄρrsquo Αἰακὸς ἐκ Διὸς ἦεν (Il 21 187)
Trsquohe donat ales
239
Homegraverics conduiumla lrsquoatencioacute del puacuteblic drsquouna part dedicada a un deacuteu a una seccioacute
de temagravetica heroica o progravepiament egravepica Aquest sembla ser el sentit per
exemple de la foacutermula conclusiva del darrer dels himnes en honor dels
Diogravescurs en quegrave es pot percebre una indicacioacute de la orientacioacute del cant
χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς506
Amb tot el valor drsquoaquesta cheville al proemi de Simogravenides adopta una altre
caire en la mesura que la foacutermula no teacute continuiumltat en un cagraventic de les gestes
drsquoherois egravepics pertanyents a la ἡμιθέων ὠκύμορος γενεή sinoacute de simples
mortals (ἀνδρῶν v 25) Lrsquoefecte resultant eacutes el guany drsquoun egravemfasi discursiu
inesperat ja que aquests combatents a qui es promet una glograveria inexhaurible
com la dels antics herois esdevenen el veritable motiu central de la composicioacute
La seva presegravencia en el lloc que pertocava als herois egravepics no nomeacutes supleix el
contingut tradicional sinoacute que en bona mesura se nrsquoapropia i el reforccedila en
benefici dels nous destinataris
Bona part drsquoaquesta forccedila discursiva eacutes assolida per una simple ndashi alhora
complexamdash superposicioacute drsquoidees i una disposicioacute estructural hagravebilment
travada Ara beacute abans que srsquoarribi a la narracioacute dels esdeveniments
contemporanis el poeta intercala la invocacioacute a la Musa (vv 20-25) com
presumiblement es produiumla en la continuacioacute rapsogravedica dels himnes homegraverics
meacutes breus que actuaven com a preludis507
506 Hymn Hom 33 18-19
507 Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Calame 1989 (1982) 209-211 Cagravessola 1975 xii-xxii En termes generals Constantini amp Lallot 1987
Capiacutetol 4
240
αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν μέλεαι ἔντυνο]ν καὶ τόνδ[ε μελ]ίφρονα κ[όσμον ἀο]ιδῆς ἡμετ]έρης ἵνα τις [μνή]σεται ὑ[˘˘ˉ ἀνδρῶ]ν οἵ hellip
Aquesta seccioacute clegravetica estagrave articulada en un primer membre progravepiament
invocatiu i un segon de caire exhortatiu En primer terme apareix la persona
loquens realitzant una accioacute purament invocativa κικλήισκω que juntament
amb κληίζω constitueix una variant de καλέω Cal no oblidar que aquesta
forma verbal podia comenccedilar un himne sense necessitat de cap mot o seccioacute
precedent508 Lrsquoobjecte drsquoaquesta crida es troba en segona persona com eacutes
habitual en els Himnes Homegraverics El meacutes sorprenent perograve eacutes el predicatiu
drsquoaquest complement ἐπίκουρον que ens remet drsquoimmediat a lrsquoesfera de la
metagravefora militar Venim drsquoun context begravelmiddotlic i anem cap a un context igualment
marcial El terme srsquoadiu perfectament a lrsquoambient que recrea el poema Ara beacute
el to insogravelit el marca el sentit que adopta lrsquoexpressioacute inaudita fins al moment el
poeta en lloc de demanar la inspiracioacute de la Musa la crida en ajut de la seva
comesa com a assistent aliada sogravecia509
Drsquoaquesta manera Simogravenides convoca la Musa amb lrsquoepiacutetet propi de lrsquoaliat
egravepic (dels aliats de Troia per exemple) i de la tropa mercenagraveria a lrsquoegravepoca del
508 Literagraveriament aquesta forma de principium carminis estagrave nomeacutes constatada en els Himnes
Ograverfics perograve eacutes probable que lrsquoexpressioacute tingueacutes una certa importagravencia en el llenguatge propi del culte oral o de les pragravectiques mistegraveriques Cf Hymn Orph 15 (κικλήσκω Νύμφας τε κλυτὰς καὶ Πᾶνα microέγιστον) 20 52 (κικλήσκω σεhellip) 75 86 etc
509 Sogravecia en el meacutes estricte sentit etimologravegic Hem dit que lrsquoexpressioacute era extraordinagraveria respecte a la tradicioacute de Simogravenides perograve la foacutermula torna a concoacuterrer en un altre himne ben distint Lucreci invoca Venus perquegrave lrsquoassisteixi en el seu cant en condicioacute de socia traduccioacute literal de lrsquoἐπίκουρος simonidi i alhora homogravenim i homogravefon del nom del filogravesof Epicur el referent ideologravegic del poeta llatiacute (Lucr 1 24 te sociam studeo scribendis uersibus esse) Vegeu OrsquoHara 1998 Al poema de Lucreci no hi manca la invocacioacute a la Musa en aquest cas Calmiddotliacuteope (6 92-95) i a Epicur (3 1-30)
Trsquohe donat ales
241
poema510 Lrsquoepiacutetet que acompanya el vocatiu de la Musa eacutes amb tota probabilitat
πολυώνυμος que troba ja paralmiddotlels als Himnes Homegraverics511 amb la significacioacute
ldquohonorada o invocada amb molt apelmiddotlatiusrdquo Al capdavall aquesta
denominacioacute justifica en certa mesura la seva invocacioacute com a aliada una de
les possibles versions apelmiddotlatives triada a voler del poeta que preteacuten emfasitzar
la seva condicioacute de testimoni presencial En efecte una de les propostes meacutes
plausibles que doacutena raoacute de la diferegravencia notograveria entre la relacioacute drsquoHomer i de
Simogravenides respectivament amb les Muses la proporciona A Aloni
The reason for the difference between these two positions is to be found in the subject matter of the poems Homer could not have been a witness to the events at Troy and therefore relied entirely on the Muses for the truth of his account Simonides on the other hand did witness the Greek war against the Persians and so needs the Musersquos help only to guarantee the ability of his poetry to render the truth and thus confer lasting fame on those who took part in the events narrated512
Drsquoacord amb aquest pressupogravesit Simogravenides srsquoarroga el principal megraverit en la
pragravectica compositiva i nomeacutes demana lrsquoauxili de la Musa per constituir lrsquoordre
510 Val a dir que a la Iliacuteada apareix el mot emprat en funcioacute adjectiva i referit a una divinitat
perograve la cagraverrega militar eacutes indubtable (Il 21 430-431) ὡς Ἀφροδίτη ἦλθεν Ἄρῃ ἐπίκουρος ἐmicroῷ microένει ἀντιόωσα La mencioacute de lrsquoepikouria en un context en quegrave apareixen les Muses es troba a Piacutendar per exemple perograve en aquest cas eacutes el poeta qui acompleix metafogravericament les funcions drsquoἐπίκουρος en uns termes no menys pretensiosos perograve no tant agosarats (Ol 13 96-97) Μοίσαις γὰρ ἀγλαοθρόνοις ἑκὼν Ὀλιγαιθίδαισίν τrsquo ἔβαν ἐπίκουρος A vegades srsquoinvoca una divinitat de manera similar en lrsquoexpressioacute perograve gairebeacute sempre amb una nuance militar salviacutefica i a voltes megravedica (com Apolmiddotlo Epikourios o Asclepi) o simplement drsquoajuda en el destret Cf Sapph fr 1 25-28 V (a Afrodita) ἔλθε μοι καὶ νῦν χαλέπαν δὲ λῦσον ἐκ μερίμναν ὄσσα δέ μοι τέλεσσαι θῦμος ἰmicroέρρει τέλεσον σὺ δrsquo αὔτα σύμμαχος ἔσσο
511 Cf Hymn Hom 3 82 2 18 32 Κρόνου πολυώνυμος υἱός disposicioacute que recorda el θεᾶς ἐρικυδέος υἱέ del v 19 de Simogravenides
512 Aloni 2001 95
Capiacutetol 4
242
escaient del poema en un intent drsquoafirmar el rol del poeta sense cap ruptura
aparent o formal amb la tradicioacute clegravetica513
ELS CAMINS DE LrsquoHIMNE
En els poemes hexamegravetrics de Parmegravenides i drsquoEmpegravedocles poden trobar-se
aspectes de la literatura sapiencial de lrsquoelucubracioacute filosogravefica i religiosa i el que
ens interessa ara per ara de la forma hiacutemnica inclosa la reflexioacute sobre el proceacutes
compositiu aspectes que poden aportar una certa llum a algunes nocions que
concorren en el proemi de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees
Acostuma a considerar-se el fragment 1 de Parmegravenides com el proemi (o part
del mateix) del poema sobre la naturalesa514 La constatacioacute del caragravecter
aparentment narratiu del passatge sorpregraven de bon principi El poema
comenccedilava in medias res sense cap mena drsquoinvocacioacute o endreccedila inicial si hem de
fer cas del testimoni de Sext Empiacuteric que en cita lrsquoinitium carminis515 El poeta
afirma haver estat conduiumlt a traveacutes de les portes dels camins de la Nit i del Dia
per tal de comparegraveixer davant drsquouna divinitat femenina del nom de la qual no
513 Cal nomeacutes recordar el testimoni que parla de la plaent Musa simoniacutedia (ἔπνεε τερπνά
ἡδυμελιφθόγγου Μοῦσα Σιμωνίδεω Sim test 42 Campbell = AP 9 571 1-2) a la qual eren imputats els cagraverrecs de φιλοκερδής i ἐργάτις com una treballadora assalariada la millor aliada drsquoun poeta tradicionalment avaricioacutes Vegeu Pind Isth 2 6-12 La interpretacioacute es troba a Schol Pind Isth 2 9ab (3 p 214 Drachmann) λέγοι δrsquo ἄν πρὸς Σιμωνίδου ταῦτα ὡς φιλάργυρον διασύρων τὸν ἄνδρα
514 Sobre el proemi parmenidi vegeu Gallop 1991 (1984) 5-7 Couloubaritsis 1987 25-43 Burkert 1969 Schwabl 1963 Bowra 1953 38 sqq Bowra 1937
515 Sext Emp Adv Math 7 111-114
Trsquohe donat ales
243
es fa mencioacute En aquest viatge un dels elements clau de la interpretacioacute del
poema la persona loquens eacutes transportada en carro per eugues filles drsquoHegravelios
τῇ φερόμην τῇ γάρ με πολύφραστοι φέρον ἵπποι ἅρμα τιταίνουσαι κοῦραι δ ὁδὸν ἡγεμόνευον [] τῇ ῥα διrsquo αὐτέων ἰθὺς ἔχον κοῦραι κατ ἀμαξιτὸν ἅρμα καὶ ἵππους516
fins a lrsquoestatge de la deessa Alliacute la personificacioacute de Dike eacutes qui nrsquoobre els
propileus com a garant de la legitimitat dels ensenyaments divins
ἔνθα πύλαι Νυκτός τε καὶ Ἤματός εἰσι κελεύθων καί σφας ὑπέρθυρον ἀμφὶς ἔχει καὶ λάινος οὐδός αὐταὶ δrsquo αἰθέριαι πλῆνται μεγάλοισι θυρέτροις τῶν δὲ Δίκη πολύποινος ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς517
Veiem en lrsquoepiacutetet de Dike un dels atributs que hem constatat a propogravesit del
caragravecter punitiu amb quegrave la caracteritza Simogravenides al proemi de Platees Dike
acompleix les funcions drsquoAidoacutes i Neacutemesis drsquouna manera semblant al rol que li
conferia Egravesquil com a βαρύδικος ποινά una Dike que guarda les claus de la
retribucioacute (ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς v 14)518
516 Parm fr 1 4-5 20-21 Gallop 517 Vv 11-14 518 Lrsquoepiacutetet que Parmegravenides atribueix a Dike eacutes testimoniat igualment pel fr Orph 158 tal
com el recull el neoplatogravenic Procle amb lrsquoafegit drsquouna cagraverrega semagraventica rellevant Dike eacutes igualment ἀρωγός auxiliar socorredora del seu pare Zeus en la lluita contra els Titans caracteritzats per la seva ὕβρις (Procl In Plat Remp 2 144 29) τῷ δὲ Δίκη πολύποινος ἐφέσπετο πᾶσιν ἀρωγός Εn un sentit semblant cal interpretar lrsquoaparicioacute de Dike al primer estagravesim de lrsquoAgamegravemnon drsquoEgravesquil la divinitat puneix (καθαιρεῖ) aquell qui trepitja lrsquoaltar de la deessa (ἀνδρὶ λακτίσαντι μέγαν Δίκας βωμὸν εἰς ἀφάνειαν Ag 381) Reveladorament lrsquoἄδικος que exemplifica els mots del cor no eacutes altre que Paris que violagrave els preceptes de Zeus Xegravenios (Ag 396-402) λιτᾶν δrsquo ἀκούει μὲν οὔτις θεῶν τὸν δrsquo ἐπίστροφον τῶν φῶτrsquo ἄδικον καθαιρεῖ οἷος καὶ Πάρις ἐλθὼν ἐς δόμον τὸν Ἀτρειδᾶν ᾔσχυνε ξενίαν τράπε- ζαν
Capiacutetol 4
244
Un altre punt digne drsquoesment en el proemi de Parmegravenides consisteix en el
parlament que la deessa innominada adreccedila al poeta quan aquest compareix
davant drsquoella La intervencioacute de la dea en estil directe origina una inversioacute del
rol de la persona loquens de manera que el poeta apareix representat en segona
persona i apelmiddotlat per mitjagrave drsquoun vocatiu i de la foacutermula habitual de salutacioacute
χαῖρε
ὦ κοῦρrsquo ἀθανάτοισι συνάορος ἡνιόχοισιν ἵπποις ταί σε φέρουσιν ἱκάνων ἡmicroέτερον δῶ χαῖρrsquo ἐπεὶ οὔτι σε μοῖρα κακὴ προὔπεμπε νέεσθαι τήνδrsquo ὁδόν [ἦ γὰρ ἀπrsquo ἀνθρώπων ἐκτὸς πάτου ἐστίν] ἀλλὰ θέμις τε δίκη τε519
Al proemi de Parmegravenides perograve la justificacioacute de lrsquoelement diviacute i immortal
(θεὰ πρόφρων v 22 ἀθανάτοισι hellip ἡνιόχοισιν v 24) i lrsquoegravemfasi en el
contingut referent a lrsquoagravembit de la legitimitat la justiacutecia i la veritat (θέμις τε δίκη
τε v 28 ἀληθείης εὐπειθέος ἀτρεμὲς ἦτορ v 29 πίστις ἀληθής v 30) es
deuen a pressupogravesits diferents dels que abonen la seva presegravencia en el proemi
de Simogravenides En efecte Parmegravenides preteacuten posar en relleu el caragravecter drsquouna
inspiracioacute que el guia pel camiacute de la Veritat i contraposar-lo a lrsquoopinioacute del comuacute
dels mortals (βροτῶν δόξας v 30) que regeix un mal fat (μοῖρα κακὴ v 26)
El camiacute empregraves pel poeta pot ser interpretat translatiacuteciament com a metagravefora
de la tasca compositiva multiforme i variada en la qual el poeta ha de prendre
necessagraveriament una decisioacute ha drsquoemprendre un camiacute (ἐς ὁδὸνhellipπολύφημον v
2) que en certa forma precedeix la tria gnoseologravegica i ontologravegica davant de la
disjuntiva de camins (els famosos ὁδοὶ διζήσιος fr 2 2 i sqq) En efecte el
κλοπαῖσι γυναικός Per al sentit de les claus (κληῖδας) vegeu Palmer 2009 52-55 175 361 Laks 2003 16 n 29 Steele 2002 583 Guthrie 1980 (1965) 8-9
519 Parm fr 1 24-28
Trsquohe donat ales
245
poema srsquoestagrave desenvolupant a mesura que soacuten exposats els arguments a
mesura que es refereix el microῦθος (fr 2 1) Fins i tot la imatge del carro es pot
entendre com una figuracioacute del poema Ara beacute cal no oblidar que la direccioacute
drsquoaquesta via per a Parmegravenides i a diferegravencia del que hem pogut observar en
Simogravenides sempre ve legitimada per la divinitat
ἵπποι ταί με φέρουσιν ὅσον τrsquo ἐπὶ θυμὸς ἱκάνοι πέμπον ἐπεί microrsquo ἐς ὁδὸν βῆσαν πολύφημον ἄγουσαι δαίμονες ἣ κατὰ πάντrsquo ἄστη φέρει εἰδότα φῶτα520
Tambeacute a lrsquohimne-poema del poeta drsquoAcragas Empegravedocles tot i la dificultat
de definir amb certesa els liacutemits de la composicioacute (o composicions) eacutes ben
notori el contingut clegravetic en certa mesura meacutes present al llarg drsquoun poema de
difiacutecil ordenacioacute estructural Una de les principals dificultats a lrsquohora
drsquoidentificar un proemi ve donada per la multiplicitat drsquoinvocacions que
passen de lrsquoagravembit humagrave al diviacute Entre les primeres es poden identificar aquelles
que van adreccedilades a un grup indefinit potser drsquoacragantins (ὦ φίλοι)521 i la del
destinatari del poema i possible ἐρώμενος drsquoEmpegravedocles Pausagravenias fill
520 Ibid 1-3 El poeta elegiacuteac Properci ofereix una imatge molt semblant en quegrave poden
rastrejar-se tots els elements esmentats amb lrsquoafegit drsquouna heregravencia helmiddotleniacutestica que desenvolupagrave la significacioacute drsquoaquests motius figuratius Nunc Iouis incipiam causas aperire Feretri armaque de ducibus trina recepta tribus Magnum iter ascendo sed dat mihi gloria uires non iuuat e facili lecta corona iugo (Prop 4 10 1-4) C Miralles (2004 83-86) en parla al respecte ldquoEl camino en griego οἶμος tiene una larga historia que remonta a Homero pero cuyo especial caraacutecter poeacutetico se perfila en Filetas y Caliacutemaco unido a una real ldquoconscienciardquo de su labor por parte del poetardquo (85) i troba un paralmiddotlel per al siacutemil del carro en Quegraveril (νεοζυγὲς ἅρμα fr 1 Kinkel) Per a dues postures divergents a propogravesit drsquouna lectura poetologravegica de la imatge del carro a Parmegravenides vegeu Asper 1997 73-78 i Nuumlnlist 1998 260-261
521 Fr 112 1 114 1 DK Els testimonia difereixen de la procedegravencia del primer fragment o de parts drsquoell Amb tot Diogravegenes Laerci qui el cita iacutentegrament assegura que proveacute del poema sobre els Katharmoiacute (Diog Laert 8 61-62)
Capiacutetol 4
246
drsquoAnquites (Παυσανίη σὺ δὲ κλῦθι δαίφρονος Ἀγχίτεω υἱέ)522 Resulten molt
interessants els termes i conceptes que entren en joc en un dels fragments dels
Katharmoiacute la persona loquens versemblantment el poeta srsquoadreccedila als ciutadans
drsquoAcragas amb el vocatiu esmentat i lrsquohabitual foacutermula (χαίρετε v 4) i tot
seguit canvia el punt de focalitzacioacute (ἐγὼ δέ) per parlar de si mateix en uns
termes aparentment paradoxals anuncia la seva renuacutencia a la condicioacute mortal i
la investidura dels honors que pertoquen als deacuteus
ὦ φίλοι οἳ microέγα ἄστυ κατὰ ξανθοῦ Ἀκράγαντος ναίετrsquo ἀνrsquo ἄκρα πόλεος ἀγαθῶν μελεδήμονες ἔργων ξείνων αἰδοῖοι λιμένες κακότητος ἄπειροι χαίρετrsquo ἐγὼ δrsquo ὑmicroῖν θεὸς ἄμβροτος οὐκέτι θνητός πωλεῦμαι μετὰ πᾶσι τετιμένος ὥσπερ ἔοικα ταινίαις τε περίστεπτος στέφεσίν τε θαλείοις τοῖσιν dagger ἅmicrorsquo dagger ἂν ἵκωμαι ἄστεα τηλεθάοντα ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξί σεβίζομαι οἱ δrsquo ἅmicrorsquo ἕπονται μυρίοι ἐξερέοντες ὅπῃ πρὸς κέρδος ἀταρπός οἱ microὲν μαντοσυνέων κεχρημένοι οἱ δrsquo ἐπὶ νούσων παντοίων ἐπύθοντο κλυεῖν εὐηκέα βάξιν δηρὸν δὴ χαλεπῆισι πεπαρμένοι ltἀμφrsquo ὀδύνηισινgt523
Certament la dificultat interpretativa del v 4 del fragment anterior rau a
discernir si es parla de la ldquodivinitatrdquo drsquoEmpegravedocles a parer drsquoell o dels qui el
contemplen Potser cal posar en relacioacute el sentit drsquoaquest fragment amb
lrsquoorientacioacute general del pensament drsquoEmpegravedocles respecte a la transmigracioacute i
immortalitat de la ψυχή la seva divinitat pot basar-se en una creenccedila de
privilegi dins del cercle de reencarnacions Aquesta doctrina en el pla de la
poegravetica assegura al poeta la possessioacute de la veritat ja que la inspiracioacute i la
522 Fr 1 DK Probablement ocupava una posicioacute forccedila inicial tot i que en el poema de
Lucreci clarament inspirat en Empegravedocles el destinatari Megravemmius no apareix fins al v 26 del primer llibre i de manera subreptiacutecia encara dins del proemi invocatori de Venus
523 Xenoph fr 1 Inwood = 112 DΚ
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Trsquohe donat ales
227
EL PROEMI DE PLATEES
La perfecta plasmacioacute del κόσμος poegravetic eacutes lrsquohimne que el poeta articula en
les seves parts corresponents a fi de de conferir la immortalitat que pertoca al
poeta drsquoatorgar el κλέος i els seus equivalmiddotlents tant si es tracta drsquouna
immortalitat metafograverica com si eacutes verificada pel culte (κλέος
exclusiuinclusiu)471 Αquest proceacutes que en termes poegravetics eacutes designat com un
seguiment dels camins de lrsquohimne compregraven sovint un proemi on la invocacioacute a
la divinitat i en especial a aquella que eacutes fautora del cagraventic desenvolupa un
paper cabdal Un recurs que malgrat la sempre creixent afirmacioacute del rol del
poeta en lrsquoassoliment drsquoun renom immortal continua vigent en la poesia
drsquoepinici i en lrsquoelegia narrativa tardoarcaica Ho veurem en els seus principals
representants
Aquesta mateixa idea del camiacute que el poeta ha de triar per definir lrsquoorientacioacute
i el contingut de la composicioacute ja es troba formulada en un fragment
drsquoEmpegravedocles el camiacute que ell ha escollit per al seu himne (hellipπόρον ὕμνων
τὸν πρότερον κατέλεξα fr 35 1-2) drsquoentre tots els camins possibles ens fa
pensar en les raons drsquoaquesta opcioacute i en les vies de plasmacioacute que comporta eacutes
a dir en lrsquoexpressioacute i lrsquoestructura del poema El primer pas doncs consistiragrave a
comprovar quin camiacute escolliacute Simogravenides per al proemi de lrsquoelegia de Platees
471 Vegeu Currie 2005 72-74
Capiacutetol 4
228
De bon principi ens cal verificar els trets fonamentals del proemi arcaic del
prooimion que duu expliacutecit en el seu nom la precedegravencia del camiacute empregraves i en
consequumlegravencia podia adoptar muacuteltiples formes segons lrsquoocasioacute a quegrave estigueacutes
dedicat i si volem denominar-ho aixiacute segons el gegravenere a quegrave pertanyi Es pot
constatar la presegravencia del proemi tant en egravepica com en liacuterica coral monogravedica o
elegiacuteaca472 perograve sembla impossible discernir-ne la precedegravencia relativa El terme
en si προοίμιον eacutes testimoniat forccedila tard al s V aC tot i que resulta
versemblant creure que lrsquoorigen (formal no terminologravegic) del proemi pugui
remuntar-se a les primeres manifestacions poegravetiques orals473 No eacutes aquest el
lloc pertinent per debatre la successioacute cronologravegica de les formes poegravetiques i dels
corresponents proemis que poguessin comprendre En tot cas els primers
testimonis textuals no semblen revelar una especialitzacioacute definida del mot
malgrat la seva rudimentagraveria aparenccedila de tecnicisme474
El prooimion eacutes la part cantada o recitada que encapccedilala el poema a manera
drsquoobertura o preludi i nrsquoobre el camiacute (οἶμος) el contextualitza En la seva versioacute
egravepica i en especial als Himnes Homegraverics el proemi serveix per ubicar el poema
en el context drsquouna celebracioacute en honor drsquouna divinitat ja que el
desenvolupament narratiu pot estar en part desvinculat drsquoaquest mateix context
472 Els himnes homegraverics la Teogonia els peans i epinicis de Piacutendar i els noacutemoi citarogravedics com el
de Timograveteu soacuten exemples paradigmagravetics de la presegravencia del proemi en aquestes composicions En el cas elegiacuteac a banda de lrsquoelegia de Platees tenim notiacutecia del proemi del poema de Mimnerm sobre la guerra entre esmirneus i lidis (cf Paus 9 29 4) en el qual distingia dos parentius de les Muses
473 Vegeu Nagy 1996a 62 i sqq Latacz 1996 71 Race 1992 13-38 spec 19-33 (i en general Cole amp Dunn 1992) Thalmann 1984 120
474 Piacutendar per exemple un dels primers difusors del mot a vegades aplica el terme a la poesia egravepica com a la Nem 2 1-3 (ὅθεν περ καὶ Ὁμηρίδαι ῥαπτῶν ἐπέων τὰ πόλλrsquo ἀοιδοὶ ἄρχονται Διὸς ἐκ προοιμίου) a voltes a la megravelica Pyth 1 3-4 (πείθονται δrsquo ἀοιδοὶ σάμασιν ἁγησιχόρων ὁπόταν προοιμίων ἀμβολὰς τεύχῃς ἐλελιζομένα) Al segle V aC el mot oscilmiddotlagrave entre una imprecisioacute genegraverica (eg Ar Eq 1343 Aesch Ag 32) i una progressiva especialitzacioacute en el camp de la prosa i la retograverica (eg Thuc 3 104 4-5 on es defineix com a prooimion lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo Crit fr 35)
Trsquohe donat ales
229
festiu475 Per contra les funcions del proemi liacuteric semblen meacutes agravemplies tot i
poder estar vinculades a una ocasioacute igualment celebrativa Amb tot lrsquoespai que
lrsquoegravepica reservava a la divinitat esdeveacute sovint un marc en quegrave el poeta parla de si
mateix del seu homenatjat o del context festiu en quegrave coincideixen476
Els pressupogravesits del proemi liacuteric difereixen en certa mesura de lrsquoegravepic perograve
malgrat tot es poden identificar alguns trets generals per al proemi arcaic
- La invocacioacute element de rigor pot adreccedilar-se a una divinitat a un heroi o a
les Muses Usualment srsquoarticula en una doble invocacioacute per la qual cosa hi
concorren dos dels destinataris esmentats
- Lrsquoaparicioacute de la persona loquens en el discurs La motivacioacute drsquoaquest ldquojordquo
acostuma a ser la peticioacute de vegravenia o drsquoinspiracioacute o una autojustificacioacute
- Una transicioacute a vegades de caire discursiu a voltes merament formular
envers la narracioacute miacutetica o drsquoesdeveniments contemporanis (relat catagraveleg) En
el si drsquoaquesta seccioacute es troben foacutermules tiacutepiques de comiat suacuteplica exhortacioacute
i chevilles drsquoinflexioacute477
El proemi de lrsquoelegia de Platees comparteix molts drsquoaquests elements En
principi lrsquoestructura del poema ens fa pensar en la forma egravepica del proemi
reforccedilada pels trets linguumliacutestics homeritzants i pel contingut drsquoevident caragravecter
egravepic Amb tot pot percebrersquos la proximitat amb la funcionalitat liacuterica del
475 Cf Race 1992 20-22 Nagy 1989a 53-54 Per al proemi als Himnes contemplat des drsquoun
punt de vista musical vegeu Barker 1989 38 sqq Sobre la naturalesa dels himnes grecs vegeu Bremer amp Furley 2001 1-40
476 Un cas paradigmagravetic drsquoaquests trets el trobem a lrsquoOliacutempica 10 de Piacutendar en quegrave el poeta es justifica davant del seu laudandus Hagesidam de Locres i en lloa lrsquoorigen abans de referir el mite de la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics
477 Es pot comprovar la presegravencia de tots aquests elements en major o menor grau a lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo persona loquens (vv 1 19) invocacioacute (a Leto v 14 i Apolmiddotlo v 20) transicioacute (vv 19-29) cap a la seccioacute narrativa encapccedilalada per un catagraveleg (vv 30-44) La invocacioacute en forma de comiat (χαῖρε) i lrsquoaparicioacute de la primera persona per mitjagrave drsquouna cheville adversativa (αὐτὰρ ἐγώ) es reprenen a lrsquohabitual cloenda de lrsquohimne egravepic (vv 545-546)
Capiacutetol 4
230
proemi en la mesura que Simogravenides preteacuten quelcom meacutes que contextualitzar
les gestes de Platees en lrsquoagravembit drsquouna festivitat puacuteblica478
Com ja hem tingut ocasioacute de comprovar el proemi de Platees teacute per figura
central Aquilmiddotles en tant que heroi fill drsquouna deessa i guerrer el meacutes ilmiddotlustre
drsquoentre els helmiddotlens que anaren a Troia Malgrat no conservar-se lrsquoinici de la
composicioacute la reconstruccioacute del text ha permegraves establir una possible invocacioacute a
lrsquoheroi seguida de la relacioacute de la seva mort i de les fetes de Troia Eacutes important
destacar que la dimissio de lrsquoheroi precedeix immediatament la invocacioacute de la
Musa com a auxiliar del poeta que es presenta en primera persona i es disposa
a orientar el seu poema en una altra direccioacute la rememoracioacute de les gestes dels
helmiddotlens contra lrsquoinvasor persa a Platees Fins aquiacute sumagraveriament dits els trets
generals del proemi que evidencien les afinitats amb lrsquohimne clegravetic479
No hem drsquooblidar perograve la principal divergegravencia respecte els proemis
tradicionals La canonicitat del proemi simonidi es veu alterada principalment
pel fet que la dedicacioacute no va dirigida a un deacuteu immortal sinoacute a un heroi que
encara que pugui rebre honors divins es caracteritza per la seva condicioacute
humana (o semidivina com es prefereixi) ineluctable la mort480 Una mort i una
condicioacute que a meacutes no soacuten en absolut mitigades al contrari el poeta focalitza
lrsquoatencioacute amb el tema i la cagraverrega legravexica en lrsquoelement mortal caduc fragravegil
Pensirsquos en la rellevagravencia del sintagma ἡmicro]ιθέων ὠκύμορον γενεή[ν (v 18) A
banda que tots els seus termes tenen ascendegravencia homegraverica la transcendegravencia
de lrsquoexpressioacute rau en el fet que Homer en tant que cantor inspirat directament 478 Cf Obbink 2001 65 69-73 ldquoIn Simonidesrsquos Plataea poem the form of the proemial hymn
appears to have been closest to that of epic while its function approximates the prooimion of lyricrdquo Aloni 2001 92-93 1992
479 Les similituds estructurals es veuen complementades per uns paralmiddotlels formals i de diccioacute notables amb aquesta mena drsquohimnes Nomeacutes cal pensar en la foacutermula de cloenda de lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo καὶ σὺ microὲν οὕτω χαῖρε Διὸς καὶ Λητοῦς υἱέ (v 545) i comparar-la amb el comiat del Pelida al poema simonidi ἀλλὰ σὺ microὲ]ν νῦν χαῖρε θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ (v 19)
480 Cf West 1993a 5-6
Trsquohe donat ales
231
per les Muses conferiacute una glograveria immortal (ἀθάνατονhellip κλέος v 15) al
llinatge dels semideacuteus el representant per antonomagravesia del qual eacutes Aquilmiddotles
lrsquoὠκυμορώτατος ἄλλων481 Ho constata A Aloni amb la intencioacute de posar
egravemfasi en les diferegravencies en certa mesusa insogravelites que presenta el poema de
Platees
So the usual model ndashin which the proem proceeds from an invocation of a god to the recognition that it is the Muses who guarantee kleos by inspiring the poetrsquos songmdash is slightly modified by the introduction of a mortal in place of a god and by the reference to the prestigious exemplary figure of Homer482
La resposta meacutes plausible a aquesta aparent anomalia consisteix a considerar
que Simogravenides en reprendre la tradicioacute de lrsquohimne adreccedilat a una divinitat
preteacuten remarcar la comesa drsquoimmortalitzacioacute que inaugura la seva poesia amb
un nou objectiu immortalitzar aquells que per naturalesa no soacuten immortals
els guerrers grecs que lluitaren a Platees Drsquoaquiacute la transcendegravencia drsquoAquilmiddotles
com a eximi valedor drsquoun intent parell anterior i reeixit el drsquoHomer meacutes que
com a simple exemplum mythicum Sersquon segueix per tant una glograveria semblant ndasho
encara majormdash per al nou aede elegiacuteac Simogravenides que aconsegueix transvasar
el sentit panhelmiddotlegravenic de la poesia de lrsquoepopeia a una ocasioacute igualment comuna a
tots els grecs com ho fou la batalla de Platees
Amb aquestes remarques pregravevies podem aprofundir ja en els aspectes meacutes
destacats del proemi simonidi pel que fa al seu vessant clegravetic Drsquoentrada resulta
impossible saber si al principi de la composicioacute hi havia una invocacioacute o algun
tipus drsquoalmiddotlusioacute a les Muses El fr 10 W2 que srsquoha considerat drsquoantuvi una part
forccedila propera al principium carminis no en preserva cap rastre aparent En canvi
481 Il 1 505 Vegeu supra cap 1 Kleos a lrsquoelegia de Platees (p 74-75) 482 Aloni 2001 94
Capiacutetol 4
232
a partir drsquouna apreciable referegravencia a Tetis al vers 5 srsquoha restituiumlt una possible
apelmiddotlacioacute drsquoAquilmiddotles (κούρης εἰν]αλίης ἀγλαόφη[με πάϊ)483
Presumiblement el proemi continuava tractant el motiu del Pelida una part
del qual correspon als primers versos del fr 11 W2 si la reconstruccioacute de West
eacutes encertada Tot i aixiacute el seguumlent punt clegravetic eacutes amb tota certesa el comiat de
lrsquoheroi que srsquoubica als vv 19-20 (ἀλλὰ σὺ microὲ]ν νῦν χαῖρε θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ
κούρης εἰν]αλίου Νηρέος) i precedeix sense solucioacute de continuiumltat la
invocacioacute de la Musa com a coadjutora (αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo
ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα vv 20-21)484
El proemi consta drsquouna successioacute drsquoinvocacions que adreccedila la persona loquens
a diferents destinataris Es tracta drsquoun recurs emprat amb una certa frequumlegravencia
en composicions didagravectiques i laudatograveries A les obres hesiogravediques per
exemple la varietat dels registres discursius sovint es manifesta en formes
drsquoapelmiddotlacioacute La Teogonia comenccedila per les Muses de lrsquoHelicoacute que no seran
invocades nominatim tanmateix fins al v 104 despreacutes drsquouna extensa seccioacute que
els eacutes dedicada485 A lrsquoendemig trobem una altra crida en aquest cas a una
segona persona indeterminada a qui srsquoexhorta igualment a comenccedilar per les
Muses486 Tambeacute als Treballs i Dies srsquoobserven dues invocacions inicials de gran
rellevagravencia per a lrsquoestructura discursiva de lrsquoobra lrsquoinicial a les Muses i una
segona no menys important adreccedilada a Perses487
483 Cf Rutherford 2001a 43 484 J Bremmer (2006 22-23) ofereix una visioacute succinta i criacutetica dels diversos parers formulats
entorn del sentit de la foacutermula de comiat al proemi de lrsquoelegia simoniacutedia 485 Hes Theog 104 χαίρετε τέκνα Διός δότε δrsquo ἱμερόεσσαν ἀοιδήν Cf 1 μουσάων
Ἑλικωνιάδων ἀρχώμεθrsquo ἀείδειν 486 Hes Theog 36 τύνη Μουσάων ἀρχώμεθαhellip que repregraven la foacutermula inicial (v 1) 487 Hes Op 1 μοῦσαι Πιερίηθεν ἀοιδῇσιν κλείουσαι v 27 ὦ Πέρση σὺ δὲ ταῦτα τεῷ
ἐνικάτθεο θυμῷ Abans de la crida de Perses apareix novament una invocacioacute en segona persona tot i que potser cal esmenar el datiu del nom propi subseguumlent en un vocatiu vv 9-10 κλῦθι ἰδὼν ἀίων τε δίκῃ δ ἴθυνε θέμιστας τύνη ἐγὼ δέ κε Πέρσῃ ἐτήτυμα μυθησαίμην
Trsquohe donat ales
233
En poesia megravelica la muacuteltiple invocacioacute eacutes una pragravectica forccedila habitual en
especial en epinicis ditirambes i encomis En un epinici de Baquiacutelides per
exemple trobem una invocacioacute de les Charites seguida a poca distagravencia per una
de la Moira i encara una altra de lrsquoAsop488 Piacutendar eacutes un clar exponent drsquoaquesta
pragravectica que es pot constatar en moltes de les seves composicions i ell mateix ho
professa
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον489
Haviacuteem deixat la figura del Pelida a la invocacioacute del fr 10 W2 que tenia
continuiumltat narrativa en el seguumlent fragment Pel que sabem el comenccedilament
drsquoaquest reporta la mort de lrsquoheroi i el seu funeral motius que pel cap baix
ocupaven una tirada de versos (vv 1-8) lleugerament meacutes agravemplia que la
dedicada a descriure la caiguda de Troia i el retorn dels aqueus (vv 9-15) La
rellevagravencia de la fi egravepica drsquoAquilmiddotles al nostre entendre apunta una doble
orientacioacute estretament vinculada drsquouna banda lrsquoenfocament de la condicioacute
semidivina de lrsquoheroi i com a tal mortal de lrsquoaltra lrsquoegravemfasi en lrsquoelement luctuoacutes
i honoriacutefic que sembla apuntar a un culte heroic malgrat el silenci que pesa
sobre tota referegravencia cultual en lrsquoegravepica (i en lrsquoelegia que srsquohi emmiralla) Perograve val
la pena analitzar una mica meacutes detingudament el passatge simonidi
El fragment 11 W2 comenccedila suposadament amb la caiguda drsquoAquilmiddotles al
combat (v 1) Aquest fet motiva a continuacioacute la presegravencia drsquoun siacutemil de clar
488 Lrsquoepinici per Automedes de Fliunt Bacchyl 9 1 SM Δόξαν ὦ χρυσαλάκατοι
Χάρι[τ]εςhellip v 15 ὦ μοῖρα πολυκρατές v 45 ὦ πολυζήλωτε ἄναξ ποταμῶνhellip 489 Pind Pyth 10 53-54 Amb tota probabilitat lrsquoalmiddotlusioacute als himnes i a la pluralitat dels logoi
no es refereix tant a les invocacions muacuteltiples com a la pragravectica de passar ragravepidament drsquoun tema a un altre hi hagi o no una falca clegravetica Un clar exemple drsquoinvocacioacute muacuteltiple es pot veure a Ol 8 on srsquoinvoca gairebeacute consecutivament Oliacutempia (v 1) lrsquoaacutelsos sagrat (v 9) i Timogravestenes (v 15)
Capiacutetol 4
234
ascendent homegraveric la comparacioacute entre lrsquoabatiment drsquoun guerrer i lrsquoestassada
drsquoun arbre per obra de llenyataires o de forces de la naturalesa (vv 1-3)490
Segueix una possible referegravencia al dolor o al plany que manifestagrave el λαός dels
helmiddotlens per la seva mort durant el sepeli (amb Pagravetrocle vv 5-6) En aquest
punt advertim un recurs ben destacat en un sol diacutestic (vv 7-8) que clou amb
disposicioacute circular el motiu del traspagraves del Pelida una mirada retrospectiva per
part del poeta que torna sobre la mort drsquoAquilmiddotles i la justifica per mitjagrave de
lrsquoaccioacute divina en realitat fou la magrave drsquoApolmiddotlo qui sotmeteacute el guerrer indomable
per a qualsevol magrave mortal Drsquoaquesta manera srsquoaconsegueix dignificar la mort
de lrsquoheroi i salvar lrsquoexcelmiddotlegravencia drsquoun culte justificant-lo
Quelcom semblant pot apreciar-se en la Nemea setena de Piacutendar per
contraposicioacute al seu Peagrave sisegrave a propogravesit de Neoptogravelem fill drsquoAquilmiddotles La mort
de Neoptogravelem a Delfos eacutes interpretada de manera distinta en cadascun
drsquoaquests poemes segons qui fos el destinatari de la composicioacute Aixiacute Gentili
observa amb la mirada posada en el culte
In entrambi i contesti la morte di Neottolemo egrave voluta dal dio nellrsquouno percheacute lrsquoeroe espiasse la colpa di unrsquoazione ingiusta lrsquoempietagrave compiuta ai danni del vecchio Priamo nellrsquoaltro percheacute divenisse il tutore ldquogiustordquo del culto (v 47 themiskoacutepos) in conseguenza di una azione che sotto il profilo etico-religioso presentava un duplice aspetto nella misura in cui giusta era stata la richiesta di unrsquoequa ripartizione delle vittime sacrificiali ma ingiusto lrsquoalterco con i sacerdoti di Apollo Il dato obiettivo del culto che certamente era giagrave operante a Delfi al tempo in cui Pindaro aveva composto il sesto Peana egrave nella settima Nemea un punto cardine che implicitamente offre lrsquoargomento per attenuare il peso dellrsquoempietagrave attribuita a Neottolemo nel primo dei due carmi poicheacute con lrsquoonore del culto decretato dal dio egli aveva espiato oltre che la colpa commessa nei riguardi del clero delfico anche quella compiuta nei riguardi di Priamo491
490 Il 4 482 sqq 5 560 13 178 sqq 389 sqq = 16 482 sqq 17 53 sqq 491 Gentili 1984 187-188
Trsquohe donat ales
235
Apolmiddotlo acompleix per tant les funcions drsquoagent de la mort de lrsquoheroi i de
valedor de lrsquohonor de la seva figura i del culte que la distingia
En general pot dir-se que lrsquoaccioacute dels deacuteus teacute un paper destacat en
lrsquoestructura de lrsquoelegia de Platees Potser el cas meacutes evident ndashconservatmdash eacutes el
drsquoApolmiddotlo per les raons que hem adduiumlt Cal no oblidar que les integracions
textuals de West posem per cas posen en relleu la participacioacute drsquoAtena i
drsquoHera en la destruccioacute drsquoIacutelion (vv 9-10 Παλλὰς δrsquo ἐγγὺ]ς ἐοῦσα πε[ρικλεὲς
ἄ]στ[υ καθεῖλεν σὺν δrsquo Ἥρη Πρ]ιάμου παισὶ χ[αλεπτ]όμ[εναι) o anant una
mica meacutes enllagrave del fr 11 W2 en el si de la profecia de Tisagravemenos (fr 14 W2 vv
7-8) la connivegravencia de Zeus amb els helmiddotlens perquegrave expulsin lrsquoinvasor bagraverbar
de la Jogravenia versemblantment ˉ˘˘ἐξ Ἀ]σί[η]ς ἐλάσει νεύσαντο[ς ˘ ˉ ˉ (Zeus)
και]νὴν συμμα[χ]ίην φιλέω[ν492
Una atencioacute especial mereix la presegravencia drsquouna possible personificacioacute de
δίκη sota un aspecte diviacute que nomeacutes torna a aparegraveixer en una ocasioacute en els
fragments elegiacuteacs (fr 21 4 W2) Ens trobem en un dels passatges meacutes debatuts i
aparentment paradoxals del fragment de Platees Els termes ja per si discutits
semblen expressar una imatge poc usitada493 Dike muntada en un carro de
guerra (ἅρμα) no pas asseguda en un tron vora Zeus com foacutera drsquoesperar
anihila (καθεῖλε) lrsquoimpiu el transgressor de lrsquoordre de Zeus Xeacutenios que per la
seva supegraverbia provoca la perdicioacute de la seva progravepia ciutat En la restitucioacute de
492 Cf West 1993a 6 8 493 Els paralmiddotlels meacutes propers a la formulacioacute simoniacutedia cal cercar-los en egravepoca tardana
imperial quan la magnificegravencia i la primacia que srsquoatribueixen a lrsquoemperador o a algun prohom eacutes emparada per una Dike amb entitat divina o almiddotlegograverica perograve certament personificada Un epigrama afirma que Juliagrave regeix amb magrave drsquoauriga el ldquotronrdquo de Dike (AP 9 779 5-6) ὅντινα συληθέντα Δίκης θρόνον ἡνιοχεύων εὗρεν Ἰυλιανὸς χερσὶν ἀδωροδόκοις Una formulacioacute pragravecticament idegraventica apareix en un passatge de lrsquoorador bitini Himeri (Or 36 11) τὸν μέγαν τῆς δίκης ἡνίοχον
Capiacutetol 4
236
West εἵνεκrsquo Ἀλεξά]νδροιο κακόφρ[ονο]ς ὡς τὸν [ἀλιτρόν ἀλλὰ χρόνω]ι
θείης ἅρμα καθεῖλε δίκ[ης (vv 11-12)
En cas que les lectures siguin correctes resulta interessant comprovar com
Simogravenides caracteritza Dike amb lrsquoatribut el carro que tradicionalment pertany
a Nike494 o amb el rol que pertoca a Neacutemesis en les obres tragravegiques Egravesquil eacutes el
tragravegic que pel que podem judicar a partir del que ens nrsquoha pervingut meacutes
rellevagravencia conferia a Dike tal com podem observar en el fragment drsquoun
parlament de Dike en el si drsquoun drama satiacuteric en quegrave srsquoexplicita que Zeus el
seu pare lrsquoha enviada a la terra a desgrat que no es conserva cap referegravencia al
mitjagrave com hi arriba495 Amb tot volem citar aquiacute el passatge coral de les Coegravefores
que precedeix la contemplacioacute dels cossos occits (vv 935-936)
ἔμολε μὲν δίκα Πριαμίδαις χρόνῳ βαρύδικος ποινά
i en el mateix estagravesim (vv 945-952)
ἔμολε δrsquo ᾧ microέλει κρυπταδίου μάχας δολιόφρων ποινά ἔθιγε δrsquo ἐν μάχᾳ χερὸς ἐτήτυμος Διὸς κόρα Δίκαν δέ νιν προσαγορεύομεν βροτοὶ τυχόντες καλῶς ὀλέθριον πνέουσrsquo ἐν ἐχθροῖς κότον
Lrsquoegravemfasi en la ποινά en un context militar (microάχας ἐν μάχᾳ) aboquen nova
llum en el passatge simonidi Dike eacutes caracteritzada com una guerrera que
puneix inflexiblement (βαρύδικος ποινά) precisament un Πριαμίδης 494 Cf [Sim] epigr 27 3-4 atribuiumlt a Simogravenides com una autoendreccedila τοσσάκι δrsquo ἱμερόεντα
διδαξάμενος χορὸν ἀνδρῶν εὐδόξου Νίκας ἀγλαὸν ἅρμrsquo ἐπέβης 495 Aesch fr 281a Radt
Trsquohe donat ales
237
Alexandre Hi ha qui com S Hornblower ha pretegraves veure en la mencioacute de
Menelau i dels Tindagraverides als vv 30-31 una epifania en tota regla496 En realitat
aquest concepte srsquoescau de la mateixa manera a Dike tal com eacutes caracteritzada
que als herois lacedemonis els quals nomeacutes apareixen com a acompanyants de
lrsquoexpedicioacute espartana497 Dels Diogravescurs no sersquon refereix cap accioacute ni prodigi
contragraveriament Simogravenides aconsegueix donar egravemfasi a la descripcioacute de
lrsquoempresa i assolir un nivell narratiu de validesa panhelmiddotlegravenica Drsquoaltra banda el
retrat simonidi probablement no preteacuten reflectir amb precisioacute el cerimonial de
les campanyes militars espartanes i lrsquoimaginari que el fonamentava498 de
manera que no es constata tant lrsquoacte efectiu de lrsquoepifania en un sentit estricte
com un moment posterior de concomitagravencia en miliacutecia
La cloenda del proemi consta drsquouna foacutermula de comiat i drsquouna invocacioacute
subseguumlent La dimissio drsquoAquilmiddotles queda plasmada per la terminologia
tradicional en els himnes χαῖρε seguida de la cheville αὐτὰρ ἐγώ que marca la
transicioacute que conduiragrave a la seccioacute narrativa Val a dir que les formes de comiat ndash
o de salutacioacutemdash χαῖρε o χαίρετε soacuten prou genegraveriques perquegrave puguin ser
emprades en una gran varietat de contextos per beacute que en el si drsquoun himne o
drsquoun parlament que acompleixi un rol similar la funcioacute eacutes clarament
introductograveria o dimissograveria aquest sentit sembla corroborat a meacutes pel context
que remet a lrsquoagravembit funerari Tot i que la forma en quumlestioacute eacutes testimoniada en 496 Hornblower 2001 140-146 497 LrsquoOxford Classical Dictionary (3a ed) per exemple aporta una definicioacute drsquoepifania que
srsquoadiu a la caracteritzacioacute de Dike ldquooccurs in both myth and cult when a god reveals his presence or manifests his power to a mortal or group of mortals who ldquoseerdquo or ldquorecognizerdquo the god [] They may be accompanied by miracles or other displays of power (ἀρεταί) be protective or punitive they may be sudden and spontaneous or occur in response to a prayerrdquo
498 Drsquoacord amb el relat drsquoHerogravedot era un Tindagraverida i un rei qui acompanyaven lrsquoexpedicioacute espartana (Hdt 5 75 2) ἀπὸ δὲ ταύτης τῆς διχοστασίης ἐτέθη νόμος ἐν Σπάρτῃ microὴ ἐξεῖναι ἕπεσθαι ἀμφοτέρους τοὺς βασιλέας ἐξιούσης στρατιῆς τέως γὰρ ἀμφότεροι εἵποντο παραλυομένου δὲ τούτων τοῦ ἑτέρου καταλείπεσθαι καὶ τῶν Τυνδαριδέων τὸν ἕτερον πρὸ τοῦ γὰρ δὴ καὶ οὗτοι ἀμφότεροι ἐπίκλητοί σφι ἐόντες εἵποντο
Capiacutetol 4
238
inscripcions sepulcrals499 la majoria dels contextos literaris no lrsquoapliquen al
comuacute dels finats sinoacute als moribunds i a herois assenyalats500 Cal pensar tan sols
en els mots que Aquilmiddotles adreccedila al difunt Pagravetrocle χαῖρέ μοι ὦ Πάτροκλε καὶ
εἰν Ἀΐδαο δόμοισι501
A Aquilmiddotles no se lrsquoapelmiddotla amb el patroniacutemic com foacutera drsquoesperar sinoacute com
lrsquoilmiddotlustre fill de la deessa Tetis o per ser meacutes precisos de la filla del mariacute Nereu
(vv 19-20 θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ κούρης εἰν]αλίου Νηρέος)502 Aquesta
formulacioacute no eacutes gaire habitual per adreccedilar-se a Aquilmiddotleu503 tot i que augmenta
la frequumlegravencia drsquoocurregravencies si es redueix lrsquoexpressioacute a ldquofill de Tetisrdquo504 Resulta
curioacutes comprovar lrsquoegravemfasi amb quegrave es remarca el parentiu que guarda Aquilmiddotles
amb Zeus per via drsquoEgraveac fet que potser es pot vincular amb la peculiar relacioacute
que uneix el Cronida i el seu descendent505
El comiat drsquoAquilmiddotles delimita la fi de lrsquohimne dedicat a lrsquoheroi i marca el
punt drsquoinflexioacute en quegrave torna a aparegraveixer la primera persona loquens Ja hem vist
que la foacutermula αὐτὰρ ἐγώ consistia en una mena de recurs poegravetic ndasho
metapoegravetic pensat en termes de recitacioacute o drsquoexecucioacutemdash que als Himnes
499 Eg IG 7 203 Pensirsquos igualment en el paralmiddotlel llatiacute Haue Vale present a Catul (101 10) o
Virgili (Aen 11 97) i amb correspondegravencia epigragravefica (CIL ii 3490 3506 etc) 500 Cf Soph Aj 863 (Agraveiax) κλειναί τrsquo Ἀθῆναι καὶ τὸ σύντροφον γένος κρῆναί τε ποταμοί
θrsquo οἵδε καὶ τὰ Τρωϊκὰ πεδία προσαυδῶ χαίρετrsquo ὦ τροφῆς ἐμοί Trach 921 (Hegraveracles) ὦ λέχη τε καὶ νυμφεῖrsquo ἐmicroά τὸ λοιπὸν ἤδη χαίρεθrsquo ὡς ἔmicrorsquo οὔποτε δέξεσθrsquo ἔτrsquo ἐν κοίταισι ταῖσδrsquo εὐνάτριαν Plat Phd 116d (Sogravecrates) καὶ σύ ἔφη χαῖρε καὶ ἡμεῖς ταῦτα ποιήσομεν
501 Ιl 23 19 179 Per a la referegravencia vegeu Rutherford 1996 44 502 La restitucioacute θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ troba un fonament a Od 11 631 θεῶν ἐρικυδέα τέκνα
576 Γαίης ἐρικυδέος υἱόν Ηymn Hom 4 550 Μαίης ἐρικυδέος υἱέ El propi Simogravenides lrsquoempra en un altre poema (fr 511 1a 3) Οὐρανίδ]α Κρόνοιο παῖς ἐρικυδής Sobre lrsquoepiacutetet vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat (pp 119-121)
503 Un dels pocs paralmiddotlels eacutes a Eur IT 217 τῷ τᾶς Νηρέως κούρας Cf Bacchyl 13 122 Pind Pyth 3 92
504 Cf Pind Pae 6 83-84 κυανοπλόκοιο παῖδα ποντίας Θέτιος βιατάν πιστὸν ἕρκος Ἀχαιῶν Il 4 512 16 860 Eur El 438 450 454
505 El principal interessat en remarcar aquest vincle eacutes el propi Aquilmiddotles qui en meacutes drsquouna ocasioacute sersquon vanta αὐτὰρ ἐγὼ γενεὴν μεγάλου Διὸς εὔχομαι εἶναι τίκτέ microrsquo ἀνὴρ πολλοῖσιν ἀνάσσων Μυρμιδόνεσσι Πηλεὺς Αἰακίδης ὃ δrsquo ἄρrsquo Αἰακὸς ἐκ Διὸς ἦεν (Il 21 187)
Trsquohe donat ales
239
Homegraverics conduiumla lrsquoatencioacute del puacuteblic drsquouna part dedicada a un deacuteu a una seccioacute
de temagravetica heroica o progravepiament egravepica Aquest sembla ser el sentit per
exemple de la foacutermula conclusiva del darrer dels himnes en honor dels
Diogravescurs en quegrave es pot percebre una indicacioacute de la orientacioacute del cant
χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς506
Amb tot el valor drsquoaquesta cheville al proemi de Simogravenides adopta una altre
caire en la mesura que la foacutermula no teacute continuiumltat en un cagraventic de les gestes
drsquoherois egravepics pertanyents a la ἡμιθέων ὠκύμορος γενεή sinoacute de simples
mortals (ἀνδρῶν v 25) Lrsquoefecte resultant eacutes el guany drsquoun egravemfasi discursiu
inesperat ja que aquests combatents a qui es promet una glograveria inexhaurible
com la dels antics herois esdevenen el veritable motiu central de la composicioacute
La seva presegravencia en el lloc que pertocava als herois egravepics no nomeacutes supleix el
contingut tradicional sinoacute que en bona mesura se nrsquoapropia i el reforccedila en
benefici dels nous destinataris
Bona part drsquoaquesta forccedila discursiva eacutes assolida per una simple ndashi alhora
complexamdash superposicioacute drsquoidees i una disposicioacute estructural hagravebilment
travada Ara beacute abans que srsquoarribi a la narracioacute dels esdeveniments
contemporanis el poeta intercala la invocacioacute a la Musa (vv 20-25) com
presumiblement es produiumla en la continuacioacute rapsogravedica dels himnes homegraverics
meacutes breus que actuaven com a preludis507
506 Hymn Hom 33 18-19
507 Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Calame 1989 (1982) 209-211 Cagravessola 1975 xii-xxii En termes generals Constantini amp Lallot 1987
Capiacutetol 4
240
αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν μέλεαι ἔντυνο]ν καὶ τόνδ[ε μελ]ίφρονα κ[όσμον ἀο]ιδῆς ἡμετ]έρης ἵνα τις [μνή]σεται ὑ[˘˘ˉ ἀνδρῶ]ν οἵ hellip
Aquesta seccioacute clegravetica estagrave articulada en un primer membre progravepiament
invocatiu i un segon de caire exhortatiu En primer terme apareix la persona
loquens realitzant una accioacute purament invocativa κικλήισκω que juntament
amb κληίζω constitueix una variant de καλέω Cal no oblidar que aquesta
forma verbal podia comenccedilar un himne sense necessitat de cap mot o seccioacute
precedent508 Lrsquoobjecte drsquoaquesta crida es troba en segona persona com eacutes
habitual en els Himnes Homegraverics El meacutes sorprenent perograve eacutes el predicatiu
drsquoaquest complement ἐπίκουρον que ens remet drsquoimmediat a lrsquoesfera de la
metagravefora militar Venim drsquoun context begravelmiddotlic i anem cap a un context igualment
marcial El terme srsquoadiu perfectament a lrsquoambient que recrea el poema Ara beacute
el to insogravelit el marca el sentit que adopta lrsquoexpressioacute inaudita fins al moment el
poeta en lloc de demanar la inspiracioacute de la Musa la crida en ajut de la seva
comesa com a assistent aliada sogravecia509
Drsquoaquesta manera Simogravenides convoca la Musa amb lrsquoepiacutetet propi de lrsquoaliat
egravepic (dels aliats de Troia per exemple) i de la tropa mercenagraveria a lrsquoegravepoca del
508 Literagraveriament aquesta forma de principium carminis estagrave nomeacutes constatada en els Himnes
Ograverfics perograve eacutes probable que lrsquoexpressioacute tingueacutes una certa importagravencia en el llenguatge propi del culte oral o de les pragravectiques mistegraveriques Cf Hymn Orph 15 (κικλήσκω Νύμφας τε κλυτὰς καὶ Πᾶνα microέγιστον) 20 52 (κικλήσκω σεhellip) 75 86 etc
509 Sogravecia en el meacutes estricte sentit etimologravegic Hem dit que lrsquoexpressioacute era extraordinagraveria respecte a la tradicioacute de Simogravenides perograve la foacutermula torna a concoacuterrer en un altre himne ben distint Lucreci invoca Venus perquegrave lrsquoassisteixi en el seu cant en condicioacute de socia traduccioacute literal de lrsquoἐπίκουρος simonidi i alhora homogravenim i homogravefon del nom del filogravesof Epicur el referent ideologravegic del poeta llatiacute (Lucr 1 24 te sociam studeo scribendis uersibus esse) Vegeu OrsquoHara 1998 Al poema de Lucreci no hi manca la invocacioacute a la Musa en aquest cas Calmiddotliacuteope (6 92-95) i a Epicur (3 1-30)
Trsquohe donat ales
241
poema510 Lrsquoepiacutetet que acompanya el vocatiu de la Musa eacutes amb tota probabilitat
πολυώνυμος que troba ja paralmiddotlels als Himnes Homegraverics511 amb la significacioacute
ldquohonorada o invocada amb molt apelmiddotlatiusrdquo Al capdavall aquesta
denominacioacute justifica en certa mesura la seva invocacioacute com a aliada una de
les possibles versions apelmiddotlatives triada a voler del poeta que preteacuten emfasitzar
la seva condicioacute de testimoni presencial En efecte una de les propostes meacutes
plausibles que doacutena raoacute de la diferegravencia notograveria entre la relacioacute drsquoHomer i de
Simogravenides respectivament amb les Muses la proporciona A Aloni
The reason for the difference between these two positions is to be found in the subject matter of the poems Homer could not have been a witness to the events at Troy and therefore relied entirely on the Muses for the truth of his account Simonides on the other hand did witness the Greek war against the Persians and so needs the Musersquos help only to guarantee the ability of his poetry to render the truth and thus confer lasting fame on those who took part in the events narrated512
Drsquoacord amb aquest pressupogravesit Simogravenides srsquoarroga el principal megraverit en la
pragravectica compositiva i nomeacutes demana lrsquoauxili de la Musa per constituir lrsquoordre
510 Val a dir que a la Iliacuteada apareix el mot emprat en funcioacute adjectiva i referit a una divinitat
perograve la cagraverrega militar eacutes indubtable (Il 21 430-431) ὡς Ἀφροδίτη ἦλθεν Ἄρῃ ἐπίκουρος ἐmicroῷ microένει ἀντιόωσα La mencioacute de lrsquoepikouria en un context en quegrave apareixen les Muses es troba a Piacutendar per exemple perograve en aquest cas eacutes el poeta qui acompleix metafogravericament les funcions drsquoἐπίκουρος en uns termes no menys pretensiosos perograve no tant agosarats (Ol 13 96-97) Μοίσαις γὰρ ἀγλαοθρόνοις ἑκὼν Ὀλιγαιθίδαισίν τrsquo ἔβαν ἐπίκουρος A vegades srsquoinvoca una divinitat de manera similar en lrsquoexpressioacute perograve gairebeacute sempre amb una nuance militar salviacutefica i a voltes megravedica (com Apolmiddotlo Epikourios o Asclepi) o simplement drsquoajuda en el destret Cf Sapph fr 1 25-28 V (a Afrodita) ἔλθε μοι καὶ νῦν χαλέπαν δὲ λῦσον ἐκ μερίμναν ὄσσα δέ μοι τέλεσσαι θῦμος ἰmicroέρρει τέλεσον σὺ δrsquo αὔτα σύμμαχος ἔσσο
511 Cf Hymn Hom 3 82 2 18 32 Κρόνου πολυώνυμος υἱός disposicioacute que recorda el θεᾶς ἐρικυδέος υἱέ del v 19 de Simogravenides
512 Aloni 2001 95
Capiacutetol 4
242
escaient del poema en un intent drsquoafirmar el rol del poeta sense cap ruptura
aparent o formal amb la tradicioacute clegravetica513
ELS CAMINS DE LrsquoHIMNE
En els poemes hexamegravetrics de Parmegravenides i drsquoEmpegravedocles poden trobar-se
aspectes de la literatura sapiencial de lrsquoelucubracioacute filosogravefica i religiosa i el que
ens interessa ara per ara de la forma hiacutemnica inclosa la reflexioacute sobre el proceacutes
compositiu aspectes que poden aportar una certa llum a algunes nocions que
concorren en el proemi de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees
Acostuma a considerar-se el fragment 1 de Parmegravenides com el proemi (o part
del mateix) del poema sobre la naturalesa514 La constatacioacute del caragravecter
aparentment narratiu del passatge sorpregraven de bon principi El poema
comenccedilava in medias res sense cap mena drsquoinvocacioacute o endreccedila inicial si hem de
fer cas del testimoni de Sext Empiacuteric que en cita lrsquoinitium carminis515 El poeta
afirma haver estat conduiumlt a traveacutes de les portes dels camins de la Nit i del Dia
per tal de comparegraveixer davant drsquouna divinitat femenina del nom de la qual no
513 Cal nomeacutes recordar el testimoni que parla de la plaent Musa simoniacutedia (ἔπνεε τερπνά
ἡδυμελιφθόγγου Μοῦσα Σιμωνίδεω Sim test 42 Campbell = AP 9 571 1-2) a la qual eren imputats els cagraverrecs de φιλοκερδής i ἐργάτις com una treballadora assalariada la millor aliada drsquoun poeta tradicionalment avaricioacutes Vegeu Pind Isth 2 6-12 La interpretacioacute es troba a Schol Pind Isth 2 9ab (3 p 214 Drachmann) λέγοι δrsquo ἄν πρὸς Σιμωνίδου ταῦτα ὡς φιλάργυρον διασύρων τὸν ἄνδρα
514 Sobre el proemi parmenidi vegeu Gallop 1991 (1984) 5-7 Couloubaritsis 1987 25-43 Burkert 1969 Schwabl 1963 Bowra 1953 38 sqq Bowra 1937
515 Sext Emp Adv Math 7 111-114
Trsquohe donat ales
243
es fa mencioacute En aquest viatge un dels elements clau de la interpretacioacute del
poema la persona loquens eacutes transportada en carro per eugues filles drsquoHegravelios
τῇ φερόμην τῇ γάρ με πολύφραστοι φέρον ἵπποι ἅρμα τιταίνουσαι κοῦραι δ ὁδὸν ἡγεμόνευον [] τῇ ῥα διrsquo αὐτέων ἰθὺς ἔχον κοῦραι κατ ἀμαξιτὸν ἅρμα καὶ ἵππους516
fins a lrsquoestatge de la deessa Alliacute la personificacioacute de Dike eacutes qui nrsquoobre els
propileus com a garant de la legitimitat dels ensenyaments divins
ἔνθα πύλαι Νυκτός τε καὶ Ἤματός εἰσι κελεύθων καί σφας ὑπέρθυρον ἀμφὶς ἔχει καὶ λάινος οὐδός αὐταὶ δrsquo αἰθέριαι πλῆνται μεγάλοισι θυρέτροις τῶν δὲ Δίκη πολύποινος ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς517
Veiem en lrsquoepiacutetet de Dike un dels atributs que hem constatat a propogravesit del
caragravecter punitiu amb quegrave la caracteritza Simogravenides al proemi de Platees Dike
acompleix les funcions drsquoAidoacutes i Neacutemesis drsquouna manera semblant al rol que li
conferia Egravesquil com a βαρύδικος ποινά una Dike que guarda les claus de la
retribucioacute (ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς v 14)518
516 Parm fr 1 4-5 20-21 Gallop 517 Vv 11-14 518 Lrsquoepiacutetet que Parmegravenides atribueix a Dike eacutes testimoniat igualment pel fr Orph 158 tal
com el recull el neoplatogravenic Procle amb lrsquoafegit drsquouna cagraverrega semagraventica rellevant Dike eacutes igualment ἀρωγός auxiliar socorredora del seu pare Zeus en la lluita contra els Titans caracteritzats per la seva ὕβρις (Procl In Plat Remp 2 144 29) τῷ δὲ Δίκη πολύποινος ἐφέσπετο πᾶσιν ἀρωγός Εn un sentit semblant cal interpretar lrsquoaparicioacute de Dike al primer estagravesim de lrsquoAgamegravemnon drsquoEgravesquil la divinitat puneix (καθαιρεῖ) aquell qui trepitja lrsquoaltar de la deessa (ἀνδρὶ λακτίσαντι μέγαν Δίκας βωμὸν εἰς ἀφάνειαν Ag 381) Reveladorament lrsquoἄδικος que exemplifica els mots del cor no eacutes altre que Paris que violagrave els preceptes de Zeus Xegravenios (Ag 396-402) λιτᾶν δrsquo ἀκούει μὲν οὔτις θεῶν τὸν δrsquo ἐπίστροφον τῶν φῶτrsquo ἄδικον καθαιρεῖ οἷος καὶ Πάρις ἐλθὼν ἐς δόμον τὸν Ἀτρειδᾶν ᾔσχυνε ξενίαν τράπε- ζαν
Capiacutetol 4
244
Un altre punt digne drsquoesment en el proemi de Parmegravenides consisteix en el
parlament que la deessa innominada adreccedila al poeta quan aquest compareix
davant drsquoella La intervencioacute de la dea en estil directe origina una inversioacute del
rol de la persona loquens de manera que el poeta apareix representat en segona
persona i apelmiddotlat per mitjagrave drsquoun vocatiu i de la foacutermula habitual de salutacioacute
χαῖρε
ὦ κοῦρrsquo ἀθανάτοισι συνάορος ἡνιόχοισιν ἵπποις ταί σε φέρουσιν ἱκάνων ἡmicroέτερον δῶ χαῖρrsquo ἐπεὶ οὔτι σε μοῖρα κακὴ προὔπεμπε νέεσθαι τήνδrsquo ὁδόν [ἦ γὰρ ἀπrsquo ἀνθρώπων ἐκτὸς πάτου ἐστίν] ἀλλὰ θέμις τε δίκη τε519
Al proemi de Parmegravenides perograve la justificacioacute de lrsquoelement diviacute i immortal
(θεὰ πρόφρων v 22 ἀθανάτοισι hellip ἡνιόχοισιν v 24) i lrsquoegravemfasi en el
contingut referent a lrsquoagravembit de la legitimitat la justiacutecia i la veritat (θέμις τε δίκη
τε v 28 ἀληθείης εὐπειθέος ἀτρεμὲς ἦτορ v 29 πίστις ἀληθής v 30) es
deuen a pressupogravesits diferents dels que abonen la seva presegravencia en el proemi
de Simogravenides En efecte Parmegravenides preteacuten posar en relleu el caragravecter drsquouna
inspiracioacute que el guia pel camiacute de la Veritat i contraposar-lo a lrsquoopinioacute del comuacute
dels mortals (βροτῶν δόξας v 30) que regeix un mal fat (μοῖρα κακὴ v 26)
El camiacute empregraves pel poeta pot ser interpretat translatiacuteciament com a metagravefora
de la tasca compositiva multiforme i variada en la qual el poeta ha de prendre
necessagraveriament una decisioacute ha drsquoemprendre un camiacute (ἐς ὁδὸνhellipπολύφημον v
2) que en certa forma precedeix la tria gnoseologravegica i ontologravegica davant de la
disjuntiva de camins (els famosos ὁδοὶ διζήσιος fr 2 2 i sqq) En efecte el
κλοπαῖσι γυναικός Per al sentit de les claus (κληῖδας) vegeu Palmer 2009 52-55 175 361 Laks 2003 16 n 29 Steele 2002 583 Guthrie 1980 (1965) 8-9
519 Parm fr 1 24-28
Trsquohe donat ales
245
poema srsquoestagrave desenvolupant a mesura que soacuten exposats els arguments a
mesura que es refereix el microῦθος (fr 2 1) Fins i tot la imatge del carro es pot
entendre com una figuracioacute del poema Ara beacute cal no oblidar que la direccioacute
drsquoaquesta via per a Parmegravenides i a diferegravencia del que hem pogut observar en
Simogravenides sempre ve legitimada per la divinitat
ἵπποι ταί με φέρουσιν ὅσον τrsquo ἐπὶ θυμὸς ἱκάνοι πέμπον ἐπεί microrsquo ἐς ὁδὸν βῆσαν πολύφημον ἄγουσαι δαίμονες ἣ κατὰ πάντrsquo ἄστη φέρει εἰδότα φῶτα520
Tambeacute a lrsquohimne-poema del poeta drsquoAcragas Empegravedocles tot i la dificultat
de definir amb certesa els liacutemits de la composicioacute (o composicions) eacutes ben
notori el contingut clegravetic en certa mesura meacutes present al llarg drsquoun poema de
difiacutecil ordenacioacute estructural Una de les principals dificultats a lrsquohora
drsquoidentificar un proemi ve donada per la multiplicitat drsquoinvocacions que
passen de lrsquoagravembit humagrave al diviacute Entre les primeres es poden identificar aquelles
que van adreccedilades a un grup indefinit potser drsquoacragantins (ὦ φίλοι)521 i la del
destinatari del poema i possible ἐρώμενος drsquoEmpegravedocles Pausagravenias fill
520 Ibid 1-3 El poeta elegiacuteac Properci ofereix una imatge molt semblant en quegrave poden
rastrejar-se tots els elements esmentats amb lrsquoafegit drsquouna heregravencia helmiddotleniacutestica que desenvolupagrave la significacioacute drsquoaquests motius figuratius Nunc Iouis incipiam causas aperire Feretri armaque de ducibus trina recepta tribus Magnum iter ascendo sed dat mihi gloria uires non iuuat e facili lecta corona iugo (Prop 4 10 1-4) C Miralles (2004 83-86) en parla al respecte ldquoEl camino en griego οἶμος tiene una larga historia que remonta a Homero pero cuyo especial caraacutecter poeacutetico se perfila en Filetas y Caliacutemaco unido a una real ldquoconscienciardquo de su labor por parte del poetardquo (85) i troba un paralmiddotlel per al siacutemil del carro en Quegraveril (νεοζυγὲς ἅρμα fr 1 Kinkel) Per a dues postures divergents a propogravesit drsquouna lectura poetologravegica de la imatge del carro a Parmegravenides vegeu Asper 1997 73-78 i Nuumlnlist 1998 260-261
521 Fr 112 1 114 1 DK Els testimonia difereixen de la procedegravencia del primer fragment o de parts drsquoell Amb tot Diogravegenes Laerci qui el cita iacutentegrament assegura que proveacute del poema sobre els Katharmoiacute (Diog Laert 8 61-62)
Capiacutetol 4
246
drsquoAnquites (Παυσανίη σὺ δὲ κλῦθι δαίφρονος Ἀγχίτεω υἱέ)522 Resulten molt
interessants els termes i conceptes que entren en joc en un dels fragments dels
Katharmoiacute la persona loquens versemblantment el poeta srsquoadreccedila als ciutadans
drsquoAcragas amb el vocatiu esmentat i lrsquohabitual foacutermula (χαίρετε v 4) i tot
seguit canvia el punt de focalitzacioacute (ἐγὼ δέ) per parlar de si mateix en uns
termes aparentment paradoxals anuncia la seva renuacutencia a la condicioacute mortal i
la investidura dels honors que pertoquen als deacuteus
ὦ φίλοι οἳ microέγα ἄστυ κατὰ ξανθοῦ Ἀκράγαντος ναίετrsquo ἀνrsquo ἄκρα πόλεος ἀγαθῶν μελεδήμονες ἔργων ξείνων αἰδοῖοι λιμένες κακότητος ἄπειροι χαίρετrsquo ἐγὼ δrsquo ὑmicroῖν θεὸς ἄμβροτος οὐκέτι θνητός πωλεῦμαι μετὰ πᾶσι τετιμένος ὥσπερ ἔοικα ταινίαις τε περίστεπτος στέφεσίν τε θαλείοις τοῖσιν dagger ἅmicrorsquo dagger ἂν ἵκωμαι ἄστεα τηλεθάοντα ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξί σεβίζομαι οἱ δrsquo ἅmicrorsquo ἕπονται μυρίοι ἐξερέοντες ὅπῃ πρὸς κέρδος ἀταρπός οἱ microὲν μαντοσυνέων κεχρημένοι οἱ δrsquo ἐπὶ νούσων παντοίων ἐπύθοντο κλυεῖν εὐηκέα βάξιν δηρὸν δὴ χαλεπῆισι πεπαρμένοι ltἀμφrsquo ὀδύνηισινgt523
Certament la dificultat interpretativa del v 4 del fragment anterior rau a
discernir si es parla de la ldquodivinitatrdquo drsquoEmpegravedocles a parer drsquoell o dels qui el
contemplen Potser cal posar en relacioacute el sentit drsquoaquest fragment amb
lrsquoorientacioacute general del pensament drsquoEmpegravedocles respecte a la transmigracioacute i
immortalitat de la ψυχή la seva divinitat pot basar-se en una creenccedila de
privilegi dins del cercle de reencarnacions Aquesta doctrina en el pla de la
poegravetica assegura al poeta la possessioacute de la veritat ja que la inspiracioacute i la
522 Fr 1 DK Probablement ocupava una posicioacute forccedila inicial tot i que en el poema de
Lucreci clarament inspirat en Empegravedocles el destinatari Megravemmius no apareix fins al v 26 del primer llibre i de manera subreptiacutecia encara dins del proemi invocatori de Venus
523 Xenoph fr 1 Inwood = 112 DΚ
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Capiacutetol 4
228
De bon principi ens cal verificar els trets fonamentals del proemi arcaic del
prooimion que duu expliacutecit en el seu nom la precedegravencia del camiacute empregraves i en
consequumlegravencia podia adoptar muacuteltiples formes segons lrsquoocasioacute a quegrave estigueacutes
dedicat i si volem denominar-ho aixiacute segons el gegravenere a quegrave pertanyi Es pot
constatar la presegravencia del proemi tant en egravepica com en liacuterica coral monogravedica o
elegiacuteaca472 perograve sembla impossible discernir-ne la precedegravencia relativa El terme
en si προοίμιον eacutes testimoniat forccedila tard al s V aC tot i que resulta
versemblant creure que lrsquoorigen (formal no terminologravegic) del proemi pugui
remuntar-se a les primeres manifestacions poegravetiques orals473 No eacutes aquest el
lloc pertinent per debatre la successioacute cronologravegica de les formes poegravetiques i dels
corresponents proemis que poguessin comprendre En tot cas els primers
testimonis textuals no semblen revelar una especialitzacioacute definida del mot
malgrat la seva rudimentagraveria aparenccedila de tecnicisme474
El prooimion eacutes la part cantada o recitada que encapccedilala el poema a manera
drsquoobertura o preludi i nrsquoobre el camiacute (οἶμος) el contextualitza En la seva versioacute
egravepica i en especial als Himnes Homegraverics el proemi serveix per ubicar el poema
en el context drsquouna celebracioacute en honor drsquouna divinitat ja que el
desenvolupament narratiu pot estar en part desvinculat drsquoaquest mateix context
472 Els himnes homegraverics la Teogonia els peans i epinicis de Piacutendar i els noacutemoi citarogravedics com el
de Timograveteu soacuten exemples paradigmagravetics de la presegravencia del proemi en aquestes composicions En el cas elegiacuteac a banda de lrsquoelegia de Platees tenim notiacutecia del proemi del poema de Mimnerm sobre la guerra entre esmirneus i lidis (cf Paus 9 29 4) en el qual distingia dos parentius de les Muses
473 Vegeu Nagy 1996a 62 i sqq Latacz 1996 71 Race 1992 13-38 spec 19-33 (i en general Cole amp Dunn 1992) Thalmann 1984 120
474 Piacutendar per exemple un dels primers difusors del mot a vegades aplica el terme a la poesia egravepica com a la Nem 2 1-3 (ὅθεν περ καὶ Ὁμηρίδαι ῥαπτῶν ἐπέων τὰ πόλλrsquo ἀοιδοὶ ἄρχονται Διὸς ἐκ προοιμίου) a voltes a la megravelica Pyth 1 3-4 (πείθονται δrsquo ἀοιδοὶ σάμασιν ἁγησιχόρων ὁπόταν προοιμίων ἀμβολὰς τεύχῃς ἐλελιζομένα) Al segle V aC el mot oscilmiddotlagrave entre una imprecisioacute genegraverica (eg Ar Eq 1343 Aesch Ag 32) i una progressiva especialitzacioacute en el camp de la prosa i la retograverica (eg Thuc 3 104 4-5 on es defineix com a prooimion lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo Crit fr 35)
Trsquohe donat ales
229
festiu475 Per contra les funcions del proemi liacuteric semblen meacutes agravemplies tot i
poder estar vinculades a una ocasioacute igualment celebrativa Amb tot lrsquoespai que
lrsquoegravepica reservava a la divinitat esdeveacute sovint un marc en quegrave el poeta parla de si
mateix del seu homenatjat o del context festiu en quegrave coincideixen476
Els pressupogravesits del proemi liacuteric difereixen en certa mesura de lrsquoegravepic perograve
malgrat tot es poden identificar alguns trets generals per al proemi arcaic
- La invocacioacute element de rigor pot adreccedilar-se a una divinitat a un heroi o a
les Muses Usualment srsquoarticula en una doble invocacioacute per la qual cosa hi
concorren dos dels destinataris esmentats
- Lrsquoaparicioacute de la persona loquens en el discurs La motivacioacute drsquoaquest ldquojordquo
acostuma a ser la peticioacute de vegravenia o drsquoinspiracioacute o una autojustificacioacute
- Una transicioacute a vegades de caire discursiu a voltes merament formular
envers la narracioacute miacutetica o drsquoesdeveniments contemporanis (relat catagraveleg) En
el si drsquoaquesta seccioacute es troben foacutermules tiacutepiques de comiat suacuteplica exhortacioacute
i chevilles drsquoinflexioacute477
El proemi de lrsquoelegia de Platees comparteix molts drsquoaquests elements En
principi lrsquoestructura del poema ens fa pensar en la forma egravepica del proemi
reforccedilada pels trets linguumliacutestics homeritzants i pel contingut drsquoevident caragravecter
egravepic Amb tot pot percebrersquos la proximitat amb la funcionalitat liacuterica del
475 Cf Race 1992 20-22 Nagy 1989a 53-54 Per al proemi als Himnes contemplat des drsquoun
punt de vista musical vegeu Barker 1989 38 sqq Sobre la naturalesa dels himnes grecs vegeu Bremer amp Furley 2001 1-40
476 Un cas paradigmagravetic drsquoaquests trets el trobem a lrsquoOliacutempica 10 de Piacutendar en quegrave el poeta es justifica davant del seu laudandus Hagesidam de Locres i en lloa lrsquoorigen abans de referir el mite de la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics
477 Es pot comprovar la presegravencia de tots aquests elements en major o menor grau a lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo persona loquens (vv 1 19) invocacioacute (a Leto v 14 i Apolmiddotlo v 20) transicioacute (vv 19-29) cap a la seccioacute narrativa encapccedilalada per un catagraveleg (vv 30-44) La invocacioacute en forma de comiat (χαῖρε) i lrsquoaparicioacute de la primera persona per mitjagrave drsquouna cheville adversativa (αὐτὰρ ἐγώ) es reprenen a lrsquohabitual cloenda de lrsquohimne egravepic (vv 545-546)
Capiacutetol 4
230
proemi en la mesura que Simogravenides preteacuten quelcom meacutes que contextualitzar
les gestes de Platees en lrsquoagravembit drsquouna festivitat puacuteblica478
Com ja hem tingut ocasioacute de comprovar el proemi de Platees teacute per figura
central Aquilmiddotles en tant que heroi fill drsquouna deessa i guerrer el meacutes ilmiddotlustre
drsquoentre els helmiddotlens que anaren a Troia Malgrat no conservar-se lrsquoinici de la
composicioacute la reconstruccioacute del text ha permegraves establir una possible invocacioacute a
lrsquoheroi seguida de la relacioacute de la seva mort i de les fetes de Troia Eacutes important
destacar que la dimissio de lrsquoheroi precedeix immediatament la invocacioacute de la
Musa com a auxiliar del poeta que es presenta en primera persona i es disposa
a orientar el seu poema en una altra direccioacute la rememoracioacute de les gestes dels
helmiddotlens contra lrsquoinvasor persa a Platees Fins aquiacute sumagraveriament dits els trets
generals del proemi que evidencien les afinitats amb lrsquohimne clegravetic479
No hem drsquooblidar perograve la principal divergegravencia respecte els proemis
tradicionals La canonicitat del proemi simonidi es veu alterada principalment
pel fet que la dedicacioacute no va dirigida a un deacuteu immortal sinoacute a un heroi que
encara que pugui rebre honors divins es caracteritza per la seva condicioacute
humana (o semidivina com es prefereixi) ineluctable la mort480 Una mort i una
condicioacute que a meacutes no soacuten en absolut mitigades al contrari el poeta focalitza
lrsquoatencioacute amb el tema i la cagraverrega legravexica en lrsquoelement mortal caduc fragravegil
Pensirsquos en la rellevagravencia del sintagma ἡmicro]ιθέων ὠκύμορον γενεή[ν (v 18) A
banda que tots els seus termes tenen ascendegravencia homegraverica la transcendegravencia
de lrsquoexpressioacute rau en el fet que Homer en tant que cantor inspirat directament 478 Cf Obbink 2001 65 69-73 ldquoIn Simonidesrsquos Plataea poem the form of the proemial hymn
appears to have been closest to that of epic while its function approximates the prooimion of lyricrdquo Aloni 2001 92-93 1992
479 Les similituds estructurals es veuen complementades per uns paralmiddotlels formals i de diccioacute notables amb aquesta mena drsquohimnes Nomeacutes cal pensar en la foacutermula de cloenda de lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo καὶ σὺ microὲν οὕτω χαῖρε Διὸς καὶ Λητοῦς υἱέ (v 545) i comparar-la amb el comiat del Pelida al poema simonidi ἀλλὰ σὺ microὲ]ν νῦν χαῖρε θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ (v 19)
480 Cf West 1993a 5-6
Trsquohe donat ales
231
per les Muses conferiacute una glograveria immortal (ἀθάνατονhellip κλέος v 15) al
llinatge dels semideacuteus el representant per antonomagravesia del qual eacutes Aquilmiddotles
lrsquoὠκυμορώτατος ἄλλων481 Ho constata A Aloni amb la intencioacute de posar
egravemfasi en les diferegravencies en certa mesusa insogravelites que presenta el poema de
Platees
So the usual model ndashin which the proem proceeds from an invocation of a god to the recognition that it is the Muses who guarantee kleos by inspiring the poetrsquos songmdash is slightly modified by the introduction of a mortal in place of a god and by the reference to the prestigious exemplary figure of Homer482
La resposta meacutes plausible a aquesta aparent anomalia consisteix a considerar
que Simogravenides en reprendre la tradicioacute de lrsquohimne adreccedilat a una divinitat
preteacuten remarcar la comesa drsquoimmortalitzacioacute que inaugura la seva poesia amb
un nou objectiu immortalitzar aquells que per naturalesa no soacuten immortals
els guerrers grecs que lluitaren a Platees Drsquoaquiacute la transcendegravencia drsquoAquilmiddotles
com a eximi valedor drsquoun intent parell anterior i reeixit el drsquoHomer meacutes que
com a simple exemplum mythicum Sersquon segueix per tant una glograveria semblant ndasho
encara majormdash per al nou aede elegiacuteac Simogravenides que aconsegueix transvasar
el sentit panhelmiddotlegravenic de la poesia de lrsquoepopeia a una ocasioacute igualment comuna a
tots els grecs com ho fou la batalla de Platees
Amb aquestes remarques pregravevies podem aprofundir ja en els aspectes meacutes
destacats del proemi simonidi pel que fa al seu vessant clegravetic Drsquoentrada resulta
impossible saber si al principi de la composicioacute hi havia una invocacioacute o algun
tipus drsquoalmiddotlusioacute a les Muses El fr 10 W2 que srsquoha considerat drsquoantuvi una part
forccedila propera al principium carminis no en preserva cap rastre aparent En canvi
481 Il 1 505 Vegeu supra cap 1 Kleos a lrsquoelegia de Platees (p 74-75) 482 Aloni 2001 94
Capiacutetol 4
232
a partir drsquouna apreciable referegravencia a Tetis al vers 5 srsquoha restituiumlt una possible
apelmiddotlacioacute drsquoAquilmiddotles (κούρης εἰν]αλίης ἀγλαόφη[με πάϊ)483
Presumiblement el proemi continuava tractant el motiu del Pelida una part
del qual correspon als primers versos del fr 11 W2 si la reconstruccioacute de West
eacutes encertada Tot i aixiacute el seguumlent punt clegravetic eacutes amb tota certesa el comiat de
lrsquoheroi que srsquoubica als vv 19-20 (ἀλλὰ σὺ microὲ]ν νῦν χαῖρε θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ
κούρης εἰν]αλίου Νηρέος) i precedeix sense solucioacute de continuiumltat la
invocacioacute de la Musa com a coadjutora (αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo
ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα vv 20-21)484
El proemi consta drsquouna successioacute drsquoinvocacions que adreccedila la persona loquens
a diferents destinataris Es tracta drsquoun recurs emprat amb una certa frequumlegravencia
en composicions didagravectiques i laudatograveries A les obres hesiogravediques per
exemple la varietat dels registres discursius sovint es manifesta en formes
drsquoapelmiddotlacioacute La Teogonia comenccedila per les Muses de lrsquoHelicoacute que no seran
invocades nominatim tanmateix fins al v 104 despreacutes drsquouna extensa seccioacute que
els eacutes dedicada485 A lrsquoendemig trobem una altra crida en aquest cas a una
segona persona indeterminada a qui srsquoexhorta igualment a comenccedilar per les
Muses486 Tambeacute als Treballs i Dies srsquoobserven dues invocacions inicials de gran
rellevagravencia per a lrsquoestructura discursiva de lrsquoobra lrsquoinicial a les Muses i una
segona no menys important adreccedilada a Perses487
483 Cf Rutherford 2001a 43 484 J Bremmer (2006 22-23) ofereix una visioacute succinta i criacutetica dels diversos parers formulats
entorn del sentit de la foacutermula de comiat al proemi de lrsquoelegia simoniacutedia 485 Hes Theog 104 χαίρετε τέκνα Διός δότε δrsquo ἱμερόεσσαν ἀοιδήν Cf 1 μουσάων
Ἑλικωνιάδων ἀρχώμεθrsquo ἀείδειν 486 Hes Theog 36 τύνη Μουσάων ἀρχώμεθαhellip que repregraven la foacutermula inicial (v 1) 487 Hes Op 1 μοῦσαι Πιερίηθεν ἀοιδῇσιν κλείουσαι v 27 ὦ Πέρση σὺ δὲ ταῦτα τεῷ
ἐνικάτθεο θυμῷ Abans de la crida de Perses apareix novament una invocacioacute en segona persona tot i que potser cal esmenar el datiu del nom propi subseguumlent en un vocatiu vv 9-10 κλῦθι ἰδὼν ἀίων τε δίκῃ δ ἴθυνε θέμιστας τύνη ἐγὼ δέ κε Πέρσῃ ἐτήτυμα μυθησαίμην
Trsquohe donat ales
233
En poesia megravelica la muacuteltiple invocacioacute eacutes una pragravectica forccedila habitual en
especial en epinicis ditirambes i encomis En un epinici de Baquiacutelides per
exemple trobem una invocacioacute de les Charites seguida a poca distagravencia per una
de la Moira i encara una altra de lrsquoAsop488 Piacutendar eacutes un clar exponent drsquoaquesta
pragravectica que es pot constatar en moltes de les seves composicions i ell mateix ho
professa
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον489
Haviacuteem deixat la figura del Pelida a la invocacioacute del fr 10 W2 que tenia
continuiumltat narrativa en el seguumlent fragment Pel que sabem el comenccedilament
drsquoaquest reporta la mort de lrsquoheroi i el seu funeral motius que pel cap baix
ocupaven una tirada de versos (vv 1-8) lleugerament meacutes agravemplia que la
dedicada a descriure la caiguda de Troia i el retorn dels aqueus (vv 9-15) La
rellevagravencia de la fi egravepica drsquoAquilmiddotles al nostre entendre apunta una doble
orientacioacute estretament vinculada drsquouna banda lrsquoenfocament de la condicioacute
semidivina de lrsquoheroi i com a tal mortal de lrsquoaltra lrsquoegravemfasi en lrsquoelement luctuoacutes
i honoriacutefic que sembla apuntar a un culte heroic malgrat el silenci que pesa
sobre tota referegravencia cultual en lrsquoegravepica (i en lrsquoelegia que srsquohi emmiralla) Perograve val
la pena analitzar una mica meacutes detingudament el passatge simonidi
El fragment 11 W2 comenccedila suposadament amb la caiguda drsquoAquilmiddotles al
combat (v 1) Aquest fet motiva a continuacioacute la presegravencia drsquoun siacutemil de clar
488 Lrsquoepinici per Automedes de Fliunt Bacchyl 9 1 SM Δόξαν ὦ χρυσαλάκατοι
Χάρι[τ]εςhellip v 15 ὦ μοῖρα πολυκρατές v 45 ὦ πολυζήλωτε ἄναξ ποταμῶνhellip 489 Pind Pyth 10 53-54 Amb tota probabilitat lrsquoalmiddotlusioacute als himnes i a la pluralitat dels logoi
no es refereix tant a les invocacions muacuteltiples com a la pragravectica de passar ragravepidament drsquoun tema a un altre hi hagi o no una falca clegravetica Un clar exemple drsquoinvocacioacute muacuteltiple es pot veure a Ol 8 on srsquoinvoca gairebeacute consecutivament Oliacutempia (v 1) lrsquoaacutelsos sagrat (v 9) i Timogravestenes (v 15)
Capiacutetol 4
234
ascendent homegraveric la comparacioacute entre lrsquoabatiment drsquoun guerrer i lrsquoestassada
drsquoun arbre per obra de llenyataires o de forces de la naturalesa (vv 1-3)490
Segueix una possible referegravencia al dolor o al plany que manifestagrave el λαός dels
helmiddotlens per la seva mort durant el sepeli (amb Pagravetrocle vv 5-6) En aquest
punt advertim un recurs ben destacat en un sol diacutestic (vv 7-8) que clou amb
disposicioacute circular el motiu del traspagraves del Pelida una mirada retrospectiva per
part del poeta que torna sobre la mort drsquoAquilmiddotles i la justifica per mitjagrave de
lrsquoaccioacute divina en realitat fou la magrave drsquoApolmiddotlo qui sotmeteacute el guerrer indomable
per a qualsevol magrave mortal Drsquoaquesta manera srsquoaconsegueix dignificar la mort
de lrsquoheroi i salvar lrsquoexcelmiddotlegravencia drsquoun culte justificant-lo
Quelcom semblant pot apreciar-se en la Nemea setena de Piacutendar per
contraposicioacute al seu Peagrave sisegrave a propogravesit de Neoptogravelem fill drsquoAquilmiddotles La mort
de Neoptogravelem a Delfos eacutes interpretada de manera distinta en cadascun
drsquoaquests poemes segons qui fos el destinatari de la composicioacute Aixiacute Gentili
observa amb la mirada posada en el culte
In entrambi i contesti la morte di Neottolemo egrave voluta dal dio nellrsquouno percheacute lrsquoeroe espiasse la colpa di unrsquoazione ingiusta lrsquoempietagrave compiuta ai danni del vecchio Priamo nellrsquoaltro percheacute divenisse il tutore ldquogiustordquo del culto (v 47 themiskoacutepos) in conseguenza di una azione che sotto il profilo etico-religioso presentava un duplice aspetto nella misura in cui giusta era stata la richiesta di unrsquoequa ripartizione delle vittime sacrificiali ma ingiusto lrsquoalterco con i sacerdoti di Apollo Il dato obiettivo del culto che certamente era giagrave operante a Delfi al tempo in cui Pindaro aveva composto il sesto Peana egrave nella settima Nemea un punto cardine che implicitamente offre lrsquoargomento per attenuare il peso dellrsquoempietagrave attribuita a Neottolemo nel primo dei due carmi poicheacute con lrsquoonore del culto decretato dal dio egli aveva espiato oltre che la colpa commessa nei riguardi del clero delfico anche quella compiuta nei riguardi di Priamo491
490 Il 4 482 sqq 5 560 13 178 sqq 389 sqq = 16 482 sqq 17 53 sqq 491 Gentili 1984 187-188
Trsquohe donat ales
235
Apolmiddotlo acompleix per tant les funcions drsquoagent de la mort de lrsquoheroi i de
valedor de lrsquohonor de la seva figura i del culte que la distingia
En general pot dir-se que lrsquoaccioacute dels deacuteus teacute un paper destacat en
lrsquoestructura de lrsquoelegia de Platees Potser el cas meacutes evident ndashconservatmdash eacutes el
drsquoApolmiddotlo per les raons que hem adduiumlt Cal no oblidar que les integracions
textuals de West posem per cas posen en relleu la participacioacute drsquoAtena i
drsquoHera en la destruccioacute drsquoIacutelion (vv 9-10 Παλλὰς δrsquo ἐγγὺ]ς ἐοῦσα πε[ρικλεὲς
ἄ]στ[υ καθεῖλεν σὺν δrsquo Ἥρη Πρ]ιάμου παισὶ χ[αλεπτ]όμ[εναι) o anant una
mica meacutes enllagrave del fr 11 W2 en el si de la profecia de Tisagravemenos (fr 14 W2 vv
7-8) la connivegravencia de Zeus amb els helmiddotlens perquegrave expulsin lrsquoinvasor bagraverbar
de la Jogravenia versemblantment ˉ˘˘ἐξ Ἀ]σί[η]ς ἐλάσει νεύσαντο[ς ˘ ˉ ˉ (Zeus)
και]νὴν συμμα[χ]ίην φιλέω[ν492
Una atencioacute especial mereix la presegravencia drsquouna possible personificacioacute de
δίκη sota un aspecte diviacute que nomeacutes torna a aparegraveixer en una ocasioacute en els
fragments elegiacuteacs (fr 21 4 W2) Ens trobem en un dels passatges meacutes debatuts i
aparentment paradoxals del fragment de Platees Els termes ja per si discutits
semblen expressar una imatge poc usitada493 Dike muntada en un carro de
guerra (ἅρμα) no pas asseguda en un tron vora Zeus com foacutera drsquoesperar
anihila (καθεῖλε) lrsquoimpiu el transgressor de lrsquoordre de Zeus Xeacutenios que per la
seva supegraverbia provoca la perdicioacute de la seva progravepia ciutat En la restitucioacute de
492 Cf West 1993a 6 8 493 Els paralmiddotlels meacutes propers a la formulacioacute simoniacutedia cal cercar-los en egravepoca tardana
imperial quan la magnificegravencia i la primacia que srsquoatribueixen a lrsquoemperador o a algun prohom eacutes emparada per una Dike amb entitat divina o almiddotlegograverica perograve certament personificada Un epigrama afirma que Juliagrave regeix amb magrave drsquoauriga el ldquotronrdquo de Dike (AP 9 779 5-6) ὅντινα συληθέντα Δίκης θρόνον ἡνιοχεύων εὗρεν Ἰυλιανὸς χερσὶν ἀδωροδόκοις Una formulacioacute pragravecticament idegraventica apareix en un passatge de lrsquoorador bitini Himeri (Or 36 11) τὸν μέγαν τῆς δίκης ἡνίοχον
Capiacutetol 4
236
West εἵνεκrsquo Ἀλεξά]νδροιο κακόφρ[ονο]ς ὡς τὸν [ἀλιτρόν ἀλλὰ χρόνω]ι
θείης ἅρμα καθεῖλε δίκ[ης (vv 11-12)
En cas que les lectures siguin correctes resulta interessant comprovar com
Simogravenides caracteritza Dike amb lrsquoatribut el carro que tradicionalment pertany
a Nike494 o amb el rol que pertoca a Neacutemesis en les obres tragravegiques Egravesquil eacutes el
tragravegic que pel que podem judicar a partir del que ens nrsquoha pervingut meacutes
rellevagravencia conferia a Dike tal com podem observar en el fragment drsquoun
parlament de Dike en el si drsquoun drama satiacuteric en quegrave srsquoexplicita que Zeus el
seu pare lrsquoha enviada a la terra a desgrat que no es conserva cap referegravencia al
mitjagrave com hi arriba495 Amb tot volem citar aquiacute el passatge coral de les Coegravefores
que precedeix la contemplacioacute dels cossos occits (vv 935-936)
ἔμολε μὲν δίκα Πριαμίδαις χρόνῳ βαρύδικος ποινά
i en el mateix estagravesim (vv 945-952)
ἔμολε δrsquo ᾧ microέλει κρυπταδίου μάχας δολιόφρων ποινά ἔθιγε δrsquo ἐν μάχᾳ χερὸς ἐτήτυμος Διὸς κόρα Δίκαν δέ νιν προσαγορεύομεν βροτοὶ τυχόντες καλῶς ὀλέθριον πνέουσrsquo ἐν ἐχθροῖς κότον
Lrsquoegravemfasi en la ποινά en un context militar (microάχας ἐν μάχᾳ) aboquen nova
llum en el passatge simonidi Dike eacutes caracteritzada com una guerrera que
puneix inflexiblement (βαρύδικος ποινά) precisament un Πριαμίδης 494 Cf [Sim] epigr 27 3-4 atribuiumlt a Simogravenides com una autoendreccedila τοσσάκι δrsquo ἱμερόεντα
διδαξάμενος χορὸν ἀνδρῶν εὐδόξου Νίκας ἀγλαὸν ἅρμrsquo ἐπέβης 495 Aesch fr 281a Radt
Trsquohe donat ales
237
Alexandre Hi ha qui com S Hornblower ha pretegraves veure en la mencioacute de
Menelau i dels Tindagraverides als vv 30-31 una epifania en tota regla496 En realitat
aquest concepte srsquoescau de la mateixa manera a Dike tal com eacutes caracteritzada
que als herois lacedemonis els quals nomeacutes apareixen com a acompanyants de
lrsquoexpedicioacute espartana497 Dels Diogravescurs no sersquon refereix cap accioacute ni prodigi
contragraveriament Simogravenides aconsegueix donar egravemfasi a la descripcioacute de
lrsquoempresa i assolir un nivell narratiu de validesa panhelmiddotlegravenica Drsquoaltra banda el
retrat simonidi probablement no preteacuten reflectir amb precisioacute el cerimonial de
les campanyes militars espartanes i lrsquoimaginari que el fonamentava498 de
manera que no es constata tant lrsquoacte efectiu de lrsquoepifania en un sentit estricte
com un moment posterior de concomitagravencia en miliacutecia
La cloenda del proemi consta drsquouna foacutermula de comiat i drsquouna invocacioacute
subseguumlent La dimissio drsquoAquilmiddotles queda plasmada per la terminologia
tradicional en els himnes χαῖρε seguida de la cheville αὐτὰρ ἐγώ que marca la
transicioacute que conduiragrave a la seccioacute narrativa Val a dir que les formes de comiat ndash
o de salutacioacutemdash χαῖρε o χαίρετε soacuten prou genegraveriques perquegrave puguin ser
emprades en una gran varietat de contextos per beacute que en el si drsquoun himne o
drsquoun parlament que acompleixi un rol similar la funcioacute eacutes clarament
introductograveria o dimissograveria aquest sentit sembla corroborat a meacutes pel context
que remet a lrsquoagravembit funerari Tot i que la forma en quumlestioacute eacutes testimoniada en 496 Hornblower 2001 140-146 497 LrsquoOxford Classical Dictionary (3a ed) per exemple aporta una definicioacute drsquoepifania que
srsquoadiu a la caracteritzacioacute de Dike ldquooccurs in both myth and cult when a god reveals his presence or manifests his power to a mortal or group of mortals who ldquoseerdquo or ldquorecognizerdquo the god [] They may be accompanied by miracles or other displays of power (ἀρεταί) be protective or punitive they may be sudden and spontaneous or occur in response to a prayerrdquo
498 Drsquoacord amb el relat drsquoHerogravedot era un Tindagraverida i un rei qui acompanyaven lrsquoexpedicioacute espartana (Hdt 5 75 2) ἀπὸ δὲ ταύτης τῆς διχοστασίης ἐτέθη νόμος ἐν Σπάρτῃ microὴ ἐξεῖναι ἕπεσθαι ἀμφοτέρους τοὺς βασιλέας ἐξιούσης στρατιῆς τέως γὰρ ἀμφότεροι εἵποντο παραλυομένου δὲ τούτων τοῦ ἑτέρου καταλείπεσθαι καὶ τῶν Τυνδαριδέων τὸν ἕτερον πρὸ τοῦ γὰρ δὴ καὶ οὗτοι ἀμφότεροι ἐπίκλητοί σφι ἐόντες εἵποντο
Capiacutetol 4
238
inscripcions sepulcrals499 la majoria dels contextos literaris no lrsquoapliquen al
comuacute dels finats sinoacute als moribunds i a herois assenyalats500 Cal pensar tan sols
en els mots que Aquilmiddotles adreccedila al difunt Pagravetrocle χαῖρέ μοι ὦ Πάτροκλε καὶ
εἰν Ἀΐδαο δόμοισι501
A Aquilmiddotles no se lrsquoapelmiddotla amb el patroniacutemic com foacutera drsquoesperar sinoacute com
lrsquoilmiddotlustre fill de la deessa Tetis o per ser meacutes precisos de la filla del mariacute Nereu
(vv 19-20 θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ κούρης εἰν]αλίου Νηρέος)502 Aquesta
formulacioacute no eacutes gaire habitual per adreccedilar-se a Aquilmiddotleu503 tot i que augmenta
la frequumlegravencia drsquoocurregravencies si es redueix lrsquoexpressioacute a ldquofill de Tetisrdquo504 Resulta
curioacutes comprovar lrsquoegravemfasi amb quegrave es remarca el parentiu que guarda Aquilmiddotles
amb Zeus per via drsquoEgraveac fet que potser es pot vincular amb la peculiar relacioacute
que uneix el Cronida i el seu descendent505
El comiat drsquoAquilmiddotles delimita la fi de lrsquohimne dedicat a lrsquoheroi i marca el
punt drsquoinflexioacute en quegrave torna a aparegraveixer la primera persona loquens Ja hem vist
que la foacutermula αὐτὰρ ἐγώ consistia en una mena de recurs poegravetic ndasho
metapoegravetic pensat en termes de recitacioacute o drsquoexecucioacutemdash que als Himnes
499 Eg IG 7 203 Pensirsquos igualment en el paralmiddotlel llatiacute Haue Vale present a Catul (101 10) o
Virgili (Aen 11 97) i amb correspondegravencia epigragravefica (CIL ii 3490 3506 etc) 500 Cf Soph Aj 863 (Agraveiax) κλειναί τrsquo Ἀθῆναι καὶ τὸ σύντροφον γένος κρῆναί τε ποταμοί
θrsquo οἵδε καὶ τὰ Τρωϊκὰ πεδία προσαυδῶ χαίρετrsquo ὦ τροφῆς ἐμοί Trach 921 (Hegraveracles) ὦ λέχη τε καὶ νυμφεῖrsquo ἐmicroά τὸ λοιπὸν ἤδη χαίρεθrsquo ὡς ἔmicrorsquo οὔποτε δέξεσθrsquo ἔτrsquo ἐν κοίταισι ταῖσδrsquo εὐνάτριαν Plat Phd 116d (Sogravecrates) καὶ σύ ἔφη χαῖρε καὶ ἡμεῖς ταῦτα ποιήσομεν
501 Ιl 23 19 179 Per a la referegravencia vegeu Rutherford 1996 44 502 La restitucioacute θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ troba un fonament a Od 11 631 θεῶν ἐρικυδέα τέκνα
576 Γαίης ἐρικυδέος υἱόν Ηymn Hom 4 550 Μαίης ἐρικυδέος υἱέ El propi Simogravenides lrsquoempra en un altre poema (fr 511 1a 3) Οὐρανίδ]α Κρόνοιο παῖς ἐρικυδής Sobre lrsquoepiacutetet vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat (pp 119-121)
503 Un dels pocs paralmiddotlels eacutes a Eur IT 217 τῷ τᾶς Νηρέως κούρας Cf Bacchyl 13 122 Pind Pyth 3 92
504 Cf Pind Pae 6 83-84 κυανοπλόκοιο παῖδα ποντίας Θέτιος βιατάν πιστὸν ἕρκος Ἀχαιῶν Il 4 512 16 860 Eur El 438 450 454
505 El principal interessat en remarcar aquest vincle eacutes el propi Aquilmiddotles qui en meacutes drsquouna ocasioacute sersquon vanta αὐτὰρ ἐγὼ γενεὴν μεγάλου Διὸς εὔχομαι εἶναι τίκτέ microrsquo ἀνὴρ πολλοῖσιν ἀνάσσων Μυρμιδόνεσσι Πηλεὺς Αἰακίδης ὃ δrsquo ἄρrsquo Αἰακὸς ἐκ Διὸς ἦεν (Il 21 187)
Trsquohe donat ales
239
Homegraverics conduiumla lrsquoatencioacute del puacuteblic drsquouna part dedicada a un deacuteu a una seccioacute
de temagravetica heroica o progravepiament egravepica Aquest sembla ser el sentit per
exemple de la foacutermula conclusiva del darrer dels himnes en honor dels
Diogravescurs en quegrave es pot percebre una indicacioacute de la orientacioacute del cant
χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς506
Amb tot el valor drsquoaquesta cheville al proemi de Simogravenides adopta una altre
caire en la mesura que la foacutermula no teacute continuiumltat en un cagraventic de les gestes
drsquoherois egravepics pertanyents a la ἡμιθέων ὠκύμορος γενεή sinoacute de simples
mortals (ἀνδρῶν v 25) Lrsquoefecte resultant eacutes el guany drsquoun egravemfasi discursiu
inesperat ja que aquests combatents a qui es promet una glograveria inexhaurible
com la dels antics herois esdevenen el veritable motiu central de la composicioacute
La seva presegravencia en el lloc que pertocava als herois egravepics no nomeacutes supleix el
contingut tradicional sinoacute que en bona mesura se nrsquoapropia i el reforccedila en
benefici dels nous destinataris
Bona part drsquoaquesta forccedila discursiva eacutes assolida per una simple ndashi alhora
complexamdash superposicioacute drsquoidees i una disposicioacute estructural hagravebilment
travada Ara beacute abans que srsquoarribi a la narracioacute dels esdeveniments
contemporanis el poeta intercala la invocacioacute a la Musa (vv 20-25) com
presumiblement es produiumla en la continuacioacute rapsogravedica dels himnes homegraverics
meacutes breus que actuaven com a preludis507
506 Hymn Hom 33 18-19
507 Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Calame 1989 (1982) 209-211 Cagravessola 1975 xii-xxii En termes generals Constantini amp Lallot 1987
Capiacutetol 4
240
αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν μέλεαι ἔντυνο]ν καὶ τόνδ[ε μελ]ίφρονα κ[όσμον ἀο]ιδῆς ἡμετ]έρης ἵνα τις [μνή]σεται ὑ[˘˘ˉ ἀνδρῶ]ν οἵ hellip
Aquesta seccioacute clegravetica estagrave articulada en un primer membre progravepiament
invocatiu i un segon de caire exhortatiu En primer terme apareix la persona
loquens realitzant una accioacute purament invocativa κικλήισκω que juntament
amb κληίζω constitueix una variant de καλέω Cal no oblidar que aquesta
forma verbal podia comenccedilar un himne sense necessitat de cap mot o seccioacute
precedent508 Lrsquoobjecte drsquoaquesta crida es troba en segona persona com eacutes
habitual en els Himnes Homegraverics El meacutes sorprenent perograve eacutes el predicatiu
drsquoaquest complement ἐπίκουρον que ens remet drsquoimmediat a lrsquoesfera de la
metagravefora militar Venim drsquoun context begravelmiddotlic i anem cap a un context igualment
marcial El terme srsquoadiu perfectament a lrsquoambient que recrea el poema Ara beacute
el to insogravelit el marca el sentit que adopta lrsquoexpressioacute inaudita fins al moment el
poeta en lloc de demanar la inspiracioacute de la Musa la crida en ajut de la seva
comesa com a assistent aliada sogravecia509
Drsquoaquesta manera Simogravenides convoca la Musa amb lrsquoepiacutetet propi de lrsquoaliat
egravepic (dels aliats de Troia per exemple) i de la tropa mercenagraveria a lrsquoegravepoca del
508 Literagraveriament aquesta forma de principium carminis estagrave nomeacutes constatada en els Himnes
Ograverfics perograve eacutes probable que lrsquoexpressioacute tingueacutes una certa importagravencia en el llenguatge propi del culte oral o de les pragravectiques mistegraveriques Cf Hymn Orph 15 (κικλήσκω Νύμφας τε κλυτὰς καὶ Πᾶνα microέγιστον) 20 52 (κικλήσκω σεhellip) 75 86 etc
509 Sogravecia en el meacutes estricte sentit etimologravegic Hem dit que lrsquoexpressioacute era extraordinagraveria respecte a la tradicioacute de Simogravenides perograve la foacutermula torna a concoacuterrer en un altre himne ben distint Lucreci invoca Venus perquegrave lrsquoassisteixi en el seu cant en condicioacute de socia traduccioacute literal de lrsquoἐπίκουρος simonidi i alhora homogravenim i homogravefon del nom del filogravesof Epicur el referent ideologravegic del poeta llatiacute (Lucr 1 24 te sociam studeo scribendis uersibus esse) Vegeu OrsquoHara 1998 Al poema de Lucreci no hi manca la invocacioacute a la Musa en aquest cas Calmiddotliacuteope (6 92-95) i a Epicur (3 1-30)
Trsquohe donat ales
241
poema510 Lrsquoepiacutetet que acompanya el vocatiu de la Musa eacutes amb tota probabilitat
πολυώνυμος que troba ja paralmiddotlels als Himnes Homegraverics511 amb la significacioacute
ldquohonorada o invocada amb molt apelmiddotlatiusrdquo Al capdavall aquesta
denominacioacute justifica en certa mesura la seva invocacioacute com a aliada una de
les possibles versions apelmiddotlatives triada a voler del poeta que preteacuten emfasitzar
la seva condicioacute de testimoni presencial En efecte una de les propostes meacutes
plausibles que doacutena raoacute de la diferegravencia notograveria entre la relacioacute drsquoHomer i de
Simogravenides respectivament amb les Muses la proporciona A Aloni
The reason for the difference between these two positions is to be found in the subject matter of the poems Homer could not have been a witness to the events at Troy and therefore relied entirely on the Muses for the truth of his account Simonides on the other hand did witness the Greek war against the Persians and so needs the Musersquos help only to guarantee the ability of his poetry to render the truth and thus confer lasting fame on those who took part in the events narrated512
Drsquoacord amb aquest pressupogravesit Simogravenides srsquoarroga el principal megraverit en la
pragravectica compositiva i nomeacutes demana lrsquoauxili de la Musa per constituir lrsquoordre
510 Val a dir que a la Iliacuteada apareix el mot emprat en funcioacute adjectiva i referit a una divinitat
perograve la cagraverrega militar eacutes indubtable (Il 21 430-431) ὡς Ἀφροδίτη ἦλθεν Ἄρῃ ἐπίκουρος ἐmicroῷ microένει ἀντιόωσα La mencioacute de lrsquoepikouria en un context en quegrave apareixen les Muses es troba a Piacutendar per exemple perograve en aquest cas eacutes el poeta qui acompleix metafogravericament les funcions drsquoἐπίκουρος en uns termes no menys pretensiosos perograve no tant agosarats (Ol 13 96-97) Μοίσαις γὰρ ἀγλαοθρόνοις ἑκὼν Ὀλιγαιθίδαισίν τrsquo ἔβαν ἐπίκουρος A vegades srsquoinvoca una divinitat de manera similar en lrsquoexpressioacute perograve gairebeacute sempre amb una nuance militar salviacutefica i a voltes megravedica (com Apolmiddotlo Epikourios o Asclepi) o simplement drsquoajuda en el destret Cf Sapph fr 1 25-28 V (a Afrodita) ἔλθε μοι καὶ νῦν χαλέπαν δὲ λῦσον ἐκ μερίμναν ὄσσα δέ μοι τέλεσσαι θῦμος ἰmicroέρρει τέλεσον σὺ δrsquo αὔτα σύμμαχος ἔσσο
511 Cf Hymn Hom 3 82 2 18 32 Κρόνου πολυώνυμος υἱός disposicioacute que recorda el θεᾶς ἐρικυδέος υἱέ del v 19 de Simogravenides
512 Aloni 2001 95
Capiacutetol 4
242
escaient del poema en un intent drsquoafirmar el rol del poeta sense cap ruptura
aparent o formal amb la tradicioacute clegravetica513
ELS CAMINS DE LrsquoHIMNE
En els poemes hexamegravetrics de Parmegravenides i drsquoEmpegravedocles poden trobar-se
aspectes de la literatura sapiencial de lrsquoelucubracioacute filosogravefica i religiosa i el que
ens interessa ara per ara de la forma hiacutemnica inclosa la reflexioacute sobre el proceacutes
compositiu aspectes que poden aportar una certa llum a algunes nocions que
concorren en el proemi de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees
Acostuma a considerar-se el fragment 1 de Parmegravenides com el proemi (o part
del mateix) del poema sobre la naturalesa514 La constatacioacute del caragravecter
aparentment narratiu del passatge sorpregraven de bon principi El poema
comenccedilava in medias res sense cap mena drsquoinvocacioacute o endreccedila inicial si hem de
fer cas del testimoni de Sext Empiacuteric que en cita lrsquoinitium carminis515 El poeta
afirma haver estat conduiumlt a traveacutes de les portes dels camins de la Nit i del Dia
per tal de comparegraveixer davant drsquouna divinitat femenina del nom de la qual no
513 Cal nomeacutes recordar el testimoni que parla de la plaent Musa simoniacutedia (ἔπνεε τερπνά
ἡδυμελιφθόγγου Μοῦσα Σιμωνίδεω Sim test 42 Campbell = AP 9 571 1-2) a la qual eren imputats els cagraverrecs de φιλοκερδής i ἐργάτις com una treballadora assalariada la millor aliada drsquoun poeta tradicionalment avaricioacutes Vegeu Pind Isth 2 6-12 La interpretacioacute es troba a Schol Pind Isth 2 9ab (3 p 214 Drachmann) λέγοι δrsquo ἄν πρὸς Σιμωνίδου ταῦτα ὡς φιλάργυρον διασύρων τὸν ἄνδρα
514 Sobre el proemi parmenidi vegeu Gallop 1991 (1984) 5-7 Couloubaritsis 1987 25-43 Burkert 1969 Schwabl 1963 Bowra 1953 38 sqq Bowra 1937
515 Sext Emp Adv Math 7 111-114
Trsquohe donat ales
243
es fa mencioacute En aquest viatge un dels elements clau de la interpretacioacute del
poema la persona loquens eacutes transportada en carro per eugues filles drsquoHegravelios
τῇ φερόμην τῇ γάρ με πολύφραστοι φέρον ἵπποι ἅρμα τιταίνουσαι κοῦραι δ ὁδὸν ἡγεμόνευον [] τῇ ῥα διrsquo αὐτέων ἰθὺς ἔχον κοῦραι κατ ἀμαξιτὸν ἅρμα καὶ ἵππους516
fins a lrsquoestatge de la deessa Alliacute la personificacioacute de Dike eacutes qui nrsquoobre els
propileus com a garant de la legitimitat dels ensenyaments divins
ἔνθα πύλαι Νυκτός τε καὶ Ἤματός εἰσι κελεύθων καί σφας ὑπέρθυρον ἀμφὶς ἔχει καὶ λάινος οὐδός αὐταὶ δrsquo αἰθέριαι πλῆνται μεγάλοισι θυρέτροις τῶν δὲ Δίκη πολύποινος ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς517
Veiem en lrsquoepiacutetet de Dike un dels atributs que hem constatat a propogravesit del
caragravecter punitiu amb quegrave la caracteritza Simogravenides al proemi de Platees Dike
acompleix les funcions drsquoAidoacutes i Neacutemesis drsquouna manera semblant al rol que li
conferia Egravesquil com a βαρύδικος ποινά una Dike que guarda les claus de la
retribucioacute (ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς v 14)518
516 Parm fr 1 4-5 20-21 Gallop 517 Vv 11-14 518 Lrsquoepiacutetet que Parmegravenides atribueix a Dike eacutes testimoniat igualment pel fr Orph 158 tal
com el recull el neoplatogravenic Procle amb lrsquoafegit drsquouna cagraverrega semagraventica rellevant Dike eacutes igualment ἀρωγός auxiliar socorredora del seu pare Zeus en la lluita contra els Titans caracteritzats per la seva ὕβρις (Procl In Plat Remp 2 144 29) τῷ δὲ Δίκη πολύποινος ἐφέσπετο πᾶσιν ἀρωγός Εn un sentit semblant cal interpretar lrsquoaparicioacute de Dike al primer estagravesim de lrsquoAgamegravemnon drsquoEgravesquil la divinitat puneix (καθαιρεῖ) aquell qui trepitja lrsquoaltar de la deessa (ἀνδρὶ λακτίσαντι μέγαν Δίκας βωμὸν εἰς ἀφάνειαν Ag 381) Reveladorament lrsquoἄδικος que exemplifica els mots del cor no eacutes altre que Paris que violagrave els preceptes de Zeus Xegravenios (Ag 396-402) λιτᾶν δrsquo ἀκούει μὲν οὔτις θεῶν τὸν δrsquo ἐπίστροφον τῶν φῶτrsquo ἄδικον καθαιρεῖ οἷος καὶ Πάρις ἐλθὼν ἐς δόμον τὸν Ἀτρειδᾶν ᾔσχυνε ξενίαν τράπε- ζαν
Capiacutetol 4
244
Un altre punt digne drsquoesment en el proemi de Parmegravenides consisteix en el
parlament que la deessa innominada adreccedila al poeta quan aquest compareix
davant drsquoella La intervencioacute de la dea en estil directe origina una inversioacute del
rol de la persona loquens de manera que el poeta apareix representat en segona
persona i apelmiddotlat per mitjagrave drsquoun vocatiu i de la foacutermula habitual de salutacioacute
χαῖρε
ὦ κοῦρrsquo ἀθανάτοισι συνάορος ἡνιόχοισιν ἵπποις ταί σε φέρουσιν ἱκάνων ἡmicroέτερον δῶ χαῖρrsquo ἐπεὶ οὔτι σε μοῖρα κακὴ προὔπεμπε νέεσθαι τήνδrsquo ὁδόν [ἦ γὰρ ἀπrsquo ἀνθρώπων ἐκτὸς πάτου ἐστίν] ἀλλὰ θέμις τε δίκη τε519
Al proemi de Parmegravenides perograve la justificacioacute de lrsquoelement diviacute i immortal
(θεὰ πρόφρων v 22 ἀθανάτοισι hellip ἡνιόχοισιν v 24) i lrsquoegravemfasi en el
contingut referent a lrsquoagravembit de la legitimitat la justiacutecia i la veritat (θέμις τε δίκη
τε v 28 ἀληθείης εὐπειθέος ἀτρεμὲς ἦτορ v 29 πίστις ἀληθής v 30) es
deuen a pressupogravesits diferents dels que abonen la seva presegravencia en el proemi
de Simogravenides En efecte Parmegravenides preteacuten posar en relleu el caragravecter drsquouna
inspiracioacute que el guia pel camiacute de la Veritat i contraposar-lo a lrsquoopinioacute del comuacute
dels mortals (βροτῶν δόξας v 30) que regeix un mal fat (μοῖρα κακὴ v 26)
El camiacute empregraves pel poeta pot ser interpretat translatiacuteciament com a metagravefora
de la tasca compositiva multiforme i variada en la qual el poeta ha de prendre
necessagraveriament una decisioacute ha drsquoemprendre un camiacute (ἐς ὁδὸνhellipπολύφημον v
2) que en certa forma precedeix la tria gnoseologravegica i ontologravegica davant de la
disjuntiva de camins (els famosos ὁδοὶ διζήσιος fr 2 2 i sqq) En efecte el
κλοπαῖσι γυναικός Per al sentit de les claus (κληῖδας) vegeu Palmer 2009 52-55 175 361 Laks 2003 16 n 29 Steele 2002 583 Guthrie 1980 (1965) 8-9
519 Parm fr 1 24-28
Trsquohe donat ales
245
poema srsquoestagrave desenvolupant a mesura que soacuten exposats els arguments a
mesura que es refereix el microῦθος (fr 2 1) Fins i tot la imatge del carro es pot
entendre com una figuracioacute del poema Ara beacute cal no oblidar que la direccioacute
drsquoaquesta via per a Parmegravenides i a diferegravencia del que hem pogut observar en
Simogravenides sempre ve legitimada per la divinitat
ἵπποι ταί με φέρουσιν ὅσον τrsquo ἐπὶ θυμὸς ἱκάνοι πέμπον ἐπεί microrsquo ἐς ὁδὸν βῆσαν πολύφημον ἄγουσαι δαίμονες ἣ κατὰ πάντrsquo ἄστη φέρει εἰδότα φῶτα520
Tambeacute a lrsquohimne-poema del poeta drsquoAcragas Empegravedocles tot i la dificultat
de definir amb certesa els liacutemits de la composicioacute (o composicions) eacutes ben
notori el contingut clegravetic en certa mesura meacutes present al llarg drsquoun poema de
difiacutecil ordenacioacute estructural Una de les principals dificultats a lrsquohora
drsquoidentificar un proemi ve donada per la multiplicitat drsquoinvocacions que
passen de lrsquoagravembit humagrave al diviacute Entre les primeres es poden identificar aquelles
que van adreccedilades a un grup indefinit potser drsquoacragantins (ὦ φίλοι)521 i la del
destinatari del poema i possible ἐρώμενος drsquoEmpegravedocles Pausagravenias fill
520 Ibid 1-3 El poeta elegiacuteac Properci ofereix una imatge molt semblant en quegrave poden
rastrejar-se tots els elements esmentats amb lrsquoafegit drsquouna heregravencia helmiddotleniacutestica que desenvolupagrave la significacioacute drsquoaquests motius figuratius Nunc Iouis incipiam causas aperire Feretri armaque de ducibus trina recepta tribus Magnum iter ascendo sed dat mihi gloria uires non iuuat e facili lecta corona iugo (Prop 4 10 1-4) C Miralles (2004 83-86) en parla al respecte ldquoEl camino en griego οἶμος tiene una larga historia que remonta a Homero pero cuyo especial caraacutecter poeacutetico se perfila en Filetas y Caliacutemaco unido a una real ldquoconscienciardquo de su labor por parte del poetardquo (85) i troba un paralmiddotlel per al siacutemil del carro en Quegraveril (νεοζυγὲς ἅρμα fr 1 Kinkel) Per a dues postures divergents a propogravesit drsquouna lectura poetologravegica de la imatge del carro a Parmegravenides vegeu Asper 1997 73-78 i Nuumlnlist 1998 260-261
521 Fr 112 1 114 1 DK Els testimonia difereixen de la procedegravencia del primer fragment o de parts drsquoell Amb tot Diogravegenes Laerci qui el cita iacutentegrament assegura que proveacute del poema sobre els Katharmoiacute (Diog Laert 8 61-62)
Capiacutetol 4
246
drsquoAnquites (Παυσανίη σὺ δὲ κλῦθι δαίφρονος Ἀγχίτεω υἱέ)522 Resulten molt
interessants els termes i conceptes que entren en joc en un dels fragments dels
Katharmoiacute la persona loquens versemblantment el poeta srsquoadreccedila als ciutadans
drsquoAcragas amb el vocatiu esmentat i lrsquohabitual foacutermula (χαίρετε v 4) i tot
seguit canvia el punt de focalitzacioacute (ἐγὼ δέ) per parlar de si mateix en uns
termes aparentment paradoxals anuncia la seva renuacutencia a la condicioacute mortal i
la investidura dels honors que pertoquen als deacuteus
ὦ φίλοι οἳ microέγα ἄστυ κατὰ ξανθοῦ Ἀκράγαντος ναίετrsquo ἀνrsquo ἄκρα πόλεος ἀγαθῶν μελεδήμονες ἔργων ξείνων αἰδοῖοι λιμένες κακότητος ἄπειροι χαίρετrsquo ἐγὼ δrsquo ὑmicroῖν θεὸς ἄμβροτος οὐκέτι θνητός πωλεῦμαι μετὰ πᾶσι τετιμένος ὥσπερ ἔοικα ταινίαις τε περίστεπτος στέφεσίν τε θαλείοις τοῖσιν dagger ἅmicrorsquo dagger ἂν ἵκωμαι ἄστεα τηλεθάοντα ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξί σεβίζομαι οἱ δrsquo ἅmicrorsquo ἕπονται μυρίοι ἐξερέοντες ὅπῃ πρὸς κέρδος ἀταρπός οἱ microὲν μαντοσυνέων κεχρημένοι οἱ δrsquo ἐπὶ νούσων παντοίων ἐπύθοντο κλυεῖν εὐηκέα βάξιν δηρὸν δὴ χαλεπῆισι πεπαρμένοι ltἀμφrsquo ὀδύνηισινgt523
Certament la dificultat interpretativa del v 4 del fragment anterior rau a
discernir si es parla de la ldquodivinitatrdquo drsquoEmpegravedocles a parer drsquoell o dels qui el
contemplen Potser cal posar en relacioacute el sentit drsquoaquest fragment amb
lrsquoorientacioacute general del pensament drsquoEmpegravedocles respecte a la transmigracioacute i
immortalitat de la ψυχή la seva divinitat pot basar-se en una creenccedila de
privilegi dins del cercle de reencarnacions Aquesta doctrina en el pla de la
poegravetica assegura al poeta la possessioacute de la veritat ja que la inspiracioacute i la
522 Fr 1 DK Probablement ocupava una posicioacute forccedila inicial tot i que en el poema de
Lucreci clarament inspirat en Empegravedocles el destinatari Megravemmius no apareix fins al v 26 del primer llibre i de manera subreptiacutecia encara dins del proemi invocatori de Venus
523 Xenoph fr 1 Inwood = 112 DΚ
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Trsquohe donat ales
229
festiu475 Per contra les funcions del proemi liacuteric semblen meacutes agravemplies tot i
poder estar vinculades a una ocasioacute igualment celebrativa Amb tot lrsquoespai que
lrsquoegravepica reservava a la divinitat esdeveacute sovint un marc en quegrave el poeta parla de si
mateix del seu homenatjat o del context festiu en quegrave coincideixen476
Els pressupogravesits del proemi liacuteric difereixen en certa mesura de lrsquoegravepic perograve
malgrat tot es poden identificar alguns trets generals per al proemi arcaic
- La invocacioacute element de rigor pot adreccedilar-se a una divinitat a un heroi o a
les Muses Usualment srsquoarticula en una doble invocacioacute per la qual cosa hi
concorren dos dels destinataris esmentats
- Lrsquoaparicioacute de la persona loquens en el discurs La motivacioacute drsquoaquest ldquojordquo
acostuma a ser la peticioacute de vegravenia o drsquoinspiracioacute o una autojustificacioacute
- Una transicioacute a vegades de caire discursiu a voltes merament formular
envers la narracioacute miacutetica o drsquoesdeveniments contemporanis (relat catagraveleg) En
el si drsquoaquesta seccioacute es troben foacutermules tiacutepiques de comiat suacuteplica exhortacioacute
i chevilles drsquoinflexioacute477
El proemi de lrsquoelegia de Platees comparteix molts drsquoaquests elements En
principi lrsquoestructura del poema ens fa pensar en la forma egravepica del proemi
reforccedilada pels trets linguumliacutestics homeritzants i pel contingut drsquoevident caragravecter
egravepic Amb tot pot percebrersquos la proximitat amb la funcionalitat liacuterica del
475 Cf Race 1992 20-22 Nagy 1989a 53-54 Per al proemi als Himnes contemplat des drsquoun
punt de vista musical vegeu Barker 1989 38 sqq Sobre la naturalesa dels himnes grecs vegeu Bremer amp Furley 2001 1-40
476 Un cas paradigmagravetic drsquoaquests trets el trobem a lrsquoOliacutempica 10 de Piacutendar en quegrave el poeta es justifica davant del seu laudandus Hagesidam de Locres i en lloa lrsquoorigen abans de referir el mite de la fundacioacute dels Jocs Oliacutempics
477 Es pot comprovar la presegravencia de tots aquests elements en major o menor grau a lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo persona loquens (vv 1 19) invocacioacute (a Leto v 14 i Apolmiddotlo v 20) transicioacute (vv 19-29) cap a la seccioacute narrativa encapccedilalada per un catagraveleg (vv 30-44) La invocacioacute en forma de comiat (χαῖρε) i lrsquoaparicioacute de la primera persona per mitjagrave drsquouna cheville adversativa (αὐτὰρ ἐγώ) es reprenen a lrsquohabitual cloenda de lrsquohimne egravepic (vv 545-546)
Capiacutetol 4
230
proemi en la mesura que Simogravenides preteacuten quelcom meacutes que contextualitzar
les gestes de Platees en lrsquoagravembit drsquouna festivitat puacuteblica478
Com ja hem tingut ocasioacute de comprovar el proemi de Platees teacute per figura
central Aquilmiddotles en tant que heroi fill drsquouna deessa i guerrer el meacutes ilmiddotlustre
drsquoentre els helmiddotlens que anaren a Troia Malgrat no conservar-se lrsquoinici de la
composicioacute la reconstruccioacute del text ha permegraves establir una possible invocacioacute a
lrsquoheroi seguida de la relacioacute de la seva mort i de les fetes de Troia Eacutes important
destacar que la dimissio de lrsquoheroi precedeix immediatament la invocacioacute de la
Musa com a auxiliar del poeta que es presenta en primera persona i es disposa
a orientar el seu poema en una altra direccioacute la rememoracioacute de les gestes dels
helmiddotlens contra lrsquoinvasor persa a Platees Fins aquiacute sumagraveriament dits els trets
generals del proemi que evidencien les afinitats amb lrsquohimne clegravetic479
No hem drsquooblidar perograve la principal divergegravencia respecte els proemis
tradicionals La canonicitat del proemi simonidi es veu alterada principalment
pel fet que la dedicacioacute no va dirigida a un deacuteu immortal sinoacute a un heroi que
encara que pugui rebre honors divins es caracteritza per la seva condicioacute
humana (o semidivina com es prefereixi) ineluctable la mort480 Una mort i una
condicioacute que a meacutes no soacuten en absolut mitigades al contrari el poeta focalitza
lrsquoatencioacute amb el tema i la cagraverrega legravexica en lrsquoelement mortal caduc fragravegil
Pensirsquos en la rellevagravencia del sintagma ἡmicro]ιθέων ὠκύμορον γενεή[ν (v 18) A
banda que tots els seus termes tenen ascendegravencia homegraverica la transcendegravencia
de lrsquoexpressioacute rau en el fet que Homer en tant que cantor inspirat directament 478 Cf Obbink 2001 65 69-73 ldquoIn Simonidesrsquos Plataea poem the form of the proemial hymn
appears to have been closest to that of epic while its function approximates the prooimion of lyricrdquo Aloni 2001 92-93 1992
479 Les similituds estructurals es veuen complementades per uns paralmiddotlels formals i de diccioacute notables amb aquesta mena drsquohimnes Nomeacutes cal pensar en la foacutermula de cloenda de lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo καὶ σὺ microὲν οὕτω χαῖρε Διὸς καὶ Λητοῦς υἱέ (v 545) i comparar-la amb el comiat del Pelida al poema simonidi ἀλλὰ σὺ microὲ]ν νῦν χαῖρε θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ (v 19)
480 Cf West 1993a 5-6
Trsquohe donat ales
231
per les Muses conferiacute una glograveria immortal (ἀθάνατονhellip κλέος v 15) al
llinatge dels semideacuteus el representant per antonomagravesia del qual eacutes Aquilmiddotles
lrsquoὠκυμορώτατος ἄλλων481 Ho constata A Aloni amb la intencioacute de posar
egravemfasi en les diferegravencies en certa mesusa insogravelites que presenta el poema de
Platees
So the usual model ndashin which the proem proceeds from an invocation of a god to the recognition that it is the Muses who guarantee kleos by inspiring the poetrsquos songmdash is slightly modified by the introduction of a mortal in place of a god and by the reference to the prestigious exemplary figure of Homer482
La resposta meacutes plausible a aquesta aparent anomalia consisteix a considerar
que Simogravenides en reprendre la tradicioacute de lrsquohimne adreccedilat a una divinitat
preteacuten remarcar la comesa drsquoimmortalitzacioacute que inaugura la seva poesia amb
un nou objectiu immortalitzar aquells que per naturalesa no soacuten immortals
els guerrers grecs que lluitaren a Platees Drsquoaquiacute la transcendegravencia drsquoAquilmiddotles
com a eximi valedor drsquoun intent parell anterior i reeixit el drsquoHomer meacutes que
com a simple exemplum mythicum Sersquon segueix per tant una glograveria semblant ndasho
encara majormdash per al nou aede elegiacuteac Simogravenides que aconsegueix transvasar
el sentit panhelmiddotlegravenic de la poesia de lrsquoepopeia a una ocasioacute igualment comuna a
tots els grecs com ho fou la batalla de Platees
Amb aquestes remarques pregravevies podem aprofundir ja en els aspectes meacutes
destacats del proemi simonidi pel que fa al seu vessant clegravetic Drsquoentrada resulta
impossible saber si al principi de la composicioacute hi havia una invocacioacute o algun
tipus drsquoalmiddotlusioacute a les Muses El fr 10 W2 que srsquoha considerat drsquoantuvi una part
forccedila propera al principium carminis no en preserva cap rastre aparent En canvi
481 Il 1 505 Vegeu supra cap 1 Kleos a lrsquoelegia de Platees (p 74-75) 482 Aloni 2001 94
Capiacutetol 4
232
a partir drsquouna apreciable referegravencia a Tetis al vers 5 srsquoha restituiumlt una possible
apelmiddotlacioacute drsquoAquilmiddotles (κούρης εἰν]αλίης ἀγλαόφη[με πάϊ)483
Presumiblement el proemi continuava tractant el motiu del Pelida una part
del qual correspon als primers versos del fr 11 W2 si la reconstruccioacute de West
eacutes encertada Tot i aixiacute el seguumlent punt clegravetic eacutes amb tota certesa el comiat de
lrsquoheroi que srsquoubica als vv 19-20 (ἀλλὰ σὺ microὲ]ν νῦν χαῖρε θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ
κούρης εἰν]αλίου Νηρέος) i precedeix sense solucioacute de continuiumltat la
invocacioacute de la Musa com a coadjutora (αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo
ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα vv 20-21)484
El proemi consta drsquouna successioacute drsquoinvocacions que adreccedila la persona loquens
a diferents destinataris Es tracta drsquoun recurs emprat amb una certa frequumlegravencia
en composicions didagravectiques i laudatograveries A les obres hesiogravediques per
exemple la varietat dels registres discursius sovint es manifesta en formes
drsquoapelmiddotlacioacute La Teogonia comenccedila per les Muses de lrsquoHelicoacute que no seran
invocades nominatim tanmateix fins al v 104 despreacutes drsquouna extensa seccioacute que
els eacutes dedicada485 A lrsquoendemig trobem una altra crida en aquest cas a una
segona persona indeterminada a qui srsquoexhorta igualment a comenccedilar per les
Muses486 Tambeacute als Treballs i Dies srsquoobserven dues invocacions inicials de gran
rellevagravencia per a lrsquoestructura discursiva de lrsquoobra lrsquoinicial a les Muses i una
segona no menys important adreccedilada a Perses487
483 Cf Rutherford 2001a 43 484 J Bremmer (2006 22-23) ofereix una visioacute succinta i criacutetica dels diversos parers formulats
entorn del sentit de la foacutermula de comiat al proemi de lrsquoelegia simoniacutedia 485 Hes Theog 104 χαίρετε τέκνα Διός δότε δrsquo ἱμερόεσσαν ἀοιδήν Cf 1 μουσάων
Ἑλικωνιάδων ἀρχώμεθrsquo ἀείδειν 486 Hes Theog 36 τύνη Μουσάων ἀρχώμεθαhellip que repregraven la foacutermula inicial (v 1) 487 Hes Op 1 μοῦσαι Πιερίηθεν ἀοιδῇσιν κλείουσαι v 27 ὦ Πέρση σὺ δὲ ταῦτα τεῷ
ἐνικάτθεο θυμῷ Abans de la crida de Perses apareix novament una invocacioacute en segona persona tot i que potser cal esmenar el datiu del nom propi subseguumlent en un vocatiu vv 9-10 κλῦθι ἰδὼν ἀίων τε δίκῃ δ ἴθυνε θέμιστας τύνη ἐγὼ δέ κε Πέρσῃ ἐτήτυμα μυθησαίμην
Trsquohe donat ales
233
En poesia megravelica la muacuteltiple invocacioacute eacutes una pragravectica forccedila habitual en
especial en epinicis ditirambes i encomis En un epinici de Baquiacutelides per
exemple trobem una invocacioacute de les Charites seguida a poca distagravencia per una
de la Moira i encara una altra de lrsquoAsop488 Piacutendar eacutes un clar exponent drsquoaquesta
pragravectica que es pot constatar en moltes de les seves composicions i ell mateix ho
professa
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον489
Haviacuteem deixat la figura del Pelida a la invocacioacute del fr 10 W2 que tenia
continuiumltat narrativa en el seguumlent fragment Pel que sabem el comenccedilament
drsquoaquest reporta la mort de lrsquoheroi i el seu funeral motius que pel cap baix
ocupaven una tirada de versos (vv 1-8) lleugerament meacutes agravemplia que la
dedicada a descriure la caiguda de Troia i el retorn dels aqueus (vv 9-15) La
rellevagravencia de la fi egravepica drsquoAquilmiddotles al nostre entendre apunta una doble
orientacioacute estretament vinculada drsquouna banda lrsquoenfocament de la condicioacute
semidivina de lrsquoheroi i com a tal mortal de lrsquoaltra lrsquoegravemfasi en lrsquoelement luctuoacutes
i honoriacutefic que sembla apuntar a un culte heroic malgrat el silenci que pesa
sobre tota referegravencia cultual en lrsquoegravepica (i en lrsquoelegia que srsquohi emmiralla) Perograve val
la pena analitzar una mica meacutes detingudament el passatge simonidi
El fragment 11 W2 comenccedila suposadament amb la caiguda drsquoAquilmiddotles al
combat (v 1) Aquest fet motiva a continuacioacute la presegravencia drsquoun siacutemil de clar
488 Lrsquoepinici per Automedes de Fliunt Bacchyl 9 1 SM Δόξαν ὦ χρυσαλάκατοι
Χάρι[τ]εςhellip v 15 ὦ μοῖρα πολυκρατές v 45 ὦ πολυζήλωτε ἄναξ ποταμῶνhellip 489 Pind Pyth 10 53-54 Amb tota probabilitat lrsquoalmiddotlusioacute als himnes i a la pluralitat dels logoi
no es refereix tant a les invocacions muacuteltiples com a la pragravectica de passar ragravepidament drsquoun tema a un altre hi hagi o no una falca clegravetica Un clar exemple drsquoinvocacioacute muacuteltiple es pot veure a Ol 8 on srsquoinvoca gairebeacute consecutivament Oliacutempia (v 1) lrsquoaacutelsos sagrat (v 9) i Timogravestenes (v 15)
Capiacutetol 4
234
ascendent homegraveric la comparacioacute entre lrsquoabatiment drsquoun guerrer i lrsquoestassada
drsquoun arbre per obra de llenyataires o de forces de la naturalesa (vv 1-3)490
Segueix una possible referegravencia al dolor o al plany que manifestagrave el λαός dels
helmiddotlens per la seva mort durant el sepeli (amb Pagravetrocle vv 5-6) En aquest
punt advertim un recurs ben destacat en un sol diacutestic (vv 7-8) que clou amb
disposicioacute circular el motiu del traspagraves del Pelida una mirada retrospectiva per
part del poeta que torna sobre la mort drsquoAquilmiddotles i la justifica per mitjagrave de
lrsquoaccioacute divina en realitat fou la magrave drsquoApolmiddotlo qui sotmeteacute el guerrer indomable
per a qualsevol magrave mortal Drsquoaquesta manera srsquoaconsegueix dignificar la mort
de lrsquoheroi i salvar lrsquoexcelmiddotlegravencia drsquoun culte justificant-lo
Quelcom semblant pot apreciar-se en la Nemea setena de Piacutendar per
contraposicioacute al seu Peagrave sisegrave a propogravesit de Neoptogravelem fill drsquoAquilmiddotles La mort
de Neoptogravelem a Delfos eacutes interpretada de manera distinta en cadascun
drsquoaquests poemes segons qui fos el destinatari de la composicioacute Aixiacute Gentili
observa amb la mirada posada en el culte
In entrambi i contesti la morte di Neottolemo egrave voluta dal dio nellrsquouno percheacute lrsquoeroe espiasse la colpa di unrsquoazione ingiusta lrsquoempietagrave compiuta ai danni del vecchio Priamo nellrsquoaltro percheacute divenisse il tutore ldquogiustordquo del culto (v 47 themiskoacutepos) in conseguenza di una azione che sotto il profilo etico-religioso presentava un duplice aspetto nella misura in cui giusta era stata la richiesta di unrsquoequa ripartizione delle vittime sacrificiali ma ingiusto lrsquoalterco con i sacerdoti di Apollo Il dato obiettivo del culto che certamente era giagrave operante a Delfi al tempo in cui Pindaro aveva composto il sesto Peana egrave nella settima Nemea un punto cardine che implicitamente offre lrsquoargomento per attenuare il peso dellrsquoempietagrave attribuita a Neottolemo nel primo dei due carmi poicheacute con lrsquoonore del culto decretato dal dio egli aveva espiato oltre che la colpa commessa nei riguardi del clero delfico anche quella compiuta nei riguardi di Priamo491
490 Il 4 482 sqq 5 560 13 178 sqq 389 sqq = 16 482 sqq 17 53 sqq 491 Gentili 1984 187-188
Trsquohe donat ales
235
Apolmiddotlo acompleix per tant les funcions drsquoagent de la mort de lrsquoheroi i de
valedor de lrsquohonor de la seva figura i del culte que la distingia
En general pot dir-se que lrsquoaccioacute dels deacuteus teacute un paper destacat en
lrsquoestructura de lrsquoelegia de Platees Potser el cas meacutes evident ndashconservatmdash eacutes el
drsquoApolmiddotlo per les raons que hem adduiumlt Cal no oblidar que les integracions
textuals de West posem per cas posen en relleu la participacioacute drsquoAtena i
drsquoHera en la destruccioacute drsquoIacutelion (vv 9-10 Παλλὰς δrsquo ἐγγὺ]ς ἐοῦσα πε[ρικλεὲς
ἄ]στ[υ καθεῖλεν σὺν δrsquo Ἥρη Πρ]ιάμου παισὶ χ[αλεπτ]όμ[εναι) o anant una
mica meacutes enllagrave del fr 11 W2 en el si de la profecia de Tisagravemenos (fr 14 W2 vv
7-8) la connivegravencia de Zeus amb els helmiddotlens perquegrave expulsin lrsquoinvasor bagraverbar
de la Jogravenia versemblantment ˉ˘˘ἐξ Ἀ]σί[η]ς ἐλάσει νεύσαντο[ς ˘ ˉ ˉ (Zeus)
και]νὴν συμμα[χ]ίην φιλέω[ν492
Una atencioacute especial mereix la presegravencia drsquouna possible personificacioacute de
δίκη sota un aspecte diviacute que nomeacutes torna a aparegraveixer en una ocasioacute en els
fragments elegiacuteacs (fr 21 4 W2) Ens trobem en un dels passatges meacutes debatuts i
aparentment paradoxals del fragment de Platees Els termes ja per si discutits
semblen expressar una imatge poc usitada493 Dike muntada en un carro de
guerra (ἅρμα) no pas asseguda en un tron vora Zeus com foacutera drsquoesperar
anihila (καθεῖλε) lrsquoimpiu el transgressor de lrsquoordre de Zeus Xeacutenios que per la
seva supegraverbia provoca la perdicioacute de la seva progravepia ciutat En la restitucioacute de
492 Cf West 1993a 6 8 493 Els paralmiddotlels meacutes propers a la formulacioacute simoniacutedia cal cercar-los en egravepoca tardana
imperial quan la magnificegravencia i la primacia que srsquoatribueixen a lrsquoemperador o a algun prohom eacutes emparada per una Dike amb entitat divina o almiddotlegograverica perograve certament personificada Un epigrama afirma que Juliagrave regeix amb magrave drsquoauriga el ldquotronrdquo de Dike (AP 9 779 5-6) ὅντινα συληθέντα Δίκης θρόνον ἡνιοχεύων εὗρεν Ἰυλιανὸς χερσὶν ἀδωροδόκοις Una formulacioacute pragravecticament idegraventica apareix en un passatge de lrsquoorador bitini Himeri (Or 36 11) τὸν μέγαν τῆς δίκης ἡνίοχον
Capiacutetol 4
236
West εἵνεκrsquo Ἀλεξά]νδροιο κακόφρ[ονο]ς ὡς τὸν [ἀλιτρόν ἀλλὰ χρόνω]ι
θείης ἅρμα καθεῖλε δίκ[ης (vv 11-12)
En cas que les lectures siguin correctes resulta interessant comprovar com
Simogravenides caracteritza Dike amb lrsquoatribut el carro que tradicionalment pertany
a Nike494 o amb el rol que pertoca a Neacutemesis en les obres tragravegiques Egravesquil eacutes el
tragravegic que pel que podem judicar a partir del que ens nrsquoha pervingut meacutes
rellevagravencia conferia a Dike tal com podem observar en el fragment drsquoun
parlament de Dike en el si drsquoun drama satiacuteric en quegrave srsquoexplicita que Zeus el
seu pare lrsquoha enviada a la terra a desgrat que no es conserva cap referegravencia al
mitjagrave com hi arriba495 Amb tot volem citar aquiacute el passatge coral de les Coegravefores
que precedeix la contemplacioacute dels cossos occits (vv 935-936)
ἔμολε μὲν δίκα Πριαμίδαις χρόνῳ βαρύδικος ποινά
i en el mateix estagravesim (vv 945-952)
ἔμολε δrsquo ᾧ microέλει κρυπταδίου μάχας δολιόφρων ποινά ἔθιγε δrsquo ἐν μάχᾳ χερὸς ἐτήτυμος Διὸς κόρα Δίκαν δέ νιν προσαγορεύομεν βροτοὶ τυχόντες καλῶς ὀλέθριον πνέουσrsquo ἐν ἐχθροῖς κότον
Lrsquoegravemfasi en la ποινά en un context militar (microάχας ἐν μάχᾳ) aboquen nova
llum en el passatge simonidi Dike eacutes caracteritzada com una guerrera que
puneix inflexiblement (βαρύδικος ποινά) precisament un Πριαμίδης 494 Cf [Sim] epigr 27 3-4 atribuiumlt a Simogravenides com una autoendreccedila τοσσάκι δrsquo ἱμερόεντα
διδαξάμενος χορὸν ἀνδρῶν εὐδόξου Νίκας ἀγλαὸν ἅρμrsquo ἐπέβης 495 Aesch fr 281a Radt
Trsquohe donat ales
237
Alexandre Hi ha qui com S Hornblower ha pretegraves veure en la mencioacute de
Menelau i dels Tindagraverides als vv 30-31 una epifania en tota regla496 En realitat
aquest concepte srsquoescau de la mateixa manera a Dike tal com eacutes caracteritzada
que als herois lacedemonis els quals nomeacutes apareixen com a acompanyants de
lrsquoexpedicioacute espartana497 Dels Diogravescurs no sersquon refereix cap accioacute ni prodigi
contragraveriament Simogravenides aconsegueix donar egravemfasi a la descripcioacute de
lrsquoempresa i assolir un nivell narratiu de validesa panhelmiddotlegravenica Drsquoaltra banda el
retrat simonidi probablement no preteacuten reflectir amb precisioacute el cerimonial de
les campanyes militars espartanes i lrsquoimaginari que el fonamentava498 de
manera que no es constata tant lrsquoacte efectiu de lrsquoepifania en un sentit estricte
com un moment posterior de concomitagravencia en miliacutecia
La cloenda del proemi consta drsquouna foacutermula de comiat i drsquouna invocacioacute
subseguumlent La dimissio drsquoAquilmiddotles queda plasmada per la terminologia
tradicional en els himnes χαῖρε seguida de la cheville αὐτὰρ ἐγώ que marca la
transicioacute que conduiragrave a la seccioacute narrativa Val a dir que les formes de comiat ndash
o de salutacioacutemdash χαῖρε o χαίρετε soacuten prou genegraveriques perquegrave puguin ser
emprades en una gran varietat de contextos per beacute que en el si drsquoun himne o
drsquoun parlament que acompleixi un rol similar la funcioacute eacutes clarament
introductograveria o dimissograveria aquest sentit sembla corroborat a meacutes pel context
que remet a lrsquoagravembit funerari Tot i que la forma en quumlestioacute eacutes testimoniada en 496 Hornblower 2001 140-146 497 LrsquoOxford Classical Dictionary (3a ed) per exemple aporta una definicioacute drsquoepifania que
srsquoadiu a la caracteritzacioacute de Dike ldquooccurs in both myth and cult when a god reveals his presence or manifests his power to a mortal or group of mortals who ldquoseerdquo or ldquorecognizerdquo the god [] They may be accompanied by miracles or other displays of power (ἀρεταί) be protective or punitive they may be sudden and spontaneous or occur in response to a prayerrdquo
498 Drsquoacord amb el relat drsquoHerogravedot era un Tindagraverida i un rei qui acompanyaven lrsquoexpedicioacute espartana (Hdt 5 75 2) ἀπὸ δὲ ταύτης τῆς διχοστασίης ἐτέθη νόμος ἐν Σπάρτῃ microὴ ἐξεῖναι ἕπεσθαι ἀμφοτέρους τοὺς βασιλέας ἐξιούσης στρατιῆς τέως γὰρ ἀμφότεροι εἵποντο παραλυομένου δὲ τούτων τοῦ ἑτέρου καταλείπεσθαι καὶ τῶν Τυνδαριδέων τὸν ἕτερον πρὸ τοῦ γὰρ δὴ καὶ οὗτοι ἀμφότεροι ἐπίκλητοί σφι ἐόντες εἵποντο
Capiacutetol 4
238
inscripcions sepulcrals499 la majoria dels contextos literaris no lrsquoapliquen al
comuacute dels finats sinoacute als moribunds i a herois assenyalats500 Cal pensar tan sols
en els mots que Aquilmiddotles adreccedila al difunt Pagravetrocle χαῖρέ μοι ὦ Πάτροκλε καὶ
εἰν Ἀΐδαο δόμοισι501
A Aquilmiddotles no se lrsquoapelmiddotla amb el patroniacutemic com foacutera drsquoesperar sinoacute com
lrsquoilmiddotlustre fill de la deessa Tetis o per ser meacutes precisos de la filla del mariacute Nereu
(vv 19-20 θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ κούρης εἰν]αλίου Νηρέος)502 Aquesta
formulacioacute no eacutes gaire habitual per adreccedilar-se a Aquilmiddotleu503 tot i que augmenta
la frequumlegravencia drsquoocurregravencies si es redueix lrsquoexpressioacute a ldquofill de Tetisrdquo504 Resulta
curioacutes comprovar lrsquoegravemfasi amb quegrave es remarca el parentiu que guarda Aquilmiddotles
amb Zeus per via drsquoEgraveac fet que potser es pot vincular amb la peculiar relacioacute
que uneix el Cronida i el seu descendent505
El comiat drsquoAquilmiddotles delimita la fi de lrsquohimne dedicat a lrsquoheroi i marca el
punt drsquoinflexioacute en quegrave torna a aparegraveixer la primera persona loquens Ja hem vist
que la foacutermula αὐτὰρ ἐγώ consistia en una mena de recurs poegravetic ndasho
metapoegravetic pensat en termes de recitacioacute o drsquoexecucioacutemdash que als Himnes
499 Eg IG 7 203 Pensirsquos igualment en el paralmiddotlel llatiacute Haue Vale present a Catul (101 10) o
Virgili (Aen 11 97) i amb correspondegravencia epigragravefica (CIL ii 3490 3506 etc) 500 Cf Soph Aj 863 (Agraveiax) κλειναί τrsquo Ἀθῆναι καὶ τὸ σύντροφον γένος κρῆναί τε ποταμοί
θrsquo οἵδε καὶ τὰ Τρωϊκὰ πεδία προσαυδῶ χαίρετrsquo ὦ τροφῆς ἐμοί Trach 921 (Hegraveracles) ὦ λέχη τε καὶ νυμφεῖrsquo ἐmicroά τὸ λοιπὸν ἤδη χαίρεθrsquo ὡς ἔmicrorsquo οὔποτε δέξεσθrsquo ἔτrsquo ἐν κοίταισι ταῖσδrsquo εὐνάτριαν Plat Phd 116d (Sogravecrates) καὶ σύ ἔφη χαῖρε καὶ ἡμεῖς ταῦτα ποιήσομεν
501 Ιl 23 19 179 Per a la referegravencia vegeu Rutherford 1996 44 502 La restitucioacute θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ troba un fonament a Od 11 631 θεῶν ἐρικυδέα τέκνα
576 Γαίης ἐρικυδέος υἱόν Ηymn Hom 4 550 Μαίης ἐρικυδέος υἱέ El propi Simogravenides lrsquoempra en un altre poema (fr 511 1a 3) Οὐρανίδ]α Κρόνοιο παῖς ἐρικυδής Sobre lrsquoepiacutetet vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat (pp 119-121)
503 Un dels pocs paralmiddotlels eacutes a Eur IT 217 τῷ τᾶς Νηρέως κούρας Cf Bacchyl 13 122 Pind Pyth 3 92
504 Cf Pind Pae 6 83-84 κυανοπλόκοιο παῖδα ποντίας Θέτιος βιατάν πιστὸν ἕρκος Ἀχαιῶν Il 4 512 16 860 Eur El 438 450 454
505 El principal interessat en remarcar aquest vincle eacutes el propi Aquilmiddotles qui en meacutes drsquouna ocasioacute sersquon vanta αὐτὰρ ἐγὼ γενεὴν μεγάλου Διὸς εὔχομαι εἶναι τίκτέ microrsquo ἀνὴρ πολλοῖσιν ἀνάσσων Μυρμιδόνεσσι Πηλεὺς Αἰακίδης ὃ δrsquo ἄρrsquo Αἰακὸς ἐκ Διὸς ἦεν (Il 21 187)
Trsquohe donat ales
239
Homegraverics conduiumla lrsquoatencioacute del puacuteblic drsquouna part dedicada a un deacuteu a una seccioacute
de temagravetica heroica o progravepiament egravepica Aquest sembla ser el sentit per
exemple de la foacutermula conclusiva del darrer dels himnes en honor dels
Diogravescurs en quegrave es pot percebre una indicacioacute de la orientacioacute del cant
χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς506
Amb tot el valor drsquoaquesta cheville al proemi de Simogravenides adopta una altre
caire en la mesura que la foacutermula no teacute continuiumltat en un cagraventic de les gestes
drsquoherois egravepics pertanyents a la ἡμιθέων ὠκύμορος γενεή sinoacute de simples
mortals (ἀνδρῶν v 25) Lrsquoefecte resultant eacutes el guany drsquoun egravemfasi discursiu
inesperat ja que aquests combatents a qui es promet una glograveria inexhaurible
com la dels antics herois esdevenen el veritable motiu central de la composicioacute
La seva presegravencia en el lloc que pertocava als herois egravepics no nomeacutes supleix el
contingut tradicional sinoacute que en bona mesura se nrsquoapropia i el reforccedila en
benefici dels nous destinataris
Bona part drsquoaquesta forccedila discursiva eacutes assolida per una simple ndashi alhora
complexamdash superposicioacute drsquoidees i una disposicioacute estructural hagravebilment
travada Ara beacute abans que srsquoarribi a la narracioacute dels esdeveniments
contemporanis el poeta intercala la invocacioacute a la Musa (vv 20-25) com
presumiblement es produiumla en la continuacioacute rapsogravedica dels himnes homegraverics
meacutes breus que actuaven com a preludis507
506 Hymn Hom 33 18-19
507 Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Calame 1989 (1982) 209-211 Cagravessola 1975 xii-xxii En termes generals Constantini amp Lallot 1987
Capiacutetol 4
240
αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν μέλεαι ἔντυνο]ν καὶ τόνδ[ε μελ]ίφρονα κ[όσμον ἀο]ιδῆς ἡμετ]έρης ἵνα τις [μνή]σεται ὑ[˘˘ˉ ἀνδρῶ]ν οἵ hellip
Aquesta seccioacute clegravetica estagrave articulada en un primer membre progravepiament
invocatiu i un segon de caire exhortatiu En primer terme apareix la persona
loquens realitzant una accioacute purament invocativa κικλήισκω que juntament
amb κληίζω constitueix una variant de καλέω Cal no oblidar que aquesta
forma verbal podia comenccedilar un himne sense necessitat de cap mot o seccioacute
precedent508 Lrsquoobjecte drsquoaquesta crida es troba en segona persona com eacutes
habitual en els Himnes Homegraverics El meacutes sorprenent perograve eacutes el predicatiu
drsquoaquest complement ἐπίκουρον que ens remet drsquoimmediat a lrsquoesfera de la
metagravefora militar Venim drsquoun context begravelmiddotlic i anem cap a un context igualment
marcial El terme srsquoadiu perfectament a lrsquoambient que recrea el poema Ara beacute
el to insogravelit el marca el sentit que adopta lrsquoexpressioacute inaudita fins al moment el
poeta en lloc de demanar la inspiracioacute de la Musa la crida en ajut de la seva
comesa com a assistent aliada sogravecia509
Drsquoaquesta manera Simogravenides convoca la Musa amb lrsquoepiacutetet propi de lrsquoaliat
egravepic (dels aliats de Troia per exemple) i de la tropa mercenagraveria a lrsquoegravepoca del
508 Literagraveriament aquesta forma de principium carminis estagrave nomeacutes constatada en els Himnes
Ograverfics perograve eacutes probable que lrsquoexpressioacute tingueacutes una certa importagravencia en el llenguatge propi del culte oral o de les pragravectiques mistegraveriques Cf Hymn Orph 15 (κικλήσκω Νύμφας τε κλυτὰς καὶ Πᾶνα microέγιστον) 20 52 (κικλήσκω σεhellip) 75 86 etc
509 Sogravecia en el meacutes estricte sentit etimologravegic Hem dit que lrsquoexpressioacute era extraordinagraveria respecte a la tradicioacute de Simogravenides perograve la foacutermula torna a concoacuterrer en un altre himne ben distint Lucreci invoca Venus perquegrave lrsquoassisteixi en el seu cant en condicioacute de socia traduccioacute literal de lrsquoἐπίκουρος simonidi i alhora homogravenim i homogravefon del nom del filogravesof Epicur el referent ideologravegic del poeta llatiacute (Lucr 1 24 te sociam studeo scribendis uersibus esse) Vegeu OrsquoHara 1998 Al poema de Lucreci no hi manca la invocacioacute a la Musa en aquest cas Calmiddotliacuteope (6 92-95) i a Epicur (3 1-30)
Trsquohe donat ales
241
poema510 Lrsquoepiacutetet que acompanya el vocatiu de la Musa eacutes amb tota probabilitat
πολυώνυμος que troba ja paralmiddotlels als Himnes Homegraverics511 amb la significacioacute
ldquohonorada o invocada amb molt apelmiddotlatiusrdquo Al capdavall aquesta
denominacioacute justifica en certa mesura la seva invocacioacute com a aliada una de
les possibles versions apelmiddotlatives triada a voler del poeta que preteacuten emfasitzar
la seva condicioacute de testimoni presencial En efecte una de les propostes meacutes
plausibles que doacutena raoacute de la diferegravencia notograveria entre la relacioacute drsquoHomer i de
Simogravenides respectivament amb les Muses la proporciona A Aloni
The reason for the difference between these two positions is to be found in the subject matter of the poems Homer could not have been a witness to the events at Troy and therefore relied entirely on the Muses for the truth of his account Simonides on the other hand did witness the Greek war against the Persians and so needs the Musersquos help only to guarantee the ability of his poetry to render the truth and thus confer lasting fame on those who took part in the events narrated512
Drsquoacord amb aquest pressupogravesit Simogravenides srsquoarroga el principal megraverit en la
pragravectica compositiva i nomeacutes demana lrsquoauxili de la Musa per constituir lrsquoordre
510 Val a dir que a la Iliacuteada apareix el mot emprat en funcioacute adjectiva i referit a una divinitat
perograve la cagraverrega militar eacutes indubtable (Il 21 430-431) ὡς Ἀφροδίτη ἦλθεν Ἄρῃ ἐπίκουρος ἐmicroῷ microένει ἀντιόωσα La mencioacute de lrsquoepikouria en un context en quegrave apareixen les Muses es troba a Piacutendar per exemple perograve en aquest cas eacutes el poeta qui acompleix metafogravericament les funcions drsquoἐπίκουρος en uns termes no menys pretensiosos perograve no tant agosarats (Ol 13 96-97) Μοίσαις γὰρ ἀγλαοθρόνοις ἑκὼν Ὀλιγαιθίδαισίν τrsquo ἔβαν ἐπίκουρος A vegades srsquoinvoca una divinitat de manera similar en lrsquoexpressioacute perograve gairebeacute sempre amb una nuance militar salviacutefica i a voltes megravedica (com Apolmiddotlo Epikourios o Asclepi) o simplement drsquoajuda en el destret Cf Sapph fr 1 25-28 V (a Afrodita) ἔλθε μοι καὶ νῦν χαλέπαν δὲ λῦσον ἐκ μερίμναν ὄσσα δέ μοι τέλεσσαι θῦμος ἰmicroέρρει τέλεσον σὺ δrsquo αὔτα σύμμαχος ἔσσο
511 Cf Hymn Hom 3 82 2 18 32 Κρόνου πολυώνυμος υἱός disposicioacute que recorda el θεᾶς ἐρικυδέος υἱέ del v 19 de Simogravenides
512 Aloni 2001 95
Capiacutetol 4
242
escaient del poema en un intent drsquoafirmar el rol del poeta sense cap ruptura
aparent o formal amb la tradicioacute clegravetica513
ELS CAMINS DE LrsquoHIMNE
En els poemes hexamegravetrics de Parmegravenides i drsquoEmpegravedocles poden trobar-se
aspectes de la literatura sapiencial de lrsquoelucubracioacute filosogravefica i religiosa i el que
ens interessa ara per ara de la forma hiacutemnica inclosa la reflexioacute sobre el proceacutes
compositiu aspectes que poden aportar una certa llum a algunes nocions que
concorren en el proemi de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees
Acostuma a considerar-se el fragment 1 de Parmegravenides com el proemi (o part
del mateix) del poema sobre la naturalesa514 La constatacioacute del caragravecter
aparentment narratiu del passatge sorpregraven de bon principi El poema
comenccedilava in medias res sense cap mena drsquoinvocacioacute o endreccedila inicial si hem de
fer cas del testimoni de Sext Empiacuteric que en cita lrsquoinitium carminis515 El poeta
afirma haver estat conduiumlt a traveacutes de les portes dels camins de la Nit i del Dia
per tal de comparegraveixer davant drsquouna divinitat femenina del nom de la qual no
513 Cal nomeacutes recordar el testimoni que parla de la plaent Musa simoniacutedia (ἔπνεε τερπνά
ἡδυμελιφθόγγου Μοῦσα Σιμωνίδεω Sim test 42 Campbell = AP 9 571 1-2) a la qual eren imputats els cagraverrecs de φιλοκερδής i ἐργάτις com una treballadora assalariada la millor aliada drsquoun poeta tradicionalment avaricioacutes Vegeu Pind Isth 2 6-12 La interpretacioacute es troba a Schol Pind Isth 2 9ab (3 p 214 Drachmann) λέγοι δrsquo ἄν πρὸς Σιμωνίδου ταῦτα ὡς φιλάργυρον διασύρων τὸν ἄνδρα
514 Sobre el proemi parmenidi vegeu Gallop 1991 (1984) 5-7 Couloubaritsis 1987 25-43 Burkert 1969 Schwabl 1963 Bowra 1953 38 sqq Bowra 1937
515 Sext Emp Adv Math 7 111-114
Trsquohe donat ales
243
es fa mencioacute En aquest viatge un dels elements clau de la interpretacioacute del
poema la persona loquens eacutes transportada en carro per eugues filles drsquoHegravelios
τῇ φερόμην τῇ γάρ με πολύφραστοι φέρον ἵπποι ἅρμα τιταίνουσαι κοῦραι δ ὁδὸν ἡγεμόνευον [] τῇ ῥα διrsquo αὐτέων ἰθὺς ἔχον κοῦραι κατ ἀμαξιτὸν ἅρμα καὶ ἵππους516
fins a lrsquoestatge de la deessa Alliacute la personificacioacute de Dike eacutes qui nrsquoobre els
propileus com a garant de la legitimitat dels ensenyaments divins
ἔνθα πύλαι Νυκτός τε καὶ Ἤματός εἰσι κελεύθων καί σφας ὑπέρθυρον ἀμφὶς ἔχει καὶ λάινος οὐδός αὐταὶ δrsquo αἰθέριαι πλῆνται μεγάλοισι θυρέτροις τῶν δὲ Δίκη πολύποινος ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς517
Veiem en lrsquoepiacutetet de Dike un dels atributs que hem constatat a propogravesit del
caragravecter punitiu amb quegrave la caracteritza Simogravenides al proemi de Platees Dike
acompleix les funcions drsquoAidoacutes i Neacutemesis drsquouna manera semblant al rol que li
conferia Egravesquil com a βαρύδικος ποινά una Dike que guarda les claus de la
retribucioacute (ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς v 14)518
516 Parm fr 1 4-5 20-21 Gallop 517 Vv 11-14 518 Lrsquoepiacutetet que Parmegravenides atribueix a Dike eacutes testimoniat igualment pel fr Orph 158 tal
com el recull el neoplatogravenic Procle amb lrsquoafegit drsquouna cagraverrega semagraventica rellevant Dike eacutes igualment ἀρωγός auxiliar socorredora del seu pare Zeus en la lluita contra els Titans caracteritzats per la seva ὕβρις (Procl In Plat Remp 2 144 29) τῷ δὲ Δίκη πολύποινος ἐφέσπετο πᾶσιν ἀρωγός Εn un sentit semblant cal interpretar lrsquoaparicioacute de Dike al primer estagravesim de lrsquoAgamegravemnon drsquoEgravesquil la divinitat puneix (καθαιρεῖ) aquell qui trepitja lrsquoaltar de la deessa (ἀνδρὶ λακτίσαντι μέγαν Δίκας βωμὸν εἰς ἀφάνειαν Ag 381) Reveladorament lrsquoἄδικος que exemplifica els mots del cor no eacutes altre que Paris que violagrave els preceptes de Zeus Xegravenios (Ag 396-402) λιτᾶν δrsquo ἀκούει μὲν οὔτις θεῶν τὸν δrsquo ἐπίστροφον τῶν φῶτrsquo ἄδικον καθαιρεῖ οἷος καὶ Πάρις ἐλθὼν ἐς δόμον τὸν Ἀτρειδᾶν ᾔσχυνε ξενίαν τράπε- ζαν
Capiacutetol 4
244
Un altre punt digne drsquoesment en el proemi de Parmegravenides consisteix en el
parlament que la deessa innominada adreccedila al poeta quan aquest compareix
davant drsquoella La intervencioacute de la dea en estil directe origina una inversioacute del
rol de la persona loquens de manera que el poeta apareix representat en segona
persona i apelmiddotlat per mitjagrave drsquoun vocatiu i de la foacutermula habitual de salutacioacute
χαῖρε
ὦ κοῦρrsquo ἀθανάτοισι συνάορος ἡνιόχοισιν ἵπποις ταί σε φέρουσιν ἱκάνων ἡmicroέτερον δῶ χαῖρrsquo ἐπεὶ οὔτι σε μοῖρα κακὴ προὔπεμπε νέεσθαι τήνδrsquo ὁδόν [ἦ γὰρ ἀπrsquo ἀνθρώπων ἐκτὸς πάτου ἐστίν] ἀλλὰ θέμις τε δίκη τε519
Al proemi de Parmegravenides perograve la justificacioacute de lrsquoelement diviacute i immortal
(θεὰ πρόφρων v 22 ἀθανάτοισι hellip ἡνιόχοισιν v 24) i lrsquoegravemfasi en el
contingut referent a lrsquoagravembit de la legitimitat la justiacutecia i la veritat (θέμις τε δίκη
τε v 28 ἀληθείης εὐπειθέος ἀτρεμὲς ἦτορ v 29 πίστις ἀληθής v 30) es
deuen a pressupogravesits diferents dels que abonen la seva presegravencia en el proemi
de Simogravenides En efecte Parmegravenides preteacuten posar en relleu el caragravecter drsquouna
inspiracioacute que el guia pel camiacute de la Veritat i contraposar-lo a lrsquoopinioacute del comuacute
dels mortals (βροτῶν δόξας v 30) que regeix un mal fat (μοῖρα κακὴ v 26)
El camiacute empregraves pel poeta pot ser interpretat translatiacuteciament com a metagravefora
de la tasca compositiva multiforme i variada en la qual el poeta ha de prendre
necessagraveriament una decisioacute ha drsquoemprendre un camiacute (ἐς ὁδὸνhellipπολύφημον v
2) que en certa forma precedeix la tria gnoseologravegica i ontologravegica davant de la
disjuntiva de camins (els famosos ὁδοὶ διζήσιος fr 2 2 i sqq) En efecte el
κλοπαῖσι γυναικός Per al sentit de les claus (κληῖδας) vegeu Palmer 2009 52-55 175 361 Laks 2003 16 n 29 Steele 2002 583 Guthrie 1980 (1965) 8-9
519 Parm fr 1 24-28
Trsquohe donat ales
245
poema srsquoestagrave desenvolupant a mesura que soacuten exposats els arguments a
mesura que es refereix el microῦθος (fr 2 1) Fins i tot la imatge del carro es pot
entendre com una figuracioacute del poema Ara beacute cal no oblidar que la direccioacute
drsquoaquesta via per a Parmegravenides i a diferegravencia del que hem pogut observar en
Simogravenides sempre ve legitimada per la divinitat
ἵπποι ταί με φέρουσιν ὅσον τrsquo ἐπὶ θυμὸς ἱκάνοι πέμπον ἐπεί microrsquo ἐς ὁδὸν βῆσαν πολύφημον ἄγουσαι δαίμονες ἣ κατὰ πάντrsquo ἄστη φέρει εἰδότα φῶτα520
Tambeacute a lrsquohimne-poema del poeta drsquoAcragas Empegravedocles tot i la dificultat
de definir amb certesa els liacutemits de la composicioacute (o composicions) eacutes ben
notori el contingut clegravetic en certa mesura meacutes present al llarg drsquoun poema de
difiacutecil ordenacioacute estructural Una de les principals dificultats a lrsquohora
drsquoidentificar un proemi ve donada per la multiplicitat drsquoinvocacions que
passen de lrsquoagravembit humagrave al diviacute Entre les primeres es poden identificar aquelles
que van adreccedilades a un grup indefinit potser drsquoacragantins (ὦ φίλοι)521 i la del
destinatari del poema i possible ἐρώμενος drsquoEmpegravedocles Pausagravenias fill
520 Ibid 1-3 El poeta elegiacuteac Properci ofereix una imatge molt semblant en quegrave poden
rastrejar-se tots els elements esmentats amb lrsquoafegit drsquouna heregravencia helmiddotleniacutestica que desenvolupagrave la significacioacute drsquoaquests motius figuratius Nunc Iouis incipiam causas aperire Feretri armaque de ducibus trina recepta tribus Magnum iter ascendo sed dat mihi gloria uires non iuuat e facili lecta corona iugo (Prop 4 10 1-4) C Miralles (2004 83-86) en parla al respecte ldquoEl camino en griego οἶμος tiene una larga historia que remonta a Homero pero cuyo especial caraacutecter poeacutetico se perfila en Filetas y Caliacutemaco unido a una real ldquoconscienciardquo de su labor por parte del poetardquo (85) i troba un paralmiddotlel per al siacutemil del carro en Quegraveril (νεοζυγὲς ἅρμα fr 1 Kinkel) Per a dues postures divergents a propogravesit drsquouna lectura poetologravegica de la imatge del carro a Parmegravenides vegeu Asper 1997 73-78 i Nuumlnlist 1998 260-261
521 Fr 112 1 114 1 DK Els testimonia difereixen de la procedegravencia del primer fragment o de parts drsquoell Amb tot Diogravegenes Laerci qui el cita iacutentegrament assegura que proveacute del poema sobre els Katharmoiacute (Diog Laert 8 61-62)
Capiacutetol 4
246
drsquoAnquites (Παυσανίη σὺ δὲ κλῦθι δαίφρονος Ἀγχίτεω υἱέ)522 Resulten molt
interessants els termes i conceptes que entren en joc en un dels fragments dels
Katharmoiacute la persona loquens versemblantment el poeta srsquoadreccedila als ciutadans
drsquoAcragas amb el vocatiu esmentat i lrsquohabitual foacutermula (χαίρετε v 4) i tot
seguit canvia el punt de focalitzacioacute (ἐγὼ δέ) per parlar de si mateix en uns
termes aparentment paradoxals anuncia la seva renuacutencia a la condicioacute mortal i
la investidura dels honors que pertoquen als deacuteus
ὦ φίλοι οἳ microέγα ἄστυ κατὰ ξανθοῦ Ἀκράγαντος ναίετrsquo ἀνrsquo ἄκρα πόλεος ἀγαθῶν μελεδήμονες ἔργων ξείνων αἰδοῖοι λιμένες κακότητος ἄπειροι χαίρετrsquo ἐγὼ δrsquo ὑmicroῖν θεὸς ἄμβροτος οὐκέτι θνητός πωλεῦμαι μετὰ πᾶσι τετιμένος ὥσπερ ἔοικα ταινίαις τε περίστεπτος στέφεσίν τε θαλείοις τοῖσιν dagger ἅmicrorsquo dagger ἂν ἵκωμαι ἄστεα τηλεθάοντα ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξί σεβίζομαι οἱ δrsquo ἅmicrorsquo ἕπονται μυρίοι ἐξερέοντες ὅπῃ πρὸς κέρδος ἀταρπός οἱ microὲν μαντοσυνέων κεχρημένοι οἱ δrsquo ἐπὶ νούσων παντοίων ἐπύθοντο κλυεῖν εὐηκέα βάξιν δηρὸν δὴ χαλεπῆισι πεπαρμένοι ltἀμφrsquo ὀδύνηισινgt523
Certament la dificultat interpretativa del v 4 del fragment anterior rau a
discernir si es parla de la ldquodivinitatrdquo drsquoEmpegravedocles a parer drsquoell o dels qui el
contemplen Potser cal posar en relacioacute el sentit drsquoaquest fragment amb
lrsquoorientacioacute general del pensament drsquoEmpegravedocles respecte a la transmigracioacute i
immortalitat de la ψυχή la seva divinitat pot basar-se en una creenccedila de
privilegi dins del cercle de reencarnacions Aquesta doctrina en el pla de la
poegravetica assegura al poeta la possessioacute de la veritat ja que la inspiracioacute i la
522 Fr 1 DK Probablement ocupava una posicioacute forccedila inicial tot i que en el poema de
Lucreci clarament inspirat en Empegravedocles el destinatari Megravemmius no apareix fins al v 26 del primer llibre i de manera subreptiacutecia encara dins del proemi invocatori de Venus
523 Xenoph fr 1 Inwood = 112 DΚ
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Capiacutetol 4
230
proemi en la mesura que Simogravenides preteacuten quelcom meacutes que contextualitzar
les gestes de Platees en lrsquoagravembit drsquouna festivitat puacuteblica478
Com ja hem tingut ocasioacute de comprovar el proemi de Platees teacute per figura
central Aquilmiddotles en tant que heroi fill drsquouna deessa i guerrer el meacutes ilmiddotlustre
drsquoentre els helmiddotlens que anaren a Troia Malgrat no conservar-se lrsquoinici de la
composicioacute la reconstruccioacute del text ha permegraves establir una possible invocacioacute a
lrsquoheroi seguida de la relacioacute de la seva mort i de les fetes de Troia Eacutes important
destacar que la dimissio de lrsquoheroi precedeix immediatament la invocacioacute de la
Musa com a auxiliar del poeta que es presenta en primera persona i es disposa
a orientar el seu poema en una altra direccioacute la rememoracioacute de les gestes dels
helmiddotlens contra lrsquoinvasor persa a Platees Fins aquiacute sumagraveriament dits els trets
generals del proemi que evidencien les afinitats amb lrsquohimne clegravetic479
No hem drsquooblidar perograve la principal divergegravencia respecte els proemis
tradicionals La canonicitat del proemi simonidi es veu alterada principalment
pel fet que la dedicacioacute no va dirigida a un deacuteu immortal sinoacute a un heroi que
encara que pugui rebre honors divins es caracteritza per la seva condicioacute
humana (o semidivina com es prefereixi) ineluctable la mort480 Una mort i una
condicioacute que a meacutes no soacuten en absolut mitigades al contrari el poeta focalitza
lrsquoatencioacute amb el tema i la cagraverrega legravexica en lrsquoelement mortal caduc fragravegil
Pensirsquos en la rellevagravencia del sintagma ἡmicro]ιθέων ὠκύμορον γενεή[ν (v 18) A
banda que tots els seus termes tenen ascendegravencia homegraverica la transcendegravencia
de lrsquoexpressioacute rau en el fet que Homer en tant que cantor inspirat directament 478 Cf Obbink 2001 65 69-73 ldquoIn Simonidesrsquos Plataea poem the form of the proemial hymn
appears to have been closest to that of epic while its function approximates the prooimion of lyricrdquo Aloni 2001 92-93 1992
479 Les similituds estructurals es veuen complementades per uns paralmiddotlels formals i de diccioacute notables amb aquesta mena drsquohimnes Nomeacutes cal pensar en la foacutermula de cloenda de lrsquoHimne Homegraveric a Apolmiddotlo καὶ σὺ microὲν οὕτω χαῖρε Διὸς καὶ Λητοῦς υἱέ (v 545) i comparar-la amb el comiat del Pelida al poema simonidi ἀλλὰ σὺ microὲ]ν νῦν χαῖρε θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ (v 19)
480 Cf West 1993a 5-6
Trsquohe donat ales
231
per les Muses conferiacute una glograveria immortal (ἀθάνατονhellip κλέος v 15) al
llinatge dels semideacuteus el representant per antonomagravesia del qual eacutes Aquilmiddotles
lrsquoὠκυμορώτατος ἄλλων481 Ho constata A Aloni amb la intencioacute de posar
egravemfasi en les diferegravencies en certa mesusa insogravelites que presenta el poema de
Platees
So the usual model ndashin which the proem proceeds from an invocation of a god to the recognition that it is the Muses who guarantee kleos by inspiring the poetrsquos songmdash is slightly modified by the introduction of a mortal in place of a god and by the reference to the prestigious exemplary figure of Homer482
La resposta meacutes plausible a aquesta aparent anomalia consisteix a considerar
que Simogravenides en reprendre la tradicioacute de lrsquohimne adreccedilat a una divinitat
preteacuten remarcar la comesa drsquoimmortalitzacioacute que inaugura la seva poesia amb
un nou objectiu immortalitzar aquells que per naturalesa no soacuten immortals
els guerrers grecs que lluitaren a Platees Drsquoaquiacute la transcendegravencia drsquoAquilmiddotles
com a eximi valedor drsquoun intent parell anterior i reeixit el drsquoHomer meacutes que
com a simple exemplum mythicum Sersquon segueix per tant una glograveria semblant ndasho
encara majormdash per al nou aede elegiacuteac Simogravenides que aconsegueix transvasar
el sentit panhelmiddotlegravenic de la poesia de lrsquoepopeia a una ocasioacute igualment comuna a
tots els grecs com ho fou la batalla de Platees
Amb aquestes remarques pregravevies podem aprofundir ja en els aspectes meacutes
destacats del proemi simonidi pel que fa al seu vessant clegravetic Drsquoentrada resulta
impossible saber si al principi de la composicioacute hi havia una invocacioacute o algun
tipus drsquoalmiddotlusioacute a les Muses El fr 10 W2 que srsquoha considerat drsquoantuvi una part
forccedila propera al principium carminis no en preserva cap rastre aparent En canvi
481 Il 1 505 Vegeu supra cap 1 Kleos a lrsquoelegia de Platees (p 74-75) 482 Aloni 2001 94
Capiacutetol 4
232
a partir drsquouna apreciable referegravencia a Tetis al vers 5 srsquoha restituiumlt una possible
apelmiddotlacioacute drsquoAquilmiddotles (κούρης εἰν]αλίης ἀγλαόφη[με πάϊ)483
Presumiblement el proemi continuava tractant el motiu del Pelida una part
del qual correspon als primers versos del fr 11 W2 si la reconstruccioacute de West
eacutes encertada Tot i aixiacute el seguumlent punt clegravetic eacutes amb tota certesa el comiat de
lrsquoheroi que srsquoubica als vv 19-20 (ἀλλὰ σὺ microὲ]ν νῦν χαῖρε θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ
κούρης εἰν]αλίου Νηρέος) i precedeix sense solucioacute de continuiumltat la
invocacioacute de la Musa com a coadjutora (αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo
ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα vv 20-21)484
El proemi consta drsquouna successioacute drsquoinvocacions que adreccedila la persona loquens
a diferents destinataris Es tracta drsquoun recurs emprat amb una certa frequumlegravencia
en composicions didagravectiques i laudatograveries A les obres hesiogravediques per
exemple la varietat dels registres discursius sovint es manifesta en formes
drsquoapelmiddotlacioacute La Teogonia comenccedila per les Muses de lrsquoHelicoacute que no seran
invocades nominatim tanmateix fins al v 104 despreacutes drsquouna extensa seccioacute que
els eacutes dedicada485 A lrsquoendemig trobem una altra crida en aquest cas a una
segona persona indeterminada a qui srsquoexhorta igualment a comenccedilar per les
Muses486 Tambeacute als Treballs i Dies srsquoobserven dues invocacions inicials de gran
rellevagravencia per a lrsquoestructura discursiva de lrsquoobra lrsquoinicial a les Muses i una
segona no menys important adreccedilada a Perses487
483 Cf Rutherford 2001a 43 484 J Bremmer (2006 22-23) ofereix una visioacute succinta i criacutetica dels diversos parers formulats
entorn del sentit de la foacutermula de comiat al proemi de lrsquoelegia simoniacutedia 485 Hes Theog 104 χαίρετε τέκνα Διός δότε δrsquo ἱμερόεσσαν ἀοιδήν Cf 1 μουσάων
Ἑλικωνιάδων ἀρχώμεθrsquo ἀείδειν 486 Hes Theog 36 τύνη Μουσάων ἀρχώμεθαhellip que repregraven la foacutermula inicial (v 1) 487 Hes Op 1 μοῦσαι Πιερίηθεν ἀοιδῇσιν κλείουσαι v 27 ὦ Πέρση σὺ δὲ ταῦτα τεῷ
ἐνικάτθεο θυμῷ Abans de la crida de Perses apareix novament una invocacioacute en segona persona tot i que potser cal esmenar el datiu del nom propi subseguumlent en un vocatiu vv 9-10 κλῦθι ἰδὼν ἀίων τε δίκῃ δ ἴθυνε θέμιστας τύνη ἐγὼ δέ κε Πέρσῃ ἐτήτυμα μυθησαίμην
Trsquohe donat ales
233
En poesia megravelica la muacuteltiple invocacioacute eacutes una pragravectica forccedila habitual en
especial en epinicis ditirambes i encomis En un epinici de Baquiacutelides per
exemple trobem una invocacioacute de les Charites seguida a poca distagravencia per una
de la Moira i encara una altra de lrsquoAsop488 Piacutendar eacutes un clar exponent drsquoaquesta
pragravectica que es pot constatar en moltes de les seves composicions i ell mateix ho
professa
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον489
Haviacuteem deixat la figura del Pelida a la invocacioacute del fr 10 W2 que tenia
continuiumltat narrativa en el seguumlent fragment Pel que sabem el comenccedilament
drsquoaquest reporta la mort de lrsquoheroi i el seu funeral motius que pel cap baix
ocupaven una tirada de versos (vv 1-8) lleugerament meacutes agravemplia que la
dedicada a descriure la caiguda de Troia i el retorn dels aqueus (vv 9-15) La
rellevagravencia de la fi egravepica drsquoAquilmiddotles al nostre entendre apunta una doble
orientacioacute estretament vinculada drsquouna banda lrsquoenfocament de la condicioacute
semidivina de lrsquoheroi i com a tal mortal de lrsquoaltra lrsquoegravemfasi en lrsquoelement luctuoacutes
i honoriacutefic que sembla apuntar a un culte heroic malgrat el silenci que pesa
sobre tota referegravencia cultual en lrsquoegravepica (i en lrsquoelegia que srsquohi emmiralla) Perograve val
la pena analitzar una mica meacutes detingudament el passatge simonidi
El fragment 11 W2 comenccedila suposadament amb la caiguda drsquoAquilmiddotles al
combat (v 1) Aquest fet motiva a continuacioacute la presegravencia drsquoun siacutemil de clar
488 Lrsquoepinici per Automedes de Fliunt Bacchyl 9 1 SM Δόξαν ὦ χρυσαλάκατοι
Χάρι[τ]εςhellip v 15 ὦ μοῖρα πολυκρατές v 45 ὦ πολυζήλωτε ἄναξ ποταμῶνhellip 489 Pind Pyth 10 53-54 Amb tota probabilitat lrsquoalmiddotlusioacute als himnes i a la pluralitat dels logoi
no es refereix tant a les invocacions muacuteltiples com a la pragravectica de passar ragravepidament drsquoun tema a un altre hi hagi o no una falca clegravetica Un clar exemple drsquoinvocacioacute muacuteltiple es pot veure a Ol 8 on srsquoinvoca gairebeacute consecutivament Oliacutempia (v 1) lrsquoaacutelsos sagrat (v 9) i Timogravestenes (v 15)
Capiacutetol 4
234
ascendent homegraveric la comparacioacute entre lrsquoabatiment drsquoun guerrer i lrsquoestassada
drsquoun arbre per obra de llenyataires o de forces de la naturalesa (vv 1-3)490
Segueix una possible referegravencia al dolor o al plany que manifestagrave el λαός dels
helmiddotlens per la seva mort durant el sepeli (amb Pagravetrocle vv 5-6) En aquest
punt advertim un recurs ben destacat en un sol diacutestic (vv 7-8) que clou amb
disposicioacute circular el motiu del traspagraves del Pelida una mirada retrospectiva per
part del poeta que torna sobre la mort drsquoAquilmiddotles i la justifica per mitjagrave de
lrsquoaccioacute divina en realitat fou la magrave drsquoApolmiddotlo qui sotmeteacute el guerrer indomable
per a qualsevol magrave mortal Drsquoaquesta manera srsquoaconsegueix dignificar la mort
de lrsquoheroi i salvar lrsquoexcelmiddotlegravencia drsquoun culte justificant-lo
Quelcom semblant pot apreciar-se en la Nemea setena de Piacutendar per
contraposicioacute al seu Peagrave sisegrave a propogravesit de Neoptogravelem fill drsquoAquilmiddotles La mort
de Neoptogravelem a Delfos eacutes interpretada de manera distinta en cadascun
drsquoaquests poemes segons qui fos el destinatari de la composicioacute Aixiacute Gentili
observa amb la mirada posada en el culte
In entrambi i contesti la morte di Neottolemo egrave voluta dal dio nellrsquouno percheacute lrsquoeroe espiasse la colpa di unrsquoazione ingiusta lrsquoempietagrave compiuta ai danni del vecchio Priamo nellrsquoaltro percheacute divenisse il tutore ldquogiustordquo del culto (v 47 themiskoacutepos) in conseguenza di una azione che sotto il profilo etico-religioso presentava un duplice aspetto nella misura in cui giusta era stata la richiesta di unrsquoequa ripartizione delle vittime sacrificiali ma ingiusto lrsquoalterco con i sacerdoti di Apollo Il dato obiettivo del culto che certamente era giagrave operante a Delfi al tempo in cui Pindaro aveva composto il sesto Peana egrave nella settima Nemea un punto cardine che implicitamente offre lrsquoargomento per attenuare il peso dellrsquoempietagrave attribuita a Neottolemo nel primo dei due carmi poicheacute con lrsquoonore del culto decretato dal dio egli aveva espiato oltre che la colpa commessa nei riguardi del clero delfico anche quella compiuta nei riguardi di Priamo491
490 Il 4 482 sqq 5 560 13 178 sqq 389 sqq = 16 482 sqq 17 53 sqq 491 Gentili 1984 187-188
Trsquohe donat ales
235
Apolmiddotlo acompleix per tant les funcions drsquoagent de la mort de lrsquoheroi i de
valedor de lrsquohonor de la seva figura i del culte que la distingia
En general pot dir-se que lrsquoaccioacute dels deacuteus teacute un paper destacat en
lrsquoestructura de lrsquoelegia de Platees Potser el cas meacutes evident ndashconservatmdash eacutes el
drsquoApolmiddotlo per les raons que hem adduiumlt Cal no oblidar que les integracions
textuals de West posem per cas posen en relleu la participacioacute drsquoAtena i
drsquoHera en la destruccioacute drsquoIacutelion (vv 9-10 Παλλὰς δrsquo ἐγγὺ]ς ἐοῦσα πε[ρικλεὲς
ἄ]στ[υ καθεῖλεν σὺν δrsquo Ἥρη Πρ]ιάμου παισὶ χ[αλεπτ]όμ[εναι) o anant una
mica meacutes enllagrave del fr 11 W2 en el si de la profecia de Tisagravemenos (fr 14 W2 vv
7-8) la connivegravencia de Zeus amb els helmiddotlens perquegrave expulsin lrsquoinvasor bagraverbar
de la Jogravenia versemblantment ˉ˘˘ἐξ Ἀ]σί[η]ς ἐλάσει νεύσαντο[ς ˘ ˉ ˉ (Zeus)
και]νὴν συμμα[χ]ίην φιλέω[ν492
Una atencioacute especial mereix la presegravencia drsquouna possible personificacioacute de
δίκη sota un aspecte diviacute que nomeacutes torna a aparegraveixer en una ocasioacute en els
fragments elegiacuteacs (fr 21 4 W2) Ens trobem en un dels passatges meacutes debatuts i
aparentment paradoxals del fragment de Platees Els termes ja per si discutits
semblen expressar una imatge poc usitada493 Dike muntada en un carro de
guerra (ἅρμα) no pas asseguda en un tron vora Zeus com foacutera drsquoesperar
anihila (καθεῖλε) lrsquoimpiu el transgressor de lrsquoordre de Zeus Xeacutenios que per la
seva supegraverbia provoca la perdicioacute de la seva progravepia ciutat En la restitucioacute de
492 Cf West 1993a 6 8 493 Els paralmiddotlels meacutes propers a la formulacioacute simoniacutedia cal cercar-los en egravepoca tardana
imperial quan la magnificegravencia i la primacia que srsquoatribueixen a lrsquoemperador o a algun prohom eacutes emparada per una Dike amb entitat divina o almiddotlegograverica perograve certament personificada Un epigrama afirma que Juliagrave regeix amb magrave drsquoauriga el ldquotronrdquo de Dike (AP 9 779 5-6) ὅντινα συληθέντα Δίκης θρόνον ἡνιοχεύων εὗρεν Ἰυλιανὸς χερσὶν ἀδωροδόκοις Una formulacioacute pragravecticament idegraventica apareix en un passatge de lrsquoorador bitini Himeri (Or 36 11) τὸν μέγαν τῆς δίκης ἡνίοχον
Capiacutetol 4
236
West εἵνεκrsquo Ἀλεξά]νδροιο κακόφρ[ονο]ς ὡς τὸν [ἀλιτρόν ἀλλὰ χρόνω]ι
θείης ἅρμα καθεῖλε δίκ[ης (vv 11-12)
En cas que les lectures siguin correctes resulta interessant comprovar com
Simogravenides caracteritza Dike amb lrsquoatribut el carro que tradicionalment pertany
a Nike494 o amb el rol que pertoca a Neacutemesis en les obres tragravegiques Egravesquil eacutes el
tragravegic que pel que podem judicar a partir del que ens nrsquoha pervingut meacutes
rellevagravencia conferia a Dike tal com podem observar en el fragment drsquoun
parlament de Dike en el si drsquoun drama satiacuteric en quegrave srsquoexplicita que Zeus el
seu pare lrsquoha enviada a la terra a desgrat que no es conserva cap referegravencia al
mitjagrave com hi arriba495 Amb tot volem citar aquiacute el passatge coral de les Coegravefores
que precedeix la contemplacioacute dels cossos occits (vv 935-936)
ἔμολε μὲν δίκα Πριαμίδαις χρόνῳ βαρύδικος ποινά
i en el mateix estagravesim (vv 945-952)
ἔμολε δrsquo ᾧ microέλει κρυπταδίου μάχας δολιόφρων ποινά ἔθιγε δrsquo ἐν μάχᾳ χερὸς ἐτήτυμος Διὸς κόρα Δίκαν δέ νιν προσαγορεύομεν βροτοὶ τυχόντες καλῶς ὀλέθριον πνέουσrsquo ἐν ἐχθροῖς κότον
Lrsquoegravemfasi en la ποινά en un context militar (microάχας ἐν μάχᾳ) aboquen nova
llum en el passatge simonidi Dike eacutes caracteritzada com una guerrera que
puneix inflexiblement (βαρύδικος ποινά) precisament un Πριαμίδης 494 Cf [Sim] epigr 27 3-4 atribuiumlt a Simogravenides com una autoendreccedila τοσσάκι δrsquo ἱμερόεντα
διδαξάμενος χορὸν ἀνδρῶν εὐδόξου Νίκας ἀγλαὸν ἅρμrsquo ἐπέβης 495 Aesch fr 281a Radt
Trsquohe donat ales
237
Alexandre Hi ha qui com S Hornblower ha pretegraves veure en la mencioacute de
Menelau i dels Tindagraverides als vv 30-31 una epifania en tota regla496 En realitat
aquest concepte srsquoescau de la mateixa manera a Dike tal com eacutes caracteritzada
que als herois lacedemonis els quals nomeacutes apareixen com a acompanyants de
lrsquoexpedicioacute espartana497 Dels Diogravescurs no sersquon refereix cap accioacute ni prodigi
contragraveriament Simogravenides aconsegueix donar egravemfasi a la descripcioacute de
lrsquoempresa i assolir un nivell narratiu de validesa panhelmiddotlegravenica Drsquoaltra banda el
retrat simonidi probablement no preteacuten reflectir amb precisioacute el cerimonial de
les campanyes militars espartanes i lrsquoimaginari que el fonamentava498 de
manera que no es constata tant lrsquoacte efectiu de lrsquoepifania en un sentit estricte
com un moment posterior de concomitagravencia en miliacutecia
La cloenda del proemi consta drsquouna foacutermula de comiat i drsquouna invocacioacute
subseguumlent La dimissio drsquoAquilmiddotles queda plasmada per la terminologia
tradicional en els himnes χαῖρε seguida de la cheville αὐτὰρ ἐγώ que marca la
transicioacute que conduiragrave a la seccioacute narrativa Val a dir que les formes de comiat ndash
o de salutacioacutemdash χαῖρε o χαίρετε soacuten prou genegraveriques perquegrave puguin ser
emprades en una gran varietat de contextos per beacute que en el si drsquoun himne o
drsquoun parlament que acompleixi un rol similar la funcioacute eacutes clarament
introductograveria o dimissograveria aquest sentit sembla corroborat a meacutes pel context
que remet a lrsquoagravembit funerari Tot i que la forma en quumlestioacute eacutes testimoniada en 496 Hornblower 2001 140-146 497 LrsquoOxford Classical Dictionary (3a ed) per exemple aporta una definicioacute drsquoepifania que
srsquoadiu a la caracteritzacioacute de Dike ldquooccurs in both myth and cult when a god reveals his presence or manifests his power to a mortal or group of mortals who ldquoseerdquo or ldquorecognizerdquo the god [] They may be accompanied by miracles or other displays of power (ἀρεταί) be protective or punitive they may be sudden and spontaneous or occur in response to a prayerrdquo
498 Drsquoacord amb el relat drsquoHerogravedot era un Tindagraverida i un rei qui acompanyaven lrsquoexpedicioacute espartana (Hdt 5 75 2) ἀπὸ δὲ ταύτης τῆς διχοστασίης ἐτέθη νόμος ἐν Σπάρτῃ microὴ ἐξεῖναι ἕπεσθαι ἀμφοτέρους τοὺς βασιλέας ἐξιούσης στρατιῆς τέως γὰρ ἀμφότεροι εἵποντο παραλυομένου δὲ τούτων τοῦ ἑτέρου καταλείπεσθαι καὶ τῶν Τυνδαριδέων τὸν ἕτερον πρὸ τοῦ γὰρ δὴ καὶ οὗτοι ἀμφότεροι ἐπίκλητοί σφι ἐόντες εἵποντο
Capiacutetol 4
238
inscripcions sepulcrals499 la majoria dels contextos literaris no lrsquoapliquen al
comuacute dels finats sinoacute als moribunds i a herois assenyalats500 Cal pensar tan sols
en els mots que Aquilmiddotles adreccedila al difunt Pagravetrocle χαῖρέ μοι ὦ Πάτροκλε καὶ
εἰν Ἀΐδαο δόμοισι501
A Aquilmiddotles no se lrsquoapelmiddotla amb el patroniacutemic com foacutera drsquoesperar sinoacute com
lrsquoilmiddotlustre fill de la deessa Tetis o per ser meacutes precisos de la filla del mariacute Nereu
(vv 19-20 θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ κούρης εἰν]αλίου Νηρέος)502 Aquesta
formulacioacute no eacutes gaire habitual per adreccedilar-se a Aquilmiddotleu503 tot i que augmenta
la frequumlegravencia drsquoocurregravencies si es redueix lrsquoexpressioacute a ldquofill de Tetisrdquo504 Resulta
curioacutes comprovar lrsquoegravemfasi amb quegrave es remarca el parentiu que guarda Aquilmiddotles
amb Zeus per via drsquoEgraveac fet que potser es pot vincular amb la peculiar relacioacute
que uneix el Cronida i el seu descendent505
El comiat drsquoAquilmiddotles delimita la fi de lrsquohimne dedicat a lrsquoheroi i marca el
punt drsquoinflexioacute en quegrave torna a aparegraveixer la primera persona loquens Ja hem vist
que la foacutermula αὐτὰρ ἐγώ consistia en una mena de recurs poegravetic ndasho
metapoegravetic pensat en termes de recitacioacute o drsquoexecucioacutemdash que als Himnes
499 Eg IG 7 203 Pensirsquos igualment en el paralmiddotlel llatiacute Haue Vale present a Catul (101 10) o
Virgili (Aen 11 97) i amb correspondegravencia epigragravefica (CIL ii 3490 3506 etc) 500 Cf Soph Aj 863 (Agraveiax) κλειναί τrsquo Ἀθῆναι καὶ τὸ σύντροφον γένος κρῆναί τε ποταμοί
θrsquo οἵδε καὶ τὰ Τρωϊκὰ πεδία προσαυδῶ χαίρετrsquo ὦ τροφῆς ἐμοί Trach 921 (Hegraveracles) ὦ λέχη τε καὶ νυμφεῖrsquo ἐmicroά τὸ λοιπὸν ἤδη χαίρεθrsquo ὡς ἔmicrorsquo οὔποτε δέξεσθrsquo ἔτrsquo ἐν κοίταισι ταῖσδrsquo εὐνάτριαν Plat Phd 116d (Sogravecrates) καὶ σύ ἔφη χαῖρε καὶ ἡμεῖς ταῦτα ποιήσομεν
501 Ιl 23 19 179 Per a la referegravencia vegeu Rutherford 1996 44 502 La restitucioacute θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ troba un fonament a Od 11 631 θεῶν ἐρικυδέα τέκνα
576 Γαίης ἐρικυδέος υἱόν Ηymn Hom 4 550 Μαίης ἐρικυδέος υἱέ El propi Simogravenides lrsquoempra en un altre poema (fr 511 1a 3) Οὐρανίδ]α Κρόνοιο παῖς ἐρικυδής Sobre lrsquoepiacutetet vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat (pp 119-121)
503 Un dels pocs paralmiddotlels eacutes a Eur IT 217 τῷ τᾶς Νηρέως κούρας Cf Bacchyl 13 122 Pind Pyth 3 92
504 Cf Pind Pae 6 83-84 κυανοπλόκοιο παῖδα ποντίας Θέτιος βιατάν πιστὸν ἕρκος Ἀχαιῶν Il 4 512 16 860 Eur El 438 450 454
505 El principal interessat en remarcar aquest vincle eacutes el propi Aquilmiddotles qui en meacutes drsquouna ocasioacute sersquon vanta αὐτὰρ ἐγὼ γενεὴν μεγάλου Διὸς εὔχομαι εἶναι τίκτέ microrsquo ἀνὴρ πολλοῖσιν ἀνάσσων Μυρμιδόνεσσι Πηλεὺς Αἰακίδης ὃ δrsquo ἄρrsquo Αἰακὸς ἐκ Διὸς ἦεν (Il 21 187)
Trsquohe donat ales
239
Homegraverics conduiumla lrsquoatencioacute del puacuteblic drsquouna part dedicada a un deacuteu a una seccioacute
de temagravetica heroica o progravepiament egravepica Aquest sembla ser el sentit per
exemple de la foacutermula conclusiva del darrer dels himnes en honor dels
Diogravescurs en quegrave es pot percebre una indicacioacute de la orientacioacute del cant
χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς506
Amb tot el valor drsquoaquesta cheville al proemi de Simogravenides adopta una altre
caire en la mesura que la foacutermula no teacute continuiumltat en un cagraventic de les gestes
drsquoherois egravepics pertanyents a la ἡμιθέων ὠκύμορος γενεή sinoacute de simples
mortals (ἀνδρῶν v 25) Lrsquoefecte resultant eacutes el guany drsquoun egravemfasi discursiu
inesperat ja que aquests combatents a qui es promet una glograveria inexhaurible
com la dels antics herois esdevenen el veritable motiu central de la composicioacute
La seva presegravencia en el lloc que pertocava als herois egravepics no nomeacutes supleix el
contingut tradicional sinoacute que en bona mesura se nrsquoapropia i el reforccedila en
benefici dels nous destinataris
Bona part drsquoaquesta forccedila discursiva eacutes assolida per una simple ndashi alhora
complexamdash superposicioacute drsquoidees i una disposicioacute estructural hagravebilment
travada Ara beacute abans que srsquoarribi a la narracioacute dels esdeveniments
contemporanis el poeta intercala la invocacioacute a la Musa (vv 20-25) com
presumiblement es produiumla en la continuacioacute rapsogravedica dels himnes homegraverics
meacutes breus que actuaven com a preludis507
506 Hymn Hom 33 18-19
507 Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Calame 1989 (1982) 209-211 Cagravessola 1975 xii-xxii En termes generals Constantini amp Lallot 1987
Capiacutetol 4
240
αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν μέλεαι ἔντυνο]ν καὶ τόνδ[ε μελ]ίφρονα κ[όσμον ἀο]ιδῆς ἡμετ]έρης ἵνα τις [μνή]σεται ὑ[˘˘ˉ ἀνδρῶ]ν οἵ hellip
Aquesta seccioacute clegravetica estagrave articulada en un primer membre progravepiament
invocatiu i un segon de caire exhortatiu En primer terme apareix la persona
loquens realitzant una accioacute purament invocativa κικλήισκω que juntament
amb κληίζω constitueix una variant de καλέω Cal no oblidar que aquesta
forma verbal podia comenccedilar un himne sense necessitat de cap mot o seccioacute
precedent508 Lrsquoobjecte drsquoaquesta crida es troba en segona persona com eacutes
habitual en els Himnes Homegraverics El meacutes sorprenent perograve eacutes el predicatiu
drsquoaquest complement ἐπίκουρον que ens remet drsquoimmediat a lrsquoesfera de la
metagravefora militar Venim drsquoun context begravelmiddotlic i anem cap a un context igualment
marcial El terme srsquoadiu perfectament a lrsquoambient que recrea el poema Ara beacute
el to insogravelit el marca el sentit que adopta lrsquoexpressioacute inaudita fins al moment el
poeta en lloc de demanar la inspiracioacute de la Musa la crida en ajut de la seva
comesa com a assistent aliada sogravecia509
Drsquoaquesta manera Simogravenides convoca la Musa amb lrsquoepiacutetet propi de lrsquoaliat
egravepic (dels aliats de Troia per exemple) i de la tropa mercenagraveria a lrsquoegravepoca del
508 Literagraveriament aquesta forma de principium carminis estagrave nomeacutes constatada en els Himnes
Ograverfics perograve eacutes probable que lrsquoexpressioacute tingueacutes una certa importagravencia en el llenguatge propi del culte oral o de les pragravectiques mistegraveriques Cf Hymn Orph 15 (κικλήσκω Νύμφας τε κλυτὰς καὶ Πᾶνα microέγιστον) 20 52 (κικλήσκω σεhellip) 75 86 etc
509 Sogravecia en el meacutes estricte sentit etimologravegic Hem dit que lrsquoexpressioacute era extraordinagraveria respecte a la tradicioacute de Simogravenides perograve la foacutermula torna a concoacuterrer en un altre himne ben distint Lucreci invoca Venus perquegrave lrsquoassisteixi en el seu cant en condicioacute de socia traduccioacute literal de lrsquoἐπίκουρος simonidi i alhora homogravenim i homogravefon del nom del filogravesof Epicur el referent ideologravegic del poeta llatiacute (Lucr 1 24 te sociam studeo scribendis uersibus esse) Vegeu OrsquoHara 1998 Al poema de Lucreci no hi manca la invocacioacute a la Musa en aquest cas Calmiddotliacuteope (6 92-95) i a Epicur (3 1-30)
Trsquohe donat ales
241
poema510 Lrsquoepiacutetet que acompanya el vocatiu de la Musa eacutes amb tota probabilitat
πολυώνυμος que troba ja paralmiddotlels als Himnes Homegraverics511 amb la significacioacute
ldquohonorada o invocada amb molt apelmiddotlatiusrdquo Al capdavall aquesta
denominacioacute justifica en certa mesura la seva invocacioacute com a aliada una de
les possibles versions apelmiddotlatives triada a voler del poeta que preteacuten emfasitzar
la seva condicioacute de testimoni presencial En efecte una de les propostes meacutes
plausibles que doacutena raoacute de la diferegravencia notograveria entre la relacioacute drsquoHomer i de
Simogravenides respectivament amb les Muses la proporciona A Aloni
The reason for the difference between these two positions is to be found in the subject matter of the poems Homer could not have been a witness to the events at Troy and therefore relied entirely on the Muses for the truth of his account Simonides on the other hand did witness the Greek war against the Persians and so needs the Musersquos help only to guarantee the ability of his poetry to render the truth and thus confer lasting fame on those who took part in the events narrated512
Drsquoacord amb aquest pressupogravesit Simogravenides srsquoarroga el principal megraverit en la
pragravectica compositiva i nomeacutes demana lrsquoauxili de la Musa per constituir lrsquoordre
510 Val a dir que a la Iliacuteada apareix el mot emprat en funcioacute adjectiva i referit a una divinitat
perograve la cagraverrega militar eacutes indubtable (Il 21 430-431) ὡς Ἀφροδίτη ἦλθεν Ἄρῃ ἐπίκουρος ἐmicroῷ microένει ἀντιόωσα La mencioacute de lrsquoepikouria en un context en quegrave apareixen les Muses es troba a Piacutendar per exemple perograve en aquest cas eacutes el poeta qui acompleix metafogravericament les funcions drsquoἐπίκουρος en uns termes no menys pretensiosos perograve no tant agosarats (Ol 13 96-97) Μοίσαις γὰρ ἀγλαοθρόνοις ἑκὼν Ὀλιγαιθίδαισίν τrsquo ἔβαν ἐπίκουρος A vegades srsquoinvoca una divinitat de manera similar en lrsquoexpressioacute perograve gairebeacute sempre amb una nuance militar salviacutefica i a voltes megravedica (com Apolmiddotlo Epikourios o Asclepi) o simplement drsquoajuda en el destret Cf Sapph fr 1 25-28 V (a Afrodita) ἔλθε μοι καὶ νῦν χαλέπαν δὲ λῦσον ἐκ μερίμναν ὄσσα δέ μοι τέλεσσαι θῦμος ἰmicroέρρει τέλεσον σὺ δrsquo αὔτα σύμμαχος ἔσσο
511 Cf Hymn Hom 3 82 2 18 32 Κρόνου πολυώνυμος υἱός disposicioacute que recorda el θεᾶς ἐρικυδέος υἱέ del v 19 de Simogravenides
512 Aloni 2001 95
Capiacutetol 4
242
escaient del poema en un intent drsquoafirmar el rol del poeta sense cap ruptura
aparent o formal amb la tradicioacute clegravetica513
ELS CAMINS DE LrsquoHIMNE
En els poemes hexamegravetrics de Parmegravenides i drsquoEmpegravedocles poden trobar-se
aspectes de la literatura sapiencial de lrsquoelucubracioacute filosogravefica i religiosa i el que
ens interessa ara per ara de la forma hiacutemnica inclosa la reflexioacute sobre el proceacutes
compositiu aspectes que poden aportar una certa llum a algunes nocions que
concorren en el proemi de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees
Acostuma a considerar-se el fragment 1 de Parmegravenides com el proemi (o part
del mateix) del poema sobre la naturalesa514 La constatacioacute del caragravecter
aparentment narratiu del passatge sorpregraven de bon principi El poema
comenccedilava in medias res sense cap mena drsquoinvocacioacute o endreccedila inicial si hem de
fer cas del testimoni de Sext Empiacuteric que en cita lrsquoinitium carminis515 El poeta
afirma haver estat conduiumlt a traveacutes de les portes dels camins de la Nit i del Dia
per tal de comparegraveixer davant drsquouna divinitat femenina del nom de la qual no
513 Cal nomeacutes recordar el testimoni que parla de la plaent Musa simoniacutedia (ἔπνεε τερπνά
ἡδυμελιφθόγγου Μοῦσα Σιμωνίδεω Sim test 42 Campbell = AP 9 571 1-2) a la qual eren imputats els cagraverrecs de φιλοκερδής i ἐργάτις com una treballadora assalariada la millor aliada drsquoun poeta tradicionalment avaricioacutes Vegeu Pind Isth 2 6-12 La interpretacioacute es troba a Schol Pind Isth 2 9ab (3 p 214 Drachmann) λέγοι δrsquo ἄν πρὸς Σιμωνίδου ταῦτα ὡς φιλάργυρον διασύρων τὸν ἄνδρα
514 Sobre el proemi parmenidi vegeu Gallop 1991 (1984) 5-7 Couloubaritsis 1987 25-43 Burkert 1969 Schwabl 1963 Bowra 1953 38 sqq Bowra 1937
515 Sext Emp Adv Math 7 111-114
Trsquohe donat ales
243
es fa mencioacute En aquest viatge un dels elements clau de la interpretacioacute del
poema la persona loquens eacutes transportada en carro per eugues filles drsquoHegravelios
τῇ φερόμην τῇ γάρ με πολύφραστοι φέρον ἵπποι ἅρμα τιταίνουσαι κοῦραι δ ὁδὸν ἡγεμόνευον [] τῇ ῥα διrsquo αὐτέων ἰθὺς ἔχον κοῦραι κατ ἀμαξιτὸν ἅρμα καὶ ἵππους516
fins a lrsquoestatge de la deessa Alliacute la personificacioacute de Dike eacutes qui nrsquoobre els
propileus com a garant de la legitimitat dels ensenyaments divins
ἔνθα πύλαι Νυκτός τε καὶ Ἤματός εἰσι κελεύθων καί σφας ὑπέρθυρον ἀμφὶς ἔχει καὶ λάινος οὐδός αὐταὶ δrsquo αἰθέριαι πλῆνται μεγάλοισι θυρέτροις τῶν δὲ Δίκη πολύποινος ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς517
Veiem en lrsquoepiacutetet de Dike un dels atributs que hem constatat a propogravesit del
caragravecter punitiu amb quegrave la caracteritza Simogravenides al proemi de Platees Dike
acompleix les funcions drsquoAidoacutes i Neacutemesis drsquouna manera semblant al rol que li
conferia Egravesquil com a βαρύδικος ποινά una Dike que guarda les claus de la
retribucioacute (ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς v 14)518
516 Parm fr 1 4-5 20-21 Gallop 517 Vv 11-14 518 Lrsquoepiacutetet que Parmegravenides atribueix a Dike eacutes testimoniat igualment pel fr Orph 158 tal
com el recull el neoplatogravenic Procle amb lrsquoafegit drsquouna cagraverrega semagraventica rellevant Dike eacutes igualment ἀρωγός auxiliar socorredora del seu pare Zeus en la lluita contra els Titans caracteritzats per la seva ὕβρις (Procl In Plat Remp 2 144 29) τῷ δὲ Δίκη πολύποινος ἐφέσπετο πᾶσιν ἀρωγός Εn un sentit semblant cal interpretar lrsquoaparicioacute de Dike al primer estagravesim de lrsquoAgamegravemnon drsquoEgravesquil la divinitat puneix (καθαιρεῖ) aquell qui trepitja lrsquoaltar de la deessa (ἀνδρὶ λακτίσαντι μέγαν Δίκας βωμὸν εἰς ἀφάνειαν Ag 381) Reveladorament lrsquoἄδικος que exemplifica els mots del cor no eacutes altre que Paris que violagrave els preceptes de Zeus Xegravenios (Ag 396-402) λιτᾶν δrsquo ἀκούει μὲν οὔτις θεῶν τὸν δrsquo ἐπίστροφον τῶν φῶτrsquo ἄδικον καθαιρεῖ οἷος καὶ Πάρις ἐλθὼν ἐς δόμον τὸν Ἀτρειδᾶν ᾔσχυνε ξενίαν τράπε- ζαν
Capiacutetol 4
244
Un altre punt digne drsquoesment en el proemi de Parmegravenides consisteix en el
parlament que la deessa innominada adreccedila al poeta quan aquest compareix
davant drsquoella La intervencioacute de la dea en estil directe origina una inversioacute del
rol de la persona loquens de manera que el poeta apareix representat en segona
persona i apelmiddotlat per mitjagrave drsquoun vocatiu i de la foacutermula habitual de salutacioacute
χαῖρε
ὦ κοῦρrsquo ἀθανάτοισι συνάορος ἡνιόχοισιν ἵπποις ταί σε φέρουσιν ἱκάνων ἡmicroέτερον δῶ χαῖρrsquo ἐπεὶ οὔτι σε μοῖρα κακὴ προὔπεμπε νέεσθαι τήνδrsquo ὁδόν [ἦ γὰρ ἀπrsquo ἀνθρώπων ἐκτὸς πάτου ἐστίν] ἀλλὰ θέμις τε δίκη τε519
Al proemi de Parmegravenides perograve la justificacioacute de lrsquoelement diviacute i immortal
(θεὰ πρόφρων v 22 ἀθανάτοισι hellip ἡνιόχοισιν v 24) i lrsquoegravemfasi en el
contingut referent a lrsquoagravembit de la legitimitat la justiacutecia i la veritat (θέμις τε δίκη
τε v 28 ἀληθείης εὐπειθέος ἀτρεμὲς ἦτορ v 29 πίστις ἀληθής v 30) es
deuen a pressupogravesits diferents dels que abonen la seva presegravencia en el proemi
de Simogravenides En efecte Parmegravenides preteacuten posar en relleu el caragravecter drsquouna
inspiracioacute que el guia pel camiacute de la Veritat i contraposar-lo a lrsquoopinioacute del comuacute
dels mortals (βροτῶν δόξας v 30) que regeix un mal fat (μοῖρα κακὴ v 26)
El camiacute empregraves pel poeta pot ser interpretat translatiacuteciament com a metagravefora
de la tasca compositiva multiforme i variada en la qual el poeta ha de prendre
necessagraveriament una decisioacute ha drsquoemprendre un camiacute (ἐς ὁδὸνhellipπολύφημον v
2) que en certa forma precedeix la tria gnoseologravegica i ontologravegica davant de la
disjuntiva de camins (els famosos ὁδοὶ διζήσιος fr 2 2 i sqq) En efecte el
κλοπαῖσι γυναικός Per al sentit de les claus (κληῖδας) vegeu Palmer 2009 52-55 175 361 Laks 2003 16 n 29 Steele 2002 583 Guthrie 1980 (1965) 8-9
519 Parm fr 1 24-28
Trsquohe donat ales
245
poema srsquoestagrave desenvolupant a mesura que soacuten exposats els arguments a
mesura que es refereix el microῦθος (fr 2 1) Fins i tot la imatge del carro es pot
entendre com una figuracioacute del poema Ara beacute cal no oblidar que la direccioacute
drsquoaquesta via per a Parmegravenides i a diferegravencia del que hem pogut observar en
Simogravenides sempre ve legitimada per la divinitat
ἵπποι ταί με φέρουσιν ὅσον τrsquo ἐπὶ θυμὸς ἱκάνοι πέμπον ἐπεί microrsquo ἐς ὁδὸν βῆσαν πολύφημον ἄγουσαι δαίμονες ἣ κατὰ πάντrsquo ἄστη φέρει εἰδότα φῶτα520
Tambeacute a lrsquohimne-poema del poeta drsquoAcragas Empegravedocles tot i la dificultat
de definir amb certesa els liacutemits de la composicioacute (o composicions) eacutes ben
notori el contingut clegravetic en certa mesura meacutes present al llarg drsquoun poema de
difiacutecil ordenacioacute estructural Una de les principals dificultats a lrsquohora
drsquoidentificar un proemi ve donada per la multiplicitat drsquoinvocacions que
passen de lrsquoagravembit humagrave al diviacute Entre les primeres es poden identificar aquelles
que van adreccedilades a un grup indefinit potser drsquoacragantins (ὦ φίλοι)521 i la del
destinatari del poema i possible ἐρώμενος drsquoEmpegravedocles Pausagravenias fill
520 Ibid 1-3 El poeta elegiacuteac Properci ofereix una imatge molt semblant en quegrave poden
rastrejar-se tots els elements esmentats amb lrsquoafegit drsquouna heregravencia helmiddotleniacutestica que desenvolupagrave la significacioacute drsquoaquests motius figuratius Nunc Iouis incipiam causas aperire Feretri armaque de ducibus trina recepta tribus Magnum iter ascendo sed dat mihi gloria uires non iuuat e facili lecta corona iugo (Prop 4 10 1-4) C Miralles (2004 83-86) en parla al respecte ldquoEl camino en griego οἶμος tiene una larga historia que remonta a Homero pero cuyo especial caraacutecter poeacutetico se perfila en Filetas y Caliacutemaco unido a una real ldquoconscienciardquo de su labor por parte del poetardquo (85) i troba un paralmiddotlel per al siacutemil del carro en Quegraveril (νεοζυγὲς ἅρμα fr 1 Kinkel) Per a dues postures divergents a propogravesit drsquouna lectura poetologravegica de la imatge del carro a Parmegravenides vegeu Asper 1997 73-78 i Nuumlnlist 1998 260-261
521 Fr 112 1 114 1 DK Els testimonia difereixen de la procedegravencia del primer fragment o de parts drsquoell Amb tot Diogravegenes Laerci qui el cita iacutentegrament assegura que proveacute del poema sobre els Katharmoiacute (Diog Laert 8 61-62)
Capiacutetol 4
246
drsquoAnquites (Παυσανίη σὺ δὲ κλῦθι δαίφρονος Ἀγχίτεω υἱέ)522 Resulten molt
interessants els termes i conceptes que entren en joc en un dels fragments dels
Katharmoiacute la persona loquens versemblantment el poeta srsquoadreccedila als ciutadans
drsquoAcragas amb el vocatiu esmentat i lrsquohabitual foacutermula (χαίρετε v 4) i tot
seguit canvia el punt de focalitzacioacute (ἐγὼ δέ) per parlar de si mateix en uns
termes aparentment paradoxals anuncia la seva renuacutencia a la condicioacute mortal i
la investidura dels honors que pertoquen als deacuteus
ὦ φίλοι οἳ microέγα ἄστυ κατὰ ξανθοῦ Ἀκράγαντος ναίετrsquo ἀνrsquo ἄκρα πόλεος ἀγαθῶν μελεδήμονες ἔργων ξείνων αἰδοῖοι λιμένες κακότητος ἄπειροι χαίρετrsquo ἐγὼ δrsquo ὑmicroῖν θεὸς ἄμβροτος οὐκέτι θνητός πωλεῦμαι μετὰ πᾶσι τετιμένος ὥσπερ ἔοικα ταινίαις τε περίστεπτος στέφεσίν τε θαλείοις τοῖσιν dagger ἅmicrorsquo dagger ἂν ἵκωμαι ἄστεα τηλεθάοντα ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξί σεβίζομαι οἱ δrsquo ἅmicrorsquo ἕπονται μυρίοι ἐξερέοντες ὅπῃ πρὸς κέρδος ἀταρπός οἱ microὲν μαντοσυνέων κεχρημένοι οἱ δrsquo ἐπὶ νούσων παντοίων ἐπύθοντο κλυεῖν εὐηκέα βάξιν δηρὸν δὴ χαλεπῆισι πεπαρμένοι ltἀμφrsquo ὀδύνηισινgt523
Certament la dificultat interpretativa del v 4 del fragment anterior rau a
discernir si es parla de la ldquodivinitatrdquo drsquoEmpegravedocles a parer drsquoell o dels qui el
contemplen Potser cal posar en relacioacute el sentit drsquoaquest fragment amb
lrsquoorientacioacute general del pensament drsquoEmpegravedocles respecte a la transmigracioacute i
immortalitat de la ψυχή la seva divinitat pot basar-se en una creenccedila de
privilegi dins del cercle de reencarnacions Aquesta doctrina en el pla de la
poegravetica assegura al poeta la possessioacute de la veritat ja que la inspiracioacute i la
522 Fr 1 DK Probablement ocupava una posicioacute forccedila inicial tot i que en el poema de
Lucreci clarament inspirat en Empegravedocles el destinatari Megravemmius no apareix fins al v 26 del primer llibre i de manera subreptiacutecia encara dins del proemi invocatori de Venus
523 Xenoph fr 1 Inwood = 112 DΚ
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Trsquohe donat ales
231
per les Muses conferiacute una glograveria immortal (ἀθάνατονhellip κλέος v 15) al
llinatge dels semideacuteus el representant per antonomagravesia del qual eacutes Aquilmiddotles
lrsquoὠκυμορώτατος ἄλλων481 Ho constata A Aloni amb la intencioacute de posar
egravemfasi en les diferegravencies en certa mesusa insogravelites que presenta el poema de
Platees
So the usual model ndashin which the proem proceeds from an invocation of a god to the recognition that it is the Muses who guarantee kleos by inspiring the poetrsquos songmdash is slightly modified by the introduction of a mortal in place of a god and by the reference to the prestigious exemplary figure of Homer482
La resposta meacutes plausible a aquesta aparent anomalia consisteix a considerar
que Simogravenides en reprendre la tradicioacute de lrsquohimne adreccedilat a una divinitat
preteacuten remarcar la comesa drsquoimmortalitzacioacute que inaugura la seva poesia amb
un nou objectiu immortalitzar aquells que per naturalesa no soacuten immortals
els guerrers grecs que lluitaren a Platees Drsquoaquiacute la transcendegravencia drsquoAquilmiddotles
com a eximi valedor drsquoun intent parell anterior i reeixit el drsquoHomer meacutes que
com a simple exemplum mythicum Sersquon segueix per tant una glograveria semblant ndasho
encara majormdash per al nou aede elegiacuteac Simogravenides que aconsegueix transvasar
el sentit panhelmiddotlegravenic de la poesia de lrsquoepopeia a una ocasioacute igualment comuna a
tots els grecs com ho fou la batalla de Platees
Amb aquestes remarques pregravevies podem aprofundir ja en els aspectes meacutes
destacats del proemi simonidi pel que fa al seu vessant clegravetic Drsquoentrada resulta
impossible saber si al principi de la composicioacute hi havia una invocacioacute o algun
tipus drsquoalmiddotlusioacute a les Muses El fr 10 W2 que srsquoha considerat drsquoantuvi una part
forccedila propera al principium carminis no en preserva cap rastre aparent En canvi
481 Il 1 505 Vegeu supra cap 1 Kleos a lrsquoelegia de Platees (p 74-75) 482 Aloni 2001 94
Capiacutetol 4
232
a partir drsquouna apreciable referegravencia a Tetis al vers 5 srsquoha restituiumlt una possible
apelmiddotlacioacute drsquoAquilmiddotles (κούρης εἰν]αλίης ἀγλαόφη[με πάϊ)483
Presumiblement el proemi continuava tractant el motiu del Pelida una part
del qual correspon als primers versos del fr 11 W2 si la reconstruccioacute de West
eacutes encertada Tot i aixiacute el seguumlent punt clegravetic eacutes amb tota certesa el comiat de
lrsquoheroi que srsquoubica als vv 19-20 (ἀλλὰ σὺ microὲ]ν νῦν χαῖρε θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ
κούρης εἰν]αλίου Νηρέος) i precedeix sense solucioacute de continuiumltat la
invocacioacute de la Musa com a coadjutora (αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo
ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα vv 20-21)484
El proemi consta drsquouna successioacute drsquoinvocacions que adreccedila la persona loquens
a diferents destinataris Es tracta drsquoun recurs emprat amb una certa frequumlegravencia
en composicions didagravectiques i laudatograveries A les obres hesiogravediques per
exemple la varietat dels registres discursius sovint es manifesta en formes
drsquoapelmiddotlacioacute La Teogonia comenccedila per les Muses de lrsquoHelicoacute que no seran
invocades nominatim tanmateix fins al v 104 despreacutes drsquouna extensa seccioacute que
els eacutes dedicada485 A lrsquoendemig trobem una altra crida en aquest cas a una
segona persona indeterminada a qui srsquoexhorta igualment a comenccedilar per les
Muses486 Tambeacute als Treballs i Dies srsquoobserven dues invocacions inicials de gran
rellevagravencia per a lrsquoestructura discursiva de lrsquoobra lrsquoinicial a les Muses i una
segona no menys important adreccedilada a Perses487
483 Cf Rutherford 2001a 43 484 J Bremmer (2006 22-23) ofereix una visioacute succinta i criacutetica dels diversos parers formulats
entorn del sentit de la foacutermula de comiat al proemi de lrsquoelegia simoniacutedia 485 Hes Theog 104 χαίρετε τέκνα Διός δότε δrsquo ἱμερόεσσαν ἀοιδήν Cf 1 μουσάων
Ἑλικωνιάδων ἀρχώμεθrsquo ἀείδειν 486 Hes Theog 36 τύνη Μουσάων ἀρχώμεθαhellip que repregraven la foacutermula inicial (v 1) 487 Hes Op 1 μοῦσαι Πιερίηθεν ἀοιδῇσιν κλείουσαι v 27 ὦ Πέρση σὺ δὲ ταῦτα τεῷ
ἐνικάτθεο θυμῷ Abans de la crida de Perses apareix novament una invocacioacute en segona persona tot i que potser cal esmenar el datiu del nom propi subseguumlent en un vocatiu vv 9-10 κλῦθι ἰδὼν ἀίων τε δίκῃ δ ἴθυνε θέμιστας τύνη ἐγὼ δέ κε Πέρσῃ ἐτήτυμα μυθησαίμην
Trsquohe donat ales
233
En poesia megravelica la muacuteltiple invocacioacute eacutes una pragravectica forccedila habitual en
especial en epinicis ditirambes i encomis En un epinici de Baquiacutelides per
exemple trobem una invocacioacute de les Charites seguida a poca distagravencia per una
de la Moira i encara una altra de lrsquoAsop488 Piacutendar eacutes un clar exponent drsquoaquesta
pragravectica que es pot constatar en moltes de les seves composicions i ell mateix ho
professa
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον489
Haviacuteem deixat la figura del Pelida a la invocacioacute del fr 10 W2 que tenia
continuiumltat narrativa en el seguumlent fragment Pel que sabem el comenccedilament
drsquoaquest reporta la mort de lrsquoheroi i el seu funeral motius que pel cap baix
ocupaven una tirada de versos (vv 1-8) lleugerament meacutes agravemplia que la
dedicada a descriure la caiguda de Troia i el retorn dels aqueus (vv 9-15) La
rellevagravencia de la fi egravepica drsquoAquilmiddotles al nostre entendre apunta una doble
orientacioacute estretament vinculada drsquouna banda lrsquoenfocament de la condicioacute
semidivina de lrsquoheroi i com a tal mortal de lrsquoaltra lrsquoegravemfasi en lrsquoelement luctuoacutes
i honoriacutefic que sembla apuntar a un culte heroic malgrat el silenci que pesa
sobre tota referegravencia cultual en lrsquoegravepica (i en lrsquoelegia que srsquohi emmiralla) Perograve val
la pena analitzar una mica meacutes detingudament el passatge simonidi
El fragment 11 W2 comenccedila suposadament amb la caiguda drsquoAquilmiddotles al
combat (v 1) Aquest fet motiva a continuacioacute la presegravencia drsquoun siacutemil de clar
488 Lrsquoepinici per Automedes de Fliunt Bacchyl 9 1 SM Δόξαν ὦ χρυσαλάκατοι
Χάρι[τ]εςhellip v 15 ὦ μοῖρα πολυκρατές v 45 ὦ πολυζήλωτε ἄναξ ποταμῶνhellip 489 Pind Pyth 10 53-54 Amb tota probabilitat lrsquoalmiddotlusioacute als himnes i a la pluralitat dels logoi
no es refereix tant a les invocacions muacuteltiples com a la pragravectica de passar ragravepidament drsquoun tema a un altre hi hagi o no una falca clegravetica Un clar exemple drsquoinvocacioacute muacuteltiple es pot veure a Ol 8 on srsquoinvoca gairebeacute consecutivament Oliacutempia (v 1) lrsquoaacutelsos sagrat (v 9) i Timogravestenes (v 15)
Capiacutetol 4
234
ascendent homegraveric la comparacioacute entre lrsquoabatiment drsquoun guerrer i lrsquoestassada
drsquoun arbre per obra de llenyataires o de forces de la naturalesa (vv 1-3)490
Segueix una possible referegravencia al dolor o al plany que manifestagrave el λαός dels
helmiddotlens per la seva mort durant el sepeli (amb Pagravetrocle vv 5-6) En aquest
punt advertim un recurs ben destacat en un sol diacutestic (vv 7-8) que clou amb
disposicioacute circular el motiu del traspagraves del Pelida una mirada retrospectiva per
part del poeta que torna sobre la mort drsquoAquilmiddotles i la justifica per mitjagrave de
lrsquoaccioacute divina en realitat fou la magrave drsquoApolmiddotlo qui sotmeteacute el guerrer indomable
per a qualsevol magrave mortal Drsquoaquesta manera srsquoaconsegueix dignificar la mort
de lrsquoheroi i salvar lrsquoexcelmiddotlegravencia drsquoun culte justificant-lo
Quelcom semblant pot apreciar-se en la Nemea setena de Piacutendar per
contraposicioacute al seu Peagrave sisegrave a propogravesit de Neoptogravelem fill drsquoAquilmiddotles La mort
de Neoptogravelem a Delfos eacutes interpretada de manera distinta en cadascun
drsquoaquests poemes segons qui fos el destinatari de la composicioacute Aixiacute Gentili
observa amb la mirada posada en el culte
In entrambi i contesti la morte di Neottolemo egrave voluta dal dio nellrsquouno percheacute lrsquoeroe espiasse la colpa di unrsquoazione ingiusta lrsquoempietagrave compiuta ai danni del vecchio Priamo nellrsquoaltro percheacute divenisse il tutore ldquogiustordquo del culto (v 47 themiskoacutepos) in conseguenza di una azione che sotto il profilo etico-religioso presentava un duplice aspetto nella misura in cui giusta era stata la richiesta di unrsquoequa ripartizione delle vittime sacrificiali ma ingiusto lrsquoalterco con i sacerdoti di Apollo Il dato obiettivo del culto che certamente era giagrave operante a Delfi al tempo in cui Pindaro aveva composto il sesto Peana egrave nella settima Nemea un punto cardine che implicitamente offre lrsquoargomento per attenuare il peso dellrsquoempietagrave attribuita a Neottolemo nel primo dei due carmi poicheacute con lrsquoonore del culto decretato dal dio egli aveva espiato oltre che la colpa commessa nei riguardi del clero delfico anche quella compiuta nei riguardi di Priamo491
490 Il 4 482 sqq 5 560 13 178 sqq 389 sqq = 16 482 sqq 17 53 sqq 491 Gentili 1984 187-188
Trsquohe donat ales
235
Apolmiddotlo acompleix per tant les funcions drsquoagent de la mort de lrsquoheroi i de
valedor de lrsquohonor de la seva figura i del culte que la distingia
En general pot dir-se que lrsquoaccioacute dels deacuteus teacute un paper destacat en
lrsquoestructura de lrsquoelegia de Platees Potser el cas meacutes evident ndashconservatmdash eacutes el
drsquoApolmiddotlo per les raons que hem adduiumlt Cal no oblidar que les integracions
textuals de West posem per cas posen en relleu la participacioacute drsquoAtena i
drsquoHera en la destruccioacute drsquoIacutelion (vv 9-10 Παλλὰς δrsquo ἐγγὺ]ς ἐοῦσα πε[ρικλεὲς
ἄ]στ[υ καθεῖλεν σὺν δrsquo Ἥρη Πρ]ιάμου παισὶ χ[αλεπτ]όμ[εναι) o anant una
mica meacutes enllagrave del fr 11 W2 en el si de la profecia de Tisagravemenos (fr 14 W2 vv
7-8) la connivegravencia de Zeus amb els helmiddotlens perquegrave expulsin lrsquoinvasor bagraverbar
de la Jogravenia versemblantment ˉ˘˘ἐξ Ἀ]σί[η]ς ἐλάσει νεύσαντο[ς ˘ ˉ ˉ (Zeus)
και]νὴν συμμα[χ]ίην φιλέω[ν492
Una atencioacute especial mereix la presegravencia drsquouna possible personificacioacute de
δίκη sota un aspecte diviacute que nomeacutes torna a aparegraveixer en una ocasioacute en els
fragments elegiacuteacs (fr 21 4 W2) Ens trobem en un dels passatges meacutes debatuts i
aparentment paradoxals del fragment de Platees Els termes ja per si discutits
semblen expressar una imatge poc usitada493 Dike muntada en un carro de
guerra (ἅρμα) no pas asseguda en un tron vora Zeus com foacutera drsquoesperar
anihila (καθεῖλε) lrsquoimpiu el transgressor de lrsquoordre de Zeus Xeacutenios que per la
seva supegraverbia provoca la perdicioacute de la seva progravepia ciutat En la restitucioacute de
492 Cf West 1993a 6 8 493 Els paralmiddotlels meacutes propers a la formulacioacute simoniacutedia cal cercar-los en egravepoca tardana
imperial quan la magnificegravencia i la primacia que srsquoatribueixen a lrsquoemperador o a algun prohom eacutes emparada per una Dike amb entitat divina o almiddotlegograverica perograve certament personificada Un epigrama afirma que Juliagrave regeix amb magrave drsquoauriga el ldquotronrdquo de Dike (AP 9 779 5-6) ὅντινα συληθέντα Δίκης θρόνον ἡνιοχεύων εὗρεν Ἰυλιανὸς χερσὶν ἀδωροδόκοις Una formulacioacute pragravecticament idegraventica apareix en un passatge de lrsquoorador bitini Himeri (Or 36 11) τὸν μέγαν τῆς δίκης ἡνίοχον
Capiacutetol 4
236
West εἵνεκrsquo Ἀλεξά]νδροιο κακόφρ[ονο]ς ὡς τὸν [ἀλιτρόν ἀλλὰ χρόνω]ι
θείης ἅρμα καθεῖλε δίκ[ης (vv 11-12)
En cas que les lectures siguin correctes resulta interessant comprovar com
Simogravenides caracteritza Dike amb lrsquoatribut el carro que tradicionalment pertany
a Nike494 o amb el rol que pertoca a Neacutemesis en les obres tragravegiques Egravesquil eacutes el
tragravegic que pel que podem judicar a partir del que ens nrsquoha pervingut meacutes
rellevagravencia conferia a Dike tal com podem observar en el fragment drsquoun
parlament de Dike en el si drsquoun drama satiacuteric en quegrave srsquoexplicita que Zeus el
seu pare lrsquoha enviada a la terra a desgrat que no es conserva cap referegravencia al
mitjagrave com hi arriba495 Amb tot volem citar aquiacute el passatge coral de les Coegravefores
que precedeix la contemplacioacute dels cossos occits (vv 935-936)
ἔμολε μὲν δίκα Πριαμίδαις χρόνῳ βαρύδικος ποινά
i en el mateix estagravesim (vv 945-952)
ἔμολε δrsquo ᾧ microέλει κρυπταδίου μάχας δολιόφρων ποινά ἔθιγε δrsquo ἐν μάχᾳ χερὸς ἐτήτυμος Διὸς κόρα Δίκαν δέ νιν προσαγορεύομεν βροτοὶ τυχόντες καλῶς ὀλέθριον πνέουσrsquo ἐν ἐχθροῖς κότον
Lrsquoegravemfasi en la ποινά en un context militar (microάχας ἐν μάχᾳ) aboquen nova
llum en el passatge simonidi Dike eacutes caracteritzada com una guerrera que
puneix inflexiblement (βαρύδικος ποινά) precisament un Πριαμίδης 494 Cf [Sim] epigr 27 3-4 atribuiumlt a Simogravenides com una autoendreccedila τοσσάκι δrsquo ἱμερόεντα
διδαξάμενος χορὸν ἀνδρῶν εὐδόξου Νίκας ἀγλαὸν ἅρμrsquo ἐπέβης 495 Aesch fr 281a Radt
Trsquohe donat ales
237
Alexandre Hi ha qui com S Hornblower ha pretegraves veure en la mencioacute de
Menelau i dels Tindagraverides als vv 30-31 una epifania en tota regla496 En realitat
aquest concepte srsquoescau de la mateixa manera a Dike tal com eacutes caracteritzada
que als herois lacedemonis els quals nomeacutes apareixen com a acompanyants de
lrsquoexpedicioacute espartana497 Dels Diogravescurs no sersquon refereix cap accioacute ni prodigi
contragraveriament Simogravenides aconsegueix donar egravemfasi a la descripcioacute de
lrsquoempresa i assolir un nivell narratiu de validesa panhelmiddotlegravenica Drsquoaltra banda el
retrat simonidi probablement no preteacuten reflectir amb precisioacute el cerimonial de
les campanyes militars espartanes i lrsquoimaginari que el fonamentava498 de
manera que no es constata tant lrsquoacte efectiu de lrsquoepifania en un sentit estricte
com un moment posterior de concomitagravencia en miliacutecia
La cloenda del proemi consta drsquouna foacutermula de comiat i drsquouna invocacioacute
subseguumlent La dimissio drsquoAquilmiddotles queda plasmada per la terminologia
tradicional en els himnes χαῖρε seguida de la cheville αὐτὰρ ἐγώ que marca la
transicioacute que conduiragrave a la seccioacute narrativa Val a dir que les formes de comiat ndash
o de salutacioacutemdash χαῖρε o χαίρετε soacuten prou genegraveriques perquegrave puguin ser
emprades en una gran varietat de contextos per beacute que en el si drsquoun himne o
drsquoun parlament que acompleixi un rol similar la funcioacute eacutes clarament
introductograveria o dimissograveria aquest sentit sembla corroborat a meacutes pel context
que remet a lrsquoagravembit funerari Tot i que la forma en quumlestioacute eacutes testimoniada en 496 Hornblower 2001 140-146 497 LrsquoOxford Classical Dictionary (3a ed) per exemple aporta una definicioacute drsquoepifania que
srsquoadiu a la caracteritzacioacute de Dike ldquooccurs in both myth and cult when a god reveals his presence or manifests his power to a mortal or group of mortals who ldquoseerdquo or ldquorecognizerdquo the god [] They may be accompanied by miracles or other displays of power (ἀρεταί) be protective or punitive they may be sudden and spontaneous or occur in response to a prayerrdquo
498 Drsquoacord amb el relat drsquoHerogravedot era un Tindagraverida i un rei qui acompanyaven lrsquoexpedicioacute espartana (Hdt 5 75 2) ἀπὸ δὲ ταύτης τῆς διχοστασίης ἐτέθη νόμος ἐν Σπάρτῃ microὴ ἐξεῖναι ἕπεσθαι ἀμφοτέρους τοὺς βασιλέας ἐξιούσης στρατιῆς τέως γὰρ ἀμφότεροι εἵποντο παραλυομένου δὲ τούτων τοῦ ἑτέρου καταλείπεσθαι καὶ τῶν Τυνδαριδέων τὸν ἕτερον πρὸ τοῦ γὰρ δὴ καὶ οὗτοι ἀμφότεροι ἐπίκλητοί σφι ἐόντες εἵποντο
Capiacutetol 4
238
inscripcions sepulcrals499 la majoria dels contextos literaris no lrsquoapliquen al
comuacute dels finats sinoacute als moribunds i a herois assenyalats500 Cal pensar tan sols
en els mots que Aquilmiddotles adreccedila al difunt Pagravetrocle χαῖρέ μοι ὦ Πάτροκλε καὶ
εἰν Ἀΐδαο δόμοισι501
A Aquilmiddotles no se lrsquoapelmiddotla amb el patroniacutemic com foacutera drsquoesperar sinoacute com
lrsquoilmiddotlustre fill de la deessa Tetis o per ser meacutes precisos de la filla del mariacute Nereu
(vv 19-20 θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ κούρης εἰν]αλίου Νηρέος)502 Aquesta
formulacioacute no eacutes gaire habitual per adreccedilar-se a Aquilmiddotleu503 tot i que augmenta
la frequumlegravencia drsquoocurregravencies si es redueix lrsquoexpressioacute a ldquofill de Tetisrdquo504 Resulta
curioacutes comprovar lrsquoegravemfasi amb quegrave es remarca el parentiu que guarda Aquilmiddotles
amb Zeus per via drsquoEgraveac fet que potser es pot vincular amb la peculiar relacioacute
que uneix el Cronida i el seu descendent505
El comiat drsquoAquilmiddotles delimita la fi de lrsquohimne dedicat a lrsquoheroi i marca el
punt drsquoinflexioacute en quegrave torna a aparegraveixer la primera persona loquens Ja hem vist
que la foacutermula αὐτὰρ ἐγώ consistia en una mena de recurs poegravetic ndasho
metapoegravetic pensat en termes de recitacioacute o drsquoexecucioacutemdash que als Himnes
499 Eg IG 7 203 Pensirsquos igualment en el paralmiddotlel llatiacute Haue Vale present a Catul (101 10) o
Virgili (Aen 11 97) i amb correspondegravencia epigragravefica (CIL ii 3490 3506 etc) 500 Cf Soph Aj 863 (Agraveiax) κλειναί τrsquo Ἀθῆναι καὶ τὸ σύντροφον γένος κρῆναί τε ποταμοί
θrsquo οἵδε καὶ τὰ Τρωϊκὰ πεδία προσαυδῶ χαίρετrsquo ὦ τροφῆς ἐμοί Trach 921 (Hegraveracles) ὦ λέχη τε καὶ νυμφεῖrsquo ἐmicroά τὸ λοιπὸν ἤδη χαίρεθrsquo ὡς ἔmicrorsquo οὔποτε δέξεσθrsquo ἔτrsquo ἐν κοίταισι ταῖσδrsquo εὐνάτριαν Plat Phd 116d (Sogravecrates) καὶ σύ ἔφη χαῖρε καὶ ἡμεῖς ταῦτα ποιήσομεν
501 Ιl 23 19 179 Per a la referegravencia vegeu Rutherford 1996 44 502 La restitucioacute θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ troba un fonament a Od 11 631 θεῶν ἐρικυδέα τέκνα
576 Γαίης ἐρικυδέος υἱόν Ηymn Hom 4 550 Μαίης ἐρικυδέος υἱέ El propi Simogravenides lrsquoempra en un altre poema (fr 511 1a 3) Οὐρανίδ]α Κρόνοιο παῖς ἐρικυδής Sobre lrsquoepiacutetet vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat (pp 119-121)
503 Un dels pocs paralmiddotlels eacutes a Eur IT 217 τῷ τᾶς Νηρέως κούρας Cf Bacchyl 13 122 Pind Pyth 3 92
504 Cf Pind Pae 6 83-84 κυανοπλόκοιο παῖδα ποντίας Θέτιος βιατάν πιστὸν ἕρκος Ἀχαιῶν Il 4 512 16 860 Eur El 438 450 454
505 El principal interessat en remarcar aquest vincle eacutes el propi Aquilmiddotles qui en meacutes drsquouna ocasioacute sersquon vanta αὐτὰρ ἐγὼ γενεὴν μεγάλου Διὸς εὔχομαι εἶναι τίκτέ microrsquo ἀνὴρ πολλοῖσιν ἀνάσσων Μυρμιδόνεσσι Πηλεὺς Αἰακίδης ὃ δrsquo ἄρrsquo Αἰακὸς ἐκ Διὸς ἦεν (Il 21 187)
Trsquohe donat ales
239
Homegraverics conduiumla lrsquoatencioacute del puacuteblic drsquouna part dedicada a un deacuteu a una seccioacute
de temagravetica heroica o progravepiament egravepica Aquest sembla ser el sentit per
exemple de la foacutermula conclusiva del darrer dels himnes en honor dels
Diogravescurs en quegrave es pot percebre una indicacioacute de la orientacioacute del cant
χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς506
Amb tot el valor drsquoaquesta cheville al proemi de Simogravenides adopta una altre
caire en la mesura que la foacutermula no teacute continuiumltat en un cagraventic de les gestes
drsquoherois egravepics pertanyents a la ἡμιθέων ὠκύμορος γενεή sinoacute de simples
mortals (ἀνδρῶν v 25) Lrsquoefecte resultant eacutes el guany drsquoun egravemfasi discursiu
inesperat ja que aquests combatents a qui es promet una glograveria inexhaurible
com la dels antics herois esdevenen el veritable motiu central de la composicioacute
La seva presegravencia en el lloc que pertocava als herois egravepics no nomeacutes supleix el
contingut tradicional sinoacute que en bona mesura se nrsquoapropia i el reforccedila en
benefici dels nous destinataris
Bona part drsquoaquesta forccedila discursiva eacutes assolida per una simple ndashi alhora
complexamdash superposicioacute drsquoidees i una disposicioacute estructural hagravebilment
travada Ara beacute abans que srsquoarribi a la narracioacute dels esdeveniments
contemporanis el poeta intercala la invocacioacute a la Musa (vv 20-25) com
presumiblement es produiumla en la continuacioacute rapsogravedica dels himnes homegraverics
meacutes breus que actuaven com a preludis507
506 Hymn Hom 33 18-19
507 Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Calame 1989 (1982) 209-211 Cagravessola 1975 xii-xxii En termes generals Constantini amp Lallot 1987
Capiacutetol 4
240
αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν μέλεαι ἔντυνο]ν καὶ τόνδ[ε μελ]ίφρονα κ[όσμον ἀο]ιδῆς ἡμετ]έρης ἵνα τις [μνή]σεται ὑ[˘˘ˉ ἀνδρῶ]ν οἵ hellip
Aquesta seccioacute clegravetica estagrave articulada en un primer membre progravepiament
invocatiu i un segon de caire exhortatiu En primer terme apareix la persona
loquens realitzant una accioacute purament invocativa κικλήισκω que juntament
amb κληίζω constitueix una variant de καλέω Cal no oblidar que aquesta
forma verbal podia comenccedilar un himne sense necessitat de cap mot o seccioacute
precedent508 Lrsquoobjecte drsquoaquesta crida es troba en segona persona com eacutes
habitual en els Himnes Homegraverics El meacutes sorprenent perograve eacutes el predicatiu
drsquoaquest complement ἐπίκουρον que ens remet drsquoimmediat a lrsquoesfera de la
metagravefora militar Venim drsquoun context begravelmiddotlic i anem cap a un context igualment
marcial El terme srsquoadiu perfectament a lrsquoambient que recrea el poema Ara beacute
el to insogravelit el marca el sentit que adopta lrsquoexpressioacute inaudita fins al moment el
poeta en lloc de demanar la inspiracioacute de la Musa la crida en ajut de la seva
comesa com a assistent aliada sogravecia509
Drsquoaquesta manera Simogravenides convoca la Musa amb lrsquoepiacutetet propi de lrsquoaliat
egravepic (dels aliats de Troia per exemple) i de la tropa mercenagraveria a lrsquoegravepoca del
508 Literagraveriament aquesta forma de principium carminis estagrave nomeacutes constatada en els Himnes
Ograverfics perograve eacutes probable que lrsquoexpressioacute tingueacutes una certa importagravencia en el llenguatge propi del culte oral o de les pragravectiques mistegraveriques Cf Hymn Orph 15 (κικλήσκω Νύμφας τε κλυτὰς καὶ Πᾶνα microέγιστον) 20 52 (κικλήσκω σεhellip) 75 86 etc
509 Sogravecia en el meacutes estricte sentit etimologravegic Hem dit que lrsquoexpressioacute era extraordinagraveria respecte a la tradicioacute de Simogravenides perograve la foacutermula torna a concoacuterrer en un altre himne ben distint Lucreci invoca Venus perquegrave lrsquoassisteixi en el seu cant en condicioacute de socia traduccioacute literal de lrsquoἐπίκουρος simonidi i alhora homogravenim i homogravefon del nom del filogravesof Epicur el referent ideologravegic del poeta llatiacute (Lucr 1 24 te sociam studeo scribendis uersibus esse) Vegeu OrsquoHara 1998 Al poema de Lucreci no hi manca la invocacioacute a la Musa en aquest cas Calmiddotliacuteope (6 92-95) i a Epicur (3 1-30)
Trsquohe donat ales
241
poema510 Lrsquoepiacutetet que acompanya el vocatiu de la Musa eacutes amb tota probabilitat
πολυώνυμος que troba ja paralmiddotlels als Himnes Homegraverics511 amb la significacioacute
ldquohonorada o invocada amb molt apelmiddotlatiusrdquo Al capdavall aquesta
denominacioacute justifica en certa mesura la seva invocacioacute com a aliada una de
les possibles versions apelmiddotlatives triada a voler del poeta que preteacuten emfasitzar
la seva condicioacute de testimoni presencial En efecte una de les propostes meacutes
plausibles que doacutena raoacute de la diferegravencia notograveria entre la relacioacute drsquoHomer i de
Simogravenides respectivament amb les Muses la proporciona A Aloni
The reason for the difference between these two positions is to be found in the subject matter of the poems Homer could not have been a witness to the events at Troy and therefore relied entirely on the Muses for the truth of his account Simonides on the other hand did witness the Greek war against the Persians and so needs the Musersquos help only to guarantee the ability of his poetry to render the truth and thus confer lasting fame on those who took part in the events narrated512
Drsquoacord amb aquest pressupogravesit Simogravenides srsquoarroga el principal megraverit en la
pragravectica compositiva i nomeacutes demana lrsquoauxili de la Musa per constituir lrsquoordre
510 Val a dir que a la Iliacuteada apareix el mot emprat en funcioacute adjectiva i referit a una divinitat
perograve la cagraverrega militar eacutes indubtable (Il 21 430-431) ὡς Ἀφροδίτη ἦλθεν Ἄρῃ ἐπίκουρος ἐmicroῷ microένει ἀντιόωσα La mencioacute de lrsquoepikouria en un context en quegrave apareixen les Muses es troba a Piacutendar per exemple perograve en aquest cas eacutes el poeta qui acompleix metafogravericament les funcions drsquoἐπίκουρος en uns termes no menys pretensiosos perograve no tant agosarats (Ol 13 96-97) Μοίσαις γὰρ ἀγλαοθρόνοις ἑκὼν Ὀλιγαιθίδαισίν τrsquo ἔβαν ἐπίκουρος A vegades srsquoinvoca una divinitat de manera similar en lrsquoexpressioacute perograve gairebeacute sempre amb una nuance militar salviacutefica i a voltes megravedica (com Apolmiddotlo Epikourios o Asclepi) o simplement drsquoajuda en el destret Cf Sapph fr 1 25-28 V (a Afrodita) ἔλθε μοι καὶ νῦν χαλέπαν δὲ λῦσον ἐκ μερίμναν ὄσσα δέ μοι τέλεσσαι θῦμος ἰmicroέρρει τέλεσον σὺ δrsquo αὔτα σύμμαχος ἔσσο
511 Cf Hymn Hom 3 82 2 18 32 Κρόνου πολυώνυμος υἱός disposicioacute que recorda el θεᾶς ἐρικυδέος υἱέ del v 19 de Simogravenides
512 Aloni 2001 95
Capiacutetol 4
242
escaient del poema en un intent drsquoafirmar el rol del poeta sense cap ruptura
aparent o formal amb la tradicioacute clegravetica513
ELS CAMINS DE LrsquoHIMNE
En els poemes hexamegravetrics de Parmegravenides i drsquoEmpegravedocles poden trobar-se
aspectes de la literatura sapiencial de lrsquoelucubracioacute filosogravefica i religiosa i el que
ens interessa ara per ara de la forma hiacutemnica inclosa la reflexioacute sobre el proceacutes
compositiu aspectes que poden aportar una certa llum a algunes nocions que
concorren en el proemi de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees
Acostuma a considerar-se el fragment 1 de Parmegravenides com el proemi (o part
del mateix) del poema sobre la naturalesa514 La constatacioacute del caragravecter
aparentment narratiu del passatge sorpregraven de bon principi El poema
comenccedilava in medias res sense cap mena drsquoinvocacioacute o endreccedila inicial si hem de
fer cas del testimoni de Sext Empiacuteric que en cita lrsquoinitium carminis515 El poeta
afirma haver estat conduiumlt a traveacutes de les portes dels camins de la Nit i del Dia
per tal de comparegraveixer davant drsquouna divinitat femenina del nom de la qual no
513 Cal nomeacutes recordar el testimoni que parla de la plaent Musa simoniacutedia (ἔπνεε τερπνά
ἡδυμελιφθόγγου Μοῦσα Σιμωνίδεω Sim test 42 Campbell = AP 9 571 1-2) a la qual eren imputats els cagraverrecs de φιλοκερδής i ἐργάτις com una treballadora assalariada la millor aliada drsquoun poeta tradicionalment avaricioacutes Vegeu Pind Isth 2 6-12 La interpretacioacute es troba a Schol Pind Isth 2 9ab (3 p 214 Drachmann) λέγοι δrsquo ἄν πρὸς Σιμωνίδου ταῦτα ὡς φιλάργυρον διασύρων τὸν ἄνδρα
514 Sobre el proemi parmenidi vegeu Gallop 1991 (1984) 5-7 Couloubaritsis 1987 25-43 Burkert 1969 Schwabl 1963 Bowra 1953 38 sqq Bowra 1937
515 Sext Emp Adv Math 7 111-114
Trsquohe donat ales
243
es fa mencioacute En aquest viatge un dels elements clau de la interpretacioacute del
poema la persona loquens eacutes transportada en carro per eugues filles drsquoHegravelios
τῇ φερόμην τῇ γάρ με πολύφραστοι φέρον ἵπποι ἅρμα τιταίνουσαι κοῦραι δ ὁδὸν ἡγεμόνευον [] τῇ ῥα διrsquo αὐτέων ἰθὺς ἔχον κοῦραι κατ ἀμαξιτὸν ἅρμα καὶ ἵππους516
fins a lrsquoestatge de la deessa Alliacute la personificacioacute de Dike eacutes qui nrsquoobre els
propileus com a garant de la legitimitat dels ensenyaments divins
ἔνθα πύλαι Νυκτός τε καὶ Ἤματός εἰσι κελεύθων καί σφας ὑπέρθυρον ἀμφὶς ἔχει καὶ λάινος οὐδός αὐταὶ δrsquo αἰθέριαι πλῆνται μεγάλοισι θυρέτροις τῶν δὲ Δίκη πολύποινος ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς517
Veiem en lrsquoepiacutetet de Dike un dels atributs que hem constatat a propogravesit del
caragravecter punitiu amb quegrave la caracteritza Simogravenides al proemi de Platees Dike
acompleix les funcions drsquoAidoacutes i Neacutemesis drsquouna manera semblant al rol que li
conferia Egravesquil com a βαρύδικος ποινά una Dike que guarda les claus de la
retribucioacute (ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς v 14)518
516 Parm fr 1 4-5 20-21 Gallop 517 Vv 11-14 518 Lrsquoepiacutetet que Parmegravenides atribueix a Dike eacutes testimoniat igualment pel fr Orph 158 tal
com el recull el neoplatogravenic Procle amb lrsquoafegit drsquouna cagraverrega semagraventica rellevant Dike eacutes igualment ἀρωγός auxiliar socorredora del seu pare Zeus en la lluita contra els Titans caracteritzats per la seva ὕβρις (Procl In Plat Remp 2 144 29) τῷ δὲ Δίκη πολύποινος ἐφέσπετο πᾶσιν ἀρωγός Εn un sentit semblant cal interpretar lrsquoaparicioacute de Dike al primer estagravesim de lrsquoAgamegravemnon drsquoEgravesquil la divinitat puneix (καθαιρεῖ) aquell qui trepitja lrsquoaltar de la deessa (ἀνδρὶ λακτίσαντι μέγαν Δίκας βωμὸν εἰς ἀφάνειαν Ag 381) Reveladorament lrsquoἄδικος que exemplifica els mots del cor no eacutes altre que Paris que violagrave els preceptes de Zeus Xegravenios (Ag 396-402) λιτᾶν δrsquo ἀκούει μὲν οὔτις θεῶν τὸν δrsquo ἐπίστροφον τῶν φῶτrsquo ἄδικον καθαιρεῖ οἷος καὶ Πάρις ἐλθὼν ἐς δόμον τὸν Ἀτρειδᾶν ᾔσχυνε ξενίαν τράπε- ζαν
Capiacutetol 4
244
Un altre punt digne drsquoesment en el proemi de Parmegravenides consisteix en el
parlament que la deessa innominada adreccedila al poeta quan aquest compareix
davant drsquoella La intervencioacute de la dea en estil directe origina una inversioacute del
rol de la persona loquens de manera que el poeta apareix representat en segona
persona i apelmiddotlat per mitjagrave drsquoun vocatiu i de la foacutermula habitual de salutacioacute
χαῖρε
ὦ κοῦρrsquo ἀθανάτοισι συνάορος ἡνιόχοισιν ἵπποις ταί σε φέρουσιν ἱκάνων ἡmicroέτερον δῶ χαῖρrsquo ἐπεὶ οὔτι σε μοῖρα κακὴ προὔπεμπε νέεσθαι τήνδrsquo ὁδόν [ἦ γὰρ ἀπrsquo ἀνθρώπων ἐκτὸς πάτου ἐστίν] ἀλλὰ θέμις τε δίκη τε519
Al proemi de Parmegravenides perograve la justificacioacute de lrsquoelement diviacute i immortal
(θεὰ πρόφρων v 22 ἀθανάτοισι hellip ἡνιόχοισιν v 24) i lrsquoegravemfasi en el
contingut referent a lrsquoagravembit de la legitimitat la justiacutecia i la veritat (θέμις τε δίκη
τε v 28 ἀληθείης εὐπειθέος ἀτρεμὲς ἦτορ v 29 πίστις ἀληθής v 30) es
deuen a pressupogravesits diferents dels que abonen la seva presegravencia en el proemi
de Simogravenides En efecte Parmegravenides preteacuten posar en relleu el caragravecter drsquouna
inspiracioacute que el guia pel camiacute de la Veritat i contraposar-lo a lrsquoopinioacute del comuacute
dels mortals (βροτῶν δόξας v 30) que regeix un mal fat (μοῖρα κακὴ v 26)
El camiacute empregraves pel poeta pot ser interpretat translatiacuteciament com a metagravefora
de la tasca compositiva multiforme i variada en la qual el poeta ha de prendre
necessagraveriament una decisioacute ha drsquoemprendre un camiacute (ἐς ὁδὸνhellipπολύφημον v
2) que en certa forma precedeix la tria gnoseologravegica i ontologravegica davant de la
disjuntiva de camins (els famosos ὁδοὶ διζήσιος fr 2 2 i sqq) En efecte el
κλοπαῖσι γυναικός Per al sentit de les claus (κληῖδας) vegeu Palmer 2009 52-55 175 361 Laks 2003 16 n 29 Steele 2002 583 Guthrie 1980 (1965) 8-9
519 Parm fr 1 24-28
Trsquohe donat ales
245
poema srsquoestagrave desenvolupant a mesura que soacuten exposats els arguments a
mesura que es refereix el microῦθος (fr 2 1) Fins i tot la imatge del carro es pot
entendre com una figuracioacute del poema Ara beacute cal no oblidar que la direccioacute
drsquoaquesta via per a Parmegravenides i a diferegravencia del que hem pogut observar en
Simogravenides sempre ve legitimada per la divinitat
ἵπποι ταί με φέρουσιν ὅσον τrsquo ἐπὶ θυμὸς ἱκάνοι πέμπον ἐπεί microrsquo ἐς ὁδὸν βῆσαν πολύφημον ἄγουσαι δαίμονες ἣ κατὰ πάντrsquo ἄστη φέρει εἰδότα φῶτα520
Tambeacute a lrsquohimne-poema del poeta drsquoAcragas Empegravedocles tot i la dificultat
de definir amb certesa els liacutemits de la composicioacute (o composicions) eacutes ben
notori el contingut clegravetic en certa mesura meacutes present al llarg drsquoun poema de
difiacutecil ordenacioacute estructural Una de les principals dificultats a lrsquohora
drsquoidentificar un proemi ve donada per la multiplicitat drsquoinvocacions que
passen de lrsquoagravembit humagrave al diviacute Entre les primeres es poden identificar aquelles
que van adreccedilades a un grup indefinit potser drsquoacragantins (ὦ φίλοι)521 i la del
destinatari del poema i possible ἐρώμενος drsquoEmpegravedocles Pausagravenias fill
520 Ibid 1-3 El poeta elegiacuteac Properci ofereix una imatge molt semblant en quegrave poden
rastrejar-se tots els elements esmentats amb lrsquoafegit drsquouna heregravencia helmiddotleniacutestica que desenvolupagrave la significacioacute drsquoaquests motius figuratius Nunc Iouis incipiam causas aperire Feretri armaque de ducibus trina recepta tribus Magnum iter ascendo sed dat mihi gloria uires non iuuat e facili lecta corona iugo (Prop 4 10 1-4) C Miralles (2004 83-86) en parla al respecte ldquoEl camino en griego οἶμος tiene una larga historia que remonta a Homero pero cuyo especial caraacutecter poeacutetico se perfila en Filetas y Caliacutemaco unido a una real ldquoconscienciardquo de su labor por parte del poetardquo (85) i troba un paralmiddotlel per al siacutemil del carro en Quegraveril (νεοζυγὲς ἅρμα fr 1 Kinkel) Per a dues postures divergents a propogravesit drsquouna lectura poetologravegica de la imatge del carro a Parmegravenides vegeu Asper 1997 73-78 i Nuumlnlist 1998 260-261
521 Fr 112 1 114 1 DK Els testimonia difereixen de la procedegravencia del primer fragment o de parts drsquoell Amb tot Diogravegenes Laerci qui el cita iacutentegrament assegura que proveacute del poema sobre els Katharmoiacute (Diog Laert 8 61-62)
Capiacutetol 4
246
drsquoAnquites (Παυσανίη σὺ δὲ κλῦθι δαίφρονος Ἀγχίτεω υἱέ)522 Resulten molt
interessants els termes i conceptes que entren en joc en un dels fragments dels
Katharmoiacute la persona loquens versemblantment el poeta srsquoadreccedila als ciutadans
drsquoAcragas amb el vocatiu esmentat i lrsquohabitual foacutermula (χαίρετε v 4) i tot
seguit canvia el punt de focalitzacioacute (ἐγὼ δέ) per parlar de si mateix en uns
termes aparentment paradoxals anuncia la seva renuacutencia a la condicioacute mortal i
la investidura dels honors que pertoquen als deacuteus
ὦ φίλοι οἳ microέγα ἄστυ κατὰ ξανθοῦ Ἀκράγαντος ναίετrsquo ἀνrsquo ἄκρα πόλεος ἀγαθῶν μελεδήμονες ἔργων ξείνων αἰδοῖοι λιμένες κακότητος ἄπειροι χαίρετrsquo ἐγὼ δrsquo ὑmicroῖν θεὸς ἄμβροτος οὐκέτι θνητός πωλεῦμαι μετὰ πᾶσι τετιμένος ὥσπερ ἔοικα ταινίαις τε περίστεπτος στέφεσίν τε θαλείοις τοῖσιν dagger ἅmicrorsquo dagger ἂν ἵκωμαι ἄστεα τηλεθάοντα ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξί σεβίζομαι οἱ δrsquo ἅmicrorsquo ἕπονται μυρίοι ἐξερέοντες ὅπῃ πρὸς κέρδος ἀταρπός οἱ microὲν μαντοσυνέων κεχρημένοι οἱ δrsquo ἐπὶ νούσων παντοίων ἐπύθοντο κλυεῖν εὐηκέα βάξιν δηρὸν δὴ χαλεπῆισι πεπαρμένοι ltἀμφrsquo ὀδύνηισινgt523
Certament la dificultat interpretativa del v 4 del fragment anterior rau a
discernir si es parla de la ldquodivinitatrdquo drsquoEmpegravedocles a parer drsquoell o dels qui el
contemplen Potser cal posar en relacioacute el sentit drsquoaquest fragment amb
lrsquoorientacioacute general del pensament drsquoEmpegravedocles respecte a la transmigracioacute i
immortalitat de la ψυχή la seva divinitat pot basar-se en una creenccedila de
privilegi dins del cercle de reencarnacions Aquesta doctrina en el pla de la
poegravetica assegura al poeta la possessioacute de la veritat ja que la inspiracioacute i la
522 Fr 1 DK Probablement ocupava una posicioacute forccedila inicial tot i que en el poema de
Lucreci clarament inspirat en Empegravedocles el destinatari Megravemmius no apareix fins al v 26 del primer llibre i de manera subreptiacutecia encara dins del proemi invocatori de Venus
523 Xenoph fr 1 Inwood = 112 DΚ
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Capiacutetol 4
232
a partir drsquouna apreciable referegravencia a Tetis al vers 5 srsquoha restituiumlt una possible
apelmiddotlacioacute drsquoAquilmiddotles (κούρης εἰν]αλίης ἀγλαόφη[με πάϊ)483
Presumiblement el proemi continuava tractant el motiu del Pelida una part
del qual correspon als primers versos del fr 11 W2 si la reconstruccioacute de West
eacutes encertada Tot i aixiacute el seguumlent punt clegravetic eacutes amb tota certesa el comiat de
lrsquoheroi que srsquoubica als vv 19-20 (ἀλλὰ σὺ microὲ]ν νῦν χαῖρε θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ
κούρης εἰν]αλίου Νηρέος) i precedeix sense solucioacute de continuiumltat la
invocacioacute de la Musa com a coadjutora (αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo
ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα vv 20-21)484
El proemi consta drsquouna successioacute drsquoinvocacions que adreccedila la persona loquens
a diferents destinataris Es tracta drsquoun recurs emprat amb una certa frequumlegravencia
en composicions didagravectiques i laudatograveries A les obres hesiogravediques per
exemple la varietat dels registres discursius sovint es manifesta en formes
drsquoapelmiddotlacioacute La Teogonia comenccedila per les Muses de lrsquoHelicoacute que no seran
invocades nominatim tanmateix fins al v 104 despreacutes drsquouna extensa seccioacute que
els eacutes dedicada485 A lrsquoendemig trobem una altra crida en aquest cas a una
segona persona indeterminada a qui srsquoexhorta igualment a comenccedilar per les
Muses486 Tambeacute als Treballs i Dies srsquoobserven dues invocacions inicials de gran
rellevagravencia per a lrsquoestructura discursiva de lrsquoobra lrsquoinicial a les Muses i una
segona no menys important adreccedilada a Perses487
483 Cf Rutherford 2001a 43 484 J Bremmer (2006 22-23) ofereix una visioacute succinta i criacutetica dels diversos parers formulats
entorn del sentit de la foacutermula de comiat al proemi de lrsquoelegia simoniacutedia 485 Hes Theog 104 χαίρετε τέκνα Διός δότε δrsquo ἱμερόεσσαν ἀοιδήν Cf 1 μουσάων
Ἑλικωνιάδων ἀρχώμεθrsquo ἀείδειν 486 Hes Theog 36 τύνη Μουσάων ἀρχώμεθαhellip que repregraven la foacutermula inicial (v 1) 487 Hes Op 1 μοῦσαι Πιερίηθεν ἀοιδῇσιν κλείουσαι v 27 ὦ Πέρση σὺ δὲ ταῦτα τεῷ
ἐνικάτθεο θυμῷ Abans de la crida de Perses apareix novament una invocacioacute en segona persona tot i que potser cal esmenar el datiu del nom propi subseguumlent en un vocatiu vv 9-10 κλῦθι ἰδὼν ἀίων τε δίκῃ δ ἴθυνε θέμιστας τύνη ἐγὼ δέ κε Πέρσῃ ἐτήτυμα μυθησαίμην
Trsquohe donat ales
233
En poesia megravelica la muacuteltiple invocacioacute eacutes una pragravectica forccedila habitual en
especial en epinicis ditirambes i encomis En un epinici de Baquiacutelides per
exemple trobem una invocacioacute de les Charites seguida a poca distagravencia per una
de la Moira i encara una altra de lrsquoAsop488 Piacutendar eacutes un clar exponent drsquoaquesta
pragravectica que es pot constatar en moltes de les seves composicions i ell mateix ho
professa
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον489
Haviacuteem deixat la figura del Pelida a la invocacioacute del fr 10 W2 que tenia
continuiumltat narrativa en el seguumlent fragment Pel que sabem el comenccedilament
drsquoaquest reporta la mort de lrsquoheroi i el seu funeral motius que pel cap baix
ocupaven una tirada de versos (vv 1-8) lleugerament meacutes agravemplia que la
dedicada a descriure la caiguda de Troia i el retorn dels aqueus (vv 9-15) La
rellevagravencia de la fi egravepica drsquoAquilmiddotles al nostre entendre apunta una doble
orientacioacute estretament vinculada drsquouna banda lrsquoenfocament de la condicioacute
semidivina de lrsquoheroi i com a tal mortal de lrsquoaltra lrsquoegravemfasi en lrsquoelement luctuoacutes
i honoriacutefic que sembla apuntar a un culte heroic malgrat el silenci que pesa
sobre tota referegravencia cultual en lrsquoegravepica (i en lrsquoelegia que srsquohi emmiralla) Perograve val
la pena analitzar una mica meacutes detingudament el passatge simonidi
El fragment 11 W2 comenccedila suposadament amb la caiguda drsquoAquilmiddotles al
combat (v 1) Aquest fet motiva a continuacioacute la presegravencia drsquoun siacutemil de clar
488 Lrsquoepinici per Automedes de Fliunt Bacchyl 9 1 SM Δόξαν ὦ χρυσαλάκατοι
Χάρι[τ]εςhellip v 15 ὦ μοῖρα πολυκρατές v 45 ὦ πολυζήλωτε ἄναξ ποταμῶνhellip 489 Pind Pyth 10 53-54 Amb tota probabilitat lrsquoalmiddotlusioacute als himnes i a la pluralitat dels logoi
no es refereix tant a les invocacions muacuteltiples com a la pragravectica de passar ragravepidament drsquoun tema a un altre hi hagi o no una falca clegravetica Un clar exemple drsquoinvocacioacute muacuteltiple es pot veure a Ol 8 on srsquoinvoca gairebeacute consecutivament Oliacutempia (v 1) lrsquoaacutelsos sagrat (v 9) i Timogravestenes (v 15)
Capiacutetol 4
234
ascendent homegraveric la comparacioacute entre lrsquoabatiment drsquoun guerrer i lrsquoestassada
drsquoun arbre per obra de llenyataires o de forces de la naturalesa (vv 1-3)490
Segueix una possible referegravencia al dolor o al plany que manifestagrave el λαός dels
helmiddotlens per la seva mort durant el sepeli (amb Pagravetrocle vv 5-6) En aquest
punt advertim un recurs ben destacat en un sol diacutestic (vv 7-8) que clou amb
disposicioacute circular el motiu del traspagraves del Pelida una mirada retrospectiva per
part del poeta que torna sobre la mort drsquoAquilmiddotles i la justifica per mitjagrave de
lrsquoaccioacute divina en realitat fou la magrave drsquoApolmiddotlo qui sotmeteacute el guerrer indomable
per a qualsevol magrave mortal Drsquoaquesta manera srsquoaconsegueix dignificar la mort
de lrsquoheroi i salvar lrsquoexcelmiddotlegravencia drsquoun culte justificant-lo
Quelcom semblant pot apreciar-se en la Nemea setena de Piacutendar per
contraposicioacute al seu Peagrave sisegrave a propogravesit de Neoptogravelem fill drsquoAquilmiddotles La mort
de Neoptogravelem a Delfos eacutes interpretada de manera distinta en cadascun
drsquoaquests poemes segons qui fos el destinatari de la composicioacute Aixiacute Gentili
observa amb la mirada posada en el culte
In entrambi i contesti la morte di Neottolemo egrave voluta dal dio nellrsquouno percheacute lrsquoeroe espiasse la colpa di unrsquoazione ingiusta lrsquoempietagrave compiuta ai danni del vecchio Priamo nellrsquoaltro percheacute divenisse il tutore ldquogiustordquo del culto (v 47 themiskoacutepos) in conseguenza di una azione che sotto il profilo etico-religioso presentava un duplice aspetto nella misura in cui giusta era stata la richiesta di unrsquoequa ripartizione delle vittime sacrificiali ma ingiusto lrsquoalterco con i sacerdoti di Apollo Il dato obiettivo del culto che certamente era giagrave operante a Delfi al tempo in cui Pindaro aveva composto il sesto Peana egrave nella settima Nemea un punto cardine che implicitamente offre lrsquoargomento per attenuare il peso dellrsquoempietagrave attribuita a Neottolemo nel primo dei due carmi poicheacute con lrsquoonore del culto decretato dal dio egli aveva espiato oltre che la colpa commessa nei riguardi del clero delfico anche quella compiuta nei riguardi di Priamo491
490 Il 4 482 sqq 5 560 13 178 sqq 389 sqq = 16 482 sqq 17 53 sqq 491 Gentili 1984 187-188
Trsquohe donat ales
235
Apolmiddotlo acompleix per tant les funcions drsquoagent de la mort de lrsquoheroi i de
valedor de lrsquohonor de la seva figura i del culte que la distingia
En general pot dir-se que lrsquoaccioacute dels deacuteus teacute un paper destacat en
lrsquoestructura de lrsquoelegia de Platees Potser el cas meacutes evident ndashconservatmdash eacutes el
drsquoApolmiddotlo per les raons que hem adduiumlt Cal no oblidar que les integracions
textuals de West posem per cas posen en relleu la participacioacute drsquoAtena i
drsquoHera en la destruccioacute drsquoIacutelion (vv 9-10 Παλλὰς δrsquo ἐγγὺ]ς ἐοῦσα πε[ρικλεὲς
ἄ]στ[υ καθεῖλεν σὺν δrsquo Ἥρη Πρ]ιάμου παισὶ χ[αλεπτ]όμ[εναι) o anant una
mica meacutes enllagrave del fr 11 W2 en el si de la profecia de Tisagravemenos (fr 14 W2 vv
7-8) la connivegravencia de Zeus amb els helmiddotlens perquegrave expulsin lrsquoinvasor bagraverbar
de la Jogravenia versemblantment ˉ˘˘ἐξ Ἀ]σί[η]ς ἐλάσει νεύσαντο[ς ˘ ˉ ˉ (Zeus)
και]νὴν συμμα[χ]ίην φιλέω[ν492
Una atencioacute especial mereix la presegravencia drsquouna possible personificacioacute de
δίκη sota un aspecte diviacute que nomeacutes torna a aparegraveixer en una ocasioacute en els
fragments elegiacuteacs (fr 21 4 W2) Ens trobem en un dels passatges meacutes debatuts i
aparentment paradoxals del fragment de Platees Els termes ja per si discutits
semblen expressar una imatge poc usitada493 Dike muntada en un carro de
guerra (ἅρμα) no pas asseguda en un tron vora Zeus com foacutera drsquoesperar
anihila (καθεῖλε) lrsquoimpiu el transgressor de lrsquoordre de Zeus Xeacutenios que per la
seva supegraverbia provoca la perdicioacute de la seva progravepia ciutat En la restitucioacute de
492 Cf West 1993a 6 8 493 Els paralmiddotlels meacutes propers a la formulacioacute simoniacutedia cal cercar-los en egravepoca tardana
imperial quan la magnificegravencia i la primacia que srsquoatribueixen a lrsquoemperador o a algun prohom eacutes emparada per una Dike amb entitat divina o almiddotlegograverica perograve certament personificada Un epigrama afirma que Juliagrave regeix amb magrave drsquoauriga el ldquotronrdquo de Dike (AP 9 779 5-6) ὅντινα συληθέντα Δίκης θρόνον ἡνιοχεύων εὗρεν Ἰυλιανὸς χερσὶν ἀδωροδόκοις Una formulacioacute pragravecticament idegraventica apareix en un passatge de lrsquoorador bitini Himeri (Or 36 11) τὸν μέγαν τῆς δίκης ἡνίοχον
Capiacutetol 4
236
West εἵνεκrsquo Ἀλεξά]νδροιο κακόφρ[ονο]ς ὡς τὸν [ἀλιτρόν ἀλλὰ χρόνω]ι
θείης ἅρμα καθεῖλε δίκ[ης (vv 11-12)
En cas que les lectures siguin correctes resulta interessant comprovar com
Simogravenides caracteritza Dike amb lrsquoatribut el carro que tradicionalment pertany
a Nike494 o amb el rol que pertoca a Neacutemesis en les obres tragravegiques Egravesquil eacutes el
tragravegic que pel que podem judicar a partir del que ens nrsquoha pervingut meacutes
rellevagravencia conferia a Dike tal com podem observar en el fragment drsquoun
parlament de Dike en el si drsquoun drama satiacuteric en quegrave srsquoexplicita que Zeus el
seu pare lrsquoha enviada a la terra a desgrat que no es conserva cap referegravencia al
mitjagrave com hi arriba495 Amb tot volem citar aquiacute el passatge coral de les Coegravefores
que precedeix la contemplacioacute dels cossos occits (vv 935-936)
ἔμολε μὲν δίκα Πριαμίδαις χρόνῳ βαρύδικος ποινά
i en el mateix estagravesim (vv 945-952)
ἔμολε δrsquo ᾧ microέλει κρυπταδίου μάχας δολιόφρων ποινά ἔθιγε δrsquo ἐν μάχᾳ χερὸς ἐτήτυμος Διὸς κόρα Δίκαν δέ νιν προσαγορεύομεν βροτοὶ τυχόντες καλῶς ὀλέθριον πνέουσrsquo ἐν ἐχθροῖς κότον
Lrsquoegravemfasi en la ποινά en un context militar (microάχας ἐν μάχᾳ) aboquen nova
llum en el passatge simonidi Dike eacutes caracteritzada com una guerrera que
puneix inflexiblement (βαρύδικος ποινά) precisament un Πριαμίδης 494 Cf [Sim] epigr 27 3-4 atribuiumlt a Simogravenides com una autoendreccedila τοσσάκι δrsquo ἱμερόεντα
διδαξάμενος χορὸν ἀνδρῶν εὐδόξου Νίκας ἀγλαὸν ἅρμrsquo ἐπέβης 495 Aesch fr 281a Radt
Trsquohe donat ales
237
Alexandre Hi ha qui com S Hornblower ha pretegraves veure en la mencioacute de
Menelau i dels Tindagraverides als vv 30-31 una epifania en tota regla496 En realitat
aquest concepte srsquoescau de la mateixa manera a Dike tal com eacutes caracteritzada
que als herois lacedemonis els quals nomeacutes apareixen com a acompanyants de
lrsquoexpedicioacute espartana497 Dels Diogravescurs no sersquon refereix cap accioacute ni prodigi
contragraveriament Simogravenides aconsegueix donar egravemfasi a la descripcioacute de
lrsquoempresa i assolir un nivell narratiu de validesa panhelmiddotlegravenica Drsquoaltra banda el
retrat simonidi probablement no preteacuten reflectir amb precisioacute el cerimonial de
les campanyes militars espartanes i lrsquoimaginari que el fonamentava498 de
manera que no es constata tant lrsquoacte efectiu de lrsquoepifania en un sentit estricte
com un moment posterior de concomitagravencia en miliacutecia
La cloenda del proemi consta drsquouna foacutermula de comiat i drsquouna invocacioacute
subseguumlent La dimissio drsquoAquilmiddotles queda plasmada per la terminologia
tradicional en els himnes χαῖρε seguida de la cheville αὐτὰρ ἐγώ que marca la
transicioacute que conduiragrave a la seccioacute narrativa Val a dir que les formes de comiat ndash
o de salutacioacutemdash χαῖρε o χαίρετε soacuten prou genegraveriques perquegrave puguin ser
emprades en una gran varietat de contextos per beacute que en el si drsquoun himne o
drsquoun parlament que acompleixi un rol similar la funcioacute eacutes clarament
introductograveria o dimissograveria aquest sentit sembla corroborat a meacutes pel context
que remet a lrsquoagravembit funerari Tot i que la forma en quumlestioacute eacutes testimoniada en 496 Hornblower 2001 140-146 497 LrsquoOxford Classical Dictionary (3a ed) per exemple aporta una definicioacute drsquoepifania que
srsquoadiu a la caracteritzacioacute de Dike ldquooccurs in both myth and cult when a god reveals his presence or manifests his power to a mortal or group of mortals who ldquoseerdquo or ldquorecognizerdquo the god [] They may be accompanied by miracles or other displays of power (ἀρεταί) be protective or punitive they may be sudden and spontaneous or occur in response to a prayerrdquo
498 Drsquoacord amb el relat drsquoHerogravedot era un Tindagraverida i un rei qui acompanyaven lrsquoexpedicioacute espartana (Hdt 5 75 2) ἀπὸ δὲ ταύτης τῆς διχοστασίης ἐτέθη νόμος ἐν Σπάρτῃ microὴ ἐξεῖναι ἕπεσθαι ἀμφοτέρους τοὺς βασιλέας ἐξιούσης στρατιῆς τέως γὰρ ἀμφότεροι εἵποντο παραλυομένου δὲ τούτων τοῦ ἑτέρου καταλείπεσθαι καὶ τῶν Τυνδαριδέων τὸν ἕτερον πρὸ τοῦ γὰρ δὴ καὶ οὗτοι ἀμφότεροι ἐπίκλητοί σφι ἐόντες εἵποντο
Capiacutetol 4
238
inscripcions sepulcrals499 la majoria dels contextos literaris no lrsquoapliquen al
comuacute dels finats sinoacute als moribunds i a herois assenyalats500 Cal pensar tan sols
en els mots que Aquilmiddotles adreccedila al difunt Pagravetrocle χαῖρέ μοι ὦ Πάτροκλε καὶ
εἰν Ἀΐδαο δόμοισι501
A Aquilmiddotles no se lrsquoapelmiddotla amb el patroniacutemic com foacutera drsquoesperar sinoacute com
lrsquoilmiddotlustre fill de la deessa Tetis o per ser meacutes precisos de la filla del mariacute Nereu
(vv 19-20 θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ κούρης εἰν]αλίου Νηρέος)502 Aquesta
formulacioacute no eacutes gaire habitual per adreccedilar-se a Aquilmiddotleu503 tot i que augmenta
la frequumlegravencia drsquoocurregravencies si es redueix lrsquoexpressioacute a ldquofill de Tetisrdquo504 Resulta
curioacutes comprovar lrsquoegravemfasi amb quegrave es remarca el parentiu que guarda Aquilmiddotles
amb Zeus per via drsquoEgraveac fet que potser es pot vincular amb la peculiar relacioacute
que uneix el Cronida i el seu descendent505
El comiat drsquoAquilmiddotles delimita la fi de lrsquohimne dedicat a lrsquoheroi i marca el
punt drsquoinflexioacute en quegrave torna a aparegraveixer la primera persona loquens Ja hem vist
que la foacutermula αὐτὰρ ἐγώ consistia en una mena de recurs poegravetic ndasho
metapoegravetic pensat en termes de recitacioacute o drsquoexecucioacutemdash que als Himnes
499 Eg IG 7 203 Pensirsquos igualment en el paralmiddotlel llatiacute Haue Vale present a Catul (101 10) o
Virgili (Aen 11 97) i amb correspondegravencia epigragravefica (CIL ii 3490 3506 etc) 500 Cf Soph Aj 863 (Agraveiax) κλειναί τrsquo Ἀθῆναι καὶ τὸ σύντροφον γένος κρῆναί τε ποταμοί
θrsquo οἵδε καὶ τὰ Τρωϊκὰ πεδία προσαυδῶ χαίρετrsquo ὦ τροφῆς ἐμοί Trach 921 (Hegraveracles) ὦ λέχη τε καὶ νυμφεῖrsquo ἐmicroά τὸ λοιπὸν ἤδη χαίρεθrsquo ὡς ἔmicrorsquo οὔποτε δέξεσθrsquo ἔτrsquo ἐν κοίταισι ταῖσδrsquo εὐνάτριαν Plat Phd 116d (Sogravecrates) καὶ σύ ἔφη χαῖρε καὶ ἡμεῖς ταῦτα ποιήσομεν
501 Ιl 23 19 179 Per a la referegravencia vegeu Rutherford 1996 44 502 La restitucioacute θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ troba un fonament a Od 11 631 θεῶν ἐρικυδέα τέκνα
576 Γαίης ἐρικυδέος υἱόν Ηymn Hom 4 550 Μαίης ἐρικυδέος υἱέ El propi Simogravenides lrsquoempra en un altre poema (fr 511 1a 3) Οὐρανίδ]α Κρόνοιο παῖς ἐρικυδής Sobre lrsquoepiacutetet vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat (pp 119-121)
503 Un dels pocs paralmiddotlels eacutes a Eur IT 217 τῷ τᾶς Νηρέως κούρας Cf Bacchyl 13 122 Pind Pyth 3 92
504 Cf Pind Pae 6 83-84 κυανοπλόκοιο παῖδα ποντίας Θέτιος βιατάν πιστὸν ἕρκος Ἀχαιῶν Il 4 512 16 860 Eur El 438 450 454
505 El principal interessat en remarcar aquest vincle eacutes el propi Aquilmiddotles qui en meacutes drsquouna ocasioacute sersquon vanta αὐτὰρ ἐγὼ γενεὴν μεγάλου Διὸς εὔχομαι εἶναι τίκτέ microrsquo ἀνὴρ πολλοῖσιν ἀνάσσων Μυρμιδόνεσσι Πηλεὺς Αἰακίδης ὃ δrsquo ἄρrsquo Αἰακὸς ἐκ Διὸς ἦεν (Il 21 187)
Trsquohe donat ales
239
Homegraverics conduiumla lrsquoatencioacute del puacuteblic drsquouna part dedicada a un deacuteu a una seccioacute
de temagravetica heroica o progravepiament egravepica Aquest sembla ser el sentit per
exemple de la foacutermula conclusiva del darrer dels himnes en honor dels
Diogravescurs en quegrave es pot percebre una indicacioacute de la orientacioacute del cant
χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς506
Amb tot el valor drsquoaquesta cheville al proemi de Simogravenides adopta una altre
caire en la mesura que la foacutermula no teacute continuiumltat en un cagraventic de les gestes
drsquoherois egravepics pertanyents a la ἡμιθέων ὠκύμορος γενεή sinoacute de simples
mortals (ἀνδρῶν v 25) Lrsquoefecte resultant eacutes el guany drsquoun egravemfasi discursiu
inesperat ja que aquests combatents a qui es promet una glograveria inexhaurible
com la dels antics herois esdevenen el veritable motiu central de la composicioacute
La seva presegravencia en el lloc que pertocava als herois egravepics no nomeacutes supleix el
contingut tradicional sinoacute que en bona mesura se nrsquoapropia i el reforccedila en
benefici dels nous destinataris
Bona part drsquoaquesta forccedila discursiva eacutes assolida per una simple ndashi alhora
complexamdash superposicioacute drsquoidees i una disposicioacute estructural hagravebilment
travada Ara beacute abans que srsquoarribi a la narracioacute dels esdeveniments
contemporanis el poeta intercala la invocacioacute a la Musa (vv 20-25) com
presumiblement es produiumla en la continuacioacute rapsogravedica dels himnes homegraverics
meacutes breus que actuaven com a preludis507
506 Hymn Hom 33 18-19
507 Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Calame 1989 (1982) 209-211 Cagravessola 1975 xii-xxii En termes generals Constantini amp Lallot 1987
Capiacutetol 4
240
αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν μέλεαι ἔντυνο]ν καὶ τόνδ[ε μελ]ίφρονα κ[όσμον ἀο]ιδῆς ἡμετ]έρης ἵνα τις [μνή]σεται ὑ[˘˘ˉ ἀνδρῶ]ν οἵ hellip
Aquesta seccioacute clegravetica estagrave articulada en un primer membre progravepiament
invocatiu i un segon de caire exhortatiu En primer terme apareix la persona
loquens realitzant una accioacute purament invocativa κικλήισκω que juntament
amb κληίζω constitueix una variant de καλέω Cal no oblidar que aquesta
forma verbal podia comenccedilar un himne sense necessitat de cap mot o seccioacute
precedent508 Lrsquoobjecte drsquoaquesta crida es troba en segona persona com eacutes
habitual en els Himnes Homegraverics El meacutes sorprenent perograve eacutes el predicatiu
drsquoaquest complement ἐπίκουρον que ens remet drsquoimmediat a lrsquoesfera de la
metagravefora militar Venim drsquoun context begravelmiddotlic i anem cap a un context igualment
marcial El terme srsquoadiu perfectament a lrsquoambient que recrea el poema Ara beacute
el to insogravelit el marca el sentit que adopta lrsquoexpressioacute inaudita fins al moment el
poeta en lloc de demanar la inspiracioacute de la Musa la crida en ajut de la seva
comesa com a assistent aliada sogravecia509
Drsquoaquesta manera Simogravenides convoca la Musa amb lrsquoepiacutetet propi de lrsquoaliat
egravepic (dels aliats de Troia per exemple) i de la tropa mercenagraveria a lrsquoegravepoca del
508 Literagraveriament aquesta forma de principium carminis estagrave nomeacutes constatada en els Himnes
Ograverfics perograve eacutes probable que lrsquoexpressioacute tingueacutes una certa importagravencia en el llenguatge propi del culte oral o de les pragravectiques mistegraveriques Cf Hymn Orph 15 (κικλήσκω Νύμφας τε κλυτὰς καὶ Πᾶνα microέγιστον) 20 52 (κικλήσκω σεhellip) 75 86 etc
509 Sogravecia en el meacutes estricte sentit etimologravegic Hem dit que lrsquoexpressioacute era extraordinagraveria respecte a la tradicioacute de Simogravenides perograve la foacutermula torna a concoacuterrer en un altre himne ben distint Lucreci invoca Venus perquegrave lrsquoassisteixi en el seu cant en condicioacute de socia traduccioacute literal de lrsquoἐπίκουρος simonidi i alhora homogravenim i homogravefon del nom del filogravesof Epicur el referent ideologravegic del poeta llatiacute (Lucr 1 24 te sociam studeo scribendis uersibus esse) Vegeu OrsquoHara 1998 Al poema de Lucreci no hi manca la invocacioacute a la Musa en aquest cas Calmiddotliacuteope (6 92-95) i a Epicur (3 1-30)
Trsquohe donat ales
241
poema510 Lrsquoepiacutetet que acompanya el vocatiu de la Musa eacutes amb tota probabilitat
πολυώνυμος que troba ja paralmiddotlels als Himnes Homegraverics511 amb la significacioacute
ldquohonorada o invocada amb molt apelmiddotlatiusrdquo Al capdavall aquesta
denominacioacute justifica en certa mesura la seva invocacioacute com a aliada una de
les possibles versions apelmiddotlatives triada a voler del poeta que preteacuten emfasitzar
la seva condicioacute de testimoni presencial En efecte una de les propostes meacutes
plausibles que doacutena raoacute de la diferegravencia notograveria entre la relacioacute drsquoHomer i de
Simogravenides respectivament amb les Muses la proporciona A Aloni
The reason for the difference between these two positions is to be found in the subject matter of the poems Homer could not have been a witness to the events at Troy and therefore relied entirely on the Muses for the truth of his account Simonides on the other hand did witness the Greek war against the Persians and so needs the Musersquos help only to guarantee the ability of his poetry to render the truth and thus confer lasting fame on those who took part in the events narrated512
Drsquoacord amb aquest pressupogravesit Simogravenides srsquoarroga el principal megraverit en la
pragravectica compositiva i nomeacutes demana lrsquoauxili de la Musa per constituir lrsquoordre
510 Val a dir que a la Iliacuteada apareix el mot emprat en funcioacute adjectiva i referit a una divinitat
perograve la cagraverrega militar eacutes indubtable (Il 21 430-431) ὡς Ἀφροδίτη ἦλθεν Ἄρῃ ἐπίκουρος ἐmicroῷ microένει ἀντιόωσα La mencioacute de lrsquoepikouria en un context en quegrave apareixen les Muses es troba a Piacutendar per exemple perograve en aquest cas eacutes el poeta qui acompleix metafogravericament les funcions drsquoἐπίκουρος en uns termes no menys pretensiosos perograve no tant agosarats (Ol 13 96-97) Μοίσαις γὰρ ἀγλαοθρόνοις ἑκὼν Ὀλιγαιθίδαισίν τrsquo ἔβαν ἐπίκουρος A vegades srsquoinvoca una divinitat de manera similar en lrsquoexpressioacute perograve gairebeacute sempre amb una nuance militar salviacutefica i a voltes megravedica (com Apolmiddotlo Epikourios o Asclepi) o simplement drsquoajuda en el destret Cf Sapph fr 1 25-28 V (a Afrodita) ἔλθε μοι καὶ νῦν χαλέπαν δὲ λῦσον ἐκ μερίμναν ὄσσα δέ μοι τέλεσσαι θῦμος ἰmicroέρρει τέλεσον σὺ δrsquo αὔτα σύμμαχος ἔσσο
511 Cf Hymn Hom 3 82 2 18 32 Κρόνου πολυώνυμος υἱός disposicioacute que recorda el θεᾶς ἐρικυδέος υἱέ del v 19 de Simogravenides
512 Aloni 2001 95
Capiacutetol 4
242
escaient del poema en un intent drsquoafirmar el rol del poeta sense cap ruptura
aparent o formal amb la tradicioacute clegravetica513
ELS CAMINS DE LrsquoHIMNE
En els poemes hexamegravetrics de Parmegravenides i drsquoEmpegravedocles poden trobar-se
aspectes de la literatura sapiencial de lrsquoelucubracioacute filosogravefica i religiosa i el que
ens interessa ara per ara de la forma hiacutemnica inclosa la reflexioacute sobre el proceacutes
compositiu aspectes que poden aportar una certa llum a algunes nocions que
concorren en el proemi de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees
Acostuma a considerar-se el fragment 1 de Parmegravenides com el proemi (o part
del mateix) del poema sobre la naturalesa514 La constatacioacute del caragravecter
aparentment narratiu del passatge sorpregraven de bon principi El poema
comenccedilava in medias res sense cap mena drsquoinvocacioacute o endreccedila inicial si hem de
fer cas del testimoni de Sext Empiacuteric que en cita lrsquoinitium carminis515 El poeta
afirma haver estat conduiumlt a traveacutes de les portes dels camins de la Nit i del Dia
per tal de comparegraveixer davant drsquouna divinitat femenina del nom de la qual no
513 Cal nomeacutes recordar el testimoni que parla de la plaent Musa simoniacutedia (ἔπνεε τερπνά
ἡδυμελιφθόγγου Μοῦσα Σιμωνίδεω Sim test 42 Campbell = AP 9 571 1-2) a la qual eren imputats els cagraverrecs de φιλοκερδής i ἐργάτις com una treballadora assalariada la millor aliada drsquoun poeta tradicionalment avaricioacutes Vegeu Pind Isth 2 6-12 La interpretacioacute es troba a Schol Pind Isth 2 9ab (3 p 214 Drachmann) λέγοι δrsquo ἄν πρὸς Σιμωνίδου ταῦτα ὡς φιλάργυρον διασύρων τὸν ἄνδρα
514 Sobre el proemi parmenidi vegeu Gallop 1991 (1984) 5-7 Couloubaritsis 1987 25-43 Burkert 1969 Schwabl 1963 Bowra 1953 38 sqq Bowra 1937
515 Sext Emp Adv Math 7 111-114
Trsquohe donat ales
243
es fa mencioacute En aquest viatge un dels elements clau de la interpretacioacute del
poema la persona loquens eacutes transportada en carro per eugues filles drsquoHegravelios
τῇ φερόμην τῇ γάρ με πολύφραστοι φέρον ἵπποι ἅρμα τιταίνουσαι κοῦραι δ ὁδὸν ἡγεμόνευον [] τῇ ῥα διrsquo αὐτέων ἰθὺς ἔχον κοῦραι κατ ἀμαξιτὸν ἅρμα καὶ ἵππους516
fins a lrsquoestatge de la deessa Alliacute la personificacioacute de Dike eacutes qui nrsquoobre els
propileus com a garant de la legitimitat dels ensenyaments divins
ἔνθα πύλαι Νυκτός τε καὶ Ἤματός εἰσι κελεύθων καί σφας ὑπέρθυρον ἀμφὶς ἔχει καὶ λάινος οὐδός αὐταὶ δrsquo αἰθέριαι πλῆνται μεγάλοισι θυρέτροις τῶν δὲ Δίκη πολύποινος ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς517
Veiem en lrsquoepiacutetet de Dike un dels atributs que hem constatat a propogravesit del
caragravecter punitiu amb quegrave la caracteritza Simogravenides al proemi de Platees Dike
acompleix les funcions drsquoAidoacutes i Neacutemesis drsquouna manera semblant al rol que li
conferia Egravesquil com a βαρύδικος ποινά una Dike que guarda les claus de la
retribucioacute (ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς v 14)518
516 Parm fr 1 4-5 20-21 Gallop 517 Vv 11-14 518 Lrsquoepiacutetet que Parmegravenides atribueix a Dike eacutes testimoniat igualment pel fr Orph 158 tal
com el recull el neoplatogravenic Procle amb lrsquoafegit drsquouna cagraverrega semagraventica rellevant Dike eacutes igualment ἀρωγός auxiliar socorredora del seu pare Zeus en la lluita contra els Titans caracteritzats per la seva ὕβρις (Procl In Plat Remp 2 144 29) τῷ δὲ Δίκη πολύποινος ἐφέσπετο πᾶσιν ἀρωγός Εn un sentit semblant cal interpretar lrsquoaparicioacute de Dike al primer estagravesim de lrsquoAgamegravemnon drsquoEgravesquil la divinitat puneix (καθαιρεῖ) aquell qui trepitja lrsquoaltar de la deessa (ἀνδρὶ λακτίσαντι μέγαν Δίκας βωμὸν εἰς ἀφάνειαν Ag 381) Reveladorament lrsquoἄδικος que exemplifica els mots del cor no eacutes altre que Paris que violagrave els preceptes de Zeus Xegravenios (Ag 396-402) λιτᾶν δrsquo ἀκούει μὲν οὔτις θεῶν τὸν δrsquo ἐπίστροφον τῶν φῶτrsquo ἄδικον καθαιρεῖ οἷος καὶ Πάρις ἐλθὼν ἐς δόμον τὸν Ἀτρειδᾶν ᾔσχυνε ξενίαν τράπε- ζαν
Capiacutetol 4
244
Un altre punt digne drsquoesment en el proemi de Parmegravenides consisteix en el
parlament que la deessa innominada adreccedila al poeta quan aquest compareix
davant drsquoella La intervencioacute de la dea en estil directe origina una inversioacute del
rol de la persona loquens de manera que el poeta apareix representat en segona
persona i apelmiddotlat per mitjagrave drsquoun vocatiu i de la foacutermula habitual de salutacioacute
χαῖρε
ὦ κοῦρrsquo ἀθανάτοισι συνάορος ἡνιόχοισιν ἵπποις ταί σε φέρουσιν ἱκάνων ἡmicroέτερον δῶ χαῖρrsquo ἐπεὶ οὔτι σε μοῖρα κακὴ προὔπεμπε νέεσθαι τήνδrsquo ὁδόν [ἦ γὰρ ἀπrsquo ἀνθρώπων ἐκτὸς πάτου ἐστίν] ἀλλὰ θέμις τε δίκη τε519
Al proemi de Parmegravenides perograve la justificacioacute de lrsquoelement diviacute i immortal
(θεὰ πρόφρων v 22 ἀθανάτοισι hellip ἡνιόχοισιν v 24) i lrsquoegravemfasi en el
contingut referent a lrsquoagravembit de la legitimitat la justiacutecia i la veritat (θέμις τε δίκη
τε v 28 ἀληθείης εὐπειθέος ἀτρεμὲς ἦτορ v 29 πίστις ἀληθής v 30) es
deuen a pressupogravesits diferents dels que abonen la seva presegravencia en el proemi
de Simogravenides En efecte Parmegravenides preteacuten posar en relleu el caragravecter drsquouna
inspiracioacute que el guia pel camiacute de la Veritat i contraposar-lo a lrsquoopinioacute del comuacute
dels mortals (βροτῶν δόξας v 30) que regeix un mal fat (μοῖρα κακὴ v 26)
El camiacute empregraves pel poeta pot ser interpretat translatiacuteciament com a metagravefora
de la tasca compositiva multiforme i variada en la qual el poeta ha de prendre
necessagraveriament una decisioacute ha drsquoemprendre un camiacute (ἐς ὁδὸνhellipπολύφημον v
2) que en certa forma precedeix la tria gnoseologravegica i ontologravegica davant de la
disjuntiva de camins (els famosos ὁδοὶ διζήσιος fr 2 2 i sqq) En efecte el
κλοπαῖσι γυναικός Per al sentit de les claus (κληῖδας) vegeu Palmer 2009 52-55 175 361 Laks 2003 16 n 29 Steele 2002 583 Guthrie 1980 (1965) 8-9
519 Parm fr 1 24-28
Trsquohe donat ales
245
poema srsquoestagrave desenvolupant a mesura que soacuten exposats els arguments a
mesura que es refereix el microῦθος (fr 2 1) Fins i tot la imatge del carro es pot
entendre com una figuracioacute del poema Ara beacute cal no oblidar que la direccioacute
drsquoaquesta via per a Parmegravenides i a diferegravencia del que hem pogut observar en
Simogravenides sempre ve legitimada per la divinitat
ἵπποι ταί με φέρουσιν ὅσον τrsquo ἐπὶ θυμὸς ἱκάνοι πέμπον ἐπεί microrsquo ἐς ὁδὸν βῆσαν πολύφημον ἄγουσαι δαίμονες ἣ κατὰ πάντrsquo ἄστη φέρει εἰδότα φῶτα520
Tambeacute a lrsquohimne-poema del poeta drsquoAcragas Empegravedocles tot i la dificultat
de definir amb certesa els liacutemits de la composicioacute (o composicions) eacutes ben
notori el contingut clegravetic en certa mesura meacutes present al llarg drsquoun poema de
difiacutecil ordenacioacute estructural Una de les principals dificultats a lrsquohora
drsquoidentificar un proemi ve donada per la multiplicitat drsquoinvocacions que
passen de lrsquoagravembit humagrave al diviacute Entre les primeres es poden identificar aquelles
que van adreccedilades a un grup indefinit potser drsquoacragantins (ὦ φίλοι)521 i la del
destinatari del poema i possible ἐρώμενος drsquoEmpegravedocles Pausagravenias fill
520 Ibid 1-3 El poeta elegiacuteac Properci ofereix una imatge molt semblant en quegrave poden
rastrejar-se tots els elements esmentats amb lrsquoafegit drsquouna heregravencia helmiddotleniacutestica que desenvolupagrave la significacioacute drsquoaquests motius figuratius Nunc Iouis incipiam causas aperire Feretri armaque de ducibus trina recepta tribus Magnum iter ascendo sed dat mihi gloria uires non iuuat e facili lecta corona iugo (Prop 4 10 1-4) C Miralles (2004 83-86) en parla al respecte ldquoEl camino en griego οἶμος tiene una larga historia que remonta a Homero pero cuyo especial caraacutecter poeacutetico se perfila en Filetas y Caliacutemaco unido a una real ldquoconscienciardquo de su labor por parte del poetardquo (85) i troba un paralmiddotlel per al siacutemil del carro en Quegraveril (νεοζυγὲς ἅρμα fr 1 Kinkel) Per a dues postures divergents a propogravesit drsquouna lectura poetologravegica de la imatge del carro a Parmegravenides vegeu Asper 1997 73-78 i Nuumlnlist 1998 260-261
521 Fr 112 1 114 1 DK Els testimonia difereixen de la procedegravencia del primer fragment o de parts drsquoell Amb tot Diogravegenes Laerci qui el cita iacutentegrament assegura que proveacute del poema sobre els Katharmoiacute (Diog Laert 8 61-62)
Capiacutetol 4
246
drsquoAnquites (Παυσανίη σὺ δὲ κλῦθι δαίφρονος Ἀγχίτεω υἱέ)522 Resulten molt
interessants els termes i conceptes que entren en joc en un dels fragments dels
Katharmoiacute la persona loquens versemblantment el poeta srsquoadreccedila als ciutadans
drsquoAcragas amb el vocatiu esmentat i lrsquohabitual foacutermula (χαίρετε v 4) i tot
seguit canvia el punt de focalitzacioacute (ἐγὼ δέ) per parlar de si mateix en uns
termes aparentment paradoxals anuncia la seva renuacutencia a la condicioacute mortal i
la investidura dels honors que pertoquen als deacuteus
ὦ φίλοι οἳ microέγα ἄστυ κατὰ ξανθοῦ Ἀκράγαντος ναίετrsquo ἀνrsquo ἄκρα πόλεος ἀγαθῶν μελεδήμονες ἔργων ξείνων αἰδοῖοι λιμένες κακότητος ἄπειροι χαίρετrsquo ἐγὼ δrsquo ὑmicroῖν θεὸς ἄμβροτος οὐκέτι θνητός πωλεῦμαι μετὰ πᾶσι τετιμένος ὥσπερ ἔοικα ταινίαις τε περίστεπτος στέφεσίν τε θαλείοις τοῖσιν dagger ἅmicrorsquo dagger ἂν ἵκωμαι ἄστεα τηλεθάοντα ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξί σεβίζομαι οἱ δrsquo ἅmicrorsquo ἕπονται μυρίοι ἐξερέοντες ὅπῃ πρὸς κέρδος ἀταρπός οἱ microὲν μαντοσυνέων κεχρημένοι οἱ δrsquo ἐπὶ νούσων παντοίων ἐπύθοντο κλυεῖν εὐηκέα βάξιν δηρὸν δὴ χαλεπῆισι πεπαρμένοι ltἀμφrsquo ὀδύνηισινgt523
Certament la dificultat interpretativa del v 4 del fragment anterior rau a
discernir si es parla de la ldquodivinitatrdquo drsquoEmpegravedocles a parer drsquoell o dels qui el
contemplen Potser cal posar en relacioacute el sentit drsquoaquest fragment amb
lrsquoorientacioacute general del pensament drsquoEmpegravedocles respecte a la transmigracioacute i
immortalitat de la ψυχή la seva divinitat pot basar-se en una creenccedila de
privilegi dins del cercle de reencarnacions Aquesta doctrina en el pla de la
poegravetica assegura al poeta la possessioacute de la veritat ja que la inspiracioacute i la
522 Fr 1 DK Probablement ocupava una posicioacute forccedila inicial tot i que en el poema de
Lucreci clarament inspirat en Empegravedocles el destinatari Megravemmius no apareix fins al v 26 del primer llibre i de manera subreptiacutecia encara dins del proemi invocatori de Venus
523 Xenoph fr 1 Inwood = 112 DΚ
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Trsquohe donat ales
233
En poesia megravelica la muacuteltiple invocacioacute eacutes una pragravectica forccedila habitual en
especial en epinicis ditirambes i encomis En un epinici de Baquiacutelides per
exemple trobem una invocacioacute de les Charites seguida a poca distagravencia per una
de la Moira i encara una altra de lrsquoAsop488 Piacutendar eacutes un clar exponent drsquoaquesta
pragravectica que es pot constatar en moltes de les seves composicions i ell mateix ho
professa
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον489
Haviacuteem deixat la figura del Pelida a la invocacioacute del fr 10 W2 que tenia
continuiumltat narrativa en el seguumlent fragment Pel que sabem el comenccedilament
drsquoaquest reporta la mort de lrsquoheroi i el seu funeral motius que pel cap baix
ocupaven una tirada de versos (vv 1-8) lleugerament meacutes agravemplia que la
dedicada a descriure la caiguda de Troia i el retorn dels aqueus (vv 9-15) La
rellevagravencia de la fi egravepica drsquoAquilmiddotles al nostre entendre apunta una doble
orientacioacute estretament vinculada drsquouna banda lrsquoenfocament de la condicioacute
semidivina de lrsquoheroi i com a tal mortal de lrsquoaltra lrsquoegravemfasi en lrsquoelement luctuoacutes
i honoriacutefic que sembla apuntar a un culte heroic malgrat el silenci que pesa
sobre tota referegravencia cultual en lrsquoegravepica (i en lrsquoelegia que srsquohi emmiralla) Perograve val
la pena analitzar una mica meacutes detingudament el passatge simonidi
El fragment 11 W2 comenccedila suposadament amb la caiguda drsquoAquilmiddotles al
combat (v 1) Aquest fet motiva a continuacioacute la presegravencia drsquoun siacutemil de clar
488 Lrsquoepinici per Automedes de Fliunt Bacchyl 9 1 SM Δόξαν ὦ χρυσαλάκατοι
Χάρι[τ]εςhellip v 15 ὦ μοῖρα πολυκρατές v 45 ὦ πολυζήλωτε ἄναξ ποταμῶνhellip 489 Pind Pyth 10 53-54 Amb tota probabilitat lrsquoalmiddotlusioacute als himnes i a la pluralitat dels logoi
no es refereix tant a les invocacions muacuteltiples com a la pragravectica de passar ragravepidament drsquoun tema a un altre hi hagi o no una falca clegravetica Un clar exemple drsquoinvocacioacute muacuteltiple es pot veure a Ol 8 on srsquoinvoca gairebeacute consecutivament Oliacutempia (v 1) lrsquoaacutelsos sagrat (v 9) i Timogravestenes (v 15)
Capiacutetol 4
234
ascendent homegraveric la comparacioacute entre lrsquoabatiment drsquoun guerrer i lrsquoestassada
drsquoun arbre per obra de llenyataires o de forces de la naturalesa (vv 1-3)490
Segueix una possible referegravencia al dolor o al plany que manifestagrave el λαός dels
helmiddotlens per la seva mort durant el sepeli (amb Pagravetrocle vv 5-6) En aquest
punt advertim un recurs ben destacat en un sol diacutestic (vv 7-8) que clou amb
disposicioacute circular el motiu del traspagraves del Pelida una mirada retrospectiva per
part del poeta que torna sobre la mort drsquoAquilmiddotles i la justifica per mitjagrave de
lrsquoaccioacute divina en realitat fou la magrave drsquoApolmiddotlo qui sotmeteacute el guerrer indomable
per a qualsevol magrave mortal Drsquoaquesta manera srsquoaconsegueix dignificar la mort
de lrsquoheroi i salvar lrsquoexcelmiddotlegravencia drsquoun culte justificant-lo
Quelcom semblant pot apreciar-se en la Nemea setena de Piacutendar per
contraposicioacute al seu Peagrave sisegrave a propogravesit de Neoptogravelem fill drsquoAquilmiddotles La mort
de Neoptogravelem a Delfos eacutes interpretada de manera distinta en cadascun
drsquoaquests poemes segons qui fos el destinatari de la composicioacute Aixiacute Gentili
observa amb la mirada posada en el culte
In entrambi i contesti la morte di Neottolemo egrave voluta dal dio nellrsquouno percheacute lrsquoeroe espiasse la colpa di unrsquoazione ingiusta lrsquoempietagrave compiuta ai danni del vecchio Priamo nellrsquoaltro percheacute divenisse il tutore ldquogiustordquo del culto (v 47 themiskoacutepos) in conseguenza di una azione che sotto il profilo etico-religioso presentava un duplice aspetto nella misura in cui giusta era stata la richiesta di unrsquoequa ripartizione delle vittime sacrificiali ma ingiusto lrsquoalterco con i sacerdoti di Apollo Il dato obiettivo del culto che certamente era giagrave operante a Delfi al tempo in cui Pindaro aveva composto il sesto Peana egrave nella settima Nemea un punto cardine che implicitamente offre lrsquoargomento per attenuare il peso dellrsquoempietagrave attribuita a Neottolemo nel primo dei due carmi poicheacute con lrsquoonore del culto decretato dal dio egli aveva espiato oltre che la colpa commessa nei riguardi del clero delfico anche quella compiuta nei riguardi di Priamo491
490 Il 4 482 sqq 5 560 13 178 sqq 389 sqq = 16 482 sqq 17 53 sqq 491 Gentili 1984 187-188
Trsquohe donat ales
235
Apolmiddotlo acompleix per tant les funcions drsquoagent de la mort de lrsquoheroi i de
valedor de lrsquohonor de la seva figura i del culte que la distingia
En general pot dir-se que lrsquoaccioacute dels deacuteus teacute un paper destacat en
lrsquoestructura de lrsquoelegia de Platees Potser el cas meacutes evident ndashconservatmdash eacutes el
drsquoApolmiddotlo per les raons que hem adduiumlt Cal no oblidar que les integracions
textuals de West posem per cas posen en relleu la participacioacute drsquoAtena i
drsquoHera en la destruccioacute drsquoIacutelion (vv 9-10 Παλλὰς δrsquo ἐγγὺ]ς ἐοῦσα πε[ρικλεὲς
ἄ]στ[υ καθεῖλεν σὺν δrsquo Ἥρη Πρ]ιάμου παισὶ χ[αλεπτ]όμ[εναι) o anant una
mica meacutes enllagrave del fr 11 W2 en el si de la profecia de Tisagravemenos (fr 14 W2 vv
7-8) la connivegravencia de Zeus amb els helmiddotlens perquegrave expulsin lrsquoinvasor bagraverbar
de la Jogravenia versemblantment ˉ˘˘ἐξ Ἀ]σί[η]ς ἐλάσει νεύσαντο[ς ˘ ˉ ˉ (Zeus)
και]νὴν συμμα[χ]ίην φιλέω[ν492
Una atencioacute especial mereix la presegravencia drsquouna possible personificacioacute de
δίκη sota un aspecte diviacute que nomeacutes torna a aparegraveixer en una ocasioacute en els
fragments elegiacuteacs (fr 21 4 W2) Ens trobem en un dels passatges meacutes debatuts i
aparentment paradoxals del fragment de Platees Els termes ja per si discutits
semblen expressar una imatge poc usitada493 Dike muntada en un carro de
guerra (ἅρμα) no pas asseguda en un tron vora Zeus com foacutera drsquoesperar
anihila (καθεῖλε) lrsquoimpiu el transgressor de lrsquoordre de Zeus Xeacutenios que per la
seva supegraverbia provoca la perdicioacute de la seva progravepia ciutat En la restitucioacute de
492 Cf West 1993a 6 8 493 Els paralmiddotlels meacutes propers a la formulacioacute simoniacutedia cal cercar-los en egravepoca tardana
imperial quan la magnificegravencia i la primacia que srsquoatribueixen a lrsquoemperador o a algun prohom eacutes emparada per una Dike amb entitat divina o almiddotlegograverica perograve certament personificada Un epigrama afirma que Juliagrave regeix amb magrave drsquoauriga el ldquotronrdquo de Dike (AP 9 779 5-6) ὅντινα συληθέντα Δίκης θρόνον ἡνιοχεύων εὗρεν Ἰυλιανὸς χερσὶν ἀδωροδόκοις Una formulacioacute pragravecticament idegraventica apareix en un passatge de lrsquoorador bitini Himeri (Or 36 11) τὸν μέγαν τῆς δίκης ἡνίοχον
Capiacutetol 4
236
West εἵνεκrsquo Ἀλεξά]νδροιο κακόφρ[ονο]ς ὡς τὸν [ἀλιτρόν ἀλλὰ χρόνω]ι
θείης ἅρμα καθεῖλε δίκ[ης (vv 11-12)
En cas que les lectures siguin correctes resulta interessant comprovar com
Simogravenides caracteritza Dike amb lrsquoatribut el carro que tradicionalment pertany
a Nike494 o amb el rol que pertoca a Neacutemesis en les obres tragravegiques Egravesquil eacutes el
tragravegic que pel que podem judicar a partir del que ens nrsquoha pervingut meacutes
rellevagravencia conferia a Dike tal com podem observar en el fragment drsquoun
parlament de Dike en el si drsquoun drama satiacuteric en quegrave srsquoexplicita que Zeus el
seu pare lrsquoha enviada a la terra a desgrat que no es conserva cap referegravencia al
mitjagrave com hi arriba495 Amb tot volem citar aquiacute el passatge coral de les Coegravefores
que precedeix la contemplacioacute dels cossos occits (vv 935-936)
ἔμολε μὲν δίκα Πριαμίδαις χρόνῳ βαρύδικος ποινά
i en el mateix estagravesim (vv 945-952)
ἔμολε δrsquo ᾧ microέλει κρυπταδίου μάχας δολιόφρων ποινά ἔθιγε δrsquo ἐν μάχᾳ χερὸς ἐτήτυμος Διὸς κόρα Δίκαν δέ νιν προσαγορεύομεν βροτοὶ τυχόντες καλῶς ὀλέθριον πνέουσrsquo ἐν ἐχθροῖς κότον
Lrsquoegravemfasi en la ποινά en un context militar (microάχας ἐν μάχᾳ) aboquen nova
llum en el passatge simonidi Dike eacutes caracteritzada com una guerrera que
puneix inflexiblement (βαρύδικος ποινά) precisament un Πριαμίδης 494 Cf [Sim] epigr 27 3-4 atribuiumlt a Simogravenides com una autoendreccedila τοσσάκι δrsquo ἱμερόεντα
διδαξάμενος χορὸν ἀνδρῶν εὐδόξου Νίκας ἀγλαὸν ἅρμrsquo ἐπέβης 495 Aesch fr 281a Radt
Trsquohe donat ales
237
Alexandre Hi ha qui com S Hornblower ha pretegraves veure en la mencioacute de
Menelau i dels Tindagraverides als vv 30-31 una epifania en tota regla496 En realitat
aquest concepte srsquoescau de la mateixa manera a Dike tal com eacutes caracteritzada
que als herois lacedemonis els quals nomeacutes apareixen com a acompanyants de
lrsquoexpedicioacute espartana497 Dels Diogravescurs no sersquon refereix cap accioacute ni prodigi
contragraveriament Simogravenides aconsegueix donar egravemfasi a la descripcioacute de
lrsquoempresa i assolir un nivell narratiu de validesa panhelmiddotlegravenica Drsquoaltra banda el
retrat simonidi probablement no preteacuten reflectir amb precisioacute el cerimonial de
les campanyes militars espartanes i lrsquoimaginari que el fonamentava498 de
manera que no es constata tant lrsquoacte efectiu de lrsquoepifania en un sentit estricte
com un moment posterior de concomitagravencia en miliacutecia
La cloenda del proemi consta drsquouna foacutermula de comiat i drsquouna invocacioacute
subseguumlent La dimissio drsquoAquilmiddotles queda plasmada per la terminologia
tradicional en els himnes χαῖρε seguida de la cheville αὐτὰρ ἐγώ que marca la
transicioacute que conduiragrave a la seccioacute narrativa Val a dir que les formes de comiat ndash
o de salutacioacutemdash χαῖρε o χαίρετε soacuten prou genegraveriques perquegrave puguin ser
emprades en una gran varietat de contextos per beacute que en el si drsquoun himne o
drsquoun parlament que acompleixi un rol similar la funcioacute eacutes clarament
introductograveria o dimissograveria aquest sentit sembla corroborat a meacutes pel context
que remet a lrsquoagravembit funerari Tot i que la forma en quumlestioacute eacutes testimoniada en 496 Hornblower 2001 140-146 497 LrsquoOxford Classical Dictionary (3a ed) per exemple aporta una definicioacute drsquoepifania que
srsquoadiu a la caracteritzacioacute de Dike ldquooccurs in both myth and cult when a god reveals his presence or manifests his power to a mortal or group of mortals who ldquoseerdquo or ldquorecognizerdquo the god [] They may be accompanied by miracles or other displays of power (ἀρεταί) be protective or punitive they may be sudden and spontaneous or occur in response to a prayerrdquo
498 Drsquoacord amb el relat drsquoHerogravedot era un Tindagraverida i un rei qui acompanyaven lrsquoexpedicioacute espartana (Hdt 5 75 2) ἀπὸ δὲ ταύτης τῆς διχοστασίης ἐτέθη νόμος ἐν Σπάρτῃ microὴ ἐξεῖναι ἕπεσθαι ἀμφοτέρους τοὺς βασιλέας ἐξιούσης στρατιῆς τέως γὰρ ἀμφότεροι εἵποντο παραλυομένου δὲ τούτων τοῦ ἑτέρου καταλείπεσθαι καὶ τῶν Τυνδαριδέων τὸν ἕτερον πρὸ τοῦ γὰρ δὴ καὶ οὗτοι ἀμφότεροι ἐπίκλητοί σφι ἐόντες εἵποντο
Capiacutetol 4
238
inscripcions sepulcrals499 la majoria dels contextos literaris no lrsquoapliquen al
comuacute dels finats sinoacute als moribunds i a herois assenyalats500 Cal pensar tan sols
en els mots que Aquilmiddotles adreccedila al difunt Pagravetrocle χαῖρέ μοι ὦ Πάτροκλε καὶ
εἰν Ἀΐδαο δόμοισι501
A Aquilmiddotles no se lrsquoapelmiddotla amb el patroniacutemic com foacutera drsquoesperar sinoacute com
lrsquoilmiddotlustre fill de la deessa Tetis o per ser meacutes precisos de la filla del mariacute Nereu
(vv 19-20 θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ κούρης εἰν]αλίου Νηρέος)502 Aquesta
formulacioacute no eacutes gaire habitual per adreccedilar-se a Aquilmiddotleu503 tot i que augmenta
la frequumlegravencia drsquoocurregravencies si es redueix lrsquoexpressioacute a ldquofill de Tetisrdquo504 Resulta
curioacutes comprovar lrsquoegravemfasi amb quegrave es remarca el parentiu que guarda Aquilmiddotles
amb Zeus per via drsquoEgraveac fet que potser es pot vincular amb la peculiar relacioacute
que uneix el Cronida i el seu descendent505
El comiat drsquoAquilmiddotles delimita la fi de lrsquohimne dedicat a lrsquoheroi i marca el
punt drsquoinflexioacute en quegrave torna a aparegraveixer la primera persona loquens Ja hem vist
que la foacutermula αὐτὰρ ἐγώ consistia en una mena de recurs poegravetic ndasho
metapoegravetic pensat en termes de recitacioacute o drsquoexecucioacutemdash que als Himnes
499 Eg IG 7 203 Pensirsquos igualment en el paralmiddotlel llatiacute Haue Vale present a Catul (101 10) o
Virgili (Aen 11 97) i amb correspondegravencia epigragravefica (CIL ii 3490 3506 etc) 500 Cf Soph Aj 863 (Agraveiax) κλειναί τrsquo Ἀθῆναι καὶ τὸ σύντροφον γένος κρῆναί τε ποταμοί
θrsquo οἵδε καὶ τὰ Τρωϊκὰ πεδία προσαυδῶ χαίρετrsquo ὦ τροφῆς ἐμοί Trach 921 (Hegraveracles) ὦ λέχη τε καὶ νυμφεῖrsquo ἐmicroά τὸ λοιπὸν ἤδη χαίρεθrsquo ὡς ἔmicrorsquo οὔποτε δέξεσθrsquo ἔτrsquo ἐν κοίταισι ταῖσδrsquo εὐνάτριαν Plat Phd 116d (Sogravecrates) καὶ σύ ἔφη χαῖρε καὶ ἡμεῖς ταῦτα ποιήσομεν
501 Ιl 23 19 179 Per a la referegravencia vegeu Rutherford 1996 44 502 La restitucioacute θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ troba un fonament a Od 11 631 θεῶν ἐρικυδέα τέκνα
576 Γαίης ἐρικυδέος υἱόν Ηymn Hom 4 550 Μαίης ἐρικυδέος υἱέ El propi Simogravenides lrsquoempra en un altre poema (fr 511 1a 3) Οὐρανίδ]α Κρόνοιο παῖς ἐρικυδής Sobre lrsquoepiacutetet vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat (pp 119-121)
503 Un dels pocs paralmiddotlels eacutes a Eur IT 217 τῷ τᾶς Νηρέως κούρας Cf Bacchyl 13 122 Pind Pyth 3 92
504 Cf Pind Pae 6 83-84 κυανοπλόκοιο παῖδα ποντίας Θέτιος βιατάν πιστὸν ἕρκος Ἀχαιῶν Il 4 512 16 860 Eur El 438 450 454
505 El principal interessat en remarcar aquest vincle eacutes el propi Aquilmiddotles qui en meacutes drsquouna ocasioacute sersquon vanta αὐτὰρ ἐγὼ γενεὴν μεγάλου Διὸς εὔχομαι εἶναι τίκτέ microrsquo ἀνὴρ πολλοῖσιν ἀνάσσων Μυρμιδόνεσσι Πηλεὺς Αἰακίδης ὃ δrsquo ἄρrsquo Αἰακὸς ἐκ Διὸς ἦεν (Il 21 187)
Trsquohe donat ales
239
Homegraverics conduiumla lrsquoatencioacute del puacuteblic drsquouna part dedicada a un deacuteu a una seccioacute
de temagravetica heroica o progravepiament egravepica Aquest sembla ser el sentit per
exemple de la foacutermula conclusiva del darrer dels himnes en honor dels
Diogravescurs en quegrave es pot percebre una indicacioacute de la orientacioacute del cant
χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς506
Amb tot el valor drsquoaquesta cheville al proemi de Simogravenides adopta una altre
caire en la mesura que la foacutermula no teacute continuiumltat en un cagraventic de les gestes
drsquoherois egravepics pertanyents a la ἡμιθέων ὠκύμορος γενεή sinoacute de simples
mortals (ἀνδρῶν v 25) Lrsquoefecte resultant eacutes el guany drsquoun egravemfasi discursiu
inesperat ja que aquests combatents a qui es promet una glograveria inexhaurible
com la dels antics herois esdevenen el veritable motiu central de la composicioacute
La seva presegravencia en el lloc que pertocava als herois egravepics no nomeacutes supleix el
contingut tradicional sinoacute que en bona mesura se nrsquoapropia i el reforccedila en
benefici dels nous destinataris
Bona part drsquoaquesta forccedila discursiva eacutes assolida per una simple ndashi alhora
complexamdash superposicioacute drsquoidees i una disposicioacute estructural hagravebilment
travada Ara beacute abans que srsquoarribi a la narracioacute dels esdeveniments
contemporanis el poeta intercala la invocacioacute a la Musa (vv 20-25) com
presumiblement es produiumla en la continuacioacute rapsogravedica dels himnes homegraverics
meacutes breus que actuaven com a preludis507
506 Hymn Hom 33 18-19
507 Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Calame 1989 (1982) 209-211 Cagravessola 1975 xii-xxii En termes generals Constantini amp Lallot 1987
Capiacutetol 4
240
αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν μέλεαι ἔντυνο]ν καὶ τόνδ[ε μελ]ίφρονα κ[όσμον ἀο]ιδῆς ἡμετ]έρης ἵνα τις [μνή]σεται ὑ[˘˘ˉ ἀνδρῶ]ν οἵ hellip
Aquesta seccioacute clegravetica estagrave articulada en un primer membre progravepiament
invocatiu i un segon de caire exhortatiu En primer terme apareix la persona
loquens realitzant una accioacute purament invocativa κικλήισκω que juntament
amb κληίζω constitueix una variant de καλέω Cal no oblidar que aquesta
forma verbal podia comenccedilar un himne sense necessitat de cap mot o seccioacute
precedent508 Lrsquoobjecte drsquoaquesta crida es troba en segona persona com eacutes
habitual en els Himnes Homegraverics El meacutes sorprenent perograve eacutes el predicatiu
drsquoaquest complement ἐπίκουρον que ens remet drsquoimmediat a lrsquoesfera de la
metagravefora militar Venim drsquoun context begravelmiddotlic i anem cap a un context igualment
marcial El terme srsquoadiu perfectament a lrsquoambient que recrea el poema Ara beacute
el to insogravelit el marca el sentit que adopta lrsquoexpressioacute inaudita fins al moment el
poeta en lloc de demanar la inspiracioacute de la Musa la crida en ajut de la seva
comesa com a assistent aliada sogravecia509
Drsquoaquesta manera Simogravenides convoca la Musa amb lrsquoepiacutetet propi de lrsquoaliat
egravepic (dels aliats de Troia per exemple) i de la tropa mercenagraveria a lrsquoegravepoca del
508 Literagraveriament aquesta forma de principium carminis estagrave nomeacutes constatada en els Himnes
Ograverfics perograve eacutes probable que lrsquoexpressioacute tingueacutes una certa importagravencia en el llenguatge propi del culte oral o de les pragravectiques mistegraveriques Cf Hymn Orph 15 (κικλήσκω Νύμφας τε κλυτὰς καὶ Πᾶνα microέγιστον) 20 52 (κικλήσκω σεhellip) 75 86 etc
509 Sogravecia en el meacutes estricte sentit etimologravegic Hem dit que lrsquoexpressioacute era extraordinagraveria respecte a la tradicioacute de Simogravenides perograve la foacutermula torna a concoacuterrer en un altre himne ben distint Lucreci invoca Venus perquegrave lrsquoassisteixi en el seu cant en condicioacute de socia traduccioacute literal de lrsquoἐπίκουρος simonidi i alhora homogravenim i homogravefon del nom del filogravesof Epicur el referent ideologravegic del poeta llatiacute (Lucr 1 24 te sociam studeo scribendis uersibus esse) Vegeu OrsquoHara 1998 Al poema de Lucreci no hi manca la invocacioacute a la Musa en aquest cas Calmiddotliacuteope (6 92-95) i a Epicur (3 1-30)
Trsquohe donat ales
241
poema510 Lrsquoepiacutetet que acompanya el vocatiu de la Musa eacutes amb tota probabilitat
πολυώνυμος que troba ja paralmiddotlels als Himnes Homegraverics511 amb la significacioacute
ldquohonorada o invocada amb molt apelmiddotlatiusrdquo Al capdavall aquesta
denominacioacute justifica en certa mesura la seva invocacioacute com a aliada una de
les possibles versions apelmiddotlatives triada a voler del poeta que preteacuten emfasitzar
la seva condicioacute de testimoni presencial En efecte una de les propostes meacutes
plausibles que doacutena raoacute de la diferegravencia notograveria entre la relacioacute drsquoHomer i de
Simogravenides respectivament amb les Muses la proporciona A Aloni
The reason for the difference between these two positions is to be found in the subject matter of the poems Homer could not have been a witness to the events at Troy and therefore relied entirely on the Muses for the truth of his account Simonides on the other hand did witness the Greek war against the Persians and so needs the Musersquos help only to guarantee the ability of his poetry to render the truth and thus confer lasting fame on those who took part in the events narrated512
Drsquoacord amb aquest pressupogravesit Simogravenides srsquoarroga el principal megraverit en la
pragravectica compositiva i nomeacutes demana lrsquoauxili de la Musa per constituir lrsquoordre
510 Val a dir que a la Iliacuteada apareix el mot emprat en funcioacute adjectiva i referit a una divinitat
perograve la cagraverrega militar eacutes indubtable (Il 21 430-431) ὡς Ἀφροδίτη ἦλθεν Ἄρῃ ἐπίκουρος ἐmicroῷ microένει ἀντιόωσα La mencioacute de lrsquoepikouria en un context en quegrave apareixen les Muses es troba a Piacutendar per exemple perograve en aquest cas eacutes el poeta qui acompleix metafogravericament les funcions drsquoἐπίκουρος en uns termes no menys pretensiosos perograve no tant agosarats (Ol 13 96-97) Μοίσαις γὰρ ἀγλαοθρόνοις ἑκὼν Ὀλιγαιθίδαισίν τrsquo ἔβαν ἐπίκουρος A vegades srsquoinvoca una divinitat de manera similar en lrsquoexpressioacute perograve gairebeacute sempre amb una nuance militar salviacutefica i a voltes megravedica (com Apolmiddotlo Epikourios o Asclepi) o simplement drsquoajuda en el destret Cf Sapph fr 1 25-28 V (a Afrodita) ἔλθε μοι καὶ νῦν χαλέπαν δὲ λῦσον ἐκ μερίμναν ὄσσα δέ μοι τέλεσσαι θῦμος ἰmicroέρρει τέλεσον σὺ δrsquo αὔτα σύμμαχος ἔσσο
511 Cf Hymn Hom 3 82 2 18 32 Κρόνου πολυώνυμος υἱός disposicioacute que recorda el θεᾶς ἐρικυδέος υἱέ del v 19 de Simogravenides
512 Aloni 2001 95
Capiacutetol 4
242
escaient del poema en un intent drsquoafirmar el rol del poeta sense cap ruptura
aparent o formal amb la tradicioacute clegravetica513
ELS CAMINS DE LrsquoHIMNE
En els poemes hexamegravetrics de Parmegravenides i drsquoEmpegravedocles poden trobar-se
aspectes de la literatura sapiencial de lrsquoelucubracioacute filosogravefica i religiosa i el que
ens interessa ara per ara de la forma hiacutemnica inclosa la reflexioacute sobre el proceacutes
compositiu aspectes que poden aportar una certa llum a algunes nocions que
concorren en el proemi de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees
Acostuma a considerar-se el fragment 1 de Parmegravenides com el proemi (o part
del mateix) del poema sobre la naturalesa514 La constatacioacute del caragravecter
aparentment narratiu del passatge sorpregraven de bon principi El poema
comenccedilava in medias res sense cap mena drsquoinvocacioacute o endreccedila inicial si hem de
fer cas del testimoni de Sext Empiacuteric que en cita lrsquoinitium carminis515 El poeta
afirma haver estat conduiumlt a traveacutes de les portes dels camins de la Nit i del Dia
per tal de comparegraveixer davant drsquouna divinitat femenina del nom de la qual no
513 Cal nomeacutes recordar el testimoni que parla de la plaent Musa simoniacutedia (ἔπνεε τερπνά
ἡδυμελιφθόγγου Μοῦσα Σιμωνίδεω Sim test 42 Campbell = AP 9 571 1-2) a la qual eren imputats els cagraverrecs de φιλοκερδής i ἐργάτις com una treballadora assalariada la millor aliada drsquoun poeta tradicionalment avaricioacutes Vegeu Pind Isth 2 6-12 La interpretacioacute es troba a Schol Pind Isth 2 9ab (3 p 214 Drachmann) λέγοι δrsquo ἄν πρὸς Σιμωνίδου ταῦτα ὡς φιλάργυρον διασύρων τὸν ἄνδρα
514 Sobre el proemi parmenidi vegeu Gallop 1991 (1984) 5-7 Couloubaritsis 1987 25-43 Burkert 1969 Schwabl 1963 Bowra 1953 38 sqq Bowra 1937
515 Sext Emp Adv Math 7 111-114
Trsquohe donat ales
243
es fa mencioacute En aquest viatge un dels elements clau de la interpretacioacute del
poema la persona loquens eacutes transportada en carro per eugues filles drsquoHegravelios
τῇ φερόμην τῇ γάρ με πολύφραστοι φέρον ἵπποι ἅρμα τιταίνουσαι κοῦραι δ ὁδὸν ἡγεμόνευον [] τῇ ῥα διrsquo αὐτέων ἰθὺς ἔχον κοῦραι κατ ἀμαξιτὸν ἅρμα καὶ ἵππους516
fins a lrsquoestatge de la deessa Alliacute la personificacioacute de Dike eacutes qui nrsquoobre els
propileus com a garant de la legitimitat dels ensenyaments divins
ἔνθα πύλαι Νυκτός τε καὶ Ἤματός εἰσι κελεύθων καί σφας ὑπέρθυρον ἀμφὶς ἔχει καὶ λάινος οὐδός αὐταὶ δrsquo αἰθέριαι πλῆνται μεγάλοισι θυρέτροις τῶν δὲ Δίκη πολύποινος ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς517
Veiem en lrsquoepiacutetet de Dike un dels atributs que hem constatat a propogravesit del
caragravecter punitiu amb quegrave la caracteritza Simogravenides al proemi de Platees Dike
acompleix les funcions drsquoAidoacutes i Neacutemesis drsquouna manera semblant al rol que li
conferia Egravesquil com a βαρύδικος ποινά una Dike que guarda les claus de la
retribucioacute (ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς v 14)518
516 Parm fr 1 4-5 20-21 Gallop 517 Vv 11-14 518 Lrsquoepiacutetet que Parmegravenides atribueix a Dike eacutes testimoniat igualment pel fr Orph 158 tal
com el recull el neoplatogravenic Procle amb lrsquoafegit drsquouna cagraverrega semagraventica rellevant Dike eacutes igualment ἀρωγός auxiliar socorredora del seu pare Zeus en la lluita contra els Titans caracteritzats per la seva ὕβρις (Procl In Plat Remp 2 144 29) τῷ δὲ Δίκη πολύποινος ἐφέσπετο πᾶσιν ἀρωγός Εn un sentit semblant cal interpretar lrsquoaparicioacute de Dike al primer estagravesim de lrsquoAgamegravemnon drsquoEgravesquil la divinitat puneix (καθαιρεῖ) aquell qui trepitja lrsquoaltar de la deessa (ἀνδρὶ λακτίσαντι μέγαν Δίκας βωμὸν εἰς ἀφάνειαν Ag 381) Reveladorament lrsquoἄδικος que exemplifica els mots del cor no eacutes altre que Paris que violagrave els preceptes de Zeus Xegravenios (Ag 396-402) λιτᾶν δrsquo ἀκούει μὲν οὔτις θεῶν τὸν δrsquo ἐπίστροφον τῶν φῶτrsquo ἄδικον καθαιρεῖ οἷος καὶ Πάρις ἐλθὼν ἐς δόμον τὸν Ἀτρειδᾶν ᾔσχυνε ξενίαν τράπε- ζαν
Capiacutetol 4
244
Un altre punt digne drsquoesment en el proemi de Parmegravenides consisteix en el
parlament que la deessa innominada adreccedila al poeta quan aquest compareix
davant drsquoella La intervencioacute de la dea en estil directe origina una inversioacute del
rol de la persona loquens de manera que el poeta apareix representat en segona
persona i apelmiddotlat per mitjagrave drsquoun vocatiu i de la foacutermula habitual de salutacioacute
χαῖρε
ὦ κοῦρrsquo ἀθανάτοισι συνάορος ἡνιόχοισιν ἵπποις ταί σε φέρουσιν ἱκάνων ἡmicroέτερον δῶ χαῖρrsquo ἐπεὶ οὔτι σε μοῖρα κακὴ προὔπεμπε νέεσθαι τήνδrsquo ὁδόν [ἦ γὰρ ἀπrsquo ἀνθρώπων ἐκτὸς πάτου ἐστίν] ἀλλὰ θέμις τε δίκη τε519
Al proemi de Parmegravenides perograve la justificacioacute de lrsquoelement diviacute i immortal
(θεὰ πρόφρων v 22 ἀθανάτοισι hellip ἡνιόχοισιν v 24) i lrsquoegravemfasi en el
contingut referent a lrsquoagravembit de la legitimitat la justiacutecia i la veritat (θέμις τε δίκη
τε v 28 ἀληθείης εὐπειθέος ἀτρεμὲς ἦτορ v 29 πίστις ἀληθής v 30) es
deuen a pressupogravesits diferents dels que abonen la seva presegravencia en el proemi
de Simogravenides En efecte Parmegravenides preteacuten posar en relleu el caragravecter drsquouna
inspiracioacute que el guia pel camiacute de la Veritat i contraposar-lo a lrsquoopinioacute del comuacute
dels mortals (βροτῶν δόξας v 30) que regeix un mal fat (μοῖρα κακὴ v 26)
El camiacute empregraves pel poeta pot ser interpretat translatiacuteciament com a metagravefora
de la tasca compositiva multiforme i variada en la qual el poeta ha de prendre
necessagraveriament una decisioacute ha drsquoemprendre un camiacute (ἐς ὁδὸνhellipπολύφημον v
2) que en certa forma precedeix la tria gnoseologravegica i ontologravegica davant de la
disjuntiva de camins (els famosos ὁδοὶ διζήσιος fr 2 2 i sqq) En efecte el
κλοπαῖσι γυναικός Per al sentit de les claus (κληῖδας) vegeu Palmer 2009 52-55 175 361 Laks 2003 16 n 29 Steele 2002 583 Guthrie 1980 (1965) 8-9
519 Parm fr 1 24-28
Trsquohe donat ales
245
poema srsquoestagrave desenvolupant a mesura que soacuten exposats els arguments a
mesura que es refereix el microῦθος (fr 2 1) Fins i tot la imatge del carro es pot
entendre com una figuracioacute del poema Ara beacute cal no oblidar que la direccioacute
drsquoaquesta via per a Parmegravenides i a diferegravencia del que hem pogut observar en
Simogravenides sempre ve legitimada per la divinitat
ἵπποι ταί με φέρουσιν ὅσον τrsquo ἐπὶ θυμὸς ἱκάνοι πέμπον ἐπεί microrsquo ἐς ὁδὸν βῆσαν πολύφημον ἄγουσαι δαίμονες ἣ κατὰ πάντrsquo ἄστη φέρει εἰδότα φῶτα520
Tambeacute a lrsquohimne-poema del poeta drsquoAcragas Empegravedocles tot i la dificultat
de definir amb certesa els liacutemits de la composicioacute (o composicions) eacutes ben
notori el contingut clegravetic en certa mesura meacutes present al llarg drsquoun poema de
difiacutecil ordenacioacute estructural Una de les principals dificultats a lrsquohora
drsquoidentificar un proemi ve donada per la multiplicitat drsquoinvocacions que
passen de lrsquoagravembit humagrave al diviacute Entre les primeres es poden identificar aquelles
que van adreccedilades a un grup indefinit potser drsquoacragantins (ὦ φίλοι)521 i la del
destinatari del poema i possible ἐρώμενος drsquoEmpegravedocles Pausagravenias fill
520 Ibid 1-3 El poeta elegiacuteac Properci ofereix una imatge molt semblant en quegrave poden
rastrejar-se tots els elements esmentats amb lrsquoafegit drsquouna heregravencia helmiddotleniacutestica que desenvolupagrave la significacioacute drsquoaquests motius figuratius Nunc Iouis incipiam causas aperire Feretri armaque de ducibus trina recepta tribus Magnum iter ascendo sed dat mihi gloria uires non iuuat e facili lecta corona iugo (Prop 4 10 1-4) C Miralles (2004 83-86) en parla al respecte ldquoEl camino en griego οἶμος tiene una larga historia que remonta a Homero pero cuyo especial caraacutecter poeacutetico se perfila en Filetas y Caliacutemaco unido a una real ldquoconscienciardquo de su labor por parte del poetardquo (85) i troba un paralmiddotlel per al siacutemil del carro en Quegraveril (νεοζυγὲς ἅρμα fr 1 Kinkel) Per a dues postures divergents a propogravesit drsquouna lectura poetologravegica de la imatge del carro a Parmegravenides vegeu Asper 1997 73-78 i Nuumlnlist 1998 260-261
521 Fr 112 1 114 1 DK Els testimonia difereixen de la procedegravencia del primer fragment o de parts drsquoell Amb tot Diogravegenes Laerci qui el cita iacutentegrament assegura que proveacute del poema sobre els Katharmoiacute (Diog Laert 8 61-62)
Capiacutetol 4
246
drsquoAnquites (Παυσανίη σὺ δὲ κλῦθι δαίφρονος Ἀγχίτεω υἱέ)522 Resulten molt
interessants els termes i conceptes que entren en joc en un dels fragments dels
Katharmoiacute la persona loquens versemblantment el poeta srsquoadreccedila als ciutadans
drsquoAcragas amb el vocatiu esmentat i lrsquohabitual foacutermula (χαίρετε v 4) i tot
seguit canvia el punt de focalitzacioacute (ἐγὼ δέ) per parlar de si mateix en uns
termes aparentment paradoxals anuncia la seva renuacutencia a la condicioacute mortal i
la investidura dels honors que pertoquen als deacuteus
ὦ φίλοι οἳ microέγα ἄστυ κατὰ ξανθοῦ Ἀκράγαντος ναίετrsquo ἀνrsquo ἄκρα πόλεος ἀγαθῶν μελεδήμονες ἔργων ξείνων αἰδοῖοι λιμένες κακότητος ἄπειροι χαίρετrsquo ἐγὼ δrsquo ὑmicroῖν θεὸς ἄμβροτος οὐκέτι θνητός πωλεῦμαι μετὰ πᾶσι τετιμένος ὥσπερ ἔοικα ταινίαις τε περίστεπτος στέφεσίν τε θαλείοις τοῖσιν dagger ἅmicrorsquo dagger ἂν ἵκωμαι ἄστεα τηλεθάοντα ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξί σεβίζομαι οἱ δrsquo ἅmicrorsquo ἕπονται μυρίοι ἐξερέοντες ὅπῃ πρὸς κέρδος ἀταρπός οἱ microὲν μαντοσυνέων κεχρημένοι οἱ δrsquo ἐπὶ νούσων παντοίων ἐπύθοντο κλυεῖν εὐηκέα βάξιν δηρὸν δὴ χαλεπῆισι πεπαρμένοι ltἀμφrsquo ὀδύνηισινgt523
Certament la dificultat interpretativa del v 4 del fragment anterior rau a
discernir si es parla de la ldquodivinitatrdquo drsquoEmpegravedocles a parer drsquoell o dels qui el
contemplen Potser cal posar en relacioacute el sentit drsquoaquest fragment amb
lrsquoorientacioacute general del pensament drsquoEmpegravedocles respecte a la transmigracioacute i
immortalitat de la ψυχή la seva divinitat pot basar-se en una creenccedila de
privilegi dins del cercle de reencarnacions Aquesta doctrina en el pla de la
poegravetica assegura al poeta la possessioacute de la veritat ja que la inspiracioacute i la
522 Fr 1 DK Probablement ocupava una posicioacute forccedila inicial tot i que en el poema de
Lucreci clarament inspirat en Empegravedocles el destinatari Megravemmius no apareix fins al v 26 del primer llibre i de manera subreptiacutecia encara dins del proemi invocatori de Venus
523 Xenoph fr 1 Inwood = 112 DΚ
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Capiacutetol 4
234
ascendent homegraveric la comparacioacute entre lrsquoabatiment drsquoun guerrer i lrsquoestassada
drsquoun arbre per obra de llenyataires o de forces de la naturalesa (vv 1-3)490
Segueix una possible referegravencia al dolor o al plany que manifestagrave el λαός dels
helmiddotlens per la seva mort durant el sepeli (amb Pagravetrocle vv 5-6) En aquest
punt advertim un recurs ben destacat en un sol diacutestic (vv 7-8) que clou amb
disposicioacute circular el motiu del traspagraves del Pelida una mirada retrospectiva per
part del poeta que torna sobre la mort drsquoAquilmiddotles i la justifica per mitjagrave de
lrsquoaccioacute divina en realitat fou la magrave drsquoApolmiddotlo qui sotmeteacute el guerrer indomable
per a qualsevol magrave mortal Drsquoaquesta manera srsquoaconsegueix dignificar la mort
de lrsquoheroi i salvar lrsquoexcelmiddotlegravencia drsquoun culte justificant-lo
Quelcom semblant pot apreciar-se en la Nemea setena de Piacutendar per
contraposicioacute al seu Peagrave sisegrave a propogravesit de Neoptogravelem fill drsquoAquilmiddotles La mort
de Neoptogravelem a Delfos eacutes interpretada de manera distinta en cadascun
drsquoaquests poemes segons qui fos el destinatari de la composicioacute Aixiacute Gentili
observa amb la mirada posada en el culte
In entrambi i contesti la morte di Neottolemo egrave voluta dal dio nellrsquouno percheacute lrsquoeroe espiasse la colpa di unrsquoazione ingiusta lrsquoempietagrave compiuta ai danni del vecchio Priamo nellrsquoaltro percheacute divenisse il tutore ldquogiustordquo del culto (v 47 themiskoacutepos) in conseguenza di una azione che sotto il profilo etico-religioso presentava un duplice aspetto nella misura in cui giusta era stata la richiesta di unrsquoequa ripartizione delle vittime sacrificiali ma ingiusto lrsquoalterco con i sacerdoti di Apollo Il dato obiettivo del culto che certamente era giagrave operante a Delfi al tempo in cui Pindaro aveva composto il sesto Peana egrave nella settima Nemea un punto cardine che implicitamente offre lrsquoargomento per attenuare il peso dellrsquoempietagrave attribuita a Neottolemo nel primo dei due carmi poicheacute con lrsquoonore del culto decretato dal dio egli aveva espiato oltre che la colpa commessa nei riguardi del clero delfico anche quella compiuta nei riguardi di Priamo491
490 Il 4 482 sqq 5 560 13 178 sqq 389 sqq = 16 482 sqq 17 53 sqq 491 Gentili 1984 187-188
Trsquohe donat ales
235
Apolmiddotlo acompleix per tant les funcions drsquoagent de la mort de lrsquoheroi i de
valedor de lrsquohonor de la seva figura i del culte que la distingia
En general pot dir-se que lrsquoaccioacute dels deacuteus teacute un paper destacat en
lrsquoestructura de lrsquoelegia de Platees Potser el cas meacutes evident ndashconservatmdash eacutes el
drsquoApolmiddotlo per les raons que hem adduiumlt Cal no oblidar que les integracions
textuals de West posem per cas posen en relleu la participacioacute drsquoAtena i
drsquoHera en la destruccioacute drsquoIacutelion (vv 9-10 Παλλὰς δrsquo ἐγγὺ]ς ἐοῦσα πε[ρικλεὲς
ἄ]στ[υ καθεῖλεν σὺν δrsquo Ἥρη Πρ]ιάμου παισὶ χ[αλεπτ]όμ[εναι) o anant una
mica meacutes enllagrave del fr 11 W2 en el si de la profecia de Tisagravemenos (fr 14 W2 vv
7-8) la connivegravencia de Zeus amb els helmiddotlens perquegrave expulsin lrsquoinvasor bagraverbar
de la Jogravenia versemblantment ˉ˘˘ἐξ Ἀ]σί[η]ς ἐλάσει νεύσαντο[ς ˘ ˉ ˉ (Zeus)
και]νὴν συμμα[χ]ίην φιλέω[ν492
Una atencioacute especial mereix la presegravencia drsquouna possible personificacioacute de
δίκη sota un aspecte diviacute que nomeacutes torna a aparegraveixer en una ocasioacute en els
fragments elegiacuteacs (fr 21 4 W2) Ens trobem en un dels passatges meacutes debatuts i
aparentment paradoxals del fragment de Platees Els termes ja per si discutits
semblen expressar una imatge poc usitada493 Dike muntada en un carro de
guerra (ἅρμα) no pas asseguda en un tron vora Zeus com foacutera drsquoesperar
anihila (καθεῖλε) lrsquoimpiu el transgressor de lrsquoordre de Zeus Xeacutenios que per la
seva supegraverbia provoca la perdicioacute de la seva progravepia ciutat En la restitucioacute de
492 Cf West 1993a 6 8 493 Els paralmiddotlels meacutes propers a la formulacioacute simoniacutedia cal cercar-los en egravepoca tardana
imperial quan la magnificegravencia i la primacia que srsquoatribueixen a lrsquoemperador o a algun prohom eacutes emparada per una Dike amb entitat divina o almiddotlegograverica perograve certament personificada Un epigrama afirma que Juliagrave regeix amb magrave drsquoauriga el ldquotronrdquo de Dike (AP 9 779 5-6) ὅντινα συληθέντα Δίκης θρόνον ἡνιοχεύων εὗρεν Ἰυλιανὸς χερσὶν ἀδωροδόκοις Una formulacioacute pragravecticament idegraventica apareix en un passatge de lrsquoorador bitini Himeri (Or 36 11) τὸν μέγαν τῆς δίκης ἡνίοχον
Capiacutetol 4
236
West εἵνεκrsquo Ἀλεξά]νδροιο κακόφρ[ονο]ς ὡς τὸν [ἀλιτρόν ἀλλὰ χρόνω]ι
θείης ἅρμα καθεῖλε δίκ[ης (vv 11-12)
En cas que les lectures siguin correctes resulta interessant comprovar com
Simogravenides caracteritza Dike amb lrsquoatribut el carro que tradicionalment pertany
a Nike494 o amb el rol que pertoca a Neacutemesis en les obres tragravegiques Egravesquil eacutes el
tragravegic que pel que podem judicar a partir del que ens nrsquoha pervingut meacutes
rellevagravencia conferia a Dike tal com podem observar en el fragment drsquoun
parlament de Dike en el si drsquoun drama satiacuteric en quegrave srsquoexplicita que Zeus el
seu pare lrsquoha enviada a la terra a desgrat que no es conserva cap referegravencia al
mitjagrave com hi arriba495 Amb tot volem citar aquiacute el passatge coral de les Coegravefores
que precedeix la contemplacioacute dels cossos occits (vv 935-936)
ἔμολε μὲν δίκα Πριαμίδαις χρόνῳ βαρύδικος ποινά
i en el mateix estagravesim (vv 945-952)
ἔμολε δrsquo ᾧ microέλει κρυπταδίου μάχας δολιόφρων ποινά ἔθιγε δrsquo ἐν μάχᾳ χερὸς ἐτήτυμος Διὸς κόρα Δίκαν δέ νιν προσαγορεύομεν βροτοὶ τυχόντες καλῶς ὀλέθριον πνέουσrsquo ἐν ἐχθροῖς κότον
Lrsquoegravemfasi en la ποινά en un context militar (microάχας ἐν μάχᾳ) aboquen nova
llum en el passatge simonidi Dike eacutes caracteritzada com una guerrera que
puneix inflexiblement (βαρύδικος ποινά) precisament un Πριαμίδης 494 Cf [Sim] epigr 27 3-4 atribuiumlt a Simogravenides com una autoendreccedila τοσσάκι δrsquo ἱμερόεντα
διδαξάμενος χορὸν ἀνδρῶν εὐδόξου Νίκας ἀγλαὸν ἅρμrsquo ἐπέβης 495 Aesch fr 281a Radt
Trsquohe donat ales
237
Alexandre Hi ha qui com S Hornblower ha pretegraves veure en la mencioacute de
Menelau i dels Tindagraverides als vv 30-31 una epifania en tota regla496 En realitat
aquest concepte srsquoescau de la mateixa manera a Dike tal com eacutes caracteritzada
que als herois lacedemonis els quals nomeacutes apareixen com a acompanyants de
lrsquoexpedicioacute espartana497 Dels Diogravescurs no sersquon refereix cap accioacute ni prodigi
contragraveriament Simogravenides aconsegueix donar egravemfasi a la descripcioacute de
lrsquoempresa i assolir un nivell narratiu de validesa panhelmiddotlegravenica Drsquoaltra banda el
retrat simonidi probablement no preteacuten reflectir amb precisioacute el cerimonial de
les campanyes militars espartanes i lrsquoimaginari que el fonamentava498 de
manera que no es constata tant lrsquoacte efectiu de lrsquoepifania en un sentit estricte
com un moment posterior de concomitagravencia en miliacutecia
La cloenda del proemi consta drsquouna foacutermula de comiat i drsquouna invocacioacute
subseguumlent La dimissio drsquoAquilmiddotles queda plasmada per la terminologia
tradicional en els himnes χαῖρε seguida de la cheville αὐτὰρ ἐγώ que marca la
transicioacute que conduiragrave a la seccioacute narrativa Val a dir que les formes de comiat ndash
o de salutacioacutemdash χαῖρε o χαίρετε soacuten prou genegraveriques perquegrave puguin ser
emprades en una gran varietat de contextos per beacute que en el si drsquoun himne o
drsquoun parlament que acompleixi un rol similar la funcioacute eacutes clarament
introductograveria o dimissograveria aquest sentit sembla corroborat a meacutes pel context
que remet a lrsquoagravembit funerari Tot i que la forma en quumlestioacute eacutes testimoniada en 496 Hornblower 2001 140-146 497 LrsquoOxford Classical Dictionary (3a ed) per exemple aporta una definicioacute drsquoepifania que
srsquoadiu a la caracteritzacioacute de Dike ldquooccurs in both myth and cult when a god reveals his presence or manifests his power to a mortal or group of mortals who ldquoseerdquo or ldquorecognizerdquo the god [] They may be accompanied by miracles or other displays of power (ἀρεταί) be protective or punitive they may be sudden and spontaneous or occur in response to a prayerrdquo
498 Drsquoacord amb el relat drsquoHerogravedot era un Tindagraverida i un rei qui acompanyaven lrsquoexpedicioacute espartana (Hdt 5 75 2) ἀπὸ δὲ ταύτης τῆς διχοστασίης ἐτέθη νόμος ἐν Σπάρτῃ microὴ ἐξεῖναι ἕπεσθαι ἀμφοτέρους τοὺς βασιλέας ἐξιούσης στρατιῆς τέως γὰρ ἀμφότεροι εἵποντο παραλυομένου δὲ τούτων τοῦ ἑτέρου καταλείπεσθαι καὶ τῶν Τυνδαριδέων τὸν ἕτερον πρὸ τοῦ γὰρ δὴ καὶ οὗτοι ἀμφότεροι ἐπίκλητοί σφι ἐόντες εἵποντο
Capiacutetol 4
238
inscripcions sepulcrals499 la majoria dels contextos literaris no lrsquoapliquen al
comuacute dels finats sinoacute als moribunds i a herois assenyalats500 Cal pensar tan sols
en els mots que Aquilmiddotles adreccedila al difunt Pagravetrocle χαῖρέ μοι ὦ Πάτροκλε καὶ
εἰν Ἀΐδαο δόμοισι501
A Aquilmiddotles no se lrsquoapelmiddotla amb el patroniacutemic com foacutera drsquoesperar sinoacute com
lrsquoilmiddotlustre fill de la deessa Tetis o per ser meacutes precisos de la filla del mariacute Nereu
(vv 19-20 θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ κούρης εἰν]αλίου Νηρέος)502 Aquesta
formulacioacute no eacutes gaire habitual per adreccedilar-se a Aquilmiddotleu503 tot i que augmenta
la frequumlegravencia drsquoocurregravencies si es redueix lrsquoexpressioacute a ldquofill de Tetisrdquo504 Resulta
curioacutes comprovar lrsquoegravemfasi amb quegrave es remarca el parentiu que guarda Aquilmiddotles
amb Zeus per via drsquoEgraveac fet que potser es pot vincular amb la peculiar relacioacute
que uneix el Cronida i el seu descendent505
El comiat drsquoAquilmiddotles delimita la fi de lrsquohimne dedicat a lrsquoheroi i marca el
punt drsquoinflexioacute en quegrave torna a aparegraveixer la primera persona loquens Ja hem vist
que la foacutermula αὐτὰρ ἐγώ consistia en una mena de recurs poegravetic ndasho
metapoegravetic pensat en termes de recitacioacute o drsquoexecucioacutemdash que als Himnes
499 Eg IG 7 203 Pensirsquos igualment en el paralmiddotlel llatiacute Haue Vale present a Catul (101 10) o
Virgili (Aen 11 97) i amb correspondegravencia epigragravefica (CIL ii 3490 3506 etc) 500 Cf Soph Aj 863 (Agraveiax) κλειναί τrsquo Ἀθῆναι καὶ τὸ σύντροφον γένος κρῆναί τε ποταμοί
θrsquo οἵδε καὶ τὰ Τρωϊκὰ πεδία προσαυδῶ χαίρετrsquo ὦ τροφῆς ἐμοί Trach 921 (Hegraveracles) ὦ λέχη τε καὶ νυμφεῖrsquo ἐmicroά τὸ λοιπὸν ἤδη χαίρεθrsquo ὡς ἔmicrorsquo οὔποτε δέξεσθrsquo ἔτrsquo ἐν κοίταισι ταῖσδrsquo εὐνάτριαν Plat Phd 116d (Sogravecrates) καὶ σύ ἔφη χαῖρε καὶ ἡμεῖς ταῦτα ποιήσομεν
501 Ιl 23 19 179 Per a la referegravencia vegeu Rutherford 1996 44 502 La restitucioacute θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ troba un fonament a Od 11 631 θεῶν ἐρικυδέα τέκνα
576 Γαίης ἐρικυδέος υἱόν Ηymn Hom 4 550 Μαίης ἐρικυδέος υἱέ El propi Simogravenides lrsquoempra en un altre poema (fr 511 1a 3) Οὐρανίδ]α Κρόνοιο παῖς ἐρικυδής Sobre lrsquoepiacutetet vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat (pp 119-121)
503 Un dels pocs paralmiddotlels eacutes a Eur IT 217 τῷ τᾶς Νηρέως κούρας Cf Bacchyl 13 122 Pind Pyth 3 92
504 Cf Pind Pae 6 83-84 κυανοπλόκοιο παῖδα ποντίας Θέτιος βιατάν πιστὸν ἕρκος Ἀχαιῶν Il 4 512 16 860 Eur El 438 450 454
505 El principal interessat en remarcar aquest vincle eacutes el propi Aquilmiddotles qui en meacutes drsquouna ocasioacute sersquon vanta αὐτὰρ ἐγὼ γενεὴν μεγάλου Διὸς εὔχομαι εἶναι τίκτέ microrsquo ἀνὴρ πολλοῖσιν ἀνάσσων Μυρμιδόνεσσι Πηλεὺς Αἰακίδης ὃ δrsquo ἄρrsquo Αἰακὸς ἐκ Διὸς ἦεν (Il 21 187)
Trsquohe donat ales
239
Homegraverics conduiumla lrsquoatencioacute del puacuteblic drsquouna part dedicada a un deacuteu a una seccioacute
de temagravetica heroica o progravepiament egravepica Aquest sembla ser el sentit per
exemple de la foacutermula conclusiva del darrer dels himnes en honor dels
Diogravescurs en quegrave es pot percebre una indicacioacute de la orientacioacute del cant
χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς506
Amb tot el valor drsquoaquesta cheville al proemi de Simogravenides adopta una altre
caire en la mesura que la foacutermula no teacute continuiumltat en un cagraventic de les gestes
drsquoherois egravepics pertanyents a la ἡμιθέων ὠκύμορος γενεή sinoacute de simples
mortals (ἀνδρῶν v 25) Lrsquoefecte resultant eacutes el guany drsquoun egravemfasi discursiu
inesperat ja que aquests combatents a qui es promet una glograveria inexhaurible
com la dels antics herois esdevenen el veritable motiu central de la composicioacute
La seva presegravencia en el lloc que pertocava als herois egravepics no nomeacutes supleix el
contingut tradicional sinoacute que en bona mesura se nrsquoapropia i el reforccedila en
benefici dels nous destinataris
Bona part drsquoaquesta forccedila discursiva eacutes assolida per una simple ndashi alhora
complexamdash superposicioacute drsquoidees i una disposicioacute estructural hagravebilment
travada Ara beacute abans que srsquoarribi a la narracioacute dels esdeveniments
contemporanis el poeta intercala la invocacioacute a la Musa (vv 20-25) com
presumiblement es produiumla en la continuacioacute rapsogravedica dels himnes homegraverics
meacutes breus que actuaven com a preludis507
506 Hymn Hom 33 18-19
507 Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Calame 1989 (1982) 209-211 Cagravessola 1975 xii-xxii En termes generals Constantini amp Lallot 1987
Capiacutetol 4
240
αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν μέλεαι ἔντυνο]ν καὶ τόνδ[ε μελ]ίφρονα κ[όσμον ἀο]ιδῆς ἡμετ]έρης ἵνα τις [μνή]σεται ὑ[˘˘ˉ ἀνδρῶ]ν οἵ hellip
Aquesta seccioacute clegravetica estagrave articulada en un primer membre progravepiament
invocatiu i un segon de caire exhortatiu En primer terme apareix la persona
loquens realitzant una accioacute purament invocativa κικλήισκω que juntament
amb κληίζω constitueix una variant de καλέω Cal no oblidar que aquesta
forma verbal podia comenccedilar un himne sense necessitat de cap mot o seccioacute
precedent508 Lrsquoobjecte drsquoaquesta crida es troba en segona persona com eacutes
habitual en els Himnes Homegraverics El meacutes sorprenent perograve eacutes el predicatiu
drsquoaquest complement ἐπίκουρον que ens remet drsquoimmediat a lrsquoesfera de la
metagravefora militar Venim drsquoun context begravelmiddotlic i anem cap a un context igualment
marcial El terme srsquoadiu perfectament a lrsquoambient que recrea el poema Ara beacute
el to insogravelit el marca el sentit que adopta lrsquoexpressioacute inaudita fins al moment el
poeta en lloc de demanar la inspiracioacute de la Musa la crida en ajut de la seva
comesa com a assistent aliada sogravecia509
Drsquoaquesta manera Simogravenides convoca la Musa amb lrsquoepiacutetet propi de lrsquoaliat
egravepic (dels aliats de Troia per exemple) i de la tropa mercenagraveria a lrsquoegravepoca del
508 Literagraveriament aquesta forma de principium carminis estagrave nomeacutes constatada en els Himnes
Ograverfics perograve eacutes probable que lrsquoexpressioacute tingueacutes una certa importagravencia en el llenguatge propi del culte oral o de les pragravectiques mistegraveriques Cf Hymn Orph 15 (κικλήσκω Νύμφας τε κλυτὰς καὶ Πᾶνα microέγιστον) 20 52 (κικλήσκω σεhellip) 75 86 etc
509 Sogravecia en el meacutes estricte sentit etimologravegic Hem dit que lrsquoexpressioacute era extraordinagraveria respecte a la tradicioacute de Simogravenides perograve la foacutermula torna a concoacuterrer en un altre himne ben distint Lucreci invoca Venus perquegrave lrsquoassisteixi en el seu cant en condicioacute de socia traduccioacute literal de lrsquoἐπίκουρος simonidi i alhora homogravenim i homogravefon del nom del filogravesof Epicur el referent ideologravegic del poeta llatiacute (Lucr 1 24 te sociam studeo scribendis uersibus esse) Vegeu OrsquoHara 1998 Al poema de Lucreci no hi manca la invocacioacute a la Musa en aquest cas Calmiddotliacuteope (6 92-95) i a Epicur (3 1-30)
Trsquohe donat ales
241
poema510 Lrsquoepiacutetet que acompanya el vocatiu de la Musa eacutes amb tota probabilitat
πολυώνυμος que troba ja paralmiddotlels als Himnes Homegraverics511 amb la significacioacute
ldquohonorada o invocada amb molt apelmiddotlatiusrdquo Al capdavall aquesta
denominacioacute justifica en certa mesura la seva invocacioacute com a aliada una de
les possibles versions apelmiddotlatives triada a voler del poeta que preteacuten emfasitzar
la seva condicioacute de testimoni presencial En efecte una de les propostes meacutes
plausibles que doacutena raoacute de la diferegravencia notograveria entre la relacioacute drsquoHomer i de
Simogravenides respectivament amb les Muses la proporciona A Aloni
The reason for the difference between these two positions is to be found in the subject matter of the poems Homer could not have been a witness to the events at Troy and therefore relied entirely on the Muses for the truth of his account Simonides on the other hand did witness the Greek war against the Persians and so needs the Musersquos help only to guarantee the ability of his poetry to render the truth and thus confer lasting fame on those who took part in the events narrated512
Drsquoacord amb aquest pressupogravesit Simogravenides srsquoarroga el principal megraverit en la
pragravectica compositiva i nomeacutes demana lrsquoauxili de la Musa per constituir lrsquoordre
510 Val a dir que a la Iliacuteada apareix el mot emprat en funcioacute adjectiva i referit a una divinitat
perograve la cagraverrega militar eacutes indubtable (Il 21 430-431) ὡς Ἀφροδίτη ἦλθεν Ἄρῃ ἐπίκουρος ἐmicroῷ microένει ἀντιόωσα La mencioacute de lrsquoepikouria en un context en quegrave apareixen les Muses es troba a Piacutendar per exemple perograve en aquest cas eacutes el poeta qui acompleix metafogravericament les funcions drsquoἐπίκουρος en uns termes no menys pretensiosos perograve no tant agosarats (Ol 13 96-97) Μοίσαις γὰρ ἀγλαοθρόνοις ἑκὼν Ὀλιγαιθίδαισίν τrsquo ἔβαν ἐπίκουρος A vegades srsquoinvoca una divinitat de manera similar en lrsquoexpressioacute perograve gairebeacute sempre amb una nuance militar salviacutefica i a voltes megravedica (com Apolmiddotlo Epikourios o Asclepi) o simplement drsquoajuda en el destret Cf Sapph fr 1 25-28 V (a Afrodita) ἔλθε μοι καὶ νῦν χαλέπαν δὲ λῦσον ἐκ μερίμναν ὄσσα δέ μοι τέλεσσαι θῦμος ἰmicroέρρει τέλεσον σὺ δrsquo αὔτα σύμμαχος ἔσσο
511 Cf Hymn Hom 3 82 2 18 32 Κρόνου πολυώνυμος υἱός disposicioacute que recorda el θεᾶς ἐρικυδέος υἱέ del v 19 de Simogravenides
512 Aloni 2001 95
Capiacutetol 4
242
escaient del poema en un intent drsquoafirmar el rol del poeta sense cap ruptura
aparent o formal amb la tradicioacute clegravetica513
ELS CAMINS DE LrsquoHIMNE
En els poemes hexamegravetrics de Parmegravenides i drsquoEmpegravedocles poden trobar-se
aspectes de la literatura sapiencial de lrsquoelucubracioacute filosogravefica i religiosa i el que
ens interessa ara per ara de la forma hiacutemnica inclosa la reflexioacute sobre el proceacutes
compositiu aspectes que poden aportar una certa llum a algunes nocions que
concorren en el proemi de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees
Acostuma a considerar-se el fragment 1 de Parmegravenides com el proemi (o part
del mateix) del poema sobre la naturalesa514 La constatacioacute del caragravecter
aparentment narratiu del passatge sorpregraven de bon principi El poema
comenccedilava in medias res sense cap mena drsquoinvocacioacute o endreccedila inicial si hem de
fer cas del testimoni de Sext Empiacuteric que en cita lrsquoinitium carminis515 El poeta
afirma haver estat conduiumlt a traveacutes de les portes dels camins de la Nit i del Dia
per tal de comparegraveixer davant drsquouna divinitat femenina del nom de la qual no
513 Cal nomeacutes recordar el testimoni que parla de la plaent Musa simoniacutedia (ἔπνεε τερπνά
ἡδυμελιφθόγγου Μοῦσα Σιμωνίδεω Sim test 42 Campbell = AP 9 571 1-2) a la qual eren imputats els cagraverrecs de φιλοκερδής i ἐργάτις com una treballadora assalariada la millor aliada drsquoun poeta tradicionalment avaricioacutes Vegeu Pind Isth 2 6-12 La interpretacioacute es troba a Schol Pind Isth 2 9ab (3 p 214 Drachmann) λέγοι δrsquo ἄν πρὸς Σιμωνίδου ταῦτα ὡς φιλάργυρον διασύρων τὸν ἄνδρα
514 Sobre el proemi parmenidi vegeu Gallop 1991 (1984) 5-7 Couloubaritsis 1987 25-43 Burkert 1969 Schwabl 1963 Bowra 1953 38 sqq Bowra 1937
515 Sext Emp Adv Math 7 111-114
Trsquohe donat ales
243
es fa mencioacute En aquest viatge un dels elements clau de la interpretacioacute del
poema la persona loquens eacutes transportada en carro per eugues filles drsquoHegravelios
τῇ φερόμην τῇ γάρ με πολύφραστοι φέρον ἵπποι ἅρμα τιταίνουσαι κοῦραι δ ὁδὸν ἡγεμόνευον [] τῇ ῥα διrsquo αὐτέων ἰθὺς ἔχον κοῦραι κατ ἀμαξιτὸν ἅρμα καὶ ἵππους516
fins a lrsquoestatge de la deessa Alliacute la personificacioacute de Dike eacutes qui nrsquoobre els
propileus com a garant de la legitimitat dels ensenyaments divins
ἔνθα πύλαι Νυκτός τε καὶ Ἤματός εἰσι κελεύθων καί σφας ὑπέρθυρον ἀμφὶς ἔχει καὶ λάινος οὐδός αὐταὶ δrsquo αἰθέριαι πλῆνται μεγάλοισι θυρέτροις τῶν δὲ Δίκη πολύποινος ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς517
Veiem en lrsquoepiacutetet de Dike un dels atributs que hem constatat a propogravesit del
caragravecter punitiu amb quegrave la caracteritza Simogravenides al proemi de Platees Dike
acompleix les funcions drsquoAidoacutes i Neacutemesis drsquouna manera semblant al rol que li
conferia Egravesquil com a βαρύδικος ποινά una Dike que guarda les claus de la
retribucioacute (ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς v 14)518
516 Parm fr 1 4-5 20-21 Gallop 517 Vv 11-14 518 Lrsquoepiacutetet que Parmegravenides atribueix a Dike eacutes testimoniat igualment pel fr Orph 158 tal
com el recull el neoplatogravenic Procle amb lrsquoafegit drsquouna cagraverrega semagraventica rellevant Dike eacutes igualment ἀρωγός auxiliar socorredora del seu pare Zeus en la lluita contra els Titans caracteritzats per la seva ὕβρις (Procl In Plat Remp 2 144 29) τῷ δὲ Δίκη πολύποινος ἐφέσπετο πᾶσιν ἀρωγός Εn un sentit semblant cal interpretar lrsquoaparicioacute de Dike al primer estagravesim de lrsquoAgamegravemnon drsquoEgravesquil la divinitat puneix (καθαιρεῖ) aquell qui trepitja lrsquoaltar de la deessa (ἀνδρὶ λακτίσαντι μέγαν Δίκας βωμὸν εἰς ἀφάνειαν Ag 381) Reveladorament lrsquoἄδικος que exemplifica els mots del cor no eacutes altre que Paris que violagrave els preceptes de Zeus Xegravenios (Ag 396-402) λιτᾶν δrsquo ἀκούει μὲν οὔτις θεῶν τὸν δrsquo ἐπίστροφον τῶν φῶτrsquo ἄδικον καθαιρεῖ οἷος καὶ Πάρις ἐλθὼν ἐς δόμον τὸν Ἀτρειδᾶν ᾔσχυνε ξενίαν τράπε- ζαν
Capiacutetol 4
244
Un altre punt digne drsquoesment en el proemi de Parmegravenides consisteix en el
parlament que la deessa innominada adreccedila al poeta quan aquest compareix
davant drsquoella La intervencioacute de la dea en estil directe origina una inversioacute del
rol de la persona loquens de manera que el poeta apareix representat en segona
persona i apelmiddotlat per mitjagrave drsquoun vocatiu i de la foacutermula habitual de salutacioacute
χαῖρε
ὦ κοῦρrsquo ἀθανάτοισι συνάορος ἡνιόχοισιν ἵπποις ταί σε φέρουσιν ἱκάνων ἡmicroέτερον δῶ χαῖρrsquo ἐπεὶ οὔτι σε μοῖρα κακὴ προὔπεμπε νέεσθαι τήνδrsquo ὁδόν [ἦ γὰρ ἀπrsquo ἀνθρώπων ἐκτὸς πάτου ἐστίν] ἀλλὰ θέμις τε δίκη τε519
Al proemi de Parmegravenides perograve la justificacioacute de lrsquoelement diviacute i immortal
(θεὰ πρόφρων v 22 ἀθανάτοισι hellip ἡνιόχοισιν v 24) i lrsquoegravemfasi en el
contingut referent a lrsquoagravembit de la legitimitat la justiacutecia i la veritat (θέμις τε δίκη
τε v 28 ἀληθείης εὐπειθέος ἀτρεμὲς ἦτορ v 29 πίστις ἀληθής v 30) es
deuen a pressupogravesits diferents dels que abonen la seva presegravencia en el proemi
de Simogravenides En efecte Parmegravenides preteacuten posar en relleu el caragravecter drsquouna
inspiracioacute que el guia pel camiacute de la Veritat i contraposar-lo a lrsquoopinioacute del comuacute
dels mortals (βροτῶν δόξας v 30) que regeix un mal fat (μοῖρα κακὴ v 26)
El camiacute empregraves pel poeta pot ser interpretat translatiacuteciament com a metagravefora
de la tasca compositiva multiforme i variada en la qual el poeta ha de prendre
necessagraveriament una decisioacute ha drsquoemprendre un camiacute (ἐς ὁδὸνhellipπολύφημον v
2) que en certa forma precedeix la tria gnoseologravegica i ontologravegica davant de la
disjuntiva de camins (els famosos ὁδοὶ διζήσιος fr 2 2 i sqq) En efecte el
κλοπαῖσι γυναικός Per al sentit de les claus (κληῖδας) vegeu Palmer 2009 52-55 175 361 Laks 2003 16 n 29 Steele 2002 583 Guthrie 1980 (1965) 8-9
519 Parm fr 1 24-28
Trsquohe donat ales
245
poema srsquoestagrave desenvolupant a mesura que soacuten exposats els arguments a
mesura que es refereix el microῦθος (fr 2 1) Fins i tot la imatge del carro es pot
entendre com una figuracioacute del poema Ara beacute cal no oblidar que la direccioacute
drsquoaquesta via per a Parmegravenides i a diferegravencia del que hem pogut observar en
Simogravenides sempre ve legitimada per la divinitat
ἵπποι ταί με φέρουσιν ὅσον τrsquo ἐπὶ θυμὸς ἱκάνοι πέμπον ἐπεί microrsquo ἐς ὁδὸν βῆσαν πολύφημον ἄγουσαι δαίμονες ἣ κατὰ πάντrsquo ἄστη φέρει εἰδότα φῶτα520
Tambeacute a lrsquohimne-poema del poeta drsquoAcragas Empegravedocles tot i la dificultat
de definir amb certesa els liacutemits de la composicioacute (o composicions) eacutes ben
notori el contingut clegravetic en certa mesura meacutes present al llarg drsquoun poema de
difiacutecil ordenacioacute estructural Una de les principals dificultats a lrsquohora
drsquoidentificar un proemi ve donada per la multiplicitat drsquoinvocacions que
passen de lrsquoagravembit humagrave al diviacute Entre les primeres es poden identificar aquelles
que van adreccedilades a un grup indefinit potser drsquoacragantins (ὦ φίλοι)521 i la del
destinatari del poema i possible ἐρώμενος drsquoEmpegravedocles Pausagravenias fill
520 Ibid 1-3 El poeta elegiacuteac Properci ofereix una imatge molt semblant en quegrave poden
rastrejar-se tots els elements esmentats amb lrsquoafegit drsquouna heregravencia helmiddotleniacutestica que desenvolupagrave la significacioacute drsquoaquests motius figuratius Nunc Iouis incipiam causas aperire Feretri armaque de ducibus trina recepta tribus Magnum iter ascendo sed dat mihi gloria uires non iuuat e facili lecta corona iugo (Prop 4 10 1-4) C Miralles (2004 83-86) en parla al respecte ldquoEl camino en griego οἶμος tiene una larga historia que remonta a Homero pero cuyo especial caraacutecter poeacutetico se perfila en Filetas y Caliacutemaco unido a una real ldquoconscienciardquo de su labor por parte del poetardquo (85) i troba un paralmiddotlel per al siacutemil del carro en Quegraveril (νεοζυγὲς ἅρμα fr 1 Kinkel) Per a dues postures divergents a propogravesit drsquouna lectura poetologravegica de la imatge del carro a Parmegravenides vegeu Asper 1997 73-78 i Nuumlnlist 1998 260-261
521 Fr 112 1 114 1 DK Els testimonia difereixen de la procedegravencia del primer fragment o de parts drsquoell Amb tot Diogravegenes Laerci qui el cita iacutentegrament assegura que proveacute del poema sobre els Katharmoiacute (Diog Laert 8 61-62)
Capiacutetol 4
246
drsquoAnquites (Παυσανίη σὺ δὲ κλῦθι δαίφρονος Ἀγχίτεω υἱέ)522 Resulten molt
interessants els termes i conceptes que entren en joc en un dels fragments dels
Katharmoiacute la persona loquens versemblantment el poeta srsquoadreccedila als ciutadans
drsquoAcragas amb el vocatiu esmentat i lrsquohabitual foacutermula (χαίρετε v 4) i tot
seguit canvia el punt de focalitzacioacute (ἐγὼ δέ) per parlar de si mateix en uns
termes aparentment paradoxals anuncia la seva renuacutencia a la condicioacute mortal i
la investidura dels honors que pertoquen als deacuteus
ὦ φίλοι οἳ microέγα ἄστυ κατὰ ξανθοῦ Ἀκράγαντος ναίετrsquo ἀνrsquo ἄκρα πόλεος ἀγαθῶν μελεδήμονες ἔργων ξείνων αἰδοῖοι λιμένες κακότητος ἄπειροι χαίρετrsquo ἐγὼ δrsquo ὑmicroῖν θεὸς ἄμβροτος οὐκέτι θνητός πωλεῦμαι μετὰ πᾶσι τετιμένος ὥσπερ ἔοικα ταινίαις τε περίστεπτος στέφεσίν τε θαλείοις τοῖσιν dagger ἅmicrorsquo dagger ἂν ἵκωμαι ἄστεα τηλεθάοντα ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξί σεβίζομαι οἱ δrsquo ἅmicrorsquo ἕπονται μυρίοι ἐξερέοντες ὅπῃ πρὸς κέρδος ἀταρπός οἱ microὲν μαντοσυνέων κεχρημένοι οἱ δrsquo ἐπὶ νούσων παντοίων ἐπύθοντο κλυεῖν εὐηκέα βάξιν δηρὸν δὴ χαλεπῆισι πεπαρμένοι ltἀμφrsquo ὀδύνηισινgt523
Certament la dificultat interpretativa del v 4 del fragment anterior rau a
discernir si es parla de la ldquodivinitatrdquo drsquoEmpegravedocles a parer drsquoell o dels qui el
contemplen Potser cal posar en relacioacute el sentit drsquoaquest fragment amb
lrsquoorientacioacute general del pensament drsquoEmpegravedocles respecte a la transmigracioacute i
immortalitat de la ψυχή la seva divinitat pot basar-se en una creenccedila de
privilegi dins del cercle de reencarnacions Aquesta doctrina en el pla de la
poegravetica assegura al poeta la possessioacute de la veritat ja que la inspiracioacute i la
522 Fr 1 DK Probablement ocupava una posicioacute forccedila inicial tot i que en el poema de
Lucreci clarament inspirat en Empegravedocles el destinatari Megravemmius no apareix fins al v 26 del primer llibre i de manera subreptiacutecia encara dins del proemi invocatori de Venus
523 Xenoph fr 1 Inwood = 112 DΚ
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Trsquohe donat ales
235
Apolmiddotlo acompleix per tant les funcions drsquoagent de la mort de lrsquoheroi i de
valedor de lrsquohonor de la seva figura i del culte que la distingia
En general pot dir-se que lrsquoaccioacute dels deacuteus teacute un paper destacat en
lrsquoestructura de lrsquoelegia de Platees Potser el cas meacutes evident ndashconservatmdash eacutes el
drsquoApolmiddotlo per les raons que hem adduiumlt Cal no oblidar que les integracions
textuals de West posem per cas posen en relleu la participacioacute drsquoAtena i
drsquoHera en la destruccioacute drsquoIacutelion (vv 9-10 Παλλὰς δrsquo ἐγγὺ]ς ἐοῦσα πε[ρικλεὲς
ἄ]στ[υ καθεῖλεν σὺν δrsquo Ἥρη Πρ]ιάμου παισὶ χ[αλεπτ]όμ[εναι) o anant una
mica meacutes enllagrave del fr 11 W2 en el si de la profecia de Tisagravemenos (fr 14 W2 vv
7-8) la connivegravencia de Zeus amb els helmiddotlens perquegrave expulsin lrsquoinvasor bagraverbar
de la Jogravenia versemblantment ˉ˘˘ἐξ Ἀ]σί[η]ς ἐλάσει νεύσαντο[ς ˘ ˉ ˉ (Zeus)
και]νὴν συμμα[χ]ίην φιλέω[ν492
Una atencioacute especial mereix la presegravencia drsquouna possible personificacioacute de
δίκη sota un aspecte diviacute que nomeacutes torna a aparegraveixer en una ocasioacute en els
fragments elegiacuteacs (fr 21 4 W2) Ens trobem en un dels passatges meacutes debatuts i
aparentment paradoxals del fragment de Platees Els termes ja per si discutits
semblen expressar una imatge poc usitada493 Dike muntada en un carro de
guerra (ἅρμα) no pas asseguda en un tron vora Zeus com foacutera drsquoesperar
anihila (καθεῖλε) lrsquoimpiu el transgressor de lrsquoordre de Zeus Xeacutenios que per la
seva supegraverbia provoca la perdicioacute de la seva progravepia ciutat En la restitucioacute de
492 Cf West 1993a 6 8 493 Els paralmiddotlels meacutes propers a la formulacioacute simoniacutedia cal cercar-los en egravepoca tardana
imperial quan la magnificegravencia i la primacia que srsquoatribueixen a lrsquoemperador o a algun prohom eacutes emparada per una Dike amb entitat divina o almiddotlegograverica perograve certament personificada Un epigrama afirma que Juliagrave regeix amb magrave drsquoauriga el ldquotronrdquo de Dike (AP 9 779 5-6) ὅντινα συληθέντα Δίκης θρόνον ἡνιοχεύων εὗρεν Ἰυλιανὸς χερσὶν ἀδωροδόκοις Una formulacioacute pragravecticament idegraventica apareix en un passatge de lrsquoorador bitini Himeri (Or 36 11) τὸν μέγαν τῆς δίκης ἡνίοχον
Capiacutetol 4
236
West εἵνεκrsquo Ἀλεξά]νδροιο κακόφρ[ονο]ς ὡς τὸν [ἀλιτρόν ἀλλὰ χρόνω]ι
θείης ἅρμα καθεῖλε δίκ[ης (vv 11-12)
En cas que les lectures siguin correctes resulta interessant comprovar com
Simogravenides caracteritza Dike amb lrsquoatribut el carro que tradicionalment pertany
a Nike494 o amb el rol que pertoca a Neacutemesis en les obres tragravegiques Egravesquil eacutes el
tragravegic que pel que podem judicar a partir del que ens nrsquoha pervingut meacutes
rellevagravencia conferia a Dike tal com podem observar en el fragment drsquoun
parlament de Dike en el si drsquoun drama satiacuteric en quegrave srsquoexplicita que Zeus el
seu pare lrsquoha enviada a la terra a desgrat que no es conserva cap referegravencia al
mitjagrave com hi arriba495 Amb tot volem citar aquiacute el passatge coral de les Coegravefores
que precedeix la contemplacioacute dels cossos occits (vv 935-936)
ἔμολε μὲν δίκα Πριαμίδαις χρόνῳ βαρύδικος ποινά
i en el mateix estagravesim (vv 945-952)
ἔμολε δrsquo ᾧ microέλει κρυπταδίου μάχας δολιόφρων ποινά ἔθιγε δrsquo ἐν μάχᾳ χερὸς ἐτήτυμος Διὸς κόρα Δίκαν δέ νιν προσαγορεύομεν βροτοὶ τυχόντες καλῶς ὀλέθριον πνέουσrsquo ἐν ἐχθροῖς κότον
Lrsquoegravemfasi en la ποινά en un context militar (microάχας ἐν μάχᾳ) aboquen nova
llum en el passatge simonidi Dike eacutes caracteritzada com una guerrera que
puneix inflexiblement (βαρύδικος ποινά) precisament un Πριαμίδης 494 Cf [Sim] epigr 27 3-4 atribuiumlt a Simogravenides com una autoendreccedila τοσσάκι δrsquo ἱμερόεντα
διδαξάμενος χορὸν ἀνδρῶν εὐδόξου Νίκας ἀγλαὸν ἅρμrsquo ἐπέβης 495 Aesch fr 281a Radt
Trsquohe donat ales
237
Alexandre Hi ha qui com S Hornblower ha pretegraves veure en la mencioacute de
Menelau i dels Tindagraverides als vv 30-31 una epifania en tota regla496 En realitat
aquest concepte srsquoescau de la mateixa manera a Dike tal com eacutes caracteritzada
que als herois lacedemonis els quals nomeacutes apareixen com a acompanyants de
lrsquoexpedicioacute espartana497 Dels Diogravescurs no sersquon refereix cap accioacute ni prodigi
contragraveriament Simogravenides aconsegueix donar egravemfasi a la descripcioacute de
lrsquoempresa i assolir un nivell narratiu de validesa panhelmiddotlegravenica Drsquoaltra banda el
retrat simonidi probablement no preteacuten reflectir amb precisioacute el cerimonial de
les campanyes militars espartanes i lrsquoimaginari que el fonamentava498 de
manera que no es constata tant lrsquoacte efectiu de lrsquoepifania en un sentit estricte
com un moment posterior de concomitagravencia en miliacutecia
La cloenda del proemi consta drsquouna foacutermula de comiat i drsquouna invocacioacute
subseguumlent La dimissio drsquoAquilmiddotles queda plasmada per la terminologia
tradicional en els himnes χαῖρε seguida de la cheville αὐτὰρ ἐγώ que marca la
transicioacute que conduiragrave a la seccioacute narrativa Val a dir que les formes de comiat ndash
o de salutacioacutemdash χαῖρε o χαίρετε soacuten prou genegraveriques perquegrave puguin ser
emprades en una gran varietat de contextos per beacute que en el si drsquoun himne o
drsquoun parlament que acompleixi un rol similar la funcioacute eacutes clarament
introductograveria o dimissograveria aquest sentit sembla corroborat a meacutes pel context
que remet a lrsquoagravembit funerari Tot i que la forma en quumlestioacute eacutes testimoniada en 496 Hornblower 2001 140-146 497 LrsquoOxford Classical Dictionary (3a ed) per exemple aporta una definicioacute drsquoepifania que
srsquoadiu a la caracteritzacioacute de Dike ldquooccurs in both myth and cult when a god reveals his presence or manifests his power to a mortal or group of mortals who ldquoseerdquo or ldquorecognizerdquo the god [] They may be accompanied by miracles or other displays of power (ἀρεταί) be protective or punitive they may be sudden and spontaneous or occur in response to a prayerrdquo
498 Drsquoacord amb el relat drsquoHerogravedot era un Tindagraverida i un rei qui acompanyaven lrsquoexpedicioacute espartana (Hdt 5 75 2) ἀπὸ δὲ ταύτης τῆς διχοστασίης ἐτέθη νόμος ἐν Σπάρτῃ microὴ ἐξεῖναι ἕπεσθαι ἀμφοτέρους τοὺς βασιλέας ἐξιούσης στρατιῆς τέως γὰρ ἀμφότεροι εἵποντο παραλυομένου δὲ τούτων τοῦ ἑτέρου καταλείπεσθαι καὶ τῶν Τυνδαριδέων τὸν ἕτερον πρὸ τοῦ γὰρ δὴ καὶ οὗτοι ἀμφότεροι ἐπίκλητοί σφι ἐόντες εἵποντο
Capiacutetol 4
238
inscripcions sepulcrals499 la majoria dels contextos literaris no lrsquoapliquen al
comuacute dels finats sinoacute als moribunds i a herois assenyalats500 Cal pensar tan sols
en els mots que Aquilmiddotles adreccedila al difunt Pagravetrocle χαῖρέ μοι ὦ Πάτροκλε καὶ
εἰν Ἀΐδαο δόμοισι501
A Aquilmiddotles no se lrsquoapelmiddotla amb el patroniacutemic com foacutera drsquoesperar sinoacute com
lrsquoilmiddotlustre fill de la deessa Tetis o per ser meacutes precisos de la filla del mariacute Nereu
(vv 19-20 θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ κούρης εἰν]αλίου Νηρέος)502 Aquesta
formulacioacute no eacutes gaire habitual per adreccedilar-se a Aquilmiddotleu503 tot i que augmenta
la frequumlegravencia drsquoocurregravencies si es redueix lrsquoexpressioacute a ldquofill de Tetisrdquo504 Resulta
curioacutes comprovar lrsquoegravemfasi amb quegrave es remarca el parentiu que guarda Aquilmiddotles
amb Zeus per via drsquoEgraveac fet que potser es pot vincular amb la peculiar relacioacute
que uneix el Cronida i el seu descendent505
El comiat drsquoAquilmiddotles delimita la fi de lrsquohimne dedicat a lrsquoheroi i marca el
punt drsquoinflexioacute en quegrave torna a aparegraveixer la primera persona loquens Ja hem vist
que la foacutermula αὐτὰρ ἐγώ consistia en una mena de recurs poegravetic ndasho
metapoegravetic pensat en termes de recitacioacute o drsquoexecucioacutemdash que als Himnes
499 Eg IG 7 203 Pensirsquos igualment en el paralmiddotlel llatiacute Haue Vale present a Catul (101 10) o
Virgili (Aen 11 97) i amb correspondegravencia epigragravefica (CIL ii 3490 3506 etc) 500 Cf Soph Aj 863 (Agraveiax) κλειναί τrsquo Ἀθῆναι καὶ τὸ σύντροφον γένος κρῆναί τε ποταμοί
θrsquo οἵδε καὶ τὰ Τρωϊκὰ πεδία προσαυδῶ χαίρετrsquo ὦ τροφῆς ἐμοί Trach 921 (Hegraveracles) ὦ λέχη τε καὶ νυμφεῖrsquo ἐmicroά τὸ λοιπὸν ἤδη χαίρεθrsquo ὡς ἔmicrorsquo οὔποτε δέξεσθrsquo ἔτrsquo ἐν κοίταισι ταῖσδrsquo εὐνάτριαν Plat Phd 116d (Sogravecrates) καὶ σύ ἔφη χαῖρε καὶ ἡμεῖς ταῦτα ποιήσομεν
501 Ιl 23 19 179 Per a la referegravencia vegeu Rutherford 1996 44 502 La restitucioacute θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ troba un fonament a Od 11 631 θεῶν ἐρικυδέα τέκνα
576 Γαίης ἐρικυδέος υἱόν Ηymn Hom 4 550 Μαίης ἐρικυδέος υἱέ El propi Simogravenides lrsquoempra en un altre poema (fr 511 1a 3) Οὐρανίδ]α Κρόνοιο παῖς ἐρικυδής Sobre lrsquoepiacutetet vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat (pp 119-121)
503 Un dels pocs paralmiddotlels eacutes a Eur IT 217 τῷ τᾶς Νηρέως κούρας Cf Bacchyl 13 122 Pind Pyth 3 92
504 Cf Pind Pae 6 83-84 κυανοπλόκοιο παῖδα ποντίας Θέτιος βιατάν πιστὸν ἕρκος Ἀχαιῶν Il 4 512 16 860 Eur El 438 450 454
505 El principal interessat en remarcar aquest vincle eacutes el propi Aquilmiddotles qui en meacutes drsquouna ocasioacute sersquon vanta αὐτὰρ ἐγὼ γενεὴν μεγάλου Διὸς εὔχομαι εἶναι τίκτέ microrsquo ἀνὴρ πολλοῖσιν ἀνάσσων Μυρμιδόνεσσι Πηλεὺς Αἰακίδης ὃ δrsquo ἄρrsquo Αἰακὸς ἐκ Διὸς ἦεν (Il 21 187)
Trsquohe donat ales
239
Homegraverics conduiumla lrsquoatencioacute del puacuteblic drsquouna part dedicada a un deacuteu a una seccioacute
de temagravetica heroica o progravepiament egravepica Aquest sembla ser el sentit per
exemple de la foacutermula conclusiva del darrer dels himnes en honor dels
Diogravescurs en quegrave es pot percebre una indicacioacute de la orientacioacute del cant
χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς506
Amb tot el valor drsquoaquesta cheville al proemi de Simogravenides adopta una altre
caire en la mesura que la foacutermula no teacute continuiumltat en un cagraventic de les gestes
drsquoherois egravepics pertanyents a la ἡμιθέων ὠκύμορος γενεή sinoacute de simples
mortals (ἀνδρῶν v 25) Lrsquoefecte resultant eacutes el guany drsquoun egravemfasi discursiu
inesperat ja que aquests combatents a qui es promet una glograveria inexhaurible
com la dels antics herois esdevenen el veritable motiu central de la composicioacute
La seva presegravencia en el lloc que pertocava als herois egravepics no nomeacutes supleix el
contingut tradicional sinoacute que en bona mesura se nrsquoapropia i el reforccedila en
benefici dels nous destinataris
Bona part drsquoaquesta forccedila discursiva eacutes assolida per una simple ndashi alhora
complexamdash superposicioacute drsquoidees i una disposicioacute estructural hagravebilment
travada Ara beacute abans que srsquoarribi a la narracioacute dels esdeveniments
contemporanis el poeta intercala la invocacioacute a la Musa (vv 20-25) com
presumiblement es produiumla en la continuacioacute rapsogravedica dels himnes homegraverics
meacutes breus que actuaven com a preludis507
506 Hymn Hom 33 18-19
507 Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Calame 1989 (1982) 209-211 Cagravessola 1975 xii-xxii En termes generals Constantini amp Lallot 1987
Capiacutetol 4
240
αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν μέλεαι ἔντυνο]ν καὶ τόνδ[ε μελ]ίφρονα κ[όσμον ἀο]ιδῆς ἡμετ]έρης ἵνα τις [μνή]σεται ὑ[˘˘ˉ ἀνδρῶ]ν οἵ hellip
Aquesta seccioacute clegravetica estagrave articulada en un primer membre progravepiament
invocatiu i un segon de caire exhortatiu En primer terme apareix la persona
loquens realitzant una accioacute purament invocativa κικλήισκω que juntament
amb κληίζω constitueix una variant de καλέω Cal no oblidar que aquesta
forma verbal podia comenccedilar un himne sense necessitat de cap mot o seccioacute
precedent508 Lrsquoobjecte drsquoaquesta crida es troba en segona persona com eacutes
habitual en els Himnes Homegraverics El meacutes sorprenent perograve eacutes el predicatiu
drsquoaquest complement ἐπίκουρον que ens remet drsquoimmediat a lrsquoesfera de la
metagravefora militar Venim drsquoun context begravelmiddotlic i anem cap a un context igualment
marcial El terme srsquoadiu perfectament a lrsquoambient que recrea el poema Ara beacute
el to insogravelit el marca el sentit que adopta lrsquoexpressioacute inaudita fins al moment el
poeta en lloc de demanar la inspiracioacute de la Musa la crida en ajut de la seva
comesa com a assistent aliada sogravecia509
Drsquoaquesta manera Simogravenides convoca la Musa amb lrsquoepiacutetet propi de lrsquoaliat
egravepic (dels aliats de Troia per exemple) i de la tropa mercenagraveria a lrsquoegravepoca del
508 Literagraveriament aquesta forma de principium carminis estagrave nomeacutes constatada en els Himnes
Ograverfics perograve eacutes probable que lrsquoexpressioacute tingueacutes una certa importagravencia en el llenguatge propi del culte oral o de les pragravectiques mistegraveriques Cf Hymn Orph 15 (κικλήσκω Νύμφας τε κλυτὰς καὶ Πᾶνα microέγιστον) 20 52 (κικλήσκω σεhellip) 75 86 etc
509 Sogravecia en el meacutes estricte sentit etimologravegic Hem dit que lrsquoexpressioacute era extraordinagraveria respecte a la tradicioacute de Simogravenides perograve la foacutermula torna a concoacuterrer en un altre himne ben distint Lucreci invoca Venus perquegrave lrsquoassisteixi en el seu cant en condicioacute de socia traduccioacute literal de lrsquoἐπίκουρος simonidi i alhora homogravenim i homogravefon del nom del filogravesof Epicur el referent ideologravegic del poeta llatiacute (Lucr 1 24 te sociam studeo scribendis uersibus esse) Vegeu OrsquoHara 1998 Al poema de Lucreci no hi manca la invocacioacute a la Musa en aquest cas Calmiddotliacuteope (6 92-95) i a Epicur (3 1-30)
Trsquohe donat ales
241
poema510 Lrsquoepiacutetet que acompanya el vocatiu de la Musa eacutes amb tota probabilitat
πολυώνυμος que troba ja paralmiddotlels als Himnes Homegraverics511 amb la significacioacute
ldquohonorada o invocada amb molt apelmiddotlatiusrdquo Al capdavall aquesta
denominacioacute justifica en certa mesura la seva invocacioacute com a aliada una de
les possibles versions apelmiddotlatives triada a voler del poeta que preteacuten emfasitzar
la seva condicioacute de testimoni presencial En efecte una de les propostes meacutes
plausibles que doacutena raoacute de la diferegravencia notograveria entre la relacioacute drsquoHomer i de
Simogravenides respectivament amb les Muses la proporciona A Aloni
The reason for the difference between these two positions is to be found in the subject matter of the poems Homer could not have been a witness to the events at Troy and therefore relied entirely on the Muses for the truth of his account Simonides on the other hand did witness the Greek war against the Persians and so needs the Musersquos help only to guarantee the ability of his poetry to render the truth and thus confer lasting fame on those who took part in the events narrated512
Drsquoacord amb aquest pressupogravesit Simogravenides srsquoarroga el principal megraverit en la
pragravectica compositiva i nomeacutes demana lrsquoauxili de la Musa per constituir lrsquoordre
510 Val a dir que a la Iliacuteada apareix el mot emprat en funcioacute adjectiva i referit a una divinitat
perograve la cagraverrega militar eacutes indubtable (Il 21 430-431) ὡς Ἀφροδίτη ἦλθεν Ἄρῃ ἐπίκουρος ἐmicroῷ microένει ἀντιόωσα La mencioacute de lrsquoepikouria en un context en quegrave apareixen les Muses es troba a Piacutendar per exemple perograve en aquest cas eacutes el poeta qui acompleix metafogravericament les funcions drsquoἐπίκουρος en uns termes no menys pretensiosos perograve no tant agosarats (Ol 13 96-97) Μοίσαις γὰρ ἀγλαοθρόνοις ἑκὼν Ὀλιγαιθίδαισίν τrsquo ἔβαν ἐπίκουρος A vegades srsquoinvoca una divinitat de manera similar en lrsquoexpressioacute perograve gairebeacute sempre amb una nuance militar salviacutefica i a voltes megravedica (com Apolmiddotlo Epikourios o Asclepi) o simplement drsquoajuda en el destret Cf Sapph fr 1 25-28 V (a Afrodita) ἔλθε μοι καὶ νῦν χαλέπαν δὲ λῦσον ἐκ μερίμναν ὄσσα δέ μοι τέλεσσαι θῦμος ἰmicroέρρει τέλεσον σὺ δrsquo αὔτα σύμμαχος ἔσσο
511 Cf Hymn Hom 3 82 2 18 32 Κρόνου πολυώνυμος υἱός disposicioacute que recorda el θεᾶς ἐρικυδέος υἱέ del v 19 de Simogravenides
512 Aloni 2001 95
Capiacutetol 4
242
escaient del poema en un intent drsquoafirmar el rol del poeta sense cap ruptura
aparent o formal amb la tradicioacute clegravetica513
ELS CAMINS DE LrsquoHIMNE
En els poemes hexamegravetrics de Parmegravenides i drsquoEmpegravedocles poden trobar-se
aspectes de la literatura sapiencial de lrsquoelucubracioacute filosogravefica i religiosa i el que
ens interessa ara per ara de la forma hiacutemnica inclosa la reflexioacute sobre el proceacutes
compositiu aspectes que poden aportar una certa llum a algunes nocions que
concorren en el proemi de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees
Acostuma a considerar-se el fragment 1 de Parmegravenides com el proemi (o part
del mateix) del poema sobre la naturalesa514 La constatacioacute del caragravecter
aparentment narratiu del passatge sorpregraven de bon principi El poema
comenccedilava in medias res sense cap mena drsquoinvocacioacute o endreccedila inicial si hem de
fer cas del testimoni de Sext Empiacuteric que en cita lrsquoinitium carminis515 El poeta
afirma haver estat conduiumlt a traveacutes de les portes dels camins de la Nit i del Dia
per tal de comparegraveixer davant drsquouna divinitat femenina del nom de la qual no
513 Cal nomeacutes recordar el testimoni que parla de la plaent Musa simoniacutedia (ἔπνεε τερπνά
ἡδυμελιφθόγγου Μοῦσα Σιμωνίδεω Sim test 42 Campbell = AP 9 571 1-2) a la qual eren imputats els cagraverrecs de φιλοκερδής i ἐργάτις com una treballadora assalariada la millor aliada drsquoun poeta tradicionalment avaricioacutes Vegeu Pind Isth 2 6-12 La interpretacioacute es troba a Schol Pind Isth 2 9ab (3 p 214 Drachmann) λέγοι δrsquo ἄν πρὸς Σιμωνίδου ταῦτα ὡς φιλάργυρον διασύρων τὸν ἄνδρα
514 Sobre el proemi parmenidi vegeu Gallop 1991 (1984) 5-7 Couloubaritsis 1987 25-43 Burkert 1969 Schwabl 1963 Bowra 1953 38 sqq Bowra 1937
515 Sext Emp Adv Math 7 111-114
Trsquohe donat ales
243
es fa mencioacute En aquest viatge un dels elements clau de la interpretacioacute del
poema la persona loquens eacutes transportada en carro per eugues filles drsquoHegravelios
τῇ φερόμην τῇ γάρ με πολύφραστοι φέρον ἵπποι ἅρμα τιταίνουσαι κοῦραι δ ὁδὸν ἡγεμόνευον [] τῇ ῥα διrsquo αὐτέων ἰθὺς ἔχον κοῦραι κατ ἀμαξιτὸν ἅρμα καὶ ἵππους516
fins a lrsquoestatge de la deessa Alliacute la personificacioacute de Dike eacutes qui nrsquoobre els
propileus com a garant de la legitimitat dels ensenyaments divins
ἔνθα πύλαι Νυκτός τε καὶ Ἤματός εἰσι κελεύθων καί σφας ὑπέρθυρον ἀμφὶς ἔχει καὶ λάινος οὐδός αὐταὶ δrsquo αἰθέριαι πλῆνται μεγάλοισι θυρέτροις τῶν δὲ Δίκη πολύποινος ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς517
Veiem en lrsquoepiacutetet de Dike un dels atributs que hem constatat a propogravesit del
caragravecter punitiu amb quegrave la caracteritza Simogravenides al proemi de Platees Dike
acompleix les funcions drsquoAidoacutes i Neacutemesis drsquouna manera semblant al rol que li
conferia Egravesquil com a βαρύδικος ποινά una Dike que guarda les claus de la
retribucioacute (ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς v 14)518
516 Parm fr 1 4-5 20-21 Gallop 517 Vv 11-14 518 Lrsquoepiacutetet que Parmegravenides atribueix a Dike eacutes testimoniat igualment pel fr Orph 158 tal
com el recull el neoplatogravenic Procle amb lrsquoafegit drsquouna cagraverrega semagraventica rellevant Dike eacutes igualment ἀρωγός auxiliar socorredora del seu pare Zeus en la lluita contra els Titans caracteritzats per la seva ὕβρις (Procl In Plat Remp 2 144 29) τῷ δὲ Δίκη πολύποινος ἐφέσπετο πᾶσιν ἀρωγός Εn un sentit semblant cal interpretar lrsquoaparicioacute de Dike al primer estagravesim de lrsquoAgamegravemnon drsquoEgravesquil la divinitat puneix (καθαιρεῖ) aquell qui trepitja lrsquoaltar de la deessa (ἀνδρὶ λακτίσαντι μέγαν Δίκας βωμὸν εἰς ἀφάνειαν Ag 381) Reveladorament lrsquoἄδικος que exemplifica els mots del cor no eacutes altre que Paris que violagrave els preceptes de Zeus Xegravenios (Ag 396-402) λιτᾶν δrsquo ἀκούει μὲν οὔτις θεῶν τὸν δrsquo ἐπίστροφον τῶν φῶτrsquo ἄδικον καθαιρεῖ οἷος καὶ Πάρις ἐλθὼν ἐς δόμον τὸν Ἀτρειδᾶν ᾔσχυνε ξενίαν τράπε- ζαν
Capiacutetol 4
244
Un altre punt digne drsquoesment en el proemi de Parmegravenides consisteix en el
parlament que la deessa innominada adreccedila al poeta quan aquest compareix
davant drsquoella La intervencioacute de la dea en estil directe origina una inversioacute del
rol de la persona loquens de manera que el poeta apareix representat en segona
persona i apelmiddotlat per mitjagrave drsquoun vocatiu i de la foacutermula habitual de salutacioacute
χαῖρε
ὦ κοῦρrsquo ἀθανάτοισι συνάορος ἡνιόχοισιν ἵπποις ταί σε φέρουσιν ἱκάνων ἡmicroέτερον δῶ χαῖρrsquo ἐπεὶ οὔτι σε μοῖρα κακὴ προὔπεμπε νέεσθαι τήνδrsquo ὁδόν [ἦ γὰρ ἀπrsquo ἀνθρώπων ἐκτὸς πάτου ἐστίν] ἀλλὰ θέμις τε δίκη τε519
Al proemi de Parmegravenides perograve la justificacioacute de lrsquoelement diviacute i immortal
(θεὰ πρόφρων v 22 ἀθανάτοισι hellip ἡνιόχοισιν v 24) i lrsquoegravemfasi en el
contingut referent a lrsquoagravembit de la legitimitat la justiacutecia i la veritat (θέμις τε δίκη
τε v 28 ἀληθείης εὐπειθέος ἀτρεμὲς ἦτορ v 29 πίστις ἀληθής v 30) es
deuen a pressupogravesits diferents dels que abonen la seva presegravencia en el proemi
de Simogravenides En efecte Parmegravenides preteacuten posar en relleu el caragravecter drsquouna
inspiracioacute que el guia pel camiacute de la Veritat i contraposar-lo a lrsquoopinioacute del comuacute
dels mortals (βροτῶν δόξας v 30) que regeix un mal fat (μοῖρα κακὴ v 26)
El camiacute empregraves pel poeta pot ser interpretat translatiacuteciament com a metagravefora
de la tasca compositiva multiforme i variada en la qual el poeta ha de prendre
necessagraveriament una decisioacute ha drsquoemprendre un camiacute (ἐς ὁδὸνhellipπολύφημον v
2) que en certa forma precedeix la tria gnoseologravegica i ontologravegica davant de la
disjuntiva de camins (els famosos ὁδοὶ διζήσιος fr 2 2 i sqq) En efecte el
κλοπαῖσι γυναικός Per al sentit de les claus (κληῖδας) vegeu Palmer 2009 52-55 175 361 Laks 2003 16 n 29 Steele 2002 583 Guthrie 1980 (1965) 8-9
519 Parm fr 1 24-28
Trsquohe donat ales
245
poema srsquoestagrave desenvolupant a mesura que soacuten exposats els arguments a
mesura que es refereix el microῦθος (fr 2 1) Fins i tot la imatge del carro es pot
entendre com una figuracioacute del poema Ara beacute cal no oblidar que la direccioacute
drsquoaquesta via per a Parmegravenides i a diferegravencia del que hem pogut observar en
Simogravenides sempre ve legitimada per la divinitat
ἵπποι ταί με φέρουσιν ὅσον τrsquo ἐπὶ θυμὸς ἱκάνοι πέμπον ἐπεί microrsquo ἐς ὁδὸν βῆσαν πολύφημον ἄγουσαι δαίμονες ἣ κατὰ πάντrsquo ἄστη φέρει εἰδότα φῶτα520
Tambeacute a lrsquohimne-poema del poeta drsquoAcragas Empegravedocles tot i la dificultat
de definir amb certesa els liacutemits de la composicioacute (o composicions) eacutes ben
notori el contingut clegravetic en certa mesura meacutes present al llarg drsquoun poema de
difiacutecil ordenacioacute estructural Una de les principals dificultats a lrsquohora
drsquoidentificar un proemi ve donada per la multiplicitat drsquoinvocacions que
passen de lrsquoagravembit humagrave al diviacute Entre les primeres es poden identificar aquelles
que van adreccedilades a un grup indefinit potser drsquoacragantins (ὦ φίλοι)521 i la del
destinatari del poema i possible ἐρώμενος drsquoEmpegravedocles Pausagravenias fill
520 Ibid 1-3 El poeta elegiacuteac Properci ofereix una imatge molt semblant en quegrave poden
rastrejar-se tots els elements esmentats amb lrsquoafegit drsquouna heregravencia helmiddotleniacutestica que desenvolupagrave la significacioacute drsquoaquests motius figuratius Nunc Iouis incipiam causas aperire Feretri armaque de ducibus trina recepta tribus Magnum iter ascendo sed dat mihi gloria uires non iuuat e facili lecta corona iugo (Prop 4 10 1-4) C Miralles (2004 83-86) en parla al respecte ldquoEl camino en griego οἶμος tiene una larga historia que remonta a Homero pero cuyo especial caraacutecter poeacutetico se perfila en Filetas y Caliacutemaco unido a una real ldquoconscienciardquo de su labor por parte del poetardquo (85) i troba un paralmiddotlel per al siacutemil del carro en Quegraveril (νεοζυγὲς ἅρμα fr 1 Kinkel) Per a dues postures divergents a propogravesit drsquouna lectura poetologravegica de la imatge del carro a Parmegravenides vegeu Asper 1997 73-78 i Nuumlnlist 1998 260-261
521 Fr 112 1 114 1 DK Els testimonia difereixen de la procedegravencia del primer fragment o de parts drsquoell Amb tot Diogravegenes Laerci qui el cita iacutentegrament assegura que proveacute del poema sobre els Katharmoiacute (Diog Laert 8 61-62)
Capiacutetol 4
246
drsquoAnquites (Παυσανίη σὺ δὲ κλῦθι δαίφρονος Ἀγχίτεω υἱέ)522 Resulten molt
interessants els termes i conceptes que entren en joc en un dels fragments dels
Katharmoiacute la persona loquens versemblantment el poeta srsquoadreccedila als ciutadans
drsquoAcragas amb el vocatiu esmentat i lrsquohabitual foacutermula (χαίρετε v 4) i tot
seguit canvia el punt de focalitzacioacute (ἐγὼ δέ) per parlar de si mateix en uns
termes aparentment paradoxals anuncia la seva renuacutencia a la condicioacute mortal i
la investidura dels honors que pertoquen als deacuteus
ὦ φίλοι οἳ microέγα ἄστυ κατὰ ξανθοῦ Ἀκράγαντος ναίετrsquo ἀνrsquo ἄκρα πόλεος ἀγαθῶν μελεδήμονες ἔργων ξείνων αἰδοῖοι λιμένες κακότητος ἄπειροι χαίρετrsquo ἐγὼ δrsquo ὑmicroῖν θεὸς ἄμβροτος οὐκέτι θνητός πωλεῦμαι μετὰ πᾶσι τετιμένος ὥσπερ ἔοικα ταινίαις τε περίστεπτος στέφεσίν τε θαλείοις τοῖσιν dagger ἅmicrorsquo dagger ἂν ἵκωμαι ἄστεα τηλεθάοντα ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξί σεβίζομαι οἱ δrsquo ἅmicrorsquo ἕπονται μυρίοι ἐξερέοντες ὅπῃ πρὸς κέρδος ἀταρπός οἱ microὲν μαντοσυνέων κεχρημένοι οἱ δrsquo ἐπὶ νούσων παντοίων ἐπύθοντο κλυεῖν εὐηκέα βάξιν δηρὸν δὴ χαλεπῆισι πεπαρμένοι ltἀμφrsquo ὀδύνηισινgt523
Certament la dificultat interpretativa del v 4 del fragment anterior rau a
discernir si es parla de la ldquodivinitatrdquo drsquoEmpegravedocles a parer drsquoell o dels qui el
contemplen Potser cal posar en relacioacute el sentit drsquoaquest fragment amb
lrsquoorientacioacute general del pensament drsquoEmpegravedocles respecte a la transmigracioacute i
immortalitat de la ψυχή la seva divinitat pot basar-se en una creenccedila de
privilegi dins del cercle de reencarnacions Aquesta doctrina en el pla de la
poegravetica assegura al poeta la possessioacute de la veritat ja que la inspiracioacute i la
522 Fr 1 DK Probablement ocupava una posicioacute forccedila inicial tot i que en el poema de
Lucreci clarament inspirat en Empegravedocles el destinatari Megravemmius no apareix fins al v 26 del primer llibre i de manera subreptiacutecia encara dins del proemi invocatori de Venus
523 Xenoph fr 1 Inwood = 112 DΚ
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Capiacutetol 4
236
West εἵνεκrsquo Ἀλεξά]νδροιο κακόφρ[ονο]ς ὡς τὸν [ἀλιτρόν ἀλλὰ χρόνω]ι
θείης ἅρμα καθεῖλε δίκ[ης (vv 11-12)
En cas que les lectures siguin correctes resulta interessant comprovar com
Simogravenides caracteritza Dike amb lrsquoatribut el carro que tradicionalment pertany
a Nike494 o amb el rol que pertoca a Neacutemesis en les obres tragravegiques Egravesquil eacutes el
tragravegic que pel que podem judicar a partir del que ens nrsquoha pervingut meacutes
rellevagravencia conferia a Dike tal com podem observar en el fragment drsquoun
parlament de Dike en el si drsquoun drama satiacuteric en quegrave srsquoexplicita que Zeus el
seu pare lrsquoha enviada a la terra a desgrat que no es conserva cap referegravencia al
mitjagrave com hi arriba495 Amb tot volem citar aquiacute el passatge coral de les Coegravefores
que precedeix la contemplacioacute dels cossos occits (vv 935-936)
ἔμολε μὲν δίκα Πριαμίδαις χρόνῳ βαρύδικος ποινά
i en el mateix estagravesim (vv 945-952)
ἔμολε δrsquo ᾧ microέλει κρυπταδίου μάχας δολιόφρων ποινά ἔθιγε δrsquo ἐν μάχᾳ χερὸς ἐτήτυμος Διὸς κόρα Δίκαν δέ νιν προσαγορεύομεν βροτοὶ τυχόντες καλῶς ὀλέθριον πνέουσrsquo ἐν ἐχθροῖς κότον
Lrsquoegravemfasi en la ποινά en un context militar (microάχας ἐν μάχᾳ) aboquen nova
llum en el passatge simonidi Dike eacutes caracteritzada com una guerrera que
puneix inflexiblement (βαρύδικος ποινά) precisament un Πριαμίδης 494 Cf [Sim] epigr 27 3-4 atribuiumlt a Simogravenides com una autoendreccedila τοσσάκι δrsquo ἱμερόεντα
διδαξάμενος χορὸν ἀνδρῶν εὐδόξου Νίκας ἀγλαὸν ἅρμrsquo ἐπέβης 495 Aesch fr 281a Radt
Trsquohe donat ales
237
Alexandre Hi ha qui com S Hornblower ha pretegraves veure en la mencioacute de
Menelau i dels Tindagraverides als vv 30-31 una epifania en tota regla496 En realitat
aquest concepte srsquoescau de la mateixa manera a Dike tal com eacutes caracteritzada
que als herois lacedemonis els quals nomeacutes apareixen com a acompanyants de
lrsquoexpedicioacute espartana497 Dels Diogravescurs no sersquon refereix cap accioacute ni prodigi
contragraveriament Simogravenides aconsegueix donar egravemfasi a la descripcioacute de
lrsquoempresa i assolir un nivell narratiu de validesa panhelmiddotlegravenica Drsquoaltra banda el
retrat simonidi probablement no preteacuten reflectir amb precisioacute el cerimonial de
les campanyes militars espartanes i lrsquoimaginari que el fonamentava498 de
manera que no es constata tant lrsquoacte efectiu de lrsquoepifania en un sentit estricte
com un moment posterior de concomitagravencia en miliacutecia
La cloenda del proemi consta drsquouna foacutermula de comiat i drsquouna invocacioacute
subseguumlent La dimissio drsquoAquilmiddotles queda plasmada per la terminologia
tradicional en els himnes χαῖρε seguida de la cheville αὐτὰρ ἐγώ que marca la
transicioacute que conduiragrave a la seccioacute narrativa Val a dir que les formes de comiat ndash
o de salutacioacutemdash χαῖρε o χαίρετε soacuten prou genegraveriques perquegrave puguin ser
emprades en una gran varietat de contextos per beacute que en el si drsquoun himne o
drsquoun parlament que acompleixi un rol similar la funcioacute eacutes clarament
introductograveria o dimissograveria aquest sentit sembla corroborat a meacutes pel context
que remet a lrsquoagravembit funerari Tot i que la forma en quumlestioacute eacutes testimoniada en 496 Hornblower 2001 140-146 497 LrsquoOxford Classical Dictionary (3a ed) per exemple aporta una definicioacute drsquoepifania que
srsquoadiu a la caracteritzacioacute de Dike ldquooccurs in both myth and cult when a god reveals his presence or manifests his power to a mortal or group of mortals who ldquoseerdquo or ldquorecognizerdquo the god [] They may be accompanied by miracles or other displays of power (ἀρεταί) be protective or punitive they may be sudden and spontaneous or occur in response to a prayerrdquo
498 Drsquoacord amb el relat drsquoHerogravedot era un Tindagraverida i un rei qui acompanyaven lrsquoexpedicioacute espartana (Hdt 5 75 2) ἀπὸ δὲ ταύτης τῆς διχοστασίης ἐτέθη νόμος ἐν Σπάρτῃ microὴ ἐξεῖναι ἕπεσθαι ἀμφοτέρους τοὺς βασιλέας ἐξιούσης στρατιῆς τέως γὰρ ἀμφότεροι εἵποντο παραλυομένου δὲ τούτων τοῦ ἑτέρου καταλείπεσθαι καὶ τῶν Τυνδαριδέων τὸν ἕτερον πρὸ τοῦ γὰρ δὴ καὶ οὗτοι ἀμφότεροι ἐπίκλητοί σφι ἐόντες εἵποντο
Capiacutetol 4
238
inscripcions sepulcrals499 la majoria dels contextos literaris no lrsquoapliquen al
comuacute dels finats sinoacute als moribunds i a herois assenyalats500 Cal pensar tan sols
en els mots que Aquilmiddotles adreccedila al difunt Pagravetrocle χαῖρέ μοι ὦ Πάτροκλε καὶ
εἰν Ἀΐδαο δόμοισι501
A Aquilmiddotles no se lrsquoapelmiddotla amb el patroniacutemic com foacutera drsquoesperar sinoacute com
lrsquoilmiddotlustre fill de la deessa Tetis o per ser meacutes precisos de la filla del mariacute Nereu
(vv 19-20 θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ κούρης εἰν]αλίου Νηρέος)502 Aquesta
formulacioacute no eacutes gaire habitual per adreccedilar-se a Aquilmiddotleu503 tot i que augmenta
la frequumlegravencia drsquoocurregravencies si es redueix lrsquoexpressioacute a ldquofill de Tetisrdquo504 Resulta
curioacutes comprovar lrsquoegravemfasi amb quegrave es remarca el parentiu que guarda Aquilmiddotles
amb Zeus per via drsquoEgraveac fet que potser es pot vincular amb la peculiar relacioacute
que uneix el Cronida i el seu descendent505
El comiat drsquoAquilmiddotles delimita la fi de lrsquohimne dedicat a lrsquoheroi i marca el
punt drsquoinflexioacute en quegrave torna a aparegraveixer la primera persona loquens Ja hem vist
que la foacutermula αὐτὰρ ἐγώ consistia en una mena de recurs poegravetic ndasho
metapoegravetic pensat en termes de recitacioacute o drsquoexecucioacutemdash que als Himnes
499 Eg IG 7 203 Pensirsquos igualment en el paralmiddotlel llatiacute Haue Vale present a Catul (101 10) o
Virgili (Aen 11 97) i amb correspondegravencia epigragravefica (CIL ii 3490 3506 etc) 500 Cf Soph Aj 863 (Agraveiax) κλειναί τrsquo Ἀθῆναι καὶ τὸ σύντροφον γένος κρῆναί τε ποταμοί
θrsquo οἵδε καὶ τὰ Τρωϊκὰ πεδία προσαυδῶ χαίρετrsquo ὦ τροφῆς ἐμοί Trach 921 (Hegraveracles) ὦ λέχη τε καὶ νυμφεῖrsquo ἐmicroά τὸ λοιπὸν ἤδη χαίρεθrsquo ὡς ἔmicrorsquo οὔποτε δέξεσθrsquo ἔτrsquo ἐν κοίταισι ταῖσδrsquo εὐνάτριαν Plat Phd 116d (Sogravecrates) καὶ σύ ἔφη χαῖρε καὶ ἡμεῖς ταῦτα ποιήσομεν
501 Ιl 23 19 179 Per a la referegravencia vegeu Rutherford 1996 44 502 La restitucioacute θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ troba un fonament a Od 11 631 θεῶν ἐρικυδέα τέκνα
576 Γαίης ἐρικυδέος υἱόν Ηymn Hom 4 550 Μαίης ἐρικυδέος υἱέ El propi Simogravenides lrsquoempra en un altre poema (fr 511 1a 3) Οὐρανίδ]α Κρόνοιο παῖς ἐρικυδής Sobre lrsquoepiacutetet vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat (pp 119-121)
503 Un dels pocs paralmiddotlels eacutes a Eur IT 217 τῷ τᾶς Νηρέως κούρας Cf Bacchyl 13 122 Pind Pyth 3 92
504 Cf Pind Pae 6 83-84 κυανοπλόκοιο παῖδα ποντίας Θέτιος βιατάν πιστὸν ἕρκος Ἀχαιῶν Il 4 512 16 860 Eur El 438 450 454
505 El principal interessat en remarcar aquest vincle eacutes el propi Aquilmiddotles qui en meacutes drsquouna ocasioacute sersquon vanta αὐτὰρ ἐγὼ γενεὴν μεγάλου Διὸς εὔχομαι εἶναι τίκτέ microrsquo ἀνὴρ πολλοῖσιν ἀνάσσων Μυρμιδόνεσσι Πηλεὺς Αἰακίδης ὃ δrsquo ἄρrsquo Αἰακὸς ἐκ Διὸς ἦεν (Il 21 187)
Trsquohe donat ales
239
Homegraverics conduiumla lrsquoatencioacute del puacuteblic drsquouna part dedicada a un deacuteu a una seccioacute
de temagravetica heroica o progravepiament egravepica Aquest sembla ser el sentit per
exemple de la foacutermula conclusiva del darrer dels himnes en honor dels
Diogravescurs en quegrave es pot percebre una indicacioacute de la orientacioacute del cant
χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς506
Amb tot el valor drsquoaquesta cheville al proemi de Simogravenides adopta una altre
caire en la mesura que la foacutermula no teacute continuiumltat en un cagraventic de les gestes
drsquoherois egravepics pertanyents a la ἡμιθέων ὠκύμορος γενεή sinoacute de simples
mortals (ἀνδρῶν v 25) Lrsquoefecte resultant eacutes el guany drsquoun egravemfasi discursiu
inesperat ja que aquests combatents a qui es promet una glograveria inexhaurible
com la dels antics herois esdevenen el veritable motiu central de la composicioacute
La seva presegravencia en el lloc que pertocava als herois egravepics no nomeacutes supleix el
contingut tradicional sinoacute que en bona mesura se nrsquoapropia i el reforccedila en
benefici dels nous destinataris
Bona part drsquoaquesta forccedila discursiva eacutes assolida per una simple ndashi alhora
complexamdash superposicioacute drsquoidees i una disposicioacute estructural hagravebilment
travada Ara beacute abans que srsquoarribi a la narracioacute dels esdeveniments
contemporanis el poeta intercala la invocacioacute a la Musa (vv 20-25) com
presumiblement es produiumla en la continuacioacute rapsogravedica dels himnes homegraverics
meacutes breus que actuaven com a preludis507
506 Hymn Hom 33 18-19
507 Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Calame 1989 (1982) 209-211 Cagravessola 1975 xii-xxii En termes generals Constantini amp Lallot 1987
Capiacutetol 4
240
αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν μέλεαι ἔντυνο]ν καὶ τόνδ[ε μελ]ίφρονα κ[όσμον ἀο]ιδῆς ἡμετ]έρης ἵνα τις [μνή]σεται ὑ[˘˘ˉ ἀνδρῶ]ν οἵ hellip
Aquesta seccioacute clegravetica estagrave articulada en un primer membre progravepiament
invocatiu i un segon de caire exhortatiu En primer terme apareix la persona
loquens realitzant una accioacute purament invocativa κικλήισκω que juntament
amb κληίζω constitueix una variant de καλέω Cal no oblidar que aquesta
forma verbal podia comenccedilar un himne sense necessitat de cap mot o seccioacute
precedent508 Lrsquoobjecte drsquoaquesta crida es troba en segona persona com eacutes
habitual en els Himnes Homegraverics El meacutes sorprenent perograve eacutes el predicatiu
drsquoaquest complement ἐπίκουρον que ens remet drsquoimmediat a lrsquoesfera de la
metagravefora militar Venim drsquoun context begravelmiddotlic i anem cap a un context igualment
marcial El terme srsquoadiu perfectament a lrsquoambient que recrea el poema Ara beacute
el to insogravelit el marca el sentit que adopta lrsquoexpressioacute inaudita fins al moment el
poeta en lloc de demanar la inspiracioacute de la Musa la crida en ajut de la seva
comesa com a assistent aliada sogravecia509
Drsquoaquesta manera Simogravenides convoca la Musa amb lrsquoepiacutetet propi de lrsquoaliat
egravepic (dels aliats de Troia per exemple) i de la tropa mercenagraveria a lrsquoegravepoca del
508 Literagraveriament aquesta forma de principium carminis estagrave nomeacutes constatada en els Himnes
Ograverfics perograve eacutes probable que lrsquoexpressioacute tingueacutes una certa importagravencia en el llenguatge propi del culte oral o de les pragravectiques mistegraveriques Cf Hymn Orph 15 (κικλήσκω Νύμφας τε κλυτὰς καὶ Πᾶνα microέγιστον) 20 52 (κικλήσκω σεhellip) 75 86 etc
509 Sogravecia en el meacutes estricte sentit etimologravegic Hem dit que lrsquoexpressioacute era extraordinagraveria respecte a la tradicioacute de Simogravenides perograve la foacutermula torna a concoacuterrer en un altre himne ben distint Lucreci invoca Venus perquegrave lrsquoassisteixi en el seu cant en condicioacute de socia traduccioacute literal de lrsquoἐπίκουρος simonidi i alhora homogravenim i homogravefon del nom del filogravesof Epicur el referent ideologravegic del poeta llatiacute (Lucr 1 24 te sociam studeo scribendis uersibus esse) Vegeu OrsquoHara 1998 Al poema de Lucreci no hi manca la invocacioacute a la Musa en aquest cas Calmiddotliacuteope (6 92-95) i a Epicur (3 1-30)
Trsquohe donat ales
241
poema510 Lrsquoepiacutetet que acompanya el vocatiu de la Musa eacutes amb tota probabilitat
πολυώνυμος que troba ja paralmiddotlels als Himnes Homegraverics511 amb la significacioacute
ldquohonorada o invocada amb molt apelmiddotlatiusrdquo Al capdavall aquesta
denominacioacute justifica en certa mesura la seva invocacioacute com a aliada una de
les possibles versions apelmiddotlatives triada a voler del poeta que preteacuten emfasitzar
la seva condicioacute de testimoni presencial En efecte una de les propostes meacutes
plausibles que doacutena raoacute de la diferegravencia notograveria entre la relacioacute drsquoHomer i de
Simogravenides respectivament amb les Muses la proporciona A Aloni
The reason for the difference between these two positions is to be found in the subject matter of the poems Homer could not have been a witness to the events at Troy and therefore relied entirely on the Muses for the truth of his account Simonides on the other hand did witness the Greek war against the Persians and so needs the Musersquos help only to guarantee the ability of his poetry to render the truth and thus confer lasting fame on those who took part in the events narrated512
Drsquoacord amb aquest pressupogravesit Simogravenides srsquoarroga el principal megraverit en la
pragravectica compositiva i nomeacutes demana lrsquoauxili de la Musa per constituir lrsquoordre
510 Val a dir que a la Iliacuteada apareix el mot emprat en funcioacute adjectiva i referit a una divinitat
perograve la cagraverrega militar eacutes indubtable (Il 21 430-431) ὡς Ἀφροδίτη ἦλθεν Ἄρῃ ἐπίκουρος ἐmicroῷ microένει ἀντιόωσα La mencioacute de lrsquoepikouria en un context en quegrave apareixen les Muses es troba a Piacutendar per exemple perograve en aquest cas eacutes el poeta qui acompleix metafogravericament les funcions drsquoἐπίκουρος en uns termes no menys pretensiosos perograve no tant agosarats (Ol 13 96-97) Μοίσαις γὰρ ἀγλαοθρόνοις ἑκὼν Ὀλιγαιθίδαισίν τrsquo ἔβαν ἐπίκουρος A vegades srsquoinvoca una divinitat de manera similar en lrsquoexpressioacute perograve gairebeacute sempre amb una nuance militar salviacutefica i a voltes megravedica (com Apolmiddotlo Epikourios o Asclepi) o simplement drsquoajuda en el destret Cf Sapph fr 1 25-28 V (a Afrodita) ἔλθε μοι καὶ νῦν χαλέπαν δὲ λῦσον ἐκ μερίμναν ὄσσα δέ μοι τέλεσσαι θῦμος ἰmicroέρρει τέλεσον σὺ δrsquo αὔτα σύμμαχος ἔσσο
511 Cf Hymn Hom 3 82 2 18 32 Κρόνου πολυώνυμος υἱός disposicioacute que recorda el θεᾶς ἐρικυδέος υἱέ del v 19 de Simogravenides
512 Aloni 2001 95
Capiacutetol 4
242
escaient del poema en un intent drsquoafirmar el rol del poeta sense cap ruptura
aparent o formal amb la tradicioacute clegravetica513
ELS CAMINS DE LrsquoHIMNE
En els poemes hexamegravetrics de Parmegravenides i drsquoEmpegravedocles poden trobar-se
aspectes de la literatura sapiencial de lrsquoelucubracioacute filosogravefica i religiosa i el que
ens interessa ara per ara de la forma hiacutemnica inclosa la reflexioacute sobre el proceacutes
compositiu aspectes que poden aportar una certa llum a algunes nocions que
concorren en el proemi de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees
Acostuma a considerar-se el fragment 1 de Parmegravenides com el proemi (o part
del mateix) del poema sobre la naturalesa514 La constatacioacute del caragravecter
aparentment narratiu del passatge sorpregraven de bon principi El poema
comenccedilava in medias res sense cap mena drsquoinvocacioacute o endreccedila inicial si hem de
fer cas del testimoni de Sext Empiacuteric que en cita lrsquoinitium carminis515 El poeta
afirma haver estat conduiumlt a traveacutes de les portes dels camins de la Nit i del Dia
per tal de comparegraveixer davant drsquouna divinitat femenina del nom de la qual no
513 Cal nomeacutes recordar el testimoni que parla de la plaent Musa simoniacutedia (ἔπνεε τερπνά
ἡδυμελιφθόγγου Μοῦσα Σιμωνίδεω Sim test 42 Campbell = AP 9 571 1-2) a la qual eren imputats els cagraverrecs de φιλοκερδής i ἐργάτις com una treballadora assalariada la millor aliada drsquoun poeta tradicionalment avaricioacutes Vegeu Pind Isth 2 6-12 La interpretacioacute es troba a Schol Pind Isth 2 9ab (3 p 214 Drachmann) λέγοι δrsquo ἄν πρὸς Σιμωνίδου ταῦτα ὡς φιλάργυρον διασύρων τὸν ἄνδρα
514 Sobre el proemi parmenidi vegeu Gallop 1991 (1984) 5-7 Couloubaritsis 1987 25-43 Burkert 1969 Schwabl 1963 Bowra 1953 38 sqq Bowra 1937
515 Sext Emp Adv Math 7 111-114
Trsquohe donat ales
243
es fa mencioacute En aquest viatge un dels elements clau de la interpretacioacute del
poema la persona loquens eacutes transportada en carro per eugues filles drsquoHegravelios
τῇ φερόμην τῇ γάρ με πολύφραστοι φέρον ἵπποι ἅρμα τιταίνουσαι κοῦραι δ ὁδὸν ἡγεμόνευον [] τῇ ῥα διrsquo αὐτέων ἰθὺς ἔχον κοῦραι κατ ἀμαξιτὸν ἅρμα καὶ ἵππους516
fins a lrsquoestatge de la deessa Alliacute la personificacioacute de Dike eacutes qui nrsquoobre els
propileus com a garant de la legitimitat dels ensenyaments divins
ἔνθα πύλαι Νυκτός τε καὶ Ἤματός εἰσι κελεύθων καί σφας ὑπέρθυρον ἀμφὶς ἔχει καὶ λάινος οὐδός αὐταὶ δrsquo αἰθέριαι πλῆνται μεγάλοισι θυρέτροις τῶν δὲ Δίκη πολύποινος ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς517
Veiem en lrsquoepiacutetet de Dike un dels atributs que hem constatat a propogravesit del
caragravecter punitiu amb quegrave la caracteritza Simogravenides al proemi de Platees Dike
acompleix les funcions drsquoAidoacutes i Neacutemesis drsquouna manera semblant al rol que li
conferia Egravesquil com a βαρύδικος ποινά una Dike que guarda les claus de la
retribucioacute (ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς v 14)518
516 Parm fr 1 4-5 20-21 Gallop 517 Vv 11-14 518 Lrsquoepiacutetet que Parmegravenides atribueix a Dike eacutes testimoniat igualment pel fr Orph 158 tal
com el recull el neoplatogravenic Procle amb lrsquoafegit drsquouna cagraverrega semagraventica rellevant Dike eacutes igualment ἀρωγός auxiliar socorredora del seu pare Zeus en la lluita contra els Titans caracteritzats per la seva ὕβρις (Procl In Plat Remp 2 144 29) τῷ δὲ Δίκη πολύποινος ἐφέσπετο πᾶσιν ἀρωγός Εn un sentit semblant cal interpretar lrsquoaparicioacute de Dike al primer estagravesim de lrsquoAgamegravemnon drsquoEgravesquil la divinitat puneix (καθαιρεῖ) aquell qui trepitja lrsquoaltar de la deessa (ἀνδρὶ λακτίσαντι μέγαν Δίκας βωμὸν εἰς ἀφάνειαν Ag 381) Reveladorament lrsquoἄδικος que exemplifica els mots del cor no eacutes altre que Paris que violagrave els preceptes de Zeus Xegravenios (Ag 396-402) λιτᾶν δrsquo ἀκούει μὲν οὔτις θεῶν τὸν δrsquo ἐπίστροφον τῶν φῶτrsquo ἄδικον καθαιρεῖ οἷος καὶ Πάρις ἐλθὼν ἐς δόμον τὸν Ἀτρειδᾶν ᾔσχυνε ξενίαν τράπε- ζαν
Capiacutetol 4
244
Un altre punt digne drsquoesment en el proemi de Parmegravenides consisteix en el
parlament que la deessa innominada adreccedila al poeta quan aquest compareix
davant drsquoella La intervencioacute de la dea en estil directe origina una inversioacute del
rol de la persona loquens de manera que el poeta apareix representat en segona
persona i apelmiddotlat per mitjagrave drsquoun vocatiu i de la foacutermula habitual de salutacioacute
χαῖρε
ὦ κοῦρrsquo ἀθανάτοισι συνάορος ἡνιόχοισιν ἵπποις ταί σε φέρουσιν ἱκάνων ἡmicroέτερον δῶ χαῖρrsquo ἐπεὶ οὔτι σε μοῖρα κακὴ προὔπεμπε νέεσθαι τήνδrsquo ὁδόν [ἦ γὰρ ἀπrsquo ἀνθρώπων ἐκτὸς πάτου ἐστίν] ἀλλὰ θέμις τε δίκη τε519
Al proemi de Parmegravenides perograve la justificacioacute de lrsquoelement diviacute i immortal
(θεὰ πρόφρων v 22 ἀθανάτοισι hellip ἡνιόχοισιν v 24) i lrsquoegravemfasi en el
contingut referent a lrsquoagravembit de la legitimitat la justiacutecia i la veritat (θέμις τε δίκη
τε v 28 ἀληθείης εὐπειθέος ἀτρεμὲς ἦτορ v 29 πίστις ἀληθής v 30) es
deuen a pressupogravesits diferents dels que abonen la seva presegravencia en el proemi
de Simogravenides En efecte Parmegravenides preteacuten posar en relleu el caragravecter drsquouna
inspiracioacute que el guia pel camiacute de la Veritat i contraposar-lo a lrsquoopinioacute del comuacute
dels mortals (βροτῶν δόξας v 30) que regeix un mal fat (μοῖρα κακὴ v 26)
El camiacute empregraves pel poeta pot ser interpretat translatiacuteciament com a metagravefora
de la tasca compositiva multiforme i variada en la qual el poeta ha de prendre
necessagraveriament una decisioacute ha drsquoemprendre un camiacute (ἐς ὁδὸνhellipπολύφημον v
2) que en certa forma precedeix la tria gnoseologravegica i ontologravegica davant de la
disjuntiva de camins (els famosos ὁδοὶ διζήσιος fr 2 2 i sqq) En efecte el
κλοπαῖσι γυναικός Per al sentit de les claus (κληῖδας) vegeu Palmer 2009 52-55 175 361 Laks 2003 16 n 29 Steele 2002 583 Guthrie 1980 (1965) 8-9
519 Parm fr 1 24-28
Trsquohe donat ales
245
poema srsquoestagrave desenvolupant a mesura que soacuten exposats els arguments a
mesura que es refereix el microῦθος (fr 2 1) Fins i tot la imatge del carro es pot
entendre com una figuracioacute del poema Ara beacute cal no oblidar que la direccioacute
drsquoaquesta via per a Parmegravenides i a diferegravencia del que hem pogut observar en
Simogravenides sempre ve legitimada per la divinitat
ἵπποι ταί με φέρουσιν ὅσον τrsquo ἐπὶ θυμὸς ἱκάνοι πέμπον ἐπεί microrsquo ἐς ὁδὸν βῆσαν πολύφημον ἄγουσαι δαίμονες ἣ κατὰ πάντrsquo ἄστη φέρει εἰδότα φῶτα520
Tambeacute a lrsquohimne-poema del poeta drsquoAcragas Empegravedocles tot i la dificultat
de definir amb certesa els liacutemits de la composicioacute (o composicions) eacutes ben
notori el contingut clegravetic en certa mesura meacutes present al llarg drsquoun poema de
difiacutecil ordenacioacute estructural Una de les principals dificultats a lrsquohora
drsquoidentificar un proemi ve donada per la multiplicitat drsquoinvocacions que
passen de lrsquoagravembit humagrave al diviacute Entre les primeres es poden identificar aquelles
que van adreccedilades a un grup indefinit potser drsquoacragantins (ὦ φίλοι)521 i la del
destinatari del poema i possible ἐρώμενος drsquoEmpegravedocles Pausagravenias fill
520 Ibid 1-3 El poeta elegiacuteac Properci ofereix una imatge molt semblant en quegrave poden
rastrejar-se tots els elements esmentats amb lrsquoafegit drsquouna heregravencia helmiddotleniacutestica que desenvolupagrave la significacioacute drsquoaquests motius figuratius Nunc Iouis incipiam causas aperire Feretri armaque de ducibus trina recepta tribus Magnum iter ascendo sed dat mihi gloria uires non iuuat e facili lecta corona iugo (Prop 4 10 1-4) C Miralles (2004 83-86) en parla al respecte ldquoEl camino en griego οἶμος tiene una larga historia que remonta a Homero pero cuyo especial caraacutecter poeacutetico se perfila en Filetas y Caliacutemaco unido a una real ldquoconscienciardquo de su labor por parte del poetardquo (85) i troba un paralmiddotlel per al siacutemil del carro en Quegraveril (νεοζυγὲς ἅρμα fr 1 Kinkel) Per a dues postures divergents a propogravesit drsquouna lectura poetologravegica de la imatge del carro a Parmegravenides vegeu Asper 1997 73-78 i Nuumlnlist 1998 260-261
521 Fr 112 1 114 1 DK Els testimonia difereixen de la procedegravencia del primer fragment o de parts drsquoell Amb tot Diogravegenes Laerci qui el cita iacutentegrament assegura que proveacute del poema sobre els Katharmoiacute (Diog Laert 8 61-62)
Capiacutetol 4
246
drsquoAnquites (Παυσανίη σὺ δὲ κλῦθι δαίφρονος Ἀγχίτεω υἱέ)522 Resulten molt
interessants els termes i conceptes que entren en joc en un dels fragments dels
Katharmoiacute la persona loquens versemblantment el poeta srsquoadreccedila als ciutadans
drsquoAcragas amb el vocatiu esmentat i lrsquohabitual foacutermula (χαίρετε v 4) i tot
seguit canvia el punt de focalitzacioacute (ἐγὼ δέ) per parlar de si mateix en uns
termes aparentment paradoxals anuncia la seva renuacutencia a la condicioacute mortal i
la investidura dels honors que pertoquen als deacuteus
ὦ φίλοι οἳ microέγα ἄστυ κατὰ ξανθοῦ Ἀκράγαντος ναίετrsquo ἀνrsquo ἄκρα πόλεος ἀγαθῶν μελεδήμονες ἔργων ξείνων αἰδοῖοι λιμένες κακότητος ἄπειροι χαίρετrsquo ἐγὼ δrsquo ὑmicroῖν θεὸς ἄμβροτος οὐκέτι θνητός πωλεῦμαι μετὰ πᾶσι τετιμένος ὥσπερ ἔοικα ταινίαις τε περίστεπτος στέφεσίν τε θαλείοις τοῖσιν dagger ἅmicrorsquo dagger ἂν ἵκωμαι ἄστεα τηλεθάοντα ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξί σεβίζομαι οἱ δrsquo ἅmicrorsquo ἕπονται μυρίοι ἐξερέοντες ὅπῃ πρὸς κέρδος ἀταρπός οἱ microὲν μαντοσυνέων κεχρημένοι οἱ δrsquo ἐπὶ νούσων παντοίων ἐπύθοντο κλυεῖν εὐηκέα βάξιν δηρὸν δὴ χαλεπῆισι πεπαρμένοι ltἀμφrsquo ὀδύνηισινgt523
Certament la dificultat interpretativa del v 4 del fragment anterior rau a
discernir si es parla de la ldquodivinitatrdquo drsquoEmpegravedocles a parer drsquoell o dels qui el
contemplen Potser cal posar en relacioacute el sentit drsquoaquest fragment amb
lrsquoorientacioacute general del pensament drsquoEmpegravedocles respecte a la transmigracioacute i
immortalitat de la ψυχή la seva divinitat pot basar-se en una creenccedila de
privilegi dins del cercle de reencarnacions Aquesta doctrina en el pla de la
poegravetica assegura al poeta la possessioacute de la veritat ja que la inspiracioacute i la
522 Fr 1 DK Probablement ocupava una posicioacute forccedila inicial tot i que en el poema de
Lucreci clarament inspirat en Empegravedocles el destinatari Megravemmius no apareix fins al v 26 del primer llibre i de manera subreptiacutecia encara dins del proemi invocatori de Venus
523 Xenoph fr 1 Inwood = 112 DΚ
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Trsquohe donat ales
237
Alexandre Hi ha qui com S Hornblower ha pretegraves veure en la mencioacute de
Menelau i dels Tindagraverides als vv 30-31 una epifania en tota regla496 En realitat
aquest concepte srsquoescau de la mateixa manera a Dike tal com eacutes caracteritzada
que als herois lacedemonis els quals nomeacutes apareixen com a acompanyants de
lrsquoexpedicioacute espartana497 Dels Diogravescurs no sersquon refereix cap accioacute ni prodigi
contragraveriament Simogravenides aconsegueix donar egravemfasi a la descripcioacute de
lrsquoempresa i assolir un nivell narratiu de validesa panhelmiddotlegravenica Drsquoaltra banda el
retrat simonidi probablement no preteacuten reflectir amb precisioacute el cerimonial de
les campanyes militars espartanes i lrsquoimaginari que el fonamentava498 de
manera que no es constata tant lrsquoacte efectiu de lrsquoepifania en un sentit estricte
com un moment posterior de concomitagravencia en miliacutecia
La cloenda del proemi consta drsquouna foacutermula de comiat i drsquouna invocacioacute
subseguumlent La dimissio drsquoAquilmiddotles queda plasmada per la terminologia
tradicional en els himnes χαῖρε seguida de la cheville αὐτὰρ ἐγώ que marca la
transicioacute que conduiragrave a la seccioacute narrativa Val a dir que les formes de comiat ndash
o de salutacioacutemdash χαῖρε o χαίρετε soacuten prou genegraveriques perquegrave puguin ser
emprades en una gran varietat de contextos per beacute que en el si drsquoun himne o
drsquoun parlament que acompleixi un rol similar la funcioacute eacutes clarament
introductograveria o dimissograveria aquest sentit sembla corroborat a meacutes pel context
que remet a lrsquoagravembit funerari Tot i que la forma en quumlestioacute eacutes testimoniada en 496 Hornblower 2001 140-146 497 LrsquoOxford Classical Dictionary (3a ed) per exemple aporta una definicioacute drsquoepifania que
srsquoadiu a la caracteritzacioacute de Dike ldquooccurs in both myth and cult when a god reveals his presence or manifests his power to a mortal or group of mortals who ldquoseerdquo or ldquorecognizerdquo the god [] They may be accompanied by miracles or other displays of power (ἀρεταί) be protective or punitive they may be sudden and spontaneous or occur in response to a prayerrdquo
498 Drsquoacord amb el relat drsquoHerogravedot era un Tindagraverida i un rei qui acompanyaven lrsquoexpedicioacute espartana (Hdt 5 75 2) ἀπὸ δὲ ταύτης τῆς διχοστασίης ἐτέθη νόμος ἐν Σπάρτῃ microὴ ἐξεῖναι ἕπεσθαι ἀμφοτέρους τοὺς βασιλέας ἐξιούσης στρατιῆς τέως γὰρ ἀμφότεροι εἵποντο παραλυομένου δὲ τούτων τοῦ ἑτέρου καταλείπεσθαι καὶ τῶν Τυνδαριδέων τὸν ἕτερον πρὸ τοῦ γὰρ δὴ καὶ οὗτοι ἀμφότεροι ἐπίκλητοί σφι ἐόντες εἵποντο
Capiacutetol 4
238
inscripcions sepulcrals499 la majoria dels contextos literaris no lrsquoapliquen al
comuacute dels finats sinoacute als moribunds i a herois assenyalats500 Cal pensar tan sols
en els mots que Aquilmiddotles adreccedila al difunt Pagravetrocle χαῖρέ μοι ὦ Πάτροκλε καὶ
εἰν Ἀΐδαο δόμοισι501
A Aquilmiddotles no se lrsquoapelmiddotla amb el patroniacutemic com foacutera drsquoesperar sinoacute com
lrsquoilmiddotlustre fill de la deessa Tetis o per ser meacutes precisos de la filla del mariacute Nereu
(vv 19-20 θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ κούρης εἰν]αλίου Νηρέος)502 Aquesta
formulacioacute no eacutes gaire habitual per adreccedilar-se a Aquilmiddotleu503 tot i que augmenta
la frequumlegravencia drsquoocurregravencies si es redueix lrsquoexpressioacute a ldquofill de Tetisrdquo504 Resulta
curioacutes comprovar lrsquoegravemfasi amb quegrave es remarca el parentiu que guarda Aquilmiddotles
amb Zeus per via drsquoEgraveac fet que potser es pot vincular amb la peculiar relacioacute
que uneix el Cronida i el seu descendent505
El comiat drsquoAquilmiddotles delimita la fi de lrsquohimne dedicat a lrsquoheroi i marca el
punt drsquoinflexioacute en quegrave torna a aparegraveixer la primera persona loquens Ja hem vist
que la foacutermula αὐτὰρ ἐγώ consistia en una mena de recurs poegravetic ndasho
metapoegravetic pensat en termes de recitacioacute o drsquoexecucioacutemdash que als Himnes
499 Eg IG 7 203 Pensirsquos igualment en el paralmiddotlel llatiacute Haue Vale present a Catul (101 10) o
Virgili (Aen 11 97) i amb correspondegravencia epigragravefica (CIL ii 3490 3506 etc) 500 Cf Soph Aj 863 (Agraveiax) κλειναί τrsquo Ἀθῆναι καὶ τὸ σύντροφον γένος κρῆναί τε ποταμοί
θrsquo οἵδε καὶ τὰ Τρωϊκὰ πεδία προσαυδῶ χαίρετrsquo ὦ τροφῆς ἐμοί Trach 921 (Hegraveracles) ὦ λέχη τε καὶ νυμφεῖrsquo ἐmicroά τὸ λοιπὸν ἤδη χαίρεθrsquo ὡς ἔmicrorsquo οὔποτε δέξεσθrsquo ἔτrsquo ἐν κοίταισι ταῖσδrsquo εὐνάτριαν Plat Phd 116d (Sogravecrates) καὶ σύ ἔφη χαῖρε καὶ ἡμεῖς ταῦτα ποιήσομεν
501 Ιl 23 19 179 Per a la referegravencia vegeu Rutherford 1996 44 502 La restitucioacute θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ troba un fonament a Od 11 631 θεῶν ἐρικυδέα τέκνα
576 Γαίης ἐρικυδέος υἱόν Ηymn Hom 4 550 Μαίης ἐρικυδέος υἱέ El propi Simogravenides lrsquoempra en un altre poema (fr 511 1a 3) Οὐρανίδ]α Κρόνοιο παῖς ἐρικυδής Sobre lrsquoepiacutetet vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat (pp 119-121)
503 Un dels pocs paralmiddotlels eacutes a Eur IT 217 τῷ τᾶς Νηρέως κούρας Cf Bacchyl 13 122 Pind Pyth 3 92
504 Cf Pind Pae 6 83-84 κυανοπλόκοιο παῖδα ποντίας Θέτιος βιατάν πιστὸν ἕρκος Ἀχαιῶν Il 4 512 16 860 Eur El 438 450 454
505 El principal interessat en remarcar aquest vincle eacutes el propi Aquilmiddotles qui en meacutes drsquouna ocasioacute sersquon vanta αὐτὰρ ἐγὼ γενεὴν μεγάλου Διὸς εὔχομαι εἶναι τίκτέ microrsquo ἀνὴρ πολλοῖσιν ἀνάσσων Μυρμιδόνεσσι Πηλεὺς Αἰακίδης ὃ δrsquo ἄρrsquo Αἰακὸς ἐκ Διὸς ἦεν (Il 21 187)
Trsquohe donat ales
239
Homegraverics conduiumla lrsquoatencioacute del puacuteblic drsquouna part dedicada a un deacuteu a una seccioacute
de temagravetica heroica o progravepiament egravepica Aquest sembla ser el sentit per
exemple de la foacutermula conclusiva del darrer dels himnes en honor dels
Diogravescurs en quegrave es pot percebre una indicacioacute de la orientacioacute del cant
χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς506
Amb tot el valor drsquoaquesta cheville al proemi de Simogravenides adopta una altre
caire en la mesura que la foacutermula no teacute continuiumltat en un cagraventic de les gestes
drsquoherois egravepics pertanyents a la ἡμιθέων ὠκύμορος γενεή sinoacute de simples
mortals (ἀνδρῶν v 25) Lrsquoefecte resultant eacutes el guany drsquoun egravemfasi discursiu
inesperat ja que aquests combatents a qui es promet una glograveria inexhaurible
com la dels antics herois esdevenen el veritable motiu central de la composicioacute
La seva presegravencia en el lloc que pertocava als herois egravepics no nomeacutes supleix el
contingut tradicional sinoacute que en bona mesura se nrsquoapropia i el reforccedila en
benefici dels nous destinataris
Bona part drsquoaquesta forccedila discursiva eacutes assolida per una simple ndashi alhora
complexamdash superposicioacute drsquoidees i una disposicioacute estructural hagravebilment
travada Ara beacute abans que srsquoarribi a la narracioacute dels esdeveniments
contemporanis el poeta intercala la invocacioacute a la Musa (vv 20-25) com
presumiblement es produiumla en la continuacioacute rapsogravedica dels himnes homegraverics
meacutes breus que actuaven com a preludis507
506 Hymn Hom 33 18-19
507 Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Calame 1989 (1982) 209-211 Cagravessola 1975 xii-xxii En termes generals Constantini amp Lallot 1987
Capiacutetol 4
240
αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν μέλεαι ἔντυνο]ν καὶ τόνδ[ε μελ]ίφρονα κ[όσμον ἀο]ιδῆς ἡμετ]έρης ἵνα τις [μνή]σεται ὑ[˘˘ˉ ἀνδρῶ]ν οἵ hellip
Aquesta seccioacute clegravetica estagrave articulada en un primer membre progravepiament
invocatiu i un segon de caire exhortatiu En primer terme apareix la persona
loquens realitzant una accioacute purament invocativa κικλήισκω que juntament
amb κληίζω constitueix una variant de καλέω Cal no oblidar que aquesta
forma verbal podia comenccedilar un himne sense necessitat de cap mot o seccioacute
precedent508 Lrsquoobjecte drsquoaquesta crida es troba en segona persona com eacutes
habitual en els Himnes Homegraverics El meacutes sorprenent perograve eacutes el predicatiu
drsquoaquest complement ἐπίκουρον que ens remet drsquoimmediat a lrsquoesfera de la
metagravefora militar Venim drsquoun context begravelmiddotlic i anem cap a un context igualment
marcial El terme srsquoadiu perfectament a lrsquoambient que recrea el poema Ara beacute
el to insogravelit el marca el sentit que adopta lrsquoexpressioacute inaudita fins al moment el
poeta en lloc de demanar la inspiracioacute de la Musa la crida en ajut de la seva
comesa com a assistent aliada sogravecia509
Drsquoaquesta manera Simogravenides convoca la Musa amb lrsquoepiacutetet propi de lrsquoaliat
egravepic (dels aliats de Troia per exemple) i de la tropa mercenagraveria a lrsquoegravepoca del
508 Literagraveriament aquesta forma de principium carminis estagrave nomeacutes constatada en els Himnes
Ograverfics perograve eacutes probable que lrsquoexpressioacute tingueacutes una certa importagravencia en el llenguatge propi del culte oral o de les pragravectiques mistegraveriques Cf Hymn Orph 15 (κικλήσκω Νύμφας τε κλυτὰς καὶ Πᾶνα microέγιστον) 20 52 (κικλήσκω σεhellip) 75 86 etc
509 Sogravecia en el meacutes estricte sentit etimologravegic Hem dit que lrsquoexpressioacute era extraordinagraveria respecte a la tradicioacute de Simogravenides perograve la foacutermula torna a concoacuterrer en un altre himne ben distint Lucreci invoca Venus perquegrave lrsquoassisteixi en el seu cant en condicioacute de socia traduccioacute literal de lrsquoἐπίκουρος simonidi i alhora homogravenim i homogravefon del nom del filogravesof Epicur el referent ideologravegic del poeta llatiacute (Lucr 1 24 te sociam studeo scribendis uersibus esse) Vegeu OrsquoHara 1998 Al poema de Lucreci no hi manca la invocacioacute a la Musa en aquest cas Calmiddotliacuteope (6 92-95) i a Epicur (3 1-30)
Trsquohe donat ales
241
poema510 Lrsquoepiacutetet que acompanya el vocatiu de la Musa eacutes amb tota probabilitat
πολυώνυμος que troba ja paralmiddotlels als Himnes Homegraverics511 amb la significacioacute
ldquohonorada o invocada amb molt apelmiddotlatiusrdquo Al capdavall aquesta
denominacioacute justifica en certa mesura la seva invocacioacute com a aliada una de
les possibles versions apelmiddotlatives triada a voler del poeta que preteacuten emfasitzar
la seva condicioacute de testimoni presencial En efecte una de les propostes meacutes
plausibles que doacutena raoacute de la diferegravencia notograveria entre la relacioacute drsquoHomer i de
Simogravenides respectivament amb les Muses la proporciona A Aloni
The reason for the difference between these two positions is to be found in the subject matter of the poems Homer could not have been a witness to the events at Troy and therefore relied entirely on the Muses for the truth of his account Simonides on the other hand did witness the Greek war against the Persians and so needs the Musersquos help only to guarantee the ability of his poetry to render the truth and thus confer lasting fame on those who took part in the events narrated512
Drsquoacord amb aquest pressupogravesit Simogravenides srsquoarroga el principal megraverit en la
pragravectica compositiva i nomeacutes demana lrsquoauxili de la Musa per constituir lrsquoordre
510 Val a dir que a la Iliacuteada apareix el mot emprat en funcioacute adjectiva i referit a una divinitat
perograve la cagraverrega militar eacutes indubtable (Il 21 430-431) ὡς Ἀφροδίτη ἦλθεν Ἄρῃ ἐπίκουρος ἐmicroῷ microένει ἀντιόωσα La mencioacute de lrsquoepikouria en un context en quegrave apareixen les Muses es troba a Piacutendar per exemple perograve en aquest cas eacutes el poeta qui acompleix metafogravericament les funcions drsquoἐπίκουρος en uns termes no menys pretensiosos perograve no tant agosarats (Ol 13 96-97) Μοίσαις γὰρ ἀγλαοθρόνοις ἑκὼν Ὀλιγαιθίδαισίν τrsquo ἔβαν ἐπίκουρος A vegades srsquoinvoca una divinitat de manera similar en lrsquoexpressioacute perograve gairebeacute sempre amb una nuance militar salviacutefica i a voltes megravedica (com Apolmiddotlo Epikourios o Asclepi) o simplement drsquoajuda en el destret Cf Sapph fr 1 25-28 V (a Afrodita) ἔλθε μοι καὶ νῦν χαλέπαν δὲ λῦσον ἐκ μερίμναν ὄσσα δέ μοι τέλεσσαι θῦμος ἰmicroέρρει τέλεσον σὺ δrsquo αὔτα σύμμαχος ἔσσο
511 Cf Hymn Hom 3 82 2 18 32 Κρόνου πολυώνυμος υἱός disposicioacute que recorda el θεᾶς ἐρικυδέος υἱέ del v 19 de Simogravenides
512 Aloni 2001 95
Capiacutetol 4
242
escaient del poema en un intent drsquoafirmar el rol del poeta sense cap ruptura
aparent o formal amb la tradicioacute clegravetica513
ELS CAMINS DE LrsquoHIMNE
En els poemes hexamegravetrics de Parmegravenides i drsquoEmpegravedocles poden trobar-se
aspectes de la literatura sapiencial de lrsquoelucubracioacute filosogravefica i religiosa i el que
ens interessa ara per ara de la forma hiacutemnica inclosa la reflexioacute sobre el proceacutes
compositiu aspectes que poden aportar una certa llum a algunes nocions que
concorren en el proemi de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees
Acostuma a considerar-se el fragment 1 de Parmegravenides com el proemi (o part
del mateix) del poema sobre la naturalesa514 La constatacioacute del caragravecter
aparentment narratiu del passatge sorpregraven de bon principi El poema
comenccedilava in medias res sense cap mena drsquoinvocacioacute o endreccedila inicial si hem de
fer cas del testimoni de Sext Empiacuteric que en cita lrsquoinitium carminis515 El poeta
afirma haver estat conduiumlt a traveacutes de les portes dels camins de la Nit i del Dia
per tal de comparegraveixer davant drsquouna divinitat femenina del nom de la qual no
513 Cal nomeacutes recordar el testimoni que parla de la plaent Musa simoniacutedia (ἔπνεε τερπνά
ἡδυμελιφθόγγου Μοῦσα Σιμωνίδεω Sim test 42 Campbell = AP 9 571 1-2) a la qual eren imputats els cagraverrecs de φιλοκερδής i ἐργάτις com una treballadora assalariada la millor aliada drsquoun poeta tradicionalment avaricioacutes Vegeu Pind Isth 2 6-12 La interpretacioacute es troba a Schol Pind Isth 2 9ab (3 p 214 Drachmann) λέγοι δrsquo ἄν πρὸς Σιμωνίδου ταῦτα ὡς φιλάργυρον διασύρων τὸν ἄνδρα
514 Sobre el proemi parmenidi vegeu Gallop 1991 (1984) 5-7 Couloubaritsis 1987 25-43 Burkert 1969 Schwabl 1963 Bowra 1953 38 sqq Bowra 1937
515 Sext Emp Adv Math 7 111-114
Trsquohe donat ales
243
es fa mencioacute En aquest viatge un dels elements clau de la interpretacioacute del
poema la persona loquens eacutes transportada en carro per eugues filles drsquoHegravelios
τῇ φερόμην τῇ γάρ με πολύφραστοι φέρον ἵπποι ἅρμα τιταίνουσαι κοῦραι δ ὁδὸν ἡγεμόνευον [] τῇ ῥα διrsquo αὐτέων ἰθὺς ἔχον κοῦραι κατ ἀμαξιτὸν ἅρμα καὶ ἵππους516
fins a lrsquoestatge de la deessa Alliacute la personificacioacute de Dike eacutes qui nrsquoobre els
propileus com a garant de la legitimitat dels ensenyaments divins
ἔνθα πύλαι Νυκτός τε καὶ Ἤματός εἰσι κελεύθων καί σφας ὑπέρθυρον ἀμφὶς ἔχει καὶ λάινος οὐδός αὐταὶ δrsquo αἰθέριαι πλῆνται μεγάλοισι θυρέτροις τῶν δὲ Δίκη πολύποινος ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς517
Veiem en lrsquoepiacutetet de Dike un dels atributs que hem constatat a propogravesit del
caragravecter punitiu amb quegrave la caracteritza Simogravenides al proemi de Platees Dike
acompleix les funcions drsquoAidoacutes i Neacutemesis drsquouna manera semblant al rol que li
conferia Egravesquil com a βαρύδικος ποινά una Dike que guarda les claus de la
retribucioacute (ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς v 14)518
516 Parm fr 1 4-5 20-21 Gallop 517 Vv 11-14 518 Lrsquoepiacutetet que Parmegravenides atribueix a Dike eacutes testimoniat igualment pel fr Orph 158 tal
com el recull el neoplatogravenic Procle amb lrsquoafegit drsquouna cagraverrega semagraventica rellevant Dike eacutes igualment ἀρωγός auxiliar socorredora del seu pare Zeus en la lluita contra els Titans caracteritzats per la seva ὕβρις (Procl In Plat Remp 2 144 29) τῷ δὲ Δίκη πολύποινος ἐφέσπετο πᾶσιν ἀρωγός Εn un sentit semblant cal interpretar lrsquoaparicioacute de Dike al primer estagravesim de lrsquoAgamegravemnon drsquoEgravesquil la divinitat puneix (καθαιρεῖ) aquell qui trepitja lrsquoaltar de la deessa (ἀνδρὶ λακτίσαντι μέγαν Δίκας βωμὸν εἰς ἀφάνειαν Ag 381) Reveladorament lrsquoἄδικος que exemplifica els mots del cor no eacutes altre que Paris que violagrave els preceptes de Zeus Xegravenios (Ag 396-402) λιτᾶν δrsquo ἀκούει μὲν οὔτις θεῶν τὸν δrsquo ἐπίστροφον τῶν φῶτrsquo ἄδικον καθαιρεῖ οἷος καὶ Πάρις ἐλθὼν ἐς δόμον τὸν Ἀτρειδᾶν ᾔσχυνε ξενίαν τράπε- ζαν
Capiacutetol 4
244
Un altre punt digne drsquoesment en el proemi de Parmegravenides consisteix en el
parlament que la deessa innominada adreccedila al poeta quan aquest compareix
davant drsquoella La intervencioacute de la dea en estil directe origina una inversioacute del
rol de la persona loquens de manera que el poeta apareix representat en segona
persona i apelmiddotlat per mitjagrave drsquoun vocatiu i de la foacutermula habitual de salutacioacute
χαῖρε
ὦ κοῦρrsquo ἀθανάτοισι συνάορος ἡνιόχοισιν ἵπποις ταί σε φέρουσιν ἱκάνων ἡmicroέτερον δῶ χαῖρrsquo ἐπεὶ οὔτι σε μοῖρα κακὴ προὔπεμπε νέεσθαι τήνδrsquo ὁδόν [ἦ γὰρ ἀπrsquo ἀνθρώπων ἐκτὸς πάτου ἐστίν] ἀλλὰ θέμις τε δίκη τε519
Al proemi de Parmegravenides perograve la justificacioacute de lrsquoelement diviacute i immortal
(θεὰ πρόφρων v 22 ἀθανάτοισι hellip ἡνιόχοισιν v 24) i lrsquoegravemfasi en el
contingut referent a lrsquoagravembit de la legitimitat la justiacutecia i la veritat (θέμις τε δίκη
τε v 28 ἀληθείης εὐπειθέος ἀτρεμὲς ἦτορ v 29 πίστις ἀληθής v 30) es
deuen a pressupogravesits diferents dels que abonen la seva presegravencia en el proemi
de Simogravenides En efecte Parmegravenides preteacuten posar en relleu el caragravecter drsquouna
inspiracioacute que el guia pel camiacute de la Veritat i contraposar-lo a lrsquoopinioacute del comuacute
dels mortals (βροτῶν δόξας v 30) que regeix un mal fat (μοῖρα κακὴ v 26)
El camiacute empregraves pel poeta pot ser interpretat translatiacuteciament com a metagravefora
de la tasca compositiva multiforme i variada en la qual el poeta ha de prendre
necessagraveriament una decisioacute ha drsquoemprendre un camiacute (ἐς ὁδὸνhellipπολύφημον v
2) que en certa forma precedeix la tria gnoseologravegica i ontologravegica davant de la
disjuntiva de camins (els famosos ὁδοὶ διζήσιος fr 2 2 i sqq) En efecte el
κλοπαῖσι γυναικός Per al sentit de les claus (κληῖδας) vegeu Palmer 2009 52-55 175 361 Laks 2003 16 n 29 Steele 2002 583 Guthrie 1980 (1965) 8-9
519 Parm fr 1 24-28
Trsquohe donat ales
245
poema srsquoestagrave desenvolupant a mesura que soacuten exposats els arguments a
mesura que es refereix el microῦθος (fr 2 1) Fins i tot la imatge del carro es pot
entendre com una figuracioacute del poema Ara beacute cal no oblidar que la direccioacute
drsquoaquesta via per a Parmegravenides i a diferegravencia del que hem pogut observar en
Simogravenides sempre ve legitimada per la divinitat
ἵπποι ταί με φέρουσιν ὅσον τrsquo ἐπὶ θυμὸς ἱκάνοι πέμπον ἐπεί microrsquo ἐς ὁδὸν βῆσαν πολύφημον ἄγουσαι δαίμονες ἣ κατὰ πάντrsquo ἄστη φέρει εἰδότα φῶτα520
Tambeacute a lrsquohimne-poema del poeta drsquoAcragas Empegravedocles tot i la dificultat
de definir amb certesa els liacutemits de la composicioacute (o composicions) eacutes ben
notori el contingut clegravetic en certa mesura meacutes present al llarg drsquoun poema de
difiacutecil ordenacioacute estructural Una de les principals dificultats a lrsquohora
drsquoidentificar un proemi ve donada per la multiplicitat drsquoinvocacions que
passen de lrsquoagravembit humagrave al diviacute Entre les primeres es poden identificar aquelles
que van adreccedilades a un grup indefinit potser drsquoacragantins (ὦ φίλοι)521 i la del
destinatari del poema i possible ἐρώμενος drsquoEmpegravedocles Pausagravenias fill
520 Ibid 1-3 El poeta elegiacuteac Properci ofereix una imatge molt semblant en quegrave poden
rastrejar-se tots els elements esmentats amb lrsquoafegit drsquouna heregravencia helmiddotleniacutestica que desenvolupagrave la significacioacute drsquoaquests motius figuratius Nunc Iouis incipiam causas aperire Feretri armaque de ducibus trina recepta tribus Magnum iter ascendo sed dat mihi gloria uires non iuuat e facili lecta corona iugo (Prop 4 10 1-4) C Miralles (2004 83-86) en parla al respecte ldquoEl camino en griego οἶμος tiene una larga historia que remonta a Homero pero cuyo especial caraacutecter poeacutetico se perfila en Filetas y Caliacutemaco unido a una real ldquoconscienciardquo de su labor por parte del poetardquo (85) i troba un paralmiddotlel per al siacutemil del carro en Quegraveril (νεοζυγὲς ἅρμα fr 1 Kinkel) Per a dues postures divergents a propogravesit drsquouna lectura poetologravegica de la imatge del carro a Parmegravenides vegeu Asper 1997 73-78 i Nuumlnlist 1998 260-261
521 Fr 112 1 114 1 DK Els testimonia difereixen de la procedegravencia del primer fragment o de parts drsquoell Amb tot Diogravegenes Laerci qui el cita iacutentegrament assegura que proveacute del poema sobre els Katharmoiacute (Diog Laert 8 61-62)
Capiacutetol 4
246
drsquoAnquites (Παυσανίη σὺ δὲ κλῦθι δαίφρονος Ἀγχίτεω υἱέ)522 Resulten molt
interessants els termes i conceptes que entren en joc en un dels fragments dels
Katharmoiacute la persona loquens versemblantment el poeta srsquoadreccedila als ciutadans
drsquoAcragas amb el vocatiu esmentat i lrsquohabitual foacutermula (χαίρετε v 4) i tot
seguit canvia el punt de focalitzacioacute (ἐγὼ δέ) per parlar de si mateix en uns
termes aparentment paradoxals anuncia la seva renuacutencia a la condicioacute mortal i
la investidura dels honors que pertoquen als deacuteus
ὦ φίλοι οἳ microέγα ἄστυ κατὰ ξανθοῦ Ἀκράγαντος ναίετrsquo ἀνrsquo ἄκρα πόλεος ἀγαθῶν μελεδήμονες ἔργων ξείνων αἰδοῖοι λιμένες κακότητος ἄπειροι χαίρετrsquo ἐγὼ δrsquo ὑmicroῖν θεὸς ἄμβροτος οὐκέτι θνητός πωλεῦμαι μετὰ πᾶσι τετιμένος ὥσπερ ἔοικα ταινίαις τε περίστεπτος στέφεσίν τε θαλείοις τοῖσιν dagger ἅmicrorsquo dagger ἂν ἵκωμαι ἄστεα τηλεθάοντα ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξί σεβίζομαι οἱ δrsquo ἅmicrorsquo ἕπονται μυρίοι ἐξερέοντες ὅπῃ πρὸς κέρδος ἀταρπός οἱ microὲν μαντοσυνέων κεχρημένοι οἱ δrsquo ἐπὶ νούσων παντοίων ἐπύθοντο κλυεῖν εὐηκέα βάξιν δηρὸν δὴ χαλεπῆισι πεπαρμένοι ltἀμφrsquo ὀδύνηισινgt523
Certament la dificultat interpretativa del v 4 del fragment anterior rau a
discernir si es parla de la ldquodivinitatrdquo drsquoEmpegravedocles a parer drsquoell o dels qui el
contemplen Potser cal posar en relacioacute el sentit drsquoaquest fragment amb
lrsquoorientacioacute general del pensament drsquoEmpegravedocles respecte a la transmigracioacute i
immortalitat de la ψυχή la seva divinitat pot basar-se en una creenccedila de
privilegi dins del cercle de reencarnacions Aquesta doctrina en el pla de la
poegravetica assegura al poeta la possessioacute de la veritat ja que la inspiracioacute i la
522 Fr 1 DK Probablement ocupava una posicioacute forccedila inicial tot i que en el poema de
Lucreci clarament inspirat en Empegravedocles el destinatari Megravemmius no apareix fins al v 26 del primer llibre i de manera subreptiacutecia encara dins del proemi invocatori de Venus
523 Xenoph fr 1 Inwood = 112 DΚ
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Capiacutetol 4
238
inscripcions sepulcrals499 la majoria dels contextos literaris no lrsquoapliquen al
comuacute dels finats sinoacute als moribunds i a herois assenyalats500 Cal pensar tan sols
en els mots que Aquilmiddotles adreccedila al difunt Pagravetrocle χαῖρέ μοι ὦ Πάτροκλε καὶ
εἰν Ἀΐδαο δόμοισι501
A Aquilmiddotles no se lrsquoapelmiddotla amb el patroniacutemic com foacutera drsquoesperar sinoacute com
lrsquoilmiddotlustre fill de la deessa Tetis o per ser meacutes precisos de la filla del mariacute Nereu
(vv 19-20 θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ κούρης εἰν]αλίου Νηρέος)502 Aquesta
formulacioacute no eacutes gaire habitual per adreccedilar-se a Aquilmiddotleu503 tot i que augmenta
la frequumlegravencia drsquoocurregravencies si es redueix lrsquoexpressioacute a ldquofill de Tetisrdquo504 Resulta
curioacutes comprovar lrsquoegravemfasi amb quegrave es remarca el parentiu que guarda Aquilmiddotles
amb Zeus per via drsquoEgraveac fet que potser es pot vincular amb la peculiar relacioacute
que uneix el Cronida i el seu descendent505
El comiat drsquoAquilmiddotles delimita la fi de lrsquohimne dedicat a lrsquoheroi i marca el
punt drsquoinflexioacute en quegrave torna a aparegraveixer la primera persona loquens Ja hem vist
que la foacutermula αὐτὰρ ἐγώ consistia en una mena de recurs poegravetic ndasho
metapoegravetic pensat en termes de recitacioacute o drsquoexecucioacutemdash que als Himnes
499 Eg IG 7 203 Pensirsquos igualment en el paralmiddotlel llatiacute Haue Vale present a Catul (101 10) o
Virgili (Aen 11 97) i amb correspondegravencia epigragravefica (CIL ii 3490 3506 etc) 500 Cf Soph Aj 863 (Agraveiax) κλειναί τrsquo Ἀθῆναι καὶ τὸ σύντροφον γένος κρῆναί τε ποταμοί
θrsquo οἵδε καὶ τὰ Τρωϊκὰ πεδία προσαυδῶ χαίρετrsquo ὦ τροφῆς ἐμοί Trach 921 (Hegraveracles) ὦ λέχη τε καὶ νυμφεῖrsquo ἐmicroά τὸ λοιπὸν ἤδη χαίρεθrsquo ὡς ἔmicrorsquo οὔποτε δέξεσθrsquo ἔτrsquo ἐν κοίταισι ταῖσδrsquo εὐνάτριαν Plat Phd 116d (Sogravecrates) καὶ σύ ἔφη χαῖρε καὶ ἡμεῖς ταῦτα ποιήσομεν
501 Ιl 23 19 179 Per a la referegravencia vegeu Rutherford 1996 44 502 La restitucioacute θεᾶς ἐρικυ[δέος υἱέ troba un fonament a Od 11 631 θεῶν ἐρικυδέα τέκνα
576 Γαίης ἐρικυδέος υἱόν Ηymn Hom 4 550 Μαίης ἐρικυδέος υἱέ El propi Simogravenides lrsquoempra en un altre poema (fr 511 1a 3) Οὐρανίδ]α Κρόνοιο παῖς ἐρικυδής Sobre lrsquoepiacutetet vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat (pp 119-121)
503 Un dels pocs paralmiddotlels eacutes a Eur IT 217 τῷ τᾶς Νηρέως κούρας Cf Bacchyl 13 122 Pind Pyth 3 92
504 Cf Pind Pae 6 83-84 κυανοπλόκοιο παῖδα ποντίας Θέτιος βιατάν πιστὸν ἕρκος Ἀχαιῶν Il 4 512 16 860 Eur El 438 450 454
505 El principal interessat en remarcar aquest vincle eacutes el propi Aquilmiddotles qui en meacutes drsquouna ocasioacute sersquon vanta αὐτὰρ ἐγὼ γενεὴν μεγάλου Διὸς εὔχομαι εἶναι τίκτέ microrsquo ἀνὴρ πολλοῖσιν ἀνάσσων Μυρμιδόνεσσι Πηλεὺς Αἰακίδης ὃ δrsquo ἄρrsquo Αἰακὸς ἐκ Διὸς ἦεν (Il 21 187)
Trsquohe donat ales
239
Homegraverics conduiumla lrsquoatencioacute del puacuteblic drsquouna part dedicada a un deacuteu a una seccioacute
de temagravetica heroica o progravepiament egravepica Aquest sembla ser el sentit per
exemple de la foacutermula conclusiva del darrer dels himnes en honor dels
Diogravescurs en quegrave es pot percebre una indicacioacute de la orientacioacute del cant
χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς506
Amb tot el valor drsquoaquesta cheville al proemi de Simogravenides adopta una altre
caire en la mesura que la foacutermula no teacute continuiumltat en un cagraventic de les gestes
drsquoherois egravepics pertanyents a la ἡμιθέων ὠκύμορος γενεή sinoacute de simples
mortals (ἀνδρῶν v 25) Lrsquoefecte resultant eacutes el guany drsquoun egravemfasi discursiu
inesperat ja que aquests combatents a qui es promet una glograveria inexhaurible
com la dels antics herois esdevenen el veritable motiu central de la composicioacute
La seva presegravencia en el lloc que pertocava als herois egravepics no nomeacutes supleix el
contingut tradicional sinoacute que en bona mesura se nrsquoapropia i el reforccedila en
benefici dels nous destinataris
Bona part drsquoaquesta forccedila discursiva eacutes assolida per una simple ndashi alhora
complexamdash superposicioacute drsquoidees i una disposicioacute estructural hagravebilment
travada Ara beacute abans que srsquoarribi a la narracioacute dels esdeveniments
contemporanis el poeta intercala la invocacioacute a la Musa (vv 20-25) com
presumiblement es produiumla en la continuacioacute rapsogravedica dels himnes homegraverics
meacutes breus que actuaven com a preludis507
506 Hymn Hom 33 18-19
507 Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Calame 1989 (1982) 209-211 Cagravessola 1975 xii-xxii En termes generals Constantini amp Lallot 1987
Capiacutetol 4
240
αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν μέλεαι ἔντυνο]ν καὶ τόνδ[ε μελ]ίφρονα κ[όσμον ἀο]ιδῆς ἡμετ]έρης ἵνα τις [μνή]σεται ὑ[˘˘ˉ ἀνδρῶ]ν οἵ hellip
Aquesta seccioacute clegravetica estagrave articulada en un primer membre progravepiament
invocatiu i un segon de caire exhortatiu En primer terme apareix la persona
loquens realitzant una accioacute purament invocativa κικλήισκω que juntament
amb κληίζω constitueix una variant de καλέω Cal no oblidar que aquesta
forma verbal podia comenccedilar un himne sense necessitat de cap mot o seccioacute
precedent508 Lrsquoobjecte drsquoaquesta crida es troba en segona persona com eacutes
habitual en els Himnes Homegraverics El meacutes sorprenent perograve eacutes el predicatiu
drsquoaquest complement ἐπίκουρον que ens remet drsquoimmediat a lrsquoesfera de la
metagravefora militar Venim drsquoun context begravelmiddotlic i anem cap a un context igualment
marcial El terme srsquoadiu perfectament a lrsquoambient que recrea el poema Ara beacute
el to insogravelit el marca el sentit que adopta lrsquoexpressioacute inaudita fins al moment el
poeta en lloc de demanar la inspiracioacute de la Musa la crida en ajut de la seva
comesa com a assistent aliada sogravecia509
Drsquoaquesta manera Simogravenides convoca la Musa amb lrsquoepiacutetet propi de lrsquoaliat
egravepic (dels aliats de Troia per exemple) i de la tropa mercenagraveria a lrsquoegravepoca del
508 Literagraveriament aquesta forma de principium carminis estagrave nomeacutes constatada en els Himnes
Ograverfics perograve eacutes probable que lrsquoexpressioacute tingueacutes una certa importagravencia en el llenguatge propi del culte oral o de les pragravectiques mistegraveriques Cf Hymn Orph 15 (κικλήσκω Νύμφας τε κλυτὰς καὶ Πᾶνα microέγιστον) 20 52 (κικλήσκω σεhellip) 75 86 etc
509 Sogravecia en el meacutes estricte sentit etimologravegic Hem dit que lrsquoexpressioacute era extraordinagraveria respecte a la tradicioacute de Simogravenides perograve la foacutermula torna a concoacuterrer en un altre himne ben distint Lucreci invoca Venus perquegrave lrsquoassisteixi en el seu cant en condicioacute de socia traduccioacute literal de lrsquoἐπίκουρος simonidi i alhora homogravenim i homogravefon del nom del filogravesof Epicur el referent ideologravegic del poeta llatiacute (Lucr 1 24 te sociam studeo scribendis uersibus esse) Vegeu OrsquoHara 1998 Al poema de Lucreci no hi manca la invocacioacute a la Musa en aquest cas Calmiddotliacuteope (6 92-95) i a Epicur (3 1-30)
Trsquohe donat ales
241
poema510 Lrsquoepiacutetet que acompanya el vocatiu de la Musa eacutes amb tota probabilitat
πολυώνυμος que troba ja paralmiddotlels als Himnes Homegraverics511 amb la significacioacute
ldquohonorada o invocada amb molt apelmiddotlatiusrdquo Al capdavall aquesta
denominacioacute justifica en certa mesura la seva invocacioacute com a aliada una de
les possibles versions apelmiddotlatives triada a voler del poeta que preteacuten emfasitzar
la seva condicioacute de testimoni presencial En efecte una de les propostes meacutes
plausibles que doacutena raoacute de la diferegravencia notograveria entre la relacioacute drsquoHomer i de
Simogravenides respectivament amb les Muses la proporciona A Aloni
The reason for the difference between these two positions is to be found in the subject matter of the poems Homer could not have been a witness to the events at Troy and therefore relied entirely on the Muses for the truth of his account Simonides on the other hand did witness the Greek war against the Persians and so needs the Musersquos help only to guarantee the ability of his poetry to render the truth and thus confer lasting fame on those who took part in the events narrated512
Drsquoacord amb aquest pressupogravesit Simogravenides srsquoarroga el principal megraverit en la
pragravectica compositiva i nomeacutes demana lrsquoauxili de la Musa per constituir lrsquoordre
510 Val a dir que a la Iliacuteada apareix el mot emprat en funcioacute adjectiva i referit a una divinitat
perograve la cagraverrega militar eacutes indubtable (Il 21 430-431) ὡς Ἀφροδίτη ἦλθεν Ἄρῃ ἐπίκουρος ἐmicroῷ microένει ἀντιόωσα La mencioacute de lrsquoepikouria en un context en quegrave apareixen les Muses es troba a Piacutendar per exemple perograve en aquest cas eacutes el poeta qui acompleix metafogravericament les funcions drsquoἐπίκουρος en uns termes no menys pretensiosos perograve no tant agosarats (Ol 13 96-97) Μοίσαις γὰρ ἀγλαοθρόνοις ἑκὼν Ὀλιγαιθίδαισίν τrsquo ἔβαν ἐπίκουρος A vegades srsquoinvoca una divinitat de manera similar en lrsquoexpressioacute perograve gairebeacute sempre amb una nuance militar salviacutefica i a voltes megravedica (com Apolmiddotlo Epikourios o Asclepi) o simplement drsquoajuda en el destret Cf Sapph fr 1 25-28 V (a Afrodita) ἔλθε μοι καὶ νῦν χαλέπαν δὲ λῦσον ἐκ μερίμναν ὄσσα δέ μοι τέλεσσαι θῦμος ἰmicroέρρει τέλεσον σὺ δrsquo αὔτα σύμμαχος ἔσσο
511 Cf Hymn Hom 3 82 2 18 32 Κρόνου πολυώνυμος υἱός disposicioacute que recorda el θεᾶς ἐρικυδέος υἱέ del v 19 de Simogravenides
512 Aloni 2001 95
Capiacutetol 4
242
escaient del poema en un intent drsquoafirmar el rol del poeta sense cap ruptura
aparent o formal amb la tradicioacute clegravetica513
ELS CAMINS DE LrsquoHIMNE
En els poemes hexamegravetrics de Parmegravenides i drsquoEmpegravedocles poden trobar-se
aspectes de la literatura sapiencial de lrsquoelucubracioacute filosogravefica i religiosa i el que
ens interessa ara per ara de la forma hiacutemnica inclosa la reflexioacute sobre el proceacutes
compositiu aspectes que poden aportar una certa llum a algunes nocions que
concorren en el proemi de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees
Acostuma a considerar-se el fragment 1 de Parmegravenides com el proemi (o part
del mateix) del poema sobre la naturalesa514 La constatacioacute del caragravecter
aparentment narratiu del passatge sorpregraven de bon principi El poema
comenccedilava in medias res sense cap mena drsquoinvocacioacute o endreccedila inicial si hem de
fer cas del testimoni de Sext Empiacuteric que en cita lrsquoinitium carminis515 El poeta
afirma haver estat conduiumlt a traveacutes de les portes dels camins de la Nit i del Dia
per tal de comparegraveixer davant drsquouna divinitat femenina del nom de la qual no
513 Cal nomeacutes recordar el testimoni que parla de la plaent Musa simoniacutedia (ἔπνεε τερπνά
ἡδυμελιφθόγγου Μοῦσα Σιμωνίδεω Sim test 42 Campbell = AP 9 571 1-2) a la qual eren imputats els cagraverrecs de φιλοκερδής i ἐργάτις com una treballadora assalariada la millor aliada drsquoun poeta tradicionalment avaricioacutes Vegeu Pind Isth 2 6-12 La interpretacioacute es troba a Schol Pind Isth 2 9ab (3 p 214 Drachmann) λέγοι δrsquo ἄν πρὸς Σιμωνίδου ταῦτα ὡς φιλάργυρον διασύρων τὸν ἄνδρα
514 Sobre el proemi parmenidi vegeu Gallop 1991 (1984) 5-7 Couloubaritsis 1987 25-43 Burkert 1969 Schwabl 1963 Bowra 1953 38 sqq Bowra 1937
515 Sext Emp Adv Math 7 111-114
Trsquohe donat ales
243
es fa mencioacute En aquest viatge un dels elements clau de la interpretacioacute del
poema la persona loquens eacutes transportada en carro per eugues filles drsquoHegravelios
τῇ φερόμην τῇ γάρ με πολύφραστοι φέρον ἵπποι ἅρμα τιταίνουσαι κοῦραι δ ὁδὸν ἡγεμόνευον [] τῇ ῥα διrsquo αὐτέων ἰθὺς ἔχον κοῦραι κατ ἀμαξιτὸν ἅρμα καὶ ἵππους516
fins a lrsquoestatge de la deessa Alliacute la personificacioacute de Dike eacutes qui nrsquoobre els
propileus com a garant de la legitimitat dels ensenyaments divins
ἔνθα πύλαι Νυκτός τε καὶ Ἤματός εἰσι κελεύθων καί σφας ὑπέρθυρον ἀμφὶς ἔχει καὶ λάινος οὐδός αὐταὶ δrsquo αἰθέριαι πλῆνται μεγάλοισι θυρέτροις τῶν δὲ Δίκη πολύποινος ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς517
Veiem en lrsquoepiacutetet de Dike un dels atributs que hem constatat a propogravesit del
caragravecter punitiu amb quegrave la caracteritza Simogravenides al proemi de Platees Dike
acompleix les funcions drsquoAidoacutes i Neacutemesis drsquouna manera semblant al rol que li
conferia Egravesquil com a βαρύδικος ποινά una Dike que guarda les claus de la
retribucioacute (ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς v 14)518
516 Parm fr 1 4-5 20-21 Gallop 517 Vv 11-14 518 Lrsquoepiacutetet que Parmegravenides atribueix a Dike eacutes testimoniat igualment pel fr Orph 158 tal
com el recull el neoplatogravenic Procle amb lrsquoafegit drsquouna cagraverrega semagraventica rellevant Dike eacutes igualment ἀρωγός auxiliar socorredora del seu pare Zeus en la lluita contra els Titans caracteritzats per la seva ὕβρις (Procl In Plat Remp 2 144 29) τῷ δὲ Δίκη πολύποινος ἐφέσπετο πᾶσιν ἀρωγός Εn un sentit semblant cal interpretar lrsquoaparicioacute de Dike al primer estagravesim de lrsquoAgamegravemnon drsquoEgravesquil la divinitat puneix (καθαιρεῖ) aquell qui trepitja lrsquoaltar de la deessa (ἀνδρὶ λακτίσαντι μέγαν Δίκας βωμὸν εἰς ἀφάνειαν Ag 381) Reveladorament lrsquoἄδικος que exemplifica els mots del cor no eacutes altre que Paris que violagrave els preceptes de Zeus Xegravenios (Ag 396-402) λιτᾶν δrsquo ἀκούει μὲν οὔτις θεῶν τὸν δrsquo ἐπίστροφον τῶν φῶτrsquo ἄδικον καθαιρεῖ οἷος καὶ Πάρις ἐλθὼν ἐς δόμον τὸν Ἀτρειδᾶν ᾔσχυνε ξενίαν τράπε- ζαν
Capiacutetol 4
244
Un altre punt digne drsquoesment en el proemi de Parmegravenides consisteix en el
parlament que la deessa innominada adreccedila al poeta quan aquest compareix
davant drsquoella La intervencioacute de la dea en estil directe origina una inversioacute del
rol de la persona loquens de manera que el poeta apareix representat en segona
persona i apelmiddotlat per mitjagrave drsquoun vocatiu i de la foacutermula habitual de salutacioacute
χαῖρε
ὦ κοῦρrsquo ἀθανάτοισι συνάορος ἡνιόχοισιν ἵπποις ταί σε φέρουσιν ἱκάνων ἡmicroέτερον δῶ χαῖρrsquo ἐπεὶ οὔτι σε μοῖρα κακὴ προὔπεμπε νέεσθαι τήνδrsquo ὁδόν [ἦ γὰρ ἀπrsquo ἀνθρώπων ἐκτὸς πάτου ἐστίν] ἀλλὰ θέμις τε δίκη τε519
Al proemi de Parmegravenides perograve la justificacioacute de lrsquoelement diviacute i immortal
(θεὰ πρόφρων v 22 ἀθανάτοισι hellip ἡνιόχοισιν v 24) i lrsquoegravemfasi en el
contingut referent a lrsquoagravembit de la legitimitat la justiacutecia i la veritat (θέμις τε δίκη
τε v 28 ἀληθείης εὐπειθέος ἀτρεμὲς ἦτορ v 29 πίστις ἀληθής v 30) es
deuen a pressupogravesits diferents dels que abonen la seva presegravencia en el proemi
de Simogravenides En efecte Parmegravenides preteacuten posar en relleu el caragravecter drsquouna
inspiracioacute que el guia pel camiacute de la Veritat i contraposar-lo a lrsquoopinioacute del comuacute
dels mortals (βροτῶν δόξας v 30) que regeix un mal fat (μοῖρα κακὴ v 26)
El camiacute empregraves pel poeta pot ser interpretat translatiacuteciament com a metagravefora
de la tasca compositiva multiforme i variada en la qual el poeta ha de prendre
necessagraveriament una decisioacute ha drsquoemprendre un camiacute (ἐς ὁδὸνhellipπολύφημον v
2) que en certa forma precedeix la tria gnoseologravegica i ontologravegica davant de la
disjuntiva de camins (els famosos ὁδοὶ διζήσιος fr 2 2 i sqq) En efecte el
κλοπαῖσι γυναικός Per al sentit de les claus (κληῖδας) vegeu Palmer 2009 52-55 175 361 Laks 2003 16 n 29 Steele 2002 583 Guthrie 1980 (1965) 8-9
519 Parm fr 1 24-28
Trsquohe donat ales
245
poema srsquoestagrave desenvolupant a mesura que soacuten exposats els arguments a
mesura que es refereix el microῦθος (fr 2 1) Fins i tot la imatge del carro es pot
entendre com una figuracioacute del poema Ara beacute cal no oblidar que la direccioacute
drsquoaquesta via per a Parmegravenides i a diferegravencia del que hem pogut observar en
Simogravenides sempre ve legitimada per la divinitat
ἵπποι ταί με φέρουσιν ὅσον τrsquo ἐπὶ θυμὸς ἱκάνοι πέμπον ἐπεί microrsquo ἐς ὁδὸν βῆσαν πολύφημον ἄγουσαι δαίμονες ἣ κατὰ πάντrsquo ἄστη φέρει εἰδότα φῶτα520
Tambeacute a lrsquohimne-poema del poeta drsquoAcragas Empegravedocles tot i la dificultat
de definir amb certesa els liacutemits de la composicioacute (o composicions) eacutes ben
notori el contingut clegravetic en certa mesura meacutes present al llarg drsquoun poema de
difiacutecil ordenacioacute estructural Una de les principals dificultats a lrsquohora
drsquoidentificar un proemi ve donada per la multiplicitat drsquoinvocacions que
passen de lrsquoagravembit humagrave al diviacute Entre les primeres es poden identificar aquelles
que van adreccedilades a un grup indefinit potser drsquoacragantins (ὦ φίλοι)521 i la del
destinatari del poema i possible ἐρώμενος drsquoEmpegravedocles Pausagravenias fill
520 Ibid 1-3 El poeta elegiacuteac Properci ofereix una imatge molt semblant en quegrave poden
rastrejar-se tots els elements esmentats amb lrsquoafegit drsquouna heregravencia helmiddotleniacutestica que desenvolupagrave la significacioacute drsquoaquests motius figuratius Nunc Iouis incipiam causas aperire Feretri armaque de ducibus trina recepta tribus Magnum iter ascendo sed dat mihi gloria uires non iuuat e facili lecta corona iugo (Prop 4 10 1-4) C Miralles (2004 83-86) en parla al respecte ldquoEl camino en griego οἶμος tiene una larga historia que remonta a Homero pero cuyo especial caraacutecter poeacutetico se perfila en Filetas y Caliacutemaco unido a una real ldquoconscienciardquo de su labor por parte del poetardquo (85) i troba un paralmiddotlel per al siacutemil del carro en Quegraveril (νεοζυγὲς ἅρμα fr 1 Kinkel) Per a dues postures divergents a propogravesit drsquouna lectura poetologravegica de la imatge del carro a Parmegravenides vegeu Asper 1997 73-78 i Nuumlnlist 1998 260-261
521 Fr 112 1 114 1 DK Els testimonia difereixen de la procedegravencia del primer fragment o de parts drsquoell Amb tot Diogravegenes Laerci qui el cita iacutentegrament assegura que proveacute del poema sobre els Katharmoiacute (Diog Laert 8 61-62)
Capiacutetol 4
246
drsquoAnquites (Παυσανίη σὺ δὲ κλῦθι δαίφρονος Ἀγχίτεω υἱέ)522 Resulten molt
interessants els termes i conceptes que entren en joc en un dels fragments dels
Katharmoiacute la persona loquens versemblantment el poeta srsquoadreccedila als ciutadans
drsquoAcragas amb el vocatiu esmentat i lrsquohabitual foacutermula (χαίρετε v 4) i tot
seguit canvia el punt de focalitzacioacute (ἐγὼ δέ) per parlar de si mateix en uns
termes aparentment paradoxals anuncia la seva renuacutencia a la condicioacute mortal i
la investidura dels honors que pertoquen als deacuteus
ὦ φίλοι οἳ microέγα ἄστυ κατὰ ξανθοῦ Ἀκράγαντος ναίετrsquo ἀνrsquo ἄκρα πόλεος ἀγαθῶν μελεδήμονες ἔργων ξείνων αἰδοῖοι λιμένες κακότητος ἄπειροι χαίρετrsquo ἐγὼ δrsquo ὑmicroῖν θεὸς ἄμβροτος οὐκέτι θνητός πωλεῦμαι μετὰ πᾶσι τετιμένος ὥσπερ ἔοικα ταινίαις τε περίστεπτος στέφεσίν τε θαλείοις τοῖσιν dagger ἅmicrorsquo dagger ἂν ἵκωμαι ἄστεα τηλεθάοντα ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξί σεβίζομαι οἱ δrsquo ἅmicrorsquo ἕπονται μυρίοι ἐξερέοντες ὅπῃ πρὸς κέρδος ἀταρπός οἱ microὲν μαντοσυνέων κεχρημένοι οἱ δrsquo ἐπὶ νούσων παντοίων ἐπύθοντο κλυεῖν εὐηκέα βάξιν δηρὸν δὴ χαλεπῆισι πεπαρμένοι ltἀμφrsquo ὀδύνηισινgt523
Certament la dificultat interpretativa del v 4 del fragment anterior rau a
discernir si es parla de la ldquodivinitatrdquo drsquoEmpegravedocles a parer drsquoell o dels qui el
contemplen Potser cal posar en relacioacute el sentit drsquoaquest fragment amb
lrsquoorientacioacute general del pensament drsquoEmpegravedocles respecte a la transmigracioacute i
immortalitat de la ψυχή la seva divinitat pot basar-se en una creenccedila de
privilegi dins del cercle de reencarnacions Aquesta doctrina en el pla de la
poegravetica assegura al poeta la possessioacute de la veritat ja que la inspiracioacute i la
522 Fr 1 DK Probablement ocupava una posicioacute forccedila inicial tot i que en el poema de
Lucreci clarament inspirat en Empegravedocles el destinatari Megravemmius no apareix fins al v 26 del primer llibre i de manera subreptiacutecia encara dins del proemi invocatori de Venus
523 Xenoph fr 1 Inwood = 112 DΚ
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Trsquohe donat ales
239
Homegraverics conduiumla lrsquoatencioacute del puacuteblic drsquouna part dedicada a un deacuteu a una seccioacute
de temagravetica heroica o progravepiament egravepica Aquest sembla ser el sentit per
exemple de la foacutermula conclusiva del darrer dels himnes en honor dels
Diogravescurs en quegrave es pot percebre una indicacioacute de la orientacioacute del cant
χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς506
Amb tot el valor drsquoaquesta cheville al proemi de Simogravenides adopta una altre
caire en la mesura que la foacutermula no teacute continuiumltat en un cagraventic de les gestes
drsquoherois egravepics pertanyents a la ἡμιθέων ὠκύμορος γενεή sinoacute de simples
mortals (ἀνδρῶν v 25) Lrsquoefecte resultant eacutes el guany drsquoun egravemfasi discursiu
inesperat ja que aquests combatents a qui es promet una glograveria inexhaurible
com la dels antics herois esdevenen el veritable motiu central de la composicioacute
La seva presegravencia en el lloc que pertocava als herois egravepics no nomeacutes supleix el
contingut tradicional sinoacute que en bona mesura se nrsquoapropia i el reforccedila en
benefici dels nous destinataris
Bona part drsquoaquesta forccedila discursiva eacutes assolida per una simple ndashi alhora
complexamdash superposicioacute drsquoidees i una disposicioacute estructural hagravebilment
travada Ara beacute abans que srsquoarribi a la narracioacute dels esdeveniments
contemporanis el poeta intercala la invocacioacute a la Musa (vv 20-25) com
presumiblement es produiumla en la continuacioacute rapsogravedica dels himnes homegraverics
meacutes breus que actuaven com a preludis507
506 Hymn Hom 33 18-19
507 Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Calame 1989 (1982) 209-211 Cagravessola 1975 xii-xxii En termes generals Constantini amp Lallot 1987
Capiacutetol 4
240
αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν μέλεαι ἔντυνο]ν καὶ τόνδ[ε μελ]ίφρονα κ[όσμον ἀο]ιδῆς ἡμετ]έρης ἵνα τις [μνή]σεται ὑ[˘˘ˉ ἀνδρῶ]ν οἵ hellip
Aquesta seccioacute clegravetica estagrave articulada en un primer membre progravepiament
invocatiu i un segon de caire exhortatiu En primer terme apareix la persona
loquens realitzant una accioacute purament invocativa κικλήισκω que juntament
amb κληίζω constitueix una variant de καλέω Cal no oblidar que aquesta
forma verbal podia comenccedilar un himne sense necessitat de cap mot o seccioacute
precedent508 Lrsquoobjecte drsquoaquesta crida es troba en segona persona com eacutes
habitual en els Himnes Homegraverics El meacutes sorprenent perograve eacutes el predicatiu
drsquoaquest complement ἐπίκουρον que ens remet drsquoimmediat a lrsquoesfera de la
metagravefora militar Venim drsquoun context begravelmiddotlic i anem cap a un context igualment
marcial El terme srsquoadiu perfectament a lrsquoambient que recrea el poema Ara beacute
el to insogravelit el marca el sentit que adopta lrsquoexpressioacute inaudita fins al moment el
poeta en lloc de demanar la inspiracioacute de la Musa la crida en ajut de la seva
comesa com a assistent aliada sogravecia509
Drsquoaquesta manera Simogravenides convoca la Musa amb lrsquoepiacutetet propi de lrsquoaliat
egravepic (dels aliats de Troia per exemple) i de la tropa mercenagraveria a lrsquoegravepoca del
508 Literagraveriament aquesta forma de principium carminis estagrave nomeacutes constatada en els Himnes
Ograverfics perograve eacutes probable que lrsquoexpressioacute tingueacutes una certa importagravencia en el llenguatge propi del culte oral o de les pragravectiques mistegraveriques Cf Hymn Orph 15 (κικλήσκω Νύμφας τε κλυτὰς καὶ Πᾶνα microέγιστον) 20 52 (κικλήσκω σεhellip) 75 86 etc
509 Sogravecia en el meacutes estricte sentit etimologravegic Hem dit que lrsquoexpressioacute era extraordinagraveria respecte a la tradicioacute de Simogravenides perograve la foacutermula torna a concoacuterrer en un altre himne ben distint Lucreci invoca Venus perquegrave lrsquoassisteixi en el seu cant en condicioacute de socia traduccioacute literal de lrsquoἐπίκουρος simonidi i alhora homogravenim i homogravefon del nom del filogravesof Epicur el referent ideologravegic del poeta llatiacute (Lucr 1 24 te sociam studeo scribendis uersibus esse) Vegeu OrsquoHara 1998 Al poema de Lucreci no hi manca la invocacioacute a la Musa en aquest cas Calmiddotliacuteope (6 92-95) i a Epicur (3 1-30)
Trsquohe donat ales
241
poema510 Lrsquoepiacutetet que acompanya el vocatiu de la Musa eacutes amb tota probabilitat
πολυώνυμος que troba ja paralmiddotlels als Himnes Homegraverics511 amb la significacioacute
ldquohonorada o invocada amb molt apelmiddotlatiusrdquo Al capdavall aquesta
denominacioacute justifica en certa mesura la seva invocacioacute com a aliada una de
les possibles versions apelmiddotlatives triada a voler del poeta que preteacuten emfasitzar
la seva condicioacute de testimoni presencial En efecte una de les propostes meacutes
plausibles que doacutena raoacute de la diferegravencia notograveria entre la relacioacute drsquoHomer i de
Simogravenides respectivament amb les Muses la proporciona A Aloni
The reason for the difference between these two positions is to be found in the subject matter of the poems Homer could not have been a witness to the events at Troy and therefore relied entirely on the Muses for the truth of his account Simonides on the other hand did witness the Greek war against the Persians and so needs the Musersquos help only to guarantee the ability of his poetry to render the truth and thus confer lasting fame on those who took part in the events narrated512
Drsquoacord amb aquest pressupogravesit Simogravenides srsquoarroga el principal megraverit en la
pragravectica compositiva i nomeacutes demana lrsquoauxili de la Musa per constituir lrsquoordre
510 Val a dir que a la Iliacuteada apareix el mot emprat en funcioacute adjectiva i referit a una divinitat
perograve la cagraverrega militar eacutes indubtable (Il 21 430-431) ὡς Ἀφροδίτη ἦλθεν Ἄρῃ ἐπίκουρος ἐmicroῷ microένει ἀντιόωσα La mencioacute de lrsquoepikouria en un context en quegrave apareixen les Muses es troba a Piacutendar per exemple perograve en aquest cas eacutes el poeta qui acompleix metafogravericament les funcions drsquoἐπίκουρος en uns termes no menys pretensiosos perograve no tant agosarats (Ol 13 96-97) Μοίσαις γὰρ ἀγλαοθρόνοις ἑκὼν Ὀλιγαιθίδαισίν τrsquo ἔβαν ἐπίκουρος A vegades srsquoinvoca una divinitat de manera similar en lrsquoexpressioacute perograve gairebeacute sempre amb una nuance militar salviacutefica i a voltes megravedica (com Apolmiddotlo Epikourios o Asclepi) o simplement drsquoajuda en el destret Cf Sapph fr 1 25-28 V (a Afrodita) ἔλθε μοι καὶ νῦν χαλέπαν δὲ λῦσον ἐκ μερίμναν ὄσσα δέ μοι τέλεσσαι θῦμος ἰmicroέρρει τέλεσον σὺ δrsquo αὔτα σύμμαχος ἔσσο
511 Cf Hymn Hom 3 82 2 18 32 Κρόνου πολυώνυμος υἱός disposicioacute que recorda el θεᾶς ἐρικυδέος υἱέ del v 19 de Simogravenides
512 Aloni 2001 95
Capiacutetol 4
242
escaient del poema en un intent drsquoafirmar el rol del poeta sense cap ruptura
aparent o formal amb la tradicioacute clegravetica513
ELS CAMINS DE LrsquoHIMNE
En els poemes hexamegravetrics de Parmegravenides i drsquoEmpegravedocles poden trobar-se
aspectes de la literatura sapiencial de lrsquoelucubracioacute filosogravefica i religiosa i el que
ens interessa ara per ara de la forma hiacutemnica inclosa la reflexioacute sobre el proceacutes
compositiu aspectes que poden aportar una certa llum a algunes nocions que
concorren en el proemi de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees
Acostuma a considerar-se el fragment 1 de Parmegravenides com el proemi (o part
del mateix) del poema sobre la naturalesa514 La constatacioacute del caragravecter
aparentment narratiu del passatge sorpregraven de bon principi El poema
comenccedilava in medias res sense cap mena drsquoinvocacioacute o endreccedila inicial si hem de
fer cas del testimoni de Sext Empiacuteric que en cita lrsquoinitium carminis515 El poeta
afirma haver estat conduiumlt a traveacutes de les portes dels camins de la Nit i del Dia
per tal de comparegraveixer davant drsquouna divinitat femenina del nom de la qual no
513 Cal nomeacutes recordar el testimoni que parla de la plaent Musa simoniacutedia (ἔπνεε τερπνά
ἡδυμελιφθόγγου Μοῦσα Σιμωνίδεω Sim test 42 Campbell = AP 9 571 1-2) a la qual eren imputats els cagraverrecs de φιλοκερδής i ἐργάτις com una treballadora assalariada la millor aliada drsquoun poeta tradicionalment avaricioacutes Vegeu Pind Isth 2 6-12 La interpretacioacute es troba a Schol Pind Isth 2 9ab (3 p 214 Drachmann) λέγοι δrsquo ἄν πρὸς Σιμωνίδου ταῦτα ὡς φιλάργυρον διασύρων τὸν ἄνδρα
514 Sobre el proemi parmenidi vegeu Gallop 1991 (1984) 5-7 Couloubaritsis 1987 25-43 Burkert 1969 Schwabl 1963 Bowra 1953 38 sqq Bowra 1937
515 Sext Emp Adv Math 7 111-114
Trsquohe donat ales
243
es fa mencioacute En aquest viatge un dels elements clau de la interpretacioacute del
poema la persona loquens eacutes transportada en carro per eugues filles drsquoHegravelios
τῇ φερόμην τῇ γάρ με πολύφραστοι φέρον ἵπποι ἅρμα τιταίνουσαι κοῦραι δ ὁδὸν ἡγεμόνευον [] τῇ ῥα διrsquo αὐτέων ἰθὺς ἔχον κοῦραι κατ ἀμαξιτὸν ἅρμα καὶ ἵππους516
fins a lrsquoestatge de la deessa Alliacute la personificacioacute de Dike eacutes qui nrsquoobre els
propileus com a garant de la legitimitat dels ensenyaments divins
ἔνθα πύλαι Νυκτός τε καὶ Ἤματός εἰσι κελεύθων καί σφας ὑπέρθυρον ἀμφὶς ἔχει καὶ λάινος οὐδός αὐταὶ δrsquo αἰθέριαι πλῆνται μεγάλοισι θυρέτροις τῶν δὲ Δίκη πολύποινος ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς517
Veiem en lrsquoepiacutetet de Dike un dels atributs que hem constatat a propogravesit del
caragravecter punitiu amb quegrave la caracteritza Simogravenides al proemi de Platees Dike
acompleix les funcions drsquoAidoacutes i Neacutemesis drsquouna manera semblant al rol que li
conferia Egravesquil com a βαρύδικος ποινά una Dike que guarda les claus de la
retribucioacute (ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς v 14)518
516 Parm fr 1 4-5 20-21 Gallop 517 Vv 11-14 518 Lrsquoepiacutetet que Parmegravenides atribueix a Dike eacutes testimoniat igualment pel fr Orph 158 tal
com el recull el neoplatogravenic Procle amb lrsquoafegit drsquouna cagraverrega semagraventica rellevant Dike eacutes igualment ἀρωγός auxiliar socorredora del seu pare Zeus en la lluita contra els Titans caracteritzats per la seva ὕβρις (Procl In Plat Remp 2 144 29) τῷ δὲ Δίκη πολύποινος ἐφέσπετο πᾶσιν ἀρωγός Εn un sentit semblant cal interpretar lrsquoaparicioacute de Dike al primer estagravesim de lrsquoAgamegravemnon drsquoEgravesquil la divinitat puneix (καθαιρεῖ) aquell qui trepitja lrsquoaltar de la deessa (ἀνδρὶ λακτίσαντι μέγαν Δίκας βωμὸν εἰς ἀφάνειαν Ag 381) Reveladorament lrsquoἄδικος que exemplifica els mots del cor no eacutes altre que Paris que violagrave els preceptes de Zeus Xegravenios (Ag 396-402) λιτᾶν δrsquo ἀκούει μὲν οὔτις θεῶν τὸν δrsquo ἐπίστροφον τῶν φῶτrsquo ἄδικον καθαιρεῖ οἷος καὶ Πάρις ἐλθὼν ἐς δόμον τὸν Ἀτρειδᾶν ᾔσχυνε ξενίαν τράπε- ζαν
Capiacutetol 4
244
Un altre punt digne drsquoesment en el proemi de Parmegravenides consisteix en el
parlament que la deessa innominada adreccedila al poeta quan aquest compareix
davant drsquoella La intervencioacute de la dea en estil directe origina una inversioacute del
rol de la persona loquens de manera que el poeta apareix representat en segona
persona i apelmiddotlat per mitjagrave drsquoun vocatiu i de la foacutermula habitual de salutacioacute
χαῖρε
ὦ κοῦρrsquo ἀθανάτοισι συνάορος ἡνιόχοισιν ἵπποις ταί σε φέρουσιν ἱκάνων ἡmicroέτερον δῶ χαῖρrsquo ἐπεὶ οὔτι σε μοῖρα κακὴ προὔπεμπε νέεσθαι τήνδrsquo ὁδόν [ἦ γὰρ ἀπrsquo ἀνθρώπων ἐκτὸς πάτου ἐστίν] ἀλλὰ θέμις τε δίκη τε519
Al proemi de Parmegravenides perograve la justificacioacute de lrsquoelement diviacute i immortal
(θεὰ πρόφρων v 22 ἀθανάτοισι hellip ἡνιόχοισιν v 24) i lrsquoegravemfasi en el
contingut referent a lrsquoagravembit de la legitimitat la justiacutecia i la veritat (θέμις τε δίκη
τε v 28 ἀληθείης εὐπειθέος ἀτρεμὲς ἦτορ v 29 πίστις ἀληθής v 30) es
deuen a pressupogravesits diferents dels que abonen la seva presegravencia en el proemi
de Simogravenides En efecte Parmegravenides preteacuten posar en relleu el caragravecter drsquouna
inspiracioacute que el guia pel camiacute de la Veritat i contraposar-lo a lrsquoopinioacute del comuacute
dels mortals (βροτῶν δόξας v 30) que regeix un mal fat (μοῖρα κακὴ v 26)
El camiacute empregraves pel poeta pot ser interpretat translatiacuteciament com a metagravefora
de la tasca compositiva multiforme i variada en la qual el poeta ha de prendre
necessagraveriament una decisioacute ha drsquoemprendre un camiacute (ἐς ὁδὸνhellipπολύφημον v
2) que en certa forma precedeix la tria gnoseologravegica i ontologravegica davant de la
disjuntiva de camins (els famosos ὁδοὶ διζήσιος fr 2 2 i sqq) En efecte el
κλοπαῖσι γυναικός Per al sentit de les claus (κληῖδας) vegeu Palmer 2009 52-55 175 361 Laks 2003 16 n 29 Steele 2002 583 Guthrie 1980 (1965) 8-9
519 Parm fr 1 24-28
Trsquohe donat ales
245
poema srsquoestagrave desenvolupant a mesura que soacuten exposats els arguments a
mesura que es refereix el microῦθος (fr 2 1) Fins i tot la imatge del carro es pot
entendre com una figuracioacute del poema Ara beacute cal no oblidar que la direccioacute
drsquoaquesta via per a Parmegravenides i a diferegravencia del que hem pogut observar en
Simogravenides sempre ve legitimada per la divinitat
ἵπποι ταί με φέρουσιν ὅσον τrsquo ἐπὶ θυμὸς ἱκάνοι πέμπον ἐπεί microrsquo ἐς ὁδὸν βῆσαν πολύφημον ἄγουσαι δαίμονες ἣ κατὰ πάντrsquo ἄστη φέρει εἰδότα φῶτα520
Tambeacute a lrsquohimne-poema del poeta drsquoAcragas Empegravedocles tot i la dificultat
de definir amb certesa els liacutemits de la composicioacute (o composicions) eacutes ben
notori el contingut clegravetic en certa mesura meacutes present al llarg drsquoun poema de
difiacutecil ordenacioacute estructural Una de les principals dificultats a lrsquohora
drsquoidentificar un proemi ve donada per la multiplicitat drsquoinvocacions que
passen de lrsquoagravembit humagrave al diviacute Entre les primeres es poden identificar aquelles
que van adreccedilades a un grup indefinit potser drsquoacragantins (ὦ φίλοι)521 i la del
destinatari del poema i possible ἐρώμενος drsquoEmpegravedocles Pausagravenias fill
520 Ibid 1-3 El poeta elegiacuteac Properci ofereix una imatge molt semblant en quegrave poden
rastrejar-se tots els elements esmentats amb lrsquoafegit drsquouna heregravencia helmiddotleniacutestica que desenvolupagrave la significacioacute drsquoaquests motius figuratius Nunc Iouis incipiam causas aperire Feretri armaque de ducibus trina recepta tribus Magnum iter ascendo sed dat mihi gloria uires non iuuat e facili lecta corona iugo (Prop 4 10 1-4) C Miralles (2004 83-86) en parla al respecte ldquoEl camino en griego οἶμος tiene una larga historia que remonta a Homero pero cuyo especial caraacutecter poeacutetico se perfila en Filetas y Caliacutemaco unido a una real ldquoconscienciardquo de su labor por parte del poetardquo (85) i troba un paralmiddotlel per al siacutemil del carro en Quegraveril (νεοζυγὲς ἅρμα fr 1 Kinkel) Per a dues postures divergents a propogravesit drsquouna lectura poetologravegica de la imatge del carro a Parmegravenides vegeu Asper 1997 73-78 i Nuumlnlist 1998 260-261
521 Fr 112 1 114 1 DK Els testimonia difereixen de la procedegravencia del primer fragment o de parts drsquoell Amb tot Diogravegenes Laerci qui el cita iacutentegrament assegura que proveacute del poema sobre els Katharmoiacute (Diog Laert 8 61-62)
Capiacutetol 4
246
drsquoAnquites (Παυσανίη σὺ δὲ κλῦθι δαίφρονος Ἀγχίτεω υἱέ)522 Resulten molt
interessants els termes i conceptes que entren en joc en un dels fragments dels
Katharmoiacute la persona loquens versemblantment el poeta srsquoadreccedila als ciutadans
drsquoAcragas amb el vocatiu esmentat i lrsquohabitual foacutermula (χαίρετε v 4) i tot
seguit canvia el punt de focalitzacioacute (ἐγὼ δέ) per parlar de si mateix en uns
termes aparentment paradoxals anuncia la seva renuacutencia a la condicioacute mortal i
la investidura dels honors que pertoquen als deacuteus
ὦ φίλοι οἳ microέγα ἄστυ κατὰ ξανθοῦ Ἀκράγαντος ναίετrsquo ἀνrsquo ἄκρα πόλεος ἀγαθῶν μελεδήμονες ἔργων ξείνων αἰδοῖοι λιμένες κακότητος ἄπειροι χαίρετrsquo ἐγὼ δrsquo ὑmicroῖν θεὸς ἄμβροτος οὐκέτι θνητός πωλεῦμαι μετὰ πᾶσι τετιμένος ὥσπερ ἔοικα ταινίαις τε περίστεπτος στέφεσίν τε θαλείοις τοῖσιν dagger ἅmicrorsquo dagger ἂν ἵκωμαι ἄστεα τηλεθάοντα ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξί σεβίζομαι οἱ δrsquo ἅmicrorsquo ἕπονται μυρίοι ἐξερέοντες ὅπῃ πρὸς κέρδος ἀταρπός οἱ microὲν μαντοσυνέων κεχρημένοι οἱ δrsquo ἐπὶ νούσων παντοίων ἐπύθοντο κλυεῖν εὐηκέα βάξιν δηρὸν δὴ χαλεπῆισι πεπαρμένοι ltἀμφrsquo ὀδύνηισινgt523
Certament la dificultat interpretativa del v 4 del fragment anterior rau a
discernir si es parla de la ldquodivinitatrdquo drsquoEmpegravedocles a parer drsquoell o dels qui el
contemplen Potser cal posar en relacioacute el sentit drsquoaquest fragment amb
lrsquoorientacioacute general del pensament drsquoEmpegravedocles respecte a la transmigracioacute i
immortalitat de la ψυχή la seva divinitat pot basar-se en una creenccedila de
privilegi dins del cercle de reencarnacions Aquesta doctrina en el pla de la
poegravetica assegura al poeta la possessioacute de la veritat ja que la inspiracioacute i la
522 Fr 1 DK Probablement ocupava una posicioacute forccedila inicial tot i que en el poema de
Lucreci clarament inspirat en Empegravedocles el destinatari Megravemmius no apareix fins al v 26 del primer llibre i de manera subreptiacutecia encara dins del proemi invocatori de Venus
523 Xenoph fr 1 Inwood = 112 DΚ
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Capiacutetol 4
240
αὐτὰρ ἐγώ [ κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον ἐμοί π[˘˘ˉ˘]ε Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν μέλεαι ἔντυνο]ν καὶ τόνδ[ε μελ]ίφρονα κ[όσμον ἀο]ιδῆς ἡμετ]έρης ἵνα τις [μνή]σεται ὑ[˘˘ˉ ἀνδρῶ]ν οἵ hellip
Aquesta seccioacute clegravetica estagrave articulada en un primer membre progravepiament
invocatiu i un segon de caire exhortatiu En primer terme apareix la persona
loquens realitzant una accioacute purament invocativa κικλήισκω que juntament
amb κληίζω constitueix una variant de καλέω Cal no oblidar que aquesta
forma verbal podia comenccedilar un himne sense necessitat de cap mot o seccioacute
precedent508 Lrsquoobjecte drsquoaquesta crida es troba en segona persona com eacutes
habitual en els Himnes Homegraverics El meacutes sorprenent perograve eacutes el predicatiu
drsquoaquest complement ἐπίκουρον que ens remet drsquoimmediat a lrsquoesfera de la
metagravefora militar Venim drsquoun context begravelmiddotlic i anem cap a un context igualment
marcial El terme srsquoadiu perfectament a lrsquoambient que recrea el poema Ara beacute
el to insogravelit el marca el sentit que adopta lrsquoexpressioacute inaudita fins al moment el
poeta en lloc de demanar la inspiracioacute de la Musa la crida en ajut de la seva
comesa com a assistent aliada sogravecia509
Drsquoaquesta manera Simogravenides convoca la Musa amb lrsquoepiacutetet propi de lrsquoaliat
egravepic (dels aliats de Troia per exemple) i de la tropa mercenagraveria a lrsquoegravepoca del
508 Literagraveriament aquesta forma de principium carminis estagrave nomeacutes constatada en els Himnes
Ograverfics perograve eacutes probable que lrsquoexpressioacute tingueacutes una certa importagravencia en el llenguatge propi del culte oral o de les pragravectiques mistegraveriques Cf Hymn Orph 15 (κικλήσκω Νύμφας τε κλυτὰς καὶ Πᾶνα microέγιστον) 20 52 (κικλήσκω σεhellip) 75 86 etc
509 Sogravecia en el meacutes estricte sentit etimologravegic Hem dit que lrsquoexpressioacute era extraordinagraveria respecte a la tradicioacute de Simogravenides perograve la foacutermula torna a concoacuterrer en un altre himne ben distint Lucreci invoca Venus perquegrave lrsquoassisteixi en el seu cant en condicioacute de socia traduccioacute literal de lrsquoἐπίκουρος simonidi i alhora homogravenim i homogravefon del nom del filogravesof Epicur el referent ideologravegic del poeta llatiacute (Lucr 1 24 te sociam studeo scribendis uersibus esse) Vegeu OrsquoHara 1998 Al poema de Lucreci no hi manca la invocacioacute a la Musa en aquest cas Calmiddotliacuteope (6 92-95) i a Epicur (3 1-30)
Trsquohe donat ales
241
poema510 Lrsquoepiacutetet que acompanya el vocatiu de la Musa eacutes amb tota probabilitat
πολυώνυμος que troba ja paralmiddotlels als Himnes Homegraverics511 amb la significacioacute
ldquohonorada o invocada amb molt apelmiddotlatiusrdquo Al capdavall aquesta
denominacioacute justifica en certa mesura la seva invocacioacute com a aliada una de
les possibles versions apelmiddotlatives triada a voler del poeta que preteacuten emfasitzar
la seva condicioacute de testimoni presencial En efecte una de les propostes meacutes
plausibles que doacutena raoacute de la diferegravencia notograveria entre la relacioacute drsquoHomer i de
Simogravenides respectivament amb les Muses la proporciona A Aloni
The reason for the difference between these two positions is to be found in the subject matter of the poems Homer could not have been a witness to the events at Troy and therefore relied entirely on the Muses for the truth of his account Simonides on the other hand did witness the Greek war against the Persians and so needs the Musersquos help only to guarantee the ability of his poetry to render the truth and thus confer lasting fame on those who took part in the events narrated512
Drsquoacord amb aquest pressupogravesit Simogravenides srsquoarroga el principal megraverit en la
pragravectica compositiva i nomeacutes demana lrsquoauxili de la Musa per constituir lrsquoordre
510 Val a dir que a la Iliacuteada apareix el mot emprat en funcioacute adjectiva i referit a una divinitat
perograve la cagraverrega militar eacutes indubtable (Il 21 430-431) ὡς Ἀφροδίτη ἦλθεν Ἄρῃ ἐπίκουρος ἐmicroῷ microένει ἀντιόωσα La mencioacute de lrsquoepikouria en un context en quegrave apareixen les Muses es troba a Piacutendar per exemple perograve en aquest cas eacutes el poeta qui acompleix metafogravericament les funcions drsquoἐπίκουρος en uns termes no menys pretensiosos perograve no tant agosarats (Ol 13 96-97) Μοίσαις γὰρ ἀγλαοθρόνοις ἑκὼν Ὀλιγαιθίδαισίν τrsquo ἔβαν ἐπίκουρος A vegades srsquoinvoca una divinitat de manera similar en lrsquoexpressioacute perograve gairebeacute sempre amb una nuance militar salviacutefica i a voltes megravedica (com Apolmiddotlo Epikourios o Asclepi) o simplement drsquoajuda en el destret Cf Sapph fr 1 25-28 V (a Afrodita) ἔλθε μοι καὶ νῦν χαλέπαν δὲ λῦσον ἐκ μερίμναν ὄσσα δέ μοι τέλεσσαι θῦμος ἰmicroέρρει τέλεσον σὺ δrsquo αὔτα σύμμαχος ἔσσο
511 Cf Hymn Hom 3 82 2 18 32 Κρόνου πολυώνυμος υἱός disposicioacute que recorda el θεᾶς ἐρικυδέος υἱέ del v 19 de Simogravenides
512 Aloni 2001 95
Capiacutetol 4
242
escaient del poema en un intent drsquoafirmar el rol del poeta sense cap ruptura
aparent o formal amb la tradicioacute clegravetica513
ELS CAMINS DE LrsquoHIMNE
En els poemes hexamegravetrics de Parmegravenides i drsquoEmpegravedocles poden trobar-se
aspectes de la literatura sapiencial de lrsquoelucubracioacute filosogravefica i religiosa i el que
ens interessa ara per ara de la forma hiacutemnica inclosa la reflexioacute sobre el proceacutes
compositiu aspectes que poden aportar una certa llum a algunes nocions que
concorren en el proemi de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees
Acostuma a considerar-se el fragment 1 de Parmegravenides com el proemi (o part
del mateix) del poema sobre la naturalesa514 La constatacioacute del caragravecter
aparentment narratiu del passatge sorpregraven de bon principi El poema
comenccedilava in medias res sense cap mena drsquoinvocacioacute o endreccedila inicial si hem de
fer cas del testimoni de Sext Empiacuteric que en cita lrsquoinitium carminis515 El poeta
afirma haver estat conduiumlt a traveacutes de les portes dels camins de la Nit i del Dia
per tal de comparegraveixer davant drsquouna divinitat femenina del nom de la qual no
513 Cal nomeacutes recordar el testimoni que parla de la plaent Musa simoniacutedia (ἔπνεε τερπνά
ἡδυμελιφθόγγου Μοῦσα Σιμωνίδεω Sim test 42 Campbell = AP 9 571 1-2) a la qual eren imputats els cagraverrecs de φιλοκερδής i ἐργάτις com una treballadora assalariada la millor aliada drsquoun poeta tradicionalment avaricioacutes Vegeu Pind Isth 2 6-12 La interpretacioacute es troba a Schol Pind Isth 2 9ab (3 p 214 Drachmann) λέγοι δrsquo ἄν πρὸς Σιμωνίδου ταῦτα ὡς φιλάργυρον διασύρων τὸν ἄνδρα
514 Sobre el proemi parmenidi vegeu Gallop 1991 (1984) 5-7 Couloubaritsis 1987 25-43 Burkert 1969 Schwabl 1963 Bowra 1953 38 sqq Bowra 1937
515 Sext Emp Adv Math 7 111-114
Trsquohe donat ales
243
es fa mencioacute En aquest viatge un dels elements clau de la interpretacioacute del
poema la persona loquens eacutes transportada en carro per eugues filles drsquoHegravelios
τῇ φερόμην τῇ γάρ με πολύφραστοι φέρον ἵπποι ἅρμα τιταίνουσαι κοῦραι δ ὁδὸν ἡγεμόνευον [] τῇ ῥα διrsquo αὐτέων ἰθὺς ἔχον κοῦραι κατ ἀμαξιτὸν ἅρμα καὶ ἵππους516
fins a lrsquoestatge de la deessa Alliacute la personificacioacute de Dike eacutes qui nrsquoobre els
propileus com a garant de la legitimitat dels ensenyaments divins
ἔνθα πύλαι Νυκτός τε καὶ Ἤματός εἰσι κελεύθων καί σφας ὑπέρθυρον ἀμφὶς ἔχει καὶ λάινος οὐδός αὐταὶ δrsquo αἰθέριαι πλῆνται μεγάλοισι θυρέτροις τῶν δὲ Δίκη πολύποινος ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς517
Veiem en lrsquoepiacutetet de Dike un dels atributs que hem constatat a propogravesit del
caragravecter punitiu amb quegrave la caracteritza Simogravenides al proemi de Platees Dike
acompleix les funcions drsquoAidoacutes i Neacutemesis drsquouna manera semblant al rol que li
conferia Egravesquil com a βαρύδικος ποινά una Dike que guarda les claus de la
retribucioacute (ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς v 14)518
516 Parm fr 1 4-5 20-21 Gallop 517 Vv 11-14 518 Lrsquoepiacutetet que Parmegravenides atribueix a Dike eacutes testimoniat igualment pel fr Orph 158 tal
com el recull el neoplatogravenic Procle amb lrsquoafegit drsquouna cagraverrega semagraventica rellevant Dike eacutes igualment ἀρωγός auxiliar socorredora del seu pare Zeus en la lluita contra els Titans caracteritzats per la seva ὕβρις (Procl In Plat Remp 2 144 29) τῷ δὲ Δίκη πολύποινος ἐφέσπετο πᾶσιν ἀρωγός Εn un sentit semblant cal interpretar lrsquoaparicioacute de Dike al primer estagravesim de lrsquoAgamegravemnon drsquoEgravesquil la divinitat puneix (καθαιρεῖ) aquell qui trepitja lrsquoaltar de la deessa (ἀνδρὶ λακτίσαντι μέγαν Δίκας βωμὸν εἰς ἀφάνειαν Ag 381) Reveladorament lrsquoἄδικος que exemplifica els mots del cor no eacutes altre que Paris que violagrave els preceptes de Zeus Xegravenios (Ag 396-402) λιτᾶν δrsquo ἀκούει μὲν οὔτις θεῶν τὸν δrsquo ἐπίστροφον τῶν φῶτrsquo ἄδικον καθαιρεῖ οἷος καὶ Πάρις ἐλθὼν ἐς δόμον τὸν Ἀτρειδᾶν ᾔσχυνε ξενίαν τράπε- ζαν
Capiacutetol 4
244
Un altre punt digne drsquoesment en el proemi de Parmegravenides consisteix en el
parlament que la deessa innominada adreccedila al poeta quan aquest compareix
davant drsquoella La intervencioacute de la dea en estil directe origina una inversioacute del
rol de la persona loquens de manera que el poeta apareix representat en segona
persona i apelmiddotlat per mitjagrave drsquoun vocatiu i de la foacutermula habitual de salutacioacute
χαῖρε
ὦ κοῦρrsquo ἀθανάτοισι συνάορος ἡνιόχοισιν ἵπποις ταί σε φέρουσιν ἱκάνων ἡmicroέτερον δῶ χαῖρrsquo ἐπεὶ οὔτι σε μοῖρα κακὴ προὔπεμπε νέεσθαι τήνδrsquo ὁδόν [ἦ γὰρ ἀπrsquo ἀνθρώπων ἐκτὸς πάτου ἐστίν] ἀλλὰ θέμις τε δίκη τε519
Al proemi de Parmegravenides perograve la justificacioacute de lrsquoelement diviacute i immortal
(θεὰ πρόφρων v 22 ἀθανάτοισι hellip ἡνιόχοισιν v 24) i lrsquoegravemfasi en el
contingut referent a lrsquoagravembit de la legitimitat la justiacutecia i la veritat (θέμις τε δίκη
τε v 28 ἀληθείης εὐπειθέος ἀτρεμὲς ἦτορ v 29 πίστις ἀληθής v 30) es
deuen a pressupogravesits diferents dels que abonen la seva presegravencia en el proemi
de Simogravenides En efecte Parmegravenides preteacuten posar en relleu el caragravecter drsquouna
inspiracioacute que el guia pel camiacute de la Veritat i contraposar-lo a lrsquoopinioacute del comuacute
dels mortals (βροτῶν δόξας v 30) que regeix un mal fat (μοῖρα κακὴ v 26)
El camiacute empregraves pel poeta pot ser interpretat translatiacuteciament com a metagravefora
de la tasca compositiva multiforme i variada en la qual el poeta ha de prendre
necessagraveriament una decisioacute ha drsquoemprendre un camiacute (ἐς ὁδὸνhellipπολύφημον v
2) que en certa forma precedeix la tria gnoseologravegica i ontologravegica davant de la
disjuntiva de camins (els famosos ὁδοὶ διζήσιος fr 2 2 i sqq) En efecte el
κλοπαῖσι γυναικός Per al sentit de les claus (κληῖδας) vegeu Palmer 2009 52-55 175 361 Laks 2003 16 n 29 Steele 2002 583 Guthrie 1980 (1965) 8-9
519 Parm fr 1 24-28
Trsquohe donat ales
245
poema srsquoestagrave desenvolupant a mesura que soacuten exposats els arguments a
mesura que es refereix el microῦθος (fr 2 1) Fins i tot la imatge del carro es pot
entendre com una figuracioacute del poema Ara beacute cal no oblidar que la direccioacute
drsquoaquesta via per a Parmegravenides i a diferegravencia del que hem pogut observar en
Simogravenides sempre ve legitimada per la divinitat
ἵπποι ταί με φέρουσιν ὅσον τrsquo ἐπὶ θυμὸς ἱκάνοι πέμπον ἐπεί microrsquo ἐς ὁδὸν βῆσαν πολύφημον ἄγουσαι δαίμονες ἣ κατὰ πάντrsquo ἄστη φέρει εἰδότα φῶτα520
Tambeacute a lrsquohimne-poema del poeta drsquoAcragas Empegravedocles tot i la dificultat
de definir amb certesa els liacutemits de la composicioacute (o composicions) eacutes ben
notori el contingut clegravetic en certa mesura meacutes present al llarg drsquoun poema de
difiacutecil ordenacioacute estructural Una de les principals dificultats a lrsquohora
drsquoidentificar un proemi ve donada per la multiplicitat drsquoinvocacions que
passen de lrsquoagravembit humagrave al diviacute Entre les primeres es poden identificar aquelles
que van adreccedilades a un grup indefinit potser drsquoacragantins (ὦ φίλοι)521 i la del
destinatari del poema i possible ἐρώμενος drsquoEmpegravedocles Pausagravenias fill
520 Ibid 1-3 El poeta elegiacuteac Properci ofereix una imatge molt semblant en quegrave poden
rastrejar-se tots els elements esmentats amb lrsquoafegit drsquouna heregravencia helmiddotleniacutestica que desenvolupagrave la significacioacute drsquoaquests motius figuratius Nunc Iouis incipiam causas aperire Feretri armaque de ducibus trina recepta tribus Magnum iter ascendo sed dat mihi gloria uires non iuuat e facili lecta corona iugo (Prop 4 10 1-4) C Miralles (2004 83-86) en parla al respecte ldquoEl camino en griego οἶμος tiene una larga historia que remonta a Homero pero cuyo especial caraacutecter poeacutetico se perfila en Filetas y Caliacutemaco unido a una real ldquoconscienciardquo de su labor por parte del poetardquo (85) i troba un paralmiddotlel per al siacutemil del carro en Quegraveril (νεοζυγὲς ἅρμα fr 1 Kinkel) Per a dues postures divergents a propogravesit drsquouna lectura poetologravegica de la imatge del carro a Parmegravenides vegeu Asper 1997 73-78 i Nuumlnlist 1998 260-261
521 Fr 112 1 114 1 DK Els testimonia difereixen de la procedegravencia del primer fragment o de parts drsquoell Amb tot Diogravegenes Laerci qui el cita iacutentegrament assegura que proveacute del poema sobre els Katharmoiacute (Diog Laert 8 61-62)
Capiacutetol 4
246
drsquoAnquites (Παυσανίη σὺ δὲ κλῦθι δαίφρονος Ἀγχίτεω υἱέ)522 Resulten molt
interessants els termes i conceptes que entren en joc en un dels fragments dels
Katharmoiacute la persona loquens versemblantment el poeta srsquoadreccedila als ciutadans
drsquoAcragas amb el vocatiu esmentat i lrsquohabitual foacutermula (χαίρετε v 4) i tot
seguit canvia el punt de focalitzacioacute (ἐγὼ δέ) per parlar de si mateix en uns
termes aparentment paradoxals anuncia la seva renuacutencia a la condicioacute mortal i
la investidura dels honors que pertoquen als deacuteus
ὦ φίλοι οἳ microέγα ἄστυ κατὰ ξανθοῦ Ἀκράγαντος ναίετrsquo ἀνrsquo ἄκρα πόλεος ἀγαθῶν μελεδήμονες ἔργων ξείνων αἰδοῖοι λιμένες κακότητος ἄπειροι χαίρετrsquo ἐγὼ δrsquo ὑmicroῖν θεὸς ἄμβροτος οὐκέτι θνητός πωλεῦμαι μετὰ πᾶσι τετιμένος ὥσπερ ἔοικα ταινίαις τε περίστεπτος στέφεσίν τε θαλείοις τοῖσιν dagger ἅmicrorsquo dagger ἂν ἵκωμαι ἄστεα τηλεθάοντα ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξί σεβίζομαι οἱ δrsquo ἅmicrorsquo ἕπονται μυρίοι ἐξερέοντες ὅπῃ πρὸς κέρδος ἀταρπός οἱ microὲν μαντοσυνέων κεχρημένοι οἱ δrsquo ἐπὶ νούσων παντοίων ἐπύθοντο κλυεῖν εὐηκέα βάξιν δηρὸν δὴ χαλεπῆισι πεπαρμένοι ltἀμφrsquo ὀδύνηισινgt523
Certament la dificultat interpretativa del v 4 del fragment anterior rau a
discernir si es parla de la ldquodivinitatrdquo drsquoEmpegravedocles a parer drsquoell o dels qui el
contemplen Potser cal posar en relacioacute el sentit drsquoaquest fragment amb
lrsquoorientacioacute general del pensament drsquoEmpegravedocles respecte a la transmigracioacute i
immortalitat de la ψυχή la seva divinitat pot basar-se en una creenccedila de
privilegi dins del cercle de reencarnacions Aquesta doctrina en el pla de la
poegravetica assegura al poeta la possessioacute de la veritat ja que la inspiracioacute i la
522 Fr 1 DK Probablement ocupava una posicioacute forccedila inicial tot i que en el poema de
Lucreci clarament inspirat en Empegravedocles el destinatari Megravemmius no apareix fins al v 26 del primer llibre i de manera subreptiacutecia encara dins del proemi invocatori de Venus
523 Xenoph fr 1 Inwood = 112 DΚ
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Trsquohe donat ales
241
poema510 Lrsquoepiacutetet que acompanya el vocatiu de la Musa eacutes amb tota probabilitat
πολυώνυμος que troba ja paralmiddotlels als Himnes Homegraverics511 amb la significacioacute
ldquohonorada o invocada amb molt apelmiddotlatiusrdquo Al capdavall aquesta
denominacioacute justifica en certa mesura la seva invocacioacute com a aliada una de
les possibles versions apelmiddotlatives triada a voler del poeta que preteacuten emfasitzar
la seva condicioacute de testimoni presencial En efecte una de les propostes meacutes
plausibles que doacutena raoacute de la diferegravencia notograveria entre la relacioacute drsquoHomer i de
Simogravenides respectivament amb les Muses la proporciona A Aloni
The reason for the difference between these two positions is to be found in the subject matter of the poems Homer could not have been a witness to the events at Troy and therefore relied entirely on the Muses for the truth of his account Simonides on the other hand did witness the Greek war against the Persians and so needs the Musersquos help only to guarantee the ability of his poetry to render the truth and thus confer lasting fame on those who took part in the events narrated512
Drsquoacord amb aquest pressupogravesit Simogravenides srsquoarroga el principal megraverit en la
pragravectica compositiva i nomeacutes demana lrsquoauxili de la Musa per constituir lrsquoordre
510 Val a dir que a la Iliacuteada apareix el mot emprat en funcioacute adjectiva i referit a una divinitat
perograve la cagraverrega militar eacutes indubtable (Il 21 430-431) ὡς Ἀφροδίτη ἦλθεν Ἄρῃ ἐπίκουρος ἐmicroῷ microένει ἀντιόωσα La mencioacute de lrsquoepikouria en un context en quegrave apareixen les Muses es troba a Piacutendar per exemple perograve en aquest cas eacutes el poeta qui acompleix metafogravericament les funcions drsquoἐπίκουρος en uns termes no menys pretensiosos perograve no tant agosarats (Ol 13 96-97) Μοίσαις γὰρ ἀγλαοθρόνοις ἑκὼν Ὀλιγαιθίδαισίν τrsquo ἔβαν ἐπίκουρος A vegades srsquoinvoca una divinitat de manera similar en lrsquoexpressioacute perograve gairebeacute sempre amb una nuance militar salviacutefica i a voltes megravedica (com Apolmiddotlo Epikourios o Asclepi) o simplement drsquoajuda en el destret Cf Sapph fr 1 25-28 V (a Afrodita) ἔλθε μοι καὶ νῦν χαλέπαν δὲ λῦσον ἐκ μερίμναν ὄσσα δέ μοι τέλεσσαι θῦμος ἰmicroέρρει τέλεσον σὺ δrsquo αὔτα σύμμαχος ἔσσο
511 Cf Hymn Hom 3 82 2 18 32 Κρόνου πολυώνυμος υἱός disposicioacute que recorda el θεᾶς ἐρικυδέος υἱέ del v 19 de Simogravenides
512 Aloni 2001 95
Capiacutetol 4
242
escaient del poema en un intent drsquoafirmar el rol del poeta sense cap ruptura
aparent o formal amb la tradicioacute clegravetica513
ELS CAMINS DE LrsquoHIMNE
En els poemes hexamegravetrics de Parmegravenides i drsquoEmpegravedocles poden trobar-se
aspectes de la literatura sapiencial de lrsquoelucubracioacute filosogravefica i religiosa i el que
ens interessa ara per ara de la forma hiacutemnica inclosa la reflexioacute sobre el proceacutes
compositiu aspectes que poden aportar una certa llum a algunes nocions que
concorren en el proemi de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees
Acostuma a considerar-se el fragment 1 de Parmegravenides com el proemi (o part
del mateix) del poema sobre la naturalesa514 La constatacioacute del caragravecter
aparentment narratiu del passatge sorpregraven de bon principi El poema
comenccedilava in medias res sense cap mena drsquoinvocacioacute o endreccedila inicial si hem de
fer cas del testimoni de Sext Empiacuteric que en cita lrsquoinitium carminis515 El poeta
afirma haver estat conduiumlt a traveacutes de les portes dels camins de la Nit i del Dia
per tal de comparegraveixer davant drsquouna divinitat femenina del nom de la qual no
513 Cal nomeacutes recordar el testimoni que parla de la plaent Musa simoniacutedia (ἔπνεε τερπνά
ἡδυμελιφθόγγου Μοῦσα Σιμωνίδεω Sim test 42 Campbell = AP 9 571 1-2) a la qual eren imputats els cagraverrecs de φιλοκερδής i ἐργάτις com una treballadora assalariada la millor aliada drsquoun poeta tradicionalment avaricioacutes Vegeu Pind Isth 2 6-12 La interpretacioacute es troba a Schol Pind Isth 2 9ab (3 p 214 Drachmann) λέγοι δrsquo ἄν πρὸς Σιμωνίδου ταῦτα ὡς φιλάργυρον διασύρων τὸν ἄνδρα
514 Sobre el proemi parmenidi vegeu Gallop 1991 (1984) 5-7 Couloubaritsis 1987 25-43 Burkert 1969 Schwabl 1963 Bowra 1953 38 sqq Bowra 1937
515 Sext Emp Adv Math 7 111-114
Trsquohe donat ales
243
es fa mencioacute En aquest viatge un dels elements clau de la interpretacioacute del
poema la persona loquens eacutes transportada en carro per eugues filles drsquoHegravelios
τῇ φερόμην τῇ γάρ με πολύφραστοι φέρον ἵπποι ἅρμα τιταίνουσαι κοῦραι δ ὁδὸν ἡγεμόνευον [] τῇ ῥα διrsquo αὐτέων ἰθὺς ἔχον κοῦραι κατ ἀμαξιτὸν ἅρμα καὶ ἵππους516
fins a lrsquoestatge de la deessa Alliacute la personificacioacute de Dike eacutes qui nrsquoobre els
propileus com a garant de la legitimitat dels ensenyaments divins
ἔνθα πύλαι Νυκτός τε καὶ Ἤματός εἰσι κελεύθων καί σφας ὑπέρθυρον ἀμφὶς ἔχει καὶ λάινος οὐδός αὐταὶ δrsquo αἰθέριαι πλῆνται μεγάλοισι θυρέτροις τῶν δὲ Δίκη πολύποινος ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς517
Veiem en lrsquoepiacutetet de Dike un dels atributs que hem constatat a propogravesit del
caragravecter punitiu amb quegrave la caracteritza Simogravenides al proemi de Platees Dike
acompleix les funcions drsquoAidoacutes i Neacutemesis drsquouna manera semblant al rol que li
conferia Egravesquil com a βαρύδικος ποινά una Dike que guarda les claus de la
retribucioacute (ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς v 14)518
516 Parm fr 1 4-5 20-21 Gallop 517 Vv 11-14 518 Lrsquoepiacutetet que Parmegravenides atribueix a Dike eacutes testimoniat igualment pel fr Orph 158 tal
com el recull el neoplatogravenic Procle amb lrsquoafegit drsquouna cagraverrega semagraventica rellevant Dike eacutes igualment ἀρωγός auxiliar socorredora del seu pare Zeus en la lluita contra els Titans caracteritzats per la seva ὕβρις (Procl In Plat Remp 2 144 29) τῷ δὲ Δίκη πολύποινος ἐφέσπετο πᾶσιν ἀρωγός Εn un sentit semblant cal interpretar lrsquoaparicioacute de Dike al primer estagravesim de lrsquoAgamegravemnon drsquoEgravesquil la divinitat puneix (καθαιρεῖ) aquell qui trepitja lrsquoaltar de la deessa (ἀνδρὶ λακτίσαντι μέγαν Δίκας βωμὸν εἰς ἀφάνειαν Ag 381) Reveladorament lrsquoἄδικος que exemplifica els mots del cor no eacutes altre que Paris que violagrave els preceptes de Zeus Xegravenios (Ag 396-402) λιτᾶν δrsquo ἀκούει μὲν οὔτις θεῶν τὸν δrsquo ἐπίστροφον τῶν φῶτrsquo ἄδικον καθαιρεῖ οἷος καὶ Πάρις ἐλθὼν ἐς δόμον τὸν Ἀτρειδᾶν ᾔσχυνε ξενίαν τράπε- ζαν
Capiacutetol 4
244
Un altre punt digne drsquoesment en el proemi de Parmegravenides consisteix en el
parlament que la deessa innominada adreccedila al poeta quan aquest compareix
davant drsquoella La intervencioacute de la dea en estil directe origina una inversioacute del
rol de la persona loquens de manera que el poeta apareix representat en segona
persona i apelmiddotlat per mitjagrave drsquoun vocatiu i de la foacutermula habitual de salutacioacute
χαῖρε
ὦ κοῦρrsquo ἀθανάτοισι συνάορος ἡνιόχοισιν ἵπποις ταί σε φέρουσιν ἱκάνων ἡmicroέτερον δῶ χαῖρrsquo ἐπεὶ οὔτι σε μοῖρα κακὴ προὔπεμπε νέεσθαι τήνδrsquo ὁδόν [ἦ γὰρ ἀπrsquo ἀνθρώπων ἐκτὸς πάτου ἐστίν] ἀλλὰ θέμις τε δίκη τε519
Al proemi de Parmegravenides perograve la justificacioacute de lrsquoelement diviacute i immortal
(θεὰ πρόφρων v 22 ἀθανάτοισι hellip ἡνιόχοισιν v 24) i lrsquoegravemfasi en el
contingut referent a lrsquoagravembit de la legitimitat la justiacutecia i la veritat (θέμις τε δίκη
τε v 28 ἀληθείης εὐπειθέος ἀτρεμὲς ἦτορ v 29 πίστις ἀληθής v 30) es
deuen a pressupogravesits diferents dels que abonen la seva presegravencia en el proemi
de Simogravenides En efecte Parmegravenides preteacuten posar en relleu el caragravecter drsquouna
inspiracioacute que el guia pel camiacute de la Veritat i contraposar-lo a lrsquoopinioacute del comuacute
dels mortals (βροτῶν δόξας v 30) que regeix un mal fat (μοῖρα κακὴ v 26)
El camiacute empregraves pel poeta pot ser interpretat translatiacuteciament com a metagravefora
de la tasca compositiva multiforme i variada en la qual el poeta ha de prendre
necessagraveriament una decisioacute ha drsquoemprendre un camiacute (ἐς ὁδὸνhellipπολύφημον v
2) que en certa forma precedeix la tria gnoseologravegica i ontologravegica davant de la
disjuntiva de camins (els famosos ὁδοὶ διζήσιος fr 2 2 i sqq) En efecte el
κλοπαῖσι γυναικός Per al sentit de les claus (κληῖδας) vegeu Palmer 2009 52-55 175 361 Laks 2003 16 n 29 Steele 2002 583 Guthrie 1980 (1965) 8-9
519 Parm fr 1 24-28
Trsquohe donat ales
245
poema srsquoestagrave desenvolupant a mesura que soacuten exposats els arguments a
mesura que es refereix el microῦθος (fr 2 1) Fins i tot la imatge del carro es pot
entendre com una figuracioacute del poema Ara beacute cal no oblidar que la direccioacute
drsquoaquesta via per a Parmegravenides i a diferegravencia del que hem pogut observar en
Simogravenides sempre ve legitimada per la divinitat
ἵπποι ταί με φέρουσιν ὅσον τrsquo ἐπὶ θυμὸς ἱκάνοι πέμπον ἐπεί microrsquo ἐς ὁδὸν βῆσαν πολύφημον ἄγουσαι δαίμονες ἣ κατὰ πάντrsquo ἄστη φέρει εἰδότα φῶτα520
Tambeacute a lrsquohimne-poema del poeta drsquoAcragas Empegravedocles tot i la dificultat
de definir amb certesa els liacutemits de la composicioacute (o composicions) eacutes ben
notori el contingut clegravetic en certa mesura meacutes present al llarg drsquoun poema de
difiacutecil ordenacioacute estructural Una de les principals dificultats a lrsquohora
drsquoidentificar un proemi ve donada per la multiplicitat drsquoinvocacions que
passen de lrsquoagravembit humagrave al diviacute Entre les primeres es poden identificar aquelles
que van adreccedilades a un grup indefinit potser drsquoacragantins (ὦ φίλοι)521 i la del
destinatari del poema i possible ἐρώμενος drsquoEmpegravedocles Pausagravenias fill
520 Ibid 1-3 El poeta elegiacuteac Properci ofereix una imatge molt semblant en quegrave poden
rastrejar-se tots els elements esmentats amb lrsquoafegit drsquouna heregravencia helmiddotleniacutestica que desenvolupagrave la significacioacute drsquoaquests motius figuratius Nunc Iouis incipiam causas aperire Feretri armaque de ducibus trina recepta tribus Magnum iter ascendo sed dat mihi gloria uires non iuuat e facili lecta corona iugo (Prop 4 10 1-4) C Miralles (2004 83-86) en parla al respecte ldquoEl camino en griego οἶμος tiene una larga historia que remonta a Homero pero cuyo especial caraacutecter poeacutetico se perfila en Filetas y Caliacutemaco unido a una real ldquoconscienciardquo de su labor por parte del poetardquo (85) i troba un paralmiddotlel per al siacutemil del carro en Quegraveril (νεοζυγὲς ἅρμα fr 1 Kinkel) Per a dues postures divergents a propogravesit drsquouna lectura poetologravegica de la imatge del carro a Parmegravenides vegeu Asper 1997 73-78 i Nuumlnlist 1998 260-261
521 Fr 112 1 114 1 DK Els testimonia difereixen de la procedegravencia del primer fragment o de parts drsquoell Amb tot Diogravegenes Laerci qui el cita iacutentegrament assegura que proveacute del poema sobre els Katharmoiacute (Diog Laert 8 61-62)
Capiacutetol 4
246
drsquoAnquites (Παυσανίη σὺ δὲ κλῦθι δαίφρονος Ἀγχίτεω υἱέ)522 Resulten molt
interessants els termes i conceptes que entren en joc en un dels fragments dels
Katharmoiacute la persona loquens versemblantment el poeta srsquoadreccedila als ciutadans
drsquoAcragas amb el vocatiu esmentat i lrsquohabitual foacutermula (χαίρετε v 4) i tot
seguit canvia el punt de focalitzacioacute (ἐγὼ δέ) per parlar de si mateix en uns
termes aparentment paradoxals anuncia la seva renuacutencia a la condicioacute mortal i
la investidura dels honors que pertoquen als deacuteus
ὦ φίλοι οἳ microέγα ἄστυ κατὰ ξανθοῦ Ἀκράγαντος ναίετrsquo ἀνrsquo ἄκρα πόλεος ἀγαθῶν μελεδήμονες ἔργων ξείνων αἰδοῖοι λιμένες κακότητος ἄπειροι χαίρετrsquo ἐγὼ δrsquo ὑmicroῖν θεὸς ἄμβροτος οὐκέτι θνητός πωλεῦμαι μετὰ πᾶσι τετιμένος ὥσπερ ἔοικα ταινίαις τε περίστεπτος στέφεσίν τε θαλείοις τοῖσιν dagger ἅmicrorsquo dagger ἂν ἵκωμαι ἄστεα τηλεθάοντα ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξί σεβίζομαι οἱ δrsquo ἅmicrorsquo ἕπονται μυρίοι ἐξερέοντες ὅπῃ πρὸς κέρδος ἀταρπός οἱ microὲν μαντοσυνέων κεχρημένοι οἱ δrsquo ἐπὶ νούσων παντοίων ἐπύθοντο κλυεῖν εὐηκέα βάξιν δηρὸν δὴ χαλεπῆισι πεπαρμένοι ltἀμφrsquo ὀδύνηισινgt523
Certament la dificultat interpretativa del v 4 del fragment anterior rau a
discernir si es parla de la ldquodivinitatrdquo drsquoEmpegravedocles a parer drsquoell o dels qui el
contemplen Potser cal posar en relacioacute el sentit drsquoaquest fragment amb
lrsquoorientacioacute general del pensament drsquoEmpegravedocles respecte a la transmigracioacute i
immortalitat de la ψυχή la seva divinitat pot basar-se en una creenccedila de
privilegi dins del cercle de reencarnacions Aquesta doctrina en el pla de la
poegravetica assegura al poeta la possessioacute de la veritat ja que la inspiracioacute i la
522 Fr 1 DK Probablement ocupava una posicioacute forccedila inicial tot i que en el poema de
Lucreci clarament inspirat en Empegravedocles el destinatari Megravemmius no apareix fins al v 26 del primer llibre i de manera subreptiacutecia encara dins del proemi invocatori de Venus
523 Xenoph fr 1 Inwood = 112 DΚ
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Capiacutetol 4
242
escaient del poema en un intent drsquoafirmar el rol del poeta sense cap ruptura
aparent o formal amb la tradicioacute clegravetica513
ELS CAMINS DE LrsquoHIMNE
En els poemes hexamegravetrics de Parmegravenides i drsquoEmpegravedocles poden trobar-se
aspectes de la literatura sapiencial de lrsquoelucubracioacute filosogravefica i religiosa i el que
ens interessa ara per ara de la forma hiacutemnica inclosa la reflexioacute sobre el proceacutes
compositiu aspectes que poden aportar una certa llum a algunes nocions que
concorren en el proemi de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees
Acostuma a considerar-se el fragment 1 de Parmegravenides com el proemi (o part
del mateix) del poema sobre la naturalesa514 La constatacioacute del caragravecter
aparentment narratiu del passatge sorpregraven de bon principi El poema
comenccedilava in medias res sense cap mena drsquoinvocacioacute o endreccedila inicial si hem de
fer cas del testimoni de Sext Empiacuteric que en cita lrsquoinitium carminis515 El poeta
afirma haver estat conduiumlt a traveacutes de les portes dels camins de la Nit i del Dia
per tal de comparegraveixer davant drsquouna divinitat femenina del nom de la qual no
513 Cal nomeacutes recordar el testimoni que parla de la plaent Musa simoniacutedia (ἔπνεε τερπνά
ἡδυμελιφθόγγου Μοῦσα Σιμωνίδεω Sim test 42 Campbell = AP 9 571 1-2) a la qual eren imputats els cagraverrecs de φιλοκερδής i ἐργάτις com una treballadora assalariada la millor aliada drsquoun poeta tradicionalment avaricioacutes Vegeu Pind Isth 2 6-12 La interpretacioacute es troba a Schol Pind Isth 2 9ab (3 p 214 Drachmann) λέγοι δrsquo ἄν πρὸς Σιμωνίδου ταῦτα ὡς φιλάργυρον διασύρων τὸν ἄνδρα
514 Sobre el proemi parmenidi vegeu Gallop 1991 (1984) 5-7 Couloubaritsis 1987 25-43 Burkert 1969 Schwabl 1963 Bowra 1953 38 sqq Bowra 1937
515 Sext Emp Adv Math 7 111-114
Trsquohe donat ales
243
es fa mencioacute En aquest viatge un dels elements clau de la interpretacioacute del
poema la persona loquens eacutes transportada en carro per eugues filles drsquoHegravelios
τῇ φερόμην τῇ γάρ με πολύφραστοι φέρον ἵπποι ἅρμα τιταίνουσαι κοῦραι δ ὁδὸν ἡγεμόνευον [] τῇ ῥα διrsquo αὐτέων ἰθὺς ἔχον κοῦραι κατ ἀμαξιτὸν ἅρμα καὶ ἵππους516
fins a lrsquoestatge de la deessa Alliacute la personificacioacute de Dike eacutes qui nrsquoobre els
propileus com a garant de la legitimitat dels ensenyaments divins
ἔνθα πύλαι Νυκτός τε καὶ Ἤματός εἰσι κελεύθων καί σφας ὑπέρθυρον ἀμφὶς ἔχει καὶ λάινος οὐδός αὐταὶ δrsquo αἰθέριαι πλῆνται μεγάλοισι θυρέτροις τῶν δὲ Δίκη πολύποινος ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς517
Veiem en lrsquoepiacutetet de Dike un dels atributs que hem constatat a propogravesit del
caragravecter punitiu amb quegrave la caracteritza Simogravenides al proemi de Platees Dike
acompleix les funcions drsquoAidoacutes i Neacutemesis drsquouna manera semblant al rol que li
conferia Egravesquil com a βαρύδικος ποινά una Dike que guarda les claus de la
retribucioacute (ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς v 14)518
516 Parm fr 1 4-5 20-21 Gallop 517 Vv 11-14 518 Lrsquoepiacutetet que Parmegravenides atribueix a Dike eacutes testimoniat igualment pel fr Orph 158 tal
com el recull el neoplatogravenic Procle amb lrsquoafegit drsquouna cagraverrega semagraventica rellevant Dike eacutes igualment ἀρωγός auxiliar socorredora del seu pare Zeus en la lluita contra els Titans caracteritzats per la seva ὕβρις (Procl In Plat Remp 2 144 29) τῷ δὲ Δίκη πολύποινος ἐφέσπετο πᾶσιν ἀρωγός Εn un sentit semblant cal interpretar lrsquoaparicioacute de Dike al primer estagravesim de lrsquoAgamegravemnon drsquoEgravesquil la divinitat puneix (καθαιρεῖ) aquell qui trepitja lrsquoaltar de la deessa (ἀνδρὶ λακτίσαντι μέγαν Δίκας βωμὸν εἰς ἀφάνειαν Ag 381) Reveladorament lrsquoἄδικος que exemplifica els mots del cor no eacutes altre que Paris que violagrave els preceptes de Zeus Xegravenios (Ag 396-402) λιτᾶν δrsquo ἀκούει μὲν οὔτις θεῶν τὸν δrsquo ἐπίστροφον τῶν φῶτrsquo ἄδικον καθαιρεῖ οἷος καὶ Πάρις ἐλθὼν ἐς δόμον τὸν Ἀτρειδᾶν ᾔσχυνε ξενίαν τράπε- ζαν
Capiacutetol 4
244
Un altre punt digne drsquoesment en el proemi de Parmegravenides consisteix en el
parlament que la deessa innominada adreccedila al poeta quan aquest compareix
davant drsquoella La intervencioacute de la dea en estil directe origina una inversioacute del
rol de la persona loquens de manera que el poeta apareix representat en segona
persona i apelmiddotlat per mitjagrave drsquoun vocatiu i de la foacutermula habitual de salutacioacute
χαῖρε
ὦ κοῦρrsquo ἀθανάτοισι συνάορος ἡνιόχοισιν ἵπποις ταί σε φέρουσιν ἱκάνων ἡmicroέτερον δῶ χαῖρrsquo ἐπεὶ οὔτι σε μοῖρα κακὴ προὔπεμπε νέεσθαι τήνδrsquo ὁδόν [ἦ γὰρ ἀπrsquo ἀνθρώπων ἐκτὸς πάτου ἐστίν] ἀλλὰ θέμις τε δίκη τε519
Al proemi de Parmegravenides perograve la justificacioacute de lrsquoelement diviacute i immortal
(θεὰ πρόφρων v 22 ἀθανάτοισι hellip ἡνιόχοισιν v 24) i lrsquoegravemfasi en el
contingut referent a lrsquoagravembit de la legitimitat la justiacutecia i la veritat (θέμις τε δίκη
τε v 28 ἀληθείης εὐπειθέος ἀτρεμὲς ἦτορ v 29 πίστις ἀληθής v 30) es
deuen a pressupogravesits diferents dels que abonen la seva presegravencia en el proemi
de Simogravenides En efecte Parmegravenides preteacuten posar en relleu el caragravecter drsquouna
inspiracioacute que el guia pel camiacute de la Veritat i contraposar-lo a lrsquoopinioacute del comuacute
dels mortals (βροτῶν δόξας v 30) que regeix un mal fat (μοῖρα κακὴ v 26)
El camiacute empregraves pel poeta pot ser interpretat translatiacuteciament com a metagravefora
de la tasca compositiva multiforme i variada en la qual el poeta ha de prendre
necessagraveriament una decisioacute ha drsquoemprendre un camiacute (ἐς ὁδὸνhellipπολύφημον v
2) que en certa forma precedeix la tria gnoseologravegica i ontologravegica davant de la
disjuntiva de camins (els famosos ὁδοὶ διζήσιος fr 2 2 i sqq) En efecte el
κλοπαῖσι γυναικός Per al sentit de les claus (κληῖδας) vegeu Palmer 2009 52-55 175 361 Laks 2003 16 n 29 Steele 2002 583 Guthrie 1980 (1965) 8-9
519 Parm fr 1 24-28
Trsquohe donat ales
245
poema srsquoestagrave desenvolupant a mesura que soacuten exposats els arguments a
mesura que es refereix el microῦθος (fr 2 1) Fins i tot la imatge del carro es pot
entendre com una figuracioacute del poema Ara beacute cal no oblidar que la direccioacute
drsquoaquesta via per a Parmegravenides i a diferegravencia del que hem pogut observar en
Simogravenides sempre ve legitimada per la divinitat
ἵπποι ταί με φέρουσιν ὅσον τrsquo ἐπὶ θυμὸς ἱκάνοι πέμπον ἐπεί microrsquo ἐς ὁδὸν βῆσαν πολύφημον ἄγουσαι δαίμονες ἣ κατὰ πάντrsquo ἄστη φέρει εἰδότα φῶτα520
Tambeacute a lrsquohimne-poema del poeta drsquoAcragas Empegravedocles tot i la dificultat
de definir amb certesa els liacutemits de la composicioacute (o composicions) eacutes ben
notori el contingut clegravetic en certa mesura meacutes present al llarg drsquoun poema de
difiacutecil ordenacioacute estructural Una de les principals dificultats a lrsquohora
drsquoidentificar un proemi ve donada per la multiplicitat drsquoinvocacions que
passen de lrsquoagravembit humagrave al diviacute Entre les primeres es poden identificar aquelles
que van adreccedilades a un grup indefinit potser drsquoacragantins (ὦ φίλοι)521 i la del
destinatari del poema i possible ἐρώμενος drsquoEmpegravedocles Pausagravenias fill
520 Ibid 1-3 El poeta elegiacuteac Properci ofereix una imatge molt semblant en quegrave poden
rastrejar-se tots els elements esmentats amb lrsquoafegit drsquouna heregravencia helmiddotleniacutestica que desenvolupagrave la significacioacute drsquoaquests motius figuratius Nunc Iouis incipiam causas aperire Feretri armaque de ducibus trina recepta tribus Magnum iter ascendo sed dat mihi gloria uires non iuuat e facili lecta corona iugo (Prop 4 10 1-4) C Miralles (2004 83-86) en parla al respecte ldquoEl camino en griego οἶμος tiene una larga historia que remonta a Homero pero cuyo especial caraacutecter poeacutetico se perfila en Filetas y Caliacutemaco unido a una real ldquoconscienciardquo de su labor por parte del poetardquo (85) i troba un paralmiddotlel per al siacutemil del carro en Quegraveril (νεοζυγὲς ἅρμα fr 1 Kinkel) Per a dues postures divergents a propogravesit drsquouna lectura poetologravegica de la imatge del carro a Parmegravenides vegeu Asper 1997 73-78 i Nuumlnlist 1998 260-261
521 Fr 112 1 114 1 DK Els testimonia difereixen de la procedegravencia del primer fragment o de parts drsquoell Amb tot Diogravegenes Laerci qui el cita iacutentegrament assegura que proveacute del poema sobre els Katharmoiacute (Diog Laert 8 61-62)
Capiacutetol 4
246
drsquoAnquites (Παυσανίη σὺ δὲ κλῦθι δαίφρονος Ἀγχίτεω υἱέ)522 Resulten molt
interessants els termes i conceptes que entren en joc en un dels fragments dels
Katharmoiacute la persona loquens versemblantment el poeta srsquoadreccedila als ciutadans
drsquoAcragas amb el vocatiu esmentat i lrsquohabitual foacutermula (χαίρετε v 4) i tot
seguit canvia el punt de focalitzacioacute (ἐγὼ δέ) per parlar de si mateix en uns
termes aparentment paradoxals anuncia la seva renuacutencia a la condicioacute mortal i
la investidura dels honors que pertoquen als deacuteus
ὦ φίλοι οἳ microέγα ἄστυ κατὰ ξανθοῦ Ἀκράγαντος ναίετrsquo ἀνrsquo ἄκρα πόλεος ἀγαθῶν μελεδήμονες ἔργων ξείνων αἰδοῖοι λιμένες κακότητος ἄπειροι χαίρετrsquo ἐγὼ δrsquo ὑmicroῖν θεὸς ἄμβροτος οὐκέτι θνητός πωλεῦμαι μετὰ πᾶσι τετιμένος ὥσπερ ἔοικα ταινίαις τε περίστεπτος στέφεσίν τε θαλείοις τοῖσιν dagger ἅmicrorsquo dagger ἂν ἵκωμαι ἄστεα τηλεθάοντα ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξί σεβίζομαι οἱ δrsquo ἅmicrorsquo ἕπονται μυρίοι ἐξερέοντες ὅπῃ πρὸς κέρδος ἀταρπός οἱ microὲν μαντοσυνέων κεχρημένοι οἱ δrsquo ἐπὶ νούσων παντοίων ἐπύθοντο κλυεῖν εὐηκέα βάξιν δηρὸν δὴ χαλεπῆισι πεπαρμένοι ltἀμφrsquo ὀδύνηισινgt523
Certament la dificultat interpretativa del v 4 del fragment anterior rau a
discernir si es parla de la ldquodivinitatrdquo drsquoEmpegravedocles a parer drsquoell o dels qui el
contemplen Potser cal posar en relacioacute el sentit drsquoaquest fragment amb
lrsquoorientacioacute general del pensament drsquoEmpegravedocles respecte a la transmigracioacute i
immortalitat de la ψυχή la seva divinitat pot basar-se en una creenccedila de
privilegi dins del cercle de reencarnacions Aquesta doctrina en el pla de la
poegravetica assegura al poeta la possessioacute de la veritat ja que la inspiracioacute i la
522 Fr 1 DK Probablement ocupava una posicioacute forccedila inicial tot i que en el poema de
Lucreci clarament inspirat en Empegravedocles el destinatari Megravemmius no apareix fins al v 26 del primer llibre i de manera subreptiacutecia encara dins del proemi invocatori de Venus
523 Xenoph fr 1 Inwood = 112 DΚ
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Trsquohe donat ales
243
es fa mencioacute En aquest viatge un dels elements clau de la interpretacioacute del
poema la persona loquens eacutes transportada en carro per eugues filles drsquoHegravelios
τῇ φερόμην τῇ γάρ με πολύφραστοι φέρον ἵπποι ἅρμα τιταίνουσαι κοῦραι δ ὁδὸν ἡγεμόνευον [] τῇ ῥα διrsquo αὐτέων ἰθὺς ἔχον κοῦραι κατ ἀμαξιτὸν ἅρμα καὶ ἵππους516
fins a lrsquoestatge de la deessa Alliacute la personificacioacute de Dike eacutes qui nrsquoobre els
propileus com a garant de la legitimitat dels ensenyaments divins
ἔνθα πύλαι Νυκτός τε καὶ Ἤματός εἰσι κελεύθων καί σφας ὑπέρθυρον ἀμφὶς ἔχει καὶ λάινος οὐδός αὐταὶ δrsquo αἰθέριαι πλῆνται μεγάλοισι θυρέτροις τῶν δὲ Δίκη πολύποινος ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς517
Veiem en lrsquoepiacutetet de Dike un dels atributs que hem constatat a propogravesit del
caragravecter punitiu amb quegrave la caracteritza Simogravenides al proemi de Platees Dike
acompleix les funcions drsquoAidoacutes i Neacutemesis drsquouna manera semblant al rol que li
conferia Egravesquil com a βαρύδικος ποινά una Dike que guarda les claus de la
retribucioacute (ἔχει κληῖδας ἀμοιβούς v 14)518
516 Parm fr 1 4-5 20-21 Gallop 517 Vv 11-14 518 Lrsquoepiacutetet que Parmegravenides atribueix a Dike eacutes testimoniat igualment pel fr Orph 158 tal
com el recull el neoplatogravenic Procle amb lrsquoafegit drsquouna cagraverrega semagraventica rellevant Dike eacutes igualment ἀρωγός auxiliar socorredora del seu pare Zeus en la lluita contra els Titans caracteritzats per la seva ὕβρις (Procl In Plat Remp 2 144 29) τῷ δὲ Δίκη πολύποινος ἐφέσπετο πᾶσιν ἀρωγός Εn un sentit semblant cal interpretar lrsquoaparicioacute de Dike al primer estagravesim de lrsquoAgamegravemnon drsquoEgravesquil la divinitat puneix (καθαιρεῖ) aquell qui trepitja lrsquoaltar de la deessa (ἀνδρὶ λακτίσαντι μέγαν Δίκας βωμὸν εἰς ἀφάνειαν Ag 381) Reveladorament lrsquoἄδικος que exemplifica els mots del cor no eacutes altre que Paris que violagrave els preceptes de Zeus Xegravenios (Ag 396-402) λιτᾶν δrsquo ἀκούει μὲν οὔτις θεῶν τὸν δrsquo ἐπίστροφον τῶν φῶτrsquo ἄδικον καθαιρεῖ οἷος καὶ Πάρις ἐλθὼν ἐς δόμον τὸν Ἀτρειδᾶν ᾔσχυνε ξενίαν τράπε- ζαν
Capiacutetol 4
244
Un altre punt digne drsquoesment en el proemi de Parmegravenides consisteix en el
parlament que la deessa innominada adreccedila al poeta quan aquest compareix
davant drsquoella La intervencioacute de la dea en estil directe origina una inversioacute del
rol de la persona loquens de manera que el poeta apareix representat en segona
persona i apelmiddotlat per mitjagrave drsquoun vocatiu i de la foacutermula habitual de salutacioacute
χαῖρε
ὦ κοῦρrsquo ἀθανάτοισι συνάορος ἡνιόχοισιν ἵπποις ταί σε φέρουσιν ἱκάνων ἡmicroέτερον δῶ χαῖρrsquo ἐπεὶ οὔτι σε μοῖρα κακὴ προὔπεμπε νέεσθαι τήνδrsquo ὁδόν [ἦ γὰρ ἀπrsquo ἀνθρώπων ἐκτὸς πάτου ἐστίν] ἀλλὰ θέμις τε δίκη τε519
Al proemi de Parmegravenides perograve la justificacioacute de lrsquoelement diviacute i immortal
(θεὰ πρόφρων v 22 ἀθανάτοισι hellip ἡνιόχοισιν v 24) i lrsquoegravemfasi en el
contingut referent a lrsquoagravembit de la legitimitat la justiacutecia i la veritat (θέμις τε δίκη
τε v 28 ἀληθείης εὐπειθέος ἀτρεμὲς ἦτορ v 29 πίστις ἀληθής v 30) es
deuen a pressupogravesits diferents dels que abonen la seva presegravencia en el proemi
de Simogravenides En efecte Parmegravenides preteacuten posar en relleu el caragravecter drsquouna
inspiracioacute que el guia pel camiacute de la Veritat i contraposar-lo a lrsquoopinioacute del comuacute
dels mortals (βροτῶν δόξας v 30) que regeix un mal fat (μοῖρα κακὴ v 26)
El camiacute empregraves pel poeta pot ser interpretat translatiacuteciament com a metagravefora
de la tasca compositiva multiforme i variada en la qual el poeta ha de prendre
necessagraveriament una decisioacute ha drsquoemprendre un camiacute (ἐς ὁδὸνhellipπολύφημον v
2) que en certa forma precedeix la tria gnoseologravegica i ontologravegica davant de la
disjuntiva de camins (els famosos ὁδοὶ διζήσιος fr 2 2 i sqq) En efecte el
κλοπαῖσι γυναικός Per al sentit de les claus (κληῖδας) vegeu Palmer 2009 52-55 175 361 Laks 2003 16 n 29 Steele 2002 583 Guthrie 1980 (1965) 8-9
519 Parm fr 1 24-28
Trsquohe donat ales
245
poema srsquoestagrave desenvolupant a mesura que soacuten exposats els arguments a
mesura que es refereix el microῦθος (fr 2 1) Fins i tot la imatge del carro es pot
entendre com una figuracioacute del poema Ara beacute cal no oblidar que la direccioacute
drsquoaquesta via per a Parmegravenides i a diferegravencia del que hem pogut observar en
Simogravenides sempre ve legitimada per la divinitat
ἵπποι ταί με φέρουσιν ὅσον τrsquo ἐπὶ θυμὸς ἱκάνοι πέμπον ἐπεί microrsquo ἐς ὁδὸν βῆσαν πολύφημον ἄγουσαι δαίμονες ἣ κατὰ πάντrsquo ἄστη φέρει εἰδότα φῶτα520
Tambeacute a lrsquohimne-poema del poeta drsquoAcragas Empegravedocles tot i la dificultat
de definir amb certesa els liacutemits de la composicioacute (o composicions) eacutes ben
notori el contingut clegravetic en certa mesura meacutes present al llarg drsquoun poema de
difiacutecil ordenacioacute estructural Una de les principals dificultats a lrsquohora
drsquoidentificar un proemi ve donada per la multiplicitat drsquoinvocacions que
passen de lrsquoagravembit humagrave al diviacute Entre les primeres es poden identificar aquelles
que van adreccedilades a un grup indefinit potser drsquoacragantins (ὦ φίλοι)521 i la del
destinatari del poema i possible ἐρώμενος drsquoEmpegravedocles Pausagravenias fill
520 Ibid 1-3 El poeta elegiacuteac Properci ofereix una imatge molt semblant en quegrave poden
rastrejar-se tots els elements esmentats amb lrsquoafegit drsquouna heregravencia helmiddotleniacutestica que desenvolupagrave la significacioacute drsquoaquests motius figuratius Nunc Iouis incipiam causas aperire Feretri armaque de ducibus trina recepta tribus Magnum iter ascendo sed dat mihi gloria uires non iuuat e facili lecta corona iugo (Prop 4 10 1-4) C Miralles (2004 83-86) en parla al respecte ldquoEl camino en griego οἶμος tiene una larga historia que remonta a Homero pero cuyo especial caraacutecter poeacutetico se perfila en Filetas y Caliacutemaco unido a una real ldquoconscienciardquo de su labor por parte del poetardquo (85) i troba un paralmiddotlel per al siacutemil del carro en Quegraveril (νεοζυγὲς ἅρμα fr 1 Kinkel) Per a dues postures divergents a propogravesit drsquouna lectura poetologravegica de la imatge del carro a Parmegravenides vegeu Asper 1997 73-78 i Nuumlnlist 1998 260-261
521 Fr 112 1 114 1 DK Els testimonia difereixen de la procedegravencia del primer fragment o de parts drsquoell Amb tot Diogravegenes Laerci qui el cita iacutentegrament assegura que proveacute del poema sobre els Katharmoiacute (Diog Laert 8 61-62)
Capiacutetol 4
246
drsquoAnquites (Παυσανίη σὺ δὲ κλῦθι δαίφρονος Ἀγχίτεω υἱέ)522 Resulten molt
interessants els termes i conceptes que entren en joc en un dels fragments dels
Katharmoiacute la persona loquens versemblantment el poeta srsquoadreccedila als ciutadans
drsquoAcragas amb el vocatiu esmentat i lrsquohabitual foacutermula (χαίρετε v 4) i tot
seguit canvia el punt de focalitzacioacute (ἐγὼ δέ) per parlar de si mateix en uns
termes aparentment paradoxals anuncia la seva renuacutencia a la condicioacute mortal i
la investidura dels honors que pertoquen als deacuteus
ὦ φίλοι οἳ microέγα ἄστυ κατὰ ξανθοῦ Ἀκράγαντος ναίετrsquo ἀνrsquo ἄκρα πόλεος ἀγαθῶν μελεδήμονες ἔργων ξείνων αἰδοῖοι λιμένες κακότητος ἄπειροι χαίρετrsquo ἐγὼ δrsquo ὑmicroῖν θεὸς ἄμβροτος οὐκέτι θνητός πωλεῦμαι μετὰ πᾶσι τετιμένος ὥσπερ ἔοικα ταινίαις τε περίστεπτος στέφεσίν τε θαλείοις τοῖσιν dagger ἅmicrorsquo dagger ἂν ἵκωμαι ἄστεα τηλεθάοντα ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξί σεβίζομαι οἱ δrsquo ἅmicrorsquo ἕπονται μυρίοι ἐξερέοντες ὅπῃ πρὸς κέρδος ἀταρπός οἱ microὲν μαντοσυνέων κεχρημένοι οἱ δrsquo ἐπὶ νούσων παντοίων ἐπύθοντο κλυεῖν εὐηκέα βάξιν δηρὸν δὴ χαλεπῆισι πεπαρμένοι ltἀμφrsquo ὀδύνηισινgt523
Certament la dificultat interpretativa del v 4 del fragment anterior rau a
discernir si es parla de la ldquodivinitatrdquo drsquoEmpegravedocles a parer drsquoell o dels qui el
contemplen Potser cal posar en relacioacute el sentit drsquoaquest fragment amb
lrsquoorientacioacute general del pensament drsquoEmpegravedocles respecte a la transmigracioacute i
immortalitat de la ψυχή la seva divinitat pot basar-se en una creenccedila de
privilegi dins del cercle de reencarnacions Aquesta doctrina en el pla de la
poegravetica assegura al poeta la possessioacute de la veritat ja que la inspiracioacute i la
522 Fr 1 DK Probablement ocupava una posicioacute forccedila inicial tot i que en el poema de
Lucreci clarament inspirat en Empegravedocles el destinatari Megravemmius no apareix fins al v 26 del primer llibre i de manera subreptiacutecia encara dins del proemi invocatori de Venus
523 Xenoph fr 1 Inwood = 112 DΚ
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Capiacutetol 4
244
Un altre punt digne drsquoesment en el proemi de Parmegravenides consisteix en el
parlament que la deessa innominada adreccedila al poeta quan aquest compareix
davant drsquoella La intervencioacute de la dea en estil directe origina una inversioacute del
rol de la persona loquens de manera que el poeta apareix representat en segona
persona i apelmiddotlat per mitjagrave drsquoun vocatiu i de la foacutermula habitual de salutacioacute
χαῖρε
ὦ κοῦρrsquo ἀθανάτοισι συνάορος ἡνιόχοισιν ἵπποις ταί σε φέρουσιν ἱκάνων ἡmicroέτερον δῶ χαῖρrsquo ἐπεὶ οὔτι σε μοῖρα κακὴ προὔπεμπε νέεσθαι τήνδrsquo ὁδόν [ἦ γὰρ ἀπrsquo ἀνθρώπων ἐκτὸς πάτου ἐστίν] ἀλλὰ θέμις τε δίκη τε519
Al proemi de Parmegravenides perograve la justificacioacute de lrsquoelement diviacute i immortal
(θεὰ πρόφρων v 22 ἀθανάτοισι hellip ἡνιόχοισιν v 24) i lrsquoegravemfasi en el
contingut referent a lrsquoagravembit de la legitimitat la justiacutecia i la veritat (θέμις τε δίκη
τε v 28 ἀληθείης εὐπειθέος ἀτρεμὲς ἦτορ v 29 πίστις ἀληθής v 30) es
deuen a pressupogravesits diferents dels que abonen la seva presegravencia en el proemi
de Simogravenides En efecte Parmegravenides preteacuten posar en relleu el caragravecter drsquouna
inspiracioacute que el guia pel camiacute de la Veritat i contraposar-lo a lrsquoopinioacute del comuacute
dels mortals (βροτῶν δόξας v 30) que regeix un mal fat (μοῖρα κακὴ v 26)
El camiacute empregraves pel poeta pot ser interpretat translatiacuteciament com a metagravefora
de la tasca compositiva multiforme i variada en la qual el poeta ha de prendre
necessagraveriament una decisioacute ha drsquoemprendre un camiacute (ἐς ὁδὸνhellipπολύφημον v
2) que en certa forma precedeix la tria gnoseologravegica i ontologravegica davant de la
disjuntiva de camins (els famosos ὁδοὶ διζήσιος fr 2 2 i sqq) En efecte el
κλοπαῖσι γυναικός Per al sentit de les claus (κληῖδας) vegeu Palmer 2009 52-55 175 361 Laks 2003 16 n 29 Steele 2002 583 Guthrie 1980 (1965) 8-9
519 Parm fr 1 24-28
Trsquohe donat ales
245
poema srsquoestagrave desenvolupant a mesura que soacuten exposats els arguments a
mesura que es refereix el microῦθος (fr 2 1) Fins i tot la imatge del carro es pot
entendre com una figuracioacute del poema Ara beacute cal no oblidar que la direccioacute
drsquoaquesta via per a Parmegravenides i a diferegravencia del que hem pogut observar en
Simogravenides sempre ve legitimada per la divinitat
ἵπποι ταί με φέρουσιν ὅσον τrsquo ἐπὶ θυμὸς ἱκάνοι πέμπον ἐπεί microrsquo ἐς ὁδὸν βῆσαν πολύφημον ἄγουσαι δαίμονες ἣ κατὰ πάντrsquo ἄστη φέρει εἰδότα φῶτα520
Tambeacute a lrsquohimne-poema del poeta drsquoAcragas Empegravedocles tot i la dificultat
de definir amb certesa els liacutemits de la composicioacute (o composicions) eacutes ben
notori el contingut clegravetic en certa mesura meacutes present al llarg drsquoun poema de
difiacutecil ordenacioacute estructural Una de les principals dificultats a lrsquohora
drsquoidentificar un proemi ve donada per la multiplicitat drsquoinvocacions que
passen de lrsquoagravembit humagrave al diviacute Entre les primeres es poden identificar aquelles
que van adreccedilades a un grup indefinit potser drsquoacragantins (ὦ φίλοι)521 i la del
destinatari del poema i possible ἐρώμενος drsquoEmpegravedocles Pausagravenias fill
520 Ibid 1-3 El poeta elegiacuteac Properci ofereix una imatge molt semblant en quegrave poden
rastrejar-se tots els elements esmentats amb lrsquoafegit drsquouna heregravencia helmiddotleniacutestica que desenvolupagrave la significacioacute drsquoaquests motius figuratius Nunc Iouis incipiam causas aperire Feretri armaque de ducibus trina recepta tribus Magnum iter ascendo sed dat mihi gloria uires non iuuat e facili lecta corona iugo (Prop 4 10 1-4) C Miralles (2004 83-86) en parla al respecte ldquoEl camino en griego οἶμος tiene una larga historia que remonta a Homero pero cuyo especial caraacutecter poeacutetico se perfila en Filetas y Caliacutemaco unido a una real ldquoconscienciardquo de su labor por parte del poetardquo (85) i troba un paralmiddotlel per al siacutemil del carro en Quegraveril (νεοζυγὲς ἅρμα fr 1 Kinkel) Per a dues postures divergents a propogravesit drsquouna lectura poetologravegica de la imatge del carro a Parmegravenides vegeu Asper 1997 73-78 i Nuumlnlist 1998 260-261
521 Fr 112 1 114 1 DK Els testimonia difereixen de la procedegravencia del primer fragment o de parts drsquoell Amb tot Diogravegenes Laerci qui el cita iacutentegrament assegura que proveacute del poema sobre els Katharmoiacute (Diog Laert 8 61-62)
Capiacutetol 4
246
drsquoAnquites (Παυσανίη σὺ δὲ κλῦθι δαίφρονος Ἀγχίτεω υἱέ)522 Resulten molt
interessants els termes i conceptes que entren en joc en un dels fragments dels
Katharmoiacute la persona loquens versemblantment el poeta srsquoadreccedila als ciutadans
drsquoAcragas amb el vocatiu esmentat i lrsquohabitual foacutermula (χαίρετε v 4) i tot
seguit canvia el punt de focalitzacioacute (ἐγὼ δέ) per parlar de si mateix en uns
termes aparentment paradoxals anuncia la seva renuacutencia a la condicioacute mortal i
la investidura dels honors que pertoquen als deacuteus
ὦ φίλοι οἳ microέγα ἄστυ κατὰ ξανθοῦ Ἀκράγαντος ναίετrsquo ἀνrsquo ἄκρα πόλεος ἀγαθῶν μελεδήμονες ἔργων ξείνων αἰδοῖοι λιμένες κακότητος ἄπειροι χαίρετrsquo ἐγὼ δrsquo ὑmicroῖν θεὸς ἄμβροτος οὐκέτι θνητός πωλεῦμαι μετὰ πᾶσι τετιμένος ὥσπερ ἔοικα ταινίαις τε περίστεπτος στέφεσίν τε θαλείοις τοῖσιν dagger ἅmicrorsquo dagger ἂν ἵκωμαι ἄστεα τηλεθάοντα ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξί σεβίζομαι οἱ δrsquo ἅmicrorsquo ἕπονται μυρίοι ἐξερέοντες ὅπῃ πρὸς κέρδος ἀταρπός οἱ microὲν μαντοσυνέων κεχρημένοι οἱ δrsquo ἐπὶ νούσων παντοίων ἐπύθοντο κλυεῖν εὐηκέα βάξιν δηρὸν δὴ χαλεπῆισι πεπαρμένοι ltἀμφrsquo ὀδύνηισινgt523
Certament la dificultat interpretativa del v 4 del fragment anterior rau a
discernir si es parla de la ldquodivinitatrdquo drsquoEmpegravedocles a parer drsquoell o dels qui el
contemplen Potser cal posar en relacioacute el sentit drsquoaquest fragment amb
lrsquoorientacioacute general del pensament drsquoEmpegravedocles respecte a la transmigracioacute i
immortalitat de la ψυχή la seva divinitat pot basar-se en una creenccedila de
privilegi dins del cercle de reencarnacions Aquesta doctrina en el pla de la
poegravetica assegura al poeta la possessioacute de la veritat ja que la inspiracioacute i la
522 Fr 1 DK Probablement ocupava una posicioacute forccedila inicial tot i que en el poema de
Lucreci clarament inspirat en Empegravedocles el destinatari Megravemmius no apareix fins al v 26 del primer llibre i de manera subreptiacutecia encara dins del proemi invocatori de Venus
523 Xenoph fr 1 Inwood = 112 DΚ
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Trsquohe donat ales
245
poema srsquoestagrave desenvolupant a mesura que soacuten exposats els arguments a
mesura que es refereix el microῦθος (fr 2 1) Fins i tot la imatge del carro es pot
entendre com una figuracioacute del poema Ara beacute cal no oblidar que la direccioacute
drsquoaquesta via per a Parmegravenides i a diferegravencia del que hem pogut observar en
Simogravenides sempre ve legitimada per la divinitat
ἵπποι ταί με φέρουσιν ὅσον τrsquo ἐπὶ θυμὸς ἱκάνοι πέμπον ἐπεί microrsquo ἐς ὁδὸν βῆσαν πολύφημον ἄγουσαι δαίμονες ἣ κατὰ πάντrsquo ἄστη φέρει εἰδότα φῶτα520
Tambeacute a lrsquohimne-poema del poeta drsquoAcragas Empegravedocles tot i la dificultat
de definir amb certesa els liacutemits de la composicioacute (o composicions) eacutes ben
notori el contingut clegravetic en certa mesura meacutes present al llarg drsquoun poema de
difiacutecil ordenacioacute estructural Una de les principals dificultats a lrsquohora
drsquoidentificar un proemi ve donada per la multiplicitat drsquoinvocacions que
passen de lrsquoagravembit humagrave al diviacute Entre les primeres es poden identificar aquelles
que van adreccedilades a un grup indefinit potser drsquoacragantins (ὦ φίλοι)521 i la del
destinatari del poema i possible ἐρώμενος drsquoEmpegravedocles Pausagravenias fill
520 Ibid 1-3 El poeta elegiacuteac Properci ofereix una imatge molt semblant en quegrave poden
rastrejar-se tots els elements esmentats amb lrsquoafegit drsquouna heregravencia helmiddotleniacutestica que desenvolupagrave la significacioacute drsquoaquests motius figuratius Nunc Iouis incipiam causas aperire Feretri armaque de ducibus trina recepta tribus Magnum iter ascendo sed dat mihi gloria uires non iuuat e facili lecta corona iugo (Prop 4 10 1-4) C Miralles (2004 83-86) en parla al respecte ldquoEl camino en griego οἶμος tiene una larga historia que remonta a Homero pero cuyo especial caraacutecter poeacutetico se perfila en Filetas y Caliacutemaco unido a una real ldquoconscienciardquo de su labor por parte del poetardquo (85) i troba un paralmiddotlel per al siacutemil del carro en Quegraveril (νεοζυγὲς ἅρμα fr 1 Kinkel) Per a dues postures divergents a propogravesit drsquouna lectura poetologravegica de la imatge del carro a Parmegravenides vegeu Asper 1997 73-78 i Nuumlnlist 1998 260-261
521 Fr 112 1 114 1 DK Els testimonia difereixen de la procedegravencia del primer fragment o de parts drsquoell Amb tot Diogravegenes Laerci qui el cita iacutentegrament assegura que proveacute del poema sobre els Katharmoiacute (Diog Laert 8 61-62)
Capiacutetol 4
246
drsquoAnquites (Παυσανίη σὺ δὲ κλῦθι δαίφρονος Ἀγχίτεω υἱέ)522 Resulten molt
interessants els termes i conceptes que entren en joc en un dels fragments dels
Katharmoiacute la persona loquens versemblantment el poeta srsquoadreccedila als ciutadans
drsquoAcragas amb el vocatiu esmentat i lrsquohabitual foacutermula (χαίρετε v 4) i tot
seguit canvia el punt de focalitzacioacute (ἐγὼ δέ) per parlar de si mateix en uns
termes aparentment paradoxals anuncia la seva renuacutencia a la condicioacute mortal i
la investidura dels honors que pertoquen als deacuteus
ὦ φίλοι οἳ microέγα ἄστυ κατὰ ξανθοῦ Ἀκράγαντος ναίετrsquo ἀνrsquo ἄκρα πόλεος ἀγαθῶν μελεδήμονες ἔργων ξείνων αἰδοῖοι λιμένες κακότητος ἄπειροι χαίρετrsquo ἐγὼ δrsquo ὑmicroῖν θεὸς ἄμβροτος οὐκέτι θνητός πωλεῦμαι μετὰ πᾶσι τετιμένος ὥσπερ ἔοικα ταινίαις τε περίστεπτος στέφεσίν τε θαλείοις τοῖσιν dagger ἅmicrorsquo dagger ἂν ἵκωμαι ἄστεα τηλεθάοντα ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξί σεβίζομαι οἱ δrsquo ἅmicrorsquo ἕπονται μυρίοι ἐξερέοντες ὅπῃ πρὸς κέρδος ἀταρπός οἱ microὲν μαντοσυνέων κεχρημένοι οἱ δrsquo ἐπὶ νούσων παντοίων ἐπύθοντο κλυεῖν εὐηκέα βάξιν δηρὸν δὴ χαλεπῆισι πεπαρμένοι ltἀμφrsquo ὀδύνηισινgt523
Certament la dificultat interpretativa del v 4 del fragment anterior rau a
discernir si es parla de la ldquodivinitatrdquo drsquoEmpegravedocles a parer drsquoell o dels qui el
contemplen Potser cal posar en relacioacute el sentit drsquoaquest fragment amb
lrsquoorientacioacute general del pensament drsquoEmpegravedocles respecte a la transmigracioacute i
immortalitat de la ψυχή la seva divinitat pot basar-se en una creenccedila de
privilegi dins del cercle de reencarnacions Aquesta doctrina en el pla de la
poegravetica assegura al poeta la possessioacute de la veritat ja que la inspiracioacute i la
522 Fr 1 DK Probablement ocupava una posicioacute forccedila inicial tot i que en el poema de
Lucreci clarament inspirat en Empegravedocles el destinatari Megravemmius no apareix fins al v 26 del primer llibre i de manera subreptiacutecia encara dins del proemi invocatori de Venus
523 Xenoph fr 1 Inwood = 112 DΚ
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Capiacutetol 4
246
drsquoAnquites (Παυσανίη σὺ δὲ κλῦθι δαίφρονος Ἀγχίτεω υἱέ)522 Resulten molt
interessants els termes i conceptes que entren en joc en un dels fragments dels
Katharmoiacute la persona loquens versemblantment el poeta srsquoadreccedila als ciutadans
drsquoAcragas amb el vocatiu esmentat i lrsquohabitual foacutermula (χαίρετε v 4) i tot
seguit canvia el punt de focalitzacioacute (ἐγὼ δέ) per parlar de si mateix en uns
termes aparentment paradoxals anuncia la seva renuacutencia a la condicioacute mortal i
la investidura dels honors que pertoquen als deacuteus
ὦ φίλοι οἳ microέγα ἄστυ κατὰ ξανθοῦ Ἀκράγαντος ναίετrsquo ἀνrsquo ἄκρα πόλεος ἀγαθῶν μελεδήμονες ἔργων ξείνων αἰδοῖοι λιμένες κακότητος ἄπειροι χαίρετrsquo ἐγὼ δrsquo ὑmicroῖν θεὸς ἄμβροτος οὐκέτι θνητός πωλεῦμαι μετὰ πᾶσι τετιμένος ὥσπερ ἔοικα ταινίαις τε περίστεπτος στέφεσίν τε θαλείοις τοῖσιν dagger ἅmicrorsquo dagger ἂν ἵκωμαι ἄστεα τηλεθάοντα ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξί σεβίζομαι οἱ δrsquo ἅmicrorsquo ἕπονται μυρίοι ἐξερέοντες ὅπῃ πρὸς κέρδος ἀταρπός οἱ microὲν μαντοσυνέων κεχρημένοι οἱ δrsquo ἐπὶ νούσων παντοίων ἐπύθοντο κλυεῖν εὐηκέα βάξιν δηρὸν δὴ χαλεπῆισι πεπαρμένοι ltἀμφrsquo ὀδύνηισινgt523
Certament la dificultat interpretativa del v 4 del fragment anterior rau a
discernir si es parla de la ldquodivinitatrdquo drsquoEmpegravedocles a parer drsquoell o dels qui el
contemplen Potser cal posar en relacioacute el sentit drsquoaquest fragment amb
lrsquoorientacioacute general del pensament drsquoEmpegravedocles respecte a la transmigracioacute i
immortalitat de la ψυχή la seva divinitat pot basar-se en una creenccedila de
privilegi dins del cercle de reencarnacions Aquesta doctrina en el pla de la
poegravetica assegura al poeta la possessioacute de la veritat ja que la inspiracioacute i la
522 Fr 1 DK Probablement ocupava una posicioacute forccedila inicial tot i que en el poema de
Lucreci clarament inspirat en Empegravedocles el destinatari Megravemmius no apareix fins al v 26 del primer llibre i de manera subreptiacutecia encara dins del proemi invocatori de Venus
523 Xenoph fr 1 Inwood = 112 DΚ
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Trsquohe donat ales
247
gragravecia de la divinitat constitueixen el suport de la seva condicioacute de σοφός Aixiacute
es pot constatar en el segon fragment invocatori
ὦ φίλοι οἶδα μὲν οὕνεκrsquo ἀληθείη πάρα μύθοις οὓς ἐγὼ ἐξερέω microάλα δrsquo ἀργαλέη γε τέτικται ἀνδράσι καὶ δύσζηλος ἐπὶ φρένα πίστιος ὁρμή524
El segon tipus clegravetic correspon a les invocacions de la Musa ja sigui amb el
seu nom genegraveric ja amb precisioacute identificadora Calmiddotliopea525 El primer dels
fragments clegravetics
ἀλλὰ θεοὶ τῶν μὲν μανίην ἀποτρέψατε γλώσσης ἐκ δrsquo ὁσίων στομάτων καθαρὴν ὀχετεύσατε πηγήν καὶ σέ πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν πέμπε παρrsquo Εὐσεβίης ἐλάουσrsquo εὐήνιον ἅρμα526
aplega elements que evoquen clarament el poema de Parmegravenides i de
Simogravenides com ara el carro (εὐήνιον ἅρμα) que la Musa ha de conduir en nom
de la Pietat527 Ara beacute lrsquoexpressioacute invocativa drsquoEmpegravedocles (καὶ σέ
πολυμνήστη λευκώλενε παρθένε Μοῦσα ἄντομαι) troba un paralmiddotlel
gairebeacute indubtable amb la formulacioacute simoniacutedia (κικλήισκω] σrsquo ἐπίκουρον
ἐμοί π[ολυώνυμ]ε Μοῦσα)
Lrsquooracioacute de relatiu subseguumlent (ὧν θέμις ἐστὶν ἐφημερίοισιν ἀκούειν) eacutes de
ben segur el complement de lrsquoimperatiu πέμπε Eacutes a dir srsquoimpreca la Musa
perquegrave pronunciiuml el que eacutes liacutecit drsquoescoltar per als mortals que seragrave 524 Fr 2 I = 114 DK 525 La mateixa Musa de Lucreci (6 94) 526 Fr 3 DK 527 Per a una altra mencioacute del carro de les Muses vegeu Pind Isth 2 2 ἐς δίφρον Μοισᾶν
ἔβαινον κλυτᾷ φόρμιγγι συναντόμενοι
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Capiacutetol 4
248
indubtablement allograve que el poeta consignaragrave a la seva obra com a fruit de la
inspiracioacute El contingut eacutes pragravecticament idegraventic en el segon dels fragments
clegravetics en quegrave eacutes invocada la Musa per tal que faci costat al poeta que suplicant
(εὐχομένωι v 3) revela (ell sol de motu proprio ἐμφαίνοντι) el bon discurs
referent als deacuteus benaurats (ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον v 4)
εἰ γὰρ ἐφημερίων ἕνεκέν τινος ἄμβροτε Μοῦσα ἡμετέρας μελέτας lsaquoἅδε τοιrsaquo διὰ φροντίδος ἐλθεῖν εὐχομένωι νῦν αὖτε παρίστασο Καλλιόπεια ἀμφὶ θεῶν μακάρων ἀγαθὸν λόγον ἐμφαίνοντι528
Els dos primers versos revelen una concepcioacute semblant a la del fragment
anterior En uacuteltima instagravencia eacutes per raoacute dels mortals (ἐφημερίων ἕνεκέν τινος
els mateixos drsquoabans) que la Musa remarcadament immortal (ἄμβροτε)
consenteix a parar esment (διὰ φροντίδος ἐλθεῖν) en les ocupacions (o
preocupacions ἡμετέρας μελέτας) del poeta no sempre tan sublims com les
que ara per contra (νῦν αὖτε) preteacuten abordar Hom pot constatar una idea afiacute
en la invocacioacute de la Musa a lrsquoelegia de Platees De bon principi sorprenen els
mots que empra Simogravenides gens convencionals (v 22) εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων
εὐχομένω[ν μέλεαι529 Si acceptem la integracioacute verbal el resultat eacutes una
expressioacute clegravetica habitual que sota la forma de la clagraveusula hipotegravetica sembla
indicar no tant un deix drsquoescepticisme com un reforccedil de la responsabilitat del
poeta Simogravenides que es disposa a narrar un contingut insogravelit per a la Musa les
gestes de simples mortals els mateixos ἐφημέριοι drsquoEmpegravedocles per naturalesa
528 Fr 10 I = 131 DK Eacutes poc probable que aquest fragment fos lrsquoinitium carminis per raoacute de
lrsquoεἰ γὰρ inicial i del sentit que sembla tenir Igualment no tenim rastre drsquouna invocacioacute inicial de les Muses a lrsquoelegia de Platees sinoacute que si hem de jutjar pel que se nrsquoha conservat no apareix fins a la fi del proemi
529 La frase sembla substituir la forma imperativa habitual del tipus κλῦθι per exemple com ara a Soloacute (fr 13 1-2 W2) Μνημοσύνης καὶ Ζηνὸς Ὀλυμπίου ἀγλαὰ τέκνα Μοῦσαι Πιερίδες κλῦτέ μοι εὐχομένωι
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Trsquohe donat ales
249
Precisament eacutes la comesa del poeta la que permet que aquests mortals
assoleixin una glograveria immortal parella a la dels ἡmicroίθεοι els ὠκύμοροι de
lrsquoegravepica530 No en va Simogravenides comparteix les mateixes μελέται que
Empegravedocles (fr 10 4 W2 μελε]τῶν ὑπὲρ ἡμ[ετέρων)
La formularitat compartida tant per Simogravenides com per Empegravedocles pot
copsar-se en lrsquouacutes de la cheville hiacutemnica αὐτὰρ ἐγὼ (Sim fr 11 20 W2 Emp fr 35
DK) Si a Simogravenides servia per a orientar el poema drsquouna part de contingut
miacutetic a una progravepiament narrativa a Empegravedocles en canvi sembla indicar el pas
rapsogravedic o la transicioacute interna entre entre dues seccions de temagravetica distinta
αὐτὰρ ἐγὼ παλίνορσος ἐλεύσομαι ἐς πόρον ὕμνων τὸν πρότερον κατέλεξα λόγου λόγον ἐξοχετεύων531
tot emprant la imatge del camiacute dels himnes Probablement calgui identificar
aquest precedent dels ὕμνοι amb la part introductograveria del poema dedicada a
una divinitat i que constitueix el punt de partida per als camins del poema532
530 Εl mateix terme de Simogravenides (fr 11 18 W2) eacutes present en un fragment drsquoEmpegravedocles (fr
2 3-4 DK) tot i que aplicat a un altre referent παῦρον δὲ ζωῆισι βίου μέρος ἀθρήσαντες ὠκύμοροι καπνοῖο δίκην ἀρθέντες ἀπέπταν
531 Fr 61 1-2 I = 35 1-2 DK 532 El sentit figuratiu de πόρος com tambeacute drsquoοἶμος o κέλευθος com a camins o vies
poegravetiques eacutes ben antic i drsquouacutes recurrent i proliacutefic Per a aquests darrers vegeu Hymn Hom 4 451 (ἀγλαὸς οἶμος ἀοιδῆς) Pind Ol 9 47-49 (ἔγειρrsquo ἐπέων σφιν οἶμον λιγύν αἴνει δὲ παλαιὸν microὲν οἶνον ἄνθεα δrsquo ὕμνων νεοτέρων) Pyth 2 96 Call Iou 78 (Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους) Xenoph fr 7 W2 (νῦν αὖτrsquo ἄλλον ἔπειμι λόγον δείξω δὲ κέλευθον)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Capiacutetol 4
250
LrsquoHIMNE VEHICLE DE KLEOS ldquoEXCLUSIUrdquo
Una de les funcions essencials de lrsquohimne consisteix a conferir κλέος i en
consequumlegravencia la immortalitat que eacutes progravepia drsquoaquest renom eacutes a dir una
pervivegravencia metafograverica en el cagraventic i per mitjagrave del cagraventic Aquesta constatacioacute eacutes
aplicable tant a lrsquoegravepica com a la liacuterica arcaica en especial la poesia celebrativa ja
sigui a lrsquoelegia ja a lrsquoepinici B Currie parla reiteradament drsquoun uacutes ldquoexclusiurdquo
de la immortalitat poegravetica a lrsquoegravepica i a la liacuterica en la mesura que de lrsquoafirmacioacute
drsquoimmortalitat no pot derivar-se mai una deduccioacute de culte o e commemoracioacute
ritual que impliqui una immortalitat que no sigui estrictament metafograverica533 La
idea perograve srsquoha de matisar fonamentalment a propogravesit de lrsquoepinici que meacutes ens
eacutes conegut el pindagraveric on les idees drsquouna immortalitat metafograverica conviuen
amb les nocions drsquouna τιμή en el marc drsquoun culte o drsquoun ritu ciacutevic534 Alhora cal
tenir tambeacute en compte el matiacutes subtil que distingeix al llarg de lrsquoarcaisme i fins
a lrsquoegravepoca clagravessica lrsquoasseveracioacute drsquoimmortalitat quan el laudandus gaudeix encara
de vida o quan es realitza post mortem
La nocioacute que la poesia fa perviure lrsquoobjecte del cagraventic eacutes ben antiga i de fet
va unida a tot allograve que esdeveacute ἀοίδιμος En el passatge homegraveric meacutes conegut
Hegravelena pronostica una pervivegravencia per via aegravedica drsquoaquells que com ella soacuten
viacutectimes drsquoun mal fat
οἷσιν ἐπὶ Ζεὺς θῆκε κακὸν μόρον ὡς καὶ ὀπίσσω ἀνθρώποισι πελώμεθrsquo ἀοίδιμοι ἐσσομένοισι535
533 Currie 2005 72-74 spec 73 ldquoThe Archaic lyric poets also seem to presuppose an exclusive
conception of immortality expounding the motif that commemoration in song offers an escape from the oblivion of death and making no mention of literal immortalityrdquo
534 Ibid 74-78 aspecte que eacutes estudiat al llarg de tota la monografia spec 120 i sqq 535 Il 6 357-358 Vegeu Redfield 1994 (1975) 34-35
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Trsquohe donat ales
251
A lrsquoOdissea trobem formulada la mateixa idea el fat dels herois esdevindragrave
objecte del cagraventic per a les generacions venidores un pronogravestic que srsquoacompleix
i es verifica cada cop que lrsquoaede recita aquests mateixos versos
τὸν δὲ θεοὶ microὲν τεῦξαν ἐπεκλώσαντο δrsquo ὄλεθρον ἀνθρώποισrsquo ἵνα ᾖσι καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή536
Per la seva part el cantor Femi enmig del carnatge del pretendents suplica a
Odisseu que no lrsquoocceixi en la mesura que cantagrave per als pretendents a
contracor Tot i que allograve que Femi prediu a Odisseu si aquest no lrsquoestalvia no eacutes
meacutes que ἄχος lrsquoafirmacioacute contundent de lrsquoaede sembla implicar quelcom meacutes
que un mer dolor de recanccedila especialment si veiem en μετόπισθε un pronogravestic
de la mala reputacioacute que suposaragrave per a Odisseu haver mort un aede
γουνοῦμαί σrsquo Ὀδυσεῦ σὺ δέ μrsquo αἴδεο καί μrsquo ἐλέησον αὐτῷ τοι μετόπισθrsquo ἄχος ἔσσεται εἴ κεν ἀοιδὸν πέφνῃς ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀείδω537
Femi demana compassioacute per part drsquoOdisseu perograve tambeacute αἰδώς un respecte
que ha estat sovint interpretat en clau poegravetica gairebeacute com una veneracioacute que
mereix el ministeri de lrsquoaede el servent de les Muses538 Odisseu poc despreacutes el
proclama πολύφημος ἀοιδός (v 376)
536 Οd 8 579-580 Sobre ἀοιδή com a transmissora de renom als ἐσσομένοισι vegeu Sacks
1987 193-200 Lrsquoescoliasta (Schol ad Od 8579) posa en relacioacute aquest passatge amb el ὡς καὶ ὀπίσσω ἐν ἀνθρώποισι iliagravedic i no srsquoestagrave de remarcar ldquoπροεμαντεύετο γὰρ ὁ Ὅμηρος τὴν δόξαν τῆς ἑαυτοῦ ποιήσεωςrdquo
537 Od 22 344-346 538 La implicacioacute tanmateix no eacutes tan ogravebvia ni immediata com srsquoha afirmat Vegeu per
exemple Grube 1965 2 (ldquoWhat makes the bard an object of respect and indeed of reverence is that he is directly inspired by the Muses and Apollo and by his songs confers immortality on menrdquo) Goldhill 1991 103-104 (ldquoPhemius desperate plea [] is based on the bardrsquos power to immortalize in song The bard who preserves in song speaks here (in the voice of the suppliant) to preserve his own liferdquo)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Capiacutetol 4
252
En lrsquoagravembit de la poesia aegravedica representada per rapsode itinerant es constata
una insistegravencia recurrent en el κλέος que confereix el cant de lrsquoaede un cant que
difon lrsquoanomenada per tot arreu on arriba eacutes a dir lrsquoHegravelmiddotlada contemplada en la
seva integritat com a espai drsquoexpansioacute natural de la celebracioacute poegravetica
πέμψας γὰρ κωλῆν ἐρίφου σκέλος ἤραο πῖον ταύρου λαρινοῦ τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν539
En aquest fragment Xenogravefanes parla drsquoun premi drsquohonor especial una
greixosa pota drsquoun gros toro que pertoca a alguacute de difiacutecil identificacioacute540 El gir
τοῦ κλέος ha de referir-se a qui rep lrsquohonor (ἀνδρί) o a lrsquohonor mateix (σκέλος -
τίμιον λαχεῖν)541 Lrsquoimportant perograve eacutes remarcar que el seu κλέος atenyeragrave tota
539 Xenoph fr 6 W2 540 J Defradas (1962a 82 que tradueix ldquoTu mrsquoas envoyeacute peu et tu as reccedilu beaucoup de moi
comme ta gloire le meacuteriterdquo) ho relaciona amb la fama de gasiu de Simogravenides a qui Xenogravefanes anomenagrave κίμβιξ (Schol ad Ar Pac 697) i addueix Alceu (fr 71 Campbell) com a exemple que les cuixes de cabrit soacuten presents que es fan als estimats
541 Edmonds tradueix ldquoa gift whose famerdquo tot i que la majoria srsquoinclina per reconeacuteixer una almiddotlusioacute personal en el relatiu pel fet que eacutes meacutes probable que es parli del κλέος drsquoalguacute que drsquoun do tret que aquest sigui metafograveric Edmonds en efecte assenyala que per ldquouna greixosa pota drsquoun gros torordquo cal entendre ldquoa poem or book of poems by the authorrdquo (1931 197) perograve es tracta probablement drsquouna interpretacioacute foraviada La dificultat drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet drsquoidentificar a quegrave equival la cuixa de cabrit el regal drsquoinferior vagravelua Reinhardt (1959 (1916) 135) hi veieacute lrsquoalmiddotlusioacute a un company o egravemul de Xenogravefanes Gerber (1999 421) comenta ldquoIt is unclear whether ldquowhoserdquo refers to the man or to the fat leg of a bull Perhaps the poet is satirizing an athlete whose sacrifice prior to the games was much inferior to the reward he received by his victory and yet his fame will be celebrated in song throughout the landrdquo drsquoacord amb lrsquoofensiva contra els honors puacuteblics dels atletes que trobem al fr 2 del mateix Xenogravefanes Srsquoobserva igualment una correspondegravencia entre τίμιον ἀνδρὶ λαχεῖν del v 2 amb ταῦτά κε πάντα λάχοι (fr 2 10) En aquest cas la fama panhelmiddotlegravenica guanya un to denigrador amb el benentegraves que el vencedor srsquoenduu un honor immerescut desproporcionat en relacioacute al que ell aporta Podria tractar-se del sacrifici posterior a una victograveria atlegravetica ja que les cuixes de cabra i de toro no srsquoexcloiumlen en un mateix sacrifici Cf Il 1 40-41 πίονα μηρίrsquo ἔκηα ταύρων ἠδrsquo αἰγῶν Aquesta interpretacioacute teacute a favor la cagraverrega del legravexic clarament connotada per la τιμή (ἤραο τίμιον) Cal donar cabuda a altres possibles conteses no necessagraveriament atlegravetiques com ara sembla evocar un epigrama molt meacutes tardagrave atribuiumlt a Simogravenides (ep 27 = AP 6 213 ἕξ ἐπὶ πεντήκοντα Σιμωνίδη ἤραο ταύρους καὶ τρίποδας) M Cavalli (1992 176-177) introdueix
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Trsquohe donat ales
253
lrsquoHegravelmiddotlada i no srsquoacabaragrave mentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacute Aquest
κλέος consisteix en la fama que poeta rapsode els versos del qual seran recitats
arreu de lrsquoHegravelmiddotlada difondragrave gragravecies al caragravecter perpetuador que teacute la recitacioacute
rapsogravedica i tambeacute aquella que es realitza en un context simposiacuteac En efecte
amb el temps el rol del poeta itinerant tal com es presenta a Xenogravefanes (fr 8
W2) eacutes assimilat pel poeta liacuteric megravelic o elegiacuteac la poesia del qual esdeveacute un
mitjagrave efectiu de perpetuar el record drsquoaquell que eacutes objecte del cagraventic Drsquoaquesta
manera per exemple Safo pot predir la privacioacute dels dons ilmiddotlustradors de la
poesia tant si es tracta drsquoun afer educatiu o amatori en la persona drsquouna noia
ineducada
κατθάνοισα δὲ κείσηι οὐδέ ποτα μναμοσύνα σέθεν ἔσσετrsquo οὐδὲ πόθα εἰς ὔστερον οὐ γὰρ πεδέχηις βρόδων τὼν ἐκ Πιερίας ἀλλrsquo ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι φοιτάσηις πεδrsquo ἀμαύρων νεκύων ἐκπεποταμένα542
En veurersquos mancada dels privilegis que atorga la poesia (βρόδα τὰ ἐκ
Πιερίας) cap record drsquoella (μναμοσύνα σέθεν) no romandragrave despreacutes de la seva
mort menys encara entre les generacions futures ans restaragrave inconeguda una
mera ombra en el regne dels morts (ἀφάνης κἀν Ἀίδα δόμωι)
Eacutes en la poesia drsquoencomi tanmateix on millor es pot percebre lrsquoegravemfasi que
posa el poeta en els seus propis versos com a fautors drsquoun κλέος peremptori i
en la nota explicativa una tercera possibilitat drsquointerpretacioacute relativa a un hipotegravetic context erogravetic sense cap detall per beacute que sembla derivar de Wilamowitz i de Defradas que ho entenen com un intercanvi de presents entre amics o amants Un problema completament diferent el presenta la lectura introduiumlda per DK Ἑλλαδικῶν pro Ἑλλαδικόν Νο sembla pas necessagraveria aquesta proposta ja que lrsquoadjectiu fa un bon sentit amb γένος ldquomentre pervisqui la forma helmiddotlegravenica de canccediloacuterdquo No eacutes gaire precisa la traduccioacute de Cavalli ldquofincheacute in Grecia viva la stirpe dei cantorirdquo perquegrave ἀοιδάων eacutes clarament genitiu femeniacute
542 Sapph fr 55 = Stob 3 4 12
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Capiacutetol 4
254
permanent que ja no es confia a la continuiumltat de la recitacioacute aegravedica sinoacute al
megraverit durador a la vagravelua eterna de la progravepia poesia
Entre els poetes tardoarcaics es compta un bon nombre de referegravencies al
κλέος exclusiu que deriva de la progravepia poesia Piacutendar nrsquoeacutes probablement el
magravexim exponent en part per lrsquoextensioacute i la qualitat de la seva obra conservada
perograve no en manquen exemples entre els fragments de Simogravenides o de
Baquiacutelides543 El poeta drsquoencomi ressegueix els camins de lrsquohimne (κέλευθος
ὕμνων Pind fr 191 M) i esdeveacute lrsquoexpert coneixedor dels viaranys que
serveixen millor als interessos de lrsquoocasioacute i de la lloanccedila que srsquoha drsquoarticular
ἐγκωμίων γὰρ ἄωτος ὕμνων ἐπrsquo ἄλλοτrsquo ἄλλον ὥτε μέλισσα θύνει λόγον544
I eacutes que la flor dels himnes drsquoencomi voleteja com una abella drsquoun motiu a
lrsquoaltre novament apareix el cagraventic poegravetic aquiacute representat pels himnes
drsquoencomi que soacuten lrsquoepexegesi drsquoun concepte connotat positivament ja sigui
lrsquoordre el κόσμος ja sigui la flor destriada imatge motivada pel siacutemil amb la
tasca de lrsquoabella Hi eacutes present el λόγος del poeta que varia segons la
circumstagravencia i lrsquointeregraves que aquesta determina La funcioacute de lrsquohimne eacutes clara
assegurar peremptograveriament i perdurable la fama del laudandus i eacutes formulada
com a port segur de virtuts i principi de fama en assenyalades ocasions545
543 Sobre Piacutendar i Baquiacutelides vegeu Currie 2005 72 Soacuten dignes drsquoesment els passatges
seguumlents Pind Ol 1 23-24 8 10-11 10 91-96 11 4-8 Pyth 1 92-94 3 110-115 Nem 4 6-8 6 29-30 7 11-16 Isth 1 50-51 67-68 2 28-32 4 37-44 5 7-10 7 16-21 Bacchyl 1 181-184 3 90-92 9 82-87 13 64-66 En el cas de Simogravenides els fragments de composicions liacuteriques permeten entreveure un important contingut semagraventic i fraseologravegic que gira entorn del κλέος (i equivalents) amb un important egravemfasi en lrsquoelogi poegravetic (vegeu per exemple 519 P fr 79abc 10 Schol ad Theocr 16 34 sqq = fr 528b P i sobretot lrsquoencomi arxiconegut que celebra els combatents de les Termogravepiles fr 531 P = Diod Sic 11 11 6)
544 Pind Pyth 10 53-54 545 Sobre la importagravencia de καιρός en les afirmacions poegravetiques de Piacutendar vegeu Lefkowitz
1991 26-55
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Trsquohe donat ales
255
εἰ δὲ σὺν πόνῳ τις εὖ πράσσοι μελιγάρυες ὕμνοι ὑστέρων ἀρχὰ λόγων τέλλεται καὶ πιστὸν ὅρκιον μεγάλαις ἀρεταῖς ἀφθόνητος δrsquo αἶνος Ὀλυμπιονίκαις οὗτος ἄγκειται546
Αmb tot el rol del poeta en aquest proceacutes hi eacutes asseverat drsquouna manera
indirecta per mediacioacute de les muses o drsquoalguna divinitat fautora i protectora
com ara Posidoacute drsquoOnquest quan es tracta de lloar la glograveria de Melissos
compatriota del poeta
ὁ κινητὴρ δὲ γᾶς Ὀγχηστὸν οἰκltέωgtν καὶ γέφυραν ποντιάδα πρὸ Κορίνθου τειχέων τόνδε πορὼν γενεᾷ θαυμαστὸν ὕμνον ἐκ λεχέων ἀνάγει φάμαν παλαιάν εὐκλέων ἔργων547
En efecte rere el sintagma τόνδε θαυμαστὸν ὕμνον no srsquohi oculta cap
almiddotlusioacute personal drsquoon emergeixi el jo del poeta ni tan sols de la persona loquens
En aquest punt Piacutendar divergeix per exemple de la manera com Simogravenides es
refereix a la progravepia composicioacute τόνδε κόσμον ἀοιδῆς ἡμετέρης (fr 11 23-
24 W2) La musa en aquest cas no eacutes sinoacute una aliada del poeta el qual apareix
assiacuteduament en la seccioacute de transicioacute de lrsquoelegia per tal drsquoafirmar el seu rol
respecte drsquoHomer i amb la vista posada en lrsquoenaltiment i la immortalitzacioacute
poegravetica dels seus laudandi
546 Pind Ol 11 4-8 Cf Pyth 3 110-115 Nem 4 6-8 6 26-34 7 11-16 Isth 2 28-32 7 16-30
Bacch 3 90-92 9 82-87 13 64-66 ([χρυσέ]αν δόξαν πολύφαντον ἐν αἰ[ῶ-] [νι] τρέφει παύροις βροτῶν [α]ἰεί καὶ ὅταν θανάτοιο κυάνεον νέφος καλύψῃ λείπεται ἀθάνατον κλέος εὖ ἐρχθέντος ἀσφαλεῖ σὺν αἴσᾳ)
547 Isth 4 19-23
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Capiacutetol 4
256
TrsquoHE DONAT ALES
Tant lrsquoepinici com un determinat tipus drsquoelegia de caragravecter commemoratiu i
puacuteblic es revelen adients a la manifestacioacute de la veu del poeta que propugna la
importagravencia cabdal del seu rol en la transmissioacute de glograveria per via poegravetica En
realitat no es tracta tant drsquoun desenvolupament de gegraveneres com drsquouna efectiva
maduracioacute de la idea individual i uacutenica del poeta548 Aquest proceacutes discorre
paralmiddotlel a lrsquoestabliment drsquouna canonitzacioacute de lrsquoautoria de la poesia meacutes antiga
eminentment lrsquoepopeia per a la qual srsquoaferma inamoviblement la figura
drsquoHomer Hi ha encara un context divers no pas puacuteblic sinoacute meacutes aviat privat o
restringit a lrsquoestret cercle dels ἑταῖροι en quegrave aquesta mena de declaracions pot
ser pertinent En efecte el simposi admet lrsquoemergegravencia del jo poegravetic en el rol i en
boca drsquoun meacutes dels simposiastes i tambeacute la promesa drsquoun record perdurador el
destiacute del qual va estretament lligat al de la celebracioacute simposiacuteaca i al de la
poesia que srsquoexecuta en el simposi
En un conegut passatge del corpus teognidi549 trobem plasmada amb
lrsquoendreccedila a Cirnos una promesa de glograveria peremptograveria drsquoimmortalitat en
lrsquoagravembit panhelmiddotlegravenic per mitjagrave del poema i al capdavall del poeta que ha donat
ales a lrsquoobjecte del cagraventic perquegrave el seu nom sigui recordat arreu eacutes a dir en tot
simposi i cenacle poegravetic 548 Vegeu Ford 2002 2 ldquoAn evolving ldquoself-consciousnessrdquo among poets is often postulated as
well especially in connection with the many references to the power of song found in the high lyric of the later sixth and early fifth centuriesrdquo Cf Nuumlnlist 1998 291ndash294 Nagy 1989a 6 Vegeu tambeacute Roumlsler 1985
549 Theogn 1 237-254
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Trsquohe donat ales
257
σοὶ microὲν ἐγὼ πτέρrsquo ἔδωκα σὺν οἷσrsquo ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον 237
πωτήσηι καὶ γῆν πᾶσαν ἀειρόμενος ῥηϊδίως
El poeta que es presenta com a simposiasta i company de lrsquointerpelmiddotlat doacutena
ales una clara referegravencia als propis versos El poema eacutes de fet un agravegil suport
per a un viatge metafograveric un transport del laudatus que srsquoenlaira i sobrevola el
mar i totes les contrades amb molta meacutes lleugeresa i facilitat que en una
travessia real550 A meacutes lrsquoegravemfasi en lrsquoelevacioacute i el vol (πωτήσηι ἀειρόμενος)
fan pensar en la tradicioacute dels ἔπεα πτερόεντα551
θοίνηις δὲ καὶ εἰλαπίνηισι παρέσσηι
ἐν πάσαις πολλῶν κείμενος ἐν στόμασιν 240 καί σε σὺν αὐλίσκοισι λιγυφθόγγοις νέοι ἄνδρες
εὐκόσμως ἐρατοὶ καλά τε καὶ λιγέα ἄισονται
Lrsquoambient natural on troba acollida lrsquoelogi glorificador eacutes el simposi on el
celebrat que eacutes drsquoaltra banda lrsquoeromenos romandragrave en boca de tots per mitjagrave
del cagraventic (amb acompanyament musical) degudament agenccedilat (εὐκόσμως) i
refinat552
550 V 237 ἐπrsquo ἀπείρονα πόντον La foacutermula drsquoascendent homegraveric accentua la nocioacute
drsquoimmensitat drsquouna travessia dificultosa que tanmateix eacutes fagravecilment salvada per la virtut de la paraula poegravetica Sobre la fraseologia homegraverica del corpus teognidi vegeu Sacks 1987 en concret la part primera (pp 31-102) per al passatge-poema en quumlestioacute Cf Tarkow 1977
551 A la poesia drsquoepinici es doacutena un gran desenvolupament de la imatge de les ldquoalesrdquo sovint associada a la meacutes poderosa de les aus lrsquoagraveliga i constitueix un element recurrent en els contextos referents a les muses o a la poesia com a origen de celebritat Vegeu per exemple Pind Ol 14 22-24 (κύδιμα ἄεθλα) Pyth 1 1-10 2 49-52 (θεός κῦδος ἀγήραον παρέδωκε) Ιsth 5 63 (πτερόεντα νέον σύμπεμψον ὕμνον) Bacchyl 5 18 fr 20 B 1-4 SM
552 Per a una anagravelisi drsquoaquest passatge vegeu Roumlsler 2005 Sobre lrsquoacompanyament vegeu tambeacute Bowie 1990 221 West 1974 3
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Capiacutetol 4
258
καὶ ὅταν δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης βῆις πολυκωκύτους εἰς Ἀΐδαο δόμους
οὐδέποτrsquo οὐδὲ θανὼν ἀπολεῖς κλέος ἀλλὰ μελήσεις 245 ἄφθιτον ἀνθρώποις αἰὲν ἔχων ὄνομα
Ni tan sols la mort pot arrabassar la glograveria al celebrat perquegrave el seu nom
continuaragrave per sempre en la memograveria dels homes Tal nocioacute fa recordar
vivament la idea tirteica de la pervivegravencia del renom tot i que a Teognis
lrsquoexpressioacute insistent de la vigegravencia del κλέος post mortem esdeveacute emfagravetica
clarament ornamentada i quasi redundant553 Resta per saber quin grau
drsquoanalogia existeix entre lrsquoesmentada promesa de glograveria i drsquoimmortalitat i
lrsquoἀθάνατον κλέος (vv 15 28) que Simogravenides amb lrsquoajuda de la Musa es creu
capaccedil de proporcionar als Plataiomachoi tal com Homer havia fet amb els herois
drsquoaltre temps els representants del llinatge efiacutemer dels semideacuteus (ἡμιθέων
ὠκύμορον γενεήν v 18) La resposta probablement consisteix a identificar en
ambdoacutes casos un mateix tipus drsquoimmortalitat de caire poegravetic i que srsquoemmiralla
en el gran model heroic de lrsquoegravepica El laudatus tant si desenvolupa el paper
drsquoeromenos en el simposi com si forma anogravenima part drsquoun colmiddotlectiu de miliacutecia
eacutes el nou heroi mai no confessat ni explicitat amb aquest nom del nou escenari
drsquoimmortalitzacioacute la canccediloacute554
Κύρνε καθrsquo Ἑλλάδα γῆν στρωφώμενος ἠδrsquo ἀνὰ νήσους
ἰχθυόεντα περῶν πόντον ἐπrsquo ἀτρύγετον
553 Tyrt fr 12 31-32 οὐδέ ποτε κλέος ἐσθλὸν ἀπόλλυται οὐδrsquo ὄνομrsquo αὐτοῦ ἀλλrsquo ὑπὸ γῆς
περ ἐὼν γίνεται ἀθάνατος Cf Hes fr 70 5-7 MW Sobre el sintagma δνοφερῆς ὑπὸ κεύθεσι γαίης vegeu Sacks 1987 63-102
554 Vegeu Redfield 1979 x ldquoThe hero is between god and man Men die while the gods live for ever the hero however does both After death he is immortal in two different senses immortal in cult and immortal in song He receives timeacute cultic observance and kleacuteos the fame of those whose stories are told by the bards Nagy sees the two kinds of immortality as being in competition heroic cult is essentially local since it asserts that the hero benefits specifically the place where he is buried while epic is a Panhellenic enterprise it tells stories that belong to all Greeksrdquo
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Trsquohe donat ales
259
οὐχ ἵππων νώτοισιν ἐφήμενος ἀλλά σε πέμψει ἀγλαὰ Μουσάων δῶρα ἰοστεφάνων 250
πᾶσι δrsquo ὅσοισι μέμηλε καὶ ἐσσομένοισιν ἀοιδή ἔσσηι ὁmicroῶς ὄφρrsquo ἂν γῆ τε καὶ ἠέλιος
De nou srsquoalmiddotludeix al caragravecter ubic que guanya el nom de Cirnos capaccedil
drsquoategravenyer tota contrada de lrsquoHegravelmiddotlada La imatge anterior del vol sobre mar i
terra sembla substituiumlda per una metagravefora relativa a la navegacioacute el mar i al
cavalcar la terra en almiddotlusioacute als mitjans de transport coneguts i meacutes
expeditius555 El do resplendent de les muses en el present passatge es
descabdella i acaba identificant el laudandus al cagraventic primer perquegrave al cant li
deu la pervivegravencia post mortem i segon perquegrave el seu nom seragrave rellevant mentre
els contemporanis i els venidors tots srsquointeressin per ell eacutes a dir executin el
cagraventic Eacutes aleshores quan nom i cagraventic perduraran indelebles tant com el sol i la
terra556
Sembla rellevant observar que Cirnos no eacutes cap heroi i per dir-ho aixiacute
usurpa el lloc i els honors que corresponen a lrsquoheroi de culte aixograve siacute en la canccediloacute
Eacutes possible perograve que no en sigui el primer exemple per beacute que nrsquoeacutes el primer
drsquoexpliacutecit en la mesura que eacutes explicitada la utilitat de la poesia laudatograveria a
lrsquohora de fer perdurar la memograveria de lrsquoobjecte cantat557 Drsquoaltra banda si al
555 Piacutendar per exemple manifesta la superioritat del poeta rebutjant de ser considerat com
lrsquoescultor i encomanant el seu cant (γλυκεῖα ἀοιδά) a la navegacioacute a fi que sigui difoacutes arreu i proclami la victograveria del laudandus (Nem 5 1-6) Cf Lefkowitz 1991 30 ldquoPoetry has an advantage over sculpture in that it does not need to remain in one place ‛doing nothingrsquo but may travel all over the world as sailors bring the news from port to port and thus bring the victor universal famerdquo Cf Gentili 1984 214-215 Svenbro 1984 151-152
556 Cf Xenoph fr 6 3-4 W2 τοῦ κλέος Ἑλλάδα πᾶσαν ἀφίξεται οὐδrsquo ἀπολήξει ἔστrsquo ἂν ἀοιδάων ἦι γένος Ἑλλαδικόν En aquest cas Xenogravefanes condiciona la perdurabilitat del renom a lrsquoexistegravencia de la poesia que el celebra No manquen els exemples drsquouna brama indegudament difosa per lrsquoHegravelmiddotlada Vegeu Telest fr 805 PMG a i especialment la continuacioacute (b) en quegrave es parla de la indeguda fama drsquouna contalla sobre Magraversias que srsquoestengueacute a lrsquoHegravelmiddotlada per causa dels vans seguidors de les muses
557 Cf Hymn Hom 3 174-176 Vegeu tambeacute West 1999 369-70
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Capiacutetol 4
260
cegravelebre fragment simonidi en honor dels caiguts a les Termogravepiles eacutes possible de
veure-hi una almiddotlusioacute metafograverica al poema aleshores hom podria suposar un
context adient a les implicacions drsquouna tal assercioacute com ho eacutes el simposi per al
poema teognidi analitzat
ἐντάφιον δὲ τοιοῦτον οὔτrsquo εὐρὼς οὔθrsquo ὁ πανδαμάτωρ ἀμαυρώσει χρόνος ἀνδρῶν ἀγαθῶν ὅδε σηκὸς οἰκέταν εὐδοξίαν Ἑλλάδος εἵλετο558
Lrsquouacuteltim diacutestic del poema teognidi que funciona a manera de coda motivada
en part pel canvi sobtat de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼν i el retorn a lrsquoapelmiddotlacioacute directa a
Cirnos ens retorna al cercle dels simposiastes i en concret a la relacioacute que
srsquoestableix entre les dues personae implicades la parlant i la interpelmiddotlada
αὐτὰρ ἐγὼν ὀλίγης παρὰ σεῦ οὐ τυγχάνω αἰδοῦς ἀλλrsquo ὥσπερ μικρὸν παῖδα λόγοις μrsquo ἀπατᾶις
El sentit de lrsquoalmiddotlusioacute que indubtablement havia de ser entenedor ndasho
almenys meacutes suggerentndash per a la resta de ἑταῖροι resta poc clar en els seus
detalls perograve fa coheregravencia en relacioacute a la resta del poema La persona loquens es
plany que lrsquoamic lrsquohagi enganyat amb paraules capcioses i li hagi estat deslleial i
potser fins i tot desdenyoacutes a despit drsquohaver contribuiumlt a concedir a Cirnos un
κλέος immarcescible un ἄφθιτον ὄνομα que perviuragrave en els cercles simposiacuteacs
en la memograveria colmiddotlectiva de lrsquoHegravelmiddotlada aristocragravetica559
558 Sim fr 531 4-7 P Sobre aquesta quumlestioacute vegeu infra cap 3 Lrsquoevocacioacute simoniacutedia (pp 190-
191 spec n 404) 559 Vegeu Donlan 1985 231-232
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Trsquohe donat ales
261
LES BAULES DE LrsquoEMULACIOacute
La forma elegiacuteaca apta per a molts continguts i tons discursius sembla
especialment adient per a lrsquoelogi i la remembranccedila Sense pretendre abordar la
complexa quumlestioacute del significat etimologravegic de termes com ἔλεγος ἐλεγεία o
ἐλεγεῖον560 cal remarcar que a mesura que avanccedila el temps els poetes que
recorren al metre elegiacuteac es mostren menys reticents a aplicar aquest continent
encomiagravestic i commemoratiu als seus propis coetanis encara en vida dels
destinataris La continuacioacute de la poegravetica tardoarcaica ndasho preclagravessicamdash en la
seva faceta elegiacuteaca no srsquoestroncagrave pas durant els segles V-IV aC per beacute que
trobagrave el seu magravexim integraverpret i reelaborador en la poesia helmiddotleniacutestica dels
ambients cultes i acadegravemics de lrsquoAlexandria dels diadocs egipcis561 Dues de les
possibles exemplificacions drsquoaquesta constatacioacute probablement tambeacute les meacutes
exiacutemies soacuten els Idilmiddotlis 16 i 17 de Teogravecrit dedicats respectivament a Hieroacute de
Siracusa i a Ptolomeu II Filadelf El cert perograve eacutes que lrsquoabast real de
lrsquoemmirallament drsquoaquestes composicions en la tradicioacute poegravetica precedent no es
va poder comprovar fins a lrsquoaparicioacute de lrsquoelegia simoniacutedia de Platees que
560 Per a un tractament actualitzat i amb abundosa bibliografia vegeu Aloni amp Ianucci 2007
13-19 561 Cf Goldhill 1991 224 ldquoThe archive as context for poetic production is also seen in the
constant even obsessional awareness of past texts The poet as Posidippus puts it has a soul ἐν βύβλοις πεπονημένη ldquoworked out in booksrdquo This is seen not only in the fascination with details of earlier writing but also in a search for novelty in narrative and technique through an active response to and manipulation of the texts of the past The past is in all senses written through Indeed this constant interplay with the texts of the past is a mark also of a self-awareness of position within a poetic tradition a self-reflexive concern for the composition of poetry expressed within poetry []rdquo
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Capiacutetol 4
262
constitueix el referent essencial de lrsquoordit estructural i conceptual drsquoambdoacutes
Idilmiddotlis562
El contingut legravexic i conceptual de lrsquoIdilmiddotli 17 de Teogravecrit ha estat ja analitzat per
M Fantuzzi563 perograve no podem deixar de fer algunes remarques al respecte que
ens ajudaran a comprendre millor lrsquoIdilmiddotli 16 en el qual centrarem meacutes
detingudament la nostra atencioacute El poema dedicat a Ptolomeu II i
probablement recitat en ocasioacute drsquoalguna festivitat en honor del rei srsquoha
drsquoabordar amb alguns matisos previs564 Ja en el principi de la composicioacute
trobem pragravecticament tots els elements conceptuals que entraran en joc al llarg
de la composicioacute (vv 1-8)
Εκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι ἀθανάτων τὸν ἄριστον ἐπὴν αὐδῶμεν ἀοιδαῖς ἀνδρῶν δrsquo αὖ Πτολεμαῖος ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο 5 ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν ἐκύρησαν ἀοιδῶν αὐτὰρ ἐγὼ Πτολεμαῖον ἐπιστάμενος καλὰ εἰπεῖν ὑμνήσαιμrsquo ὕμνοι δὲ καὶ ἀθανάτων γέρας αὐτῶν
562 Fins i tot les estructures dels dos idilmiddotlis semblen concordar muacutetuament Lrsquoexemple meacutes
evident el podem trobar en la perfecta disposicioacute anular dels poemes lrsquoIdilmiddotli 16 comenccedila amb les Charites (ἡμετέρας Χάριτας v 6) i acaba amb elles (τί γὰρ Χαρίτων ἀγαπητὸν ἀνθρώποις ἀπάνευθεν ἀεὶ Χαρίτεσσιν ἅmicrorsquo εἴην vv 108-109) mentre que el 17 srsquoinicia categogravericament amb una expressioacute que es plasma en el mateix poema ἐκ Διὸς ἀρχώμεσθα καὶ ἐς Δία λήγετε Μοῖσαι v 1 ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ v 137
563 Fantuzzi 1998 97-110 = 2001 232-241 564 Ptolomeu I regnava a Egipte des de la mort drsquoAlexandre perograve no fou proclamat faraoacute fins
lrsquoany 305304 aC Ell i la seva muller Berenice drsquoorigen igualment macedoni foren deiumlficats com a θεοὶ σωτῆρες drsquoaquiacute el sobrenom de Soter que li recaigueacute El seu successor Ptolomeu II es casagrave dues vegades amb dues Arsiacutenoes la segona de les quals era la seva germana carnal els governants foren coneguts com a Philadelphoi i deiumlficats com a tals (θεοὶ φιλάδελφοι) Αquest marc histograveric i religioacutes resulta cabdal per comprendre les arguacutecies semagraventiques i terminologravegiques a quegrave recorre Teogravecrit en el seu poema
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Trsquohe donat ales
263
Zeus que eacutes el meacutes gran drsquoentre els deacuteus serveix de model per a Ptolomeu
el meacutes gran drsquoentre els homes (ἐνὶ πρώτοισι λεγέσθω καὶ πύματος καὶ
microέσσος ὁ γὰρ προφερέστατος ἄλλων vv 3-4) Ve a continuacioacute el referent
heroic perograve amb una matisacioacute aparentment sorprenent els herois descendents
dels antics semideacuteus trobaren en la saviesa dels aedes la perpetuacioacute de les
seves gestes i sense solucioacute de continuiumltat Teogravecrit entra en lrsquoescena discursiva a
la manera de lrsquohimne homegraveric (αὐτὰρ ἐγὼ v 7)565 per palesar des drsquoun principi
la seva intencioacute celebrar Ptolomeu en tant que ἥρως i θεός per tant ἀθάνατος
I lrsquohimne ja eacutes tot un premi drsquohonor per als immortals (v 8) tambeacute el de Teogravecrit
qui es compara amb els cantors dels herois
Al final de lrsquohimne el poeta concedeix al seu destinatari un tracte
equiparable al dels semideacuteus fet que sabran apreciar les generacions venidores
(vv 135-137)
χαῖρε ἄναξ Πτολεμαῖε σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων δοκέω δ ἔπος οὐκ ἀπόβλητον φθέγξομαι ἐσσομένοις ἀρετήν γε μὲν ἐκ Διὸς αἰτεῦ
Lrsquoexplicacioacute de tot aquest entrellat complex de vincles pot partir de la relacioacute
establerta entre Zeus i Ptolomeu En efecte lrsquoexhortacioacute inicial ἔκ Διὸς
ἀρχώμεσθα pot entendrersquos en un sentit literari (ldquoel nostre punt de partenccedila eacutes
Zeus i a ell tornaremrdquo) o beacute en un sentit metaliterari (ldquoprenguem Zeus com a
565 Per ser meacutes precisos com les cloendes dels darrers himnes homegraverics pensades per
introduir recitacions rapsogravediques de contingut egravepic Cf Hymn Hom 31 17-19 χαῖρε ἄναξ πρόφρων δὲ βίον θυμήρεrsquo ὄπαζε ἐκ σέο δrsquo ἀρξάμενος κλῄσω μερόπων γένος ἀνδρῶν ἡμιθέων ὧν ἔργα θεαὶ θνητοῖσιν ἔδειξαν 32 17-20 χαῖρε ἄνασσα θεὰ λευκώλενε δῖα Σελήνη πρόφρον ἐυπλόκαμος σέο δrsquo ἀρχόμενος κλέα φωτῶν ᾄσομαι ἡμιθέων ὧν κλείουσrsquo ἔργματrsquo ἀοιδοί Μουσάων θεράποντες ἀπὸ στομάτων ἐροέντων 33 18-19 χαίρετε Τυνδαρίδαι ταχέων ἐπιβήτορες ἵππων αὐτὰρ ἐγὼν ὑmicroέων τε καὶ ἄλλης μνήσομrsquo ἀοιδῆς
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Capiacutetol 4
264
referent perquegrave drsquoell deriven els semideacuteusrdquo) En efecte la legitimitat del
caragravecter diviacute que havia adoptat la figura drsquoAlexandre i dels primers Ptolomeus
com tants drsquoaltres governants drsquoorigen macedoni procedia del parentiu que
deien guardar amb Hegraveracles i en darrer terme amb Zeus Ho remarca
igualment Teogravecrit amb una imatge ja tradicional
Διὶ Κρονίωνι μέλοντι αἰδοῖοι βασιλῆες ὁ δrsquo ἔξοχος ὅν κε φιλήσῃ γεινόμενον τὰ πρῶτα πολὺς δέ οἱ ὄλβος ὀπαδεῖ πολλᾶς δὲ κρατέει γαίας πολλᾶς δὲ θαλάσσας566
Ptolomeu en tant que descendent drsquoHegraveracles eacutes heroi si tenim en compte el
vers cinquegrave (ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφrsquo ἡμιθέων ἐγένοντο) i alhora teacute la condicioacute
del semideacuteu tradicional (σέθεν δrsquo ἐγὼ ἶσα καὶ ἄλλων μνάσομαι ἡμιθέων)
Aquesta aparent paradoxa que vulnera els principis bagravesics pels quals
habitualment un heroi eacutes un semideacuteu en la mesura que eacutes fill drsquouna divinitat i
drsquoun eacutesser humagrave pot deurersquos en part a la complexitat de la situacioacute histograverica ja
que Ptolomeu I ja havia estat deiumlficat i el seu fill en seguiria els passos ben aviat
en un culte instituiumlt567
Ara beacute drsquoon treia Teogravecrit el referent de lrsquoassercioacute continguda als vv 5-6
(ἥρωες τοὶ πρόσθεν ἀφ ἡμιθέων ἐγένοντο ῥέξαντες καλὰ ἔργα σοφῶν
ἐκύρησαν ἀοιδῶν) El model meacutes plausible sembla ser lrsquoelegia de Platees de
Simogravenides en la qual podien trobar-se dos paralmiddotlels essencials drsquouna banda
lrsquoἀοιδός σοφός per excelmiddotlegravencia Homer havia glorificat gragravecies al do de les
Muses lrsquoefiacutemera generacioacute (o llinatge) dels herois (ἡμ]ιθέων ὠκύμορον
γενεή[ν fr 11 18 W2) representada per Aquilmiddotles fill drsquouna deessa (θεᾶς
566 Vv 73-76 La imatge parteix drsquoHesiacuteode (Theog 96 ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες) citada i
reutilitzada per Calmiddotliacutemac (Ad Iov 79) 567 Vegeu Pfeiffer 2008 387 sqq
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Trsquohe donat ales
265
ἐρικυ[δέος υἱέ v 19) i descendent per via paterna drsquoun semideacuteu com Egraveac De
lrsquoaltra Simogravenides lrsquoaltre gran poeta savi568 esdevingut un nou aede pel fet
drsquoadoptar com a motiu del seu cant les fetes iliagravediques i les gestes dels seus
contemporanis que lluitaren a Platees Eacutes en aquest darrer agravembit on Simogravenides
desplegagrave el seu magravexim art com a cantor i com a ldquocompositorrdquo amb el benentegraves
que corria al seu cagraverrec la glorificacioacute dels Plataiomachoi Teogravecrit es proposa com
a model la comesa simoniacutedia de conferir als seus coetanis un κλέος reservat
presumiblement als herois drsquoantany Drsquoaquiacute amb tota probabilitat la genuiumlna
barreja drsquoelements hiacutemnics propis de lrsquoegravepica i drsquouna elegia com la de Simogravenides
Al seu torn lrsquoestructura de lrsquoIdilmiddotli 16 de Teogravecrit tambeacute conegut com les
Charites eacutes completament afiacute a la del poema de Platees Despreacutes drsquouna seccioacute
introductograveria en quegrave es reflexiona sobre la poesia drsquoelogi del passat (vv 1-65)
srsquoinicia (per mitjagrave de la transicioacute αὐτὰρ ἐγὼ) una seccioacute que aborda les
possibilitats del mateix tipus poegravetic en les circumstagravencies del poeta (vv 65-109)
Teogravecrit preteacuten trobar un patroacute que lrsquoaccepti sota la seva egravegida i aculli les
Charites les seves composicions drsquoαἶνος que es troben desemparades (vv 5-12)
τίς γὰρ τῶν ὁπόσοι γλαυκὰν ναίουσιν ὑπrsquo ἀῶ 5 ἡμετέρας Χάριτας πετάσας ὑποδέξεται οἴκῳ ἀσπασίως οὐδrsquo αὖθις ἀδωρήτους ἀποπέμψει αἱ δὲ σκυζόμεναι γυμνοῖς ποσὶν οἴκαδrsquo ἴασι πολλά με τωθάζοισαι ὅ τrsquo ἀλιθίαν ὁδὸν ἦνθον ὀκνηραὶ δὲ πάλιν κενεᾶς ἐν πυθμένι χηλοῦ 10 ψυχροῖς ἐν γονάτεσσι κάρη μίμνοντι βαλοῖσαι ἔνθrsquo αἰεί σφισιν ἕδρα ἐπὴν ἄπρηκτοι ἵκωνται
568 Cf Plat Resp 356 Σιμωνίδῃ γε οὐ ῥάδιον ἀπιστεῖν σοφὸς γὰρ καὶ θεῖος ἀνήρ on
tanmateix el comentari eacutes inequiacutevocament sarcagravestic
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Capiacutetol 4
266
El referent simonidi eacutes palegraves Teogravecrit formula aquesta pregunta retograverica que
drsquoantuvi apunta clarament envers Hieroacute i reflexiona sobre la importagravencia del
poeta perquegrave cap patroacute ndashantic i coetanimdash no resti ἀκλεής (v 31) ni el seu record
es perdi a lrsquoHades (ἄμναστοι δὲ τὰ πολλὰ καὶ ὄλβια τῆνα λιπόντες δειλοῖς
ἐν νεκύεσσι μακροὺς αἰῶνας ἔκειντο vv 42-43) tot fent repagraves drsquoalguns
egregis exemples del passat En primer terme centra lrsquoatencioacute en els nobles
tessalis els Escogravepades i Alegravevades que trobaren ni meacutes ni menys que en
Simogravenides el cantor de les seves gestes (vv 44-46)
εἰ microὴ κεῖνος ἀοιδὸς ὁ Κήιος αἰόλα φωνέων βάρβιτον ἐς πολύχορδον ἐν ἀνδράσι θῆκrsquo ὀνομαστοὺς ὁπλοτέροιςhellip
El sentit drsquoaquests versos sembla almiddotludir al vessant liacuteric de Simogravenides en
tant que autor drsquoepinicis drsquoencomis i potser de threnoi569 La importagravencia de
lrsquoexpressioacute de Teogravecrit rau en el fet que molt versemblantment reprodueix
gairebeacute textualment un passatge de lrsquoelegia de Platees (καὶ ἐπώνυμον
ὁπ[λοτέρ]οισιν v 17) reconstruiumlt formalment i semagraventica a partir de lrsquoidilmiddotli570
A partir drsquoaquest moment Teogravecrit apunta palesament en una altra direccioacute
Simogravenides no nomeacutes eacutes conegut per retre glograveria als seus patrons coetanis sinoacute
que tambeacute esdevingueacute un aede de les gestes egravepiques (εἰ microὴ φυλόπιδας
προτέρων ὕμνησαν ἀοιδοί v 50) a la manera drsquoHomer el meacutes gran dels aedes
(ἅλις πάντεσσιν Ὅμηρος v 20 Ιάονος ἀνδρὸς ἀοιδαί v 57) Teogravecrit
tanmateix no segueix Simogravenides pel que fa al tractament de la Musa La idea
569 El fr Sim 22 W2 sembla ser una elegia de caragravecter trenogravedic o commemorativa drsquoun
drsquoaquests aristogravecrates tessalis Equecragravetidas Vegeu Hunter 2001 (1993) Bernsdorff 1996 Mace 1996 Yatromanolakis 1998 Barrigoacuten 1998 Brillante 2000 DrsquoAlfonso 2003 Aloni 2006
570 En bona mesura eacutes la coincidegravencia literal del mot ὁπλοτέροις el que permet establir un vincle entre ὀνομαστοὺς i ἐπώνυμον Cal tenir present que el significat que adopta aquest darrer terme no teacute paralmiddotlel en tota literatura precedent Sobre lrsquoepiacutetet ἐπώνυμος vegeu supra cap 2 Simogravenides i la poegravetica de la immortalitat n 226
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Trsquohe donat ales
267
bagravesica que es desprenia de lrsquoelegia de Simogravenides a saber que la concessioacute del
κλέος en lrsquoagravembit humagrave correspon al poeta tal com ell Simogravenides era el
responsable darrer de la glograveria immortal dels Plataiomachoi eacutes reconduiumlda per
Teogravecrit cap a la concepcioacute tradicional (ἐκ Μοισᾶν ἀγαθὸν κλέος ἔρχεται
ἀνθρώποισι v 58) i fins i tot admet la dificultat drsquoelaborar una versioacute poegravetica
que srsquoaparti del camiacute per on les Muses condueixen el poeta (vv 68-70)
δίζημαι δrsquo ὅτινι θνατῶν κεχαρισμένος ἔνθω σὺν Μοίσαις χαλεπαὶ γὰρ ὁδοὶ τελέθουσιν ἀοιδοῖς κουράων ἀπάνευθε Διὸς μέγα βουλεύοντος
Abans drsquoarribar a Hieroacute perograve Teogravecrit ens brinda encara algunes mostres del
seu art evocador que recorden ineluctablement la diccioacute simoniacutedia La forma
de comiat χαιρέτω (v 64) just abans de lrsquoαὐτὰρ ἐγὼ i la mencioacute drsquoAquilmiddotles (v
74) preparen la via per a lrsquoentrada fulgurant drsquoHieroacute (v 80) equiparat als herois
drsquoantany (ἐν δrsquo αὐτοῖς Ἱέρων προτέροις ἴσος ἡρώεσσι ζώννυται) Lrsquoaparicioacute
drsquoaquest referent motiva drsquoimmediat una nova invocacioacute adreccedilada a Zeus i
Atena (vv 82-84) que obre un nou horitzoacute les gestes guerreres drsquoHieroacute
reclamen la glorificacioacute dels poetes (ὑψηλὸν δrsquo Ἱέρωνι κλέος φορέοιεν ἀοιδοὶ
v 98) una glograveria que tanmateix srsquoha de gaudir en la pau (βοᾶς δrsquo ἔτι μηδrsquo
ὄνομrsquo εἴη v 97) Heus aquiacute la proposta que Teogravecrit formula a Hieroacute a lrsquoespera ndash
indefinida com resultagravemdash drsquouna crida per part del patroacute (ἄκλητος μὲν ἔγωγε
microένοιμί κεν ἐς δὲ καλεύντων θαρσήσας Μοίσαισι σὺν ἁμετέραισιν
ἱκοίμαν vv 106-107) Al capdavall Teogravecrit restagrave fidel als seus pressupogravesits un
punt de partida que deixa ben manifest ja des de bon comenccedilament de lrsquoIdilmiddotli
(vv 1-4)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
Capiacutetol 4
268
αἰεὶ τοῦτο Διὸς κούραις μέλει αἰὲν ἀοιδοῖς ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα ἀνδρῶν Μοῦσαι μὲν θεαὶ ἐντί θεοὺς θεαὶ ἀείδοντι ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ ἀείδωμεν
Tot un compendi de lrsquoempremta drsquoHomer de Simogravenides i del propi Teogravecrit
nomeacutes que a diferent nivell Homer i Simogravenides srsquoocuparen dels immortals i
dels homes (ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀθανάτους ὑμνεῖν ἀγαθῶν κλέα
ἀνδρῶν) Teogravecrit nomeacutes dels mortals (ἄμμες δὲ βροτοὶ οἵδε βροτοὺς βροτοὶ
ἀείδωμεν) Amb meacutes raoacute doncs Teogravecrit invoca lrsquoajut diviacute ja que les Muses es
preocupen (Διὸς κούραις μέλει) dels poetes que els supliquen una idea que
ens eacutes prou coneguda gragravecies a Simogravenides Aquest tanmateix gosagrave formular-ho
en termes dubtosos amb un deix drsquoescepticisme que afavoreix lrsquoautoafirmacioacute i
el rol fonamental del poeta ( Μοῦσα εἴ περ γrsquo ἀν]θρώπων εὐχομένω[ν
microέλεαι fr 11 21-22 W2)
