Embed Size (px)
Citation preview
Any XXV
JULIOL 2009
LA RATETA QUE ESCOMBRAVA L’ESCALETA
96Documents històrics dels Lluïsos d’Horta
(1866-2009)
2
Butll
etí9
6,ju
liol2
009
SUMARI
Poesia ............................................................2La Junta informa .........................................3El nostre Consiliari......................................3Una mica de tot............................................4Raconet infantil ...........................................7Vida de les seccions .....................................8Galeria fotogràfica .......................................10Entrevista: Carme Homar ...........................16Aquest món tan nostre ................................18
Han col·laborat en aquest número:
Imprimeix: El Tinter, SALD.L.:
CENTRE PARROQUIAL D’HORTAFeliu i Codina, 7 i 908031 BarcelonaTel. 93 427 73 27e-mail: [email protected]://www.lluisoshorta.org
SALUT■ Urgències Mèdiques: 061■ Servei Català de la Salut: 93 403 85 85■ Sanitat Respon: 902 111 444 (24 hores del dia)■ Coordinadors d’Usuaris de la Sanitat: 93 302 41 38
INFORMACIÓ GENERAL■ Atenció Ciutadana: 012■ Departament de Benestar Social: 900 300 500■ Imserso: 91 363 89 09■ Informació Municipal: 010■ Informació Telefònica: 1003■ Telèfon d’Atenció al Consumidor: 012
Resol dubtes, qüestions... i al mateixtemps atén reclamacions dels consumidors
(Amb aquests tres versos donem peracabada la col·lecció de Bestiari deD.S.E. Convidem als nostres socis queens proporcionin més poemes de collitapròpia, a tal de seguir omplint aquestracó de poesia)
Carmina Lara Dora SerraFerran Homar Josep Magrans BreuJunta directiva Maria FranquesaMateu Terrats Oliver Quim CasalsGrup infantil de Teatre Ricard Terradas Mut
Equip tècnic: Dora Serra i EspadaCoordinacióQuim Casals i CampmanyCorrecció i EstilSalvador Casals i GausachsCompaginació
BESTIARI
La vaca
La vaca surt de l’estable així que el sol s’ha llevat i segueix a les companyes cap al camp, a pasturar.Rosega les fresquesherbes i l’esquellot fa sonar
quan la molesten les mosques, i la cua va brandant.Amb posat de pacifista, passa el dia rumiant.
El gall
Amb la cresta ben alçada, plomes netes i brillants, marca el pas, el pit enfora!Ai que n’ets de pinxo, gall!Les gallines, com l’adoren, elles, tan servicials!Un qui-qui-ri-qui els dedica:“Sóc el rei de l’aviram!”
La marieta
El llorer de casa meva, de pugó està farcit.Bon reclam per la marieta, que li agrada amb delit.Amb gentil aire passeja el seu vermellós vestit, guarnit d’unes taques negres.
Semblantment un arlequí!T’estimo, petit insecte, insignificant i humil!
D.S.E.
UN CURS MÉS.
Uns curs que per alguns ha estat una micacomplicat. Però que gràcies a la bona volun-tat de tots (que per sort sempre ens acom-panya) l’hem pogut superar.
Ara ens cal fer unes bones vacances per tor-nar amb més energia i ganes de passar-nos-ho més bé que mai.
Ens hem d’omplir d’energia positiva per po-der-la escampar a tort i a dret per tot arreuon arribem.
Promet ser un curs ple d’activitats noves id’intentar millorar les que ja venim fent.
Tots volem que els Lluïsos d’Horta sigui unaentitat oberta i dinàmica, que ens aporti ga-nes de viure i compartir. I això és feina de tots.
Quan tornem de les vacances volem fer unareflexió de qui som i qui volem ser. Per tantus convocarem a una trobada per tal de, en-tre tots, valorar-ho.
Per tant us animem a passar un bon estiu.Bones vacances!!!
La Junta
3
Butll
etí9
6,ju
liol2
009
LA JUNTA INFORMA
LLIURES I ALLIBERADORS
Un dels anhels més profunds que ens ca-racteritzen com a persones humanes, fona-mentat en la nostra inalienable dignitat, és l’an-hel de la llibertat. D’alguna manera accedima la maduresa, tant des del punt de vista in-dividual com col·lectiu, quan assolim la pos-sibilitat de pensar, parlar i actuar sense co-accions externes i sense pulsions irracionalsi instintives que impedeixin l’ús de la nostracapacitat de decidir el contingut, l’estil, els va-lors amb els que volem configurar els diferentsaspectes de la nostra vida. I per això el dreta la llibertat, amb el reconeixement de les lli-bertats concretes, constitueix un dels drets hu-mans fonamentals en les societats cultural-ment i políticament desenvolupades.
El veritable progrés de la humanitat és in-separable del creixement de la consciència per-sonal de llibertat per part dels individus, i delreconeixement efectiu del dret a exercir-la, perpart dels diversos poders públics. Tanmateixla història de la llibertat no és una història pa-cífica, sinó que ha experimentat i experimen-ta molts obstacles i dificultats, que generenturbulències i conflictes, tant des del punt devista psicològic com des del punt de vista po-
lític i religiós. I un dels pitjors obstacles a lallibertat és la por. La por a ser lliures, per partdels individus, perquè ser lliure equival a serresponsable, i la por a deixar ser lliures, perpart dels poders polítics i religiosos, perquèaixò suposa no poder dominar, utilitzar i ma-nipular els súbdits.
Es per això que sempre cal educar en la lli-bertat, ensenyar i animar a ser lliures i a vèn-cer la por. Es per això que hi ha hagut en lahistòria i hi ha encara avui la necessitat demoviments d’alliberament allà on les perso-nes i els pobles, per diverses motius i inte-ressos, viuen sotmesos a diverses formesd’esclavatge. Cal avançar per aquest camí dela llibertat, perquè és un aspecte inseparablede una més plena humanització.
Som cridats a viure amb la llibertat i ambla dignitat de fills i no com esclaus de res nide ningú; i som cridats a col·laborar en ungrandiós projecte que apunta a la reconcilia-ció de tota la humanitat i de tot el que exis-teix, treballant en la perenne i ingent tascade l’alliberament allà on la llibertat és repri-mida i ofegada.
Mateu Terrats i Oliver
EL NOSTRE CONSILIARI
4
Butll
etí9
6,ju
liol2
009
Necrològiques
ESTEVE RAURELLI CLOT
Soci, número 66.Mort del 13/6/09
Una llarga vida la del’Esteve: quasi noranta-unanys, més de cinquanta alcostat de la Rosa, la sevaestimada que avui veiem
tan aclaparada que ens fa molta pena. La po-bra, ha vist aquest any desaparèixer la sevanéta Marta i ara el marit, i anys enrere la filla.És molt de dolor!
Donem el condol a la Laura i als altres com-ponents de la família.
Compteu amb la nostra amistat
La Gramàtica(una dura lliçó)
Comparo la gramàtica a un cotxe. Tothompor arribar a conduir un d’aquests aparells.Quan en sabem oblidem el nombre de pecesque el composen i ens en sortim bé. Però quans’espatlla i volem reparar-lo necessitem elnom de les peces i aquí la podem espifiar. Elmateix passa amb la gramàtica: aprenem aparlar sense ni tenir-ne noció del que fem ianem pel món sense aprofitar la saviesa deles peces gramaticals.
Una advertència més: la gramàtica catala-na i la castellana estan tallades amb el ma-teix patró. Tan difícil és l’una com l’altra.
Us vull parlar d’un verb: creure (cat)creer (cast)
L’estudiarem en el temps Imperatiu(el que mana)
L’imperatiu no té primera persona i el for-mem amb les peces que demanem al presentd’indicatiu, barrejades amb les del present desubjuntiu. Fixeu-vos:
(català) (castellà)Creu tu Cree túCregui ell Crea élCreguem nos. Creamos nos.Creieu vos. Creed vos.Creguin ells Crean ellos
Fixeu-vos que el tu i el vosaltres van de con-junt, tant en català com en castellà. (han aga-fat les eines del present d’indicatiu)
Ara el conjugarem en negatiu i veureu queprenen les eines del present de subjuntiu.
No creguis tu no creas túNo cregui ell no crea élNo creguem nos. No creamos nos.No cregueu vos. No creáis vos.No creguin ells no crean ellos.
En resum: afirmatiu o negatiu, les eines can-vien. Posem unes frases d’exemple:
Creu en el que et dicta el corNo creguis en els políticsCreu en els seus paresNo creu en les droguesCreiem en la bona fe dels humansNo creiem en molts actes dels humansCreieu en la ciènciaNo cregueu els que xerren massaCreguin en la vida eternaNo creguin en res
Per avui, ja n’hi ha prou.D.S.E.
Sala de lectura
Us recomanem el llibre Antoni Dalmau,Terra d’oblit. El vell camí dels càtars.
Podreu conèixer aquests personatges histò-rics i les seves vicissituds. Quins moments vi-via la humanitat en aquella edat mitjana!Terrible!.
Us mostrem un fragment de la conversad’un pare amb el seu fill, unes reflexions queli poden ser útils al llarg del pelegrinatge queestà a punt d’emprendre, tot fugint de les ur-pes de la Inquisició:
La por, Guilhem, és com un fumerol que set’esmuny per la gatera de la porta o pels ba-tents de la finestra.
No hi fa res que tinguis por, Guilhem, benal contrari, fóra estrany que no en tinguessis.L’important és que tinguis prou coratge perplantar-hi cara, que la basarda no et travi lescames o et paralitzi els braços.
UNA MICA DE TOT
Tots els homes, tots, portem la por arrapa-da al cor i, al llarg de la vida se’ns presenta-rà i haurem de vèncer-la o sucumbir...
Antoni Dalmau(Terra d’oblit. El vell camí dels càtars)
Racó dels Lluïsos
La fotografia del butlletí 95 ens mostrava lanova porta de l’anfiteatre.
Guanyador:Albert Navarro Hernández
Endevineu el nou Racó:
Finalment, 9 han es-tat els concerts quehem pogut gaudir enaquesta primera tem-porada de la nova pro-posta dels Lluïsosd’Horta: Vespres deJazz. 9 dissabtes qued’octubre fins a juny(aquest últim, Jazz a laFresca en el pati delcau i amb copes de
cava a 0,5 ?) ens hem trobat a les 21 horesper poder escoltar Jazz en directe tot prenentuna copa de cava Sumarroca.
Per la nostra part,(Núria, Laura, Xester iJosep) estem molt contents de com s’ha des-envolupat aquest cicle de concerts, ja que hemcontat amb l’assistència d’unes 55 personesde promig en cada concert hi hem pogut es-coltar diferents tipus de Jazz segons les ca-racterístiques de cada grup.
Laia Porta Trio.
Donar les gracies a totes les persones queens han ajudat en aquesta primera tempora-da, i nomes dir-vos que ja estem treballanten la propera temporada de Vespres de Jazzi que avui ja us podem anunciar que comen-çarà el proper 17 d’octubre.
Animar a totes les persones que encara nohan vingut mai que ho facin, ja que trobaranun ambient molt agradable i una estona debona musica.
Us esperem la propera temporada¡¡¡¡¡¡
Laura Rodriguez (pseudònim de Josep Magrans)
5
Butll
etí9
6,ju
liol2
009
UNA MICA DE TOT
6
Butll
etí9
6,ju
liol2
009
Diada de Sant Jordi
El passat dia 22 d’abril i dins del marc de lesactivitats realitzades pels Lluïsos d’Horta, en mo-tiu de la diada de Sant Jordi, es va celebrar, persegon any consecutiu, l’actuació de la Coral in-fantil Notes.cat i una ballada del Grup Infantilde l'Esbart Folklòric d'Horta, al mateix tempsque al vestíbul hi havia una taula d’intercanvide llibres.
Al final del concert i repetint la fórmula de l’anypassat, es va procedir a la lectura d’un contementre podíem veure les il·lustracions que esprojectaven a la pantalla.
Si l’any passat va ser la Cecília Font i Revillaqui ens va fer gaudir amb la lectura del contede la llegenda de Sant Jordi, aquest any ha es-tat en Josep Magrans i Guillemi qui ens haemocionat amb la lectura del conte Raspall dePere Calders amb il·lustracions de Carme Solei Vendrell.
També comentar que en el marc de les fes-tes de Sant Lluís, la Coral infantil Notes.cat vaescenificar la cantata de “La rinxols d’or i elstres ossos” com a final de curs del grup de pe-tits de la coral.
Cinema Espiritual
Ja estem preparant la propera edició de laSetmana de Cinema Espiritual que, com sem-pre, tindrà lloc el novembre. Enguany, però, iper tal de donar més facilitats per a l’assistèn-cia, canviem el format de les sessions obertesde vespre: en comptes de fer-les de dilluns adiumenge, es faran de divendres a diumengedurant dos caps de setmana consecutius.
Pel que fa a les sessions matinals amb les es-coles, ens ocuparan com sempre tots els ma-tins del mes. I, més enllà de l’àmbit de laSetmana de Cinema Espiritual, ens fa il·lusió in-formar-vos que els Lluïsos endega una nova ini-ciativa: per al mes de febrer, oferirà un cicle decinema de valors adreçat a tot tipus d’escoles,també amb un format de cinefòrum i guies di-dàctiques que prepararem des d’aquí. Com di-ria en Llach, que tinguem sort!
Quim Casals Campmany
UNA MICA DE TOT
Ser feliç no és fer tot el que desitges. Serfeliç és desitjar allò que estàs fent.
Alfred Bosc
El passat dia 4 de juny, va néixer la Núria,la primera filla de la parella formada pel MarcosGriñon i l’Anna Sitjà. Enhorabona!! Ah! Ja éssòcia dels Lluïsos.
7
Butll
etí9
6,ju
liol2
009
Curiositats
Sabies que el Sol llança sobre la Terra cadaany quatre mil vegades més energia de la queconsumim?
A més, el Sol és l’origen de totes les ener-gies renovables.
— Provoca els canvis de pressió que donenlloc als vents: energia eòlica.
— Causa l’evaporació de l’aigua, que origi-na els núvols i, per tant, la pluja: energia hi-dràulica.
— Serveix a les plantes per a la seva vida iel seu creixement: energia procedent de la bio-massa.
— És la font directa de l’energia solar: tèr-mica i fotovoltaica.
El Japó és el principal productor d’energia so-lar fotovoltaica. El 2003 va produir el 50 % mun-dial, seguit d’Europa amb un 27 % i dels EstatsUnits amb un 13 %.
Sabies que l’Estàtua de la Llibertat de NovaYork es va inaugurar el 1886 i va ser un regaldels francesos a la ciutat?
El seu nom complet és La llibertat il·luminantel món.
Pesa: 225 X 103 Kg.Alçària total: 93 m.Nombre d’esglaons: 354.Es creu que els escacs els va inventar a l’-
Índia un matemàtic al voltant de l’any 500 dela nostra era.
Explica la llegenda que, poc després, el reide Pèrsia va voler conèixer l’inventor a fi depremiar-lo per aquest joc tan enginyós i ofe-rir-li el regal que sol·licités. El matemàtic li vafer aquesta petició:
“Em conformo amb 1 gra de blat per la pri-mera casella del tauler, 2 grans per la sego-na, 4 per la tercera, 8 per la quarta... i aixídoblant cada vegada el nombre de grans finsa arribar a la casella número 64.”
Quan el rei va ordenar que preparessin el pre-mi es van adonar que era impossible. Saps perquè? La quantitat total de grans que necessi-taven era aquest nombre:
264 = 18. 446. 744. 073.709. 551. 616.Necessitaven: divuit trilions, quatre cents qua-
ranta-sis mil set-cents quaranta-quatre bi-lions, setanta-tres mil set-cents nou milions,cinc-cents cinquanta-un mil sis-cents setzegrans de blat!
Carmina
Màgia – 13
Les cartes policies
Efecte: una carta lliurement escollida és ele-vada d’enmig de la baralla entre dues cartes.
Tècniques: Crimp ( plec a una cantonada)Preparació: CapMètode: Fas triar una carta
Un cop escollida l’agafes com a la (foto1) ila mostres a tothom, posant-la vertical. Desprésla poses horitzontalment moment en el queaprofites per fer el crimp (foto 2). Un cop fetla introdueixes enmig de la baralla (foto 3) Acontinuació introdueixes les dues cartes, quehas comentat, prèviament, que són una pare-lla de mossos d’esquadra, tenint la precauciód’introduir-ne una per sota del doblec i l’altraper sobre. Quan ja ho has fet no les acabes d’in-troduir. Ara amb el paquet de cartes sos tingutverticalment, colpeges les cartes que surten persota de la baralla a poc a poc contra la taula ia mida que aquestes vagin entrant, veuràscom pel costat superior va sortint la carta es-collida.
Ferran Homar
Foto 1
Foto 2
Foto 3
RACONET INFANTIL
8
Butll
etí9
6,ju
liol2
009
Viatges i excursions
Cestoa
De l’1 al 12 de març, una colla de 58 per-sones dels Lluïsos vam anar al País Basc, albalneari de Cestoa. Cada matí banys, sauna,jacuzzi, massatges... per a deixar-nos comnous. A la tarda, a les tres en punt, tothomera dalt de l’autocar per fer l’excursió que laCarme i la guia Virgínia ja ens tenien prepa-rada: Donostia, Zarautz, Getaria, Getxo,Ondarribia, Vitoria-Gasteiz... Podem donar feque els bascos fan uns pinxos i uns monta-ditos excel·lents. Ho reguen amb un zurito decervesa o un txacolí.
L’últim dia no hi va haver banys, però sí unabona passejada per San Sebastián, i un di-nar de comiat boníssim, en un restaurantque hi ha al mig de la Concha. Com podeuveure en la foto, vam tornar tots molt con-tents.
Volem donar les gràcies al Josep i a laCarme per organitzar-nos aquestes sortidesque tant de bé ens fan.
Fins a una altra,
Maria Franquesa
Termalisme, turisme cultural ientreteniments als país basc
Agafem l’avió que ens deixa a Bilbao i d’a-quí, amb un autocar, al Balneari de Zestoa(Cestona). El balneari aprofita les aigües dedues fonts termals que brollen a 27 i 31 ºC ique estan recomanades per a guarir dolen-ces de ronyó i fetge. El riu Urola travessa persota el balneari.
Passem una tarda a Donostia (SanSebastián), la capital de Guipuzcoa, situadaa la costa cantàbrica i tan sols a 18 km deFrança.
Visitem la Colegiata de Zenarruza i Lekeitio.La Colegiata és d’estil gòtic, amb elements ro-mànics. Lekeitio és un poble mariner que an-tigament vivia de la pesca i la caça de la ba-lena.
Visita a Biarriz sota un temporal de pluja ivent. Aquesta ciutat va tenir un origen de po-ble mariner dedicat també a la pesca i caçade la balena. Al segle XIX esdevé un lloc de
gran turisme, influït per la presència de la reia-lesa francesa.
Getxo, Portugalete, Bermeo i Gernika. El ventés més fort que ahir. Gairebé no podem ca-minar, fins i tot dues persones cauen. Tornema l’autocar. Resseguim la costa des de dinsdel cotxe.
Baiona, Hondarribia (Fuenterrabia) aques-ta regió de la costa s’anomena La Purdi.Baiona guarda part de la muralla i el CastellVell que en el seu temps era una torre mili-tar, durant l’ocupació anglesa, i que posterior-ment va ser habitada esporàdicament, per reisfrancesos i espanyols. A Hondarribia pugemal mirador de l’ermita de Guadalupe i veiemel riu Bidasoa i la seva desembocadura, unapart Espanya, l’altra França.
Loyola, Guetaria i Zarauz. Visites interes-sants. Veiem les vinyes emparrades del txa-kolí. El paisatge és bucòlic: les ovelles, els ca-serius, la vegetació...
Santuari d’Arantzazu i Bergara. El santua-ri sorprèn per la seva monumentalitat i mo-dernitat. Bergara, vila important i molt sen-yorívola amb indústria metal·lúrgica i tèxtil,amb tres mercats setmanals dedicats, dosd’ells, al blat i al ferro.
Ermita de Zumárraga i Zerain. Estem a lesmuntanyes més altes de Guipúzcoa i podemcontemplar part de tres comarques: Álaba,Biscaia i Navarra.
Vitoria-Gasteiz Fem una llarga passejada peraquesta capital.
L’últim dia, primaveral, passegem per SanSebastian i ens acomiadem de la platja de laConcha i de la bonica ciutat. Tornem cap aBilbao per agafar l’avió que ens portaràBarcelona.
Resumint: hem fet relax, cultura, i ens hemomplert els ulls de natura i arquitectura.Sentim admiració per aquest poble basc, tanferm.
Gràcies als Lluïsos i els organitzadors d’a-quests viatges que tant de bé ens fan a totsplegats.
Ferrer
Breu apunt del viatge a Portugal
Aquest cop a Portugal! La colla amb més em-penta dels Lluïsos hem anat al país dels lu-
VIDA DE LES SECCIONS
Nota del Butlletí: A Secretaria podeu de-manar el resum sencer que ha escrit l’amicFerrer. Aquí n’hem fet un extracte.
9
Butll
etí9
6,ju
liol2
009
VIDA DE LES SECCIONS
sitans, començant per Lisboa i pujant fins aPorto, passant per Sintra, Óbidos, Batalha,Alcobaça, Nazaré, Fátima, Leiria, Coïmbra,Buçaco, Curia, Aveiro, Porto, Guimeràes,Braga, Barcelos i tornant cap a Lisboa per aga-far l’avió cap a casa.
Com sempre capitanejats pel Josep i laCarme varem passar uns dies amb molt agra-dable companyonia, vam pujar i baixar de l’au-tocar infinitat de vegades, varem tenir una guia“lechuguita”, o sigui, de Lisboa, molt xerrai-re, que ens ho va explicar tot. Vam acabar moltcansats, però també molt feliços.
Fins a la pròxima que ja s’està coent.
Maria Franquesa
Teatre infantilUn mar de contes
(Comèdia escrita i dirigida per Cecília Fonti Revilla)
Ha estat gratificant veure la sala plena degom a gom en una representació infantil. Elspares, mares, avis, tietes i la resta de fami-liars, tots hi eren a aplaudir els petits come-diants. I els petits s’han comportat amb dis-ciplina, complint bé en el rol que haviend’interpretar. Han parlar entenedorament, hanballat i han actuat amb una seguretat dignad’actors i actrius avesats en aquests afers.
La Cecília ha dominat els dinou intèrpretsparlants i els catorze petitons que, molt benmaquillats i disfressats, han ajudat a donarrellevància a aquesta mar de contes.
Felicitats!D.S.E.
El dia 25 i 26 d’abril, el Grup de TeatreInfantil dirigit per la Cecília Font, va repre-sentar l’obra “Una mar de contes”. Va ser unaobra molt divertida, quasi tant com Polònia oCrakovia.
A l’obra varem entrar en un món de fanta-sia i imaginació, donant vida a uns personat-ges de contes infantils. Tot plegat va ser moltdivertit, doncs a la història es barrejaven di-ferents personatges, on anaven apareixen ga-vines, sirenes, la Blancaneus, els set nans, laVentafocs, la Bella Dorment, en Peter Pan, laWendy, tres valents prínceps i tres màgiquesfades, i com es d’esperar una bruixa molt, moltmalvada.
Nosaltres ens ho vem passar molt bé assa-jant-la i representant-la. L’obra no va sortir deltot bé fins l’últim dia. Estàvem tots molt nervio-sos, però ho vem fer el millor que vem poder.Es que al nostre grup hi ha actors de primera!
En definitiva, que ens va agradar molt re-presentar-la i esperem que a vosaltres tam-bé us agradés. Esperem que continueu veient-nos i disfrutant d’aquests dos dies tant macos.
El 10 de maig ens varem presentar a la 6ªMostra de grups infantils amateurs de teatrede Catalunya, i com l’any passat, també va-rem triomfar amb molts aplaudiments.
Visca el Teatre Infantil!
Grup Infantil de Teatre
El somni d’una nit d’estiu
Els dies 23 i 24 de maig el grup infantil quedirigeix la Paula Casanovas va interpretaraquesta obra de Shakespeare, ben interpre-tada per les jovenetes actrius i ben dirigidaper la Paula i la Núria Martínez.
El tema de l’obra és una faula on hi surt unfollet que va enredant la troca d’una succes-sió de fets entre animals del bosc fins que arri-ben a un acord i regna l’harmonia entre no-bles i animals.
El dibuix que il·lustra el programa ha estatfet per una de les actrius, la Clara Solé i Reina.Aquesta nena ha demostrat ser una bonail·lustradora i dibuixant. Cal progressar en latècnica.
10
Butll
etí9
6,ju
liol2
009
GALERIA FOTOGRÀFICA
LA RATETA QUE ESCOMBRAVA L’ESCALETA
11
Butll
etí9
6,ju
liol2
009
GALERIA FOTOGRÀFICA
12
Butll
etí9
6,ju
liol2
009
L’enhorabona als tècnics de llums i so.Esperem poder gaudir d’altres obres d’a-quests novells artistes.
Endavant!Ricard Terradas i Mut
Festes de Sant LluisLa rateta que escombraval‘escaleta
La representació de les festes de Sant Lluísd’aquest any ha estat una autèntica anima-lada... en el bon, i literal, sentit de la pa-raula: per l’escenari han desfilat ratetes, gos-sos de diferents races, en Garfield i gats dediferents nacionalitats, el gall i les gallinesel ruc català i del Barça...
La particular adaptació d’aquest contetradicional va donar lloc, doncs, a un en-treteniment condimentat amb els molt va-riats números de ball, que va fer les delí-cies del públic gran i petit que va omplir lasala.
Cal agrair, doncs, l’esforç de tots els quihan fet possible aquesta festa —pensem, perposar un exemple, en la gens fàcil construc-ció del decorat, que reprodueix la façana dela casa, incloent-hi les finestres superiors.
La sessió del diumenge va tenir com a prò-leg l’emotiu homenatge a l’amic tristamentabsent Manel Gausachs, autor de l’adapta-ció de My Fair Lady, i de la redacció origi-nal del text de La neboda del rector, obresque amb molt èxit vam representar fa unsanys.
Quim Casals Campmany
L’Esbart Folklòric d’Horta
14 de juny, festival de fi de curs.Hi eren tots, grup infantil, juvenil i de pa-
res. I per complementar la festa, el grup deteatre infantil, dirigit per la Cecília Font, ambunes molt bones intervencions, i un tercetd’actors-màgics, els Mafau, que ens hansorprès gratament. Hem passat una tardaagradable. Hi ha hagut danses que ens feienvibrar.
Els desitgem sort en les seves interpre-tacions, que ja sabem que tenen un llargprograma per a complir.
També els desitgem coratge per a seguiren aquesta tasca tan de casa nostra, les dan-
ses folklòriques, que sembla que estan pas-sant una etapa d’apatia a nivell de tot el te-rritori català. No estan de moda. El futbol ila majoria d’esports s’emporten tota l’aten-ció de la gent.
Sempre hi ha hagut alts i baixos. No de-falliu. Ja tornareu a créixer!
Dora Serra
GRUP FOTOGRÀFIC D’HORTA
XXXVII concurs nacionalde diapositives
Veredicte
Obres presentades: 130 de 44 autors
PREMI D’HONOR: Col·lecció Misèria de JuliRober Romero de Bagà
PRIMER PREMI: Títol A remull deFrancisco Gómez Montes de Barcelona
SEGON PREMI: Títol Natura morta 2, deJosé A. Andrés Ferriz de Barcelona
TERCER PREMI: Títol Pedres de DomènecAlió de Barcelona
CLASIFICACIÓ SOCIAL
PRIMER PREMI: Títol Xemeneies de CarmeBallester i Piqué
VIDA DE LES SECCIONS
13
Butll
etí9
6,ju
liol2
009
SEGON PREMI: títol Marina de JaumeCaminal i SerretPerquè consti, signen:Miquel Peiró CrespíJoan Sancho PaytovíFernando Vecino Duran7 de juny de 2009
Cinema Espiritual
Ja estem preparant la propera edició de laSetmana de Cinema Espiritual que, com sem-pre, tindrà lloc el novembre. Enguany, però,i per tal de donar més facilitats per a l’assis-tència, canviem el format de les sessionsobertes de vespre: en comptes de fer-les dedilluns a diumenge, es faran de divendres adiumenge durant dos caps de setmana con-secutius.
Pel que fa a les sessions matinals amb lesescoles, ens ocuparan com sempre tots elsmatins del mes. I, més enllà de l’àmbit de laSetmana de Cinema Espiritual, ens fa il·lu-sió informar-vos que els Lluïsos endega unanova iniciativa: per al mes de febrer, oferiràun cicle de cinema de valors adreçat a tot ti-pus d’escoles, també amb un format de ci-nefòrum i guies didàctiques que prepararemdes d’aquí. Com diria en Llach, que tinguemsort!
Quim Casals Campmany
Comissió de RecercaHistòrica
Tot va començar en una improvisada reu-nió a l’ultima fila de la sala d’actes. La Núriai en Josep estaven comentant que existia un“cert desordre” en l’arxiu del Lluïsos i que pot-ser seria convenient intentar solucionar-lo, enel cas que això fos possible i , ja us dic ara,que no ho es. Com sol passar en aquest ca-sos, si et poses a parlar d’algun tema com elque ens ocupa, es habitual que acabis ambalgun “encàrrec de feina”. I aquest cop no vaser menys. Havia de crear una comissió detreball per mirar com estava l’arxiu.
A la sortida de la sala, ens vam trobar ambel Daniel, que venia per demanar uns cartellsi un resum de les obres de teatre que s’ha-vien fet als Lluïsos, ja que els volia per a lainauguració de la biblioteca de Can Mariner.
A les escales el Toni va comentar que teniaalgunes obres recollides. Llavors vaig pensaren algunes persones que ens poguessin aju-dar a l’hora de redactar i que coneguessin irecordessin l’historia de la Casa. Vam anar abuscar el Manel, el Josep i el Salvador. Enscalia també un fotògraf i un escanejador. EnJoaquim era la persona escollida; i algú queens fes un DVD, aquest va ser el Quim.
I ja ens veus a nosaltres cada divendres ales 19 hores a la sala de Juntes classificant,endreçant, estripant tota una colla de cartells,documents i programes d’obres de teatre, ci-nema, etc. constituïts com a “Comissió deRecerca Històrica” dels Lluïsos d’Horta.
Que hem fet fins ara?????
1. S’han escanejat tots els IDEALS publi-cats (del número 1 de 1944 fins al 156de l’any 1965) Unes 3.800 pagines(una a una)
2. S’han escanejat tots els Butlletins pu-blicats (del número 1 de 1985 fins al 96de l’any 2009) Unes 2.400 pagines (unaa una)
3. S’han escanejat uns 100 cartells d’obresde teatre i programes de mà.
4. S’han escanejat unes 100 fotografiesd’obres de teatre
5. S’han configurat uns DVD sobre algunsaspectes de la historia dels Lluïsos.
6. S’ha elaborat la pagina web dels Lluïsoson es va posant tota la informació quees recupera.
7. S’ha fet la llista de les 1.158 pel·lículesque s’han projectat en el nostre cinema,recuperant els programes de les pel·lí-cules i que també estan a la web.
8. S’ha fet la llista de les obres de teatreque s’han representat als Lluïsos durantels últims 143 anys i s’han posat a laweb, amb el nom de l’obra, l’autor, i eldirector de la mateixa i l’any que es varepresentar i, en alguns casos, el text.Actualment en consten 953.
Agrair finalment la col·laboració de totesles persones que estan cedint el seu mate-
VIDA DE LES SECCIONS
14
Butll
etí9
6,ju
liol2
009
rial per a ser digitalitzat i ajudar-nos a recu-perar tots aquest materials.
Salvador Casals i GausachsDaniel Coma i Güell
Josep Magrans i BreuJosep Magrans i Guillemí
Toni Nerin i Toboso
Fotògraf /Escanejador:Joaquim Terrades Pujol
Edició DVD:Quim Casals
VAI
Sortida de la VAI al delta de l' Ebre. Poble nou del delta. Casa Amadeo.
El passat cap de setmana, 3, 4 i 5 de ju-liol vàrem anar d’excursió al delta de l’Ebre.Marxàrem el divendres a la tarda i només arri-bar, ja ens esperaven milions de mosquits queens varen crivellar de valent. L’endemà ensruixàrem de repel·lent antimosquits i tot se-guit cap a la platja del trabucador, que és unbraç de terra dins del mar. Allà vam veure
flamencs, gavines i xatracs. Després de di-nar llogàrem bicicletes i férem un recorre-gut per l’encanyissada, que és un llac natu-ral, rodejat d’arrossars, allà vam veurebernats pescaires, ànecs de coll verd, esplu-gabous, martinets blancs, mosquits, mos-quits, mosquits...
L’endemà, travessàrem lo riu, en un trans-bordador, per anar a la platja de la Marquesa,tot s’ha de dir, és més maca la del trabuca-dor. Aquesta platja dins del mar, vora la so-rra, té una franja de fang llefiscós que fa mol-ta angúnia de trepitjar-la.
Mosquits apart, hem passat un bon cap desetmana.
Frases escrites abans de tornar a Barcelonaper diferents components del grup:
•Els mosquits es preparen per l’atac. Ja arri-ben els d'Horta. Ens posarem les botes.
•Que maco que és el camp!•En el libro Guines de els Lluïsos queda re-
gistrada esta excursión con el mayor nú-mero de picaduras. !Mas de mil!
•Ni un exèrcit de mosquits ens pot guan-yar, l’esperit de la VAI supera amb èxit laprova.
•Ens ha agradat molt anar a fer un vol enbicicleta, però... no volíem la companyiadels mosquits que ens han crivellat.
•Hem acabat amb les reserves de repel·lent.Visca la química!
Mercè Sitjà
VIDA DE LES SECCIONS
Volem demanar-vos a tots els socis i col·la-boradors que, si teniu a casa vostra fotosantigues dels Lluïsos, programes de mà ocartells, ens els feu arribar als Lluïsos perser digitalitzats i ràpidament us seran re-tornats
Un somni que no s’interpreta és com una car-ta que no es llegeix
Talmud
15
Butll
etí9
6,ju
liol2
009
Tennis de Taula
Campions en laCategoria de Veterans deSegona!!!
Doncs si, la temporadas’ha acabat i l’equip deveterans de segona cate-goria ha assolit el primerlloc del campionat i per
tant s’ha guanyat l’ascens a la primera cate-goria de veterans on la propera temporada de-fensarà els colors dels Lluïsos d’Horta.Felicitats!!!
L’altre equip de veterans, el de tercera ca-tegoria, ha quedat classificat en tercera po-sició un cop acabada la competició. Finalment,l’equip de Divisió d’Honor Catalana ha que-dat en un meritori segon lloc molt lluitat du-rant tot l’any. Felicitats per tots.
El nostre àrbitre mes internacional alJapó!!!
En Josep Maria Miro i Castells, va assistiral Campionat del món de tennis de taula quees va disputar a Yokohama (Japó) del27/04/2009 al 6/05/2009 en qualitat d’àrbi-tre.
En Josep Maria ens comenta que el pave-lló era ple de gom a gom quan jugava algunjaponès. Un pavelló amb capacitat per a16.000 persones i 28 taules de tennis de tau-la. Yokohama, al ser una ciutat nova i indus-trial, semblava una ciutat europea, si no fosperquè estava plena de japonesos. De totesformes, els dos últims dies, en poder fer tu-risme vaig estar a Tokio i a Kamakura, anti-ga capital, on estava plena de temples bu-distes. Per tot el Japó la gent era molt amableperò costava entendre’ls ja que parlaven moltpoc l’anglès. Sort que el metro està molt benindicat ja que les línees van per colors i lesparades per números.
El menjar era bastant continental, si bévaig anar dues vegades a un sopar típic ja-ponès (a terra i peix i carn crua)
Finalment comentar que també s’ha acabatla temporada de l’escola per nens de tennistaula, però que el setembre, us esperem a tots.Bones vacances!!!
Josep Magrans i BreuVocal Tennis Taula
VIDA DE LES SECCIONS
Vols Jugar a Tennis de Taula?Vine a l’escola dels Lluïsos d’HortaDilluns i Dijous de 17,30 H a 19 HTelèfon [email protected]
16
Butll
etí9
6,ju
liol2
009
Carme: És una marca paterna. El pare era l’à-nima de les Escoles Homar. La seva influènciaes nota. També era un bon actor d’aquestacasa i això també ha influenciat en nosaltres.El meu germà Lluís n’és una evidència.Dora: Un gran actor, el teu germà, tant de te-atre com de cinema. Ahir el vaig veure per latele en un programa especial que van fer en me-mòria de Baltasar Porcel, acabat de morir. Enspresentaven la vida de mossèn Cinto Verdaguer,que el teu germà interpretava molt bé. Però,l’entrevista va per tu, així és que deixem en Lluísi tornem a la Maria Carme. Has dit que ets pro-fessora. Què ensenyes i on?Carme: Sóc professora d’Història i Socials.Treballo a Montcada i Reixac, a l’Institut LaRibera, un institut bastant petit, que nomésté dues línies, o sigui, dos grups de nois i noiesde cada nivell d’ESO i de BATXILLERAT. Sóccasada.Dora: Amb algú d’Horta?Carme: Sí. En Josep Antoni Megías, que és elnét d’en Pepet Filets, sobrenom que li venia pelfet de ser pelleter, treballar les pells. La mevasogra, la Teresa Grau, també és de l’ofici.Dora: Ja la recordo. Em va fer un coll de pellde conill que semblava de lleopard, fantàstic!El millor que sabien fer, tant el pare com la fi-lla, era cultivar roses.Carme: A casa seva és ple de trofeus guanyatsen concursos de roses.Dora: Encara recordo més coses de la Teresa:feia comèdia als Lluïsos. Una bona temporadava ser companya meva d’escenari. Però ja enshem desviat novament. Parlem de tu, de la tevavida vinculada als Lluïsos.Carme: Recordo les tardes dels diumenges quevenia amb els germans i cosins a seguir les duespel·lícules de torn. El millor eren els vermuts almigdia. Ens trobàvem al bar i veia l’avi jugant
a cartes amb els seus amics, amb un caliquen-yo entre els llavis i nosaltres menjant escopin-yes i bevent la Coca-cola que el pare ens ha-via pagat. També recordo la construcció depessebres durant les festes nadalenques. Jo ha-via fet parella amb en Francesc Aragall, perquèconstruíem diferents pessebres, com ara fan ala parròquia. Dora: I el teatre, què?Carme: Des de ben petita sortia als Pastoretsfent de poble i de més grandeta ja feia comè-dia a les ordres del director Armand Calafell. DelsPastorets, recordo haver vist cabres a l’escena-ri, que ho deixaven tot empastifat de boles ne-gres, com olives. Recordo diferents títols de co-mèdies: El fantasma del Castell, que ja vaanomenar en Lluís Solé en la seva entrevista,on tenia un paper força bo el meu germà Manel,el majordom, que ens va fer riure a tots ambels posats exagerats de sorpresa i de por. Unaaltra gran obra va ser el diari d’Anna Sullivan.Jo només sortia amb la colla de noies mig ce-gues i cantàvem. Vam tenir tant d’èxit que ensvan premiar amb una anada amb autocar, aBreda. Nevava! Va ser fantàstic! Una altra obrarellevant va ser La gata sobre la teulada de zenc.Em sembla que aquesta obra la va dirigir en PereTorelló, que va morir fa pocs anys. Una últimacomèdia que recordo va ser Un enemic del po-ble, on hi sortia el meu germà Lluís, que ja co-mençava a ser professional. Va ser una de lesúltimes que va fer als Lluïsos. Jo feia el paperde la seva filla i en Lluís m’assajava a casa l’es-cena que fèiem plegats. Va sortir molt bé, finsi tot ens van aplaudir en acabar l’escena. Tambérecordo el crit d’ànim que ens feia l’Armand abansde començar una obra. Ens deia: Ànims i al toro! Dora: S’acaba l’època del teatre i què és de laCarme?Carme: Començo a estudiar a la Universitat iem vaig desvinculant dels Lluïsos; només ve-
ENTREVISTA
Carme Homar TobosoSòcia número 73. Nascuda a Horta el 20/7/1961
Als Lluïsos sempre hi ha hagut família Homar. Encara en queden bastants:el més conegut entre nosaltres potser és en Ferran, el nostre mag; col·la-bora assíduament en festes puntuals. La Carme és una de les germanesd’en Ferran, la penúltima d’una colla de vuit. Sis d’aquests germans esdediquen a l’ensenyament.
17
Butll
etí9
6,ju
liol2
009
nia a veure les comèdies on hi sortia el pare il’oncle Lluís. Vinc regularment a veure les ex-posicions fotogràfiques, com les que fa enJaume Caminal, tan interessants, d’Horta an-tiga i moderna. Fins i tot venim amb el meumarit i el fill a veure els derbis del Barça, a les
sessions del bar, si és que tenim la sort de ca-ber-hi. Havia vingut a veure partits de tennis-taula que disputaven els meus cosins i els ger-mans Miró, entre d’altres. Naturalment, segueixola trajectòria del meu germà Ferran en les se-ves actuacions com a Mag.Dora: I els teus fills, què? No els veurem maipels Lluïsos?Carme: Potser el petit, en Guillem, que té onzeanys, s’animi a sortir a fer comèdia. M’agradariaforça. Els altres dos, l’Aleix, amb 19 anys i laMaria, amb 17, han seguit altres camins, l’es-plai i la música Ja no se’ls pot manar. Dora: Però se’ls pot aconsellar. Un bon consellés que aprofitin l’oportunitat de fer colla i amicsen una entitat centenària com la nostra, queencara té per lema posar-se al servei del proïs-me i repartir alegria al seu entorn.
Dora Serra
ENTREVISTA
REFRANYER:Hoste i peix, als tres dies pudeix..Qui es pensa saber massa, té el cap de car-
bassa.Llengua muda mai no fa batuda.Un mosquit espatlla un orgue.Abans de fer una cosa pren consell, si és
perillosa.El bon drap a la caixa es ven.El beure no fa set.Secrets davant la gent mostren poc enteniment.Dos homes i una muller, no pot ser.
Qui té migranya, dormint s’apanya.Per fer tard no cal córrer, que el temps pas-
sa i la mort ve.Té ventura qui la procura.Més val portar a la mà el que vols guardar.Hem perdut el sentit dels signes i dels mi-
tes. El mite és una expressió de fe.Llops amb pell d’ovella no porten esquella.De tal buc tal eixam.Gent jove, pa tou.Ella s’ho calla, ella s’ho balla.
De diners, se’ntenen més com
més se’n guarden.D’amor, se’n témés com més
se’n dóna.
Consell xinès
18
Butll
etí9
6,ju
liol2
009
Llegit als diaris durant elsmesos de març, abril,maig ijuny de 2009:
Març de 2009Mor Pepe Rubianes, actor
Galaico-Catalan. Me voy.“Seme acaba el tiempo
y hay que ceder el sitio”.¡Sarangangue!
Chorreo: Liverpool 4 Madrid0 i fora d’Europa.
El Dalai-lama acusa la Xinade fer del Tibet "un infern"
El líder espiritual recorda els50 anys de la gran revoltacontra la invasió i culpa Pequínde portar "el patiment" al seupoble.
L’empresa nipona Toshibapresenta l'ApriAttenda. ElRobot es capaç d’agafar petitsobjectes amb la seva mà i éscapaç d’anar a la nevera i ser-
vir una cervesa mentre seiemcòmodament al sofà. I, si hi hagana, és capaç d’escalfar elmenjar en el microones.
Benet XVI:"Davant el dolori la violència, la pobresa o lafam, la corrupció o l’abús depoder, un cristià no pot maiquedar-se en silenci".
El director de teatre i huma-nista Ricard Salvat mor als 74anys. Va renovar el teatre ca-talà, molt tocat davant el set-ge implacable del franquisme.L’any 2002 va dirigir al TeatreLliure, Ronda de mort aSinera, una obra a partir detextos d'Espriu que va marcaruna època des de la seva es-trena al Romea, el 1965.
El cementiri de Montjuïc dis-posa d’un espai específic pera la inhumació de les urnes bio-degradables. Un jardí aromà-tic de 620 m2 permetrà en-terrar-hi fins a 700 urnes quecontinguin cendres de difunts.Així que s’hi vagin enterrant ur-nes, Cementiris de Barcelonahi anirà plantant herbes i plan-tes aromàtiques originàries dediferents indrets del Medi-terrani, com ara romaní, sàl-via o lavanda.
Una placa recordant el difuntcompletarà el servei.
Abril de 2009Ramaders de Campllong co-
mercialitzen la primera mà-quina expenedora de llet queven llet fresca, i que garanteixque el producte és sempre deldia i acabada de munyir. El
consumidor només ha d’intro-duir una ampolla, i seleccionarla quantitat de llet desitjada,que surt per un petit conduc-te. El màxim és un litre, i elpreu, un euro.
Les investigacions indiquenque la pedra descoberta fa unsdies a les obres que s’estanduent a Mollet és un menhir del’època neolítica (anys 3000-4000 aC), que, per les sevesgrans dimensions —uns cincmetres de llargada i sis tonesde pes— i el seu bon estat deconservació, es podria conver-tir en una de les peces arqueo-lògiques més importants ques’han trobat mai a Catalunya.
Maig de 2009Madrid 2 Barça 6Van dos catalans, un argen-
tí i un francès... ho agafes?Doncs la defensa del Madrid
tampoc!
Indignació al camp per pro-hibir circular amb tractor elsdies festius. Els tractors i lamaquinària agrícola no podrancircular per les carre-teres ca-talanes els diumen-ges, festiusi les tardes de dissabtes i vi-gílies.
Cau la primera copa i es eltriplet esta en marxa.
Athletic 1 F.C.Barcelona 4Cooopa…
El rei Joan Carles i la reinaSofia son rebuts per les duesaficions amb una històrica xiu-lada a la seva presència i l’him-ne espanyol.
La Generalitat retalla un 20% la subvenció a l’aplec delCargol de Lleida, però mantela mateixa quantitat que l’anypassat per la Fira d’abril deBarcelona.
Cau la segona. El F.C.Bar-celona guanya la lliga.
Cooopa, Lliiiga i ....
AQUEST MÓN TAN NOSTRE
19
Butll
etí9
6,ju
liol2
009
Tàpies torna als EUA
El museu Dia:Beacon deNova York reivindica el pintor,que va ser reconegut als anysseixanta però que després haestat anys oblidat.
El Papa ja és a xarxa socialde Facebook, per a intercan-viar, missatges, discursos i fo-tografies.
Els canons del pati d’armesdel castell de Montjuïc sontraslladades a l'Alcázar deToledo.
Usuaris de la línia Portbou-Girona-Barcelona van exhibirmocadors blancs i adhesiusamb el dibuix d’una tortuga perdenunciar la lentitud, els re-tards constants i les deficièn-cies del servei.
Cau la tercera. FC Barcelona2 - Manchester United 0
"Visca el Barça i viscaCatalunya".
"Cooopa, Lliiiga... iChampions".
Juny de 2009General Motors fa suspensió
de pagaments. La més gran enla història d’una empresa in-dustrials. General Motors esva acollir al capítol 11 de fa-llida econòmica d’un pla segonsel qual el govern nord-ameri-cà tindrà temporalment el con-trol del 60% de la que va serla icona del capitalisme nord-americà. A més, hi aportarà
30.000 milions de dòlars pera ajudar-la.
La USAP omple París de sen-yeres i es proclama campionade França de Rugbi per prime-ra vegada en 54 anys. El XVcatalà imposa el joc viu i bat22-13 el Clermont-Ferrand da-vant 80.000 espectadors.
El lingüista Joan Solà iCortassa rep el Premi d'Honorde les Lletres Catalanes del2009.
Els afectats per EROs fins almaig doblen els de tot el 2008.
El Barça guanya també laLliga de Basquet.
Mor Vicenç Ferrer, de 89anys, a l'Índia després d’unavida dedicada a la poblaciómés desfavorida d’aquest país
Vicenç Ferrer va néixer aBarcelona l’any de 1920. El1944 va entrar a laCompanyia de Jesús. Ja lla-vors la seva inquietud era po-der servir els altres i el 1952va marxar cap a l’Índia, aMumbai, com a missioner. Allàcomençà ben aviat a treballaren favor dels més desfavorits.El seu compromís li compor-tà problemes amb les autori-tats del país i l’abril de 1968en va ser expulsat. Tornà aEspanya, però pocs mesosdesprés retorna a l’Índia,aquest cop a Anantapur, unazona rural al sud del país.
L’any 1970 va deixar laCompanyia de Jesús i es vacasar amb Anne Perry. Laseva tasca humanitària, permitjà de la Fundació VicenteFerrer, ha ajudat a centenarsde milers de persones.Gràcies al seu impuls s’hanpogut posar en marxa hospi-tals, escoles, o programesd’ajuda als agricultors.
"Tinc molt clar que cap ac-ció bona es perdrà", "La pobre-sa no existeix per ser entesa,
sinó per ser resolta" i "Senseuna acció bona el món estariabuit i no tindria sentit",
Mor al 50 Anys MichaelJackson, el rei del Pop i crea-dor de Thriller.
Antoni Miró presenta els seusnous dissenys de taüts en lafira Funeralia.
Per cert, Sr. Oleguer, l’Es-panyol es queda a primera.Felicitats!
Josep Magrans i [email protected]
AQUEST MÓN TAN NOSTRE
Any XXV
JULIOL 2009
LA RATETA QUE ESCOMBRAVA L’ESCALETA
96Documents històrics dels Lluïsos d’Horta
(1866-2009)
