Déu,una paraula molesta?Tenim por de parlar-ne?

Desembre 2000Número 35 segona època

En general, parlar de Déu no és un fet genshabitual ara i aquí. Podem preguntar-nosper què? Potser la vida que portem no hiconvida! De fet, no és gens necessari perviure i, parlar-ne, a banda de requerir unesforç important, potser ens obliga a posara la superfície i a (re)conèixer sentiments,experiències, dubtes, limitacions, incerte-ses i unes quantes coses més, tan i tan hu-manes i mundanes.Aprendre a dedicar-se temps i momentsd’aturada i, convidar-se a viure i a veure lavida d’una manera més conscient, més gra-tuïta, més pensada des del dintre de cadas-cú i pensant en aquest altre que hi ha alcostat, sense esperar-ne res a canvi, pot es-tar a prop d’aquest sentir Déu.Els educadors, a l’escola, vivim permanent-ment una experiència de gratuïtat. L’escolaés aquest espai privilegiat de convivènciabasat en la relació i on la presència del’«altre» i el «donar-se un mateix, sensedescans, és una constant.El noi i la noia que tenim al davant –inde-pendentment de l’edat– ens mira amb ulls

de trobar models i referents i, quan ho ac-ceptem i en prenem consciència, ens des-cobrim sabent escoltar i essent cordials enel «bon dia» i somrients en el «fins demà»;i, tot d’una, respirem, sense saber-ho, unamica d’aquest alè de Déu que tant ens cos-ta de trobar.Ensenyar a aprendre a llegir lapresència de Déu, en allò tan petitde cada dia, deu ser una bona barre-ja de silenci interior, de sensibilitatvolguda, d’agraïment serè per anartrobant un canvi de ritme en aques-ta nostra esbojarrada vida. Pot de-manar també, en algun moment, uncanvi de nord.– Escolteu! Hem de parlar de Déu,

a l’escola?– Sí! N’hem de parlar.I, fent-ho, potser trobarem el deno-minador de moltes de les nostresaccions, redireccionarem la nostraacció i crearem un pòsit comú en lagran diversitat cultural i religiosaque vivim.

Religiositat ivivència ................ 2

Salvador Juncà

Per escoltar Déu ... 4

Shafique Keshavjee

Cultura religiosa: re-ligiosita i vivència . 2

EP Tàrrega - EP BalmesEP Mataró - Calassanci

Servidors de cadarostre humà .......... 9

Fr. Hèctor - Taizé

parlem de:

2

Religiositati vivènciaParlem amb Salvador Juncà.

entrevista

Salvador Juncà (Barcelona 1947), ca-sat i amb tres fills, és enginyer indus-trial. Ha participat en diferents movi-ments eclesials. Col·laborà, a partir del1975, amb Minyons Escoltes/Guies SantJordi de Catalunya, d’on en fou el Res-ponsable General. Participa en diver-ses ONG per al desenvolupament i ésaficionat als temes científics i tècnics.És membre i professor del Centre d’Es-tudi de les Tradicions Religioses, impar-tint el curs «Religió i Cultura Contem-porània».

Què és l’essencial en parlar de religió, avui?Crec que tots plegats hauríem de fer-nos cà-rrec que la quasi totalitat dels nostres pensa-ments conscients i inconscients, la majoriadels nostres sentiments i emocions, el gruixde les nostres accions responen, només, a lanostra necessitat de sobreviure «depredant»en el dia a dia, a través d’una vida quotidia-na complicada.

Potser necessitem massa per viure?Necessitem satisfer un garbuix de necessi-tats per adaptar-nos al medi i tirar endavantamb el mandat de la vida.Vivim egocentratsen aquest objectiu però, si per un momentsom capaços de pensar, sentir o actuar sensebuscar el propi interès, oblidant les pròpiesnecessitats, aleshores, estem a les portes del’experiència religiosa. Des de la gratuïtates contempla la realitat d’aquí i ara, com un«altre món», on l’amor desinteressat i el co-neixement contemplatiu, constitueixen elnucli de la realitat sagrada de tota existèn-cia. Aleshores la religió ens ensenya què és«tot» quan el meu jo no mana.

Qui pot ser religiós en el món d’avui?La nostra cultura rebutja tota submissió ales creences i interpretacions del món, queens vénen de les nostres tradicions religio-ses. Per molt venerables, revelades i autori-tzades que siguin, per molt que les interpre-tem amb paraules noves més «políticamentcorrectes» i més progressistes, si impliquen

la submissió de la raói de l’afectivitat i de-manen un tipus d’ac-ció predeterminada,els nostres contem-poranis aniran aban-donant les religionsformals. I no perquèno tinguin capacitatper a la gratuïtat ol’amor, sinó perquèno entendran que lesreligions els parlend’això.

Però, la religió no és necessària per viure.La religió no serveix per a res en la nostravida quotidiana si aquesta respon, només, ala necessitat de sobreviure en un món com-plex. No podem esperar que ens sigui res-posta raonable a les nostres pors, al nostredolor, ni sigui consol a la duresa de la nostracondició humana mortal. L’experiència re-ligiosa no em salva el meu «jo» ni és garan-tia de les «meves seguretats».

Què es perd qui viu en aquest oblit?Doncs una oferta possible i una experiènciade total llibertat, d’amor desmesurat,d’interès profund, de radical novetat. Ambaquesta experiència només se’n poden es-perar persones d’una pacífica responsabili-tat, capaços de compassió, forjadors de pau,(una mica com l’home de les Benaurancesde Jesús). Vist així, la religió és una aventu-ra no exempta de risc, és una expandimentde la consciència, és la capacitat de viure enuna dimensió autèntica, és una plenitud devida, és lucidesa i discerniment. Qui dirà quetot això no val la pena, sobretot comparatamb la vida quotidiana que tots portem? Qui,havent descobert aquesta possibilitat, no«vendria tot el que té i compraria el camp ons’amaga aquest tresor», segons diu la parà-bola?

Com despertar aquesta sensibilitat?Els mestres religiosos, els grans profetes imístics, els savis de totes les tradicions però

3

entrevistatambé molts artistes i poetes i gent normalhan assajat les maneres pràctiques de des-pertar aquesta sensibilitat i fer possible lavivència de la dimensió religiosa d’aixòmateix que hi ha, ara i aquí. I sembla quetots coincideixen, dient-ho amb paraulespotser diferents, que el camí és el Silenci.

Parla’ns d’aquest Silenci.Ens estem referint a callar la nostra impor-tància, el nostre jo, la nostra necessitat, pertal d’escoltar, de «contemplar» com si fós-sim testimonis lúcids –diuen els místics–l’autèntica dimensió sagrada de tota cosa,dels nostres semblants i de nosaltres ma-teixos.

Què implica tot això?Evidentment treball i esforç. Per un costatcal polir les nostres pulsions i desitjos, calrenunciar, de mica en mica, a la dictaduradel «jo» i del «meu» per altre, cal desenvo-lupar progressivament el gust per les coses,l’interès de tot tal com és, la donació gra-tuïta, l’amor a tot i a tothom. Aquest exerci-ci i aquesta construcció espiritual és com anarrecorrent un camí interior i, fer-lo, pot tro-bar suport, en certs moments, en algunespràctiques rituals, en pregàries o, en consi-derar les paraules de les tradicions com sifossin ajudes o indicadors de camí; però noes pot confondre això amb creences i sub-missió a les propostes tradicionals de les re-ligions. És com si per anar a la muntanyaens conforméssim en desplegar el plànol ipensar que ja hem fet el cim.

Com assaborir Déu com diu Shafique Kes-havjee, sense que parlar-ne faci por?La visió sobre Déu no pot ser un concepteterrorífic o amable, ni és un sentiment deseguretat o de por. Aquí l’únic que fa por ésla nostra condició de jo-gelós, jo-necessi-tat, jo-propietari-que-ho-pot-perdre-tot (queal final perd la seva vida). En qualsevol cas,Déu és la invitació a fer-se persona en la to-talitat de les pròpies possibilitats, fer-se per-sona fins al límit. Això no fa por, potser no-més fa mandra.

Com fer que Déu, entès així, sigui al’escola?Si l’escola està realment interessada en elcreixement humà, ha d’investigar aquestespossibilitats, ha d’explorar recursos, had’obrir camins i ha de sortir de la dogmàtica

que ens obliga a pensar només en termes desolució de necessitats i de tenir èxit com asobrevivents en una complexa vida quoti-diana. Penso que l’escola no ha de sortir delseu plantejament laic, és a dir, neutral res-pecte a qualsevol tradició religiosa.

I una escola religiosa com la nostra?Una escola amb vocació religiosa, cal quepermeti als nois i noies de besllumar les se-ves pròpies possibilitats, la seva naturalesacapaç de gratuïtat i de contemplació. L’escolahauria de facilitar recursos i tècniques perdespertar l’interès que hi ha per «tot això»:tècniques d’atenció, de concentració, exer-cicis de silenci. També, facilitar la reflexiósobre la pròpia naturalesa i la de les nostresaccions, procurar que els alumnes tingues-sin experiències significatives en generosi-tat, en gratuïtat, en despreniment, en saberescoltar. Les pràctiques en la natura i la con-templació de l’art poden ser camins vàlidsper tastar el «coneixement silenciós» queobre la porta a l’experiència religiosa.

Una escola de tradició cristiana i diferentsreligions a l’aula.Això és ben real i complex. El debat és oberta molts fronts. Hi ha experiències de signedivers a llocs diferents i jo no tinc cap res-posta prefabricada. Trobar camins per fer unaeducació integradora a partir de la diversitatcultural seria objecte de molt més que unaentrevista. Cal entendre que cap religió potpretendre ser exclusiva o excloent, ja queaquesta postura només és fruit de necessi-tats identitàries de cultures en conflicte. Desde l’educació, cal ajudar les religions a es-devenir místiques, cal educar els homes idones que se senten separats per la seva prò-pia religió a trobar la unió religiosa en el si-lenci i en l’acció de l’amor.

Què dir als docents que es mouen entredubtes i contradiccions?Els educadors que vulguin afrontar-ho ambrealisme poden tenir en compte els concep-tes que hem anat repassant al llarg de la con-versa: la dimensió religiosa és gratuïta peròno és supèrflua; es pot treballar recorrent uncamí interior que porta a silenciar l’egoisme,a obrir la ment i a actuar desinteressadament.En aquest sentit les religions no s’oposensinó que més aviat proporcionen diferentscamins d’accés al mateix i únic coneixementsilenciós.

4

reflexió Un secretper escoltar DéuPst! Silenci...

La figuradel caganerFires i exposicions «per donar i per vendre».

espiell

Silenci… perquè Déu ha parlat. No sentiu res? Pst! Escolteu… Tampoc? Ni tan solsl’eco de la seva veu? Veniu us diré un secret.

Per sentir un ocell,pareu d’escoltar l’avió.Per escoltar una flauta petitapareu d’escoltar el gran timbal.Per escoltar l’amor;pareu d’escoltar l’odi.Per escoltar el murmuri de Déu,pareu d’escoltar el xivarri del món.I quan haureu après a reconèixer aquestes veus,Podreu sentir l’ocell al cor d’un aeroport,La flauta al cor d’una gran orquestra,L’amor al cor d’una guerraI Déu al cor de qualsevol ésser.

Massa poètic i abstracte, tot això?Segurament teniu raó.

Shafique Keshavjee - «Déu, els meus fills i jo» (Fragment pàg. 38) - Edicions Destino

La figura del caganer ha esdevingut la méspopular del pessebre. Ja no queden gairesconstructors del pessebre tradicional ques’ho qüestionin. Si es pretén que el pesse-bre estigui en consonància a la línia“d’arrelament al país” no se li pot negar laseva història i evolució paral·lela al caça-dor, la dona que fila, el pescador, el capellài totes les que nodreixen les escenes diver-ses que omplen el pessebre. Apareix a fi-nals del segle XVIII quan al pessebre desaló s’hi incorporen escenes populars ocostums. Així, la matança del porc, el ra-mat de xais a dalt del cim, escenes de ren-tadores vora el riu, llaurar un camp.. Lanostra figura es situava al final en un mar-ge o en un racó, de manera discreta i teniaun significat de forma natural de defecar iintroduir un element nou d’humor irònic alsacudits blancs que es deien a les cases. I unaltre d’afemar i preparar la terra en les èpo-

ques de tardor. Això era el que es feia enels temps dels seus orígens.El caganer s’ha fet gran i amb els temps icanvis li han sorgit fills de tota mena: quesi polítics, si herois dels dibuixos del cine-ma, si la dona amb el paper nou que juga ala societat, executives, mestresses, prince-ses i moltes més. Davant aquesta prolifera-ció produïda pel fet de la demanda del mer-cat i col·leccionistes em faig la pregunta,cal incorporar aquests nous caganers al pes-sebre? En un model antic que tingui pre-sent només el paisatge idíl·lic de camps,muntanyes i rius no hi caben. Però la reali-tat urbana d’avui demana un nou pessebreon s’hi incorporin escenes actuals acosta-des als interessos i corrents de les personesi pel mig el missatge religiós de la naixençade Jesús.Jordi Sarrate

Professor de l�Escola Pia Balmes

5

La cultura religiosa:religiositat i vivència

Creieu-ho! No és tan difícil.

vivència

A TRAVÉS DEL PESSEBRE VIVENTJosep Muntada - EP de Tàrrega

Sembla evident que un dels reptes mésimportants que els educadors tenim avuien dia és com fer viable els trets d’una re-ligiositat concreta en el marc educatiu icultural de la nostra societat. La nostra tra-dició religiosa, tal i com l’hem coneguda,té el seus orígens en una cultura que aratendeix a desaparèixer, i fou concebudasegons una manera de pensar i de viuremolt allunyada de l’actual. Intentar recu-perar aquells projectes de vida, models decomportament i maneres de sentir la reli-giositat és pràcticament impossible. No éstasca fàcil, doncs, desenterrar el passat ifer reviure uns valors que xoquen frontal-ment amb una modernitat cada vegada méscaracteritzada per la manca de sensibilitatreligiosa, propensa a l’adoració de tot allòmaterial, indiferent davant uns planteja-ments col·lectius de creences comunes.Cal, doncs, que des de l’escola ens esfor-cem per intentar mantenir viva aquesta tra-dició religiosa, buscant contínuament no-ves fórmules que resultin atractives alsnostres nois i noies, apartades dels domi-nis als quals la religió s’ha vist durant tanttemps vinculada i que tants malentesos liha suposat.És per això que l’Escola Pia de Tàrrega,dins el marc d’activitats de pastoral, orga-nitza, des de ja fa cinc anys, un PessebreVivent amb la participació i la col·labo-ració de tots els estaments i organismesvinculats a l’Escola. No parlaré molt de labona acollida que ha suposat per Tàrregai comarca, sinó del bon efecte que causaentre tots nosaltres.El motiu primer que ens impulsà a tirarendavant aquesta iniciativa fou l’afany devoler donar alguna mena de testimoniatged’aquesta cultura religiosa que sempre hacaracteritzat la nostra institució; però ca-lia envoltar-la d’una dimensió que, si béigual de rica en contingut, resultés mésinnovadora pel jovent i s’apartés una micadel context estrictament acadèmic que són

les classes de religió, i de l’espai físic ambel qual tradicionalment se la relaciona:l’església. L’elecció fou fàcil: donar unadimensió artística als continguts i que elsi les joves en fossin els únics protagonis-tes. Poder experimentar per unes hores elfet de representar Sant Josep i la Verge,l’Àngel de l’Anunciata o bé un pastoret,entre molts d’altres, fa que d’una maneradivertida, i alhora seriosa, els nostres jo-ves s’impregnin de l’esperit nadalenc is’adonin de l’existència d’una espirituali-tat concreta sense la qual allò que estanfent no tindria sentit. Igualment importantper a ells és experimentar la sensaciód’estar fent alguna cosa útil per als altres,purament per voluntat pròpia, totalmentdesinteressada i amb una clara projecciócol·lectiva; en poques paraules, estar fentquelcom digne de sentir-se’n orgullós.També es remarcable l’enfocament pluri-

disciplinari i didàctic que hem donat aaquesta activitat, doncs en els darrers dosanys s’ha convertit en el centre temàtic delcrèdit de síntesi de Secundària. Des del’estudi de l’Evangeli fins tasques méscientífiques, com treballs de recerca so-bre professions, utensilis, vestuaris, cons-truccions pròpies de l’època, etc són acti-vitats comunes a cada curs que, a partd’aprendre, permet als joves descobrir lesseves pròpies capacitats i viure i experi-mentar la religiositat des d’un altre angle

6

vivència

NADALFrancesc Homs i Soler - EP Balmes

Nadal és el dia 25 de desembre. La nit del24 al 25 és la Nit de Nadal i l’endemà ésSant Esteve. Després vénen Cap d’Any iReis. En tots aquests dies les nostres es-coles són buides... Aquest és un primer fetque cal considerar. A l’hora de parlar deNadal a l’escola s’imposa una precisió, osi es vol, un limitació: caldria parlar de lapreparació de Nadal. En aquest sentit,doncs, es poden subratllar les propostes iels actes que impliquen preparació: Ad-vent, aprendre i assajar cançons de Nadal,estudiar i treballar versos per ser dits en lafesta familiar d’aquell dia ... Hi ha dos re-cursos que poden ajudar a viure ambil·lusió l’espera del Nadal: La corona i lacaseta d’Advent. Sense barrejar-los: lacaseta és pròpia dels alumnes més petits(fins a 7 o 8 anys) i per més endavant lacorona, que es pot fer servir fins i tot ambadults.Un segon fet que cal considerar és el del’orientació, o millor dit, el de l’arrelament,que hauria de tenir aquesta festa. Les nos-tres escoles haurien de preparar un Nadalarrelat al país i a la tradició cristiana. I calfer-ho encara que vagi en detriment del’èxit o de la brillantor; en alguns aspec-tes les institucions escolars han d’anar a

i perspectiva, adonant-se que el fet reli-giós guarda sempre una relació amb la rea-litat i que pot coexistir perfectament en unasocietat cada vegada més empírica i ave-sada de manera gairebé exclusiva al co-neixement científic, poc afavoridora de lareflexió i l’enriquiment espiritual.

la contra. Als recursos anteriors, s’hi potafegir ara el Pessebre i el Tió i potser jan’hi ha prou. El gran bufet lliure de la imat-geria del nadal social pot acontentar unamica a tothom però no satisfà ningú.El tercer fet a considerar és el del sentit.El nostre Nadal ha de ser el de la pobresai la indefensió. Aprofitem que som pobresde molsa, de neu i de cel blau i sapiguemimaginar i fer un Nadal als carrers polso-sos d’extrarradi, amb plàstics i llaunesabonyegades i amb els estels substituïts perla tristor de la il·luminació pública. I inde-fensos també, amb l’absoluta indefensióde la figura central de Nadal: un NADÓals braços de la seva mare. Quan ens sen-tim verament pobres i indefensos, co-mençaran a tenir sentit per a nosaltres lesparaules de l’Evangeli: “Us ha nascut unSalvador, que és el Messies, el Senyor”.

LES RUTES LITERÀRIES:UNA EXPERIÈNCIA CURRICULAR,MÉS ENLLÀ DEL CURRÍCULUMCarles Mora – Escola Pia Mataró

Des del curs 1979-1980 la nostra escola havertebrat i segueix fent-ho el que anome-nem Rutes literàries. És una acció inter-disciplinar i constitueix un pretext idoni pertreballar i desenvolupar hàbits –com el sa-ber conviure, per exemple- que consideremprioritaris.D’aleshores ençà hem portat a terme dis-tintes activitats que han anat madurant elsprojectes i que s’han aplicat a molts diver-sos autors: Salvador Espriu, a Arenys deMar; Antonio Machado, a Sòria; PrudenciBertrana, a Girona; Joaquim Ruyra, a Bla-nes; Josep Pla, des de Blanes a Banyuls inombrosos llocs de l’interior del Principati Catalunya Nord; Marià Manent, JaumeBofill, Mn. Cinto Verdaguer,... al Montsenyi Les Guilleries. Han estat 20 anys ambmoltes provatures, algunes més reeixidesque d’altres i amb força graus de respostaper part de l’alumnat.

ÉS REALMENT UNA EINA EFICAÇ AQUESTA AC-TIVITAT ? I EN TOT CAS, PER QUÈ?Des de l’experiència, pensem que pot seruna aposta pedagògica important, donat quepermet un bon grau d’integració; tothompot portar a terme la feina que li agrada

7

vivènciadonat el seu caràcter interdisciplinar: s’hitracten aspectes sobre geologia, biologia,botànica, història, economia, art, cli-matologia, astronomia, costums i tradicio-ns, gastronomia, també religiositat i vivèn-cia,… a part, evidentment, de literatura i,en conseqüència, el grau d’integració del’alumnat és satisfactori. S’hi pot tractar ladiversitat d’una manera natural i progres-siva; no sol haver-hi ningú que resti arrece-rat o marginat, ans al contrari és relativa-ment fàcil de convidar a la participació icol·laboració; per tant, l’aprenentatge ésconsensuat i acceptat pel que té d’estimulantel projecte que l’alumne mateix pot anarconfeccionant i descobrint. Així mateix,s’hi pot aplicar tota la tecnologia de quèdisposem: recerca per Internet, consulta enCD Rom, obtenció i tractament d’imat-ges,… Per assolir tot això, s’han de traçarobjectius i planificar un pla d’acció, la qualcosa educa l’hàbit de treballar en grup, sa-ber exposar les idees amb correcció i res-pecte. L’alumne pot establir contacte ambaltres alumnes d’escoles per on es verte-brarà la ruta, a través del correu electrònic,intercanviant, fins i tot, aspectes que els pu-guin interessar dels seus respectius indrets.

ELS ALUMNES , CREEN?A través d’aquests anys, els mateixos alum-nes han arribat a publicar llibrets, dossiersi llibres; han escrit guions i obres de teatre;han confeccionat Trivials, han realitzat ex-posicions de dibuixos i fotografies en lesmés diverses vessants; s’han presentat aconcursos; han intervingut en camps de tre-ball al costat de biòlegs, en certàmens lite-raris, en recitacions, en viatges, en conferèn-cies, han visitat força museus i centresd’interès per a l’experiència… I de tot això,n’han sorgit grans amistats. S’han arribat arealitzar experiències de fins a vuit dies quede bell antuvi semblaven impossibles; s’hantrucat moltes portes –APA, Ajuntament,Administració, Institucions, Entitats,…– ia voltes s’han obtingut prou recursos; s’hanfet donatius a la Bressola, a Ràdio Arrels;s’han visitat punts molt emotius com la Pla-tja d’Argelers on va haver-hi un camp deconcentració, Sant Miquel de Cuixà, SantMartí del Canigó, Salses, Prada, Cotlliure,els misteriosos Gorgs Negres del Montseny,Can Sala –la d’en Joan de Serrallonga–Llofriu, el Mas Pla, el campanar de la Ca-tedral de Girona, la Laguna Negra a

Sòria,….i un sense fi d’indrets que ens hancaptivat –hem après a estimar el nostre país;ens han unit i educat en molts valors: con-vivència, respecte, compartir–; han moti-vat força alumnes en l’avidesa d’aprendrei de descobrir i els han sensibilitzat de caraal respecte al medi ambient i a la natura,així com a la cultura dels països i de la sevagent. Han après, en definitiva, a ser ciuta-dans/es positius amb objectius comuns.

LA RUTA DE NIT

L’última experiència al respecte ha estatl’instituir una Ruta de Nit. Enguany prepa-rarem la tercera, en la qual procedim demanera semblant en la preparació i ambalguns retocs en l’execució. Tracem objec-tius; cerquem autors/es i textos escaients;localitzem indrets i paratges que ens po-den interessar pel que tenen de bonic i mis-teriós i portem a terme l’experiència un diadel mes de juny en què la lluna se’ns ofe-reixi generosa. Hi participa una mitjana de60 a 80 persones que cada any repeteixen.La ruta literària constitueix sens dubte unaeina eficaç de cara a l’educació, perquè nosolament instrueix, sinó que desvetlla hà-bits d’aprenentatge i, el que és més impor-tant, educa en la participació, col·laboraciói convivència, i fa veure com la literaturaens pot fer descobrir paratges inconeguts.

LA INTEGRACIÓDELS ALUMNES NOU-VINGUTSX. Padrissa i J. Prat - Calassanci

A la nostra escola, la qüestió de la integra-ció dels alumnes provinents d’altres païsosés un tema de primera actualitat des de fa

8

vivència temps, i és motiu d’atenció dels diversosdepartaments que integren la comunitateducativa.Al voltant del 25% dels nostres alumnessón immigrants o fills d’immigrants de pri-mera generació.El primer punt que treballem és l’acollida,en la qual atenem tant la família coml’alumne. Busquem suport a través de lesentitats del barri per a poder buscar centreson millorar el nivell de comunicació lin-güístic. Aquesta acció es veu completadaamb el taller de suport de català oral queimpulsa el departament d’orientació del’escola.En la integració al grup intervenen tant elstutors grupals com els professors d’àreesd’humanitats ja que procurem donar al’abast de la resta de la població un breuconeixement del país i de la llengua, a mésde la presentació de l’alumne nou-vingut.

Aquest procés d’integració es veu reforçatper les adaptacions pertinents dels materialsque fan els diversos departaments didàc-tics amb la supervisió del departamentd’orientació.Busquem també que els alumnes nou-vin-guts vagin coneixent la cultura i les tradi-cions dels país d’acollida. En aquesta líniasón bàsiques les activitats i celebracionsextraescolars que realitzem, ja que són unaoportunitat de viure en directe unes tradi-cions i costums que desconeixen. Les oca-sions són molt diverses i variades, des d’unacelebració nadalenca, als carnestoltes o ales sortides trimestrals.En l’aspecte referent a la cultura religiosaprocurem que els nostres alumnes coneguinaquells aspectes que des d’una cultura cris-tiana impregnen el nostre món, des d’unrespecte absolut al seu pensament i a la seva

El proper número anirà dedicat a«LA MOTIVACIÓ ».

*

religió. Les celebracions festives lligades aesdeveniments religiosos els permeten en-trar en contacte amb elements religioso-culturals novedosos. La participació a lescelebracions específicament de fe són vo-luntàries igual que amb tots els altres alum-nes de l’escola.De cara al treball dels crèdits de religióconsiderem important la participació delsalumnes en els crèdits més generals comsón el fenomen religiós en l’home o la vi-sió general de les religions del nostre món.

CAMINADA C0NTRA EL RACISME �00Alumnes 4t d’ESO - EP Calassanci

Des dels diaris i la televisió ens arriben no-tícies relacionades amb la intolerància i elracisme: «Arriben 50 persones a Cadis i elsempresonen per després repatriar-los»;«Ataquen el fill d’un senegalès de 9 anys»;«Els partits polítics a favor de la llei d’es-trangeria»... I, com aquestes, podem trobar-ne moltes més. A nosaltres, això ens tocamolt perquè a la nostra escola hi ha moltagent que ha nascut a d’altres països dife-rents al nostre i aquest fet no origina pasproblemes dins la convivència del centre.L’adaptació dels alumnes que no parlen elnostre idioma no va ser fàcil, ja que era unimpediment per comunicar-nos amb ells;però amb l’ajut de tots ho han anat aconse-guint.Tenim companys de Filipines, del Marroc,de Suïssa, de l’Índia, de Xile, de Xina...D’un total de 206 alumnes, 50 són nascutsa d’altres països, és a dir, un 25%; i aixòens ha ajudat a conèixer la seva manera devestir, les seves religions, els seus costums...Ens han ajudat a ampliar la nostra culturadirectament a través d’ells, no a partir delsllibres ni res d’això.El fet de compartir les classes amb totsells ens ha fet entendre que ser intolerants,que fer comentaris racistes, que rebutjaraquells que són diferents a nosaltres no-més demostra incultura.I és que TOTS SOM IGUALS !

9

Servidorsde cada rostre humà

L�experiència d�un «frêre» de Taizé.

per millorar

Vaig néixer en una ciutat que molts consi-deren la més gran, la més «cosmopolita»del món: Nova York. És una ciutat on s’hipoden trobar tots els rostres humans. Peròés trist de veure que la gent dels carrers deNova York no es mira els ulls. Cadascú vaal seu propi ritme; cada persona i cada grupté el seu «espai». Potser, el més inesperatde la meva vida ha estat que, des de 1982,sóc membre de la Comunitat Ecumènica deTaizé, situada en un petit poble de la Bor-gonya Francesa. Molts se sorprenen quanels explico que vaig decidir de compro-metre’m per a tota la vida amb aquesta co-munitat. Què hi fa un neoiorquí en un petitpoble perdut en el sudest de França?Recordo el primer dia en què vaig arribar aTaizé. Tot i estar avesat a veure rostres dediferents ètnies, hi havia quelcom distint.La gent es parlava, compartia amb gran sen-zillesa però amb gran profunditat. La gentes mirava als ulls i intentava comprendreel que hi ha en l’altre. Qui era? Per què esta-va allà? Què buscava? Encara més, em sor-prengué que tres vegades al dia resaven encomú. Una oració senzilla, bella i assequi-ble que obria pas a un silenci interior, allàon cadascú de nosaltres és únic i insubsti-tuïble. Per a mi –tenia 19 anys–, tot això vaser com una «explosió de sentit». El quebuscava en una ciutat com Nova York vaigtrobar-ho en aquest poblet de França. Vaser, i encara continua essent, inesperat.A través d’aquesta experiència vaig com-prendre moltes coses. Vaig entendre que noestava sol, que hi havia milers de joves que,tot i no parlar la mateixa llengua i que pro-cedien de cultures diferents, tenien una cosaen comú: els unia la recerca per trobar unsentit a la vida. Això em va donar ànimsper continuar la meva pròpia recerca.Vaig comprendre alguna cosa de la univer-salitat de l’Església i del missatge de l’E-vangeli. Vaig veure que l’Església no estàformada per grups d’èlit sinó, com digué elConcili Vaticà II, l’Església és un misteride comunió. Sí, en el fons de cada ésserhumà hi ha el desig per a una comunió. Unacomunió amb Déu que li obre una comu-

nió amb l’altre. Finalment, vaig compren-dre que és possible de saltar les muralles iles barreres que ens separen i que, per fer-ho, no es necessiten grans mitjans. Quanens atrevim a asseure’ns per compartir i perintercanviar el que hem comprès de la vida,de Crist i de l’Evangeli podem obrir els nos-tres horitzons.A Taizé, els frêres volem viure una parà-

bola de comunitat. Una paràbola no s’had’explicar, sinó que revela, per ella mateixa,quelcom del misteri de Déu en el seu as-pecte humà.La trobada Europea de joves, que tindrà lloca Barcelona del 28 de desembre a l’1 degener, és també una paràbola. 50.000 jo-ves de tots els països europeus i d’altrescontinents es trobaran cinc dies per pregari per preparar-se a ser portadors de pau allàon viuen. Seran acollits per parròquies i fa-mílies de Barcelona. Una trobada així ésuna paràbola de compartir i de solidaritat.Ens diu que és possible anar més enllà deles divisions que existeixen entre els po-bles i les cultures. Sense negar el que som,podem crear alguna cosa comuna, podemelegir la pau i la confiança entre els pobles.Em sembla que, per a un jove, val la penaveure i experimentar una trobada així. Edu-car és, també, transmetre una esperança. Ésmostrar que la humanitat no ha estat crea-da per a la desesperança sinó per a l’espe-rança. És així que ens fem servidors de cadarostre humà.Fr. Héctor � Taizé Communauté

10

Noticiari breuactualitat

BALAGUERACTE DE CLOENDA DELS 300 ANYS

L’Escola Pia de Balaguer ha clos la celebra-ció dels 300 anys amb un acte de caire moltinstitucional. El passat 4 de novembre el Pre-sident de la Generalitat de Catalunya, el PareProvincial i l’alcalde de Balaguer van presi-dir l’últim acte de celebració.L’Hble. Jordi Pujol destacà unes paraules dereconeixement vers la nostra Institució. Tam-bé es presentà i lliurà l’auca dels 300 anys,amb dibuixos de l’artista balaguerí FredericLetamendi, amb text del P. Josep Liñán i lacomposició de Joan Arjona.

CALDESANY DE LES MATEMÀTIQUES

Enguany, a l’escola, hem organitzat diversesactivitats incloses en l’any internacional dela matemàtica. El dia 31 d’octubre tots elscicles d’Infantil i Primària van participar enel joc del Castanyot, una versió gegant delJoc de l’Oca amb diferents paranys matemà-tics que els alumnes havien de superar.L’activitat va resultar molt engrescadora jaque era una forma lúdica d’entendre aquestamatèria.

IGUALADASORTIDA FAMILIAR

El 29 d’octubre, l’Escola Religiosa d’Igualada(ERI) ha organitzat una sortida familiar d’inicide curs a l’ermita de Sentfores (Sant Martí deTous). La trobada va consistir en una celebra-ció eucarística seguida d’un aperitiu, on els par-ticipants hi van anar utilitzant diferents mitjans,uns van arribar-hi a peu i d’altres, amb bicicletade muntanya o amb cotxe... Després de l’esforç,tothom va poder recuperar les forces

MATARÓCAMPANYA DE DONACIÓ DE SANG

Amb la col·laboració del Banc de Sang de laCreu Roja, el dia 3 de novembre es feu, al’escola, la III Campanya de donació desang. Tot el personal de l’escola, pares i alum-nes majors de 18 anys van poder-hi participar.Es pretén crear sensibilitat i presa de conscièn-cia de la necessitat de fer-se donant per poderafrontar les necessitats mèdiques. Valorem moltpositivament les donacions efectuades, sobre-tot perquè, a partir d’aquesta iniciativa, cada cophi ha més donacions.

OLOTFESTIVAL INTERNACIONAL DE TELEVISIÓ

El Servei de Mitjans Audiovisuals del De-partament d’Ensenyament convocà, el 16 denovembre, 12 alumnes de 4t. d’ESO i 1r debatxillerat de l’escola al Festival Internacio-nal de Televisió celebrat al Centre de CulturaContemporània de Barcelona. Els nois pre-sentaren el vídeo «Els joves i l’alcohol» quehavien elaborat que recull diverses entrevis-tes i descriu els efectes d’aquesta droga. Vantenir l’oportunitat d’explicar com va sorgir laidea i els problemes que van haver de superarper elaborar-lo. Van fer, també, la valoraciófinal de l’experiència.

ACTIVITATS DE L�ASSOCIACIÓ AMPA

El dia 12 s’ha fet una caminada a la Mina delsTrabucaires, organitzada juntament amb elCentre Excursionista d’Olot. Va resultar unavisita “multidisciplinar”, on diferents expertsexplicaren als assistents la història de la cova,les característiques de la vegetació de l’entorni els trets geològics de l’indret. Tot plegat, undia de ciència i companyonia pels pares i ma-res excursionistes..

SARRIÀ4t INTERCANVI AMB EL COLLÈGE

JEAN BAUCHEZ DE METZ

Entre els dies 5 i 16 de novembre, l’escolaha acollit 27 alumnes provinents del CollègeJean Bauchez de Metz, amb els quals s’ha duta terme el quart intercanvi amb el mateix nom-bre d’alumnes de 3r d’ESO de la nostra esco-la. Enguany el projecte, crèdit de síntesi peral nostre alumnat, té com a títol «Catalunya,La Lorraine, dues regions frontereres».Del 10 al 23 de març viatjarem a Metz, percloure aquest intercanvi.

TERRASSAFESTIVAL DE CURTMETARTGES

A BATXILLERAT

El 8 de novembre, es va dur a terme l’acte de

11

Noticiari breu actualitat

Després d’estar uns dies de vacances entrenosaltres, en Sadurní Tudela el dia 21 de no-vembre torna a Tijuana, ciutat on està desen-volupant la seva activitat educativa i de servei.

TROBADA DE DOCENTS NOUS

Durant els mesos d’octubre i novembre hantingut lloc les trobades amb els docents de1r i 2n any de les nostres escoles, als locals del’Equip de GestióEl dissabte 21 d’octubre, als docents de 1r anyse’ls donà a conèixer les línies institucionals,a partir del Caràcter Propi i del document depastoral, així com l’organització de l’EscolaPia de Catalunya i la del Secretariat de lesInstitucions Escolars. De la valoració que vanfer en destaquem la il·lusió per poder partici-par en un col·lectiu amb plantejaments edu-catius coherents i amb una intenció innova-dora.Els docents de segon any es van reunir els dies22 i 28 de novembre per reflexionar sobrel’experiència del primer any de docència, totenriquint-la amb les aportacions dels com-panys, en unes sessions de treball en grup. Vanpoder conèixer l’estil educatiu que la Institu-ció vol transmetre, explicitant-ne alguns refe-rents comuns d’intervenció educativa, a tra-vés de la xerrada del Secretari General.

CAMINADA

Caminem contra el racisme ha estat el lemaque, aquest any, ha donat sentit a la Caminadaque 650 nois i noies de 4t d’ESO de totes lesnostres escoles han fet a Calella. La novetatd’enguany ha estat la configuració dels grups,ja que s’han format amb alumnes de diferentsescoles, com a signe d’aquesta voluntatd’acceptació de la diversitat i de la diferència.

lliurament de premis del primer Festival deCurtmetratges de l’escola, promogut des delcrèdit de Cinema de Batxillerat.Els noms dels guanyadors de les diferents mo-dalitats del certament els van donar a conèixerels actors Josep Seguí, exalumne de l’EscolaPia de Sabadell i Pere Arquillué, antic alumnede l’Escola Pia de Terrassa. Un total de 28alumnes van rebre els premis en aquesta jor-nada. A tots, l’enhorabona!

VILANOVASEMINARI INTERDISCIPLINAR

El dia 16 de novembre, el periodista Sr. ManuelSarrau, editor del telenotícies migdia de TV3,va inaugurar el cicle de xerrades interdiscipli-nars del present curs, destinades al claustre del’escola. Va parlar sobre la informació que re-bem a través d’un mitjà de comunicació de granaudiència com és la TV i ens va informar sobrecom poder ajudar els alumnes a entendre la in-formació impactant que dóna la imatge. La xe-rrada finalitzà amb un animat diàleg.

INSTITUCIÓAL VOLTANT

DEL NOSTRE MODEL ORGANITZATIU

El dia 26 d’octubre, tots els provincials esco-lapis d’Espanya van fer una visita a les Ger-manes de les Escoles Cristianes, a Vorselaar(Bèlgica). Es tracta d’una congregació dedi-cada a l’educació, sota la inspiració i el pa-tronatge de sant Josep de Calassanç. El motiude la visita era conèixer la seva organització,bastant similar a la del nostre Secretariat.D’altra banda, el P. Provincial va participaren una reunió de totes les directores de lesescoles Religioses Escolàpies, el diumengedia 5 de novembre, amb la finalitat d’explicarel nostre model organitzatiu.

ACOLLIDA DE MUSULMANS

Un bon nombre de musulmans de la Mesquitadel carrer Arc del Teatre del Raval es reuneixencada divendres al gimnàs nou de l’Escola Piade Sant Antoni, per fer la seva pregària. Tot ique és de forma provisional mentre no trobinun nou local que els faci de Mesquita, la sensi-bilitat i l’esperit obert a les altres cultures i reli-gions en coherència als valors de tolerància irespecte recollits al nostre Caràcter Propi ensha permès com a Institució Escolàpia prendreaquesta iniciativa.

DES DE LES CALIFÒRNIES

A Tijuana, el dissabte 11 de novembre, vaser ordenat diaca el jove escolapi californiàChema Ordorica, que va visitar-nos l’estiupassat.

L’Equip de Gestiói el consell de redacció de Papers

us desitgem unBON NADAL

i un any 2001 ben profitós!

12

Si Jesús tornés a néixer,ara i aquí...Petita especulació nadalenca, plena de qüestions.

contrapunt

Cop

iArt

S.A

. – D

.L. B

-198

40/9

7

és una publicació del

SECRETSECRETSECRETSECRETSECRETARIAARIAARIAARIAARIAT DE LEST DE LEST DE LEST DE LEST DE LESINSTITUCIONSINSTITUCIONSINSTITUCIONSINSTITUCIONSINSTITUCIONS

ESCOLARSESCOLARSESCOLARSESCOLARSESCOLARSDE L'ESCOLADE L'ESCOLADE L'ESCOLADE L'ESCOLADE L'ESCOLA

PIA DE CAPIA DE CAPIA DE CAPIA DE CAPIA DE CATTTTTALUNYALUNYALUNYALUNYALUNYAAAAARonda de Sant Pau, 80 2n

08001 BarcelonaTel.: 93 441 00 04Fax: 93 441 02 87

e-mail: escolapia@epcat.net http://www.epcat.net

Consell de redacció:Oriol Blancher,

Ricard Coma,Xavier Gilabert,Carme Guàrdia,

David Magrí,Eulàlia París.

Col·laboradors:Josep Castillo,Miquel Mateo,Pere Vilaseca.

Maquetació:Carme Roig.

Coordinació:Eulàlia París.

papers@epcat.net

Ja sabem que no som elsdipositaris de la tradició bíbli-ca (a Madrid no ens ho perdo-narien mai!); però què passa-ria si Jesús nasqués català enaquest tombant de segle i demil·lenni?

Tindria problemes de data. Ha de néixerel 25 de desembre o un mes abans quans’encenen els llums dels carrers?I, on trobaria l’espai màgic d’un estableespecialment accessible als senzills i des-instal·lats (als que dormen al ras, vetllantpels ramats)?I, qui de nosaltres deixaríem les nostrescomoditats, per anar a la sorpresa d’unanunci imprevist i com marginal? I, comhauríem de seleccionar el rabadà man-drós, de tants com seríem, que trobaríempegues de tot tipus, fins i tot ben racio-nals?I perquè no se sentís sol, no li donaríemun mòbil de nova generació connectat aInternet o algun que altre joc multimèdia?I quines pors no despertaria a la Plaça deSant Jaume, a tants defensors de l’ordrede sempre, a algunes casernes —mentalso reals—, o a les «subdelegaciones delgobierno», un infant capaç d’il·luminarmés que els làsers de les discoteques oamb més força comunicativa que les te-levisions ben ensinistrades?I d’on vindrien homes de bona fe, mà-gics cercadors de la veritat, atrets per unanovetat com mai no havien sentit? Delnord protestant o del sud islàmic? De l’estneocapitalista o de l’oest explotador?Alguns no serien teòlegs de l’allibera-ment?I seria nen o nena, en una societat quemalda per la igualtat?I quan trigaríem a sentir ‘savis’ o ‘ex-perts’ que interpretessin la notícia espe-rançada, tendra i senzilla —la que portapau al cor— segons les modes del mo-ment o les conveniències d’alguns pode-rosos?I, ... ?

Cert: trobaria moltes bones famílies quel’acollirien, i pares i mares oberts a labona nova de tota vida i de tot amor ple.I persones de tot tipus que es trasbalsa-rien per la gran notícia de pau per a to-thom.Però, d’aquí 2.000 anys, la humanitatd’aleshores també podria dir que no hovam entendre del tot i que ens van perdreen el soroll de tantes coses agradables quetenen ben poc a veure amb l’essència delfet portador del Bé definitiu?Zum-zum

agenda

desembre 2000

1. Com són els joves avui?, de 10 a 1, a l�Es-pai XXI.CEP-1, de 2/4 de 4 a 6.

4. Formació sobre Caràcter Propi (1a tanda),de 10 a 1, a l�Espai XXI.

7. Festiu a totes les escoles.

11. CEP-2, de 4 de 4 a 6.

22. Darrer dia del primer trimestre.

25. Nadal.

gener 200115. CEP-2, de 4 a 6.

17. Formació sobre marqueting educatiu actual,d�1/4 de 10 a 1/4 de 2. (*)Formació coordinadors infantil: què vol diraprendre?, de 10 a 5.

19. CEP-1, de 2/4 de 4 a 6.

23. Reunió responsables d�informàtica, de 10 a2/4 de 2.

24. Formació coordinadors infantil: què vol diraprendre?, de 10 a 1.

25. Reunió responsables SEFED, de 2/4 de 4 a 6.

26. Formació programa CLIC (2a part), de 10 a5, a l�Espai XXI.

27. Reunió d�APAs a l�Escola Pia de Vilanova,de 10 a 2/4 de 2.

29. Formació programa CLIC (2a part), de 10 a5, a l�Espai XXI.

30. Dia escolar per a la no violència i la pau.

Si no es diu altrament, les activitats col·lectives esrealitzaran als locals de l�Equip de Gestió.

(*) Alerta! Canvis respecte al calendari general.