ESO I BATXILLERAT

HISTÒRIA I HISTÒRIA DE L’ART

QUADERN DE TREBALL

Quadern elaborat per:

Ramon Serra

Ramon Llansana

Robert Porta

L’escultura gòtica del Monestir de

santa maria de Bellpuig de les

avellanes

MARE DE DÉU DE BELLPUIG DE LES AVELLANES

La Mare de Déu 2

Descripció artística 3

Els Comtes d’Urgell 4

La comtessa destronada 5

Restauració 6

Continguts

Punts d’interès

Fou esculpida per Barto-meu de Robió

Data del darrer terç del segle XIV

Conté molts elements únics d’entre les imatges de la seva època.

Des d’inicis del segle XX no es troba al Mo-nestir de les Avellanes.

Des de 2012 forma part del Museu de Lleida

La Mare de Déu de Bellpuig de les Avellanes, és una

escultura gòtica feta amb pedra policromada. Fou es-

culpida al darrer terç del segle XIV. El seu autor fou

Bartomeu de Robió, màxim exponent de l’Escola de

Lleida.

La imatge fou creada per a situar-se al presbiteri de

l’església de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

Al mateix espai s’hi van situar els sepulcres dels Com-

tes d’Urgell.

Els principals valors d’aquesta imatge són:

Artístic: conté molts elements artístics que la fan úni-

ca entre les de la seva època.

Espiritual: per la devoció que hi tenien els canonges

de les Avellanes, els comtes i els habitants de la con-

trada.

Simbòlic: per ser un dels elements del patrimoni del

monestir de les Avellanes salvat d’espoliació o des-

trucció que ha patit el monestir.

Identitari: Per ser la patrona del monestir de les Ave-

llanes i la Mare de Déu del panteó dels Comtes d’Ur-

gell.

P À G I N A 2 M A R E D E D É U D E B E L L P U I G D E L E S A V E L L A N E S

La Mare de déu de bellpuig

Esc

ulp

ida

XIV

Alt

ar d

e l’e

sglé

sia

1503 1630/1750

Alt

res

esp

ais

de

l'e

sglé

sia

1898

Sala

Cap

itu

lar

Ven

ud

a a

Ch

arle

s D

eeri

ng

Alt

ra c

ol·

lecc

ió

pri

vad

a

Dec

lara

da

Bé

Cu

ltu

ral

d’I

nte

rès

Nac

ion

al

Sub

has

ta

Dip

osi

tad

a al

Mu

-se

u d

e Ll

eid

a

1905/1906 1921 1991 2010 2012

A qui s’atribueix l’autoria de l’escultura? De quina escola artística formava part? Quan va ser esculpi-

da? Quins materials componen l’escultura de la Mare de Déu de Bellpuig?

Assenyala i descriu breument els elements artístics més destacats de la imatge

P À G I N A 3

DESCRIPCIÓ ARTÍSTICA DE l’obra d’art

E S O I B A T X I L L E R A T

L’escultura representa la Mare de Déu dempeus, sosté el fill amb el braç esquerre. A la mà

dreta hi portava una flor, avui desapareguda. Destaca per la inusual indumentària que vesteix,

de caràcter luxós, pels motius tèxtils policromats i per les sofisticades pedres d’orfebreria que

llueix.

La vestimenta està formada per un ampli mantell que es recull per davant del ventre. El cap

resta descobert i duu una corona, la disposició del mantell sobre les espatlles deixa a la vista

l’ampli escot de la túnica inferior. A Catalunya només hi ha tres imatges de Maria amb aquest

tipus d’escot. Al vestit també hi destaquen els símbols heràldics.

La corona està rematada per detalls florals de grans proporcions, és l’única imatge de l’època,

conservada, amb aquest tipus de vestidura i que al mateix temps cenyeixi corona.

El Nen presenta unes mides molt proporcionades respecte a la Mare, aspecte inusual en l’Es-

cola de Lleida, fet que atorga més protagonisme a la figura de la Mare. També és inusual l’ús

de la laca vermella sobre pedra, emprada en la policromia del vestit del Nen.

En conjunt, podem dir que estem davant d’una imatge que sembla més una comtessa d’Urgell

que una Mare de Déu.

Cap a finals del segle XIII i inicis del segle XIV, el

Monestir de les Avellanes vivia una època d’es-

plendor, que es traduí en la construcció de nous

edificis. El més rellevant fou la construcció de l’es-

glésia gòtica (1298-1313).

La construcció de la nova església fou patrocinada

en bona part pel comte d’Urgell Ermengol X:

“assignamus pro opere Ecclesia eiusdem monaste-

rii construendo...”

L’objectiu del comte d’Urgell era que la nova es-

glésia acollís el panteó de la casa d’Urgell, fet que

el convertí en el primer panteó dinàstic de Catalu-

nya. El panteó estava format per quatre sepul-

cres.

L’any 1314 el comte Ermengol X va morir de for-

ma prematura i sense descendència. La seva mort

significà la fi del projecte, quedant l’església ina-

cabada, per això l’església no té nau central ni

porta d’accés principal.

L’any 1906 els quatre sepulcres foren venuts, i

actualment es troben al Museu The Cloisters de

Nova York.

P À G I N A 4 M A R E D E D É U D E B E L L P U I G D E L E S A V E L L A N E S

D e q u i n e s t i l a r q u i t e c t ò n i c é s l ’ e s g l é s i a d e l M o n e s t i r ? Q u a n e s v a c o n s t r u i r ? P e r q u è l a s e v a p l a n t a é s t a n i n u s u a l ? Q u è f e i a e s p e c i a l e l s s e p u l c r e s d e l s C o m t e s d ’ U r g e l l ? Q u a n t s s e p u l c r e s h i h a v i a ? O n s ó n e l s s e p u l c r e s a c t u a l m e n t ?

Els comtes d'Urgell i el monestir

Testimoni de Diego de Monfar (any 1640)

“Al lado de la epístola hay otra sepultura, y á lo que yo conjeturo, está en ella el conde Ponce de Ca-

brera [Ermengol X]: es muy magnífica y majestuosa, de gran labor y ornato (…) tiene muchos escu-

dos de la casa de Urgel (…). Sobre esto, á la misma pared, hay una imagen de nuestra Señora, todo

de buena mano...”

Testimoni de l’abat Jaume Caresmar (any 1752), descrivint el sepulcre d’Ermengol X

“Encima del sepulcro ay una imagen de nuestra Señora también de piedra muy hermosa, que tiene a

la izquierda sentado su Hijo, y a la derecha una flor que da al Niño”

Testimoni de Jaume Caresmar (1717-1791)

“Aquella imagen de nuestra señora de Bellpuig, que según Fernando V el Católico, brilla por sus

grandes milagros como afirma en su diploma de 1503, venerada siempre en el altar mayor de esta

Iglesia y luego quitada durante la construcción de un altar mayor a fines del siglo pasado [XVII] y co-

locada en una capilla particular, en la que se venera sobre las gradas del altar de San Agustín”

Testimoni de Gaietà Barraquer (any 1898) en una descripció de la sala capitular.

“Hoy tiene dos retablos, el de la testera en la nave central, frente a la Puerta, de gusto grecorroma-

no, que guarda la imagen de la Virgen de Bellpuig”

Assenyala a la planta del monestir (església i sala capitular) en quins espais podia haver estat la

imatge de la Mare de Déu segons els testimonis esmentats.

P À G I N A 5

LA COMTESSA DESTRONADA (S. XVII -XIX)

E S O I B A T X I L L E R A T C

apel

la S

t. A

gust

í

Altar Major

Sala Capitular

Sepulcre Ermengol X

L'Epístola és l’espai de l’església

on es llegeix els textos

epistolars. Des del punt de vista

dels fidels, correspon al costat

dret de l’altar .

La Sala Capitular és l’espai on es

reuneixen els monjos per

prendre decisions, elegir l’abat,

debatre assumptes del monestir,

etc.

Claustre

Porxo entrada

restauració de la mare de déu

PÀGINA 6

Quantes capes de policromia es conserven de la imatge?

Tot i la bona conservació de l’escultura, quines parts han patit mutilaci-

ons al llarg del temps?

Quina prova científica permetrà confirmar la vinculació de la imatge de la

Mare de Déu amb el Monestir de les Avellanes?

El procés de restauració de la Mare de

Déu ha permès realitzar un estudi científic

de la imatge, amb el qual s’han fet diver-

sos descobriments.

Entre altres coses s’ha confirmat que l’au-

tor de l’escultura fou Bartomeu de Robió.

També que la imatge conserva quatre ca-

pes de policromia fetes al tremp, algunes

d’elles al tremp d’ou. També s’ha desco-

bert que la vestimenta interior del Nen, de

color vermellós, es va policromar amb la

tècnica del lacat.

L’aplicació d’aquesta laca vermella també

s’havia utilitzat als sepulcres dels comtes

d’Urgell. La comparació d’aquestes dues

laques permetrà confirmar si la imatge de

la Mare de Déu està vinculada amb el Mo-

nestir de les Avellanes.

L’estudi minuciós dels escuts que hi ha al

vestit de la Mare de Déu, no ha aportat

cap informació, ja que els motius heràldics

van ser deliberadament eliminats en algun

moment.

En la restauració es va confirmar el bon

estat de conservació de la imatge. Tot i

això, les mutilacions que presenta són la

flor de la mà dreta, el coll trencat i repa-

rat, els escuts esborrats i quatre perforaci-

ons a la part posterior.

Pintura al tremp: La que utilitza

la trempa, la qual és un

aglutinant, com cola, rovell d’ou,

goma, plàstic, caseïna, etc., amb

aigua, que s’empra per a

barrejar els colors en la pintura .

Pintura en laca: La que utilitza

un vernís dur i brillant que hom

obté a base de laca natural o de

productes sintètics.