Embed Size (px)
Citation preview
Els bufaflaires, música i sentits Dossier didàctic www.labotzina.com Dossier didàctic
La Botzina, presenta:
Els bufaflaires, música i sentits Dossier didàctic www.labotzina.com
PRESENTACIÓ Aquí teniu un concert familiar per a quintet on tractem el món dels sentits a partir de la música on els elements audiovisuals juguen un paper força important. Presentem el tacte a través d instruments de percussió on fem diferents accions amb les mans, la vista des de l òptica de l audiovisual, l oïda per l acció de la música i el soroll, el gust amb una cata ben original i l olfacte per un conte que ens lliga el concert i que ens convidarà a flairar diferents fragàncies. Tot el concert és original: La música, les imatges, la posta en escena i el guió. Pel que fa a la música dir que la varietat està assegurada ja que son cinc els compositors que han escrit els diferents temes de l´espectacle. Per tal de treballar el concert us suggerim que llegiu aquest dossier amb temps i cura.
Els bufaflaires, música i sentits Dossier didàctic www.labotzina.com
Músics:
Martí Ventura: piano i percussions. Joan Vidal: Bateria i percussions. Eduard Acedo: violí I percussions.
Xavier Fort: guitarra i baix. Toni Cuesta: Trompeta, trombó i helicó.
Il.lustracions i animació: Maria Vidal.
Música Original: Xavier Fort, Martí Ventura, Joan Vidal, Eduard Acedo i Toni Cuesta.
Muntatges i control de video: Xavier Fort i Jaume Badrenas.
Veu en off: Toni Cuesta.
Direcció escènica: Iban Beltran.
El.laboració i supevisió de perfums: Agustí Vidal Vestuari : La Botzina
Construcció de la màquina de soroll: Toni Cuesta Blanqué
Atrezzo: Castells i Planas de Cardedeu.
Reportatge fotogràfic: Arian Botey ( Videostudi)
Idea original i guió: La Botzina. Producció: La Botzina.
FITXA ARTÍSTICA
GUIÓ DE L´ESPECTACLE Per tractar els diferents sentits comptem amb un personatge que compta amb tots els apèndix ( ulls, boca, orelles….) menys del
nas.
Aquest personatge amb l'ajut dels Bufaflaires ens acostaran al mon dels sentits i de manera més destacada al sentit de l'olfacte.
Amb un nas de bruixa ens explicarà una història que passa en un castell, amb un nas de pallasso sentirem música de circ , amb
una trompa d´elefant viatjarem a la sabana africana i amb el seu nas podrà gaudir dels bufaflaires..
Els bufaflaires, música i sentits Dossier didàctic www.labotzina.com
OBJECTIUS DIDÀCTICS
- Fer gaudir d´un concert de música en directe.
- Oferir un ventall d´instruments interessant i prou diferents per tal que el públic conegui instruments de les tres famílies:
vent, corda i percussió.
- Mantenir l´atenció de l´espectador gràcies a la combinació de la música amb altres disciplines artístiques: il.lustració i
animació.
- Vetllar per la participació activa del públic a través de gesticulacions i accions dirigides.
- Procurar que el públic s´ho passi bé durant l concert.
SUGGERIMENTS PER L´APROFITAMENT DIDÀCTIC
- Es pot treballar la instrumentació abans de venir al concert (consultar l’apartat d´instrumentació)
- L´apartat de la oïda tracta els conceptes: soroll, música i silenci. Es poden treballar a l´aula.
- Es pot comentar el concert com a activitat posterior al mateix: què ha agradat, els instruments, la història, les olors.
- Aquest concert tracta dels 5 sentits i és una activitat perfecte pel mateix….tractar els sentits.
- treballar a l'aula la relació entre la música i els entorns sonors amb els sentits.
Els bufaflaires, música i sentits Dossier didàctic www.labotzina.com
LA INSTRUMENTACIÓ La trompeta És un instrument de la família vent metall, amb embocadura curvilínia de perfil parabòlic, ( en forma de copa). El seu tub, d’aproximadament un metre de llargada, està doblegat dues vegades. La història de la trompeta es remunta als orígens de la humanitat. Es van trobar trompetes a la tomba del faraó egipci Tutankamon ( va regnar de 1358 a 1353a.C.). En l’escultura romana es pot observar que les trompetes apareixen a totes les processons. Dels quaranta-‐dos instrumentistes adscrits a la cort d’Enric VIII, catorze eren trompetistes. Als primers anys del s. XVII i amb el naixement de l’orquestra, s’utilitzaven trompetes naturals de diferents afinacions. No fou fins a principis del s. XIX que dos alemanys, Blühmel i Stölzel, van aplicar a la trompeta el veritable sistema de pistons que ha estat i és objecte de continues modificacions per buscar una major perfecció de l’instrument. El trombó. És un instrument de la família de vent metall de dimensions més grans que la trompeta ( el doble) .El so es produeix igual que a la trompeta i la resta d’instruments de metall. La singularitat d’aquest instrument és el mecanisme que utilitza per aconseguir es diferents afinacions. El trombó utilitza unes vares que permeten escurçar o allargar el recorregut de l’aire dins el tub de manera manual. Tots els instruments de vent metall permeten la utilització de sordines, que es col.loquen al pavelló de l’instrument. Les sordines redueixen el volum de so i també afecten la qualitat del timbre. Els bufaflaires, música i sentits Dossier didàctic www.labotzina.com
L’helicó
Sousàfon (angl. Sousaphone) Tipus d’helicó encarregat pel compositor americà Philip Sousa a uns luthiers dels Estats Units d’Amèrica (Conn company).
Té les mateixes prestacions que la tuba i el que la diferenecia és la forma. És circular i és per això que pertany al grup dels helicons. Pel fet que el músic es coloca al seu interior es fa servir com a tuba de cercaviles. Afinat en Do
La guitarra elèctrica. És un instrument que prové de la guitarra clàssica o espanyola i pertany a la família dels instruments electrònics. Trobem els seus orígens als EEUU a mitjan del segle XX. La part més distintiva és la pastilla, una unitat fonocaptora que converteix el so de l’instrument o la vibració de les cordes en una senyal elèctrica. Aquesta senyal passa per un amplificador i es torna a transformar en so gràcies a un altaveu. Els bufaflaires, música i sentits Dossier didàctic www.labotzina.com
el piano elèctric. És un instrument musical elèctric de teclat. Els pianos elèctrics produeixen els sons mecànicament i els sons es converteixen en senyals electròniques mitjançant pastilles (pickups). A diferència del sintetitzador, el piano elèctric no és un instrument electrònic, sinó electromecànic. Els primers pianos elèctrics es van inventar a finals dels anys vint, un dels primers va ser el piano elèctric de col Neo-‐Bechstein, del 1929. Possiblement, el primer model sense cordes va ser el «Vivi-‐Tone Clavier» de Lloyd Loar.
La popularitat del piano elèctric va començar a créixer a finals dels anys cinquanta, aconseguint el seu apogeu durant els anys setanta. Després van començar a ser substituïts pels sintetitzadors capaços de sons com el piano, sense els desavantatges de les peces mòbils mecàniques. Molts models van ser dissenyats per a ús en la llar o l'escola, o per substituir un pesat piano no amplificat a l'escenari, mentre que altres van ser concebuts per al seu ús en laboratoris de piano en escoles o universitats per a l'ensenyament simultània de diversos estudiants, amb ús d'audiòfons.
La bateria. La bateria és un conjunt d’instruments de so indeterminat del grup de percussió amb timbres diferents ( plats, caixa, bombo, timbals, esquelles......) La distribució dels instruments ajuda que aquests puguin ser tocats amb les mans, mitjançant uns pals anomenats baquetes, i amb els peus, utilitzant uns pedals. Neix a principis del segle XX a Nova Orleans. Els creadors d’aquest instrument foren els músics negres al voler introduir a les seves bandes de jazz un instrument de percussió que reforcés la base rítmica.
Els bufaflaires, música i sentits Dossier didàctic www.labotzina.com
El violí
Prové de la fidula, el rabel i la lira de braccio (braç). La evolució d’ aquests instruments es manifesta al segle XVI al nord d’ Italia en el violí popular que al cap de pocs anys ens consolidà com a instrument de la música culta, primer en el barroc i més tard en la orquestra sinfónica. Durant el segle XVII a Italia Antonio Stradivari va fixar les dimensions que té actualment el violí. Es l’ instrument principal de l’ orquestra sinfónica i ni podem trobar fins a 30.
Construit de eban, abeto o arç i recobert amb varies capes de pintura que acaben de moldeixar la seva sonoritat. La caixa medeix uns 35,5 cm i es l’ encargada d’ amplificar el so. Dins de la caixa hi ha una peça de fusta anomenada anima que uneix la tapa amb la resta de l’ instrument que transmet les vibracions.
Normalment es toca amb un arquet peró sovint trambé amb els dits, crean així el so de “pizzicato”. Es un instrument molt versatil, capaç de fer moltes notes i molt agudes.
El cajón Instrument d’origen Peruà popularitzat pel mon del flamenc El cajón és una caixa de fusta, normalment oberta pel darrere i amb una planxa de fusta a la part del davant collada a la resta de l’instrument per un sol lloc. El músic seu sobre l’instrument i amb les mans percudeix a diferents llocs d’aquesta planxa per tal de treure’n diferents sons.
Els bufaflaires, música i sentits Dossier didàctic www.labotzina.com
La simbomba o ximbomba és un instrument membranòfon fregat o de fricció, de so indeterminat, força greu.
Consisteix en un lindre o recipient (gerra, caduf, pot, gerro, cossiol, gerricó, etc..., habitualment rodó de coll i foradat en la seva base) i d'un material indeterminat (ceràmica, fusta, plàstic, etc.). La seva part superior el cobreix amb una membrana tensada, normalment de cuir, amb un forat al centre pel qual es fa passar una canya. Aquesta canya, en ocasions, és substituïda per una corda. En fregar la canya amb la mà humida, la vibració que es produeix a la canya es transmet al cuir que també vibra i el recipient actua de caixa de ressonància.
És un instrument molt antic i especialment típic a les festes nadalenques; atès que només fa un so indeterminat, la seva missió és fer un acompanyament rítmic al cant col·∙lectiu de les nadales.
La kora Es construeix a partir d'una carbassa gran tallada a la meitat, amb una coberta de cuir per aconseguir la caixa de ressonància al que se li afegeix un pont amb osques per transmetre la vibració de les cordes subjectes al pal. El so de la kora recorda el de l'arpa, encara que quan es toca de forma tradicional, s'assembla més a l'estil de les guitarres flamenques. El músic utilitza només el dit polze i l'índex d'ambdues mans per prémer les cordes de forma rítmica, mentre que els restants dits se subjecten els pals per banda i banda de les cordes per mantenir fix
Els bufaflaires, música i sentits Dossier didàctic www.labotzina.com
El shekere o calabash Es un instrument de percussió de Àfrica, El shekere està fet de les menudes carabasses que creixen sobre la terra. La forma de la carabassa determina el so de l'instrument. Un shekere es fa assecant la carabassa durant diversos mesos, llavors es lleven la polpa i les llavors. Després que és fregat, el treball dels comptes són afegides, així com el color. L'instrument és usat tradicionalment, encara que també s'utilitza per a la música popular. Quan es toca és sacsejat i/o colpejat contra les mans. El baix elèctirc És un instrument de corda, electròfon, similar a la guitarra elèctrica però més gros i amb un so més greu. També està emparentat amb el contrabaix i, com aquest, la seva funció principal és proporcionar la línia o part de baix a la música. És un instrument d'ús molt estès en lamúsica popular contemporània. Les cordes es polsen fonamentalment amb els dits índex, mig i polze de la mà dreta, o mitjançant una pua. També hi ha altres tècniques de tocar, com són elslap, el popping, el tapping o el thumping. Els bufaflaires, música i sentits Dossier didàctic www.labotzina.com
FITXA TÈCNICA Escenari de 8X5 m
Connexió a P.A. per la projecció d àudio. Llum general
Camerins i aigües Els bufaflaires, música i sentits Dossier didàctic www.labotzina.com
www.labotzina.com
Els bufaflaires, música i sentits Dossier didàctic www.labotzina.com
