12

Drets sociolaborals ensituacions de conflicte

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Quines són les principals mesures del conflicte col·lectiu utilitzades pels treballadors/es?

Citation preview

Page 1: Drets sociolaborals ensituacions de conflicte

cubiertas CATALAN.indd 1 25/08/10 10:54

Page 2: Drets sociolaborals ensituacions de conflicte

Drets sociolaborals ensituacions de conflicte

Els treballadors i les treballadores han anat aconseguint – fruitde la històrica lluita per la defensa dels seus drets – molts me-canismes de representació i negociació per a salvaguardar i/omillorar el seu drets, tant en l'àmbit de l'empresa com en el con-junt de la societat. Les diferents fórmules de representació legaldels treballadors (comitès d'empresa i delegats de personal), lanegociació col·lectiva i el diàleg social, així com la interlocuciódels sindicats més representatius amb les administracions pú-bliques, proveeixen als treballadors i a les treballadores del podernecessari per a garantir la defensa dels seus interessos davantla patronal o el Govern.

No obstant això, en aquelles ocasions en les quals s'esgoten lesvies de negociació i s'imposen mesures que vulneren els dretsi els interessos de les persones treballadores, aquestes podenposar en marxa determinades accions per a expressar la sevadisconformitat i lluitar per una solució alternativa al conflicte res-pectuosa amb la seva posició: aquestes accions són les mesuresde conflicte col·lectiu, entre aquestes la manifestació i la vaga.

Quines són les principals mesures del conflictecol·lectiu utilitzades pels treballadors/es?

L'art. 37 de la Constitució espanyola reconeix el dret dels treballa-dors/es a adoptar mesures de conflicte col·lectiu, desenvolupant-se amb major detall en l'art. 28, que estableix la manifestació i lavaga com a drets fonamentals.

1 . EL DRET DE MANIFESTACIÓ

El dret de manifestació, que no és exclusiu de les personestreballadores, sinó de la ciutadania en general, és un dretfonamental que garanteix exterioritzar davant l'opinió i elspoders públics una postura concreta davant un conflicteque es considera particularment important. Per això, és uninstrument especialment idoni per a traslladar les reivindi-cacions laborals a tota la societat.

Aquest dret està regulat per la Constitució espanyola enl'art. 21 i en la Llei orgànica 9/1983, de 15 de juliol, regu-ladora del dret de reunió.

2

10x21 Derechos sociolaborales CATALAN_Maquetación 1 25/08/10 12:28 Página 2

Page 3: Drets sociolaborals ensituacions de conflicte

Com es convoca una manifestació?

La manifestació ha d'anar precedida d'una convocatòria quees dirigeix a l'autoritat governativa, és a dir, a la subdelegacióde govern.

Qui convoca la manifestació en un conflicte laboral?

La convocatòria podrà portar-se a terme per un grup de treballa-dors, pels òrgans de representació unitària (delegats de personal,comitè d'empresa o comitè intercentres), per la representació sin-dical de l'empresa (seccions sindicals o delegats de la secció sin-dical), pels mateixos sindicats, o pel comitè de vaga en el cas quela manifestació fos durant una vaga.

Quins són els requisits de la convocatòria?

La convocatòria exigirà una comunicació per escrit dirigida ala subdelegació del govern on han de constar les dades se-güents:

• Dades personals, inclòs domicili, de la persona signatà-ria de l'escrit de comunicació.

• Indicació de si s'actua en nom propi o en nom d'unòrgan de representació dels treballadors/es o d'un sin-dicat, s’ha de fer constar en aquest cas l'empresa o elsindicat del qual es tracta.

• Lloc, data i hora de la manifestació, així com durada pre-vista.

• Itinerari projectat, s’hi ha d’indicar les vies públiques peron discorrerà la manifestació, assenyalant-hi l'inici i lafi del recorregut.

• Mesures de seguretat previstes pels organitzadors/es,amb indicació del nombre de persones que han de com-pondre el servei d'ordre.

• Mesures, si escau, sol·licitades de la subdelegació delgovern per a garantir el dret de manifestació.

L'escrit de comunicació s’ha de presentar davant l'autoritatgovernativa amb un temps mínim de 10 dies naturals forajustificació per causes extraordinàries justificadores. Enaquest cas, podria efectuar-se amb un temps de 24 hores,s’hi ha de fer constar aquestes causes en la comunicació.

3

10x21 Derechos sociolaborales CATALAN_Maquetación 1 25/08/10 12:28 Página 3

Page 4: Drets sociolaborals ensituacions de conflicte

4

2. EL DRET DE VAGA

L'article 28.2 de la Constitució espanyola reconeix als treba-lladors el dret de vaga per a la defensa dels seus interessos.Aquest dret, a més es troba també reconegut en el capítol dedrets fonamentals i de les llibertats públiques, al qual li atri-bueix un caràcter i una protecció especial. Es configura aixíla vaga com a instrument de pressió per a la protecció i ladefensa dels drets dels treballadors/es.

Per tant, no només és una mesura legal, sinó que està espe-cialment protegida per la Constitució.

Igualment l'art. 7 de la Constitució, reconeix als sindicats elcaràcter d'organismes bàsics del sistema polític i els atribueixla defensa i promoció dels interessos socioeconòmics dels tre-balladors/es. Des d'aquesta òptica, són per tant legítimes lesvagues organitzades, dirigides i controlades pels sindicats.

Què és una vaga? Per a què serveix una vaga?

La vaga és una mesura de pressió que prenen els treballadorsi les treballadores per a defensar els seus interessos laborals isocials. L'àmbit d'actuació d'una vaga pot ser en l’àmbit d'em-presa, de sector, o – com és el cas de les vagues generals –pot implicar tots els treballadors i les treballadores d'una pro-víncia, d'una comunitat autònoma o de tot l'Estat. Encara quehi ha diferents formes de portar a terme una vaga, la més co-muna és aquella en la qual els treballadors i les treballadoressuspenen temporalment la seva activitat laboral.

La vaga és l'últim recurs al qual poden acollir-se els treballadorsi les treballadores en la defensa dels seus drets una vegadaconsiderades esgotades les vies de negociació.

A Espanya, s'han convocat durant l'actual període democràticsis vagues generals a escala estatal. En el quadre següentpodeu veure una relació entre l’any que van ser convocades iles raons que van justificar la seva convocatòria.

Qui pot anar a la vaga?

Segons la Constitució, el dret de vaga pot ser exercit per totsels treballadors/es assalariats/ades per compte aliè. En aquestgrup també s'inclouen els treballadors i les treballadores de lafunció pública, si bé el dret de vaga no és reconegut per a laguàrdia civil, cos nacional de policia, fiscalia, magistratura i ju-dicatura.

10x21 Derechos sociolaborales CATALAN_Maquetación 1 25/08/10 12:28 Página 4

Page 5: Drets sociolaborals ensituacions de conflicte

Les protestes d'altres col·lectius no titulars de la vaga, com elsestudiants/es o els treballadors/es autònoms/es – si bé no sónconsiderades “vaga” (i per tant no estan protegides per l'article28 de la Constitució) – no resten rellevància al suport a aquesttipus de mesures de conflicte col·lectiu.

Quin és el procediment per a convocaruna vaga?

Quan la vaga es circumscriu en l'àmbit de l'empresa, aquestapot ser convocada pel comitè d'empresa, per les seccions sin-dicals o per acord majoritari de les mateixes persones treba-lladores reunides en assemblea. Si la vaga té un àmbit majorque l'empresa, només la poden convocar els sindicats repre-sentatius del sector laboral o comunitat autònoma correspo-nent. Això també s'aplica per a les vagues generals a escalaestatal: només poden ser convocades pels sindicats més re-presentatius del país.

La convocatòria de la vaga però, necessita esgotar els proces-sos de negociació previs per a intentar arribar a un acord.

Per a exercir el dret de vaga és un requisit imprescindible rea-litzar un preavís o comunicació de vaga davant l'autoritat laborali davant l'empresa si la vaga és d'aquest àmbit; si és de sector,davant l'organització empresarial més representativa i les re-presentatives del sector; i si és una vaga general, davant el pre-sident del Govern, el ministre de Treball, els òrgans

5

Data Motiu5 d'abril de 1978 Alt percentatge d'atur a Europa.20 de juny de 1985 Protesta contra la Llei de pen-

sions, que augmentava el perí-ode de càlcul per a la quantia dela pensió per jubilació de dos avuit anys.

14 de desembre de 1988 Protesta contra el Pla d'ocupaciójuvenil i contra la política econò-mica del Govern.

28 de maig de 1992 Protesta contra la retallada enles prestacions per atur i el pro-jecte de Llei de vaga.

27 de gener de 1994 Protesta contra les retallades enpolítica social i la reforma laboraldel Govern.

20 de juny de 2002 Reforma de la protecció contral'atur.

10x21 Derechos sociolaborales CATALAN_Maquetación 1 25/08/10 12:28 Página 5

Page 6: Drets sociolaborals ensituacions de conflicte

corresponents de les comunitats autònomes, la Federació Es-panyola de Municipis i Províncies, i les associacions empresa-rials més representatives, després de l’intent de mediaciódavant el Servei Interconfederal de Mediació i Arbitratge.

Si l'empresa o el sector en el qual es convoca la vaga estanadherits a un sistema de solució de conflictes amb la vaga in-closa, abans del preavís, han d'esgotar aquest tràmit d'intentde mediació.

El termini de preavís serà de 5 dies, excepte per a aquelles ac-tivitats en les quals es presta un servei essencial per a la co-munitat. En aquest cas, el termini de preavís serà de 10 diesnaturals. Es consideren serveis públics essencials aquells re-ferits a activitats d’interès general per a la col·lectivitat, com lasanitat i el transport, les telecomunicacions, subministramentd'aigua, recollida d'escombraries, etc. No obstant això, no totservei públic és servei essencial. Un servei no és essencial perl'activitat a desenvolupar, ho és pel resultat que amb aquestaactivitat es genera. Perquè el servei siga essencial han de seressencials els béns i serveis que produeix, i només ho serà enaquells casos que satisfaga drets o béns constitucionalmentprotegits - i en la mesura i intensitat necessaris per a garantirla seva satisfacció -.

Per exemple: una línia de transport de viatgers, no potser declarada com a servei essencial, sinó que segonsla vaga convocada, cal determinar si cal o no assegurarel seu funcionament amb mínims, ja que s’han de valo-rar altres circumstàncies (si és vaga general o sectorial,la seua durada, si hi ha altres mitjans de transport al-ternatius, etc.).

El preavís o la comunicació de vaga ha de contenir els objectiusd'aquesta, les gestions realitzades per a resoldre les diferències,la data del seu inici i la composició del comitè de vaga.

6

10x21 Derechos sociolaborales CATALAN_Maquetación 1 25/08/10 12:28 Página 6

Page 7: Drets sociolaborals ensituacions de conflicte

Si s'incomplís el termini de preavís, lavaga es consideraria il·legal. Malgrat tot,això no legitimaria la interposició desancions a aquelles persones que vanfer seguiment de la vaga en els termesde la convocatòria.

El comitè de vaga representa els treballadors i les treballadoresen vaga mentre dure la situació de conflicte, tenint facultatsper a realitzar totes aquelles accions necessàries per a la so-lució del conflicte, i són les més importants:

• Participar en el procés de negociació amb l'empresa.

• Realitzar totes les accions administratives i judicials neces-sàries per tal de garantir l'exercici del dret de vaga.

• El comitè de vaga haurà de garantir durant aquesta la pres-tació de serveis necessaris per a la seguretat de les perso-nes i les coses, manteniment dels locals, de les maquinàries,de les instal·lacions, de les matèries primeres i de qualsevolaltra atenció que fos necessària per a la represa de les tas-ques de l'empresa.

• El nombre de llocs a cobrir i la designació en concret delstreballadors ha de ser per acord entre l'empresari i el comitède vaga. De no produir-se acord i ser fixat unilateralmentper l'empresari/ària, pot ser impugnat davant la jurisdicciósocial.

Què són els serveis mínims?

La celebració de la vaga està limitada per altres drets fona-mentals igualment recollits en la Constitució espanyola: l'ac-cés a serveis essencials per a la comunitat. Aquests serveishan de ser activitats que afecten a necessitats molt importantsde les persones (relacionades amb drets fonamentals com lavida, la seguretat i la salut) i la seva interrupció absoluta privegreument la satisfacció d'aquestes necessitats. Els conegutscom a “serveis mínims” són la manera de garantir aquestsserveis essencials i constitueixen una restricció al dret de lavaga (com per exemple, els que s'estableixen en hospitals,aeroports, o en la recollida d'escombraries, entre d’altres). Iés un element molt important de valoració la seva durada, i

7

10x21 Derechos sociolaborales CATALAN_Maquetación 1 25/08/10 12:28 Página 7

Page 8: Drets sociolaborals ensituacions de conflicte

la impossibilitat que aquestes necessitats siguen cobertes enaltre moment.

La fixació dels serveis mínims s’atribueix a l'autoritat governativa(òrgans de govern de la comunitat autònoma, Administració ge-neral de l'Estat o alcaldes, segons que corresponga). Abans del'establiment dels serveis mínims, aquesta autoritat ha de portara terme els passos següents:

• Escoltar la posició de la representació dels treballadors.

• Justificar per què és necessari establir serveis mínims per aaquesta activitat laboral.

• Tenir present que els serveis mínims establerts han de trobarun balanç entre el dret dels treballadors i de les treballadoresd'anar a la vaga i la necessitat del servei. No oblidem que eslimita l'exercici d'un dret fonamental.

• Notificar els serveis mínims previstos.

Els serveis mínims han d'estar justificats sobre les circumstànciesconcretes de la vaga, la incidència d'aquesta sobre altres drets ciu-tadans i la prestació del mínim indispensable per a no danyar el dretde vaga. Aquestes raons obliguen a l'autoritat governativa a exposarels criteris en virtut pels quals s'ha arribat a identificar aquest serveicom a essencial i a establir uns serveis mínims proporcionats.

Si s’entén que el règim de serveisimposats per l’autoritat és abusiu, espot recórrer la decisió davant lajurisdicció contenciosa administrativa.Per exemple, els serveis mínimsimposats a la vaga de treballadors/esdel Metro de Madrid del passat març de2009, van ser recorreguts i el tribunalva fallar a favor de Comissions Obreresdonant la raó als treballadors i a lestreballadores (gairebé un any més tard),al·legant que la imposició de serveis vaser abusiva i vulnerava el dret a la vaga.

8

10x21 Derechos sociolaborales CATALAN_Maquetación 1 25/08/10 12:28 Página 8

Page 9: Drets sociolaborals ensituacions de conflicte

Què són i què fan els piquets informatius?

La possibilitat d'establir piquets informatius (grups de personesencarregades de difondre la justificació i els objectius de lavaga) és part del mateix dret a la vaga, reconegut legalmentper a donar-li publicitat i difondre-la, així com per a demanarla solidaritat d'altres persones treballadores. Aquesta funció esconcreta en la distribució de propaganda, parlar amb els tre-balladors i les treballadores a l'entrada del centre, amb la fina-litat d'explicar-los els motius de la vaga, així com rebatre lesraons de qui s'hi oposen, i requerir en definitiva l'adhesió a lavaga.

Els piquets informatius en cap casestan autoritzats a utilitzar la forçafísica, o fer ús d'amenaces o decoaccions. Si es duguessen a termeaquest tipus d'actuacions, comportariales responsabilitats legals consegüentsals integrants del piquet en qüestió, sibé en cap cas el comportamentlocalitzat d'aquestes persones podriadeclarar la vaga com a il·legal.

Fi de la vaga

Si el comitè de vaga i la representació empresarial arribessena pactar un acord que posés fi a la vaga, el contingut d'aquestanegociació tindria la mateixa eficàcia que l'acordat en convenicol·lectiu.

En situacions molt excepcionals, en cas que el Govern, tenintpresents la durada i les conseqüències de la vaga, ho estimésoportú, podria acordar un arbitratge obligatori i d'inexcusablecompliment que forcés la negociació entre les parts. La vagapot finalitzar per desistiment d’aquesta per part del comitè devaga (és a dir, aquest òrgan decideix de manera unilateral donarper finalitzada la mesura).

Com afecta la vaga als treballadorsi a les treballadores?

La vaga comporta la suspensió del contracte de treball durantel temps que aquesta estiga vigent. L'empresari/ària podrà,

9

10x21 Derechos sociolaborales CATALAN_Maquetación 1 25/08/10 12:28 Página 9

Page 10: Drets sociolaborals ensituacions de conflicte

d'aquesta manera, descomptar al treballador/a el salari corres-ponent a aquest dia o dies atès que no s'està treballant. Igual-ment, en els dies de vaga, cessa l'obligació d'estar d'alta i decotitzar a la Seguretat Social tot i que la vaga es considera comuna situació assimilada a l'alta.

Per al càlcul del descompte salarial no hi ha una fórmula ex-pressament recollida en la Llei (com succeeix amb el funcio-nariat), però sí una jurisprudència molt consolidada queestableix tota una casuística en la matèria, que a continuacióresumirem:

1. La retribució a descomptar per cada dia de vaga comprènel salari de la jornada (o part) no treballada i determinatsconceptes de salari no diferit.

2. Dins d'aquests conceptes figuren la part proporcional deles gratificacions extraordinàries i la part proporcional co-rresponent a la retribució del descans setmanal del períodeque s'haja produït la vaga o a la setmana que s'haja realitzatl'atur. Les pagues de beneficis (si es perceben) han de serassimilades a les gratificacions extraordinàries a efecte deldescompte retributiu.

3. En relació amb les pagues extraordinàries, l'empresari/àriano està autoritzat a “anticipar descomptes futurs per un pagament salarial que no s'ha anticipat”. Això comporta queel descompte corresponent a aquestes gratificacions extraordinàries ha d'efectuar-se quan es paguen i no abans.

El descompte salarial proporcional per vaga no repercuteix, encanvi sobre els conceptes següents:

1. Vacances. No hi ha descomptes que afecten aquest con-cepte d'una o altra manera.

2. Tampoc pot repercutir, llevat que es comprenguen dins delsdies de vaga, en la retribució dels dies festius. Aqueststenen com a fonament la celebració de festivitats religioseso civils, sense relació amb el descans que és a causa deltreball, i per tant per aquests dies no procedeix deducció.

3. No procedeix efectuar descomptes en els premis a l'assiduïtato en els “plusos” o incentius d'assistència, atès que l'absèn-cia per l'exercici del dret de vaga, no pot computar-se comuna falta laboral d'assistència al treball, quan no s'inclouen

10

10x21 Derechos sociolaborales CATALAN_Maquetación 1 25/08/10 12:28 Página 1

Page 11: Drets sociolaborals ensituacions de conflicte

expressament en el convingut. En tot cas el descompte ha deser proporcional al període de durada de la vaga.

4. Per les mateixes raons, els dies de vaga no es computen al'efecte de calcular el plus d'absentisme, tret que s'hajapactat el contrari en el conveni col·lectiu.

Règim de descompte per als empleats/adespúblics/iques

1. Al personal laboral al servei de les diferents administracionsi empreses públiques se li apliquen amb caràcter generalels mateixos criteris abans exposats.

2. El funcionariat públic tampoc reporta les retribucions co-rresponents al temps que hagen exercit el dret de vaga. Enl’article 102.2 de la Llei 13/96, es recull la formula per acalcular el descompte.

Cal saber, que està expressamentprohibit que l'empresari/ària interposecap sanció als treballadors itreballadores vaguistes pel fet d'haver-hiacudit.

11

10x21 Derechos sociolaborales CATALAN_Maquetación 1 25/08/10 12:28 Página 1

Page 12: Drets sociolaborals ensituacions de conflicte

cubiertas CATALAN.indd 2 02/09/10 12:55