Document Guia Pla de Gestió de l'Aigua Gener 2008 · 1.2.4. Sostenibilitat econòmica ..... 13 1.2.5. Sostenibilitat social..... 13 2. PRINCIPALS PROBLEMÀTIQUES TRACTADES AL PLA

Document Guia del Pla de Gestió de l’Aigua Barcelona, gener de 2008

ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ ....................................................................................... 5

1.1. GESTIÓ I PLANIFICACIÓ DEL RECURS ................................................................................. 7 1.2. GESTIÓ I PLANIFICACIÓ DEL MEDI NATURAL ..................................................................... 9

1.2.1. Les pressions antròpiques .......................................................................................... 9 1.2.2. Els impactes al medi................................................................................................... 9 1.2.3. L’estat de les aigües i el risc d’incompliment dels objectius de la DMA................. 11 1.2.4. Sostenibilitat econòmica .......................................................................................... 13 1.2.5. Sostenibilitat social .................................................................................................. 13

2. PRINCIPALS PROBLEMÀTIQUES TRACTADES AL PLA DE GESTIÓ DE L’AIGUA DE CATALUNYA. .............................................................................. 14

2.1. PRINCIPALS PROBLEMÀTIQUES DE GESTIÓ DEL RECURS .................................................. 14 2.1.1. Estudis antecedents i informació de base ................................................................ 14 2.1.2. Condicionants i elements singulars.......................................................................... 15 2.1.3. Usos de l’aigua ........................................................................................................ 20 2.1.4. Sistemes d’abastament ............................................................................................. 29 2.1.5. Aigua i energia. Diagnosi i propostes de mitigació en la despesa energètica......... 69

2.2. PRINCIPALS PROBLEMÀTIQUES AMBIENTALS................................................................... 73 2.2.1. Anàlisi de pressions i impactes a les masses d’aigua de Catalunya........................ 73 2.2.2. Diagnosi i jerarquització de les problemàtiques ..................................................... 87 2.2.3. Anàlisi de les problemàtiques .................................................................................. 97

2.3. PRINCIPALS PROBLEMÀTIQUES ECONÒMIQUES.............................................................. 140 2.3.1. El preu actual de l’aigua a Catalunya ................................................................... 140 2.3.2. El cost actual dels serveis de subministrament d’aigua a Catalunya i el nivell de

recuperació de costos............................................................................................................. 141 2.3.3. Cost d’implantació de la DMA............................................................................... 145

3. LÍNIES D’ACTUACIÓ PRINCIPALS DEL PLA DE GESTIÓ DE L’AIGUA DE CATALUNYA ................................................................................................ 145

3.1. INTRODUCCIÓ................................................................................................................. 145 3.2. PLANS I PROGRAMES ASSOCIATS A LES LÍNIES D’ACTUACIÓ ......................................... 148

3.2.1. Gestió de la demanda del recurs............................................................................ 149 3.2.2. Planificació dels recursos hídrics .......................................................................... 150 3.2.3. Millora dels sistemes de sanejament urbans i industrials...................................... 152 3.2.4. Preservació i recuperació hidromorfològica......................................................... 153 3.2.5. Control, prevenció i minimització del risc de contaminació en zones potencialment

perilloses... ............................................................................................................................. 156


3.2.6. Gestió i control d’activitats agrícoles i ramaderes................................................ 159 3.2.7. Gestió i control de recursos pesquers, espècies invasores, i activitats recreatives i

d’accés al medi natural.......................................................................................................... 163 3.2.8. Gestió de residus de ports i navegació................................................................... 166 3.2.9. Ordenació i planificació territorial i urbanística .................................................. 167

3.3. COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS DE LA DMA ............................................ 169

4. MESURES DE CONSULTA I DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA ................ 174 4.1. INFORMACIÓ................................................................................................................... 176 4.2. CONSULTA...................................................................................................................... 178 4.3. PARTICIPACIÓ ACTIVA.................................................................................................... 179 4.4. PROVES PILOT................................................................................................................. 179 4.5. PROTOCOL DEFINITIU DEL PROCÉS PARTICIPATIU.......................................................... 184 4.6. PORTAL I SUBPÀGINES DEL WEB DELS PROCESSOS PARTICIPATIUS ............................... 189 4.7. MAPES D’ACTORS........................................................................................................... 190 4.8. CONSELLS DE CONCA..................................................................................................... 191 4.9. CONCLUSIONS ................................................................................................................ 192 ANNEX...................................................................................................................................... 195

5


DDOOCCUUMMEENNTT GGUUIIAA PPEERR AA LLAA RREEDDAACCCCIIÓÓ DDEELL PPLLAA DDEE

GGEESSTTIIÓÓ DDEE LL’’AAIIGGUUAA DDEE CCAATTAALLUUNNYYAA

EEssqquueemmaa pprroovviissiioonnaall ddeellss tteemmeess mmééss iimmppoorrttaannttss qquuee eess ppllaanntteeggeenn eenn eell DDiissttrriiccttee ddee CCoonnccaa FFlluuvviiaall ddee CCaattaalluunnyyaa

1. INTRODUCCIÓ Les exigències de la societat i l’estat del medi ambient han dut a entendre l’aigua no només com un recurs sinó també com a part estructural i funcional indispensable del medi natural. Per a recollir aquesta sensibilitat i per garantir una gestió basada en la sostenibilitat apareix la Directiva Marc en Política d’Aigües de la Comunitat Europea (2000/60/CE), coneguda amb el nom de Directiva Marc de l’Aigua (en endavant DMA). La DMA suposa un canvi important en la gestió de l’aigua, ja que té com a objectiu garantir el bon estat dels sistemes aquàtics, tant en qualitat com en quantitat, a través d’un ús sostenible que es basi en la protecció a llarg termini dels recursos hídrics. Quatre aspectes són claus per a aconseguir la sostenibilitat que proclama la DMA:

1. Racionalitat en l’ús dels recursos mitjançant la seva gestió integrada i control de la demanda.

2. Sostenibilitat ambiental: l’assoliment del bon estat de les masses d’aigua i

compliment del principi de no deteriorament.

3. Sostenibilitat econòmica, valorant tots els costos (financers, del recurs i ambientals) i tendint a la seva plena recuperació.

4. Sostenibilitat social, entesa com a participació pública proactiva, i processos

d’informació i consulta en les decisions que es prenguin. La DMA només es podrà implantar de forma eficient dissenyant un estricte calendari dels treballs a realitzar a fi d’assolir, a finals del 2015, el bon estat de les aigües, treballs que han de culminar amb la redacció del Pla de Gestió de l’Aigua de Catalunya, l’àmbit territorial del qual inclou les Conques Internes de Catalunya (Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya) i la part catalana de les conques de l’Ebre, la Garona i la Sènia.

6


Amb l’objectiu de guiar la redacció del Pla de Gestió de l’Aigua de Catalunya, tal i com especifiquen tant la Directiva Marc de l'Aigua (2000/60/CE) com la seva transposició a la normativa autonòmica (Reglament de Planificació Hidrològica Decret 380/2006), i en l’afany d’assolir una gestió integral i sostenible de l’aigua, es presenta el Document Guia. En aquest document s’identifiquen les principals problemàtiques de garantia de recurs i les ambientals que afecten els ecosistemes aquàtics i a les aigües subterrànies de Catalunya, i es realitza una anàlisi econòmica. S’exposen també les línies d’actuació que han de donar resposta a aquestes problemàtiques, identificant plans i programes existents (en execució o en revisió), plans i programes previstos o que s’estan estudiant, i plans i programes que, tot i no estar planificats, serien necessaris per assolir els objectius de la gestió. Igualment, s’explica el model de participació ciutadana que es seguirà durant l’elaboració del Pla. Aquest document fa esment als quatre aspectes claus de sostenibilitat que proclama la DMA. Per a la racionalitat en l’ús dels recursos, s’analitzen les principals problemàtiques de garantia de recurs i les propostes per a la seva millora. En el cas de l’anàlisi de sostenibilitat ambiental, s’analitzen les diferents problemàtiques i possibles línies de treball a partir de la diagnosi realitzada al Document d’anàlisi de pressions i impactes1 . Per a la sostenibilitat econòmica es realitza un anàlisi dels preus actuals de l’aigua, els costos dels serveis vinculats amb el cicle hidrològic i el nivell de recuperació de costos. Per a la sostenibilitat social, s’exposen els procediments de concertació i participació pública. El present document ha d’ajudar al desenvolupament dels diferents plans i programes de forma coordinada i amb un mateix objectiu, i a la futura redacció del Pla de Gestió. La implantació de la DMA en la planificació i gestió de l’aigua a Catalunya suposa la modificació de les polítiques tradicionals tot prioritzant la restauració ambiental, la qualitat de l’aigua i la garantia de l’abastament sota criteris d’eficiència, estalvi, participació i recuperació dels costos del cicle de l’aigua. D’altra banda, la mesura de l’estat químic, ecològic i quantitatiu, i per tant, la determinació del compliment o no dels objectius de la DMA, cal fer-la sobre un espai determinat. Aquesta unitat és l’anomenada massa d’aigua, que pot ser un tram de riu, un estany, una fracció d’aigua costanera, aigües subterrànies, etc. Les masses d’aigua de Catalunya estan en aquest moment delimitades i caracteritzades i, per tant, és possible dissenyar un programa de mesures específic per cada una d’elles. La gestió contínua de la demanda, la gestió integrada dels recursos i l’assoliment del bon estat de les masses d’aigua són els instruments necessaris per assolir l’èxit en la integració d’aquest conjunt d’actuacions i, per tant, la resolució de les carències, tot demostrant que és absolutament compatible el desenvolupament racional i sostenible 1 El document d’anàlisi de pressions i impactes (conegut com a document IMPRESS), que l’Agència Catalana

de l’Aigua va finalitzar l’octubre del 2005, està consultable al web

(http://mediambient.gencat.net/aca/ca//planificacio/directiva/impress.jsp).

7


amb la preservació del recurs sense necessitat de transferències contínues d’altres conques. A continuació es detallen els punts claus que integren els nou model del Pla de Gestió de l’Aigua de Catalunya. 1.1. Gestió i planificació del recurs Els Estudis de modelització i planificació de la gestió hídrica de Catalunya (Agència Catalana de l’Aigua, 2003) constitueixen l’eina bàsica per analitzar el funcionament dels diferents sistemes de gestió hídrica de Catalunya i establir els balanços corresponents sobre la base dels recursos, demandes i infraestructures en la situació actual i futura.

L’objectiu general dels treballs és arribar al coneixement de la realitat actual i de les perspectives futures de la gestió hídrica en l’àmbit geogràfic de Catalunya, amb vistes a subministrar les dades necessàries per a l’actualització i el seguiment de la planificació hidrològica.

En concret, comprèn les següents activitats:

• Actualització i perfeccionament dels models de simulació amb l’anàlisi i

determinació dels diferents escenaris i estratègies per a la satisfacció de les

demandes en situació actual.

• Anàlisi dels balanços hídrics dels diferents sistemes d’explotació i, mitjançant

aquests, establiment dels dèficits i les carències actuals i determinació dels

recursos que cal habilitar en els horitzons futurs, amb les seves corresponents

infraestructures i mesures de gestió necessàries per garantir les demandes

previstes.

De l’anàlisi de la població i els consums a les conques internes de Catalunya i a les conques intercomunitàries s’observa una distribució radicalment diferent de la població, els usos i la disponibilitat d’aigua. Així, a la part catalana de l’Ebre, l’ús principal és, amb molta diferència, el reg agrícola. A les conques internes, en canvi, hi predomina clarament l’ús urbà, fet aquest que, combinat amb una disponibilitat de recurs notablement inferior, es tradueix en una elevada vulnerabilitat en la garantia de l’abastament (Figura 1.1).

8


Figura 1.1. Diferenciació de la demanda d’aigua a les conques internes i a l’Ebre a Catalunya.

Així, a les conques internes s’han produït fins a 6 períodes d’alerta per sequera en els darrers 20 anys (1988-2007), episodis que han obligat a l’adopció de mesures excepcionals per a garantir l’abastament. Aquest fet és prou simptomàtic de l’existència d’una situació de dèficit, situació que confirmen els models de simulació abans esmentats. A les conques del Ter i el Llobregat, aquest dèficit ha estat avaluat, per a la situació actual, en 40 hm3/any, sent aquesta la quantitat d’aigua que s’estima que pot mancar en el sistema en un any molt sec. No obstant, a fi de disposar d’una garantia d’abastament adequada, evitant la repetició contínua d’episodis d’alerta i limitant-los a un cada deu anys, és necessari incrementar aquesta aportació fins un total de 80 hm3/any per a l’any 2025 a les conques del Ter i del Llobregat. D’altra banda, Catalunya està experimentant, un important creixement demogràfic, que probablement es mantindrà en els propers anys. Les previsions apunten a que la població catalana, que actualment és d’uns 7 milions d’habitants, podria arribar a superar els 8.5 milions a l’any 2025. L’increment de demanda d’aigua que es derivarà d’aquest creixement haurà de ser compensat, en primer lloc, amb l’aplicació de polítiques actives de gestió de la demanda, basades en la millora de l’eficiència i en l’estalvi en tots els sectors. Aquestes polítiques, que ja han permès reduir notablement les dotacions per persona en els darrers anys, han de permetre encara estalvis importants (que s’estimen en uns 59 hm3/any). No obstant, a fi de satisfer completament la demanda futura, les accions d’estalvi hauran de ser complementades amb l’aportació de nous recursos, en una quantitat que s’estima en 160 hm3/any pel conjunt de Catalunya, fins l’any 2025.

CONQUES INTERNES

64%

36%

Demanda urbana Demanda agrícola i ramader

PART CATALANA DE L'EBRE

5%

95%

Demanda urbana Demanda agrícola i ramader

9


1.2. Gestió i planificació del medi natural 1.2.1. Les pressions antròpiques Els sistemes aquàtics, superficials i subterranis, poden veure’s afectats per diverses activitats humanes, el que s’anomenen pressions. Es consideren pressions, per exemple, les alteracions morfològiques dels ecosistemes, les alteracions del règim de cabals o les extraccions d’aigües subterrànies, l’ocupació dels marges fluvials i de les zones inundables, les fonts puntuals de contaminació i la contaminació difusa. És a dir, es considera pressió tot allò que potencialment pot causar efectes als sistemes aquàtics tot fent-ne disminuir la qualitat. L’anàlisi de pressions sobre les masses d’aigua s’ha realitzat de manera específica en funció dels diferents de sistemes aquàtics en el document IMPRESS. A la Taula 1.1 es detallen les pressions analitzades i les categories sobre les que s’han valorat, mentre que a l’apartat 1.2.3 (L’estat de les aigües i el risc d’incompliment d’objectius de la DMA) es fa un resum dels principals resultats obtinguts en les diferents categories de masses d’aigua (rius i estuari, embassament, estanys i zones humides, aigües costaneres i aigües subterrànies). 1.2.2. Els impactes al medi L’activitat humana pot comportar impactes sobre el medi, que es tradueixen en alteracions de la hidromorfologia, la fisicoquímica i la biologia dels ecosistemes, o de la quantitat i la química de les aigües subterrànies. Els impactes es poden detectar mitjançant l’anàlisi directa, per exemple analitzant la concentració en l’aigua dels diferents compostos fisicoquímics d’interès (nitrats, amoni, metalls pesants, pesticides, etc.) o bé mesurant el cabal que passa per un tram de riu o el nivell piezomètric d’una massa d’aigua subterrània, però també es poden detectar mitjançant la determinació de diferents índexs. Així, per exemple, de l’estudi de les comunitats aquàtiques es poden obtenir diferents índexs biològics que informin sobre l’estat d’aquestes comunitats (algues, macroinvertebrats, peixos, etc). Els indicadors fisicoquímics, hidromorfològics i biològics utilitzats en l’anàlisi d'impactes, que es poden trobar de forma detallada en el document IMPRESS, es presenten a la Taula 1.2.

Igualment, a l’apartat 1.2.3 es troba un resum dels resultats dels impactes detectats al medi, segons la categoria de massa d’aigua de què es tracti.

10


Taula 1.1. Pressions analitzades en les diferents categories de masses d'aigua de Catalunya.

Tipus de pressió Pressió Masses d’aigua on s’han analitzat*

Preses i assuts R

Endegament de lleres fluvials R

Artificialització de la costa C

Alteracions morfològiques

Regeneració de platges C

Captacions d’aigua R, S

Alteració hidrològica per embassaments R

Alteració del règim de cabals

Derivació cap a centrals hidroelèctriques R

Invasió de la zona d’inundació per usos urbans R

Invasió de la zona d’inundació per activitats extractives R

Ús del sòl en marges fluvials

Invasió de la zona d’inundació per explotacions forestals de creixement ràpid R

Abocaments biodegradables amb sistema de sanejament (EDAR) R, E, C

Abocaments biodegradables no sanejats R, E, C

Abocaments de descàrregues de sistemes unitaris (DSU) R, E, C

Abocaments industrials R, E, C, S

Abocaments de fangs de les estacions depuradores d’aigües residuals R, E, S

Aportacions dels rius C

Abocadors de residus sòlids urbans R, E, S

Abocadors de residus sòlids mixtos (industrials i urbans) R, E, S

Dipòsits i tancs soterrats S

Clavegueram i col·lectors urbans i industrials S

Usos del sòl agrícoles R, E, C

Usos del sòl urbans R, E, C

Dejeccions ramaderes R, E, S

Excedents de nitrogen de l’agricultura i la ramaderia R, E

Adobat i tractaments fitosanitaris S

Retorns de reg S

Sòls contaminats o potencialment contaminats R, E, S

Vies de comunicació R, E

Zones mineres R, E

Extraccions d’àrids S

Fonts de contaminació (puntuals i difuses)

Runams salins R, E, S

Espècies invasores R, E, C

Turisme C

Pesca C

Altres

Ports C

*R: rius i estuaris, E: embassaments, C: aigües costaneres i badies, S: aigües subterrànies.

11


Taula 1.2. Indicadors fisictoquímics, hidromorfològics i biològics analitzats en les masses d'aigua de Catalunya. S'especifiquen els elements i paràmetres mesurats i les categories de masses d'aigua on s'han mesurat.

Tipus d’indicador Elements i paràmetres (impacte) Masses d’aigua on s’han analitzat*

Transparència E, L, H

Condicions tèrmiques (temperatura) L

Salinitat (conductivitat, clorurs, etc) L, S

Sulfats S

Silicats C

Nutrients (nitrats, fosfats, amoni, nitrogen, fòsfor, etc) R, E, L, C, S

Acidificació (pH, alcalinitat) L

Indicadors químics i fisicoquímics

Substàncies perilloses (organoclorats volàtils, plaguicides, metalls, etc) R, E, C, S

Continuïtat fluvial R Indicadors hidromorfològics Zona de ribera (índex QBR, vegetació helofítica, índex ECELS) R, L, H

Fitobentos (índex IPS) R

Fitoplàncton (espècies, clorofil·la, etc) E, L, C

Altra flora aquàtica (espècies, fisiologia de Posidonia oceanica, índexs, etc) L, C

Invertebrats (espècies bentòniques, índex IBMWP, QAELS, etc) R, L, H, C

Indicadors biològics

Peixos (espècies, índex IBICAT) R, E, L

*R: rius i estuaris, E: embassaments, L: estanys, H: zones humides, C: aigües costaneres i badies, S: aigües subterrànies.

1.2.3. L’estat de les aigües i el risc d’incompliment dels objectius de la DMA A Catalunya, en el document IMPRESS, s’ha delimitat un total de 628 masses d’aigua entre rius, estuaris, embassaments, estanys, zones humides, aigües costaneres, badies i aigües subterrànies. Actualment 147 masses d’aigua (un 23,4%) presenten un impacte mitjà o alt, és a dir, no assoleixen el bon estat, però cal tenir present que no es disposa de dades en 206 masses d’aigua (un 32,8%). Les pressions i els impactes existents provoquen que 217 masses d’aigua (un 34,7%) estiguin en risc d’incomplir els objectius de la DMA, és a dir, de no assolir el bon estat ecològic, químic o quantitatiu. A la Taula 1.3 es presenta el resultat general de l'anàlisi de pressions i impactes en les masses d'aigua de Catalunya.

12


Taula 1.3. Resultat de l’anàlisi de pressions i impactes en cada categoria de masses d’aigua de Catalunya. S’especifiquen el nombre de masses per categoria i la seva valoració respecte les pressions, impactes i risc d’incompliment. També s’indica el nombre de masses d’aigua sense dades.

Categoria Nombre de MA MA amb pressió MA amb impacte MA en risc

d’incompliment

Rius i estuari 369 Alta-mitjana: 220 (60%) Baixa-nul·la: 149 (40%)

Alt-mitjà: 81 (22%) Baix-nul: 160 (43%)

Sense dades: 128 (35%)


Embassaments 30 Alta-mitjana: 7 (23%) Baixa-nul·la: 23 (77%)




Estanys i zones humides 114 Sense dades





Aigües de transició (llacunes i badies) 28

Alta-mitjana: 2 (10%) Sense dades: 26 (90%)




Aigües costaneres 34 Significativa: 23 (68%)

No significativa: 11 (32%)

Molt probable: 3 (9%) Probable: 15 (44%)

Nul: 16 (47%)


Aigües subterrànies 53 Alta-mitjana: 39 (73%) Baixa-nul·la: 14 (27%)



Sí: 29 (55%) No: 24 (45%)

Total 628

Alta-mitjana: 268 (42,7%) Baixa-nul·la: 186 (29,6%) Significativa: 11 (1,8%)

No significativa: 23 (3,7%) Sense dades: 140 (22,3%)

Alt-mitjà: 144 (22,9%) Baix-nul: 261 (41,6%)

Molt probable: 3 (0,5%) Probable: 15 (2,4%)

Sense dades: 205 (32,6%)

Alt-mitjà: 188 (29,9%) Baix-nul: 335 (53,3%)

Sí: 29 (4,6%) No: 24 (3,8%)

Sense dades: 52 (8,3%)

Les masses d’aigua que presenten un estat inferior al bo, o bé que estan en risc d’incomplir els objectius de la DMA, hauran de ser gestionades per tal de millorar la qualitat, i assolir el bon estat abans de finalitzar el 2015. Cal, doncs, dissenyar les mesures correctores necessàries, procés que s’ha de basar en la sostenibilitat econòmica (apartat 1.1.3) i en la sostenibilitat social (participació pública; apartat 1.1.4). Per a les masses d’aigua que ja assoleixen els objetius de la DMA, cal conservar l’estat en què actualment es troben i, per tant, la gestió s’ha d’enfocar cap a la prevenció del seu deteriorament. Un cop determinat el risc d’incompliment que presenten les masses d’aigua de Catalunya a partir de l’anàlisi de pressions i impactes, l’elaboració del Pla de Gestió de l’Aigua de Catalunya per a la totalitat de Catalunya, requereix:

la identificació de les principals problemàtiques responsables de l’existència d’un risc d’incompliment (alt o mig) en el conjunt de les masses d’aigua de Catalunya (Capítol 2),

la determinació de les línies d’actuació necessàries per resoldre aquestes problemàtiques (Capítol 3),

13


concretar el procés de participació ciutadana en l’elaboració del Pla de Gestió de les masses d’aigua de Catalunya per assolir els objectius de la DMA (Capítol 4).

1.2.4. Sostenibilitat econòmica Segons estableix l’article 9 de la DMA, “Els estats membres tindran en compte el principi de la recuperació dels costos dels serveis relacionats amb l’aigua, incloent els costos medi ambientals i els relatius al recurs, (…), i en particular de conformitat amb el principi de qui contamina paga”. El concepte de sostenibilitat econòmica està estretament vinculat al contingut del citat article. Es basa en la necessitat de tendir a repercutir als usuaris, els costos dels serveis de l’aigua, tant els incorreguts en l’actualitat, com tots aquells costos que suposaran la implementació de les mesures bàsiques i complementaries a aplicar a les masses d’aigua amb l’objectiu d’assolir el bon estat ecològic. 1.2.5. Sostenibilitat social La sostenibilitat social en la implantació de la DMA a Catalunya, requerida a l’Article 14 de la DMA i a l’Article 14 del Reglament de la planificació hidrològica aprovat mitjançant el Decret 380/2006, es garanteix a través d'un procés de participació pública proactiva. Aquest procés, realitzat i dirigit des de l'Agència Catalana de l'Aigua i amb el suport de la Direcció General de Participació Ciutadana, contempla la informació, consulta i recollida d'aportacions i esmenes del públic durant la redacció del Programa de Mesures i del Pla de Gestió de l'Aigua de Catalunya. Al Capítol 4 d’aquest document es presenten en detall les mesures de consulta i el procés de participació ciutadana que s’està duent a terme a Catalunya.

14


2. PRINCIPALS PROBLEMÀTIQUES TRACTADES AL PLA DE GESTIÓ DE L’AIGUA DE CATALUNYA.

2.1. Principals problemàtiques de gestió del recurs

La DMA neix amb la voluntat d’ordenar i gestionar de manera integrada l’aigua disponible dins el seu cicle natural, comptabilitzant la seva funcionalitat dins el medi natural i el seu ús com a recurs, i on s’introdueix, com un dels quatre principis bàsics, el principi de l’enfocament combinat de la contaminació i gestió integrada del recurs. 2.1.1. Estudis antecedents i informació de base Els principals treballs per a la planificació de la gestió dels recursos han estat fins ara:

1. Estudi de caracterització i prospectiva de les demandes d’aigua a les conques internes de Catalunya i a les conques catalanes de l'Ebre (2000)2. Aquest treball es va basar en l'inventari exhaustiu dels cabals d’aigua emprats per cada ús (urbà, industrial, agrícola, ramader i hidroelèctric), a nivell municipal, amb un enfocament realista, defugint les consideracions purament teòriques emprades sovint en altres estudis. El treball va incloure, també, aquells aspectes no relacionats amb la quantitat (qualitat de l’aigua subministrada, origen dels recursos emprats, ..).

2. Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics a les conques

internes de Catalunya i a les conques catalanes de l'Ebre (2002 i actualització 2007) 3. Aquests treballs van considerar l’estimació de les sèries d’aportacions superficials en règim natural per al període comprès entre el 1940-41 i 1999-2000 (i posterior actualització al 2002) i la recopilació de tota la informació disponible sobre els recursos que poden oferir els aqüífers d’una manera sostenible. En paral·lel, i de forma complementària, es van realitzar treballs sobre les possibilitats d’augmentar la regulació dels recursos superficials o d’incrementar l’ús de recursos “no convencionals”, com els provinents de la reutilització de l’aigua de plantes depuradores (posteriorment detallats al Pla de Reutilització d’Aigua a Catalunya4,

2 L’Estudi de Caracterització i Prospectiva de les Demandes d’Aigua a les Conques Internes de Catalunya i a

les Conques Catalanes de l'Ebre, que l’Agència Catalana de l’Aigua va finalitzar l’any 2000, està consultable

al web http://mediambient.gencat.net/aca/ca/aiguamedi/disponibilitat/demandes.jsp 3 L’Estudi d’Actualització de l’Avaluació de Recursos Hídrics a les Conques Internes de Catalunya i a les

Conques Catalanes de l'Ebre, que l’Agència Catalana de l’Aigua va finalitzar l’any 2002 i la seva actualització

l’any 2007, està consultable al web http://mediambient.gencat.net/aca/ca/aiguamedi/disponibilitat/recursos.jsp 4 El Programa de Reutilització d’Aigua a Catalunya, que es troba en fase de redacció per l’Agència Catalana

de l’Aigua, està consultable al web

http://mediambient.gencat.net/aca/ca//planificacio/reutilitzacio/programa_reutilitzacio.jsp

15


RAC, 2007) o de la dessalinització, així com una caracterització bàsica de la qualitat de l’aigua i una primera estimació sobre els efectes del canvi climàtic sobre l’evolució de les aportacions naturals.

3. Estudi de modelització i planificació de la gestió hídrica a les conques internes de Catalunya i a les conques catalanes de l'Ebre (2002) 5. L’objectiu general d’aquests treballs era assolir el coneixement de la realitat actual i de les perspectives futures de la gestió hídrica a Catalunya per tal d’elaborar les dades necessàries per a l’actualització i el seguiment de la planificació hidrològica. En aquest marc, es van confeccionar models de simulació, constituïts de forma esquemàtica per demandes, aportacions, infraestructures (embassaments, conduccions) i criteris de gestió (regles d’operació i establiment de prioritats), amb la finalitat d’analitzar en profunditat el funcionament i el balanç hídric dels diferents sistemes d’explotació, tant per a la situació actual com pels diferents escenaris futurs. Amb aquests models es va desenvolupar la valoració, assessoria i justificació tècnica de les principals actuacions finalment acordades amb el Govern de l'Estat dins del PHN. Ara, per als treballs de la DMA, l’actualització dels treballs de modelització han de constituir de nou una eina principal per a la definició tècnica de les grans actuacions de recurs al Pla Sectorial d’Abastament en Alta de Catalunya (PSAAC) a integrar en el Pla de Gestió l’any 2009.

2.1.2. Condicionants i elements singulars Hi ha una sèrie d’elements claus que determinen el panorama, a Catalunya, de la gestió hídrica recent i la dels anys pròxims, i que es presenten a continuació: 2.1.2.1. Les sequeres i la variabilitat extrema del clima mediterrani

Les característiques del clima mediterrani i de l’orografia catalana determinen una gran variabilitat territorial i temporal de la pluviometria, tant a nivell inter com intraanual. Les sequeres no semblen ajustar-se a patrons o cicles, o al menys actualment no són pronosticables amb garanties en l’àmbit mediterrani. Aquestes característiques fan que sigui molt complex l’establiment de tendències a mig o llarg termini, de forma que la fiabilitat dels actuals models de predicció és baixa. Encara mostren uns resultats que no ofereixen gaire garantia, continuïtat o detall. 5 L’Estudi de Modelització i Planificació de la Gestió Hídrica a les Conques Internes de Catalunya i a les

Conques Catalanes de l'Ebre, que l’Agència Catalana de l’Aigua va finalitzar l’any 2002, està consultable al

web http://mediambient.gencat.net/aca/ca/aiguamedi/disponibilitat/recursos.jsp

16


Probablement ens trobem avui en un moment d’inflexió en les tendències de les sèries històriques, de forma que els pròxims anys serà necessari un seguiment estricte d’aquestes tendències amb l’objectiu de caracteritzar millor la possible evolució futura dels recursos hídrics. En relació amb la distribució de la precipitació anual, alguns estudis indiquen que hi podria haver una lleugera tendència al llarg del darrer segle a la reducció del número de dies de pluja, i per tant a la concentració en xàfecs, tot i que són encara molt discutibles i diferents entre estacions i zones climàtiques. Probablement, aquesta sensació d’una major freqüència de les sequeres sigui en part perquè la sensibilitat de la major part d’aquests sistemes, o al menys dels principals, respon a sequeres de gestió (dèficit en el balanç entre recursos i demandes), no meteorològiques (dèficit de precipitacions), i en part també perquè hi ha amagades carències o dèficits de caràcter estructural, potser lleus però que s’accentuen en períodes secs de freqüència elevada tot i que no siguin extraordinaris. Tampoc es pot descartar l’aparició d’efectes lligats al Canvi Climàtic, tot i que encara s’ha de pensar que són lleus i en termes de precipitacions (no així en el cas de les temperatures) difícilment observables o demostrables. A més llarg termini s’estan realitzant les valoracions sobre l’evolució futura de les aportacions mitjanes per tal d’incorporar-les en els horitzons temporals de la planificació més enllà del 2025.

17


2.1.2.2. La reutilització indirecte Mitjançant l’abocament d’efluents als cursos d’aigua i la seva dilució en el cabal circulant, les aigües depurades són reutilitzades aigües avall per a aprofitaments urbans, agrícoles i industrials. Això és el que anomenem reutilització indirecta (o no planificada). A les conques internes, on la pressió dels usos sobre els rius assoleix nivells elevats, la reutilització indirecta és un fenomen important. Així, per exemple, al riu Llobregat i al seus afluents es reutilitzen d’aquesta manera 55 hm3/any, mentre que al Ter són 47 hm3/any. En contraposició amb aquesta reutilització espontània, la reutilització directa (o planificada), es caracteritza per la existència d’un tractament de regeneració i una conducció de transport específica fins al punt d’utilització. Aquesta reutilització planificada forma part del programa de mesures, i resultarà en un increment real dels recursos hidràulics aprofitables només en zones en que aquestes aigües residuals es perden actualment de forma irrecuperable, mitjançant el seu abocament al mar des d’una població costanera o a través de l’evapotranspiració en zones de l’interior. En l'interior, però, la reutilització planificada pot ser també interessant quan té com objecte evitar abocaments en rius especialment sensibles. 2.1.2.3. El compliment dels cabals ambientals i el nou gir de la Directiva

Els cabals de manteniment definits són un llindar per sota del qual el sistema fluvial entra en un estat crític i, per tant, per sota d’aquest llindar es recomana no extreure aigua del sistema. En tot cas, cal entendre que els cabals circulants, de manera natural i temporalment, poden ser més baixos que els cabals ambientals definits. La problemàtiques de trams fluvials en què no circula amb garanties suficients el règim de cabals de manteniment establert per causa del consum excessiu és relativament habitual en els nostres rius, tradicionalment molt aprofitats. Per atenuar aquesta situació, seran necessàries dues premisses: el convenciment i la conscienciació dels usuaris; i el control a les captacions. És objectiu de la planificació i premissa de la DMA assolir el bon estat ecològic de les masses d’aigua, i aquest passa per garantir els cabals de manteniment aconseguint un equilibri entre les activitats humanes consumidores de l’aigua amb el manteniment d’un estat de qualitat ambiental acceptable. Aquest principi suposa un canvi respecte l’antiga concepció de planificació hidrològica de satisfacció de les demandes a qualsevol preu. L’entrada en vigor de la DMA a finals de l’any 2000 condiciona un conjunt de canvis en la futura planificació, gestió i control de les masses d’aigua i dels recursos hídrics, tant continentals com costaners, a patir de les autoritats competents de les respectives demarcacions hidrogràfiques.

18


Les bases per la Nova Política de l’Aigua, més sostenible, són les següents:

• Prioritat a la gestió eficient de l’aigua, de manera que aquesta no sigui un factor limitant per a un desenvolupament territorial sostenible. Això fa que es considerin urgents determinades actuacions de millora de la gestió i del subministrament d’aigua de qualitat, així com l’exigència d’informes preceptius abans de l’aprovació de nous desenvolupaments urbanístics o altres canvis en els usos del sòl que suposin un increment en la demanda d’aigua.

• Per a garantir més aigua, de major qualitat, en el menor termini possible, es

recullen tant noves actuacions, com les incloses en el PHN (no executades) coincidents amb els objectius de la DMA, com alternatives al derogat transvasament de l’Ebre.

• Garanties superiors per a l’assignació de les aigües de millor qualitat a

l’abastament de les poblacions. Els instruments urbanístics contindran les previsions adequades per a garantir la no afecció als recursos hídrics dirigits a l’abastament, així com els perímetres de protecció que s’estableixin.

• Major control dels consums i dels abocaments, i penalització dels consums

excessius; reforç de la capacitat de control públic amb la inclusió dins del Domini Públic Hidràulic de totes les aigües dessalinitzades. i potenciació de la policia d’aigües (agents mediambientals).

• Obligació de dictar les normes reglamentaries que assegurin la qualitat de les

aigües segons el seu ús per a garantir la salut, i les condicions bàsiques per a la reutilització de les aigües depurades segons els usos previstos.

• Exigència, per a futures obres hidràuliques d’un informe que justifiqui la seva

viabilitat econòmica, tècnica, social i ambiental, incloent un estudi específic sobre la recuperació de costos.

2.1.2.4. El context a les Conques internes de Catalunya i a la resta de la

península A Catalunya existeix una distribució de la població, els consums i la disponibilitat d’aigua diferent respecte a la resta d’Espanya i segurament d’Europa. Dels 946 municipis catalans, 634 es situen a les Conques Internes, ocupant un 52% del territori, i concentrant el 92% de la població (> 6,5Mhab) amb una demanda aproximada de 360 hm3/any per a usos domèstics (sent la segona de les partides més grans desprès del reg agrícola, equivalent a 152 l/hab/dia) i 160 hm3/any per a usos comercials (67 l/hab/dia) i de serveis públics municipals, el que suposa un consum de 520 hm3/any, sent la partida més important, representant quasi el 44% del total a les Conques Internes.

19


Si s’hi afegeix la demanda industrial, avaluada en 240 hm3/any (101 l/hab/dia, dels quals més del 80 % corresponen al consum de la indústria manufacturera), el 64% dels usos de l’aigua a les Conques Internes són per a satisfer la demanda urbana, restant el 36% per a satisfer els usos agrícola (417 hm3) i ramader. En canvi, a la part catalana de l’Ebre, on hi ha la major disponibilitat d’aigua, només hi viu el 8% de la població amb una demanda repartida entre el 95% per als usos agrícola i ramader i el 5% per als usuaris urbans (industrials, domèstics, comercials i serveis públics municipals) ocupant l’altra meitat del territori. Aquesta distribució radicalment diferent es tradueix en el fet que a les Conques Internes hi ha una elevada vulnerabilitat en la garantia de l’abastament, i la pressió a la que han estat històricament sotmeses les fonts tradicionals de subministrament (masses d’aigua superficials i subterrànies) ha derivat en una progressiva pèrdua de qualitat i sobreexplotació del recurs, i en conseqüència, l’abandonament d’una part significativa d’aquestes fonts. És la vulnerabilitat en la satisfacció de les demandes urbanes a les Conques Internes de Catalunya la característica essencial distintiva de la resta de demarcacions hidrogràfiques de l’Estat espanyol, demarcacions on la demanda a satisfer és essencialment per a reg agrícola, fet que dificulta notablement la sensibilització del govern central envers situacions de debilitat manifesta com aquesta. Per exemple, Barcelona compta amb la capacitat de regulació, producció i distribució equivalent a la demanda. I en el cas de Madrid (conurbació de característiques similars a Barcelona) compta amb el triple de la capacitat de regulació, producció i distribució de la corresponent demanda. Considerant que l’àmbit del Canal d’Isabel II a Madrid, el sistema entra en alerta quan les reserves es troben al 95 %, extrapolant aquesta dada al cas de Barcelona, la xarxa d’ATL es trobaria sempre en alerta. Per tant les diferències de significat de les alertes són molt evidents.

20


2.1.3. Usos de l’aigua Tradicionalment, els usos de l’aigua s’han classificat en dos grans grups:

• Usos consumptius: aquells que no retornen la totalitat dels volums captats i per tant constitueixen una detracció neta al medi, com són els usos urbans (domèstic, públic, comercial i/o turístic), de reg, ramaders i industrials.

• Usos no consumptius: aquells que retornen al medi la totalitat de l’aigua

utilitzada, essent casos típics la generació hidroelèctrica, les piscifactories o els usos recreatius.

Els cabals de manteniment s’han considerat durant molts anys com a un ús més, de caràcter ambiental, però la implantació de la DMA canvia aquesta interpretació i els defineix precisament com una restricció a la resta d’usos. Com ja s’ha indicat, cadascun d’aquests usos té associades unes garanties admissibles, d’acord a recomanacions generals o a valors específics més exigents que es vulguin considerar en cada cas. A continuació es mostra la taula resum dels principals usos de l’aigua a Catalunya Taula 2.1 . Taula 2.1. Principals usos de l’aigua de Catalunya.

Tipus d’usos Demanda hídrica (hm3/any)

Usos Urbans - consum domèstic 541 - activitats assimilables a domèstiques 136 Usos agraris - agrícoles 2.076 - ramaders 64,6 Usos industrials 188

21


2.1.3.1. Usos urbans Entre els usos urbans de l’aigua es diferencien, per una banda els usos domèstics, i per l’altra, els usos que realitzen totes les activitats econòmiques amb usos assimilables al domèstic ubicades en l’àmbit urbà (comerços, hotels, oficines, educació, activitats sanitàries, ...). El total d’aigua consumida a les zones urbanes és de 541 hm3, dels quals 405 hm3 (75%) corresponen al consum domèstic i la resta corresponen a activitats assimilables a domèstiques. A la figura següent es representa la distribució territorial de les demandes hídriques dels usos urbans a Catalunya, a nivell municipal. Figura 2.1 Distribució territorial de les demandes hídriques dels usos urbans (m3)

Usos domèstics Durant els darrers anys, les dotacions domèstiques mitjanes a Catalunya s’han mantingut sempre en un interval de moderació (entre els 130 i els 140 l/hab/dia), lluny dels creixements en les demandes per càpita d’altres productes i serveis. El Gràfic 2.1.a) mostra l’evolució dels consums d’aigua per persona en el període de 1994-2006, mentre que el Gràfic 2.1.b) reflexa la comparació d’aquesta evolució amb la d’altres productes en el període de 1994-2003.

Segre

Ebre

Noguera-Garona

Alt Llobregat

Foix, Gaià, Francolí

Alt Ter

Baix Llobregat,Anoia, Garraf

Muga , Fluvià,C. B. Nord

Baix Ter, C. B. Centre

Besós, Baix Maresme

Tordera, C. B. Sud,Alt Maresme

Baix Ebre, Montsià

Consums usos domèstics a Catalunya (m3)

Consums usos domèstics (m3)<150.000150.000 - 1.000.0001.000.000 - 3.500.0003.500.000 - 15.000.00084.312.128> 15 000 00

22


a) b)

Gràfic 2.1 a) Evolució dels consums d’aigua; b) comparació amb altres productes

Pel que fa als consums domèstics d’aigua, es pot apreciar un primer període (1991-2001) caracteritzat per un lleuger increment de les dotacions, sostingut al voltant d’un 1% anual. Aquesta tendència al increment s’associa, bàsicament, al descens en la mida de les llars que es va produir en aquest període, durant el qual l’ocupació mitjana dels habitatges va disminuir de 3,2 a 2,7 persones, ocasionant deseconomies d’escala significatives en els consums d’aigua (que han estat observades també en altres països). En menor mesura hi van contribuir les noves urbanitzacions de tipus dispers construïdes durant aquests anys (vivendes unifamiliars, plurifamiliars amb jardí,..), que no obstant continuen representant un percentatge petit en el parc total d’habitatges. Finalment, les variacions climàtiques (en especial les temperatures de la primavera i de l’estiu) expliquen les oscil·lacions interanuals en les pautes de consum, consumint-se en els anys més càlids fins a un 10% més que en els freds, i això afecta en els períodes de sequera (increment de la demanda). En el període (2001-2006), en canvi, es detecta una disminució constant i sostinguda de les dotacions per persona, que retornen a valors propers als 130 l/hab/dia. Entre les causes d’aquesta disminució, encara no completament establertes, hi trobaríem: increment de la conscienciació social (associada en part als greus episodis de sequera viscuts en aquests anys, àmpliament seguits pels mitjans), modificacions en les tarifes de l’aigua, millores tecnològiques (cisternes de doble botó,...) i, finalment, un possible estancament en la disminució de la mida de les llars associat a la immigració. L’evolució futura d’aquests consums dependrà en bona mesura de l’evolució de les variables socioeconòmiques, així com de l’èxit de les polítiques de gestió de la demanda que s’adoptin. Entre els primers factors, és especialment rellevant l’evolució de la mida de les llars, pel qual les previsions demogràfiques apunten a un decrement continuat fins una ocupació de 2,5 persones per llar (similar a la que ja es dóna ara en alguns països europeus). Usos en el sector serveis

80

90

100

110

120

130

140

150

160

170

180

1993 1995 1997 1999 2001 2003

PIBElectricitatPetroli i gasEmissio gasosPlàsticAcerPaperTurismesResidus mun.Aigua

23


L’àmbit dels serveis comprèn els sectors productius terciaris que s’ocupen de satisfer les demandes socials en àmbits ben diversos com el comerç, el turisme, les comunicacions, benestar i salut, la banca, els serveis públics, l’oci, etc.. Es tracta d’un conjunt d’activitats amb un ampli ventall d’usos i, per tant, amb molta heterogeneïtat quant a consums d’aigua. Els serveis van suposar a Catalunya l’any 2004 un consum de 113 hm3/any, i durant el període 2002-2004, un promig de 122 hm3/any. Analitzada l’evolució del consum d’aquest sector des de 1993 a 2005 i els seus factors de control, s’estima que, en promig i considerant un escenari inercial, és factible un augment de l’1,9% anual fins el 2025.

Gràfic 2.2 Prognosi del consum d’aigua del sector serveis (hm3).

A aquest escenari inercial s’hi pot aplicar la reducció de consums com a conseqüència de l’aparició de la variable d’estalvi en els serveis. Aquest factor presumptament tindrà un comportament similar a l’estalvi en el sector de consums domèstics, atès que la major part d’usos són assimilables. Amb aquestes consideracions s’obté un estalvi global al 2025 de 24 hm3 i una estabilització en les dotacions al voltant dels 55 l/h·d., propera als valors actuals. El conjunt d’usos urbans Al gràfic següent es pot observar l’evolució possible de la dotació urbana en alta en tres escenaris diferents (sempre per un any càlid, de clima potenciador del consum).

24


Gràfic 2.3 Prognosi de l’evolució de la dotació urbana en alta, pels tres escenaris definits i valors adoptats en la planificació.

L’escenari que adopta el Pla Sectorial d’Abastament d’Aigua (PSAAC) correspon a l’escenari baix, en coherència amb la voluntat de fomentar l’adopció de mesures de gestió de la demanda.

25


2.1.3.2. Usos agraris Usos agrícoles

L’agricultura a Catalunya ocupa una superfície total de 1.138.684 ha, dels quals el 76 % corresponen a conreus de secà, i el 24 % restant a regadius. El regadiu ocupa unes 275.000 ha (8,6 % de la superfície total de Catalunya). Les hectàrees de regadiu es troben ubicades en un 77 % a les conques catalanes de l’Ebre i la resta pertanyen a les conques internes de Catalunya. És a dir, la major part dels regadius es troben ubicats a les zones més àrides, amb una pluviometria menor a 500 mm que equival a 5000 m3/ha/any. La demanda hídrica del sector és de 2.076 hm3 l’any. La figura següent representa la distribució territorial de les demandes hídriques de l’agricultura a Catalunya, a nivell municipal.

Figura 2.2 Demanda hídrica de l’agricultura a Catalunya (hm3).

La finalitat de les comunitats de regants és la d’agrupar a tot un conjunt d’usuaris i explotar conjuntament totes les infraestructures necessàries per al subministrament d’aigua a cadascun dels seus membres. D’aquesta manera, les comunitats de regants s’encarreguen de la captació de l’aigua i de la seva distribució fins a les parcel·les de cadascun dels membres de la comunitat. El subministrament en baixa és la distribució de

26


l’aigua a partir de l’arribada d’aquesta a la parcel·la. Algunes comunitats de regants també cedeixen recurs per a l’abastament urbà. A les zones que es rega amb aigües subterrànies no hi ha aquesta mena de figura d’operador en alta, de manera que cada parcel·la efectua el seu propi subministrament. Les previsions d’evolució de l’agricultura apunten a una lleugera disminució de la superfície agrària total a les conques internes de Catalunya, degut a una significativa reducció dels cultius de secà, que serà substituïda en part per cultius de regadiu. L’objectiu principal és regar de manera més eficient el territori, assolint una modernització dels regadius tradicionals amb l’objectiu d’aconseguir un estalvi d’aigua significatiu. Amb la modernització dels regadius es dona compliment als objectius de la DMA, gràcies a un alliberament del recurs, que es podrà destinar a altres usos i facilitant la gestió en qualitat i quantitat del aqüífers. Usos ramaders En relació a la ramaderia, a Catalunya hi ha 18.800 explotacions (85% aviram). El 62% dels caps de bestiar es concentren en les conques catalanes de l’Ebre. La demanda hídrica del sector és de 64,6 hm3, un 2,1% de la demanda total, per a un total de 59,5 milions de caps, i la dotació mitjana per cap és de 3,0 l/hab/dia.

La demanda hídrica d’aquest sector no és molt significativa enfront dels altres usos de l’aigua.

27


2.1.3.3. Us industrial

L’activitat industrial a Catalunya s’ubica, en un 95% a les conques internes. El consum d’aigua del sector industrial és de 188 hm3, del que un 61% procedeixen de fonts pròpies, mentre que el 39% restant correspon al subministrament de xarxa d’abastament. A la figura següent es representa la distribució territorial de les demandes hídriques del sector industrial a Catalunya, a nivell municipal.

Figura 2.3 Consums industrials a Catalunya (hm3).

Els usos industrials són molt dispars pel que fa als usos de l’aigua i a la seva problemàtica.

28


2.1.3.4. Usos no consumptius Els usos no consumptius de l’aigua són aquells que retornen al medi la totalitat de l’aigua utilitzada, essent els casos típics la generació hidroelèctrica, les piscifactories o els usos recreatius. Usos hidroelèctrics La majoria dels embassaments, a més d’emmagatzemar o regular cabals per a altres usos o per laminar avingudes, són aprofitats per a la generació d’energia hidroelèctrica, tot i que també existeixen centrals no associades a embassaments i denominades de règim fluent, que no compten amb regulació de cabals. De fet, aquestes últimes són molt més nombroses, tot i que la seva potència instal·lada és molt menor i per aquest motiu es denominen també minicentrals (< 10 MW). Actualment, a les conques internes el funcionament de les centrals hidroelèctriques és el turbinat exclusiu del recurs que es destina a la satisfacció de demandes consumptives aigua avall (prioritàries), fins i tot en els embassaments. A les conques catalanes de l’Ebre encara queden grans complexos exclusivament hidroelèctrics, amb règims d’explotació marcats pel mercat elèctric, en el qual l’energia d’aquestes grans centrals s’acostuma a utilitzar per a les puntes de consum gràcies a la flexibilitat de la seva explotació. El sistema Sallent-Gento, amb 400.000 kW, és l’embassament de major producció instal·lada de tot Catalunya, tot i que les majors produccions s’obtenen amb els grans cabals regulars del Baix Ebre. Per contra, tot el conjunt de minicentrals (fluents) només representen un 2% d’aquest sector a Catalunya. Cal destacar que la cadena d’embassaments formada per Sau, Susqueda i el Pasteral (aquest últim amb dues centrals hidroelèctriques) produeix 151.684 kW. Altres usos no consumptius La resta d’usos no consumptius són relativament menors i escassos, de forma que la seva repercussió a la gestió hidràulica és petita, tot i que localment poden requerir d’algunes condicions específiques destacades per al seu desenvolupament.

29


2.1.4. Sistemes d’abastament Les xarxes d’abastament en alta de Catalunya i les agrupacions de sistemes d’abastament supramunicipals s’observen a la figura següent.

Figura 2.4 Xarxes d’abastament en alta a Catalunya i agrupacions de sistemes supramunicipals.

30


Només els 4 principals operadors en alta entre els anteriors (Aigües Ter - Llobregat, Consorci d’aigües de Tarragona, Consorci Costa Brava i Mancomunitat d’aigües de les Garrigues) representen el 97% del total de l’aigua subministrada en alta al conjunt de Catalunya, la qual cosa dóna una idea de la gran concentració del sector. Aquestes xarxes d’abastament en alta configuren agrupacions i àmbits de gestió comuna de l’aigua, de forma que es pot parlar de sistemes supramunicipals d’explotació o abastament, més enllà dels àmbits purament hidrològics de les conques. De fet, és la gestió d’elements com embassaments, dessalinitzadores i/o grans conduccions de transport d’aigua, més que no pas les divisions físiques de caràcter hidrogràfic o qualsevol de les possibles de tipus administratiu, la que determina la configuració dels sistemes de gestió de l’aigua. La configuració d’una xarxa d’abastament respon a una formulació del mercat. Així, la divisió considerada a continuació i en bona part de la planificació dels recursos respon bàsicament a criteris d’origen dels recursos, determinat moltes vegades per aquestes infraestructures. Per exemple, les conques dels rius Ter i Llobregat s’analitzen de forma conjunta perquè la gestió sobre una d’elles té una repercussió immediata sobre l’altra per efecte de la xarxa d’Aigües Ter Llobregat que alimenta la regió metropolitana de Barcelona amb aigua de totes dues conques. Aquesta circumstància és la mateixa per a la definició del model o el sistema de gestió que per a la definició dels llindars i les mesures de sequera. Però en el cas de la gestió també cal incloure en aquest àmbit la conca del riu Besòs o la del Daró, així com les del Maresme o els municipis servits pel Consorci de la Costa Brava, perquè tot i que estiguin físicament fora de les conques de Ter i Llobregat, comparteixen fonts de recurs i l’actuació sobre un d’ells condiciona la dels altres. Casos similars a aquest també es donen a la Muga i el Fluvià; units perquè comparteixen la gestió de l’aqüífer deltaic conjunt, tot i que en la pràctica es poden desvincular perquè els usos principals del primer provenen de reserves regulades a Boadella i en canvi el règim de cabals a la conca del Fluvià és purament fluent i depenent exclusivament de les pluges acumulades. També s’agrupen tots els subàmbits de Tarragona perquè reben el mateix subministrament a les xarxes municipals des del minitransvasament de l’Ebre i això condiciona la gestió particular dins de cadascun d’ells. En definitiva, a la Figura 2.5 següent es pot consultar la distribució dels actuals sistemes de gestió dels recursos considerats en aquest document, als apartats pròxims, i en la planificació hidrològica:

31


Figura 2.5 Sistemes de gestió hídrica a Catalunya.

32


2.1.4.1. El sistema Ter – Llobregat - Besòs

Descripció general de l’àmbit territorial El present gran sistema està format per les conques dels rius Ter i Llobregat, lligats tots ells per la gestió d’Aigües Ter – Llobregat, el subministrador en alta de bona part de la regió metropolitana de Barcelona. De la mateixa manera, també inclou la conca del Besòs perquè és receptora de les seves aigües i aquestes tenen un pes específic enorme sobre la gestió de l’àmbit, i la del Daró perquè els seus cabals en avinguda poden desguasar al Ter i en condicions ordinàries ho fan a una zona humida compartida també per aigües del Ter. Finalment, l’àmbit geogràfic d’aquest sistema també s’estén als municipis de la Costa Brava des de Sant Feliu de Guíxols a Palamós en ésser subministrats per la xarxa del Consorci de la Costa Brava (Centre) amb cabals del riu Ter. El riu Ter, de 208 km de longitud i amb una conca de 2.955 km2, és un dels més importants de Catalunya i el de majors aportacions a les conques internes. Neix a Setcases (Ripollès), i desemboca a la platja de Pals, prop de Torroella de Montgrí. Entre els seus afluents principals destaquen el Fresser, el Merdàs, el Ges, el Gurri, la Riera Major, l’Osor, el Brugent, el Llèmena, l’Onyar o el Terri. Tota la seva part alta, fins a la plana osonenca inclosa, és un riu eminentment hidroelèctric, amb infinitat de petites derivacions i salts, molts dels quals d’antigues colònies. La major part d’abastaments són relativament modestos, exceptuant els de les xarxes d’Osona, amb captacions tant al propi riu Ter, com al Ges com amb reforçaments des de pous, tot i que en aquesta zona es pateixen importants problemes de contaminació per nitrats de les aigües subterrànies. Gràcies a la destacada regulació dels embassaments de Sau i Susqueda, a la represa auxiliar del Pasteral Aigües Ter – Llobregat (ATL) es deriven els cabals que es dirigeixen a Cardedeu (fins a 7.5 m3/s) i a la regió metropolitana de Barcelona, a la vegada que es fa també la portada a l’estació potabilitzadora de Montfullà (fins a 1 m3/s) cap a les xarxes de l’àrea metropolitana de Girona i la del Consorci Costa Brava Centre. Aigües avall del Pasteral comencen algunes de les grans comunitats de regants del Baix Ter (Bescanó, Pardina, Monar), especialment passat Girona i l’entrada de l’Onyar (regs de Celrà i Cervià) i després del congost de Sant Julià de Ramis i la confluència de les aigües del Terri procedents de l’estany de Banyoles (regs de l’esquerra o Sentmenat i dreta o Rec del Molí a partir de Colomers). Abans de la desembocadura a Torroella de Montgrí, el riu discorre per la plana al·luvial en el seu tram final, amb uns aqüífers rics que complementen l’abastament de força nuclis de la zona i que són compartits pel riu Daró, al marge dret, procedent de la zona de la Bisbal d’Empordà. El Besòs rep aquest nom a partir de la confluència dels rius Congost i Mogent i compta amb una conca de 1.020 km2. El Congost neix a la plana de Vic en tant que el Mogent prové de l’altra vessant del Montseny, i cal destacar en una de les seves capçaleres l’existència de l’embassament de Vallforners per a uns modestos regadius de la zona. Són escassos els aprofitaments d’aquest àmbit i del Besòs en general, ja que la densitat urbana és alta i ha requerit l’arribada de cabals força importants procedents

33


fonamentalment d’ATL. De fet, és tal l’aportació externa a aquest sistema, que en èpoques d’estiatge, quan els recursos naturals de la conca es redueixen al mínim, bona part de les aportacions al riu procedeixen dels abocaments de les estacions depuradores. Només a les capçaleres dels afluents més importants de la marge dreta (Tenes, Riera de Caldes i Ripoll) hi ha aprofitaments significatius, tot i que molts d’aquests abastaments estan patint recurrents episodis de desabastament parcial amb els darrers anys secs. A la plana del Vallès cal destacar els aqüífers al·luvials de les principals cubetes; van ser històricament explotats, abandonats posteriorment per diversos problemes de contaminació i ara, de nou, es comencen a recuperar gràcies a noves tecnologies de tractament. Finalment, el Besòs desemboca a Sant Adrià, dins mateix de la trama urbana de Barcelona. El riu Llobregat neix a les anomenades fonts del Llobregat, a Castellar de n’Hug, i té una longitud de 157 km i una conca de 4.957 km2. Abans d’arribar a l’embassament de la Baells ha rebut els importants tributaris de l’Arija, el Bastareny, el Saldes o el Borredà, també conegut per Merdançol. En aquest embassament cal destacar el by-pass de part dels seus cabals pel Canal Industrial o de Berga. Fins aquí els aprofitaments han estat relativament escassos, destacant-se els hidroelèctrics, molts dels quals d’antigues colònies, com ho seran en bona part de tota la conca als eixos principals del propi Llobregat i el seu afluent principal, el Cardener. En aquest tram mig destaquen les aportacions de les rieres de Merlès i Gavarresa, de grans superfícies de conca tot i que amb recursos escassos i poc regulats que han condicionat la precarietat dels abastaments existents a la zona (part del Lluçanès), i la derivació de la històrica Sèquia de Manresa, a Balsareny, que condueix entorn a 1 m3/s per a abastament, regadiu i aprofitament hidroelèctric. El Cardener, principal afluent del Llobregat, que neix a la serra del Port del Comte, pràcticament amb les surgències de la Coma i la Pedra i conflueix amb el Llobregat aigües avall de Manresa. Compta amb dos embassaments; el de la Llosa del Cavall, ubicat aigües avall de Sant Llorenç de Morunys i de construcció recent, i el de Sant Ponç, al tram mig. Fins a la seva confluència amb el Llobregat passa pels importants nuclis de Cardona, Súria o Manresa, sent el seus principals afluents l’Aigua de Valls i l’Aiguadora. Tant el Llobregat com el Cardener en els seus trams mitjos reben una gran aportació salina procedent de les mines i les escombreres d’aquestes zones. Aquesta contaminació caracteritzarà aquestes aigües i avui és un dels elements crítics pel seu aprofitament per a l’abastament de Barcelona i rodalies. Passat l’estret de Montserrat i Monistrol, on són els darrers salts hidroelèctrics del Llobregat, el riu s’eixampla a la Cubeta d’Abrera, on alimenta un important aqüífer amb captacions molt considerables i on es situen les derivacions tant de la Mina Pública de Terrassa com d’ATL. A Martorell, el riu Anoia és l’altre gran afluent del Llobregat, procedent de diferents fonts pràcticament anònimes dels altiplans de Calaf. L’Anoia té com a principals afluents la Riera de Carme i el Riudebitlles, alimentats per aigües subterrànies de sistemes calcaris que els hi confereixen força regularitat. La qualitat de l’aigua d’aquest riu, però, és molt

34


escassa i tot i els esforços que s’han fet i que es fan per depurar tots els abocaments es pot considerar que és poc aprofitat per aquest condicionant. Aigües avall de Sant Andreu de la Barca, el Llobregat rep encara pel marge esquerre la Riera de Rubí i per la dreta la de Vallirana o Cervelló, tots dos de caràcter efímer si no fos pels abocaments d’aigües residuals que reben i que en ocasions produeixen problemes d’episodis de contaminació importants especialment a la planta potabilitzadora d’Aigües de Barcelona a Sant Joan Despí. En aquest tram també es deriven els cabals per als grans regs de les planes de tots dos marges; l’esquerra o Canal de la Infanta (que avui fa servir aigües derivades de l’Anoia i la Rª de Rubí) i el de la Dreta, del doble d’extensió i que pròximament substituirà els recursos del riu pels cabals regenerats a la gran depuradora del Baix Llobregat. Finalment, l’extenuat riu Llobregat desemboca a la seva zona deltaica, al Prat, però abans encara alimenta un aqüífer doblement estratègic pel seu gran volum i la seva proximitat a Barcelona. Més enllà de la descripció física d’aquests àmbits hidrogràfics, i degut a la complexitat del seu funcionament, es mereix una descripció particular el funcionament del propi sistema d’Aigües Ter Llobregat (ATL), ja que és el lligam de tot aquest gran àmbit. L’abastament d’aigua a l’àrea de Barcelona i a la seva zona d’influència es realitza mitjançant un sistema regional d’abastament en alta que utilitza principalment recursos d’aigua superficial regulats de les conques del Llobregat (amb els embassaments de La Baells, Sant Ponç i la Llosa del Cavall) i del Ter (Sau, Susqueda i Pasteral). Completant aquests, s’utilitzen també nombrosos i dispersos recursos subterranis locals, entre els quals escau destacar l’aqüífer del Delta del Llobregat. La potabilització d’aquests recursos (Figura 2.6) es realitza a les plantes de Sant Joan Despí i Abrera (subsistema Llobregat) i Cardedeu (subsistema Ter) explotades per Agbar i ATL, respectivament, amb una capacitat de tractament total de 16,3 m3/s. La potabilitzadora (ETAP) de Sant Joan Despí alimenta directament la xarxa supramunicipal d’Agbar mentre que les aigües procedents d’Abrera i Cardedeu es distribueixen en alta fins als punts de connexió a les xarxes municipals de subministrament domiciliari mitjançant la xarxa regional explotada per ATL. Aquestes canonades en alta compten amb grans ramals que d’una banda uneixen els dipòsits principals de Cardedeu, Trinitat, Fontsanta i Abrera al voltant de Barcelona, i d’una altra arriben a àmbits “satèl·lits” com són el Maresme, el Garraf-Penedès o, recentment, l’Anoia.

35


Figura 2.6 Esquema bàsic de les fonts de recurs a l’àmbit d’ATL, dins el sistema de gestió Ter – Llobregat – Besòs (més Tordera en situació futura)

El conjunt del sistema regional distribueix entre 330 i 360 hm3/any i la resta (150-120 hm3/any per a l’àmbit ampliat) procedeix de recursos subterranis locals. Això representa una dotació lleugerament inferior als 110 m3/hab·any o als 280 l/hab·dia per al conjunt d’usos urbans i industrials (en alta), de forma que es pot considerar que tot i els esforços que es fa i es continuaran fent, el marge d’estalvi és petit. Les sequeres dels darrers anys (1999, 2001-02, 2005 o 2007) evidencien una certa precarietat del sistema, que fins ara ha estat resolta gràcies a la reducció de demandes no prioritàries (restriccions lleus al reg) i al manteniment d’uns cabals ambientals escassos que a partir d’ara s’hauran de compatibilitzar amb les noves propostes del Pla Sectorial. D’altra banda, com ja s’ha anat indicat anteriorment, una bona part dels actuals recursos superficials i subterranis es caracteritzen per una qualitat de l’aigua escassa, si bé és a nivell organolèptic i la seva garantia sanitària sempre és assegurada. Així, en el riu Llobregat, malgrat les millores espectaculars degudes a les actuacions de sanejament i a la construcció del col·lector de salmorres els anys 90, encara es troben nivells elevats de conductivitat, clorurs, sodi, potassi i potenciadors de trihalometans (matèria orgànica i bromurs, que “s’activen” amb la forta cloració de les aigües tractades). L’entrada en vigor de noves legislacions sanitàries cada vegada més exigents està obligant a millorar els sistemes de tractament i ja estan en construcció sistemes avançats d’electrodiàlisi reversible i osmosi inversa a les potabilitzadores d’Abrera i Sant Joan Despí respectivament. Anàlisi de la situació actual

La Llosa del

Cavall La Baells

Sant

Ponç

ÀMBIT ATL

ETAP St. Joan

Despí

ETAP

Palafolls

ETAP

Cardedeu ETAP Abrera

Sau - Susqueda

ETAP

Montfullà

Delta Dessalinitzadora

LLOBREGAT

TORDERA

TER

Delta MARESME

CCBC

GIRONA

GARRAF -

PENEDÈS

Besòs

36


Recursos superficials Els recursos superficials del sistema han estat avaluats a l’“Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics de les Conques Internes de Catalunya i Conques Catalanes de l’Ebre” (2002), segons el qual les aportacions superficials totals del sistema (aportació mitjana anual en règim natural) per cadascuna de les conques són els següents:

Ter 844,9 hm3/any Llobregat 700,0 hm3/any Besòs 129,4 hm3/any TOTAL 1674,3 hm3/any

Part d’aquestes aportacions mitjanes són susceptibles de regulació pels grans embassaments del sistema: Sau, Susqueda, la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç. Anomenant recurs regulable al recurs que es disposa en aquestes infrastructures de regulació, la relació entre aportacions regulables i totals al Llobregat és relativament baixa (els embassaments estan situats molt alts, a les capçaleres), en tant que al Ter els volums regulats són molt superiors, en termes absoluts i relatius. A més, el Ter compta amb una major regularitat natural que fa que es vegi menys afectat per les sequeres i amb una millor qualitat de l’aigua. Les aportacions de la conca del Besòs presenten una irregularitat molt marcada. Com ja s’ha comentat anteriorment, la falta de regulació a la conca del Besòs obliga a requerir recursos externs a la pròpia conca, subministrats des del Ter en gran manera, i des del Llobregat per mitjà de les xarxes d’ATL i Agbar. Bona part d’aquests cabals arriben a través de les depuradores als rius i rieres de la conca i avui donen lloc majoritàriament als cabals base. Recursos subterranis L’estimació dels recursos subterranis explotats actualment en el sistema Ter – Llobregat - Besòs és d’uns 245 hm3 anuals, si bé en actualitzar més aquesta dada i comptant també amb l’àmbit del Daró es pot arribar a parlar d’uns recursos subterranis totals de l’ordre dels 260 hm3/any. Aquests recursos van destinats primordialment a l’abastament i en menor mesura a regadius. A les conques del Ter i del Llobregat hi ha municipis on l’única font d’abastament dels mateixos és subterrània, com poden ser nombrosos municipis de la Selva, del Baix Empordà o del Berguedà, però en la major part dels casos són un reforç a serveis municipals alimentats des de xarxes en alta. Aquest és el cas, més significatiu, de Barcelona i de molts dels municipis de la seva àrea metropolitana. L’origen d’aquests recursos subterranis és molt divers a causa de la gran superfície compresa en el sistema Ter-Llobregat-Besòs, més de 9.000 km2. Una possible agrupació de les principals unitats hidrogeològiques des de les que es realitzen captacions seria la següent: Taula 2.2 Recursos subterranis per unitats hidrogeològiques al sistema Ter – Llobregat –Besòs

37


Demanda d’abastament La demanda urbana del present sistema comprèn la gran majoria de la població de les Conques Internes, més d’un 80%, que s’agrupa gairebé tota al Baix Llobregat, Barcelonès i Besòs (4.369.892 hab. al 1999). En termes de demanda, aquest conjunt representa el 78% de la demanda urbana total de les Conques Internes. A la Taula 2.3 s’observa la població i la demanda per a cadascuna de les conques incloses en el sistema i s’ha relacionat en % la població i la demanda urbana total amb les del total de les Conques Internes.

Taula 2.3 Població i demanda urbana del sistema Ter – Llobregat - Besòs (hm3/any)

Conca Població mitjana

1999

% CIC

Demanda urbana

Demanda industrial

Demanda ramadera

Total demanda d’abastament

% CIC

TER 462.248 8% 39,2 27,8 11,2 78,2 10%

BESÒS 1.302.136 22% 109,3 37,1 1,9 148,3 19%

LLOBREGAT 3.067.756 51% 264,9 105,7 7,2 377,8 49%

TOTAL 4.832.140 81% 413.4 170,6 20,3 604,3 78%

Els municipis situats a l’Alt Ter (aigües amunt de Sau), en general, es proveeixen d’aigua superficial per mitjà de captacions localitzades al curs dels rius Ter i Freser, i disposen de fonts pròpies subterrànies com a reforç. Els abastaments més importants d’aquesta zona

Conca Unitat hidrogeològica Recurs explotat (hm3/any)

Besòs Besòs i Pla de Barcelona 15,0 Collserola-Maresme 10,0 Vallès 41,3 Llobregat Cubeta d’Abrera 6,4 Cubeta de Sant Andreu 14,6 Delta Llobregat 47,3 Gaià-Anoia 7,9 Garraf-Bonastre 11,8 Penedès 8,0 Ter Baixa Costa Brava i Empordà 16,0 Baixa Garrotxa 7,9

Moixeró-Serra Cavallera-Núria-Canigó

3,8

Plana de Vic-Collsacabra 6,3 Montseny-Guilleries 9,6 Selva 22,2 Al·luvials Ter 3,9

TOTAL (inclou altres no llistats) 260

38


són les demandes de les xarxes d’Osona Sud i la d’Aigües de Vic, des de les quals es serveixen 18 municipis (Vic, Tona, Santa Maria de Corcó, Centelles, etc.) i una demanda ramadera molt destacada. Aigües avall de l’embassament de Susqueda, al Pasteral, es troba la derivació cap a les xarxes regionals d’ATL i Agbar, i des d’aquesta, a més de proveir els municipis servits per les xarxes esmentades s’abasten també, directa o indirectament, xarxes com les de l’àrea metropolitana de Girona i de la Costa Brava Centre . Els municipis que es troben a l’Alt Llobregat, aigües amunt de Berga, es proveeixen des del Llobregat o des dels seus afluents, com el Bastareny i el Merdançol. En el tram des de Berga fins a la confluència amb el Cardener (Avià, Gironella, Puig-reig, Navàs, etc.) molts municipis han de recórrer a una doble captació: una al Llobregat i una segona a l’afluent més proper (Merola, Merlés, etc.) que inicialment era la principal i única però que mica en mica han quedat insuficients. Com ja s’ha indicat anteriorment, en aquest tram de riu es troben més d’una vintena de centrals hidroelèctriques fluents, però la demanda més important d’aquesta zona és la derivació que realitza Aigües de Manresa del Llobregat (10 hm3/any) a través de l’antiga sèquia medieval que capta a Balsareny i des de la que es serveix Manresa i set municipis més (Balsareny, Sant Fruitós de Bages, Santpedor, etc.) a més de nombrosos regs. El Cardener funciona de manera anàloga al Llobregat des del seu naixement fins a la confluència amb aquest. Els abastaments més importants són el de Solsona i la Mancomunitat del Solsonès (2 hm3/any i 1 hm3/any, respectivament). Des d’aquesta confluència fins a la desembocadura és on es troben les demandes més importants del Llobregat i les connexions amb les xarxes regionals d’ATL i Agbar a Abrera i Sant Joan Despí respectivament, amb un pes creixent de les demandes industrials, moltes vegades amb fonts pròpies a de pous als al·luvials principals. La conca del Besòs es caracteritza per tenir una gran demanda urbana, més del doble que la del Ter, i amb una component industrial molt important, la gran quantia de la qual és satisfeta amb recursos externs a la seva conca, provinents de les xarxes regionals abans esmentades a causa de la irregularitat i escassa qualitat dels seus propis recursos. Demanda agrària La demanda agrària del sistema Ter – Llobregat - Besòs s’ha avaluat des de dos punts de vista diferents: el primer fa referència a les grans zones de regadiu i el segon als regs locals, de menor entitat. Les primeres, en general, tenen associades infraestructures de captació i transport d’aigua, i són les llistades a la Taula 2.4 tot i que en molts casos les superfícies de reg considerades o bé s’estan reduint de manera significativa els darrers anys o bé es refereixen a la totalitat de l’àmbit potencialment regable: Taula 2.4 Grans zones de regadiu del sistema Ter-Llobregat-Besòs

Conca Zona regable Superfície (ha) TER Regs del Marge Esquerre (Sentmenat) 3.530

39


Conca Zona regable Superfície (ha) Regs del Marge Dret (Rec del Molí de Pals) 4.330 Regs de Celrà-Cervià-Vinyals (esquerra i dreta) 712 BESÒS Regs de Vallforners 400 LLOBREGAT Regs del Canal de la Infanta 425 Regs del Canal de la Dreta 1.540 Sèquia de Manresa 400

El segon tipus de demanda agrària es refereix als regs locals, que s’han avaluat a nivell municipal segons el cens agrari de 1999. Aquests solen estar conformats per nombroses parcel·les de petita extensió sense infraestructura hidràulica important associada i que, en general, fan la captació del recurs des de preses directes al riu. La demanda agrària total del sistema i la superfície que ocupa es llisten en la Taula 2.5, on els percentatges expressats es refereixen als totals de superfície i de demanda agrària de les Conques Internes. Taula 2.5 Superfície i demanda agrària del sistema Ter-Llobregat-Besòs

Conca Superfície (ha) %

CIC Demanda de reg

(hm³/any) %

CIC Dotació mitjana

(m³/ha/any)

TER 14.180 23% 87,3 23% 6.155

BESÒS 3.683 6% 17,9 5% 4.856

LLOBREGAT 4.501 7% 29,8 8% 6.611

TOTAL 22.364 36% 134,9(*) 35% 6.033

(*) A aquests 134,9 hm3/any cal afegir 4,1 hm3/any corresponents a la demanda de reg dels camps de golf.

Tenint en compte això últim, la demanda de reg total del sistema és de 139 hm3/any.

Cabals de manteniment La demanda mediambiental del sistema Ter – Llobregat - Besòs es redueix als cabals de manteniment dels diferents trams dels corrents principals i dels seus afluents. Els valors establerts per a aquests cabals de manteniment, amb el seu règim corresponent, estan recollits en el “Pla sectorial de cabals de manteniment de les Conques Internes de Catalunya” (2002) i en altres apartats d’aquest document hi ha més informació sobre ells. Només a títol orientatiu, dir que els més destacats en termes d’aportació anual mitjana serien:

Ter a Ripoll 99,9 hm3/any Ter al Pasteral 116,6 hm3/any Ter a la desembocadura 173,4 hm3/any Daró a la desembocadura 3,67 hm3/any Llobregat a la Baells 37,9 hm3/any Cardener a Cardona 34,7 hm3/any Anoia a Martorell 13,14 hm3/any Llobregat a la desembocadura 135,6 hm3/any

40


Besòs a la desembocadura 22,71 hm3/any A més d’aquests criteris per als cabals de manteniment, hi ha al Ter un requeriment legal que estableix un cabal mínim del Ter al seu pas pel Pont de Torroella, de 500 l/s, i un cabal de manteniment a la Sèquia Monar de 50 l/s d’octubre a març i 200 l/s d’abril a setembre pel retorn complet al Ter. Existeixen també altres consideracions mediambientals que fan referència a problemes de qualitat, especialment en el que es refereix al problema principal de la salinitat pròpia de les conques del Llobregat i Cardener, a més de les necessitats de dilució a l’últim tram del Llobregat a causa dels abocaments de les indústries. En tot cas, a mig termini el Pla Sectorial permetrà substituir aquests requeriment a mesura que es vagi implantant mitjançant els Plans Zonals actualment en desenvolupament. Altres demandes Les demandes no consumptives existents al sistema Ter-Llobregat-Besòs (els cabals de manteniment no són demandes, són detraccions a l’ús) són les demandes hidroelèctriques i les piscifactories. Per la seva extensió i volum de les aportacions, aquest sistema és el que més aprofitaments hidroelèctrics té de les Conques Internes, destacant especialment les de tipus fluents moltes vegades reconversions d’antigues colònies industrials. Existeixen també cinc centrals de peu de presa als cinc grans embassaments: Sau i Susqueda al Ter i la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç al Llobregat. L’existència de totes aquestes centrals i els seus canals de derivació provoca una situació especial al riu; en determinats moments el cabal que circula pels canals és superior al que circula pel mateix riu i provoca problemes mediambientals freqüents quan no es respecten els cabals de manteniment, arribant a afectar la gestió de les grans potabilitzadores quan el règim és més baix en períodes secs. A la capçalera del riu Llobregat cal mencionar dues demandes no consumptives singulars;

- la piscifactoria de Bagà, al riu Bastareny - i el Canal Industrial de Berga, que aigua avall de la riera de Saldes passa

l’embassament de la Baells derivant entre 1,5 i 2 m3/s i alimentant tres centrals hidroelèctriques al llarg del seu recorregut, a més de l’abastament de Berga.

Demanda total La demanda consumptiva total del sistema ascendeix a 743,3 hm3/any (un 65% de la demanda total de les Conques Internes). A la Taula 2.6 es divideix aquesta demanda total segons ús i conca i es pot observar, per exemple, l’alt percentatge que representa la demanda urbana davant la demanda agrària; entorn a un 80 % i 20 % respectivament. Taula 2.6 Demanda total del sistema Ter – Llobregat - Besòs

41


BESÒS (22%)

Dem de

Reg11%

Dem Abast89%

Conca Total demanda d’abastament

% CIC

Demanda de reg

% CIC

Demanda total

% CIC

TER 78,2 10% 88,7 23% 166,9 14% BESÒS 148,3 19% 18,7 5% 167,0 14% LLOBREGAT 377,8 49% 31,6 8% 409,4 35% TOTAL 604,3 78% 139,0 36% 743,3 63%

Gràfic 2.4 .Distribució de la demanda total en funció dels usos i conques al sistema Ter – Llobregat - Besòs

Infraestructures Les infraestructures hidràuliques més importants del sistema són les infraestructures de regulació. El sistema Ter – Llobregat - Besòs és, sens dubte, el sistema amb més capacitat d’embassament dels sistemes de les Conques Internes. Disposa d’un total d’11 embassaments amb una capacitat conjunta de 629 hm3 distribuïts de la forma següent: Taula 2.7 Capacitat d’embassament del sistema Ter – Llobregat - Besòs

Conca Embassament Terme municipal Capacitat (hm3)

Capacitat conca (hm3)

TER Sau Vilanova de Sau 169

Susqueda Susqueda 233

El Pasteral (2) Cellera de Ter 2

Colomers Colomers 1

Núria Queralbs 1

Seva Seva <1 407

BESÒS Vallforners Cànoves 2 2

LLOBREGAT La Baells Cercs 115

Sant Ponç Clariana de Cardener 24

La Llosa del Cavall Navès, Guixers, St

Llorenç de Morunys

80

St. Martí de Tous Sant Martí de Tous 1 220

CAPACITAT TOTAL DEL SISTEMA (hm3) 629

Com es pot observar a la taula, la capacitat més gran d’embassament es troba al Ter amb el sistema Sau - Susqueda (65% del total del sistema), i a la conca del Llobregat amb el sistema Llosa - Baells (35%). Com ja s’ha comentat amb anterioritat, l’ús principal

TER (22%)

Dem Abast47%

Dem de

Reg53%

LLOBREGAT (56%)

Dem Abast92%

Dem de

Reg8%

42


d’aquestes quatre preses és l’abastament, i en especial el subministrament de tots els municipis connectats per mitjà de les xarxes regionals d’ATL i Agbar. Les característiques més importants d’aquestes infraestructures són les llistades a la Taula 2.8. Taula 2.8 Característiques dels embassaments del sistema Ter – Llobregat - Besòs

Característiques Sau Susqueda Baells Llosa

Data de construcció 1966 1968 1976 1996

Capacitat útil embassada (hm3) 169 233 115 80

Alçària de presa (m) 84 135 95 122

Longitud de coronació (m) 260 360 303 326

Tipus de presa Gravetat Volta Volta Volta

Superfície de la conca (km2) 1.564 1.850 532 200

Superfície d’embassament (ha) 570 466 365 300

Cota NMN 425 351 630 806

Cota peu de presa 350 237 537 684

Finalment, com a infraestructures destacades d’aquest gran sistema, a més dels embassaments de regulació, cal destacar les portades d’aigua, en ocasions inter-conques, que ja s’han referit amb anterioritat:

- L’aqüeducte del Ter que opera ATL des del Pasteral fins a la potabilitzadora de Cardedeu.

- Les pròpies xarxes d’ATL i Agbar, amb les interconnexions entre els seus dipòsits principals (Cardedeu, Abrera, Trinitat, Fontsanta) i el ramals al Maresme, el Garraf – Penedès o l’Anoia.

- La xarxa del Consorci Costa Brava des de Montfullà. - El Canal Industrial de Berga - La Sèquia de Manresa

43


2.1.4.2. El sistema Tordera Descripció general de l’àmbit territorial Aquest sistema està format per la conca del riu Tordera, incloent tots els seus afluents, entre els quals cal destacar: Rifer, Gualba, Breda, Arbúcies, riera Santa Coloma (al seu torn amb la riera de Sils i la de Vallcanera) i Torderola. El riu Tordera neix al Montseny, prop de Collformic i el Pla de la Calma, i durant el tram inicial presenta totes les característiques dels rius d’alta muntanya, fins a Sant Celoni, on la circulació de l’aigua és més tranquil·la. En capçalera destaca la presa dels regants de Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera, amb una superfície regable total de 290 ha. Si bé la concessió d’aquesta presa era per a regadiu, a la pràctica es destina en gran part a l’abastament dels municipis citats anteriorment. A la riera de Gualba hi ha l’embassament per la regulació per a producció hidroelèctrica de Santa Fe (o de Gualba), al bell mig del Parc Natural del Montseny. Aigües avall conflueix la riera d’Arbúcies, a la capçalera de la qual hi ha nombroses indústries embotelladores d’aigua mineral que suposen una demanda local significativa. A les rieres de Santa Coloma i de Sils es troben també les captacions superficials de diferents abastaments de la zona, com en bona part de totes aquestes rieres que baixen del Montseny, més les dels destacats regs d’àmplies zones de vivers d’arbres característics de la zona de Sils. A la part baixa del riu hi ha algunes grans àrees regables, completades amb aigües subterrànies de l’al·luvial, entre les quals destaquen les del Canal Gelpí i el Reg del Molí, totes dues lentament en desús, i diferents demandes industrials, entre les quals destaca la de Fibracolor amb captacions subterrànies. En el seu tram final, la Tordera fa de divisòria entre els territoris del Maresme i de la Costa Brava i l’únic element significatiu en les aigües superficials és el retorn que hi ha de l’estació depuradora de Tordera, impulsat cap a l’illa del mateix nom. En aquesta zona existeixen sobretot diferents pous a l’aqüífer profund del delta destinats a l’abastament a l’Alt Maresme (Consell Comarcal), Blanes i Lloret de Mar i Tossa (Costa Brava Sud). Les aigües subterrànies d’aquests abastaments van presentar una problemàtica molt greu per problemes de contaminació (compostos orgànics volàtils procedents dels abocaments industrials de la conca) i de sobreexplotació, amb la conseqüent intrusió marina i salinització de l’aigua. Per combatre-ho es va construir la dessalinitzadora de la Tordera, al terme municipal de Blanes, que ha mostrat els seus beneficis immediats i permet reservar els recursos de l’aqüífer sobre tot per al subministrament de les puntes estivals. Finalment, cal comentar que tant la riera de Santa Coloma com les d’Arbúcies, Breda i capçalera de la Tordera disposen, intermitentment, d’aportacions d’aigua procedents de Cardedeu. En els mesos de juliol a setembre s’ha acostumat a fer una aportació de recolzament des dels diferents sifons i sobreeixidors de l’aqüeducte del Pasteral a Cardedeu per recarregar els aqüífers locals, dels que depenen diferents abastaments i regadius, tot i que darrerament s’està abandonant aquest costum. De fet, el sistema de la Tordera també es lliga amb el del Ter – Llobregat – Besòs a través de l’arribada d’ATL a la zona de Sant Celoni i Palautordera i, ja de cara al futur, per la connexió que existirà entre la zona de l’Alt Maresme i la pròpia dessalinitzadora (ITAM)

44


de Blanes amb ATL. En la pràctica i en aquest document, en els horitzons futurs ja no es farà distinció entre sistemes, i es parlarà d’un únic àmbit de gestió Ter – Llobregat – Besòs – Tordera. Anàlisi de la situació actual Recursos superficials Els recursos superficials disponibles del sistema (aportació anual mitjana del període 1940 – 2000, en hm3 /any) per a les principals subconques són els següents:

Riera Santa Coloma 29,8

Breda 6,2

Gualba 7,0

Vallgorguina 6,3

Arbúcies 32,1

Resta 89,0

TOTAL 170,4 Aquestes aportacions mitjanes no són regulables, en mancar el sistema de qualsevol embassament amb capacitat suficient i a més, com s’aprecia en el Gràfic 2.5. següent, les aportacions interanuals són extremadament irregulars, amb molts anys amb aportacions de l’ordre de la meitat de la mitjana: Gràfic 2.5 Aportacions anuals en règim natural de la Tordera (hm3/any)

També cal tenir present que al tram final de la Tordera, a partir de Fogars, les aportacions purament superficials es redueixen dràsticament i només s‘observen en temps de pluges degut a les grans infiltracions que des de la llera van alimentant el ric aqüífer deltaic.

0

100

200

300

400

500

600

700

1940 1945 1950 1955 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000

Apo

rtac

ió a

nual

(hm

³/any

)

45


Recursos subterranis Els recursos subterranis totals del sistema explotats s’estimen en uns 42,6 hm3/any, i es representa la distribució d’aquesta xifra en els diferents usos en el Gràfic 2.6 Distribució de recursos subterranis per usos . Aquests recursos van destinats majoritàriament a abastament i, en menor mesura, a regadius, però cal tenir present que els darrers anys, gràcies a l’entrada en funcionament de la dessalinitzadora (10 hm3 anuals) l’explotació del delta s’ha reduït considerablement permetent la seva recuperació parcial.

Gràfic 2.6 Distribució de recursos subterranis per usos

L’origen d’aquests recursos subterranis és, fonamentalment, l’aqüífer al·luvial del delta de la desembocadura de la Tordera, però també s’empren aigües subterrànies dels aqüífers de la Selva, la unitat hidrogeològica del Vallès i la del Montseny - Guilleries. Demanda d’abastament La població resident en el sistema comprèn una petita proporció de la de Conques Internes, al voltant del 5%, que s’agrupa majoritàriament en els nuclis de Tossa, Lloret de Mar i Blanes. Però, pel pes del turisme i de la indústria a la zona, la demanda urbana representa un percentatge lleugerament superior, del 6,5% de la demanda urbana total de les Conques Internes. A la Taula 2.9 següent s’observa la població i la demanda inclosa en el sistema, relacionant-les en % respecte a les del total de les Conques Internes: Taula 2.9 Població i demanda urbana del sistema Tordera

Conca Població

mitjana 1999 %

CIC Demanda

urbana Demanda industrial

Demanda ramadera

Total demanda abastament

% CIC

TORDERA 298.710 5,0% 28,6 22,5 0,6 51,7 6,5%

Demanda agrària Com en altres sistemes, la demanda agrària del sistema Tordera s’ha avaluat des de dos aspectes diferents: el primer fa referència a les grans zones de regadiu i el segon a regs

32,88

9,70

0

5

10

15

20

25

30

35

Abastament Regadiu

Rec

urso

s su

bter

rani

s (h

m³/a

ny)

46


particulars, de menys entitat. Les grans zones de regadiu, en general, porten associades infraestructures de presa i transport d’aigua, i són bàsicament les que es relacionen a la Taula 2.10.

Taula 2.10 Grans zones de regadiu del sistema Tordera

Conca Zona de regadiu Superfície (ha)

TORDERA Regs del Canal Gelpí 387

Regs del Molí 744

El segon tipus de demanda agrària es refereix als regs particulars o locals, avaluats en l’àmbit municipal segons el cens agrari de 1999. Aquests regs locals solen estar conformats per nombroses parcel·les de petita extensió sense infraestructura hidràulica important associada i que, en general, fan la captació del recurs des de captacions directes al riu. La demanda agrària total del sistema i la superfície que ocupa es relacionen a la Taula 2.11, expressant en ella els percentatges respecte al total de superfície i de demanda agrària de les Conques Internes: Taula 2.11 Superfície i demanda agrària del sistema Tordera

Conca Superfície (ha) % CIC

Demanda de reg (hm3/any)

% CIC

Dotació mitjana (m3/ha/any)

TORDERA 3.585 5,8% 17,8 4,7% 4.959

Cabals de manteniment El requeriment mediambiental del sistema Tordera es redueix als cabals de manteniment dels diferents trams dels corrents principals i dels seus afluents. Els valors establerts per a aquests cabals de manteniment, amb el seu règim corresponent, estan recollits en el “Pla sectorial de cabals de manteniment de les Conques Internes de Catalunya” (2002) i en altres apartats d’aquest document hi ha més informació sobre ells. Només a títol orientatiu, dir que els més destacats en termes d’aportació anual mitjana serien:

Tordera a Sant Celoni 8,42 hm3/any Rª de Santa Coloma a la desembocadura 10,05 hm3/any Tordera a la desembocadura 14,9 hm3/any

Altres demandes Es consideren demandes no consumptives, a més dels cabals de manteniment, les demandes hidroelèctriques i les piscifactories. Aquest sistema, però, pràcticament no disposa de cap d’aquests aprofitaments; tan sols hi ha una petita minicentral a la

47


capçalera de la Tordera, en el terme municipal del Montseny, i una altra a Gualba, a l’embassament de Santa Fe, totes dues sense gaire capacitat de regular cabals. Demanda total La demanda consumptiva total del sistema ascendeix a 69,5 hm3/any (un 5,9% de la demanda total de les Conques Internes). A la Taula 2.30. es divideix aquesta demanda total segons ús i es pot observar l’alt percentatge que representa la demanda d’abastament davant la demanda de regadiu (Gràfic 2.7). Taula 2.12 Demanda total del sistema Tordera

Conca Total demanda abastament

% CIC Demanda de reg

% CIC Demanda total

% CIC

TORDERA 51,7 6,5% 17,8 4,7% 69,5 5,9%

Gràfic 2.7 Distribució de la demanda total en funció dels usos

Infraestructures Habitualment, les infraestructures hidràuliques més importants són les de regulació, però en el cas de la Tordera destaca la planta dessalinitzadora ubicada al terme municipal de Blanes. De fet, el sistema Tordera té poca capacitat de regulació, ja que disposa tan sols d’un embassament amb una capacitat total d’1 hm3: Taula 2.13 Capacitat d’embassament del sistema Tordera

Conca Embassament Terme municipal Capacitat (hm³)

TORDERA Santa Fe (Gualba) Mosqueroles 1

Les característiques més importants d’aquesta presa són les relacionades a la Taula 2.14, en tant que de la dessalinitzadora es pot dir que funciona des de l’any 2003 i la seva capacitat de producció anual és de 10 hm3.

TORDERA (5,9%)

Dem Abast74%

Dem de Reg26%

48


Taula 2.14. Característiques dels embassaments del sistema Tordera

Característiques Emb. de Gualba

Capacitat útil embassada (hm3) 1

Altura de presa (m) 23

Longitud de coronació (m) 160

Tipus de presa Gravetat

Superfície de la conca (km2) 5

Superfície d’embassament (ha) 6

49


2.1.4.3. El sistema Fluvià - Muga Descripció general de l’àmbit territorial Aquest sistema està format per les conques dels rius Fluvià i Muga i s’estudia d’aquesta manera la gestió conjunta determinada per l’ús compartit de l’aqüífer de les planes deltaiques a les desembocadures. El riu Fluvià neix d’una sèrie de torrents que baixen de les serres de Cabrera-Collsacabra fins a la Plana d’en Bas i segueix el seu curs al llarg de 97,2 quilòmetres de recorregut entre dos parcs naturals: el de la zona volcànica de la Garrotxa i el dels Aiguamolls de l’Empordà. Es tracta d’un riu amb nombrosos aprofitaments, ja des de l’alta capçalera i sobretot de tipus hidroelèctric, però relativament petits ja que no compta amb infraestructures de regulació tot i el règim natural relativament uniforme. Per tant, des d’un punt de vista global, es pot considerar un riu poc aprofitat. Els seus afluents principals són les rieres de Bianya, amb el Ridaura, d’Oix o Llierca i el riu Ser. Cal destacar, en el que a la hidrologia es refereix, que a la conca calcària de l’Alta Garrotxa, corresponent a l’alt Llierca, es produeixen les grans infiltracions que alimenten el sistema de Banyoles i també retornen al propi Fluvià a través dels estanys de Campmajor al Ser o altres surgències a la llera del Fluvià aigua avall. Precisament, d’aquesta zona alta del Llierca (riu Sant Aniol) parteix el sistema d’abastament per a Montagut, Sant Jaume de Llierca, Tortellà i Argelaguer. De fet, la major part d’abastaments de la conca s’alimenten de petites captacions de capçaleres, de vegades amb pous superficials, exceptuant Olot, que ho fa amb pous més profunds de caràcter artesians. Els aprofitaments hidroelèctrics són continuats a tot l’eix del riu principal i al tram final, abans de la desembocadura a Sant Pere Pescador, hi són els grans regs que sumen una superfície de 3.025 hectàrees, moltes d’elles amb aigües d’aqüífer al·luvial des de multitud de pous, molt interconnectats amb els nivells del riu. La Muga neix a la confluència de les serres de la Roda i l’Albera i a través d’un recorregut de 64,7 quilòmetres va a parar als amplis Aiguamolls de l’Empordà, convertits avui en parc natural, després de rebre les aportacions més destacades del Llobregat de la Muga (amb l’Orlina i l’Anyet) i el Manol. Aigües amunt de l’embassament de Boadella se situen captacions modestes per als abastaments i petits regs de la zona, però precisament la regulació de l’embassament és el que permet el subministrament de consums molt més destacats aigües avall; tant els abastaments de Figueres i rodalies, els de la Costa Brava Nord (Roses, Cadaqués, Llançà) a través del canal de la dreta i el reg de les grans zones aigües avall de l’assut de Pont de Molins (dreta i esquerra). La central hidroelèctrica de la presa està supeditat a la regulació d’aquests usos. A les proximitats de Peralada la confluència de l’Orlina, Anyet i Llobregat de Muga entre ells i amb la pròpia Muga ha donat lloc a uns aqüífers al·luvials de gran riquesa en els

50


1 9 , 4 5

2 9 , 8 0

0

5

1 0

1 5

2 0

2 5

3 0

3 5

A b a s t a m e n t R e g a d iu

Rec

urso

s su

bter

rani

s (h

m³/a

ny)

quals hi ha situats els pous des dels quals es proveeixen bona part dels nuclis d’aquest àmbit i fins a la Mancomunitat de Garriguella, Vilajuïga, Pau i Palau-saverdera. La Muga acaba als Aiguamolls de l’Empordà, que pel seu gran valor ambiental també condiciona en part la gestió de l’aigua que els hi arriba. Finalment, cal tenir present també les rieres litorals veïnes, que no pertanyen a les conques hidrogràfiques de la Muga o el Fluvià, però que a nivell de gestió es poden considerar lligades. Aquests subàmbits, bàsicament al Cap de Creus (Roses i Cadaqués) i la costa des de Llança a Portbou, es caracteritzen per uns recursos de gran modèstia i irregularitat, però que s’aprofiten mitjançant pous per al complement dels abastaments i, en el cas de Portbou, com a única font de recurs, fins i tot es regulen en una petita presa a la capçalera de la riera del mateix nom. Anàlisi de la situació actual Recursos superficials Les aportacions superficials totals de cadascuna de les conques, en termes de mitjanes anuals del període 1940-2000, són les següents:

Fluvià 264,4 hm3/any Muga 149,6 hm3/any TOTAL 413,0 hm3/any

Només de l’ordre del 40 % de l’aportació de la Muga és regulable a Boadella. Recursos subterranis Els recursos subterranis totals del sistema explotats actualment s’estimen en uns 49,3 hm3/any, i la distribució d’aquests es representa en el Gràfic 2.8. Aquests recursos van destinats majoritàriament a regadius de les parts baixes de les conques i, en menor mesura, al subministrament en abastaments municipals, per molts dels quals aquesta és la única font d’aigua.

Gràfic 2.8 Distribució de recursos subterranis al sistema Muga - Fluvià

51


L’origen d’aquests recursos subterranis és fonamentalment l’aqüífer del delta (compartit) de les desembocadures del Fluvià i de la Muga, tot i que també existeixen d’altres destacats com els que alimenten l’abastament d’Olot o els pous de Peralada a la confluència Llobregat – Muga. Demandes Les demandes del sistema Fluvià - Muga han estat avaluades també en l’“Estudi de caracterització i prospectiva de les demandes d’aigua a les Conques Internes de Catalunya i a les Conques Catalanes de l’Ebre” (2002). Aquestes demandes s’han estudiat i quantificat en l’àmbit municipal, considerant dos tipus: d’abastament i de regadiu, i considerant a la vegada, dins la demanda d’abastament (habitualment associada a xarxes municipals o supramunicipals), els subtipus de demandes urbana, industrial i ramadera. Demanda d’abastament La població resident en aquest sistema comprèn només al voltant del 3% de la de les conques internes, i gairebé tota s’agrupa als nuclis d’Olot i Figueres. Conseqüentment, la demanda urbana d’aquest sistema representa tan sols el 4,2% de la demanda urbana total de les conques internes, però el seu pes relatiu és superior al de la població per l’important efecte del turisme.

Taula 2.15. Població i demanda urbana del sistema Fluvià-Muga (hm3/any)

Conca Població mitjana 1999

% CIC Demanda urbana

Demanda industrial

Demanda ramadera


% CIC

185.655 3.1% 21,4 7,6 4,6 33,6 4,2%

Demanda agrària La demanda agrària del sistema Fluvià - Muga s’ha avaluat des de dos aspectes diferents, el primer dels quals fa referència a les grans zones de regadiu més o menys organitzades amb comunitats de regants i el segon a regs particulars, habitualment més nombrosos però de menor entitat. Les grans zones de regadiu, en general, porten associades infraestructures de captació i transport d’aigua i són les que es llisten a la Taula 2.16 següent: Taula 2.16 Grans zones de regadiu del sistema Fluvià - Muga

Conca Zona regable Superfície (ha)FLUVIÀ Regs d’aqüífer del delta (vessant Fluvià) 3.025 MUGA Regs del canal del marge esquerre 3.110 Regs del canal del marge dret 1.810 Regs d’aqüífer del delta (vessant Muga) 2.500

El segon tipus de demanda agrària, el dels regs locals, s’han avaluat a nivell municipal segons el cens agrari de 1999. Aquests regs localitzats solen estar conformats per

52


nombroses parcel·les d’extensió petita sense infraestructura hidràulica important associada i que, en general, efectuen la captació del recurs des de captacions directes al riu. La demanda agrària total del sistema i la superfície que ocupa es llisten a la Taula 2.17 Els percentatges expressats a la taula es refereixen al total de superfície i de demanda agrària respecte els de les Conques Internes.

Conca Superfície (ha) % CIC

Demanda de reg (hm³/any)

% CIC

Dotació mitjana (m³/ha/any)

FLUVIÀ-MUGA 11.973 19% 76,4 20% 6.377

Taula 2.17 Superfície i demanda agrària del sistema Fluvià - Muga

Cabals de manteniment Com en altres sistemes, la demanda mediambiental del sistema Muga - Fluvià es redueix als cabals de manteniment dels diferents trams dels corrents principals i dels seus afluents. Els valors establerts per a aquests cabals de manteniment, amb el seu règim corresponent, estan recollits en el “Pla sectorial de cabals de manteniment de les Conques Internes de Catalunya” (2002) i en altres apartats d’aquest document hi ha més informació sobre ells. Només a títol orientatiu, dir que els més destacats en termes d’aportació anual mitjana serien:

Fluvià a la desembocadura 66,2 hm3/any Muga a Pont de Molins (Boadella) 11,9 hm3/any Muga a la desembocadura 33,1 hm3/any

Altres demandes Les demandes no consumptives més destacades existents en el sistema Fluvià - Muga són les demandes hidroelèctriques. Existeix una central de peu de presa que correspon a l’únic embassament del sistema Boadella, però sobre tot disposa de nombroses centrals fluents disposades al llarg dels rius, en especial al Fluvià, on hi ha ubicades desenes de centrals (encara que n’hi ha moltes en desús). Demanda total La demanda consumptiva total del sistema ascendeix a 110,4 hm3/any (un 9,3% de la demanda total de les Conques Internes), amb un elevat pes relatiu de la demanda de regadiu davant la demanda urbana (Gràfic 2.9). Cal destacar que la demanda total està per sobre de l’aportació mitjana de la Muga i del Fluvià.

53


Taula 2. Demanda total del sistema Fluvià - Muga

Conca Total demanda abastament % CIC Demanda

de reg % CIC Demanda total % CIC

FLUVIÀ-MUGA 33,6 4,2% 76,4 20% 110,4 9,3% Gràfic 2.9 Distribució de la demanda total del sistema Fluvià - Muga en funció dels usos

Infraestructures La principal infraestructura hidràulica del sistema (a més de les xarxes de transport com les de Figueres o del Consorci de la Costa Brava Nord, a més dels propis canals principals de reg a la dreta i l’esquerra de la Muga) és l’embassament de Boadella, amb les característiques següents: Taula 2.18. Capacitat d’embassament del sistema Fluvià-Muga


Capacitat conca (hm3)

FLUVIÀ - - - -

MUGA Boadella Boadella 57 57

CAPACITAT TOTAL DEL SISTEMA (hm3) 57

Taula 2.19. Característiques de l’embassament de Boadella

Característiques Boadella Data de construcció 1969 Capacitat útil embassada (hm3) 57 Altura de presa (m) 53.9 Longitud de coronació (m) 250 Tipus de presa Gravetat, formigó Superfície de la conca (km2) 181 Superfície d’embassament (ha) 364

FLUVIA-MUGA (9,3%)

Dem Abast30%Dem de

Reg70%

54


Característiques Boadella Cota NMN (m) 160 Cota peu de presa (m) 106

Tot i el seu caràcter estratègic, per la modèstia de les seves dimensions i el seu status d’abastament aïllat i independent, en aquesta relació no s’ha inclòs l’embassament de Portbou, d’uns pocs centenars de milers de metres cúbics de capacitat.

55


2.1.4.4. El sistema Sud Descripció general de l’àmbit territorial El sistema Sud està format per les conques dels rius Foix, Gaià, Francolí, Riudecanyes i la capçalera de la conca del Siurana. La característica comuna de tots aquests subàmbits i que constitueix el seu nexe d’unió és l’arribada de les aigües d’abastament del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) des de l’Ebre. El riu Foix, de 48,7 km de longitud, neix a la serralada prelitoral, a la Llacuna, fruit de fonts subterrànies i rep com a principal afluent la riera de Marmellar, just a la cua de l’embassament de Foix o Castellet, que tot i comptar amb uns 5,64 hm3 de capacitat original, avui, degut a la seva antiguitat i als grans aterraments, només disposa d’uns 3,6 hm3 efectius. A la seva conca, l’abastament de Vilafranca del Penedès i rodalies, principal nucli urbà, es realitza fonamentalment per recursos proveïts per ATL, completant-los amb pous locals. El Gaià neix a Santa Coloma de Queralt i desemboca al mar Mediterrani en les proximitats de les localitats de Torredembarra i Altafulla, en un espai natural de gran valor ambiental. No compta amb grans nuclis urbans al seu àmbit ni grans demandes. Potser les més destacades són les que depenen de l’embassament de Catllar; una comunitat de regants aigües avall i la derivació que fa REPSOL (propietari de la presa) cap a la Petroquímica de Tarragona (entre 3 i 5 hm3 anuals). Aquest embassament té una capacitat útil de 59 hm3, molt per sobre dels recursos disponibles, ja que en el seu dia es va projectar com a element d’emmagatzematge per a un hipotètic transvasament des de l’Ebre. Es produeixen, però, grans infiltracions en la seva cua de forma que la seva capacitat real es situa entorn als 11 a 13 hm³, per sobre del qual les pèrdues són enormes. El Francolí, de 59 km de longitud, neix a l’Espluga de Francolí, a partir de surgències amb origen a les muntanyes de Prades. No disposa de cap infraestructura de regulació i pel seu caràcter mediterrani, tot i les dimensions de la seva conca, es pot dir que només circula aigua per la seva llera, especialment en el tram final, entre els mesos d’octubre i juny. Els seus afluents principals són l’Anguera, el Brugent, el Vallmoll i la riera de la Selva. Al llarg del riu principal i d’aquests afluents es troben disseminades petites comunitats de regants que tot i disposar de nombroses basses de regulació compten amb una garantia de subministrament relativament baixa. La major part de regadius d’aquesta zona, però, són de reforç i les nombroses superfícies donen lloc a una extensió total molt destacable que supera les 2.000 ha. En canvi, la pràctica totalitat d’abastaments es subministren des del CAT, tot i que molts d’ells conserven reforços amb fonts pròpies. El sistema de gestió del riu Riudecanyes està lligat al del riu Siurana, afluent de l’Ebre, pel transvasament que hi ha entre ells (amb un canal de capacitat entre 3 i 4 m3/s i un

56


volum anual entorn als 10 hm3), de forma que els embassaments de les dues conques es gestionen de forma conjunta. L’embassament de Siurana, situat a la capçalera del riu del mateix nom, compta amb una capacitat útil de 12,43 hm3 i des d’ell, a més de recolzar les aportacions pròpies de Riudecanyes, es cobreixen les demandes d’abastament i regs dels nuclis de Torroja del Priorat, Poboleda, Gratallops i Porrera (To-po-gra-po). L’embassament de Riudecanyes, recrescut recentment, té una capacitat útil de 5,32 hm3 i d’ell surten diferents captacions per al subministrament de l’abastament del nucli de Riudecanyes i l’actual canal de Reus per a l’abastament i el reg d’una àmplia zona, des de Riudecanyes fins als regs del Camp de Tarragona. Finalment, cal tenir present també les rieres litorals veïnes, que no pertanyen a les conques hidrogràfiques de Foix, Gaià, Francolí o Riudecanyes, però que a nivell de gestió es poden considerar lligades. Aquests subàmbits (rieres de Riudoms, La Bisbal, Alforja, Llastres, etc.), es caracteritzen per uns recursos de gran modèstia i irregularitat, però que generalment s’aprofiten mitjançant pous per al complement o reforç dels abastaments, molts d’ells típicament turístics i servits actualment pel CAT. Anàlisi de la situació actual Recursos superficials Els recursos superficials totals del sistema (aportació anual mitjana en règim natural, en hm3, a partir de la sèrie 1940 - 2000) per a les seves conques principals són els següents:

Foix 9,5 hm3/any Gaià 28,4 hm3/any Francolí 45,4 hm3/any Riudecanyes 7,1 hm3/any Siurana (fins embasament) 10,3 hm3/any TOTAL 100,7 hm3/any

D’aquestes aportacions mitjanes, part són susceptibles de regulació per les infraestructures hidràuliques bàsiques del sistema: l’embassament del Foix, el del Gaià, el de Riudecanyes i el de Siurana, però tot i el seu nombre, el volum total és relativament petit. En tots ells es pot observar la gran variabilitat hidrològica d’aquestes conques típicament mediterrànies, que a més pateixen grans estiatges precisament quan les demandes tant agràries com turístiques són considerablement majors. De fet, el seu aprofitament és relativament modest i com ja s’ha indicat anteriorment, el recurs principal d’aquest àmbit és el provinent de l’Ebre per als abastaments municipals i indústries de tota la franja litoral i bona part de la província de Tarragona, arribant actualment el seu consum a un total anual de l’ordre dels 70 hm3. Recursos subterranis

57


Els recursos subterranis totals que actualment s’exploten al conjunt del sistema són uns 120,31 hm3/any, representant en el Gràfic 2.10 següent la distribució dels diferents usos. Aquests recursos van destinats majoritàriament a regadiu ja que amb l’arribada de l’aigua de l’Ebre mitjançant el CAT es va produir un important abandonament de recursos subterranis sobreexplotats i contaminats per part de l’abastament urbà i industrial. Avui, 15 anys desprès, cal destacar l’èxit en la recuperació d’aquests aqüífers, que jugaran ara un paper destacat com a reforç dels cabals del CAT, àmpliament utilitzats i que es troben en una situació de pràctic esgotament de la concessió vigent.

Gràfic 2.10 Distribució de recursos subterranis per usos al sistema CAT

L’origen d’aquests recursos subterranis es divers: aqüífers de Garraf-Bonastre, Camp de Tarragona (el més estratègic per la seva ubicació i bona recuperació els darrers anys desprès de la seva sobreexplotació als anys 80), Llaberia-Prades, Penedès i Gaià-Anoia. Demanda d’abastament La població resident en el sistema comprèn de l’ordre del 10 % de la de conques internes, i s’agrupa de forma molt destacada en les ciutats de Tarragona i Reus. La demanda d’abastament, en canvi, representa el 12,4% ja que el pes del turisme i de la indústria és molt important. Taula 2.20 Població i demanda d’abastament del sistema Sud (hm3/any)

Sistema Població mitjana 1999

% CIC Demanda urbana

Demanda industrial

Demanda ramadera


% CIC

SUD 631.367 10,5% 51,6 47,9 4,0 99,5 12,4%

Demanda agrària Com a la resta de sistemes, la demanda agrària del sistema Sud s’ha avaluat en dos grans grups diferents: el primer fa referència a les grans zones de regadiu i el segon a regs locals i, per tant, de menys entitat. Les grans zones de regadiu, en general,

3 8 , 1 8

8 2 , 1 3

0

10

2 0

3 0

4 0

5 0

6 0

7 0

8 0

9 0

A b a st a m e n t R e g a d i u

58


comporten infraestructures de captació i transport, i en el cas d’aquest sistema es relacionen a la taula següent: Taula 2.21 Grans zones de regadiu del sistema Sud

Sistema Zona regable Superfície bruta (ha) Superfície efectiva (ha)

SUD Regs de l’àmbit de Riudecanyes 17.000 4.000

Regs del baix Francolí 6.100 2.100

Com ja s’ha comentat anteriorment, el segon tipus de demanda agrària es refereix als regs locals, que s’han avaluat a nivell municipal d’acord amb el cens agrari de 1999. Aquests solen estar conformats per nombroses parcel·les de petita extensió sense infraestructura hidràulica important associada i que, en general, efectuen generalment la captació del recurs des de captacions directes al riu. Tot i ser de petites dimensions, el seu gran nombre fa que en conjunt suposin una demanda molt significativa. Així, la demanda agrària total del sistema i la superfície que ocupa es relacionen a la Taula 2.22, expressant a la taula els percentatges respecte al total de superfície i de demanda agrària de les Conques Internes. Taula 2.22. Superfície i demanda agrària del sistema Sud

Sistema Superfície (ha) % CIC Demanda de reg (hm3/any) % CIC Dotació mitjana (m3/ha/any)

SUD 20.923 33,9% 113,16 29,7% 5.363

Cabals de manteniment Com en altres sistemes, la demanda mediambiental del sistema Sud es redueix als cabals de manteniment dels diferents trams dels corrents principals i dels seus afluents. Els valors establerts per a aquests cabals de manteniment, amb el seu règim corresponent, estan recollits en el “Pla sectorial de cabals de manteniment de les Conques Internes de Catalunya” (2002) i en altres apartats d’aquest document hi ha més informació sobre ells. Només a títol orientatiu, dir que els més destacats en termes d’aportació anual mitjana serien:

Foix a la desembocadura 2,56 hm3/any Gaià a la desembocadura 5,06 hm3/any Francolí a la desembocadura 6,54 hm3/any Riudecanyes a la desembocadura 1,22 hm3/any

Altres demandes Aquest sistema pràcticament no disposa de cap aprofitament dels inclosos en aquest grup (hidroelèctrics, piscifactories, etc.).

59


Demanda total La demanda consumptiva total del sistema ascendeix a 204,9 hm3/any (un 17,2% de la demanda total de les conques internes). En la Taula 2.23 es divideix aquesta demanda total segons usos i s’observa l’alt percentatge que representa la demanda de regadiu davant la demanda urbana (Gràfic 2.11). Taula 2.23 Demanda total del Sistema Sud

Sistema Total demanda abastament

% CIC Demanda de reg

% CIC Demanda total

% CIC

SUD 90,9 11,4% 113,2 29,7% 204,1 17,2%

Gràfic 2.11 Distribució de la demanda total en funció dels usos

Infraestructures Les infraestructures hidràuliques més importants en el sistema són els embassaments que es relacionen a la Taula 2.24 següent: Taula 2.24 Capacitat d’embassament del sistema Sud


Foix Foix Castellet i la Gornal 3,50

Gaià Gaià El Catllar-Renau 59,40

(útil: 10 a 15 aprox.)

Riudecanyes Riudecanyes Riudecanyes 5,32

Siurana Siurana Cornudella de Montsant 12,43

CAPACITAT TOTAL DEL SISTEMA (hm3) 80,65

Les característiques més importants de les preses citades són les següents: Taula 2.25 Característiques dels embassaments del sistema Sud

Característiques Foix Gaià Riudecanyes Siurana

Data de construcció 1928 1978 1918 1972

SISTEMA SUD (17,2%)

Dem Abast45%

Dem de Reg55%

60


Característiques Foix Gaià Riudecanyes Siurana

Capacitat útil embassada (hm3) 3,50 59,40 5,32 12,43

Altura de presa (m) 38 76 51 63

Longitud de coronació (m) 190 385 235 274

Tipus de presa Gravetat Materials solts Gravetat Gravetat

Superfície de la conca (km2) 82,2 370 31 60,4

Superfície d’embassament (ha) 320 326 30 67

Cota NMN (m) 100 128 210 486

Cota peu de presa (m) 70 52 176 436

Finalment, com a infraestructures destacades d’aquest sistema cal esmentar la connexió Siurana – Riudecanyes i el “minitransvasament” que opera el CAT des de l’Ebre, amb la potabilitzadora de l’Ampolla, fins a l’extrem nord de la província de Tarragona a Cunit, al llarg de tot el litoral i amb diferents ramals com els que es dirigeixen a Valls o Montblanc. La capacitat total d’aquest sistema, construït cap al 1989, és de 4 m3/s en punta (tot i que algun condicionament actual el limita a uns 3,85 efectius).

61


2.1.4.5. El sistema Segre Descripció general de l’àmbit territorial Aquest sistema està format per les conques del riu Segre i els seus afluents Noguera Ribagorçana i Noguera Pallaresa. Atenent al seu cabal, el Segre és el més important dels rius catalans. La Noguera Ribagorçana drena una conca estreta i allargada de 2.061 km2. La cota més alta és de 3.205 m i la menor no sobrepassa dels 300 m. El seu naixement es produeix en el Massís de la Maladeta i Sant Maurici i té una direcció predominantment nord-sud, desembocant al riu Segre a prop de Corbins. La major part del seu recorregut ho fa entre els límits de les províncies d’Osca i Lleida, excepte el tram final, que es realitza a la província de Lleida. Els principals afluents al marge dret són el Baliera, amb una conca de 104 km2 i el riu Guart. Al marge esquerre destaca el Noguera de Tor, amb una conca de 240 km2. Aquest últim té un afluent en el seu marge esquerre que recull les aigües de la serra de Sant Maurici, el riu Sant Nicolau de 64 km2 de conca. L’aportació total a la Noguera Ribagorçana en règim natural és de 640 hm3/any. El règim hidrològic natural de la capçalera de la conca de la Noguera Ribagorçana respon a un comportament natural de tipus nivopluvial. El període d’aigües altres és entre abril i juliol, amb el màxim a juny. El període d’aigües baixes es presenta entre desembre i març, coincidint amb la època més freda, i el mes amb menors cabals és febrer. El règim diari presenta importants modificacions a causa de les infraestructures de regulació. A la capçalera els aprofitaments hidroelèctrics provoquen variacions importants del cabal mig del riu en funció dels llocs de presa de l’aigua i la turbinació. La conca de la Noguera Pallaresa transcorre íntegrament per territori català, cobreix una extensió de 2.807 km2 des de l’eix pirenaic fins el Segre a Camarasa, aigües amunt de Balaguer. La major cota de la conca és 2.906 msnm i la menor no supera els 300 msnm. La Noguera Pallaresa neix als Pirineus, entre Aigües Tortes i la Serra de Boteixo. Els principals afluents al marge dret són el riu de Sant Maurici i el riu Clami-se-la, amb una conca de 349 km2. Al marge esquerre els afluents són el Noguera de Cardós, amb una conca de 412 km2, el Romandrien, Càreu i Abella. El Noguera de Cardós té dos afluents principals: el riu Lladorre al marge dret, amb una conca de 60 km2, i el riu Tor al marge esquerre, amb una conca de la mateixa magnitud. L’aportació total en règim natural de la conca és de 1.280 hm3/any. El règim hidrològic natural de la capçalera de la conca de la Noguera Pallaresa respon a un comportament natural de tipus nivopluvial. El període d’aigües altes es dóna entre abril i juliol amb el màxim en maig i juny. El període d’aigües baixes es presenta entre

62


desembre i febrer, coincidint amb la època més freda, i el mes amb menors cabals és gener. També existeix un altre període d’aigües baixes entre agost i setembre. El règim diari presenta importants alteracions donats els intensos aprofitaments hidroelèctrics, que provoquen variacions importants del cabal. La conca del riu Segre, sense incloure la conca del Cinca, ni els seus afluents principals Ribagorçana i Pallaresa, ocupa una extensió de 8.167 km2, incloent la capçalera a França i la zona del Valira a Andorra. El riu Segre baixa des de la zona oriental pirenaica fins a l’Ebre recollint pel marge dret els afluents abans indicats, i pel marge esquerre els de menor entitat que procedeixen de al divisòria de la conca de l’Ebre amb la de les conques internes de Catalunya. Els principals afluents al marge dret són el Carol, amb una extensió de conca de 157 km2, el Duran, el Valira (amb una conca de 562 km2), la riera de la Guàrdia, el riu Cabo, el Sellent (70 km2), el Rialb, el Boix, el Noguera Pallaresa i el Noguera Ribagorçana. Al marge esquerre els afluents tenen menor extensió de conca i menor cota que els del marge dret. Destaquen els rius Vansa, Ribera Salada, Llobregos, Sió (amb una extensió de conca de 501 km2), Corp (537 km2) i Set. L’aportació total de la conca en règim natural és de 2.790 hm3/any. El règim hidrològic natural de la capçalera de la conca del Segre respon a un comportament natural de tipus nivopluvial, amb una incidència de la retenció nival menys acusada que de les conques situades al sector central pirenaic. Els períodes d’aigües baixes es presenten entre desembre i febrer, coincidint amb la època més freda, sent febrer, el mes amb menors cabals; i el mínim absolut es presenta a l’estiu a la llera del Segre. Anàlisi de la situació actual Recursos superficials Els recursos del sistema són els següents:

SEGRE 2790 hm3/any N. PALLARESA 1280 hm3/any N. RIBAGORÇANA 640 hm3/any

S’ha de destacar un fet observable com és la reducció que han patit les aportacions del riu Segre en la seva capçalera al llarg dels darrers anys, especialment significativa a partir dels anys 80. En definitiva, els darrers anys s’ha observat una reducció a la baixa en les aportacions de certs rius pirinencs com el Segre; es coneixen episodis anteriors de cabals “esporàdicament” més baixos, però potser no en un període tant llarg i sostingut

63


(al llarg del passat segle). És probable que aquest comportament sigui fruit de diferents efectes superposats, entre els quals destacarien:

1. Una “lleugera” reducció pluviomètrica i un increment lent sostingut de la variabilitat de la pluja.

2. Els possibles canvis en els usos del sòl, bàsicament en la reforestació de la conca en espais abandonats per l’ús humà en mitja i alta muntanya, tot i que és molt difícil de valorar en còmput global, i altres indicis (sèries en règim natural, invariants als canvis de sòl) ens diuen que deu haver algun element més en joc.

3. La tendència sostinguda i prou important a l’increment de temperatura almenys a nivell local, els efectes de la qual són majors necessitats d’aigua per part de les plantes i la massa forestal (primordialment) i major evaporació als rius, estanys, de la neu o de la pròpia humitat del sòl, amb la conseqüent reducció d’aportacions a aqüífers i rius.

El problema de la reducció d’aportacions mitjanes que s’observa, si es confirma que va més enllà del que podria ser un cert comportament cíclic, pot ser indicador d’un canvi profund en la dinàmica hidrològica. Les sèries històriques poden deixar de ser estadísticament representatives i, si el que està passant és fruit de l’anunciat Canvi Climàtic, podem trobar-nos en un moment d’inflexió en el qual el canvi de règim en les precipitacions, les temperatures i els cabals faci que l’històric ja no es pugui considerar representatiu del que ha de venir en el futur i per tant perdi certa validesa per a anàlisis de planificació hidrològica. Infraestructures El sistema es caracteritza per la gran quantitat d’embassaments i centrals hidroelèctriques, especialment en la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa. Al riu Segre hi ha els embassaments d’Oliana (amb una capacitat de 101 hm3), Rialb (amb una capacitat de 402 hm3), Sant Llorenç (amb una capacitat de 10 hm3) i l’embassament d’Utxesa (amb una capacitat de 4 hm3). Comportant un total de 517 hm3 regulats al riu Segre. A la Noguera Pallaresa hi ha els embassaments de Tremp (amb una capacitat de 205 hm3), Terradets (amb una capacitat de 33 hm3) i l’embassament de Camarasa (amb una capacitat de 113 hm3). Comportant un total de 351 hm3 regulats al riu Noguera Pallaresa. A la Noguera Ribagorçana hi ha els embassaments de les Escales (amb una capacitat de 152 hm3), Canelles (amb una capacitat de 678 hm3) i l’embassament de Santa Anna (amb una capacitat de 240 hm3). Comportant un total de 1070 hm3 regulats al riu Noguera Ribagorçana. La capacitat de regulació dels sistemes és de 1938 hm3.

64


Els aprofitaments hidroelèctrics presents al sistema són: la central hidroelèctrica de Tremp, Terradets, Camarasa, Sant Llorenç, Balaguer, Rialb, Oliana, Serós, Castillonoy, Santa Anna, Pont de Montanyana, Escales i Canelles. Demanda total La demanda és gairebé en la seva totalitat de regadiu, concentrada en les grans zones del canal d’Aragó i Catalunya i el canal d’Urgell. A aquestes dues grans zones de regadiu se’ls unirà el canal Segarra-Garrigues. Taula 2.26 Demanda total del Sistema Segre

Sistema Total demanda d’abastament

Demanda de reg Demanda total

SEGRE – N. PALLARESA – N. RIBAGORÇANA 71 hm3/any 1335 hm3/any 1407 hm3/any

65


2.1.4.6. El sistema Garona Aquest sistema està format per la conca del riu Garona i els seus afluents. Els recursos del sistema són els següents:

Capçalera Garona 165 hm3/any Valarties 68 hm3/any Garona fins Bossòst 239 hm3/any Toran 84 hm3/any Garona tram final (frontera francesa) 33 hm3/any

El recurs total en règim natural fins a la frontera francesa de la conca és de 589 hm3/any. Una part de les aportacions mitjanes són susceptibles de regulació per les infraestructures hidràuliques bàsiques, com són els nombrosos llacs de Vall d’Aran, caracteritzats per la seva escassa capacitat. El règim mensual es manté constant al llarg de la llera del riu Bossots i els seus afluents. El període d’aigües altes es presenta entre abril i juliol amb el màxim al juny. Existeixen dos períodes d’aigües baixes, un estival, amb el mínim al setembre, i altre hivernal degut a la retenció nival, amb el mínim al gener. Les demandes consumptives totals del sistema ascendeix a 1,28 hm3/any. Els valors d’aquestes demandes són les següents: Taula 2.27 Demanda total del Sistema Garona

Sistema Total demanda d’abastament

Demanda de reg Demanda total

GARONA 1 hm3/any 0,28 hm3/any 1,28 hm3/any

66


2.1.4.7. El sistema Baix Ebre

El Baix Ebre inclou tota la conca de l’Ebre aigües avall de Mequinensa, inclosos afluents com l’Algars i el Siurana. El sistema disposa de recursos provinents de la conca de l’Ebre aigües amunt de Mequinensa, així com del Cinca i del Segre. Els recursos del sistema són els següents:

Entrades a Mequinensa 8.252 hm3/any Baix Ebre 583 hm3/any Segre - Cinca 4.450 hm3/any Matarranya - Algars 118 hm3/any Siurana 38 hm3/any

Aquest àmbit presenta una gran capacitat de regulació deguda a la capacitat dels embassaments de Mequinensa (1528 hm³) i Riba-roja (210 hm³).

Els aprofitaments hidroelèctrics de gran importància a les centrals de Mequinensa, Riba-roja i Flix.

El Baix Ebre presenta una demanda fonamentalment de regadiu, 750 hm3/any enfront dels 85 hm³/any de d’abastament.

67


2.1.4.8. Xarxes Regionals Estratègiques Dins de l’àmbit regional hi ha previstes tres grans xarxes d’abastament: el nou abastament des de l’embassament de la Llosa del Cavall, el nou abastament des de l’embassament de Rialb i el reforç de l’abastament existent de Girona i la Costa Brava Centre. Abastament de la Llosa del Cavall Aquest abastament consisteix en una nova xarxa d’abastament que, des de l’embassament de la Llosa del Cavall, servirà un àmbit d’uns trenta municipis, repartits en els comarques del Solsonès, Bages, Anoia i Segarra. Aquest sistema resoldrà l’abastament d’una zona històricament deficitària i afectada ara, a més a més, per problemes de contaminació per nitrats. La xarxa pot connectar-se més endavant amb el sistema d’abastament d’Aigües Ter Llobregat, a l’alçada d’Igualada, contribuint així també a una millora de qualitat en el ramal Penedès-Garraf-Anoia d’aquesta xarxa. L’esquema de la futura xarxa d’abastament de la Llosa del Cavall es mostra a la figura següent. Taula 2.28 Esquema de la futura xarxa des de l’embassament de la Llosa del Cavall.

Abastament des de Rialb Aquesta xarxa regional abastirà un àmbit potencial de avui vuitanta municipis (marge esquerre del Segre), que avui s’abasten de manera relativament precària des del canals de reg de l’Urgell. L’abastament en xarxa permetrà una garantia molt superior, en qualitat i en quantitat, en un àmbit que experimenta un important creixement.

L’esquema de la futura xarxa d’abastament des de Rialb es mostra a la figura següent.

XARXA ATL

CALAFETAP TER

ETAP ST. JOAN DESPÍ

BAGES

FUTURA ETAP LLOSA

EMBASSAMENTS DE LA

BAELLS I DEL TER

EMBASSAMENT DE LA LLOSA DEL CAVALL

SOLSONÈS

IGUALADACALAF

68


Taula 2.29. Esquema de la futura xarxa des de l’embassament de Rialb.

Reforç d’abastament de Girona i la Costa Brava Consisteix en l’ampliació de la capacitat d’adducció i potabilització de la portada del Ter a Girona i la Costa Brava Centre, que actualment estan al límit del desabastament durant els mesos d’estiu. Inclou també una connexió amb la xarxa de la Costa Brava als municipis que conformen la Mancomunitat de Palafrugell. Se’n beneficiaran més de trenta municipis.

SistemaSió

Sistema Cercavins

Sistema Riucorb

Sistema Garrigues

GUISSONA

CERVERATÀRREGA

STA.COLOMA

FORÉS

Alta SegarraBassa + ETAP

--

SistemaSió

Sistema Cercavins

Sistema

Sistema Garrigues

Pla Urgell (2025?)

GUISSONA

CERVERATÀRREGA

STA.COLOMA

FORÉS

EMBASSAMENT DE RIALB

EMBASSAMENT D’UTXESA EMBASSAMENT D’UTXESA

Riu Segre

Canal Segarra - Garrigues

Les Garrigues: reforç del sistema existent des d’Utxesa

69


2.1.5. Aigua i energia. Diagnosi i propostes de mitigació en la despesa energètica. Aquest exposa de manera descriptiva un acostament a la quantificació del cost energètic associat al cicle integral de l’aigua. Aquesta aproximació s’ha de concretar al llarg de l’elaboració i redacció del Pla de Gestió de l’Aigua de Catalunya. Diagnosi i prognosi de la despesa energètica en termes d’emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH) Anàlisi de la situació actual La despesa energètica, en termes d’emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH), del cicle integral de l’aigua al conjunt de Catalunya (per 7 milions d’habitants), sense tenir en compte els usos: Taula 2.30. Situació actual de la despesa energètica en termes d’emissions de GEH.

Rati kwh/m3 Hm3 anuals

kwh/any x 106

Rati Tn CO2/kwh

Tn CO2 anuals

Captació i transport 0,25 1.026,3 256,58 0,000429 110.071 Tractament i potabilització 0,05 767,3 38,37 0,000429 16.459 Dessalinització 3,40 10,0 34,00 0,000429 14.586 Distribució 0,30 777,3 233,19 0,000429 100.038 Depuració 0,30 790,0 237,00 0,000429 101.673 Reutilització (només terciaris) 0,06 22,0 1,32 0,000429 566 TOTAL / Promig 1,04 800,45 Gwh 343.392

Les gairebé 350.000 Tn de CO2 suposen el 0,6 % dels 60 MTn emeses avui al conjunt de Catalunya. En termes de consum elèctric, el pes al conjunt català és del 2,2 % i si consideréssim els usos de l’aigua, potser es situaria entre el 10 i 12 % (a Califòrnia s’ha estimat en un 19 %). Altres elements emissors de GEH lligats a l’aigua:

- Emissió de metà a les EDAR: 300.000 Tn CO2/any. - Gestió dels llots a les EDAR: 34.000 Tn CO2/any (només es fa l’assecat tèrmic

del 35 % de les 140.000 Tn/any de llots, ja secs, i només es valoritzen energèticament un 2,5 %, tot i que el potencial futur per al seu aprofitament és enorme).

- Aigua envasada: 120.000 Tn CO2/any, per només 2,4 hm3. Anàlisi de la situació futura

70


Per a els escenaris futurs, més concretament a l’any 2025, s’ha estimat que el creixement de la població arribarà a uns 8,5 milions d’habitants pel conjunt de Catalunya. Segons la gestió actual i les actuacions previstes a la Planificació hidrològica vigent, les emissions totals poden pujar fins a unes 593.000 Tn de CO2, doblant el seu pes específic en el conjunt de sectors emissors de GEH. El pes de la major dessalinització serà important, però en termes relatius serà molt més important el simple creixement de la demanda d’abastament.

71


Gràfic 2.12. . Pes relatiu de la dessalinització al conjunt de les xarxes d’abastament de Catalunya

L’estalvi d’aigua és i serà el principal garantidor de l’estalvi energètic. En aquest sentit, els escenaris considerats a la Planificació vigent ja inclouen un estalvi potencial de l’ordre de 60 hm3, un 2,75 % de la demanda energètica futura que s’assoliria amb escenaris tendencials. Malgrat això, aquest efecte pot ser parcialment compensat per les condicions del canvi climàtic (major temperatura mitjana) que podrien ocasionar un cert increment de la demanda d’aigua a tots els sectors; preliminarment es pot estimar en + 5 % del consum d’aigua i + 2 % en la seva equivalència en termes d’energia. Mesures i propostes de mitigació

• Des de l’abril passat és vigent l’Acord de Govern per als programes d’estalvi i eficiència energètica als edificis i equipaments de la Generalitat que superin els 200.000 kwh/any, el que afectarà a vàries desenes de depuradores i potabilitzadores de Catalunya. El Departament d’Explotacions de l’Agència ja ha iniciat els treballs per la realització de les diagnosis, seguiments i auditories necessàries a les EDAR on caldrà redactar els programes d’estalvi.

• ATL ha redactat el seu Pla de Sostenibilitat, que inclou una amplia bateria de

propostes (més de 100 M€), amb l’objectiu principal d’implantar energies renovables per compensar part de la despesa energètica actual i prevista. El potencial d’instal·lacions fotovoltaiques a les seves instal·lacions permetrà absorbir el 10 % del consum elèctric de la nova dessalinitzadora del Llobregat (compensació d’unes 9.000 Tn de CO2 anuals).

• Altres propostes i línies d’actuació que estudiarà l’ACA (amb l’objectiu d’elaborar

un Pla de Sostenibilitat al llarg de l’any vinent):

740 745 755

10 (1,3 %) 100 (11,8 %) 160 (17,5 %)

0

200

400

600

800

1000

Situació actual A mig termini (2015) A llarg termini (2025)

Con

sum

anu

al (h

m3 )

Recursos convencionals Dessalinització

A CIC: 1,4 % 12,9 % 19,6 %

72


Estratègies de mitigació: 1. El propi estalvi d’aigua en els creixements de demanda previstos, com a

principal estratègia per pes i per viabilitat, tot i que es tracta d’un camí ja ben estudiat i que ofereix possibilitats interessants, però no definitives.

2. La recerca i investigació de nous exemples d’optimització i millores tecnològiques en els diferents processos (amb programes d’estalvi emanats de l’Acord de Govern), com en el cas de l’osmosi inversa, malgrat que les possibilitats de millora en els sistemes clàssics d’impulsió o en els tractaments convencionals de potabilització ja estan molt estudiades, amb marges de millora escassos i on ara per ara no s’intueix l’aparició de noves tecnologies revolucionàries.

3. I, fonamentalment, fer un major ús de les energies renovables, tant per part de les companyies elèctriques subministradores com amb la recerca de les possibilitats pròpies en cada cas.

Principals potencialitats: 1. Optimització de processos en les depuradores; aeracions, millora de

bombaments, recuperació amb microturbines a les sortides de planta, aprofitament del biogàs en els digestors de les depuradores i valorització dels llots. El conjunt de totes elles podria estimar-se en un potencial entorn al 25 % del conjunt del cicle integral de l’aigua.

2. Aprofitament fotovoltaic a instal·lacions pròpies. La disponibilitat d’espais mostra un potencial de l’ordre del 10 % de la despesa energètica actual al conjunt del cicle integral de l’aigua.

73


2.2. Principals problemàtiques ambientals 2.2.1. Anàlisi de pressions i impactes a les masses d’aigua de Catalunya L’anàlisi de les problemàtiques que afecten a les masses d’aigua de Catalunya s’ha dut a terme a partir dels resultats de l’anàlisi de pressions i impactes (document IMPRESS) realitzat l’any 2004 (consultables en detall a l'aplicatiu informàtic de la pàgina web http://mediambient.gencat.net/aca/ca/impress_interactiva.jsp) A continuació es presenta un compendi dels resultats de les diferents pressions i impactes mesurats a cada categoria de masses d’aigua, així com el risc d’incompliment. Als gràfics es mostra la proporció de cada categoria, en nombre de masses d’aigua, i a les taules adjuntes, el nombre de masses d’aigua afectades i el tant per cent que representen respecte el total.

74


Pressions en rius i estuari (1a part: alteració del règim hidrològic i de la morfologia del canal i les riberes):

Alte

raci

ó de

l règ

im h

idro

lògi

c i d

e la

mor

folo

gia

del

cana

l i le

s rib

eres

Preses i assuts

Nº %

Nul·la 356 96 Baixa 4 1 Mitjana 9 2 Alta 2 1

Endegaments

Nº %


Captacions d’aigua

Nº %


Regulació per

embassaments Nº %


Alte

raci

ó de

l règ

im h

idro

lògi

c i d

e la

mor

folo

gia

del c

anal

i le

s rib

eres

Derivació a centrals hidroelèctriques

Nº % Nul·la 312 84 Baixa 2 1 Mitjana 2 1 Alta 55 15

Usos urbans en zona inundable


Activitats extractives en zona inundable


Plantacions forestals en zona inundable


Captacions d'aiguaPreses i assuts Endegaments

Derivació a centrals hidroelèctiques

Zones urbanes en zona inundable

Regulació del f lux

Activitats extractives en zona inundable

Plantacions forestals en zona inundable

75


Pressions en rius i estuari (continuació):

Font

s de

con

tam

inac

ió p

untu

als

i difu

ses

Pressió:

Nul·la Baixa Mitjana Alta UU

Abocaments industrials no biodegradables

Residus sòlids urbans Residus sòlids mixtos

Agricultura: pastures intensives

Agricultura: cereals i farratges, o regadiu

Agricultura: hortalises, f lors, fruiterars

Agricultura: arrossars

Dejeccions ramaderesExcedents de nitrogen

Usos urbans

Sòls contaminats Vies de comunicació

Zones mineres

Fangs d'EDAR

Runams salins Espècies invasores

Abocaments d'EDARs (DQO) Abocaments industrials (DQO)Abocaments d'EDARs (fòsfor)

Nuclis no sanejats

Abocaments de fòsfor acumulats

DSUAbocaments bio-degradables totals (DQO)

Altr

es p

ress

ions

76


Abocaments d’EDARs

(fòsfor)


Abocaments de fòsfor

acumulats



(DQO)


Abocaments industrials

(DQO)


Nuclis no sanejats

Nº %


Abocaments bio-

degradables totals (DQO) Nº %


DSU

Nº %


Abocaments industrials no

biodegradables Nº %


Fangs d’EDARs


Residus sòlids urbans


Residus sòlids mixtos


Usos urbans


Agricultura: pastures intensives


Agricultura: cereals i farratges, o regadiu Nº %


Agricultura: hortalisses, flors, fruiterars


Agricultura: arrossars


Excedents de nitrogen


Dejeccions ramaderes


Sòls contaminats


Vies de comunicació


Font

s de

con

tam

inac

ió p

untu

als

i difu

ses.

Zones mineres


Runams salins


Altr

es p

ress

ions

Espècies invasores


77


Impactes en rius i estuari:

Inco

mpl

imen

ts d

e no

rmat

ives

Ele

men

ts d

e qu

alita

t del

med

i

Impacte:

Nul Baix Mitjà Alt Sense dades UU

Inco

mpl

imen

ts d

e no

rmat

ives

vig

ents

Substàncies prioritàries Nº % Nul 91 24 Baix 0 0 Mig 7 2 Alt 9 3 Sense dades 264 71

Vida piscícola Nº % Nul 70 19 Baix 0 0 Mig 6 2 Alt 31 8 Sense dades 264 71

Prepotables Nº % Nul 100 27 Baix 0 0 Mig 4 1 Alt 3 1 Sense dades 264 71

Zones de bany Nº % Nul 107 29 Baix 0 0 Mig 0 0 Alt 0 0 Sense dades 264 71

Ele

men

ts d

e qu

alita

t del

m

edi

Qualitat biològica Nº % Nul 113 30 Baix 63 17 Mig 33 9 Alt 27 7 Sense dades 135 37

Qualitat fisicoquímica Nº % Nul 72 19 Baix 21 6 Mig 14 4 Alt 0 0 Sense dades 264 71

Qualitat hidromorfològica Nº % Nul 57 15 Baix 75 20 Mig 73 20 Alt 37 10 Sense dades 129 35

Estat ecològic Nº % Nul 112 30 Baix 64 17 Mig 33 9 Alt 27 7 Sense dades 135 37

Substàncies prioritàries Vida piscícola Prepotables Zones de bany

Qualitat biològica Qualitat fisicoquímica Qualitat hidromorfològica Estat ecològic

78


Pressió i impacte global en rius i estuari, i risc d’incompliment d’objectius de la Directiva marc de l’aigua:

Nº %


Nº % Nul 111 30 Baix 51 14 Mig 44 12 Alt 37 10 Sense dades 124 33

Nº % Nul 127 34 Baix 106 29 Mig 104 28 Alt 34 9

Impacte global RISC D'INCOMPLIMENTPressió globalPressió global

79


Pressions, impactes i risc d’incompliment en embassaments. Es mostren només les pressions que afecten al menys una massa d’aigua.






Nº % Nul·la 8 38 Baixa 10 48 Mitjana 3 14 Alta 0 0 Sense dades 9 43

Nº % Nul 17 57 Baix 10 33 Mitjà 3 10 Alt 0 0

Pressió, impacte i risc:


Abocaments puntuals acumulats (DQO)

Agricultura: hortalises, f lors, fruiterars

Dejeccions ramaderes Excedents de nitrogen

RISC D'INCOMPLIMENTImpacte globalPressió global

80


Impacte en estanys:

Nº % Nul 20 50 Baix 3 8 Mitjà 0 0 Alt 12 30 Sense dades 5 13

Impacte i risc d’incompliment en zones humides:




Impacte i risc:


RISC D'INCOMPLIMENT

Qualitat biològica Estat de conservació RISC D'INCOMPLIMENT

81


Pressions en aigües costaneres:

Alte

raci

ons

mor

folò

giqu

es

Font

s de

con

tam

inac

ió p

untu

als

i difu

ses

Altr

es p

ress

ions

Pressions: P

Sense pressió No significativa Significativa

Artif icialització de la costa Regeneració de platges

Abocaments d'EDARs Mancances del sistema de sanejament

DSU Abocaments industrials biodegradables

Abocaments industrials no biodegradables

Aportacions de rius (DBO)

Usos agrícoles Usos urbans

Turisme

PescaPorts esportius Ports pesquers Ports comercials i industrials

82


A

ltera

cion

s m

orfo

l.

Artificialització de la costa

Nº % Nul·la 10 29 No significativa 17 50 Significativa 7 21

Regeneració de platges


Usos agrícoles


Usos urbans




Mancances del sistema de

sanejament Nº % Nul·la 0 0 No significativa 28 82 Significativa 6 18

Font

s co

ntam

inac

ió p

untu

als

i difu

ses

DSU



biodegradables Nº % Nul·la 31 91 No significativa 2 6 Significativa 1 3

Abocaments industrials no

biodegradables Nº % Nul·la 30 88 No significativa 3 9 Significativa 1 3

Aportacions de rius (DBO)


Ports esportius


Ports pesquers


Ports comercials i industrials


Pesca


Altr

es p

ress

ions

Turisme

Turisme Nº % Nul·la 0 0 No significativa 29 85 Significativa 5 15

83


Impactes en aigües costaneres:

Ele

men

ts d

e qu

alita

t del

med

i

Impacte:

Nul Baix Mitjà Alt Sense dades

Qualitat biològica


Qualitat fisicoquímica


ESTAT ECOLÒGIC


ESTAT QUÍMIC

Nº % Sense impacte 2 6 Amb impacte 10 29 Sense dades 22 65

Pressió global, impacte global i risc d’incompliment en aigües costaneres:

Pressió global

Impacte global RISC D'INCOMPLIMENT


Nº % Sense impacte 16 47 Impacte probable 15 44 Impacte molt probable 3 9

Nº %

Nul 10 29 Baix 6 18 Mitjà 15 44 Alt 3 9

Qualitat biològica Qualitat f isicoquímica ESTAT ECOLÒGIC ESTAT QUÍMIC

84


Pressions en aigües subterrànies:

Pre

ssio

ns s

obre

l’es

tat q

uant

itatiu

Pre

ssio

ns s

obre

l’es

tat q

uím

ic


Runams salins

Dipòsits controlats de residusSòls contaminatsAbocaments industrialsInfraestructures lineals urbanes i industrials

Zones urbanes i industrialsAplicació de biosòlidsAgricultura intensiva

Extraccions costaneres causants d'intrusió salina

Abocaments d'EDAR Recàrrega artif icial

Pre

ssió

glo

bal

Pressió:

Nul·la Baixa Mitjana Alta

Vivers de plantes ornamentals i freatòf its Extraccions d'àrids Captació d'aigua

Pressió total per estat químicPressió total per estat quantitatiu

85


Pre

ssio

ns s

obre

l’es

tat

quan

titat

iu

Vivers de plantes ornamentals i freatòfits


Extraccions d’àrids


Captació d’aigua




Agricultura intensiva

Nº %


Aplicació de biosòlids

Nº %


Zones urbanes i industrials

Nº %


Infraestructures lineals i industrials




Sòls contaminats


Dipòsits controlats de residus


Pre

ssio

ns s

obre

l’es

tat q

uím

ic

Runams salins




Extraccions costaneres causants d’intrusió salina

Nº %


Recàrrega artificial


Pre

ssió

glo

bal

Pressió total per estat quantitatiu


Pressió total per estat químic


86


Impactes en aigües subterrànies:





Impacte:

Nul Baix Mitjà Alt Sense dades uu Risc d’incompliment en aigües subterrànies:

Nº %

No 26 49 Sí 27 51

Nº % No 42 79 Sí 11 21

Nº % No 24 45 Sí 29 55

Risc:

Sense risc Amb risc u

Vulnerabilitat Impacte comprovat estat quantitatiu

Impacte comprovat estat químicImpacte potencial estat químic

Risc sobre l'estat químic Risc sobre l'estat quantitatiu RISC TOTAL

87


2.2.2. Diagnosi i jerarquització de les problemàtiques A partir de l’anàlisi de pressions i impactes, s’han agrupat en setze les principals problemàtiques que generen risc d’incompliment dels objectius de la DMA de les masses d’aigua de Catalunya:

extraccions d’aigua i regulació del cabal,

alteracions del règim de cabals per aprofitament hidroelèctric,

contaminació d’origen industrial,

contaminació associada a pràctiques agrícoles,

contaminació per insuficiències en el tractament de les aigües residuals urbanes,

contaminació per adobs d’origen ramader,

espècies invasores,

alteracions morfològiques dels marges fluvials i de les zones humides,

contaminació per runams salins,

descàrrega de col·lectors unitaris d’aigües pluvials i de sanejament,

canvis morfològics a la costa,

generació de residus en ports, embarcacions i per ús lúdic de les masses d'aigua,

contaminació per lixiviats d’abocadors i dipòsits de residus,

incompliment de normativa pesquera,

contaminació d’origen domèstic de nuclis sense sanejament,

pressió associada a infraestructures lineals soterrades.

Aquestes problemàtiques afecten de manera més o menys específica a les diferents categories de masses d’aigua. A la Taula 2.31 es mostren les categories que es veuen afectades per cadascuna de les problemàtiques mencionades.

88


Taula 2.31 Principals problemàtiques presents en cadascuna de les categories de masses d’aigua de Catalunya: EX: extraccions d’aigua i regulació del cabal; AH: alteracions del règim de cabals per aprofitament hidroelèctric; CI: contaminació d’origen industrial; UA: contaminació associada a pràctiques agrícoles; RU: contaminació per insuficiències en el tractament de les aigües residuals urbanes; NR: contaminació per adobs d’origen ramader; EI: espècies invasores; AM: alteracions morfològiques dels marges fluvials i de les zones humides; RS: contaminació originada als runams salins; DSU: descàrrega de col·lectors unitaris d’aigües pluvials i de sanejament; CMC: canvis morfològics a la costa; GR: generació de residus en ports, embarcacions i per ús lúdic de les masses d'aigua; DR: contaminació per lixiviats d’abocadors i dipòsits de residus, RP: incompliment de normativa pesquera, NSS: contaminació d’origen domèstic de nuclis sense sanejament, i IL: pressió associada a infrastructures lineals soterrades.

Categoria EX AH CI UA RU NR EI AM DSU RS CMC GR DR RP NSS IL

Rius X X X X X X X X X X X

Embassaments X X X

Estanys X X

Zones Humides X X X X X

Aigües costaneres X X X X X X X X

Badies X X

Aigües subterrànies X X X X X X X X X

Valoració de la importància de les problemàtiques La importància de cadascuna d'aquestes problemàtiques en el conjunt de Catalunya s’ha obtingut considerant:

• l’abast territorial de la problemàtica

• la criticitat de la problemàtica sobre el medi aquàtic.

La quantificació de la importància s’obté multiplicant els valors d'abast territorial i de criticitat. El sistema aplicat es resumeix a l’esquema de la Figura 2.1, i a la ¡Error! No se encuentra el origen de la referencia.. es presenta el resultat de la valoració de la importància de les principals problemàtiques que afecten les masses d’aigua de Catalunya.

89


Abast terrirtorialValor sobre % masses afectades

CriticitatMagnitud x Singularitat

MagnitudPromig del valor de les pressions

Singularitat1 + puntuació

ImportànciaAbast territorial x Criticitat

Abast terrirtorialValor sobre % masses afectades

CriticitatMagnitud x Singularitat

MagnitudPromig del valor de les pressions

Singularitat1 + puntuació

ImportànciaAbast territorial x Criticitat

Figura 2.1 Criteri utilitzat en la quantificació de la importància de les problemàtiques seleccionades.

L'abast territorial (AT) de la problemàtica s’obté del percentatge del nombre de masses d'aigua afectades per la problemàtica (considerant totes les categories) respecte el total de les masses d’aigua potencialment afectades. El resultat per les diferents problemàtiques es presenta a la Figura 2.2.

Abast territorial

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

EA AH CI UA RU NR EI AM RS DSU CMC GR DR RP NSS IL

Problemàtica

%

Figura 2.2 Percentatge d’abast territorial calculat per les principals problemàtiques que afecten les masses d’aigua de Catalunya. EX: extraccions d’aigua i regulació del cabal; AH: alteracions del règim de cabals per aprofitament hidroelèctric; CI: contaminació d’origen industrial; UA: contaminació associada a pràctiques agrícoles; RU: contaminació per insuficiències en el tractament de les aigües residuals urbanes; NR: contaminació per adobs d’origen ramader; EI: espècies invasores; AM: alteracions morfològiques dels marges fluvials i de les zones humides; RS: contaminació originada als runams salins; DSU: descàrrega de col·lectors unitaris d’aigües pluvials i de sanejament; CMC: canvis morfològics a la costa; GR: generació de residus en ports, embarcacions i per ús lúdic de les masses d'aigua; DR: contaminació per lixiviats d’abocadors i dipòsits de residus, RP: incompliment de normativa pesquera, NSS: contaminació d’origen domèstic de nuclis sense sanejament, i IL: pressió associada a infrastructures lineals soterrades.

90


El valor d'abast territorial es troba entre 1 i 2, aplicant la següent equivalència:

Percentatge Valoració AT

< 10% 1

10 - 50% 1,5

> 50% 2

La criticitat s'avalua a partir de la magnitud de les pressions associades a la problemàtica, i de la singularitat o particularitats que mereixen una especial atenció i que es presenten en les masses d'aigua afectades. El valor de criticitat s'obté de multiplicar els valors obtinguts de magnitud i singularitat. El resultat obtingut per les diferents problemàtiques considerades es mostra a la Figura 2.3. La magnitud es calcula per cada problemàtica considerant el valor promig de la magnitud obtinguda a partir de l’anàlisi de pressions i impactes. Es consideren només aquelles masses d’aigua -de totes les categories- que presenten pressió i/o impacte significatiu (comprovat o probable) relacionat directament amb la problemàtica. El criteri d’assignació d’un valor de magnitud a cada massa d’aigua difereix segons la categoria a la que pertany, donat que l’anàlisi de pressions i impactes s’ha realitzat de manera diferent per cada categoria. El valor final de magnitud per una problemàtica determinada es calcula com la mitjana de les magnituds calculades per cada categoria per separat. El criteri per assignar un valor de magnitud a cada massa d’aigua en funció de la categoria es resumeix a la Taula 2.32 i és el següent:

• Rius i embassaments: s’utilitza el valor numèric obtingut en l’anàlisi de

pressions a partir de valors >1,2. Es considera un valor màxim de 5, de

manera que als valors >5 se’ls assigna aquest valor màxim. En el cas que

existeixi un impacte directament associat a una problemàtica i les pressions

relacionades no siguin significatives, s’assigna un valor de 1,5 o de 3 depenent

de si l’impacte és mig o elevat.

• Estanys: la magnitud s’estima a partir de l’estat ecològic que resulta de l’anàlisi

d’impactes, ja que no existeix anàlisi de pressions. S’assigna un valor de 1,5 si

l’estat ecològic és deficient, i de 3 si l’estat ecològic és dolent.

• Zones Humides: tampoc s’ha realitzat un anàlisi de pressions. La magnitud

s’estima a partir dels valors dels índexs QAELS i ECELS, per les masses

d’aigua que presenten uns nivells de qualitat III (mediocre), IV (deficient) o V

91


(dolent) per aquests índex. L’índex QAELS s’utilitza per les problemàtiques

relacionades amb la qualitat de l’aigua, mentre que l’índex ECELS s’utilitza per

aquelles problemàtiques relacionades amb alteracions morfològiques de les

zones humides. El valor de magnitud per ambdós índexs s’obté reescalant els

valors dels índex considerant que: se li assigna el valor de magnitud màxima

(5) al valor mínim dels índexs (0), i el valor de magnitud mínima (1) al valor

llindar de l’índex que defineix el nivell de qualitat III (és a dir, el valor llindar

entre els nivells de qualitat II i III). El valor de magnitud pel QAELS i per

l’ECELS s’obté aplicant les equacions: 5)__67,6( +−= QAELSíndexxvalorMagnitud

5)__057,0( +−= ECELSíndexxvalorMagnitud

• Aigües costaneres i badies (aigües de transició): s’utilitza el valor numèric

obtingut en l’anàlisi de pressions normalitzat pel valor llindar de significació.

Es consideren afectades aquelles masses d’aigua amb valors >1, i un valor

màxim de 5 (als valors >5 se’ls assigna aquest valor màxim).

• Aigües subterrànies: s’assigna valors de magnitud en funció del resultat de

l’anàlisi de pressions. S’han obtingut dues taules o matrius diferents, una per

l’estat químic i l’altra per l’estat quantitatiu. Els valors de magnitud obtinguts

s’han reescalat entre un valor màxim de 5 i un mínim de 1. La Taula 2.33

mostra els resultats obtinguts.

En el cas de la problemàtica extraccions d’aigua, el valor final de la magnitud

s’ha ponderat en base a l’impacte generat sobre cadascuna de les masses

d’aigua, multiplicant el valor obtingut de magnitud per un valor assignat, per

criteri expert, a l’impacte segons la seva intensitat:1 si l’impacte és alt o bé no

es tenen dades; 0,75, si l’impacte és moderat, i 0,50 si l’impacte és baix.

Les masses considerades com afectades per la problemàtica són aquelles

amb valors >2,5, amb l’excepció de tres masses d’aigua que s’han considerat

com afectades seguint el criteri expert, malgrat tenir un valor inferior a 2,5.

92


Taula 2.32 Criteris utilitzats, per cada categoria de massa d’aigua, en l’assignació de valors de magnitud de les problemàtiques considerades

Categoria Resultat de l'anàlisi de pressions Equivalència Observacions

Rius Quantitatiu Valor numèric obtingut Pressió significativa si el valor > 1,2

Valor màxim de la pressió =5

Embassaments Quantitatiu Valor numèric obtingut Pressió significativa si el valor > 1,2

Valor màxim de la pressió =5

Estanys

No hi ha anàlisi de pressions

Magnitud estimada a partir de l'estat ecològic

EE deficient Valor= 1,5 EE dolent Valor= 3

Zones Humides

No hi ha anàlisi de pressions

Magnitud estimada a partir del valor dels índexs

QAELS i ECELS

ECELS: Magnitud=(-4/70) valor de l’índex + 5

QAELS: Magnitud=(-20/3) valor de l’índex + 5 Només per als nivells de qualitat III,

IV i V de cada índex

ECELS per a alteracions morfològiques QAELS per a qualitat de l’aigua

Aigües costaneres Semi-quantitatiu iósignificacdellindarValor

obtingutValor___

_ Pressió significativa si el valor > 1 Valor màxim de la pressió =5

Aigües de transició (Badies) Semi-quantitatiu iósignificacdellindarValor

obtingutValor___

_ Pressió significativa si el valor > 1 Valor màxim de la pressió =5

Aigües subterrànies Qualitatiu

El valor de magnitud per l’anàlisi de pressions s’escala entre 5 i 1, i es

pondera per l’impacte

Els valors de magnitud assignats a les pressions es mostren a la Taula 2.13

Taula 2.33 Valors de magnitud assignats a les pressions avaluades en les aigües subterrànies que afecten al seu estat qualitatiu i quantitatiu. Pressions que afecten l’estat qualitatiu de l’aigua: DJ: dejeccions ramaderes; AG: agricultura intensiva; BI: aplicació de biosòlids per l’agricultura; IL: contaminació associada a infraestructures lineals soterrades; AI: contaminació associada a abocaments industrials; SC: contaminació associada a sòls contaminats; DR: contaminació associada a dipòsits de residus; RS: contaminació associada a runams salins; AE: contaminació associada a abocaments d’aigües residuals urbanes; EX: extracció d’àrids; IS: extraccions d’aigua que provoquen intrusió salina. Pressions que afecten l’estat quantitatiu de l’aigua: VF: vivers de plantes ornamentals i freatòfits; EA: extraccions d’aigua.

Estat qualitatiu Estat quantitatiu Pressió

DJ AG BI IL AI SC DR RS AE EX IS VF EA

Alta 5 3,5 1,5 1,5 5 3,5 1,5 3,5 3,5 3,5 3,5 2,5 5

Moderada 3,5 2 1 1 3,5 2 1 - 2 2 - 1,5 3,5

Els valors de magnitud obtinguts per les diferents problemàtiques considerades es mostren a la Figura 2.3. La singularitat s'avalua considerant cinc particularitats diferents de les masses d'aigua afectades. Cada particularitat que es dóna puntua en 0,5 punts. El valor final de singularitat és el resultat de la puntuació resultant +1, de manera que el valors de singularitat estaran entre 1 i 3,5. Els resultats obtinguts per les diferents problemàtiques considerades es mostren a la Figura 2.3.

93


Figura 2.3 Valors de Magnitud (A), Singularitat (B) i Criticitat (C) calculats per les principals problemàtiques que afecten les masses d’aigua de Catalunya. EX: extraccions d’aigua i regulació del cabal; AH: alteracions del règim de cabals per aprofitament hidroelèctric; CI: contaminació d’origen industrial; UA: contaminació associada a pràctiques agrícoles; RU: contaminació per insuficiències en el tractament de les aigües residuals urbanes; NR: contaminació per adobs d’origen ramader; EI: espècies invasores; AM: alteracions morfològiques dels marges fluvials i de les zones humides; RS: contaminació originada als runams salins; DSU: descàrrega de col·lectors unitaris d’aigües pluvials i de sanejament; CMC: canvis morfològics a la costa; GR: generació de residus en ports, embarcacions i per ús lúdic de les masses d'aigua; DR: contaminació per lixiviats d’abocadors i dipòsits de residus, RP: incompliment de normativa pesquera, NSS: contaminació d’origen domèstic de nuclis sense sanejament, i IL: pressió associada a infrastructures lineals soterrades

A

B

C

Magnitud

0

1

2

3

4

5


Problemàtica

Singularitat

0

1

2

3

4

5


Problemàtica

Criticitat

0

2

4

6

8

10

12


Problemàtica

94


Les particularitats que es consideren són:

Particularitat

1. El número de masses d'aigua afectades d'una categoria és més del 50% del total de masses d'aquella categoria

2. Més del 50% del total de masses afectades pertanyen al registre de zones protegides

3. Al menys una massa d'aigua afectada està protegida per abastament

4. Existeix percepció social del problema

5. Existeix algun impacte detectat associat a la problemàtica analitzada

95


PRINCIPALS PROBLEMÀTIQUES Valor

1 Extraccions d’aigua i regulació del cabal

- Manca de cabal i disminució de la quantitat del recurs

Impacte valorat 16,7

2 Alteracions del règim de cabals per aprofitament hidroelèctric

- Trams de riu amb cabal insuficient i variacions importants del nivell de l’aigua en estanys Impacte estimat 14,5

3 Contaminació d’origen industrial

- Nivells elevats de DQO - Concentracions elevades de fòsfor - Presència de substàncies perilloses i prioritàries - Afectació de la fauna piscícola per excés de càrrega orgànica (amoni i amoníac)


4 Contaminació associada a pràctiques agrícoles

- Concentracions elevades de compostos de nitrogen (nitrats) - Presència de substàncies perilloses i prioritàries (herbicides, pesticides, etc.)


5 Contaminació per insuficiències en el tractament de les aigües residuals urbanes

- Nivells elevats de DQO - Concentracions elevades de fòsfor i amoni - Afectació de la fauna piscícola per excés de càrrega orgànica (amoni i amoníac)


6 Contaminació per adobs d’origen ramader

- Concentracions elevades de nitrats


7 Espècies invasores

- Desestructuració dels ecosistemes - Manca de qualitat ambiental - Danys en infrastructures de transport d’aigua (abastament i regadiu)

Impacte estimat 10,1

8 Alteracions morfològiques dels marges fluvials i de les zones humides

- Pèrdua de la naturalitat de les zones de ribera -.Disminució de la diversitat dels hàbitats fluvials - Degradació del litoral de les zones humides

Impacte valorat 8,7

9 Contaminació per runams salins

- Increment de la salinitat de l’aigua

Impacte valorat 8,5

10 Descàrrega de col·lectors unitaris d’aigües pluvials i de sanejament

- Nivells elevats de DQO i metalls (cadmi, plom, etc.) - Concentracions elevades de fòsfor i amoni - Afectació de la fauna piscícola per excés de càrrega orgànica (amoni i amoníac)

Impacte estimat 7,5

11 Canvis morfològics a la costa

- Pèrdua de naturalitat de la costa per la construcció d’espigons, ports, passeigs marítims... - Pèrdua de naturalitat de la costa per aportació de sorra a les platges - Degradació del fons marí per extracció de sorra per la regeneració de platges

Impacte estimat 6,3

12 Generació de residus en ports, embarcacions i per ús lúdic de les masses d'aigua

- Pèrdua de la qualitat de les aigües costaneres per: acumulació de residus sòlids en les pròpies aigües i a la costa provinents d’activitats lúdiques, pesqueres, comercials i industrials, o per abocament de les aigües negres dels vaixells.

Impacte estimat 5,5

13 Contaminació per lixiviats d'abocadors i dipòsits de residus

- Pèrdua de la qualitat de les aigües subterrànies(Contaminació per metalls i substàncies perilloses)

Impacte estimat 4,4

14 Incompliment de normativa pesquera

- Sobreexplotació pesquera dels fons marins.

Impacte estimat 4,2

96


(continuació) Llistat de les principals problemàtiques amb la seva valoració d’importància. S’especifica quines alteracions causa cada problemàtica en el medi, i si existeixen impactes quantificats associats a cada problemàtica (impacte valorat) o bé si l’impacte és estimat. Es mostra l'icona que, en endavant, representarà cada problemàtica.

PRINCIPALS PROBLEMÀTIQUES (continuació) Valor

15 Contaminació d’origen domèstic de nuclis sense sanejament

- Nivells elevats de DQO - Concentracions elevades de fòsfor - Afectació de la fauna piscícola per excés de càrrega orgànica (amoni i amoníac)

Impacte valorat 3,1

16 Pressió associada a infraestructures lineals soterrades

- Pèrdua de la qualitat química de les aigües subterrànies (Contaminació per aigües residuals urbanes i industrial, salmorres i oleoducte)

Impacte estimat 2,8

97


2.2.3. Anàlisi de les problemàtiques A continuació es fa una anàlisi de cadascuna de les problemàtiques, que comprèn una breu descripció de cadascuna d’elles i la localització en el territori de les masses d'aigua que en resulten afectades. 2.2.3.1. Extraccions d’aigua i regulació del cabal Aquesta problemàtica és la que resulta amb un valor més alt d'importància. Comprèn els problemes relacionats amb:

• la regulació del flux i demanda d’aigua per a usos consumptius als rius;

• l’extracció d'aigua, l’ocupació intensiva de les terrasses baixes dels al·luvials

amb plantacions de freatòfits, i la intrusió salina com a conseqüència de

l’extracció d’aigua a les aigües subterrànies.

El número de masses d’aigua, per categoria, afectades per aquesta problemàtica, i el percentatge que representen respecte el total, es presenten a continuació:

Categoria Número de masses afectades

% de masses afectades

Rius 34 8,9

Embassaments - -

Estanys - -

Zones Humides - -

Aigües costaneres - -

Badies - -

Aigües subterrànies 31 58,5

Total a Catalunya 65 15,1

A partir de l’abast territorial, determinat en funció del percentatge de masses d’aigua afectades, i de la criticitat, magnitud de les pressions i singularitat calculats, s’obté el valor d’importància per aquesta problemàtica. A la taula següent, es presenten els resultats corresponents calculats per la problemàtica deguda a extraccions d’aigua i regulació del cabal:

Concepte Valor

Abast territorial 1,5

Magnitud 3,2 Criticitat

Singularitat 3,5 11,1

Importància 16,7

98


Localització territorial

Les extraccions d’aigua i la regulació del cabal són especialment significatives a les conques de la Muga, el Ter, el Llobregat i el Cardener a les conques internes, i a la Noguera Ribagorçana, el Segre i l’Ebre a les conques intercomunitàries.

En totes aquestes conques hi ha embassaments importants, des d’on es satisfan les principals dotacions d’aigua per a usos urbans i agrícoles.

Als trams finals del Foix, el Gaià i la riera de Riudecanyes, l’impacte causat per la regulació dels embassaments és molt acusat, fins al punt que els cabals que hi circulen són pràcticament inexistents.

En aigües subterrànies les extraccions per regadiu, abastament o usos industrials afecten la majoria dels aqüífers propers a la costa. Alguns d’ells pateixen intrusió salina degut a un règim insostenible d’explotació. L’efecte de les plantacions d’arbres freatòfits sobre el balanç hídric dels aqüífers pren una forta rellevància a les conques de la Tordera, l’Onyar i trams del baix Ter.

Les masses d’aigua afectades per extraccions d'aigua i regulació del cabal es presenten en el Mapa 2.1.

99


Mapa 2.1 Localització territorial de les masses d’aigua on es presenta la problemàtica deguda a extraccions d'aigua i regulació del cabal.

100


2.2.3.2. Alteració del règim de cabals per aprofitament hidroelèctric Aquesta problemàtica es presenta en segon ordre d'importància. Comprèn els problemes relacionats amb:

• la manca de cabal circulant per aprofitament hidroelèctric, als rius;

• les alteracions significatives del nivell de l’aigua, als estanys




Rius 54 14,5

Embassaments - -

Estanys 19 47,5

Zones Humides - -

Aigües costaneres -

Badies - -

Aigües subterrànies - -


A partir de l’abast territorial, determinat en funció del percentatge de masses d’aigua afectades, i de la criticitat, magnitud de les pressions i singularitat calculats, s’obté el valor d’importància per aquesta problemàtica. A la taula següent, es presenten els resultats corresponents calculats per la problemàtica deguda a l’alteració del règim de cabals per aprofitament hidroelèctric:

Concepte Valor




Importància 14,5

101



Les derivacions d’aigua per a aprofitament hidroelèctric es concentren al tram mig del Fluvià, la conca alta del Ter, del Llobregat i del Cardener i alguns trams del curs mig d’aquests mateixos rius. Pel que fa a les conques intercomunitàries, la problemàtica es centra a la Garona, les parts altes de les conques de la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa, i en menor mesura en alguns trams del Segre i la Valira.

En tots aquests àmbits existeix un nombre important de centrals hidroelèctriques amb unes concessions que en alguns casos fins i tot superen els cabals en règim natural dels rius d’on obtenen l’aigua, i per tant amb gran capacitat per alterar significativament el règim hidrològic.

A les conques de la Garona i la Noguera Pallaresa cal destacar també els efectes de l’explotació hidroelèctrica en estanys. La presència de rescloses de regulació i perforacions subterrànies poden modificar completament el règim hidrològic d’aquestes masses d’aigua.

Les masses d’aigua afectades per canvis en el flux i nivell de l’aigua per alteració del règim de cabals per aprofitament hidroelèctric es presenten en el Mapa 2.2.

102


Mapa 2.2 Localització territorial de les masses d’aigua on es presenta la problemàtica deguda a alteració del règim de cabals per aprofitament hidroelèctric.

103


2.2.3.3. Contaminació d’origen industrial Aquesta problemàtica comprèn els problemes relacionats amb:

• els abocaments industrials (biodegradables i no biodegradables), als rius i

embassaments;

• abocaments industrials (biodegradables i no biodegradables), a les aigües

costaneres;

• la contaminació per abocaments d'indústries, per sòls contaminats i episodis

de contaminació (incloses benzines i tancs soterrats), a les aigües

subterrànies.




Rius 25 6,7

Embassaments 0 0

Estanys - -

Zones Humides - -

Aigües costaneres 1 2,9

Badies - -



A partir de l’abast territorial, determinat en funció del percentatge de masses d’aigua afectades, i de la criticitat, magnitud de les pressions i singularitat calculats, s’obté el valor d’importància per aquesta problemàtica. A la taula següent, es presenten els resultats corresponents calculats per la problemàtica deguda a contaminació industrial:

Concepte Valor




Importància 12,8

104



A les conques internes, els principals problemes de contaminació d’origen industrial es localitzen a les conques de la Tordera, el Besòs, el Baix Llobregat, l’Anoia i especialment a la del Francolí, com a conseqüència de la forta implantació industrial existent al camp de Tarragona, amb la indústria petroquímica al capdavant. Els impactes són més importants en aigües subterrànies, tot i que també afecten les superficials.

A les conques intercomunitàries s’han detectat alguns problemes derivats de l’activitat industrial al riu d’Ondara i aqüífers de la plana d’Urgell i del pla de Lleida. Al riu Ebre aigües avall de l’embassament de Flix s’han detectat concentracions significatives de mercuri i triclorobenzè d’origen industrial.

Les masses d’aigua afectades per contaminació d'origen industrial es presenten en el Mapa 2.3.

105


Mapa 2.3 Localització territorial de les masses d’aigua on es presenta la problemàtica deguda a contaminació d'origen industrial.

106


2.2.3.4. Contaminació associada a pràctiques agrícoles Aquesta problemàtica comprèn els problemes relacionats amb:

• els usos del sòl agrícoles i les substàncies perilloses i prioritàries d’origen

agrícola, als rius;

• els usos del sòl agrícoles, als embassaments;

• els usos del sòl agrícoles, a les zones humides i a les badies;

• els usos del sòl agrícoles i les entrades de nutrients a través dels rius, a les

aigües costaneres;

• els usos del sòl agrícoles i l’aplicació de biosòlids, a les aigües subterrànies.




Rius 57 15,4

Embassaments 4 13,3

Estanys - -

Zones Humides 25 25,0


Badies 2 100



A partir de l’abast territorial, determinat en funció del percentatge de masses d’aigua afectades, i de la criticitat, magnitud de les pressions i singularitat calculats, s’obté el valor d’importància per aquesta problemàtica. A la taula següent, es presenten els resultats corresponents calculats per la problemàtica deguda a la contaminació associada a pràctiques agrícoles:

Concepte Valor




Importància 12,4

107



Els impactes derivats de les pràctiques agrícoles es manifesten en les masses d’aigua en forma de concentracions elevades de nutrients, principalment nitrats, i presència de substàncies perilloses o prioritàries que tenen el seu origen en l’ús de plaguicides. Per escorrentia o infiltració, tant l’excés de fertilitzants com de plaguicides arriben a rius, zones humides, aigües subterrànies i aigües costaneres.

Les zones més problemàtiques són les de major superfície de regadius i agricultura intensiva. A les conques internes corresponen a la Muga, el Fluvià, aiguamolls de l’Alt i el Baix Empordà, el baix Ter i el Daró, el Maresme, el delta del Llobregat, el Penedès i el camp de Tarragona. A les conques intercomunitàries a tota la plana de Lleida, el baix Segre i el baix Ebre.

Les masses d’aigua afectades per contaminació associada a pràctiques agrícoles es presenten en el Mapa 2.4.

108


Mapa 2.4 Localització territorial de les masses d’aigua on es presenta la problemàtica deguda a contaminació associada a pràctiques agrícoles.

109


2.2.3.5. Contaminació per insuficiències en el tractament de les aigües residuals urbanes

Aquesta problemàtica comprèn els problemes relacionats amb:

• els abocaments de les EDAR i l’entrada d’aigües residuals d’origen

desconegut, als rius, embassaments i zones humides;

• els abocaments de les EDAR, les mancances en el sistema de sanejament, i

l'aportació d'aigua dolça de rius que han rebut abocaments d'EDAR o no

sanejats, a les aigües costaneres i badies;

• la contaminació per abocaments d'EDAR, a les aigües subterrànies.




Rius 34 9,2

Embassaments 0 0,0

Estanys - -

Zones Humides 4 4,0


Badies 0 0,0



A partir de l’abast territorial, determinat en funció del percentatge de masses d’aigua afectades, i de la criticitat, magnitud de les pressions i singularitat calculats, s’obté el valor d’importància per aquesta problemàtica. A la taula següent, es presenten els resultats corresponents calculats per la problemàtica deguda a insuficiències en el tractament de les aigües residuals urbanes:

Concepte Valor




Importància 12,3

110



Les principals afeccions es localitzen a les conques internes, on es concentra la major part de la població. La conca del Besòs és la que presenta més masses d’aigua superficials afectades, però també es detecten problemes a les conques del Gurri, de la riera de Rubí, del Foix, de la riera de la Bisbal i del Francolí, i de forma més localitzada a diverses rieres i torrents litorals. La incidència en aigües costaneres del litoral de les conques internes és molt significativa. Entre les desembocadures del Fluvià i el Llobregat gairebé totes les masses d’aigua presenten problemàtiques derivades del sanejament. També les del litoral del sud del Garraf i el Baix Penedès. Cal remarcar els impactes en l’estat químic de les aigües i l’estat biològic de les comunitats dels fons litorals a les aigües costaneres properes a la desembocadura del Llobregat, degut a l’efecte de la càrrega orgànica i de contaminants que durant molts anys ha aportat el mateix riu.

A les conques intercomunitàries les masses d’aigua més afectades són els afluents del Segre que drenen la plana d’Urgell i el pla de Lleida, les aigües subterrànies d’aquest mateix àmbit i també les de la Cerdanya i les de l’al·luvial del baix Segre. Pel que fa a les costaneres, cal posar de manifest els impactes en l’estat químic de les aigües i l’estat biològic de les comunitats dels fons litorals al delta de l’Ebre, degut fonamentalment a la càrrega orgànica que hi arriba a través del riu.

Les masses d’aigua afectades per contaminació per insuficiències en el tractament de les aigües residuals urbanes es presenten en el Mapa 2.5.

111


Mapa 2.5. Localització territorial de les masses d’aigua on es presenta la problemàtica deguda a contaminació per insuficiències en el tractament de les aigües residuals urbanes.

112


2.2.3.6. Contaminació per adobs d’origen ramader Aquesta problemàtica comprèn els problemes relacionats amb la utilització de dejeccions ramaderes com a fertilitzant. Incideix en rius, embassaments i aigües subterrànies. El número de masses d’aigua, per categoria, afectades per aquesta problemàtica, i el percentatge que representen respecte el total, es presenten a continuació:



Rius 24 6,5

Embassaments 1 3,3

Estanys - -

Zones Humides - -


Badies - -



A partir de l’abast territorial, determinat en funció del percentatge de masses d’aigua afectades, i de la criticitat, magnitud de les pressions i singularitat calculats, s’obté el valor d’importància per aquesta problemàtica. A la taula següent, es presenten els resultats corresponents calculats per la problemàtica deguda a la contaminació per adobs d’origen ramader:

Concepte Valor




Importància 11,1


A les conques internes, l’elevada concentració de nitrats d’origen ramader representa la principal problemàtica ambiental de les masses d’aigua subterrànies de les conques de la Muga, el Fluvià i el Ter. La problemàtica es manifesta igualment en aqüífers de les conques de la Tordera, el Besòs i el Llobregat. A les conques intercomunitàries estan afectades les masses d’aigua de Tremp-Isona i les corresponents als al·luvials del Segre i de l’Urgell.

En aigües superficials la incidència és menor. Les masses d’aigua afectades es localitzen en les zones de major implantació de ramaderia porcina, que correspon a les comarques

113


d’Osona, el Pla de l’Estany i l’Empordà a les conques internes i al Pla d’Urgell i el Segrià a les conques intercomunitàries.

Les masses d’aigua afectades per contaminació per adobs d’origen ramader es presenten en el Mapa 2.6.

Mapa 2.6 Localització territorial de les masses d’aigua on es presenta la problemàtica deguda a contaminació per adobs d’origen ramader.

114


2.2.3.7. Espècies invasores Aquesta problemàtica comprèn els problemes relacionats amb la presència d’espècies invasores en rius, embassaments, estanys, zones humides, en zones costaneres i badies. En el cas de les aigües costaneres i badies es considera el perill potencial degut al trànsit d’embarcacions en ports i badies tancades. En aquest document s’han tingut en compte tan sols les espècies de fauna introduïdes amb més potencial invasor vinculades als hàbitats aquàtics. Les espècies florístiques, juntament amb algun invertebrat com el cranc senyal, no s’han pogut valorar per manca d’informació fiable sobre la seva distribució territorial. El número de masses d’aigua, per categoria, afectades per aquesta problemàtica, i el percentatge que representen respecte el total, es presenten a continuació:



Rius 61 16,4

Embassaments 18 60,0

Estanys 1 2,5



Badies 2 100,0



A partir de l’abast territorial, determinat en funció del percentatge de masses d’aigua afectades, i de la criticitat, magnitud de les pressions i singularitat calculats, s’obté el valor d’importància per aquesta problemàtica. A la taula següent, es presenten els resultats corresponents calculats per la problemàtica deguda a la presència d’espècies invasores:

Concepte Valor




Importància 10,1

115



Les masses d’aigua on aquesta problemàtica presenta una major incidència són els embassaments. Deixant de banda alguns embassaments situats en capçaleres de rius del Pirineu, a la resta la presència d’espècies de peixos no autòctones és generalitzada. També l’estany de Banyoles presenta la mateixa situació.

Als rius, la presència d’espècies invasores també és rellevant. Les conques de la Muga, el Fluvià, el Ter i el Llobregat són les més afectades a les conques internes, mentre que els eixos del Segre i l’Ebre, juntament amb el tram baix de la Noguera Ribagorçana ho són a les conques intercomunitàries.

En zones humides la problemàtica es focalitza principalment en una espècie concreta: la gambússia. Bona part dels aiguamolls i llacunes del litoral català, inclosos els aiguamolls de l’Empordà i les zones humides del delta del Llobregat i del delta de l’Ebre, n’alberguen poblacions importants.

A les aigües costaneres les espècies invasores suposen una pressió potencial sobre l’estat de les masses d’aigua allà on hi ha trànsit d’embarcacions és a dir, en ports i aigües properes.

Les masses d’aigua afectades per espècies invasores es presenten en el Mapa 2.7.

116


Mapa 2.7 Localització territorial de les masses d’aigua on es dóna, o potencialment es pot donar, presència d’espècies invasores.

117


2.2.3.8. Alteracions morfològiques dels marges fluvials i de les zones humides Aquesta problemàtica comprèn els problemes relacionats amb:

• Endegaments de les lleres

• Barreres a la continuïtat fluvial

• Invasió de la zona d’inundació per usos urbans

• Invasió de la zona d’inundació per usos forestals

• Invasió de la zona d’inundació per activitats extractives

• Alteracions de la morfologia natural de les zones humides

• Extracció d’àrids a la llera fluvial.




Rius 81 21,8

Embassaments - -

Estanys - -



Badies - -



A partir de l’abast territorial, determinat en funció del percentatge de masses d’aigua afectades, i de la criticitat, magnitud de les pressions i singularitat calculats, s’obté el valor d’importància per aquesta problemàtica. A la taula següent, es presenten els resultats corresponents calculats per la problemàtica deguda a les alteracions morfològiques dels marges fluvials i de les zones humides:

Concepte Valor




Importància 8,7

118



A les conques internes les masses d’aigua amb major longitud d’endegaments es localitzen als trams mig i baix de la Muga, la capçalera del Ter i la conca del Freser, els rius Onyar i Güell, el tram baix del Ter i el Daró, les rieres del sud de la Costa Brava i del Maresme, la conca del Besòs, els trams mig i baix del Llobregat i el Cardener, el tram final del Foix i les rieres del Garraf.

La presència de barreres transversals suposa una pressió significativa al tram mig de la Muga, als trams alts del Ter per sobre Ripoll, al riu Freser, al tram mig del Llobregat i als trams mig i baix del Cardener.

Pel que fa a l’ocupació de la zona d’inundació, cal fer referència als percentatges significatius de zona urbana en zona inundable al riu Freser i en diversos trams fluvials de la conca del Besòs. En trams mig i baix del Ter, a la conca del Gurri, en diversos trams de la Tordera i dels seus afluents principals i al tram mig del Francolí és on les explotacions silvícoles en zona inundable prenen major rellevància.

De forma més genèrica, les zones on els indicadors mostren una alteració més elevada dels hàbitats fluvials i de les riberes corresponen a les conques de la Muga, l’Onyar, el Besòs, el tram mig i baix del Llobregat, el tram baix del Francolí i algunes rieres del sud de Tarragona.

A les conques intercomunitàries les afeccions per endegaments es localitzen en alguns trams del Segre, com al seu pas per Lleida, i al tram final del riu Ebre. Les explotacions silvícoles en zona inundable afecten la massa d’aigua del Segre per sota la presa de Rialb i també el tram final de la Noguera Ribagorçana. Als rius Corb i d’Ondara és on els indicadors mostren una situació més crítica quant a l’estat dels hàbitats fluvials i les riberes.

Les alteracions morfològiques també constitueixen una problemàtica significativa en zones humides, tant en aiguamolls i llacunes costaneres, com en basses interiors de la plana d’Urgell i el pla de Lleida, en estanys de la conca de la Tordera i en les desembocadures de la Tordera, la riera de Ribes, el Foix i el Gaià.

Les extraccions d’àrids suposen una afecció tant per als rius com per a les aigües subterrànies. Els principals problemes s’han detectat a les conques de la Muga, el Fluvià, el Ter, el Besòs, el Llobregat i les rieres del sud de Tarragona a les conques internes, i a la Cerdanya i l’Alt Urgell a les conques intercomunitàries.

Les masses d’aigua afectades per alteracions morfològiques dels marges fluvials i de les zones humides es presenten en el Mapa 2.8.

119


Mapa 2.8 Localització territorial de les masses d’aigua on es presenta la problemàtica deguda a alteracions morfològiques dels marges fluvials i de les zones humides.

120


2.2.3.9. Contaminació per runams salins Aquesta problemàtica comprèn els problemes relacionats amb:

• els runams salins als rius;

• els runams salins a les aigües subterrànies.




Rius 9 2,4

Embassaments - -

Estanys - -

Zones Humides - -


Badies - -



A partir de l’abast territorial, determinat en funció del percentatge de masses d’aigua afectades, i de la criticitat, magnitud de les pressions i singularitat calculats, s’obté el valor d’importància per aquesta problemàtica. A la taula següent, es presenten els resultats corresponents calculats per la contaminació per runams salins:

Concepte Valor




Importància 8,5


La localització territorial d’aquesta problemàtica es concentra en uns pocs municipis del tram mig del Llobregat i el Cardener. Cardona, Súria, Sallent i Balsareny és on s’acumulen els runams que donen origen a una problemàtica que afecta tota la conca situada aigües avall.

Les masses d’aigua afectades per contaminació per runams salins es presenten en el Mapa 2.9.

121


Mapa 2.9 Localització territorial de les masses d’aigua on es presenta la problemàtica deguda a contaminació per runams salins.

122


2.2.3.10. Descàrrega de col·lectors unitaris d'aigües pluvials i de sanejament Aquesta problemàtica comprèn els problemes relacionats amb:

• els abocaments de DSU, als rius i embassaments;

• els abocaments de DSU a les zones humides;

• les descàrregues directes en episodis de fortes pluges, a les aigües

costaneres.




Rius 51 13,7

Embassaments 0 0,0

Estanys - -

Zones Humides 3 3,0


Badies 0 0,0



A partir de l’abast territorial, determinat en funció del percentatge de masses d’aigua afectades, i de la criticitat, magnitud de les pressions i singularitat calculats, s’obté el valor d’importància per aquesta problemàtica. A la taula següent, es presenten els resultats corresponents calculats per la problemàtica derivada de la descàrrega de col·lectors unitaris:

Concepte Valor




Importància 7,5


Les DSU representen una problemàtica de primer ordre en algunes zones del territori. A les conques internes, la capçalera del Fluvià, la subconca del riu Gurri, algunes àrees de la conca de la Tordera, i les conques del Besòs i l’Anoia és on prenen major rellevància.

123


De manera més puntual afecten també algunes masses d’aigua de les conques de la Muga, el Ter, el Llobregat, el Gaià el Francolí i diverses rieres litorals.

A les conques intercomunitàries els rius més afectats són d’una banda la capçalera del Segre i el riu Querol, i de l’altra els que drenen la plana d’Urgell i el pla de Lleida. També la Sènia pateix l’efecte de descàrregues de col·lectors a Ulldecona.

En zones humides la incidència és més baixa, i només s’han detectat problemes en algunes llacunes a Palamós, el delta del Llobregat i el delta de l’Ebre.

En aigües costaneres la zona més afectada és la part central del litoral, a les comarques del Maresme, el Barcelonès i el Baix Llobregat. Al sud del delta de l’Ebre les aigües costaneres reben aportacions de la Bassa de la Platjola, una de les zones humides afectades per entrades de sobreeixidors i pluvials.

Les masses d’aigua afectades per descàrrega de col·lectors unitaris d'aigües pluvials i de sanejament es presenten en el Mapa 2.10.

124


Mapa 2.10 Localització territorial de les masses d’aigua on es presenta la problemàtica deguda a descàrrega de col·lectors unitaris d'aigües pluvials i de sanejament.

2.2.3.11. Canvis morfològics a la costa

Aquesta problemàtica comprèn els problemes relacionats amb:

• les modificacions a la línia de costa degudes a artificialització i regeneració de

platges, a les aigües costaneres i badies.




Rius - -

Embassaments - -

Estanys - -

125


Zones Humides - -


Badies 0 0,0



A partir de l’abast territorial, determinat en funció del percentatge de masses d’aigua afectades, i de la criticitat, magnitud de les pressions i singularitat calculats, s’obté el valor d’importància per aquesta problemàtica. A la taula següent, es presenten els resultats corresponents calculats per la problemàtica deguda a canvis morfològics a la costa:

Concepte Valor




Importància 6,3


Les masses d’aigua afectades per canvis morfològics a la costa corresponen a aigües costaneres de les conques internes properes a les conques següents: Rieres del Maresme, Besòs, Foix, Rieres del Garraf, Rieres del Nord de Tarragona, Francolí, Rieres del Sud de Tarragona (Cambrils) i, de manera puntual, a les Rieres de Costa Brava (el Port de la Selva).

Les masses d'aigua afectades per aquesta problemàtica es presenten en el Mapa 2.11.

126


Mapa 2.11 Localització territorial de les masses d’aigua on es presenta la problemàtica deguda a canvis morfològics a la costa.

127


2.2.3.12. Generació de residus en ports, embarcacions i per ús lúdic de les masses d'aigua

Aquesta problemàtica comprèn els problemes que afecten les aigües costaneres i de transició relacionats amb la gestió dels residus generats:

• als ports esportius, pesquers, comercials i industrials;

• durant l’activitat pesquera,

• a les embarcacions (esportives, pesqueres, comercials i industrials),

• durant l’ús lúdic de les masses d’aigua (per ex., turisme...).




Rius - -

Embassaments - -

Estanys - -

Zones Humides - -


Badies 0 0



A partir de l’abast territorial, determinat en funció del percentatge de masses d’aigua afectades, i de la criticitat, magnitud de les pressions i singularitat calculats, s’obté el valor d’importància per aquesta problemàtica. A la taula següent, es presenten els resultats corresponents calculats per la problemàtica deguda a la generació de residus en ports, embarcacions i per ús lúdic de les masses d’aigua:

Concepte Valor




Importància 5,5

128


Localització territorial Les masses d’aigua afectades corresponen a aigües costaneres de conques internes properes a les conques següents:

• per generació de residus en ports i embarcacions esportius, rieres Costa

Brava, Muga, baix Ter, rieres del Maresme, Besòs, rieres del Garraf,

• per generació de residus relacionats amb l’activitat pesquera, rieres Costa

Brava, Muga, rieres del Maresme, Besòs (Barcelona), rieres del Garraf i

Francolí,

• per generació de residus en relació al trànsit d'embarcacions comercials i

industrials, baix Llobregat (port de Barcelona) i rieres del Sud de Tarragona

(Tarragona),

• per generació de residus en relació a l'ús lúdic de les masses d’aigua (per ex.,

turisme...), Muga, baix Ter, rieres Costa Brava (Blanes), rieres del Maresme,

Besòs, rieres del Garraf, Foix i rieres del Nord de Tarragona, i rieres del Sud

de Tarragona (Salou i Cambrils),

Les masses d'aigua afectades per aquesta problemàtica es presenten en el Mapa 2.12.

129


Mapa 2.12 Localització territorial de les masses d’aigua on es presenta la problemàtica deguda a generació de residus en ports, embarcacions i per ús lúdic de les masses d'aigua costaneres.

130


2.2.3.13. Contaminació per lixiviats d’abocadors i dipòsits de residus Aquesta problemàtica comprèn els problemes als rius, embassaments i aigües subterrànies relacionats amb la contaminació per la presència d’abocadors de residus urbans, industrials o especials que per lixiviació o infiltració poden generar problemes de contaminació. El número de masses d’aigua, per categoria, afectades per aquesta problemàtica, i el percentatge que representen respecte el total, es presenten a continuació:



Rius 5 1,3

Embassaments 0 0

Estanys - -

Zones Humides - -


Badies - -



A partir de l’abast territorial, determinat en funció del percentatge de masses d’aigua afectades, i de la criticitat, magnitud de les pressions i singularitat calculats, s’obté el valor d’importància per aquesta problemàtica. A la taula següent, es presenten els resultats corresponents calculats per la problemàtica deguda a la contaminació per lixiviats d’abocadors i dipòsits de residus:

Concepte Valor

Abast territorial 1



Importància 4,4


En base a la pressió potencial que exerceix sobre les masses d’aigua la presència d’abocadors de residus municipals o industrials, s’han considerat en risc el Rec Madral als Aiguamolls de l’Empordà, la capçalera del Ridaura, el tram final del Cardener i les rieres del Morral del Molí i de Sant Jaume (conca del Llobregat) a les conques internes, i el tram final del riu Set a les conques intercomunitàries. Això no vol dir, però, que

131


aquestes masses d’aigua presentin impactes amb origen en l’activitat d’aquests abocadors.

En aigües subterrànies s’han considerat afectades degut a la pressió potencial exercida pels abocadors les masses d’aigua de l’Empordà, Banyoles, el Fluviodeltaic de la Garrotxa, la Selva i Plana de Vic-Collsacabra. Al Gaià-Anoia i al Garraf la pressió es tradueix en presència de metalls a les aigües subterrànies, si bé en concentracions baixes. Al baix Francolí, i a les zones de Tàrrega-Cervera i de Tivissa-Móra d’Ebre els nivells d’impacte són superiors, amb concentracions en metalls elevades detectades a les masses d’aigua.

Les masses d’aigua afectades per lixiviats d’abocadors i dipòsits de residus urbans, industrials o especials es presenten en el Mapa 2.13.

132


Mapa 2.13 Localització territorial de les masses d’aigua on es presenta la problemàtica deguda a lixiviats d’abocadors i dipòsits de residus.

133


2.2.3.14. Incompliment de la normativa pesquera Aquesta problemàtica comprèn els problemes relacionats amb el compliment de les normatives pesqueres, estimat a partir de la pressió pesquera sobre les aigües costaneres i badies valorat en funció de:

• el nombre d’embarcacions pesqueres i

• els guanys pesquers (en milers d’euros)




Rius - -

Embassaments - -

Estanys - -

Zones Humides - -


Badies 0 0,0



A partir de l’àmbit territorial, determinat en funció del percentatge de masses d’aigua afectades, i de la criticitat, magnitud de les pressions i singularitat calculats, s’obté el valor d’importància per aquesta problemàtica. A la taula següent, es presenten els resultats corresponents calculats per la problemàtica deguda a possibles incompliments de la normativa pesquera:

Concepte Valor

Àmbit territorial 1,5



Importància 4,2


Les masses d’aigua afectades per la gestió de recursos pesquers corresponen a aigües costaneres de les conques internes properes a les conques rieres de Costa Brava (Port

134


de la Selva, l'Escala i Blanes), Muga, rieres del Maresme, Besòs, rieres del Garraf i rieres del Sud de Tarragona (Tarragona i Vila-seca).

Les masses d’aigua afectades per la gestió de recursos pesquers es presenten en el Mapa 2.14.

Mapa 2.14 Localització territorial de les masses d’aigua on es presenta la problemàtica deguda a gestió de recursos pesquers.

135


2.2.3.15. Contaminació d’origen domèstic de nuclis sense sanejament Aquesta problemàtica comprèn els problemes relacionats amb la contaminació per aigües residuals no sanejades d’origen domèstic, en rius i embassaments.




Rius 14 3,8

Embassaments 0 0,0

Estanys - -

Zones Humides - -


Badies - -



A partir de l’abast territorial, determinat en funció del percentatge de masses d’aigua afectades, i de la criticitat, magnitud de les pressions i singularitat calculats, s’obté el valor d’importància per aquesta problemàtica. A la taula següent, es presenten els resultats corresponents calculats per la problemàtica deguda a la contaminació d’origen domèstic de nuclis sense sanejament:

Concepte Valor




Importància 3,1


La incidència dels nuclis sense sanejament en la qualitat de l’aigua de rius i rieres afecta punts concrets d’algunes conques. En la diagnosi realitzada aquests problemes s’han localitzat, dins les conques internes, a la riera de Pineda al Maresme, la capçalera del Mogent, la riera de Cànoves i la riera Seca a la conca del Besòs, la conca de la riera Magarola i la riera de la Fontsanta a la conca del Llobregat, la capçalera de la riera de Pontons a la conca del Foix, el torrent del Còdol a la del Gaià, el torrent de Vallmoll i el

136


barranc del Garidells a la del Francolí, i el riu de Llastres i el barranc de Santa Maria a les rieres litorals del Sud de Tarragona.

Pel que fa a les conques intercomunitàries, els punts problemàtics es situen a les conques dels rius Corp i d’Ondara, al Torrent de la Femosa i al rierol de Melons, tots ells afluents del del Segre.

Les masses d’aigua afectades per contaminació d’origen domèstic de nuclis sense sanejament es presenten en el Mapa 2.15.

Mapa 2.15 Localització territorial de les masses d’aigua on es presenta la problemàtica deguda a contaminació d’origen domèstic de nuclis sense sanejament.

137


2.2.3.16. Pressió associada a infraestructures lineals soterrades Aquesta problemàtica comprèn els problemes relacionats amb el perill potencial de contaminació per pèrdues o füites en:

• Oleoductes, col·lectors de salmorres o col·lectors de sanejament que poden

provocar efectes de contaminació a les aigües subterrànies.




Rius - -

Embassaments - -

Estanys - -

Zones Humides - -


Badies - -



A partir de l’àmbit territorial, determinat en funció del percentatge de masses d’aigua afectades, i de la criticitat, magnitud de les pressions i singularitat calculats, s’obté el valor d’importància per aquesta problemàtica. A la taula següent, es presenten els resultats corresponents calculats per la problemàtica deguda a la pressió associada a infraestructures lineals soterrades:

Concepte Valor

Àmbit territorial 1,5



Importància 2,8


La problemàtica ve donada per la pressió potencial que aquestes infraestructures exerceixen sobre les masses d’aigua subterrànies que travessen.

El col·lector de salmorres del Llobregat i el Cardener afecta els aqüífers al·luvials d’aquests dos rius, incloses les cubetes d’Abrera i de Sant Andreu i la Vall Baixa del Llobregat.

138


L’oleoducte que creua Catalunya de Lleida a Tarragona i de Tarragona a Girona suposa una pressió per totes les masses d’aigua que travessa. En total hi ha fins a 12 masses d’aigua afectades en el seu recorregut a través de la plana del baix Segre, la conca del Francolí i del Gaià, les planes del Penedès, l’Anoia, el baix Llobregat, la plana del Vallès, la Tordera i la Selva.

D’altres infraestructures que es consideren fonts de pressió sobre les masses d’aigua subterrània són els emissaris de Lloret de Mar, Palamós i Castell Platja d’Aro a la baixa Costa Brava, els de Barcelona al pla de Barcelona i el baix Besòs, els de Castelldefels, Gavà, Viladecans i el Prat al delta del Llobregat, i els de Cambrils, Vila-seca i Salou als aqüífers del baix Francolí.

A l’àrea de Terrassa l’existència de fins a vint emissaris industrials constitueixen una pressió potencial significativa sobre la massa d’aigua del Ventall al·luvial de Terrassa.

Les masses d’aigua afectades per les infraestructures lineals soterrades es presenten en el Mapa 2.16.

139


Mapa 2.16 Localització territorial de les masses d’aigua on es presenta la problemàtica deguda a infraestructures lineals soterrades.

140


2.3. Principals problemàtiques econòmiques Les principals problemàtiques econòmiques de l’aigua són degudes al baix nivell actual de recuperació de costos, derivat d’uns costos dels serveis de l’aigua superiors als ingressos conseqüents dels preus que es repercuteixen als diferents usuaris. Els principals aspectes vinculats amb les problemàtiques econòmiques de l’aigua a Catalunya són:

• El preu actual de l’aigua • El cost actual dels serveis de subministrament d’aigua i el nivell de recuperació de

costos • Cost d’implementació de la DMA

A continuació es descriuen els punts citats: 2.3.1. El preu actual de l’aigua a Catalunya El preu de l’aigua a Catalunya pel consum urbà és, en promig, 1,23 €/m3. Aquest preu està constituït per les següents partides: preu del servei de subministrament (representa el 63% del preu final), cànon de l’aigua (31% del preu), IVA (6% del preu) i no s’inclouen les taxes locals. En el gràfic adjunt es detallen els preus promig per a les diferents províncies constituents del territori. L'esforç que realitza el sector domèstic en el cicle integral de l'aigua suposa un percentatge en funció dels seus ingressos nets que està inclòs dins de la forquilla que va des del 0,4% al 2,3%; encara que es pot dir que per aproximadament un 75% de la població aquest percentatge és inferior al 1%. Aquests percentatges corresponen a renda disponible respecte consums bàsics, per llars amb consums sumptuaris el percentatge podria ser superior. En comparació amb el preu d’altres productes de consum diari com el pa o l’electricitat, el cost de l’aigua pels ciutadans és un 66% inferior. En la taula adjunta es comparen els preus de diferents productes de consum.

141


Si es compara la factura de l’aigua a Catalunya amb la factura en altres regions europees, es pot apreciar com a Catalunya la factura (1,23 €/m3) és inferior a la de països com Dinamarca (4,4 €/m3), Anglaterra i País de Gales (3,1€/m3), promig de les diferents regions de França (2,7€/m3) o Bèlgica (2,1 €/m3). 2.3.2. El cost actual dels serveis de subministrament d’aigua a Catalunya i el nivell de recuperació de costos A Catalunya existeixen diferents agents que presten serveis en les diferents fases del cicle de l’aigua. En la taula adjunta s’identifiquen els agents.

Cadascun dels diferents agents respon a unes estructures d’operació diferents que suposen diferents esquemes de repercussió de costos. A continuació es descriu breument cada servei, les dades analitzades de cada un d’ells, per acabar analitzant el nivell de recuperació de costos dels serveis. Serveis realitzats per les administracions hidràuliques amb competència a Catalunya Les administracions hidràuliques amb competències a Catalunya són:

• Agència Catalana de l’Aigua • Confederació Hidrogràfica de l’Ebre

A continuació es descriuen els serveis realitzats per a cada una d’elles.

AGENTS QUE INTERVENEN EN LA PRESTACIÓ DEL SERVEI

ALTA - Comunitats de Regants

BAIXA - Parcel·les

SUPERFICIALS - Agència Catalana de l'Aigua- Confederació Hidrogràfica de l'Ebre

Font: Elaboració pròpia

SERVEIS

SUBMINISTRAMENT

- Agència Catalana de l'Aigua- Confederació Hidrogràfica de l'Ebre- Operadors en alta públics i privats

- Municipis amb gestió directa del servei- Municipis amb gestió indirecta del servei (Op. privats)BAIXA

ALTA

- Agència Catalana de l'Aigua- Confederació Hidrogràfica de l'Ebre- Comunitats d'Usuaris (per a usos industrials, urbans i agràris)

ALTA

REGADIU

PROTECCIÓ I CONTROL DEL MEDI

SUBTERRÀNIES

BAIXA

SANEJAMENT

- Agència Catalana de l'Aigua- Administracions Actuants

- Municipis amb gestió directa del servei- Municipis amb gestió indirecta del servei (Op. privats)

142


- Serveis realitzats per l’Agència Catalana de l’Aigua L'Agència Catalana de l'Aigua, dins de l’àmbit de les conques internes de Catalunya, té plenes competències en el cicle integral de l'aigua, i en les conques intercomunitàries té competències compartides amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, pel que fa al sanejament, proveïment, intervenció en el domini públic hidràulic i canalitzacions. Segons les dades obtingudes de les liquidacions de pressupost de l’any 2003, els costos de l’ACA a tot Catalunya per la prestació dels serveis descrits van ser de 358 milions d’euros, dels quals 52 milions d’euros van correspondre a subvencions concedides principalment a corporacions locals. El 93% dels costos totals (333 milions d’euros), corresponien a actuacions realitzades a les conques internes de Catalunya, i el 7% restant (25.047 milions d’euros) a les conques catalanes de l’Ebre. Els ingressos tributaris de l’ACA, pel mateix exercici, van ser de 244 milions d’euros, i es van rebre unes transferències de capital per import de 67 milions d’euros, procedents de la Unió Europea a través dels Fons de Cohesió i dels FEDER (39 milions d’euros), i del Govern Central a través del Pla Nacional de Depuració (28 milions d’euros). Dels ingressos totals, el 94% van ser recaptats a les conques internes de Catalunya, mentre que el 6% restant correspon a les conques catalanes de l’Ebre. A partir de la informació disponible, el nivell de recuperació de cost financer corresponent als serveis prestats per l’ACA per tota Catalunya és del 68% (s’entén per recuperació la part del cost que és sufragada pels usuaris, és a dir, les subvencions rebudes no es consideren com recuperació). Els costos no recuperats via ingressos tributaris es cobreixen mitjançant les subvencions rebudes i per l’increment de l’endeutament extern. El nivell de recuperació de costos en l’àmbit de les CIC és del 69%, i a les conques catalanes de l’Ebre, del 60%. - Serveis realitzats per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre Les funcions principals de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre són les següents:

• Elaboració del Pla Hidrològic de conca, així com el seu seguiment i revisió. • Administració i control del domini públic hidràulic. • Administració i control dels aprofitaments d’interès general o que afecten a més

d’una Comunitat Autònoma. • El Projecte, la construcció i l’explotació de les obres realitzades amb càrrec als

fons propis de l’organisme, i les que estiguin encomandes per l’Estat. • Les que es derivin dels Convenis amb les Comunitats Autònomes, Corporacions

Locals i altres Entitats públiques o privades, o les subscrites amb els particulars. Serveis realitzats per altres operadors en alta Els agents que participen en el servei de subministrament d’aigua en alta, a part de l’administració hidràulica, són els operadors en alta. Aquests agents intervenen principalment a la fase de transport i potabilització, i són els que s’encarreguen de servir l’aigua en bloc als subministradors en baixa perquè aquests la distribueixin als usuaris finals.

143


L’anàlisi del nivell de recuperació dels costos dels operadors en alta s’ha realitzat a partir dels estats financers, les liquidacions pressupostàries i els expedients tarifaris presentats a la Comissió de Preus de Catalunya durant el període 2001-2003, pels cinc operadors en alta que subministren conjuntament el 97% del volum total de l’aigua en alta al territori. Segons les dades estudiades, els costos corresponents a aquests serveis van ser de 94 milions d’euros, mentre que els ingressos corresponents van ser de 93 milions d’euros. Segons les dades disponibles, el nivell de recuperació de costos d’aquests serveis és del 99%, i reben un total de 3 milions d’euros en concepte de subvencions. Serveis de subministrament en baixa Els serveis de subministrament en baixa, tal com es recull als articles 66 i 67 del Decret 2/2003 pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Municipal de Règim Local de Catalunya, són de competència municipal. Els municipis realitzen la gestió mitjançant un operador públic (gestió directa) o, com succeeix a la majoria de casos, mitjançant un operador privat (gestió indirecta). L’anàlisi del nivell de recuperació de costos dels serveis de subministrament en baixa s’ha realitzat a partir dels expedients tarifaris de la Comissió de Preus de Catalunya, amb una cobertura del 85% de la població de Catalunya. Segons les dades obtingudes, els costos corresponents al servei són de 354 milions d’euros, que extrapolat al 100% de la població, representen 415 milions d’euros. En funció de les dades dels Expedients Tarifaris de la Comissió de Preus de Catalunya, els subministradors en baixa recuperen pràcticament el 100% de les despeses derivades del subministrament d’aigua als municipis.

Serveis de sanejament en alta Tot el servei de sanejament en alta de Catalunya actualment és assumit per l’ACA, per la qual cosa l’anàlisi dels seus costos està inclòs a l’apartat anterior de Serveis realitzats per l’Agència Catalana de l’Aigua. Servei de captació d’aigües subterrànies Els costos anuals totals de captació d’aigües subterrànies -sense tenir en compte el transport i les taxes- són de 52 milions d’euros, dels quals el 60% és imputable als usos de regadiu i 40% restant als usos industrials i urbans. Els serveis de captació d’aigües subterrànies són considerats autoserveis, per tant els costos són assumits en la seva totalitat pels propis usuaris. Servei de sanejament en baixa Els serveis de sanejament en baixa (serveis de recollida d’aigües residuals) són de competència municipal. Es presten bàsicament per gestió directa municipal, amb diferents graus de participació de la iniciativa privada en la conservació i el manteniment de clavegueram. L’absència de dades d’aquests serveis va requerir que, per l’anàlisi de recuperació de costos, es realitzes una extrapolació de les dades de l’estudi de la AEAS, en concret del grup de treball GADU, en el qual s’analitzaven els costos del servei per a la meitat de la població de Catalunya per a l’any 2002. Segons les estimacions

144


realitzades, els costos de la prestació dels serveis de sanejament en baixa a Catalunya són de 83 milions d’euros i els ingressos de 19 milions d’euros, amb un grau de recuperació de costos del 23%. El dèficit existent es cobreix mitjançant els pressupostos municipals. Serveis de distribució d’aigua per a reg Per l’anàlisi de la recuperació de costos dels serveis de distribució d’aigua per reg, es va sol·licitar a les Comunitats de Regants més significatives de Catalunya els pressupostos d’explotació de l’últim exercici. Segons les dades obtingudes de les principals Comunitats de Regants per a l’any 2003 (cobertura de la mostra del 34% de les hectàrees total en ús a Catalunya), el nivell de recuperació de costos dels serveis de distribució d’aigua per a reg, es pràcticament total (99,5%). En relació a les subvencions, les Comunitats de Regants a les CIC han rebut durant el 2003, aportacions de capital de la Generalitat de Catalunya, (tant del Dep. Agricultura, Ramaderia i Pesca, com de l’Agència Catalana de l’Aigua), per import de 16,6 milions d’euros. Pel que fa a les conques catalanes de l’Ebre, les subvencions ascendeixen a 135,7 milions d’euros. Anàlisi de subvencions Els agents que concedeixen subvencions relacionades amb el cicle de l’aigua a les CIC a l’any 2003, són els següents:

• Unió Europea concedeix Fons de Cohesió i Feder. La UE concedeix aquests fons al Govern Central, que en destina una part a finançar actuacions directes (mitjançant empreses públiques) i l’altra és cedida a les Comunitats Autònomes perquè siguin aquests organismes els que els gestionin.

• Govern Central concedeix fons mitjançant els Ministeris d’Administracions Públiques, de Medi Ambient i d’Agricultura, Pesca i Alimentació. L’origen d’aquests fons són la UE (Fons de Cohesió i Feder) i els Pressupostos Generals de l’Estat.

• Govern Autonòmic (Generalitat de Catalunya) concedeix fons mitjançant els Departaments de Medi Ambient, d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, de Treball i Indústria i de Governació i Administracions Públiques. Els fons que concedeix procedeixen dels Pressupostos de la Generalitat de Catalunya i del Govern Central (procedents a la vegada de la UE i dels Pressupostos Generals de l’Estat).

• Diputacions provincials. Reben fons tant del Ministeri d’Administracions Públiques (Govern Central), com de la Generalitat de Catalunya.

Les subvencions al cicle de l’aigua corresponents a l’any 2003 ascendeixen a 254 Milions d’euros. El repartiment d’aquestes subvencions per usos és la següent: els usos urbans van rebre subvencions per import de 101 milions d’euros, dels quals 70 milions d’euros corresponen als fons rebuts per la societat estatal Depuradora del Baix Llobregat, SA, per la gestió de les obres de construcció de la planta depuradora del Prat de Llobregat i de l’ampliació a

145


tractament biològic de la planta Depuradora del Besòs. Els usos agraris van rebre subvencions per import de 153 milions d’euros, i els usos industrials per 1 milió d’euros.

Nivell de recuperació de costos A continuació s’adjunta una taula resum amb el nivell de recuperació de costos dels serveis de l’aigua a Catalunya per a l’any 2003:

Dades en Milions d’Euros

Agents Costos Ingressos % Recuperació

Costos

ACA (CIC) 333 229 69%

ACA (CCE) 25 15 60%

Total ACA 358 244 68%

Operadors subministrament en alta 94 93 99%

Operadors subministrament en baixa 415 415 100%

Operadors sanejament en baixa 83 19 23%

Regadiu 9,99 9,94 99,5%

2.3.3. Cost d’implantació de la DMA La Directiva Marc de l’Aigua és d’obligat compliment per a tots els estats membres. Per a poder finançar el cost del programa de mesures derivat de la implementació de la DMA i el de les infraestructures de millora de la disponibilitat del recurs, caldrà desenvolupar tot un conjunt d’actuacions que implicaran un significatiu increment dels costos dels serveis de l’aigua. Aquest increment dels costos, i seguint el detallat per l’article 9 de la Directiva 2000/60/CE, on s’estableix que els estats membres de la UE han de tenir en compte el principi de la recuperació de costos dels serveis relacionats amb l’aigua, implicarà un increment dels preus de l’aigua que hauran d’assumir els diferents usuaris. L’anàlisi acurada del programa de mesures i de totes les actuacions del futur Pla de Gestió de l’Aigua de Catalunya, que ha d’estar aprovat abans de desembre de 2009 (en el present document ja es detallen les principals línies d’actuació en les que l’ACA està treballant), permetrà conèixer, en funció del model de recuperació de costos que s’acabi aplicant, quin serà l’increment en els preus de l’aigua. 3. LÍNIES D’ACTUACIÓ PRINCIPALS DEL PLA DE GESTIÓ DE

L’AIGUA DE CATALUNYA 3.1. Introducció

Les problemàtiques descrites en el capítol anterior s’han de resoldre de manera integrada a partir de l’adequada combinació de mesures. Aquestes mesures s’agrupen en funció de

146


la seva tipologia en Programes. Alhora, aquests programes estan emparats pels corresponents Plans que determinen els objectius particulars. És a dir, els objectius de la planificació hidrològica es determinen i concreten en documents anomenats Plans, aquests es desenvolupen a través de Programes i es materialitzen en mesures.

Totes les mesures que calgui emprendre per assolir els objectius de la planificació hidrològica a Catalunya, organitzades des dels instruments de planificació esmentats (plans i programes), configuraran un nou document, el Programa de Mesures, que s’integrarà dins el Pla de Gestió de l’Aigua de Catalunya. Així doncs el Programa de Mesures ha de ser l’instrument que garanteixi la implantació d’un nou model de gestió basat en la sostenibilitat que, seguint les directrius de la DMA ja descrites al capítol 1, integrarà els punts claus de racionalitat en l’ús dels recursos, i la sostenibilitat en els àmbits ambiental, econòmic i social.

En aquest document, s’han definit nou línies d’actuació que comprenen les mesures necessàries per afrontar i resoldre les problemàtiques de garantia de recurs i ambientals exposades al capítol 2 (Taula 3.1). Malgrat, però, que l’aplicació d’aquestes línies d’actuació tindrà un efecte resolutiu global sobre el territori, en alguns casos la recuperació de les masses d’aigua pot ser molt lenta i complexa. Per aquests casos, la DMA preveu les derogacions temporals en el compliment dels objectius ambientals, així com la reducció dels objectius de qualitat si, finalment, es determina que no és possible assolir-los (vegeu apartat 3.3).

147


Taula 3.1. Línies d’actuació necessàries per resoldre les principals problemàtiques de les masses d’aigua de Catalunya, amb indicació del tipus de problemàtiques que afronten aquestes línies (garantia de recurs o ambientals). Per a cada línea d'actuació, s’especifica també les problemàtiques a les que dóna resposta, i es presenten els òrgans administratius competents (els principals, en blau i groc, i els secundaris, en negre). ACA: Agència Catalana de l'Aigua; DMAiH: Departament de Medi Ambient i Habitatge; CHE: Confederación Hidrográfica del Ebro; AR: Agència de Residus; DAR: Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural; PTOP: Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Línia d’actuació Problemàtiques

Gestió de la demanda del recurs - Manca de disponibilitat d’aigua de qualitat pels

diferents usos - Eficiència en els sistemes d’abastament

Planificació dels recursos hídrics

- Captació d’aigua superficial - Desequilibri entre l’extracció i recàrrega d’aigua

subterrània - Intrusió marina en aqüífers costaners

Millora dels sistemes de sanejament urbans i industrials

- Contaminació per insuficiències en el tractament de les aigües residuals urbanes

- Descàrrega de col·lectors unitaris d’aigües pluvials i de sanejament

- Contaminació d’origen domèstic de nuclis sense sanejar

- Contaminació d’origen industrial

Preservació i recuperació hidromorfològica

- Canvis morfològics a la costa - Alteracions del règim de cabals per aprofitaments

hidroelèctrics - Manca de cabal al riu per extraccions d’aigua i

regulació del cabal - Desaparició dels boscos de ribera i ocupació de zones

inundables - Alteracions morfològiques de les lleres - Degradació dels hàbitats fluvials - Manca de connectivitat fluvial - Degradació morfològica del litoral en zones humides - Disminució de la disponibilitat de recurs i problemes de

contaminació en aigües subterrànies per activitats extractives

Control, prevenció i minimització del risc de contaminació en zones potencialment perilloses

- Salinització d’aigües superficials i subterrànies per efecte dels runams salins

- Contaminació d’origen industrial - Pressió associada a infraestructures lineals soterrades - Contaminació per aigües de lixiviació i filtració

d’abocadors i dipòsits de residus - Sòls contaminats i tancs d’emmagatzematge soterrats

Gestió i control d’activitats agrícoles i ramaderes

- Contaminació per excés de nitrogen d’adobs d’origen ramader

- Contaminació associada a pràctiques agrícoles

Gestió i control de recursos pesquers, espècies invasores, i activitats recreatives i d’accés al medi natural

- Desestructuració dels ecosistemes - Manca de qualitat ambiental - Danys en infraestructures de transport d’aigua

(abastament i regadiu) - Sobreexplotació pesquera dels fons marins

Gestió de residus de ports i navegació

- Acumulació de residus sòlids i abocaments d’aigües negres dels vaixells

Ordenació i planificació territorial i urbanística

- Demandes d’aigua amb manca de recursos propis i descentralitzades en excés

- Usos del sòl a la conca - Desenvolupament urbanístic sense criteris ambientals

REC

UR

SAM

BIE

NTA

L

DM

AiH

Adm. local

ACA

ACA AR

DAR

DMAiH DAR ACA

PTOP

DM

AiH

, CH

ED

ept. d’interiorAC

A, ARD

ARD

ept. Salut

148


3.2. Plans i programes associats a les línies d’actuació Per a cada línia d’actuació es presenten els instruments de planificació a través dels quals s’han de superar les problemàtiques identificades, de manera que la seva inclusió en el Programa de Mesures del futur Pla de Gestió de l’Aigua de Catalunya garanteixi la consecució dels objectius ambientals de la DMA. En cada cas els instruments de planificació es classifiquen en tres categories en funció de la fase de desenvolupament en què es troben:

• Plans i programes en execució o en revisió

• Plans i programes previstos o en estudi

• Plans o programes pendents

De cada pla o programa s’identifica també l’organisme responsable del seu desplegament o implantació. D’altra banda, tal i com estableix la DMA, s’ha classificat cada pla o programa en funció de si les mesures que contempla es consideren bàsiques o complementàries amb l’objectiu d’establir una priorització d’aquests. Són mesures bàsiques aquelles que han de servir per donar compliment a les directives europees prèvies a la DMA i que es recullen a la part A de l’Annex VI de la mateixa directiva. També s’han considerat mesures bàsiques aquelles que, tot i no constar a l'Annex VI, deriven de les Directives utilitzades en l’IMPRESS per a l’anàlisi de l’impacte comprovat: la Directiva 78/659/CEE sobre vida piscícola (derogada per la Directiva 2006/44/CE), la Directiva 75/440/CEE de prepotables i les Directives 76/464/CEE (derogada per la 2006/11/CE) i 80/68/CEE de substàncies perilloses. Aquestes Directives són derogades per la DMA ja que els seus objectius són assumits i superats per la pròpia DMA. Les mesures complementàries seran, doncs, aquelles encaminades a assolir directament els objectius de la DMA, o bé els objectius de directives posteriors a aquesta, com per exemple la Directiva de Responsabilitat Ambiental 2004/35/CE o la nova Directiva de Residus 2006/12/CE. També es considera com a mesura complementària les implicacions derivades de la Directiva 2001/42/CE relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient. D’aquesta Directiva no se’n deriven plans o programes concrets, sinó que incideix directament en el procés d’aprovació de tots ells i per tant sobre totes les línies d’actuació proposades.

A l’Annex d’aquest document es pot trobar un compendi de totes les Directives utilitzades per determinar quins instruments de planificació contenen mesures bàsiques i quins complementàries. Totes aquestes directives es poden classificar en tres grups:

• Directives de l’Annex VI de la DMA

• Directives derogades per la DMA

• Directives posteriors a aquesta.

En cada cas es presenta un resum del contingut de la Directiva i s’identifica la llei de transposició a l’ordenament jurídic espanyol i/o autonòmic. Finalment, també dins l’Annex es presenta una taula on s’indica a quina directiva està donant compliment cadascun dels plans o programes identificats al llarg del capítol.

149


3.2.1. Gestió de la demanda del recurs Dins aquesta línia d’actuació s’agrupen els instruments de planificació que tenen com a objectius principals la gestió de la demanda de l’aigua, l'estalvi i la millora de l'eficiència als sistemes d'abastament. Per resoldre les problemàtiques associades al dèficit quantitatiu de recurs, la gestió de la demanda enfoca les seves mesures a reduir els consums específics, és a dir a disminuir les dotacions i a optimitzar els processos de producció, transport i aplicació del recurs per reduir les pèrdues.

Plans i programes en execució o revisió

Nom Responsable Tipus de mesures

Pla per l’eficiència en l’ús de l’aigua per a reg agrícola ACA Bàsiques i complementàries

Pla de Regadius de Catalunya (2008-2015) DAR Bàsiques i complementàries

Programa de conscienciació social per a la reducció dels consums industrials, urbans i agrícoles ACA Bàsiques i

complementàries

Programa de vigilància sanitària de l’aigua de consum humà

Departament de Salut Bàsiques

El principals treballs de la gestió de les demandes d’aigua han estat fins ara:

• Estudi de caracterització i prospectiva de les demandes d’aigua a les conques

internes de Catalunya i a les conques catalanes de l'Ebre (2000).

• Convenis d'estalvi amb Ecologistes en Acció de Catalunya i amb la Federació i

l'Associació de municipis.

En compliment de la Directiva 98/83 d'aigües de consum, s'utilitzen les següents eines de gestió de l'aigua:

• Sistema d'Informació Nacional d'Aigües de Consum: operatiu per part del

Ministeri de Salut.

• Protocols d'autocontrol i gestió de les aigües de consum humà, dels quals en

són responsables les entitats gestiores del subministrament d'aigua".

150


Plans i programes previstos o en estudi


Programa d’estalvi en l’abastament urbà ACA Complementàries

Hi ha previstes algunes actuacions amb una incidència clara sobre la gestió de la demanda.

• Reducció de fuites.

• Millores en l’aprofitament del Llobregat i reutilització al Canal de la Dreta.

• Divulgació i promoció d'instruments destinats a l'estalvi a les llars.

3.2.2. Planificació dels recursos hídrics Dins d' questa línia d’actuació s’agrupen els instruments de planificació que tenen com a objectiu principal l’ordenació dels recursos hídrics. En aquest grup de programes s’hi inclouen els que tenen per objecte resoldre les problemàtiques associades a satisfer les demandes.



Pla Sectorial d’Abastament d’Aigua a Catalunya (PSAAC) ACA Bàsiques i

complementàries

Programa de reutilització d’Aigua a Catalunya (PRAC) ACA Bàsiques i

complementàries

Pla de control d’aqüífers afectats per intrusió salina ACA Complementàries

Plans d’ordenació d’extraccions d’aqüífers Mitjana i Baixa Tordera

Carme-Capellades

Baix Francolí i Bloc del Gaià

ACA Bàsiques i complementàries

Programes de gestió d’aqüífers (treballs de base per als POE ja aprovats)

Aqüífers al·luvials i fluviodeltaics de la Tordera

Model numèric i programa de gestió de l’aqüífer al·luvial de la riera d'Arbúcies


151


Els principals treballs de planificació dels recursos hídrics han estat fins ara:

• Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics a les conques internes

de Catalunya i a les conques catalanes de l'Ebre (2002 i actualització 2007).

• Estudi de modelització i planificació de la gestió hídrica a les conques internes

de Catalunya i a les conques catalanes de l'Ebre (2002).

També existeixen algunes normes i criteris d’aplicació que, tot i no ser pròpiament instruments de planificació, s’utilitzen internament a l’ACA com a guia general en la gestió d’aqüífers a l’espera que s’aprovin els Plans d’Ordenació d’Extraccions pertinents:

• Normes sobre l’execució d’actuacions d’obres a la Vall Baixa i Delta del

Llobregat.

• Règim provisional d’explotació dels aqüífers de les rieres de Santa Coloma i

Arbúcies, l’Alt Maresme, les cubetes d’Abrera i Sant Andreu i la Vall Baixa i el

Delta del Llobregat.

• Hidrogeologia i balanç de recursos de l’aqüífer al·luvial de la riera de Santa

Coloma: anàlisi d’alternatives i de mesures d’actuació en relació al proveïment

municipal de Sta. Coloma de Farners i Riudarenes (La Selva).



Pla de gestió de sequera ACA Complementàries

Bancs d’Aigua o Centres d’intercanvi ACA Complementàries

Pla de descontaminació d’aqüífers ACA Complementàries

Plans d’ordenació d’extraccions d’aqüífers Delta i Baix Llobregat

Cubetes d’Abrera i Sant Andreu

Rieres de Sta. Coloma i Arbúcies


Hi ha previstes algunes actuacions amb una incidència clara sobre la planificació dels recursos:

• Mesures alternatives al Plan Hidrológico Nacional

Recàrrega a l’aqüífer del Baix Llobregat (basses i altres).

Barrera contra la intrusió salina al Delta del Llobregat.

152


• Recuperació i descontaminació d’aqüífers a l’àrea metropolitana (Cubeta de la

Llagosta; Pla de Barcelona i delta del Besòs).

• Connexió i ampliació ITAM Tordera.

• ITAM Barcelona.

• ITAM Cunit.

• Altres reutilitzacions (Rubí, Martorell, Sant Feliu, Gavà, el Prat de Llobregat..).

Plans i programes pendents


Plans d’ordenació d’extraccions d’aqüífers

Baix Ter

Fluvià i Muga


3.2.3. Millora dels sistemes de sanejament urbans i industrials Agrupa els instruments de planificació encarregats de garantir el sanejament de les aigües residuals, ja siguin d’origen domèstic o industrial. Han de donar resposta als problemes derivats d’insuficiències en el tractament d’aigües residuals urbanes, punts de descàrrega de sistemes unitaris d’aigües pluvials i de sanejament, nuclis sense connexió a la xarxa de sanejament i contaminació associada a aigües residuals d’origen industrial.



Programa de sanejament de les aigües residuals urbanes PSARU 2005 (actualització anual) ACA Bàsiques i

complementàries

Programa de sanejament de les aigües residuals industrials PSARI 2003 (revisió 2008-2009) ACA Bàsiques i

complementàries

153




Programa de reducció de descàrregues de sistemes unitaris en temps de pluja (AntiDSU) ACA Bàsiques i

complementàries

Plans directors de clavegueram Administració local

Bàsiques i complementàries

Programa PERA: Pla Especial de reordenació d’abocaments (abocaments industrials) ACA Bàsiques i

complementàries


No s’han identificat instruments de planificació pendents. Totes les actuacions i mesures encaminades a resoldre els problemes derivats del sanejament han d’articular-se a través dels plans i programes en execució, en revisió o previstos. 3.2.4. Preservació i recuperació hidromorfològica S’integren en aquesta línia d’actuació els instruments de planificació que incideixen sobre els usos i les actuacions amb efectes sobre les condicions hidromorfològiques d’un àmbit territorial molt concret: l’espai fluvial, les zones humides i la línia de costa. Mitjançant aquests instruments s’han de regular els efectes que l’alteració de la hidromorfologia natural de les masses d’aigua genera sobre el seu estat ecològic. S’inclouen també instruments adreçats a la gestió d’aspectes no contemplats en l’anàlisi IMPRESS i que, en conseqüència, no apareixen com a problemàtiques en el capítol 2 d’aquest document, però que tenen una incidència evident sobre la qualitat hidromorfològica de les masses d’aigua fluvials. La gestió del sediment i la dinàmica fluvial en són un clar exemple.

154




MORFOLOGIA

Planificació d’Espais Fluvials BaixTer - Daró

Tordera

Baix Llobregat - Anoia


Programa de manteniment i conservació de lleres ACA Complementàries

RÈGIM HIDROLÒGIC

Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les conques internes de Catalunya ACA Complementàries

Plans zonals d'implantació de Cabals de Manteniment

Alt Ter

Gaià

ACA Complementàries

Sense ser pròpiament instruments de planificació, els criteris generals que utilitzen el DMAiH i l’ACA per elaborar els informes ambientals d’autorització d’explotacions d’àrids esdevenen també eines vàlides en la preservació hidromorfològica de l’espai fluvial. Aquests criteris queden especificats en els següents documents interns:

• Regulació de l’extracció de granulats a les lleres dels cursos fluvials de la

conca hidrogràfica de l’Ebre en territori català (DMAiH).

• Estudi de regulació de l’extracció de granulats a les lleres dels cursos fluvials

de les conques internes de Catalunya (DMAiH).

• Directrius de gestió del sediment fluvial (ACA).

Aquests criteris també es recullen en el manual d’adequació a la Llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental (IIAA):

• Manual de l’usuari per a informar el vector Aigua.

Així mateix, cal tenir també en compte d’altres estudis, directrius o registres de l’ACA i del DMAiH relacionats amb la morfologia de les masses d’aigua:

• Delimitació geomorfològica de zones potencialment inundables (zones sense

PEF).

• Directrius d'intervenció en l'espai fluvial i minimització de l'impacte ambiental

en la gestió i construcció d'infraestructures hidràuliques.

155


• Inventari de zones humides de Catalunya (DMAiH).



MORFOLOGIA

Planificació d’Espais Fluvials Muga

Fluvià

Ridaura – Calonge

Besòs

Foix

Gaià

Francolí

Garona

Ondara

Barranc de la Galera


Programa de rehabilitació de riberes ACA Complementàries

Pla de Protecció de les zones humides de Catalunya

DMAiH Bàsiques i complementàries

RÈGIM HIDROLÒGIC

Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les conques catalanes de l'Ebre

CHE (en coordinació amb l’ACA) Complementàries

Plans zonals d'implantació de Cabals de Manteniment

Baix Ter i Llobregat

La Muga

Fluvià

Foix

Riudecanyes i Francolí

ACA Complementàries

156




MORFOLOGIA

Planificació d’Espais Fluvials Alt Ter

Alt i mig Llobregat

Riera de la Bisbal i Torrent del Lluc

Alt Segre

Baix Segre

Noguera Pallaresa

Noguera Ribagorçana

Ebre


Programa de gestió de sediment i dinàmica fluvial ACA Complementàries

CONTINUÏTAT

Pla de millora i rehabilitació de la connectivitat fluvial a Catalunya ACA Complementàries

En la recerca d'informació realitzada, no s'ha trobat cap pla o programa, fora del planejament territorial i de l’administració local, destinat a la recuperació de la morfologia natural de la costa, les actuacions que es fan en aquest sentit són de caràcter correctiu. Pel que fa a la recuperació de la hidrologia natural, caldrien instruments que prevegin actuacions en els estanys afectats per aprofitament hidroelèctric. 3.2.5. Control, prevenció i minimització del risc de contaminació en zones potencialment perilloses Agrupa instruments de planificació que tenen a veure amb el risc de contaminació associat a infraestructures o activitats molt localitzades en el territori, sovint vinculades a indústries, mines o al transport i emmagatzematge de productes o substàncies potencialment perilloses. Els principals exemples són la salinització deguda als runams salins, el risc potencial que suposen determinades infraestructures lineals soterrades, els sòls contaminats i tancs d’emmagatzematge soterrats i els casos de contaminació per lixiviats d’abocadors i dipòsits de residus.

157


Plans, programes i actuacions en execució o revisió


RUNAMS SALINS

Restauració Integral de la Vall Salina de Cardona


Pla Director de restauració hidrológica i ambiental dels runams salins de la conca del Llobregat (afecta a Súria i Sallent)


Projecte de millora de la capacitat del col·lector general de Salmorres (1a fase) tram Abrera-EDAR El Prat del Llobregat


SÒLS CONTAMINATS

Protocol d’actuacions de descontaminació de les aigües subterrànies en emplaçaments contaminats en Estacions de Servei


ABOCADORS I DIPÒSITS DE RESIDUS

Pla d’acció per a la Gestió de Residus municipals a Catalunya 2005-2012 (PROGREMIC)

Agència de Residus Bàsiques

Programa de Gestió de Residus Industrials 2001-2006 (PROGRIC) Agència de Residus Bàsiques

Programes de divulgació i foment Agència de Residus Bàsiques

Programes de subvencions Agència de Residus Bàsiques

RISC DE CONTAMINACIÓ ACCIDENTAL

Cada indústria Bàsiques

Pla d’emergència exterior del sector químic de Catalunya (PLASEQCAT) Departament d’Interior Bàsiques

Pla especial d’emergències per contaminació accidental de les aigües marines de Catalunya (CAMCAT)

Departament d’Interior Bàsiques

També s’han d’establir mesures, per part dels establiments industrials, en compliment de la Directiva 96/82, com la definició de la política de prevenció d’accidents greus, la presentació d’un informe de seguretat, i el desenvolupament d’un pla d’emergència intern. Les principals eines de regulació de les autoritzacions d’abocaments industrials queden establertes per les següents normatives legals:

158


• Aprovació dels models oficials per a la declaració d’abocament i

desenvolupament d’aspectes relatius a l’autorització d’abocament i liquidació

de control d’abocaments regulats en el Real Decreto 606/2003, de 23 de maig

(Orden MAM/1873/2004 del 2 de Junio).

• Llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental (IIAA) d’Activitats

Existents (Lleis 3/1998, 4/2004 i Decret 50/2005). D’aquesta normativa se’n

deriva el Manual de l’usuari per informar el vector Aigua.

Pel control d’abocaments procedents de tancs soterrats es compta amb els següents documents:

• Manual de l’usuari per informar el vector Aigua (Lleis 3/1998, 4/2004 i Decret

50/2005).

• Criteris tècnics a tenir en compte en l’atorgament d’autoritzacions d’abocament

en les estacions de servei i establiments que disposin de tancs

d’emmagatzematge soterrats (TES) (Document intern de l’ACA).

En relació als sòls contaminats, les actuacions es basen en el compliment de la normativa vigent i en uns límits més restrictius establerts per l’Agència de Residus que són d’aplicació general a Catalunya, tot i no estar recollits en cap normativa:

• Nivells Genèrics de Referencia (NGR) per metalls aplicables a Catalunya

En relació al control, prevenció i minimització del risc de contaminació deguda a activitats econòmiques cal citar la Directiva 2004/35/CE i la seva transposició a la normativa estatal la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de Responsabilitat Ambiental. Aquesta Directiva estableix un marc de responsabilitat ambiental sota el principi de “qui contamina paga” per la prevenció i reparació dels danys ambientals (veure Annex I).

159


Plans, programes i actuacions previstos o en estudi


RUNAMS SALINS

Projecte de millora de la capacitat del col·lector general de salmorres (2a Fase) tram Abrera-Cardona-Sallent


Intercepció i conducció del col·lector de salmorres de surgències salines de Súria i Sallent ACA Bàsiques i

complementàries

Restauració del runam salí de Vilafruns (Balsareny) ACA Bàsiques i complementàries

SÒLS CONTAMINATS

Projecte QUASAR. Determinació dels nivells de referència per a aigües subterrànies en base a l'avaluació del risc químic


ABOCADORS I DIPÒSITS DE RESIDUS

Programa de Gestió de Residus Industrials 2007-2012 (PROGRIC)

Agència de Residus Bàsiques

Per mitjans de 2008 està prevista l’aprovació d’un Decret català de sòls contaminats, que es troba, a hores d'ara, en fase d’esborrany.

Plans, programes i actuacions pendents


RISC DE CONTAMINACIÓ ACCIDENTAL

Programa de minimització de riscos de contaminació associats a infraestructures i activitats potencialment perilloses

ACA Bàsiques

3.2.6. Gestió i control d’activitats agrícoles i ramaderes Agrupa els instruments de planificació que regulen les activitats del sector agrícola i ramader i que han de permetre resoldre els impactes que aquest tipus d’activitats tenen sobre les masses d’aigua, centrats principalment en la contaminació d’aigües superficials i subterrànies per nitrats d’origen ramader i per substàncies perilloses o prioritàries d’origen agrícola.

160




DEJECCIONS RAMADERES

Plans de gestió de dejeccions ramaderes i Llibres de gestió de les dejeccions ramaderes (Decret 220/2001, modificat pel Decret 50/2005)

DAR Bàsiques

Programa de gestió de dejeccions ramaderes Agència de

Residus Bàsiques

Pla de suport a la gestió de les dejeccions porcines DMAiH Bàsiques

ZONES VULNERABLES

Pla de prevenció i correcció de la contaminació per nitrats (acord de govern 3 d'abril de 2000)

Programa de mesures de gestió del recursos hídrics a les zones vulnerables a la contaminació per nitrats

Mesures excepcionals en matèria de fonts d’abastament públiques afectades per nitrats (Decret 167/2000 de 2 de maig)

Mesures ambientals de prevenció i correcció de la contaminació de les aigües per nitrats (Decret 119/2001de 2 de maig)

ACA Bàsiques

Programa de mesures agronòmiques aplicables a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries (Decret 205/2000, de 13 de juny)

DAR Bàsiques

AGRICULTURA I PRODUCTES FITOSANITÀRIS

Plans de gestió dels fertilitzants nitrogenats i Llibres de gestió dels fertilitzants nitrogenats (Decret 220/2001, modificat pel Decret 50/2005)

DAR Bàsiques

Programa de desenvolupament rural DAR Bàsiques

A continuació es presenta un recull de normatives, guies, manuals i codis d’actuació que incideixen en l’efecte de les activitats agrícoles i ramaderes sobre el medi i que no estan específicament desenvolupades a través d’un pla o programa. Es tracta d’instruments que en la majoria de casos deriven tant en mesures bàsiques com en complementàries.

• Manual de gestió de purins i de la seva reutilització agrícola. (Publicació

conjunta del DMA ara DMAiH (Junta de Residus, ara Agència de Residus de

Catalunya) i el DARP ara DAR.

• Guia dels tractaments de les dejeccions ramaderes (Agència de Residus i

DARP ara DAR).

161


• Avaluació funcional de sistemes de tractament de dejeccions ramaderes

(Agència de Residus i DARP ara DAR).

• Autorització per desenvolupament d’activitats en explotacions agroramaderes

(Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració

ambiental. DMAiH).

• Designació de les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats

procedents de fonts agràries (Decret 283/1998, de 21 d’octubre).

• Designació de noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de

nitrats procedents de fonts agràries (Decret 476/2004, de 28 de desembre).

• Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen (Ordre de 22

d'octubre de 1998).

• Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (Decret 180/2001 de 26 de

juny de 2001 i Decret 269/2001, de 9 d'octubre de 2001).

• Reglament de règim intern del Consell Català de la Producció Agrària

Ecològica (Ordre d'11 d'octubre de 2001).

• Formació de personal de les empreses d'aplicació de productes fitosanitaris i

els responsables de la seva venda (Ordre ARP/308/2004, de 30 d'agost).

• Comissió interdepartamental en matèria de plaguicides i biocides (Decret

447/2004, de 30 de novembre)

• Ajuts per al foment de la gestió tècnica per a la millora de la gestió de les

explotacions ramaderes (Ordre ARP/57/2005, de 14 de febrer i Ordre

ARP/101/2005, de 2 de març).

• Línia d’ajuts per al finançament de les infraestructures necessàries per a la

implantació, el control i el seguiment dels plans de gestió de dejeccions

ramaderes (Resolució MAH/1286/2005, d’11 d’abril i Resolució

MAH/2085/2005, de 22 de juny).

• Xarxa operativa de nitrats (ACA). Forma part de la xarxa de control d’aigües

subterrànies de l’Agència i és una eina bàsica per controlar l’evolució dels

nivells de nitrats al medi.

• Registre únic europeu de productes fitosanitaris (DAR).

• Avisos fitosanitaris a Catalunya per informar a l’agricultor (DAR).

162




Pla de suport a serveis (públics i privats) de gestió de les dejeccions

DAR / DMAiH Bàsiques

Pla de foment de plantes de biogàs amb estudi del potencial de reducció de gasos amb efecte d’hivernacle


Revisió de l’actual declaració de zones vulnerables amb criteris de prevenció i amb programes d’actuació


Pla de recerca i desenvolupament en l’aplicació agrària de les dejeccions ramaderes i d’altres matèries orgàniques i en noves tecnologies de tractament de purins i dejeccions ramaderes


Pla de formació, informació i sensibilització Formació i divulgació de Bones Pràctiques

agràries (BPA) DAR / DMAiH Bàsiques i

complementàries

Pla d’ordenació del sector porcí a Catalunya DAR / DMAiH Bàsiques

Tots aquests plans i programes classificats com a previstos o en estudi s’integren en el nou model de gestió de la fertilització (orgànica i mineral) en una agricultura i ramaderia sostenibles, proposat conjuntament pels departaments d’Agricultura Ramaderia i Pesca i Medi Ambient i Habitatge, i presentada pels respectius consellers el 5 de maig de 2004, en roda de premsa al Parlament de Catalunya. Per més informació es pot consultar la web del Departament d’Agricultura: http://www.gencat.net/darp/c/ramader/dejecram/dejec11.htm Pel que fa a la gestió dels fangs de les EDAR i de la seva aplicació en l’agricultura, estan en fase d’elaboració dos nous instruments, un d’abast estatal i l’altre en l’àmbit català:


II Plan Nacional de lodos de depuradora de aguas residuales (2007-2015) MMA Bàsiques

Programa de tractaments de fangs de Catalunya ACA Bàsiques


En la recerca d’informació realitzada no s’han identificat instruments de planificació pendents. Tot i així, és evident que els instruments que aquí es presenten no són suficients per resoldre la problemàtica associada a la contaminació d’aigües subterrànies

163


per nitrats. Els objectius han de centrar-se en la recuperació dels aqüífers destinats a abastament. 3.2.7. Gestió i control de recursos pesquers, espècies invasores, i activitats recreatives i d’accés al medi natural Dins aquesta línia d’actuació hi tenen cabuda tots els instruments de planificació que regulen els efectes de la presència física de les persones en les masses d’aigua, sigui per usos recreatius, de lleure o d’activitat professional. Van encaminats principalment al control de l’activitat pesquera en relació a la sobreexplotació dels recursos i a la degradació dels fons marins, al control de la proliferació d’espècies invasores lligades als ambients aquàtics i als problemes específics de masses d’aigua on té lloc una elevada freqüentació del medi.



RECURSOS PESQUERS

Pla director de pesca de la Generalitat de Catalunya (2000-2006) DAR Complementàries

Programa d’avaluació del fons marí (Caulerpa) en aigües costaneres ACA Bàsiques

HÀBITATS I ESPÈCIES

Plans de conservació i recuperació d’espècies protegides (llúdriga, bitó, fartet, samaruc, gavina corsa) DMAiH Bàsiques

Plans especials de protecció del medi natural DMAiH Bàsiques

Definició de zones ZEPA i adopció de mesures per conservar i protegir les espècies i hàbitats DMAiH Bàsiques

Directrius per a la gestió dels espais de la XN2000 DMAiH Bàsiques

FREQÜENTACIÓ

Programa de vigilància de l'estat de les platges i zones de bany interior ACA Bàsiques

Programa de prevenció i neteja de les aigües litorals ACA Bàsiques

Plans de gestió i ordenació d’usos d’embassaments (conques internes) ACA Complementàries

La gestió i el control sobre els recursos pesquers es fonamenta, a més dels instruments de planificació exposats, en el compliment de la normativa vigent sobre regulació de

164


pesca, que depèn de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims, del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Un recull de tota aquesta normativa es pot trobar a la pàgina web del mateix Departament (http://www.gencat.net/darp/c/departam/lex/clex18.htm). Fora del que són estrictament plans i programes, des de la Direcció General de Medi Natural i sovint en col·laboració amb els Parcs Naturals es duen a terme diverses actuacions que, tot i no formar part de cap instrument de planificació concret tenen una incidència directa sobre la gestió i el control d’espècies invasores. Les més destacades són:

• Actuacions d’eradicació del cranc roig (Albera, Montsant, riu Algars) i el cranc

senyal (Oliana, Riera de Merlès).

• Actuacions de retirada de Carpobrotus edulis i jacint d’aigua (Eichornia

crassipes).

• Actuacions d’eliminació de carpa, cranc americà i Cortaderia selloana al PN

dels Aiguamolls de l’Empordà.

• Sacrifici de les espècies al·lòctones capturades mitjançant la pràctica de la

pesca continental (en compliment de la normativa vigent).

• Actuacions d’eliminació de la tortuga de florida.

• Actuacions de captura i eliminació del visó americà.

També des del DMAiH i des del MiMAM s’han establert protocols de control o eliminació d’espècies exòtiques amb una major incidència sobre les poblacions autòctones:

• Protocol d’eliminació d’exemplars d’ànec de Jamaica (Oxyura jamaicencis)

(MiMAM).

Quant als usos recreatius, a banda dels plans d’ordenació dels embassaments des de l’ACA s’han fet altres estudis que regulen i ordenen aquest tipus d’usos en les masses d’aigua:

• Normes de navegació a piragüisme en trams fluvials de la Conca catalana de

l’Ebre (Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana) i del riu la

Garona.

• Criteris d’ordenació i regulació dels usos recreatius i protecció del medi físic en

la part deltaica del riu Fluvià.

Als embassaments de les conques intercomunitàries es compta tan sols amb la regulació dels usos de navegació que es fonamenten en les següents normatives:

165


• Decreto 2495/1966 de 10 de septiembre sobre la ordenación de las zonas

limítrofes a los embalses.

• Ordenes ministeriales de 28 de junio de 1968, 31 de octubre de 1970, 7 de

febrero de 1977 i 14 de junio de 1982.



Plans especials de protecció del medi natural (entre ells, plans d’ordenació de l’Albera, Aiguamolls de l’Empordà, Cadí-Moixeró, Garrotxa i Delta del Llobregat)

DMAiH Bàsiques

Pla de prevenció i control del musclo zebrat ACA / DMAiH Bàsiques

Pla de recuperació del cranc de riu autòcton DMAiH Bàsiques

Pla de recuperació de la Margaritifera auricularia DMAiH Bàsiques

A més d’aquests plans, cal fer referència a les Campanyes de difusió de la correcta gestió dels peixos exòtics sacrificats en compliment de la normativa de pesca continental vigent, fruit d’una iniciativa comuna del DMAiH i l’Agència de Residus.



Plans especials de protecció del medi natural (entre ells, plans d’ordenació de l’Alt Pirineu, Ports de Tortosa-Besseit, Serra de Montsant i Delta de l’Ebre)

DMAiH Bàsiques

Es troben a faltar estratègies i plans concrets que permetin un major control sobre les repoblacions i introducció d’espècies de peixos a estanys i embassaments. Així mateix, sembla recomanable una revisió de l’ordenació d’usos recreatius dels embassaments de les conques intercomunitàries, regits en l’actualitat per normatives dels anys 60 i 70 del segle XX.

166


3.2.8. Gestió de residus de ports i navegació Agrupa els instruments de planificació pensats específicament per resoldre els problemes de generació de residus sòlids i aigües residuals en ports i embarcacions, i la seva posterior incidència a les aigües costaneres.

Plans, programes i actuacions en execució o revisió


Pla de Ports de Catalunya PTOP Bàsiques i complementàries

Instal·lació d’equipaments als ports per donar servei als vaixells per a la recollida d’aigües de sentina i domèstiques

PTOP, Puertos del Estado, entitats privades concessionàries (en colaboració amb DMAiH, AAR, DIUE)


Instal·lació d’equipaments als ports per organitzar la recollida de residus sòlids i perillosos



Instal·lació d’equipaments als ports per tractar les aigües domèstiques i pluvials



Promoció de sistemes de gestió ambiental als ports



Equipament dels ports per a intervencions en cas d’accidents



Campanyes de sensibilització al personal i als usuaris dels ports



Deixant de banda el Pla de Ports, la resta d’actuacions que es presenten a la taula anterior queden recollides en el document Actuacions mediambientals als Ports de Catalunya, dins del conveni marc de col·laboració interdepartamental entre el

167


Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, el Departament de Medi Ambient, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Ports de la Generalitat, Autoritats Portuàries de Barcelona i Tarragona, i el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

Plans i programes previstos, en estudi o pendents

No es té coneixement de nous instruments de planificació amb incidència sobre la disminució i la gestió dels residus produïts en ports i embarcacions. 3.2.9. Ordenació i planificació territorial i urbanística La planificació territorial ha de garantir una ocupació i un desplegament d’activitats en el territori compatible amb la seva sostenibilitat ambiental. La planificació urbanística per la seva banda, incideix directament, a través de l’ordenació i classificació del sòl, en les pressions a les quals estan sotmeses les masses d’aigua. És fonamental que es tingui en compte el vector aigua en el procés de redacció i aprovació de tots aquests plans, especialment pel que fa referència a la garantia del recurs, la garantia del sanejament de les aigües residuals i el respecte a la zonificació de l’espai fluvial tal i com està contemplat al Reglament de la Llei d’Urbanisme. En definitiva, és imprescindible per tal d’assolir els objectius ambientals de la DMA el reconeixement dels seus objectius com a propis dins la planificació territorial i urbanística.

168




PLANEJAMENT TERRITORIAL

Pla Territorial General de Catalunya PTOP Bàsiques i complementàries

Plans Territorials Parcials Pla territorial de les Terres de

l’Ebre

Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran

PTOP Bàsiques i complementàries

Plans sectorials Pla d’espais d’interès naturals

Pla d'infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026

Programa de sòl 2005-2008

PTOP / DMAiH Bàsiques i complementàries

Plans directors territorials Empordà


Pla estratègic per a la gestió integrada de les zones costaneres de Catalunya (PEGIZC)

DMAiH Bàsiques i complementàries

Plans directors urbanístics PTOP Bàsiques i complementàries

PLANEJAMENT URBANÍSTIC

Plans d’ordenació urbanística municipals Adm local Bàsiques i complementàries

Planejament urbanístic derivat Adm local Bàsiques i complementàries

169




Plans Territorials Parcials Pla territorial parcial de les Comarques Centrals

(pendent d’aprovació definitiva)

Pla territorial parcial de Ponent (pendent d’aprovació definitiva)

Pla territorial de l’àmbit metropolità de Barcelona (estudis de base)

Pla territorial del camp de Tarragona (estudis de base)

Pla territorial de les comarques gironines (estudis de base)


Plans directors territorials Alt Penedès (aprovació inicial)

Garrotxa (aprovació inicial)



Resulta complicat fer un recull de plans i programes pendents, especialment del planejament urbanístic. Les necessitats i els escenaris futurs en cada àmbit territorial i local marcaran el desenvolupament de nous plans directors, sectorials i urbanístics. 3.3. Compliment dels objectius ambientals de la DMA Un dels requisits ineludibles del Programa de Mesures és donar compliment a les exigències de la Directiva Marc de l’Aigua, que es materialitzen en uns objectius de qualitat ambiental que han d’assolir totes les masses d’aigua. Així doncs, un objectiu bàsic del Programa de Mesures i dels diversos instruments de planificació que n’han de formar part és garantir:

• la recuperació de les masses d’aigua que en l’actualitat no assoleixen el bon

estat, i

• el manteniment d’aquelles que ja estan en bon o molt bon estat

Sense perdre aquest objectiu de vista, cal tenir en compte que en alguns casos la recuperació pot ser molt lenta i complexa, i l’assoliment del bon estat per a finals de 2015 un objectiu inabastable des d’un punt de vista tècnic o econòmic. Per aquests casos, la DMA preveu la possibilitat de demanar pròrrogues (2 pròrrogues de 6 anys cada una) per al compliment dels objectius (Art. 4.4 de la DMA) o bé una reducció dels objectius ambientals (Art 4.5 de la DMA) quan de forma justificada aquests objectius s’hagin de considerar inassumibles. D’altra banda, hi ha un seguit de masses d'aigua que, atenent a la seva forta alteració morfològica i la seva irrecuperabilitat sota criteris econòmics

170


(costos desproporcionats), socials (rebuig social o fort impacte) o ambientals (sistemes artificials naturalitzats amb elevat valor ambiental), han estat declarades provisionalment masses d'aigua molt modificades (Art. 4.3 de la DMA), i on l'objectiu a assolir és menys rigorós i ajustat a la potencialitat del sistema (cal assolir el bon potencial ecològic). Les necessitats de sol·licitud de pròrrogues o reducció d’objectius és un exercici que caldrà fer paral·lelament a la redacció del Programa de Mesures. L’anàlisi de la viabilitat tècnica i econòmica de cada una de les mesures necessàries per assolir els objectius ambientals a les diferents masses d’aigua permetrà identificar en quines d’elles i en quin grau caldrà recórrer a aquest tipus d’exempcions. En qualsevol cas, la sol·licitud d’exempcions queda fora de l’abast d’aquest document, l’objectiu del qual és constituir una guia que faciliti la redacció del Programa de Mesures. Amb aquesta finalitat, a continuació es presenta una anàlisi de les línies d’actuació presentades en els apartats anteriors (3.1 i 3.2) a través del qual es determina el pes que ha de tenir cada una d’elles en la consecució dels objectius ambientals de DMA.

Jerarquització de les línies d’actuació segons criteris ambientals

De forma anàloga a la jerarquització de les problemàtiques que es presenta a l’apartat 2.2, s’ha fet una valoració jerarquitzada de la importància de cada línia d’actuació en base al nombre de masses d’aigua a les quals contribueix a eliminar o disminuir el risc d’incompliment, a la singularitat d’aquestes masses d’aigua i a la magnitud de les problemàtiques que les afecten. Els resultats d’aquesta valoració (vegeu la descripció de la metodologia al capítol 2.2) es presenten a les Figura 3.1 i Figura 3.2, i a la Taula 3.2.

Abast territorial

0

20

40

60

80

100

120

MGS SUI OPT RPN GRP CAR ZPP PRH

Figura 3.1. Percentatge d’abast territorial calculat per les línies d’actuació proposades. MGS: Gestió de la demanda i planificació dels recursos hídrics; SUI: Millora dels sistemes de sanejament urbans i industrials; OPT: Ordenació i planificació territorial i urbanística; RPN: Gestió de residus de ports i navegació; GRP: Gestió i control de recursos pesquers, espècies invasores, i activitats recreatives i d’accés al medi natural; CAR: Gestió i control d’activitats agrícoles i ramaderes; ZPP: Control, prevenció i minimització del risc de contaminació en zones potencialment perilloses; PRH: Preservació i recuperació hidromorfològica.

171


Figura 3.2. Valors de Magnitud (A), Singularitat (B) i Criticitat (C) calculat per les línies d’actuació proposades. MGS: Gestió de la demanda i planificació dels recursos hídrics; SUI: Millora dels sistemes de sanejament urbans i industrials; OPT: Ordenació i planificació territorial i urbanística; RPN: Gestió de residus de ports i navegació; GRP: Gestió i control de recursos pesquers, espècies invasores, i activitats recreatives i d’accés al medi natural; CAR: Gestió i control d’activitats agrícoles i ramaderes; ZPP: Control, prevenció i minimització del risc de contaminació en zones potencialment perilloses; PRH: Preservació i recuperació hidromorfològica.

A

B

C

Criticitat

0

2

4

6

8

10

12

14

SUI CAR MGS PRH ZPP GRP RPN

Singularitat

0

1

2

3

4

5

SUI CAR MGS PRH ZPP GRP RPN

Magnitud

0

1

2

3

4

5

SUI CAR M GS PRH ZPP GRP RPN

172


Taula 3.2. Llistat de les línies d’actuació amb la seva valoració d’importància.

PRINCIPALS LÍNIES D’ACTUACIÓ Valor

1 Ordenació i planificació territorial i urbanística *

2 Millora dels sistemes de sanejament urbans i industrials 14,5

3 Gestió i control d’activitats agrícoles i ramaderes 12,9

4 Gestió de la demanda i planificació dels recursos hídrics** 12,7

5 Preservació i recuperació hidromorfològica 11,0

6 Control, prevenció i minimització del risc de contaminació en zones potencialment perilloses 10,7

7 Gestió i control de recursos pesquers, espècies invasores, i activitats recreatives i d’accés al medi natural 10,1

8 Gestió de residus de ports i navegació 6,8 * La planificació territorial i urbanística no s’ha valorat seguint els mateixos criteris que la resta de línies d’actuació, atès que la seva incidència sobre l’estat de les masses d’aigua és fonamentalment preventiva i per tant no té sentit quantificar-ne la importància en base a les masses d’aigua en risc de les quals contribueix a millorar-ne estat. Es tracta de plans i programes amb una incidència directa sobre totes les masses d’aigua, independentment de les pressions i impactes que les afecten, i és per això que s’ha considerat oportú situar aquesta línia d’actuació en primer lloc en ordre d’importància.

** Agrupa les dues primeres línies d’actuació de la Taula 3.1, més directament relacionades amb la garantia de recurs.

Objectius ambientals

L’aplicació de tots aquests plans i programes ha de suposar la disminució o eliminació del risc d’incompliment dels objectius ambientals de la DMA per un total de 218 masses d’aigua (apartat 1.1.2.3). El número de masses d'aigua (i el percentatge respecte el total) sobre les que incideixen cadascuna de les línies d'actuació es presenten a la Taula 3.3.

173


Taula 3.3. Nombre de masses d'aigua (i percentatge respecte el total) per les que l'aplicació dels instruments de planificació de cada línia d'actuació disminuiria o eliminaria el risc d'incompliment dels objectius ambientals de la DMA. En els casos en que és possible, s'especifica el número de masses d'aigua que podrien assolir els objectius de la DMA per l'aplicació de plans i programes concrets, i el percentatge respecte les potencialment afectades.

Línia d’actuació Masses d'aigua Nombre

Masses d'aigua %

Ordenació territorial i urbanística* Total Totes 100

Millora dels sistemes de sanejament urbans i industrials • PSARU 86 15,4 • PSARI 53 11,6 • Anti DSU 63 12,5 Total 156 24,8

Gestió i control d’activitats agrícoles i ramaderes Total 163 27,7

Gestió de la demanda i planificació del recursos hídrics Total 41 9,7

Preservació i recuperació hidromorfològica • Instruments per a la recuperació de la naturalitat

morfològica 109 23,8

• Pla de Protecció de les zones humides de Catalunya 24 24,0 • Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les conques

internes de Catalunya 33 13,3

• Règim hidrològic a les conques intercomunitàries 66 40,7 • Plans de recuperació de la continuïtat fluvial 11 3,0 Total 203 32,3

Control, prevenció i minimització del risc de contaminació en zones potencialment perilloses • Runams salins 10 2,4 • Contaminació d’origen industrial 60 13,1 • Sòls contaminats 23 18,9 • Abocadors i dipòsits de residus 15 6,6 • Infraestructures lineals soterrades 17 32,1 Total 77 12,3

Gestió i control de recursos pesquers, espècies invasores, i activitats recreatives i d’accés al medi natural • Recursos pesquers 8 23,5 • Espècies invasores 153 26,5 Total 153 24,4

Gestió de residus de ports i navegació Total 15 44,1

*El planejament territorial i urbanístic ordena els aspectes bàsics del desenvolupament d’activitats en el territori, i per tant de les fonts de pressions i impactes sobre les masses d’aigua. Així doncs, l’aplicació de tots aquests plans i programes té efectes sobre el compliment dels objectius ambientals de la DMA en totes les masses d’aigua de la demarcació, però també dels objectius de les Directives prèvies a la DMA. És per aquest motiu que es consideren bàsics tots els plans i programes derivats del planejament territorial.

174


4. MESURES DE CONSULTA I DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

La participació ciutadana i la Directiva Marc de l’Aigua

En compliment de l’Article 14 de la DMA i de l’Article 14 del Reglament de la planificació hidrològica aprovat mitjançant el Decret 380/2006, la redacció del Programa de Mesures i del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya s’han de dur a terme mitjançant un procés participatiu que garanteixi la informació, la consulta i la participació activa dels ciutadans i ciutadanes i les entitats tant pel que fa al diagnòstic (Caracterització de masses d’aigua i anàlisis del risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) a Catalunya) com en la fase d’elaboració del Pla i del Programa.

Mesures de consulta adoptades

L’aplicació de la DMA s’ha de dur a terme a través d’un procés participatiu que garanteixi la informació, la consulta i la participació activa dels ciutadans i ciutadanes i les entitats tant en la validació del diagnòstic (IMPRESS) com per elaborar la redacció dels programes de mesures.

L’ACA, amb el suport de la Direcció General de Participació Ciutadana, ha elaborat un protocol per fer efectiu un procés de participació obert a tothom, en especial als actors de la conca, com a representant dels interessos diversos que es materialitzen a cadascuna de les conques del nostre país. Una vegada definit aquest protocol, es van establir les 2 experiències pilot amb les quals encetaríem el procés participatiu per la implementació de la Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya: Gaià - Francolí i Ter Superior, segons les divisions per àmbits participatius establerts en aquell moment i que es detallen a continuació (setembre 2006 – maig 2007). Aquestes experiències pilot han proveït de la reflexió i la pràctica a l’ACA per tal de poder establir un protocol definitiu extrapolable a la resta d’àmbit de participació disposant d’una experiència i previsió que facilitin la implementació al territori.

INFORMACIÓ PARTICIPACIÓ ACTIVA

CONSULTA

175


Àmbits de participació per la creació dels futurs Consells de Conca

Conques Rius 1 - La Muga La Muga, Rieres del Cap de Creus, Rec Madral, Rec Sirvent

2- El Fluvià El Fluvià, Rieres del Montgrí Empordà

3- Alt Ter Ter

4- Baix Ter Ter, Daró

5- Rieres de Llevant Rieres del Cap de Begur i Blanes, Rieres del Maresme

6- La Tordera La Tordera

7- El Besòs El Besòs

8- Cardener - Alt Llobregat Cardener i Llobregat

9- Baix Llobregat Anoia i Llobregat

10- Foix i les Rieres de Garraf Foix, Rieres del Garraf, Rieres de Calafell i Torredembarra

11- Francolí-Gaià Francolí i Gaià

12- Rieres de Ponent Rieres de Calafat-Golf Sant Jordi, Rieres de Llaberia-Vandellós, Rieres de Riudecanyes, Rieres del Baix Camp

13- Ebre Ebre

14- Baix Segre Segre

15- Alt Segre Segre

16- Les Nogueres. Noguera Pallaresa,Noguera Ribagorçana, Garona

176


La implementació de la Directiva Marc de l’Aigua quant a la seva vessant participativa s’ha estructurat des de l’inici en tres nivells de participació. Aquests processos permetran establir les bases per la futura creació dels Consells de Conca: òrgans consultius amb representació diversa com a reflex dels diferents interessos, mediambientals, socials i econòmics de la conca, de caire pluridisciplinars i distribuïts per tot el territori per afavorir la informació, el diàleg i el consens en cadascuna de les etapes que estableix la Directiva amb calendari d’execució fins al 2009 i respecte al seguiment de l’aplicació de les mesures del 2009 al 2015. Per cadascuna d’aquestes fases s’han elaborat unes eines que permetran fer efectiu el procés de participació arreu de les conques catalanes. 4.1. Informació Entenem aquest tipus de participació com el nivell més bàsic, com aquella relació unidireccional que s’estableix entre els responsables impulsors de la DMA, en aquest cas l’òrgan competent és l’ACA, i els agents socials. LA informació ha de ser oberta a la ciutadania i per tant ha de comptar amb un llenguatge planer, entenedor i motivador per afavorir la implicació d’aquests agents als següents nivells de participació. En aquest sentit s’han elaborat un seguit de materials i s’han creat els canals adients per fer arribar als ciutadans i ciutadanes la informació que s’està elaborant des de l’ACA a nivell tècnic, així com informació pròpiament de la mateixa DMA.

177


Eines de suport Continguts Públic adreçat

Document de difusió de la DMA i el procés participatiu.

Explicació genèrica de la DMA General

Glossari de termes Definició de vocabulari derivat de la Directiva Marc de l’Aigua i els processos participatius

General

Adaptació de l’IMPRESS a diferents nivells:

Conca Descripció de fàcil interpretació de les principals problemàtiques i mesures de la conca

Agents directes i/o indirectes de la Conca on es duu a terme el procés participatiu.

Sinòptic (30 pàg.) Resum que permet una introducció general que es debatran durant el procés participatiu

General

Complert (800 pàg.) Document informatiu disponible al web amb continguts tècnics

General

Aplicació interactiva per internet

Aplicació amb cartografia i informació associada al doc. IMPRESS

General

Xerrades informatives

des de les entitats que estan en conveni amb l’ACA

CONFAVC, Projecte Rius, Ecologistes en Acció, Xarxa de Custòdia del Territori Xarxa Nova Cultura de l’Aigua

Explicació genèrica de la DMA i del procés participatiu a implementar

Persones vinculades amb les respectives entitats, i públic en general.

DVD divulgatiu Edició d’un DVD informatiu

Explicació dels objectius bàsics de la DMA i del procés participatiu a Catalunya

General

Informació a diversos òrgans CTIDMA CIIDMA CUSA Consell Administratiu

Explicació genèrica dels principis bàsics de la DMA, de l’IMPRESS, i del Procés participatiu

Responsables de departaments, conselleries i d’òrgans vinculats a la gestió de l’aigua externs a l’ACA

WEB Explicació de la DMA i del procés participatiu

General

178


4.2. Consulta Aquest segon nivell de participació de caràcter bidireccional permet tenir el retorn per part dels agents socials de la informació rebuda. Les eines que s’han treballat i que emprarem per obtenir aquest tipus d’informació són les següents: Eines de suport Continguts Públic adreçat WEB Creació d’espais que ofereixin el retorn de les aportacions fetes per les persones que consultin el web de l’ACA.

Enquesta de percepcions Preguntes més freqüents Espai d’opinions

[email protected]

General

Consulta al CUSA Processos participatius, creació dels Consells de Conca

Membres del CUSA

Consulta a diversos òrgans CTIDMA CIIDMA CUSA Consell Administratiu

IMPRESS, priorització de les principals problemàtiques, línies estratègiques i programes de mesures

CTIDMA: Interdepartamental-ACA CIIDMA: Interdepartamental - Conselleries CUSA i Consell Administratiu -representants de diversos sectors

Enquesta a experts/es de l’aigua Qüestionari en profunditat sobre les principals problemàtiques des de la seva òptica això com les mesures més rellevants

Experts/es en coneixements de la gestió integral de l’aigua i els ecosistemes aquàtics.

Enquesta de percepció a les sessions informatives des de les entitats que estan en conveni amb l’ACA (CONFAVC, Projecte Rius, Ecologistes en Acció, Xarxa de Custòdia del Territori)

Retorn personalitzat a les sessions informatives

Persones vinculades amb les respectives entitats

179


4.3. Participació activa Aquest és el tercer nivell de participació, nivell en el qual els agents socials entren a formar part activa del procés i a partir de grups de treball es contrasten les diagnosis (IMPRESS), es concerten les línies estratègiques així com la recollida de propostes que s’estudiarà contemplar en el Pla de Gestió de la Conca. Eines de suport Continguts Públic adreçat

Procés participatiu dels processos de participació

- Consulta de l’IMPRESS

- Debat de les principals línies estratègiques d’actuació

- Recollida de propostes pel seu estudi i inclusió, si l’Aca ho considera, en els Plans de Mesures.

Tots els sectors implicats

Seguiment de la implementació de la DMA des de tots els sectors: CTIDMA, CIIDMA

IMPRESS, priorització de les principals problemàtiques, línies estratègiques i programes de mesures

CTIDMA: Interdepartamental -ACA CIIDMA: Interdepartamental - Conselleries

Creació dels Consells de Conca Espais permanents de participació recollint tots els interessos de la conca

Actors principals de la conca

4.4. Proves pilot Es va creure convenient fer una divisió orientativa per treballar de manera eficient a tot el territori català: és per això que es va fer una divisió funcional per tal de crear grups de treball a nivell de subconques a l’hora de fer les sessions plenàries informatives i de crear els espais de debat propers territorialment a les persones que s’hi poden implicar. El resultat va ser la creació de 16 unitats per dur a terme el procés de participació tal i com es detallava al mapa anterior. La finalitat d’aquesta divisió va ser principalment crear unes àrees de treball que permetessin unir afinitats, conflictes i perfil de la població així com afavorir el màxim la participació creant espais funcionals i assequibles quant a extensió territorial. Per dur a terme aquest procés s’ha comptat amb la col·laboració de la Direcció General de Participació Ciutadana, que hi ha donat suport a partir de la contractació de dues empreses expertes en participació per engegar aquests processos. Aquesta fase de participació activa de les proves pilot ha finalitzat en aquests moments. Aquestes proves pilot, a l’Alt Ter- aigües amunt del Pasteral que comprèn les comarques d’Osona i Ripollès i les conques del Gaià i el Francolí, on es va fer necessari unir aquestes dues conques per tal de fer més eficient el procés, tal i com comentàvem

180


anteriorment, encara que reconeixent la seva identitat pròpia el procés ha integrat aquesta duplicitat. Per tal de poder extreure la màxima reflexió de l’experiència de les proves pilot s’ha portat a terme processos similars amb alguns elements diferencials en tots dos àmbits: la inclusió de tallers sectorials, metodologia de debat i dinàmiques de grup diverses, etc... A continuació es detallen tots dos processos:

181


PROCÉS PARTICIPATIU DEL GAIÀ-FRANCOLÍ

182


PROCÉS PARTICIPATIU DEL TER SUPERIOR

CABALS

Febrer

Novembre -Desembre

Reunió entitats

Sessions ens locals

Reunions informatives

Tallers diagnòstic SECTORIALS

Debat sobre el model de riu

Tallers de propostes

Trobades de presentació

Retorn

Març -Abril

Abril

Maig

183


A partir d’aquesta experiència s’ha definit un protocol genèric per la resta d’àmbit de participació, que serà el que regirà en el desenvolupament durant aquest període de implementació de la DMA. En aquest moment l’ACA desenvolupa les diferents fases del procés participatiu que es detallen a continuació, de forma progressiva:

FASE 1: PREPARATÒRIA

Preparació de l’estratègia: • Elaboració de la base de dades dels agents • Presentació a les Delegacions Territorials de l’ACA i als Serveis Territorials de

cada província. • Detecció de possibles conflictes i entitats que poden “liderar” el procés

FASE 2: INFORMACIÓ I DIFUSIÓ

Materials:

• Elaboració dels materials de difusió específics pels processos segons taula INFORMACIÓ

• Elaboració d’un DVD divulgatiu • Creació d’un espai web específic de cada àmbit de participació del procés

Sessions informatives:

• Reunions informatives als Consells Comarcals • Reunions informatives als Ajuntaments amb alcaldes i tècnics de medi ambient • Reunions informatives a les entitats ambientalistes “clau” de les conques on

s’inicia el procés • Reunió informativa al CUSA • Reunió informativa oberta a les entitats ambientalistes de Catalunya

Enquesta de percepció:

Neix amb l’objectiu de detectar les múltiples i diferents visions de l’aigua per identificar els possibles temes centrals de debat.

184


FASE 3: CREACIÓ DELS ESPAIS PARTICIPATIUS

Debat i recollida del diagnòstic i propostes pel programa de mesures

• Sessions informatives obertes a la ciutadania per la presentació de la DMA, l’IMPRESS i el procés participatiu.

• Creació dels grups de treball temàtics segons les problemàtiques detectades a les reunions informatives generals:

o Reunions específiques de cada grup de treball per tractar les problemàtiques i fer les propostes segons la priorització de les problemàtiques. Es crea un grup específic pel pla sectorial de cabals de manteniment.

o Dinamització dels grups a partir de l’espai web propi. Espai de trobada virtual per consulta dels documents generats en els grups de treball, espai d’opinió, de convocatòria...

FASE 4: TREBALL DE RESULTATS

• Redacció d’un esborrany de les propostes per al futur pla de mesures. • Reunió informativa plenària dels grups de treball per exposar els resultats dels

diversos grups de treball.

FASE 5: RETORN I VALIDACIÓ

• Avaluació del procés participatiu. • Difusió dels resultats. • Retorn de totes les propostes als participants i validació de les mesures

proposades per part de l’ACA. 4.5. Protocol definitiu del procés participatiu Després d’haver recollit l’experiència de les proves pilot, l’ACA fa l’aposta per un procés participatiu definitiu, que es detalla a continuació. En aquest procés a més de les sessions informatives, dels debats sectorials de problemàtiques, es creen 4 grups de treball per elaborar propostes de mesures a traslladar a l’ACA per valorar-les, a més del grup de treball de Cabals Manteniment.

185


186


El procés participatiu l’hem estructurat en diverses fases: Fase 1. Sessions informatives i detecció de les principals problemàtiques Sessions on es detallarà el contingut i objectius de la DMA, es presentarà el document sobre la diagnosi de les problemàtiques i s’exposaran els terminis i procés participatiu adoptat per l’ACA. Fase 2. Taules sectorials de debat sobre la diagnosi de les problemàtiques l’àmbit de participació Les taules es distribuiran per sectors seguint la següent classificació: Taula 1: sector d’administracions públiques Taula 2: sector agroramader i forestal Taula 3: sector industrial i empresarial i sindicats. Taula 4: sector de recerca i divulgació, usuaris i consumidors, associacions i entitats de caràcter ambiental. La finalitat de les taules és detectar les principals problemàtiques des de cada sector contemplades a l’IMPRESS (document de diagnosi) i debatre-les. Tots els participants seran convocats a una sessió plenària I per tal de presentar els temes tractats a cada taula sectorial, i poder donar cabuda a algunes modificacions a l’IMPRESS de l’àmbit de participació, presentar els resultats de l’enquesta de percepcions i plantejar els temes dels grups de treball pels tallers de propostes on es treballaran les propostes que podran ser integrades en el programa de mesures. Després d’aquestes sessions es presentarà un informe. Fase 3. Grups de treball temàtics sobre propostes de mesures: Tallers de propostes S’establiran quatre grups de treball sobre propostes de mesures. Aquests quatre grups temàtics es reuniran un mínim de dues vegades, amb la possibilitat de reunir-se una tercera si els participants així ho demanen. A més d’aquests quatre grups, s’haurà de coordinar un cinquè que serà específic pel tema de cabals de manteniment per l’elaboració del Pla Zonal de Cabals de Manteniment en aquells àmbits en què l’Agència ho determini.

187


Els grups de treball dividits per àrees temàtiques es detallen a continuació:

1. Gestió dels entorns riberencs: restauració, conservació i gestió hidromorfològica. 2. Contaminació industrial i urbana. 3. Contaminació agrària (d’origen ramader i agrícola). 4. Consums d’aigua, captacions i extraccions. 5. Cabals de Manteniment

Entre la primera i la segona sessió s’elaborarà una acta per cada taller que serà traslladada al personal tècnic de l’Agència. Després de la segona sessió es recolliran els resultats de les reunions dels grups de treball per tal de presentar-los a la sessió plenària II. Fase 4. Elaboració dels informes de resultats. Elaboració de dos informes que seran lliurats a l’ACA en el termini de 15 dies de la finalització de la darrera sessió plenària. Aquests informes són: Un primer informe d’avaluació del procés i les diferents fases:

- Anàlisi de la gestió del procés: mancances, punts a reforçar i punts forts a nivell organitzatiu, de competències...

- El procés i els resultats de l’enquesta de percepcions. - Funcionament del procés a nivell extern i perfil dels participants: nombre,

diversitat, equilibri de presència d’homes i dones, edat dels participants, desenvolupament de les sessions, claredat d’objectius i del material, aprenentatge, etc. Inclou el mapa complert d’actors que han participat en tot el procés, indicant el seu grau de significació i d’activitat en el territori.

Un segon informe, de valoració dels resultats i continguts extrets durant el procés. Aquest informe ha de recollir els resultats dels grups de treball sobre propostes de mesures. Fase 5. Retorn L’ACA elaborarà un document a partir de l’informe de valoració de resultats del procés realitzat per l’empresa adjudicatària amb l’objectiu de donar resposta a les propostes a tenir en compte i les propostes a excloure en el futur Pla de Gestió de Conca. Les propostes segons les temàtiques es traspassaran a cada Departament de l’ACA per tal de poder fer-ne l’anàlisi i valoració pertinents. Més tard la mateixa direcció validarà les propostes i decidirà quines són assumides i quines no, adjuntant en un document el motiu que les argumenten. El format en que es contemplarà aquest retorn dependrà de la metodologia emprada per cada empresa. D’entrada es proposa aquesta primera classificació:

188


1. Propostes que l’ACA aplica en l’actualitat o les té incorporades a la seva gestió propera. 2. Propostes a estudiar com una nova línia. 3. Propostes que no són competència de l’ACA parcialment o totalment.

Les propostes que s’han realitzat en el procés participatiu però que són de competència d’altres Conselleries o Ministeris, l’ACA es compromet a gestionar-les, per escrit, a l’administració pública competent plantejant que són propostes fruit d’un procés participatiu en el qual ens hem compromès a un retorn al cap de 30 dies. En ella preguem ens contestin si són validades o no tot justificant-ne els motius per tal de poder facilitar el retorn a les persones participants en el temps esmentat. La sessió de retorn és oberta a l’assistència de totes les persones que han participat i també, a les persones interessades que no hagin participat del procés, i se celebrarà un cop finalitzat tot el procés, en un període d’uns 30 dies aproximadament des de la sessió de presentació plenària II. En aquest moment l’ACA ha abordat l’inici dels següents processos participatius previstos durant la fase 2007-2009: Baix Ter, Foix i rieres de Garraf, La Tordera. Aquest processos s’enceten al setembre 2007 i s’ha abordat els concursos que es deriven de la seva coordinació:

• Dinamització de les sessions participatives.

• Portal genèric dels processos participatius i subwebs de cada àmbit.

• Mapa d’actors: identificació dels actors principals i secundaris de la conca i les

relacions que es donen entre ells.

189


4.6. Portal i subpàgines del web dels processos participatius Els processos participatius han de poder garantir un accés ràpid a la informació, ja sigui materials entregats directament a les sessions així com posar-la a disposició de totes les persones participants a través del suport d’una web específica per aquell àmbit de participació en concret. És per aquest motiu que des de l’ACA s’ha considerat important poder garantir l’accés ràpid a la documentació així com les actes de les sessions diverses dels processos participatius i altres documentacions relacionades que poden ajudar als/les participants a poder comptar amb informació ràpida, entenedora i comprensible que faciliti l’argumentació dels seus criteris així com l’expressió de propostes emeses.

190


Els objectius específics són:

• Dissenyar una proposta de portal web que respongui a les expectatives dels propis processos

• Analitzar el funcionament de les pàgines web actuals actives i endegades arrel dels processos de l’Alt Ter i el Gaià i Francolí.

• Crear l’espai web pels 16 àmbits de participació establerts (adjuntem mapa participació) (14 a ser endegades el 2007-2008 i 2 ja finalitzades que s’hauran d’integrar en el mateix portal de participació) .

• Dinamitzar l’espai web actualitzant-ne els continguts amb una periodicitat que serà variable en funció a la necessitat i el moment del procés.

• Elaborar informes sobre la consulta de l’espai web, la freqüència de consulta, la tipologia de consulta i el temps destinats a la consulta.

4.7. Mapes d’actors Un procés de participació ha de poder assentar-se sobre la base d’una difusió extensa, quantitat, com plural en la representació dels diferents interessos a la conca, per tant diversa. Per poder garantir aquesta base estem elaborant els mapes d’actors de cada àmbit de participació que ens han de proveir de totes aquelles entitats vinculades o interessades amb el vector aigua així com detallar els fluxos de relació que es donen entre elles i poder identificar als actors principals de la conca. Els objectius específics són:

• Analitzar els resultats d’una enquesta de percepcions respecte l’estat de la conca i les seves perspectives de futur.

• Dinamitzar els tallers participatius destinats, en primer lloc, a consensuar el diagnòstic sobre l’estat de la conca i, en segon lloc, a recollir les propostes que podrien incloure’s en els programes de mesures que s’han d’elaborar des de l’Agència Catalana de l’Aigua per a la redacció del Pla de Gestió de Conca.

• Elaborar els informes sobre l’enquesta de percepcions, els tallers de detecció de problemàtiques i els tallers per a les propostes de mesures.

• Un cop aquests documents hagin estat estudiats i, si es considera oportú, incorporats als programes de mesures elaborats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), gestionar i dinamitzar la presentació dels resultats del procés participatiu a través de sessions de retorn als propis actors i ciutadans/es que hauran participat en cadascun dels àmbits definits.

191


4.8. Consells de Conca La dinàmica participativa generada durant el procés participatiu culmina en la creació de l’espai participatiu permanent i territorial del qual es dota l’ACA: els Consells de Conca. El procés de participació té un ritme de sessions molt intens en el temps, quant a número de reunions i freqüències però no és un procés aïllat amb un final previst. Aquests 6 o 8 mesos de debat permetran crear una dinàmica participativa, un diàleg establert que no volem deixar perdre i per tant es garanteix la continuïtat a través dels Consells de Conca. El procés de constitució dels Consells de Conca ha requerit un estudi en profunditat a nivell jurídic per tal d’establir les bases que donaran cobertura a aquests òrgans permanents tal i com són concebuts des de l’ACA: òrgans participatius on les persones que hi participen representen l’administració, entitats o empreses no només aquells/es amb un dret sobre l'aigua sinó els representants d’interessos socials, econòmics i mediambientals, en definitiva els representants de tots els "actors" de l’aigua, aquelles entitats que hi fan alguna activitat relacionada, en la gestió integral de les aigües o que treballen per la seva preservació o recuperació. Participar en aquests processos és un aprenentatge social basat en el diàleg, fet que permet obtenir informació, des de la igualtat d’oportunitats. Per això participar en processos com el que es plantegen permetrà:

• El reconeixement dels actors socials que hi ha entorn de l’aigua.

• Interacció entre tots els actors socials.

• Un major grau d’obertura i confiança.

• Un procés d’autoreflexió crítica de tots els participants pel que fa a objectius i

interessos, prejudicis sobre el sistema de gestió, efectes de les pròpies

actuacions sobre els altres actors.

• Desenvolupament d’una percepció compartida dels problemes.

• Desenvolupament de la crítica constructiva de les solucions potencials.

Consells de Conca: òrgan funcional i plural de participació a nivell territorial

Són espais de participació propers al territori i vinculats a diverses conques hidrogràfiques on debatre els Plans de Gestió de Conca, que es deriven de la Directiva Marc de l'Aigua.

192


Aquests Consells de Conca comptaran amb els interlocutors de tots els interessos de la Conca: econòmics, socials i mediambientals, per tant amb interlocutors:

- Ajuntaments i consells comarcals: administració local, - empreses de la zona, - sector de la ramaderia i agricultura, - usos recreatius, - entitats del sector ambiental, - sindicats, - empreses de gestió de l’aigua, i - representants de l’ACA i del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la

Generalitat de Catalunya Està previst que es reuneixi periòdicament vàries vegades a l’any, però no amb la freqüència actual dels processos de participació, gairebé setmanal, ja que no seria possible requerir aquest esforç desmesurat a les persones participants. Aquest serà l’espai participatiu permanent a les conques. Per donar validesa formal a aquesta proposta s’estan modificant els estatuts de la pròpia Agencia Catalana de l’Aigua en aquest moment. Seria interessant, si es considera, establir un reglament intern més endavant per tal de poder regular detalls d’organització i funcionament intern, com per exemple el funcionament en grups de treball intern que permeti la flexibilitat de poder incorporar a altres actors de l’aigua així com experts al si dels debats que es produeixin a la vegada que l’elaboració de propostes. 4.9. Conclusions La implementació de la Directiva Marc de l’Aigua i assolir la fita establerta de millorar la qualitat de les masses d’aigua del país, passa per un procés participatiu rigorós i amb la vinculació del màxim nombre d’agents possibles, així com la seva diversitat d’interessos mediambientals, econòmics i socials a la conca. Aquest procés serà extensiu per tot el territori tal i com s’ha detallat anteriorment amb la intenció d’arribar a totes aquelles persones que poden contribuir, donar continuïtat i implicar-se en els processos i en els futurs consells de conca. Aquest procés requereix un esforç i un gran desplegament de recursos humans, econòmics, logística i per sobre de tot una coherència en el treball, en el missatge, en els continguts i en els canals per transmetre’ls. Implica per tant, una metodologia més transversal de treball al si de l’Agència Catalana de l’Aigua. És per això que un procés com aquest no depèn només de l’administració que té competències sobre la gestió de l’aigua (l’ACA), cal un treball intern transversal de tots els Departaments i Conselleries de la Generalitat perquè, un cop fetes les diagnosis,

193


cal integrar les línies estratègiques, cercar punts en comú i prioritzar conjuntament les línies d’actuació pels Programes de Mesures.

195


ANNEX

1

Annex al Document Guia del Pla de Gestió de l’Aigua Barcelona, gener de 2007

ANNEX 1. Síntesi de directives vinculades a la DMA La síntesi/resum de les directives que es presenten a continuació, pretén ser una guia sobre els objectius i regulacions d’aquestes directives amb la finalitat de facilitar la identificació dels plans, programes o mesures bàsiques o complementàries, segons el cas, que en derivaran d’elles. Directives citades a la part A de l’annex VI de la DMA

Directiva 76/160/CEE del Consell, de 8 del desembre de 1975, relativa a la qualitat

de les aigües de bany.

Aquesta Directiva ha estat derogada per la Directiva 2006/7/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de febrer de 2006, relativa a la gestió de la qualitat de les aigües de bany. Ha estat transposada a l’ordenament jurídic espanyol pel “Reial Decret 1341/2007, de 11 d’octubre, sobre la gestió de la qualitat de les aigües de bany” La Directiva fixa dos paràmetres d’anàlisi (Enterococos intestinales i Escherichia coli) que han de servir per vigilar i avaluar la qualitat de les aigües de bany i per classificar-les en funció de la seva qualitat. Eventualment poden tenir-se en compte altres paràmetres com la presència de cianobacteries o macroalgues. La Directiva obliga als estats membres a establir un calendari de vigilància de les aigües de bany i la periodicitat de la presa de mostres. Al final de la temporada de bany, cal procedir a l’avaluació de la qualitat de les aigües de bany de manera que puguin ser classificades en quatre nivells de qualitat: insuficient, suficient, bona o excel·lent, essent la categoria de suficient el límit mínim de qualitat que ha de ser assolit per totes les aigües de bany a finals de la temporada de bany del 2015. Els estats membres també han d’establir el perfil de les aigües de bany que inclourà: descripció de la zona, possibles fonts de contaminació i situació dels punts de vigilància de les aigües. Cada any es publicarà, per part de la Comissió, un informe de síntesi sobre la qualitat de les aigües de bany basat en els informes que els Estats membres han d’entregar abans del principi de cada temporada de bany.

Directiva 79/409/CEE del Consell, del 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de

les aus silvestres

Ha estat modificada per les Directives: 81/854/CEE, 91/244/CEE, 94/24/CE i 97/49/CE. Ha estat transposada a l’ordenament jurídic espanyol per la “Llei 4/1989 de 27 de març de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres”

http://eur-lex.europa.eu/smartapi/cgi/sga_doc?smartapi!celexplus!prod!DocNumber&lg=es&type_doc=Directive&an_doc=1979&nu_doc=409

2


Aquesta directiva té com objectius: - Protegir, gestionar i regular totes les espècies d’aus que viuen normalment en estat silvestre al territori europeu dels estats membres, inclosos els seus hàbitats. - Reglamentar l’explotació d’aquestes aus. S’estableixen directrius per la regulació de la caça, la venta o la possessió d’aquestes aus. - Conservar, mantenir i restablir els biòtops i hàbitats d’aquestes aus per part dels estats membres mitjançant mesures com la creació de zones de protecció, restauració de biòtops destruïts o la creació de nous. - Evitar la contaminació o el deteriorament dels hàbitats així com pertorbacions que afectin les aus contemplades a la directiva en tot el territori, però especialment dins les zones de protecció. - Adoptar mesures de protecció especial dels hàbitats de les espècies d’aus identificades per la directiva a l’annex I i de les espècies migratòries. - Fomentar la investigació i els treballs científics a favor de la protecció, la gestió i l’explotació de les aus contemplades a la directiva.

Directiva 80/778/CEE modificada per la Directiva 98/83/CE del Consell, del 3 de

novembre de 1998, relativa a la qualitat de les aigües destinades al consum humà

Ha estat transposada a l’ordenament jurídic espanyol segons el “Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, segons el qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà”. L’objecte d’aquesta Directiva és protegir la salut de les persones establint els requisits de salubritat que ha de complir l’aigua potable a la Comunitat. Els estats membres adoptaran les mesures necessàries: - Per tal que l’aigua potable no contingui cap tipus de microorganisme, paràsit, o

substància que posi en perill la salut de les persones - Per garantir que l’aigua potable compleix els requisits mínims (paràmetres

microbiològics, químics i relatius a radioactivitat) establerts a l’annex I de la directiva o altres paràmetres que no figuren a l’annex, però que així ho exigeix la protecció de la salut al seu territori nacional.

Per tal de controlar la qualitat de les aigües destinades al consum humà, els estats membres hauran d’elaborar uns programes de control i determinar els punts de presa de mostres. Quan es detectin incompliments dels valors paramètrics caldrà adoptar mesures correctives per restablir la qualitat de l’aigua. Independentment de si es compleixen o no els valors paramètrics, els Estats membres prohibiran l’ús de l’aigua potable o en restringiran el seu ús quan aquesta aigua pugui constituir un perill per la salut humana. La Directiva també preveu excepcions respecte al compliment dels valors paramètrics, fins a un màxim, en determinats casos en que sigui justificat. Els Estats membres publicaran un informe triennal sobre la qualitat de les aigües amb l’objectiu d’informar als consumidors.

3


Directiva 85/337/CEE del Consell, de 27 de Juny de 1985, relativa a la avaluació de

les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient.

Ha estat modificada per la Directiva 97/11/CE Ha estat transposada a l’ordenament jurídic espanyol pel Reial Decret Legislatiu 1302/1986 de 28 de juny sobre avaluació d’impacte ambiental i el Decret 1131/1988 que estableix el Reglament pel qual es desenvolupa l’anterior Decret. La Llei 6/2001 de 8 de maig modifica el Real Decret Legislatiu 1302/1986 amb l’objectiu d’incorporar les modificacions establertes en la Directiva 97/11/CE. El Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental i la Llei 12/2006 de 27 de juliol , que el modifica, és la transposició a la normativa catalana de la Directiva. La Directiva estableix que els estats membres hauran d’adoptar les mesures necessàries per tal que abans de concedir una autorització, els projectes que puguin tenir efectes importants sobre el medi ambient, siguin sotmesos al requisit d’autorització i avaluació ambiental dels seus efectes. Aquests projectes són definits als annexos de la Directiva.

Directiva 86/278/CEE del Consell, de 12 de juny de 1986, relativa a la protecció del

medi ambient i en particular dels sòls, en la utilització dels fangs de depuradora a

la agricultura

Ha estat modificada per la Directiva 91/692/CEE. Ha estat transposada a l’ordenament jurídic espanyol pel Reial Decret 1310/1990, de 29 d’ octubre, pel qual es regula la utilització dels fangs de depuradora en el sector agrari. La Directiva fixa els valors límits relatius a les concentracions de metalls pesants al sòl, als fangs i les quantitats màximes dels metalls pesants que poden ser introduïts al sòl destinat a la agricultura i exigeix als estats membres que adoptin les mesures necessàries per garantir-ne el compliment. La Directiva també fixa períodes i èpoques de l’any en què es poden utilitzar els fangs, en funció del tipus de cultiu. Els estats membres emetran un informe cada quatre anys sobre la utilització dels fangs en l’agricultura detallant les quantitats de fangs utilitzades, els criteris seguits i les dificultats trobades.

Directiva 91/271/CEE del Consell, de 21 de maig de 1991, relativa al tractament de

les aigües residuals urbanes

Ha estat modificada per la Directiva 98/05/CE Ha estat transposada a l’ordenament jurídic espanyol pel Reial Decret Llei 11/1995 de 28 de desembre pel qual s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes.

4


La Directiva fa referència a la recollida, tractament i abocament de les aigües residuals urbanes així com el tractament i abocament de les aigües residuals d’alguns sectors industrials. L’objectiu de la Directiva és protegir el medi ambient contra el deteriorament degut a l’abocament d’aquestes aigües. La Directiva estableix un calendari que els Estats membres han de respectar per equiparar les aglomeracions urbanes, que compleixen certs criteris establerts a la Directiva (habitants equivalents i zones sensibles/no sensibles a l’abocament de les aigües depurades), de sistemes de col·lectors i de tractament d’aigües residuals. L’objectiu final és que abans del desembre del 2005 totes les aglomeracions que representin entre 2000 i 1000 habitants equivalents siguin objecte, abans d’abocar-se, d’un tractament secundari o equivalent. Les aglomeracions urbanes de menys de 2000 e-h (si aboquen a aigües dolces o estuaris) i de menys de 10000 (si aboquen al mar) hauran de disposar d’un tractament adequat * abans de ser abocades. Els estats membres elaboraran programes nacionals amb l’objectiu d’aplicar la Directiva. *Tractament adequat: el tractament de les aigües residuals urbanes mitjançant un procés i/o sistema d’eliminació gràcies al

qual, després de l’abocament d’aquestes aigües, les aigües receptores compleixin els objectius de qualitat pertinents i les

disposicions pertinents d’aquest Directiva i de la resta de Directives comunitàries.

Directiva 91/414/CEE del Consell, de 15 de juliol de 1991, relativa a la

comercialització de productes fitosanitaris

Aquesta Directiva esta modificada per un conjunt de noves Directives que modifiquen bàsicament els annexos de la Directiva. Ha estat transposada a l’ordenament jurídic espanyol pel Reial Decret 2163/1994 de 4 de novembre segons el qual s’implanta el sistema harmonitzat comunitari d’autorització per comercialitzar i utilitzar productes fitosanitaris. Aquesta Directiva estableix normes uniformes respecte a l’avaluació, autorització, comercialització i control dins de la Unió Europea de productes fitosanitaris i de les substàncies actives que contenen. A l’annex I hi figuren les substàncies actives que estan autoritzades. La Directiva també especifica el procediment d’avaluació i autorització dels productes fitosanitaris, així com la documentació que cal presentar per sol·licitar la inclusió d’una substància activa a la llista de substàncies autoritzades (annex II) i els requisits per sol·licitar l’autorització d’un producte fitosanitari (annex III) Es fixa el 2008 com a límit per avaluar les substàncies que ja estaven comercialitzant-se quan la Directiva va entrar en vigor. Finalment, també harmonitza les normes relatives al etiquetatge i envàs dels productes.

5


Directiva 91/676/CEE del Consell, de 12 de desembre de 1991, relativa a la protecció

de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats utilitzats a l’agricultura

Ha estat transposada a l’ordenament jurídic espanyol pel Reial Decret 261/1996, de 16 de febrer, sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda pels nitrats procedents de fonts agràries. Aquesta Directiva té com a objectiu protegir les aigües comunitàries contra la contaminació dels nitrats d’origen agrari. Amb l’objectiu de complir aquest objectiu els estats membres hauran de: Definir, en el seu territori, les aigües superficials i subterrànies afectades per la contaminació, o que són susceptibles de ser-ho, d’acord amb un procediment i uns criteris establerts a la Directiva Definir les zones vulnerables que contribueixen a la contaminació Establir uns codis voluntaris de bones pràctiques agràries Elaborar i aplicar programes d’acció per les zones vulnerables que inclouran les mesures establertes en els codis de bones pràctiques i altres mesures destinades a limitar l’aplicació dels adobs que continguin nitrogen i dels efluents d’origen ramader. Adoptar totes aquelles mesures addicionals que es considerin necessàries per aconseguir complir els objectius que fixa la Directiva. Elaborar i executar programes de control per avaluar l’eficàcia dels programes d’acció

Directiva 92/43/CEE del Consell, del 21 de maig de 1992, relativa a la conservació

dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres

Ha estat modificada per la Directiva 97/62/CE. Ha estat transposada a l’ordenament jurídic espanyol segons el “Reial decret 1997/1995 segons el qual s’estableixen mesures per contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres Aquesta Directiva preveu la creació d’una xarxa ecològica europea anomenada «Natura 2000», la qual consta de “zones especials de conservació” designades pels estats membres en compliment de les disposicions de la Directiva i de “zones especials de protecció” establertes en compliment de la Directiva 79/409/CEE relativa a la conservació de les aus silvestres. Els annexos I i II recullen tipus d’hàbitats naturals d’interès comunitari i espècies animals i vegetals d’interès comunitari la conservació dels quals requereix la designació de zones especials de conservació (ZEC). A la Directiva s’especifica el procediment a seguir per a arribar a la designació de les ZEC. Dins les ZEC, els Estats membres hauran d’adoptar mesures per garantir la conservació dels hàbitats i evitar el seu deteriorament.

http://eur-lex.europa.eu/smartapi/cgi/sga_doc?smartapi!celexplus!prod!DocNumber&lg=es&type_doc=Directive&an_doc=1992&nu_doc=43

6


Directiva 96/61/CE del Consell de 24 de setembre de 1996 relativa a la prevenció i al

control integrats de la contaminació

Ha estat modificada per les Directives 2003/35/CE i 2003/87/CE. Ha estat transposada a l’ordenament jurídic espanyol per la Llei 16/2002 de 1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació A Catalunya va ser transposada amb anterioritat mitjançant la Llei 3/1998 de la intervenció integral de l’administració ambiental (IIAA). Aquesta Directiva sotmet a autorització les activitats industrials i agrícoles, noves o existents, que presenten un elevat potencial de contaminació. Aquestes activitats estan definides a l’annex I de l a Directiva. Per tal que una instal·lació industrial o agrícola rebi l’autorització ambiental, ha de complir un conjunt de requisits i mesures de prevenció de la contaminació definits a la Directiva. Les sol·licituds d’autorització ambiental han de passar per un tràmit d’exposició pública. Les observacions i contribucions derivades han de tenir-se en compte en el procés d’autorització. De la mateixa manera la decisió d’autoritzar o no un projecte i els arguments sobre els quals s’ha basat la decisió també han de posar-se a disposició del públic. Finalment, els estats membres adoptaran les mesures necessàries per garantir una coordinació entre les diferents autoritats competents del procediment d’autorització.

Directiva 96/82/CE del Consell, del 9 de desembre de 1996, relativa al control dels

riscos inherents als accidents greus en els quals intervinguin substàncies

perilloses.

Ha estat modificada per la Directiva 2003/105/CE. Ha estat transposada a l’ordenament jurídic espanyol segons el “Reial Decret 1254/1999, de 16 de juliol, segons el qual s’aproven les mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en els quals intervinguin substàncies perilloses” i les seves modificacions posteriors. A Catalunya es regula l’aplicació del Reial Decret 1254/1999 pel “Decret 174/2001 de 26 de juny de mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en els quals intervinguin substàncies perilloses”. Aquesta directiva afecta a tots els establiments que continguin substàncies perilloses o es puguin generar en cas d’accident en quantitats iguals o superiors a les que figuren a l’annex. Els estats membres controlaran que l’industrial: - Adopti les mesures necessàries per prevenir accidents greus i limiti les seves conseqüències per les persones i el medi ambient. - Demostri a la autoritat competent que ha adoptat totes les mesures necessàries.

7


- Presenti una notificació on s’informi sobre les substàncies perilloses de les quals disposa l’establiment, la categoria d’aquestes, quantitat,... - Redacti un document on es defineixi la seva política de prevenció d’accidents greus. - Presenti un informe de seguretat on es demostri que s’ha establert i pres totes les mesures de prevenció d’accidents greus que marca la directiva Elabori un pla d’emergència intern (aquells que estan obligats a presentar un informe de seguretat) i faciliti a les autoritats competents la elaboració d’un pla d’emergència extern. Aquests plans d’emergència es revisaran com a mínim cada tres anys. Les autoritats competents hauran de tenir en compte els objectius de prevenció d’accidents en les polítiques territorials i d’assignació o utilització del sòl, especialment en la instal·lació de nous establiments, o modificació dels existents, així com noves obres (vies de comunicació, zones d’habitatges, ...) realitzades en les proximitats dels establiments existents.. S’adoptaran les mesures necessàries per informar a la població que pugui veure’s afectada per un accident sobre les mesures de seguretat, i es posaran a disposició del públic els informes de seguretat. La Directiva també dicta els passos a seguir després d’un accident greu, la informació que l’industrial ha de facilitar a les autoritats competents i la informació que aquestes han de facilitar a la Comissió. Finalment les autoritats competents establiran un sistema d’inspecció que garantitzi que l’industrial ha adoptat les mesures necessàries per la prevenció d’accidents i la limitació de les seves conseqüències, ha elaborat un informe de seguretat correcte i que el públic n’ha estat informat. En cas que les mesures adoptades es considerin insuficients, les autoritats competents poden prohibir la explotació de l’establiment. Directives derogades per la DMA

Directiva 78/659/CEE del Consell, de 18 de juliol de 1978, relativa a la qualitat de els

aigües continentals que requereixin protecció o millora per ser aptes per la vida

dels peixos

Ha estat derogada per la Directiva 2006/44/CE del Consell de 6 de setembre de 2006, relativa a la qualitat de les aigües continentals que requereixen protecció o millora per ser aptes per la vida dels peixos. Aquesta última serà derogada per la DMA el 22 de desembre de 2013. És transposada parcialment a l’ordenament jurídic espanyol per l’ordre de 16 de Desembre de 1988, relativa als mètodes i freqüències d’anàlisi o d’inspecció de les aigües continentals que requereixin protecció o millora per ser aptes per la vida piscícola.

8


La Directiva fa referència a la protecció i millora de la qualitat de les aigües continentals on viuen o podrien viure si es reduís o eliminés la contaminació, determinades espècies de peixos. Els estats membres hauran d’establir quines aigües continentals han de considerar-se com aigües piscícoles, les quals es dividiran en salmonícoles i ciprinícoles. En aquestes aigües la Directiva estableix uns criteris mínims de qualitat (paràmetres fisicoquímics i microbiològics) als quals han d’ajustar-se les aigües piscícoles. També estableix la freqüència mínima dels mostrejos i mètodes d’anàlisi.

Directiva 75/440/CEE del Consell, de 16 de juny de 1975, relativa a la qualitat

requerida per les aigües superficials destinades a la producció d’aigua potable als

Estats membres

Ha estat modificada per les Directives 79/869/CEE i 91/692/CEE Serà derogada el 22 de desembre de 2007 per la DMA. Ha estat transposada a l’ordenament jurídic espanyol segons l’ordre de 8 de febrer de 1988, relativa als mètodes i freqüència dels mostrejos i anàlisis de les aigües superficials que es destinin a la producció d’aigua potable. Aquesta Directiva fa referència als requeriments de qualitat de les aigües continentals superficials utilitzades o destinades a la producció d’aigua potable. Les aigües subterrànies, salobres i les destinades a la realimentació de les aigües subterrànies no es regeixen per aquesta Directiva. La Directiva estableix els requisits mínims que s’han de complir pel que fa referència a:

- Paràmetres que defineixen característiques físiques, químiques i microbiològiques i els seus valors llindars i orientatius. - Freqüència mínima dels mostrejos i anàlisis - Mètodes d’anàlisi (no obligatoris)

Les aigües destinades a producció d’aigua potable es classifiquen, en funció de les seves característiques, en tres grups de valors llindars. A cada categoria li correspon un tipus de tractament abans no sigui considerada aigua potable.

Directiva 76/464/CEE del Consell, de 4 de maig de 1976, relativa a la contaminació

causada per determinades substàncies perilloses abocades al medi ambient de la

Comunitat.

Ha estat derogada per la Directiva 2006/11/CE i està prevista la derogació d’aquesta última per la DMA a partir del 22 de desembre de 2013. Ha estat transposada a l’ordenament jurídic espanyol segons: - Llei 29/85 d’Aigües, actualitzada pel RDL 1/2001, segons el qual s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües.

9


- Reglament del Domini Públic Hidràulic aprovat segons el Real Decret 849/1986 de 11 d’abril. - Real Decret 995/2000 de 2 de juny, pel qual es fixen objectius de qualitat per determinades substàncies contaminants i es modifica el Reglament de Domini Públic Hidràulic La Directiva estableix normes de protecció i prevenció de la contaminació provocada per l’abocament de determinades substàncies al medi aquàtic. S’aplica a les aigües interiors superficials, a les aigües de mar territorials i les aigües interiors del litoral. Amb l’objectiu de lluitar contra la contaminació s’estableixen dos llistes amb les substàncies perilloses que cal controlar:

- S’ha d’eliminar la contaminació causada per l’abocament de substàncies de la llista I - S’ha de reduir la contaminació procedent dels productes de la llista II

La Directiva estableix objectius de qualitat i límits d’emissió per les substàncies de la llista I basant-se en les millors tècniques disponibles. A més a més, qualsevol abocament d’una substància d’aquesta llista requereix una autorització que es concedirà per un temps determinat i anirà acompanyada d’unes normes d’emissió que poden ser més estrictes que els límits establerts per la normativa comunitària. Els estats membres són responsables de fer complir aquestes normes d’emissió. Per les substàncies de la llista II, els Estats membres adopten i apliquen els programes destinats a preservar i millorar la qualitat de l’aigua. De la mateixa manera, els abocaments d’aquestes substàncies requereixen d’una autorització. Els estats membres realitzaran un inventari dels abocaments realitzats a les seves aigües i podran adoptar mesures que complementin les previstes per la Directiva. També s’especifica el procediment segons el qual es podran revisar i completar les llistes, així com transferir algunes substàncies de la llista II a la llista I.

Directiva 80/68/CEE del Consell, de 17 de desembre de 1979, relativa a la protecció

de les aigües subterrànies contra la contaminació causada per determinades

substàncies perilloses

Ha estat modificada per la Directiva 91/692/CEE i serà derogada per la DMA a partir del 22 de desembre de 2013. Ha estat transposada a l’ordenament jurídic espanyol segons: - Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’Aigües - Real Decret 1315/1992, de 30 d’octubre, segons el qual es modifica parcialment el Reglament del Domini Públic Hidràulic (RDPH), aprovat segons el Real Decret 849/1986 de 11 d’abril. - Real Decret 606/2003, de 23 de maig, segons el qual es modifica el RDPH. Aquesta Directiva té com objectiu evitar l’abocament de determinades substàncies tòxiques, persistents i bioacumulables a les aigües subterrànies. Les substàncies perilloses s’han inclòs en dues llistes:

10


- L’abocament de les substàncies de la llista I està prohibit. Aquesta llista inclou substàncies com els compostos organohalogenats, organofosforats i organoestànics, mercuri, cadmi, hidrocarburs i cianurs. - L’abocament de les substàncies de la llista II ha de limitar-se. En aquesta llista s’inclouen substàncies com determinats metalls (entre d’altres, coure, zinc, plom o arsènic), i altres substàncies com els fluorurs, compostos organosilícics tòxics o persistents, biocides i derivats que no figuren a la llista I. Els abocaments de totes aquestes substàncies estan sotmesos a un règim d’autorització prèvia que es concedirà per un període limitat de temps i establirà les condicions a les quals s’han d’ajustar els abocaments. D’altra banda s’estableix un règim especial per les recàrregues artificials de les aigües subterrànies destinades al subministrament públic d’aigua. Directives posteriors a la DMA

Directiva 2006/118/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de

2006, relativa a la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació i el

deteriorament

A l’article 17 de la DMA es preveu que el Parlament Europeu i el Consell adoptin mesures per prevenir i controlar la contaminació de les aigües subterrànies. Aquesta Directiva, doncs, respon a aquesta exigència i és per això que es parla de “Directiva filla”. D’altra banda aquesta Directiva ha de servir per donar resposta al buit legal que deixarà la derogació de la Directiva 80/68/CEE prevista per la pròpia DMA al 2013. La seva transposició a l’ordenament jurídic espanyol està prevista pel 2008. L’objectiu de la Directiva és prevenir i lluitar contra la contaminació de les aigües subterrànies. Les mesures previstes inclouen:

- Criteris per avaluar l’estat químic de les aigües - Criteris per determinar tendències a l’augment significatiu i sostingut de concentracions de contaminants a les aigües subterrànies i definir punts de partida d’inversió d’aquestes tendències. - Prevenir i limitar els abocaments indirectes de contaminants a les aigües subterrànies.

A finals del 2008, els Estats membres han d’establir uns valors llindar per cada contaminant detectat a les seves aigües subterrànies considerades en risc. Aquests valors es presentaran en els plans de gestió de les demarcacions hidrogràfiques. Per tal de valorar qualsevol tendència a l’augment significatiu i sostingut de les concentracions de contaminants a les aigües subterrànies els Estats membres elaboraran un programa de vigilància tenint en compte l’annex IV de la Directiva. Tal i com s’especifica també en aquest annex, els Estats membres determinaran el punt de partida per invertir les tendències a l’augment.

11


Per tal de prevenir i limitar els abocaments de contaminants el programa de mesures del pla de gestió de conca ha d’incloure les mesures de prevenció dels abocaments indirectes de tots els contaminants, especialment de les substàncies perilloses indicades a l’annex VIII de la DMA i que corresponen a la llista I i II de la Directiva 80/68/CEE. D’altra banda, els contaminants que no estan registrats com a perillosos també han de ser objecte de limitació si presenten un risc de contaminació.

Directiva 2006/12/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 5 d’abril de 2006,

relativa als residus.

Està pendent la seva transposició al reglament jurídic espanyol. Aquesta Directiva s’aplica a les substàncies o objectes de les quals es desprengui el seu posseïdor. No s’aplica a efluents gasosos, residus radioactius, residus minerals, cadàvers d’animals, residus agraris, aigües residuals o explosius desclassificats quan aquests estiguin sotmesos a una reglamentació comunitària específica. Hi ha publicades directrius comunitàries per ajudar a determinar si un producte constitueix o no un residu. Els estats membres hauran de garantir el compliment dels següents requeriments:

- Prohibir l’abandonament, abocament i eliminació incontrolada de residus - Fomentar la prevenció, reciclatge i transformació dels residus per poder ser reutilitzats. - Obligar als posseïdors de residus a entregar-los als recol·lectors públics o privats o a una empresa de gestió - Les empreses o establiments que s’ocupin del tractament, emmagatzematge o dipòsit de residus hauran d’obtenir una autorització, on es reguli els tipus i quantitats de residus que s’han de tractar, les precaucions que s’han de contemplar així com les prescripcions tècniques generals. - El cost d’eliminació del residu recau sobre el posseïdor aplicant el principi de “qui contamina paga”.

Les mesures preveuen una cooperació entre Estats membres a partir de l’establiment d’una xarxa integrada d’instal·lacions d’eliminació de residus. Les autoritats competents per aplicar aquestes mesures hauran d’establir un o varis plans de gestió de residus que faran referència a tipus, quantitats i origen dels residus que s’hagin d’aprofitar o eliminar, les prescripcions tècniques generals, totes les disposicions especials relatives a residus particulars, els llocs i les instal·lacions adequades per la seva eliminació.

Directiva 2004/35/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’abril de 2004,

sobre responsabilitat ambiental en relació a la prevenció i reparació dels danys

mediambientals.

12


Ha estat transposada a l’ordenament jurídic espanyol per la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de Responsabilitat Ambiental. Aquesta Directiva estableix un marc de responsabilitat mediambiental basat en el principi segons el qual “qui contamina paga”, amb l’objectiu de prevenir i reparar els danys mediambientals. S’entén com a danys mediambientals: - Danys, directes o indirectes, causats a les aigües contemplades per la legislació comunitària sobre la gestió de l’aigua - Danys, directes o indirectes, causats a les espècies i hàbitats naturals protegits per la Directiva “aus silvestres” i la Directiva “Hàbitats” - Contaminació directa o indirecta, dels sòls que suposi un risc important per la salut humana. Aquest principi de responsabilitat s’aplica quan es pugui establir un vincle causa-efecte entre l’activitat professional i els danys observats. La Directiva estableix dos règims de responsabilitat segons el tipus d’activitat professional responsable de la contaminació: - Règim de responsabilitat que s’aplica a les activitats professionals perilloses o potencialment perilloses contemplades a l’annex III de la Directiva. - Règim de responsabilitat que s’aplica a totes les activitats professionals diferents de les contemplades a l’annex III de la Directiva, però únicament quan causin un dany o suposin una amenaça imminent de dany mediambiental. En aquest cas, l’operador només serà responsable si ha comès una falta o negligència. La Directiva preveu un conjunt d’excepcions a la responsabilitat mediambiental especificats a l’article 4. La Directiva regula les accions preventives i reparadores que haurà d’adoptar l’operador (responsable potencial de la contaminació) o l’autoritat competent, recuperant els costos derivats de les mesures a posteriori. Tot i que la Directiva no obliga als operadors a subscriure una garantia financera, per exemple una assegurança, per fer front a la seva possible insolvència, els Estats membres promouran l’adopció d’aquest tipus de mesures.

Directiva 2001/42/CE relativa a la avaluació dels efectes de determinats plans i

programes sobre el medi ambient

Ha estat transposada a l’ordenament jurídic espanyol per la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient. L’objectiu d’aquest Directiva és contribuir a la integració d’aspectes mediambientals en l’elaboració i adopció de plans i programes que puguin tenir efectes significatius sobre el medi ambient mitjançant l’avaluació del seu impacte ambiental. D’aquesta manera completa el sistema previst per la Directiva 85/337/CEE, ja que preveu un sistema d’avaluació prèvia durant la fase de planificació. L’avaluació ambiental és obligatòria en el cas de plans i programes que fan referència a la ordenació del territori urbà i rural, la utilització del sòl, el transport, l’energia, la gestió

13


dels residus, la gestió dels recursos hídrics, la indústria, les telecomunicacions, l’agricultura, la silvicultura, la pesca i el turisme i aquells que estableixin el marc de les autoritzacions posteriors de projectes específics enumerats als annexos I i II de la Directiva 85/33/CEE. També caldrà l’avaluació dels plans i programes que puguin afectar els espais protegits per la Directiva 92/43/CEE La Directiva especifica el procediment a seguir per dur a terme l’avaluació ambiental d’un pla o programa i també especifica com es coordinaran els Estats membres en casos de plans i programes que puguin tenir repercussions ambientals en el territori d’altres Estats membres.

Plans i Programes76/160 Aigües bany

79/409 Aus silvestres

92/43 Hàbitats

96/82 Risc accidents

greus

85/337 Avaluació Impacte

Ambiental

86/278 Fangs depuradora

91/271 Aigua

residual urbana

91/414 Comerç

fitosanitaris

91/676 Nitrats

98/83 Aigües

consum

96/61 IPPC

78/659 Vida

piscícola

75/440 Prepotable

76/464 Subst. Perilloses Superficial

80/68 Subst. Perilloses

Subterrànies

2000/60 DMA

2006/118 Subterrànies

2006/12 Residus

2004/35/CE Responsabilitat

ambiental

ADM. Competent

Ordenació i planificació territorial i urbanísticaPLANEJAMENT TERRITORIAL (*)Pla Territorial de General de Catalunya X X PTOPPlans Territorials Parcials (Terres de l'Ebre, Alt Pirineu i Aran) X X PTOPPla Territorial Parcial de l'àmbit metropolità de Barcelona. X X PTOPPlans Territorials Parcials (de les Comarques Centrals, de Ponent, del camp de Tarragona) X X PTOP

Pla Territorial Parcial de les comarques gironines. X X PTOPPla d'espais d'interés naturals X X X X PTOPPla d'infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026 X X PTOPPrograma del sòl 2005-2008 X X PTOPPla Director territorial de l'Empordà. X X PTOPPlans Directors territorials (Alt Penedés, Garrotxa) X X PTOPPlans directors urbanístics X X PTOPPla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC) X X PTOPPla Estratègic per a la gestió integrada de les zones costaneres de Catalunya (PEGIZC) X X DMAH

PLANEJAMENT URBANÍSTICPlans d'ordenació urbanística municipal. X X X X X Adm. LocalPlanejament urbanístic derivat. X X X X X Adm. Local

Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2005 (PSARU-2005). Actualització anual. X X X X X ACA

Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Industrials 2003. PSARI-2003 (Revisió 2008-2009) X X X X X X ACA

Programa de reducció de Descàrregues de Sistemes Unitaris en temps de pluja (AntiDSU). X X X X X ACA

Programa PERA: Pla Especial de reordenació d’abocaments (abocaments industrials) X X X X X X ACA

Plans Directors de Clavegueram. X X X X X Adm. LocalII Plan nacional de lodos de depuradora de aguas residuales (2007-2015) X MMA

Programa de tractaments de fangs de Catalunya X ACA

DEJECCIONS RAMADERESPlans de gestió de dejeccions ramaderes i Llibres de gestió de les dejeccions ramaderes. X X X X DAR

Programa de gestió de dejeccions ramaderes. X X X Agència de Residus

Pla de suport a la gestió de les dejeccions porcines. X X X DMAiHAltres normatives, guíes, manuals i codis d'actuació referents a la gestió d'activitats ramaderes. X X X DAR / DMAiH

Pla d’ordenació del sector porcí a Catalunya X X X DAR / DMAiH

Pla de suport a serveis (públics i privats) de gestió de les dejeccions X X X DAR / DMAiH

2. Taula de classificació dels plans i programes segons si contenen mesures bàsiques o complementàries

Millora dels sistemes de sanejament urbans i industrials

LÍNIA ACTUACIÓ

part A annex VI DMA

Gestió i control d'activitats agrícoles i ramaderes

ComplementàriesDIRECTIVES

BàsiquesDerogades per DMA DMA i posteriors a DMA



92/43 Hàbitats


greus


Ambiental


91/271 Aigua

residual urbana

91/414 Comerç

fitosanitaris

91/676 Nitrats

98/83 Aigües

consum

96/61 IPPC

78/659 Vida

piscícola

75/440 Prepotable



Subterrànies

2000/60 DMA


2006/12 Residus


ambiental

ADM. Competent

LÍNIA ACTUACIÓ

part A annex VI DMAComplementàries

DIRECTIVES Bàsiques

Derogades per DMA DMA i posteriors a DMA

Pla de recerca i desenvolupament en l’aplicació agrària de les dejeccions ramaderes i d’altres matèries orgàniques i en noves tecnologies de tractament de purins i dejeccions ramaderes X X X DAR / DMAiH

ZONES VULNERABLESPla de prevenció i correcció de la contaminació per nitrats X X X ACA

- Programa de mesures de gestió del recursos hídrics a les zones vulnerables a la contaminació per nitrats X X X ACA

- Mesures excepcionals en matèria de fonts d’abastament públiques afectades per nitrats (Decret 167/2000 de 2 de maig)

X X X X ACA

- Mesures ambientals de prevenció i correcció de la contaminació de les aigües per nitrats (Decret 119/2001de 2 de maig)

X X X ACA

Programa de mesures agronòmiques aplicables a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. (Dins Pla prevenció)

X X X DAR

Revisió de l'actual declaració de zones vulnerables amb criteris de prevenció i amb programes d'actuació. X X X DAR / DMAiH

AGRICULTURA I PRODUCTES FITOSANITARISPlans de gestió dels fertilitzants nitrogenats i Llibres de gestió dels fertilitzants nitrogenats X X X DAR

Pla de foment de plantes de biogàs amb estudi del potencial de reducció de gasos amb efecte d’hivernacle X X X DAR/DMAiH

Programa de desenvolupament rural X X X X X DARPla de formació, informació i sensibilització sobre les bones pràctiques agràries. X X X X X X X DAR / DMAiH

Creació d'un Registre únic europeu de productes fitosanitarisX X X DAR

Establiment d'avisos fitosanitàris a Catalunya per informar a l'agricultor X X X DAR

Model de gestió sostenible dels recursos i demandesPla Sectorial d’Abastament d’Aigua a Catalunya (PSAAC). X X X ACAPrograma de Reutilització d’Aigua a Catalunya (PRAC) X ACAPla de Gestió de la Sequera. X ACABancs d’Aigua (Centres d’intercanvi). X ACAPla per a l’Ús Eficient de l’Aigua per a Reg Agrícola. X X ACAPrograma de vigilància sanitària de l'aigua de consum humà X Dep.de SalutPrograma d'Estalvi en l'abastament urbà X ACAPLANS I PROGRAMES D'ORDENACIÓ I GESTIÓ D'AQÜÍFERS

Plans d’ordenació d’extracció d’aqüífers (Mitjana i Baixa Tordera, Carme-Capellades, Baix Francolí i Bloc del Gaià). X X ACA

Plans d’ordenació d’extraccions d’aqüífers (POE) (Delta i Baix Llobregat, Cubetes d’Abrera i Sant Andreu, Rieres de Sta. Coloma i Arbúcies, Baix Ter, Fluvià i Muga).

X X ACA

Programes de gestió de la recàrrega d'aqüífers (PROGRA) X X ACAProgrames de gestió d'aqüífers X X ACA

Preservació i recuperació hidromorfològicaProgrames de mesures per a les masses d’aigua costaneres. X X X ACA



92/43 Hàbitats


greus


Ambiental


91/271 Aigua

residual urbana

91/414 Comerç

fitosanitaris

91/676 Nitrats

98/83 Aigües

consum

96/61 IPPC

78/659 Vida

piscícola

75/440 Prepotable



Subterrànies

2000/60 DMA


2006/12 Residus


ambiental

ADM. Competent

LÍNIA ACTUACIÓ




MORFOLOGIAPlanificació dels Espais Fluvials (PEF). X X X ACAPrograma de manteniment i conservació de lleres. X ACAPla de Protecció de les zones humides de Catalunya X X X DMAiHPrograma de recuperació de riberes. X ACAPrograma de gestió de sediment i dinàmica fluvial. X ACARÈGIM HIDROLÒGICPlans Zonals d’Implantació de cabals ambientals. X ACAPla Sectorial de Cabals de Manteniment a les Conques Internes de Catalunya. X ACA

Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les Conques Catalanes de l’Ebre. X CHE

CONTINUÏTATPla de millora i rehabilitació de la connectivitat fluvial a Catalunya. X ACA

RISC DE CONTAMINACIÓ ACCIDENTALPrograma de minimització de riscos de contaminació associats a infraestructures i activitats potencialment perilloses. X X X ACA

Mesures a establir per part dels establimetns industrials en compliment de la Directiva 96/82: Definició de la política de prevenció d'accidents greus, presentació d'un informe de seguretat, pla d'emergència intern

X Dept. Interior

PLASEQCAT: Pla d'emergència exterior del sector químic de Catalunya X Dept. Interior

Pla especial d’emergències per contaminació accidental de les aigües marines de Catalunya (CAMCAT) X Dept. Interior

RUNAMS SALINSxPla Director de restauració hidrològica i ambiental dels runams salins de la conca del Llobregat X X X X ACA

Restauració integral de la Vall Salina de Cardona. X X X X ACAProjecte de millora de la capacitat del col·lector general de salmorres pel tram Cardona/Sallent - Abrera - El Prat de Llobregat .

X X X X ACA

Intercepció i conducció del col·lector de salmorres de surgències salines de Súria i Sallent X X X X ACA

Restauració del runam salí de Vilafruns (Balsareny). X X X X ACASÒLS CONTAMINATSProtocol d’actuacions de descontaminació de les aigües subterrànies en emplaçaments contaminats en Estacions de Servei

X X ACA

Projecte QUASAR Determinació dels nivells de referència per a aigües subterrànies en base a l'avaluació del risc químic X X

ACA/C. Tecnològic Manresa

ABOCADORS I DIPÒSITS DE RESIDUSPla d’acció per a la Gestió de Residus municipals a Catalunya 2005-2012 (PROGREMIC) X X Agència de

Residus

Programa de Gestió de Residus Industrials 2001-2006 (PROGRIC) X X Agència de

Residus

Control, preservació i minimització del risc de contaminació en zones potencialment perilloses



92/43 Hàbitats


greus


Ambiental


91/271 Aigua

residual urbana

91/414 Comerç

fitosanitaris

91/676 Nitrats

98/83 Aigües

consum

96/61 IPPC

78/659 Vida

piscícola

75/440 Prepotable



Subterrànies

2000/60 DMA


2006/12 Residus


ambiental

ADM. Competent

LÍNIA ACTUACIÓ




Programa de Gestió de Residus Industrials 2007-2012 (PROGRIC) X X Agència de

Residus

Programes de divulgació i foment X X Agència de Residus

Programes de subvencions X X Agència de Residus

RECURSOS PESQUERSPla director de pesca de la Generalitat de Catalunya (2000-2006) X DARHÀBITATS I ESPÈCIESPlans de conservació i recuperació d’espècies protegides (llúdriga, bitó, fartet, samaruc, gavina corsa, trencalòs) X X DMAiH

Plans especials de protecció del medi natural X DMAiHDefinició de zones ZEPA i adopció de mesures per conservar i protegir les espècies i hàbitats X DMAiH

Directrius per a la gestió dels espais de la XN2000 X X DMAiHPla de prevenció i control del musclo zebrat X ACAPla de recuperació del cranc de riu autòcton X DMAiHPla de recuperació de la Margaritifera auricularia X DMAiHPrograma d’avaluació del fons marí (Caulerpa) en aigües costaneres. X ACA

FREQÜENTACIÓPrograma de vigilància de l'estat de les platges i zones de bany interior X ACA

Programa de prevenció i neteja de les aigües litorals X ACAPlans de gestió i ordenació d’usos d’embassaments (conques internes) X ACA

Pla de gestió de la pesca de l'embassament del Foix X DiBa

Gestió de residus de ports i navegacióPla de Ports de Catalunya X X X X X PTOP

(*) Tot i que els diferents instruments de planificació territorial no tenen com a objectiu prioritari el compliment estricte de les directives citades a la part A de l'annex VI de la DMA, es considera que les mesures que es deriven de la planificació territorial són bàsiques, ja que el seu desplegament, en tant que ordena les activitats humanes sobre el territori, té una incidència evident en el compliment de les citades directives.

Gestió i control de recursos pesquers, espècies invasores, i activitats recreatives i d'accés al medi

197


Documents

Document Guia Pla de Gestió de l'Aigua Gener 2008 · 1.2.4. Sostenibilitat econòmica ..... 13 1.2.5. Sostenibilitat social..... 13 2. PRINCIPALS PROBLEMÀTIQUES TRACTADES AL PLA