Dossier pedagògic PROVISIONAL - auditori.cat musicograma i els sons del tema B. Danzón núm.2 A.Márquez Clarinet i claus ens introdueixen al ritme sincopat i ballable d’aquesta

Dossier pedagògic Tocats per l’OBC

1

Dossier pedagògic PROVISIONAL

TOCATS PER L’OBC


2

Continguts :

Ruth Ortín

Il·lustració de portada :

Martín Tognola


3

Índex Concert Presentació Indicacions generals “L’escola va a l’Auditori” .................................................................................... 4 Presentació del concert i el seu repertori ................................................................................................ 5 Participació Abans del concert ..................................................................................................................................... 8 Durant el concert ...................................................................................................................................... 10

Fitxa tècnica Repertori i fitxa tècnica ............................................................................................................................ 12

Professorat Propostes didàctiques Currículum ......................................................................................................................................... 16 Propostes didàctiques ............................................................................................................................... 19 Per saber-ne més Una mica de... ........................................................................................................................................ 45 Què vol dir escoltar Què vol dir escoltar ..................................................................................................................................... 55

Materials Materials editats del concert Programa de mà ......................................................................................................................................... 56 Material audiovisual .................................................................................................................................... 57

Enllaços Enllaços relacionats ..................................................................................................................................... 58 A més a més Altres materials ............................................................................................................................................. 65


4

Concert Presentació Indicacions generals: “L’Escola va a l’Auditori”

“L’Auditori amb el Cicle de Concerts “L’escola va a l’Auditori” aproxima la música, en els seu diferents estils i gèneres, a la vegada que facilita l’observació en directe dels instruments musicals i de la seva interpretació. Portar els nens i les nenes als concerts és educar-los a través de l’art, obrir-los-hi nous horitzons perquè puguin sentir els seus sentiments i els pensaments. Els concerts que proposem són concerts on només hi ha música, amb intèrprets amb un alt nivell d’interpretació i comunicació, i on, adequat a l’edat de l’alumnat, es juga amb petits elements escènics coordinats per un professional de la direcció escènica.”


5

Concert Presentació Presentació del concert i el seu repertori

Tocats per l’OBC és un concert destinat a tots els públics però especialment indicat a partir dels 8 anys i fins a secundària . Interpretat per l’OBC i dirigit per Michiel Delanghe, podreu gaudir d’un repertori molt atractiu, interpretat per l’orquestra simfònica del nostre país. La direcció escenogràfica va a càrrec de Jordi Cortés, que centra la seva creativitat i coreografies en els moviments subtils però molt musicals dels mateixos músics de l’orquestra. Partint de l’essència musical i volent mostrar tota l’elegància d’un concert simfònic, sense més llenguatge que el pròpiament musical com a fil conductor, “Tocats per l’OBC” pretén ser un concert diferent, on el moviment musical ens embolcalli i ens transporti a la màgia d’un ball de disfresses, a les emocions amagades o evidents, a viure la música a la pell i vibrar amb ella... Volem que en assistir-hi, sortiu “tocats” per l’OBC. El títol del concert juga amb la interpretació de temes molt coneguts, i d’altres de no tant, feta amb passió i delicadesa per la Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Aquella melodia que alguna vegada hem taral·lejat, tocada per la OBC pren una altra dimensió i color. Aquella peça que el compositor va escriure inspirant-se en vivències molt personals, ens arriba als nostres dies, al moment concret en què l’escoltem, i ens commou. Potser sortirem del concert cantant-ne la melodia o movent-nos al ritme del què hem escoltat, però de ben segur, el què més ens canviarà és que al cor ens haurà arribat. Emoció, que prové de e-motio, i significa moure cap enfora. Això és el què pretenem amb aquest concert. Moure a l’oient, per dins (a nivell emocional) i cap enfora, en l’expressió gestual i coreogràfica del sentiment. És per això que les propostes i les peces participatives ens convidaran a moure’ns. Com a docents, ja sabeu la importància de preparar les peces abans d’aproximar-nos a la riquesa musical del directe i treballar-les després del concert a classe, per aprofundir en el seu aprenentatge i poder-ne gaudir al màxim.


6

Peça Explicació de la peça breument

Fanfàrria per a un home corrent A. Copland

Una fanfàrria solemne i triomfal on el vent-metall estableix un diàleg amb la percussió en un diàleg clar i farcit de silencis que emfatitzen la importància del discurs musical.

El amor brujo. Danza ritual del fuego M. de Falla

L’orquestra es fusiona en un coixí sonor de foc i moviment oscil·lant en intensitat i alçada, amb passió i força que acabarà amb un accelerando i final intens. Sobre aquesta base, la melodia de l’oboè ens interpreta la dansa del foc, com una zíngara ballant al voltant de la foguera...

Els comediants, Op. 26 Pròleg D. Kabalevski

Una peça infantil que ens condueix a través d’un moviment àgil i provocador que passa breument per les diferents famílies de l’orquestra i evoluciona a un tema més melòdic que donaria peu al famós Galop de la mateixa obra.

Les noces de Fígaro, K492. Obertura W.A.Mozart

L’obertura a una de les grans òperes de Mozart ens permetrà gaudir de l’harmonia clàssica i les melodies senzilles del compositor a través d’un joc de dinàmiques i intensitats sorprenent i juganer. Explosió virtuosística de tota la orquestra. Afloraran molts dels elements treballats a l’aula, i es faran evidents gràcies al moviment dels músics...

Suite núm. 3 en Re Major, BWV 1068. Ària J.S. Bach

La peça més antiga del repertori del concert ens torna a la tranquil·litat després de la vivesa i àgils cops d’arc de l’obertura anterior. Una mirada a l’interior provocada per les expressives notes llargues de la melodia. Interpretada per clave i corda, ens permetrà copsar molt millor el moviment de cada pla sonor.

Suite núm. 2 per a petita orquestra. Polka I.Stravinsky

Juganera i provocadora, amb un motiu melòdic repetitiu i una gran riquesa de plans sonors, aquesta peça breu i de reducció d’orquestra, ens transportarà a la petita infància.

Música per als reials focs d’artifici. La réjouissance G.F. Händel

Una explosió d’alegria i vivacitat, on els protagonistes són els aeròfons: vent-metall en diàleg amb vent-fusta, amb un tema que retorna i ens queda enregistrat a la memòria.


7

Peça Explicació de la peça breument

La màquina d’escriure. L.Anderson

Curiosa i sorprenent, una de les més conegudes peces de Leroy Anderson ens recorda que la música és present a tot arreu i que els objectes quotidians en poden ser una font inesgotable. Amb una estructura ternària molt clara (ABA’) gaudirem de “l’espectacle” a ritme frenètic de tecles d’aquest objecte ja en desús al tema A i intentarem seguir amb precisió el musicograma i els sons del tema B.

Danzón núm.2 A.Márquez

Clarinet i claus ens introdueixen al ritme sincopat i ballable d’aquesta fantàstica peça del mexicà Márquez. Els segueixen oboè i güiro i després entra la corda. Després del protagonisme del piano canvia el caràcter de la peça i ballarem tots als nostres seients. Per acabar, tornem al tema inicial i el culminem amb un final apoteòsic.

Suite núm. 2 per a petita orquestra. Galop I.Stravinsky

Enèrgica i juganera amb contrastos constants i temes molt diferenciats, el tempo àgil del tema principal ens genera certa tensió-neguit i ens captiva en un joc de diàlegs amagats. La part central, més tranquil·la i misteriosa contrasta amb la reexposició del tema principal.

Mascarada. Suite. Vals A. Khatxaturian

Vals apassionat i inquietant que ens embolcalla i obliga a tancar els ulls i ballar.

Cavalleria rusticana Intermezzo P.Mascagni

Convidant a sospirar d’amor, de dolça melangia o de serenitat i pau interior, aquesta bella melodia amb predomini de la corda ens farà somiar.

Estancia. Suite del ballet. Malambo A.Ginastera

Moment esbojarrat de la festa, amb una melodia intensa i incessant que dóna protagonisme a tots els músics de la orquestra i un ritme obstinat que va creixent en intensitat i tempo.


8

Concert Participació Abans del concert “A continuació us proposem algunes pautes per tal que els infants durant el concert puguin mantenir l’ interès i l’atenció per poder gaudir més del concert. És important crear lligams amb la música, escoltar-la moltes vegades, deixar que s’endinsi en el cor dels infants. En el dossier, a l’apartat de propostes didàctiques, us donem algunes eines pedagògiques de com treballar amb els infants les músiques que després escoltaran en directe. En el concert, hi haurà peces participatives on l’alumnat, un cop treballat a l’aula, serà part activa de l’espectacle. És molt convenient que quan assistiu al concert hagueu treballat a l’aula amb els nens i les nenes aquestes peces. Perquè els infants puguin escoltar i observar cal que hi posin atenció. Abans d’anar al concert és important haver treballat aquesta actitud d’escolta atent, de tranquil·litat i de respecte envers un mateix i els altres, músics i públic.” A l’aula, hem de fer que els alumnes visquin la música i en facin, cantant, ballant, tocant instruments, creant amb el propi cos o amb material sonor de l’entorn... Al concert, hi haurà unes peces on es demanarà una participació específica. Tot i que l’element sorpresa sempre és interessant i és bo que us reserveu certa màgia per al dia del directe, seria interessant que prèviament treballeu a l’aula allò que se’ls demanarà per generar seguretat i precisió a l’hora de posar-ho en comú amb la resta d’assistents. A diferència d’altres concerts, la majoria de “sorpreses” les fan els músics, trencant protocols, movent-se o comunicant-se entre ells o amb el públic, per tant, una indicació bona per fer a l’aula seria la d’atenció màxima a tot el què passa i observació d’allò que trenca “la norma” dels concerts simfònics. Tot i així, a continuació, trobareu una graella resum dels moments en què es demanarà participació:

PECES PARTICIPATIVES QUÈ HAUREM DE FER?

Suite núm. 2 per a petita orquestra. Galop

I.Stravinsky

Es demana al públic que piqui de mans en alguns moments. Si es vol treballar pulsació, temps i contratemps, etc... a l’aula, ajudarà, però no és necessari, només caldrà seguir al director.

Cavalleria rusticana

Intermezzo

Seguint les indicacions dels músics que es col·locaran a primera fila drets, fer els moviments de mans (obertura, abraçar, baixar


9

P.Mascagni mans, donar la mà com una encaixada de mans, oferir, pujar-les, saludar, obrir-les, ajuntar-les en agraïment,....).

Al final hi ha una expressió més triomfal amb el puny a munt, el gest de treure’ns el cor i fer-lo volar...

No cal treballar el gest exacte però sí la idea del llenguatge no verbal i els moviments lents però sentits, seguint la música.


10

Concert Participació Durant el concert “Cada vegada que assistim a un concert amb els nostres alumnes, es necessari recordar-los les actituds que esperem d’ells durant el concert i per això es recomanable que els nens i nenes sàpiguen que assistiran a un concert de música on s’escolta, no es parla. Els professionals que actuen, la resta de públic i l’espai que ens acull es mereixen el nostre respecte i no hi pot haver interrupcions de cap tipus, ja que els músics estan treballant i necessiten concentrar-se. Cal recordar-los també que visitaran un espai únic com és l’Auditori de Barcelona, amb més de 40.000 m2 construïts que actualment s’utilitzen per acollir concerts i espectacles de tot tipus. També seria bo recordar-los que a les diferents sales de l’Auditori està prohibit menjar i beure, així com també està prohibit abandonar la sala a mitja actuació, per tant, els alumnes hauran d’utilitzar els espais reservats per aquestes necessitats abans o desprès del concert. Durant el concert el professorat ha de fer-se responsable del grup i prendre les mesures adequades en cada situació a fi de garantir l’audició al conjunt del públic. Seria bo, que abans d’entrar a la sala, s’induís als alumnes a la tranquil·litat i un cop dins la sala es vetlli pel seu comportament durant el concert. També seria bo recordar que no s’ha d’acompanyar la música picant de mans, aplaudint o xiulant si no és que es demana quelcom des de l’escenari (peces participatives). Un concert sense unes actituds correctes no és educatiu i nosaltres som un servei educatiu. Per això, ens reservem el dret, si cal i d’acord amb el professor de cada grup, de demanar a alguna persona o centre que abandoni la sala de concerts si la seva actitud en distorsiona la bona marxa o dificulta l’aprofitament de l’espectacle a la resta de companys.” Sovint, els docents donem per fet que els alumnes coneixen el protocol d’un concert o fins i tot d’una sala on es realitza una producció artística i malauradament, no sempre és així. En el cas que els alumnes que acompanyeu al concert a l’Auditori no hagin assistit mai a un espectacle musical, seria bo fer-los una petita introducció del què comporta. Es pot plantejar com a proposta interdisciplinar:

- A matemàtiques podem explicar la distribució de les butaques (parells i senars) - A llengua, el vocabulari dels espais escènics (ex:

http://www.slideshare.net/pepotam/espais-escnics-teatre-a-la-italiana) - A tutoria o coneixement del medi la part social dels concerts, els valors de tolerància i

respecte, la feina del músic... - A anglès podem llegir publicacions sobre l’etiqueta als concerts o valorar les diferències

culturals. Ex: http://en.wikipedia.org/wiki/Concert_etiquette

http://www.affluentmagazine.com/articles/article/553


11

- A música, les figures principals implicades en el concert (director, músics - caps de secció, concertino-), el protocol d’un concert simfònic (afinació, entrada del director, aplaudiments, vestuari, distribució de cadires i faristols, etc.). Dificultats tècniques del músics, per poder així valorar els moviments o actuacions “extra” que aquests realitzen.

- A tutoria, el vestuari, tot parlant de l’adequació de la imatge al context, els vestuaris de professions, etc...

Si el concert al qual assistim es basa en aquest protocol, els alumnes consolidaran aprenentatges culturals observant el què han après prèviament i al mateix temps podran fixar-se en elements diferencials del concert en comptes de quedar-se 50 minuts pensant en per què el director saluda al violinista que té assegut al seu costat (el primer de l’esquerra) i no a la resta... En cas que el concert al qual assistim “transgredeixi” alguna d’aquestes normes protocolàries, com en el cas d’alguns concerts que oferim a l’Auditori (Band-re-vent-tant n’és un clar exemple), es valorarà especialment aquest contrast provocatiu.


12

Concert Fitxa tècnica Repertori i fitxa tècnica

Peça Durada

Autor Instruments

Aspectes pedagògics a treballar

Fanfàrria per a un home corrent.

3’30’’ A. Copland 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons, 1 tuba, timbales, gong i tam-tam

- Família vent-metall - Diàlegs i silencis - Melodia i acompanyament - Intervals

- Escultures musicals - Emocions estètiques

El amor brujo. Danza ritual del fuego.

4’ M. de Falla 1 piccolo 2 flautes, 1 oboè 2 clarinets 1 fagot 2 trompes, 2 trompetes Timbales Bateria Piano corda

- El ballet - Solista: oboè. Reconeixement tímbric - Intensitat i dinàmiques - Música nacionalista - Coreografia

Els come-diants, Op.26 Pròleg

1’ D. Kabalevski

1 piccolo 1 flauta 1 oboè 2 clarinets 1 fagot 2 trompes, 2 trompetes 1 trombó 1 tuba Timbales Xil·lòfon Marimba +1 Piano Corda

- Tempo - Famílies instrumentals - Música incidental � suite - Agents implicats en un concert


13

Peça Durada

Autor Instruments


Les noces de Fígaro. K492 Obertura

4’35’’ W.A.Mozart 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 2 trompes, 2 trompetes, 2 timbales, corda i clave

- Gest direcció - Intensitat - La família de corda - L’òpera i l’obertura

Suite núm.3 en Re Major, BWV 1068 Ària

5’ J.S. Bach Clave i Corda

- Plans sonors - El clave - Barroc

Suite núm.2 per a petita orquestra. Polka

50’’ I.Stravinsky 1 flauta 1 piccolo, 1 oboè, 2 clarinets, 2 fagots, 1 trompa, 2 trompetes, 1 trombó 1 tuba Timbales+ 2 corda

- Diàlegs - Trompeta - Motiu melòdic

Música per als reials focs d’artifici. La réjouissance

2’ G.F. Händel 3 oboès 3 fagots 3 trompes 3 trompetes Timbales Clave Corda

- Estructura - Mètrica - Començament anacrúsic - Barroc


14

Peça Durada

Autor Instruments


La màquina d’escriure

2’ L.Anderson 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 4 trompes 3 trompetes 3 trombons 1 tuba Màquina d’escriure Corda

- Estructura - Acompanyar tema B

Danzón núm. 2

9’30’’ A.Márquez 1 piccolo 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 4 trompes 2 trompetes 3 trombons 1 tuba Timbales Claus Güiro +1 Piano Corda

- Ritme claus (bastons) - Síncopes - Solistes - Compositors contemporanis - Coreografia

Suite per a petita orquestraGalop

1’45’’ I.Stravinsky 1 flauta 1 piccolo, 1 oboè, 2 clarinets, 2 fagots, 1 trompa 2 trompetes 1 trombó 1 tuba Timbales +2 Piano Corda

- Estructura - Legato/staccatto - Motiu melòdic corda


15

Peça Durada

Autor Instruments


Mascarada. Suite. Vals

2’ (n’interpreten un fragment)

A.Khatxaturian

2 flautes 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 4 trompes 2 trompetes 3 trombons 1 tuba Timbales +3 Corda

- Mètrica ternària - Música incidental - Passos bàsics del vals - Melodia ascendent/descendent/ondulada (min. 0’30’’ a 1’30’’ aprox)

Cavalleria rusticana. Intermezzo

4’ P.Mascagni 2 flautes 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 4 trompes 2 trompetes 3 trombons 1 tuba Timbales +3 Corda

- Vivint emocions - Legato

- Verisme

Estancia.Suite del ballet. Malambo

4’ A.Ginastera 2 flautes 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 4 trompes 2 trompetes Timbales +7 Corda Piano

- Coreografia - Ballet / Suite - Reconeixement tímbric dels solos - Música folklòrica

MICHIEL DELHANGE , direcció musical JORDI CORTÉS, direcció escènica ALFONS REVERTÉ , selecció musical ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATA LUNYA


16

Professorat Propostes didàctiques Currículum OBJECTIUS:

- Assistir a un concert i gaudir de la música en directe, escoltant amb atenció o participant quan es requereixi.

- Aprofundir en el coneixement de la orquestra simfònica i els seus instruments - Identificar i reconèixer auditivament els instruments solistes - Ampliar el coneixement sobre els compositors de diferents èpoques i les seves obres - Prendre consciència de les emocions que ens genera la música - Introduir-nos a les emocions estètiques - Reflexionar sobre la dimensió personal del compositor, els intèrprets i els oients - Apreciar el moviment com a mitjà per entendre millor el missatge musical - Treballar elements musicals de les peces escoltades: estructura, mètrica, tempo, plans

sonors, ... - Reproduir i interioritzar cèl·lules rítmiques o melòdiques d’algunes de les peces escoltades

CONTINGUTS: Explorar i percebre

- Reconeixement auditiu dels instruments solistes o de famílies d’instruments - Classificació dels instruments de l’orquestra en funció de la seva família - Descoberta d’obres, compositors i èpoques - Conscienciació de les emocions que ens genera la música - Introducció a les emocions estètiques - Treball (de descoberta o aprofundiment) sobre el ballet, l’òpera, la música nacionalista, la

suite, les BSO. - Reconeixement de la forma musical ternària - Reflexió sobre els diferents elements que intervenen en un concert: compositor, partitura,

intèrprets, director, públic... - Ampliació del coneixement sobre indicadors de moviment, mesura del tempo i metrònom

Crear i interpretar

- Interpretar vocalment cèl·lules melòdiques o amb el cos/ instruments, cèl·lules rítmiques extretes de les peces que escoltaran

- Creació d’una petita peça musical a partir de l’estructura o el musicograma d’una de les peces treballades.

- Creació de petites coreografies (de manera individual o en grup) a partir d’algunes de les peces del concert

- Interpretació de temes de les obres treballades amb flauta o instruments de placa


17

COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LES PROPOSTES DIDÀCTIQUES Tot i que les competències que més es treballen són l’artística i cultural i la comunicativa, lingüística i audiovisual, el concert permet treballar totes les competències bàsiques tant des de l’àrea de música com des de la transdisciplinarietat: Competència comunicativa, lingüística i audiovisual La desenvoluparem en les converses on parlem de música, de quines emocions ens genera, etc. També es fan algunes propostes interdisciplinars lligades a la competència lingüística. Competència de tractament de la informació i compet ència digital L’estarem treballant en la recerca d’informació a la xarxa, en l’elaboració d’una presentació visual per acompanyar l’audició de “La rejouissance”, en la creació de núvols de paraules... Competència matemàtica Estarà present en tot el treball rítmic tant d’interpretació de cèl·lules rítmiques com de creació. També l’estem treballant a través de la mètrica, del tempo i l’ús del metrònom... Competència de coneixement i interacció amb el món físic Quan ubiquem les obres en el seu context treballarem aspectes geogràfics, naturals o físics que ens ajudaran a acostar-nos a aquesta competència. En les propostes relacionades amb altres àrees, hi haurà aquesta interacció amb el món físic. Competència social i ciutadana L’estarem desenvolupant treballant el concert al qual assistirem, educant els hàbits de respecte i escolta atenta, i en tot el protocol que implica escoltar música en directe. En els hàbits de cooperació, respecte i tolerància a l’hora de treballar en grup, també la treballarem. A l’hora de treballar determinades obres i els seus compositors, podem aprofundir en l’entorn social de l’època i/o societat i en la reflexió sobre les dones compositores també estarem ampliant aquesta competència. Competència artística i cultural Té un gran pes en el coneixement d’obres i compositors, en la interpretació de motius melòdics i rítmics (tant amb el cos com amb instruments), en les coreografies, en la relació de la música amb altres àrees (com en el cas del ballet � música i dansa, o en les bandes sonores � música i imatge), en les reflexions i treballs d’aprofundiment sobre el folklore de diferents països, etc.


18

Competència d’aprendre a aprendre Ampliant les maneres de treballar una audició, cooperant en el treball en grup, mostrant una actitud positiva envers l’aprenentatge amb interès i motivació per ampliar-lo... Estarem fomentant la competència d’aprendre a aprendre. A més a més, en ser una competència molt transversal, en totes les propostes interdisciplinars que fem també l’estarem desenvolupant. Competència d’autonomia i iniciativa personal L’estarem desenvolupant en: la presa de decisions a l’hora de treballar individualment o en grup. En les propostes creatives, participació en les converses, expressió d’emocions... A banda de les competències bàsiques, en el treball de les emocions que genera la música estarem desenvolupant algunes de les competències emocionals: consciència emocional (pròpia i dels altres), regulació emocional, autonomia emocional i en les converses a l’entorn de la importància de la música com a mitjà de comunicació i en els treballs en grup, també treballarem implícitament habilitats socials i habilitats de vida per al benestar.


19

Professorat Propostes didàctiques Propostes didàctiques En aquest apartat us fem una proposta d’activitats possibles a treballar a l’aula (abans o després del concert) i que ajudaran als alumnes a entendre millor el concert i que els seus aprenentatges siguin més significatius. Algunes de les propostes són prou àmplies per poder-les treballar en els diferents nivells, d’altres, més concretes, estan pensades per un cicle o edat determinada però amb possibilitat d’adaptar-les/ampliar-les a d’altres nivells. Tot dependrà dels aprenentatges previs dels quals partim i del bagatge musical i/o personal dels alumnes. La proposta està centrada en l’àrea de música (des de la vessant més musical i des del moviment i dansa, que possiblement estigui compartit amb l’àrea d’educació física), la tutoria (per tota la dimensió emocional i personal) i la plàstica o tecnologia (ja que comparteixen avaluació), ja que probablement siguin les àrees on més es treballi el concert i els professors responsables els qui acompanyin als alumnes a l’Auditori. De tota manera, seria ideal poder incloure altres àrees i professors en aquesta vivència ja que així li donaria una dimensió molt més integradora als alumnes i cadascú es podria aproximar a la música des de la seva intel·ligència més destacada, donant lloc a un aprenentatge més significatiu. En algunes peces oferim alguna idea per treballar des d’altres àrees però des de la perspectiva de generar idees per modificar o ampliar en funció de les necessitats/objectius de cada àrea.

Abans d’entrar en detall en les propostes per a cada una de les peces del concert, considerem important que si el centre/docent que dugui a terme aquest treball no ha treballat prèviament propostes d’educació emocional, pugui llegir o introduir-se una mica més en el món de “música i emoció” a partir de la informació que trobareu a l’apartat “per saber-ne més”. També considerem bàsic, recordar que el treball de cançó i veu ha d’estar molt present a l’aula i tot i que les propostes d’aquest concert són poc vocals, donem per fet que el docent les complementarà adequadament amb repertori de cançó.

1- Fanfàrria per a un home corrent . A.Copland Proposta d’activitats:

- A secundària o a CS si s’ha treballat en cursos anteriors l’acord): amb els instruments de placa de que disposem (metal·lòfons, xil·lòfons, carillons...), repassar el concepte d’acord i demanar que cada músic interpreti una petita cèl·lula melòdica (de 3 notes) jugant amb notes d’un acord en qualsevol de les escales. Anirem dirigint i combinant els diferents motius que vagin sorgint i si en surt algun similar a l’inici de l’audició hi insistirem. Si partim de la partitura haurem de tenir en compte l’afinació en Si b � si interpretem el què està escrit sonarà diferent de l’audició. Si volem tocar-ho com sona, caldran més alteracions.

A primària, proposem començar per la segona activitat.


20

- Escoltar la primera part de l’audició (fins 1’31’’) si és possible amb els ulls tancats i

comentar l’emoció que ens ha generat. - Explicar breument (i adaptat al nivell dels alumnes) les emocions estètiques i els diferents

agents que hi intervenen: compositor, intèrprets i receptors. (Més informació a l’apartat Per saber-ne més)

- Situar l’obra i el seu compositor i contrastar el caràcter emocional amb el que ells han sentit

- Tornar a escoltar la peça demanant que es fixin en quins elements musicals són els que els han fet sentir/pensar en... el què han percebut en la primera escolta.

- Conversa posterior a l’audició, guiada pel mestre, intentant guiar/destacar els protagonistes tímbrics (vent-metall i percussió), els motius rítmics, la intensitat, i en especial, els silencis. Comentar la importància d’aquests en la música i si cal fer el paral·lelisme a la conversa amb llenguatge on també fem pauses abans de dir alguna cosa important.

- Repassar els instruments que coneixen de les famílies que han sentit i la seva classificació. Si és necessari, ampliar els que no coneguin presentant-los i dedicant-los especial atenció. Si a secundària o 6è de primària ja s’han treballat prou les famílies instrumentals, es pot intentar esbrinar les relacions intervàliques entre els grups de 3 notes de l’inici de la melodia i comparar-les amb l’exercici 1 que havíem fet d’experimentació amb notes l’acord.

(Nota: Tot i que els colors del musicograma poden variar en funció del què es vulgui destacar, la proposta feta està basa en colors més aviat càlids per representar la brillantor del vent-metall i diferencia dues gammes, per separar les dues semi-frases del tema principal. Els fragments on es repeteixen les mateixes notes, estan representats amb el mateix color i en el cas del rosa clar i rosa indiquen les mateixes relacions intervàl·liques però amb diferents notes. Els fragments descendents que acaben cada semifrase, els hem simbolitzat amb el to més fosc).

- Parlar de la importància de cada grup instrumental i del paper que juguen (melodia i

acompanyament) i buscar una manera de representar a cada família. Ex: Melodia/ Vent-metall: fent moure cintes o mocadors de colors


21

Acompanyament/percussió: picar a les cadires (seient i potes) o globus (si preferim que no soni i escoltin només l’enregistrament). Escoltar l’audició sencera acompanyant/interpretant per grups a les dues famílies instrumentals. Si es prefereix, substituir el moviment per pintura (veure propostes interdisciplinars)

- Escoltar la introducció on només sona la percussió (fins 0’19’’) i fixar-se en el patró rítmic quantes vegades es repeteix i si hi ha algun canvi d’intensitat.

A Cicle Superior de primària i a Secundària també podem discriminar les timbales del gong, fixant-se en quan coincideixen i quan no. A Cicle Mitjà, suggerim treballar-ho a partir de la partitura i interpretar la polirítmia d’aquest fragment per prendre’n més consciència. - Mostrar la partitura d’orquestra (si pot ser projectada. En alguna pàgina podem trobar l’àudio-partitura. La qualitat del so no és la ideal però facilita el seguir la partitura sense

assenyalar-la. Ex: http://musescore.com/user/15379/scores/37840 -consultada agost

de 2014). La podeu trobar a http://www.musicollege.net/lycee/copland_partition.pdf (agost 2014) i seguir-ne el diàleg mentre tornem a escoltar l’audició.

- Si es considera oportú, proposarem treball de creació a partir de la idea del diàleg, els

silencis i les cèl·lules melòdiques de 3-4 notes. Podem representar el vent-metall amb


22

instruments de placa metàl·lica (metal·lòfons i carillons) o flautes i la percussió amb instruments de percussió indeterminada (panderos, djembés, triangle o gong…).

- Crear escultures humanes en petits grups (de 7 ideal, sinó, fer adaptacions), fent que a

cada cèl·lula melòdica del vent-metall es col·loqui una persona del grup fent un moviment, mentre escolten el primer minut de música. Si es vol, a partir del minut, en què hi ha diferents plans sonors, poden moure’s conjuntament. Insistirem molt en la importància del llenguatge no verbal i de com la dansa i la música comuniquen sense necessitat de parlar.

- Valorarem les escultures dels companys observant si representen el què la música ens transmet i establirem una conversa final sobre l’obra i com la percebem després d’haver-la treballat una mica.

Material necessari:

- Instruments de placa - Espai on poder fer una conversa en rotllana i moure’s lliurement. - Fotografies / material audiovisual dels instruments de vent-metall i percussió - Cintes o mocadors de colors i cadires o globus. - Partitura d’orquestra (a poder ser, per projectar) - Si es creu necessari: foto i informació del compositor

Propostes interdisciplinars:

- Sobre un paper d’embalar gran, escollir colors i tipus de traç pel vent-metall (ex: colors càlids, vius i pintat amb línies corbes, amb pinzell...) i la percussió (ex: estampació amb esponges o suros, esquitxat...).

- Els alumnes de secundària poden treballar a història el context de la segona guerra mundial i relacionar el què Copland mostra amb aquesta peça amb el sentiment bèlic

- A educació física, si es considera oportú, es pot treballar una figura d’acrosport, i muntar-la amb un moviment a cada frase musical. La força i solemnitat de la imatge final pot ser molt representativa del caràcter de l’audició.

2- El amor brujo . Danza ritual del fuego . M. de Falla Aquesta dansa forma part del ballet “El amor brujo” de Manuel de Falla, de principis del segle XX i amb marcat caràcter andalús. Va ser escrita entre 1914-15 a petició de la ballarina de flamenc Pastora Imperio. Sovint l’obra s’interpreta en forma de suite, amb l’orquestra sola, sense dansaires.


23

Proposta d’activitats:

- Escoltar els 2 primers minuts de l’audició i amb els peus quiets deixar-se endur movent el cos

- Conversar sobre l’audició explicant què han descobert mentre es movien. Què seguien? - Preguntar si els ha semblat que tots els instruments tenien el mateix protagonisme o n’hi

havia algun que portés la veu cantant. - Tornar a escoltar la primera part de l’audició i fer-los fixar en el solista que fa la melodia:

l’oboè. - Escoltar tota la peça i fixar-se en quins altres instruments (o grup d’instruments) fan la

melodia. - A partir d’algun dels moviments que hagin sorgit o fent tornar a escoltar l’audició,

focalitzarem l’ interès en els canvis d’intensitat. Seguirem l’audició i els seus matisos demanant que completin el següent esquema (els instruments i intensitats en blau serien els que haurien d’endevinar)

INTRO TEMA A Pont TEMA B + resposta

Corda + piano

Oboè Violins Corda+

vent

Trompes+

Orq

Flautes + orq, clarinet i piano

Tutti Oboè Tutti Oboè

Contrastos ff pp i cresc/dim.

Intro Reexposició

TEMA A Pont TEMA B CODA

corda oboè violins corda Trompes Fl/tutti/ clari

Corda Tutti


24

La indicació dels temes és per al docent. Als alumnes només els demanarem instruments i intensitats

- Inventar un gest per a cada intensitat i seguir l’audició fent el moviment corresponent a

cada matís. - Preguntar-los quin tempo els sembla que té l’audició. Repassar indicadors de moviment i

en cas de no haver-ho fet en cursos anteriors, presentar el metrònom i explicar-ne el seu ús. Fer-los adonar que malgrat el tempo és moderat, a la part final, juntament amb el crescendo, hi ha un accelerando.

- Veure el vídeo de la pel·lícula “El amor brujo” on surt la Danza del fuego i comentar-lo

https://www.youtube.com/watch?v=L18b3UQQ49I - Comentar la influència de les llegendes gitanes i el flamenc en l’obra de Falla i preguntar

sobre quin tipus de música farien ells en funció dels seus orígens i la seva cultura. Intentarem evitar estereotips comentant la riquesa de cada cultura i posant d’exemple la catalana que no es queda només en sardanes sinó que té també balls de bastons, ball de gitanes... Pot ser un bon moment per repassar danses i cançons tradicionals catalanes. Si es vol, es pot ampliar amb la música catalana més actual i cantar alguna cançó de rock català.

- Explicar breument la música nacionalista. - Interpretar coreogràficament la primera part de l’obra. Potenciar el treball corporal

col·lectiu en la introducció seguint el moviment ondulat de la corda i el piano i fent-los adonar de la regularitat de les ones. Aquest moviment lligarà molt amb el que faran els músics en la interpretació.

Si es treballa amb algun element: cintes, mocadors, retalls de roba… pot donar molt joc

- Si es desitja aprofundir més en l’obra complerta “El amor brujo” es poden buscar imatges de les diferents escenes i demanar als alumnes que relacionin l’àudio dels fragments (Ex: Pantomima, Danza del terror, Canción del amor dolido…)

Material:

- Espai suficient on poder-se moure - Imatges de l’oboè, trompes, Manuel de Falla, …


25

- Si es considera necessari: cartolines amb els indicadors d’intensitat impresos, i d’altres amb els noms o dibuixos dels instruments, per fer l’esquema d’intensitats. Si no, es pot escriure a la pissarra o preparar-ne una fitxa.

- Metrònom - Si es vol: cintes/mocadors/ robes

Propostes interdisciplinars: Literatura/llengua catalana

- Abans de treballar-la a música, escoltar l’audició una vegada i demanar que escriguin una història d’amor inspirada en aquesta música. Llegir les històries fixant-nos en quins personatges han escollit i per què...

- Treballar poesia patriòtica catalana (Joan Maragall, Salvat-Papasseit o Jacint Verdaguer) i cercar-ne versions musicals.

Plàstica:

- Crear una ambientació per a la coreografia que faran. Es pot construir un carro, una foguera, vestits per la ballarina principal… O si es prefereix, editar un vídeo amb imatges que acompanyin a l’argument de l’obra.

Coneixement del medi social / història: - Partint del tema dels gitanos podem relacionar-ho amb les migracions, aprofundir en l’ètnia, o explicar el context social de l’època de Falla.

3- Els comediants, Op.26. Pròleg. I.Stravinsky Proposta d’activitats:

- Escoltar aquesta breu audició (de 55 segons) i demanar als alumnes en què els fa pensar, quines emocions els genera...

- Tornar a escoltar l’audició portant la pulsació i demanar-los quin tempo creuen que té (allegro vivace). Si és necessari, repassar els indicadors de moviment, o aprofundir en el treball del metrònom fet en l’audició anterior.

- Proposem també partir d’aquesta peça com a presentació de la orquestra en bloc, i buscar el reconeixement auditiu de les diferents famílies destacant-ne especialment la percussió en la melodia del tema, que completarà la corda i contrastant les breus intervencions vent-metall / vent-fusta. Podem mostrar els instruments de l’orquestra al complert, comprovar la reducció orquestral per aquesta peça, destacar la importància de la percussió, el protagonisme del xil·lòfon...


26

- Tornarem a escoltar la peça per detectar quan hi ha un canvi de tema (demanarem que alcin la mà) i que en descriguin els contrastos (inici més enèrgic i vital, final més melòdic i legato). Podem comentar el final, inesperat, clar i concís.

- Explicar que aquesta peça forma part (juntament amb 9 més) d’un conjunt de peces curtes, que inicialment es va crear com a música incidental per acompanyar un espectacle infantil i que posteriorment Kavalevsky va unir en una suite.

- Explicar breument què és la música incidental i si se n’han treballat altres exemples en cursos anteriors a l’aula, fer-ne un breu repàs.

- Si no s’ha explicat anteriorment, es pot presentar la Suite. I en aquest cas, seria bo escoltar l’obra sencera i treballar els diferents moviments. Si heu assistit a d’altres concerts de l’auditori on s’interpreti alguna Suite (Ex: Tifònics) seria bo que aprofitéssiu per repassar-ho i relacionar els conceptes.

- Si es creu convenient, es pot parlar dels protagonistes d’un concert en directe: director,

concertino, músics i col·locació, escenògraf, tècnics, etc. Material:

- Enregistraments de tota la Suite “The comedians” - Foto del compositor - Imatges o enregistraments de l’orquestra en diferents formats - Si es vol fer la representació de la proposta interdisciplinar, material d’atrezzo (nas de

pallasso, barrets, perruques, flors que tiren aigua, cadires, etc.) Propostes interdisciplinars: A CM es podria treballar aquest pròleg juntament amb el Galop i crear una petita representació “teatral” a mode de comediants (pallassos) per anar a representar a les classes d’educació infantil. En aquest cas, donarem molta importància al llenguatge no-verbal, l’expressió del cos i la cara, la importància de comunicar sense parlar... 4- Les noces de Fígaro, K 492. Obertura. W.A. Mozart Entrada de l’òpera bufa italiana “Les noces de Figaro” del conegut W.A.Mozart ambientada a Sevilla a finals del segle XVIII. Proposta d’activitats:

- Escoltarem el primer fragment de l’obra i demanarem als alumnes que ens diguin a quina situació o acte associarien aquesta música

- Explicarem a quina obra pertany i qui n’és l’autor i incidirem especialment en la importància de l’orquestra en les òperes.


27

- Si s’ha treballat l’òpera prèviament, podem comparar aquesta obertura amb d’altres que haguem treballat. Aquesta no incorpora cap dels temes de l’òpera. En cas que no, pot ser un bon moment per presentar l’òpera i les seves parts així com a reconèixer les àries, els recitatius, els duos, l’obertura... A cicle mitjà pot ser un bon moment per escoltar fragments d’òpera interpretats amb les diferents veus i comentar-ne la classificació. A l’ESO, es pot aprofundir en la història de l’òpera i parlar de l’òpera barroca, la clàssica, la romàntica i la contemporània.

- Tornarem a escoltar l’audició, aquesta vegada sencera, demanant que es fixin en la família d’instruments que té més protagonisme (la corda) i en què els crida l’atenció especialment.

- Partint del què hagin sentit i en destaquin, conduirem la conversa cap als canvis d’intensitat. pp ff p ff f p f p f p

(22 puls.) (12 p) (22 p) (12 p) (1p) (3p) (1p) (3p) (1p) (3p) Després continua forte fins pràcticament al final del tema A, als compassos 76 i 78 on fa un contrast molt clar entre el motiu melòdic de terceres que els violins interpreten piano, seguit de les dobles cordes fortes. Podem escoltar l’audició i fer que marquin amb un gest corporal quan és fort o piano (ex: obertura de mans i braços per al ff i tancar progressivament en funció de la intensitat).

- Depenent del nivell del grup, els podem demanar qui té el protagonisme quan la corda toca piano.

- Podem visionar algun vídeo on l’orquestra interpreti aquest fragment. (Ex:

http://www.youtube.com/watch?v=MBRkr5KUqbM) i fer-los fixar en el director. Què fa? - Després de comentar tots els gestos que fa el director, parlar de la batuta si no en

coneixen el nom, observar que al final saluda al concertino... intentarem imitar-lo. - Per fer de directors haurem de conèixer bé la peça i/o seguir-la amb la partitura general.

Aprofitarem a demanar-los el tempo (presto) perquè s’adonin de la velocitat a la qual hauran de marcar la pulsació o la mètrica, les intensitat les haurem treballat, els inicis i finals o les entrades les treballarem per sobre (no podem pretendre que marquin totes les entrades però sí les principals).

- Un cop treballat el gest de direcció, considerem important que dirigeixin alguna cançó que hagin treballat a classe i coneguin molt. Poden sortir diferents alumnes a dirigir a la resta mentre canten i després valorar entre tots si s’ha entès el gest o no, fer propostes de millora, comentar la importància de que algú els dirigeixi...

- A secundària podem mostrar-los la pel·lícula “Amadeus” i aprofundir en la vida del compositor.


28

- Si es considera oportú, mirar algun fragment del programa “òpera en texans”

http://www.tv3.cat/opera-en-texans i aprofundir de manera lúdica en aquest gènere musical.

Material:

- Si és factible i es considera oportú, un instrument de corda (potser algun alumne el toca i el pot presentar) per conèixer-los millor i poder valorar la dificultat interpretativa de la peça.

- Foto de Mozart, vida i obres (relacionar amb les treballades prèviament) - Vídeo d’una orquestra on es vegi clarament el director interpretant el fragment. - Si es considera oportú: material sobre l’òpera


- A l’ESO, si hem treballat la pel·lícula “Amadeus”, comentar-ne el context socio-cultural a història.

- Podem buscar pel·lícules, sèries o anuncis on surtin fragments d’òperes (Ex: Philadelphia, Cadena perpètua, Pretty Woman, ...) i fer-ne un recull.

L’obertura que treballem era la sintonia de la telesèrie “Majoria absoluta”

5- Suite núm.3 en Re Major, BWV 1068. Ària. J.S.Bach Proposta d’activitats: - Escoltar l’audició amb els ulls tancats i deixar-se endur per allò que els evoca. En el cas que “remogui” emocions, en la conversa posterior aprofitarem per parlar del poder de la música per provocar o evocar emocions i de com la podem fer servir per generar-nos benestar quan ho desitgem. - Explicarem el termòmetre emocional (un termòmetre imaginari que mesura el grau de felicitat de zero a deu considerant que 10 és felicitat màxima): demanem als alumnes que es prenguin la temperatura emocional i qualifiquin amb un nombre, de 0 a 10, el seu grau de felicitat en aquell moment concret. Podem parlar-ne o compartir els motius pels quals ens sentim així o simplement anotar-ho en un paper per a nosaltres mateixos. A continuació, els posarem alguns fragments musicals enregistrats i els demanarem que tornin a mesurar-se la temperatura després d’haver-los escoltat (Una proposta podria ser: 1. Schindler’s list theme 2.Mambo nº 5 3. Only time Enya 4. Ride of the Valkyries Wagner 5. La nina Joc d’infants Bizet 6. Un americà a París Bernstein 7. Eternal love affair E.Cortazar ). Tant si inicialment hem compartit la temperatura com si no, comentarem si ha variat després d’escoltar les audicions o no i en quin sentit: ha pujat o ha baixat. Serà un bon moment per valorar el poder de la música sobre el nostre estat d’ànim, treballar valors de tolerància i respecte envers els companys que viuen un mateix fet de manera diferent, i trobar semblances entre


29

persones molt diferents a nivell de que una música ens pugui relaxar, per exemple, o pujar l’estat d’ànim. Si es considera oportú, la conversa ens pot portar a esbrinar quin tipus de música relaxa al grup i fer-la servir per començar la classe connectats a un mateix nivell d’energia, tot creant un clima més adequat per treballar i aprendre música. - Demanarem que “aparquin” un moment les imatges i vivències que els ha evocat l’audició de Bach i la tornarem a escoltar de manera molt més racional, per analitzar-la tímbricament i descobrir-ne els plans sonors. Probablement inicialment només diferenciïn un baix continu i la melodia dels violins. Si és així, ens servirà per parlar de melodia i acompanyament. Si estan més acostumats a diferenciar capes sonores i textures, potser anomenaran tots els instruments que han sentit. En aquest cas, els demanarem si tots tenen el mateix protagonisme o no, quin senten més, qui porta la veu cantant, què destacarien de la melodia (notes llargues...). Podem demanar-los que dibuixin un esquema dels plans sonors (llibertat creativa per representar totes les veus). Exemple dels primers compassos:

Violins 1rs Violins 2ns Violes Baix continu

- Podeu veure un àudio-musicograma a:

http://www.youtube.com/watch?v=2PVX7Umth1A&list=UU2zb5cQbLabj3U9l3tke1pg

- Podem parlar del tempo, marcar la pulsació i demanar-los quantes pulsacions duren les notes llargues de la melodia dels violins. En marcar la pulsació possiblement prendran més consciència de la veu del baix continu.

- Presentarem el clave i explicarem la seva evolució cap al piano. Seria ideal si es pogués fer la visita al Museu de la música i veure i conèixer en directe instruments de teclat.

En parlar de l’instrument és un bon moment per presentar l’autor i l’època i lligar-ho a la proposta interdisciplinar de l’eix cronològic ja que en les peces d’aquest concert, el Barroc és el període de la música més antic que treballarem.


30

- En funció del tipus de treball que haguem fet amb ells a primària (a secundària no ho recomanem si no estan molt acostumats al moviment corporal), seria bo poder representar les diferents veus amb el cos. Ex: Baix continu � caminant la pulsació, violins i violes � ballant lliurement la melodia (movent braços) Quan hi ha petits diàlegs, agrupar-se amb els qui representen

- Si es prefereix un treball de veu, podem partir d’una caixa amb cintes de ras fixades a

l’interior, que representin les notes llargues de la melodia i que les puguem anar estirant a mesura que escoltem l’audició. A partir d’aquí, podem proposar crear una “composició” vocal seguint la idea de la melodia que combina notes llargues amb moviments descendents i ondulats. Per parelles, un estira la cinta recta mentres vol un so llis i llarg i la ondula quan vol que la melodia pugi o baixi i l’altre, representa el moviment amb la veu. Es pot començar amb vocals o sons neutres i si el treball dóna fruits, atrevir-se a posar-hi lletra.

Material:

- Enregistraments de peces de diferents caràcters per al termòmetre emocional - Imatges del clave - Informació sobre el barroc, Bach... - Partitura per al mestre (per poder seguir a l’hora de fer el musicograma)

- Vídeo de la peça http://www.youtube.com/watch?v=NlT8yeEYbMs

- Opcional : caixa amb cintes llargues fixades a l’interior

- Per a la proposta interdiciplinar:

ordinadors amb algun programa tipus “wordle”

Cordill i pinces d’estendre la roba, cartells o fotos dels compositors


- Crear núvols de paraules amb allò que els evoca l’audició i exposar-los. - A coneixement del medi social / història podem crear un eix cronològic, (suggerim fer-ho

amb cordills penjant de la classe o el passadís de l’escola on s’hi aniran penjant les diferents obres treballades en funció de l’època – es poden posar imatges o cartells enganxats amb pinces d’estendre la roba- però també es pot fer en un mural fixat a la paret) i situar les obres d’aquest concert i d’altres que treballarem al llarg del curs. Aquesta seria la primera, juntament amb els Focs artificials de Haendel.

- A plàstica: fer una recerca de clavecins decorats (ex:

http://harpsichordphoto.org/anderson/) i estudiar-ne l’estil, fer alguna proposta de dibuix...


31

6- Suite núm.2 per a petita orquestra. Polka. I.Stravinsky Proposta d’activitats:

- Cantarem cèl·lules melòdiques de 4 pulsacions que els alumnes imitaran. Proposarem motius melòdics com el de la trompeta al tema principal , però amb síl·labes neutres.

Ex: duru duru du ru du du du, laralara la la la, etc... I d’altres a contratemps (com la resposta de l’audició). Ex: pip, pip, pa pa... - Col·locarem als alumnes en dues files horitzontals encarades, per parelles, i els

proposarem crear un diàleg. Primer practicaran diversos motius amb la parella i després en triaran un que els agradi com ha quedat per interpretar-lo conjuntament. Crearem una sèrie de motius dialogant. Si es creu convenient, entre una parella i una altra, el docent pot proposar un dels motius de l’audició i establir la resposta que han de donar tots col·lectivament.

- Escoltarem l’audició d’Stravinsky i en comentarem allò que els hagi cridat l’atenció. Presentarem al compositor.

- Explicarem que com en d’altres peces d’aquest concert, la polka és una dansa saltada que forma part d’una suite. Aquesta Suite és la segona que va fer Stravinsky per orquestra de cambra, al 1921 i a “Tocats per l’OBC” en treballarem dos fragments, la polka i el galop.

- Tornarem a escoltar l’audició fent-los adonar del motiu rítmico-melòdic treballat

anteriorment i els demanarem quin és l’instrument que l’interpreta. - Podem repassar els instruments de vent-metall, aprofundir en el coneixement de la

trompeta i les seves parts... - Si hem treballat alguna polka a classe en cursos anteriors (Ex: taló punta, o passos

d’alguna dansa com Gerald’s O’Flynn), podem recordar-ne el pas saltat en parella i practicar-lo girant.

- Per parelles, col·locats en rotllana, ballarem una petita coreografia amb el pas de polka mentre escoltem l’audició. En acabar en valorarem la dificultat.

- A l’ESO , si es vol, es pot aprofundir en el tercer període estilístic d’Stravinsky, el dodecafonisme i el serialisme.

Material:

- Foto i vida d’ Stravinsky http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dgor_Stravinski - Informació sobre la trompeta - Enregistrament d’alguna polka que hagin ballat



32

- Seguint amb la idea de l’eix cronològic on anem incorporant els nous compositors, valorarem el fet que des del barroc fins al s.XX, no hem treballat dones compositores. Podem parlar del paper de les dones a la societat, fer un treball sobre les dones compositores al llarg de la història, etc.

- A plàstica, podem seguir el diàleg musical a partir d’un material manejable (papers, plastilina, etc...) un l’arruga o l’ondula, l’altre li contesta estirant-lo...

7- Música per als reials focs d’artifici. La Réjouissance. G.F. Händel Proposta d’activitats:

- Escoltar l’audició i buscar una paraula que en descrigui el caràcter o l’emoció que ens ha generat.

- Establir una conversa sobre les situacions d’alegria, celebració, festa... (o les paraules que hagin sorgit) en què hi ha música i de quin tipus és.

- Presentar l’audició i el motiu pel qual es va compondre, situar al compositor en l’eix cronològic i relacionar-lo amb l’època.

- Tornar a escoltar l’audició per tal de descobrir-ne entre tots l’estructura: Estructura: A A B B A i coda Segona A i segona B piano � canvi família sonora A Timbales, corda A’ Timbales, corda i trompetes B Timbales i corda B’ Timbales, corda i trompetes A i B Tutti

- Picar la pulsació de l’audició i buscar els accents mètrics (poden picar el temps fort a les

cuixes i la resta a les mans). Un cop descoberta la mètrica, aprofundir en el gest de direcció que havien treballat amb l’Overture de Mozart i dirigir-la.

- A CS i ESO, si s’han treballat els tipus de començament (tètic, anacrúsic i acèfal) es pot demanar com comença l’audició, ja que és un principi molt clar. Si no, pot ser una excusa per presentar-los si es creu convenient.

- Escoltar la cançó “Fireworks” de la Kate Perry, i comparar-les (buscant semblances i diferències)

Material:

- Enregistrament de l’audició sense imatge. - Enregistrament de la cançó “Fireworks” de K.Perry



33

- En grups, crear una presentació visual de l’audició. Si es fa a plàstica, representant gràficament l’audició, serà més ric però si es prefereix es pot fer a informàtica buscant imatges que acompanyin l’audició.

- A llengua anglesa, es pot cantar la cançó de la Kate Perry - A coneixement del medi social /història, es pot treballar l’època del barroc, parlar de la

Guerra de successió austríaca (l’audició es va encarregar per conmemorar que havia acabat)

8- La màquina d’escriure. L.Anderson Proposta d’activitats:

- Escoltar l’audició i intentar esbrinar quin és “l’instrument” principal. - Presentar/parlar de la màquina d’escriure i de com el compositor aconsegueix integrar-la a

l’orquestra i fer sons amb objectes quotidians. - Presentar al compositor i si s’han treballat altres audicions d’ell, relacionar-les. - Tornar a escoltar l’audició per descobrir-ne l’estructura bàsica (Intro ABA’) - Amb alumnes de primària, comptar cada quantes pulsacions sona el “cling” de la màquina i

representar-ho en un musicograma. Al tema B, descobrir el patró dels “clings” 1 1 2, 1 1 2 i acompanyar l’audició interpretant aquests sons amb un instrument que se li assembli (ex: triangle), seguint el musicograma que prèviament hauran realitzat. Si es vol, acompanyar l’altre so amb un güiro

A secundària, podem fer un pas més i diferenciar el so del timbre i el del corredor tant al tema A com al B i després, centrar-nos al tema B i seguir quantes tecles/ a quin ritme tecleja al tema B en comptes de comptar únicament la pulsació. - A CM podríem fer un moviment grupal en què cadascú representi una tecla de la màquina i es van ajupint (enfonsant les tecles) i aixecant seguint la pulsació i avançant lentament. A cada retrocés de la màquina un salt cap a la dreta per recuperar posicions... A CS i ESO es podria crear una petita composició de percussió corporal amb l’estructura i ritme de la peça “La màquina d’escriure”.

Estructura Tema A de 20’’ a 1’ comptar cada quantes pulsacions sona el “cling” de la màquina. Tema B 1 1 2 1 1 2

A B A


34


35

I A (a a’ a) B (b b’) i A (a 3semifrases coda)


36

Intro.

A


37

B

A’


38

A secundària, podem simplificar-lo indicant només pulsacions, per exemple:

I en canvi, a la part central (tema B) esbrinar el ritme de la màquina d’escriure i la melodia principal de l’orquestra: X X X X cling tab. X X X X X X X X X X cling tab. X X X X X X X X X X cling tab. X X X X X X X X X X X X X X X X X X X A cicle superior i ESO es podria crear una composició amb percussió corporal seguint el musicograma Ex: Introducció (corda) amb la veu (més melòdica) Tema A: A ritme de corxeres (tenint en compte que el tempo és ràpid blanca=160) percussió a cuixes-pit o sobre la taula Timbre � click de dits, un so amb la veu, una picada amb bolígraf a la taula... Tabulació � veu (ex: ft), fregar una mà ràpid sobre la roba, arrossegar un peu... Tema B: mantenir sons escollits i adaptar al ritme de la peça.

- Visionar algun vídeo on es faci música amb instruments no convencionals. Ex: http://www.youtube.com/watch?v=gIcG-DuG0JU http://www.youtube.com/watch?v=sb-2VsE2y-U

I I I I I I I I I I I I I I I I

I I I I I I I Cling Tab.



I I I I I I I I _ C t




39

http://www.youtube.com/watch?v=Zu15Ou-jKM0

Material: - Màquina d’escriure o imatge/vídeo - Triangles i güiros - Foto del compositor - Musicograma


- A plàstica, construir instruments amb material reciclat (reciclòfons) o buscar sons de l’entorn (quotidiòfons) i incorporar-los a una composició musical que es treballi a l’aula de música

- A coneixement del medi, buscar objectes “antics” a casa i prendre consciència de l’època a la qual pertanyen. Relacionar les etapes de la història treballades (prehistòria, edat antiga, edat mitjana, edat moderna, edat contemporània) amb els objectes característics de cadascuna d’elles.

9- Danzón núm.2. A.Márquez Proposta d’activitats:

- Treballarem cèl·lules rítmiques de 8 pulsacions per imitació (a cicle mitjà podem començar per 4 pulsacions), picant de mans o amb instruments de percussió indeterminada de l’aula. A CS i l’ESO si ja hem treballat síncopes, buscarem motius sincopats. Podem demanar que els propis alumnes n’inventin i la resta els imitem. Proposem treballar els següents ritmes:

- Mostrarem el fragment del ritme que fan els claus a l’inici de la peça i demanarem si el saben interpretar


40

(Es repeteix 10 vegades, després hi ha uns compassos de silenci i torna a entrar...)

- Farem dos grups a l’aula i mentre un grup va interpretant repetidament el ritme treballat

amb instruments de fusta (claus, caixes xines, caixes dobles…), l’altra meitat de la classe podem cantar una melodia que haguem treballat (el més melòdica possible), com a experiment per valorar la dificultat de mantenir un ritme sincopat mentre escolten una melodia diferent.

- Repassarem el concepte d’obstinat (rítmic i melòdic) fent referència a cançons o audicions que haguem treballat a l’aula amb obstinats.

- Presentarem l’audició que escoltarem, començant pel compositor, A.Márquez, mostrant-ne una foto i explicant que encara està viu. Si hem treballat prèviament algun compositor contemporani el podem relacionar i si no, podem preveure el treball de conèixer compositors del nostre país o d’altres, que encara siguin vius, per després del concert.

- Escoltarem la primera part de l’audició fins al solo del piano (al minut 1’50’’

aproximadament) i els demanarem que es fixin en els plans sonors i identifiquin els instruments que senten: Clarinet Oboè corda

Claus Piano

- Comentarem el paper de cadascun dels instruments i de com la melodia va viatjant d’un

instrument a un altre - Probablement en sentir els claus comentaran que és el ritme que havien treballat abans. Si

no l’han reconegut encara els farem fixar l’atenció en aquest instrument i picar el ritme que fa. Aleshores el compararem amb el que havien interpretat ells.

- Escoltarem l’audició sencera, fixant-nos en els canvis de caràcter (1’51’’ canvi accelerando i crescendo 3’12’’ torna una mica a la calma amb el solo de piccolo (a nivell d’intensitat però no de tempo) i torna a fer un crescendo fins al 4’16’’ on el piano torna al tema principal i tornen a tenir el protagonisme els claus, amb la melodia interpretada per la corda... 5’30’’ recupera el protagonisme el clarinet dialogant amb la flauta. Una breu pausa i al 6’19’’ canvia el caràcter presentant un nou tema amb solo de trompeta. A partir del 7’13’’ reexposició de temes en un moviment incessant i festiu (amb una única pausa al minut 8’30’’ –solo de piccolo-) que ens portarà a un final apoteòsic.

- Visionar una interpretació de la peça i valorar la dificultat tècnica i treball dels músics, al

mateix temps que gaudeixen i expressen el què allò que estan interpretant els transmet. El vídeo que proposem també és una bona proposta per observar l’expressió del director i trencar l’estereotip de “seriós” que acostumen a tenir alguns alumnes.

http://www.youtube.com/watch?v=PA7vEIj6Lzk&feature=kp


41

- Proposta de moviment

En gran grup, la majoria fan una rotllana el més ample possible i comencen asseguts a terra picant el ritme de la percussió. Un petit grup, voluntaris, representarà els instruments solistes de l’inici a l’interior, movent-se lliurement seguint la melodia. A mesura que es van sumant músics i va prenent força la peça, els que representen la corda comencen a fer moviments més convulsos, a girar… mentrestant la rotllana exterior es va aixecant. La corda comença a topar suaument contra els altres fins al minut 1’51’’en què s’agrupen per parelles i ballen al ritme de la música (si s’han treballat balls de saló, podem proposar passos de salsa o ensenyar algun pas específic del Danzón)

Material:

- Instruments de percussió indeterminada (especialment claus i güiro i en funció de com adaptem la primera activitat, triangles, djembés, bongos, darbukes...)

- Vídeo i projector - Espai suficient per poder ballar - Foto del compositor

Propostes interdisciplinars: - A la tutoria, parlarem de les emocions que ens genera aquesta peça i ampliarem el treball d’educació emocional, d’una banda, fent una classificació d’emocions (i ampliant-ne el vocabulari) i d’altra banda, parlant d’hàbits de vida que ens generen benestar (com escoltar música que ens anima). - A partir de la reflexió sobre el gran nombre de músics que hi ha a l’orquestra i la importància de que tots se sentin, etc. podem parlar de les sales on es realitzen concerts i estudiar els espais més reconeguts nacional o internacionalment. 10- Suite núm.2 per a petita orquestra. Galop. I.Stravinsky Proposta d’activitats: - Amb instruments de placa o amb la flauta, interpretar el motiu melòdic del tema A sol-la-si-do’-si-sol-la si-sol-la si-sol-la sol-la-si-do’ si-sol-la si-sol-la Do’ Podem començar escrivint el fragment a la pissarra per treballar la lectura i després que l’interpretin, partir de cartells amb neumes i lectura relativa o aprendre’l per imitació. Si disposem d’instruments suficients es podria interpretar en grups/parelles, el primer fa “sol-la-si-do’” i la resta li responen. Jugar amb diferents tempos.


42

- Presentar l’audició explicant que és el darrer moviment de la Suite nº 2 d’Stravinsky, de la qual

ja n’hem treballat la polka. I preguntar com s’imaginen que serà, dient-se “galop”. - Escoltar l’audició sencera i conversar sobre el què han escoltat. - Tornar a escoltar l’audició tot fent-los adonar dels diferents temes i destacant la part central

amb un canvi de caràcter important (0’36’’). Buscar adjectius que descriguin el caràcter i les emocions que ens genera.

- Demanar que aixequin la mà quan sentin el tema principal i que es fixin en les notes de la melodia. Relacionar el motiu amb el què ells han interpretat prèviament i si és possible, cantar-lo a sobre de l’audició.

Material:

- Instruments de placa / flautes Propostes interdisciplinars: - Llegir algunes frases cèlebres d’Stravinsky i comentar-les. Ex: “No n’hi ha prou amb escoltar la música, a més a més, l’hem de veure”. “ Seguir un únic camí és retrocedir” “ Per poder crear hi ha d’haver una força dinàmica i quina força és més potent que l’amor?” “ La meva música l’entenen millor els nens i els animals” “ En la meva vida de compositor he après més dels errors i de les falses suposicions que de l’exposició a fonts de saviesa i coneixement” “ Pressa? Mai tinc pressa. No tinc temps!” - A coneixement del medi social/ història: Parlar del context històric d’Stravinsky el modernisme i estudiar-ne les característiques 11- Mascarada. Suite. Vals. A.Khatxaturian Proposta d’activitats:

- Escoltar l’audició tot picant-ne la pulsació. Demanar als alumnes quina mètrica tenia. (Ternària) i en què els fa pensar.


43

- Explicar-los que és un vals i aprofitar per repassar altres valsos que s’hagin treballat (Ex: Vienès � El danubi blau Strauss, Anglès � True love E.John, Francès � Vals Coppelia Delibes) Comentar què tenen en comú

- Ensenyar el pas bàsic del vals i ballar-lo per parelles - Presentar el compositor - Si es vol, aprofundir en el concepte de la Suite que hem treballat en altres peces: Tot i que

aquest vals va néixer com a música incidental per al teatre, posteriorment Khachaturian va convertir aquest vals en el primer moviment d’una suite simfònica de 5 moviments.

Material:

- Foto del compositor - Enregistraments de diversos valsos. - Espai suficient per ballar el Vals - Per les propostes interdisciplinars: mapa mundi


- Situar geogràficament el país d’origen del compositor i ubicar sobre el mapa altres dels compositors treballats en aquest concert o a l’aula.

- Plàstica: representar lliurement en una pintura, escultura, o dibuixant sobre sorra, l’emoció que els transmet la peça

12- Cavalleria Rusticana . Intermezzo . P.Mascagni Aquest fragment de l’òpera “Cavalleria Rusticana” de Mascagni, és un clar exemple de l’estil italià anomenat verisme (veure apartat per “saber-ne més...”) que subratlla el comportament dels personatges, sotmesos a una gran tensió emocional. De les 17 òperes que Mascagni va escriure, només Cavalleria Rusticana, estrenada al 1890 i L’amico Fritz s’han mantingut al repertori musical actual. Proposta d’activitats:

- Demanarem als alumnes que s’agrupin per parelles i que un dels dos es tapi els ulls. L’altre el guiarà desplaçant-se suaument per l’espai, seguint la música. En acabar, repetirem l’audició intercanviant els papers i finalment els deixarem una breu estona per comentar com s’han sentit, què els ha transmès la música, quina diferència hi ha hagut entre la primera i la segona vegada...

- Escoltarem l’audició (o un fragment) per fixar-nos en quina família instrumental domina i com interpreten la peça. Parlarem de les possibilitats sonores de la corda fregada (pizzicato, stacato, legato...). Podem aprofitar per comentar la importància de les arcades quan toquen molts músics en una orquestra...


44

- Repassarem alguna cançó que haguem treballat i la interpretarem staccato i després legato per valorar-ne les diferències

- Esbrinarem la mètrica de l’audició (ternària) i el tempo (andante sostenuto) - Tornarem a escoltar l’audició i ens fixarem en el tema B on hi ha un diàleg entre la corda i

la flauta Intentarem reproduir el motiu melòdic amb la veu i esbrinar-ne les notes (dictat melòdic).

Si els alumnes estan més acostumats a aquest tipus de treball podem comparar aquest motiu amb el del tema B en què també hi ha 3 graus conjunts descendents i un salt de 4ª però amb altres notes...

- En petits grups, els demanarem una creació instrumental amb mètrica ternària on en algun moment hi aparegui un motiu que tingui la mateixa relació intervàlica

- Lligat amb la proposta de participació del concert, podem treballar el llenguatge no verbal, la comunicació amb les mans, el seguir la música amb moviments lents i sentits de braços i mans...

Material: - Mocadors, bates o antifaços per tapar els ulls - Metal·lòfons i carrillons - Per les propostes interdisciplinars: pantalla/llençol blanc + foco Propostes interdisciplinars: - Plàstica-educació física Fer ombres xineses amb moviment corporal... Buscar fotografies que representin el què descriu la música - Literatura: escriure una poesia o haiku que transmeti el mateix que l’audició. 14- Estancia. Suite del Ballet. Malambo. A.Ginastera Proposta d’activitats:

- Escoltarem l’audició, per valorar-ne el caràcter i presentarem a l’autor i l’obra. Alberto Ginastera és un compositor argentí però que de molt jove va anar als Estats Units on va treballar amb Copland. Podem relacionar-ho amb la primera obra del concert.


45

El malambo és una dansa del folklore argentí, alegre i festiva, que acostumaven a ballar els homes sols, fent percussió amb els talons de les botes a terra i seguint el ritme de la música.

- Veure un vídeo de com es ballava el Malambo

http://www.youtube.com/watch?v=EoPsJh58toI (a partir del minut 1’) - Explicarem que Malambo forma part de la Suite Estancia que el compositor va extreure

del seu ballet. (Relacionar amb les altres peces del concert en què hem treballat la Suite o el Ballet)

- Tornarem a escoltar-la, aturant l’enregistrament després de cada “solo” i anirem fent el

reconeixement tímbric (Flauta travessera i piccolo, pandereta a contratemps, corda, vent-metall, xilòfon, oboès, corda, trompetes, trompes i timbales, etc...)

- Podem fixar-nos en el ritme obstinat de fons que va creixent en intensitat i accelerando.

- Veure el vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=kRcC1-PLLW8 i valorar la dificultat de tocar i moure’s a l’hora. Comentar també el gaudi de la interpretació després de molt esforç d’assaig i tècnica per tocar bé.

Material:

- Foto del compositor - Vídeo de la interpretació dirigida per Dudamel - Vídeo del Malambo

Propostes interdisciplinars: - Completar les propostes anteriors de situar cronològica i geogràficament al compositor - Treballar el folklore de diferents països i fer-ne un treball per grups


46

Professorat Per saber-ne més En aquest apartat donem informació complementària per a que els mestres puguin ampliar algunes de les fonts de coneixement a partir de les quals educaran als alumnes. Els elements més coneguts per tots (distribució de l’orquestra, compositors clàssics, etc.) no hi són representats, entenent que els professors ja en tindreu prou informació. A banda dels elements musicals que potser no tenim tant presents, en aquest apartat hem volgut donar una breu informació sobre educació emocional donat que potser no és el vostre àmbit de coneixement i que en aquest concert pren molta importància tota la vivència emocional i percepció subjectiva de la música. Tal i com mencionem a la presentació i fent referència al nom del concert “Tocats per l’OBC”, volem que aquesta experiència musical ens arribi al cor i ens commogui. D’aquí, doncs, que sigui important presentar les bases de l’educació emocional que ens permetrà gestionar millor aquestes emocions.

Una mica de… EDUCACIÓ EMOCIONAL

Tot i que podem trobar diverses definicions sobre el terme “emoció”, he escollit la que planteja R.Bisquerra (Educación emocional y bienestar, 2008. Capítol 3) i la resumiria com a: “estat complex de l’organisme, caracteritzat per una excitació o pertorbació, causat per un aconteixement extern o intern i que predisposa a una resposta organitzada”.

Les emocions es manifesten a tres nivells diferents:

- Neurofisiològic: respostes involuntàries provocades pel sistema nerviós central (ex: taquicàrdia, sudoració, to muscular), el sistema límbic, els neurotransmissors i les hormones. El sistema nerviós vegetatiu i el sistema nerviós perifèric somàtic, també hi juguen un paper important.

- Comportamental: l’observació de les expressions facials, llenguatge no verbal o el to de veu ens poden permetre inferir quin tipus d’emocions està experimentant un individu.

- Cognitiu: processos que es desencadenen a partir d’un estímul, en funció de la vivència subjectiva que implica una emoció (valoració de l’estímul, interpretació, etiquetatge, enfrontament, objectius i expectatives).

Les emocions predisposen a l’acció (basada en el principi de “fly or fight”, d’enfrontament o fugida) tal com indica l’origen etimològic de la paraula e- (cap a fora) –moción (del llatí movere, moure) és a dir: moure cap a fora, en resum: tendència a l’acció.

Perquè es produeixi una emoció cal que es produeixi un aconteixement, un canvi en l’entorn que afecta l’equilibri homeostàtic del subjecte. El subjecte fa una valoració d’aquest fet: segons Lazarus (1991), hi ha una valoració primària sobre la rellevància de l’estímul que ens fa determinar si és positiu o negatiu per a aconseguir els nostres objectius i una avaluació secundària que té en compte els recursos personals per poder enfrontar-se a la situació. Mentre es produeix aquesta valoració, hi ha la manifestació neurofisiològica i comportamental de l’emoció i a partir de la valoració es produirà una resposta o acció que depèn de molts factors diferents.

Sobre les funcions de l’emoció hi ha diverses teories: alguns investigadors consideren que la funció principal de les emocions és motivar la conducta , d’altres consideren que tenen una funció adaptativa a l’entorn. Les teories biologistes remarquen la funció informativa (les emocions


47

alteren l’equilibri interorgànic per informar al propi subjecte o als altres d’algun fet). Els sociòlegs es basen en la funció social de les emocions, segons la qual les emocions serveixen per comunicar als altres com ens sentim i per influir als demés.

Fins fa aproximadament una vintena d’anys, no s’ha desenvolupat el concepte d’educació emocional com a tal i s’ha estès gràcies a la publicació d’ “Intel·ligència emocional” de D.Goleman. Malgrat això, 400 anys abans de Crist ja hi havia filòsofs que en parlaven.

L’educació emocional és un procés educatiu, continu i permanent que té com a objectiu potenciar les competències emocionals de les persones com a aspecte fonamental del seu desenvolupament integral oferint-li recursos personals per a aconseguir el benestar a la vida.

L’educació emocional a diferència de la teràpia (que es centra en el tractament) proposa la prevenció dels efectes nocius de les emocions negatives i el desenvolupament de les emocions positives.

Podem aplicar l’educació emocional a l’àmbit de l’educació formal, a l’àmbit socio-comunitari o a l’àmbit de les organitzacions, però des de la perspectiva d’aquest treball, em centraré només en l’àmbit educatiu.

Des d’aquesta perspectiva, doncs, pot ajudar a reduir la vulnerabilitat a determinats comportaments de risc, agressivitat, impulsivitat, estrés o depressió o prevenir-los i incideix positivament en les relacions amb l’alumnat i en la possibilitat d’impartir educació emocional als alumnes i per extensió a les famílies.

El concepte d’educació emocional va néixer conjuntament amb el d’intel·ligència emocional popularitzat a partir de la publicació de Goleman (1995).

Si existeix la intel·ligència emocional (habilitat per comprendre les emocions pròpies i alienes amb la capacitat per regular-les i expressar-les) és indubtable que aquesta habilitat es pot millorar mitjançant l’aprenentatge i la pràctica, és a dir, a través de l’educació. Les emocions es poden educar i el desenvolupament de les competències emocionals (consciència, regulació, autonomia, competència social i habilitats de vida i benestar) millora la relació amb la resta (el què Gardner anomena intel·ligència inter i intrapersonal). L’escola, doncs, ha de poder crear les condicions ideals perquè els alumnes s’eduquin emocionalment.

Durant molts anys, i encara ara, els currículums escolars estaven sostinguts sobretot en l’aprenentatge d’habilitats acadèmiques (competències bàsiques: llengua i matemàtiques) i deixen de banda altres aspectes com la creativitat, l’expressió, l’autoconeixement, les habilitats socials, la resolució de conflictes, el control emocional...

Últimament es comença a veure que l’aprenentatge de continguts no ho és tot per a educar a una persona i aconseguir el seu desenvolupament integral. Manquen eines per aconseguir l’èxit i el benestar a nivell personal i social.

Tal com diu Pere Darder (2003), “les emocions són bàsiques per a l’equilibri de la persona i s’ha pogut demostrar que són educables.”

Però com educar-les? “L’educació no s’ensenya, s’encomana”. Així doncs, és important que els docents siguem un bon model per als nostres alumnes, que transmetem la vivència de les nostres emocions i no ens limitem a dir “què han de fer”, perquè s’aprèn més dels fets que de les paraules.


48

COMPETÈNCIES EMOCIONALS

Segons Bisquerra (2003) es pot entendre la competència emocional com:

“El conjunt de coneixements, capacitats, habilitats i actituds necessàries per a comprendre, expressar i regular de forma apropiada els fenòmens emocionals.” Aquest concepte de competència integra el saber, el saber fer i el saber ser.

Els components de la competència emocional són segons Bisquerra (2002):

1. Consciència emocional

Capacitat per prendre consciència de les pròpies emocions i de les emocions dels altres. Inclou també l’habilitat per captar el clima emocional d’un context determinat.

Segons Damasio (2006), per a que es produeixi un sentiment cal que el contingut sigui conegut per part de l’organisme. Això implica que hi hagi consciència emocional. No podem sentir si no som conscients. Aquesta consciència s’aconsegueix (Bisquerra 2003) a través de l’autoobservació i de l’observació del comportament d’aquells que ens envolten.

Ser conscient emocionalment implica comprendre la diferència entre pensaments, accions i emocions; comprendre les causes i conseqüències de les emocions, avaluar la intensitat de les emocions que experimentem, reconèixer i usar llenguatge emocional apropiat tant en llenguatge verbal com no verbal.

En el treball musico-emocional que plantegem, aquesta competència és la que prendrà més rellevància.

2. Regulació emocional

Capacitat per gestionar les emocions de forma apropiada. Suposa prendre consciència de la relació entre emoció, cognició i comportament; disposar de bones estratègies d’afrontament; capacitat per generar-se emocions positives, etc.

Segons Echevarria, la regulació emocional designa els diversos processos que tenen la funció de modificar en algun sentit (atenuant, enfortint o transformant) tant l’expressió exterior com l’experiència subjectiva de qualsevol emoció, positiva o negativa.

No s’ha de confondre la regulació amb la supressió o negació de les emocions, que ens informen del nostre estat. Si suprimim les emocions perdem el contacte amb nosaltres mateixos.

Es tracta de fer treballar les emocions en benefici nostre: prendre consciència del què sentim, valorar si és beneficiós o ens perjudica i en quin sentit i finalment decidir com ens agradaria sentir-nos i de quina manera ens convé actuar per aconseguir-ho.

3. Autonomia personal

Dins de l’autonomia personal s’inclouen un conjunt de característiques relacionades amb l’autogestió personal, entre les que podem trobar l’autoestima, actitud positiva davant la vida, responsabilitat, capacitat per analitzar críticament les normes socials, capacitat per buscar ajuda i recursos així com l’autoeficàcia emocional.

L’autonomia es refereix a pensar per un mateix i governar-se tenint en compte criteris de valoració (desenvolupant la consciència), i l’autodomini es refereix a ser “amo” del món emocional (desenvolupar la voluntat).

Ambdós són els pilars de la independència i de l’alliberament interior.


49

Components de l’autonomia personal: autoestima, automotivació, actitud positiva, responsabilitat, anàlisi crític de normes socials, buscar ajuda, ...

4. Intel·ligència interpersonal i habilitats socials

La intel·ligència interpersonal és la capacitat per mantenir bones relaciones amb altres persones. Això implica dominar les habilitats socials, capacitat per la comunicació efectiva, respecte, actitud prosocial, assertivitat, etc.

5. Habilitats de vida i benestar

Capacitat per adoptar comportaments adequats i responsables de solució de problemes personals, familiars, professionals i socials. Tot això amb l’objectiu de potenciar el benestar personal i social.

MÚSICA I EMOCIÓ

La música és un llenguatge tan ric que permet l’aprenentatge vivencial, perquè és present a tot arreu i envaeix tots els sentits. Les experiències vivencials i lúdiques que ens proporciona l’activitat musical són molt útils per modificar actituds i bloqueigs previs i desenvolupar l’afectivitat i la sociabilitat, ja que la dimensió grupal és present en totes les activitats pràctiques i el treball individual esdevé part d’una vivència conjunta compartida.

La participació en activitats col·lectives de grup enforteix la percepció identitària i dóna seguretat.

Les qualitats del so permeten connectar amb les emocions i commoure a qui les escolta, alliberant emocions, ajudant a la claredat mental i proporcionant energia per arribar a un estat d’harmonia o felicitat.

Tal i com afirmava Lowenfeld, professor d’educació artística, “puesto que percibir, pensar y sentir se hallan igualmente representados en todo proceso creador, la actividad artística podría muy bien ser el elemento necesario de equilibrio que actúe sobre el intelecto y las emociones”.

La música serà la porta d’entrada a l’expressió dels sentiments.

Com deia Descartes “La música és el mitjà d’expressió dels estats anímics”

“Qui canta els seus mals espanta”, “La música és l’art més directe, entra per l’oïda i va al cor”, “la música amansa les feres”... són afirmacions del saber popular que corroboren la importància de la música en la vivència emocional.

O com afirma E. Willems, “només en l’art de la música es sumen intel·ligència i sensibilitat”.

La llista de frases cèlebres vinculant música i emoció és inacabable, però voldria destacar-ne algunes més que posen de manifest que filòsofs, poetes, músics, pedagogs, etc. estan d’acord en aquesta relació: “la música és l’art del sentiment” (G.Hegel), “La música és l’art d’expressar una agradable sensació de sentiments a través dels sons” (E.Kant), “La música és el llenguatge del cor” (A. De Musset) o “El so ve del cor i el seu llenguatge és la música” (R.Wagner).

Si busquem definicions més enciclopèdiques de la música trobem que totes fan referència a l’aspecte emocional.


50

Ex: Música és l’art de combinar el so i el silenci, al llarg d'un temps, produint una seqüència sonora que transmet sensacions agradables a l'oïda, mitjançant les quals es pretén expressar o comunicar un estat de l'esperit.

Ex: Música: producte cultural amb la finalitat de provocar una experiència estètica en l'oient i expressar sentiments, circumstàncies, pensaments o idees.

Totes aquestes afirmacions tenen una fonamentació. Si partim de la més popular “qui canta els seus mals espanta”: en cantar es produeix un moviment de diafragma regular que ajuda a relaxar-lo de la mateixa manera que es regula la respiració. Els músculs de la cara que movem en cantar són similars als que movem quan riem, de manera que aquesta acció produeix efectes immediats sobre l’estat d’ànim.

Si cantem sons vocàlics similars al cant gregorià o als mantres orientals, s’aconsegueix un estat de tranquil·litat i plenitud que col·labora al benestar personal.

A nivell experimental, s’han fet molts estudis mitjançant enquestes en què els subjectes analitzats manifesten un canvi d’estat emocional després d’escoltar una peça musical determinada. I com a mostra, només cal observar el públic d’un concert en directe.

Si analitzéssim altres contextos sociològics, comprovaríem també el gran poder de la música provocant-manipulant emocions (en les bandes sonores de les pel·lícules, en la publicitat, en els exèrcits, etc.) però no és l’objecte d’estudi d’aquest treball.

La música permet expressar emocions amb un llenguatge no verbal, facilitant la comunicació amb altres individus independentment del seu origen.

Des d’un punt de vista neurobiològic, la música i el llenguatge es troben en hemisferis cerebrals diferents, tenint en compte que la divisió funcional no es fa entre paraules i música sinó entre lògica i emoció.

Les cançons on les paraules tenen relació directa amb els sentiments, posen en marxa l’hemisferi dret. En canvi, el llenguatge de pensament conceptual activa l’hemisferi esquerra. S’han fet experiments tecnològics que han permès “adormir” un hemisferi cerebral i deixar l’altre en funcionament i s’han comprovat que en els casos on s’ha adormit l’hemisferi esquerra, el subjecte perd la parla però és capaç de cantar.

Mitjançant electroencefalogrames, s’ha comprovat que en converses amb nadons, aquests tenen més activitat elèctrica en l’hemisferi dret.

Estudis científics fisiològics expliquen que la música arriba al cervell a través del sistema límbic, que és on es produeixen les emocions, i forma part de l’inconscient (per això a vegades podem plorar o sentir “pell de gallina” en escoltar una audició, abans de ser-ne conscients de per què). El processament musical es fa a l’hemisferi dret, el mateix on resideixen les emocions.

A partir del treball de R. Zatorre i Ann J.Blood (PNAS, 2001), s’han estudiat les bases cerebrals que relacionen la música i l’emoció. Per superar la vessant subjectiva dels components estudiats, es va demanar als subjectes de la mostra que escollissin una música instrumental (perquè la lletra no s’associés a records ni a altres estímuls emocionals), que els emocionés molt. Mitjançant una tomografia per emissió de positrons, es van localitzar les zones que presentaves més flux sanguini durant l’experiència musical a més a més d’altres variables mesurables i homogènies entre individus (com el ritme cardíac, la respiració i els electromiogrames). Els resultats van manifestar que l’activitat cerebral en resposta a les músiques que emocionen presentava el mateix patró d’activació i inhibició que les respostes de motivació i recompensa que s’activen quan es té fam i es menja, desig sexual satisfet o drogodependència saciada. És a dir, la música té els mateixos efectes que altres estímuls processats a l’escorça subcortical directament relacionats amb la supervivència. El dubte doncs és quin paper té la música per sobreviure? Es considera un llenguatge universal que malgrat les variacions culturals ens fa entendre-la de la mateixa manera.


51

Zatorre planteja que potser es podria considerar un reclam per trobar parella, un mecanisme que estimula la cohesió social o inclús un sistema de vocalització que permet el reconeixement mare-fill.

Darrerament, la neurociència ha justificat el valor de la música en l’aprenentatge (Thaut, 2000) evidenciant la importància de l’educació musical i la musicoteràpia.

Altres autors (Wolfe, 2001) han anat un pas més enllà plantejant la incorporació d’activitats musicals en els processos d’aprenentatge no-musicals, explicant les connexions entre la percepció de la música i els processos cognitius d’atenció, memòria, producció emocional i comprensió conceptual.

Respecte aquesta relació entre la música i els processos cerebrals implicats en l’aprenentatge, Robert Zatorre afirmava a una entrevista al diari El País que “la música afecta moltes habilitats cognitives i motores, com poden ser la percepció, la memòria, l’atenció o bé les emocions. Personalment m’interessa explicar les funcions cognitives humanes a partir de les connexions neuronals i el seu reflex en zones concretes del cervell. De totes elles, la que més m’atreu és el còrtex auditiu, i en particular les àrees que distingeixen els humans d’altres espècies. La música i la parla són els dos trets que més hi contribueixen”.

La música té el poder de commoure a qui l’escolta, pot alliberar emocions, millorar l’estat d’ànim, proporcionar energia, etc. Quan sentim benestar acostumem a dir que estem “en harmonia”. Si fem el paral·lelisme amb la música, l’harmonia musical és l’equilibri entre els sons que produeix bellesa.

R.Boyartzis afirma que el sistema límbic s’activa a través de l’humor i de la música.

LES EMOCIONS ESTÈTIQUES

Entre les pàgines 173 i 192 del llibre: Bisquerra, R. (2009). Psicopedagogía de las emociones. Madrid: Síntesis podeu trobar més informació. Aquí en fem un molt breu resum: Les emocions estètiques són la resposta emocional davant la bellesa, en el sentit més ampli, però especialment indicades per referir-nos al què sentim quan ens agrada una peça literària, pictòrica o escultòrica, música, dansa, teatre o cinema, esdeveniment esportiu...

INFORMACIÓ MUSICAL: Fanfàrria per a un home corrent. A.Copland Aquesta peça va ser escrita a petició d’E. Goossens, director de l’orquestra simfònica de Cincinatti, com a resposta a l’entrada de les tropes americanes a la 2ª guerra mundial. Durant la primera guerra mundial, la Cincinnati Symphony Orchestra ja havia demanat a compositors britànics una fanfàrria per començar cada concert orquestral. Va tenir tant èxit que Goossens va decidir fer el mateix a la 2ª Guerra mundial, però amb compositors americans. Goossens va suggerir que la peça es digués “Fanfàrria pels soldats” però el compositor va canviar el títol.


52

L’obra es va estrenar el 1943 i de seguida es va convertir en una de les peces més populars de Copland. Més endavant, Copland va adoptar la fanfàrria com a tema principal del quart moviment de la seva tercera simfonia. Al 1977, la banda britànica de Rock, Emerson, Lake & Palmer, van recrear la fanfàrria de Copland al seu àlbum, Works vol.1. Aquest tema va ser un dels èxits del grup i algun fragment es va fer servir com a sintonia d’obertura del programa DeporTV a Mèxic. Els Rolling Stones també van utilitzar fragments de la Fanfàrria a les gires d’amèrica del 75 i d’europa del 76 Altres grups, com Styx, Asia, Woody Herman o Bob Dylan, també han fet versions de la Fanfàrria

Copland 1900 Through 1942, by Aaron Copland and Vivian Perlis, St. Martin's Press, 1984, ISBN 0-

312-16962-0

http://www.surreybrass.co.uk/things/fanfare_for_the_common_man.htm

Si es vol, comparar la versió de Copland amb la del grup de Rock https://www.youtube.com/watch?v=0OLWgrr671g http://www.youtube.com/watch?v=4NjssV8UuVA El amor brujo. Danza ritual del fuego. M.de Falla La necessitat d’expressar emocions mitjançant el moviment té orígens remots. El ballet, en canvi, té el seu origen associat a l’aristocràcia, a l’època del Renaixement. Va néixer a Itàlia però va tenir el seu màxim esplandor a França, amb Lluís XIV. Els nobles dels segles XVI i XVII havien de saber ballar i era habitual que l’òpera i altres espectacles musicals incorporessin alguna dansa o ballet. El ballet, però, va arribar al seu clímax al s.XIX, quan se’n van escriure de molt coneguts com: El llac dels cignes, El trencanous, La ventafocs, Giselle, La Sílfide, Don Quixot... Podeu trobar més informació de l’obra a la vikipedia.

http://ca.wikipedia.org/wiki/El_amor_brujo En la versió en castellà en podreu descarregar el llibret en andalús.

http://es.wikisource.org/wiki/El_amor_brujo_(libreto) O a la pàgina web de l’autor: http://www.manueldefalla.com/

Música nacionalista Podeu trobar-ne informació a la pàg. 53 del llibre:


53

Alsina, P. i Sesé, F. (1994) “La música i la seva evolució: Història de la música amb propostes didàctiques i 49 audicions”. Barcelona: 11 Instruments. Guix Altres fonts:

http://deuterus.com/PDF/11%20LA%20MUSICA%20NACIONALISTA.pdf Si voleu parlar de la música actual catalana, podeu trobar música actual en català a:

http://musicaencatala01.blogspot.com.es/2011/11/llistat-grups-actuals-de-rock-catala.html http://www.manelweb.com/ http://www.elscatarres.cat/ca/inici/ http://txarango.com/?lang=es Per trobar danses tradicionals catalanes: El galop (Volum 1 i 2). Podeu trobar-ne alguna referència a

la web: http://grups.blanquerna.url.edu/m11/infantil/Dansa.htm

Els enregistraments https://itunes.apple.com/es/artist/el-sac-de-danses/id299001268 Cançons populars i tradicionals a l’escola

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/doc_20517154_1.pdf

Cançoner http://www.prodiemus.com/canconer/ I informació sobre música contemporània catalana, amb propostes didàctiques a: Calmell, C. i Valls, A. (2010). “La música contemporània catalana a l’escola”. Barcelona: Dinsic. Els comediants. Pròleg. D. Kabalevski

Interpretació de tota l’obra : http://www.youtube.com/watch?v=AMioG8hZ_IU Imatges del compositor:

https://www.google.es/search?q=dimitri+kabalevsky&biw=1299&bih=640&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=rxITVJGWDePD7AaX04DgDw&sqi=2&ved=0CAcQ_AUoAg#tbm=isch&q=kabalevsky Les noces de Fígaro. K 492. Obertura W.A. Mozart

Òpera http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%92pera

http://www.operaactual.com/ Cavalleria Rusticana. VERISME


54

Pietro Mascagni biografia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Pietro_Mascagni

Verisme http://ca.wikipedia.org/wiki/Verisme http://www.tv3.cat/opera-en-texans/ Suite núm. 3 en Re Major, Ària . Bach Clave (clavecí o clavicèmbal): instrument de teclat de corda pinçada (a diferència del clavicordi o piano que són percudides) similar a una cítara o llaüt accionat mitjançant un teclat. Data de finals de l’edat mitjana però va tenir el seu màxim esplendor a l’època del barroc. De la mateixa família però més petit, hi ha l’espineta.

Barroc (1600-1750) http://www.xtec.cat/~jmoreno1/musics/barroc/barroc.htm Més informació sobre el barroc, el baix continu, el clave entre les pàg. 28 i 36 del llibre d’Alsina, P. I Sesé, F. “La música i la seva evolució” Barcelona: 11 instruments Guix. Danzón núm. 2 A. Márquez Sobre el compositor http://es.wikipedia.org/wiki/Arturo_M%C3%A1rquez

Què és un danzón http://www.americasalsa.com/baile/danzon.html http://baile.about.com/od/Otros-bailes-laitnos/p/Que-Es-El-Danzon.htm Algun vídeo per aprendre a ballar-lo: http://www.youtube.com/watch?v=NyLT1Fbji5c http://www.youtube.com/watch?v=K36s1_oJ2hk


55

Estancia. Suite del Ballet. Malambo A.Ginastera

Ginastera compositor argentí del segle XX http://es.wikipedia.org/wiki/Alberto_Ginastera

Malambo: http://www.clubeco.com.ar/cultura/malambo.html Suite núm. 2 per a petita orquestra. I.Stravinsky Peça sencera: https://www.youtube.com/watch?v=ynSwsfuynNo Per escoltar altres peces del compositor http://www.fondation-igor-stravinsky.org/web/fr/miniatures.html Web Stravinsky primària http://www.edu365.cat/primaria/muds/musica/stravinski/index.htm


56

Professorat Què vol dir escoltar Què vol dir escoltar “Escoltar és parar atenció a alguna cosa, normalment a alguna cosa que està sonant. Cada espècie animal té unes capacitats auditives concretes, les que necessita per desenvolupar-se en el seu entorn, i dins aquestes capacitats es pot escoltar amb diferents nivells d’intensitat. Així solem diferenciar sentir d’escoltar. “Sentir” és el que fem quan escoltem amb intensitat baixa, quan podem estar envoltats de so i ni ser-ne conscients. “Escoltar” és el que fem quan parem atenció perquè volem aprendre, respondre, entendre, arxivar, recordar, reviure, etc. el que escoltem. La intensitat de l’escolta, la capacitat d’escoltar, és educable i la podem treballar, i la música és realment indicada per fer-ho. Per escoltar en alta intensitat, igual que per fer silenci, es necessita una gran activitat i concentració. L’escolta i el silenci no solen ser passius, ja que només els aconseguim si realment ho volem. El so sempre és una vibració i per sentir-lo ens ha d’entrar a dins a través de l’oïda. La música és una obra d’art que se’ns fica a dins, són vibracions que podem percebre per tot el cos. Als concerts de L’Auditori ens proposem que sigui difícil deixar d’escoltar i que, en el terreny personal, tinguem la capacitat d’escoltar amb obertura i respecte. Per això, aprofitant l’assistència als concerts, us convidem a parlar especialment de l’escolta i a practicar-la conscientment.”


57

Materials Materials editats del concert Programa de mà El programa de mà d’un concert, habitualment ens serveix per conèixer el repertori i els intèrprets del concert al qual assistim i poder-ne seguir l’ordre durant la interpretació. Podem comentar amb els alumnes altres utilitats, com el fet de conèixer si una obra té diversos moviments per saber quan hem d’aplaudir, i així reforçar el tema de “protocols” d’assistència a un concert, evitar les “presentacions” entre peça i peça fent que la música flueixi i no quedi “destorbada” per la paraula, ... i tot allò que considerem oportú. Els programes dels concerts pedagògics de l’Auditori, però, van més enllà i a més a més de la funció habitual d’informar de repertori i intèrprets, són un bon material per treball posteriorment al concert ja que a través d’imatges senzilles i atractives, ens permet recordar i reviure aquelles peces amb les que hem gaudit en directe. És per això que proposem treballar-lo a l’aula quan el donem als alumnes. El programa del concert “Tocats per l’OBC”, és de l’il·lustrador Martín Tognola, i juga amb tons blaus i morats que ens transmeten un aire de seriositat (fredor) i elegància, associat a la OBC, al mateix temps que ens acompanyen a somiar i ens transporten en la gama del blau al vermell, fent un viatge cap al cor i el món emocional que ens generarà la música. És un desplegable quadríptic en el qual podem trobar:

- A la portada o pala principal:

• Títol del concert (podem reflexionar sobre el títol després d’haver assistit a l’Auditori. Hem sortit “tocats?”, ens ha arribat la música? ).

• Espai on es realitza el concert i qui l’organitza (L’Auditori, servei educatiu).

• Una imatge del director (com a element indispensable de l’orquestra), però amb un aire de moviment (rememorant el joc escenogràfic del coreògraf Jordi Cortés).

La imatge evoca el moviment que fan els músics en una de les peces del concert “Suite núm 3 en Re Major. Ària. J.S.Bach”. Els farem fixar especialment en la cara del director, on M.Tognola ha sabut expressar molt bé l’emoció, el component de gaudir de la feina, de la música i del món de vivències que ens genera, al mateix temps que es manté el rigor (vestuari, batuta, disposició corporal de seguretat i control...). Dels braços del director en surten diversos instruments, que destaquen al llarg del concert (solos) i podem aprofitar per comentar.

- A la contraportada hi trobem el dibuix de l’edifici (exterior de l’Auditori), qui produeix l’espectacle, qui hi dóna suport, quins mitjans hi col·laboren... També hi trobem el nom dels músics que interpreten el concert.


58

Comentarem el per què és important i en d’altres programes no es troba. Podem parlar de l’estabilitat de les agrupacions musicals, de la diferència entre els grans grups o els grups de cambra, de la jerarquia entre músics...

- A la part interior: (desdoblant el programa) hi trobem la part més pedagògica, que ens permetrà recordar les obres escoltades. Martín Tognola ha sabut representar la idea de “treball a l’aula” fent-la en negatiu, sobre un fons morat, el blanc ens recorda el guix i els esquemes a la pissarra. Trobem un marc que representa l’elegància del concert simfònic, recordant-nos a les partitures antigues amb cors i elements que mostren també l’emotivitat que ha impregnat tot el concert. El programa, numerant l’ordre de les peces, indica el cognom del compositor, el títol de l’obra i un petit dibuix esquemàtic que representa allò més destacat de cada peça.

• Fanfàrria per a un home corrent. � diàleg entre les timbales i el vent metall (representat amb la trompeta) i un símbol de silenci entre mig

• El amor brujo. Danza ritual del fuego. � una flamarada que representa l’origen i títol de la peça al mateix temps que ens evoca el joc de moviment dels mocadors vermells que es mouen al fons de l’escenari. La flama, amb puntes més altes que d’altres, ens fa pensar en el moviment de la corda o la coreografia que hem pogut treballar a l’aula.

• Els comediants. Pròleg � Destaquem el xil·lòfon com a instrument protagonista ja que la part de la percussió té un pes molt important en aquesta peça de Kavalevski.

• Les noces de Fígaro. Obertura � La importància del director en una peça clàssica representada amb el faristol i partitures generals i la batuta, de la qual en surt una línia corba discontínua que alhora que simbolitza el moviment, ens recorda les cintes de color vermell que els músics treuen i lliguen al seu instrument.

• Suite núm.3 en Re Major. Ària � Esquema del moviment que els músics fan col·locats al fons de l’escenari com en la línia de la vida i movent els braços suaument seguint la melodia i representant els diversos plans sonors.

• Suite núm.2 per a petita orquestra. Polka � Pallasso fent malabarismes amb notes, representant el caràcter còmic i juganer de la peça i vinculant-lo al possible treball fet a l’aula.

• Música per als reials focs d’artifici. La réjouissance � Violinista com a representació del moviment amb els arcs que fa la corda i focs d’artifici que representen gràficament l’origen de la peça i el caràcter festiu.

• La màquina d’escriure � L’element protagonista de la peça, amb el full que en acabar el percussionista dóna a una persona del públic i amb la imatge intuïtiva de l’estructura ABA’ (notes, full, notes).

• Danzón núm.2 � Els passos bàsics de ball representats com a mostra de l’estil ballable de la peça.

• Suite núm. 2 per a petita orquestra. Galop � Recordeu què vareu fer al concert en aquesta peça? Picar de mans! La imatge ens facilita el record.

• Mascarada. Suite. Vals � La màscara ens recorda a l’antifaç que es posen els músics (ells o al seu instrument) abans d’interpretar aquesta peça. I alhora, la cinta posterior amb tres ondulacions ens evoca el ternari, el vals, el què hem treballat a l’aula.


59

• Cavalleria rusticana. Intermezzo � Una mà que ens recorda tot el llenguatge no-verbal treballat i en especial els gestos que els músics ens han convidat a fer durant el concert. El cor que surt volant de la mà, evoca el darrer moviment en el punt culminant de l’obra, i alhora, el caràcter fortament emotiu de la peça.

• Estancia. Suite del Ballet. Malambo � Una trompa alçada i en moviment, com a mostra de la “festa” musical i la diversió dels músics, com a toc final i “carnavalesc” del concert.

- Desplegant del tot el programa, apareix la part interior, la il·lustració central, amb un pòster

de músics de l’orquestra, on l’il·lustrador ha sabut destacar molt l’expressió emocional dels intèrprets i on hi podem trobar amagats algun dels elements que han aparegut al concert (antifaç, cor que vola, la màquina d’escriure, “estrelletes”-guspires del foc ...).

Podem aprofitar la imatge per parlar del vestuari habitual dels músics d'orquestra i la diferència amb el què han vist al concert.


60

Materials Materials editats del concert Material audiovisual Apartat en elaboració


61

Materials Enllaços Enllaços relacionats

Tema Web Què hi trobarem

OBC http://www.obc.cat/ http://ca.wikipedia.org/wiki/Orquestra_Simf%C3%B2nica_de_Barcelona_i_Nacional_de_Catalunya

Pàgina web de l’OBC on podeu trobar tota la informació relacionada amb l’orquestra Enllaç a la vikipèdia on es presenta l’OBC

Danzón http://www.youtube.com/watch?v=PA7vEIj6Lzk&feature=kp http://es.wikipedia.org/wiki/Arturo_M%C3%A1rquez http://www.americasalsa.com/baile/danzon.html http://baile.about.com/od/Otros-bailes-laitnos/p/Que-Es-El-Danzon.htm http://www.youtube.com/watch?v=NyLT1Fbji5c http://www.youtube.com/watch?v=K36s1_oJ2hk

Vídeo d’una interpretació de la peça on ens podem fixar en l’expressió del director (Dudamel) i trencar estereotips o comentar protocols dels concerts simfònics. Biografia del compositor Arturo Márquez Explicació de què és un danzón. Vídeos per aprendre a ballar el Danzón, on mostren els passos bàsics...


62


Malambo http://www.clubeco.com.ar/cultura/malambo.html http://www.youtube.com/watch?v=EoPsJh58toI https://www.youtube.com/watch?v=kRcC1-PLLW8 http://es.wikipedia.org/wiki/Alberto_Ginastera

Pàgina argentina on s’explica què és el Malambo. A partir del minut 1, ens mostra com es ballava el Malambo Interpretació dirigida per Dudamel, on valorar la dificultat de tocar i ballar a la vegada, la combinació d’esforç tècnic i gaudi interpretatiu, etc... Biografia del compositor argentí Alberto Ginastera.

Òpera http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%92pera http://www.operaactual.com/ http://www.tv3.cat/opera-en-texans

Enllaç a la vikipèdia on s’explica l’òpera. Enllaç a una revista d’òpera (en castellà). Enllaç al programa de TV3 on es presenta l’òpera de manera més propera als joves i on es poden treballar aspectes d’aquest gènere musical de manera més lúdica.

Òpera i cinema http://www.youtube.com/watch?v=XrYTioYJUCo http://www.youtube.com/watch?v=liAZZPaPKaI http://www.youtube.com/watch?v=kt_-pDC6Tlc

Fragment de la pel·lícula “Philadelphia” on es parla de l’òpera Fragment de la pel·lícula “Cadena Perpètua” on se sent un fragment de l’òpera de Mozart (de la qual en treballem l’overtura en aquest concert) Fragment de la pel·lícula “Pretty Woman” on assisteixen a l’òpera a escoltar la Traviata.

Música nacionalista

http://deuterus.com/PDF/11%20LA%20MUSICA%20NACIONALISTA.pdf

Enllaç on trobareu informació sobre la música nacionalista.


63


Repertori de danses i cançons tradicionals per l’escola

http://grups.blanquerna.url.edu/m11/infantil/Dansa.htm https://itunes.apple.com/es/artist/el-sac-de-danses/id299001268 http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/doc_20517154_1.pdf http://www.prodiemus.com/canconer/

Web d’on podeu extreure danses catalanes (enllaç a la caràtula del Galop i vídeos d’algunes danses) Enllaç als enregistraments del “Galop: sac de danses”. Cançoner popular i tradicional per primària Cançoner català classificat per ordre alfabètic i amb enllaç a lletra, partitura, midi, etc...

El barroc http://www.xtec.cat/~jmoreno1/musics/barroc/barroc.htm

http://www.corazonistas.edurioja.org/haro/recursos/hmusica/intro.html

Podem trobar informació sobre aquest període de la història de la música Web en castellà on podem trobar informació de la història de la música, l’òpera, el nacionalisme i altres elements treballats en aquest concert.

B.S.O http://ca.wikipedia.org/wiki/Banda_sonora http://fterensi.wix.com/musica-de-cinema#!__banda-sonora http://garnatx.wix.com/bso#!

Enllaç a la vikipèdia on s’expliquen les Bandes Sonores Originals Una web de Flora Terensi sobre les bandes sonores. Una web d’en Natxo Peña sobre les Bandes sonores.

Fanfarre for the common man

http://www.musicollege.net/lycee/copland_partition.pdf http://musescore.com/user/15379/scores/37840 http://www.youtube.com/watch?v=4NjssV8UuVA https://www.youtube.com/watch?v=0OLWgrr671g

Partitura d’orquestra Partitura sonora Vídeo amb la interpretació de la peça original de Copland. Interpretació de la peça del grup de rock “Emerson, Lake & Palmer” per comparar-les.


64


Danza del fuego https://www.youtube.com/watch?v=L18b3UQQ49I

http://ca.wikipedia.org/wiki/El_amor_brujo http://es.wikisource.org/wiki/El_amor_brujo_(libreto) http://www.manueldefalla.com/

Fragment de la pel·lícula “El amor brujo” on hi surt la Danza del fuego Enllaç a la vikipedia on podeu trobar més informació de l’obra. Versió en castellà de la wikipedia des d’on es pot descarregar el llibret en andalús. Web del compositor Manuel de Falla

Cavalleria Rusticana

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pietro_Mascagni http://ca.wikipedia.org/wiki/Verisme

Biografia de Pietro Mascagni Enllaç a la vikipèdia on s’explica el Verisme

Les noces de Figaro

http://www.youtube.com/watch?v=MBRkr5KUqbM)

Vídeo on s’interpreta aquesta peça perquè es puguin fixar en el director.

Air Suite nº3 Bach

http://www.youtube.com/watch?v=2PVX7Umth1A&list=UU2zb5cQbLabj3U9l3tke1pg http://www.youtube.com/watch?v=NlT8yeEYbMs

Audio-musicograma de la peça Vídeo d’una interpretació de la peça on s’aprecien bé els músics i instruments

Stravinsky http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dgor_Stravinski https://www.youtube.com/watch?v=ynSwsfuynNo http://www.fondation-igor-stravinsky.org/web/fr/miniatures.html http://www.edu365.cat/primaria/muds/musica/stravinski/index.htm

Foto i vida del compositor Vídeo amb la interpretació sencera a la Suite for small orchestra Enllaç on es poden escoltar altres peces del compositor Pàgina educativa per treballar el compositor a Primària


65


The comedians Kawalevsky

http://www.youtube.com/watch?v=AMioG8hZ_IU https://www.google.es/search?q=dimitri+kabalevsky&biw=1299&bih=640&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=rxITVJGWDePD7AaX04DgDw&sqi=2&ved=0CAcQ_AUoAg#tbm=isch&q=kabalevsky

Interpretació de la peça sencera Imatges del compositor

Espais escènics http://www.slideshare.net/pepotam/espais-escnics-teatre-a-la-italiana

Presentació on podem trobar vocabulari sobre les parts d’un teatre amb una breu explicació.

Protocol en un concert

- http://en.wikipedia.org/wiki/Concert_etiquette

http://www.affluentmagazine.com/articles/article/553

Pàgines en anglès on podem llegir les “normes bàsiques” protocolàries d’un concert. A la wikipedia, especifica les diferències entre tipus de concerts (clàssics, de rock, de blues...) i a “affluentmagazine” es parla més de normes socials relacionades amb concerts simfònics.

Quotidiòfons http://www.youtube.com/watch?v=gIcG-DuG0JU http://www.youtube.com/watch?v=sb-2VsE2y-U http://www.youtube.com/watch?v=Zu15Ou-jKM0

Vídeos on es fa música amb instruments no convencionals. El primer, combina sons amb objectes (cotxe, claus, ... amb instruments, guitarra, piano...) El segon, una mostra de percussió corporal amb algun so de l’entorn (timbre) El tercer, un espectacle dels Stomp amb material reciclat divers

Música actual en català

http://musicaencatala01.blogspot.com.es/2011/11/llistat-grups-actuals-de-rock-catala.html http://www.manelweb.com/ http://www.elscatarres.cat/ca/inici/ http://txarango.com/?lang=es

Enllaços a pàgines de grups catalans per si es vol vincular el treball dels nacionalisme de les peces del concert amb la importància de la música al nostre país, a nivell tradicional i en l’actualitat (grups més propers als nostres alumnes).

Propostes plàstiques

http://harpsichordphoto.org/anderson/

Clavecins decorats


66


Informació sobre l’orquestra

http://www.auditori.cat/uploads/fitxers/Orquestra_t__2_.pdf http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=1375 http://recursostic.educacion.es/artes/mos/version/v1/unidades/primero_segundo/instrumentos/index_instrumentos.php?PHPSESSID=gkrnb5dsheb5np6curo2etc442

Dossier pedagògic del concert “Orquestra’t” elaborat per Mª Antònia Guardiet, on a partir de la pàg.56 podeu trobar informació general i clara sobre l’orquestra. Activitat Jclic creada per Miren Garralda per treballar l’orquestra a partir de l’obra “Guia d’orquestra per a joves” de Britten. Joc del ministeri (en castellà) on reconèixer els instruments de la orquestra.

Dones compositores

http://blocs.xtec.cat/toniazor/files/2012/02/Les-dones-compositores.pdf http://www.educandoenigualdad.com/antiguaweb/spip.php?article106 http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_alfab%C3%A8tica_de_dones_compositores http://www.rtve.es/television/20120305/mujeres-compositoras-largo-histora/504599.shtml

Document amb bibliografia extensa sobre les dones compositores al llarg de la història Una pàgina on podeu trobar un sub-enllaç al document de dones compositores http://www.lamadeguido.com/book2086.pdf Llistat de dones compositores, per ordre alfabètic i amb la referència de l’època. Programa on Clara Sanchís fa un recorregut històric de les dones compositores.


67

Materials A més a més Altres materials

Llibres Trobarem

Alsina, P. i Sesé, F. (1994) “La música i la seva evolució: Història de la música amb propostes didàctiques i 49 audicions”. Barcelona: 11 Instruments. Guix

Més informació sobre el barroc, el baix continu, el clave entre les pàg. 28 i 36 del llibre. Pàg. 53 � Música nacionalista

Calmell, C. i Valls, A. (2010). “La música contemporània catalana a l’escola”. Barcelona: Dinsic.

Per treballar compositors contemporànis catalans. Amb propostes didàctiques fetes a diferents nivells.


68

Llibres Trobarem

Bisquerra, R. (2009). Psicopedagogía de las emociones. Madrid: Síntesis

Entre les pàg. 173 i 192 trobarem l’explicació de les emocions estètiques

Malagarriga, Assumpció (2010) Que sigui difícil deixar d’escoltar. Barcelona: L’Auditori. ISBN: 9788461337996 .

Una reflexió sobre la importància de la música en l’educació i l’experiència d’un projecte educatiu musical a l’Auditori, narrat de manera propera i oberta a mestres, pares i públic en general.

Copland, A. (1999). Cómo escuchar la música. (3ªedició). Madrid: Fondo de cultura económica de españa, S.L

El compositor ens apropa a l’audició musical amb un llenguatge senzill i proper i ens guia en com podem escoltar música “culta”. De llibres de com escoltar música n’hi ha molts i tots poden ser interessants, si hem escollit aquest és pel vincle amb el concert que s’inicia amb una peça seva.


69

Llibres Trobarem

VVAA (2005). La gran biblioteca de les 3 bessones: W.A.Mozart. Barcelona: Cromosoma

Un conte de les 3 bessones a qui la Bruixa Avorrida envia a viure amb Mozart farta de les seves cantarelles i un apartat per conèixer més detalls de la vida i obra del músic.

Enregistraments que juguen amb noves textures, timbres, estils i ritmes que ens apropen la música de Mozart a la nostra època. El llibre acompanya el CD. http://www.auditori.cat/ct/auditori/oferta_musical/auditori_educa/detall_material.aspx?id=25

Discografia Trobarem

DVD Guia d’orquestra Auditori

Una bona guia per conèixer l’orquestra simfònica, basada en la popular obra “Guia d’orquestra per a joves” de Britten i de 5 peces de compositors contemporanis catalans. http://www.auditori.cat/ct/auditori/oferta_musical/auditori_educa/detall_material.aspx?id=34


70

Discografia Trobarem

Danses tradicionals catalanes. A més a més dels 2 cds hi ha publicat el llibre i el dvd on s’explica com ballar-les.