Desembre de 2007

Discurs de Nadal del’alcalde de Sabadell,Manuel Bustos

SABADELL CIUTAT DE CIUTATS 1La millora del finançament municipal és ineludible 2Gestionar des de la sensibilitat 3Les prioritats de govern 5

SABADELL CIUTAT CAPITAL 6Un gran pacte per a les infraestructures 6La promoció d’habitatge públic, una prioritat 14Per un servei sanitari de qualitat 17La cultura com a element de vertebració social 20

SABADELL CIUTAT DE LES PERSONES 26Les polítiques socials, protagonistes 26La gent jove, vital per a la nostra ciutat 28Avancem cap a la igualtat de gènere 31La convivència i el civisme 32La nova ciutadania 33La solidaritat 35La participació ciutadana 35

SABADELL CIUTAT DEL CONEIXEMENT 41L’educació, la millor garantia de futur 41La formació continuada 43Igualtat d’oportunitats per a tothom 44L’impuls universitari 45

SABADELL CIUTAT ESPORTIVA 47L’esport com a referent de cohesió social 47

SABADELL CIUTAT PER VIURE-HI 50La transformació urbana 51La millora de l’espai públic 52Les actuacions al Centre i als barris 55El Pla de Barris 56La recollida de residus i la neteja viària 57

SABADELL CIUTAT SOSTENIBLE 58Continua la recuperació del Ripoll 58El Parc Agrari es consolida 59Els parcs urbans, espais de salut a la ciutat compacta 59L’ús eficient dels recursos i la mitigació del canvi climàtic 60

SABADELL CIUTAT PRÒSPERA 63El comerç i els serveis, puntals econòmics 63El desenvolupament industrial en la nostra economia productiva 65L’impuls turístic 70

La segona gran transformació de Sabadell 72

1

L’any 2008 és a tocar i, com és tradició peraquestes dates, és el moment de fer balanç i dedestacar els projectes i les oportunitats que lanostra ciutat té per endavant.

Aquest 2007 s’ha iniciat un nou mandat: el terceren què assumeixo la responsabilitat de ser l’alcaldede Sabadell. El dia 27 de maig els ciutadans iciutadanes van tornar a renovar de formamajoritària la seva confiança en el projectesocialista per formar govern. I a mi, personalment,em van tornar a atorgar l’honor més gran que unapersona que es dedica al servei públic pot tenir:ser alcalde de la ciutat que estima.

Tots els companys i companyes que m’acompanyenen el govern i jo mateix hem assumit aquestaresponsabilitat amb la mateixa il·lusió, amb elmateix compromís, amb la mateixa passió per lanostra ciutat com ho vam fer l’any 1999 i l’any2003. Una responsabilitat i un compromís ambtots els sabadellencs i sabadellenques. Amb elsque van donar la seva confiança al partit querepresento —amb més del 41% dels vots—, els quela van donar a altres forces polítiques i també elsque no hi van participar.

Tots junts, cadascú des de la responsabilitat queens va atorgar la ciutadania, hem començat unanova etapa per fer de Sabadell una ciutat encaramillor i amb el compromís de servir els nostresveïns i veïnes amb honestedat, eficàcia,responsabilitat, transparència, diàleg i amb laparticipació de tothom.

Aquesta nova etapa s’inicia sense pactes però ambun govern sòlid i cohesionat que, a manca d’unregidor per a la majoria absoluta, treballarà ambun caràcter integrador per garantir eldesenvolupament dels projectes necessaris per alprogrés de Sabadell. Des del govern tenim lavoluntat ferma i decidida de posar l’interès de laciutat per damunt de qualsevol altre interès, perlegítim que sigui, i estem convençuts que aquestmateix esperit mou la resta de forces polítiquesque tenen representació en el consistori.

Precisament aquest any que ara s’acaba hemcelebrat el trentè aniversari de les primereseleccions democràtiques. I, més que mai, hem deposar en relleu els valors de la democràcia. Valorsque signifiquen llibertat, progrés, respecte per la

dignitat humana. És fonamental el respecte mutui la tolerància, buscar consensos i centrar elsobjectius de ciutat en l’interès general. Per alsgrans temes d’estat cal unitat i enteniment. Perals grans temes de ciutat, també. Només aixíaconseguirem avançar.

SABADELLCIUTATDECIUTATS

Sabadell és una ciutat de qualitat,una ciutat per a les persones

SABADELLCIUTATDECIUTATS

El govern treballa per fer deSabadell una ciutat encara millor,amb el compromís de servir totsels veïns i veïnes

2

Vivim en una de les millors societats possibles i,si m’ho permeteu, crec també que vivim en unade les millors ciutats possibles. Fa 130 anys queSabadell va obtenir el títol de ciutat. Avui, 28 anysdesprés de la constitució del primer Ajuntamentdemocràtic, som una ciutat de més de 200.000habitants. El nostre gran repte de futur és unaciutat de qualitat, que creixi de forma sostinguda.Sabadell no està en la cursa per ser més gran, sinóper ser millor.

La nostra ciutat s’ha transformat completament,hem fet molta feina i feina ben feta. I l’hem dut aterme, com molts altres pobles i ciutats deCatalunya, sense comptar ni amb els recursos, niamb el suport, ni amb el finançament adequat.Hem donat resposta a moltes demandes inecessitats sense tenir ni tan sols les competènciesper fer-ho.

LA MILLORA DEL FINANÇAMENTMUNICIPAL ÉS INELUDIBLEEnllaçant amb el que us deia, permeteu-me unabreu reflexió com a president de la Federació deMunicipis de Catalunya. Els ajuntaments, lesinstitucions catalanes, estem vivint un momenthistòric marcat pel futur desplegament de l’Estatut,per la nova Llei de l’Administració Local i perl’elaboració de la Llei d’Hisendes Locals. Aquestaimportant renovació de les lleis bàsiques ens portaa un canvi de relació entre les entitats locals, laGeneralitat i l’Estat.

L’Estatut integra els ajuntaments dins el sistemainstitucional de la Generalitat, igual que hi són elGovern, el Parlament i la resta d’institucions.Gràcies a aquest reconeixement, els municipistenim més força que mai i, a més, s’ha de constituiruna nova institució, el Consell de Governs Locals,que serà com un Consell d’Alcaldes. Però no volemun Consell de Governs Locals que sigui unainstitució buida de contingut, volem que sigui unòrgan realment representatiu.

Aconseguir reconeixement polític i més capacitatde decisió no té sentit si no s’acompanya delfinançament que faci possible el desenvolupamentde polítiques públiques de qualitat. Necessitemsolucionar definitivament el finançamentestructural dels ajuntaments. Per això, hem decontinuar sol·licitant el finançament suficient deles competències pròpies i impròpies assumides

Els ajuntaments i les institucionscatalanes estem vivint un momenthistòric marcat pel futurdesplegament de l’Estatut

La participació de tothom és imprescindibleper culminar els reptes i les il·lusions que

tenim com a ciutat

Invertir en educació és invertir en el millorfutur possible per a la ciutat

3

pel món local fins ara. I és que l’Estatut tambégaranteix el principi de suficiència financera. Aracal convertir aquesta garantia en una realitat. Novolem cap més competència sense els recursossuficients per assumir-la.

Perquè els ajuntaments hem fet, històricament,un esforç per donar resposta a les demandes delsnostres ciutadans i ciutadanes, independentmentde si la matèria en qüestió era o no competènciamunicipal. Un exemple d’això és l’habitatge, peròtambé l’educació, la sanitat o les polítiques socials.En un moment en què es parla de clarificar elfinançament de les estructures superiors, coml’Estat i les autonomies, és també convenientclarificar el finançament municipal.

Una clarificació que passa per la redistribució delfinançament actual. Perquè en cap cas no podemdemanar a la ciutadania un increment de l’esforçfiscal.

No sé si hem de parlar d’un Pacte Nacional per alFinançament dels Municipis o què ha de ser, peròés clar que hem de deixar el finançament solucionatd’una vegada per totes. Necessitem recursossuficients perquè hem de reflexionar i abordarsolucions a les noves necessitats ciutadanes.Necessitats com l’habitatge, els serveis públics dequalitat, el canvi climàtic o les demandes generadesper la nova ciutadania.

GESTIONAR DES DE LASENSIBILITATEls governs locals hem de gestionar una societatcomplexa i canviant. Fins ara els ajuntaments hemdemostrat que podem gestionar l’espai públic: hofem des de fa 28 anys. Ara estem en un nou cicleen el qual hem de donar resposta a unes novesnecessitats, a una nova realitat social, i ho hemde fer des de la sensibilitat, des de la intel·ligènciaemocional. Perquè la nostra societat ha canviat ité unes necessitats i unes percepcions diferentsde les que tenia fa 28 anys. Hem d’aprendre comgestionar millor aquestes sensacions, aquests noussentiments des de l’aplicació de les polítiques desdel servei públic.

SABADELLCIUTATDECIUTATS

Els ajuntaments no volem cap méscompetència sense els recursossuficients per assumir-la

Estem en un nou cicle en el qualhem de donar resposta a una novarealitat social i ho hem de fergestionant amb intel·ligènciaemocional

Hem de saber entendre la nova societat, sentirles seves noves sensibilitats, donar resposta

als seus nous reptes i il·lusions

Els governs locals hem de fer l’esforç de donarresposta a les necessitats de la ciutadania

4

Perquè la política i el servei públic no es gestionennomés des de la fredor dels fets, dels projectes idels números. Darrere de cada decisió, de cadaprojecte, de cada gest, de cada paraula, hi hapersones que volen construir i volen fer el millorper als seus pobles, ciutats i viles. Els que tenimresponsabilitats en el món local convivim amb elsnostres veïns i veïnes, compartim amb ells lesangoixes, els problemes i les inquietuds, sompartícips de les seves il·lusions col·lectives i, enmoltes ocasions, de les personals. Això ens motivai ens obliga a treballar també, com us deia, des dela perspectiva de la intel·ligència emocional enl’educació afectiva i emocional, la convivència, laparticipació.

En aquest nou rol els ajuntaments hem de gestionarla convivència, les emocions, les il·lusions i lesinquietuds de la ciutadania. Hem passat del tangiblea l’intangible. Partim d’uns drets fonamentals: delrespecte a la diversitat, a les tradicions i identitats,de fomentar un desenvolupament equilibrat isostenible. En definitiva: que la ciutat sigui unespai de llibertat, seguretat i justícia i que totesles actuacions municipals tinguin en la persona elseu centre principal d’actuació.

Això comporta que els ajuntaments, avui, vetllemper una sèrie de drets: com ara els drets delconsumidor, els drets d’igualtat entre homes idones, els drets de les persones grans, que estraduirien en el fet de garantir que portin una vidadigna i independent i que participin en la vida sociali cultural. I els ciutadans i ciutadanes també tenennous reptes i exigències, nous deures, com arauna participació ciutadana solidària i respectuosa,usant el diàleg i la mediació per abordar elsconflictes. Conèixer i assumir els drets i deuresderivats del nostre marc legal: l’Estatut, laConstitució, la Declaració dels Drets Humans ireconèixer aquests drets com a referències ètiquesde conducta i com a conquestes històriquesinacabades.

Perquè no oblidem mai que el que tenim, allò dequè gaudim, la cultura democràtica i amb drets ideures que tant ens enorgulleix, no és una fitaassolida, sinó una conquesta diària que requereixla participació de tots i totes per continuar sentpossible.

Treballem per una ciutat espai dellibertat, seguretat i justícia ambles persones com a centre de lanostra actuació

Per tenir una societat justa, és imprescindibleque també les persones grans participin enla vida social i cultural de la nostra ciutat

Imatge del Castell de Can Feu, símbol de larecuperació patrimonial feta des de la ciutat

i per a la ciutat

voldria destacar especialment cinc àmbitsd’actuació que el govern considera que sónprioritaris i als quals volem donar una empentadecidida: les infraestructures de comunicació, lespolítiques per a la promoció d’habitatge públic, lamillora de la sanitat, les polítiques socials pensanten les persones i l’accés universal a la cultura i alconeixement.

5

SABADELLCIUTATDECIUTATS

LES PRIORITATS DE GOVERNSabadell té una gran vitalitat i un potencial immens.En aquest nou període que vam encetar al mes demaig hem de consolidar els grans projectes iniciatsen el darrer mandat i, alhora, treballar en les novespropostes que ens permetran millorar cada diamés la nostra ciutat, sense oblidar-nos del dia adia i, al mateix temps, projectant el nostre futur.Construint i millorant Sabadell amb una prioritatmàxima: que tots els sabadellencs i sabadellenquespuguem tenir més qualitat de vida. Per aixòcontinuarem posant les persones al capdamuntde totes les nostres accions, amb les polítiquessocials adients, treballant pel Sabadell de la justíciasocial, del benestar.

Estem en disposició d’afrontar amb total garantiad’èxit els reptes socials que se’ns plantegen: desde l’estima cap a la nostra casa comuna icompartida que és Sabadell. Per fer realitat lesil·lusions, els somnis i les esperances col·lectivesde tots els ciutadans i ciutadanes en aquestasegona gran transformació en què està immersala nostra ciutat.

En les pàgines que segueixen hi trobareu lespolítiques i els projectes que impulsarem idesenvoluparem en els propers dotze mesos. Però

Els àmbits d’actuació prioritarispel govern són les:- infraestructures- l’habitatge- les polítiques socials- la millora de la sanitati l’accés universal a la cultura i alconeixementL’habitatge públic és una prioritat i un

compromís

Estem en condicions d’afrontar amb èxitaquesta segona gran transformació de

Sabadell

800.000 els viatgers anuals i Renfe ha crescut un30% en el volum diari. Idèntic fenomen ha passaten el transport públic de la ciutat, amb més de 13milions de viatges fets per la TUS l’any 2006. I totplegat sense gaires canvis destacats a la xarxa decomunicacions que dóna servei a la ciutat.

Davant d’aquesta realitat cal que la nostra ciutatarribi a un gran Pacte per a les Infraestructures,que reuneixi el màxim consens polític isocial. Només amb una posició comuna en aquestàmbit podrem incidir en major mesura en elsprojectes i les execucions de les obres per part deles administracions competents.

El posicionament unànime de la ciutat davant deles propostes del Pla Director d’Infraestructuresdel Transport de l’Autoritat del TransportMetropolità n’és un bon exemple. Precisament sóna punt de començar les obres d’ampliació de laxarxa dels FGC que vam demanar l’any 2000 i que,en aquell moment, abans d’aquesta demandaconjunta, no estaven recollides enlloc. Un altreexemple d’això són les Observacions de Sabadella la Proposta d’Infraestructures Viàries presentadapel Consell Comarcal del Vallès Occidental iaprovada per unanimitat l’any 2002.

UN GRAN PACTE PER A LESINFRAESTRUCTURESCatalunya ha crescut en població i en activitateconòmica i és evident que la construcció de lesinfraestructures de comunicacions necessàriesper afrontar aquest creixement no s’ha fet enparal·lel. Aquesta situació ha provocat un debatal conjunt del país que té una lectura en clausabadellenca. La nostra ciutat no és aliena aaquesta realitat i també té un dèficit molt importanten aquest àmbit.

Aquesta mancança encara es fa més evident sitenim en compte l’evolució de la població deSabadell i del seu parc mòbil. En nombre d’habitantsla ciutat ha crescut en més de 20.000 personesen els darrers set anys i el mateix ha passat ambels vehicles, que en cinc anys s’han incrementaten prop de 21.500. El transport públic ha seguit lamateixa dinàmica i en cinc anys els Ferrocarrilsde la Generalitat han incrementat en més de

6

SABADELLCIUTATCAPITAL

Cal que la nostra ciutat arribi aun gran Pacte per a lesInfraestructures que reuneixi elmàxim consens polític i social

Sabadell ha crescut en els darrersset anys sense gaires canvis a laxarxa de comunicacions

El perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitatde Catalunya ja és una realitat, i ho és gràcies a la

implicació local

En particular, un dels àmbits del rodal de la ciutatamb més valor paisatgístic, mediambiental isocialment, són els espais configurats al voltantdel bosc de Can Deu, el torrent de Colobrers il’entorn de Togores. És per això que des de Sabadellinstem les administracions que han dedesenvolupar i executar les infraestructures quetinguin present la seva preservació en els projectesrelacionats amb aquests espais.

Les comunicacions ferroviàriesDes de la nostra ciutat prioritzem lescomunicacions ferroviàries. En aquest sentit, i pelque fa a la xarxa dels Ferrocarrils de la Generalitatde Catalunya, ja hi ha projectades les obres deperllongament des de Sabadell Estació fins a Can’Oriac. Així mateix, fa pocs dies signàvem,conjuntament amb l’alcalde de Castellar del Vallès,un protocol que vam enviar al conseller de Política

A més, cal tenir en compte el context que s’obretambé davant la imminent informació pública dela revisió del Pla Territorial Metropolità deBarcelona, dels treballs per redactar el nou PlaDirector d’Infraestructures (PDI) de l’Autoritat delTransport Metropolità per al període 2011-2020 iamb la finalització en les properes setmanes de laDiagnosi del Pla de Mobilitat Urbana de Sabadell.

En aquest gran Pacte per a les Infraestructuresque proposem que es signi durant el primertrimestre de l’any que ve, tal com va refrendar almes de novembre el Consell de Ciutat, s’ha de tenirpresent que el territori és la infraestructura bàsicade comunicació sobre la qual també descansen elconjunt de xarxes de comunicació. Aquestes xarxeshan de garantir la connectivitat entre els territorisi, especialment, la connectivitat ecològica. És peraquest motiu que cal assegurar una xarxa deconnectors nord-sud, entre la serralada Prelitorali la serrada Litoral, així com est-oest entreMontserrat i el Montseny i la preservació del ricmosaic de la plana vallesana i la idònia inserció deSabadell en aquest espai.

7

SABADELLCIUTATDECIUTATS

Des de Sabadell instem lesadministracions que desenvolupinles infraestructures tenint presentla preservació del nostre territori

Hem de garantir la connectivitatentre els territorris,especialment, la connectivitatecològica

Sabadell ha de fer sentir la seva veu, ara ques’està definint el Pla Territorial Metropolità

Treballem per assegurar una bona xarxa decomunicacions per a la ciutat

Dins la xarxa de Renfe, és prioritària l’OrbitalFerroviària que el govern de la Generalitatpresentava fa pocs dies. Aquesta xarxa connectaràMataró i Vilanova, tot passant per Granollers,Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca delPenedès. També demanem que s’impulsi laconstrucció d’una nova estació a Can Llong, al’actual línia C4 de Rodalies, i que es desenvolupila nova estació de Sabadell Plaça d’Espanya, que,a més, funcionarà com a intercanviador amb laprolongació de la línia dels FGC a Ca n’Oriac. Amés, cal demanar que, d’una vegada per totes,s’adaptin per a les persones amb mobilitat reduïdaels accessos a les andanes i als trens de l’actualxarxa.

El govern també defensa que, a més de Barcelona,el tren d’alta velocitat sigui fàcilment accessibledes de Sabadell en transport ferroviari al seu paspel Vallès.

Territorial i Obres Públiques demanant que el trenarribi també fins a aquesta població, fent especialatenció a l’impacte mediambiental sobre el bosci la masia de Can Deu.

Des del govern defensem també una nova connexióamb el Vallès Oriental tot enllaçant, a través de laxarxa dels FGC, els municipis de Granollers,Sabadell i Terrassa. Aquesta línia ha de donarservei a la zona est de la ciutat i ens ha decomunicar millor amb els municipis de l’entorn deSabadell. A la vegada, la prolongació cap a l’oestpermetrà cobrir barris de la ciutat que ara no estanatesos per ferrocarril, així com centres de serveisde gran demanda com la caserna del Mossosd’Esquadra i l’Hospital de Terrassa.

També reivindiquem la nova línia dels FGC deconnexió amb Barcelona a través de Collserola, elque anomenem el túnel d’Horta ferroviari, que, amés de donar servei a la zona sud de Sabadell,comuniqui amb altres punts de la comarcaactualment no coberts. Així, es demana ques’avanci en l’estudi de les dues variants: la que vaper Badia del Vallès, Barberà del Vallès i el CentreDireccional de Cerdanyola i la que connecta ambRipollet. També és necessari augmentar lafreqüència de pas de trens cap a Sabadell.

8

L’Orbital Ferroviària és prioritàriaper connectar Mataró i Vilanova,tot passant per Granollers,Sabadell, Terrassa, Martorell iVilafranca del Penedès

Demanem la construcció d’una nova estacióde Renfe a Can Llong

S’han d’adaptar els accessos a les andanes ials trens de l’actual xarxa de Renfe a les

persones amb mobilitat reduïda

L’impuls dels estudis informatius de la ronda delSud té importància perquè connecta els àmbitsindustrials de Sant Pau de Riu-sec i de Can Roqueta.El nus de Sant Pau i el perllongament dels lateralsde la C-58 són els darrers elements que defineixenel sistema de rondes de la ciutat. Pel que fa al’execució dels ponts de Vilarrúbias i de les TresCreus, és convenient que es tingui en consideracióel perllongament de la xarxa dels FGC cap al VallèsOriental i es pugui aprofitar l’obra amb la sevadoble vessant viària i ferroviària.

A banda de la xarxa més pròpia de Sabadell, hi haun conjunt d’infraestructures que són bàsiquesper a la connectivitat de la ciutat i el seu entorn.Una és la ronda del Vallès, entesa com ainfraestructura intermèdia entre les dues vies decomunicació de gran capacitat, l’AP7 i l’EixTransversal, que permet comunicar per la banda

9

SABADELLCIUTATDECIUTATS

Configurem una nova xarxa viàriaSabadell és una ciutat referent per al nostre entornmetropolità, per al conjunt del Vallès Occidentali per al conjunt del país. Per continuar mantenintaquest lideratge i reforçar la nostra capitalitat ala comarca és vital també el reforç i la millora dela xarxa de comunicacions viàries que connectenSabadell amb el seu entorn.

Cal avançar perquè les rondes de Sabadell siguinuna realitat. Des que el Pla General va fixar lesoportunes reserves, s’ha construït la primera fasede la ronda de l’Oest i s’està a punt d’iniciar laconstrucció de la segona part, que ha d’arribarfins a la carretera de Matadepera. Cal que s’avancien els estudis informatius de la ronda del Nord ique se’n prevegi el soterrament per l’avinguda deCan Deu. La ronda de l’Est també és un elementbàsic per diversificar el flux de trànsit des del barride Torre-romeu i el polígon de Can Roqueta capa la ronda del Sud i les connexions a l’AP-7. Pertant, la prioritat s’estableix a definir-ne el traçatentre el santuari de la Salut i el sector sud de laciutat.

Perquè Sabadell continuï sent unaciutat referent, cal millorar laxarxa de comunicacions viàriesque connecten la ciutat ambl’entorn

Sabadell ha de millorar la seva xarxa viàriaperquè el trànsit sigui més fluid

És a punt de començar la segona fase de laronda d’Oest

Participem en la gestió de l’aeroportQuan parlem d’infraestructures no podem tampocoblidar-ne una de primer ordre: l’aeroport deSabadell, un element destacat en el mapaaeroportuari català que té una importància cabdalen les actuacions en l’àmbit dels serveis públicsque hi tenen la base d’operacions. A més, el seuprogressiu desenvolupament el fa esdevenir unelement clau de cara al sector econòmic de lacomarca. Finalment, el desenvolupament de lazona d’activitat econòmica al seu entorn significaun impuls estratègic de l’equipament. És per aquestmotiu que es considera una infraestructuranecessària a la ciutat i es dóna ple suport aldesenvolupament del seu Pla Director.

He demanat a la Generalitat representaciómunicipal i de la ciutat en el futur organisme queha de gestionar l’aeroport de Sabadell. Avui pucanunciar que el Govern ha acceptat la nostraproposta perquè l’òrgan de gestió de l’aeroportestigui compost en un 51% pel govern català il’altre 49% per l’Ajuntament de Sabadell, el ConsellComarcal del Vallès Occidental, la Cambra deComerç de Sabadell i Comarca i la Diputació deBarcelona. El proper mes de gener definiremconjuntament aquest òrgan de gestió que, fins que

nord els diferents municipis de la segona coronametropol i tana de Barcelona. Aquestainfraestructura l’ha de finançar l’administració del’estat amb un consum auster del territori i untraçat que utilitzi, sempre que sigui possible,afectacions i reserves urbanístiques procedentsd’anteriors planejaments, tot i que en el cas deSabadell aquesta ronda del Vallès hauria decoincidir amb la ronda del Nord de la ciutat.

Cal impulsar, a més, la Interpolar Sud, des de SantCugat fins a Santa Perpètua de Mogoda, com unavia de nivell inferior, que va connectant aquestsmunicipis i especialment les zones industrials peron passa. A Sabadell coincideix amb la ronda delSud. Des del govern reivindiquem també el túneld’Horta viari, que permeti accedir per un nou punta la capital catalana, i els treballs de desdoblamentde la carretera de Castellar del Vallès, així com lesmillores de la N-150 entre Sabadell i Terrassa i dela carretera de Sabadell a Rubí i la de Polinyà.

10

El govern de la ciutat reivindicael túnel d’Horta viari com unainfraestructura bàsica per accedira Barcelona

L’aeroport de Sabadell és un elementimportant en el mapa aeroportuari català

La ronda del Vallès és una de les necessitatsde Sabadell

primer saló de l'aeronàutica que va tenir lloc al'octubre va superar totes les expectatives departicipació i de públic. No només pels 10.000visitants que van passar pel recinte de FiraSabadell, sinó també per les més de 150 empresesrepresentades de nou països diferents i el volumde negocis amb el qual es va tancar el saló.

Aquest èxit ens fa pensar ja en una nova edició,en l’organització de la qual hi participarà tambéla Generalitat de Catalunya, cosa que ens permetràampliar la cobertura de l’esdeveniment.

La mobilitat dins la ciutatTotes aquestes actuacions en l’àmbit de lesinfraestructures perdrien sentit si no continuéssimtreballant per millorar la mobilitat a l’interior dela ciutat. Per això estem elaborant el Pla deMobilitat Urbana de Sabadell. Es tracta d’un Plabàsic per determinar la mobilitat futura de la ciutat,en condicions de sostenibilitat, en compliment dela Llei de Mobilitat. El procés d’elaboració s’estàfent seguint els processos de participació ciutadanade les diferents entitats a través de la Taula de laMobilitat, per abordar qüestions com ara lamobilitat amb bicicletes, els carrils bici, la necessitati promoció del transport públic, la priorització delsvianants, la definició dels camins escolars i lacompatibilitat de tots els usuaris i els sistemesdins l’escenari comú de la via pública.

no es materialitzi el traspàs de l’aeroport per partdel govern de l’estat a la Generalitat, es constituiràcom a Consell Impulsor.

Al mateix temps, he demanat que es creï tambéun Consell Econòmic i Social que inclogui totes lesparts que tenen relació amb l’aeroport: l’aeroclub,els operadors, la Fundació Parc Aeronàutic i totesles institucions i associacions que tenen relacióamb l'aeroport. Aquesta proposta també ha estatacceptada per la Generalitat i és previst que totplegat es concreti durant el mes de gener.

Precisament enllaçant amb el convenciment queel sector aeronàutic i l’aeroport de Sabadellgeneren sinergies econòmiques i estratègiquesper a la nostra ciutat, hem impulsat de formadecidida, amb la col·laboració del Consorci de laZona Franca, l'International Air Meeting. Aquest

11

SABADELLCIUTATDECIUTATS

És previst que l’Ajuntamentparticipi en el futur organisme degestió de l’aeroport de Sabadell

L’International Air Meeting va situar la ciutaten la primera línia de l’aeronàutica

La ciutat compta amb diferents zonesde carril bici

Pel que fa al servei de taxis, establirem un conveniamb l’IMSERSO i l’ONCE per tal d’adaptar-los pera persones amb mobilitat reduïda. Tambétreballarem perquè puguin oferir noves prestacionscom ara el bono-taxi o alguna iniciativa similar.

Des del govern també volem continuar promoventl’ús de transports més sostenibles, com ara labicicleta, facilitant-ne l’ús i plantejant-ho com unamesura més en la línia d’actuar localment i pensarglobalment en la sostenibilitat del planeta. Estemestudiant implementar un servei de préstec enllocs propers a carrils bici i centres d’interès públiccom, per exemple, les estacions. La definició delsnous carrils bici es farà tenint en compte lesconclusions del Pla de Mobilitat Urbana i elcorresponent procés de participació ciutadana ala Taula de la Mobilitat i als districtes directamentafectats.

Una altra línia d’actuació pel que fa a la mobilitatés promoure camins escolars més segurs, ambactuacions al carrer i accions educatives departicipació i conscienciació als centres escolarsi el seu entorn més proper. Així continuempromovent sistemes de transport sostenibles isegurs.

A més, continuarem amb la promoció dels serveisque afavoreixen un ús més responsable del cotxe,contribuint a la sostenibilitat, com són el serveide car sharing, és a dir, de préstec de cotxe, i decar pooling, de cotxe compartit.

12

Per aconseguir una millor mobilitat interior ésimprescindible continuar avançant en la qualitatdel servei de transport públic d’autobusos. És ambaquest objectiu que continuarem modernitzant laflota de la TUS, millorant les freqüències de leslínies, oferint nous serveis i millorant els que espresten actualment. Al mateix temps, continuarempromovent els transports adaptats per a tothommitjançant plataformes i la seguretat d’accés al’autobús, amb l’ampliació de voreres per facilitarl’accés al bus i per evitar aparcaments incorrectes.Per això definirem les parades que necessiten unamillora més urgent i establirem en cada cas elsistema més apropiat, sigui per ampliació de vorerao per plataforma.

S’està elaborant el Pla deMobilitat Urbana de Sabadell perdeterminar la mobilitat futura dela ciutat

Establirem un conveni ambl’IMSERSO i l’ONCE per adaptarels taxis a les persones ambmobilitat reduïda

Els autobusos urbans han renovat en elsúltims mesos la seva flota amb autobusos

adaptats per a tothom

D’altra banda, els processos de transformacióurbana endegats en els darrers anys han de donarlloc durant el 2008 a la creació de noves placesd’aparcament. És el cas de l’ampliació de l’Imperial,amb 69 places pendents per sumar a les 280existents o el del nou edifici que es projecta alnúmero 1 de la Rambla i que preveu un aparcamentamb capacitat per a uns 200 vehicles. Altresexemples són l’aparcament de Fira de Sabadell,actualment en construcció i projectat per a 350vehicles, o el conjunt format per diversosaparcament que s’emplacen a l’entorn del carrerde les Tres Creus i que a mitjà termini —un copexhaurida la seva explotació privada— podrienentrar en funcionament de forma conjunta, posanta disposició prop de 600 places en rotació. En fased’estudi hi ha diversos projectes, com és el cas dela possible ampliació de l’aparcament del Taulí ola creació de nous aparcaments al centre de laciutat

L’aparcament vinculat a latransformació urbanaAlguns dels projectes d’infraestructures que enaquests moments s’estan desenvolupantcomportaran la creació de nous aparcaments o laremodelació d’alguns dels existents. És el casd’algunes de les noves estacions dels FGC, com ladel passeig de la Plaça Major —que comportarà lacreació de 192 places que s’afegiran a les 312existents a la plaça del Dr. Robert—, o en el traçatdels FGC a l’alçada de l’avinguda de JosepTarradellas que, com en el cas anterior, permetrà,aprofitant el calaix necessari pel creuament devies, la creació d’un nou aparcament amb capacitatper a uns 390 vehicles.

També el soterrament de la línia ferroviària al seupas per Gràcia ha de permetre, a banda de resoldreels problemes històrics de connectivitat entrebarris, garantir en tot moment la capacitat del’actual aparcament mitjançant la reordenació del’entorn de l’estació i la millora de la mobilitat enel seu conjunt.

13

SABADELLCIUTATDECIUTATS

Sabadell guanyarà un gran nombrede places d’aparcament endiferents punts de la ciutat

Moltes propostes d’aparcamentestan lligades a projectesestratègics com Fira Sabadell iel Vapor Turull

El soterrament de la línia ferroviària al seupas per Gràcia facilitarà també la creació

d’aparcament

Des del 2003 s’han creat 6.000 noves placesd’aparcament a la ciutat

aquest àmbit. Entre els anys 2000 i 2005, un 24%dels pisos construïts a Sabadell han estat deprotecció oficial, mentre que la mitjana catalanas’ha col·locat en el 7%. S’han posat a l’abasthabitatges protegits de venda i de lloguer, tambés’ha treballat en la reserva de sostre residencialpúblic per poder continuar oferint pisos a preusassequibles i s’ha impulsat la rehabilitació i lamillora de l’accessibilitat. En aquest sentit, el 2007s’han implantat ascensors a un total de 76 edificis,cosa que beneficia un miler d’habitatges.

Aquesta aposta decidida de la nostra ciutats’emmarca també en el Pacte Nacional pel Dret al’Habitatge, que com a president de la Federacióde Municipis vaig signar conjuntament amb mésd’una trentena de les principals entitats iinstitucions del nostre país. Aquest Pacte, quepermetrà variar de soca-rel les condicions del

Altres propostes d’aparcament apareixenvinculades a projectes estratègics. En són bonsexemples el de la Ciutat de la Música o el lligat ala transformació del Vapor Turull, que podriaincrementar en més de 350 noves places l’ofertaactual al centre. Respecte dels aparcaments ensuperfície, des del 2003 s'han fet diversesampliacions, que han representat prop de 6.000noves places.

LA PROMOCIÓ D’HABITATGEPÚBLIC, UNA PRIORITAT

La promoció d’habitatge públic és una altra granprioritat de la nostra acció de govern. No podemoblidar que l’aposta de Sabadell per la construccióde pisos a preu assequible situa la nostra ciutatcom una de les de Catalunya que més habitatgesde protecció oficial construeix: Sabadell superaen 17 punts la mitjana catalana d’habitatgesprotegits en els darrers anys.

De fet, Sabadell ha liderat en aquest període laconstrucció d’habitatge públic a Catalunya i peraixò la Generalitat ens posa com a referent en

14

Hem liderat la construcciód’habitatge públic a Catalunya enels últims cinc anys. Un 24% delspisos construïts a Sabadell sónde protecció oficial

El govern impulsarà el Pacte Local per al’habitatge

La Generalitat posa Sabadell com a referenten la construcció d’habitatge públic

mercat de l’habitatge, és un exemple de com unasocietat complexa com la nostra és capaç d’establirunes bases d’actuació entre el món públic i el mónprivat i d’abordar amb responsabilitat un delsprincipals problemes socials.

La nova Llei pel Dret a l'Habitatge i el recentmentsignat Pacte Nacional es fixen 5 reptes: millorarl’accés a l’habitatge, especialment dels joves;millorar la qualitat del parc d’habitatges; millorarl’allotjament de la gent gran; prevenir l’exclusiósocial residencial i garantir un habitatge digne iadequat per a les llars amb problemes o que hande ser rehabilitades.

El Pacte Local per a l’HabitatgeL'Ajuntament fa seus aquests reptes i proposaarribar a un gran Pacte Local per a l’Habitatge,com a concreció del Pacte Nacional a la ciutat deSabadell. Aquest Pacte ha de donar resposta acanvis socials que s’han produït, coml’endarreriment en l’edat d’emancipació, el fet quela gent gran visqui més temps amb independènciao la reducció del nombre de membres de lesfamílies. L’esforç se centrarà a cobrir lesnecessitats dels joves però també de la gent gran,les persones i famílies amb rendes modestes, elsreallotjats per millores o rehabilitacions de barris,les persones amb necessitats socials, les personesdiscapacitades i els nous residents.

15

SABADELLCIUTATDECIUTATS

Per desenvolupar-lo cal destacar la preparació desòl amb els plans parcials de la segona fase deCan Llong, del Poblenou, de Ca n'Ustrell i deCifuentes. Pel que fa a la construcció de noushabitatges, VIMUSA i SBD Lloguer estan endisposició de fer més d’un miler de pisos, de llogueri de venda.

En el període 2008-2011 és previst impulsarpromocions d’habitatge públic a Can Llong, a laSerra, a Torre-romeu, i també noves promocionsa Can Gambús, a més del nou complex per a gentgran al Parc Central del Vallès que completarà unaoferta en la qual també hi figura el complexAlexandra, a la zona nord. A més, s’ha tramitat lareserva de sòl per construir prop de 2.000habitatges públics més en els propers anys a llocscom ara Can Llong, Castellarnau o Cifuentes mésenllà del 2011.

La ciutat està promovent unainiciativa pionera a Catalunyaper tal que l’Ajuntament lloguihabitatges a particulars i elsrellogui després a preus socials,prioritàriament a gent jove

Des de l’Ajuntament volem que el Pacte Localper a l’Habitatge doni resposta a les

necessitats actuals

Del 2008 al 2011 s’impulsarà habitatge públicmajoritàriament a Can Llong, a la Serra, a

Torre-romeu i a Can Gambús

cobertura de les assegurances al llarg de tot elcontracte. De cara als llogaters, es garantiràl’assistència i la tramitació dels ajuts ques’escaiguin, s’avançarà l’import de les fiancescontractuals i es farà un seguiment durant la vidadel contracte.

A més, Sabadell s’adherirà a la Xarxa de mediacióper al lloguer social que gestionarà VIMUSA através de l’Oficina Municipal d’Habitatge en conveniamb ADIGSA. L’Ajuntament de Sabadell milloraràaquest conveni ampliant la cobertura del’assegurança de 2 anys a 5, augmentant lasubvenció per a la rehabilitació de 6.000 a 9.000euros i bonificant als propietaris el 50% de l’IBI.

Aquesta Xarxa de mediació va adreçada a personesamb ingressos inferiors o iguals a 5,5 vegadesl’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples —la mesura que s’utilitza per al càlcul en els temesd’habitatge— o amb especials dificultats percontractar un arrendament. Es nodreix d’habitatgesnous o existents del mercat lliure que estandesocupats.

Un altre dels aspectes que haurà d’incloure elPacte Local per a l’Habitatge és el de mantenir elsajuts per a la rehabilitació i la col·locaciód'ascensors i per a la rehabilitació de pisos. Per

D’altra banda, Sabadell està promovent unainiciativa pionera a Catalunya per tal quel’Ajuntament llogui habitatges a particulars i elsrellogui després a preus socials prioritàriament agent jove. L’Ajuntament, a través de VIMUSA,llogarà el pis als propietaris per un termini de 6anys i durant tot el temps els pagarà el lloguercompromès. A més, retornarà el pis en la mateixasituació que es va llogar. D’aquesta maneras’incentiva els propietaris que actualment tenenpisos tancats perquè els treguin al mercat.

A part de la garantia que comporta que el llogatersigui l’Ajuntament, se’ls donaran altres avantatgesi incentius que milloren els avantatges que estenen derivats dels programes de medicacióestablerts per la Generalitat i subscrits perl’Ajuntament de Sabadell. Per exemple, l’augmentde la subvenció per a la rehabilitació de 6.000 a9.000 euros i la bonificació del 50% de l’IBI o la

16

Sabadell també s’adherirà a laxarxa de mediació per al lloguersocial que gestionarà VIMUSA

Sabadell promou una iniciativa pionera: quel’Ajuntament llogui habitatges a particulars

i els rellogui a preus socials

VIMUSA i SBD Lloguer estan en disposicióde fer més d’un miler de pisos de lloguer i

venda

donar una bona informació a la ciutadania entemes d’habitatge, es treballarà en la posada enmarxa d’una pàgina web que actuï com a finestretaúnica a l’hora d’informar sobre tots els programesi actuacions en aquesta matèria.

PER UN SERVEI SANITARI DEQUALITATEl govern de Sabadell és conscient de lapreocupació compartida per la millora de la sanitat,no només a la nostra ciutat, sinó al conjunt delpaís. És per això que vetllem per la salut de lespersones i proposem accions concretes al mateixtemps que treballem conjuntament amb laGeneralitat per completar la xarxa d’equipamentsd’atenció primària i la millora de xarxa d’atencióhospitalària.

17

SABADELLCIUTATDECIUTATS

Pel que fa als equipaments, mantindrem elscompromisos del Pacte Sanitari que Ajuntamenti Generalitat vam signar l’any 2005. Pel que fa a

l’atenció primària, continuarem les obres deconstrucció del CAP Sud-Campoamor i lesd’ampliació del CAP dels Merinals que han estatassumides per l’Ajuntament. A més, fa uns dies,en la inauguració de l’ambulatori del Centre, vaigproposar a la consellera de Salut que arribéssima un acord per fer-nos càrrec del projecte del CAPCan Llong i així poder-ne avançar les obres. Durantaquest any, també s’acabarà el projecte del CAPGràcia. Amb aquest, quedarà completada la xarxaprimària de Sabadell amb catorze ambulatoris.Des del 2000 fins a data d’avui, i comptant lesobres que estan en marxa, s’ha fet en aquest àmbituna inversió de més de 21 milions d’euros.

Pel que fa a la xarxa hospitalària aquest 2008continuaran les obres del Consorci Hospitalari delParc Taulí, amb una inversió de 39 milions d’euros,i properament finalitzaran les de l’Aliança, quehan comportat prop de 14 milions i que enspermetran pal·liar una part del dèficit de llits. Atot això cal afegir l’esforç de la Conselleria per ala contractació de més professionals de la sanitat,la integració d’especialistes i l’ampliació decontractes de rehabilitació i transport sanitari.

Durant el 2008 s’acabarà elprojecte del CAP Gràcia i escontinuarà amb la construcciódel CAP Sud-Campoamor il’ampliació del CAP Merinals

El nou CAP Centre ha triplicat l’espai: propde 1.800 metres quadrats

Hem passat de 10 CAP a una previsió de 14ambulatoris i un consultori

18

La gestió municipal de la salutDes de l’Ajuntament, els tres eixos principals sobreels quals incidim directament són la salut pública,la planificació i coordinació sanitària i lacol · laboració amb entitats potenciantcomportaments solidaris i responsables.

Entre les actuacions de salut pública volemcontinuar el treball iniciat amb la Generalitat perdesplegar l’Agència de Protecció de la Salut en elnostre territori. Així millorarem les accions devigilància i control dels riscos relacionats ambl’entorn que poden posar en perill la salut delsciutadans i ciutadanes. També donarem continuïtata les accions de promoció de la salut a tota lapoblació, amb especial atenció als adolescents ijoves i als col·lectius més vulnerables, potenciantel programa Salut i Escola en col·laboració ambels altres agents sanitaris i educatius, amb elfoment de noves estratègies per promourel’exercici físic, sensibilitzant per prevenir trastornsde comportament alimentari i la promoció d’unaalimentació equilibrada, realitzant campanyes pera la prevenció d’embarassos no desitjats i laprevenció del virus de la sida.

Pel que fa a la prevenció del consum de substànciestòxiques, hem de continuar la feina iniciada perdisposar d’un Pla Local de Drogues que marqui lesestratègies i accions per disminuir el consum dedrogues i la incidència de les problemàtiquesassociades a aquest consum.

En l’àmbit de la planificació i la coordinaciósanitària, treballem amb els altres agents delsistema sanitari per garantir la qualitat i l’equitatdels serveis. En aquest sentit, és important que esdesenvolupi el Govern Territorial de Salut del VallèsOccidental Est amb una implicació ferma del’Ajuntament i que ens permeti avançar en elscompromisos del Pla Sanitari del Vallès incorporantles noves necessitats sanitàries dels ciutadans iciutadanes.

L’Ajuntament i la Generalitattreballaran per desplegarl’Agència de Protecció de la Saluten el nostre territori

Sabadell és un municipi referent en lespolítiques de salut pública

L’Hospital Parc Taulí està actualment enobres d’ampliació

19

SABADELLCIUTATDECIUTATS

Des del Consell Municipal de Salut es continuaràtreballant amb la ciutadania, les entitats, elsprofessionals i les institucions per tal que sigui unòrgan de debat i reflexió sobre les polítiques desalut del municipi. I en aquest marc volem aprofitarels espais de Fira Sabadell per tornar a fer unanova edició de la Fira Salut amb l’objectiu de donara conèixer als ciutadans els serveis que estan a laseva disposició i disposar d’un espai d’activitats iconferències.

En un altre ordre de coses, continuarem definintel projecte de millora i ampliació del Cementiri,que ha d’estar enllestit l’any vinent.

El projecte Parc de Salut, liderat conjuntament pelParc Taulí i l'Ajuntament de Sabadell, ja ha fet elpas de la constitució de la Fundació Parc de Saluti ha convidat a formar-ne part tant la Generalitatde Catalunya com la Universitat Autònoma. Tot ila voluntat ferma del govern d’impulsar-lo, elprojecte està en un punt crític, ja que hi ha pendentel contenciós interposat i que posa en risc laconstrucció de l'edifici, tant per la disponibilitatdel terreny com per aconseguir tot el finançamentnecessari. Malgrat aquestes circumstàncies, laFundació Parc de Salut ha començat a caminarper fer de Sabadell un referent de país en el campde la innovació i la recerca a l'entorn de les ciènciesde la salut.

Continuarem definint el projectede millora i ampliació delCementiri, que ha d’estar enllestitl’any vinent

La Fundació Parc de Salut hacomençat a caminar per fer deSabadell un referent del país enel camp de la innovació i la recercaa l’entorn de les ciències de lasalutL’Ajuntament i el Parc Taulí impulsen que la

Generalitat i la UAB formin part del Parc deSalut

Les polítiques de salut del municipi volemorientar-les amb participació de la ciutadania

LA CULTURA COM A ELEMENT DEVERTEBRACIÓ SOCIALLa cultura és un valor afegit per a la ciutat com aelement bàsic d’identitat, d’acceptació de ladiversitat, de cohesió social, de creació de riquesa.Per aquest motiu, des del 2000, el compromís delgovern municipal amb el desenvolupament culturalde Sabadell ha estat decidit. Compromís que esreafirma perquè la cultura és un línia d’accióestratègica del govern. És el cor del projecte deciutat. La ciutat viu si la cultura batega.

En l’actual estat del benestar cal entendre la culturacom una eina de progrés social i treball per a launiversalització de l’accés a la cultura, pensant enla diversitat dels diferents col·lectius que formenla nostra ciutat i en el conjunt del seu territori.Cultura per a tothom i a tot arreu.

20

La inversió en equipaments culturals sostingudaal llarg dels darrers 8 anys ens ha configurat unaciutat preparada pel que fa a infraestructuresculturals: 4 teatres amb programació estableprofessional han permès que els ciutadans iciutadanes hagin pogut veure més de 150 propostesartístiques de qualitat al llarg del 2007. Cincbiblioteques en funcionament fan que 1 de cada 4ciutadans tingui el carnet de la Xarxa Pública deBiblioteques i que durant el 2007 més de 450.00usuaris hagin utilitzat aquests equipamentsculturals.

El Pla de BibliotequesContinuarem desenvolupant el Pla de Biblioteques,equipaments culturals de proximitat, que permetenfer arribar la cultura d’una manera més directa idemocràtica a tots els sectors de la població. Enel moment que vam aprovar el Pla estaven fetesi en funcionament les de Can Deu, Can Puiggeneri Vapor Badia. L’any 2006 van entrar enfuncionament la dels Safareigs de la Creu Alta i lade la Serra, a Torre-romeu. Actualment estan enfase de projecte o de construcció la del nord, ladel sud i la de via de l’Arcàdia.

Estan en fase de projecte oconstrucció un total de 4 novesbiblioteques a la ciutat

La inversió en equipamentsculturals al llarg dels darrers 8anys ens ha dotat amb quatreteatres i 5 biblioteques

Un de cada quatre ciutadans de Sabadell téel carnet de la Xarxa Pública de Biblioteques

Estan en construcció les biblioteques delnord, del sud i la de via de l’Arcàdia

Les persones, el territori, l’imaginari col·lectiu i lacooperació entre el sector públic, l’empresarial il’associatiu són els quatre eixos de la políticacultural dels propers quatre anys. En definitiva,volem donar un nou impuls a la vitalitat culturalde la ciutat de Sabadell.

Parlar de vitalitat cultural significa pensar en elsnens i nenes. La col·laboració amb l’entorn escolarés una línia d’acció estratègica per treballar laformació artística des de la creença que educaren la sensibilització artística i cultural és educara ser persona. En aquest sentit, la programacióartística de LASALA, espai infantil MiguelHernández, les activitats pedagògiques delsmuseus i la participació dels infants en la produccióde l’òpera escolar seran alguns dels projectesespecialment pensats per als més petits de casa.

Aquest important esforç en equipaments escomplementa amb un extens programa d’activitatsque vol arribar a tot tipus de públic, amb especialincidència al públic infantil i familiar. Amb elsdiferents clubs de lectura, les sessions de l’horadel conte, les sessions per a pares i mares, lesactivitats específiques per a nens i nenes de 0 a3 anys, la presentació mensuals de llibres , lesexposicions i moltes més accions. A més, caldestacar l’ampliació del fons documental a mésde 150.000 documents i els més de 110.000 usosde préstecs.

La cooperació cultural i els públicsespecíficsSabadell ha comptat sempre amb un bon nombred’entitats culturals privades, tant de caire cíviccom empresarial, que fan possible parlar dedensitat associativa i d’un imaginari col·lectiu propique passa tant per la memòria compartida compel futur per construir. Pertoca a l’administracióassegurar, garantir, fer... però també és una tascaimportant incentivar el compromís de la ciutadaniavers la vida cultural de la nostra ciutat. Buscarcomplicitat amb els agents culturals, amb lesiniciatives privades de caire cívic i facilitar eldesenvolupament dels nostres creadors farà queels ciutadans i ciutadanes siguin espectadors, peròtambé protagonistes actius de la nostra riquesacultural.

21

SABADELLCIUTATDECIUTATS

La col·laboració amb l’entornescolar és una línia d’accióestratègica per treballar la formacióartística

Sabadell compta amb un gran teixit associatiucívic i cultural

Potenciar el públic infantil i familiar és unaprioritat del govern municipal

Universalitzar l’accés a la cultura passa per teniren compte tots els ciutadans i ciutadanes, així comla geografia de la nostra ciutat. És un dels objectiusde l’actual política cultural descentralitzar l’acciócultural i treballar amb els diferents col·lectius ientitats de cada barri. La cooperació entrediferents serveis municipals, la recuperació delcarrer com a espai cultural i la singularitat delterritori orientaran el disseny del programad’accions culturals singulars al territori.

Sabadell Ciutat de la MúsicaEl projecte Sabadell Ciutat de la Música permetràtreballar des de l’excel·lència la singularitat musicalde la ciutat. Precisament en els propers diesavançarem en la contractació dels projectes bàsicsi executius de l’edifici cultural. Sabadell ja és unaciutat de creació, de producció i de formaciómusical. Ara, l’objectiu és esdevenir una ciutat derenom nacional i internacional en els àmbits de lacreació i la producció musicals.

Els joves, juntament amb el públic infantil, són elsciutadans adults del futur, per això farem un esforçper potenciar el retrobament cultural amb ells. Iho farem des d’estratègies de participació,demanant-los que siguin agents actius de la culturaa Sabadell. La curiositat i inquietud dels joves escanalitzarà a través d’una oferta culturalinnovadora, emergent, contemporània, on puguinexperimentar amb l’art, la tecnologia i els nousllenguatges artístics. El seu centre neuràlgic seràel centre de creació i producció L’Estruch.

El públic adult, el consumidor cultural més fidel,es trobarà amb una oferta cultural variada, establei de qualitat que atengui la diversitat d’interessos.Amb la inauguració aquest any del Teatre Principal,Sabadell disposa d’una veritable xarxa de teatreson es pot oferir una gran diversitat de programació,ja sigui per al gran públic, de caire més comercial,o més innovadora.

22

Un dels objectius de l’actualpolítica cultural és descentralitzarl’acció cultural i treballar amb elsdiferents col·lectius i entitats

El Teatre Principal s’ha consolidat ambnormalitat com una peça més de l’engranatge

cultural de la ciutat La música és el gran tret diferencial deSabadell

La recuperació del patrimonihistòricLa recuperació del patrimoni històric a la nostraciutat ha pres importància com a element integrantde l’estratègia municipal de millora de la qualitatde vida i de l’ordenació i desenvolupamentterritorial. Des del govern entenem el patrimonicom a part integrant i indivisible de la realitat físicade Sabadell: és el llegat dels nostres avantpassatsi la plasmació de la nostra història. No obstantaixò, no volem fer una mirada nostàlgica enversdel passat, sinó aprofitar-lo per tal de continuarl’impuls en la millora social, territorial i econòmicade la nostra ciutat.

La gestió del patrimoni significa la rehabilitació,la difusió i l’atorgament de nous usos al nostrellegat històric per tal de donar-li rendibilitat sociali una nova vida. En aquest sentit, hem estattreballant en els darrers anys per tal de recuperardiversos edificis integrants de més de mil anysd’història de la ciutat: la capella de Sant Iscle iSanta Victòria, a la Salut, primer espai de devocióde la marededéu de la Salut, o la Casa Duran comel nostre millor exemple d’arquitecturarenaixentista.

23

SABADELLCIUTATDECIUTATS

Per això estem treballant per construir —conjuntament amb la Generalitat de Catalunya,que s’ha compromès a contribuir a finançar-lo—un equipament que formarà part dels equipamentsde referència de tot el país, especialment en elcamp del teatre musical. És a dir, en disciplinescom l’òpera, l’opereta, la sarsuela, la comèdiamusical o la música simfònica, per citar-ne algunes.

El Complex de l’Eix ha de ser la pedrera, el centrede creació, producció i difusió al territori deCatalunya de la música simfònica i l’òpera, a travésde l’Orquestra Simfònica del Vallès i de l’Associaciód’Amics de l’Òpera de Sabadell. Ens ha de permetreconsolidar i desenvolupar l’Escola d’Òpera i TeatreMusical, estudiant la seva relació amb l’Institut delTeatre i l’Escola Superior de Música de Catalunya.

A aquest emblemàtic projecte s’hi afegeix el quehi ha previst al Vapor Turull, un veritable centrecultural obert per a la ciutadania, amb les novesinstal·lacions dels museus municipals, que giraràal voltant de la conservació, recuperació,preservació i difusió del nostre patrimoniarquitectònic, artístic i documental. El 2008 escontinuarà treballant a L’Estruch i Sala MiguelHernández com a centres de suport a la creacióartística, i es definirà el centre de suport a lacreació i formació escènica amateur del VaporPissit.

El 2008 es definirà el centre desuport a la creació i formacióamateur del Vapor Pissit

La Ciutat de la Música serà la pedrera deCatalunya en disciplines com l’òpera o la

música simfònica

El Vapor Pissit completarà els equipamentsescènics de la ciutat amb dues sales teatrals

de petit format

Bonaplata, concedit per l’Associació del Museu dela Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia Industrialde Catalunya, fa menys d’un mes. La recuperaciódel patrimoni desenvolupada en els últims anysha significat una inversió de més de 60 milionsd’euros.

En aquests moments estem finalitzant larehabilitació del molí de Sant Oleguer per tal queaculli un alberg de joventut. Així mateix, estanmolt avançades les obres de rehabilitació del VaporBuxeda Nou per tal de donar servei com a escolabressol municipal, i les de la Fàbrica Molins com aespai per desenvolupar-hi activitats formatives defoment de l’ocupació.

24

Hem volgut també donar impuls a la rehabilitaciódel patrimoni industrial, testimoni de la puixançade la nostra ciutat, que la va convertir, en paraulesde l’insigne Víctor Balaguer, en la Manchestercatalana. Aquest patrimoni, format per vapors,despatxos i edificis públics l’hem recuperat per talde retornar-lo a la societat amb nous usos actuals:el Vapor Badia i els Safareigs de la Creu Alta, enbiblioteques; el Vapor Buxeda Vell en unequipament museístic; el Despatx Lluch i el VaporCodina, en espais per tal de donar serveis alsciutadans i ciutadanes; la fàbrica de Cal Balsachs’ha transformat en el Centre Cívic de la Creu Alta;el Mercat Central i el Teatre Principal han recuperatels seus usos i esplendor originaris; el Mercat deSant Joan dóna nous serveis a la gent gran, iL’Estruch s’ha convertit en una fàbrica d’artescènic.

Pel que fa a la recuperació del patrimoni industrialvoldria destacar la recuperació de l’antiga fàbricaLa Electricidad, coneguda com l’ABB, que hapermès convertir-la en un espai firal de primerordre. La rehabilitació, respectuosa amb el seupassat de fabricació de motors, ha estatreconeguda amb l’atorgament del prestigiós Premi

L’esforç per rehabilitar elpatrimoni ha permès que el VaporBadia i els Safareigs de la CreuAlta siguin ara biblioteques

El Mercat de Sant Joan acollirà uncentre de serveis per a gent gran

La transformació de l’antiga ABB en el CentreFiral i de Congressos de Sabadell ha rebut el

premi Bonaplata a la millor restauracióindustrial

Hem invertit 60 milions d’eurosper recuperar patrimoni

L’any 2008 significarà la continuació de l’impulsper tal de recuperar el nostre patrimoni. Per unapart, es produirà l’aprovació definitiva del PlaEspecial de Protecció del Patrimoni de Sabadell(PEPPS) com a eina per a la preservació irecuperació del nostre passat, amb més de 500elements del patrimoni arqueològic, arquitectònici natural. Per altra part, es formalitzarà la creacióde l’Oficina del Patrimoni, com a instrument pera la gestió del patrimoni arqueològic i arquitectònic,per tal de fomentar i garantir el rigor en larehabilitació del patrimoni construït i del’arqueologia preventiva en el terme municipal.

L’any 2008 vindrà marcat, així mateix, per lapresentació de l’avantprojecte de rehabilitació delmolí d’en Torrella, al riu Ripoll, element importantde la preindustrialització a Catalunya. Així mateix,s’iniciaran els estudis per recuperar un conjunt decoves dels anys 40 al barri de Nostra Llar de Sant

25

SABADELLCIUTATDECIUTATS

Oleguer, com a exemple de les condicions de vidadurant el primer franquisme. La masia de Ca n’Oriactambé serà objecte dels primers treballs perrehabilitar-la, així com la masia de Can Llong. Esfomentarà la recuperació del molí d’en Font i lamasia de Can Roqueta, i es continuarà en larecuperació de la sèquia Monar.

Voldria destacar també l’inici de les actuacionsper recuperar el Castell de Can Feu i el seu anticbosc i jardí. El bosc de Can Feu va ser un espaiemblemàtic per als sabadellencs i sabadellenques,un espai d’oci i de cultura, dominat perl’espectacular edifici del Castell de Can Feu. Ésamb la voluntat del govern de retornar a la ciutataquest patrimoni que durant el present any esredactarà el projecte per a la recuperació a larecuperació de l’entorn, del castell, en un passeigi zona verda. El mateix edifici del castell no quedaràal marge d’aquesta actuació, ja que s’iniciaran lestasques d’investigació patrimonial i es redactaràel projecte per rehabilitar-lo.

L’any 2008 es formalitzarà lacreació de l’Oficina del Patrimoni

El proper any s’iniciaran lestasques d’investigació patrimoniali es redactarà el projecte per a larehabilitació del Castell de CanFeu

Sabadell ha recuperat el Castell de Can Feuper a la ciutat

El Despatx Lluch és un dels edificispatrimonials que s’ha recuperat en els darrers

anys

Els serveis socials de Sabadell —que ja van serpioners a fer els primers passos al nostre país perimplantar un model d’atenció sociosanitari— estanpreparats i disposats per liderar la traducció locald’aquesta transformació cap a la societat de lainclusió. És per això que el pressupost quedestinarem enguany a les polítiques de serveissocials s’ha incrementat en un 47%, per segonany consecutiu. I encara podem dir més: els dinersdestinats a l’atenció domiciliària superen en un56% els que s’hi han destinat aquest any que araacaba. Això significa que en els dos darrersexercicis hem acumulat un augment del 103%. Unnou repte per a l’Ajuntament, una nova dimensióen l’atenció a les persones, pel volum i abast querepresenta.

Tot plegat significa un augment del desplegamentdels nostres serveis socials: més professionals,més i millors serveis d’atenció a domicili, méspolítiques actives i més innovadores per a la gentgran; major protecció de la infància en risc i nousserveis per millorar la conciliació entre tempsdomèstic i temps laboral.

LES POLÍTIQUES SOCIALS,PROTAGONISTESA Europa estem vivint una important transformacióen el camp de les polítiques socials. Un canvi queens fa evolucionar de la societat del benestar a lasocietat de la inclusió. Un pas endavant de lespolítiques progressistes en el qual les ciutatstindran un nou i rellevant protagonisme: passemde la ciutat prestadora de serveis a la ciutat dedrets socials.

Es tracta d’un canvi de rumb que afecta tota lapolítica municipal i que liderarà el Pla d’Inclusióde Sabadell, que dotarà la ciutat d’estratègia id’objectius per fer de la nostra una ciutat de i pera tothom, amb la participació i coresponsabilitatde tots els agents econòmics, socials, culturals ic í v i cs . Ja no podem cons iderar e ldesenvolupament, el progrés econòmic i cívic deles ciutats sense el concurs de les polítiques socials.

En aquest sentit, i per a les persones més fràgils,les recents lleis de promoció social aprovades alnostre país juguen un paper bàsic i fonamental: laLlei estatal de la dependència i la nova Llei catalanade serveis socials. La Llei estatal de la dependènciadotarà els ajuntaments de recursos per atendrepersones en situació d’especial vulnerabilitat quenecessiten ajuda per desenvolupar les activitatsessencials de la vida diària i arribar a una majorautonomia personal. La Llei de serveis socialsconverteix els serveis socials en un dret per a totsels ciutadans que ho necessitin i equipara el sistemade serveis socials amb els sistemes de salut,educació i el de pensions.

26

SABADELLCIUTATDELESPERSONES

Sabadell s’encamina cap a lasocietat de la inclusió, i elpressupost destinat als serveissocials s’incrementa en un 43%

El Pla d’Inclusió de Sabadelldotarà la ciutat d’estratègia id’objectius per fer una ciutat dei per a tothom

L’Ajuntament aposta per les polítiques socialsper donar respostes a les noves necessitats

de la ciutadania

També és una aposta clara per proveir de novesplaces residencials, ajustades a les novesnecessitats més complexes per a les persones ambdiscapacitat i en situació de dependència que jano poden ser atesos al seu domicili. Tot enfocatcap a una ciutat inclusiva, on la persona és l’eixde la política municipal. Les ciutats han de deixarde ser únicament prestadores de serveis, pròpiesd’una societat del benestar, per convertir-se enprotagonistes del desenvolupament vital de lespersones.

L’autonomia de la gent gran, unaprioritatDurant el 2008 desenvoluparem el Pla d’Atencióa la Vellesa, que, juntament amb el desplegamentde la Llei de la dependència, ens portarà a protegirles situacions més difícils i a millorar la capacitatde desenvolupament vital de les persones grans iels discapacitats. Volem que les persones queviuen a Sabadell estiguin ateses com mereixen

27

SABADELLCIUTATDECIUTATS

quan tinguin situacions de dependència, de pèrduade mobilitat. Volem també que les persones queen tenen cura tinguin el suport necessari percontinuar mantenint una vida amb normalitat.

És per això que hem incrementat la dotació i latipologia dels serveis perquè les persones puguinser ateses en el seu entorn natural, en el seudomicili, amb els seus familiars i amb el reforç deprofessionals qualificats. I si això no és possible,hem posat a l’abast els terrenys i l’esforç per aldesenvolupament dels centres residencials id’habitatge més adequats per a la nostra gentgran. També cal destacar que som la ciutat ambla major cobertura del servei de teleassistència:16 aparells per cada 1.000 habitants. O que, d’altrabanda, el nostre complex d’habitatges per a lagent gran de Sant Oleguer és un referent importanti innovador que han seguit moltes ciutats d’arreu.Actualment n’estem impulsant un altre al nord dela ciutat.

Paral·lelament vull també significar els esforçosrealitzats en el camp de l’atenció a les personesamb discapacitat, on hem anat augmentant anydarrere any el suport a les entitats, la cessiód’espais i terrenys, el transport adaptat,l’accessibilitat a la via pública i als serveis públics.

Farem noves places residencials,ajustades a les noves necessitatsde les persones amb dependències

Sabadell és una de les ciutats amb méscobertura de teleassistència: 16 aparells per

cada 1.000 habitants

Durant el 2008 es desenvoluparà el Plad’Atenció a la Vellesa i es desplegarà la Llei

de la dependència

Però també ens cal i volem que la gent gran ambautonomia, que cada vegada són més i més actius,continuïn gaudint d’aquesta capacitat i vitalitat.Perquè són un capital humà que Sabadell, enconjunt, no pot permetre que es perdi. És per aixòque el Pla de Vellesa preveu, i hi apostemfortament, el desenvolupament de noves iinnovadores polítiques adreçades a la gent gran.

Accions que promouen l’activisme cultural i cívicentre la gent gran, com l’Aula Universitària, laparticipació en accions de voluntariat; els tallersde memòria i d’informàtica, les passejades i l’esport,el suport a l’activitat dels casals, en són algunsexemples. El seu centre d’acció, coordinació ipromoció s’ubicarà al nou equipament del Mercatde Sant Joan, que ben aviat obrirà les portes.Parlant de vellesa activa, volem continuarpotenciant les vacances per a la gent gran, queenguany arribaran a més de 4.000 persones.

28

Pensar la ciutat des del punt de vista de lespersones i apostar per la seva autonomia significatambé desenvolupar serveis que facilitin laconciliació de la vida laboral i familiar. En aquestsentit, hem augmentat la diversitat i el volum deserveis sociofamiliars per a la infància, fent-losmés pròxims al domicili de la gent i possibilitantque arribin a tots els barris.

LA GENT JOVE, VITAL PER A LANOSTRA CIUTATL’Ajuntament de Sabadell continua treballant enaccions i polítiques que incideixin de formaespecífica en la millora de la qualitat de lescondicions de vida dels joves i en la igualtatd’oportunitats entre aquests. La facilitació del’emancipació i el foment de la participaciócontinuen sent els eixos claus per fer de Sabadelluna ciutat de futur per als joves.

El Pla de Vellesa inclou eldesenvolupament de novespolítiques adreçades a la gentgran, accions que promouenl’activisme cultural i cívic

El 2008 serà l’any del nou PlaLocal de Joventut i de laconsolidació dels serveisexistents

Any rere any la població té més perspectivesde vida, per això cal que la gent gran gaudeixi

del seu temps de lleure amb plenitud

L’Ajuntament potencia tant l’emancipaciódels joves com la participació juvenil en la

vida cívica de la ciutat

Considerem que la joventut no és únicament unatransició cap a l’etapa adulta. Ser jove és una etapade la vida en si mateixa, com ho poden ser lainfància o la vellesa. Ens trobem al davant d’unperíode clau del cicle vital pel que fa a l’assolimentd’autonomia personal i l’accés a la plena ciutadania.Per aquest motiu, creiem imprescindible poderarribar a comptar amb actuacions que integrin totel cicle vital de les persones i que alhora estiguincoordinades amb tots els agents implicats enaquest procés.

El 2008 serà l’any del nou Pla Local de Joventut,de la consolidació dels serveis existents i de laposada en marxa de nous recursos i equipamentsper als joves. L’actualització del Pla al llarg delproper any, mitjançant un procés participatiu,permetrà que la ciutat compti amb un full de rutanovament consensuat, realista i ambiciós per alspropers quatre anys.

La voluntat de continuar potenciant els serveis jaexistents implica una aposta ferma pel nou serveiSabadell Atenció Jove (SAJ), juntament amb lesassessories per a l’emancipació; els Puntsd’Informació Juvenil als instituts; les campanyesi publicacions; la Xarxa d’equipaments per a joves;l’oferta de sales d’estudi o el suport al mónassociatiu, entre d’altres. El SAJ funciona des del

29

SABADELLCIUTATDECIUTATS

passat mes de desembre al Vapor Codina i aprofital’experiència d’una vintena d’anys del Serveid’Informació Juvenil, emplaçat anteriorment alCasal Pere Quart.

La desigualtat no només es mesura en termeseconòmics, sinó que també és resultat de la mancade recursos relacionals, el desconeixement deserveis i dels canals d’informació que permetenals joves exercir els seus drets i conèixer els seusdeures. Precisament, el SAJ persegueix aquestobjectiu, que cap jove no quedi exclòs d’aquestsrecursos relacionals i informatius.

La xarxa d’equipaments municipals per a jovestambé mereix especial atenció. La bona acceptaciódels quatre espais joves de la ciutat —a Can Rull,Can Puiggener, la Creu de Barberà i Torre-romeu— ha portat que es dugui a terme un estudi deviabilitat per a la posada en funcionament delcinquè Espai Jove de la ciutat a mitjà termini,ampliant així l’oferta d’espais on els joves puguindonar sortida als seus interessos mitjançant l’ociparticipatiu en activitats diverses.

Properament posarem en marxael cinquè Espai Jove

Continuem potenciant el Sabadell AtencióJove (SAJ)

Els espais joves s’han consolidat com a espaisde trobada fent èmfasi en el temps d’oci

30

La resta de serveis ja consolidats continuaràfuncionant a ple rendiment: els 26 puntsd’informació juvenil donant servei a centreseducatius i equipaments juvenils de la ciutat; lessales d’estudi oferint horaris i espais alternatiusals períodes d’hivern i d’estiu, i el suport al teixitassociatiu juvenil mitjançant suport econòmic,infraestructural i d’espais per a la realitzaciód’activitats. En aquest sentit, el Casal de Joves deSabadell, al carrer dels Emprius, continuarà sentl’espai de referència.

Més enllà del Casal i dels espais joves, la ciutatcompta amb quatre equipaments juvenils tambédistribuïts de manera equilibrada al territori. Aixòconforma un mapa total de 9 espais on es barrejal'autogestió, la cogestió i la gestió directa ambl'ànim d'arribar a tots els públics i sensibilitats.

El 2008 també és l’any d’endegar dos nousprojectes que representaran un salt qualitatiu moltimportant en l’oferta de serveis per als jovessabadellencs. La posada en funcionament del webSabadell Jove, —www.sabadell.cat/jove— al llargdels primers mesos de l’any permetrà l’accés enlínia als recursos informatius del SAJ i a diversitatd’eines com el Calaix de Sastre —un taulell d’anuncisdiversos—, el fòrum participatiu o el mapa interactiude la Viatgeteca, entre d’altres.

La inauguració del molí de Sant Oleguer com aalberg de joventut, prevista per la segona meitatdel 2008, és l’altra gran aposta immediata delgovern per a la gent jove. Aquest nou equipamentoferirà allotjament i estades a grups juvenils,escoles, entitats, empreses, etc. La situacióprivilegiada entre la Bassa de Sant Oleguer i lesPistes d’Atletisme dóna al molí moltes possibilitatsd’ús relacionades amb les activitats de lleure. Toti això, la conservació i la recuperació dels elementspatrimonials encara existents i la resta d’usosprevistos per a l’edifici permetran dur a termemoltes altres activitats com tallers, exposicions,jornades, etc.

Concretament, el molí comptarà amb un total de65 places, menjador, tres sales polivalents i unespai internet entre d’altres serveis, queconvertiran aquest nou equipament en un punt dereferència tant per als joves sabadellencs com peral conjunt de la ciutadania.

El 2008 es posarà en marxal’alberg de joventut al molí de SantOleguerEl Casal de Joves continuarà sent un espai

de referència per al jovent de la ciutat

Els serveis de l’alberg del molí de Sant Oleguerseran tant per als joves com per al conjunt

de la ciutadania

AVANCEM CAP A LA IGUALTATDE GÈNERELes polítiques que s’han treballat enguany des del’Ajuntament de Sabadell i les que es plantegenper al futur immediat per avançar cap a la igualtatreal entre dones i homes es veuen afectades peraccions legislatives de caire superior: la LleiOrgànica d’Igualtat efectiva entre homes i donesi el debat de la Llei contra la violència masclistaal Parlament de Catalunya.

Per aquest motiu, a més de l’organització d’actesde sensibilització i la promoció de la col·laboracióamb i entre les entitats de dones de la ciutat perpart del Programa d’Igualtat Dona-Home i de larealització, des del Centre d‘Atenció a la Dona, deles accions habituals d’atenció a les dones quepateixen alguna mena de discriminació, els eixoscentrals de les polítiques d’igualtat seran la creacióde nous espais d’atenció a dones en situaciód’emergència i la implementació del Pla Municipald’Igualtat.

31

SABADELLCIUTATDECIUTATS

El primer es concretarà en l’existència d’un pismunicipal d’emergència per atendre les dones quees veuen en la necessitat de sortir de casa perraons de violència de gènere i el segon en unprocés de debat i aprovació del Pla d’Igualtat i totel que representa com a principi de transversalitaten les polítiques municipals.

D’altra banda, es revisarà i ampliarà el protocold’actuació en casos de violència de gènere, ja queels agents que hi intervenen han variat des de laseva elaboració l’any 2002 i perquè resultaimprescindible que tots col·laborin en la detecció,prevenció i recuperació de les dones agredides.

Tenim la voluntat de continuar treballant amb lesdones joves, feina que ja es va encetar a partir dela iniciativa Urbal els darrers anys. Pensem que estracta d’un col·lectiu que necessita una especialatenció i volem treballar perquè tinguin un espaide participació a la nova ciutat. Espais de formació,comunicació, visualització i reflexió femenins.També es treballarà en noves iniciatives adreçadesa nous col·lectius de dones a través de tallersterapèutics, clubs de lectura especialitzats entemàtica femenina, tallers d’escriptura i accionsconcretes en l’àmbit de dones empresàries itreballadores sempre amb la finalitat d’incorporarles dones a la vida pública.

Un dels eixos centrals de lespolítiques d’igualtat és la creacióde nous espais d’atenció a donesen situació d’emergència

Jornades com el Dia Internacional contra laViolència a les Dones potencien la

sensibilització

Sabadell treballa fermament en la cultura deprevenció per a la igualtat de gènere

En aquest sentit, cal remarcar la voluntatd’intervenir en l’estructura social dels usos deltemps, en una primera fase a partir d’un estudisobre els aspectes que incideixen en l’organitzacióde les dones i els homes a la nostra ciutat i en unasegona amb accions concretes sota el paraigüesde la campanya “A Sabadell a parts iguals”.

LA CONVIVÈNCIA I EL CIVISMECal continuar consolidant i potenciant Sabadellcom una ciutat de convivència. La convivènciaentesa com a civisme, en què el respecte per lespersones i per l’espai públic siguin protagonistes,i on continuïn imperant els valors de la tolerància,el diàleg, el respecte, la integració i la solidaritat.En aquest àmbit, Sabadell fonamenta el marc dedesenvolupament del seu projecte de futur en elsprincipis del sistema democràtic, que signifiquenun pacte de drets i deures dels ciutadans iciutadanes membres, els quals estan resguardatsper un estat de dret.

32

En aquest marc, tothom és lliure d’expressar icompartir les seves múltiples identitats. Ladiversitat de les experiències individuals —vitals,culturals, professionals...— enriqueix sens dubte elpatrimoni col·lectiu i la interculturalitat en elsdiferents àmbits i esdevé l’essència del progrésper una ciutat cohesionada en un futur.

La prevenció i la seguretatLa prevenció i la seguretat són factors clau pergarantir el civisme i una bona convivència. Aquestany acabarem de definir el Pla Director de la PoliciaMunicipal, que establirà, després d’un procésparticipatiu i de consens, un conjunt decompromisos amb la ciutadania i les mesuresnecessàries per complir-los. Volem una policia quees centri en la prevenció, en el suport a lacol·lectivitat, en la recerca d'una qualitat de vidacaracteritzada per la seguretat i la convivència.Un dels aspectes destacats per a l’any vinent ésla incorporació de les noves tecnologies com unaeina més en el treball quotidià dels agents.

Sabadell tindrà un pis municipald’emergència per atendre les donesque es veuen en la necessitat desortir de casa per raons deviolència de gènere

A Sabadell es treballa per fomentar els valorsde convivència i civisme i respecte mutu

El desplegament dels Mossos d’Esquadrapermet que la policia municipal porti a terme

tasques que li són pròpies

Un altre aspecte important és la progressivadesignació de responsabilitats funcionals iterritorials, qüestió que va lligada també amb laincorporació dels nous efectius que s'incorporarana la plantilla. Actualment la plantilla compta ambmés de 200 agents i està previst que en els propersmesos s’incorporin 50 efectius més.

Aquest any que s’acaba ha estat també el de laconsolidació dels Mossos d’Esquadra a la nostraciutat. La recent inauguració de la comissaria delsMossos, a inicis de mes, ha completat el seudesplegament a la ciutat. La percepció delsciutadans i la resta de professionals de la seguretati els indicadors de què disposem ens indiquen queel canvi s’ha fet de forma tranquil·la, professionali eficaç. Cal destacar, a més, la bona coordinacióentre tots els cossos de seguretat que actuen a lanostra ciutat.

Precisament, amb el desplegament dels Mossos,els diferents cossos de policia que tenen presènciaa Sabadell han d’anar definint una especialitzacióper tal de garantir una bona coordinació entre

33

SABADELLCIUTATDECIUTATS

tots. Amb l’experiència que ens dóna un any depresència a la ciutat, ara és el moment que laPolicia Municipal, mitjançant el Pla Director queus comentava abans, defineixi i materialitzi aquestapròpia especialització, de manera que entre totsels cossos policials donem el servei de seguretatglobal a la ciutadania de Sabadell.

LA NOVA CIUTADANIALes persones que han immigrat deixen de serimmigrants en el moment que s’empadronen a lanostra ciutat i, tot i continuar sent estrangers,adquireixen el rol de ciutadans i ciutadanes queconviuen en un sistema democràtic amb un conjuntde drets i deures reconeguts per tothom. Però,sota el paràmetre d’una ciutat inclusiva, cal teniren compte la diversitat de cultures, religions icostums, la qual implica que les relacions i laconstrucció de tot allò col·lectiu s’ha d’exercir demanera diferent. Totes les persones —estrangersi autòctons— hem d’aprendre com gaudir i exerciraquesta nova ciutadania sent individus actius enla construcció d’una ciutat democràtica, diversai cohesionada.

Sabadell, com totes les ciutats industrials deCatalunya, ha estat històricament i és actualmentuna ciutat de migracions. Les immigracions s’hanproduït a causa de la capacitat de la ciutat de seruna destinació d’oportunitats per a moltespersones que, per diversos motius, han deixat el

Volem una policia municipal quees centri en la prevenció, laseguretat i la convivència

Sabadell va inaugurar recentment la novacomissaria del Mossos d’Esquadra a la

carretera de Prats

Sabadell ha estat històricament i ésactualment una ciutat de migracions

seu país o la seva ciutat d’origen. Per altra part,Sabadell ha estat sempre una ciutat acollidora iels seus habitants han rebut aquests nousciutadans i ciutadanes amb actituds obertes,tolerants i han treballat des de la inclusió pergarantir la cohesió social i la convivència.

Aquests últims anys s’han incorporat a la nostraciutat persones i famíl ies procedentsmajoritàriament de països en vies dedesenvolupament econòmic que busquen tambénoves oportunitats per millorar les seves condicionsde vida. Per afrontar el repte que representa lagestió de la seva arribada, el govern va impulsaral mes de juliol l’Oficina de Nova Ciutadania ambuna clara voluntat política de donar un nou impulsa totes les polítiques públiques que promouenl’acolliment, l’acompanyament i la inclusió delsciutadans nouvinguts al nostre municipi ambigualtat de drets i deures.

34

L’any 2008 continuarem treballant amb el modeld’acollida als nouvinguts que Sabadell ha practicatels darrers anys. Un model de col·laboració fins ala cogestió entre l’administració local, lesadministracions supramunicipals i el teixitassociatiu, el qual ha permès poder atendrel’acollida dels immigrants a través d’una xarxa deserveis pactats amb diverses associacions locals,entre les quals cal destacar el paper destacat quedesenvolupa l’SCAI. El model d’acolliment que hadesenvolupat la ciutat de Sabadell aquests últimsanys ha de sortir reforçat amb l’aprovació idesenvolupament de la Llei d’Acolliment de lespersones immigrades i les retornades a Catalunyaper part del Parlament de Catalunya.

Per l’any 2008 també hem previst aprovar el PlaIntegral de Nova Ciutadania, el qual ha de serl’instrument de treball transversal que garanteixil’adequació de totes les polítiques municipals aaquesta nova realitat social i cultural que tenim.Així mateix, es continuarà amb el suport a lesassociacions d’immigrants i a les entitats localsque treballen per aconseguir la inclusió d’aquestsnous ciutadans, afavorint també la seva participacióen la xarxa d’associacions i entitats locals existents.Finalment es desenvoluparà un programa deSensibilització Intercultural que inclourà diversosprojectes, els quals, en el marc de l’Any Europeudel Diàleg Intercultural, treballaran per laconstrucció col·lectiva d’una ciutat basada en laconfiança i en el veïnatge com a valors per garantirla convivència.

L’Oficina de Nova Ciutadania voldonar impuls a totes les polítiquespúbliques que promouenl’acolliment, l’acompanyament i lainclusió dels ciutadans nouvingutsal nostre municipi

El Pla Integral de Nova Ciutadaniaserà un instrument que garantiràl’adequació de totes les polítiquesmunicipals a aquesta nova realitatsocial i cultural

Sabadell ha rebut en els darrers anys famíliesde diferents procedències que cal integrar al

teixit de la ciutat

Volem també fomentar processos de participacióentre entitats, associacions, ONG i sectorsinteressats de la ciutat a fi d’organitzar actuacionsencaminades a la defensa de la pau, els dretshumans i la justícia social, aplicant polítiques queafavoreixin el treball conjunt de totes les entitatsde Sabadell per un món més just i solidari. I és peraixò que volem crear un Consell de Solidaritat iCooperació com a resposta a una necessitat. Unaproposta que serveixi per obrir i ampliar les tasquesque es duen a terme en l’àmbit de la solidaritat ila cooperació i per poder integrar noves entitatsque treballen en aquest àmbit a la nostra ciutat.Una nova eina per als nous temps, per afrontarels canvis que es van originant en el nou escenaride la solidaritat.

Finalment, i com a objectiu prioritari, volem obrirnoves vies de col·laboració amb ciutats i païsosd’origen dels ciutadans nouvinguts a Sabadell,establint convenis d’amistat i cooperació ambciutats del Marroc, l’Equador, Bolívia i Guatemala,entre d’altres, amb la finalitat de millorar eldesenvolupament d’aquests països mitjançantprojectes de codesenvolupament.

LA PARTICIPACIÓ CIUTADANALa participació ciutadana és un dels trets distintiusde l'actuació municipal. Des de l'Ajuntament deSabadell ens esforcem diàriament per ser commés receptius millor amb les aportacions que fala ciutadania i per escoltar-les amb la màximasensibilitat. Per recollir aquestes aportacions, enshem dotat d'un sistema de participació que dónauna importància especial al moviment associatiude la ciutat i, per tant, que recull l'opinió de totsels sectors socials que la configuren.

35

SABADELLCIUTATDECIUTATS

LA SOLIDARITATLa societat sabadellenca ha estat, des de sempre,solidària amb les persones i els països més pobresi amb més desigualtats socials, expressant el seucompromís amb qui menys té i, alhora, mésnecessita. En aquesta línia, cal destacar el suportcontinuat a les ciutats agermanades amb Sabadell:Matagalpa, a Nicaragua, i l’Argub, al Sàhara. Aquestany hem realitzat ajuts d’emergència i hemcontinuat treballant amb el Consell Comarcalprojectes comuns per a Matagalpa.

D’altra banda, hem fomentat les accions desensibilització i educació per a la solidaritat endiferents àmbits de la ciutat mitjançant el Pla deSensibilització dut a terme en col·laboració ambla Fundació Sabadell Solidari i l’adhesió a lescampanyes per al suport als objectius del mil·lenni.Hem continuat donant suport als ajutsd’emergència i catàstrofe que es puguin produirmitjançant el conveni amb Farmacèutics Mundi itambé el treball supramunicipal que busquil’eficàcia i la qualitat en la gestió de les accions ique afavoreixi les relacions entre diferentsterritoris.

El Consell de Solidaritat iCooperació ha de servir per ampliarles tasques que es duen a terme enl’àmbit de la solidaritat

Diferents accions a Nicaragua reforcenl’agermanament amb Matagalpa

Sabadell busca el consens des de laparticipació per impulsar noves iniciatives

Aquest sistema compta amb canals estables departicipació, com el Consell de Ciutat, els consellssectorials o els consells de districte. Creiem quecal continuar donant veu i suport a aquest teixitassociatiu ric i divers —a Sabadell hi ha més de 616associacions registrades a hores d'ara—, i per aixòposarem en marxa durant l’any vinent iniciativesper millorar la formació dels membres de lesentitats i continuarem aportant-los recursoseconòmics i infraestructura per poderdesenvolupar les seves activitats.

En matèria de participació, també hem facilitatcanals estables a les persones que volen participari que, encara que no puguin comprometre el seutemps lliure en una associació, sí que tenen opiniósobre els afers comuns de la ciutat i ens la volenfer arribar. Per això hem posat en marxa el procésQUÈ08?, per escoltar les persones que han volgutexpressar-nos el seu parer sobre la prioritat en ladespesa municipal de 2008. Els seus suggerimentshan estat considerats en l'elaboració del pressupostque recentment hem aprovat i seran consideratsper a l'execució d'aquest pressupost durant totl'any.

36

De ben segur que els propers anys continuaremdonant veu als ciutadans en processos similars ien la definició de projectes més propers al seuàmbit territorial. De fet, ens proposem tirarendavant tots els projectes d'abast de ciutat,districte o barri, sempre comptant amb l'opiniódels grups polítics, d’associacions sindicals, delsveïns i veïnes, de les associacions i de lesinstitucions més directament afectades ointeressades.

I tornant al suport al món associatiu, la ciutatcompta amb 11 centres cívics municipals, entrealtres equipaments, que presten un servei moltvaluós a les nostres entitats. Els centres cívicsestan farcits d'activitats i volem continuar amb lamillora d'aquests equipaments: es continuarà lareforma del Centre Cívic de Can Deu i s'iniciaràl'ampliació del de Can Puiggener, que creixerà enuns 400 metres quadrats, i s'iniciarà també laconstrucció d'un nou equipament per al barri deTorre-romeu, que comptarà amb un ascensorexterior per connectar en un altre punt més, lapart alta amb la baixa del barri.

El Consell de Ciutat, els consellssectorials o els consells de districtesón alguns canals per fomentar laparticipació ciutadana

El Consell de Ciutat és un òrgan de consultai participació i serveix d’assessor en la

definició dels eixos bàsics de la política i lagestió municipal

El procés QUÈ08? ha servit per escoltar laveu de la ciutadania vers els pressupostos

municipals del proper any

El Servei d’Atenció CiutadanaSabadell Atenció Ciutadana té com a finalitat serel referent del ciutadà a l’hora de demanarqualsevol informació, consulta o gestió dels serveisque ofereix l’Ajuntament, ja sigui per canalpresencial, telefònic o telemàtic. La nostra prioritatés millorar dia a dia l’atenció al ciutadà i fer-la méspropera, amable i accessible. Això ho volem ferpossible al llarg de l’any 2008 integrant tots elsserveis centrals en un sol edifici: el Despatx Lluch,unificant horaris del personal i dels serveis.

També tenim previst incrementar les taulesd’atenció presencial amb la finalitat d’assumir mésatencions —OMIC, cementiris, multes...— i augmentarels llocs d’atenció telefònica del 010. Finalmentens plantegem ampliar l’horari d’atenció presenciala les oficines cardinals per donar així un margemés ampli d’acord amb les necessitats i lespeticions dels ciutadans.

La lluita contra la fractura digitalUn dels objectius en l’àmbit de les Tecnologies dela Informació i la Comunicació és lluitar contra lafractura digital al nostre territori. Per aixòcontinuarem impulsant el programa Sabadell fesClic. Hem anat donant resposta a la demandacreixent de la població per fer ús de les novestecnologies, incrementant els cursos formatiuspels quals han passat 1.300 alumnes aquest any,alguns dels quals hi han participat a través de lesentitats ciutadanes que participen en el programa.

37

SABADELLCIUTATDECIUTATS

L’espai públic —les places, els equipaments, elscarrers— és l’eix de la nostra vida quotidiana. Allòque ens identifica amb el nostre carrer, barri i, endefinitiva, la nostra ciutat. Uns espais públics dequalitat i que cobreixen les necessitats delsciutadans fan de Sabadell una ciutat per podergaudir. Una ciutat amable. En aquest sentit, l’opinióque tenen les persones en relació amb l’espaipúblic és clau per fer nous projectes o millorar elsque ja tenim. El programa de districtes volpotenciar un contacte més directe amb laciutadania utilitzant canals de comunicació efectiuso processos participatius on es puguin recollirtotes les propostes, idees o inquietuds respecteals espai públics.

També comptem amb el servei del Programa deMediació Comunitària, en què es solucionen petitsconflictes entre veïns propiciant el diàleg,mitjançant una tercera persona que arbitraconflictes —el mediador o mediadora—, i intentantque les parts arribin a un acord de motu propiosense la necessitat d’utilitzar altres vies. En aquestprocés afavorim la participació i la responsabilitatde la ciutadania en la gestió dels conflictes propis,a més de promoure els valors del diàleg, latolerància, la diversitat i la cooperació.

El programa de districtespotenciarà un contacte mésdirecte amb la ciutadaniautilitzant canals de comunicacióefectius

La prioritat és millorar dia a dial’atenció al ciutadà i fer-la méspropera, amable i accessible

Les oficines de Sabadell Atenció Ciutadanaconcentren totes els gestions municipals en

un únic espai

Però les regles d’Internet són diferents de les delmón no-virtual i l’Ajuntament hi ha de respondre. A Internet cada ciutadà és individual i demanauna navegació personalitzada. Això és el que fanels centenars de sabadellencs i sabadellenquesq u e u t i l i t z e n e l p o r t a l p e r s o n a l<www.sabadellamida.net> o els milers que sónusuaris de les revistes digitals rebudes per correuelectrònic a les que estan subscrits.

Un altre dels nostres objectius passa perquèl’administració electrònica estigui a l’abast detothom. Al juny d’aquest any s’ha aprovat alCongrés de Diputats una llei que reconeix el dretde la ciutadania a accedir per mitjans electrònicsals serveis públics de les administracions. La nostraadministració local manté un esforç sostingut enla seva modernització i digitalització. Interpretemaquesta obligació de garantia de drets ciutadanscom una clara oportunitat de millora dels serveispúblics. Això sí, amb la voluntat de fer servir lestecnologies perseguint l’increment de la cohesiósocial, la igualtat d’oportunitats i l’eficiència ieficàcia en la gestió municipal.

38

D’altra banda, hem mantingut els 65 punts d’accésgratuït a Internet entre els 10 espainternet i les 9oficines virtuals i estem renovant tot l’equipamentd’ordinadors dels espainternet, gràcies a unprojecte que desenvolupem amb l’Obra Social deCaixa Sabadell. Això significa un punt d’accésgratuït a Internet molt a prop de cada llar, a menysde 15 minuts caminant. Pel que fa als espais Wi-Fi,estem treballant per tal que aquest accés es facitambé a través de la xarxa sense fils d’accés alspunts instal·lats a centres cívics i al parc deCatalunya.

Volem també contribuir decididament a l’existènciade Sabadell a la Xarxa. Tenim constatat que mésde la meitat de les llars sabadellenques accedeixenhabitualment a Internet, la qual cosa ens situa alcapdavant de les ciutats en l’ús d’aquestestecnologies. Això implica una creixent demandaperquè l’Ajuntament ofereixi informació i serveisen línia, com ho demostren el milió dues-centesmil visites que s’han fet aquest any al portalmunicipal i que han visualitzat més de 6 milionsde pàgines web. Per això vam editar la guia deserveis telemàtics <www.e-sabadell.net>, la primerad’aquest estil que es fa a l’estat espanyol, i vamremodelar el portal municipal separant els dominisper idiomes <www.sabadell.cat>, <www.sabadell.es>i creant un nou cercador de continguts sobre laciutat, <www.sabadell.net>.

La voluntat municipal és quel’administració electrònica estiguia l’abast de tothom i treballaremper fer-ho possible

Sabadell disposa de 10 espainternet peraccedir de manera gratuïta a Internet

L’Ajuntament aposta per facilitar l’accés a lesnoves tecnologies a tothom

La informació a l’abast de tothomCom a ciutat de més de 200.000 habitants queés, Sabadell necessita instruments que garanteixinla comunicació amb i entre la ciutadania. Els mitjansde comunicació locals constitueixen, a Catalunya,una realitat consolidada i específica que al llargdels anys ha ajudat a cohesionar pobles i ciutats.Sabadell no n’és cap excepció i el seu panoramamediàtic ha guanyat en riquesa i pluralitat amb lacreació de nous mitjans i nous formats.

N’és un exemple Ràdio Sabadell 94.6, que ambmés de 10.000 oients diaris s’ha consolidat comun referent informatiu indiscutible, no només através de les ones, sinó també a través de lesnoves tecnologies. En aquest sentit, al llarg de2 0 0 7 e l p o r t a l d e c o n t i n g u t s<www.radiosabadell.fm> s’ha transformat en unelement imprescindible per estar informat del quepassa a la ciutat des de qualsevol lloc del món.Més de 6.500 persones l’utilitzen diàriament, cosaque constitueix un autèntic èxit i una demostraciódel poder de la xarxa, també a escala local.

Precisament, ara fa dos anys vàrem ser la primeraciutat que aprovava una ordenança per fomentarl’administració electrònica. Això va permetreinaugurar fa un any i mig una carpeta ciutadanaque possibilita la realització de molts tràmitsmunicipals des de casa a través d’Internet. Lacarpeta ha anat creixent i avui ofereix la possibilitatde realitzar 17 tràmits de forma completa, gràciesal sistema de firma electrònica que distribuïm desdel Despatx Lluch i a principis d’any també amb elDNI electrònic que ja s’està distribuint des de lacomissaria de Policia de Sabadell. El canald’Internet manté el seu creixement com aimportant element d’Atenció Ciutadana<www.sabadell.cat/tramits>. Aquest any s’han fetmés de 10.000 tramitacions en línia i l’assistentvirtual ha respost més de 12.000 preguntes.

Tant des de l’àmbit de l’administració electrònicacom des de la divulgació i formació de l’úsd’Internet, treballem en projectes innovadors, pelsquals rebem una ajuda creixent del Governd’Espanya. Un per fer la carpeta ciutadana altelèfon mòbil, un altre per la generalització de lagestió digital de les convocatòries als òrgans degovern, i dos més de l’àmbit social: un nou espaimultimèdia associat a L’Estruch i una xarxa socialde l’àmbit educatiu.

Finalment, convé destacar que tenim una guia deserveis telemàtics publicada a Internet en què espoden consultar tots els llocs web municipalswww.sabadell.cat/Guia_eSabadell/p/webs_cat.asp,e l s s e r v e i s q u e o f e r e i x e n<www.sabadell.cat/Guia_Serveis/p/serveis_cat.asp>i les eines necessàries per fer-los servir<www.sabadell.cat/Guia_Eines/p/eines_cat.asp>.

39

SABADELLCIUTATDECIUTATS

Treballem en projectes innovadorstant des de l’àmbit del’administració electrònica comdes de la divulgació i formació del’ús d’Internet

Ràdio Sabadell s’ha consolidat després de 7anys en antena i ara compta amb més de

10.000 oients

Amb Ràdio Sabadell 94.6, la ciutat ha recuperatla seva presència al mitjà radiofònic, una presènciaque va finalitzar el 1994 i que vam recuperar el2001. A més, Ràdio Sabadell ha esdevingut unmodel d’emissora pel qual s’interessen altresmunicipis gràcies a la seva programació deproducció íntegrament pròpia, com des del governconsiderem que pertoca a una ciutat com la nostra.

A més, al llarg de 2008, Ràdio Sabadell 94.6 faràhonor al passat radiofònic de la ciutat i esmaterialitzarà la recuperació de la fonoteca i ladiscoteca de l’antiga Ràdio Sabadell EAJ-20.L’acord amb COM Ràdio permetrà retornar aSabadell un material que forma part de la nostrahistòria col·lectiva i que, d’aquesta forma, es posaràa disposició de tota la ciutadania.

Vull fer especial menció també al fet que Sabadelllidera la creació d’un consorci intermunicipal que,juntament amb Badia del Vallès, Barberà del Vallès,Palau-solità i Plegamans, Polinyà i Sentmenat,posarà en marxa el canal de televisió digitalterrestre. Actualment estan en estudi i avaluacióles possibilitats que dóna la tecnologia per tald’aprofitar els continguts digitals municipals, comara els dels portals municipals o les ràdiosmunicipals per Internet, i que puguin tambédistribuir-se a través de la televisió digital d’unaforma tècnica i econòmicament viable.

40

Un altre mecanisme d’informació a la ciutadaniasón els canals de comunicació dels quals disposal ’A juntament : des de la pàgina web<www.sabadell.net>, <www.sabadell.cat> passantpel butlletí d’informació municipal Sabadell a Prop—que arriba mensualment a totes les llars de laciutat—, i per l’espai Sabadell Actual al Canal CatalàVallès —que acosta l’actualitat municipal a tota laciutadania cada dimecres de 10 a 11 de la nit.

Sabadell lidera la creació d’unconsorci intermunicipal per posaren marxa el canal de televisiódigital terrestre

El butlletí mensual Sabadell a prop reculll’actualitat municipal de forma senzilla i

planera

Aquest any que ara acabem s’han posat enfuncionament les escoles bressol Joaquim Blumei Can Llong - Castellarnau, amb una oferta de 214places. Alhora, s’han iniciat les obres perquè el2008 es pugui inaugurar la de Gràcia-Centre.També continuaran les obres perquè el 2009puguin entrar en funcionament les de la Creu Altai Can Puiggener. Tots aquests nous centresdisposen d’aula de lactants. Aquests centres, amés d’oferir el servei d’escola bressol, neixen ambla voluntat de donar més suport a les famílies enl’educació dels fills. Per això totes ofereixen serveisdiversos i flexibles d’atenció a la petita infància ide suport a les famílies, els Espais Familiars.

Pel que fa a la implementació del Mapa Escolar, idesprés que aquest any s’hagi obert el CEIP NostraLlar i el Sabadell Centre i s’hagin acabat les obresd’ampliació del CEIP Concòrdia, durant el 2008 espreveu iniciar la construcció del CEIP Can Gambúsi Can Llong II i que es redactin els projectes desubstitució del CEIP Cifuentes, de l’IES Pau Vila,de l’IES Jonqueres i el d’ampliació de l’IES Riboti Serra.

L’EDUCACIÓ, LA MILLORGARANTIA DE FUTURConsolidar l’educació, formar els nostres infantsi joves, és la seva millor garantia de futur. Perquèla cultura, l’educació i el coneixement són les basesque ens permetran consolidar-nos com una ciutatmés justa, més equilibrada i més cohesionadasocialment.

L’any 2007 s’ha continuat desenvolupant el Plad’Escoles Bressol. Aquest Pla, que es va aprovarel 2005, preveu una actuació important que enspermetrà arribar el 2009-2010 a tenir prop de1.100 places de llars d’infants distribuïdes per laciutat en dotze escoles: onze de municipals i unade la Generalitat. És un procés que cal destacar,i més si tenim en compte que al setembre del 2003disposàvem només de tres escoles bressolmunicipals i de 186 places. Actualment tenim mésde 700 places en funcionament.

41

SABADELLCIUTATDECIUTATS

SABADELLCIUTATDELCONEIXEMENT

Amb el Pla d’escoles bressol queimpulsa l’Ajuntament, la ciutattindrà prop de 1.100 placesmunicipals

Totes les escoles bressol neixenamb la voluntat de donar méssuport a les famílies

El 2008 és previst que es pugui inaugurarl’escola bressol de Gràcia-Centre

Els centres disposen de serveis de suport ales famílies en l’educació dels fills

Una altra de les prioritats pel que fa a l’impuls del’educació i el coneixement és la de facilitar l’accésa totes les persones, promoure la formació màximaper a cada persona i garantir-la al llarg de la vida.Per aconseguir-ho s’han portat a terme diferentsaccions. La primera és la posada en marxa del’Oficina Municipal d’Escolarització per facilitar lainformació a totes les persones i vetllar pel correctedesenvolupament del procés de preinscripció. Esmanté oberta tot l’any i enguany s’hi han atèsaproximadament 14.000 persones.

També s’han obert convocatòries de beques oajuts per accedir a l’escola bressol, participar enactivitats extraescolars, casals d’estiu, facilitar lacontinuació dels estudis després de l’ensenyamentobligatori, així com per participar en intercanvisal llarg de l’escolaritat. A més, s’ha iniciat elprograma Posa-t’hi per garantir el suport als noisi noies que finalitzen l’ensenyament secundariobligatori sense obtenir el graduat en secundària.Es tracta d’aconseguir, quan sigui el moment, unaincorporació al mercat laboral en millors condicions.

Així mateix, ben aviat començaran les obres del’Escola Oficial d’Idiomes, un equipament peratendre una oferta educativa important,actualment de prop de 1.800 alumnes en elsidiomes anglès, francès, alemany i català. Aquestequipament reforçarà la capitalitat de Sabadell, jaque, quan estigui acabat d’aquí a uns vint mesos,donarà una oferta d'abast comarcal. Pel que fa al'edifici, serà un equipament, que a més de l'aularitradicional, disposarà de laboratoris d'idiomes,aules multimèdia, hemeroteca, biblioteca, novestecnologies a les aules i en espais concrets, zonesde serveis, espais relacionals, bar, aparcament,etc. Serà, doncs, un equipament adaptat als noustemps en l'aprenentatge d'idiomes.

Per impulsar totes les accions educatives ésimprescindible disposar d’uns equipamentseducatius de qualitat. Per això, l’acció del’Ajuntament en temes de manteniment ha estati serà molt important. L’evolució de les necessitatseducatives fa necessari que els centres tinguin unprocés de millora continuada també en elsequipaments.

42

Aquest any començaran les obresde l’Escola Oficial d’Idiomes

El programa l’Esplai a l’Escolaimpulsa noves activitats en eltemps de lleure dels nois i noies,més enllà de l’horari escolar

L’esforç per a l’educació de qualitat és unade les prioritats del govern municipal

Les escoles tenen un procés de milloracontínua tant pel que fa al manteniment delsequipaments com pels recursos que ofereixen

Els plans educatius d’entorn ens han permès queper mitjà de la coresponsabilitat entreadministracions, centres educatius, pares i maresi entitats ciutadanes, treballem plegats fentprojectes específics, arrelats a la necessitat decada entorn que ens permetin un millor èxit escolarreflectit tant en els nivells acadèmics, com en laintegració i coneixement de la llengua, la cohesiósocial, etc. El 2008 continuarem avançant enaquests plans.

També continuarem oferint espais de formació,debat i intercanvi per donar resposta a lesnecessitats de pares i mares. Un treball que quedareflectit en el programa d’activitats Aprendre aEducar. Cap èxit serà possible sense que les unitatsfamiliars i escola treballin plegats en una mateixadirecció. Per això el Consell Escolar Municipal s’haplantejat que aquest sigui l’eix del seu treballd’enguany: diagnosi, reflexió i difusió de bonespràctiques. El mateix es pot aplicar a la relacióentre l’escola i la ciutat. Per això potenciarem elprograma Ciutat i Escola.

43

SABADELLCIUTATDECIUTATS

LA FORMACIÓ CONTINUADALa formació al llarg de la vida ha de ser també unobjectiu central de qualsevol societat que volavançar individualment i col·lectivament. Per aixòcomençarem a posar les bases per a una bonaplanificació de l’oferta de formació contínua a laciutat i per sensibilitzar la població vers la formació,sigui quina sigui la seva formació inicial, el seu llocde treball, el seu origen o la seva situació social.

També continuarem impulsant accions perpromoure l’èxit escolar dels alumnes encol·laboració amb els centres educatius, totacostant-nos a l’objectiu de la comunitat econòmicaeuropea que més del 80% des alumnes continuïnfent estudis postobligatoris. A partir dels principisde qualitat, igualtat d’oportunitats, equitat iequilibri territorial, es continuaran desenvolupantprogrames com el de prevenció i tractament del’absentisme escolar, les accions de suport al’orientació acadèmica i professional i els planseducatius d’entorn que es porten a terme a SantOleguer, a la zona sud, a Can Puiggener i alPoblenou i Torre-romeu.

Continuarem fent programes perprevenir l’absentisme escolar

Els plans educatius d’entornfaciliten el treball entreadministracions, centres educatius,pares i mares

L’Ajuntament continuarà impulsant elprograma Ciutat i Escola per complementar

l’educació fora de les aules

El 2008 es potenciaran encara més els planseducatius d’entorn

44

Relacionat amb això, s’ha fet i es continuarà fentuna aposta clara per la concepció educativa deltemps de lleure, per la importància en l’educaciódels nois i noies del que passa més enllà de l’escola,i hem impulsat i donat suport a diferents actuacionsque des de l’àmbit de l’educació no formal pensemque han de contribuir de forma important adesvetllar interessos personals, a gaudir d’un tempsde lleure actiu, a consolidar hàbits, valors i novesformes de relació.

Per això avançarem en la línia de col·laboració pergarantir la qualitat de les actuacions i l’extensióde les possibilitats de participació a tots els noisi noies de la ciutat: amb el programa l’Esplai al’Escola, que impulsa i dóna suport a les AMPA i amoviments d’esplai per organitzar activitatsextraescolars a tots els centres que ho desitgin;i amb el suport i la col·laboració amb les entitatsd’educació en el lleure de la ciutat per fer possibleel desenvolupament dels seus projectes al llarg del’any, i també més intensament a l’estiu amb larealització dels casals d’estiu. Enguany s’haincrementat el nombre de casals a la ciutat i s’havetllat perquè l’alumnat amb necessitats educativesespecials també pugui ser partícip d’aquesta oferta.

IGUALTAT D’OPORTUNITATS PERA TOTHOMEls projectes concrets de futur immediat pel quefa a la formació passen també per ampliar l’ofertaque s’ofereix des del Vapor Llonch. De fet, ésprevist finalitzar la primera fase de les obres derehabilitació de la Fàbrica Molins durant el 2008com un nou centre de formació i d’aquesta maneraincrementar el nombre de cursos.

Això, per exemple, s’ha aconseguit durant el 2007amb la inauguració de les noves instal·lacions delPunt Òmnia, que ha permès millorar el servei i elnombre d’usuaris que es poden beneficiar de cursosd’informàtica. Aquests espais també es plantegenper acoll ir noves accions formatives od’intermediació laboral adreçades a qualificarprofessionals d’acord amb les directrius queplantegen la Llei d’Igualtat i la Llei de Dependència.

L’oferta del servei de PromocióEconòmica, ubicat al Vapor Llonch,continua creixent per oferir mésaccions formativesEls tallers intergeneracionals entre la gent

gran i els més menuts serveixen de fontd’aprenentatge

Al nou Punt Òmnia es fan cursos per aprendreinformàtica

45

SABADELLCIUTATDECIUTATS

Per fomentar la igualtat d’oportunitats entre homesi dones, durant el 2008 es posarà en marxa uncurs de conductores d’autobús i una experiènciainnovadora per millorar la inserció laboral de donesamb perfils professionals alts. Des del Vapor tambées treballa per intentar acomplir la llei estatal desuport a la vida autònoma com a reconeixementdel dret a la qualitat de vida. Per donar coberturaa aquest sector amb gran potencial de creixementes farà un esforç per incrementar encara mésl’oferta formativa i d’ocupació en aquest àmbit.

D’altra banda, es participarà activament en elConsorci per a l’Ocupació i es continuarandesenvolupant accions per aproximar el VaporLlonch encara més a la ciutadania tenint cura dela qualitat dels seus serveis. Tot plegat per assolirles últimes xifres registrades que indiquen que desdel Servei de Promoció Econòmica es pot arribara atendre anualment més de 46.000 usuaris.

D’acord amb un altre concepte, en aquest cas elde Responsabilitat Social Corporativa (RSC),enguany s’ha participat en un projecte perpromoure la RSC entre les pimes. Alhora, s’ha fetuna important aposta per fomentar la contractacióde persones en risc d’exclusió social. Per avançaren aquesta línia es continuaran creant mésprogrames d’ocupació específics per a personesamb alguna discapacitat física o psíquica perfacilitar la seva posterior incorporació al mercatde treball. També es continuarà treballant perdinamitzar la Plataforma del Tercer Sector,apostant per l’increment del nombre d’entitats,que en aquests moments es situa en 16. En aquestsentit, també es concediran un guardons perpremiar les empreses socialment responsables.

L’IMPULS UNIVERSITARILes universitats són un element important en laconfiguració de la ciutat tant pel que fa a l'aportaciódel coneixement com a la participació activa en ladinàmica de Sabadell. Actualment, en la primeravessant s'estan iniciant els treballs peraconseguir en el futur una major presència d'ofertade postgraus i màsters d'acord amb les novesnecessitats emergents, vetllant per aconseguir uncampus encara més dinàmic i potent a Sabadell.

Sabadell participarà activament enel Consorci per a l’Ocupació, alhoraque continuarà desenvolupantaccions per aproximar el VaporLlonch una mica més a la ciutadania

El Vapor Llonch està desenvolupant unaimportant tasca de formació professional

L’Ajuntament participa activament en elsprogrames de Responsabilitat Social

Corporativa

Potenciarem el campus universitaride Sabadell

programació conjunta d'activitats universitàriesd'estiu, passava a substituir tant els cursos d'estiuque organitzava l'ASU com la universitat d'estiude la UAB.

Aquesta proposta única d'activitats, méscompetitiva i de qualitat, va incloure més de 100activitats universitàries d'estiu, entre cursos, tallersi conferències als mesos de juny i juliol,distribuïdes tant a Sabadell —Fira Sabadell i CampusSabadell— com al Campus Bellaterra. Els bonsresultats i la bona acceptació de la primera ediciódels Estius Universitaris ha fet que el 2008 esrenovi el conveni signat entre l'Associació i la UAB,per tirar endavant una nova edició adreçada alsestudiants universitaris, al professorat de primàriai de secundària i a professionals de diversos sectorsamb l'objectiu de potenciar la col·laboració entrela universitat, l'administració i l'empresa. Tambées preveu continuar organitzant les conferènciescol·loqui del cicle Sabadell Tribuna Oberta, un espaide trobada a la ciutat en què periòdicament, de lamà de reconeguts i prestigiosos personatges, esdebat i es reflexiona sobre diferents temesd'actualitat.

En l'àmbit d'implicació amb la ciutat, cal destacarprojectes com la Universitat a l'Abast, les salesd'estudi, l'orientació als joves futurs universitaris,el campus Ítaca, la col·laboració com a experts enestudis i projectes d'interès per a Sabadell i laparticipació en fòrums concrets. A dia d’avui estemobrint vies de col·laboració per fer encara méspalès aquest enriquiment mutu. Perquè calaprofitar les sinergies que l’ampli teixit empresarialde la nostra ciutat genera: amb la UniversitatAutònoma de Barcelona —amb les escolesuniversitàries d’Empresarials i d’Informàtica—,l’ESDi —que pertany a la Ramon Llull—, la UniversitatOberta de Catalunya, el Centre d’Innovació iFormació Tecnològica de la UPC i la Fundació ParcTaulí Institut Universitari.

En aquesta aposta decidida que Sabadell fa perl’àmbit universitari, cal destacar que després decinc anys d'activitats de l'Associació SabadellUniversitat (ASU) i de consolidació del projecte,el 2007 va significar un pas endavant en latrajectòria de l'Associació. La signatura d'unconveni de col·laboració amb la UAB per al'organització dels Estius Universitaris com a

46

El nou circuit de bicitrial ha ampliat lesinstal·lacions esportives amb què compta el

Estem obrint vies de col·laboracióamb el món universitari perenriquir la ciutadania

Sabadell compta amb un teixit universitariactiu en la vida de la ciutat

Sabadell Universitat és una plataforma dedebat i de generació de coneixement per a la

ciutat

Els bons resultats i la bonaacceptació de l’edició dels EstiusUniversitaris han fet que esrenovi el conveni per tirarendavant una nova edició

al conjunt de la població, millorant l’oferta municipald’activitats i posar a disposició de tothom més imillors instal·lacions.

El teixit associatiu en l’àmbit de l’esport a Sabadellés força dens. En total hi ha recollides al cens 132entitats, associacions o clubs esportius. Les

disciplines esportives que, gràcies a l’activitatd’aquestes entitats i a l’oferta esportiva municipal,es poden realitzar a la ciutat són al voltant de les60. Pel que fa a l’oferta municipal, prop de 1.300persones participen anualment en algun dels tresprogrames esportius municipals —activitat físicaper a adults, gimnàstica per a gent gran i escolesesportives municipals—, a banda dels 16.000 nensi nenes que participen en el conjunt de l’esportescolar, gestionat pel Consell Esportiu de Sabadell.D’altra banda, el Gimnàs Municipal compta ambmés d’un miler d’abonats i les Piscines MunicipalsJoan Serra al voltant dels 5.000.

L’ESPORT COM A REFERENT DECOHESIÓ SOCIALL’esport és present a la nostra societat de formageneralitzada i transversal en tots els àmbits:l’educatiu, el sanitari, l’econòmic, el del lleure... Ésindubtable la seva importància per impulsar lacohesió social i la interrelació de les persones.

La relació entre l’esport i la societat sabadellencaté un lligam sòlid, fonamentat en una llarga tradició,que ha col·locat el nom de Sabadell arreu; en unampli i divers conjunt d’entitats; en una apostaclara pel seu desenvolupament per part del’administració, oferint, a disposició de la població,activitats i equipaments de qualitat; i sobretot,fonamentat en el fet innegable —com ho demostrenles dades i els estudis— que a dins de cadasabadellenc i sabadellenca hi ha un esportistamotivat pel seu desig de superar-se, d’estar enbones condicions físiques, de compartirexperiències, de conviure. Això ens impulsa apromoure i facilitar l’accés a la pràctica esportiva

47

SABADELLCIUTATDECIUTATS

SABADELLCIUTATESPORTIVA

Més de 16.000 nens participenen activitats d’esport escolar

L’atletisme és un dels exemples de laimplantació de l’esport a Sabadell des de la

base

Prop de 1.300 personesparticipen anualment en algundels tres programes esportius

Pel que fa a les instal·lacions públiques, Sabadellcompta amb un camp d’atletisme; una piscinacoberta i 6 de descobertes; 4 sales esportives; 3pavellons poliesportius; 15 camps de futbol i 13pistes poliesportives. Una xarxa que escomplementa amb 33 espais de petanca; 2rocòdroms; 3 pistes de tennis; un circuit permanentde cros; un circuit de bicitrial; un skatepark; inombrosos elements esportius que formen partdel mobiliari urbà com cistelles de bàsquet i taulesde tennis de taula. Cal afegir, també, els espaisesportius dels CEIP de la ciutat, bàsicament pistespoliesportives i sales de gimnàstica.

La prioritat en l’àmbit esportiu per al 2008 estaràen sintonia amb la línia marcada durant els darrersanys, caracteritzada per proporcionar elements dequalitat al contingut i al continent de la pràcticaesportiva, incrementant l’oferta municipald’activitats esportives i a la vegada renovar iampliar el conjunt de les instal·lacions.

Cal afegir la important xarxa de competicions delleure que es desenvolupen a la ciutat. En l’àmbitmunicipal funcionen dues lligues, gestionades perentitats de la ciutat: una lliga de futbet, amb uns1.500 participants, i una competició de bàsquet,amb uns 1.200 jugadors.

Els equipaments esportiusPel que fa a les instal·lacions per practicar esport,l’esforç del govern per superar el dèficit històricque arrossegàvem en aquest àmbit ha fet que adia d’avui Sabadell compti amb un important parcd’equipaments esportius municipals —menció apart de la xarxa d’instal·lacions privades no menysconsiderable.

48

Per al 2008, la prioritat seràincrementar l’oferta municipald’activitats esportives i a lavegada renovar i ampliar elconjunt de les instal·lacions

L’esforç del govern per superar eldèficit històric en instal·lacionsesportives es centra ara en laconstrucció de dos nous pavellonsi la Pista Coberta d’Atletisme

La competició esportiva és un dels pilars dela pràctica esportiva de Sabadell

Continuarem millorant les instal·lacionsesportives de la ciutat

També s’acabaran les obres de construcció delspavellons poliesportius del nord i del sud. El pavellódel sud s’acabarà durant el primer trimestre del’any 2008; el pavelló del nord té previstl’acabament durant el primer trimestre del 2009.Pel que fa als camps de futbol, continuarem ambles actuacions englobades dins del Pla de Futboldestaca l’ampliació dels vestidors del poliesportiud’Arraona-Merinals i la renovació en general delsequipaments esportius.

En la mateixa línia, durant l’any vinent es posaràen marxa la implantació de superfícies de gespaartificial als camps de futbol de la ciutat. Aquestha estat un projecte iniciat aquest any, amb larealització d’estudis geotècnics per determinar laidoneïtat dels terrenys esportius per implantaraquest tipus de paviment. La iniciativa comptaamb l’estreta col·laboració de l’Associació de Clubsde Futbol, com a interlocutora del conjuntsd’entitats futbolístiques de la ciutat. Aquest anys’ha establert un calendari d’actuació per podercomençar el 2008 la col·locació de gespa artificiala un dels camps municipals i continuar la redaccióde projectes per altres camps.

El 2008 estarà marcat, també, per la redacció delprojecte del Complex Esportiu Sabadell - Olímpia,que preveu la construcció de dos camps de futboli un de futbol-7, tots amb gespa artificial, i un edificide serveis. Aquest equipament estarà lligat a laFederació Catalana de Futbol, però el seu ús seràmajoritàriament per als clubs locals.

És important destacar també que l’acció municipalha estat encaminada a facilitar la col·laboració deles entitats en el creixement del sistema esportiulocal, mitjançant convenis de col·laboració,organització conjunta d’esdeveniments o, també,creant espais comuns de cooperació entre entitatsdedicades al mateix esport. Exemple d’aquest últimelement és la constitució durant els darrers anysde l’Associació de Clubs de Futbol, SabadellAtletisme o Sabadell Ciclisme. La seva funció nonomés és positiva pel fet que els clubs podencomptar amb l’ajuda d’altres entitats anàlogues,sinó que pels responsables municipals són uninterlocutor ideal per poder treballar en temescomuns.

D’altra banda, durant l’any 2008 es continuaràamb el desenvolupament de projectes ja endegatscom la construcció de la Pista Coberta d’Atletismede Catalunya. A finals del 2006 i durant tot el 2007s’han fet les primeres actuacions sobre el terrenyon s’ubicarà aquest equipament, obres que tindrancontinuïtat durant el 2008. Es preveu que les obresacabaran el darrer trimestre de l’any 2009.

49

SABADELLCIUTATDECIUTATS

Durant el proper any escontinuarà amb la construcció dela Pista Coberta d’Atletisme deCatalunya, que s’acabarà el 2009

El 2008 es farà el projecte del ComplexEsportiu Sabadell-Olímpia

La Pista Coberta d’Atletisme serà una pistaúnica a Catalunya i al conjunt de l’Estat

Quan Manuel Castells parla de la societat delconeixement i de quin paper han de jugar les ciutatsen aquest procés que ell augura de canvi històric,enumera tres factors essencials per a assolir aquestatransformació amb garanties d’èxit: l’educació, quelliga al concepte de ciutat educativa pel conjuntd’interaccions que poden donar-se —activitats culturals,relacions socials...—; la qualitat de vida entesa en unsentit ampli; i els serveis públics, en concret lesinfraestructures que han de vertebrar el territori igarantir el seu desenvolupament cultural, tecnològic,social, econòmic...

És així que les noves ciutats necessiten els canalsfísics que generin un sistema de transport flexibleque possibiliti la preservació del medi, la mobilitatobligada i la voluntària, la intermodalitat i lespolaritats que aquesta genera, la creació d’àreesd’activitat... i uns espais de relació en entornspúblics urbans de qualitat que repercuteixin en lareactivació de la pròpia ciutat històrica, en lamesura que faciliten la rehabilitació del teixit i laregeneració de l’activitat urbana.

Pocs espais expressen simultàniament tantes cosescom l’espai públic, com l’entorn urbà: tot el potencialhumà, tecnològic, de béns i serveis que garanteixel benestar col·lectiu de les persones. Una ciutatper viure-hi significa sobretot una ciutat de qualitat.Capaç d'afavorir la participació, la sostenibilitat,la mobilitat, la protecció del medi ambient, l'accésa l'habitatge, amb polítiques pensades per a quimés ho necessiti.

En definitiva, una ciutat que sàpiga millorar l'espaipúblic. Amb una bona planificació urbana iterritorial. Perquè és en l’entorn físic on vivim,treballem i ubiquem totes les nostres esperancesi projectes de futur. Per això és primordial treballaren la construcció, millora i manteniment de lanostra ciutat: fent uns espais sostenibles, segurs,que potenciïn la mobilitat. Cal construir un espaicomú que, des de tots els indrets i coordenades,sigui una ciutat equitativa en serveis i equipamentsurbans, que tingui en compte de forma especialen les seves infraestructures els infants, la gentgran i les persones amb necessitats especials.

50

SABADELLCIUTATPERVIURE-HI

Una ciutat per viure-hi és unaciutat que afavoreixi laparticipació, la sostenibilitat, lamobilitat, la protecció del mediambient i l'accés a l'habitatge

Millorem l’espai públic tenint encompte especialment els infants,la gent gran i les persones ambnecessitats especials

Els parcs infantils incorporen,progressivament, jocs adaptats per a tothom

La millora de l’espai públic és lamillora de l’espai que compartim

tots els ciutadans i ciutadanes

LA TRANSFORMACIÓ URBANALa ciutat encara pot ser interpretada com allò quefou inicialment i que continua present en la sevaessència: una cruïlla de camins, un centre decomunicació. En aquest sentit, i preservant aquellsvalors que la identifiquen, que han marcat el seucaràcter i que li donen avui personalitat, cal aratreballar en el disseny dels nous canals decomunicació, dels espais per a l’aproximació a laciutat i per a la relació social, dels entorns quepoden ser considerats com els nous portals d’accés.

L’execució del Pla Parcial de Sant Pau de Riu-secha de permetre transformar de manera radical lapercepció que actualment tenim de l’entrada a laciutat, del portal del sud. La voluntat de resoldreel nus viari de la C-58 des d’un projecte integralque no només resolgui la mobilitat ha permès eltractament paisatgístic d’aquesta entrada a laciutat a partir de potenciar els valors naturals delseu entorn. Però la intervenció no acaba aquí, elPla de Millora Urbana del Portal Sud, actualmenten redacció, ha de permetre reordenar i completarla trama industrial existent, així com redefinir els

accessos a l’aeroport. Finalment la transformacióde la Gran Via al seu pas per l’estació de RenfeSud s’està treballant amb l’objectiu de crear unanova polaritat urbana lligada a la modificació del’actual estació i a la creació de nou sostre terciari.

Un dels principals accessos ferroviaris a la ciutatdes del sud es transformarà properament gràciesal soterrament de la línia dels FGC al seu pas pelbarri de Gràcia. Aquesta és una oportunitat únicaper resoldre molts dels problemes de connectivitatque històricament pateix aquesta zona. Lareordenació del sector ha de permetre relligar icompletar el seu teixit, resoldre els problemes demobilitat i millorar el seu paisatge urbà.

La futura ampliació del campus de la UAB a l’entornde la Gran Via, a partir del compromís signat ambel seu rector per ubicar-hi estudis de grau i depostgrau, ha de permetre la creació d’un nou portaldel coneixement, que potenciï l’accés a les novestecnologies, així com la relació entre el mónuniversitari i el món empresarial i del treball.

51

SABADELLCIUTATDECIUTATS

El nus viari de la C-58 permetràpotenciar els valors naturalsdel seu entorn

El Pla de Millora Urbana delPortal Sud permetrà reordenar icompletar la trama industrialexistent i redefinir els accessosa l’aeroport

Les obres que s’estan duent a terme busquenpotenciar els valors naturals de l’entorn

Les actuacions als barris busquen cohesionarencara més la ciutat

L’objectiu és que aquestes interaccions no esprodueixin de forma aliena a la ciutat, sinó que s’hiincorporin mitjançant la creació d’una novapolaritat urbana. L’espai per a aquest conjuntd’interaccions també mereix una especial atenció,la creació d’un campus urbà ha de permetrel’obtenció de nous espais lliures on vincular elsnous equipaments.

Finalment, cal també recordar que el proper anys’iniciaran les obres que permetran la creació d’unpotent intercanviador entre les línies dels FGC iRenfe a la plaça d’Espanya. Aquest serà el primerportal de la ciutat pel nord i entre els seus principalsrequeriments hi haurà el de garantir laintermodalitat i l’accessibilitat per a tothom.

LA MILLORA DE L’ESPAI PÚBLICLa millora de l’espai públic que compartim és unaprioritat absoluta pel govern de Sabadell. L’espaipúblic entès en el seu sentit més ampli: des delracó més petit de la ciutat fins a la remodelació

de barris sencers. El nostre objectiu és anarmillorant cada carrer, cada plaça, creant noves irenovades zones de convivència.

Amb aquest horitzó continuarem treballant enl’obertura i rehabilitació de nous carrers, en laconversió en zona de vianants dels que horequereixin, en la construcció de places i de jardins,en la rehabilitació dels nostres barris, en la creacióde nous parcs urbans i en el manteniment iconservació dels espais periurbans.

Així, per exemple, es reordenaran els espais alvoltant de la nova biblioteca del sud, amb laremodelació del passeig dels Almogàvers en elstrams afectats pel nou equipament, enl’eixamplament de les seves voreres, la plantaciód’arbrat i la dotació d’aparcament. Es redactarà elprojecte del carrer de Frederic Rahola i s’estudiaràla continuïtat de l’Eix Amèrica, amb la continuïtatde les obres recentment executades, finalitzant elnou eix de connexió entre la carretera de Terrassai la ronda d’Arraona.

52

El pla de ferms i voreres permetràun manteniment equilibrat a totsels districtes de la ciutat i prioritzarles vies que més ho necessiten

La futura ampliació del campus dela UAB a l’entorn de la Gran Via hade permetre la creació d’un nouportal del coneixement

L’objectiu de l’Ajuntament és millorar cadacarrer, cada plaça i cada racó de la ciutat

Els treballs de manteniment dels arbresredueixen la poda de cada temporada

Estem treballant perquè tots i totes puguem gaudird’espais com els que s’han acabat recentment a laplaça de l’Alcalde Marcet, al centre, o la plaça deles Termes, al sud de la ciutat. Espais que facin lafunció de parcs de centralitat de les zones on estroben. En aquesta línia, construirem la segonafase del Pla de l’Amor als voltants de la casa delsPins, que s’ha convertit en un referent veïnal albarri dels Merinals arran de la primera intervenció.A més, podrem gaudir de places com la de PauTrullàs i la de Sant Agustí, un espai lligat al nouCAP Concòrdia i als equipaments escolars existents.

Serà un any de projectes per a tota la ciutat, ambpropostes per renovar espais com la plaça delMestre Planes, la plaça Laietana, la plaça de laCreu Alta, la plaça dels Avets, la plaça de JosepMasllovet, la plaça de les Dones, la plaça deJonqueres i molts altres espais. També tenimprevist millorar l’espai públic a l'entorn del PavellóMunicipal d'Esports de Sant Oleguer, la remodelacióde les rotondes de la plaça de Barcelona, l’ampliacióde l’àrea de pícnic de Sant Julià o l’ampliació dela zona de barbacoes de Sant Vicenç de Jonqueres.

El proper any continuarem també adequant imillorant la via pública, amb el mantenimentpreventiu i correctiu de ferms, calçades i voreres.En aquest sentit, cal destacar el pla de ferms ivoreres, que permetrà un manteniment equilibrat atots els districtes de la ciutat i prioritzar les viesque més ho necessiten. D'altra banda, aquest properany també s'implantarà una campanya d'asfalt al'estiu, aprofitant que la ciutat està més buida iminimitzant així també les molèsties als veïns iveïnes, sense deixar per això d'asfaltar la resta del'any. També continuarem amb l’eliminació de foratsa la ciutat.

Una altra de les prioritats és anar avançant en elprograma de supress ió de barreresarquitectòniques, tant pel que fa als passosadaptats com pel que fa als elements de la viapública que suposen un obstacle. En aquest sentit,cal remarcar les actuacions previstes dins del marcdel conveni signat amb Fecsa-Endesa per a laretirada de tots els pals elèctrics de la ciutat.

53

SABADELLCIUTATDECIUTATS

Construirem la segona fase del Plade l’Amor als voltants de la casadels Pins, que s’ha convertit en unreferent veïnal al barri dels Merinals

Es reordenaran els espais alvoltant de la nova biblioteca delsud, amb la remodelació delpasseig dels Almogàvers

Espais com la plaça de l’Alcalde Marcetadapten l’espai públic a les necessitats dels

ciutadans, de les famílies

El proper any es continuarà adequant imillorant la via pública

A més, implementarem el pla d’arranjament delsparterres de la Gran Via de Sabadell i executaremles actuacions previstes en el Pla director de l’arbratviari amb el canvi d’arbrat al passeig de Rubió iOrs, la remodelació de l’arbrat i els escocells delcarrer de Francesc Layret o la plantació de nousarbres al carrer de Marcel·lí Massana, entre moltesaltres actuacions.

Aquestes accions concretes es complementen ambel manteniment i la gestió del patrimoni verd dela ciutat, així com dels elements de mobiliari urbài fonts ornamentals i d’aigua potable quehabitualment equipen aquests espais. La gestió labasem a potenciar el valor del patrimoni verd, tanta través del manteniment com en la restauració oremodelació d’espais, introduint sempre que éspossible criteris de sostenibilitat i tècniques queoptimitzin els recursos disponibles, en aquestatasca global per a la lluita contra el canvi climàtic.

També hem estat, i ho serem, especialmentsensibles en la renovació dels jocs infantils,adequant-los a la normativa, en la creació de zonesd’esbarjo per a adults i en les zones adaptades pera persones que pateixen alguna discapacitat, comla que s’ha estrenat aquest any en els espais del’Hospital Taulí, amb la creació de la zona de jocsadaptats més gran d’Espanya i d’un espai altamentsensorial com és el Jardí dels Sentits, encol·laboració amb CIPO. Ara tenim previstal’ampliació de l’àrea de jocs de la plaça de l’AlcaldeMiralles.

Totes aquestes accions es completen ambactuacions a la xarxa de clavegueram, ambactuacions localitzades d'intervenció i reparació agrans col·lectors i l’aplicació de mesures per a laprevenció d’inundacions després de pluges moltintenses. A més, estem estudiant la centralitzacióde semàfors i una xarxa de càmeres de control detrànsit, amb la substitució de bombetes per ledsper estalvi energètic i amb l’extensió dels semàforssonors a tota la ciutat.

54

Es potenciarà el valor del patrimoniverd, introduint sempre criteris desostenibilitat per a la lluita globalcontra el canvi climàtic

Estem creant zones d’esbarjo pera adults i renovant els jocs infantils

Treballem optimitzant els recursosdisponibles, en aquesta tasca global per a la

lluita contra el canvi climàtic

L’equip de govern serà especialment curósen la renovació dels jocs infantils

los més amables i transitables per als ciutadans iciutadanes. Treballarem colze a colze amb els veïnsi la resta d'entitats com l'Oficina del Centre perobtenir entre tots el millor resultat final possiblei intentant sempre impulsar els processosparticipatius i consultius corresponents.

Al mateix temps que impulsem millores al centrehistòric de la ciutat, continuarem treballant en laurbanització dels nostres barris per tal d’unificarla qualitat de l’espai públic a tota la ciutat. Lesobres consisteixen en una nova ordenació, amb lacreació de noves centralitats, en una millora delsespais, en la renovació de l’enllumenat i dels serveisi completant la jardineria i el mobiliari urbà.

A la Roureda s’engega la rehabilitació del darrerespai per actuar: la plaça de Montellà, espaiestratègic al barri, i la rehabilitació dels carrersd’Artesa de Segre, Bolvir i d’Àger. També esreprenen les obres del barri de Can Deu, seguintels criteris establerts en l’espai central del Portalde la Floresta i de la plaça dels Castanyers, amb larehabilitació de les places dels Roures, de lesAlzines i dels Plàtans.

Durant el 2008 continuarem també les obres a laSerra d’en Camaró, seguint amb la novaurbanització dels carrers de Góngora i d’Homer. A

LES ACTUACIONS AL CENTRE IALS BARRISSense cap mena de dubte, i a part de les actuacionsrepartides al conjunt de la ciutat, estem impulsantun canvi substancial tant a la zona del Centre comen la rehabilitació dels barris, ja sigui amb laremodelació dels espais existents dels barris

històrics com amb la creació de nous barris.

Intervencions tan emblemàtiques com la nova líniadels Ferrocarrils faran possible la transformacióde l’espai públic de l’estació de Gràcia i la novadefinició de l’eix central de la ciutat i del passeigde la Plaça Major. Així mateix, continual’eixamplament de les voreres dels carrers delcentre, com s’ha fet a Sant Pau i Migdia, per fer-

55

SABADELLCIUTATDECIUTATS

Continuarà l’eixamplament de lesvoreres dels carrers del centre,com s’ha fet a Sant Pau i Migdia,per fer-los més amables itransitables per als ciutadans

La nova línia dels Ferrocarrils faràpossible la transformació d’espais com

el passeig de la Plaça Major

A la Roureda es continuarà rehabilitant elbarri

més, l’Ajuntament està treballant amb els veïns iveïnes i amb la Generalitat en la urbanització delsMerinals, en la part compresa entre els carrers deLa Palma i Malta, i en les dues primeres fases deles obres de remodelació del barri d’Espronceda.

Cal destacar també la urbanització del barri de CanGambús, que encara que és majoritàriament depromoció privada passarà a formar part de la ciutatproperament, amb la incorporació de la xarxa viàriai del parc de Can Gambús lligat a la masia. També escontinua urbanitzant tot el sector de Can Llong.

EL PLA DE BARRISLa posada en marxa del Pla de Barris l'any 2006arriba al seu punt àlgid aquest 2008. La dotacióde més i millors equipaments, com l'ampliació delcentre cívic de Can Puiggener o un nou centre cívica Torre-romeu, la millora de l'espai públic, la creacióde nous espais per afavorir la relació entre elsbarris i també entre els barris i la ciutat, així comla continuïtat d'un seguit d'actuacions de cairesocial, han de ser els elements que permetin lamillora de la qualitat de vida dels habitants delsbarris del Ripoll i donin a la ciutat nous elementsde cohesió social.

56

L'any 2008 significarà, entre d'altres, tenir un nouespai de centralitat a la ciutat amb la finalitzaciódel parc de la Clota a la llera del riu Ripoll, iniciarla instal·lació d'ascensors en edificis plurifamiliars,així com continuar treballant amb les comunitats

que recentment s'han incorporat al programa.D’altres accions a dur a terme són la millora de laconnectivitat entre els barris i la ciutat amb lainstal·lació d'un ascensor d'ús públic a CanPuiggener i l’impuls d'actuacions socioeducativesamb aquells col·lectius que tenen especialsdificultats d’integració i d’inserció social i laboral.

En aquests dos anys d’aplicació del Pla de Barrisa Can Puiggener ja s’ha pogut adequar un localper a l’esplai La Baldufa, s’ha creat un Espai Jovei s’ha habilitat l’espainternet del centre cívic delbarri. A més, s’han engegat diferents projectesd’integració.

Mentrestant, a Torre-romeu s’hi ha posat en marxaun nou espainternet i un Espai Jove, a més d’escalesmecàniques que milloren la mobilitat i la connexió

entre la part alta i baixa del barri i faciliten l’accésa diferents equipaments. Properament, es crearàun parc i es construirà un nou centre cívic al Paratgedel Romeu, que incorporarà un ascensor d’ús públic.

El barri de Can Gambús passarà aformar part de la ciutat amb laincorporació de la xarxa viària idel parc de Can Gambús

El barri de Can Llong continua creixent ambla construcció de pisos de protecció oficial

El proper any s’obrirà el nou parc de la Clotai seguiran la resta d’obres de millora als barris

de l’entorn del riu Ripoll

57

SABADELLCIUTATDECIUTATS

També s’han fet avanços en el programad’ascensors. Més d’un 80% de les comunitatsprevistes al programa s’han posat en contacte amb

l’Oficina del Pla de Barris per sol·licitar ajudes isuport per instal·lar aparells elevadors. En el terrenysocial, també s’han fet passos importants i s’han

implementat accions per garantir la igualtat degènere, donar suport a entitats i associacions,accions de formació amb aspectes relacionats ambla salut, les noves tecnologies i s’ha fomentatl’ocupació.

LA RECOLLIDA DE RESIDUS I LANETEJA VIÀRIALa consolidació dels serveis de recollida de residusque hi ha en funcionament comportarà una milloraen els resultats de la recollida selectiva i, enconseqüència, una disminució dels residus queportem a l’abocador. Els resultats finals dependrandels esforços fets amb la realització dels diversosserveis de recollida selectiva —paper/cartró, envasoslleugers, vidre, matèria orgànica— i també de laparticipació dels ciutadans i ciutadanes.

Per motivar la seva col·laboració impulsarem, amés de tenir els contenidors de recollida selectivai el servei necessari, la realització de campanyesde sensibilització i foment de la recollida selectiva.Els treballs que realitzen col·lectius com CIPO iEmaús ens ajuden d’una forma molt determinanten aquesta sensibilització.

La neteja viària és un dels serveis més propers alsciutadans. En volem mantenir i incrementar laqualitat amb la incorporació de les novestecnologies i avanços. Aquest servei continuaràtreballant per disminuir els temps de resposta deles peticions rebudes i els imprevistos a fi demillorar de forma continuada la prestació. Entreles accions previstes destaca l’increment de lafreqüència de la recollida selectiva, la consolidacióde la recollida de la fracció orgànica amb l’objectiud’obtenir més tones i de major qualitat i laconsolidació del servei de deixalleries, fixes i mòbil.

També tenim previst consolidar la recollidapneumàtica al barri de Can Llong i la seva expansiógradual per la ciutat, reforçar i consolidar lesrecollides específiques de residus als eixoscomercials de la ciutat, mantenir l’esforç en laneteja de pintades i consolidar el servei de netejadels embornals. Així mateix, continuarem fentcampanyes de sensibilització per conscienciar elspropietaris de gossos que han de recollir-ne elsexcrements.

Tenim previst consolidar la recollidapneumàtica al barri de Can Llong i laseva expansió gradual per la ciutat

La reformada plaça de les Termes ha dotatel barri amb nous espais de convivència i oci

La freqüència de la recollida selectiva hacrescut amb la incorporació de nous camions

la flora i fauna aquàtica, especialment aus i peixos.

També s’instal·larà senyalització del parc fluvial atots els accessos perquè els usuaris tinguin unmillor coneixement de l’àmbit del parc i uns consellsde comportament durant la seva estada. Tambés’instal·larà una senyalització especifica al llarg detot el parc per destacar-ne els elementspatrimonials i naturals existents, amb informaciódetallada sobre la fauna, la flora i els edificis.Aquesta informació tindrà un format innovador,amb plafons informatius metàl·lics, galeria

d’imatges i estacions interpretatives panoràmiques.

D’altra banda, i també a l’entorn del riu,l’Ajuntament és propietari d’algunes zones d’horta.En aquests espais tradicionalment s’hi han fetcultius per a consum domèstic i estem impulsantactuacions per endreçar i recuperar l’ús de l’espaieradicant les construccions de casetes, l’acumulacióde residus, les tanques amb materials reutilitzatsi d’altres pràctiques d’aquest estil. Durant el 2008l’Ajuntament completarà les obres de millora iordenació per poder adjudicar horts a les personesinteressades.

58

SABADELLCIUTATSOSTENIBLEConscient de la importància creixent de conservarels espais oberts no urbanitzables que envolten laciutat, l’Ajuntament ha impulsat projectes com elParc Agrari, el Parc Fluvial del Ripoll i properamentel Parc Agroforestal de Llevant. Fent un pas mesenllà, i davant la necessitat de comptabilitzar lanostra mobilitat i desenvolupament amb laconservació dels espais naturals, s’ha incorporat,com explicava a l’inici del discurs, el territori ambla seva xarxa de connectors biològics i espaisnaturals al debat a l’entorn de les infraestructuresde comunicació.

CONTINUA LA RECUPERACIÓ DELRIPOLLAquest any 2008 continuarem impulsant larecuperació del riu Ripoll per a la ciutat, per tal dedonar-hi un major ús social, educatiu i ambiental.Amb l’objectiu de donar resposta a la multiplicitatd’actors i interessos que conflueixen en aquestespai estem promovent la creació d’una taulaespecífica de participació i gestió del Ripoll. Pelque fa a les actuacions concretes, es crearà unalàmina d’aigua al pas del riu per Sant Oleguer ambl’objectiu de millora del paisatge i creaciód’ambients favorables per al desenvolupament de

Continuarem recuperant el riuRipoll per a la ciutat, per tal dedonar-li un major ús social,educatiu i ambiental

La millora de la llera i de l’entorn del riu Ripollpermet fer passejades pel rodal

La senyalització potencia l’ús social iambiental del rodal de la ciutat amb noves

zones d’estada i oci

59

SABADELLCIUTATDECIUTATS

EL PARC AGRARI ES CONSOLIDAContinuarem també impulsant el Parc Agrari deSabadell, a dia d’avui plenament consolidat. Escontinuarà treballant per completar lesinfraestructures agràries de la finca municipal deCan Gambús amb les obres de la xarxa principalde reg que permetran regar fins a 10 hectàrees ila plantació de 2 hectàrees de vinya. El regadiupermet diversificar els cultius actuals i farà possibleafegir a la mongeta del ganxet el conreu de patates,cebes i calçots i d’altres espècies més apreciades.

Aquestes accions ajudaran a la consolidació delParc Agrari com a referent de productes agrícolesde qualitat alimentària, conreats amb criteris desostenibilitat i que es comercialitzen en un mercatde proximitat.

L’Ajuntament i la Universitat Politècnica deCatalunya han constituït la Fundació Miquel Agustíper a la conservació, millora i promoció de lesvarietats agrícoles tradicionals catalanes. Aquesta

fundació dedicada a la recerca agrària ubicarà alParc Agrari de Sabadell un equipament i parcel·les

experimentals que utilitzarà per a les sevesfinalitats. És previst que durant el 2008 se’n

comencin a executar les obres. També es farangestions perquè el Departament d’Agricultura,Alimentació i Acció Rural s’integri en aquestafundació.

ELS PARCS URBANS, ESPAIS DESALUT A LA CIUTAT COMPACTAFarem realitat parcs en àmbits de barris de novacreació, com el parc d’Odessa, entre Can Llong iCastellarnau, parcs que completen la xarxa verdade la ciutat i enllacen àmbits residencials. Enaquesta mateixa línia continuarem completant elparc de Catalunya i actuarem en un altre dels granspulmons de Sabadell que és el Parc Central delVallès. Actualment estem impulsant la urbanitzaciódels vials perimetrals del parc. Aquesta actuaciósuposarà aspectes clarament positius com ladelimitació territorial, alhora que facilitarà laconnectivitat entre Barberà del Vallès i Sabadell icomportarà una mil lora dels accessos.

La finca municipal de Can Gambúsdel Parc Agrari tindrà una xarxade reg que permetrà regar fins a10 hectàrees

Noves plantacions de regadiu diversificaranels conreus del Parc Agrari

Continuarà el conreu de secà, com eldel blat o la mongeta del ganxet

El Parc Agrari de Sabadell hapermès cultivar mongeta delganxet amb denominació d’origenprotegida Vallès-Maresme

de donar resposta al compromís i apostar fortamentper l’impuls de l’ús eficient dels recursos norenovables —l’aigua i l’energia—, així com per a lacreació d’una taula participativa sobre lasostenibilitat i el canvi climàtic, molt lligat a lespolít iques energètiques i de mobil itat.

En aquest context, l’aplicació des de fa temps dela directiva marc de l’aigua ha impulsat un canvimolt important en la comprensió dels serveismunicipals d’aigua en un sentit ampli. L’Ajuntamentestà impulsant polítiques pioneres a Catalunyaamb l’execució de plans i programes amb unenfocament molt clar de la gestió integrada delcicle de l’aigua. Hem iniciat i projectat nombrosesactuacions emblemàtiques i pioneres aquestsdarrers anys que responen a l’ambició d’utilitzard’una forma sostenible aquest recurs.

60

Finalment, es continuarà amb els treballs demanteniment del rodal i de l’entorn del Ripoll ambtasques de neteja, però també de recuperaciód’espais, de manteniment de camins i de

desbrossament, claus per al manteniment i laconservació dels boscos i per a la prevenciód’incendis. Els treballs de manteniment sónessencials també per preservar la qualitat del’entorn i permetre’n la conservació i el gaudi atothom.

L’ÚS EFICIENT DELS RECURSOSI LA MITIGACIÓ DEL CANVICLIMÀTICL’Ajuntament de Sabadell ha endegat el procésper a la complicitat social per fer front al repteque comporta per a la ciutat el problema del canviclimàtic. Per això ha constituït el Protocol per a laSostenibilitat i el Canvi Climàtic, com l’eina que hade permetre establir una estratègia local que ha

S’urbanitzaran vials perimetralsal Parc Central del Vallès permillorar la connexió entreSabadell i Barberà

Sabadell continuarà impulsantpolítiques pioneres a Catalunyaper a la gestió integrada delcicle de l’aigua

S’han recuperat camins i rutes del Ripoll quepermeten passejar o circular en bicicleta

Sabadell treballa amb la voluntat de preservarel medi ambient i combatre el canvi climatic

a escoles i equipaments municipals, l’aprovació delReglament d’abastament d’aigua potable i aigüesregenerades per tal de garantir un bon servei i laprotecció dels drets dels usuaris i l’aprovació delPla Director d’aigües regenerades per a usos derec de parcs i jardins i de neteja de les viespúbliques.

Actualment hi ha un projecte en marxa del quall’Ajuntament ha estat el promotor, que és l’ampliacióde l’estació depuradora de Riu-sec amb tecnologiapunta, que serà la major d’Europa i permetrà abocaraigües a riu Sec amb una màxima qualitat. Aquestadepuradora s’emmarca en el Pla Parcial de SantPau.

Pel que fa al consum energètic i la seva importànciaen la mitigació del canvi climàtic, també s’haniniciat projectes, en el marc de les competències

A títol d’exemple en citaré alguns dels mésdestacats: la construcció de l’emissari d’aigüesdepurades a la depuradora del Ripoll per almanteniment del cabal ecològic del Ripoll; les obresde millora de les conques hidrològiques i en especialla del Ripoll al llarg de 14 quilòmetres, amb larecuperació d’hàbitats per a la flora i la fauna; laposada en marxa i explotació de la depuradora delriu amb l’eliminació de nutrients; la recuperacióde les antigues mines i del Templet del Taulí per ala distribució d’aigües regenerades per a reg ineteja

de carrers; i la modificació del sistema tarifari del’aigua de dos trams a tres trams per tal d’incentivarl’estalvi de l’aigua.

A més, hem impulsat campanyes ciutadanes dedistribució gratuïta d’estalviadors d’aiguadomiciliaris, el pla d’eficiència i estalvi de l’aigua

61

SABADELLCIUTATDECIUTATS

L’Ajuntament ha estat el promotorde l’ampliació de l’estació depuradorade Riu-sec amb tecnologia punta, queserà la major d’Europa

Impulsem el Pla Director d’aigüesregenerades per utilitzar-les quanreguem els nostres parcs i jardins,o netegem els nostres carrers

Des del pont del Ripoll s’observen algunes deles millores que s’han fet a la conca del riu

Als punts d’informació ambiental es promouenles pràctiques sostenibles

municipals com l’aprovació de les ordenances solarsper impulsar la implantació de plaques solars enels edificis de nova construcció. També s’haninstal·lat equips sostenibles per a l’obtenciód’energia a edificis municipals com la geotèrmia aCan Marcet, plaques solars a diferents equipamentsmunicipals i centres esportius, s’han establertsubvencions i benefici fiscals per tal de facilitarals particulars la instal·lació de plaques solars ofotovoltaiques, s’ha realitzat una prova pilotd’automatització del control de la il·luminació aCan Marcet, s’ha implantat una xarxa de telecontrolde la calefacció per a tots els edificis municipals,s’han dut a terme auditories energètiques a escolesi edificis municipals i s’han implantat les mesuresd’estalvi i eficiència energètica.

62

En els propers anysintensificarem les mesures percombatre el canvi climàtic icrearem taules de participacióper compartir experiències Aquests propers anys intensificarem i implantarem

mesures per a la mitigació del canvi climàtic icrearem taules de participació per tal d’exportarles nostres experiències i per aglutinar experiènciesdels ciutadans per tal d’elaborar un protocold’actuacions per fer-hi front. Alhora, continuaremimpulsant el programa de l’Agenda 21 a les escoles.

La col·locació de plaques solars és una deles mesures per millorar l’estudi energètic

La nova depuradora del Ripollcontribuirà a mantenir el cabal ecològic

del riu amb noves tecnologies permillorar el tractament de les aigües

econòmicament, però que, sense cap mena dedubte, afegeixen valor social a la mateixa activitateconòmica i reforcen la nostra capitalitat al conjuntde la comarca. Entre d’altres, es pot citar la vitalitat

dels nostres carrers, aspecte important en lesciutats mediterrànies, on l’espai públic es converteixen el principal marc de relació social. O la sensacióde més seguretat ciutadana vinculada a una fontimportant d’activitat.

El comerç de la ciutat, a banda d’oferir un serveimolt ben valorat pels sabadellencs i sabadellenques,exerceix una forta capacitat d’atracció, de generacióde riquesa i de creació d’ocupació. Des del governens sentim especialment contents per la definiciódel model comercial de la ciutat centrat enequipaments comercials de petit i mitjà format, entrama urbana. Un model comercial de proximitati de qualitat.

63

SABADELLCIUTATDECIUTATS

SABADELLCIUTATPRÒSPERA

EL COMERÇ I ELS SERVEIS,PUNTALS ECONÒMICSEl comerç i els serveis representen el sector mésimportant de l’economia de la ciutat. Entorn del70% de les activitats amb què comptem i unpercentatge semblant dels lloc d’ocupació de laciutat pertanyen al sector terciari. La importànciaeconòmica d’aquest sector i la necessitat decontinuar desenvolupant accions que contribueixina expandir-lo i millorar-lo es fa palesa en haver-seconvertit la ciutat en un pol d’atracció dins lacomarca pel que fa al comerç, l’oci i la restauració.

Dins del sector terciari, el comerç representa unpaper molt important no només per la seva funcióeconòmica i de creació de riquesa i de llocs detreball, sinó també pel servei que presta a laciutadania. Tampoc no podem oblidar elsavantatges que representa l’activitat comercial dela nostra ciutat, que són difícils de mesurar

El comerç de la ciutat exerceixuna forta capacitat d’atracció, degeneració de riquesa i de creaciód’ocupació

Crearem l’Observatori del’Activitat Comercial que ajudaràa dinamitzar el comerçEl comerç representa un paper important per

la seva funció econòmica i pel servei a laciutadania

El dinamisme comercial es fa palès als carrersde la ciutat

64

Volem continuar donant resposta a les necessitatsdels professionals del sector, ajudant en la tascade dinamització i promoció comercial encetadaper les associacions de comerciants i arranjantcarrers comercials, fent-los més agradables per al’exercici de l’activitat comercial, el passeig i l’oci.Aquesta tasca de dinamització i promoció comercialtindrà un suport institucional l’any 2008, amb lacreació d’un observatori de l’activitat comercial.

Durant el 2007 hem continuat treballant permillorar diferents zones comercials amb actuacionsurbanístiques, per a les quals hem comptat ambimportants col·laboracions econòmiques de laGeneralitat de Catalunya. També hem facilitat laconstrucció d’aparcaments de rotació a les zonescomercials, com el del passeig d’Espronceda, a lazona comercial de la Creu. Durant el 2008 esdefinirà i es posarà en marxa un pla d’amabilitatde les zones comercials, centrat en les inversionsa la via pública per tal de continuar amb les milloresurbanístiques de les zones comercials.

Els mercats municipalsLa política de recuperació dels mercats municipals,encetada l’any 1999, ens ha permès aquest anyreestrenar un rehabilitat Mercat de la Creu Alta,amb un nou aparcament de clients. D’aquestamanera hem recuperat un equipament moltimportant per a l’abastiment de productes

d’alimentació fresca per als veïns i veïnes deldistricte segon de la ciutat. El projecte que s’haimpulsat integra la modernitat necessària que had’oferir qualsevol centre comercial de futur ambla tradició d’un format comercial molt vinculatamb la nostra cultura i hàbits d’alimentaciómediterrània, que hem de fomentar com un bé deprimer ordre en matèria de salut pública.

També cal destacar la feina realitzada en lapromoció comercial de les llotges, a través delprograma Xarxa de Mercats, que està ajudant adonar a conèixer la important funció econòmicai social d’aquest format comercial. En aquest sentit,cal destacar el reconeixement de les institucionsa la tasca realitzada, com és el cas de la Diputacióde Barcelona, que ens va atorgar el premi als Valorsdels Mercats Municipals en l’edició d’aquest any.En l’àmbit dels mercats, també s’ha de destacarla feina desenvolupada pels mateixos paradistes,a través de les respectives associacions.

Durant l’any vinent farem, ambels concessionaris, el projecte pera la rehabilitació integral delMercat de Campoamor

El Mercat de la Creu Alta ha millorat les sevesinstal·lacions i s’ha convertit en una llotja

moderna

Els mercats també tenen una funció social;són llocs de trobada i d’activitats

65

SABADELLCIUTATDECIUTATS

El model de gestió implantat al Mercat Central,que s’ha estès al de la Creu Alta un cop reformat,ha permès dissenyar projectes d’alt continguttecnològic que ajuden a la gestió de la llotja i que,alhora, ofereixen nous serveis i més garantieshigienicosanitàries als clients. Durant l’any vinentavançarem, en col·laboració amb els concessionarisdel mercat de Campoamor, el projecte per a la sevarehabilitació integral. Aquesta actuació, juntamentamb l’obertura cap al nou barri de Can Gambús delMercat dels Merinals, culminarà el procés dereformes físiques i de gestió encetat fa vuit anysde les llotges municipals.

Els encants de Costa i Deu els diumenges, a la ZonaHermètica, s’han convertit en un punt de referènciaa Catalunya amb una forta capacitat d’atracciómés enllà de la mateixa ciutat. És per això queaquest any que acaba s’han posat en funcionamentdiferents serveis —més vigilància policial,ambulància, lavabos, senyalització— i continuaremdurant el proper any introduint millores i adoptantcanvis en la configuració d’aquest important mercatambulant per tal d’oferir el millor servei als visitants.

E L D E S E N V O L U P A M E N TINDUSTRIAL EN LA NOSTRAE C O N O M I A P R O D U C T I VADes de fa anys Sabadell ha anat assumint mesuresadreçades a ser una ciutat competitiva. Aquesttreball permet situar-nos avui dia per sobre demolts altres municipis quant a activitat econòmica.Només el pes de l’estructura empresarial deSabadell a la comarca ja és un indicador de lasituació capdavantera de la ciutat. En totalrepresenta el 22% de les empreses, el 19% delsassalariats i el 23% dels autònoms.

Si analitzem l’índex d’especialització de Sabadellrespecte als sectors d’activitat podem afirmar queens trobem per sobre de la mitjana provincial icatalana de manera molt especial en el sectorserveis. Però per continuar alimentant aquestacompetitivitat de la ciutat cal fer una aposta peractivitats d’alt valor afegit associades a la indústria.Cal consolidar la tendència iniciada l’any 2001, enen què Sabadell registra el major creixement del’activitat industrial respecte a l’evolució viscudapels municipis catalans amb més presènciad’empreses d’aquest sector. Després de Barcelona,

Sabadell representa el 22% deles empreses, el 19% delsassalariats i el 23% delsautònoms de la comarca

El programa Xarxa de Mercatsestà ajudant a donar a conèixerla funció econòmica i social delsnostres mercats

Els encants de Costa i Deu s’han consolidati s’han convertit en un lloc de referència

Sabadell aposta per activitats d’alt valorafegit associades a la indústria

66

la ciutat està per sobre de Badalona, Terrassa ol’Hospitalet, que tot i tenir un nombre d’indústriessimilar al de Sabadell no han anat creixent tant enaquest tipus d’activitat en aquest període. Altresindicadors relacionats amb el sector industrialmostren Sabadell sempre entre els primers llocsdel rànquing a Catalunya.

A Sabadell trobem les seus i les plantes productivesd’algunes empreses punta en el teixit industrialcatalà i espanyol. Aquestes empreses atreuentambé treballadors d’altres localitats. En els darrersanys, s’ha produït un lleuger increment delsdesplaçaments de treballadors de fora de Sabadellcap a la ciutat. De fet, el 34% dels llocs de treballde la ciutat els ocupen treballadors que viuen end’altres municipis. A més, a la nostra àrea

d’influència hi ha algunes de les empresesmultinacionals en sectors punta com l’electrònica,la química, la indústria farmacèutica o la transformaciódels metalls. Aquestes empreses es converteixentambé en llocs de treball de molts sabadellencs isabadellenques. En concret, el 85% dels sabadellencsque treballen fora de la ciutat ho fan en els municipispropers, cosa que confirma la intensa interrelació deSabadell amb l’entorn comarcal.

Tot aquest teixit té també una gran capacitat perla internacionalització, que es basa en l’existènciade plantes productives i seus comercials de gransempreses multinacionals. I també té capacitat peral desenvolupament dels mercats exteriors ambl’exportació de productes per part d’aquestesmultinacionals i per part d’empreses locals. A més,la ciutat té per endavant una gran oportunitat peratreure encara més empreses i alhora fer un saltqualitatiu i quantitatiu en l’àmbit industrial.

Per tal de continuar concretant la tendència iniciadafa uns anys d’equilibrar els dos dels tres pilarssobre els quals es recolza el teixit econòmic de laciutat, la indústria i els serveis, continuem impulsantzones específiques de desenvolupament en aquestsàmbits. Són mostra d’aquesta tendència a l’equilibril’avançat estat d’urbanització del sector de CanGambús, on hi ha prevista la reserva de 87.500metres quadrats de sòl industrial-terciari; l’evolucióde l’activitat industrial a l’aeroport derivada del’aplicació del Pla Director on hi ha 73.000 metresquadrats de sòl industrial relacionat amb l’activitataeronàutica; o l’entrada de màquines a Sant Pau deRiu-sec, on, quasi finalitzats els treballs arqueològics,s’han iniciat les obres d’urbanització, amb la creacióde 163.500 metres de sòl industrial. En total, entreel sòl disponible al mercat i el de nova urbanització,arribarem a més d’un milió de metres quadrats desòl industrial en els propers anys.

La ciutat té per endavant unagran oportunitat per atreureencara més empreses i alhora ferun salt qualitatiu i quantitatiu enl’àmbit industrial

Sabadell lidera el creixement industrial delsmunicipis amb presència de l’entorn

El nou barri de Can Gambús, al nord de laciutat, és a punt de ser una realitat

67

SABADELLCIUTATDECIUTATS

Però avui l’activitat industrial es caracteritza perla diversitat que genera la globalització del’economia. Els àmbits d’activitat productiva, elsque eren anomenats polígons industrials, sónsectors d’activitat econòmica basats en processosde canvis tecnològics i de la nova economia. Aixòvol dir àmbits grans o petits, situats dins o fora delteixit urbà, però destinats als parcs empresarials,a la indústria local, a la recerca i desenvolupament,a l’activitat terciària, etc.

Els nous assentaments del sectors d’activitateconòmica es caracteritzen, com és el cas de SantPau de Riu-sec, pels aspectes productius ieconòmics, però també per aspectes ambientals,de mobilitat, energètics, etc. Les característiquesde la producció industrial avui, si bé redueixen lapart de l’activitat destinada a la producció clàssica,incrementen els valors previs —gestió, planificació,I+D, disseny, etc.— i també els de producció,logística, control de qualitat dels productes,comercialització, servei postvenda, etc.

En definitiva, obeeixen a criteris de sostenibilitati d’integració paisatgística i afegeixen nous valorsals emplaçaments empresarials del nostre territori,alhora que donen més valor afegit a l’abans i aldesprés de la producció material dels productes.Els objectius econòmics lligats a condicionantssocials, ambientals, de mobilitat i de qualitatpaisatgística fan de Sant Pau de Riu-sec, de CanGambús o de Can Roqueta III un model totalmentactual dels nostres sectors d’activitat econòmica.

El Pla d’innovacióPer adequar la posada en marxa de l’activitateconòmica als nous temps, l’Ajuntament de Sabadelltambé ha impulsat la creació del primer Plad’Innovació de la conca del Ripoll. L’objectiuprincipal d’aquest Pla és establir les líniesestratègiques per incrementar la competitivitat deles empreses locals i del seu entorn, amb les qualse s co m p a r te i xe n e l e m e n t s co m u n sd’infraestructures de serveis a la indústria quepoden reforçar l’estratègia resultant.

Aquest Pla d’Innovació del territori ha de contribuira posar els fonaments del Pacte Industrial i had’impulsar la societat del coneixement apostantper les tecnologies de la informació i lacomunicació, la recerca i el desenvolupament il’estímul dels processos de reforma estructural.Això possibilitarà la modernització del model sociali la renovació del teixit productiu mitjançant lainversió en capital humà i la promoció de l’esperiti les iniciatives emprenedores. A més, es treballaper potenciar la recerca i s’impulsa la cooperaciód’empreses complementàries i interconnectades.

Estem impulsant el primer Pla d’Innovació perimpulsar la societat del coneixemt al nostreterritori.

Entre el sòl disponible al mercati el de nova urbanització,arribarem a més d’un milió demetres quadrats de sòl industrialen els propers anys

El polígon industrial de Can Gambúsconcentrarà part de l’activitat industrial de

Sabadell

68

En definitiva, aquestes mesures adreçades amillorar la competitivitat de l’economiasabadellenca també preveuen incrementar lapoblació activa i continuar així amb l’evolució quees dóna ara, segons la qual, el ritme de creixementde l’ocupació —treballadors assalariats méstreballadors autònoms— a Sabadell és superior alde la comarca, província i total català.

Per fer realitat el futur al costat de la innovació,des de Sabadell també s’ha plantejat desenvoluparun espai físic des del qual poder contribuir a laimplantació de la innovació de manera directa.L’objectiu és crear un centre de negocis peracompanyar els emprenedors i empresaris en elseu procés de concreció, organització i gestió dela innovació. Alhora Sabadell planteja la creaciód’un viver industrial a Can Roqueta, per a petitesempreses industrials. És a dir, un espai per aaquelles activitats que vulguin créixer amb facilitatsinicials i de mica en mica es puguin apropar a lescondicions de mercat.

A més, durant el 2008 es presentarà la segonaedició del llibre Sabadell Innov@, que recullexperiències d’empreses innovadores a Sabadell icomarca. Així mateix, també s’incrementarà el

nombre de guardons en els Premis Sabadell, CiutatEmprenedora, fent una especial distinció a lesdones emprenedores i a les iniciatives empresarialsinnovadores en la seva segona edició. Pel que faa l’esperit emprenedor, també es fomentarà ambun joc interactiu adreçat a joves com a instrumentde treball en els centres d’ensenyament de la ciutat.

D’altra banda, per impulsar el teixit empresarialde la ciutat, l’Ajuntament de Sabadell, a través delVapor Llonch, potenciarà la transferència entre elmón universitari i empresarial i a més volem buscar

noves fórmules de finançament que puguinimpulsar la creació d’empreses com ja s’està fenta través de l’acord amb la Xarxa BANC. El VaporLlonch promourà encara més el seu paper com aEntitat de Microcrèdit Social gràcies a l’acord ambdiferents entitats financeres donant suport a lespersones amb pocs recursos que volen posar enmarxa o consolidar el seu negoci. En aquest sentit,també es farà més èmfasi als projectes vinculatsamb la Responsabilitat Social Corporativa, creantuna línia de treball específic en aquest àmbit que

Crearem un centre de negocis pera emprenedors i empresaris i unviver industrial a Can Roqueta

El parc industrial de Sant Pau de Riu-secocuparà més de 150 hectàrees amb 250

metres quadrats de sòl industrial

Els Premis Sabadell Ciutat Emprenedorareconeixen l’esforç empresarial

69

SABADELLCIUTATDECIUTATS

es traduirà en accions concretes com els premisque a empreses socialment responsables que s’hanconcedit enguany.

Fira Sabadell com a espai de progrésAquest any ha entrat en funcionament FiraSabadell, un equipament que ha cobert un dèficithistòric per al desenvolupament de l’activitateconòmica de la nostra ciutat. Continuaremconsolidant-hi la realització d'activitats firals, perafavorir-ne la promoció i la difusió, promovent elscontactes i intercanvis dels diferents sectors iestablint una programació estable de fires. FiraSabadell esdevé un factor clau en l’impuls econòmici empresarial de la ciutat. És l’aparador que ha defacilitar la promoció de la ciutat i el reforç del teixitempresarial. És una oportunitat per a les entitats,institucions, associacions i empreses que calaprofitar.

Al mateix temps, aquest 2008 completarem l’ofertade serveis addicionals a Fira Sabadell amb la posadaen marxa de l’aparcament i del servei de restaurantvinculats a l’activitat de l’equipament. També desde Fira Sabadell impulsarem activitats de promociói desenvolupament econòmic de la ciutat creantun espai de debat per a la promoció i captació denoves activitats que es denominarà FòrumEconòmic Fira Sabadell.

Empreses, entitats, institucions i universitats sónconvidades a formar part del Fòrum Econòmic coma òrgan de caràcter consultiu i orientador pertractar les qüestions fonamentals de l’economiade la ciutat i treballar per impulsar-ne el dinamisme.Fira Sabadell serà l’espai que ha de donar suportal treball del Fòrum Econòmic i ha de ser el centrede les seves activitats.

Fira Sabadell ha de facilitar lapromoció de la ciutat i el reforçdel teixit empresarial

Fira Sabadell té un paper clau en l’impulseconòmic i empresarial de la ciutat

Aquest 2008 posarem en marxal’aparcament i el servei derestaurant de Fira Sabadell

L’antiga fàbrica de l’ABB s’ha convertiten un centre firal per fer congressos,

certàmens i altres activitats

Les línies de treball del Fòrum seran impulsaractivitats de promoció i desenvolupament econòmicde la ciutat, donar suport a la col·laboració entreles empreses, les institucions i les universitats,promovent els contactes i intercanvis dels diferentssectors i projectar la imatge de Sabadell, fomentantla seva capitalitat dins la comarca.

L’IMPULS TURÍSTICSabadell compta amb molts recursos d’interèsturístic de tipus patrimonial, cultural o natural. Lainfraestructura turística, l’hostaleria, la restauració,l’oferta comercial, de serveis i d’oci, cada cop mésimportant a la nostra ciutat, és el complementimprescindible per al bon desenvolupament del’activitat turística.

La posada en marxa de Fira Sabadell, com us deia,també ha de servir per potenciar el turisme denegocis i convencions amb l’organització d’actesvinculats amb molts sectors econòmics queaportaran a la ciutat un increment de visitants alsquals se’ls ha de poder oferir una ofertacomplementària d’oci i una adequada informaciósobre els recursos culturals, comercials igastronòmics de la nostra ciutat.

És per això que durant el 2008 es posarà enfuncionament l’Oficina de Turisme de la ciutat, percentralitzar en un únic espai de referència per ales persones que ens visiten, tota aquesta ofertacultural, patrimonial, gastronòmica, paisatgísticai comercial amb què compta la ciutat. Així, es

70

Impulsarem activitats depromoció i desenvolupamenteconòmic de la ciutat creant elFòrum Econòmic Fira Sabadell

El 2008 es posarà enfuncionament l’Oficina deTurisme, un únic espai dereferència per a les persones queens visiten

Sabadell tindrà el Fòrum Econòmic FiraSabadell com a espai de debat sobre

l’economia de la ciutat

Sabadell participa anualment en el SalóInternacional de Turisme de Catalunya

71

SABADELLCIUTATDECIUTATS

dissenyaran nous paquets i visites guiades centratsen temàtiques pròpies i es continuaran executantaccions divulgatives de les potencialitats queofereix la ciutat al visitant mitjançant l’edició deguies de restauració i d’oci.

D’altra banda, des del Consorci de Turisme delVallès, del qual Sabadell n’és membre fundador, escontinuarà treballant per aconseguir la majoreficiència en la utilització dels recursos queproporciona la unificació d’esforços. Iniciativescom la ruta dels 3 monts, una ruta natural queconnecta el Montseny amb Montserrat, passantper Sant Llorenç del Munt i, per tant, per moltsindrets de la nostra comarca, o el recentagermanament de la mongeta de Tolosa i lamongeta del ganxet, ajuden en el posicionamentdels recursos naturals de la comarca, en general,i del Parc Agrari de Sabadell, en concret.

Sabadell compta amb moltsrecursos d’interès turísticpatrimonial, cultural o natural

Els visitants de la ciutat disposen d’una ofertaturística variada, cultural, patrimonial i natural

Sabadell viu una segona gran transformació,per consolidar-se com una ciutat amb millors

serveis, més equipaments i majorsoportunitats de progrés

LA SEGONA GRANTRANSFORMACIÓ DE SABADELLPer acabar aquest tradicional discurs de Nadalvoldria agrair per endavant la tasca de les entitats,associacions i institucions, del govern, de l’oposició,dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament,de les empreses que estan prestant un serveipúblic, de tots els ciutadans i ciutadanes quecompartim la ciutat, que estimen Sabadell. Gràciesper la feina que feu i, especialment, per la quefareu en el futur.

Tots plegats treballem pel present, però no podemignorar les conseqüències futures de les nostresaccions d'avui. Vivim un present sense precedents.Per primera vegada, compartim problemes nous,reptes nous: el canvi climàtic, la globalització, elsnous fluxos migratoris, la societat de lestecnologies i la informació... Tot això són fenòmensradicalment nous i no podem remetre'ns al passatper enfrontar-nos-hi ni podem tancar-nos dins lesfronteres de les nostres ciutats. Tot afecta atothom d'una forma nova.

Hi ha una antiga dita medieval que diu "que l'airede les ciutats fa lliures les persones". Avui, al segleXXI, volem també que l'aire de les ciutats ens facimés solidaris, més justos i, si pot ser, mésgenerosos els uns amb els altres. Sèneca va dirque “el qui no vulgui viure entre persones justesque visqui en el desert”. Així doncs, no ens cansemmai de reivindicar la ciutat com un espai deconvivència i de relacions, de millora constant dequalitat de vida, d'assistència i solidaritat dels unscap als altres.

72

No conec una ciutat més poderosa ni més decididaque aquella en què totes les persones caminendecidides en la mateixa direcció: el benestarpersonal i col·lectiu, la realització de les aspiracionspersonals i comunes. Tingueu per segur quecaminarem decidits per fer de Sabadell una ciutatmés justa, més igualitària, amb més cohesió social,amb els millors serveis possibles, amb elsequipaments necessaris, amb les polítiques socialsadients, amb oportunitats de progrés, que siguiecològica i sostenible, amb una diversificació delsector econòmic que ens garanteixi méscompetitivitat i fortalesa en l’economia i generioportunitats per a tothom.

Amb la participació de tothom portarem a termeaquesta segona gran transformació per consolidarSabadell com a Ciutat de Ciutats.

Molt bon any!

Caminarem decidits per fer deSabadell una ciutat més justa,més igualitària, amb méscohesió social i amb mésoportunitats de progrés