Embed Size (px)
Citation preview
Medicina estètica i cosmètica: optimització de resultats amb mesoteràpia
METGES D’ESTÈTICA
DO
CU
MEN
TS D
E PR
ÀC
TIC
A C
LÍNIC
A E
N M
EDIC
INA
EST
ÈTIC
A I
CO
SMÈT
ICA
DPCM
EC
NÚM.1
Coordinadora:
Dra. Inma González, secretària de la Secció Col·legial de Metges d’Estètica.
Experts redactors d’aquest document:
Dra. Petra Mª Vega López, presidenta de la Secció Col·legial de Metges d’Estètica.
Dra. Ana López Barrí, presidenta d’honor de la Societat Espanyola de Mesoteràpia.
Dr. José Folch, secretari de la Societat Espanyola de Mesoteràpia Mèdica.
Dr. Ignacio Ordiz, president de la Societat Iberoamericana de Mesoteràpia.
Dr. José Jesús Ruiz Joyanes, vicepresident de l’Associació Espanyola de Metges Naturistes.
Sra. Rosa Rodríguez, lletrada experta en Dret Sanitari.
Revisió externa i assessoria científica:
Dra. Petra Vega López, presidenta de la Secció Col·legial de Metges d’Estètica.
Dr. Jaime Tufet Opi, vicepresident de la Secció Col·legial de Metges d’Estètica.
Dra. Inma González, secretària de la Secció Col·legial de Metges d’Estètica.
Dra. Cristina San José, tresorera de la Secció Col·legial de Metges d’Estètica.
Dra. Natalia Ribé, vocal de la Secció Col·legial de Metges d’Estètica.
Dra. Pilar Rodrigo, vocal de la Secció Col·legial de Metges d’Estètica.
Dr. Manuel Sánchez, vocal de la Secció Col·legial de Metges d’Estètica.
Sr. Ignasi Pidevall, director de l’Assessoria Jurídica del COMB.
Sr. Bernat Goula, lletrat de l’Assessoria Jurídica del COMB.
Definició ...................................................................................................... 6
Justificació................................................................................................... 8
Històric ........................................................................................................ 9
Indicacions i contraindicacions .......................................................................12
Selecció del pacient .......................................................................................................... 12
Avantatges ........................................................................................................................... 12
Inconvenients ..................................................................................................................... 13
Indicacions ........................................................................................................................... 13
Contraindicacions ............................................................................................................. 14
Selecció de principis actius ............................................................................................ 14
Pautes de tractament en mesoteràpia ....................................................15
Condicions de l’espai i del professional ..................................................................... 15
Instrumental i mesures d’asèpsia ................................................................................ 16
Pautes de tractament de mesoteràpia en medicina estètica facial
i capil·lar ....................................................................................................................... 17
Pautes de tractament de mesoteràpia en medicina estètica corporal .......... 22
Mecanisme d’acció de l’homeopatia via mesoteràpica .........................26
índexComplicacions i efectes secundaris .........................................................29
Consells posttractament ..........................................................................34
Marc legal ..................................................................................................36
Autorització del centre, de productes, sanitaris i medicaments ...................... 36
Publicitat ............................................................................................................................... 38
Responsabilidad Civil ....................................................................................................... 39
6
Definició
La mesoteràpia és una tècnica mèdica d’injecció que uti-
litza la via intradèrmica i excepcionalment la subcutània
superficial.
Recentment s’ha proposat anomenar-la «intradermo-
teràpia» perquè és el terme que més s’ajusta a la tècnica
des del punt de vista mèdic, si bé l’accepció de «meso-
teràpia» seria el terme col·loquial.
Diversos autors la defineixen:
Pistor: “És una concepció terapèutica, nova i senzilla, que
aproxima el lloc de la teràpia al lloc de la patologia, per as-
solir un grau més alt d’eficàcia”.
Dalloz Bourguignon: “Una forma de tractament al·lopàtic,
específic, utilitzant una via d’administració particular, la lo-
cal, amb ajuda d’instruments adequats”.
Bicheron: “una manera més racional d’administració de
medicaments, i en potencia l’acció”.
Aquesta tècnica va ser descrita pel Dr. Michel Pistor el
1952. La va anomenar mesoteràpia, que es basa en el pre-
fix «meso» (al mig). Significa que s’aplica just al mig, ja que
actua al mig de la lesió (intralesional) i la seva dosificació
és al mig, ja que se situa entre l’homeopatia i l’al·lopatia.
7
Definició
Ningú amb anterioritat no havia utilitzat aquesta via per tractar malalties tan diferents
com migranyes, presbícies, rinitis, úlceres i artrosi, entre d’altres.
En l’ús d’aquesta tècnica hi ha uns quants principis:
• La injecció és dèrmica i excepcionalment subcutània.
• S’utilitza sistemàticament la procaïna com a vector.
• L’efecte buscat es locoregional. Encara que a vegades s’actua de manera general.
• L’efecte és «retard».
Davant l’Acadèmica Francesa, el Dr. Pistor va descriure la tècnica d’aquesta manera per
tal de justificar-ne l’eficàcia:
«És un mètode terapèutic per injeccions locals o locoregionals, intradèrmiques o subcu-
tànies superficials. Aquestes injeccions múltiples, successives o simultànies, es duen a
terme de forma manual o assistida segons la topografia i amb uns principis actius elegits
per a cada cas i sessió».
Es tracta d’injectar «poc, poques vegades i al lloc adequat».
És una tècnica mèdica molt personalitzada que ens permet, amb una única via de trac-
tament, la intradèrmica, tractar problemes a escala locoregional o general.
8
Justificació
Pràcticament a totes les revisions bibliogràfiques dels es-
tudis publicats sobre efectes adversos de mesoteràpia i
altres formes de tractaments mèdics estètics injectables
es refereixen sobretot a la tècnica d’injecció, així com als
protocols d’asèpsia, més que no pas als productes en si,
és per això que, tenint en compte que la mesoteràpia
és una de les pràctiques principals de la medicina es-
tètica i que és injectable, considerem necessari propor-
cionar una sèrie de pautes d’actuació al metge estètic
que millorin notablement els resultats dels seus tracta-
ments, alhora que en minimitzin els efectes adversos,
per aconseguir-ne una optimització. Aquest és l’objectiu
d’aquest número 1 dels DPCMEC.
La mesoteràpia és sobretot un acte mèdic, i com a tal, cal es-
tablir prèviament un diagnòstic clínic. Ha de ser, per tant,
practicada per metges formats en la tècnica.
9
Històric
Van ser uns quants els precursors d’aquesta tècnica que van induir el Dr. Pistor a utilitzar-
la, encara que va ser ell qui la va començar a provar en diferents indicacions, abans de les
aplicacions que utilitzem avui dia en medicina estètica.
L’any 460 aC, Hipòcrates, a l’illa de Cos, va tractar un pastor que patia «espatlla dolorosa»
amb una fulla de figuera de moro.
El 1905, Einhorn va descobrir la procaïna.
El 1925, els germans Heneke, utilitzaren els efectes de la procaïna per tractar a distància:
neix la neuralteràpia.
El 1947, Ana Aslan publicà els seus treballs amb la procaïna en geriatria.
El 1952, Pistor, metge generalista de Bray-Lu, rep a la seva consulta el sabater de l’indret,
sord des de feia 40 anys, que patia una crisi d’asma. Pistor li va administrar procaïna via
endovenosa seguint el protocol del moment. A l’endemà, el malalt va dir que no havia
notat cap millora, tot i això afirmà que durant la nit va sentir el pèndol del rellotge. Pistor,
en observar la millora de l’audició del seu pacient, va decidir aplicar la procaïna a l’orella,
mitjançant injeccions intradèrmiques superficials. Els resultats van ser sorprenents en
millorar l’audició.
En difondre’s la notícia, acudiren pacients sords de molts llocs, en els quals va aconse-
guir bons resultats en el 50 %.
Alhora, seguint el mateix criteri, es va utilitzar en altres afeccions com èczemes, artrosi
de mandíbula, insomnis, etc.
10
Històric
El 4 de juny de 1958, Pistor publicà a La Press Medicale un treball on exposava les noves
propietats de la procaïna local en el tractament de les malalties i va anomenar la seva
tècnica «mesoteràpia».
El 1960 va iniciar, a petició del Dr. Bordet, l’ensenyament de la seva tècnica als alumnes
de veterinària. Publicà el 1961 el seu tractat La mesoteràpia.
El 1964 es creà la Societat Francesa de Mesoteràpia.
El 1968 Pistor va presentar un informe a l’Acadèmia de Medicina Francesa: «La mesoterà-
pia, tècnica polivalent».
El 1976 a l’Hospital Necker de París, al servei del professor Thierree, es creà una consulta
de mesoteràpia hospitalària, dirigida pel Dr. Dalloz Bourguignon.
El 1981 se constituí una consulta multidisciplinària per tractar esportistes d’elit (Institut
Nacional dels Esports de París). És el servei de Y. Demarais, que atén el Dr. Lecoz.
El 1984 se creà a Espanya la Societat Espanyola de Mesoteràpia presidida per la Dra. Ana
López Barri, dermatòloga de València.
El 1987 l’Acadèmia Francesa de Medicina confirma que la mesoteràpia és part integrant
de la medicina clàssica.
Actualment, al diccionari de la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua s’inclou la definició
de mesoteràpia.
11
Històric
El llibre blanc de la SEME defineix i reconeix la mesoteràpia com una tècnica mèdica per
al tractament de patologies estètiques de gran eficàcia i seguretat, perquè en aplicar-se
per aquesta via se’n minimitzen els efectes secundaris.
Avui en dia la mesoteràpia és un mètode terapèutic emprat a França, Itàlia, Bèlgica, Suïs-
sa, Alemanya, Anglaterra, EUA i Espanya, entre d’altres. Però cada cop són més els països
que ja compten amb societats mèdiques de mesoteràpia per a l’ensenyament, difusió i
formació pràctica d’aquest mètode terapèutic tan efectiu.
12
Indicacionsi contraindicacions
Selecció del pacient Després d’elaborar la història clínica amb l’anamnesi
i l’exploració del pacient, una vegada s’ha elaborat el
diagnòstic, si el metge ho considera adient, plantejarà
al pacient la possibilitat de fer aquest tractament, que
pot aplicar després de l’explicació de la tècnica —avan-
tatges i inconvenients— i la signatura del consentiment
informat (CI).
Avantatges• Com que s’utilitzen petites dosis de principis actius,
el tractament és més segur, ja que minimitza el risc
d’efectes secundaris dels fàrmacs.
• Hi una resposta terapèutica més gran i més ràpida, la
qual cosa facilita la fidelització del pacient.
• És un acte mèdic en el qual existeix un contacte estret
amb el pacient que afavoreix la confiança en el pro-
fessional mèdic amb un reforç psicològic molt positiu
en el procés de curació.
13
Indicacions i contraindicacions
• Els medicaments utilitzats solen ser vehiculats per la procaïna que potencia l’acció
dels altres fàrmacs.
• La via mesoteràpica, a més, de l’efecte que produeix el fàrmac injectat en si, millora el
sistema immunitari, la microcirculació local i la lenta absorció del principi actiu, per la
qual cosa és una teràpia molt apta per a diferents processos com l’alleugeriment del
dolor i el tractament de vasculopaties. Encara que també existeix indicació en moltes
altres especialitats.
Inconvenients• Por a la injecció.
• Possible reacció al·lèrgica a fàrmacs al·lopàtics. S’hi pot intervenir elaborant una his-
tòria clínica detallada i, si cal, una prova intradèrmica prèvia al primer tractament.
• Risc d’infecció. Aquest risc disminueix notablement amb les cures elementals
d’asèpsia i utilitzant el material d’un sol ús adequat.
• Possibilitat d’aparició d’hematomes, segons la fragilitat capil·lar que presenti el pa-
cient. Es minimitza amb l’aplicació de protectors capil·lars abans i després del trac-
tament.
IndicacionsCom que és una bona via d’administració de fàrmacs, pot estar indicada en tracta-
ments de diferents especialitats com reumatologia, estomatologia, medicina espor-
tiva, patologia circulatòria, otorinolaringologia, ginecologia, oftalmologia, neurologia,
dermatologia, pediatria, al·lergologia, tractament d’estats involutius en malalts anyencs
i sobretot en el terreny que ens ocupa: medicina estètica, tant en prevenció i tractament
d’envelliment facial (arrugues), en cicatrius, acne, estries i cel·lulitis, alopècies, xantelas-
mes i insuficiències venolimfàtiques d’extremitats inferiors, entre d’altres.
14
Indicacions i contraindicacions
Contraindicacions
Al·lèrgies, presa d’anticoagulants i fòbia a les injeccions.
Cal tenir la precaució en tractar amb principis actius al·lopàtics bebès menors de 2 anys
o embarassades.
Cal reforçar les precaucions en el moment de la injecció en pacients diagnosticats
d’hepatitis o HIV.
Selecció de principis actius
Qualsevol fàrmac que utilitzem via mesoteràpica, en la majoria dels casos, serà vehiculat
per la procaïna com a anestèsic a concentracions del 0,5 – 2 % en forma de clorhidrat.
És un èster d’àcid paraaminobenzoic (PABA) i el dietilaminoetanol. S’utilitza perquè blo-
queja la iniciació i la conducció de l’impuls nerviós. Té un efecte analgèsic, vasodilatador,
antihistamínic, broncodilatador, estimulant del SNC i posseeix una acció «retard».
La procaïna va ser descoberta el 1905 per Einhorn i utilitzada com a anestèsic local. Hu-
nekee (Alemanya) l’empra per a teràpia neural. Pistor la utilitzava com a vehicle d’altres
principis actius en qualsevol injecció de mesoteràpia. La seva acció tròfica va ser molt
preconitzada també per la Dra. Aslan.
15
Acreditación del profesional
Pautes de tractament
en mesoteràpia
Condicions de l’espai i del professionalLes consultes de mesoteràpia estan incloses en l’annex II
del RD 1277/2003 al grup C 2.1. L’oferta assistencial més
freqüent és la referida a l’epígraf U48 de medicina estètica
encara que la seva utilització pot englobar altres especia-
litats mèdiques com la reumatologia (U24), la rehabilita-
ció (U57) o la medicina de l’educació física i l’esport (U91),
per esmentar-ne algunes de les més freqüents.
En aquest Reial decret s’estableix que es necessita una
autorització administrativa de funcionament previ al co-
mençament de l’activitat, després d’una reforma signifi-
cativa del centre assistencial, quan es modifica la cartera
de serveis, o es procedeix a un trasllat o al tancament del
consultori.
Les comunitats autònomes i els ajuntaments estableixen
també altres criteris administratius, com sol·licitar autorit-
zació per establir un dipòsit de medicaments al consultori
i la contractació d’un gestor de residus sanitaris, així com
les condicions que ha de complir el local on volem establir
la nostra consulta (superfícies mínimes, ascensors, lava-
bos adaptats, absència de barreres arquitectòniques, etc.).
16
Pautes de tractament en mesoteràpia
Generalment, els col·legis professionals faciliten la documentació requerida per proce-
dir a la sol·licitud d’obertura i renovació quinquennal de la llicència.
El professional que pot dur a terme l’administració intradèrmica sempre ha de ser un
metge entrenat en aquest tipus de teràpies.
Instrumental i mesures d’asèpsia
La via intradèrmica defineix el mode d’administració de medicaments en mesoteràpia.
Com que aquesta és una via parenteral s’han d’aplicar totes les regles d’asèpsia que
garanteixin una administració segura, sobretot si tenim en compte que les injeccions
intradèrmiques es faran en múltiples punts cutanis que obren «finestres» a través de les
quals alguns microorganismes oportunistes habituals a l’ecosistema cutani o de la roba
es poden introduir i ocasionar patologia.
L’espai on s’aplicarà la tècnica mesoteràpica ha de complir els mateixos requisits que
una sala d’urgències hospitalària. La neteja ha de ser sistemàtica i fer-se tantes vegades
com calgui amb l’objectiu de disminuir la càrrega bacteriana de l’ambient.
La pràctica de la mesoteràpia ha de complir els principis elementals en bioseguretat que
es resumeixen en tres apartats fonamentals:
• Universalitat, és a dir, que s’aplicarà a tots els pacients i per tot el personal de la con-
sulta on es dugui a terme la tècnica injectiva. El seu objectiu és prevenir l’exposició
de la pell i de les mucoses al contacte amb sang.
• Ús de barreres, fonamentalment guants per evitar la possible contaminació entre
el pacient i el professional (i viceversa), i d’apòsits acrílics després de la sessió de
mesoteràpia per evitar la contaminació del pacient amb la seva pròpia roba o amb
elements ambientals contaminants. Dins dels mètodes de barrera hem d’incloure la
utilització de vacunes i immunoglobulines per part del personal de consulta, bàsica-
ment davant el VHB i VHC.
• Eliminació del material contaminat utilitzant col·lectors biològics de seguretat ad hoc
i manipulant les aigües contaminades al mínim, per tal d’evitar riscos innecessaris.
17
Pautes de tractament en mesoteràpia
La rentada de les mans és una de les mesures més importants que hem de complir a
l’hora de dur a terme una sessió de mesoteràpia. L’ús de guants no exclou aquesta ma-
niobra d’aseptització. Els guants poden no ser estèrils però s’han de llençar després de
cada pacient.
Tot el personal de la clínica ha de fer servir roba protectora d’ús exclusiu en consulta que
cobreixi bé la roba de carrer, si és que no la substitueix.
Les xeringues i les agulles han de ser d’ús únic, tant les que es fan servir per a l’extracció
dels medicaments de les ampolles o vials, com les utilitzades en la seva administració.
S’ha de procurar no reencaputxar-les i s’eliminaran emprant col·lectors de seguretat ho-
mologats.
El material d’un sol ús, com són els visors d’alguns dispositius d’injecció assistida, s’ha
d’esterilitzar després de cada ús, fent servir productes químics —els dispositius que si-
guin termosensibles— o mitjançant autoclau —els termoresistents—, però sempre ens
hem de cenyir a les recomanacions dels fabricants.
Pautes de tractament de mesoteràpia en medicina estètica facial i capil·lar
El principal requisit que ha de complir qualsevol principi actiu per ser incorporat a
l’arsenal terapèutic de la mesoteràpia és que sigui legal al país en què ha de ser utilitzat.
El desenvolupament d’Internet ha permès la presència al mercat farmacològic d’arreu
del món de suposades especialitats mèdiques amb indicacions en mesoteràpia, sobre-
tot a les aplicacions estètiques. La majoria de les vegades són productes clandestins
que en el millor dels casos han estat registrats com a cosmètics o, fins i tot, com a suple-
ments dietètics per la qual cosa s’escapen de qualsevol control de les administracions
sanitàries corresponents.
Envelliment facial i mesoteràpia
Com a tècnica antienvelliment, la mesoteràpia es considera un complement ideal per als
peelings superficials i mitjans, a l’ús del microneedling, implants dèrmics i toxina botulí-
nica. Combinant aquestes quatre teràpies, actuaríem sobre la pell que es veu (peelings),
sobre la dermis superficial (mesoteràpia i microneedling), sobre la dermis profunda (im-
18
Pautes de tractament en mesoteràpia
plants de farciment) i sobre la musculatura de l’expressió (toxina botulínica), de manera
que s’obtindria un resultat final més satisfactori. Es tracta d’actuar sobre el sistema mus-
culoaponeuròtic superficial de la cara a través de connexions cutànies1.
Les puntures aconsegueixen estimular la síntesi fibroblàstica de col·lagen en el procés
de cicatritzar les ferides.
La tècnica mesoteràpica és important per a l’obtenció de resultats. L’administració dels
medicaments es pot fer mitjançant tècniques com el punt per punt o la ràfega, en aquest
cas es procedeix a punxar la pell de la cara, coll, escot i mans a una profunditat menor de
2 mm, pràcticament subepidèrmica, fent el clàssic nappage. Cal extremar la prevenció
d’hematomes sobretot a la zona frontal i periocular, així com adequar el desplaçament
de l’agulla a la velocitat de la seqüència de la ràfega per no provocar talls.
Els productes més utilitzats, ja sigui en composició única o formant part de mescles més
o menys complexes són:
• Vitamines, pels efectes antioxidants i per l’afavoriment de la síntesi de col·lagen i d’elastina.
• Oligoelements, fonamentalment coure, zinc, seleni i ferro, útils com antioxidants, antiin-
flamatoris i afavorir el fenomen cicatricial.
• Silici orgànic, fonamentalment pel seu paper a l’hora d’antiradicals, protegir les membra-
nes cel·lulars, oposar-se a la glicosilació no enzimàtica de proteïnes i a la formació d’AGE.
A la pell, el silici intervé en la síntesi del col·lagen, particularment en la hidroxilació de la
prolina en OH-prolina. També té una gran relació amb el contingut en elastina. A més, la
hidratació de la pell depèn molt del contingut en glicosaminoglicans, macromolècules
que contenen molt de silici. La disminució de l’espessor de la pell, que és un signe de
deshidratació, s’observa igualment abans de l’aparició de les arrugues. Aquest espessor i,
per tant, la hidratació, és millorat pel silici orgànic. Fins i tot sembla que la queratinització
també dependria en gran mesura del silici orgànic.
• Dimetilaminoetanol (DMAE), precursor de l’acetilcolina, amb activitat antiradicals i
efecte tensor de la pell. Els queratinòcits amb activitat antiradicals i efecte tensor de
la pell. Els queratinòcits, fibroblasts, miofibroblasts, cèl·lules sudorípares i endotelials
presenten receptors de membrana per a l’acetilcolina per la qual cosa la resposta a
aquest producte no s’ha de pensar com una acció de tipus pre i postsinàptic, sinó
1 Mitz V., Peyronie M. The superficial musculo-aponeurotic system (SMAS) in
the parotid and cheek area. PlastReconstrSurg. 1976; 58 (1): 80-8.
19
Pautes de tractament en mesoteràpia
més aviat com una difusió de tipus paracrí que activarà aquests receptors de superfí-
cie. Dit d’una altra manera, el DMAE administrat per via intradèrmica no actua sobre
les fibres musculars estriades a les quals no té accés, sinó que l’efecte tensor podria
resultar per l’efecte colinèrgic dels receptors de membrana dels miofibroblasts. Tam-
bé està dotat d’efecte antiradicals i reparador de ponts creuats de proteïnes2.
• Àcid hialurònic o, millor, hialuronan. Afavoreix l’elasticitat i la fermesa de la pell. Hi-
dratant natural. La seva proporció disminueix a la pell conforme va avançant l’edat.
El seu pes molecular és elevat (fins a 3 milions de daltons). El que s’empra per via in-
tradèrmica és el no reticulat, és a dir, que no té funció de farciment. Com més gran si-
gui la seva concentració, més gran serà el seu poder hidratant i això és un dels factors
que diferencien els diferents hialuronans que podem trobar al mercat. Poden portar
associat glicerol, sorbitol o manitol que tenen un poder hidratant per ells mateixos i
a més protegeixen l’àcid hialurònic de la degradació, la qual cosa els atorga petites
diferències entre uns i altres3, 4.
• Glicerol. És un triol natural que constitueix el 8 % del factor natural d’hidratació
(NMF). Passa per les capes més profundes de la pell a la superfície cutània a través
de les aquaporines 3 (aquagliceroporina 3). El mannitol i el sorbitol són poliols que
no estan presents de forma natural al nostra organisme. Es presenten en forma de
pols i no tenen capacitat d’hidratació. Tenen activitat antiradicals i antiinflamatòria,
particularment eficaç davant de radicals hidroxils.
• Polinucleòtids per afavorir l’activitat i la renovació dels fibroblasts. Tots els tipus de
cèl·lules (de mamífers, bacterianes i vegetals) contenen una gran varietat de nu-
cleòtids i els seus derivats, les funcions principals dels quals són el manteniment del
metabolisme energètic (ATP), de suport dels àcids nucleics, actuar com a mediadors
fisiològics (AMPc), formar part de coenzims (com el NAD, FAS i coenzim A), actuar
com a intermediaris activats, etc. A més, els nucleòtids poden influir de forma
important en la funció de molts tipus cel·lulars. Lligant-se, per exemple, a receptors
específics que activen les vies de transducció (A2-purinèrgic) poden actuar com a
mitògens per als fibroblasts i altres cèl·lules; d’aquesta manera, poden influir en les
respostes immunològiques i en la producció de diferents citocines i GF, protegint
les cèl·lules de la radiació solar i els raigs UV.
2 Daenen F. Mise à jour de notions de métothérapie esthétique. J Mel Est et ChirDerm, vol XXXIV, 136, dec 2007: 213-7.
3 Grand-Vincent A, Saint-Hillier S, Mi-cheels P. Le glycerol: le plus du mésolift! J MedEsth et ChirDerm, vol XXXIV, 135, sep 2007, 151-55.
4 Succi IB, da Silva RT, Orofino-Costa R. Rejuvenation of periorbital area: treatment with an injectable nonanimal non-crosslinked glycerol added hyaluronic acid preparation. Derma-tolSurg. 2012 Feb;38(2):192-8. doi: 10.1111/j.1524-4725.2011.02182.x. Epub 2011 Oct 14.
20
Pautes de tractament en mesoteràpia
El fibroblast posseeix, a la superfície externa de la membrana, receptors enzimàtics
per incorporar polinucleòtids, afavorint la fotosíntesi d’àcids nucleics a un cost molt
baix d’energia i mantenint i recuperant les condicions que faciliten la renovació i
l’activitat del fibroblast.
• Plasma ric en plaquetes (PRP). És una tècnica apropiada per al tractament de
l’envelliment fotoinduït.
Els resultats obtinguts són satisfactoris sobretot en envelliment i alopècies5, 6, 7. Té
la seva pròpia reglamentació i des de 2014 són inclosos a la llista de substancies
dopants.
La freqüència de les sessions ha de ser quinzenal durant les 2 o 3 primeres vegades, i
posteriorment serà mensual, bimensual o trimestral de forma ininterrompuda, adap-
tant-nos a la situació de cada pacient. És important informar el pacient que no busquem
un efecte «antiarrugues», sinó un retard en l’envelliment considerat com un fenomen
global. Per això, el resultat final és una pell més vital, més rosada, més lluminosa, més
ferma i més hidratada, sobretot quan fem tècniques combinades de tractament.
Mesoteràpia seca: microneedling
Considerada una tècnica d’incorporació recent, tot i que ja el 1847 Bauns¬cheidt va dis-
senyar un sistema multiinjectiu, conegut també com a «demabioticon» o «resucitator»9.
La versió moderna d’aquests aparells són els anomenats «rollers» o «dermapen». Com que
les agulles són molt petites, només es produeix la perforació de l’estrat corni i difícilment
s’estimulen les terminacions nervioses per la qual cosa el procediment és generalment
indolor, excepte quan s’aplica sobre àrees cutànies on l’espessor de la capa còrnia estigui
més limitat o s’apliqui amb la pressió incorrecta o es calibren profunditats de més d’1 o
1,5 mm (per exemple, per al tractament de les cicatrius d’acne). L’aplicació d’una crema
anestèsica 30 minuts abans de la sessió fa que la maniobra sigui absolutament indolora
però hem de tenir en compte que la reacció eritematosa serà més petita per l’efecte va-
soconstrictor dels anestèsics emprats. Aquesta crema i qualsevol altre producte que el
pacient s’hagi aplicat sobre la pell, ha de ser retirat curosament abans de l’inici de la sessió.
5 Zenker S. Le plasme riche en plaquettes pour le réjuvénation du visage. J Med
Est et Chir Derm, vol XXXVII, 148, dec 2010:179-183.
6 Bioulac B. Intérêt du PRP dans les thé-
rapeutiques actuelles: application au sein dùn cabinet de medicine et dermatologie esthétique. J Med Esth et Chir Derm, vol
XXXVIII, 151, sep 2011: 147-51.
7 Franz M, Polla C, Polla L-L. Injections de
PRP dans le traitement des cernes. J Med Esth et Chir Derm, vol XXXIX, 154, juin
2012: 83-86.
8 Lemperle G, Holmes RE, Cohen SR, y
colaboradores. A classification of facial wrinkles. PlastReconstr Surg. 2001; 108:
1735-1750.
9 Ver: http://csusap.csu.edu.
au/~dspennem/SGCH/SGCH004.pdf.
21
Pautes de tractament en mesoteràpia
S’han de seguir les normes elementals d’asèpsia i higiene abans, durant i després de
l’aplicació. La tècnica pot ser aplicada a qualsevol localització corporal, i s’aconsegueix
una millora evident no només de petites arrugues, sinó també d’imperfeccions cutànies
com a resultat de lesions cicatricials (postacneiques, per exemple), d’estries, etc.
Les microagulles provoquen centenars de microorificis per centímetre quadrat de pell,
a través dels quals poden passar diferents principis actius aplicats tòpicament, com sè-
rums, vitamines i retinoides, entre d’altres. La combinació de l’estimulació de la dermis
i la utilització d’agents externs tòpics són els responsables de l’augment de la síntesi de
col·lagen i del seu emmagatzematge de la unió dermoepidèrmica.
L’aplicació simultània de retinoides tòpics ha demostrat10 que, a més d’estimular la pro-
liferació de queratinòcits mitjançant l’alliberament de factors de creixement epidèrmic
lligats a l’heparina produïts pels queratinòcits suprabasals, incrementen la presència
d’aquaporina 3 (AQP3, la més abundant a l’epidermis) a la pell, augmentant la immuno-
reactivitat de la capa basal epidèrmica i la seva activitat biològica. La vitamina C també
estimula la proliferació i migració de fibroblasts cap a les zones dèrmiques en reparació
i en la síntesi de col·lagen11. Protegeix l’ADN de l’oxidació per part dels radicals lliures.
La seva activitat inhibidora de la tirosinasa el fa molt útil per al tractament de les lesions
actíniques. Té efectes antiinflamatoris i garanteix el medi adequat per a una reparació
més ràpida de la pell12.
Els orificis creats a l’epidermis es tanquen de forma espontània al cap de 60-90 minuts ja
que els queratinòcits són elàstics i flexibles (més que proliferar, els queratinòcits migren
per tancar els microporus). Un cop restablerta la unió dels queratinòcits, es restableix la
integritat de la membrana basal amb la síntesi de laminina i de col·lagen tipus IV. Passats
uns dies, els queratinòcits comencen la seva proliferació i engruixeixen l’epidermis.
Mesoteràpia en alopècia androgènica
La mateixa hormona que determina en els adolescents barons l’aparició del pèl al pit o a
la barba és la que provoca l’inici de la calvície androgènica partint dels golfos frontals, o
la responsable dels quadres d’hirsutisme a la dona. Tot depèn de la resposta dels recep-
tors fol·liculars a nivells hormonals generalment normals. L’alopècia és també una situa-
ció clínica freqüent a la consulta de medicina estètica. En alguns pacients té una gran
repercussió psicosocial, ja que no accepten de bon grat la progressiva pèrdua de cabells.
10 Bellemère G, Von Stetten O, Oddos T. Retinoic acid increases Aquaporin 3 expres-sion in normal human skin. Journ Invest Dermatol (2008), vol 128: 542-48.
11 Singer AJ., Clark R. Cutaneous wound
healing. NEJ, 1999. 341 (10): 738-46..
12 Lima CC, Pereira AP, Silva J, Oliveira LS, Resck MC, et al. Ascorbic acid for the healing of skin wounds in rats. Braz J Biol. 2009 Nov; 69 (4): 1195-201.
22
Pautes de tractament en mesoteràpia
L’aplicació intradèrmica de la mescla elegida es pot fer setmanalment durant 2-3 ses-
sions i posteriorment distanciar-les cada 2-3 setmanes.
El tractament s’ha de mantenir un any com a mínim per valorar-ne l’efectivitat.
Els tractaments tòpics complementen el tractament mesoteràpic.
A les alopècies areates s’utilitzen els corticoides intralesionals, i aquesta és l’única excep-
ció de l’ús d’aquest grup de medicaments per via mesoteràpica. Per evitar-ne els efectes
secundaris, s’empren diluïts, almenys a parts iguals, amb sèrum fisiològic o anestèsic
local, i s’utilitza preferentment la triamcinolona per la seva menor capacitat per produir
atròfia cutània. La tretinoïna al 0,05 % i els esteroides tòpics han de complementar el
tractament intradèrmic i han demostrat la seva eficàcia en aquest tipus d’alopècies.
Es poden emprar rollers juntament amb minoxidil (per potenciar l’efecte vasodilatador)
o altres principis actius que travessaran la pell pels orificis creats pel pas del dispositiu
de microneedling
Pautes de tractament de mesoteràpia en medicina estètica corporal
Flacciditat cutània
La flacciditat està relacionada preferentment a l’edat, ja que la pell de la dona climatèrica
es torna laxa i sovint seca, de manera que perd la vitalitat i la fermesa d’etapes anteriors.
Els responsables d’aquesta situació són els estrògens, que estimulen la citogènesi a
l’epidermis i la producció de fibres de col·lagen. A la menopausa, els nivells d’estrògens
disminueixen, de manera que s’alenteix la neoformació de col·lagen. Aquest es va dete-
riorant a l’hora que s’alteren també les fibres elàstiques, que pateixen canvis en la seva
estructura.
D’una altra banda, l’envelliment origina també una disminució dels mecanismes defen-
sius naturals de la pell.
23
Pautes de tractament en mesoteràpia
Les molècules proteiques, modificades per la influència dels radicals lliures d’oxigen
alliberats no només per la fotoexposició sinó també per factors ambientals com el ta-
baquisme o dietes incorrectes i la glicación no enzimàtica, es van acumulant a la pell,
de tal manera que l’epidermis es debilita mentre que la dermis es va endurint en part
motivat per la presència dels productes finals de glicació avançada. També es produeix
la lipoperoxidació.
Un altre factor que s’ha de considerar és la circulació sanguínia de la pell que determi-
narà el transport d’oxigen i nutrients i la migració de les cèl·lules del sistema immune.
I aquí també incloem els dèficits del drenatge limfàtic que a poc a poc contribueixen a
l’embassament de la matriu extracel·lular que dificulta el metabolisme cel·lular correcte.
Se sol localitzar al coll, cara inferior-interna dels braços, zona periumbilical, cara interna
de les cuixes i supraròtula.
Els principis actius més utilitzats són, una vegada més, el silici orgànic, l’àcid hialurònic,
els polinucleòtids i el DMAE. S’utilitzen tots aquells productes que hem esmentat en
l’envelliment. En aquest cas la tècnica d’injecció és punt per punt, deixant una separació
menor d’1 o 1,5 cm entre puntures.
Cel·lulitis i tractament mesoteràpic
La mesoteràpia ha demostrat des de fa quasi 60 anys que és el tractament mèdic més
eficaç per abordar la cel·lulitis.
Abans de realitzar el tractament hem de classificar el tipus que presenta: si és cel·lulitis
edematosa o dura, si s’associa a obesitat, greix localitzat o flacciditat, així com si es pre-
senta de forma local o generalitzada.
A països anglosaxons, particularment a Estats Units, es fa sinònim de «mesoteràpia»
l’ús de deoxicolato de sodi (associat o no a fosfatidilcolina poliinsaturada), la qual cosa
suposa un error molt greu ja que aquest principi actiu exigeix una forma particular
d’administració que no té res a veure amb la via intradèrmica que caracteritza la meso-
teràpia per evitar l’aparició de necrosis cutànies i/o musculars13.
13 Rotunda A, Kolodney M. Mesotherapy and phosphatidylcholine injections: histori-cal clarification and review. Dermatol Surg, 2006; 32: 465-480.
24
Pautes de tractament en mesoteràpia
El silici orgànic és un dels principis actius clàssics que perdura a l’arsenal terapèutic14. És
un remei polivalent que forma sempre part de la mescla anticel·lulítica estàndard, no
només per les seves accions sobre l’adipòcit, sinó també perquè regenera els elements
fibril·lars i corregeix la «pell de taronja», La pentoxifil·lina és un altres dels grans medica-
ments útils en aquesta estetopatia15. Está dotada de actividad vascular, antifibrótica y li-
política (por inhibición inespecífica de la fosfodiesterasa de tipo 3 idéntica a la actividad
de la cafeína y de la teofilina).
Està dotada d’activitat vascular, antifibròtica i lipolítica (per inhibició inespecífica de la
fosfodiesterasa de tipus 3 idèntica a l’activitat de la cafeïna i de la teofil·lina).
Dels remeis homeopàtics elegirem els que tenen en compte el principi de la similitud
des de la pròpia etiopatogènica de la cel·lulitis, com és el cas de Tabacum o de Secale cor-
nutum, l’activitat dels quals se centra fonamentalment en la regulació de l’esfínter arte-
riolar precapil·lar. Altres remeis, com Aesculus hippocastanum, Pulsatilla, Vipera, Solidago
virgaurea, Juglans regia, Hamamelis virginiana, etc., participen pels seus principis actius
en la millora de la situació d’edema i reforcen les parets vasculars alhora que estimulen
la diüresi. També artèria, vena, placenta o funiculus umbilicalis, són remeis freqüentment
protocol·litzats en mescles anticel·lulítiques.
Amb qualsevol dels protocols mai no hem de sobrepassar la injecció de més de 10 ml de
la mescla elegida per cada sessió. L’ús de sistemes d’injecció assistida constitueix un plus
quant al confort del pacient i l’obtenció de millors resultats. Per obtenir el rendiment te-
rapèutic més elevat hem de programar les pistoles de fragmentació de dosis la qual cosa
ens permetrà d’obtenir fins a 800-900 dosis que es repartiran per les zones cel·lulítiques.
Les injeccions, per definició, s’han de fer a profunditats no més grans de 4 mm, i cal anar
amb molta cura en la neteja de la pell a tractar amb un antisèptic d’ampli espectre i pro-
cedint posteriorment a la seva protecció mitjançant l’ús d’apòsits acrílics per prevenir
l’aparició d’infeccions per micobacteris i altres agents sapròfits. Amb la mateixa finalitat,
el pacient evitarà anar a saunes, piscines, platges o gimnasos fins passats almenys dos o
tres dies des de la sessió de mesoteràpia.
14 Omer F. Intérêt du Conjonctyl® en
mésothérapie. RevMésothérapie, 2005; 123: 32-34..
15 George F. La pentoxifylline une
molécule polyvalente en mésothérapie: hémo-rhéologique, vasoactive, anti-inflammatorie, immuno-modulante,
anti-fibrotique, lipolytique. RevMésothé-rapie, 2008; 132: 4-11.
25
Pautes de tractament en mesoteràpia
Els protocols de tractament solen incloure sessions setmanals, durant 10 sessions, pas-
sant posteriorment a sessions quinzenals o mensuals com a manteniment. Una altra op-
ció és iniciar el tractament amb sessions setmanals durant 6 setmanes seguides i, poste-
riorment, passar a sessions quinzenals durant 10 sessions més. El manteniment serà una
sessió mensual. La millora dels símptomes circulatoris que s’experimenta a partir de la
tercera o quarta sessió ens dóna una idea de l’efectivitat del tractament. Les sessions de
mesoteràpia se solen complementar amb altres teràpies que milloren la microcirculació
i el drenatge del teixit connectiu, com poden ser el limfodrenatge manual, la presso-
teràpia clínica, la carboxiteràpia, etc.
En qualsevol cas, perquè el tractament sigui efectiu s’han de corregir els factors coad-
juvants que poden existir com la mala alimentació, estrès, alteracions circulatòries o es-
quelètiques, factors hormonals, falta d’exercici o estrenyiment, entre d’altres.
26
Anexos
Mecanisme d’acció de l’homeopatia via mesoteràpica
L’homeopatia utilitza substàncies d’origen mineral, ve-
getal o animal en dilucions baixes, mitjanes i altres, se-
gons la Llei de la Similitud de Hahnemann, per afavorir
les reaccions moduladores dels processos fisiològics,
amb la finalitat que l’organisme malalt recuperi la salut.
A causa de les altes dilucions utilitzades i que no tots
els organismes reaccionen de la mateixa manera davant
d’un mateix remei o dilució homeopàtica, els diferents
models científics utilitzats habitualment no han pogut
demostrar el seu mecanisme d’acció, i s’ha acceptat com
a conclusió còmoda que la seva eficàcia es deu a l’efecte
placebo, que tota teràpia té.
Que no haguem estat capaços de demostrar els seu me-
canisme d’acció no ens permet, en absolut, assegurar
que la seva acció terapèutica és només placebo. Com
s’explicaria la seva acció en infants, animals i, fins i tot, en
plantes, quan es veuen afavorits per l’ús terapèutic de
medicaments homeopàtics o quan una mateixa perso-
na que no evoluciona adequadament, sí que ho fa quan
se li canvia el medicament homeopàtic o la seva dilució.
El professor Wagner16 el 1993, essent director del De-
partament de Farmacologia de la Universitat de Munic,
va comprovar que en administrar substàncies diluïdes
16 Wagner et al., Influence of Homeopathic drug preparation on the
phagocitosis capability of granulocytes. B.T. 1.993 H1, S43-49.
27
Mecanisme d’acció de l’homeopatia via mesoteràpica
s’activa la fagocitosi i augmenta la resposta immune. Quan un medicament homeopàtic
penetra en l’organisme serà fagocitat pels macròfags, que el transfereixen a les cèl·lules
presentadores d’antígens (per exemple, cèl·lules dendrítiques de la matriu extracel·lular).
Aquestes molècules, generalment complexos proteics, són degradades a l’interior de les
cèl·lules presentadores o cèl·lules dendrítiques en petits pèptids de 5 a 10 aminoàcids,
anomenats epítops o determinants antigènics, i s’uneixen a les molècules del complex
més gran d’histocompatibilitat (MNC), les quals els confereixen estabilitat i junts seran
transportats a la superfície de les anomenades cèl·lules enforma de complexos pèptid-
MHC. La cèl·lula activada portadora dels epítops a la seva superfície es mobilitza pel
torrent circulatori fins a trobar els limfòcits ThO o immadurs i els transforma en limfòcits
T reguladors, amb funcions diferents i dependents de la secreció de diferents citocines.
Se subdivideixen en Th1, responsables de la immunitat cel·lular mitjançant la producció
de citocines (IL-2 i IFNgamma), i Th2, responsables de la resposta humoral, mitjançant
la producció d’altres citocines (IL-4, IL-5, IL-10 i IL- 13). El professor H. Weiner17, 18,19, de la
Universitat de Harvard, va comprovar que quan es donaven dosis molt baixes d’antígens
apareixia un tipus de limfòcit, el qual inicialment va anomenar Th3 i que, actualment, es
coneix com a limfòcit T regulador, que produirien un grup de citocines, la funció de les
quals és modular l’acció dels limfòcits Th1 i Th2.
Els limfòcits T reguladors des de la matriu extracel·lular viatgen fins al gangli limfàtic més
proper (procés conegut com a «Homing»)20,21,22,23 i aquí, induïts per l’estímul farmacolò-
gic del remei homeopàtic, comença a replicar-se en múltiples clons que es transporten
a través del sistema limfàtic cap al torrent sanguini, on per quimiotaxi arriben a la zona
afectada, on alliberen citocines tolerògena24 que s’ha comentat modulen l’activitat dels
limfòcits Th1 i Th2, regulant l’expressió de les seves citocines inflamatòries..
L’activació dels limfòcits T comporta una sèrie de mecanismes molt complexos. L’element
clau a l’inici d’activació del limfòcit T és el reconeixement pel seu receptor del complex
pèptido-complex més gran d’histocompatibilitat (MHC) a la cèl·lula dendrítica. Aquest
succés catalitza una sèrie de processos intracel·lulars que comencen a la superfície inter-
na de la membrana plasmàtica i culminen al nucli, de la qual cosa resulta la transcripció
de gens que promouen el cicle cel·lular i la diferenciació i activació del limfòcit T. Un
d’aquests factors de transcripció és el factor nuclear kappa beta que enforma inactiva es
localitza al citoplasma unit al seu inhibidor, però la cascada de senyals que es generen
17 Weiner H.L. et al., Activation and migration on antigen specific T-cells in oral tolerante. FASEB Journal 1996; 10-1418.
18 Weiner H.L. et al., Oral tolerance: Mechanismus and applications. Ann. New York Acad. Sci. 1.996; 778: 1-418.
19 Weiner H.L. Oral tolerance for the treatment of autoinmunes diseases. Ann. Rev. Med. 1.997; 40: 341-51.
20 Harty JT et al. Shaping and reshaping CD8+ T-cell memory. Nat. Rev Inmunol. 2.008 Feb; 8(2): 107-19.
21 Ahmed R. Et al. The precursors of memory: models and controversies. Nat. Rev Inmunol. 2.009 ; 9: 662-8.
22 Woodland DL. et al. Migration, maintenance and recall memory T-cell in peripheral tissues. Nat. Rev Inmunol. 2.009 Mar ; 9 (3): 153-61.
23 Rosales, M. Síndrome de inflamación de las mucosas. Panamericana Formas. 2ª ed. 2.005. Colombia.
24 Weiner H.L. et al., Induction and characterization of TGF beta screting Th3 cells. FASEB Journal. 1.996; 10A 1444.
28
Mecanisme d’acció de l’homeopatia via mesoteràpica
durant aquests processos intracel·lulars produeixen l’alliberament d’aquest inhibidor
alliberant el factor nuclear kappa beta, el qual migra al nucli, on activa la transcripció
gènica amb el consegüent alliberament de citocines i es dispara la cascada defensiva
inflamatòria. El professo H. Heine25 va comprovar com el factor de creixement transfor-
mant beta (TGF-beta), citocina moduladora de la inflamació produïda pels limfòcits T
reguladors que es generen quan subministrem un remei homeopàtic, té la propietat
d’inhibir el receptor de les citocines inflamatòries, impedint que s’alliberi al nucli el fac-
tor nuclear kappa beta.
Finalment s’ha comprovat que en administrar dilucions (de l’ordre de picomols) d’àrnica,
l’helanina, una sesquiterpenlactona d’aquest remei homeopàtic, té activitat modulado-
ra de la inflamació en unir-se de forma covalent a la subunitat P50 i P65 del factor nu-
clear kappa beta impedint que es pugui activar26.
El coneixement de control immunitari documentat científicament demostra que els me-
dicaments homeopàtics són capaços de regular els processos inflamatoris. En resum,
els remeis homeopàtics diluïts i dinamitzats produeixen limfòcits T reguladors, els quals
generen el factor de creixement transformant beta (TGF-beta) i depèn de la composició
del producte homeopàtic, actuarà en un determinat lloc de l’organisme, ja que les dife-
rents composicions i dilucions tenen tropismes tissulars diferents, cosa que coneixem
per la Llei de la similitud i per la Llei de la infinitesimalitat.
Amb els avenços científics s’està demostrant que les minucioses observacions em-
píriques de Samuel Hahnemann (1755-1843)27 es pot comprovar, per la qual cosa
s’incrementa el nombre de professionals que el consideren com el pare de la immuno-
teràpia a molt baixes dosis, és a dir, el coneixem com a homeopatia.
25 Schmolz M. Heine H. Homeopatic as used in antihomotoxic medicine
modulate the synthesis of TGF beta-1 in human blood cultures. Biol. Med. 2.001;
30: 61-5.
26 Orizola A. Fast-acting, Safe, Effective-Study Confirms Traumeel S Effective for
Tendinopathies. BiomedicalTherapy. 2.007; 1,1:23.
27 Hahnemann S. Organon del arte de curar (Órgano del rationellen Heilkunde).
1.810, 1ª ed.
29
Anexos
Complicacionsi efectes secundaris
La mesoteràpia és una tècnica terapèutica molt segura i
desproveïda de complicacions sempre que es faci respec-
tant unes regles elementals: la mesoteràpia no pot ser
banalitzada. És una tècnica simple en aparença, però ha
de ser estudiada profundament i cal conèixer-ne les parti-
cularitats tècniques i metodològiques.
Quan analitzem a posteriori els efectes secundaris des-
crits, descobrim una acumulació d’errors, associant, gene-
ralment, un excessiu nombre de sessions amb una mala
tècnica i la utilització de mescles i/o de fàrmacs de pro-
cedència dubtosa que prometen efectes sorprenents. És
un en el tractament de la lipodistròfia on sorgeix la major
part de les complicacions observades per l’aplicació de la
tècnica multiinjectiva, que no mesoteràpia.
Hematomes
Representen l’efecte secundari més freqüent a la pràcti-
ca clínica. L’aparició d’un hematoma pot ser pel mètode
d’injecció i/o pels agents farmacològics injectats. La seva
aparició està associada a una profunditat excessiva de les
puntures.
30
Com a norma general, farem sempre les injeccions a menys de 4 mm de profunditat. Si
sobrevingués un hematoma accidental, cal fer una compressió perquè no augmenti la
col·lecció de sang extravasada.
Lesions mecàniques
En algunes localitzacions anatòmiques on el recorregut de certs nervis és molt superficial
(epicòndil, epitròclea, mal·lèols, cap del peroné, per exemple) es poden produir lesions
amb l’agulla. Podem així mateix trobar lesions vasculars. Per evitar-les, convé separar la
pell que punxarem dels plans profunds pinçant-la entre els dits índex i polze de la mà
esquerra i efectuar així la punxada al plec cutani format.
Són freqüents els talls lineals produïts per les agulles quan es fa la tècnica de nappage
sense la coordinació necessària entre el desplaçament de l’agulla sobre la pell i el seu en-
clavament.
Lesions cutànies
És la complicació més temuda i amb més implicacions medicolegals, juntament amb el
xoc anafilàctic. Poden ser per dues etiologies diferents: una, de tipus químic o farmacolò-
gic, i l’altra, de tipus biològic.
Les lesions de tipus químic s’associen generalment a l’ús de medicaments amb acció va-
soconstrictora o a excipients excessivament densos o irritants. Se sap que alguns AINE no
poden ser injectats sense diluir si no volem ocasionar quadres necròtics; també és un risc
elevat emprar enzims despolimeritzants de mucopolisacàrids en presència d’hematomes.
A vegades, aquest fenomen no es produeix a causa d’un medicament en concret, sinó a
l’associació de diversos productes actius en mescles que hem d’evitar per «simple prudèn-
cia farmacològica».
Les lesions biològiques són més greus. Al seu origen hi ha generalment una acumulació
d’errors per part del metge que potencien la gravetat del resultat final. Es tracta general-
ment d’infeccions i la majoria de les vegades són motivades per micobacteris ambientals.
Complicaciones y efectos secundarios
31
Complicaciones y efectos secundarios
Aquests quadres d’infecció cutània nosocomial es poden considerar un dels efectes secun-
daris més greus relacionats amb la pràctica de la mesoteràpia, encara que evidentment no
és exclusiu d’aquesta tècnica terapèutica.
Existeixen tres mecanismes principals de contaminació, com són: 1) inoculació directa de
l’agent patogen per contaminació del medicament, ja sigui en origen o per una manipu-
lació inapropiada; 2) contaminació a través de les punxades no protegides, com es pot
observar també als tatuatges; 3) contaminació a partir d’agents patògens localitzats a la
pell per una deficient neteja de la superfície cutània que es tractarà, és a dir, que la conta-
minació pot ocórrer durant el procés de preparació o maneig de les substàncies injectades
o perquè estan contaminades d’origen.
Altres efectes secundaris «menors»
S’han descrit complicacions «menors» relacionades amb altres medicaments. Així, com-
plicacions digestives de tipus còlic per buidatge vesicular provocats pels extractes de car-
xofa, hematomes enquistats, migranyes, lesions cutànies per l’ús de corticoides, etc., en
pacients que van ser sotmesos a un excessiu nombre de sessions de mesoteràpia.
En alguns pacients afectats de malalties com psoriasi, pèmfig o lupus eritematós (i fins i
tot en persones sense antecedents), qualsevol traumatisme com una simple punxada pot
provocar lesions similars a les lesions primàries a les zones d’efracció de la pell (fenomen
de Köbner). Aquesta no és una regla constant i presenta enormes variacions subjectives,
32
Complicaciones y efectos secundarios
però sempre hem d’advertir aquests pacients sobre l’esmentada possibilitat per petita que
ens pugui semblar.
Les infeccions per micobacteris ambientals
Mereixen un capítol a part, ja que es tracta dels agents biològics més freqüentment im-
plicats a les infeccions cutànies postmesoteràpia (a vegades associades a nocàrdies). Es-
tan àmpliament distribuïdes pel medi ambient, sobretot a l’aigua i la terra: M. marinum
té el seu reservori i es transmet a través de l’aigua salada, el peix fresc, aigua embassada i
piscines, mentre que els micobacteris ambientals de creixement ràpid, com M. fortuitum,
M. chelonae i M. abscesus es poden aïllar de la terra i de l’aigua, encara que la causa més
comuna de malaltia és per transmissió nosocomial. Tenen un escàs poder patogen però
es desenvolupen gràcies a una sèrie de factors que l’afavoreixen, com són la inoculació en
gran quantitat, l’existència d’una immunodepressió, o petites lesions cutànies com poden
ser les punxades efectuades amb les agulles.
Les espècies de micobacteris atípics que amb més freqüència es trobaven involucrades en
infeccions de pell i teixits tous motivades per mesoteràpia són M. fortuitum, M. chelonae,
M. marinum i M. ulcerans que són resistents a tots els fàrmacs antituberculosos, encara que
són sensibles a alguns antibiòtics tradicionals.
Davant una lesió cutània en un pacient amb antecedents d’haver-se sotmès a sessions
de mesoteràpia, mai no s’ha d’iniciar un tractament antibiòtic sense haver obtingut una
mostra que ens permeti efectuar un cultiu per identificar el tipus de germen causal i el seu
antibiograma. El tractament canvia enormement segons el micobacteri ambiental que
produeix el quadre clínic i de la seva sensibilitat antimicrobiana. Els micobacteris atípics
són resistents als antituberculosos clàssics, però són sensibles a l’associació de rifampicina,
etambutol, ciprofloxacina, amikacina, cefoxitina, clofazimina amb molècules recents com
rifabutina, claritromicina o azitromicina, així com a certes quinolines. Sol caldre associar
diversos antibiòtics per evitar la possible aparició de resistències. Aquest tractament s’ha
de perllongar durant uns quants mesos (més de 6).
El tractament quirúrgic està indicat en les formes necrosants, ulcerades o resistents als
antibiòtics, en casos d’infecció extensa amb formació d’abscessos o quan els tractament
mèdic resulta difícil.
33
Complicaciones y efectos secundarios
Com que la restitució de les lesions mai no serà ad integrum, és clar que el millor tracta-
ment és el preventiu i que la prudència farmacològica aplicada a la terapèutica mèdica és
una garantia de seguretat.
Per evitar la sobreinfecció bacteriana en el transcurs d’un acte mesoteràpic, hem d’emprar
un antisèptic de superfície que netegi en profunditat la pell sobre la qual farem les injec-
cions intradèrmiques. Seguint les directrius de diferents societats científiques, aconsellem
la utilització de solucions antisèptiques formulades amb clorhexidina, clorur de benzalco-
ni i alcohol benzílic, útil davant de gèrmens gran positius i negatius, micobacteris, fongs i
llevat i virus, incloent-hi en VIH.
Immediatament després de feta la mesoteràpia hem de protegir la pell punxada mit-
jançant apòsits acrílics semipermeables que aïllen les microferides de qualsevol contacte
amb la roba o l’ambient i eviten la penetració passiva de gèrmens sapròfits. El pacient ha
de ser també advertit d’aquests riscos i cal fer-lo conscient que és important que participi
en la seva prevenció. Cal instruir-lo perquè no vagi a saunes o piscines fins que no hagin
passat 2-3 dies de la sessió, així com que s’ha d’abstenir de dur a terme activitats amb risc
de contaminació per microorganismes ambientals (jardineria, aquaris, etc.). S’imposa de
forma absolutament obligatòria que el metge empri les mesures asèptiques adequades
per a la seva prevenció, així com la utilització de barreres de protecció aplicades després
de les punxades que no hauran de ser retirades fins a passats almenys 2 dies de la inter-
venció mèdica.
34
Consellsposttractament
Encara que en els últims anys majoritàriament tenim
la creença que la millora o desaparició dels símptomes
equivaldria a curació, hem de recordar el que deia Hipò-
cratres: «quan algú desitja la salut, el primer que cal pre-
guntar-li és si està disposat a modificar els errors que el
van fer emmalaltir. Només aleshores el podem ajudar».
Un dels millors moments per orientar el pacient i capaci-
tar-lo perquè eviti en futur els errors que el van fer em-
malaltir és el posttractament, aprofitant l’eufòria després
de la millora dels seus símptomes, és aleshores quan
l’hem de motivar per fer-li fàcil i agradable el nou estil de
vida que ha d’adoptar.
En el paradigma emergent de la relació entre metge i pa-
cient cal destacar, en primer lloc, l’assentament progres-
siu (certament, no amb el dinamisme que potser hauria
de ser) del «model autonomista» en substitució del pa-
ternalista. El metge i el pacient són col·laboradors en el
procés curatiu; i el primer ha d’emfasitzar la seva funció
d’educador-informador, a més d’assistencial, i el segon
ha d’assumir més responsabilitat i control sobre la seva
salut. I, en segon lloc, un canvi en el model assistencial
des de l’actual, centrat en la malaltia i l’estandardització
de mètodes i procediments assistencials, a la «promoció
35
Consells posttractament
de la salut», la prevenció de la malaltia, el benestar del pacient, l’assistència individua-
litzada i l’obertura i possible integració a enfocaments i tècniques no convencionals28.
Hem de considerar tots els factors que influeixen en la salut i el benestar de cada perso-
na, incloent-hi ment, esperit i medi (familiar, social, ambiental, etc.) i prioritzar les tècni-
ques que enforteixin les respostes curatives innates, adequant-les a les diverses fases i
processos de cada pacient individual29, 30.
Millorant la «bellesa» dels nostres pacients podem fer una medicina integral (i en tenim
l’obligació), resolent patologies que es manifesten exteriorment com si fossin la punta
d’un iceberg, però que endinsen les seves arrels a l’interior de cada persona.
A la postmesoteràpia es poden recomanar dos tractaments:
• L’extern, per reduir el disconfort produït pel trauma de les puncions, les possibles
equimosis i afavorir la dispersió del medicament administrat: recomanar l’aplicació
2-3 cops al dia a les àrees tractades d’una pomada amb un heparinoide (dietilamina)
juntament amb àrnica i hamamelis31.
• I, el més important, l’intern: en el qual donem recomanacions d’estils de vida saluda-
bles (consells dietètics, de recuperació de l’eubiosis intestinal, de normalització del
seu equilibri àcid-base, de suplements nutricionals necessaris i consells de control de
les emocions)32, 33.
28 Rakel, D. Medicina Integrativa. Ed. Elsevier-Masson, 2ª Ed. 2009, Barcelona.
29 Contreras, G. Medicina Naturista. Mitos y Realidades. Ed Siglo XXI, 2006 Málaga.
30 Cidón, JL. Los Caminos de la Salud. Ed. La Salud, Naturalmente, 2ª ed. 2006. Madrid.
31 Vanaclocha, B. Cañigueral, S. Fitoterapia. Vademecum de prescripción. Ed. Masson, 4ª ed. 2003.
32 Kousmine, C. Salve su Cuerpo. Ed. Vergara, 1988 Argentina.
33 AMKI. El Método Kousmine. Ed. Urano, 1992 Barcelona.
36
Marc legal
Autorització del centre, de productes sanitaris i medicamentsEns trobem amb una falta de regulació concreta, llevat
d’excepcions que indicarem a continuació, de la meso-
teràpia i els productes i medicaments que puguin ser
emprats per a la pràctica d’aquesta tècnica.
Mitjançant consulta a l’Agència Espanyola del Medica-
ment sol·licitant una llista de productes de mesoteràpia
legalment permesos a Espanya i als seus laboratoris per
al seu ús en cel·lulitis i obesitat localitzada, Emilio Vargas,
el que fou subdirector general de Medicamentos de Uso
Humano, va informar en el sentit següent:
“No existeix cap medicament ni laboratori específica-
ment i expressament autoritzat per a mesoteràpia ni
per a medicina estètica. Els únics medicaments con-
cebuts exclusivament per a una sola teràpia són els
“medicaments homeopàtics” que estan concebuts,
regulats i posats al mercat per al seu ús exclusiu en la
teràpia anomenada “homeopatia”, pels seus especials
i divergents conceptes respecte a la teràpia conven-
cional o “al·lopatia”. Per tant, la mesoteràpia i la me-
dicina estètica puguin utilitzar els medicaments con-
vencionals o “al·lopàtics” en funció de les indicacions i
ús per al qual van ser autoritzat”.
37
Marc legal
L’any 2003 la Generalitat de Catalunya va redactar unes normes en medicina estètica
«Requisits mínims que han de complir els centres que duen a terme activitats relacio-
nades amb la medicina estètica» i entenien com a actes mèdics en el tractament de la
patologia estètica de la pell, entra altres, la mesoteràpia. Tot i així, no aclaria qüestions
relatives als productes que es podien o havien d’emprar.
En l’Ordre 18/04/08 de la Conselleria de Sanitat de Castella-la Manxa, dels requisits tecni-
cosanitaris dels centres i serveis de ME, es regula aquesta matèria de forma més específica.
Es defineix en aquesta norma la mesoteràpia com a «tècnica d’aplicació de medi-
caments o productes sanitaris mitjançant múltiples injeccions intradèrmiques de
petites dosis de diferents medicaments o productes sanitaris, practicada a la regió
afectada».
Com a requisits específics de l’activitat en la mesoteràpia exigeix, a més dels requi-
sits bàsics descrits (a cada una de les àrees del centre: àrea de recepció i espera,
lavabo per a ús dels pacients, àrea de consulta, àrea d’instal·lacions), xeringues i agu-
lles d’un sol ús, productes i medicaments utilitzats per a mesoteràpia, medicació i
equipament d’urgència.
Aquesta norma exigeix que els centres i serveis de medicina estètica comptin, com
a mínim, amb un director tècnic, que ha de ser llicenciat en Medicina i Cirurgia amb
formació específica en Medicina Estètica.
Aquesta norma també informa sobre els productes concrets que es puguin emprar,
encara que es limita a indicar que, si s’empren medicaments homeopàtics, aquests
han de portar etiquetatge conforme al Reial decret 1345/2007, d’11 d’octubre, pel
qual es regula el procediment d’autorització, registre i condicions de dispensació
dels medicaments d’ús humà fabricats industrialment. Els productes sanitaris han
d’estar proveïts de l’etiqueta CE, els productes cosmètics han de complir el Reial de-
cret 209/2005, de 25 de febrer, pel qual es modifica el Reial decret 1599/1997, de 17
d’octubre, sobre productes cosmètics, i en el cas d’utilitzar-se productes d’estètica
hauran de complir la Disposició addicional segona del Reial decret 209/2005, de 25
de febrer, pel qual es modifica el Reial decret 1599/1977, de 17 d’octubre, sobre pro-
ductes cosmètics.
Per tant, existeixen fàrmacs al·lopàtics o medicaments en forma d’especialitats farma-
cèutiques autoritzades i vàlids per a aquesta utilització des del punt de vista mèdic per
38
Marc legal
a aquest tipus de procediments, però pot no tenir autoritzada la via intradèrmica o que
la seva finalitat no sigui estètica. Per això, i mentre no hi hagi una regulació adequada,
no s’han d’utilitzar les substàncies de mesoteràpia a través d’injectables sense que se
sol·liciti del laboratori fabricant una fotocòpia de la certificació que, preceptivament,
estén el Ministeri de Sanitat.
En relació amb el personal, és indispensable que es tracti d’un llicenciat en Medicina a
causa, en primer lloc, del seu coneixement de les tècniques d’injecció i, especialment,
perquè s’estan emprant i injectant productes sanitaris i/o medicaments. Això ve corro-
borat per l’Ordre de Castella-la Manxa, que entenen que s’han de realitzar aquest tipus
de tractaments en un centre de medicina estètica amb un llicenciat en Medicina que
el tingui al seu càrrec, que ha de fer l’acte mèdic conforme a la lexartis ad hoc, tant en
l’àmbit sanitari com el documental; posteriorment, ha de confeccionar la història clínica
i l’anamnesi oportunes, informant el pacient sobre la tècnica i les seves conseqüències,
i recaptant-ne el consentiment informat oportú.
Entenent que ha de ser un llicenciat en Medicina qui dirigeixi el centre on es practica la
mesoteràpia, només es pot fer en un centre de medicina degudament autoritzat per la
Conselleria de Sanitat.
Publicitat
En conclusió, entenem que si bé el metge o la clínica pot promocionar els seus serveis
(sempre ajustats a aquells que han estat autoritzats expressament per la Conselleria de
Sanitat) conforme a l’article 38 del Reial decret 1591/2009, de 16 d’octubre, pel qual es
regulen els productes sanitaris, i l’article 78.1 de la Llei 29/2006 (pel qual no han de ser
objecte de publicitat destinada al públic en general aquells medicaments que reque-
reixin de prescripció mèdica), no s’ha d’associar un nom comercial concret al tractament
realitzat en aquest pacient. És a dir, es podrà publicitar la realització de la mesoteràpia,
com a servei ofert i degudament autoritzat pel centre mèdic, però no els productes sa-
nitaris o medicaments emprats.
Responsabilitat civil
Des del punt de vista penal, perquè existeixi responsabilitat s’ha de produir una acció o
omissió voluntària realitzada en l’exercici professional, que tal conducta suposi infracció
39
Marc legal
del deure objectiu de cura que s’ha d’observar, és a dir, una conducta descurada, un mal
efectiu i concret, en el nostre cas per a la salut de la persona, la relació de causa a efecte
entre tots dos extrems, entre conducta. La responsabilitat penal en aquesta matèria sol
ser excepcional.
La responsabilitat civil pot ser contractual, quan procedeix de l’incompliment d’un con-
tracte vàlid, i extracontractual, quan té lloc per declaració legal, sense acte il·lícit ni negli-
gència del responsable, o quan intervingui dol o culpa. Actualment, en matèria estètica,
la condemna o estimació de demandes davant del metge deriven no ja d’una falta de
resultat sinó de la falta d’informació al pacient. Efectivament, com que es considera que
es tracta d’una medicina voluntària, s’exigeix un plus en la informació donada i en les
conseqüències que el tractament pot produir.
En l’àmbit administratiu, la responsabilitat pot venir de la falta de compliment de requi-
sits als centres en els quals s’estigui realitzant el tractament de mesoteràpia.
Normativa consultada
Llei 29/2006, de 26 de juliol, de garanties i ús racional dels medicaments i productes
sanitaris, després de la seva modificació mitjançant la Llei 25/2009, de 22 de desembre.
Reial decret 1591/2009, de 16 d’octubre, pel qual es regulen els productes sanitaris.
Reglament (CE) Núm. 1223/2009 del Parlament Europeu i del Consell de 30 de novem-
bre de 2009, sobre els productes cosmètics (DO L 342 de 22/12/2009, p. 59).
Reial decret 1599/1997, de 17 d’octubre, sobre productes cosmètics (BOE núm. 261, de
31 d’octubre).
Requisits mínims que han de complir els centres que realitzen activitats relacionades
amb la medicina estètica de la Generalitat de Catalunya.
Ordre 18/04/08 de la Conselleria de Sanitat de Castella-la Manxa, dels requisits tecnico-
sanitaris dels centres i serveis de EM.
Llei 34/1988, d’11 de novembre, General de Publicitat.
Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de
drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica.
Reial decret 1416/1994, de 25 de juny, pel qual es regula la publicitat de medicaments
d’ús humà després de la seva modificació pel RD 109/2010, de 5 de febrer.
METGES D’ESTÈTICA
