YES, POTSER de Marguerite Duras

Dossier de premsa

25 OCT - 19 NOV

l’obra I Yes, peut-être de Marguerite Duras és una tragicomèdia surrealista que ens confronta amb la més gran de les nostres misèries: la pèrdua de memòria constant que torna una i altre vegada al llarg de la història, tot endinsant-nos en l’horror de la catàstrofe. Només dues dones i un soldat, sense noms ni memòria, figuren com a supervivents d’un conflicte apocalíptic nuclear en un gran desert envoltat d’oceans. Ell voldrà recuperar els rituals i els càntics, elles procuraran recuperar el seu llenguatge i la història a partir d’elles mateixes, de l’altre, del ‘nosaltres’.

Companyia guanyadora amb 'Mala nit' del Premi Teatre Akadèmia 1a edició del Festival Mikro Teatre

l’autorai MARGUERITE DURAS

Marguerite Duras (1914-1996) va néixer i va viure a Indoxina fins el 1932, any en què va marxar a Paris, on realitzà estudis de dret, ciències polítiques i matemàtiques a més de formar part de la Resistència Francesa i del Partit Comunista Francès. Fou una de les figures més rellevants del segle XX, prolífera novel·lista, dramaturga, guionista i directora de cinema que s'ocupà de temes tan necessaris com ara les passions humanes, la guerra, la memòria, l'oblit i el dol. Entre les seves obres destaquen Un dic contra el pacífic (1950), Hiroshima, mon amour (1958), i L'amant(1984) guanyadora del premi Gouncourt. El seu tractament únic de la llengua la van fer mereixedora del Gran Premi del Teatre (1983) en reconeixement a la seva trajectòria dramàtica i del Premi Austríac de la Literatura (1989).

notes de direcciói Just abans de l’esclat del maig del 68, Marguerite Duras va dirigir per primera vegada al Théâtre Gramont la peça Yes, peut-être, que juntament amb Le Shaga i Les Eauxet Forêts formen la seva trilogia còmica del llenguatge dramàtic.

La pèrdua de memòria, tan recurrent en l’obra de Duras i que afligeix molts dels seus personatges fins al límit de la impotència emocional i física, aquí té a veure no només amb els antecedents i l’acció dramàtica, sinó també amb el que constitueix al personatge: la paraula. El llenguatge en aquesta peça és l’últim baluard a enderrocar per potser així tornar a reinventar-nos.

Després de gairebé cinquanta anys, aquesta obra profètica de ciència-ficció esdevé més que mai una advertència per recuperar la nostra memòria històrica i per resistir en un món on la bel·licositat és directament proporcional a l’ego, al fanatisme i a la megalomania d’aquells que ostenten el poder.

Dues dones i un soldat en un continent desert després de la gran guerra apocalíptica nuclear emmarquen la pèrdua de tota una civilització i la mutilació de la nostra història. Duras s’endinsa en la comèdia mitjançant el seu particular sarcasme i la seva ironia, per tal de denunciar el que rebem com un llegat des de la més tendra infància: la guerra, la pàtria i l’heroi.

Andrea Segura

sobre la traducciói Al llarg d’una entrevista amb en Bernard Pivot, al famós programa d’entrevistes Apostrophe, Marguerite Duras parla de la seva escriptura com una recerca de la “cresta” de les paraules, de “l’espuma” de les paraules. Dit d’una altra manera, a Duras li interessava més l’harmònic que la nota. En conseqüència, a nivell musical, construeix les seves obres atenta a la repetició i a la variació de les paraules i a les ressonàncies fonètiques del francès. D’altra banda, com a característica d’aquesta obra, l'autora juga a una desconstrucció de la sintaxi, amb la finalitat de reproduir un llenguatge post-catastròfic. L’equilibri entre allò intel·ligible en el nostre idioma i conservar la duresa de l’original és un gran repte per a un traductor. Una traducció de Yes, peut-être consistiria en considerar tots aquests factors amb la finalitat de traslladar al català les ressonàncies còmiques, poètiques, relacionals i teatrals de la seva aparent lleugeresa.

Albert Tola

fitxa artisticai

AutoraMarguerite Duras

TraduccióAlbert Tola

Dramatúrgia i direcció Andrea Segura

Repartiment Alícia González LaáAnna Casas Txabi Grass

Espai escènic Roger Orra

Vestuari Agatha Cape

Il·luminació Roger Orra – Andrea Segura

Espai sonorRaquel Tomàs – Jordi Pascual

Documentalista Rosa Trassierra

Producció executiva Lorena Carrizo (Nómade Projectes Culturals)

Equip Teatre Akadèmia: Direcció artística: Guido TorloniaCap de producció: Meri NotarioCap de comunicació: Míriam Font Gestió de públics: Rubén Salinas Assistenta de direcció art.: Isabelle Bres Cap de sala: Enrique VallejoCap tècnic: Pol QueraltTècnic: Lluís Serra

Yes, potser és una coproducció de Cia A3, Nómade Projectes Culturals i Teatre Akadèmia

FotografiaDavid Ruano

VídeoOMEN

Agraïments: Monste Muñoz, Maia Satz, Carlos T. Gamundi, Sara Lagares, Joaquín Daniel, Adeline Flaun, Rachel Lascar, Montse Pascual, José Tola, Inma Pascual.

Gràcies a en Jaume Melendres, in memòriam, pel precedent de la seva magnífica traducció.

traducciói ALBERT TOLA

És dramaturg, poeta i traductor. Com a autor ha publicat (Ediciones Teatro del Astillero, Edicions de la Diputació de Barcelona) i ha estrenat o estrenarà en breu a Espanya, França, Grècia i Colòmbia alguns dels textos teatrals que ha escrit: Salento, El darrer secret de James Dean, Noi fòssil, Les males nits d’Amir Shrinyan, Els nois foscos de Morèlia, Mala nit, dirigits per Andrea Segura, Daniel Díaza, Roberto Romei, Maria Elena Mexia, Styl Rodarelis, Marta Gil, entre d’altres. Com a adaptador i dramaturgista destaquen les seves feines sobre Antón Chéjov, Maxim Gorki, Heinrich von Kleist, Ingeborg Bachmann i Roland Schimmelpfenning, entre d’altres. Com a traductor ha traduït a autors com Heiner Müller, Reiner Werner Fassbinder, Friederich Dürrenmatt, Manfred Karge, Falk Richter, Deah Lohar, Heinrich von Kleist, Oliver Kluck, Lorenzo Bernini, entre d’altres. Com a traductor consecutiu i docent col·laborador ha impartit tallers a la Sala Beckett de Barcelona.

dramatúrgia i direcciói ANDREA SEGURA

Llicenciada en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. Màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals, especialitzada en Literatura, Gènere i Identitats per la Universitat de Barcelona. És també cofundadora i codirectora de la plataforma de dramatúrgia contemporània DramAngular. Entre els seus projectes com a directora teatral destaquen Los clásicos van al cabaret d’U. Ysamat i J.M. Colom (Teatre Akademia); La cel.la de S. Lagares (Tantarantana); L’Home Estampa de R. Tomàs (La Caldera, Festival Grec ); l’autoria i direcció de Jamais vu (Festival Temporada Alta); El futuro está en los huevos d’E. Ionesco (Festival Lola); Salento d’A.Tola (Tantarantana); Una temporada a l’infern d’A. Rimbaud (Antic Teatre/ projecte guanyador del premi Accèssit a l’Escenificació de l’Institut del Teatre); Party Line de M. Rosich (Sala Beckett), Looking for us de R. Tomàs (Teatre Lliure); Cruel i tendre de M. Crimp (lectura dramatitzada a l'Obrador, Sala Beckett, on va dirigir-hi també la I Marató de Lectures Dramatitzades de textos ubicats a Bcn); Savannah Bay de M. Duras (Cicle Nous Directors, Teatre Estudi, Institut del Teatre); Psicosis 4:48 de S. Kane (Mostra de Teatre de Barcelona, Sala Beckett). Així mateix, va dirigir textos de teatre sonor per a ràdio dins del projecte Àrea de Text d’Areatangent-COMRàdio. Com a dramaturga cal destacar les seves peces sonores i dramàtiques: Low cost, Takeaway, Jamais vu, Tenis, així com la coautoria amb P.Carrió d’El Viatge (en un obrir i tancar de segles), direcció P. Carrió (Cicle Nous Directors, Teatre Estudi, Institut del Teatre).

els actorsi ALICIA GONZÁLEZ LAÁ

Premi a la Millor Actriu de la Mostra de Teatre de Barcelona per Salento, d’Albert Tola; Premi a la Millor Actriu a diversos festivals de cinema pel curtmetratge Estar Aquí, de Sílvia González. En teatre, ha treballat de la mà de directors com Xavier Albertí, Andrea Segura, Xicu Masó, Carlota Subirós, Alexander Herold, Toni Casares, Antonio Simón, Roberto Romei, Pep Tosar, Emilià Carilla, Glòria Balanyà, Antonio Calvo, Marta Gil i GuidoTorlonia, entre d’altres. Entre els seus treballs televisius cal esmentar les seva participació a les sèries Los Protegidos (Antena3), Imperium (Antena3), Los Misterios de Laura (TV1), Hospital Central (Tele5), Viva S-Club (sèrie que roda en anglès per a la BBC) Félix, (sèrie de Movistar dirigida per Cesc Gai), 13 anys i un dia, Vent del Pla, De Moda, Temps de silenci o Nissaga de poder, Olor de colònia i Cites. Actualment la podem veure a la nova sèrie de TV3, Com si fos ahir.

els actorsi ANNA CASAS

Inicia la seva carrera d’actriu l'any 1997 al Club Super 3 (Ruïnosa), en els seus 20 anys de professió destaquen les seves intervencions a sèries televisives com Cites i La Riera i en Tv Movies amb Lluis Danés (Laia) i Laura Mañá i Blanca Portillo (Concepción Arenal). Va guanyar el premi a la millor actriu al Festival La Fila 2014 pel curtmetratge You&Me, dirigit per Rafa Russo; en cinema, l’hem vist a Dones (Judith Colell) i Interferències (Pablo Zareceansky); al teatre, a El crimen de la hermana Bel (Dir. Rafa Calatayud), Lorca eran todos (Dir.Pepe Rubianes), Mestre i Margarita (Dir. Pep Tosar), entre altres espectacles i també l’hem sentit cantar a tres cabarets, el darrer dels quals és l’emblemàtic Cabaret Ibérico de El Plata, a Saragossa.

els actorsi TXABIGRASS

Txabi Grass és actor i director de cinema. Va cursar estudis de direcció de cinema al CECC (Centre d'estudis cinematogràfics de Catalunya) i d'interpretació a La Bobina, on va actuar en obres com Hedda Gabler, 75 punyalades, Sant Infern o Romeu i Julieta, entre d'altres. Va estudiar tècniques d'improvisació a Planeta Impro. Després de finalitzar els estudis va dirigir els curtmetratges El circ dels perduts, L'hora grisa, L'escriptor, La memòria dels arbres i Cara a cara, pel qual va ser premiat. També ha protagonitzat curtmetratges com Hereus, El pla, ECO i És clar. Ha actuat a Microteatres Barcelona amb la peça curta Boarding Pass i en la obra curta Mala Nit, amb la qual la companyia A3 va rebre el Primer Premi de Mikroteatre del Teatre Akadèmia. Ha actuat a La Cel·la, en el paper d'Elies, i ha dirigit el documental El mal camí, que actualment es troba en procés de post producció.

l’equipi ROGER ORRA

espai escènic / il·luminaciói

Roger Orra és escenògraf, figurinista, il·luminador i professor. Format com a dissenyador d’interiors a la Escola d’arts i oficis de Vic i llicenciat com a escenògraf a l’Institut del Teatre de Barcelona, treballa com a professor en l'especialitat d’Escenografia del mateix Institut del Teatre i de l’escola Ites de Barcelona (dins del cicle formatiu de grau superior d'Audiovisuals). Destaquen els seus treballs com a escenògraf, figurinista i il·luminador: espai escènic, Gala Premios Goya. Auditorium, Madrid; espai escènic i il·luminador, Lheman triology. La Villarroel, Festival Grec de Barcelona; espai escènic i il·luminador Vernissatge. Circol Maldà, Barcelona; espai escènic, La tortuga de california. La seca, Festival Grec de Barcelona; espai escènic, Ballet Don Quixote. Teatre Principal de Palma, Mallorca; espai escènic i figurinista, Amadeus. Teatre Principal de Palma, Mallorca; Dissenyador de vídeo, Don Quixote (Ballet clàssic). Teatre nacional d’òpera d’ Stuttgart; espai escènic, il·luminador i figurinista, El último secreto de James Dean. Teatre Tantarantana; espai escènic i figurinista, Magnificat. Teatre Lliure (Espai lliure).

l’equipi

JORDI PASCUAL BARROSO

espai sonori

El Jordi Pascual Barroso és músic i tècnic de so. Des dels 6 anys estudia piano i solfeig. Amb 14 anys assoleix el Grau Mitjà de Música. L'any 2015 obté el Diploma d’especialització en Producció Musical i So de l’Escola EUMES de Girona. Actualment, treballa amb els sintetitzadors Ableton i Logic Pro X per fer el seus propis projectes musicals. Al 2015 va realitzar l’espai sonor de Niño Fósil, d’Albert Tola al Teatre Tantarantana.

RAQUEL TOMÀS

Dramaturga. Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i en Direcció escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. Va cursar estudis teatrals a la Nouvelle Sorbonne III de París. Combina projectes d’escriptura amb projectes híbrids d’ella i d’altres creadors (en diàleg amb la dansa, el teatre d’objectes, l’art conceptual o la performance). Participa en fanzines i és la teclista de la banda post-punk Les Sueques, amb qui ha publicat el seu tercer àlbum. Pel que fa a les Arts Vives, darrerament va recuperar el seu projecte d’investigació Exvots amb el que des del 2013 he estat treballant en diferents formats (expositiu, beca d’investigació a Mèxic, peça escènica representada a Mèxic i posteriorment a Barcelona dins el Festival Escena Poblenou) i que aquesta última vegada ha estat una conferència performàtica al Museu de Cultures del Món. Al mateix temps, treballa regularment amb el coreògraf Quim Bigas en el projecte Appraisers (Festival Inmediaciones, Salmon Festival, Teatro Pradillo) i en el projecte La llista, mentre inicia nous projectes d’escriptura.

espai sonori

l’equipi AGATHA CAPE

vestuarii

Va néixer a Almeria l'any 1976, filla d'una costurera i d'un director de teatre anglès, va créixer envoltada de peces de roba i de fils que la portarien ben aviat a interessar-se pel món del vestuari escènic. L'any 1990 s'enrola en una gira de teatre ambulant per la Costa Sud d'Anglaterra amb la companyia Threedead dogs fundada pel seu progenitor. El 1995 es traslladà a Nîmes, on estudià art dramàtic i col·laborà amb diverses companyies entre les quals destacà Eau du chien, una companyia emergent del Noveau Punk Theâtral. L'any 1999 va fer una retirada espiritual a Kovalam (India) durant dos anys, que va suposar un enriquiment personal a més d'un punt d'inflexió professional, després del qual va tornar a Espanya, tot instal·lant-se a Barcelona, on actualment combina la seva feina de vestuari escènic amb la més lucrativa de personal shopper.

ROSA TRASSIERRA

documentalistai

Va estudiar filosofia a la Universitat de Barcelona, alhora, realitzà estudis d'àrab i de francès a l'Escola Oficial d'Idiomes. L'any 2014, un cop acabada la llicenciatura, va cursar el màster Construcció i Representació d'Identitats Culturals ofert per la UB a partir del qual s'especialitzà en el marc discursiu de la Teoria de gènere. Actualment alterna la seva feina com a llibretera amb els estudis del màster en formació del professorat i diferents col·laboracions entre les que destaquen la lectura i conferència: L’erotisme a “La maladie de la mort” de Marguerite Duras, a la setmana d’Eros del centre cívic Can Déu (2016) i la tasca de dramaturgista de la peça Mala nit, guanyadora del premi del Jurat del Festival Mikro del Teatre Akadèmia (setembre, 2016).

l’equipi LORENA CARRIZO POLANCO

producció executivai

Darrerament formada en el Postgrau en Cooperació i Gestió Cultural Internacional a la Universitat de Barcelona, Lorena Carrizo va estudiar Interpretació a la Universitat Arcis (Arte y Ciencias Sociales) i treballa com a actriu i productora executiva d’arts escèniques a Xile, Barcelona i Buenos Aires. Actualment exerceix com a dinamitzadora sociocultural per a Trànsit Projectes, en l'àrea Escèniques del Centre Cívic Zona Nord. També es dedica a la gestió cultural i a l’actuació. Enguany, crea Nómade Projectes Culturals, empresa de la qual és directora i responsable de la gestió general de tots els seus projectes.

NÓMADE PROJECTES CULTURALS és una associació que treballa en l’àmbit de la producció executiva de les arts escèniques i en la gestió de projectes artístics i educatius que desenvolupin especialment la inclusió social i el desenvolupament creatiu i cultural tant en l’àmbit iberoamericà com dins del marc europeu.

NÓMADE PROJECTES CULTURALS

El Club de Cultura

ACTIVITATS PARAL·LELES

COL·LOQUI Post-funció26 d’octubre (després de la funció)

‘Desmemòria històrica, alteritat i retorn constant de l'exercici de la violència’

COL·LOQUI Post-funció2 de novembre (després de la funció)

‘Conversa amb la companyia’

COL·LOQUI Post-funció3 de novembre (després de la funció)

Itinerari: La dona protagonista (amb la col·laboració de Recomana.cat)

• Abonament 4 espectacles 2017-18

• Abonament Jove (-35) 4 espectacles 2017-18

Abonament Air de PRINTEMPS

ABONAMENTS

HORARIS I ENTRADES WWW.TEATREAKADEMIA.CAT

patrocini: amb el supor t de:

El Club de Cultura

amb la col·laboració de:

El Club de Cultura

nandoperettifound.org

Segueix-nos a:

@teatreakademia

@elsaperettiofficial

Comunicació Teatre Akadèmia:

Míriam Fontcomunicacio@teatreakademia.cat

Contacte de premsa Telf. 93 301 00 39

Sònia Gonzálezgonzalez@wearecosmica.com

Anna Aurichaurich@wearecosmica.com