De l ’autora del bestseller

Educar sense cridar

Els grans fem el que podem tan bé com sabem, però els petits de vegades ens fan repetir les coses un cop i un altre, ho volen tot, no tenen ganes d’esforçar-se gaire, fan el que no haurien de fer, s’afi cionen massa a les

pantalles... Són el millor que tenim, però educar-los és tot un repte.

Aquests set contes, que mitjançant les històries que expliquen tracten temes com l’autonomia, l’autoestima, l’esforç, la frustració,

l’oci electrònic i d’altres, ens serveixen per parlar amb els nens i les nenes de totes aquestes coses. L’objectiu: que nens i grans

gaudim junts dels contes alhora que eduquem per a la llibertat i la responsabilitat.

Alba Castellví, reconeguda mestra, sociòloga i autora d’Educar sense cridar, presenta aquest preciós recull de contes que,

gràcies a les delicioses il·lustracions d’Albert Arrayás, és una fantàstica eina per acompanyar els més petits en l’aventura de fer-se grans.

Els grans fem el que podem tan bé com sabem, però els petits de vegades ens fan repetir les coses un cop i un altre, ho volen tot, no tenen ganes

9 788491 373605

10193795

www.estrellapolar.catwww.albacastellvi.cat

Alb

a C

aste

llví M

ique

l . A

lber

t Arr

ayás

Un

cist

ell d

e ci

rere

s

A C A B A D O S

D I S E Ñ A D O R

E D I T O R

C O R R E C T O R

E S P E C I F I C A C I O N E S

nombre: Aurora

nombre: Montse

nombre:

Nº de TINTAS:

TINTAS DIRECTAS:

LAMINADO:

PLASTIFICADO:

brillo mate

uvi brillo uvi mate

relieve

falso relieve

purpurina:

estampación:

troquel

título: Teo en la escuela

encuadernación: Tapa dura

medidas tripa: 200 x 280 mm

medidas frontal cubierta: 205 x 286 mm

medidas contra cubierta: 205 x 286 mm

medidas solapas: No lleva

ancho lomo definitivo: 13 plano

OBSERVACIONES:

Fecha:

Un cistell de cireresUn cistell Un cistell de cireresde cireres

Alba Castellví MiquelIl·lustracions d’Albert Arrayás

Set contes petits per fer nos grans

Un cistell de cireres

Alba Castellví MiquelIl·lustracions d’Albert Arrayás

Set contes petits per fer nos grans

T_Una cesta de cerezas-cast-cat.indd 5 3/8/17 18:04

© del text: Alba Castellví Miquel, 2017© de les il·lustracions: Albert Arrayás, 2017© d’aquesta edició: 2017, Grup Editorial 62, s.l.u.Estrella Polar, Av. Diagonal, 662-664, 08034 Barcelona

Primera edició: octubre del 2017www.estrellapolar.cat

ISBN: 978-84-9137-360-5Dipòsit legal: B. 16.866-2017Imprés a Espanya

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.

Per al Nahil, el meu fillolAlba Castellví Miquel

Per a la meva germana, Maria, una supermami i millor personaAlbert Arrayás

T_Una cesta de cerezas-cast-cat.indd 4 3/8/17 18:04

CocodrilEl Nil de vegades sembla un cocodril.Un dia va anar amb la mare al supermercat. Mentre la mare triava

olives de pot i paquets de macarrons, el Nil va veure en un prestatge uns paquets de galetes en forma de coet.

—Mare, vull aquestes galetes —va dir.La mare se les va mirar, després va mirar el Nil i va respondre:—No ens convenen.Això no s’ho esperava, el Nil! Va preguntar a la mare:—Per què no?I ella li va dir:—Perquè són cares i poc saludables.Aleshores el Nil va sentir com si una cua de cocodril se

li remogués a dins. Sense rumiar-s’ho gaire, va cridar:—Doncs jo les vuuuuull!I ho va repetir una colla de vegades!

T_Una cesta de cerezas-cast-cat.indd 8 3/8/17 18:04

9

La mare no tenia pas intenció de comprar-les, però el Nil es comportava com un veritable cocodril: estirat a terra, no parava de reclamar les galetes, i ho feia molt enrabiat, tant, que tothom que passava se’l mirava com si fos un animal furiós. La mare estava tan avergonyida que va comprar el paquet de galetes.

Aquella nit a la mare li va costar dormir.

T_Una cesta de cerezas-cast-cat.indd 9 3/8/17 18:04

10

L’endemà, el Nil i la mare van anar al forn. L’aparador era ple de panets, d’ensaïmades i... mmmm! De canyes de xocolata! El Nil era molt aficionat a les canyes de xocolata, i només de veure-les va sentir un gran desig de queixalar-ne una. Així que va dir a la mare:

—Mare, vull una canya de xocolata.I la mare va respondre:—Al cabàs, hi duc un entrepà que t’he fet per berenar. Si tens gana,

te’l pots menjar.El Nil va sentir que la cua de cocodril li fuetejava l’interior. Es va

tirar a terra i va reclamar la canya de xocolata amb totes les seves forces. La mare estava ben decidida a no comprar-l’hi, perquè aleshores l’entrepà es faria malbé. Així que va continuar esperant el torn mentre el Nil marranejava de mala manera. Fins que una senyora que portava un barret va comprar una canya i l’hi va donar, tot dient:

—Té, pobret, vols aquesta canya, oi? Au, maco, aquí la tens, no ploris.

T_Una cesta de cerezas-cast-cat.indd 10 3/8/17 18:04

11

La mare no va saber què dir. Va pensar que la senyora devia estar cansada de sentir el Nil i que tenia ganes que callés.

El Nil va donar les gràcies a la senyora i es va menjar la canya. Estava més alegre que unes pasqües.

Però a la mare no li havia agradat gens el que havia passat.L’endemà, la mare i el Nil van anar a comprar a la fruiteria. El Nil va

veure unes cireres vermelles que semblaven delicioses i va dir:—Mare, vull cireres.La mare va respondre:—Avui, no. No n’és temps, venen de lluny i són massa cares.Què diries que va fer, el Nil? Ho endevines? Es va tirar a terra i... semblava un cocodril enmig

d’un bassal de fang. Cridava, estirava els pantalons de la mare... Fins que la botiguera va agafar un parell de cireres i va fer el gest de posar-les a la mà del Nil, tot dient:

—Té, mac...Però la mare no la va deixar acabar.

T_Una cesta de cerezas-cast-cat.indd 11 3/8/17 18:04

12

—No —va dir—. El Nil no ha de menjar cireres. Ja li he dit per què: no és temps de cireres i són massa cares. A més a més, amb rebequeries no s’aconsegueixen les coses.

El Nil va sentir que el cocodril tenia encara més força dins seu. Era com si la bèstia s’hagués enrabiat. Va plorar encara més fort, va cridar i va picar de peus a terra amb totes les seves forces.

La mare va pagar i va dir:—Anem, Nil. —Estava tranquil·la.Un cop van ser fora, li va explicar: —Nil, ara anirem a la farmàcia. Tu no hi podràs entrar, perquè quan

vols una cosa que no pot ser, no et comportes com cal.El Nil no va tenir més remei que esperar-se a fora. Es va asseure

a la vorera. Va passar un gos i el va ensumar. Això, al Nil, no li va agradar gens. Després, durant molta estona, no va passar ningú. Estar-se allà a fora era mooolt avorrit.

T_Una cesta de cerezas-cast-cat.indd 12 3/8/17 18:04

FARMÀCIA

T_Una cesta de cerezas-cast-cat.indd 13 3/8/17 18:04

14

La mare va sortir i van anar cap a casa. Quan hi van arribar, van seure a berenar. El Nil feia molt mala cara.

—Què et passa, Nil? —va preguntar la mare.—Volia entrar a comprar amb tu i no m’has deixat. No m’ha agradat

gens.—Aaaah —va dir la mare—. Això és cosa del cocodril. Als llocs on hi

ha altra gent hem de respectar la tranquil·litat de tothom. Quan el cocodril se’t desperta dins, molesta els altres. I no tenim el dret de molestar. Per tant, fins que tu no puguis controlar el teu cocodril, no podràs entrar a les botigues. Demà et quedaràs a casa, a veure

si aconsegueixes calmar aquest animal furiós, i el proper dia podem anar a comprar tranquils

i contents.

T_Una cesta de cerezas-cast-cat.indd 14 3/8/17 18:04

15

L’endemà la mare va anar a comprar i el Nil es va quedar a casa. Quin rotllo!

Quan la mare va tornar, ell li va dir:—No m’hi vull tornar a quedar, aquí! Però jo no en sé, de fer estar

quiet el cocodril!La mare del Nil va treure de la bossa un paquetet embolicat, el va

donar al Nil i li va dir que el desemboliqués. Era una llibreta que tenia tot de cireres dibuixades. Li va dir:

T_Una cesta de cerezas-cast-cat.indd 15 3/8/17 18:04