Diumenge 9 de desembre de 2007 minical fileL’apendicitis 16 i 17 Tendències Ara ve Nadal... SUMARI 1 2 1. L a relació d’amistat entre Salvador Dal

Entrevista Xavi Pascual «L’Acústica és el festival del poble» PÀGINA 5. Reportatge Una llegenda del circ La trapezista Pini-to del Oro repassa la seva carrera PÀGINES 6 i 7. Entrevista Salvador Giner President de l’Institut d’Estudis Catalans PÀGINES 8 i 9.

Dom

inic

alDiumenge 9de desembre de 2007

Diari de Girona

ReportatgeDalí de prop

El Museu de Cadaqués exposa propde 200 fotografies del pintor captades

pel seu amic Robert Descharnes.PÀGINES 2, 3 i 4

2 DominicalDiumenge 9de desembre de 2007

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

DissenyMartí Ferrer

AdministradorMiquel Miró

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: ROBERT DESCHARNES (SAL-VADOR DALÍ, AMB BASTÓ I BARRETINA, BA-NYANT-SE AL CAP DE CREUS L’ESTIU DE 1955).

9 de desembre de 2007

5 EntrevistaXavi PascualRepresentant de músics comGerard Quintana o Gertrudis,aquest figuerenc organitza cadaany el Festival Acústica.

6 i 7 ReportatgeUna llegenda del circLa trapezista Pinito del Ororecorre la seva apassionantcarrera a través de les sevesfotografies, retalls i guardons.

8 i 9 EntrevistaSalvador GinerEl president de l’Institutd’Estudis Catalans fa un balançde la història de la institució,que celebra el seu centenari.

11 RutesTerrissa a Quart

15 SalutL’apendicitis

16 i 17 TendènciesAra ve Nadal...

SUMARI

1

2

1

L a relació d’amistat entre Salvador Dalíi el fotògraf i cineasta francès RobertDescharnes va durar quaranta anys, des

que es van conèixer a principis de la dèca-da de 1950 fins a la mort del pintor. Duranttot aquest temps, Descharnes va formar partdel cercle més íntim de Dalí –en va ser el se-cretari– i la seva dona, Gala, la qual cosa elva convertir en un testimoni privilegiat deles activitats de l’artista, tant a Cadaqués coma París i Nova York. Un dels fruits d’aquestvincle van ser els milers i milers de fotografiesque Descharnes va captar de Dalí i de la sevaobra. Assegura que a la seva casa de Parísconserva més de 60.000 negatius fotogrà-fics relacionats amb Dalí, i una petita peròsignificativa mostra d’aquest treball –prop dedos centenars d’imatges, datades entre el1955 i els últims anys de vida del pintor, mort

el 1989– es pot veure fins el proper 6 de ge-ner al Museu de Cadaqués, en l’exposicióDalí per Robert Descharnes.

«Dalí i Descharnes –escriu en el catàlegde l’exposició Patricia Linares, coordinado-ra i documentalista– es coneixen arran delsprojectes místicomatemàtics dalinians, a larecerca de la proporció àurea, reflectida enl’espiral autoregenerativa que Luca Pacioli–al Renaixement– i Mathila Gika –al segleXX– reivindiquen i troben en les pipes degira-sol. Dalí la sap traslladar a la coliflor iàdhuc al gest de l’encaixera de Vermeer enpunxar la tela, i fins i tot a la banya del castrinoceró-unicorn. Amb aquest bagatge, alqual Dalí sumarà el personal i tràgic mitede l’Àngelus de Millet, s’entenen el de Port-lligat i un jove Descharnes per filmar unapel·lícula fins avui encara inèdita: L’aventu-

re prodigiose de la dentellière et du rhino-céros (La prodigiosa aventura de la puntai-re i el rincoceront), en la qual començarana treballar el 1955».

Quan Dalí i Descharnes es van conèixer,el primer acabava de tornar a Cadaqués des-prés de la seva estada als Estats Units i elsegon ja tenia un considerable bagatge coma escriptor, pintor, fotògraf i reporter de prem-sa. Amb el temps, a més, Descharnes «es con-vertí en estudiós i compilador de l’obra da-liniana», apunta Linares. I Nicolas R. Des-charnes, fill de Robert Descharnes i comissaride la mostra, postil·la sobre el seu pare quetambé acabaria esdevenint «“l’home de con-fiança intel·lectual”: el nombre d’obres es-crites per Robert Descharnes sobre l’artistaés inigualable. Aquestes obres no són me-nors, són cada vegada

Reportatge


Fotos:Sobre aquestes lí-nies, Brassaï foto-grafiant Dalí per a larevista «Harper’s Ba-zaar», a la Cala Cu-lip del cap de Creus(estiu de 1959).1La «bailaora» de fla-menc La Chungaballa sobre una telaque prèviament Dalíhavia preparat perfer-ne un quadre(Portlligat, setembrede 1958).2Fotografiats perMichèle Descharnes.Salvador Dalí mostraa Robert Deschar-nes un detall de lageologia del cap deCreus (25 d’octubrede 1959).3Dalí llegint a la plat-ja, després del seubany al mar, al cos-tat dels cignes deGala (Portlligat, juliolde 1964).4El matrimoni Dalí na-vegant a la barca«Gala» el 27 de se-tembre de 1958.5Salvador Dalí carac-teritzat com DonRuiz, personatge del’òpera «I pagliacci»,de l’italià RuggeroLeoncavallo. L’ob-serva, asseguda aterra, la nena AnnaEscofet (Portlligat,octubre de 1963).6Salvador Dalí, tocatamb un corn de rino-ceront, a La Via Làc-tia, nom amb el qualhavia batejat el camídel seu olivar dePortlligat (11 d’octu-bre de 1959).

(Continua a la pàgina 4)

Dalí de propUna exposició al Museu de Cadaqués mostra gairebé 200 fotografies del pintor i del seu entorn

humà i geogràfic captades per Robert Descharnes, amb qui va mantenir una llarga relació d’amistat.

TEXT: ALFONS PETIT

3

4 5 6

més completes. Jo en par-ticipo des de 1980. Això no hagués estat pos-sible sense l’aval intel.lectual del mestre».

Descharnes explica sobre la seva relacióamb Dalí que «la meva esposa i jo vam aca-bar formant part de la família i passàvem ves-pres asseguts al taller en companyia de Gala,xerrant i veient pintar Dalí fins l’hora de so-par. El record d’aquests instants privilegiats,rics en ensenyaments, han quedat impresosen la meva memòria». Segons ell, a més, «avuien dia, les meves fotografies aporten un ri-gorós testimoni històric per a futurs investi-gadors sobre aquest puntal del surrealismei sobre el seu art». Però no només això. Per-què la tria d’imatges que s’ha realitzat mos-tra també l’entorn geogràfic i humà de Sal-vador Dalí, sobretot a Cadaqués. L’alcaldede la localitat, Joan Borrell, assenyala enaquest sentit que «Descharnes ens deixa ober-ta, com si d’una finestra es tractés, una vi-sió singular del nostre poble i del geni Sal-vador Dalí. El lligam de l’artista i Cadaquésqueda reflectit en aquestes imatges que, sen-se deixar de banda al pintor, ens permeten

apreciar com era l’entorn; com era el po-ble, la seva gent, els carrers, la platja...».

Patricia Linares dóna detalls d’aquest en-torn geogràfic i humà que envoltava Salva-dor Dalí i que es veu perfectament reflectiten les fotografies captades per Robert Des-charnes. I ho fa amb alguns exemples: «Po-dem veure Gala caracteritzant Emili Puignaucom a Hitler, per al film L’aventure prodi-gieuse...; Dalí amb Arturo López, el multi-milionari xilè que visitava Cadaqués a borddel seu gran iot La Gaviota; Brassaï fotogra-fiant Dalí a l’aigua –el seu element natu-ral–; Dalí nombroses vegades amb Duchamp,també amb la ballarina gitana La Chunga,l’escriptor Henri-François Rey, l’amic Artu-ro Caminada, la cuinera Rosita Romans, nom-brosos pescadors, com Ramon Salart, Ma-nel Ferrer, Joan Rado, Joan Fortuny, el pin-tor i col.laborador Isidoro Bea, Pere Figueras,propietari del bar Marítim, Jean Tinguely iNikki de Saint Phalle amb motiu de la co-rrida homenatge a Dalí, el guitarrista Mani-tas de Plata, el matemàtic René Thom, Aman-da Lear en distintes caracteritzacions artísti-

ques, l’editor Joseph Foret, el capià Moore,Enrique Sabater... També veiem sovint Dalíen ple treball, ja sigui estampant un popper a l’edició del Quixot, tot preparant l’ex-plosió que imprimiria la coberta del gegan-tí llibre de l’Apocalipsi de Sant Joan, etc.,..».

En definitiva, Patricia Linares sostè que latria de fotografies que s’ha fet –88 del perí-ode 1955-1959; 59 del període 1960-1969; 23de la dècada dels 70; i 4 de la dels 80 (amés de tres de cronologia incerta), «és ide-al per a confegir un “diccionari visual” deDalí en la seva segona etapa vital, de laseva obra i preocupacions especulatives, delseu entorn geogràfic i humà». I això, teninten compte, com planteja ben raonadamentla mateixa Linares, que «Salvador Dalí deuésser un dels personatges més fotografiatsde la història», té un mèrit important. Un mè-rit que comença en els mateixos Descharnesi Dalí –«donat el peculiar tarannà dalinià,totes aquestes fotografies són tant obra delque dispara com del retratat», diu Linares– ique acaba en les persones que han fet latria per confegir aquest «diccionari visual».

Reportatge


Fotos:Sobre aquestes lí-nies, Dalí i Gala pas-sejant per Cadaquésl’agost de 1958.7Transformació enuna habitació surre-alista de les roquesde Cala Culleró, alcap de Creus(1960).8Gala i Dalí amb Mar-cel Duchamp, a Ca-daqués, l’agost de1958.9L’artista posant a LaVia Làctia amb unaombrel·la japonesade grans dimensions(11 d’octubre de1959).10Salvador Dalí, Ro-bert Descharnes i elmatemàtic RenéThom (assegut),conversant a la Tor-re Galata en ocasiódel simposi «Ciènciai llibertat», organitzatal Teatre Museu Dalíde Figueres (1 denovembre de 1985).11El matrimoni Dalí,acompanyats entrealtres per John P.Moore, rebent a Fi-gueres l’elefant Tsu-rus, regal d’Air India(Setembre de 1967).12Banyant-se a la ba-dia de Portlligatmentre sostè a lesmans una garota ialgues (juny de1960).

(Ve de la pàgina 3)

7

9

10 11 12

8

Xavier Pascual (Figueres, 1976) és un ena-morat de la música. Des que formavapart d’un grup juvenil, fins ara, quan,

com a representant, porta gent com GerardQuintana, Berta o Gertrudis. Però una de lesseves fites més importants és construir L’Acús-tica com un aparador de música en formatacústic que atreu a gent de tot el país. L’últi-ma edició, celebrada entre el 29 d’agost i el2 de setembre passats, va portar a Figueresmés de 20.000 persones.

Com se li va ocórrer L’Acústica? Aquest anys’ha fet la sisena edició. La idea va néixer d’unasèrie de concerts acústics a Figueres. Era des-pullar l’artista musicalment parlant. Ho fèiema l’auditori del Casino Menestral. Va tenir aco-llida de públic. Vaig pensar que si això teniabona resposta: què passaria si es fes un Fes-tival urbà a Figueres? I que el leitmotiv fosque els artistes actuessin en format acústic.

Tenia alguna referència a Europa o als Es-tats Units? No. Tenia la il·lusió del Mercatde Música Viva de Vic, o del BAM de Barce-lona, o de l’Etnosur de Jaén. Poder arribar atenir un Festival urbà.

Què li deia la gent en aquell moment? Ala primera edició vam tenir la complicitat delRegidor de Cultura i Joventut, Joan Balada.Com que això era un acte d’una empresaprivada, i l’Ajuntament feia una aportacióeconòmica petita, destaco sobretot la sevagran complicitat. A la primera edició vam te-nir 3.000 espectadors.

En aquesta darrera van ser 28.000 espec-tadors? Uns 25.000. Crec que fins la quartaedició no es va fer realitat allò que realmentvolia: que durant dos dies hi hagi tres o qua-tre espais amb actuacions simultànies. El 2002es va utilitzar el Casino Menestral. Hi haviaalgun concert de pagament. La inversió noera tan gran. El concert de Quico Veneno vafer que ara tinguem L’Acústica. Va omplir iva trencar els esquemes de tothom. Tothomho va veure amb bons ulls. I una música enformat acústic et permet no fer concerts ambun gran impacte sonor.

La gràcia és arribar a tots els públics, no?És un dels èxits de l’Acústica. El seu targetés de gent de 18 anys a 40 i molts. Als pri-mers concerts de la tarda hi ha molt jubilat.La programació és molt eclèctica, però crecque allò que arriba més és aquesta connexióamb tots els públics.

Aquesta fórmula es pot fer en altres llocsde les nostres comarques? A Banyoles te-nen L’Aphonica, en la seva quarta edició. Ala Bisbal tenen música al carrer. A les festesd’Olot també ve ser a això, però en gros.

Aquest any van agafar Manel Fuentes. Por-tant mediàtics no es pot desvirtuar un xicla filosofia del Festival? La manera de do-nar a conèixer noves propostes i que hi hagipúblic és la combinació. Si Manel Fuentesarrossega 3.000 o 4.000 persones que el vo-len veure, aquesta gent també veuran altrescantautors que actuen en altres espais. Enl’àmbit de L’Acústica, estem supeditats quel’èxit de l’aparador rau molt en la convocatòriade públic. L’any passat vam programar Cali-ma i aquest any estan nominats als Grammyllatins. Intentem arriscar a la plaça de l’Es-glésia o a la plaça del Museu Dalí. Però a laplaça de l’Ajuntament calen mediàtics per om-plir l’espai. Ara intentem que L’Acústica si-gui un aparador de teatre, música i dansa. Iacústics. Els grups que actuen a partir de les11 de la nit han canviat la filosofia.

Hi ha un salt concret en el Festival? A laquarta edició vam programar una actuació deGerard Quintana amb la col·laboració d’Al-bert Pla. Aquell any van passar 15.000 espec-tadors, i l’any passat van ser 8.000 especta-dors. Teníem la idea que hi hagués gent as-seguda escoltant el concert. Era un tipus de

concert amb silenci. Això es veu a posterio-ri. Aquell any vam doblar l’assistència. Si vo-líem programar en Sisa, guitarra i veu, a les10 de la nit. I hem buscat formats acústic ambgrups com Calima, Gertrudis i Los Manolos.Aquest any s’han fet versions de rock de M-Clan, o Raimundo Amador. O Manel Fuen-tes, que entrava en l’apartat de singularitats:era veure’l fent bromes i imitant en Bruce.

Ve gent d’altres llocs de Catalunya? Sí. Desde la quarta edició, el 40% és públic de fora.És un esdeveniment que els músics d’arreu sel’han agafat com a propi. Aquí pots veure laqualitat del músic. Al concert de Barón Rojova venir gent de tota Espanya: va ser el segonacústic de Barón Rojo. És impossible detec-tar d’on ve la gent, però trobes gent de Vic,Barcelona... La promoció la fem a escala es-tatal.

I no hi ha el perill de morir d’èxit? Sí, ambla gent d’aquest any necessites més perso-nal. La ciutat té altres places. L’Acústica és el

festival del poble.Hi ha festivals quea cop de talonariporten grans figu-res. L’Acústica téun sentit mésromàntic, quan elsgrups treien unamaqueta, arriba-ven a la ràdio... Hihavia un procés.Hem crescut demica en mica. Araens trobem que elpressupost que te-nim per fer un apa-rador és insufi-cient. Cada any fanfalta més coses.Ens hem de seureamb les adminis-tracions implicadesi veure el futur deL’Acústica. Cap aon pot créixer. No-saltres, com a em-presa privada, ne-cessitem el suportde les administra-cions públiques.Cal veure què pen-sen. Parlem delDepartament deCultura, de l’Ajun-tament, de la Di-putació.

S’hauria de trac-tar com un feno-men social, ésuna alternativa aDalí. Sí. Cal veuresi el compares amb

el BAM o un Senglar Rock. Ara tenim 118.000euros de pressupost, Vic té 800.000 o 900.000euros. S’ha de mirar com es resol tot això.

Com veu la música catalana actual? En l’àm-bit creatiu, crec que Catalunya passa per undels millors moments. El rock català estavaun xic mal vist, i ara això s’ha perdut. Hi hamúsics que canten en anglès i en català. Pas-tora, Love of lesbian, Macaco. Ara pots par-lar de qualsevol tipus de música en català.

Com a representant, per què escull un can-tant concret? Ara hi ha molts bons artistes,però vendre 1.000 discos en català és un su-pervendes. Això són 6.000 euros, qualsevoldisc ben fet val 12.000 euros. Ara el CD ésun suport per trobar concerts. Cal una xarxade teatres i una programació de concerts alpaís. Ara no hi ha un circuit on actuar. Ungrup similar a Marlango, potser l’espai perpresentar-se és l’Acústica. Volem fer un mer-cat de propostes ampli, un lloc de trobadade programadors, públic i músics.

Entrevista


XAVI Pascual Promotor musical, organitza l’Acústica a Figueres

Al darrere d’un projecte hi ha persones que s’arrisquen i lluiten per tirar endavant una idea. El fes-tival Acústica avui és una realitat consolidada perquè aquest figuerenc s’ha deixat la pell en aquestreferent de la música en format acústic, que situa Figueres en el mapa musical del país.

“L’Acústicaés el festivaldel poble”

TEXT: MOISÈS DE PABLO FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ

“Cal una xarxa

de teatresi una

programacióde concerts alpaís. Ara no hiha un circuiton actuar.Un grupsimilar a

Marlango,potser

l’espai perpresentar-se

és L’Acústica.Volem fer unmercat depropostes

ampli, un llocde trobada deprogramadors,

públic imúsics.“

Malgrat el mal temps, la concurrència alCirc Price ha estat molt nombrosa. I noera per a menys, ja que el debut de

Pinito del Oro constituïa un plat fort dignede veure’s. Veritablement, l’actuació de lagenial artista del trapezi és una cosa fora desèrie, veritablement sensacional. Tots els nú-meros són dificilíssims i perillosos, però a me-sura que es van sumant les actuacions, resul-ten més perilloses, fins a arribar al dificilís-sim exercici de mantenir-se sobre la barradel trapezi cap per avall. El públic va aplau-dir a rabiar la gentil i atrevida artista, que vaquedar satisfeta de l’escalfor del públic».D’aquesta manera s’informava a Los Sitios del2 de març de 1969 de l’actuació, el dia abansa Girona, de la trapezista Pinito del Oro, totauna llegenda del circ que durant tres dies vaser a la ciutat com a gran estrella del circ ma-drileny Price. Un any després, Pinito del Oroabandonava definitivament el trapezi, en unacte multitudinari al mateix Circ Price, a Ma-drid, en el qual l’actriu catalana Mary Sant-pere, com als toreros, li va tallar la cueta.

Pinito del Oro era el nom artístic de Cristi-na María del Pino Segura, nascuda el 6 de no-vembre del 1931 a Las Palmas de Gran Canà-ria, al circ del seu pare. Era la menor delsset fills que van sobreviure dels dinou que vatenir la família, tots artistes, i ella mateixa vacomençar a actuar arran de la mort, en acci-dent de trànsit durant un desplaçament delcirc, d’una seva germana, a la qual va subs-tituir en el trapezi. I ja s’hi quedaria.

Pinito del Oro va destacar des del principicom a trapezista, i ben aviat es va fixar en ellael representant que tenia a Europa el míticcirc nord-americà Ringling. Per poder sortirdel país –tenia menys de divuit anys– es vahaver de casar, i va viatjar a Nova York, ones convertiria en una artista de circ de famamundial, guardonada fins i tot amb el PremiInternacional, el més important en aquestadisciplina. De fet, Pinito del Oro va arribar aser considerada la millor trapezista del món

i va destacar per uns números espectacularssense xarxa, la qual cosa també li va provo-car nombrosos accidents: en tres ocasions du-rant la seva carrera es va arribar a tèmer perla seva vida després de sengles caigudes.

Després de set anys d’aventura america-na, la nostàlgia va fer que Pinito del Oro tor-nés a l’Estat espanyol, on va ser rebuda comuna autèntica estrella. Va continuar treballantal circ fins el 1960, quan es va retirar durantset anys, abans de tornar en una segona eta-pa que s’allargaria fins el 1970, any de la re-tirada definitiva. En aquest segon períodede la seva activitat artística va ser quan Pini-to del Oro –que l’any 1990 va ser guardonadaamb el Premio Nacional de Circo del Minis-teri de Cultura– va actuar a Girona i a la Bis-bal. El corresponsal de Los Sitios a la capitaldel Baix Empordà comentava d’aquesta ma-nera, el 26 d’agost del 1969, l’actuació de latrapezista: «Sense xarxa ni protecció de capmena, sobre l’acerada barra del trapezi i se-guint el compàs de l’orquestra amb el seu vai-vé a les altures, vam poder presenciar el mésbell i arriscat exercici donat per un artistadel gènere. El seu “estar” en el trapezi és unalliçó de bon fer, un domini dels aires sobrela base inferior d’una fràgil barra metàl·lica.Però tot això acompanyat d’un estilisme folclò-ric aplicat a l’art circenc, una cosa única, ine-

del circUna llegenda

Pinito del Oro recorre la seva apassionant carrera de trapezistaa través de les seves fotografies, retalls de premsa i guardons.

TEXT: ELISA ARDOY/ALFONS PETIT FOTOGRAFIA: ANDRÉS CRUZ


1

3

1

2

Fotos:Sobre aquestes lí-nies, un anunci pu-blicat a «Los Sitios»de l’actuació de Pini-to del Oro a Girona.

Reportatge


narrable. Però com que tot el que és arriscatho desitgem més arriscat encara, o difícil o im-possible, així Pinito del Oro ens va complau-re en aquest més difícil encara: els seus nú-meros exclusius d’estar asseguda sobre nomésdues potes d’una cadira funcional i de cap so-bre el trapezi... És a dir: el màxim esforç quese li que pugui exigir a cap artista. Els aplaudi-ments a l’acabar el seu número i finalitzar laseva actuació es van reiterar. El públic havia–després de la seva actuació– vist el que vo-lia i se li havia donat el que havia demanat ijustificat sota la lona el que havia pagat».

UNA VIDA A LES PARETSAvui, les parets de la casa de Pinito del Oroestan plenes de records. Fotografies, trofeus,plaques i retalls de diaris donen una idea del’àmplia i excitant carrera de la trapezista canà-ria. «És la meva vida, són els meus records.Sé que està recarregada (la casa), però és lameva vida», confessa l’artista.

Pinito del Oro no es pot quedar només ambun record perquè ha viscut massa. Els anyspassen, però ella continua interessada com elprimer dia pel món del circ. «Sempre que enve algun vaig al circ. Em regalen flors i ob-sequis i m’ovacionen». Lamenta que la joventutno estigui interessada en el circ i nega quesigui un espectacle dirigit exclusivament als

nens. «El circ és un espectacle i com més gransiguis i més intel·ligent, millor».

La trapezista mira amb nostàlgia cap a al-tres punts del globus: «A Europa i als EstatsUnits el circ continua mantenint la seva cate-goria, però, en canvi, aquí s’ha perdut». Defet, en la seva època va haver de travessarl’Oceà Atlàntic per començar a ser conegu-da a Espanya. «Quan vaig tornar a Madridem deien “la trapezista que ve d’Amèrica”». Iés que en aquella època els artistes haviend’anar-se’n fora del país per ser valorats a laseva pròpia casa.

«El circ està travessant una crisi, com el te-atre o la sarsuela», opina Pinito, que no com-prèn les noves versions que es realitzen d’al-guns clàssics del teatre. De la mateixa mane-ra, considera que el circ també s’ha equivocatal voler-se modernitzar en excés. «El circ estàarrevistat, ballen molt abans de pujar, peròaixò sembla que és el modern, el que li agra-da a la gent». Al mateix temps, mostra les imat-ges del circ tradicional, del que era el «majorespectacle del món». Pinito guarda orgullosadesenes de retalls de premsa, que té arxi-vats o emmarcats. No debades, va ocupar du-rant molt temps les portades de les més pres-tigioses revistes nacionals i internacionals. Araacompanya aquestes portades amb trofeus,plaques i guardons que deixen gairebé sen-

se aire les parets del saló de la seva casa dela capital grancanària.

El 1960 es va retirar durant set anys, peròva tornar al Circ Price de Madrid. El tempsque va durar el seu retorn el recorda ambespecial afecte. «Van ser els millors dos anysde la meva vida». Precisament es va retirar alCirc Price, centre al qual li va dedicar mol-tíssims anys de la seva carrera professional.«Em vaig retirar amb 39 anys, ja havia arribatl’hora. Com que el Circ Price també el des-truïen, em vaig dir: “Tots dos ens destruïmal mateix temps”».

Sinònim de destresa a les altures, la figurade Pinito del Oro continua despertant una im-mensa curiositat. Abans de retirar-se del circhavia començat a escriure alguns contes i no-vel·les. Ara prepara una biografia a la recer-ca d’editor, ja que sap que, sense dubte, laseva vida és digna de ser explicada.

Al llarg de la seva carrera artística, Pinitodel Oro es va trencar diverses vegades lesmans i les cames, i s’ha salvat d’alguna cai-guda mortal. Tot i així es recuperava i torna-va al circ: «Si tens por, no t’enfiles allà dalt».Encara que fa anys que no puja a un trape-zi, reconeix que encara vola en somnis en elsque rememora els seus grans moments. Unabarra fixa encastada a l’arc del passadís li re-corden cada matí.

4 5

6

7 8

9

Fotos:Sobre aquestes lí-nies, dues fotogra-fies de Pinito del Oroen el moment àlgidde la seva carrera.1 i 2Pinito del Oro a dosracons de casaseva, plens de re-cords de la seva tra-jectòria artística.3La trapezista en uncartell del Circ Price. 4Pinito del Oro dibui-xada en un anuncidel Circ Price publi-cat a «Los Sitios» l’1de març de 1969. 5 i 7Dues imatges del’artista amb el ves-tuari que duia alcirc.6Les dues primerespàgines d’un delsmoltíssims reportat-ges que la premsa liva dedicar durant laseva carrera.8De petita, amb laseva mare i dos delsseus germans.9Rebent un reconei-xement de mans delrei Joan Carles.


Salvador Giner (Barcelona, 1934) és doc-tor en Sociologia per la Universitat de Chi-cago (Estats Units) i catedràtic de Socio-

logia de la Universitat de Barcelona. Ha estatprofessor a diverses universitats europees i ame-ricanes. Des de l’any 2005 presideix l’Institutd’Estudis Catalans (IEC), la nostra màxima ins-titució acadèmica (que té les seccions històrico-arqueològica, de ciències biològiques, de cièn-cies i tecnologia, filològica, i de filosofia i cièn-cies socials). En l’època de l’anterior president,el doctor Josep Laporte, ja n’havia estat vicepre-sident primer. Ha publicat Sociologia, que haestat traduït a moltes llengües, La societat cata-lana (coautor, Premi del Col·legi d’Economis-tes, 2000), La cultura catalana: el sagrat i el pro-fà (coautor), Contemporany Europe (Vols. I i II),Teoría social contemporánea, Carisma y Razón(2003)… Algunes de les principals distincionsque ha rebut són la Creu de Sant Jordi (1995) iel Premi Nacional de Sociologia i Ciència Polí-tica del Centre d’Investigacions Sociològiques(2006). En aquesta entrevista parlem de passat,present i, sobretot, futur de l’IEC, alhora quefem una valoració de l’any en què s’ha comme-morat el centenari de la seva creació.

Ens imaginem que deu causar una certa im-pressió, això de presidir una institució queha tingut al capdavant tantes figures il·lus-tres. Imagineu bé. És un honor extraordinari,quan penses quins han estat, durant els darrerscent anys, els presidents de la nostra acadèmia,i també el que ha representat i representa per ala ciència i les humanitats del país. I més enca-ra que el que representa, el que ha fet i fa per aell i la seva cultura al més alt nivell de la recer-ca en tots els camps. Et sents humil.

Quina valoració en fa, de l’Any del centena-ri? De quines coses està més satisfet? Em sem-bla molt que la valoració l’haurem de fer un cophagi acabat, és a dir, per entendre’ns, després deReis. I no solament nosaltres, sinó la molta gentque ha gaudit de les exposicions, concerts, se-minaris, reunions científiques i altres activitats.De moment, podem afirmar sense embuts queha estat un èxit en tots els camps, ja que man-quen només unes setmanes per a la clausura.

Es pot dir que tot el conjunt d’actes organit-zats haurà servit per acostar-lo, una micamés, a la societat? Sens dubte. Un dels objec-tius que tenim és el nostre apropament a la ciu-tadania, al servei de la qual estem, i el Centena-ri ens ha ajudat molt en aquest sentit. També ensha ensenyat que algunes activitats –com ara lajornada de Portes Obertes del dia de Sant Jordi–es poden repetir regularment. Una cosa és obrirseus permanents de l’Institut a diversos llocs–Alacant i Lleida, quan ja teníem Perpinyà i Cas-telló– i una altra és fer, com hem fet, exposicionsdel Centenari a Girona, Andorra, València, Ma-llorca –i les que puguin venir–. Són activitats quees complementen. L’expansió en el camp de lespublicacions científiques i l’obertura d’un im-portant web del coneixement també augmentenla projecció ciutadana, sobretot entre la comu-nitat dels experts i els savis del país.

I a les escoles? I a les universitats? Coneixen

prou l’Institut, els nostres joves? Els nostresjoves amb vocació cultural significativa el vanconeixent a mesura que van entrant en el mónde la ciència, les humanitats i el coneixement.No penso que el jovent anglès conegui la BritishAcademy millor que el nostre coneix l’Institut.Les acadèmies tenen els seus membres (i en elnostre cas, a més, els molts socis de les diversessocietats filials, 8.700 aproximadament) i aquestssón limitats en nombre, necessàriament. Les uni-versitats, indubtablement, el coneixen i col·la-

boren amb nosaltres en diversos projectes de re-cerca, alguns de gran volada. Visiteu la nostra lli-breria i els veureu.

Quina relació hi ha amb les universitatsd’arreu dels Països Catalans? Cordialíssima.Moltíssims membres de l’Institut són catedràticso professors universitaris. Moltes de les nostrespublicacions es fan en col·laboració amb elles.Som membres del Consell Interuniversitari Ca-talà. El president de l’Institut presideix la Fun-

SALVADOR Giner Sociòleg i president de l’Institut d’Estudis Catalans

L’Institut d’Estudis Catalans està celebrant aquest any 2007 el centenari de la seva creació. Quan faltamenys d’un mes perquè s’acabi la commemoració, l’actual president, Salvador Giner, elogia la tasca queha fet la institució al llarg de la seva història i avança alguns dels projectes de futur que té plantejats.

TEXT: DAVID PAGÈS I CASSÚ FOTOGRAFIA: JORDI PARETO/MONTSE CATALAN/IEC

“En aquestsmoments, a

finals de 2007,al país hi ha

desànim.Però com que

no enscansem mai,ens refarem,i respondrem

ambdeterminaciói tossuderia,com hem fet

sempre.“

L’acadèmia de Catalunya

fa cent anys

dació Universitat Catalana d’Estiu. L’Observa-tori de la Ciència es confegeix des de l’Institut.I no oblidem que ell mateix és també l’acadè-mia de la llengua catalana, universalment re-coneguda com a tal, de manera que el Diccio-nari, i altres publicacions afins són canòniquesen el món universitari arreu del món.

Quin ha de ser el seu paper en el segle XXI?Quins són els plans de futur? Ha de conti-nuar estimulant la recerca, fent de plataformade debats intel·lectuals i acadèmics, i prosse-guir –com fa ara– emetent informes i «llibresblancs» sobre temes clau –a petició del governo espontàniament– donant cohesió nacional ala comunitat científica i humanística catalana;també ha d’assegurar la nostra presència inter-nacional en el món del coneixement i vetllarper la millora de la qualitat del que hom fa enels terrenys propis de l’acadèmia. A més, tenimcura del patrimoni arqueològic i històric, dellingüístic, i som presents en moltíssims cossoscientífics i universitaris, on som rebuts no so-lament amb deferència, sinó també amb fortacapacitat de decisió. Continuarem fent via peraquest camí.

Respecte al tema de la implantació territo-rial, hi ha seus a Barcelona, Alacant, Cas-

telló, Perpinyà i Lleida. Està previst obrir-ne alguna més en aquests propers anys? Ales Illes Balears, per exemple? Sí, a la Uni-versitat de les Illes: la rectora i jo ja ho hemanunciat públicament.

N’hi ha dues d’obertes al País Valencià, unaa Castelló i una altra a Alacant. Quina és larelació entre l’Institut i l’Acadèmia Valen-ciana de la Llengua? I amb el govern va-lencià? Tinc entès que aquella acadèmia fou

creada políticament. Nosaltres som apartidis-tes, mantenim la unitat indissoluble de la llen-gua catalana, i som reconeguts, sense excep-ció, com a l’acadèmia d’aquesta llengua únicaper totes les universitats del món. Respectemtots els governs i autoritats dels diversos Paï-sos Catalans.

La història de l’IEC ha viscut moments detota mena. Durant la postguerra les reu-nions s’havien de fer en cases de particu-lars. Ens imaginem que la celebració delcentenari deu haver servit, també, per re-cordar i reconèixer el treball i el coratgede moltes persones i de diverses genera-cions. L’exposició del Centenari (que tambéés itinerant: la primera, l’obrírem a Girona)dóna una idea prou exacta d’aquells anys depersecució política terrible contra l’Institut.Hem volgut retre homenatge a aquella gent. Faunes setmanes tingueren lloc unes jornades detribut al qui fou secretari perpetu de l’IEC, enRamon Aramon i Serra, que mantingué la fla-ma encesa durant les èpoques més dures, ambgran sacrifici personal.

Impressiona la dada que l’IEC sigui la pri-mera editorial acadèmica en català del país.L’activitat que es duu a terme és, realment,

extraordinària. Agraeixo que ho digui. És certque ara estem en millors condicions econòmi-ques i físiques –som en plena expansió d’es-pais, i hem adquirit locals addicionals–, peròel més admirable és l’entusiasme dels membresi dels molts treballadors de la casa. Tothom ésconscient del que som i signifiquem per al país.

En una entrevista que li feien en el diariAvui, vostè deia el següent: “El nostre paísvol ser normal i ho serà: som una raça tos-

suda”. Ara bé, creu que es pot aconseguiraquest objectiu sense disposar de la ma-quinària d’un estat propi al darrere? No.

A Prada de Conflent, en la cloenda de laUniversitat Catalana d’Estiu, afirmava que«cadascú treballa pel país al lloc que li toca».Ara bé, com el veu, l’estat d’ànim del país?En aquests moments, a finals de 2007, hi hadesànim. Però com que no ens cansem mai,ens refarem, i respondrem amb determinació itossuderia, com hem fet sempre.

L’IEC nasqué de la mà d’Enric Prat de laRiba. Eugeni d’Ors el definí com el «Senyordenador de Catalunya». Què en desta-carà, de la seva figura i de la seva obra degovern? Que en D’Ors l’encertà. En Prat eramurri i savi alhora. Va determinar la millor ma-nera de fer per a un país en les condicions delnostre: bastir, bastir i bastir. Sense defallença,sense fer mal a ningú.

Alguns dels objectius que us proposàveuassolir eren donar una empenta a les cincseccions, crear un treball més mancomu-nat i ocupar-vos molt de les filials… En arri-bar als dos anys de la vostra presidència,gairebé tres, quin balanç en feu, de tot ple-gat? Tots els objectius s’estan assolint a bon rit-me. Els fets així ho diuen.

L’IEC forma part de la Unió Acadèmica In-ternacional des de l’any 1922. Últimamentus féu un encàrrec sobre la dignitat de lapersona humana. En què va consistir, exac-tament, la tasca encomanada? Tot just hetornat de la darrera reunió, a Suècia, al Con-vent de Santa Brígida, prop de Linköping, deles quatre que hem mantingut, coordinades perl’Institut i patrocinades per la Unió AcadèmicaInternacional, la Fundació Europea de la Cul-tura. Farem una publicació important, per laqual s’ha interessat la UNESCO vivament, desde la nostra acadèmia germana, la Reial Aca-dèmia Noruega, que aplegarà els treballs rea-lizats en el camp dels drets humans i les reco-manacions que farem, des de la bioètica finsals drets civils.

L’IEC vol ser un puntal de referència cien-tífic que permeti aprofundir en el diagnòs-tic dels problemes socials. Aquests últimstemps ha emès dictàmens sobre la sanitat,l’Estatut, l’art de la Franja… I ha lliurat in-formes sobre el canvi climàtic i l’ús socialde la llengua. Els poders públics la tenenprou en compte, l’opinió de l’Institut? Dar-rerament han sovintejat les consultes: sobrecanvi climàtic, el nou Estatut, el pla de Mobi-litat i Trànsit, els drets històrics de Catalunya,les conseqüències pedagògiques de decrets delgovern central. Només li esmento alguns ca-sos, recents. Continuem.

Encara que l’Institut acull i impulsa mol-tes activitats científiques en àrees ben di-verses, molta gent encara associa l’Institutamb la Secció Filològica. Creu que està can-viant, aquesta percepció? El Diccionari del’Institut és justament cèlebre i popular. La dar-rera versió, que publicàrem el dia de Sant Jor-di, s’exhaurí ràpidament. En dos mesos passa-ren dels dos milions les consultes en xarxa. Ésnormal aquesta percepció. Diguem que moltamés gent consultarà un diccionari com el nos-tre que no pas un tractat de química avançat!(Bon exemple: cal felicitar la nostra filial, la So-cietat Catalana de Química, per la seva recentincorporació a l’Associació Europea de Quí-mica, com a membre de ple dret).

El Diccionari ha esdevingut una obra moltvenuda en aquests darrers mesos. Quinalectura fa de l’acollida i de l’acceptació queha tingut? Ens anima i encoratja. Potser l’aco-llida del Diccionari demostra que la llenguacatalana es troba en un estat menys perillós delque pensàvem!

Tenir un diccionari amb prou garanties ésun fet que dignifica i prestigia qualsevolllengua, però cal que la gent la utilitzi entots els àmbits. Quina anàlisi fa de l’estatactual del català? L’Institut es manifestà fa unparell d’anys sobre l’ús social de la llengua ca-talana. És un document oficial, fefaent, àgil…i a l’abast de tothom (www.iec.cat), que dónauna idea exacta de com anem en aquest ter-reny, vital per a l’esdevenidor de la nostrapàtria.

Entrevista


“Nosaltres somapartidistes,mantenim la

unitatindissolublede la llengua

catalana,i som

reconeguts,sense

excepció, coma l’acadèmia

d’aquestallengua únicaper totes lesuniversitats

del món.Respectem

tots elsgoverns i

autoritats delsdiversosPaïsos

Catalans.“

Establimentsantics


Sebastià Muriscot i Rich, que havia nas-cut a Campdorà, va anar a viure a Gual-ta i el 25 de maig de 1884 es va casar

amb Bàrbara Giralt i Grisset. Sembla que vaser llavors quan va muntar una petita botigade queviures, al lloc on n’hi havia hagut unaaltra des del 1860. Al diminut local obert sotauna arcada del carrer Major hi despatxavauna mica de tot, des de vi a granel a sucre,passant per oli, fruites, verdures, productesde l’horta i del camp... A Gualta, en aquellstemps, hi havia no més de tres-cents habi-tants, repartits entre el nucli urbà i les ma-sies dels voltants.

Sebastià Muriscot i Bàrbara Giralt van te-nir quatre fills, un dels quals, Enric Muriscoti Giralt, va continuar el negoci cap a l’any1920, sense fer cap canvi a la botiga ni enles mercaderies a la venda. Es va casar ambTeresa Sureda i Serna, que es va quedar aldarrere del mostrador, ajudada pel seu ma-rit, que alternava les tasques a l’establimentamb la provisió dels queviures que despréss’havien de despatxar a la clientela.

QUEVIURES, TABAC I DE TOTDurant la Guerra Civil no van tancar les por-tes i van continuar venent tot el que podien.El conflicte no va afectar massa Gualta. Comque hi havia molta gent que es dedicava alconreu d’hortes i camps, tothom sempre te-nia alguna cosa per menjar. A la postguerra,però, la falta d’alguns productes, com l’oli, lafarina o el sucre, va ser evident.

L’any 1949, Enric Muriscot i Giralt va am-pliar el negoci amb un molí de pinsos i unestanc. Al molí es molaven les anomenades«farinades» de gra. Els pagessos portaven l’ordi,la cibada o el blat de moro a moldre ambunes saques i Enric Muriscot cobrava un preuper cada saca. El producte servia per alimentarals cavalls, porcs i demés animals de les gran-ges o masies. A l’estanc s’hi despatxaven«labores» com picadura per a les pipes i perfer cigarretes a mà, paper de fumar, mistos iels famosos Ideales, que molta gent gent con-siderava el millor tabac de l’època.

L’any 1963 porta l’establiment el fill d’En-ric Muriscot i Teresa Sureda, Vicenç Muris-

cot i Sureda.És l’època enla qual vancomençar aaparèixer elsproductes en-vasats i tot elque es veniaa granel vaanar minvant.Es van posara la venda lesllaunes deconserves iels vins em-botellats. Vi-cenç Muris-cot es va ca-

sar amb Rosa Llinàs i Colom. Ella es va quedardespatxant a la botiga i ell seguia fent fun-cionar el molí de pinsos. També, durant unaèpoca, repartia begudes refrescants per lescases amb un camió.

L’any 1973, la família Muriscot va deixar detriturar pinsos al molí perquè el bestiar vaanar desapareixent de les cases de pagès oels mateixos ramaders es trituraven el seuspropis pinsos. L’any 1990, el fill únic delmatrimoni, David Muriscot i Llinàs, desprésd’acabar els seus estudis, va entrar a la boti-ga per ajudar els seus pares i aprendre el fun-cionament del negoci. El local es va acabarquedant petit i, l’any 2000, es va traslladarprimer al número 14 del carrer Major, i des-prés al número 12.

A Can Muriscot s’hi continua venent unaàmplia varietat de productes, incrementadaamb la modernització de l’establiment i la re-novació del mercat. Actualment s’hi ven pa,congelats, carn, embotits, tabac, roba, vetes,fils i coses per a la llar. O sigui, gairebé totel que és imprescindible. De fet, és l’únicabotiga d’aquestes característiques que que-da a Gualta. David Muriscot està casat i tétres fills petits, que no se sap si continuaranamb el negoci.

Queviures MuriscotGualtaÉs l’única botiga d’aquestes característiques que hi ha a la

localitat i s’hi ven una mica de tot, des d’uns mitjons fins a tabac;durant un temps va ser també un molí de pinsos per al bestiar.

Història

El petit negocifamiliar va tenirels seus inicisen una botigadel carrer Majorde Gualta, sem-bla que moltabans de 1884,possiblement al’any 1860.Sempre de lamà de la famíliaMuriscot, a l’es-tabliment s’hi havenut de tot,des de produc-tes d’alimenta-ció a tabac i al-gunes peces deroba. Durantuns anys tambéhi va funcionatun molí de pin-sos per al bes-tiar. La GuerraCivil no els vaafectar massa i,en l’actualitat,es continua gai-rebé com en elsseus inicis.

Origen1860,FundadorSebastià Muris-cot i Rich.Propietariactual David Muriscot iLlinàs.TreballadorsRègim familiar.ActivitatAlimentació engeneral i vendade productesdiversos.

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

AQuart l’activitat terrissaire ha estat ja desdel principi del s. XIV un símbol d’iden-titat col·lectiva de tot un poble. La Fira

Mercat de la Terrissa Catalana, que té lloc ales nostres contrades des de 1990, juntamentamb el concurs de ceràmica, és el símbol d’unacol·lectivitat artesanal que des de fa moltesdècades i generacions ha donat continuïtat aaquest vell i antic ofici, fins a esdevenir ara,en l’actualitat, un element de dinamitzacióeconòmica del sector, promoció turística dela zona i punt de trobada dels sectors més tra-dicionals de la terrissa autòctona de Catalun-ya. Malgrat el seu limitat àmbit territorial, téun ressò que sobrepassa els límits del Prin-cipat, i sobretot el concurs de ceràmica, queany rere any augmenta la participació de ce-ramistes d’Espanya i l’estranger». Aquest ésel resum que l’alcalde de Quart, Pere Caba-rrocas, fa a la pàgina d’Internet www.firesi-festes.com de la importància del sector terris-saire a la seva localitat i de la Fira Mercat dela Terrissa Catalana, que avui diumenge tan-ca la seva divuitena edició. En la mateixa lí-nia del que diu l’alcalde, en l’apartat dedicata la història del municipi de la pàgina a Inter-net de l’Ajuntament s’hi pot llegit que entreels trets que marquen la personalitat i la iden-

titat de Quart «n’hi ha un per sobre de tot, queprocedeix del passat i que contempla amb in-certesa el futur: la tradició terrissaire. Desdel segle XIV que tenim constància que aQuart hi treballen els terrissers, o els ollerscom eren anomenats aleshores».

El certamen va començar divendres amb unampli programa d’actes al voltant de l’activi-tat central, que és la Fira Mercat pròpiamentdita. Entre aquests actes, per exemple, avuihi ha una passejada de motos antigues, unconcurs de petanca, l’actuació d’un grup depercussió i de la banda municipal, un espec-tacle infantil, un berenar/xocolatada populari un concert de sardanes. A més, a les sis dela tarda, al Local Social, s’entregaran els pre-mis del Concurs de Ceràmica, i durant tot eldia es faran demostracions de treball al torni es projectaran diverses pel·lícules sobre laterrissa i els pobles terrissaires.

Però és evident que allò que atreu més genta Quart aquests dies –i tornarà a passar avui–és la visita a la Fira Mercat, un excel·lent apa-rador on conviuen tant les peces de terrissamés tradicionals –tant per la forma com perla funció i pel mètode de fabricació– comaquelles produïdes segons les noves tendèn-cies que estan renovant el sector.

Rutes per lescomarquesgironines11 DominicalDiumenge 9de desembre de 2007

Un símbol d’identitatÉs un bon aparador de la llarga tradició del sector i també de les noves tendències que el renoven.

Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart

Telèfonsi adrecesd’interès

– Ajuntament deQuart, plaça dela Vila, 2.93 46 91 71www.quart.cat

AN

IOL R

ES

CLO

SA

AN

IOL R

ES

CLO

SA

✔ Àmplia gamma de paneres de Nadal✔ Lots de Nadal a mida per a empreses

C/ Figueres, 9 - Pol. Ind. DP-3 - 17850 BESALÚ - Tels.: 972 59 05 57 - 671 67 75 58 - [email protected]

Deia el gran escriptor empordanès Josep Pla quesi la gent no menjava més peix era perquè els

peixos tenen espines, la localització de les quals,per a la majoria dels ciutadans, era una cosa com-pletament aleatòria i no subjecte a regles de capmena. Vaja, que la gent pensava que les espinespodien aparèixer en qualsevol part del cos delpeix. Pla sabia que no era així, sinó que, en gene-ral, la seva ubicació respon a unes normes degeneral compliment, per la qual cosa acusava lagran massa de consumidors de no tenir ni idead’anatomia ictiològica, ciència que, quan es do-mina, evita sorpreses desagradables i accidents pe-rillosos al menjar peix. Pla tenia raó, però no tota;vodria veure l’autor d’El que hem menjat davantde peixos com el congre, que tenen espines arreu.

Opinava també Pla que l’afició dels consumidorsals mariscos, i especialment als crustacis, dels qualsPla només valorava la llagosta –deia que les gam-bes i els llagostins tenien gust de fang, quinescoses– es devia al fet que no tenen espines.

La veritat és que les espines són una molèstia.Per això un pensa que servir un peix que no si-gui pla amb espines és una grolleria. Ja sé que hiha partidaris acèrrims que se’ls serveixi amb es-pines. Allà ells. Jo milito en el bàndol dels como-dons. Amb l’excepció dels peixos plans. Una, per-què les espines d’aquests peixos són fàcilmentlocalitzables i no molesten gens; dos, perquè alseu costat, com sota la pell, hi sol haver una carngelatinosa d’un gust deliciós i una textura extra-ordinària. Aquí, ja ho veuen, em passa al revés queamb els peixos «rodons»: si el cambrer em preguntasi vull que em netegi el llenguado, li dic que no,gràcies. Però si m’ofereixen el mateix servei refe-rit a un besuc, ni ho penso: «Faci vostè el favor»,li dic. Cal eliminar les espines de tots aquests pei-xos abans de procedir amb ells... sobretot si se ser-viran salsats. Una espina de bacallà pot arruïnarel gaudi d’un magnífic pil-pil... perquè qui es tro-ba una espina deixa automàticament de gaudir del

peix per concentrar la seva atenció a evitar altrespossibles amenaces a la integritat del seu coll.

Hi ha peixos que són simfonies d’espines. Elcongre, ja ho hem dit. El congre, que possiblementsigui un dels peixos blancs més fins i gustosos,ha perdut l’enorme popularitat que va tenir a l’EdatMitjana, quan es menjava fresc i sec, a causa dela quantitat d’espines que conté el seu cos, especial-ment a la part «tancada», la de la cua. Ara que...als que ens agrada el congre mai ens falten recur-sos. Per descomptat, el primer és comprar-lo perla part «oberta», on les espines estan ben localit-zades. El segon, demanar-li al peixater que elimi-ni totes les que pugui. Més encara: ja a casa, repas-sar els talls amb unes pinces de depilar. El cas ésno deixar ni una espina per poder gaudir del mag-nífic gust i l’especial textura d’aquesta serp de mar.Feta filetets, per exemple, sense pell, passats perfarina i ou i fregits. És possible que no hi hagi unpeix blanc que, fregit, arribi a aquest nivell....

Una altra possibilitat, aquesta oblidant-nos dela textura original: unes mandonguilles de congre.Veuran. Eliminin a consciència les espines d’uns600 grams de congre i tallin-lo en trossets. Posinen remull una llesca de pa de motllo, sense es-corça, en una copeta de xerès sec i una mica d’ai-gua. Escorrin-la bé. Posin al robot de cuina, o ala trituradora, un gra d’all amb unes fulles de ju-livert; triturin, i incorporin el peix. Tornin a tritu-rar i passin el resultat a un bol de vidre, on liuniran el pa i un ou. Salpebrin, barregin tot bé,modelin les mandonguilles i fregeixin-les. Faltala salsa, és clar. Escaldin dos tomàquets grans,pelin-los i piquin-los en dauets. Piquin també moltfins un gra d’all, un porro i un pebrot verd. En unacassola amb oli fregeixin porro i all; afegeixin des-prés el pebrot i, finalment, el tomàquet, a mésd’una mica de julivert. Coguin tot això deu minuts.Incorporin les mandonguilles, i deixin-les escal-far-se cinc minuts en la salsa. I a la taula. Unblanc a les copes... i tranquils: no hi ha espines.

Sense espinesCAIUS APICIUS GASTRòNOM


AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès

De color granat fosc. Aromaelegant que recorda els tor-

rats i el tabac, amb una fina re-ducció característica dels vins degran qualitat. En boca és suau ipotent, saborós, rodó, amb no-tes minerals de llarga criança.Elaborat amb la varietat Tinta delpaís i amb una criança en bótesde fusta a les caves naturals depedra, a 25 metres de profundi-tat. Aquest vi va ser seleccionatamb el Vega Sicilia per l’Institutde Comerç Exterior (ICEX) perrepresentar els vins de Ribera delDuero a la cata de prestigi ce-lebrada a Wiesbaden (Alemanya)per als millors sommeliers i pe-riodistes especialitzats en vins.

El celler elaborador: IsmaelArroyo, s.a., empresa familiar si-tuada a Sotillo de la Ribera (Bur-gos), va ser fundada l’any 1979i elabora vins de criança, reser-va i gran reserva d’excel.lent qua-litat. Per a més informació:www.valsotillo.com.

Val Sotillo

El vi

Reserva 2001

Boxster/Boxster S i Cayman/Cayman S amb motor central VArioCAm Plus de 245 CV i 295 CV. Porsche Boxter des de 49.638 €*

Gamma Porsche. Consums (l/100 km); 9,3 a 11. Emissions CO2 (g/km): 222 a 262.

(*) PVP recomenat, IVA i impost de matriculació inclosos.

Sol·liciti prova de conducció a Centro Porsche Girona.www.porsche-girona.com

Tranquil - InquietObert - Tancat

Dia - NitRoadster - Coupé

Emoció - InstintMotor Central - Motor Central

Boxter i Cayman. Un cor. Dues ànimes.

C/ de Lingen s/n Pol. Ind. La Maret17190 Salt (Girona)Venda: 972 485 257Taller i recanvis: 972 402 811

L a bagna cauda consisteix en una salsaitaliana a base d’anxoves dins de la quals’hi suquen hortalisses crues o cuites i

pa. Tot i que s’ha traduït bagna per «bany»(a França), en realitat aquest mot piemontèsvol dir «salsa». No obstant, aquest nom esrefereix a un plat, considerat inicialment comun antipasto (entremès o entrant). En el seuorigen es tractava d’un plat d’hivern típic delspagesos de Monferrato, al Piemont –zona,per cert, amb el piemontès com a parlar pro-pi i algunes valls de llengua occitana–. Lesanxoves en salaó, antigament, eren pràcti-cament l’únic peix que arribava a aquestacontrada; paradoxalment, a la marinera i veï-na Ligúria no eren tan estimades o, si mésno, no en conec una recepta tan famosa.

Sense sortir del Piemont –aquesta regió ita-liana amb capital a Torí, amb una parla moltsimilar al català–, en procedeix un altre platmagnífic amb una salsa a base d’anxoves,que també pot tenir tonyina: es tracta delvitello tonnato, o vedella amb salsa d’anxo-ves, una de les formes més delicioses de men-jar la vedella freda. Uns amics piemontesosem varen dir que aquest plat, que ells ano-menen tonné, ve de França, però el cas ésque només l’hem menjat a Itàlia: tot i queel Piemont, com hem dit, comparteix ambl’estat francès unes dotze valls de llengua oc-citana (Cuneo, etc), on s’hi parla, s’hi cantai es fa servir per escrit.

Aquesta zona de muntanya és també lade les substancioses sopes, i, particularment,el bulhit (bullit), que retrobem a Niça, moltsemblant a la nostra escudella i carn d’olla,bullit balear o olla valenciana.

MÉS ANXOVES A LA CUINAUn altre país d’anxoves a la cuina és l’anticcomtat de Niça, terra occitana que fou ita-liana i ara és francesa –i per això el nom dePrincipat de Mònaco–, amb una dinastia de«pirates» de nom italià, on s’hi mengen platstan característics de la regió com l’amanidaniçarda, la pissaladièra o el pan bagnat. Tam-bé es comparteix la cuina del bacallà i delpeixopalo o estocafix –estocafic, en occità istocafisso, en italià–.

És a dir, que el Principat de Mònaco –queera de llengua occitana, però el francès s’hiha imposat, i ni pas de forma pacífica–, lapart de Provença que inclou la regió de Niça(a la Costa Blava) i les regions italianes dela Ligúria i el Piemont, comparteixen mol-tes bases i plats de cuina. Per exemple, a Niçaes parla d’antipasti (entrants, entremesos)i, igualment, es cuina la pasta italiana, ambun accent propi. «La pasta és un pecat degola», diuen els niçards, en occità (com veieuuna frase sencerament igual al català).

La sopa es perfuma amb alfàbrega (–pis-ton, en francès pistou, molt similar al pestoligur; pestare italià o pistar occità– vol dirpicar amb la mà de morter). Les amanides ialtres plats –com les salses per a carn– in-clouen anxoves en salaó. O pei salat, nomoccità de peix salat, una mena de pastes d’an-xoves que per a alguns serien les restes del’antic gàrum dels romans. Amb aquest eixsalat es fa la pissaladièra, que és, si es potdir així, la pizza provençal; és una coca ambceba, anxoves i olives.

La cultura de l’oli d’oliva també caracterit-za aquestes contrades interfronteres: és la

base per amanir, cuinar, conservar i s’ela-boren olives salades –com les picholinas opetites, nom provençal– i l’olivada o pastad’olives

L’amanida niçarda –que, és clar, porta oli-ves i oli d’oliva– es fa amb una tria selecta(mesclum, en occità) d’herbes fresquíssimes,si bé la més coneguda és amb ceba, tomà-quet, pebrot, carxofes morades (que tambées troben a Catalunya), favetes, tonyina dellauna i anxoves.

Ho podeu fer amb anxoves «Blason de Mo-naco», que es comercialitzen aquí i són ela-borades al Marroc amb oli d’oliva.

Gastronomia


Piemont, Ligúria, Mònaco i Provença comparteixen moltes bases i elaboracions gastronòmiques.

JaumeFàbrega«Bona Vida»http://blocs.mes-vilaweb.cat/jau-mefabrega

Cuina de frontera

He escrit el nom d’aquest plat en correc-ta ortografia occitana, però se sol es-criure en francès o en italià, bagna cau-

da (o altres grafies). I a l’Argentina, on elsemigrants italians la varen portar, és «ba-ñacauda». En piemontès el nom és bagnacaöda, que vol dir «salsa calenta» –en ita-lià el nom de salsa és sugo o salsa–. Podemrelacionar aquest «bany» amb l’accepciósud-catalana, valenciana i balear (banyar,mullar, sucar), i també amb el canari mojo(salsa per mullar). És un plat típic de la tar-dor, ja que el seu origen era el temps de laverema: un cop s’havia acabat l’elaboraciódel vi, la gent es reunia a l’entorn d’una es-tufa amb un dianet (cassola de terrissa, tia-net o tià, mot emprat a Menorca –en pro-vençal tian–) o peila (paella) i hi preparavala bagna cauda. Actualment, als restaurants,se sol servir en cassoletes de terrissa indi-viduals, dites, en piemontès, fojot.

ElaboracióNetegeu i dessaleu les anxoves i feu-ne tros-sets. Peleu els alls i feu-ne làmines molt fi-nes. Poseu tots els ingredients –l’oli, la man-tega, l’all i les anxoves– en una cassola deterrissa a foc molt baix, utilitzant una pla-ca, o bé al bany maria, i feu-ho bullir –i no

fregir– durant una mitja horeta, remenant detant en tant amb una cullera de fusta. Lesanxoves han de quedar desfetes.– Aneu menjant les verdures sucant-les ambla salsa. Hi podeu també sucar crostini, cros-tons de pa, torrat o sense torrar.

NotesHi ha qui a la cassola primer hi posa lesanxoves, i quan estan desfetes, els alls, ques’ha de mirar que no es rossegin. La man-tega s’hi afegeix al final, i es considera quela salsa està llesta quan ha deixat de ferescuma. Jo, particularment, en prescindei-xo.– Els millors cardets –una verdura que elsvalencians coneixen bé– són els de Niça–«cardi di Nizza»–, ja que són molt tendresi de bon gust.– S’hi pot fer servir oli de nous, típic de lazona.

Ingredients

● 1 got gros d’oli.● 2 cullerades demantega.● 4 o 5 grans d’all.● 6 anxoves● Verdures detemporada, crues inetes (cards –mi-llor presos pelgel–, api, fonoll,

pebrots, cors decol, coliflor, pasta-nagues, raves,carxofes, enciam,xampinyons...) ocuites i/o escaliva-des (cebes, pe-brots, naps, remo-latxes), tallades abastonets.● Pa.

«Banha cauda»La recepta

Darrerament es parla sovint de monar-quies i repúbliques i, en conseqüència,dels diferents sistemes polítics que go-

vernen la majoria dels països del món. El col·-leccionisme popular té en aquest apartat unade les temàtiques mes atractives, si tenim encompte a més que està estretament relaciona-da amb la història i la trajectòria dels pobles.Les possibilitats són molt àmplies, i amb unmaterial a l’abast força abundós.

La ciència de l’heràldica va ser en el passatuna de les més destacades en l’ensenyamentarreu del món occidental, on el sistema de mo-narquies ha estat omnipresent durant segles isegles, especialment des de la millor època del’edat mitjana; molts cognoms, títols i propie-tats es remunten a aquell temps, així com to-ponímies i denominacions de llocs.

L’heràldica era força complexa donada la ricavarietat i les subespècies d’honors, d’àmbitsd’influència i d’esdeveniments d’armes queaporten un continu vaivé de titularitats. Ambtot, hores d’ara no deixa de ser aquesta qües-tió un motiu més de curiositat i fins i tot d’es-tudi per part d’historiadors locals per esbrinarels antecedents dels cognoms i dels pobles.

D’altra banda, una de les temàtiques preferi-des de la gent que cerca coses antigues i queles investiga i col·lecciona, és aquesta dels bla-sons, de l’heràldica, de l’aristocràcia i de tot elque es relaciona amb la matèria. En la majoriadels casos no hi ha motius ideològics o de clas-se, sinó que manen els històrics i més d’un re-publicà convençut ha estat erudit del tema.

ORGANITZACIÓ SOCIALAntigament, gairebé tota l’organització de lavida social tenia molt a veure amb l’heràldi-ca i, fins i tot, l’estament religiós, l’esglésiacatòlica mateixa des de la seva estructuraciócom a institució eminentment terrenal i de po-der, prendria els atributs heràldics i guanya-ria per la seva col·laboració amb els reis i elssenyors feudals en les gestes d’armes, gran-diosos patrimonis que en la majoria dels ca-sos encara ara es conserven, patrimonis tantrurals com de finques urbanes carregades deriqueses i d’obres d’art. La mateixa corona pa-pal es va dissenyar perquè fos superior a lade la resta de reis i els prínceps.

Els senyors, per tot arreu, amb les seves di-ferents categories i importàncies territorials; elscomtes a Catalunya; els guanyadors de títolsper diferents proeses, o per inconfessables ser-veis als poderosos; les prebendes i els benefi-cies que obtenien pobles i territoris; sembla-ria que tot girava a l’entorn d’aquest o aquellaltre escut, al voltant del blasó, de la corona,o de l’ordre de cavalleria que queia en sort; ide vegades, en desgràcia...

Hi havia dignitats eclesiàstiques, dignitats ci-vils i dignitats militars; totes elles amb les se-ves insígnies i ornaments; amb els seus pen-dons i títols; amb les banderes i estendarts;amb les divises i els escuts, els motius queil·lustraven, que eren sovint ben curiosos i ori-ginal; figures naturals, artificials i quimèriques;d’animals, d’aus, de peixos i rèptils, d’astres ide meteors; d’arbres, plantes, flors i fruits; id’elements fantàstics diversos.

CORONES I ESCUTSLa corona ha estat de sempre el signe externper excel·lència i l’atribut de reis, prínceps,ducs, comtes i marquesos, senyors feudals,emperadors, bisbes, sultans i sants pares; coms’ha escrit, «l’atribut de personatges podero-sos, opulents, omnipotents, quasi comnis-cients i temibles». L’escut esdevindria el prin-cipal símbol del blasó o signe d’identitat d’unafamília. Els reis decretaven la forma que s’ha-via d’adjudicar a cadascú, el valor dels em-blemes, el significat dels metalls emprats i tan-tes i tantes varietats que resumien les gestes,els fets heroics, les expedicions i les victò-ries i glòries assolides pels cavallers.

Tot aquest muntatge donaria pas a l’anome-nada heràldica, curiosa ciència que darrera-ment genera un interès especial i de coneixe-ments històric, que és bo de repassar.

Col.leccionisme


L’heràldica

XavierRomero

Blasons, corones i escuts generen una temàtica per alcol·leccionisme popular de gran interès històric i etnogràfic.

La mosca de Girona s’ha tornat boja i ara ja vola contenta en llibertatDEIXA’T SEDUIR PER LA MAGIA DE LA VERITABLE MOSCA DE GIRONA

Gràcies a tots els gironins per FER-LA VOLARPunts de venda a llibreries i quioscos de girona. També podeu comprar l’Auca de Sant Narcís a la Llibreria Carlemany,

a la Llibreria 22, a Can Geli, a la Papereria d’Aro de Fontajau i a la botiga Records del Barri Vell (Pont de la Princesa). Per tan sols 3 euros amb mosca inclosa.

Com la seva terminació en «-itis» indica,ja hem de suposar que es tracta d’unainfecció o inflamació de l’apèndix (si fos

degeneració o desgast la paraula acabariaen «-osis»). Es tracta de la inflamació de l’apèn-dix, que és un «afegit» intestinal, situat al fi-nal de la zona que s’anomena cec (a la dre-ta i sota del melic sense arribar a l’engonal)

L’apendicitis ja es coneixia, i bé, en l’anti-guitat, si bé fins al segle passat no va tenirni nom ni molt menys la personalitat que avuité. Era mortal de necessitat i estava conside-rada una de les causes del còlic miserere.

És difícil, d’entrada, determinar les causesper les quals es produeix una apendicitis. N’hiha que podríem anomenar de tipus local. Esdeia, per exemple, que empassar-se els ossosde cirera podria causar la malaltia. Però no éscert. És cert que cal tenir compte amb elsossos, perquè poden danyar l’aparell diges-tiu, però això no té cap relació amb la infec-ció de l’apèndix. Els cirurgians, quan es tro-baven amb un apèndix inflamat, comprova-ven que al seu interior hi havia unes boletesdures. I van pensar que es tractava, en efec-te, d’ossos de cirera. Però després es va com-provar que realment es tractava de petites con-crecions de matèria fecal. Però la idea va que-dar. En tot cas, si hi ha una obstrucció del’apèndix es pot provocar un cas agut d’apen-dicitis, que ha de ser tractat quirúrgicament.

També hi ha altres causes que podríem ano-menar veïnals; és a dir, per inducció de l’in-testí, a causa d’una sèrie de fermentacions quees produeixen en qui menja, per exemple,molta carn o té una dieta molt rica en grei-xos i sucres. De fet, hi ha molts metges quehan constatat que la freqüència d’apendicitisdisminueix en època de crisi. Com si esti-gués relacionada amb l’opulència.

També hi influeix l’edat. L’apèndix cecal–que així es diu– es va atrofiant amb els anys.Va disminuint de mida. Potser per això, l’apen-dicitis, la infecció o inflamació de l’apèndix,es produeix en edats joves, entre els sis i elstrenta anys. A partir d’aquesta edat, les se-ves manifestacions són sempre molt més be-nignes. Però ha de quedar clar que pot afec-tar qualsevol persona des que neix fins a lavellesa i pot presentar-se en qualsevol èpo-ca de l’any i a qualsevol hora del dia.

SÍMPTOMES I TRACTAMENTEls homes són molt més propensos a patirapendicitis que les dones. Un dia apareixenunes molèsties que se suporten i no se’ls famassa cas. El més normal és que el dolor eslocalitzi a l’abdomen i després vagi baixantprop de l’engonal. Pot aparèixer una micade febre, no molt alta i que davant la infla-mació produïda es presentin vòmits. Si eldolor apareix, després passa i es torna a pre-sentar al cap d’un cert temps es pot estar da-vant d’un cas d’apendicitis crònica, que ambmolèsties més o menys severes es mostra demanera intermitent, però prolongada.

Si l’apèndix està danyat i hi ha dolor és elmetge qui ha de decidir la solució. Si les molès-ties són grans, el més normal és que per po-sar-hi fi es recorri a la cirurgia. Sobretot per-què si l’apèndix infectat i inflamat es perfo-ra pot infectar tota la bossa que cobreixl’abdomen –el peritoneu– i causar un pro-cés moltíssim més greu: la peritonitis. És moltmés seriós, i compromet la vida del malalt.Obliga a una intervenció d’urgència.

Els símptomes de l’apendicitis són diver-sos i és el metge qui ha de diagnosticar i va-lorar. El que s’ha de tenir molt en compte ésno donar al malalt res que pugui alterar la

situació abans que arribi el metge. És a dir,res que pugui emmascarar els símptomes. Iés que hi ha un error greu i molt estès a leszones rurals. A un nen restret i amb malestarde ventre se li sol donar, com mana el cos-tum, un purgant. I si aquests símptomes esdevien a una apendicitis, el purgant pot fa-cilitar la perforació.

Les molèsties de l’apendicitis estan rela-cionades amb l’abdomen. Pensi que si s’ad-ministra un calmant pot dissimular els símp-tomes. Vagi al metge i expliqui-li què va sen-tir i què va prendre. La calor pot tambédistendre l’abdomen i dissimular el procés ques’està produint. Cal ser conscients que si elnen o el noi té dolors i febre, cal consultar. Iha de fer-se sense alterar la situació, perquèel metge diagnostiqui. Possiblement, dema-narà una anàlisi de sang que confirmi quees tracta d’una apendicitis.

Si en efecte ho és, serà ell qui aconselli laintervenció quirúrgica. Hi ha casos en què pot

instaurar-se un tracta-ment mèdic. Però lagran majoria de casospassen pel quiròfan.L’extirpació de l’apèn-dix és definitiva. No hiha més complicació,ni el malalt pateix capalteració. Aquí sí quesembla que l’apèndixno serveix per a res,tot i que últimes in-vestigacions indiquenque l’apèndix és útil,perquè actua com areservori de la flora in-testinal. Tot i això, estreu i no apareix captrastorn.

Hi ha la creença quela peritonitis és la con-seqüència d’una per-foració de l’apèndixen tots els casos. I no.El peritoneu és aques-ta bossa que envoltal’abdomen. I la infec-ció del peritoneu potobeir a moltes causes.Una d’elles és aques-ta complicació temu-da de l’apendicitis;però no l’única.

Encara que ja es de-dueix del que hem dit,el dr. Jorge Parise, ci-rurgià infantil, descriua Mi pediatra el queno cal fer. I assenyalaper exemple, que nocal pensar que es cu-rarà sol, o que n’hi haprou d’aplicar drapscalents o freds sobrel’abdomen. O donarmenjar o beure si se

sospita que hi pot haver apendicitis, perquèaixò endarrerirà el tractament.

L’OPERACIÓEl Dr. Parise diu que l’anestèsia general és elmillor i més segur per operar un nen. I unrequisit fonamental és que es trobi en dejú.Només en nens molt greus s’omet aquestaprecaució. L’operació consisteix a localitzarl’apèndix dins de l’abdomen i extirpar-lo; com-provar com es troba la resta de l’intestí i elsòrgans adjacents (quan es pot) i tancar prè-via neteja de l’abdomen si calgués. Es potrealitzar obrint l’abdomen o per laparoscòpia,introduint una càmera pel melic i operant ambinstrumental adequat a través de petites in-cisions. Els dos procediments són correctes iresolutius. No és una operació, diu el cirur-già, fàcil ni difícil: «Depèn de cada cas en par-ticular i la seva durada serà variable. No ensagrada donar temps fixos, ja que no semprees compleixen i creen ansietat».

Salut


RamónSánchezOcaña

Els homes són més propensos que les dones a patir aquestainflamació de l’apèndix, que s’acostuma a resoldre amb cirurgia.

L’apendicitis

MA

RT

I FE

RR

ER

Patricia Ribera RieraDirectora

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaçi durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equilibrada

basada en principis energètics.

☎ 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA

16 DominicalDiumenge 9de desembre de 2007 Ara ve Nadal...

... i és temps de començar a pensar en regals: complements sofisticats per a ell i per a ella,roba interior vermella, joguines educatives, productes cosmètics o objectes decoratius.

ANNA ESTARTÚS

Per a ella:1 Conjunt dePunto Blanco(cpv).2 Caçadora deChevignon (cpv).3 Jaqueta de La-coste (cpv).4 Guants llargsde pell, d’Escada(280€).5 Rellotge ambbraçalet d’acetat.Armand Basi(130€).6 Cartera, agen-da, portafolis... enpell vermella, dePiquadro (a partirde 58€).7 Rellotge d’orrosa i peces Swa-rovski, de More-llato (175€).

Per a la mainada:8 Caixa amb pro-ductes de la gam-ma Pédiatril,d’Avène(27,70€).9 Coixí amb for-ma de vaca, deVilleroy&Boch .(cpv).10 Llibre de tela,tou i de colorsalegres, de Shel-core (6,50€).11 Koala de pe-luix amb un sonallen forma d’aro,de Tigex (6,10€).12 Rellotge ambcorretja ajustable,d’Adidas (cpv).13 Peluixos enforma de gossets,de Baasgalgo(9€).14 Conjunt per anadó, de CanadaHouse (cpv).15 Dues propos-tes ratllades, deTimberland(cpv).16 Conjunt moltcolorista, de Naf-Naf (cpv).

12

3

4

5

67

8 9

1011

12

13

L’ART DELDESCANS

C/ Rutlla, 11 - Tel./Fax 972 20 34 23 - 17002 GIRONA ı C/ Maluquer Salvador, 3 - Tel. 972 22 33 43 - 17002 GIRONA ı Pl. Rector Ferrer, 4 - Tel. 972 26 20 98 - 17800 OLOT

CATIFES CORTINES ROBA DE CASA OBJECTES DE REGALPer la compra d’un producte d’aquesta promoció,

li regalem una participació de 6€ en el núm. 79.812del Sorteig de Nadal, de la Loteria Nacional,

del dia 22 de desembre de 2007, adquirit a l’Administració «La Bruixa d’Or», de Sort, Lleida.

TTTT aaaa rrrr dddd oooo rrrr 2222 0000 0000 7777

MMMM ---- VVVV iiii ssss cccc oooo

MMMM ---- LLLL àààà tttt eeee xxxx

Matalàs de molles + visco.Double offset.Teixit Stretch. Climatitzat.

Matalàs de molles.Double offset. 25% més de molles.Teixit Piqué.

Matalàs de molles + Làtex 100%Double offset. Teixit Stretch

Tendències


Per a ell:17 El casc ofi-cial de Scalex-tric està disponi-ble en negre mato vermell (220€).18 Pack Médicisper pells sensi-bles, amb ne-cesser de regal.D’Isdin (21€).19 Bossa d’Ar-mand Basi(81€).20 Barret deGoorin (58€).21 Rellotge ambmecanismeanalògic-digital,de Fossil (cpv).22 Esfera en orgroc i cristall dezafir antireflec-tant: un rellotgede luxe de PirelliPzero (9.500€).23 Bossa deviatge tipus tro-lley, de Napapij-ri (cpv).

Per a tots dos:24 Una barrejaperfecta de joia imp3, amb unacapacitat d’1GB, de Morella-to (188€).25 Làmpadesque imiten unquinqué, de Vi-lleroy&Boch(cpv).26 Ràdio, CD idespertador ambun disseny moltmodern. És elCubo del GrupoSarte Audio Eli-te (259€).27 Penjolls deplata i cordó deseda, de Baas-galgo (22,50€).28 Espelma deJordi Labandaper a Cerabella(cpv).

14

1516

17

24

25

26

2728

18

20

21

22

23

19

COL·LECCIÓ ALIANCES 2008

C/ NOU, 16 GIRONA C/ NOU, 6

J O I E R I E S

D E S C O M P T E S

E S P E C I A L N U V I S

Quan amb 15 anys l’èxit la va sorpren-dre amb el tema Aprendiz, les insegu-retats van envair Malú, que, conven-

çuda que «no sabia cantar», va centrar la sevacarrera en «un aprenentatge continu» que hacanviat per deu anys sobre els escenaris queara repassa i celebra amb el disc Gracias.

Des d’aquella nit en la qual Jesús Yanes,el seu descobridor, la va escoltar cantar enuna de les festes que la família De Lucía –ala qual pertany– organitzaven a casa seva,ha passat ja una dècada, un temps del qualen fa «un balanç molt positiu», perquè ha acon-seguit «coses mai pensades», comenta.

Entre elles aquest CD i DVD –amb el con-cert que va oferir a Còrdova, dins de la sevaúltima gira Desafío–, en els quals Malú re-cull algun dels seus temes més populars comToda, Sin ti todo anda mal, Enamorada,Aprendiz o Como una flor. Cançons que ellamateixa ha elegit «segons la reacció que elpúblic té als concerts», una cosa del que diunodrir-se i que l’artista considera «impres-

cindible» en laseva vida, perquèsense el directeassegura que estornaria boja.

Precisament vaser sobre l’esce-nari on, «malgratla timidesa», vadescobrir que «totsorgia espontà-niament, sabentel que havia defer en cada mo-ment encara quemai havia actuatabans», i tambéon ara, als seus 25anys, deixa fluir«tota l’energia,l’agressivitat» quevol transmetre alsseus seguidors«en dues horesper entregar l’àni-ma», explica.

A pesar deltemps i de l’orgullde pertànyer auna família d’ar-tistes –el seu on-cle Paco de Lucíai Alejandro Sanzsón els seus pa-drins artístics–,Malú continuavolent mantenir laseva figura allun-yada del cognomfamiliar, una de-cisió que afirmahaver pres «perètica» i perquè,

segons diu, «mai arribaré a la sola de les sa-bates de la meva família».

El «respecte» per les seves «arrels flamen-ques» la van fer anar per altres camins musi-cals des del principi, una decisió que mantéi que ha demostrat en els set discos que téal carrer. «Quan vas creixent les coses comen-cen a estar més clares i amb Desafío –el seuanterior disc– tenia molt decidit quin so vo-lia. En aquest moment ja tinc la ment posa-da en el pròxim treball, potser el més difícilde tota la meva carrera, però que vull que tin-gui la mateixa força, perquè tinc a dins mol-tes coses per explicar», anticipa la cantant.

Un nervi i intensitat que transmet en la sevaforma de parlar i gesticular i que intenta impri-mir a tots els seus temes, nous o antics. Ésel cas d’Aprendiz, la cançó que la va donara conèixer i a la qual Malú li té un especialafecte, perquè és «la que va obrir la porta» aaquest món amb el qual en un principi va co-quetejar «perquè no volia anar al col·legi», ien el qual anys després «segueix viva».

Música


Una dècada molt

intensaLa cantant Malú fa un balanç «molt positiu» dels seus deu anys decarrera musical, i els celebra amb un CD i DVD que va gravar enun dels concerts que va fer durant la seva última gira, «Desafío».

Bandes sonores

Novetats

Hannah Montana 2Miley CyrusWalt Disney

Banda sonorade la segonatemporada dela sèrie prota-gonitzada per lafilla de l’estrelladel country BillyRay Cyrus –au-tor de la cèlebreAchy breaky he-art–. Miley, quenomés té 14

anys, interpreta una jove estudiant que porta unadobl vida i que a la nit es converteix en una estre-lla pop. La sèrie ha estat tot un èxit als diferentspaïsos on s’ha emès, però la seva banda sonoratambé. El primer àlbum va situar fins a set cançonsa les llistes d’èxits dels EUA –superant una marcaaconseguida fa anys per Elvis Presley i els Bea-tles–. Aquest segon disc va pel mateix camí. Estracta d’un doble CD. El primer inclou deu de lescançons que interpreta Miley Cyrus/Hannah Mon-tana a la sèrie. El segon CD inclou deu temes mésque la jove cantant/actriu ha enregistrat al margede la sèrie i que suposen el seu debut en solitari iamb el seu propi nom. Lluís Poch

Kylie Minogue: «X»

La cantant australiana Kylie Minogue ha presentatX, el seu primer àlbum d’estudi després de recu-perar-se del càncer de mama que la va allunyardels escenaris el 2005, un treball que ha qualificatd’«alliberador». X és també el desè àlbum de l’ar-tista, que va definir el procés de producció com«unes vacances» en les que va poder «tornar a tre-ballar amb entusiasme». L’artista, que ha com-post la meitat de les cançons del disc, explica queuna d’elles, Cosmic, va ser escrita just en el puntd’inflexió entre la seva malaltia i la seva recupera-ció, quan va decidir fer una llista de «coses reals imetafòriques» que encara li quedaven per fer.

Pet Shop Boys: «Disco 4»Després de la reflexió política que tancava el seuanterior àlbum, Fonamental, el duo britànic d’elec-tro pop Pet Shop Boys ha decidit fer «un breu viat-ge al costat lúdic de la vida» recopilant algunesde les remescles que ha fet per a altres artistesels últims anys en l’àlbum Disco 4. Neil Tennat i Ch-ris Lowe recopilen en aquesta gravació les remes-cles que han fet de cançons de The Killers, Ma-donna, Yoko Ono, Rammstein, Atomizer i David Bo-wie, i d’Integral, el seu tema estrella en directe.

Eric Clapton: «Complete...»Eric Clapton celebra el 25è aniversari de Layla, unade les seves cançons més emblemàtiques, ambla publicació d’una antologia de dos discos titula-da Complete Clapton, que reuneix 36 dels seus mi-llors temes. Layla va ser composta el 1972 per Clap-ton en homenatge a la llavors dona del desapare-gut ex-Beatle George Harrison, la model Patty Boy,que més tard es convertiria en la seva dona i queara, als 63 anys, ha reconegut que també va seramant de John Lennon i Mick Jagger.

Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 = Al filo de lairrealidad DavidBustamente2 = Con otroaire Chambao 3 = La vida esun ratico Juanes4 ▲ Empezardesde cero RBD5 ▼ La voz demi silencioEl Barrio

REGNE UNIT

1 = SpiritLeona Lewis2 ▲ BreathlessShayne Ward3 = Back homeWestlife4 ▲ X Kylie Mi-nogue5 ▲ The longroad out ofEden The Eagles

ESTATS UNITS

1 ▲ Noel JoshGroban 2 ▼ As I am Ali-cia Keys3 ▲ Now 26 Di-versos4 ▲ The Ultima-te Hits GarthBrooks5 ▲ The longroad out ofEden The Eagles

TEXT: CRISTINA RUIZ FOTOGRAFIA: ÁNGEL DÍAZ/EFE

Harry Potter i l’orde del...

Director: David Yates.Intèrprets: Daniel Radcliffe,Ralph Fiennes.Distribuïdora: Warner.Durada: 138 minuts.Baixa el nivell respecte ales seves predecessoresmés immediates, però contéescenes notables i Yatesdemostra que pot desmar-car-se de la seva formaciótelevisiva. El problema, en

el fons, resideix en què s’ha aplicat la tisoramés del compte en l’adaptació del llibre. P. P.

Retrato de una obsesión

Director: Steven Shainberg.Intèrprets: Nicole Kidman,Robert Downey, Jr.Distribuïdora: TriPictures.Durada: 122 minuts.Com diu el subtítol espa-nyol, és un retrat imaginaride la intimitat de la fotògrafaDiane Arbus, i com aquestava influir decisivament en laseva obra. Film de difícil di-gestió, molt ben interpretat,

que no mereixia passar desapercebut per mésque Shainberg es passi de pretensiós. La músi-ca, esplèndida, és de Carter Burwell. P. P.

La última legión

Director: Doug Lefler.Intèrprets: Colin Firth, Aish-warya Rai.Distribuïdora: DeA Planeta.Durada: 110 minuts.Cinta d’aventures que inda-ga els presumptes orígensde la llegenda d’Excaliburamb un estil més propi delspeplums dels anys 60 quedels deliris tecnològics ac-tuals. De fet, aquest aroma

de sèrie B desacomplexada és el millor de lapel·lícula, a més dels seus secundaris. P. P.

Per més que alguns insisteixin a veure-hi els defectes, Hilary Swank és una ac-triu extraordinària que només peca d’un

excés de confiança en els seus agents. No-més així s’explica que, després de guanyardos merescuts Oscars per Boys don’t cry iMillion Dollar Baby, s’entossudeixi a parti-cipar en productes comercials que no la me-reixen com El núcleo, El misterio del collaro La cosecha, tot i que tampoc no s’hand’oblidar les seves notables aportacions se-cundàries a 11:14 o La dalia negra. El casés que la seva propera pel·lícula, la comè-dia romàntica P.S. I love you, és ja un vehi-cle de lluïment en tota regla que semblariaformar part de la seva trajectòria menys lluï-da, però presenta uns quants punts d’interès.El primer és que el seu principal instigadorés Richard LaGravenese, autor del guió d’Elrei pescador i director de la molt reivindi-cable De ahora en adelante, amb Holly Hun-

ter i Danny deVito; despréshi ha el planterd’ intèrprets ,magnífic, i unahistòria, basa-da en una no-vel·la de Cece-lia Ahern, quesi està ben trac-tada pot donarpeu a una in-teressant refle-xió sobre lapèrdua i la ma-nera d’afrontar-la.

La protago-nista de P.S. Ilove you ésHolly, quegaudeix d’unaenvejable vidadomèstica grà-cies al seu ma-rit Gerry, un ir-landès amb ungran sentit del’humor que sel’estima ambbogeria. Peròcom que si lescoses fossintan fàcils no hihauria pel·lícu-la, resulta queel noi pateixuna malaltiaterminal que sel’emporta abansque la sevadona es puguifer a la idea.E n f o n s a d a ,

Holly s’adona que ni la insistència de famí-lia i amics la treuen del forat. Fins que repuna carta que Gerry va escriure abans demorir on li dóna consellers per acarar la si-tuació i mirar cap al futur. Arriba una altracarta. I una altra. De mica en mica, ambcartes periòdiques, Gerry li va marcant unfull de ruta que inclou fer tot allò que nova fer mentre vivien plegats i, fins i tot, lapossibilitat de trobar una altra persona.

Del contrastat talent de LaGravenese endependrà que la cinta no sigui una altra so-bredosi de sucre a l’estil de La casa del lago.Aquí, això sí, hi ha secundaris absolutamentesplèndids com Lisa Kudrow, Harry ConnickJr., Gina Gershon, Jeffrey Dean Morgan,Kathy Bates i Gerard Butler, protagonista deTimeline i 300, que apareix al principi delfilm interpretant Gerry. Si no hi ha canvis dedarrera hora, P.S. I love you s’ha d’estrenaral nostre país a principis de febrer.

Sobreviure amb

cartesLa doblement oscaritzada Hilary Swank és la gran protagonista

de «P.S. I love you», l’adaptació al cinema d’una novel·la deCecelia Ahern que ha dirigit l’interessant Richard LaGravenese.

TEXT: PEP PRIETO

DVD Cinema


Bandes sonores

Anatomía de GreyDiversosHollywood Records

La sèrie sobreels cirurgiansd’un hospital deSeattle, que alnostre país emetCuatro, sempreha tingut moltacura de la sevabanda sonora. Amés s’ha con-vertit en el tram-polí d’algunes

cançons, que després de sortir a la sèrie han tin-gut un gran èxit. És el cas de Chasing cars, deSnow Patrol, i de How to save a life, de The Fray.Ningú posa en dubte que els responsables defer la tria de les cançons tenen molta vista, i mésdesprés de veure la selecció d’aquest tercer vo-lum. Inclou des de Young folks –batejada com lacançó del xiuet i inclosa a la tria quan encara noera tan coneguda–, fins a Again & again, tema tam-bé molt contagiós, o Sealion, un dels èxits de Feist,una de les vocalistes revelació de l’última tmpo-rada. El CD també reuneix cançons de Paolo Nu-tini, Gomez, John Legend, The Jealous Girlfriends,Koop o Jesus Jackson, entre d’altres. Lluís Poch

CONCESSIONARI Ctra. Girona-Anglès s/n - SALT (Girona)Tel. 972 24 12 12

GARATGE INTERNACIONAL, S.A.

En qualsevol àmbit del coneixement, des de l’an-tiga filosofia hermètica que estudia la constitució

invisible del ser humà i del cosmos, la realitat mésenllà del que ens mostren els sentits, fins la ciènciapositiva actual amb la diversitat d’aparells que ha in-ventat per ampliar la limitada percepció humana,s’utilitza l’anomenada Llei d’analogia o de corres-pondència com a recurs de coneixement en múlti-ples àmbits com ara la geometria, l’astronomia, laquímica, etc... El seu origen el podem trobar en lafamosa Taula Maragda d’Hermes Trismegist, que lava proclamar emfàticament amb aquestes paraules:«Tal com és a dalt és a baix, tal com és a baix és adalt». O sia que el microcosmos ve a ser un reflexdel macrocosmos, d’aquí ve la idea que el ser humàha estat creat a imatge de Déu, el tot còsmic. Tam-bé és fàcil reconèixer aquesta llei entre la semblançaestructural de l’àtom, amb el seu nucli i els elec-trons girant al seu voltant i un sistema solar amb unaestrella i els seus planetes giravoltant-la. Les analo-gies, doncs, les podem trobar arreu, ja que «tal comés a dalt és a baix, tal com és a baix és a dalt».

Amb l’adveniment de la informàtica és gairebé ine-vitable formular mentalment analogies entre aques-ta i la realitat del ser humà, i fins i tot ens pot aju-dar a comprendre aspectes de la psicologia huma-na. De fet hi ha un axioma filosòfic que diu que totallò que inventa la humanitat no és més que undesplegament, una exteriorització de patrons queporta ocults en alguna part del seu ser, i que formapart de la dinàmica evolutiva anar descobrint, o mésaviat reconeixent, aquest patrons i portar-los al’existència física. Analogies entre components in-formàtics i la persona ja les hem vist en revistes oassaigs, com el hard i el soft com a analogies delcos físic i la ment, o concretant-t’ho més, entre elcervell i la intel·ligència, doncs els sentits en el seuaspecte físic podrien ser vistos com a perifèrics, sen-sors i escàners que fan arribar a la CPU, al cervell,informació que aquest processarà per viure de for-ma optimitzada i eficaç l’experiència humana.

Però els ordinadors, tot i que poden tenir cadaun un programari específic que els pot fer relativa-

ment únics o especialitzats se solen comunicar ambaltres ordinadors a través d’una xarxa, física o in-halàmbrica, o sia de forma visible o invisible. Tam-bé els humans estem connectats i compartim infor-mació fins i tot més enllà del que és aparent o ex-plícit. Ha estat el biòleg britànic Rupert Sheldrakequi ha desenvolupat la teoria dels camps morfo-genètics. Aquests camps, segons Sheldrake perme-ten la transmissió d’informació entre organismes dela mateixa espècie sense necessitat de contacte fí-sic i sense condicionants espacials, com un vincleque actua instantàniament en un nivell subquànticfora de l’espai i el temps. Aquest vincle és el campformogenètic. Com un substrat que abraça tota lahumanitat, o qualsevol altre espècie, i és el res-ponsable d’informar i conformar la seva realitat, al-hora que explicaria fenòmens tan misteriosos comla telepatia, la intuïció significativa, etc. O sia quequan els grans místics i metafísics de la humanitatens deien i repetien que la humanitat és una, ara sies demostra la veracitat dels camps morfogenèticsens seria més fàcil d’acceptar-ho i sobretot d’actuaren conseqüència. En realitat Carl Jung, un dels granspsicòlegs del segle XX, ja ens ho va venir a dir ambla seva teoria de l’inconscient col·lectiu, aquesta menade base de dades que conté tot el procés evolutiu ila història de la humanitat i a la qual hi estaríemtots connectats. Definitivament estem connectatsen xarxa, i Internet, doncs, seguint la llei d’analo-gia, no seria res més que l’exteriorització, l’expres-sió en el món físic d’aquesta realitat interna.

Les pregunten esclaten en el cervell. El nostreplaneta, o el nostre sistema solar, estan connectatsen xarxa amb altres planetes o altres sistemes? I sitots l’univers fos una enorme xarxa, quin és el pro-gramari de comunicació que encara no hem desco-bert? Cada salt evolutiu que experimentem a la te-rra, té alguna correspondència en algun altre indretde la galàxia o del cosmos, o viceversa? I la granqüestió: tot plegat és una xarxa distribuïda, no jeràr-quica i de generació espontània o hi ha un servi-dor central còsmic dotat d’intel·ligència, poder ivoluntat que hagi dissenyat i creat tota la xarxa?

Passava hores i hores emba-docat davant del mar, dei-

xant que les ones gronxessin elsseus somnis de grandesa. «AAmèrica hauria d’anar, jo», es re-petia sense parar. «Allà sí quefaria quartos i viuria com unmarquès!».

Tot i que Lluís Castells Sivi-lla va ser un personatges forçaimportant a l’Amèrica Llatina dela segona meitat del segle XIX,no se saben massa coses delsseus primers anys de vida. Mal-grat que algunes fonts afirmenque va néixer a Barcelona, al-tres asseguren que era fill deRiudarenes. Segons aquestahipòtesi, Castells Sivilla haurianascut en aquella localitat sel-vatana l’any 1858. Com tants itants catalans d’aquells tempsque tenien poques expectativesde guanyar-se la vida a la sevaterra natal, Castells també va vo-ler emprendre l’aventura ame-ricana amb el somni de fer fortu-na. En el seu cas es va conver-tir en realitat a l’Argentina, onva establir la base dels seus ne-gocis. Cal tenir en compte queen els anys centrals del vuit-cents, aquell país de l’Amèricadel Sud era un dels més pròs-pers de tot el continent, passantper davant, per exemple, delsEstats Units, que aleshores enca-ra era un territori a mig colo-nitzar.

Lluís Castells Sivilla va acon-seguir reunir un gran fortuna iaixò li va permetre relacionar-se amb les classes més adine-rades; fins al punt d’aconseguircasar-se amb la filla d’un minis-tre d’hisenda argentí anomenatUriburu. A conseqüència d’a-quella aliança matrimonial, so-gre i gendre van engegar diver-ses iniciatives empresarials demanera conjunta. Gràcies a laseva fortuna, va fundar i pagarla Casa d’Espanya de BuenosAires, donant-la a perpetuïtat algovern espanyol que, de segui-da, hi va posar la seva legaciódiplomàtica. Val a dir que LluísCastells Sivilla no havia obli-dat els seus orígens i, als baixosd’aquell mateix edifici, hi va ins-tal·lar el Centre Català i l’associa-ció de socors de mutus «Monte-pío de Montserrat». Lluís CastellsSivilla gaudia d’una vida pròs-pera i això li va donar prou con-fiança per emprendre una arris-cada inciativa: fundar un BancTransatlàntic amb dues seus bes-sones, una situada a la capitalargentina i l’altra a la d’Uruguai,Montevideo. Malauradamentaquest projecte va començar aagafar forma durant la dècadade 1890, quan Sudamèrica i Eu-ropa van caure en una forta de-pressió econòmica; i el BancTransatlàntic va fracassar.

Lluís Castells Sivilla va morira Buenos Aires el 1897 tan en-deutat que algunes fonts afir-men que es va suïcidar inca-paç de fer front a tantes pèr-dues.

Lectures


Josep M. [email protected]

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

D’Hermes al WindowsLluís

CastellsSivilla

XAVIER CARMANIU

JOSEP M. LLAUGER

Gironins del segleXIX

MatíasVallés

ALa soledad del juzgador, el matrimoni GómezBermúdez –el llibre seria impensable sense el

concurs dels dos cònjuges– incompleix les normesque el jutge d’idèntics cognoms va imposar durantel procés de l’11-M. En concret, el president del tri-bunal va interrompre iradament a la desafortunadafiscal Olga Sánchez, quan aquesta intentava carre-gar contra els periodistes que l’havien vilipendiat.Ara, l’interruptor es dedica a l’esport que va deni-grar, apallissant als que s’han atrevit a discrepar deles seves tesis des de qualsevol fòrum. Pitjor quedala presumpta autora del llibre, que es vesteix latoga de catedràtica d’ètica periodística per carregarcontra els que informen sense contrastar, des d’unaaltivesa digna de millor causa. A continuació, con-sagra el seu magnum opus a la pràctica que denuncia.Creu a ulls clucs les paraules de qui casualment ésel seu marit el qual, encara que el seu «cel» opini elcontrari, és un ésser humà fal·lible com a font.

Segons els criteris que la senyora Gómez Bermú-dez imposa als seus col·legues, havia d’haver con-sultat a Olga Sánchez una conversa telefònica ambel seu marit en la qual no podia escoltar a la interlo-cutora, i malgrat això transcriu literalment les sevesparaules. Quan conclou, com si fos la mateixa pre-sidenta de l’Audiència Nacional, que «tot el delibe-rat ho havia estat per unanimitat», potser devia re-metre’s als altres magistrats. És clar que el volum estàdesignat per concloure que pràcticament no hi hacap espanyol a l’altura del megajutge infal·lible.

Encara que es revesteixi d’una solidesa inapel·la-ble, La soledad del juzgador no és una resoluciójudicial, sinó una obra de creació difícilment em-pitjorable. D’entrada, la seva suposada autora desco-neix les més elementals regles de la gramàtica il’ortografia –amb breafing com a exemple divertitentre un miler, per no parlar del sorprenent «il·lès,encara que amb l’oïda afectada»–. Des de la presum-ptuositat de creure que el mantell literari del seu ma-rit la protegeix de tot mal, inscriu el llibre en el gè-nere «el majordom ho explica tot», un tell-all quegaranteix la loquacitat de Gómez Bermúdez abans

que les seves dots jurídiques. Per confidències me-nors, el Suprem i el Constitucional es van embran-car en una polèmica per condemnar un empleat d’Isa-bel Preysler. És de suposar que els jutges estan pro-tegits contra l’escarni a càrrec dels seus col·legues.

L’única excusa de Gómez Bermúdez es xifra a ju-rar que no ha llegit La soledad del juzgador. D’altrabanda, seria curiós saber si, en el seu exercici pro-fessional, acceptaria l’actuació d’un autor que nitan sols posseeix el coratge de signar les seves prò-pies argumentacions, i es parapeta en una donaque recorda a les dones de militars signant cartes alsdiaris, en defensa de les reivindicacions dels seusmarits. Mentre el seu «cel» li concedeix més papersdels que amuntegava Alec Guinness en una matei-xa pel·lícula –heroi, víctima, acusat, totpoderós–, lestres associacions majoritàries de jutges desqualifi-quen el volum i assenyalen que no el llegiran, uncomportament de discutible professionalitat.

La soledad del juzgador és per a la judicatura elque la portada d’El Jueves per a la monarquia, ambla diferència que la primera caricatura és autoinfli-gida. El precedent d’aquesta substanciosa demolicióde la professió judicial es remunta a l’autobiografiade Garzón escrita per Pilar Urbano. En el seu estilsincopat, la senyora Gómez Bermúdez conclou que«em fa mal que maltractin el periodisme, de veritat,em fa mal». Després d’escriure un llibre així, se lapot imaginar adolorida fins al moll, però il·lesa. L’es-tupefacció ha de cursar amb un paradoxal agraïmentdels lectors de províncies. Habitualment, les maldatscontingudes en el volum s’aturen en els cenacles ma-drilenys. La democratització del safareig judicial vaacompanyada per la convicció que Rei d’Espanyaseria un càrrec insuficient per al protagonista d’aques-ta ruleta d’elogis de verbena. Un jutge no pot jutjarel seu propi judici. Encara que l’encerti, i no és elcas, el seu superego femení provoca enrojolament.Si la ciutadania llegís llibres, La soledad del juzga-dor privaria a Gómez Bermúdez del crèdit que vaatresorar al dirigir amb pols ferm el procés de l’11-M. Avui sabem que només estava actuant.

El jutge ho explica totMATÍAS VALLÉS

Noelia, de 21 anys i de Lebrija (Sevilla),és una noia que porta anys buscant unlloc en el món de la moda i que, des-

prés de la seva victòria en el programa deCuatro Supermodelo 2007, ja té molt clar finson li agradaria arribar: «La meva il·lusió seriadesfilar per a Victoria’s Secret», assenyala,tot i que reconeix que no és fàcil. Diu quefins ara tot allò que ha volgut ho ha aconse-guit, però mai va imaginar ser l’elegida perrepresentar Espanya a la gala internacionalque la prestigiosa agència Elite Model Lookcelebrarà al gener a Turquia. «Jo sempre hedit que la guanyadora era Isabel. No em vasorprendre que quedés tercera, perquè, tot ique fos la favorita del jurat, sens dubte, el queelegeix és el públic», va apuntar. I l’audièn-cia la va escollir a ella.

Ara, amb el triomf a la butxaca asseguraque hi va haver un moment, passada la mei-tat del programa, en què la son i la pressióque rebien per part dels professors li feiendesitjar que el programa «acabés d’una vega-da», però no se’n penedeix i diu que torna-ria a entrar a l’escola de formació perquè els«bons moments ho compensen tot». Allò quèmés valora del seu pas per Supermodelo 2007és la possibilitat d’haver desfilat amb dissen-yadors i haver complert alguns dels seus som-nis. «La desfilada d’Elio Berhayer va ser pera mi la millor i més important», explica lamodel, que destaca que allò que més la vaimpressionar va ser la seva experiència a Ci-beles desfilant per a Guillermina Baeza. Aquestera un dels seus somnis, per això ara sap que,un cop aconseguit, pot plantejar-se unes fi-tes més altes.

Sobre ella mateixa, diu que representa «fí-sicament el perfil de la dona espanyola» i elque més li agrada del seu físic són els ulls.«En el programa m’han ensenyat a jugar ambla mirada, així que amb els meus ulls dic molt»,explica. Ella està a gust amb el seu cos, peraixò sempre ha volgut ser model i posar pera les càmeres. Diplomada en Magisteri, noes planteja deixar la seva professió. «Semprem’ha atret ser model, però si he après unacosa en el programa és que vull aprendre iestudiar coses noves», afirma. «Prepararé demica en mica les oposicions i en dos anysme les treuré, hi ha temps per a tot».

MAGDALENA I ISABELMagdalena, la segona finalista de Supermo-delo 2007, va néixer a Múrcia fa 18 anys iestudia Comerç i Màrqueting. No sap què ésla timidesa. És molt bromista i li encanta es-tar envoltada de les seves amigues. Es con-sidera molt extrovertida i un xic gandula, iper això odia matinar. Adora les sabates i elscomplements. «El més important que m’hapassat a “Supermodelo” ha estat l’evolució enl’àmbit personal. He canviat moltíssim, m’hefet més forta», explica. Tot i que l’evolució,com era d’esperar, també la sent en la sevacarrera de model. «També en l’àmbit profes-sional he fet un canvi imcreïble ja que vamarribar sense ni tan sols saber desfilar amb ta-lons». El programa «és un pas molt impor-tant» en el món de la moda, que és al queMagdalena vol dedicar-se. Tot i que no ésl’única cosa, ja que vol «seguir estudiant, so-bretot anglès». Com a referents, destaca la mo-del Eugenia Silva i la dissenyadora PurificaciónGarcía «per la seva col·lecció de bolsos», quees posaria «a totes hores» com a bona amantdels complements que és.

Per la seva banda, la tercera elegida, Isa-bel, nascuda a Còrdova fa 18 anys, estudiaESO i Grau mig de Comerç. Li encanta ba-

llar i escoltar música. És la gran de quatre ger-mans i es considera extrovertida, alegre i molttossuda: no suporta que li portin la contrà-ria. Destaca l’evolució com a persones i coma models que totes han experimentat. Quanvan entrar «érem nenes normals i ara ens veiemaquí en qüestió de tres mesos. No nomésens han ensenyat a ser models, també per-sones», afirma satisfeta. També té molt clarque no només passar per Supermodelo els so-lucionarà la carrera perquè els seus profes-sors, entre altres coses, els han ensenyat que«això no s’acaba aquí». Tot ha estat un som-

ni per a una jove que anhelava ser model iprecisament el son ha estat el seu pitjor ene-mic. «El que pitjor he portat ha estat no dor-mir perquè teníem moltes classes al dia i a to-tes havíem d’estar al 100%».

Preguntada per a qui li agradaria assem-blar-se en la seva carrera, ella prefereix «nobuscar semblances ni referències». «Vull ser jomateixa», assegura. A més de ser elegida perCusto Dalmau per participar a la New YorkFashion Week, Isabel va ser seleccionada tam-bé per interpretar un petit paper a la sèrie Go-minolas, que també emet Cuatro

El somni de ser

modelsLes tres finalistes de «Supermodelo 2007», Noelia, Magdalena iIsabel, són guapes i joves però intenten tocar de peus a terra.

Televisió


MisterSofà

Ctra. Barcelona (l’Avellaneda) - Tel. / fax 972 20 82 14 - GIRONA

Dilluns 10 de desembre22 DominicalDiumenge 9de desembre de 2007

Els més vistos(del 28 de novembre al 4de desembre)

Catalunya

Lliga de Futbol:Espanyol - BarçaDissabte 1 de de-sembre, TV3.1.041.000 especta-dors (38,4%).

PolòniaDijous 29 de novem-bre, TV3. 983.000 es-pectadors (30%).

CSI MiamiDilluns 3 de desem-bre, Tele 5. 886.000espectadors (27,7%).

AídaDiumenge 2 de de-sembre, Tele 5.859.000 espectadors(27,5%).

VentdelplàDilluns 3 de desem-bre, TV3. 833.000 es-pectadors (25,9%).

VentdelplàDimarts 4 de desem-bre, TV3. 807.000 es-pectadors (26,8%).

Espanya

AídaDiumenge 2 de de-sembre, Tele 5.5.952.000 especta-dors (30,9%).

CSI MiamiDilluns 3 de desem-bre, Tele 5. 5.064.000espectadors (26,6%).

Escenas de matrimonioDimarts 4 de desem-bre, Tele 5. 4.935.000espectadors.(26,9%).

Escenas de matrimonioDivendres 29 de no-vembre, Tele 5.4.792.000 especta-dors (26,3%).

Escenas de matrimonioDijous 28 de novem-bre, Tele 5. 4.700.000espectadors (25,1%).

Escenas de matrimonioDissabte 30 de no-vembre, Tele 5.4.612.000 especta-dors (29%).

12.50

18.30

20.00

K3Lola & VirginiaLa Lola té 12 anys, es vesteix amb roba ba-rata, viu en un barri avorrit i té un munt desomnis que difícilment podrà aconseguir. LaVirgínia viu en una gran mansió, porta robabona i fa anar de bòlit els nois de l’institut.L’enemistat entre les dues esclata des delprimer moment que es miren.

TV3Que ve en ValdezL’agent Valdez (Burt Lancaster) atura un grupd’homes que persegueixen un negre acusatd’haver mort Erin. Dirigeix el grup Frank Tan-ner, que vol fer desaparèixer els rumorsque l’acusen d’haver estat ell qui ha mort Erinper poder-se casar amb la seva dona.

La 2Dos hombres y medioCharlie Sheen i Jon Cryer protagonitzenaquesta comèdia sobre tres homes de duesgeneracions diferents que estan aprenenta saber què significa ser un home. CharlieHarper (Sheen) és un solter adinerat que tétot allò que un home necessita: una casa ala platja, un Jaguar en el garatge i bona màamb les dones. El seu informal estil de vidaa Malibú és interromput dràsticament ambl’arribada del seu germà Alan (Cryer), queestà molt deprimit després del divorci, i delseu fill de 10 anys, Jake, que es traslladenper quedar-se a viure amb ell.

TV3 La rentadoraT’agradi o no t’agradi conduir no et pots per-dre aquest capítol dedicat a cotxes, motos,trens i avions... De la necessitat de moure’ns,a la necessitat d’explicar-nos a través delnostre cotxe, tot un canvi de concepte quedenota també transformacions fonamen-tals en l’estructura econòmica del país.

Tele 5CSI MiamiDesprés del tiroteig del capítol de la setma-na passada, a Hombre herido Horatio por-ta Eric a l’hospital i allà intenten reanimar-lo.La resta de l’equip intentarà trobar pistes queels portin fins a Cruz.

33Segle XX: «Operació Hollywood»Aquest documental francès de l’any 2004planteja una interessant proposta temàtica:la relació, al llarg de les últimes dècades, en-tre la indústria cinematogràfica nord-ameri-cana i les seves forces armades.

Dimarts 11 de desembre

10.15

11.00

18.30

22.00

01.00

23.00

22.00

23.30

21.45

CuatroJag: Alerta RojaEl tinent Harm és assignat com a escortad’una princesa romanesa bastant capritxo-sa que està amenaçada de mort a conse-qüència dels últims moviments del seu pareperquè el país sigui admès a l’OTAN.

33Horitzons: «Un gran secret: l’aigua»L’aigua i les seves propietats no deixaranmai de sorprendre’ns. La teoria de la «memò-ria de l’aigua» és defensada per uns i rebut-jada per altres. La qüestió sobre si la memò-ria de l’aigua és fantasia o es tracta d’un des-cobriment sensacional ha estat en boca demolts durant dècades.

TV3Tot passejant Miss DaisyUna viuda jueva que viu a Atlanta és mas-sa gran per continuar conduint el cotxe i elseu fill li insisteix que contracti un xofer. Elfill decideix contractar-lo pel seu compte iella es nega a acceptar-lo. Però el xofer ésun home de bon caràcter que aconsegueixanar-se guanyant la confiança de la dona.

Tele 5RIS CientíficaL’equip de científics investigarà l’assassi-nat del jardiner d’un prestigiós club. Condei Damián es faran càrrec d’aquest cas en elqual, un cop més, no tot és el què sembla.A més, Ventura i Ana trobaran una prova irre-futable contra Cuevas. Però un gir inespe-rat convertirà de nou el cap de la Unitat enla víctima del seu amic.

CuatroCuestión de sexoA Diego l’agobia que Marga recorri a ell percuidar el seu nadó. Vol sortir amb ella, peròsense responsabilitats. Alba aprofita la si-tuació per atabalar Diego i intentar tornaramb ell. Per la seva banda, Óscar vol tenirfills amb Verónica, però a ella els nens no liinteressen i decideix lligar-se les trompes.Elena, per tal d’aclarir els seus sentimentsper Gabi, talla amb el noi. I ell busca consolen una veïna.

33Cànon Sons: «Totes aquelles cançons»Als anys 1975 i 1976 La Nova Cançó ja ésla veu d’un poble i els recitals multitudinariscontinuen. Lluís Llach es presenta a Barce-lona, en un Palau d’Esports ple a vessar. Amés, La Trinca presenta el musical Set anysi un dia, surt al carrer l’Avui i neix Ràdio 4.

Dimecres 12 de desembre

07.30K3Martin MysteryEls nostres herois són a Irlanda investiganttot de fenòmens que han començat a tenirlloc després que una dona descobrís un co-llaret celta molt antic en una botiga de dis-fresses. Un esperit malèfic s’ha apoderat dela dona per aconseguir el seu objectiu: obrirla porta entre el món real i el Món dels Es-perits. A més, és Halloween...

Tele 5Yo soy BeaNacho confessa a Bea la seva gran preo-cupació: la mort d’un treballador d’una pe-drera que no complia amb la normativa deseguretat. És la primera vegada que l’ad-vocat comparteix el seu secret amb unaaltra persona i, gràcies al recolzament deBea, supera el tràngol i accepta defensarÁlvaro. Gonzalo interromp la tendra con-versa en el moment que el jove Nacho esdeixa portar pels seus sentiments.

TV3Arma JoveA Nou Mèxic, el 1878, contracten Billy el Neni cinc proscrits com a ajudants del xèrif ambla missió de vigilar un territori que s’ha con-vertit en un cau de criminals a sou del ca-cic. El cap dels nous guardians de la lleiés assassinat i els joves, considerats forade la llei, es converteixen en l’objectiu dela cacera més gran de la història de la fron-tera.

CuatroKyle XY te enseña su ombligoCuatro ofereix una vetllada de la mà de MattDallas, el protagonista de Kyle XY. L’actorrevela als seguidors de la sèrie un dels seussecrets més ben guardats: els seus capí-tols preferits: les primeres entregues deles dues primeres temporades.

Tele 5Hospital CentralL’esfondrament del decorat d’un pessebrevivent conduïrà a Urgències els seus inte-grants: captaires reunits per a una fundacióamb finalitats benèfiques. Al capdavant, Eli-sa i Fernanda, dues dones grans amants deles bones obres. La més afectada serà Fer-nanda, que haurà de ser intervinguda d’unagreu hemorràgia interna. Durant l’opera-ció, es destaparà el gran secret d’aquestaparella.

22.00

22.00

17.30

18.30

Guia TV


Divendres 14 de desembre

14.45

22.00

23.40

00.30

01.30

03.00

15.50

K3Dawson’s CreekEn aquest nou capítol de la sèrie d’adoles-cents americans protagonitzada per JamesVan der Beek, Katie Holmes i Joshua Jack-son, Dawson batalla contra el tràfic de dro-gues del senyor Potter i Pacey es quadraamb el seu pare.

TV3El cor de la ciutatLa Marta no té les coses tan clares com volcreure. Avui s’assabenta que en David mar-xa a París... Per la seva banda, en Iago i enJota cometen el robatori, però les coses nosurten com estaben previstes... Problemesd’en Peris amb els okupes.

Tele 5El comisarioMalgrat les mesures adoptades per contro-lar Quiroga després del fallit atemptat con-tra Gerardo i la seva família, el mafiós no dei-xa d’actuar des de la presó i planeja fugar-se ajudat pels homes més poderosos delcàrtel que dirigeix.

TV3Swimming PoolSarah Morton (Charlotte Rampling) és unaescriptora anglesa de novel·la negra. Per tro-bar la inspiració es trasllada una tempora-da a França, a casa del seu editor. Peròuna nit apareix Julie, la filla de l’editor, i s’aca-ba la tranquil·litat.

33Cànon Lletres: «Grans escriptors: Capote»Truman Capote va ser un dels escriptors nor-damericans més populars dels 50 i 60, iuna figura central en l’establiment literaridel seu país. Amb títols d’estils tan diferentscom Esmorzar a Tiffany’s o A sang freda vademostrar la seva versatilitat literària.

TV3BrotherYamamoto (Beat Takeshi) és un membre dela yakuza que ha de marxar de Tòquio perdiferències amb el seu clan. Decideix anara Los Angeles a buscar el seu germà Ken,que es dedica al tràfic de drogues. Un delssocis de Ken és Denny (Omar Epps), ambqui Yamamoto havia tingut problemes abans.Amb tot, Yamamoto establirà una relació moltespecial amb Denny, que sembla dur a lasang el codi de conducta dels yakuza.

CuatroNBA: Indiana Pacers-Toronto RaptorsJosé Manuel Calderón s’afiança setmanarere setmana com el base que necessitenels Raptors per assegurar-se un lloc entreels grans de la NBA.

Dijous 13 de desembre

10.20

14.00

33La pròxima onada: la ciència dels tsunamisFa anys que es lliura una èpica batalla a30.000 metres sota la superfície de l’oceàÍndic: dues plaques tectòniques, xocant l’unacontra l’altra, han anat creant una energia in-commensurable. El 26 de desembre del2004, una de les plaques es va moure i total’aigua de l’oceà va provocar el pitjor tsuna-mi de la història.

Antena 3Los SimpsonA Y con Maggie somos tres, Homer explicaals nens la història del naixement de Mag-gie en un temps en què tot li anava de me-ravella i fins i tot havia deixat la seva feina ala central nuclear per un lloc d’ensomni a labolera.

TV3PsicosiBasada en una novel·la de Robert Bloch imenyspreada en el seu moment, avui dia bri-lla com una de les obres mestres no ja delseu autor sinó de tota la història del cine.Encara imitada en els nostres dies i motor dela filmografia de John Carpenter o Brian dePalma, va suposar la irrupció del cine deterror sense elements fantacientífics o so-brenaturals i l’encasellament etern del seuprotagonista, emergint el famós assassinatde Janet Leigh a la dutxa com un dels mo-ments crucials de la història del gènere.

CuatroQueer as FolkLa relació entre la mare de Michael i el seufill no passa pel seu millor moment. Des-prés de molts anys sense sortir amb un home,la mare de Michael té una cita amb l’inspectorde policia, i Michael no ho accepta.

TV3Mossega com puguisDesprés de traslladar-se des del seu cas-tell al Londres de l’època victoriana, el terri-ble però atractiu comte Dràcula empaita in-fatigablement Mina fent servir la màgia perdespertar la lascívia que amaga. Ella és moltpúdica, però quan Dràcula la mossega perdles inhibicions i no hi ha qui la pari.

Dissabte 15 de desembre

08.00

15.25

15.25

16.00

00.15

00.30

TV3Els barrufetsL’Hogatha, que està molt enfadada perquèels barrufets li van destruir el seu medallómàgic, s’ha convertit en un barrufet per ven-jar-se dels nostres amiguets blaus. Se’n sor-tirà?

CuatroPressing CatchEls afeccionats a la lluita lliure més espec-tacular podran gaudir d’una intensa sessióde les baralles més sorprenents, protago-nitzades per lluitadors que combinen un po-der físic fora del normal i un vestuari im-pressionant.

TV3L’espia que em va estimarEl tercer títol de la sèrie Bond/Moore, onaquesta ja va començar a mostrar formes decomèdia familiar i trasfons autoirònic. El do-lent a la recerca de la manera de dominarel món l’interpreta Curd Jürgens, Roger Mo-ore està tan malament com es podia espe-rar, però l’espectacularitat i les noies supleixenaquests i altres defectes, ajudats pel per-sonatge de Tauró, que roba a Bond desca-radament la pel·lícula. Molt lluny quedenels temps del «Dr. No».

TVE 1Gala FAOCom ja ve sent habitual, quan arriba Nadalles cadenes es bolquen en diferents inicia-tives solidàries. En aquesta ocasió, TVE ofe-reix una gala plena d’actuacions i convi-dats per contribuir amb la causa de FAO,el principal organisme de les Nacions Uni-des encarregat de dirigir les activitats inter-nacionals de lluita contra la fam.

TV3Vull el cap d’Alfredo GarciaEmpresa pel mateix Peckinpah després del’estrepitós fracàs crítico-comercial d’una deles seves millors pel·lícules (Pat Garret i Billythe Kid), heus aquí una de les més belles fi-tes del seu autor. Bruta i sagnant, d’una violèn-cia atroç i, alhora, un lirisme electritzant, cons-titueix una de les millors manifestacions fíl-miques del mite del «perdedor», amb unainterpretació de Warren Oates i Isela Vegatan genial com el mateix film.

CuatroPremios Principales 2007 MúsicaJuanes oferirà un concert únic i exclusiudurant la cerimònia de lliurament de la se-gona edició dels Premis de la música queatorguen els 40 Principals. A més dels con-certs de La 5a Estación i Hombres G, tam-bé actuaran Chenoa, Nek, Pereza, Conchi-ta, Natasha Bedingfield i Tokio Hotel.

18.30

01.20

01.55

Recomanem

El protegido

Dilluns 10 Cuatro, 23.15 h.David és unguarda de segu-retat que escapamiraculosamentd’un letal acci-dent ferroviari.La seva trobadaamb un amantdels còmics elportarà a un fas-cinant viatge in-terior en el qualdebatrà la sevapròpia naturale-sa i mesclarà lesseves obses-sions amb lapossible existèn-cia del MésEnllà. Una extra-ordinària visió al-ternativa sobre elmón del còmic

Any2000.PaísEstats Units.DirectorM. Night Shyamalan.IntèrpretsBruce Willis, Samuel L. Jack-son, RobinWright-Penn.

✔ Parc infantil temàtic de 600 m2.

✔ Festes infantils d’aniversari amb animació i «festa dance».

✔ Entrades per hores: els nens estan vigilats per monitors

i els pares gaudeixen d’una estona de tranquil·litat.

✔ Matinals especials per a escoles i grups.

✔ Bolera amb 12 pistes.

✔ Promocions cada dia de la setmana.

✔ Festes d’aniversari.

✔ Tornejos d’empresa i grups.

Camí dels Carlins s/n - 17190 SALT - Tel. +34 972 43 92 03 www.espaibowling.com Obrim cada dia!

Documents

Diumenge 9 de desembre de 2007 minical fileL’apendicitis 16 i 17 Tendències Ara ve Nadal... SUMARI 1 2 1. L a relació d’amistat entre Salvador Dal