Direcció Llàtzer Garcia - Sala Beckett · una caravana en un prat encerclat per una tanca. Més enllà del prat, hi havia un bosc, i després del bosc, la ciutat de Girona”. Llàtzer

Un festival de Bitò amb la col·laboració de:

Foto: Paco Amate

Sala La Planetadivendres 10 de novembre a les 20:30 h

www.temporada-alta.net / www.plus-ta.cat

Dossier de l’espectacle

Els nens desagraïtsDirecció Llàtzer Garcia

Els nens desagraïtsLlàtzer Garcia

2—

“Una comunitat que renunciava al Món i als seus grans atractius per viure en la més estricta pobresa, enmig del camp. Cada família vivia en una caravana en un prat encerclat per una tanca. Més enllà del prat, hi havia un bosc, i després del bosc, la ciutat de Girona”.

Llàtzer Garcia

La programació del Temporada Alta a la Sala La Planeta compta amb la col·laboració de:


03—

Fitxa

Dades

Text i direcció: Llàtzer GarciaEscenografía i vestuari: Eli PérezIl·luminació i fotografia: Paco AmateSo: Guillem RodríguezProducció: Helena FontAjudant de direcció: Roger TornsIntèrprets: Muguet Franc, Guillem Motos, Ramon Pujol, Teresa VallicrosaSuport: OSIC (Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural del Departament de CulturaCol·laboració: Sala Beckett / Obrador Internacional de DramatúrgiaCoproducció: Companyia Arcàdia i Temporada Alta

Dia i hora: divendres 10 de novembre a les 20:30 hLloc: Sala La PlanetaPreu: 16€Durada: 1h 50min (aprox.)

Dia i hora: de dimecres a dissabte a les 20:30 hdiumenge 18:30 hLloc: Sala Beckett

#Plus TAArticle de Dani Chicano

La familia i la ciència ficció, els dos propers reptes de Llàtzer Garcia.

www.plus-ta.cat

04—


A Sant Gregori, un poble de Girona, es reunia als anys vuitanta una comunitat de famílies –li-derada per la ‘Mare, autoproclamada Missatge-ra de Déu’– que van decidir abandonar els cer-cles d’amistats per agermanar-se en una rígida comunitat catòlica. Renunciaven al món i als seus plaers per viure en la més estricta pobresa i trobar-se a la natura amb Déu. En aquesta co-munitat van néixer nens que, arribat el moment, van sortir per trobar-se amb el món més enllà del seu bosc, aïllat de tot. Amb Els nens desa-graïts la companyia Arcàdia, amb Llàtzer Garcia al capdavant, tanca la seva trilogia sobre la fa-mília, iniciada amb La terra oblidada i continua-da amb La pols.

castUna comunidad laica ultrareligiosa se aísla de las tentaciones del mundo para esperar en santidad el fin del mundo. Una his-toria sorprendente para cerrar la Trilogia de la familia de Llàtzer Garcia, un autor catalán de firme presente.

engAn ultra-religious lay community cuts itself off from temptation to await the end of the world in sanctified isolation. A surprising conclusion to the Family trilogy by Llàtzer Garcia, one of the Catalan dramatists of the moment.

fraUne communauté laïque ultrareligieuse s’isole des tentations de ce monde pour attendre la fin du monde dans la sainteté. Une histoire surprenante pour clore la Trilogie de la famille de Llàtzer Garcia, auteur catalan très présent.

Del mateix director: Sota la ciutat (TA15)



05—

Me’n recordo. D’ell. Més d’una vegada havíem compartit pupitre. Es passava el dia dibuixant. Era un nen reservat i solitari. No venia mai a la piscina, no feia treballs en grup, no venia a cap excursió. L’explicació que donaven els pares de la criatura en forma de nota sempre era la ma-teixa: “motius personals”. Més d’una vegada, els companys més bèsties de curs el van atonyinar per aquests motius. Aquest nen tenia una ger-mana, tres cursos més gran. Es comportava de la mateixa manera que ell. I portava trenes llar-gues i faldilla fins als peus. Sempre vaig tenir molta curiositat per saber què passava a casa d’aquests nens. Però el meu company de pu-pitre només posava excuses quan li preguntava. Vaig acabar la primària i vaig entrar a l’institut com tots els meus companys i companyes de classe. Menys ell. Ell i la seva germana van des-aparèixer del mapa.

Anys després el vaig retrobar a l’Inèdit, un bar on posaven música rock. Em va dir que anava molt sovint a aquell antre, que pràcticament era la seva segona casa. Havia fet un cercle d’amics

entre els borratxos habituals del local. Jo hi ana-va tots els dijous amb els companys de la uni-versitat i aprofitava per parlar una mica amb ell, de tot i de res. Un dia, després de tancar el local, vam anar a fer una volta pel barri vell i m’ho va explicar. No sabré mai si m’ho va dir tot. Quan ho feia, em parlava des d’una serenor acompa-nyada d’una certa vergonya. Fascinat per la his-tòria, vaig voler saber-ne més detalls. L’únic que vaig aconseguir va ser que em deixés unes cintes de casset on s’escoltava la veu de la seva àvia. Des de que vaig començar a escriure sempre he volgut explicar la seva història. Li vaig comentar més d’una vegada però a ell no li entusiasmava la idea. Sobretot perquè no entenia la finalitat. Així que ho vaig deixar estar i em vaig entrete-nir amb altres ficcions. Fa un any i mig que vaig rebre una trucada del meu company de pupitre. “Ara sí. Ara ja pots explicar aquesta història”. Li vaig donar les gràcies. Espero veure’l algun dia entre els espectadors.

Llàtzer Garcia

El director ha dit...Sinopsi


06—

Totes les famílies felices s’assemblen. Cada fa-mília dissortada ho és a la seva manera.

Segurament és la frase que més ha circulat de Tolstoi. I té tota la raó del món. Però en un punt em fa dubtar. Realment existeixen les famílies felices? La idea de fer una trilogia sobre la te-màtica familiar va ser poc premeditada. Al 2012 vam estrenar una obra que girava entorn un pare paralític que, de cop i volta, havia emmudit. Rà-pidament, els seus fills el visitaven amb l’espe-rança de fer-lo parlar de nou. Aquesta obra es titulava La terra oblidada.

A continuació vam treballar una obra sobre un fill al qual li comunicaven la mort del seu pare i, acte seguit, oblidava aquesta mort. Se n’oblida-va tan completament que no li comunicava a la seva germana, amb qui compartia pis. Aques-ta història es va dir La pols. I enmig d’aquestes dues obres sempre treia el nas la història que ara presentem, la d’Els nens desagraïts. Així doncs, i vist l’estat de les coses, vam decidir en-globar-les en una mena de cicle o trilogia fami-liar. Tres obres que parlen de les nostres arrels i de la impossibilitat de tallar amb elles, per molt que ens esforcem. Alguna obra té un final es-perançador. Alguna acaba més fatalment. Però totes elles exploren aquelles petites societats que esdevenen les famílies i que malden per ser felices.

Si bé la primera part es centra en el silenci d’un pare atacat per una malaltia degenerativa, en l’odi i rancor cap als seus fills que ja han entrat a l’edat adulta, enmig d’un entorn rural en franca decadència, La Pols és una història més urbana, més rebel i inconformista. Els éssers que poblen aquell petit univers tenen l’esperit violent i apas-

sionat propi de la joventut, una joventut que ja no se sent capaç de sentir res per la desaparició dels seus predecessors. Aquests predecessors són amb els que centren la tercera part de la trilogia. Uns pares que tanquen els seus fills en una societat secreta, per protegir-los de la mal-dat del món exterior. Una secta religiosa molt rígida que marcarà per sempre més la infància d’uns nens que no van tenir mai l’oportunitat d’escollir.

Així doncs, tres estadis diferents: Edat adulta, joventut i infantesa. Un cicle que mira enrere. Una trilogia on cada obra funciona independent-ment, però que tenen connexions temàtiques i d’estructura, ecos de personatges i situacions, i un rerefons amarg plegat de ressonàncies bí-bliques.

Llàtzer Garcia

Sobre l’obra...Part d’una triologia


07—

Aquesta és una història que ens ha perseguit durant molt de temps, però mai trobàvem la for-ma d’explicar-la. Fins ara.

És una història que ens genera moltes pregun-tes i fascinació. I això es deu a la peculiaritat de la gent que integrava la societat secreta i el funcionament d’aquesta. No hi havia interessos econòmics, com la majoria d’altres sectes.

La gent que integrava la comunitat no era d’aquell tipus que, a priori, seria fàcil d’entabanar: alguns d’ells eren directors d’empreses importants de la ciutat o persones amb una bona carrera per davant. I cap d’ells era especialment religiós. Llavors, per què van renunciar a la llibertat i van arrossegar a les seves famílies a la mateixa vida? Com es podien creure tots aquests deliris fan-tasiosos que explicava la Mare? Quina necessi-

tat en tenien? Com es van enfrontar al món els nens que un bon dia van decidir saltar la tanca, travessar el bosc i endinsar-se a la jungla de la ciutat? Allò que van aconseguir era millor que el que tenien? I si és així, per què es van sentir tan insatisfets i desprotegits?

Totes aquestes preguntes i gairebé cap respos-ta és el que ens esperona per viure i explicar aquesta obra sobre uns pares que segurament creien fer el millor pels seus fills.

Sobre l’obra...Objectius


08—

Arcàdia som una companyia teatral creada a l’estiu del 2009 i actualment està formada pels actors Guillem Motos i Muguet Franc i pel di-rector i dramaturg Llàtzer Garcia. Ens van donar a conèixer amb un cicle de lectures dramatit-zades que es va poder veure a la Nau Ivanow. En els primers muntatges ens vam decantar per espectacles vinculats a la comèdia més evasiva, però a partir del 2012 vam començar a explorar altres camins per parlar més profundament de les relacions humanes en el món d’avui i d’ahir. El nostre teatre és un teatre de text, sempre de nova autoria catalana, que procurem traslladar a escena de forma essencial i sense artificis.

La companyia...Arcàdia


09—

Espectacles estrenats:Sota la ciutat 2015:

Direcció Llàtzer Garcia

Amb Albert Pérez, Marta Aran, Oriol Casals, Muguet Franc i Laura López. Representacions: Festival Temporada Alta i temporada al Teatre Lliure. Posteriorment gira per Catalunya.

La pols 2014-16


Amb Guillem Motos, Marta Aran, Laura López. Representacions: Temporada Sala Flyhard, Tem-porada Villarroel, Temporada al Teatro Fernán Gómez, Madrid. Gira per Catalunya.

Nominada a dos Premis Butaca (millor text, mil-lor actriu).

Premi de la Crítica de Barcelona a Millor Text de l’any. Premi Serra d’Or a millor text teatral.

Versió cinematogràfica de l’obra, amb el mateix equip artístic i produïda per Astrolabi films. Estrena al Festival de Málaga.

Premi Viznaga de Plata a la Millor Actriu (Laura López).

La terra oblidada 2012 i 2013


Amb Josep Mota, Muguet Franc, Guillem Mo-tos, Marta Aran i Mima Riera.

Representacions: Temporada a la Sala Flyhard 2012, i a Sala Atrium Barcelona 2013.

Premi de Teatre Ciutat de Gandia.

Ens hauríem d’haver quedat a casa 2010 i 2012


Amb Guillem Motos, Marta Aran, Laura López, Mima Riera, David Ortega.

Estrena al Festival Temporada Alta 2010 i Tem-porada a la Sala Muntaner 2012.

Kafka a la ciutat de les mentides 2011


Amb Guillem Motos, Marta Aran, Laura López, Mima Riera, Júlia Barceló, David Ortega.

Estrena a La cuina, Festival del Grec, Barcelona.

Esquivel. Una comèdia estereofònica 2010


Amb Guillem Motos, Marta Aran, Laura López, Mima Riera, Albert Prat i David Ortega.

Estrena a la Nau Ivanow.

Vent a les veles (Vas viure a l’Arcàdia)


Amb Guillem Motos, Marta Aran, Laura López, Mima Riera, David Ortega, Pep Ambròs, Fran-cesc Gil, i Albert Prat.

Representacions: al Círculo de Bellas Artes de Madrid.

Premi Marqués de Bradomín.

La companyia...La trajectòria


10—

Produir és una aventura. La història comença de manera tan bàsica com els diàlegs de les pel·lí-cules de Tarzan, en el moment aquell en què es presenten els dos protagonistes: “jo produeixo, tu crees”, així de fàcil. A partir d’aquí la histò-ria d’amor la tenim assegurada, fins i tot enmig de les pitjors condicions de l’ecosistema (ara en crisi) i per molt que ens moguem entre feres i tribus enemigues (els polítics i els factòtums econòmics estan sovint per altres coses). En el frondós jardí escènic de casa nostra, sort que hi tenim aquest bon TA-rzan per convèncer-los de garantir la supervivència de les bèsties més juganeres.

Amb vint-i-sis coproduccions, en aquesta edició es continuen teixint complicitats i s’aposta per disciplines tan diverses com la dansa, el teatre de text i visual, els espectacles familiars o la mú-sica. Els resultats són a la vista: més de 80.000 espectadors han vist les produccions del TA 2016. I ara? Què se’ns convida a veure en aques-ta edició? Tant hi fa saber de què van les obres, el que importa és a què ens conviden. No anem al Cyrano de Pau Miró amb Lluís Homar a veu-re de zero el Cyrano original (amb Depardieu o Flotats al cap), sinó a comprovar com ens capti-va de nou aquest tàndem de director i actor que abans ens ha sorprès amb aventures tan singu-lars com la de Terra baixa.

Les produccions del TA s’estenen pels diversos espais. Són una versió sintètica de la diversitat global, la columna vertebral d’un organisme que, complet, veu multiplicat els valors de les produccions. En la dansa, es nota la fidelitat a unes trajectòries. Tornen Sol Picó amb Dancing with Frogs (set homes encarnen la masculinitat en crisi del segle XXI), Mal Pelo amb The Moun-tain, the Truth and the Paradise (un solo de Pep Ramis que combina maduresa i humor) i Lali Ay-

guadé amb IUanMI (una reflexió sobre com ens veiem els uns i els altres, amb dramatúrgia d’un altre habitual del festival: Jordi Oriol).

Rellegir els clàssics amb mirades contempo-rànies ha estat una altra constant. Txékhov és un dels autors més presents, i aquest any torna a treure cap en dues de les coproduccions: la versió lliure de Vania, d’Àlex Rigola, i Els dies que vindran, de la companyia La Sueca, un text de creació pròpia sobre l’esperança, inspirat en les peces del rus. Hi ha clàssics més contem-poranis. La companyia familiar de titelles Farrés Brothers assumeix amb humor negre la seva pri-mera obra per a adults en La visita de la vella dama, de Dürrenmatt (Vicky Peña és entre els cinc intèrprets de carn i ossos). I Alícia Gorina dirigeix la mirada pertorbadora de Sarah Kane en el seu ja clàssic Blasted (Rebentats).

La majoria de les coproduccions assumeix un important grau de compromís amb la realitat. Roger Bernat torna al festival amb el seu segell, un espectacle que convida l’espectador a impli-car-se i fer la seva pròpia valoració dels materi-als: No se registran conversaciones de interés és una peça elaborada a partir d’escoltes poli-cials reals, una reflexió sense filtres sobre l’Es-tat Islàmic. A Màtria la performer Carla Rovira planteja, des del punt de vista de les dones, una mirada sobre la memòria històrica i els morts enterrats a les cunetes. Amb El metge de Lam-pedusa Xicu Masó i Miquel Górriz apliquen una mirada carregada d’humanitat sobre les històri-es tràgiques que ens arriben cada dia del Medi-terrani. I a El color de la llum Ferran Joanmiquel s’acosta a l’actualitat més crua a partir de les imatges de fotoperiodistes com Joan Guerrero, Sandra Balsells, Emilio Morenatti, Samuel Aran-da i Marta Ramoneda. A part, Llàtzer Garcia tanca la seva reflexió sobre la família amb Els

Jo produeixo, tu crees


11—

nens desagraïts, un text sobre l’ortodòxia reli-giosa; Marc Rosich i la soprano Elena Martinell s’apropen amb ironia a l’abisme postapocalíptic contemporani amb Àries de reservat; i Danie-la Feixas, dirigida per Ramon Simó, a Simone s’imagina en clau de comèdia què passaria si la natura comencés a reaccionar pel seu compte davant dels despropòsits que la humanitat pro-voca en el planeta.

A mig camí entre aquesta pluralitat de mirades sobre el món i els textos que hi fan referència –un propòsit que també anima el Torneig de Dra-matúrgia des de fa set anys– hem de situar El buit, de la Cia. Estampades i la Cia. Impàs, un espectacle de dansa sobre quin paper juguen les emocions en la nostra vida, inspirat en el lli-bre homònim de l’escriptora i il·lustradora Anna Llenas. Però, finalment, al TA hi trobem també la més pura celebració teatral. Cap aquí apunta El comediant, de Cascai Teatre, un totum revo-lutum d’humor, improvisacions, música, ima-ginació, poesia, crítica, histrionisme i reflexió, posat a la batedora del clown, actor i pillastre Marcel Tomàs.

Per produir l’honestedat és clau. Exigeix ense-nyar les cartes i jugar-se-la. Amb risc, però amb rigor. Amb fe, però sense deixar de banda la fei-na que cal sumar-hi si es vol que les coses si-guin com creiem que es mereixen ser. Produir és apostar per uns creadors, i ser-los lleial el temps suficient perquè madurin, mentre se’ls fidelitza un públic. I és també visibilitzar-ne les creacions. Produir és establir un pacte –una possibilitat de conversa continuada– entre els creadors i el pú-blic. Dins el teatre i per descomptat més enllà, perquè no sols es fan espectadors durant l’obra. Es fan amb tot el que permet multiplicar-ne l’as-similació i, per tant, el gaudi. Aprendre sobre el teatre passa per aprendre’l. Per pair-lo de gust.

Produir és, doncs, una forma àgrafa, però sà-via, de practicar la crítica. Quan el productor és

prou crític (fa per assegurar qualitat, prescrip-ció i visibilitat), l’espectador veu multiplicades les seves forces per caminar pel món. Tot un programa.

Quim NogueroSuplement Temporada Alta

Encartat el 7 d’octubre amb el diari La Vanguardia


12—

D’altres espectacles de Llàtzer Garcia la premsa ha dit...Sota la ciutatLlàtzer Garcia no condena a sus personajes: los construye y muestra en redondo. Todos tienen sus razones, sus anhelos, sus engaños. Todos hemos conocido a gente como ellos.

El País

Marcos Ordoñez

L’última nit del món “I és que l’últim muntatge de Llàtzer Garcia s’inspira en l’estrany univers de Twilight Zone i l’adapta magistralment al teatre, amb uns resultats brillants...”

ButxacaXavi Pardo

La PolsLlátzer Garcia obre amb el bisturí el cors dels personatges (...)

Un teatre realista de gran dificultat que en mans de 3 intèrpets en estat de gràcia i una di-recció mil·limètrica de l’autor ofereix una funció de les que fan parlar-ne a la sortida.

Ara

Santi Fondevila

La terra oblidada No és una obra amable. És complexa i difícil, perquè acara el públic amb qüestions incò-modes, que el violenten, però que obliguen a reflexions que esdevenen imprescindibles, sobre la soledat, la vellesa i la mort, sobre la condició de pare, de fill, de germà, i sobre la mateixa condició humana.

El PuntDani Chicano


13—

El País Marcos Ordoñez


14—

40play

DIVENDRES, 8 D’ABRIL DEL 2016 ara

➜ ‘BAD TRANSLATION’ MERCAT DE LES FLORS Acostumada a trencar costures entre llenguatges, la inclassifi-cable Cris Blanco fa el seu parti-cular Lost in translation en una guerra hilarant entre el món digital i l’analògic. ➔ 8 i 9 d’abril

➜ ‘SIMÓN BOCCANEGRA’ GRAN TEATRE DEL LICEU Plácido Domingo (els dies 23, 26 i 29 d’abril) és un dels tres tenors que donaran veu al pira-ta/duc de sort dispar en un muntatge amb direcció escèni-ca de José Luis Gómez que el Liceu va estrenar ja fa uns anys. ➔ Del 12 al 29 d’abril

➜ ‘ENCHANTÉ!’ SALA MUNTANER París. Segona Guerra Mundial. El Cafè Enchanté és punt de trobada de bohemis i intel·lec-tuals. Les tres actrius de Divinas en recreen l’ambient i les cançons en un cabaret diri-git per Martí Torras. ➔ Fins al 15 de maig

➜ SARA BARAS ‘VOCES’ TEATRE TÍVOLI La bailaora i coreògrafa gadita-na ret homenatge a tots els artistes que l’han nodrit en ter-mes artístics (de Carmen Amaya a Camarón i Paco de Lucía), en un espectacle vibrant, càlid i emotiu. ➔ Fins al 17 d’abril

➜ ‘TRIPULA’ TNC Els Farrés Brothers són especi-alistes a crear mons que deixen bocabadat on es produeix una trobada feliç entre públics de totes les edats. Aquí els convi-den a una màgica experiència en globus aerostàtic. ➔ Del 13 d’abril a l’1 de maig

LA TRIA

DEL PLAY➜Una oda a la mediocritat

ambientada a BarcelonaLlàtzer Garcia dibuixa un retaule de perdedors i insatisfets a ‘Sota la ciutat’

Triomfar. Fer-se un nom. Deixar petja-da. Passar a la història. Sota la ciutat, l’obra teatral més recent de Llàtzer Gar-cia, presenta un retaule de personatges contemporanis molt reconeixibles en la seva voluntat de transcendir. La tardor passada el festival Temporada Alta va acollir l’estrena de l’obra, que avui tor-na a La Planeta, la sala gironina produc-tora de l’espectacle i on es va presentar, i la setmana vinent recalarà al Lliure de Barcelona. Però ¿què és el que batega re-alment sota la ciutat? L’autor ens ajuda a desxifrar-ho.

NECESSITO TORNAR A ADMIRAR-TE “Volia parlar d’una relació de parella en crisi”, dispara d’entrada Llàtzer Garcia per descriure aquell motor primer que va posar a rodar la peça. “Són dues persones decebudes d’elles mateixes, ja que no han fet res per aconseguir aquells somnis que s’havien marcat. Tota la vida els han dit que eren especials, però s’han escarxofat. Ja no s’admiren l’un a l’altre. I necessiten fer alguna cosa per corregir-ho”. Aques-ta parella són la Dàlia i el David i viuen en una ciutat de províncies, a la qual se’ls ocorre donar totes les culpes de la seva dissort: creuen que a Barcelona tot el seu talent lluirà. Quan s’hi traslladen, la seva història conflueix amb la de tres secun-daris que, a poc a poc, aniran reivindicant el seu protagonisme.

PÒQUER DE DESESPERATS La parella que ve de províncies està inte-grada per la Dàlia, actriu, i el David, es-

criptor. Ella ha triomfat en obres ama-teurs i vol obrir-se les portes del món professional. El David es va fer escriptor per demostrar a tothom que era capaç de fer alguna cosa memorable. Quan la cri-si de parella els rosega, deixen enrere bo-nes feines, ho aposten tot a la que consi-deren l’última carta per a la seva felicitat. A la ciutat han de conformar-se amb fei-nes a temps parcial i poc gratificants en relació a les seves expectatives. La Dà-lia, de dependenta en una sabateria. El David, atenent un locutori. En la seva no-va vida plena d’estretors coneixen la Bàr-

bara, artista multi-disciplinària en el punt àlgid de la se-va carrera, segura de tenir una capaci-tat especial per descobrir nous ta-lents. Ella és qui els presenta el Narcís, el seu cunyat, un di-rector de teatre

avui maleït que dispara a tort i a dret con-vençut d’haver caigut en desgràcia per la malesa dels altres. Ronda els 60 i és el més veterà; la resta tenen entre 30 i 35 anys. La dona del Narcís, la Míriam, té la vida més normal dels cinc: treballa en una biblioteca i es considera a si matei-xa desprovista de qualsevol brillantor, la qual cosa la fa sentir desgraciada, que és com se senten tots els altres personatges: fins i tot els aparentment triomfadors bressolen de nit els fantasmes íntims de la insatisfacció. Perquè, en realitat, viuen de cara a la galeria i no escolten els pro-pis sentiments. I això els converteix en un pòquer de desesperats.

PARÀLISI VS. ACCIÓ Sota la ciutat es va creuar en la vida de Llàtzer Garcia quan els seus plans eren els d’escriure una altra obra, que tanqués la trilogia sobre la família iniciada per La terra oblidada (2012) i La pols (2014). L’ambició d’aquella peça el va fer desis-tir, de moment: “És una producció molt gran perquè demana un repartiment molt ampli, i ara no podia ser”. Però quan es va posar a escriure, d’alguna manera va reprendre el fil que La pols deixava en suspens. “L’obra acabava amb una ex-hortació a avançar, i a Sota la ciutat es veu que per molt que els personatges ho in-tentin en realitat no aconsegueixen avançar. Sota la ciutat s’havia de dir ini-cialment La paràlisi, però vaig descar-tar el títol perquè era horrible, tot i que en realitat tots els personatges estan pa-ralitzats. No actuen lliurement, tot el que fan és per satisfer les expectatives dels al-tres. En realitat el que voldrien és desa-parèixer, dissoldre’s en la massa”.

ODA A LA MEDIOCRITAT/BARCELONA Barcelona podria ser el sisè personatge d’una història amb escenaris perfecta-ment reconeixibles. Els personatges vi-uen al carrer del Diluvi, la Dàlia parla del Teatre Nacional. L’autor ha buscat loca-litzacions concretes per a una història inspirada inicialment en la novel·la de Richard Yates Revolutionary road, en què els personatges somien marxar a Pa-rís per canviar de vida, sense arribar a fer-ho mai. “D’alguna manera, Sota la ciutat ironitza sobre la necessitat de fer grans coses, i critica el món cultural en què s’exigeix triomfar. En realitat, és una oda a la mediocritat”. | BELÉN GINART

➔ ‘Sota la ciutat’ ➔ Au-toria i direcció: Llàtzer Garcia. Amb Marta Aran, Oriol Casals, Mu-guet Franc, Laura Ló-pez, Albert Pérez ➔ La Planeta / Teatre Lliure ➔ Del 8 al 10 d’abril / Del 14 d’abril a l’1 de maig

E S C E N E S

ALBA

LAJ

ARÍN

Ara PlayBelén Ginart


15—

Ara Santi Fondevila


16—

El Punt Dani Chicano


17—

Com a director d’escena ha signat Sam, peces curtes de Samuel Beckett a la Sala Beckett, Al vostre gust de la cia Parking Shakespeare, El Balneari de Marc Artigau al Festival Temporada Alta, entre d’altres. També ha dirigit espectacles de poesia i música, i concerts de grups com Delikatessen o Els Amics de les Arts. És autor de les obres de teatre Au re-voir, Lumière (Premi Ciutat de Sagunt), Sweet Not-hing (2007, Premi Ciutat d’Amposta), Vent a les veles (2008, Premi Marqués de Bradomín. Círculo de Be-llas Artes de Madrid), Ens hauríem d’haver quedat a casa (2010, Festival Temporada Alta. Sala Munta-ner), Kafka a la ciutat de les mentides (2011, La cuina, Festival Grec), Dos punkis i un vespino (2011, escrita juntament amb Marilia Samper. Teatre Gaudí), La terra oblidada (2012, Premi Ciutat de Gandia. Sala Flyhard), La pols (2014, Premi Crítica de Barcelona, Premi Serra d’Or. SalaFlyhard, La Villarroel, Teatre Fernán Gómez), Sota la ciutat (2015, Festival Tempo-rada Alta. Teatre Lliure), i L’última nit del món (2016, SalaFlyhard). També és autor de peces breus com

Doppelgänger, Ara em toca a mi i Jericó. Algunes de les seves obres estan traduïdes al castellà i a l’an-glès i la majoria publicades. Ha dirigit la pel·lícula La pols, produïda per Astrolabi Films.

Llàtzer GarciaDirector i autor


18—

Teresa Vallicrosa va cursar estudis a l’Institut del Teatre. Ha participat en multitud de produccions, tant de teatre de text com musical, entre les quals destaquen: El bon pare de David Plana,(David Pla-na);Falstaff de W. Shakespeare,(K. Zschiedrich); Yo maté a mi hija de Carmen Domingo,(Pep Molina); El crim de la germana Bel de Frank Markus,(Rafael Ca-latayud); Ritter, Dene, Voss de T. Bernhard, (Konrad Zschiedrich); Noies de calendari de Tim Firth,(An-tonio Calvo); Follies de Stephen Sonddheim,( Mario Gas); Sweeney Todd de Sthephen Sondheim,(Mario Gas); Groucho me enseñó su camiseta, textos de M. Vázquez Montalbán, (Dami Barbany); Boscos Endins de Stephen Sondheim,(Joan Lluis Bozzo); Ascensión y caída de la ciudad de Mahagonny de Bertold Brec-th i Kurt Weill,( Mario Gas); Ròmul el Gran de Frie-drich Dürrenmatt,(Carles Alfaro); Orestíada d’Èsquil, (Mario Gas); T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré de Joe di Pietro,(Esteve Ferrer); Mesura per mesura, de W. Shakespeare, (Calixto Bieito); Un dia de Mercè Rodoreda, (Calixto Bieito), entre d’altres. També ha

participat en diversos projectes de cinema i tele-visió. Ha rebut el premi de l’AADPC a millor actriu secundària per Sweeney Todd, el Premi Butaca a mi-llor actriu de musical per T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré, premi Gran Via a Madrid per Ascensión y caida de la Ciudad de Mahagonny i premi Margarida Xirgu per Yo maté a mi hija.

Teresa VallicrosaActriu


19—

Graduada al Col·legi de Teatre de Barcelona. Com a actriu ha treballat a varis muntatges, entre els quals: Tortugues de Claudia Cedó (Dir. Clàudia Cedó, Te-atre Capitol 2016); Sota la ciutat de Llàtzer Garcia (Dir. Llàtzer Garcia, Temporada Alta 2015 i T. Lliure 2016); Al vostre gust de W. Shakespeare. (Dir.Llàtzer Garcia, Pàrking Shakespeare 2015); Línies de Mari-lia Samper (Dir. Marilia Samper, Teatre Lliure 2014); Memòria Plena de Jordi Oriol (Dir. Jordi Oriol, Tea-tre Lliure 2014); Auca del Born de Jordi Casanovas (Dir. Jordi Casanovas, Ignauguració Born 1714 BCN), Assassinat Atrium Viladecans de Cia. FlyHard (Dir. Cristina Clemente, Atrium Viladecans 2012), Dop-pelgänger de Llàtzer Garcia (Dir. Llàtzer Garcia, Sala Planeta i Obrador Sala Beckett 2012); La Terra Oblidada de Llàtzer Garcia (Dir. Llàtzer Garcia, Sala FlyHard 2012 i Sala Atrium 2013); Dos punkis i un vespino de Marilia Samper i Llàtzer Garcia (Dir. Ma-rilia Samper, Teatre Gaudí 2011); “You’re Pretty and I’m Drunk d’Helena Tornero (Dir. Marilia Samper, Teatre Lliure 2011); Angelus Novus de Juan Mayorga

(Dir. Miquel Fernández, CAER 2010); La Ilíada de A. Baricco (Dir. Tom Bentley-Fisher, Q-ars Teatre, Festi-val Mérida 2010); 11 de setembre’01/Les Troianes de Michael Vinaver (Dir. Ramón Simó, TNC 2002); Lulú -La caixa de pandora de Frank Wedekind (Dir. Mario Gas, TNC 2001). I també ha fet d’Ajudant de Direc-ció de Llàtzer Garcia a Ens hauriem d’haver quedat a casa a la Sala Muntaner i La Pols a la Sala FlyHard, de la Cia Arcàdia de la qual en forma part.

Muguet FrancActriu


20—

Llicenciat en Interpretació per l’Institut del Teatre. Entre els seus treballs destaquen: La Torna de la Torna dels Joglars, direcció Albert Boadella (Teatre Romea ’05 i gira per Espanya), El gran Secret de Co-mediants amb direcció de Joan Font (TNC ’07 i gira per Espanya), Molta aigua de Carles Mallol, dirigida per Víctor Muñoz (Sala Beckett ’07), Búfals de Pau Miró (Sala La Planeta´08), La mort d’un viatjant d’A. Miller amb direcció de Mario Gas (Teatre Lliure ´09), Aquí s’aprèn poca cosa amb dramatúrgia i direcció de Toni Casares (Sala Beckett ’09), Contra l’amor i Contra la democràcia, d’Esteve Soler, dirigides per Carles Fernández Guiua (La Seca-espai Brossa’12), Romeu i Julieta de William Shakespeare, direcció de Dougald Bruce Lockhard (Teatre Akadèmia’13), i Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano d’Alberto Iglesias y Mario Gas, direcció de Mario Gas (Festival de Teatro clásico de Mérida, Teare Romea ’15, 16 i 17). També ha participat en els següents rodatges: la minisèrie Tornarem (TV3 i TVE), i les pel·lícules In-sensibles (2014), dirigida per Juan Carlos Medina i

produïda per Roxbury Pictures, i La pols (2016), amb guió i direcció de Llàtzer Garcia, produïda per Astro-labi films. Com a membre de la companyia Arcàdia treballa ens els següents espectacles: Esquivel! Una comèdia estereofònica, Ens hauríem d’haver quedat a casa, Vent a les veles , Kafka a la ciutat de les men-tides , La terra oblidada , i La pols / Cenizas.

Guillem MotosActor


21—

Llicenciat en Interpretació a l’Institut del Teatre, ha ampliat la seva formació en el camp de la Interpre-tació, la dramatúrgia i la creació escènica amb gent com Javier Daulte, Juan Carlos Corazza, Claudio Tolcachir, Fernando Piernas, Pablo Messiez, Josep Maria Miró, Alfredo Sanzol, Marilia Samper, Carlos Aladro o Javier Lara. En teatre destaquen els seus treballs a Sócrates, juicio y muerte de un ciudada-no, d’Alberto Iglesias y Mario Gas, dir. Mario Gas (Festival de Mérida, Festival Grec, Teatre Romea, Naves del Matadero i gira per España 2015-17); No feu bromes amb l’amor, d’A. de Muset, dir. Natalia Menéndez (T.N.C. 2015); Terra de Ningú, de H. Pin-ter, dir. Xavier Albertí (T.N.C. 2013 i Naves del Mata-dero 2014); Smiley, una història d’amor de Guillem Clua, dir. Guillem Clua (Sala FlyHard, Teatre Lliure, Club Capitol 2012-13, Teatro Lara I Teatro Maravi-llas 2014-15); Los chicos de Historia, d’Alan Benett, dir. Josep Maria Pou (gira per Espanya i Teatros del Canal 2009-10); Espectres, d’H. Ibsen, dir. Magda Puyo (Teatre Romea i gira per Catalunya 2008); En

Pòlvora, d’À. Guimerà, dir. Sergi Belbel (T.N.C. i gira per Catalunya 2006-07) o La dona d’abans, de Ro-land Schimmelpfennig, dir. Thomas Sauerteig (Sala Beckett 2006). En cinema ha participat a No tengas miedo de Montxo Armendariz (2011); Mil Cretins de Ventura Pons (2011); Lope d’Andrucha Waddington (2010); My Way de Toni Salgot (2007) o El Perfume de Tom Tykwer (2006). En televisió ha participat amb personatges principals a Ciega a Citas (Cuatro, 2014); Gran Nord (TV3 2012-13), Barcelona, Ciutat Neutral (TV3 2011), Doctor Mateo (Antena 3 2009-11), Serrallonga (TV3 2008) o La Via Augusta (TV3 2007).

Ramon PujolActor


22—

Venda d’entradesLa venda general d’entrades del Festival comença el 8 de setembre amb diferents horaris i per diferents canals. Compra a través de la modalitat que més s’adeqüi a les teves necessitats:

A qui va dirigit? Socis de

Canals

Hora

el 6 i 7 de setembre de 10 a 13h i de 15 a 17h

a partir del dia 6 de setembre a les 10h

A qui va dirigit? Al públic general

Canals

Lloc i hora

24 hores

des d’1h abans de l’inici de l’espectacle

Al recinte de l’espectacle


Canals

Lloc i hora

a partir de les 9 h

Teatre Municipal(Saló de descans)

Teatre de Salt

de 9 h a 20h (ininterrompudament)


Canals

Lloc i hora

24 hores

Teatre Municipal:de dmt. a div. de 13 a 17 h

Auditori de Girona de dmt. a div. d’11 a 13 h

Teatre de Salt:dij. i div. de 19 a 21h

Preferent6 i 7 de setembre

Intensiva8 de setembre

de 9 a 20 h

972 402 004 temporada-alta.net app i dispositius mòbils Venda presencial a guixeta

Servei d’avisos de disponibilitat al web.

A la pàgina de cada espectacle amb “entrades exhaurides” et pots apuntar perquè t’avisem si s’alliberen entrades

o s’obren noves funcions

GeneralA partir del 9 de

setembre

Última horaEl mateix dia de

l’espectacle (si queden entrades disponibles)

T’has quedat sense entrada?

VULL ASSISTIR-HI


23—

A qui va dirigit? 2 adults + 2 nens als

espectacles El Petit Príncep, Concerto pour deux clownsi Dolce Vita

Consultar preus segons espectacle

Forfet familiar

A qui va dirigit? Als espectacles

familiars d’El Planter amb el

carnet de

15 %dte.

Paquets i descomptes

— Els descomptes no són acumulables — Tots els descomptes s’hauran d’acreditar amb la documentació corresponent — Tots els descomptes, excepte els de La Colla, són aplicables a tots els espectacles menys als espectacles de la programació familiar El Planter i el — VII Torneig de Dramatúrgia Catalana, Llibràlegs III, la Nit dels Sopa i les pel·lícules de Cinema i Escena i Cinema de Temporada. — Per a la compra d’entrades per a persones amb mobilitat reduïda cal contactar amb les taquilles del festival 972 40 20 04 de dilluns a divendres de 10 a 13 h — Si ets un grup posa’t en contacte amb nosaltres a [email protected] — Consulta les condicions de compra a www.temporada-alta.net

Joves A qui va dirigit? a joves d’entre 14 i 25 anys

Tipus de descompte- Carnet Jove

- Targeta Girona Cultura (16/25). Més info: girona.cat- Escena 25. Més info: escena25.cat

Canal

A qui va dirigit? Membres de:

- Club Vanguardia

- TR3SC

- GEIEG

- UdG

15 %dte.

A qui va dirigit?

i aturats

20 %dte.

A qui va dirigit? - Jubilats

Majors 65 anysCarnets:

- Jove- Biblioteques- Club Girona

CulturaFamília:

- Nombrosa- Monoparental

Quan?

15 %dte.

FINS A L’INICI DEL FESTIVAL

Descomptes Canals

Paquets multiespectacle

Compra un mateix nombre d’entrades per a 6, 7, 8 o 9 espectacles

Canals

Paquet 6

20 % dte.

Compra un mateix nombre d’entrades per a 10 o més espectacles

Canals

Paquet 10

25 % dte.


24—

Més informació i venda d’entrades: www.temporada-alta.net

Amb el patrocini de:

Patrons principals:

Mitjans patrocinadors: Mitjà ocial:

Un festival de Bitò, amb la col·laboració de:


Patrons principals:




Patrons principals:




Patrons principals:



Estrena absoluta

Teatre

Familiar

Internacional

Música Circ

Creació Contemporània

Connexió Iberoamèrica

Cine i Escena

Estrena a l’Estat Espanyol

Connexió Flandes

Cinema de Temporada

Estrena a Catalunya

Dansa

Cinema

Guia per a la identicació i l’organització d’espectacles

Un festival de amb la col·laboració de:

Patrons principals:

Mitjans patrocinadors:

Mitjà oficial:


Amb el suport de:

Documents

Direcció Llàtzer Garcia - Sala Beckett · una caravana en un prat encerclat per una tanca. Més enllà del prat, hi havia un bosc, i després del bosc, la ciutat de Girona”. Llàtzer