Divinitats llatines

Divinitats llatines primitives Divinitats etrusques Divinitats gregues Divinitats egípcies

Índex

Divinitats llatines primitives

Janus

Déu de les llars Guardià de les portes i les entrades

(Patulcus) i sortides (Clusius). Se’l representa sovint portant claus

El primer mes de l’any n’és un homenatge

Simbolitza el Sol i la Lluna (versions amb una cara sense barba)

2 cares, símbol de veure el passat i el futur

Culte al començar el dia i el primer dia de cada mes

Flora

Flora, de Louis Abbéma

Flora, d’Alexandre Rosslin

Deesa de les flors i els arbres Floreix els llocs per on passa Es creu que l’origen es Sabí El flamen floralis li rendia culte Se li rendia culte en les festes

de Floràlia, el dia 28 d’abril Segons una llegenda d’Ovidi,

el do de regnar sobre les flors li va concedir Zèfir, al casar-se amb ella

Lèmurs

Esperits morts que tornen a la terra. 2 grups:

MANES: éssers estimatsLARVES: éssers malèfics

Manes (lèmurs)

Ànimes dels morts estimats

Dis Manibus (D.M.): Dedicat als manes

Se’ls rendia culte durant la parentàlia i la feràlia (del 13 al 26 de febrer)

Se’ls feien sacrificis de sang els dies 24 d’agost, 5 d’octubre i 8 de novembre, per tal calmar la seva còlera

Larves (lèmurs)

Ànimes d’esperits sense tomba i/o malvats en vida

Antagonistes dels Lars

Els dies 9, 11 i 13 de maig, se celebrava la lemuràlia. Per allunyar i acontentar les larvae, se les oferien mongetes seques negres.

Es feien grans sorollades per tal d’allunyar-les

Bel·lona

Bellona, de Rembrandt

Belona, d’Edgar Mackennal

Deesa de la guerra

Origen desconegut, probablement etrusc o sabí

Posteriorment, al assimilar el déu grec Ares, se la emparella amb Mart (Ares)

Se la respresenta com una dona pèl-roja conduïnt un carro, amb cuirassa i sostenint una espasa o una llança

Se celebrava una festa en honor seu el 3 de juny on es feien sacrificis de sang humana

Saturn

Saturn, de Caravaggio

Originalment déu relacionat amb l’agricultura i la sembra

Posteriorment, amb l’assimilació grega, se l’equipara a Cronos

Se’l representa com a un ancià amb barba llarga i espessa, que sosté una falç

Se li rendia culte durant la Saturnalia, el 25 de desembre

Al seu temple s’hi guardava el tresor públic de Roma

Divinitats menors

Penats, déus del rebostLars, déus protectors de la família i de la casa.Vertumne, déu de l'any i les seves estacionsSaturn, déu de la sementeraOps, déu dels campsTerminus, déu dels límitsJuventus, déu de la joventutSalus, deessa de la salutFides, deessa de la fiConcordia, deessa de la concòrdiaFors, deessa de la fortunaCamenes, nimfes de les fontsBubona, que vetllava pels ramats de bous

Epona, que vetllava per les euguesPales, que ho feia pels ramats de moltonsPuta i Pomona, que vetllaven pels jardiners i hortolansNumina, déus o genis protectors del naixement i desenvolupament de l'homeEduca i Pontina, déus del menjar i del beureCuba, el déu de guardar el bressolOssipago, el déu de l'enfortiment dels ossosCarna, la deessa que enfortia la carnStatanus, el que ensenyava a tenir-se dempeus

Abeona i Adeona, deesses que ensenyaven a caminarFabulinus, Farinus i Locutius, els que ensenyaven a parlarTerduca, el déu de l'escolaDomiduca, la deessa que el portava a casa sense perillMens, Catius, Consus i Sentia, déus de la comprensióVoleta i Stimula, déus de la voluntatPollentia, Peragenor, Praestrana i Strenia, els déus que donaven força per executar els actes.

(recopilació a partir de material extret de ca.wikipedia.org)

Els Etruscs, eren un poble situat al Nord d’Itàlia que vivien molt

lligats (al igual que moltes cultures) a la seva religió. A causa de l’expansió Romana, aquests van haver-se d’unir a l’Imperi.

Pel que fa a la seva religió i els seus costums, aquests van ser adoptats pels Romans, és per això que moltes divinitats Etrusques guarden relació amb els déus llatins.

En la mitologia Etrusca, hi ha moltes divinitats, entre d’altres, destaquen les tres principals i més importants: Tínia, Uni i Menerfa.

Divinitats etrusques

Era la divinitat més

important i estava casta amb Thalna i Uni. És considerat el déu del llamps, les llances i el temps.

El seu nom, en etrusc, significa dies, cosa que demostra que és el déu que controla el pas del temps.

Tínia

Uni

Uni era considerada la deessa suprema, equivalent a Juno.

Uni va donar a llum a Hercle, un semidéu més conegut pel nom d’Hèrcules

Hercle

Uni amamantant Hercle

Menrva

Menrva és considerada la deessa de la saviessa, la guerra, l’art i el comerç.

Menrva és l’equivalent a Minerva en la mitologia romana, al igual que Minerva, va néixer del cap del seu pare Tínia.

Divinitats gregues

Són les divinitats de la cultura i la religió de l’antiga Grècia. Les principals 12 divinitats són: Zeus, Hera, Posidó, Demèter, Hestia, Atena, Apol·lo, Àrtemis, Afrodita, Hefest, Ares i Hermes.

Abans d’aquests déus, van haver-hi dues generacions més: els Protògens i els Titans.

El lloc on vivien tots els déus, era el Mont Olimp.

Zeus: Déu suprem de l’Olimp, els seu atributs són el llamp i l’àliga.

Hera: És la deessa del matrimoni. Es caracteritza pel seu mal humor a causa de les infidelitats dels eu marit.

Posidó: Germà de Zeus i déu del mar i els oceans.

Demèter: Deessa de l’agricultura i germana de Zeus. Mare de Persèfone.

Atena: És filla de Zeus, és també la deessa de les arts, la guerra i la intel·ligència.

Apol·lo: Fill de Zeus i déu de la llum, la música i la medicina.

Afrodita: Deesa de l’amor i la bellesa. Va néixer de l’escuma del mar.

Déus Olímpics

Zeus

Posidó

Hera

Afrodita

Demèter

Apol·lo

Divinitats egípcies

Isis

Deesa de la màgia, la maternitat i el naixement

S’introdueix amb el regnat de l’emperador Calígula

Se la relacionava amb Cibeles (deesa de la terra fèrtil)

Va arribar a ser considerada la deesa principal del mediterrani

Osiris

Rei del regne dels morts

Déu de la ressurrecció, la fertilitat i l’agricultura

Se’l representa com una mòmia –sempre de color verd o negre- i marques reials: corona Atef , mayal, ceptre i barba.

Durant l’era hel·lena, a partir d’ell –mal identificat amb Apis- i Ptah, es va crear un déu anomenat Serapis que seria patró d’Egipte d’acord amb els cànons grecs

Conclusió

I, de tot això, què en queda avui en dia?

La pervivència de la mitologia llatina en

la societat actual

Temple d’August

Aquest temple, les restes del qual són situades dins el Centre Excursionista de Catalunya (c/Paradís núm. 10), és l’únic temple que es conserva de la Barcino romana. Va ser construit durant el segle I d.C., durant el regnat de l’emperador August. De fet, el temple li rendeix culte.

Si t’interessa, pots consultar una

reconstrucció virtual del temple clicant aquí

Estàtua d’Atlas

Al carrer Balmes núm. 84, trobem una estàtua d’Atlas. Aquest, segons la mitologia romana, és el tità que comandà els titans durant la guerra contra els Olímpics. Quan Zeus els derrotà, Atlas fou condemnat a sostenir els pilars que separaven el cel i la terra.

Bust de Zeus

Si passem pel Carrer Trafalgar núm. 52 de Barcelona, segur que, si som una mica vius d’ull, podrem observar aquest bust de Zeus. Aquest, se l’observa amb el seu raig característic a la boca. Tot i que no es senzill de distingir, també podem apreciar la seva corona.

Bust de Maya

Igualment en la mateixa façana, podem observar un altre bust, probablement de Maya, filla d’Atlas (vist anteriorment).També podria ser que el bust representés a Hera, esposa de Zeus.

Bust d’Hermes

Finalment,a la mateixa façana, trobem el fill dels dos anteriors: Hermes, el conegut déu missatger

Estàtua d’hermes

Una altra representació del déu Hermes és la que trobem al capdamunt de la Casa Pich i Pon, construïda per Puig i Cadafalch a la Plaça Catalunya.

Bust d’hermes

Cites del llibre:

L’Esclava de Blau

IshtarTot i la meva poca fe en el braser d’Ishtar, crec que jo hauria actuat igual. Pg.45

Diria que a Alcímenes investigaria a Àlix el númida, i també aniria a veure la bruixa d’Ishtar.

Pg. 49

A més d’entrevistar-se amb la bruixa d’Ishtar, què més hauria fet Alcímenes? Pg.56

Visitar la bruixa d’Ishtar. Pg.75

El temple d’Ishtar, on finalment vam arribar [...]resultà ser una minúscula caseta [...] Pg.75

Si jo fós la dea Ishtar i algú anomenés això com el meu temple, l’escarmentaria de valent.

Pg.76

El braser d’Ishtar descriu l’esdevenidor. Pg.77

Ja podeu sortir del cercle de sal., Ishtar se n’ha anat. Pg.78

No m’és permès, Ishtar m’aniquilaria. Pg.79

Els misteris d’Ishtar són sagrats –negà Proèlia mentre tapava novament el recipient [...].

Pg.196

L’estàtua d’Ishtar, hieràtica i misteriosa, continuava dominant el recinte. Pg.239

El braser d’Ishtar serveix per llegir el futur i nosaltres hem d’esclarir fets del passat. Pg.241

NèmesiSí –afirmà la patrícia-. Nèmesi. Pg.50

[...] en el seu lloc hi havia una horrible representació de la deesa Nèmesi [...].

Pg.50

Digues, és Nèmesi qui la va matar? Pg.51

[...] Queronea buscava l’estilet de Nèmesi. Pg.85

I ja que parles de Nemèsi, t’has aturat a meditar la identitat amb què va entrar a

la vil·la? Pg.165

No ho expliquis, però diuen que va ser la dea Nèmesi [..]. Pg.212

VenusEra una estàtua de Venus amb una llegenda al pedestal [...]. Pg.50

Venus havia desaparegut [...] Pg.50

Venus Afrodita? –vaig plantejar. Pg.165

QuiríVivim a la via Nomentana, a tocar del temple de Quirí. Pg.52

El [hostal] del temple de Quirí. Però és una mica car. Pg.74

Vam mastegar fesols asseguts a les escales del temple de Quirí. Pg.75

[...]T’espera una difícil missió a l’hostal del temple de Quirí. Pg.153

L’hostal del temple de Quirí estava en plena activitat. Pg.157

Encara el veig [Mopsos] vora el temple de Quirí. Pg.236

Esteve BotellaMartí Villanueva

Escola del Clot, 2013