Dissabte 10 d’Octubre de 2009 · Número 9

www.sitgesfilmfestival.com

Pàg. 05 ACCIDENTS HAPPEN

Pàg. 06 YONA YONA PENGUIN

Pàg. 07 SOLOMON KANE

Pàg. 09 LA HORDE

INFO TICKET

ENTRADES (IVA inclòs)

8€ Pel·lícules de la Secció Oficial Fantàstic a Competició / Secció Oficial Fantàstic Panorama / Secció Oficial Noves Visions Secció Orient Express-Casa Àsia / Secció Anima’t / Secció Seven Chances / Sessions Especials / Sessions 3D4€ Classes magistrals6€ Retrospectives i Homenatges7€ Sessions de curts d’animació a competició10€ Maratons de 2 i 3 pel·lícules12€ Gales d’Inauguració i Cloenda Maratons dia 12 d’octubre

ENTRADES ESPECIALS (IVA inclòs)

Abonament Matinée: 99€

Novetat! Vàlid per accedir a les sessions de l’Auditori, durant tot el Festival, en la franja de les 10h-12h-15h* (caps de setmana inclòs). El pots comprar fins al 30 de setembre només a través de Tel·Entrada!

Butaca VIP: 280€ ESGOTADA!Novetat! La manera més còmoda de no perdre’t cap pel·lícula i sempre des de la teva butaca preferent! Tindràs la teva pròpia acreditació i podràs gaudir de totes les sessions de l’Auditori durant tots els dies del Festival, incloses la Inauguració, la Cloenda i la Marató de l’últim dia. La pots comprar fins al 30 de setembre només a través de Tel·Entrada!

Localitat Numerada (LN)Algunes sessions de l’Auditori disposen d’un nombre limitat de butaques numerades. Amb aquesta entrada, per 2€ més, t’estalviaràs de fer cua a les sessions més esperades de l’Auditori (consulta la programació de les sessions LN).

DESCOMPTES FANTÀSTICS** Descompte 20: a partir de la compra de 20 entrades per a pel·lícules diferents s’aplicarà un descompte del 20%.Descompte 10: a partir de la compra de 10 entrades per a pel·lícules diferents s’aplicarà un descompte del 10%.

CARNETS AMB DESCOMPTE **20% de descompte en la compra d’entrades pels clients de Caixa Catalunya (només aplicable a la venda anticipada) i titulars de Carnet Biblioteques, Carnet Jove, Targeta Cinesa Card, Club Casa Àsia, Club Fnac Oci i Cultura, Socis Univers de la UPC, Targeta Amiga Desigual, Majors de 65 anys, Club TR3SC, Club UOC. Els descomptes no són acumulables. El titular haurà de presentar a la taquilla el carnet de soci i el DNI.

* excepte sessions 3D i Maratons del dia 12** no aplicables a Inauguració, Cloenda, Maratons del dia 12, sessions 3D, Abonament Matinée, Butaca VIP i Localitat numerada.

VENDA ANTICIPADA

On-line: www.telentrada.com (cost de distribució: 0,90€)Telèfon: 902 101 212 (cost de distribució: 1,5€)I a oficines de Caixa Catalunya. (cost de distribució: 2€)

Les entrades adquirides a través de Tel·Entrada per a les projeccions de l’Auditori s’hauran de recollir a la taquilla de l’Hotel Meliá ubicada a la Sala Tramuntana. Les entrades adquirides a través de Tel·Entrada per a les projeccions del Prado i el Retiro s’hauran de retirar a la taquilla de l’edifici Miramar.

L’Abonament Matinée només es podrà recollir a les oficines de Caixa Catalunya. Les entrades per a les sessions de cada dia s’hauran de demanar a les taquilles del Melià presentant-hi l’Abonament recollit a les oficines.

L’acreditació de Butaca VIP només es podrà recollir a les oficines de Caixa Catalunya i s’haurà bescanviar per una acreditació vàlida per a totes les sessions de l’Auditori a les taquilles del Melià.

VENDA A TAQUILLES DURANT ELS DIES DE FESTIVAL

Es podran adquirir entrades per a tots els cinemes i sessions a:

Taquilla Hotel Melià (Sala Tramuntana)C/ de Ramon Dalmau, s/n De l’1 al 12 d’octubreLa taquilla obrirà una hora abans de l’inici de la primera sessió de pagament de l’Auditori i tancarà a l’inici de l’última sessió.

Taquilla edifici MiramarC/ Davallada, 12 De l’1 al 12 d’octubreLa taquilla obrirà una hora abans de l’inici de la primera sessió de pagament del Prado i del Retiro i tancarà a l’inici de l’última sessió.

S’accepta pagament amb Visa. Es donarà prioritat a la venda d’entrades per a les sessions immediates. Queda prohibit l’accés a la sala un cop començada la sessió. No s’admetran canvis ni devolucions excepte en casos de canvi de programació o suspensió de passi per part del Festival. Si és així, la devolució de l’import o el bescanvi per una altra entrada s’haurà d’efectuar a les mateixes taquilles on ha estat realitzada la compra. En el cas d’haver efectuat la compra per Tel·Entrada la devolució de l’import s’haurà de tramitar a qualsevol oficina de Caixa Catalunya. Aquestes devolucions s’efectuaran en els 10 dies posteriors a l’anul·lació de la projecció.

INFO TRANSPORTS

A – DES DE BARCELONATREN* BCN (Sants) – Sitges: Primer tren 05:40 Últim tren 00:06 Sitges – BCN (Sants): Primer tren 04:49 Últim tren 22:26Per a més informació consulteu www.renfe.es

AUTOBÚS DIÜRN I NOCTURN* Sortides des de Zona Oasis. Consulteu horaris i preus a la companyia Monbús (0034) 93 893 70 60 / www.monbus.cat

COTXEPodeu circular per l’autopista C-32 en direcció Sitges i agafar la sortida 31 (Sitges Nord), la sortida 30 (Sitges Centre) o bé la sortida

29 (Sant Pere de Ribes). Aquesta via ràpida travessa els túnels del Garraf i comporta un peatge. També podeu sortir de l’autopista C-32 per la sortida Castelldefels Platja i circular per la C-31 o carretera de les Costes en sentit Sitges fins a entrar a la vila pel barri d’Aiguadolç. Aquesta possibilitat també dóna accés a Les Botigues de Sitges i al poble de Garraf i no comporta cap peatge.

A – DES DE VILANOVA I LA GELTRÚTREN*Sitges - Vilanova: Primer tren 06:16 / Últim tren 00:44 Vilanova – Sitges: Primer tren 04:42 / Últim tren 22:19Per a més informació consulteu www.renfe.es

AUTOBÚS* Sortides des de l’estació de tren. Consulteu horaris i preus a la companyia Autocars Plana (0034) 977 354 445/ www.autocarsplana.com

COTXEPodeu circular per l’autopista C-32 i agafar la sortida 29 (Sant Pere de Ribes) o bé la sortida 30 (Sitges Centre).

BUS INTERURBÀ DE SITGES*Vallpineda, Terramar i Llevantina. Consulteu horaris i preus a la companyia Sarfa (0034) 902 302 025 / www.sarfa.com.

* El Festival no és resposanble dels possibles canvis d’horaris d’aquest servei

DIARI DEL FESTIVAL Dissabte 10 octubre 20093

AVUI US RECOMANEM...LA HORDEYannick Dahan i Benjamin RocherUns policies i uns delinqüents hau-ran de sumar forces per plantar cara a un exèrcit de zombis. Còctel explo-siu d’acció i terror sense cap mena de concessions. França brama. S.O. FANTÀSTIC COMPETICIÓAUDITORI 12:30/16:30

SOLOMON KANEMichael J. BassetAdaptació a la pantalla gran del món del purità Solomon Kane i la seva croada contra les forces del mal. Una epopeia amb ecos de Hellboy i Conan on brillen la direcció artística i uns trucatges magnífics. S.O. FANTÀSTIC PANORAMAAUDITORI 10:30/20:30

20th CENTURY BOYS - CHAPTER 2Yukihiko TsutsumiSegona part de la trilogia basada en un dels còmics més venuts de la història. Kenji s’ha convertit en terrorista i la seva neboda està disposada a descobrir la veritat.ORIENT EXPRESS-CASA ASIAEL RETIRO 09:45/16:30

YONA YONA PENGUIN RintaroVestida amb la disfressa de pingüí que li va regalar el seu pare, la peti-ta Coco està decidida a volar tant sí com no. Un conte infantil mera-vellós, ple de color i fantasia, que ret homenatge a Osamu Tezuka.SESSIONS ESPECIALSEL RETIRO 12:45

ZOMBIE NIGHT En un festival tan enveit pels zom-bies, tard o d’hora havia d’arribar la seva nit. El cóctel promet: The Revenant de Kerry Prior, Wasting Away de Matthew Kohnen i Zone of the Dead de Milan Konjevic i Milan Todorovic. MIDNIGHT X-TREMEEL RETIRO 01:00

ANGELS WITH DIRTY WINGS Roland ReberMichaela, Gabriela i Lucy són uns àngels del vici, creuen les carreteres amb moto sense aturar-se en res més que el seu egoísme. Un himne a la inmoralitat i un sarcàstic estudi de la societat del nostre temps.S.O. NOVES VISIONSPRADO 10:00

SYMBOL Hitoshi MatsumotoL’humorista que ens va deixar bo-cabadats amb Dainipponjin, se’ns presenta ara com a protagonista de Symbol, on un escenari claus-trofòbic ens arrossegarà cap a la més surrealista de les aventures. S.O. NOVES VISIONSPRADO 13:30

LA CASA SIN FRONTERASPedro OleaUn jove de províncies que arriba a Madrid haurà de trobar una noia segrestada per una organització anomenada La Casa sin Fronteras. Aquest film d’intriga va ser la segona pel·lícula de gènere d’Olea.ELS ALTRES FANTÀSTICSPRADO 17:30

VAN DIEMEN’S LANDJonathan auf der HeideUn grup de presoners emprén un viatge cap a la llibertat en l’Austràlia colonial. Un film carregat de força i valor, amb un heroi herzogià que haurà d’enfrontar-se al costat més violent de l’ésser humà.S.O. NOVES VISIONSPRADO 21:15

El mestre del terror Clive Barker reb la Màquina del TempsGaspar Noé va presentar Enter the Void Àlex i David Pastor, directors de Carriers

DIARI DEL FESTIVAL Dissabte 10 octubre 2009 4

Seven ChanCeS Prado 19:30

El cine fantástico anda sobrado de películas con títulos hermosos, evoca-dores, tan perturbadores como líricos, ya sea en su idioma original como (a veces) en su remodelación española: La legión de los hombres sin alma, I Walked with a Zombie, La isla de las almas perdidas, El fotógrafo del páni-co, La hora del lobo… Pero son pocos los que poseen la intensidad poética de Los ojos sin rostro, un título in-quietante, sin duda, pero que posee igualmente la belleza de las cosas in-tangibles y suministra todas las pistas posibles sobre el punto de vista de la película realizada en 1959 por Geor-ges Franju. Este auténtico cineasta-orfebre no sólo fue el cofundador de

la Cinemateca Francesa y el director de brillantes homenajes al serial como Judex (63) y Nuits rouges (74), sino también el artífice de algunas de las películas más misteriosas del cine francés que vivía el botellón y la poste-rior resaca de la Nouvelle Vague. Los ojos sin rostro captura una historia de ansia casi vampírica que tiene justifi-cación moral: el médico encarnado por Pierre Fresnay secuestra atracti-vas jóvenes de ojos azules para cortar la piel fresca de sus rostros y devolver-le el suyo a su hija, Christiane, que ha quedado terriblemente desfigurada después de un accidente. Sólo quiere restituir la belleza perdida de su hija, y en el proceso se convierte en un ar-

tista demente, como si el bisturí con el que corta la piel de los rostros fuera el pincel resbalando sobre el lienzo blanco. Blanquísima, pulida, sin ras-gos ni relieve, es la máscara que luce Christiane (Edith Scob, memorable presencia recuperada en filmes re-cientes por Nicolas Klotz y Olivier As-sayas), una máscara que limita toda expresión a la intensidad de los ojos, los ojos sin rostro.Así es la película de Franju, intensa y absorbente, tan sonámbula como la mejor de las cintas fantásticas de Jacques Tourneur: el caminar lento de la joven enmascarada por el pasadi-zo repleto de perros enjaulados tiene la misma cualidad fantástico-poética que la de cualquiera de los planos de I Walked with A Zombie. Y la quirúrgica secuencia en la que el médico, siem-pre frío y desapasionado –como lo es la película–, aunque con la frente per-lada de intenso sudor, le quita la piel de la cara a una de sus víctimas, de-bería estar en los altares de Howard Berger y Greg Nicotero, los genios ac-tuales de los efectos de maquillaje.

Quim Casas

Les yeux sans visageLA PIEL FRESCA

La ti

ra d

e Gu

illem

Dol

s

DIARI DEL FESTIVAL Dissabte 10 octubre 20095

S. O. FantàStiC COmpetiCió Auditori 14:30

En castellà diuen “no hay mal que por bien no venga”, però a vegades les co-ses, simplement, passen. El director australià Andrew Lancaster presenta Accidents Happen (un títol perfecte al qual, si de cas, només es podria afegir un “all the time”), una pel·lícula commovedora que comença mos-trant-nos, amb estètica de videoclip, un accident mortal que té lloc al jardí d’una casa d’un barri nord-americà. Ja ho diu el narrador: els accidents formen part de la vida i els accidents realment greus tenen una manera encantadora de semblar irreals (hi ha

algú que no recordi la caiguda de les torres bessones com un miratge?). Parlem de la bellesa de veure com s’esmicolen els vidres d’un cotxe, o com les flames devoren la carn d’un cos que encara corre. Amb una mú-sica adient i a la velocitat adequada per poder apreciar els petits detalls que a ull nu se’ns escapen, aquests instants poden ser captivadors. I aquí ho són. Però Accidents Happen no està feta únicament de moments estèticament plaents. Lancaster ens convida a casa dels Conway, a com-partir amb ells les estones de salut i

malaltia, de tristesa i alegria, de seny i bogeria.En un sol dia la família Conway presen-cia la mort del seu veí i perd la seva filla Linda. A més, Eugene, un dels bessons primogènits, queda en estat vegetatiu. A partir d’aquest moment els altres membres de la família es limiten a sobreviure, cadascun amb la seva estratègia: mentre el pare es distancia i es desentén de tot, la mare (una magnífica Geena Davis) es torna més excèntrica i més sarcàstica. Billy (fantàstic Harrison Gilbertson), el fill petit, mirarà d’oblidar, però, quan es faci amic d’un amic del seu germà hospitalitzat, el fet tindrà conseqüèn-cies. Billy adoptarà la mateixa actitud busca-raons que havia tingut Eugene, i el daltabaix consegüent farà reaccio-nar la mare i l’altre germà, que vivien entotsolats des de la tragèdia.Una història emotiva i dramàtica, plena de sarcasme i d’humor negre. Per acabar, una perla de les moltes que contenen els diàlegs: “Quan Déu tanca una porta, obre una cervesa.” Que així sigui.

Júlia de Balle

Accidents HappenTRAGÈDIA DOMÈSTICA

El director Philip Ridley va parlar de com es va desenvolupar el pro-jecte, ja que feia catorze anys que no estrenava cap pel·lícula. Segons Ridley, va passar una època de fal-ta de confiança en ell mateix, de poca autoestima. Ridley va explicar que les seves dues pel·lícules ante-riors, La piel que brilla i La pasión de Darkly Moon, totes dues estre-nades a Sitges, estaven rodades a Nord-amèrica, però que aquest cop tenia ganes de filmar a l’est de Lon-dres, al costat de casa seva. “Em vaig poder curar l’autoestima i la falta de confiança gràcies al treball d’en Jim Sturgess”, confessa Ridley. Per situar-se en la mateixa longitud d’ona, actor i director van tenir llargues converses. Sturgess expli-cà que va començar a retallar els esdeveniments més sinistres que apareixien a la premsa. Va posar-se

la taca a la cara abans de començar el rodatge: sortia al carrer així i es fixava en la reacció de la gent. “Vo-lia que el món modern m’afectés al màxim”, declara Sturgess. Al final, es va preguntar a Ridley sobre la influència de Clive Barker (havien estat col·laboradors) i ell va dir que precisament les escenes on la críti-ca veia referències directes a Bar-ker tenien un origen molt diferent. Ridley volia recuperar el mite de la mort i la resurrecció i en ple procés creatiu el seu mànager i amic va ser brutalment assassinat. Va aca-bar el guió i va escriure el seu llibre més violent, Mercury Fur. “De cop em vaig convertir en el personatge d’en Jim. Estava desorientat, no en-tenia la violència que hi ha al món”, va dir Ridley. D’aquest momentum tenebrae en va néixer el fill esperat: Heartless.

RODA DE PREMSA DE HEARTLESS

DIARI DEL FESTIVAL Dissabte 10 octubre 2009 6

Todos aquellos que, en el Sitges 2007, pudieron disfrutar del genio de Hitoshi Matsumoto gracias a Dai-nipponjin, hilarante mockumentary (falso documental) sobre un super-héroe en horas bajas, no pueden fal-tar a la cita con Symbol, grandísima ocasión para volver a rendir pleitesía al nuevo maestro del absurdo japo-nés. Mientras, los que todavía no conocen el original y sorprendente universo de Matsumoto, uno de los cómicos más populares de Japón, tienen la oportunidad de descubrirlo en su versión más descacharrante. Symbol transcurre en dos universos paralelos. En uno de ellos, el hijo pe-queño de un infame practicante de lucha libre mexicana acude a ver a su padre combatir. Este segmento, situado entre el relato sentimental y

la estética kitsch, parece arrancado de una película de Alejandro Gonzá-lez Iñárritu… eso sí, pasada por un estimulante filtro lisérgico. Mientras, en la otra dimensión, un hombre vestido con un colorista pijama de topos despierta en una inmensa habitación de paredes blancas sin puertas ni ventanas. Podría tratar-se de una tétrica fábula kafkiana; sin embargo, la película toma rápi-damente el camino de la comedia surrealista ambientada en un esce-nario de ciencia ficción. De hecho, la odisea del protagonista, interpre-tado por el propio Matsumoto (con un cachondo peinado a lo príncipe valiente), no dista demasiado de la que atraviesa el Dave Bowman de 2001: Una odisea del espacio en la resolución del filme de Kubrick,

aunque la aproximación del japonés tiene tanto de meditación existencial como de monumental farsa. Entre el humor deadpan (a la Bus-ter Keaton) y la mueca histérica (la de un personaje salido de un cómic manga), Matsumoto encarna a un personaje que se ve arrastrado a una espiral incomprensible de an-gustia existencial, que más tarde se revelará como un tortuoso camino de ascensión (la película se estructu-ra en tres capítulos: “La educación”, “La implementación” y “Futuro”). En este sentido, no cabe duda de que Symbol hará las delicias tanto de los amantes del “Humor amarillo” y las aventuras gráficas, como de los interesados en el psicoanálisis o en los trastornos mentales paridos por la religión cristiana. ¡Banzai!

Symbol2009: UNA ODISEA DESCACHARRANTE

S. O. nOveS viSiOnS Prado 13:30

SeSSiOnS eSpeCialS - anima’t nenS Retiro 12:45

Hi ha molts motius per no perdre’s Yona Yona Penguin. D’entrada, es trac-ta de la nova pel·lícula de Rintaro, un director que, a 68 anys, és una llegen-da viva del cinema d’animació japone-sa. És autor d’obres fonamentals del gènere com ara Galaxy Express 999, del 1979, i de la més recent Metrópo-lis, presentada al Sitges 2001. A més, es tracta de la primera pel·lícula que el mític estudi Madhouse realitza exclusi-vament en animació 3D, un repte que Rintaro ha volgut marcar amb el seu segell personal. “Hem intentat adap-tar la tecnologia 3D a la sensibilitat de l’anime”, explica el director. “El nostre propòsit no és competir amb Pixar, que fa unes pel·lícules fantàstiques, sinó traslladar al 3D la llarga tradició estilística de l’animació japonesa.”En qualsevol cas, per damunt de noms il·lustres i de detalls tècnics de primera línia, Yona Yona Penguin és una peça encantadora i entranyable. Des de la melositat del títol (que signi-fica “cada nit, un pingüí” en japonès) fins a la delicadesa i la tendresa dels personatges, la pel·lícula és un cant

commovedor a la innocència infantil. Germana bessona de Ponyo en el acantilado, l’última obra mestra de Hayao Miyazaki, Yona Yona Penguin està protagonitzada per Coco, una nena òrfena de sis anys convençuda que una disfressa de pingüí que li va regalar el seu pare li permetrà volar. Un dia Chaley, un petit goblin, confon Coco amb “El valent ocell no volador” i la porta fins al seu poblat, confiat que ella pot alliberar la seva gent de l’amenaça del malvat Bucca-Boo. Superats els dubtes inicials, Coco em-prendrà una aventura trepidant amb l’ajuda de nombrosos aliats. El més carismàtic de tots serà Zammie, un àngel caigut grassonet i aficionat a la xocolata.Amb el seu relat naïf, fantàstic i mini-malista, on es barregen tota mena de referents culturals i religiosos (japone-sos i europeus, budistes i cristians), Yona Yona Penguin s’erigeix com una preciosa celebració del poder de la imaginació i de l’amistat. Una dosi in-oblidable i ensucrada de felicitat per a tots els públics.

Yona Yona PenguinSOMIAR PINGÜINS

DIARI DEL FESTIVAL Dissabte 10 octubre 20097

Nunca fue un tipo agradable. Estira-do, puritano, sentencioso y de pocas palabras, lo peor de Solomon Kane no es que sea un justiciero, sino que tiene a Dios de su parte, y eso es ha-cer trampa. Siempre tiene razón, ya que su juicio es, también, el juicio de Dios. En el fondo, creo que eso es lo que le hace ser un amargado, pero, al mismo tiempo, y de ahí el genio de Robert E. Howard, eso le convierte también en un héroe único y atrac-tivo… Solo al creador de Conan se le hubiera ocurrido hacer de Cotton Mather -o de Torquemada-, un héroe de aventuras. Y el mundo del pulp, el cómic y la ilustración, han convertido la figura estirada, digna de El Greco, de Solomon Kane, con su capa negra y negro sombrero puritano, en un ver-dadero icono del género fantástico y, más concretamente, de Espada y Bru-jería. Icono imitado por el Van Helsing de Stephen Sommers, pero que aho-ra, por fin, como Conan, como Kull, como Red Sonja, tiene ya su versión cinematográfica por derecho propio. Lo peor del Solomon Kane del británi-co Michael J. Bassett -veterano de Sit-ges, donde se nos dio a conocer con la resultona e inteligente Deathwatch - son algunas perniciosas influencias de El Señor de los Anillos de Peter

Jackson. Demasiados seudo-orcos, y, peor aún, cierto exceso gratuito de “seriedad” y “drama”, que retarda un poco la entrada en materia, sin ne-cesidad alguna. No se trata, por otra parte, de adaptar ninguno de los ocho relatos originales de Howard -editados en excelente versión por Valdemar como “Las extrañas aventuras de So-lomon Kane”-, aunque recoja algunos elementos de estos, sino de crearle al personaje una biografía, unos “oríge-nes” -en la tradición Marvel- que, de paso, expliquen su carácter taciturno y su peculiar profesión de inquisidor por cuenta propia. Y cuando creíamos que la cosa no acababa de despegar, de repente, Bassett, evidentemente un honesto freak inglés, que conoce y entiende el concepto del buen cine-basura de género, arranca y convier-te su Solomon Kane en un genuino festival de acción, venganza, sangre y aventura, con guiños no solo al Conan de Milius -que los tiene, y muchos, aparte de la presencia del mismísimo Max Von Sydow-, sino hasta a El jine-te pálido de Clint Eastwood. Al fin y al cabo, otro descendiente del original Solomon Kane, travestido de western. El resultado es una espectacular, entretenida y sangrienta película de Espada y Brujería, más cerca de sus

modelos de los años 80, fieles al espí-ritu pulp, que del peligroso gigantismo a lo Peter Jackson. Con peleas bruta-les y sangrientas, que no caen en los tópicos excesos del anime y el cine de Hong Kong de moda en Hollywood, una ambientación sucia y medieval -a pesar de tratarse de la Era Isabelina- típicamente británica, un body count considerable, un monstruo gigante (que nunca está de más), un leve toque shakesperiano de intriga fami-liar, que nos muestra cómo Solomon Kane debe primero limpiar su casa, antes de emprender la limpieza mo-ral del mundo entero -a espadazos, claro-, y contando con la ayuda de un James Purefoy casi perfecto, Bassett ha conseguido un producto (in)digno, más próximo, repito, al cine de Sword & Sorcery de los 80 -con cierto aro-ma de eurotrash- que al edulcorado y facilón fantasy hollywoodiense ac-tual. Un prólogo perfecto para el per-sonaje y los relatos de Howard, y un buen compañero de viaje fílmico del ya clásico Conan de Milius. Eso sí, si te cruzas con Solomon Kane, mejor que encomiendes tu alma a Dios… O, pensándolo mejor, al Diablo. Será más divertido.

Jesús Palacios

Solomon KaneEL JUICIO DE SOLOMON

S. O. FantàStiC panORama Auditori 10:30/20:30

Com va portar a terme el càsting? Em vaig posar a navegar d’una mane-ra caòtica per la xarxa, però, a mesura que linkejava, em vaig adonar que hi havia artistes que s’anaven repetint i que ja m’eren familiars. Van ser dos anys de feina de llista i contactes; sa-bia que havia de fer alguna cosa sobre ells per mostrar el potencial creatiu de tota aquella gent. El personatge d’Ingrid el vaig trobar mitjançant la comunitat DeviantArt, i ella és, cer-tament, un personatge paradigmàtic d’aquesta generació. És la pel·lícula on menys proves he fet. Al final, Internet com a eina de treball m’ha permès ac-cedir a aquests mons completament desconeguts per a mi com la perfor-mance en suspensió o el bondage.

Com és que li vas voler donar aquest to de pel·lícula de terror? Jo ja havia fet una tv-movie, La caver-na, que incorporava aquests elements, i el suspens, de fet, plana damunt de totes les meves pel·lícules. En televisió normalment no escric el guió, només hi poso l’ofici. En el cinema sempre m’he ocupat jo del guió, i és on trobo la meva llibertat creativa. Em sento molt atret per la part fosca de les persones, la seva part més autodestructiva. De totes maneres, la pel·lícula és bastant heterodoxa, més intuïda que una altra cosa: hi he deixat fluir les meves ob-sessions personals.

Tots els artistes van cedir gratuïta-ment la seva obra?Quan vaig contactar amb els artistes fa tres o quatre anys la majoria no eren tan coneguts com ara. Em dóna molta satisfacció veure que totes les persones en qui em vaig fixar han tingut i tenen carreres bastant impor-tants. Disposar d’aquest potencial creatiu ha estat un luxe i ha sortit molt bé de preu.

A les escenes de les festes i de les performances, fins a quin punt hi ha ficció o reconstrucció d’una realitat prèvia?Les performances de l’Ingrid estaven escrites punt per punt. A les actua-cions dels grups la idea era donar-los llibertat absoluta, que disfrutessin. El rodatge era una festa i la mateixa festa era el rodatge. Les actuacions de suspensió amb ganxos és el que fa LadyPain a la vida real; l’home es-pecialitzat en lligaments, l’Alfil, en va aprendre al Japó i també es dedica a això. Em va costar molt convèncer-los de sortir a la pel·lícula.

Et vas inspirar en algun cineasta?M’agrada el suspens viscontià, però els meus tres directors de referència, els que estimo, són David Lynch (ja no me’l puc treure de sobre), el primer Wong Kar-wai i Winterbottom.

Què està passant a Internet amb la pel·lícula? No ho controlo gaire, però tinc la sen-sació que Internet ha permès reunir una sèrie d’artistes molt creatius que ho donen tot. Abans es reunien en ciutats concretes: la Nova York dels anys seixanta amb la Factory, la movi-da madrilenya dels vuitantes… Alguns d’aquests potencials van arribar a triomfar i d’altres no. Amb Internet un té la sensació que pot fer el que vulgui. Ha estat un instrument necessari per-què totes aquestes comunitats flueixin. Tot el vestuari de les performances d’Ingrid ha estat obra d’una dissenya-dora de Mèxic que vaig contactar a tra-vés d’Internet. Això abans hagués es-tat impossible. De la mateixa manera que pots veure el terrat d’un amic que viu a Sidney, pots accedir a l’obra de tota aquesta gent, sense distàncies. A la vegada, cada vegada vivim en un món menys real.

INGRIDENTREVISTA AMB EDUARD CORTÉS

DIARI DEL FESTIVAL Dissabte 10 octubre 2009 8

Zombis que avanzan -es un decir- con paso torpe e inerme hacia sus víctimas… Víctimas indefensas -o estúpidas- que prefieren quedarse boquiabiertas, gritando, antes que salir corriendo y salvar la vida… Víctimas habitualmente femeninas y con tendencia a desnudarse sin motivo, especialmente antes de que empiece la acción, para entre-tener al espectador expectante… Y un festival zombi salvaje, nunca antes visto: una astilla de madera clavándose brutalmente dentro del ojo de una chica, cabezas de zom-bis explotando en primer plano, y el más difícil todavía: un combate submarino tiburón Vs. zombi. Hagan sus apuestas. Esto, y mucho más, es Nueva York bajo el terror de los zombi (1979), del llorado Lucio Ful-ci, también conocida como Zombi 2, por aquello de explotar a fondo el éxito del filme de George Rome-ro Dawn of the Dead, estrenado en Italia, como en España, con el título de Zombi.En un momento de zombificacion total, en el que la plaga se extiende por toda Internet, contagiándose no solo de y al cine, sino también a có-mics de culto y novelas de moda…

en el que nuevas generaciones de fans han re-descubierto a los muer-tos vivientes y los están convirtien-do en vehículo de interminables in-terpretaciones y metáforas sesudas -rebeldía del nuevo sub-proletaria-do, rabia juvenil contra la sociedad adulta, venganza de las masas ham-brientas del Tercer Mundo, victimas de la marginación organizada y de los experimentos del emporio cientí-fico/armamentista, etc., etc.-, todas ellas apuntadas ya de sobra por los viejos clásicos del género, pero aho-ra explícitas hasta la náusea, con una ingenua y molesta carga de con-ciencia “política” y “social”, que pa-rece querer hacer del zombi algo así como un nuevo working class heroe, con tufillo perroflauta a movimiento antiglobalización y greñas rasta. En este preciso momento, nada mejor que recuperar el genuino aroma y sabor del zombi-trash italiano, con una de sus obras maestras por ex-celencia. Nueva York bajo el terror de los zombi, con su aire a puro fumetto di horror, reminiscencias de clásicos pulp como La plaga de la muerte viviente de Hyatt Verrill, y su exitoso intento de sacarle buenos réditos a la descarada imitación de

los filmes de Romero, es un recor-datorio perfecto de que el género zombi es, básicamente, diversión, gore, sustos, chicas desnudas y ti-pos podridos que vuelven a la vida para comerte el cerebro, o lo que pillen más a mano. No es que no podamos extraer interpretaciones sociológicas del filme de Fulci -de hecho, sus masas afrocaribeñas de zombis caníbales desembarcando en Brooklyn para devorar al impe-rialista hombre blanco yanqui, son una metáfora de la inmigración mu-cho más lograda que la nave-patera de District 9-, sino que nadie nos las pone delante en primer plano, masticadas hasta provocar vómito, olvidándose entretanto de hacernos pasar un buen/mal rato a cuenta de los muertos vivientes y sus apetitos. Así que, amigos, si queréis saber lo que es el buen cine zombi de ver-dad, dejad ya de una vez “28 días, semanas o meses después”, “Resi-dent Evil 1, 2, 3, 4, 5… etc.”, y volved al spaghetti zombi. Nosotros pone-mos el queso… y ellos la boloñesa, con mucho, pero que mucho tomate y carne picada.

Jesús Palacios

Zombi 2 NUEVA YORk BAJO EL TERROR DE LOS zOMBI

SitgeS ClaSSiCS Prado 15:30

Dead Snow també es podria dir “Snow of the Dead”, i és que en aquesta pel·lícula les muntanyes ne-vades d’Escandinàvia també es con-verteixen en territori zombi. Ens tro-bem davant d’un splatter de llibre, tot i que amb un argument lleugerament desorbitat. Un grup d’estudiants de medicina arriben en un refugi de muntanya d’Oksfjord, a Noruega. Les hormones van fent feina mentre els joves es dediquen a divertir-se amb la velocitat, el sexe, la cervesa i els jocs de taula. Una nit reben la visita d’un home que els explica que aque-lla zona va ser ocupada pels nazis durant la segona guerra mundial. Després del saqueig i la massacre corresponent, els soldats, a les or-dres del coronel Herzog, es van refu-giar a les muntanyes, on se suposa que van morir de fred. L’home els adverteix que no despertin les forces del mal (com si algú les hagués vist dormir mai!). Total, que els zombis nazis (o viceversa) fan una autèntica carnisseria. Dead Snow és la primera pel·lícula de zombis que s’ha fet a Es-candinàvia i és obra del jove Tommy Wirkola, que va créixer amb les cintes de terror dels anys 80 tipus Evil Dead o Braindead (al film hi ha un nerd cinèfil que les esmenta totes) i que sempre havia volgut fer el que ha fet: una pel·lícula de zombis amb força humor i molts homenatges a altres títols del gènere. Les imatges van del negre absolut de la muntanya al sol enlluernador del migdia, del blanc im-

maculat de la neu al vermell carnós de la sang (vessada generosament al llarg de tota la pel·lícula). Els rostres dels estudiants, que no dubten a fer pràctiques cosint-se les ferides ells mateixos, acaben que semblen una antològica de Pollock. Cada cop que, en una pel·lícula de terror, se sent un soroll seguit de la pregunta “Que hi ha algú?”, pensem que el que hauria de fer el protagonista és deixar-se es-tar de preguntes i arrencar a córrer. Doncs bé, en aquest cas, per més que els estudiants vulguin córrer, la neu i la planta ària dels zombis els ho posaran molt difícil. Després dels nens psicòpates, el pitjor que ens po-díem trobar eren zombis nazis: més dolent, impossible. Sobretot per als noruecs, que van aguantar cinc anys d’ocupació. A diferència de Romero, l’únic que volia Wirkola era entretenir i fer riure, i la veritat és que les coses que s’inventen els joves protagonis-tes per matar zombis es mereixen un premi. L’edició d’enguany és la més zombi de totes, i el menú del Festival ho confirma: Zombieland, Pontypool, George A. Romero’s Survival of the Dead... Vénen a tomb les paraules del mateix Romero: “When there’s no more room in hell, the dead will walk the earth” (Quan ja no quedi lloc a l’infern, els morts recorreran la terra). Efectivament, els morts recorreran la terra en direcció a Sitges, on se’ls espera a tots a la Zombie Walk de dis-sabte a la nit.

Dead SnowESQUITXADA NAzI

S. O. FantàStiC panORama El Retiro 14:30

DIARI DEL FESTIVAL Dissabte 10 octubre 20099

Sitges s’ha convertit enguany en una autèntica “zombieland”. No és la primera vegada que ho diem: els morts inunden les pantalles del Festival. Zombieland, una autèntica desfilada de morts vivents, n’és la prova definitiva. L’acció se situa en un context postapocalíptic en què la humanitat ha estat atacada per un virus enmig d’una allau de catàs-trofes, algunes de naturals i d’altres provocades per la nostra espècie. Jesse Eisenberg, que ja va passar por a The Village, interpreta Colum-bus, un estudiant d’Austin, Texas, que es dirigeix a casa dels seus pares per saber si encara són vius. No és cap heroi, però se’n va sortint gràcies a unes regles que s’ha impo-sat. Pel camí troba Tallahassee, in-terpretat per Woody Harrelson (que ja va demostrar a Asesinos Natos fa una dècada que, amb una arma a les mans, és un perill). Tallahas-see és una espècie de cowboy que, segons Harrelson, “és allò que ves-teix”. També s’afegiran a l’expedició dues germanes, Whichita (Emma Stone) i Little Rock (Abigail Breslin, protagonista de Little Miss Sunshi-ne). Hi ha un moment curiós en què els protagonistes paren a dormir a

casa de Bill Murray (interpretat per ell mateix) a Hollywood. Murray, admirat pels dos personatges i tan sorneguer com sempre, es ma-quilla de zombi per poder jugar a golf i fer vida normal. Llàstima que caigui en la temptació de voler es-pantar els nois: amb elements com Tallahassee no s’hi pot jugar. Diuen que Woody Harrelson va agredir uns periodistes i que es va defensar al·legant que encara no havia sortit del personatge i que va confondre la premsa amb una horda de zombis. Potser Woody té més raó que no es pensa... en alguns casos. Al cap de poc temps d’haver arribat a les pan-talles, Zombieland ja ha recuperat la inversió inicial de vint-i-tres milions de dòlars gràcies a un repartiment de cares conegudes, a una banda sonora firmada per David Sardy (Wanted) i al toc personal de Ruben Fleischer, entrenat a l’acadèmia mi-litar de l’acció i l’espectacle: l’MTV. Qui vulgui descarregar la tensió acu-mulada durant la setmana, xutar-se adrenalina o practicar el riure maca-bre, que reservi entrada. Qui vulgui gaudir de bones interpretacions i d’uns efectes especials cuidadís-sims, també.

ZombielandMANUAL DE SUPERVIVÈNCIA

S. O. FantàStiC panORama Auditori 23:00

Entre les dues grans fites del cine-ma de gènere que són Asalto a la comisaría del distrito 13 i La noche de los muertos vivientes sempre hi ha hagut una forta connexió. El que no sabíem és que hi havia una baula perduda, una peça que com-pletava el trencaclosques. Què unia aquelles dues pel·lícules de reclu-sió, assalt i resistència? I per què La horde té elements de l’una i de l’altra? Heus aquí el misteri que ens proposem resoldre. Primera pista: el gènere. La cinta de Romero es va convertir en referent del cinema de zombis, la de Carpenter barreja-va el western i el thriller, i La horde

combina els morts vivents de la pri-mera amb la trama policíaca de la segona. Seguim. Asalto a la comisa-ría del distrito 13 i La noche de los muertos vivientes compartien un cert esperit revolucionari, tant des del punt de vista cinematogràfic com polític. En la mateixa línia, La horde està ambientada en un esce-nari convuls: la banlieue parisenca en flames d’uns anys enrere. Podria semblar que aquí ens allunyem de Romero, però resulta que a La hor-de delinqüents i policies han de signar una treva temporal per poder unir forces davant l’enemic comú: els morts vivents que han envaït

l’edifici. La història arrenca amb un policia mort i uns companys dispo-sats a venjar-lo. El pla consisteix a entrar sigil·losament a l’edifici on s’amaguen els culpables i carregar-se’ls a tots, però res no surt com estava previst. Per començar, els delinqüents –cepats i ferrenys– fan presoners els policies; després tots plegats s’adonen que a l’edifici hi passa alguna cosa estranya. Els de-butants Yannick Dahan i Benjamin Rocher (de la mà del director de Frontières, aquí en qualitat de pro-ductor executiu) es tanquen amb pany i forrellat a l’edifici assetjat, dibuixen amb efectes especials el paisatge exterior en flames, i van desgranant els ingredients del gè-nere: sang, combats cos a cos i molta tensió. L’acció es veu ador-nada per un pòsit tràgic en què les relacions entre els personatges es van complicant a mesura que els zombis s’acosten. Passen els anys i les edicions, arriba un altre cop el Festival de Sitges i, amb ell, the next big thing (o la dernière grande chose) del terror francès, que man-té la flama ben encesa.

La hordeLA BAULA PERDUDA

S. O. FantàStiC COmpetiCió Auditori 12:30/16:30

DIARI DEL FESTIVAL Dissabte 10 octubre 2009 10

En el prólogo de Lesbian Vampire Killers, una parodia del arranque del Drácula de Coppola, se relata la his-toria de Carmilla, la Reina Vampira, condenada al descanso eterno por el poderoso barón McLaren. En el mo-mento de su muerte, Carmilla formula una doble maldición: sobre el pueblo de Cragwich, donde todas las chicas se convertirán en vampiras lesbianas en el momento de cumplir 18 años, y sobre la estirpe de los McLaren, cuyo último descendiente deberá enfren-tarse a la resurrección de la Reina. Siglos más tarde, Jimmy y Fletch, dos colegas desafortunados en el dinero y el amor, deciden pasar sus vaca-ciones haciendo excursionismo en Cragwich, donde se cruzarán con un grupo de jóvenes y despreocupadas estudiantes del folclore local. Juntos, deberán enfrentar a las tórridas vam-piras lesbianas.Dirigida por Phil Claydon, Lesbian Vampire Killers es la última parodia del cine de terror que nos llega desde Inglaterra, en la línea de la ya célebre Zombies Party (Shawn of the Dead). En esta ocasión, la pareja de actores protagonistas, Mathew Horne (Jimmy,

¿el doble del Gran Wyoming?) y Ja-mes Corden (Fletch, visto en Nueva York para principiantes), llegan pro-cedentes de la comedia televisiva dis-puestos a sembrar de carcajadas y te-rror adolescente la gran pantalla. Les acompaña en su aventura la musa más sensual del terror británico ac-tual: MyAnna Buring, protagonista de The Descent y Doomsday, El día del juicio del final. Tan cerca de El ejérci-to de las tinieblas como de American Pie, Lesbian Vampire Killers cumple con todo lo que promete: espectacu-lares efectos especiales, jovencitas li-geras de ropa, vampiras sedientas de sangre y sexo, un carrusel de humor grueso y buenas dosis de casquería.

Para el recuerdo quedan grandes enseñanzas, como por ejemplo: 1) No hay nada mejor para acabar con una Reina de las Tinieblas que una espada mágica con una empuñadura fálica. 2) La mejor arma contra unas vampiras lesbianas no son siempre unos condones llenos de agua bendi-ta. 3) Nunca le agarres los pechos a una vampira que se está derritiendo… a menos que seas un coleccionista de implantes de silicona. ¡Bienvenidos a Lesbian Vampire Killers!

La proyección incluye también el largometraje

Doghouse y los cortos: Old Number Seven +

The Boy Who Wouldn’t Kill + Lesbos Invaders

from Outer Space.

S. O. FantàStiC panORama Auditori 01:00

S. O. FantàStiC panORama Auditori 18:30/01:00

Como complemento ideal para el espíritu hilarante de Lesbian Vam-pire Killers, Sitges se saca un as bajo la manga: Doghouse, otra co-media de terror británica heredera de películas como Zombies Party y Desmembrados. En este caso, el gran atractivo de la cinta es poder ver en acción a uno de los actores más carismáticos del panorama actual, Stephen Graham, recor-dado como el apocado Tommy de Snatch: Cerdos y diamantes, o los salvajes Combo de This is England y Baby Face Nelson de Enemigos públicos. Graham interpreta a Vin-ce, que atraviesa sus horas más bajas mientras intenta recuperar-se de un amargo divorcio. Y qué mejor manera de conseguirlo que pasando un fin de semana con los colegas en un pueblo en el que la mayoría de los habitantes son fémi-nas. Desafortunadamente para los protagonistas, el dato no jugará a su favor cuando descubran que un virus ha convertido a las mujeres en rabiosas muertas vivientes. Lu-ciendo atuendos de stripper o con-vertidas en una versión macabra

de Xena, la princesa guerrera, las zombis caníbales convertirán Dog-house en la versión definitiva de la “guerra de sexos”.La proyección de madrugada será junto a

Lesbian Vampire Killers

Lesbian Vampire Killers COLEGA, ¿DÓNDE ESTÁ MI VAMPIRA?

Doghouse FEMINISMO RADICAL

DIARI DEL FESTIVAL Dissabte 10 octubre 200911

ORient expReSS-CaSa aSia El Retiro 16:30

Entre la conciencia mesiánica de un Apocalipsis inminente y la sabiduría épica que el juego y la lectura de có-mics ofrecen en la infancia, la saga manga 20th Century Boys, de Nao-ki Urasawa despliega un imaginario del que se nutre un buen número de series televisivas contemporáneas. Cuando Kenji Endo decide construir un refugio infantil, una “base secre-ta” en la que jugar con sus amigos en 1969 no imagina que su misión, en un arco temporal que se extiende hasta el 2014, consistirá en detener el engranaje de una conspiración que reitera con fidelidad cada una de las fantasías desarrolladas el verano an-terior a la Expo Universal de Osaka de 1970. Dentro de esta línea, las partes dos y tres de su adaptación al cine que se proyectan en Sitges (hoy la se-gunda y mañana la tercera) van des-de la aparición de un robot gigante en Tokio hasta el final de la historia.De igual modo que el Desmond de la cuarta temporada de Perdidos, que tras encontrarse con el científi-co Daniel Faraday debe contactar en el pasado con su novia Penny para poder establecer una constante en el futuro, Kenji se ve obligado a via-jar en el tiempo para interrogarse a sí mismo, siendo niño, acerca de los manga que inspiraron a sus amigos para concebir las armas desarrolla-das años más tarde por el misterio-so personaje Amigo y la secta que le ampara y quiere sumir al mundo en un caos definitivo en torno al núcleo obsesivo de los terrenos de la Expo. Con el horizonte de la explosión final

de una bomba de “anti-protones”, las viñetas se convierten en brocales abiertos al futuro, como sucede en la serie Héroes, también protagonizada por un grupo de personajes obliga-dos a luchar contra una amenaza en la que resulta fácil releer la hora cero del 11-S. A ritmo del rock de los 70, en un ejercicio melancólico afín al del novelista Haruki Murakami, la ha-bilidad de Urasawa para convertir la ciencia-ficción en un intervalo desde el que extrañar el presente y transfor-marlo hasta su reconocimiento cris-taliza en una reivención constante del paisaje japonés.Al insuflar, en los barrios populares de Tokio, en los bares y reuniones de exalumnos del cine de Ozu y Naruse la semilla del terror futuro, Urasawa muestra en 20th Century Boys la misma habilidad para la elipsis con la que reinventa la Alemania de los ochenta en Monster. Como sucede con el anime televisivo inspirado en esta saga, los tres largometrajes que adaptan 20th Century Boys —un éxi-to en el que participan algunos ídolos populares como la actriz y cantante Airi Tairi— transcribe la trama de ma-nera trepidante. En cierta manera, el cómic siempre tuvo algo de cine-matográfico, con un universo visual similar al de Kiyoshi Kurosawa o M. Night Shyamalan, en quienes, más allá de las series Perdidos, Héroes, Flashforward o Day One, cabe ver el influjo más directo de la poética de Urasawa.

Ivan Pintor Iranzo

20th Century Boys IIJAPÓN, HORA CERO Panique au village era inicialment

una sèrie: com passeu de la sèrie a la pel·lícula?VP: Ens vam plantejar la pregunta de si faríem una segona sèrie i de se-guida vam arribar a la conclusió que allò ja ho havíem fet. Tots dos teníem ganes d’explicar una història llarga.

Vau trobar finançament per a la pel·lícula sense dificultats?VP: Relativament. El cas és el que la sèrie havia tingut bastant d’èxit i això ens va ajudar a trobar diners per fer el llargmetratge.

La sèrie es pot veure a Internet. Hi va tenir força raessò, oi?VP: Sí, però a la televisió també. A més, després va sortir en DVD. La popularitat, de totes maneres, va arribar amb la televisió.SA: El fenomen del YouTube i d’Internet va venir després. Va ser una tercera onada després de la projecció a la televisió i de la sortida del DVD.

Com s’ha fet el procés d’adaptació? Tinc entès que vau agafar com a referència inicial un episodi sobre l’Atlàntida de la sèrie.SA: Ens vam reunir amb un grup de treball per establir què ens agradava més de Panique au village. I sí, vam triar aquest episodi. Volíem desenvo-lupar l’entorn del poble, l’aniversari de Cheval i la història d’amor de Monsieur Cheval i Madame Longrée. Aquestes tres coses són les que con-siderem importants per al film. Des-prés hi vam afegir altres elements com el gran pingüí, el viatge al cen-tre de la terra…

Com Jules Verne…SA: Sí, està clar que és una referèn-cia. Quan fèiem la sèrie de televisió, al mateix temps s’emetia una sèrie inspirada en l’univers de Jules Verne. Els personatges de l’Atlàntida estan trets una mica de 20.000 llegües de viatge submarí: quan van per sota l’aigua també porten un escafandre i despleguen les aletes.

Els personatges de la pel·lícula són els mateixos que la sèrie. En

què pensàveu a l’hora de crear els personatges de Cheval, Indien i Cowboy?SA: Quan vas als mercats de segona mà sempre hi trobes caixes plenes de ninotets, i sempre hi ha el cavall, les vaques, el cowboy i l’indi.VP: Un cop vam tenir els tres perso-natges ens ho vam passar molt bé intentant fer-los parlar. Vam crear el trio que compartia casa i, de cop, Cheval va deixar de ser un cavall i va passar a ser Cheval a seques.SA: Una cosa important que voldria recalcar sobre dels personatges és que, abans de Panique au village, vam fer una sèrie anomenada Pic pic André Show. En Vincent hi va fer un dibuix animat anomenat André el cavall dolent, que és un cavall que ressuscita, com Frankenstein, i que només té un amic, un cowboy. Aquestes escenes també ens van inspirar.

Quina és la vostra relació amb l’estudi Aardman?VP: Van fer l’adaptació anglesa de la sèrie, però això va ser abans de la pel·lícula. Ens van proposar de fer junts el llargmetratge, però vam veure que teníem objectius i plantejaments artístics diferents i l’aventura es va acabar allà. Ara no sabem cap on anirà la nostra relació amb ells.

En relació amb el sentit de l’humor que desprèn la pel·lícula, s’hi podrien trobar deixos dels

Monty Python, de Buster Keaton, de sèries com South Park i Futu-rama… Què us ha marcat, de tot això? I què és pura invenció dels crítics?SA: Una persona que ens ha influen-ciat molt en el procés de creació dels gags és en Gary Larson, que sovint barreja animals i persones i li és igual qui parla en cada moment. També ens vam fixar em alguns cò-mics belgues. A la part flamenca de Bèlgica hi ha tres o quatre dibuixants de còmics que tenen un humor molt més absurd que el que es fa a la part francòfona i que ens agraden molt. Però el més important era explicar la nostra història, les coses del dia a dia que ens criden l’atenció.

Com ha anat l’estrena a Bèlgica?VP: La pel·lícula es va estrenar al juny i va desaparèixer de la cartelle-ra de mica en mica.

L’animació encara porta poc pú-blic al cinema, tret que es trac-ti de la típica animació plena d’efectismes.VP: Sí, Panique au village té un estil molt particular, però n’estem bas-tant contents.

Què penseu fer quan torneu a Bèl-gica?SA: Obrir un període de reflexió. Te-nim ganes de fer uns quants episodis més de Panique au village i d’André Pic Pic André Show… i de tornar a concentrar-nos en el nostre món.

PANIquE Au VILLAGEENTREVISTA: STÉPHANE AUBIER I VINCENT PATAR

DIARI DEL FESTIVAL Dissabte 10 octubre 2009 12

Japan Madness Night Zombie NightmiDnight x-tReme

Prado 01:15miDnight x-tReme

El Retiro 01:00

El día de San Valentín, siguiendo la tradición nipona, Mizushima aceptará el bombón que le ha regalado Mona-mi, una compañera de clase. Hasta ahí todo sería normal pero la cosa es que ella es una vampira que quiere hacerlo suyo para siempre y Keiko, antigua pretendiente de Mizushima, no está dispuesta ha que todo acabe como en Crepúsculo. Antes la muer-te... y la resurrección como criatura de Frankenstein en versión colegiala y taladro en mano. Nishimura, pope del nuevo gore nipón (vean Tokio Gore Police y, esta misma noche, Samurai Princess), y Tomomatsu, pionero de las zombies con faldita tableada, aú-nan fuerzas para regar de sangre la mismísima Tokyo Tower y ofrecernos un maratón de ingeniosas truculen-cias en el que no cabe corrección política alguna pero sí toneladas de humor negro. Toda una fiesta del nue-vo gore nipón que adapta el manga homónimo de la polifacética artista Shungiku Uchida, la madre heroinó-mana de Visitor Q.

Motosierras a reacción, piernas po-dadoras, pechos explosivos, ultra-violencia, humor, sexo y casquería. Japón se lanza a degüello sobre la nueva carne y reactualiza el ero-guro a golpe de gore y cyberpunk. Kenjo Kaji, guionista de Tokyo Gore Police (Sitges’08), se pone esta vez tras la cámara para hilvanar un vendaval de delirantes set-pieces protagonizadas por una androide (la despanpanante actriz porno Aino Kishi) que busca venganza en un Japón imaginario en el que caben kimonos, katanas, cien-tíficos locos, tecnología punta y toda suerte de mutantes desquiciados. Única superviviente de una cruenta masacre, la princesa samurai del títu-lo no dudará en abrir cabezas, cerce-nar miembros y estrujar sesos hasta dar con los culpables. Si las retinas les estallan, échenle la culpa a Yoshi-hiro Nishimura, artista del gore, ami-guete del enfant terrible Sono Sion, y responsable de que no falten litros de sangre y kilos de vísceras durante todo el metraje.

En un futuro cercano Yokohama se ha convertido en una ciudad sin ley en la que impera el crimen y la vio-lencia y en la que nadie en su sano juicio osaría poner un pie. Allí viven los sanguinarios Jack Brothers y allí ha vuelto Milly, una joven a la que le arrebataron todo y que ahora se dis-pone a impartir justicia de la manera más brutal que se lo permitan los numerosos implantes con lo que ha renovado su maltrecho cuerpo. La ’Japan Madness Night’ echará el cie-rre con este espectacular programa doble que retoma, por partida doble y en gloriosos ultragore, el Kill Bill de Tarantino. Miki Mizuno, la única ac-triz japonesa que pueden hacer creí-ble lo increíble sin perder un ápice de glamour, encarna a la antiheroína del título, un ángel de la venganza convertido en arma de destrucción masiva que guarda muchas sorpre-sas adheridas a su cuerpo y ninguna de ellas agradable. Tengan cuidado con Milly. Con su katana, sus pisto-las y su rodilla del calibre 38.

1 VAMPIRE GIRL VS. FRANkENSTEIN GIRL 2 SAMURAI PRINCESS3 HARD REVENGE, MILLY + HARD REVENGE, MILLY: BLOODY BATTLE

1 2 3

THE REVENANT+ curts: Deadwalkers/Zombies & Cigarettes/Game of the Dead

WASTING AWAY ZONE OF THE DEAD

Coordinació: Ricardo Reparaz, Violeta Kovacsics Redacció: Manu Yánez, Ingrid Guardiola, Júlia de Balle Correcció:Mercè López

Maquetació: Juan Carlos Gómez, Stalyn Salazar, Javier Martínez (Estudio Fénix) Fotògrafs: Jesús Paris, Miguel Ángel ChazoIl·lustració: Guillem Dols

EL DIARI DEL FESTIVAL

DIARI DEL FESTIVAL Dissabte 10 octubre 200913

S. O. nOveS viSiOnS Prado 10:00

elS altReS FantàStiCS Prado 12:00

Uno de los directores más queridos del festival, Roland Reber, regresa este año a Sitges para presentar, en la Secció Oficial Noves Visions, An-gels with Dirty Wings. Acompañado por las actrices y productoras Antje Nikola Mönning (miembro del jurado Méliès) y Marina Anna Eich, el direc-tor alemán reveló al Diari del Festival las claves ideológicas y metodológi-cas de su cine. 1) Odio todo lo que suena a moral. La moral no es más que un mecanismo de presión de la sociedad sobre el individuo. Todo el mundo sigue las reglas dictadas por la moral, nadie las cuestiona. Para mí, no hay nada más aburrido que una película que pretende transmitir un mensaje o

una lección moral. Así que plantea-mos Angels with Dirty Wings como una obra inmoral sobre tres ángeles que abandonan el cielo porque están aburridas. Cuando unas compañeras mueren de aburrimiento, se prome-ten bajar a la tierra y vivir de la lujuria, el sexo y el vicio. Son ángeles de la oscuridad.2) En mis películas, no hay un largo proceso de casting, porque mis ac-trices siempre están conmigo. Nues-tras películas se construyen gracias a nuestra fuerza de voluntad y, tam-bién, a partir de los accidentes que encontramos por el camino. En el caso de Angels with Dirty Wings, lo primero que me vino a la cabeza fue el título de la película, y a partir de

ahí todo fue surgiendo de un modo orgánico. Por ejemplo: un día estába-mos rodando a las chicas paseando en moto y se nos acerco un hombre que vestía una camiseta con el sím-bolo de Harley Davidson. Le pregunté si era un verdadero motero, me dijo que sí y pactamos que él y su banda apareciesen en la película. 3) Nuestro sistema de producción es bastante particular. Nos considera-mos completamente independientes, algo nada habitual en Alemania, y consecuentemente no aceptamos financiación pública. Podríamos pe-dirla, pero entonces tendría que dar las gracias. Y no me da la gana. Esta es la sexta película que hacemos si-guiendo este modelo. Y funciona.

Yves Montmayeur es uno de esos do-cumentalistas que siempre tendrá su lugar en Sitges por sus trabajos sobre el cine coreano, el cine de yakuzas, Christoper Doyle o Haneke, entre otros. En Viva la muerte! Autopsie du cinéma fantastique espagnol, Mont-mayeur no se olvida a casi nadie de la nueva generación de cineastas del género. Empieza por los más vetera-nos como Álex de la Iglesia, Guillermo del Toro (como productor) o Alejandro Amenábar, sigue con Jaume Bala-gueró y Paco Plaza y termina con las últimas cosechas con Nacho Cerdá y J. A. Bayona. El documental también pasa por festivales imprescindibles en el género como la Semana de Cine Fantástico de Terror de Donosti o el mismo Sitges-Festival Internacional de Cine Fantástico de Cataluña. A la

vez, se recupera la creación de Fan-tastic Factory de la mano de Filmax que impulsó el resurgimiento del cine fantástico en España hasta que cerró el 2007. Los cineastas nos abren las puertas de sus casas, de sus platós, pero sobretodo su amor por el géne-ro. La mayoría de ellos seguramente comparte la máxima que Guillermo del Toro cita en el documental: “no te ocupes de la realidad, sino de la verdad”.

Angels with Dirty WingsROLAND REBER PRESENTA…

Viva la muerte!AUTOPSIE DU CINÉMA FANTASTIQUE ESPAGNOL

DIARI DEL FESTIVAL Dissabte 10 octubre 2009 14

PROGRAMACIÓAVUI - DISSABTE 10

09:45 El Retiro

Orient Express-Casa Asia20th Century Boys: Chapter 2

Yukihiko Tsutsumi. Japó, 2009. Amb Etsuhi Toyokawa, Takako Tokiwa, Airi Taira. 140’.

10:00 Prado

S.O. Noves visions - FiccióAngels with Dirty Wings

Roland Reber. Alemanya, 2009. 100’. 10:00 Tramuntana

Classes MagistralsTrobada amb els germans Pastor, directors

de “Carriers” (Infectados)

10:30 Auditori

S.O. Fantàstic PanoramaSolomon Kane

Michael J. Basset. França, Regne Unit, Repúbli-ca Txeca, 2009. Amb James Babson. 104’. 12:00 Prado

Els altres fantàsticsViva la muerte! Autopsie du Cinéma Fan-

tastique Espagnol

Yves Montmayeur. França, 2009. 55’.

12:30 Auditori

S.O. Fantàstic CompeticióLa Horde

Yannick Dahan i Benjamin Rocher. França, 2009. Amb Claude Perron, Jean-Pierre Martins. 97’.

12:30 Tramuntana

Classes MagistralsTrobada amb l’actor Paul Naschy:

Memòries de Naschy

12:45 El Retiro

Sitges Especials - Anima’t nensYona Yona Penguin

Rintaro. Japó, França, 2009. Veus: Rica Mat-sumoto, Ei Morisako. 88’.

13:30 Prado

S.O. Noves visions - FiccióSymbol

Hitoshi Matsumoto. Japó, 2009. Amb Hitoshi Matsumoto. 93’. 14:30 Auditori

S.O. Fantàstic CompeticióNot yet (curt)

Accidents Happen

Andrew Lancaster. Austràlia, Regne Unit, 2009. Amb Geena Davis, Harrison Gilbertson, Harry Cook. 92’.

14:30 El Retiro

S.O. Fantàstic PanoramaDead Snow

Tommy Wirkola. Noruega, 2008. Amb Vegard Hoel, Stig Frode Henriksen. 91’.

15:30 Prado

Sitges ClassicsZombi 2

Lucio Fulci. Itàlia, 1979. Amb Tisa Farrow, Ian McCulloch, Richard Johnson. 91’.

16:30 Auditori

S.O. Fantàstic CompeticióLa Horde

Yannick Dahan i Benjamin Rocher. França, 2009. Amb Claude Perron, Jean-Pierre Mar-tins, Eric Ebouaney. 97’.

16:30 El Retiro

Orient Express-Casa Asia20th Century Boys: Chapter 2

Yukihiko Tsutsumi. Japó, 2009. Amb Etsuhi Toyokawa, Takako Tokiwa, Airi Taira. 140’. 17:30 Prado

Els altres fantàsticsLa casa sin fronteras

Pedro Olea. Espanya, 1972. Amb Geraldine Chaplin, Tony Isbert, Vicente Linfords. 91’.

18:30 Auditori

S.O. Fantàstic Panorama - British FocusDoghouse

Mike Loveday. Regne Unit, 2009. Amb: Danny Dyer, Noel Clarke, Stephen Graham. 89’.

19:15 El Retiro

S.O. Fantàstic PanoramaParanormal Activity

Oren Peli. EUA, 2007. Amb: Micah Sloat, Katie Featherson, Mark Fredrichs. 96’. 19:30 Prado

Seven ChancesLes yeux sans visage

Georges Franju. França, Itàlia, 1959. Amb Edith Scob, Pierre Brasseur, Alida Valli. 88’.

20:30 Auditori

S.O. Fantàstic PanoramaSolomon Kane

Michael J. Basset. França, Regne Unit, Repú-blica Txeca, 2009. Amb James Babson, Laura Baranik, Geoff Bell. 104’.

21:00 El Retiro

S.O. Fantàstic PanoramaGeorge A. Romero’s Survival of the Dead

George A. Romero. Canadà, 2009. Amb Alan Van Sprang, Kenneth Welsh, Kathleen Munroe. 90’.

21:15 Prado

S.O. Noves Visions - FiccióVan Diemen’s Land

Jonathan auf der Heide. Austràlia, 2009. Amb: Os-car Redding, Arthur Angel, Paul Ashcroft. 104’.

23:00 Auditori

S.O. Fantàstic PanoramaZombieland

Ruben Fleischer. EUA, 2009. Woody Harrel-son, Jesse Eisenberg, Emma Stone. 177’.

23:00 El Retiro

S.O. Fantàstic PanoramaCarriers (Infectados)

Àlex Pastor i David Pastor. EUA, 2009. Amb Chris Pine, Lou Taylor Pucci, Piper Perabo. 90’.

23:15 Prado

S.O. Noves Visions - DiscoveryColin

Marc Price. Regne Unit, 2008. Amb Alastair Kirton, Daisy Aitkens, Kate Alderman. 97’. 01:00 Auditori

S.O. Fantàstic Panorama - British FocusOld Number Seven (curt)

The Boy Who Wouldn’t Kill (curt)

Lesbos Invaders From Outer Space (curt)

Dos manos zurdas y un racimo de uvas

manchadas de gris (curt)

Lesbian Vampire Killers

Phil Claydon. Regne Unit, 2008. Amb: James Corden, Mathhew Horne, Paul McGann. 86’. Doghouse

Mike Loveday. Regne Unit, 2009. Amb: Danny Dyer, Noel Clarke, Stephen Graham. 89’.

01:00 El Retiro

Midnight X-treme Deadwalkers (curt)

Zombies and Cigarettes (curt)

Game of the Dead (curt)

The Revenant

Kerry Prior. EUA, 2009. Amb David Anders, Chris Wylde, Louise Griffiths. 118’.Wasting Away

Matthew Kohnen. EUA, 2007. Amb Matthew Davis, Juliana Robinson, Michael Terry. 96’.Zone of the Dead

Milan Konjevic, Milan Todorovic. Itàlia, Sèrbia, Espanya, 2009. Amb Ken Foree, Kristina Kle-be, Emilio Roso. 96’.

01:15 Prado

Midnight X-treme Vampire Girl vs. Frankenstein Girl

Naoyuki Tomomatsu i Yoshihiro Nishimura. Japó, 2009. Amb Yukie Kawamura, Takumi Saitoh, Elly Otoguro. 85’.Samurai Princess

Kengo Kaji. Japó, 2008. Amb: Aino Kishi, Dai Mizuno, Asuka Kataoka. 86’.Hard Revenge, Milly

Takanori Tsujimoto. Japó, 2008. Amb Miki Mizu-no, Hiroshi Ohguchi, Tetsuya Nakamura. 45’.Hard Revenge, Milly: Bloody Battle

Takanori Tsujimoto. Japó, 2009. Amb Miki Mizu-no, Hiroshi Ohguchi, Tetsuya Nakamura. 75’.

DIARI DEL FESTIVAL Dissabte 10 octubre 200915

PROGRAMACIÓDEMÀ - DIUMENGE 11

09:30 El Retiro

Orient Express-Casa Àsia20th Century Boys: Chapter 3

Yukihiko Tsutsumi. Japó, 2009. Amb Etsuhi Toyokawa, Takako Tokiwa, Airi Taira. 155’.

10:00 Prado

Sitges Especial - Anima’t nensYona Yona Penguin

Rintaro. Japó, França, 2009. 88’. 11:00 Auditori

S.O. Fantàstic PanoramaZombieland

Ruben Fleischer. EUA, 2009. Woody Harrel-son, Jesse Eisenberg, Emma Stone. 177’.

11:45 Prado

S.O. Fantàstic CompeticióAccidents Happen

Andrew Lancaster. Austràlia, Regne Unit, 2009. Amb Geena Davis, Harrison Gilbertson. 92’. 12:15 El Retiro

Sitges Especial - Anima’t nensMi vecino Totoro

Hayao Miyazaki. Japó, 1988.

13:00 Auditori

Sitges Clàssics - Homenatge als 80Ghostbusters

Ivan Reitman. EUA, 1984. Amb: Bill Murray, Dan Aykroyd, Sigourney Weaver. 105’.

13:45 Prado

S.O. Fantàstic CompeticióHeartless

Philip Ridley. Regne Unit, 2009. Amb Jim Stur-gess, Clémence Poésy, Timothy Spall. 110’.

14:00 El Retiro

S.O. Fantàstic CompeticióCold Souls

Sophie Bartes. EUA, 2009. Amb Paul Giamatti, David Strathairn, Emily Watson. 101’.

15:00 Auditori

Millennium 2: La chica que soñaba con

unan cerilla y un bidón de gasolina

Daniel Alfredson. Suecia, 2009. Amb: Michael Nyqvist, Noomi Rapace. 128’.

16:00 El Retiro

S.O. Fantàstic PanoramaLoft

Erik Van Looy. Bèlgica, 2008. Amb Koen De Bauw, Filip Peeters, Bruno Vanden Broecke. 117’. 16:00 Prado

Els altres fantàsticsLas crueles

Vicente Aranda. Espanya, 1969. Amb Capuci-ne, Carlos Estrada, Judy Matheson. 108’.

17:30 Auditori

Sitges EspecialsThe Imaginarium of Dr. Parnassus

Terry Gilliam. Regne Unit, Canadà, 2009. Amb: Heath Ledger, Christopher Plummer, Tom Waits, Johnny Depp, Jude Law, Colin Fa-rrell. 122’.

18:15 El Retiro

Orient Express-Casa Àsia20th Century Boys: Chapter 3

Yukihiko Tsutsumi. Japó, 2009. Amb Etsuhi Toyokawa, Takako Tokiwa, Airi Taira. 155’.

18:30 Prado

Seven ChancesPalermo Shooting

Wim Wenders. Alemanya, 2008. Amb Cam-pino, Giovanna Mezzogiorno, Dennis Hopper, Lou Reed. 124’.

20:15 Auditori

CloendaMarisa (curt)

The Road

John Hillcoat. EUA, 2009. Amb Viggo Morten-sen, Charlize Theron, Guy Pearce. 119’. 20:45 Prado

S.O. Noves visions - FiccióAngels with Dirty Wings

Roland Reber. Alemanya, 2009. 100’

21:00 El Retiro

S.O. Fantàstic CompeticióAccident

Soi Cheang. Hong Kong, 2009. Amb Louis Koo, Richie Jen, Lam Suet. 89’.

22:45 Prado

S. O. Noves visions - FiccióSymbol

Hitoshi Matsumoto. Japó, 2009. Amb Hitoshi Matsumoto. 93’. 23:00 El Retiro

S.O. Fantàstic Competició

La Horde

Yannick Dahan i Benjamin Rocher. França, 2009. Amb Claude Perron, Eric Ebouaney. 97’.

23:15 Auditori

CloendaThe Road

John Hillcoat. EUA, 2009. Amb Viggo Morten-sen, Charlize Theron, Guy Pearce. 119’.

01:00 Prado

S.O. Fantàstic PanoramaDead Snow

Tommy Wirkola. Noruega, 2008. Amb Vegard Hoel, Stig Frode Henriksen. 91’.Midnight X-treme Wasting Away

Matthew Kohnen. EUA, 2007. Amb Matthew Davis, Juliana Robinson, Michael Terry. 96’.The Revenant

Kerry Prior. EUA, 2009. Amb David Anders, Chris Wylde, Louise Griffiths. 118’.Zone of the Dead

Milan Konjevic, Milan Todorovic. Itàlia, Sèrbia, Espanya, 2009. Amb Ken Foree. 96’.

01:15 El Retiro

S.O. Fantàstic Panorama - British FocusDoghouse

Mike Loveday. Regne Unit, 2009. Amb: Danny Dyer, Noel Clarke, Stephen Graham. 89’.Lesbian Vampire Killers

Phil Claydon. Regne Unit, 2008. Amb: James Corden, Mathhew Horne, Paul McGann. 86’.Midnight X-treme Recon 2023: The Gauda Prime Conspiracy

Christian Viel. Canadà, 2009. Amb Anderson Bradshaw, Heidi Hawkins. 102’.

01:30 Auditori

MaratóNight of the Living Dead 3-D

George A. Romero. Estats Units, 1968. Amb: Duane Jones, Judith O’Dea. 96’.

Giallo

Dario Argento. Estats Units, Italia, 2009. Amb: Adrien Brody, Elsa Pataky, Emmanuelle Seig-ner. 89’.

The Haunted World of El Superbeasto

Rob Zombie. Estats Units, 2009. Veus: Rosa-rio Dawson, Danny Trejo, Paul Giamatti, Sheri Moon. 75’.