LLEGLT ES LA

E$' Id BECEOCIÓ P ~ B L I C B DEL

L O DIA 8 DE MAlG DE 1808

B A R C E L O N A

D I S C U R S

REAL ACADEMIA DE BONES IIETRP D E B A R C E L O N A

EN LA RECEPCIÓ PÚBLICA DEL

RVNT. DR. D, JOSEPH TORRAS Y BAGES

LO DIA 8 DE MAiG DE 1888

BARCELONA ESTAC~L~I~ENT ~ ' I P O ( ~ & P I C I I DE J A U ~ L E JEPUS Y ROVIHALTA

c4iinra oir SYT*RI*T: KG.. q.- ' l 'bi¿~~"o I J ,

-1808

Eb ROGABERTI -Y El BOSSUET

A L trobarme lo primer cop entre vosaltres, Senyors Acadcrnichs, les primeres paraules que iscan de la ,

meva boca, espressió dels afectcs del meu cor, han d'esser pera dona.rvos les gracies per havermc portat a la vostra

+ . . .._com.panyia, fentme=individuu_d'aquesta~..familia literaria. _ _ .A ella pertenesqueren quasi i é tots los homens ilustres do la ter./-u qui, desde la cieacih de la Academia, pel cami de les lletres anaren en seguici de la veritat; y com per la ineva professih sacerdotal vincli obligat a la contemplació y, á la ensenyanga de la Veritat a'osoluta é infinita,lo vostre institut, lo nostre institut, puch ja dir abpr~pietat y satisfac- ció, que encamina la seva activitat al enaltiment d'unade les primeres veridate delordre contingent, drsperta enmon espe-

'

rit amorosissims afectes. Perque la Academia deBones lle- tres, &ns de la varietat del seu estudi, s'encamin? ála iius. tració de la Patria, y aquesta'constitiieis una veritat pri- maria en l'ordre de les coses contingents. Filla cle la natu- . . ralesa; .consagrarla, a lo menos entre'ls cristians, per la

1 gracia, nascuda, com diu Isaias, (1) no després d'on dia

(1) c .66v . e. 1

- 6 - d'anar de part, sino despres d'un llarguissim y accidentat deslliurament, superior it la voluntat humana, perque es for- mada per la Prüvidencia divina, filh de Deu per lo tant, es obgectede les preferenciesdel teólech, puix, usautdel Ilen- guatgede les antigues escoles dels sabis, la Patria no es una institi~ció del dret huma y positiu, sino del divi y natural. La formaren los decrets del Etern, se congria no en les ofici- nes administratives del Estat, sino en la oficina de la go- vernació del Omnipotent y no servint d'exemplar la idea d'un home politich, sino la idea d'Aquell a qui politiclis, guerrers y sabis, lo Bé y'¡ Mal, servexen, sens pensarsho, d'instruments de la seva voluntat.

Y quan vosaltres, Senyors Academichs, m'haveu cri-

, dat immerescudament Ala vostra companyía, iiaveu ates, per forca, a la meva conexió ab aquesta ver i t~ t primaria: la Patria. Perque jo, encara que sento la delectació de la Ili- teratura, may he conreuat les lletres per les lletres, sem- pre hi so cercat un fi prfictich, sempre han sigut la Fc y la Patria, les qui m'han posat la ploma als dits, essentmos pobres escrits un complement dels meus devers de sacerdot y de ciutada.

Per a ~ ó al aplegarme ti la vostra companpia., pera sus- citar l'esperit catalanesch, com d'una maneva implícita, pero clara, senyala lo primer article dels Estatuts que'ns governan, parlo ab la llengua cle la tsr.r.u, ab la llenguade casa, que ningii, fora Deu, pot fer callar perque no es una institució del dret civil, ni un dret que provinga de la poli- tica; sinocosa anterior a ells, mes permanent que ells, for- mant part iutegrant de la nostra naturalesa social y fins del nostre ser personal.

Y encara que jo no tinch ni missió, ni autoritat, ni competencia pera resoldre la qiiestio d'ordre práctich sobre de la llengua convenient d'usar en les materies d'interés

cientifikh, general.6. internacional, encara que la esperien- oia humana y la tradició científica han fe1 us en aquests ca- sosde la llengua mes estesa, o mes entesa, es á dir, han es- eseullit lo medi dc comunicaci6 racional mes al cas pera espandir las idees, que es lo f i que's proposa tothom qui escriu; no obstant lo quart manament de la Lley de Deii que'm mana honrar pare y niare, la direcció natural de mon esperit, la convicció de quc la rnevapocaveuno ressonará rnCs eullá dels térmens de &talunya, la certesa de que la Ilengua propia es 10 medi de major escelencia y eficacia pera comunicar les idees y sentiments, aixi com lo mira11 nies clar pera reflesarlii la propia imatge intelectual, que quan escrivim no fem altra cosa que estampar en lo paper la nostra imatge personal, totes aquestes consideracions que he tingut, no cl'una manera silogistica, sino intuitiva, y acompanyada de sentiment dolcíssim m'han portat al us de la llengua catalana al entrar en aquesta Academia.

~ ~ ~ - A - . . --u.. .~ . -

~ ' a l t r a banaa, l ' h o m e d i q u i us vaig á párlar era i o l t . .

catala; quasi pirenaych fou ferm com una roca, per a ~ ó sos conternperanis li glossavan en acluest sentit son nom de Rocaberti; molt conexedor de son temps sembla no ohs- tant una reminiscencia mitgeval, ab altes idees, te sempre una tendencia práct,ica, gran amich de les lletres e s t i sem- pre en activitat prodigiosa, y com atleta de la Teologíay dela Tradició fa cara als teblechs y canonistes de Lluis XIV; piopugnador invicte c¡e la llibertat de la c0ncienci.a cristia- na soste una lluyta titánica ab los defensors del absolutis- me real en sa tendencia, heredada per l'absolutisme revo- lucionari, autocrhtica y tiranisadora del esperit; y ab son contrari lo gran Hossuet, i'aguila de Meaux, com li diuen

1 los seus paysans, se baten no ab opíisculs, U articles de pe- ricirlich sino ab groxuts volums in folio, y aquesta batalla .

de idees vera ment gegantina no es, Sen yors Xcadkmichs,

- 8 -

com sabeu molt bé, cosa antiquada; ni de gent $Iglesia solament, lo nostre sigle ha vist als escriptors pot ser mes genials dc la Franqa moderna barrejarshi y sobre de tots lo eomte de Maistre qui bc'l podem pendre per francés, re- brot insigne dcl nostre Rocaberti, usant les metexes armes quc aquest usava si bc adaptades a la tactica moderna; y mes tart tots los qui ja tením alguns anys haveni presen- ciat la terminació pacífica de la gran batalla, havcm ohit la sentencia quc ha acabat la qüestio, en lo sentit 5 que la incliná la grandiosa enquesta de'en Roqaberti en lo Concili ecuménich del Vaticá.

L'héroe y la escena son molt dignes de la vostra aten- ció, no ho es pas per desgracia lo nou coinpany vostre qui '1s ha pres per tema de son primer Discurs entre vosaltres.

Fra Joan Tomas deRocabcrti es una de les figures mes interessants que isqueren de la península ibérica en lo si- gle xvir. Sos escrits y ses accions resonaren per tot Europa; en aquelles lluytes de idees que comencáren los Ilegistes, enamorats del Imperi rorná, que seguiren y ajiidaren los lliterats y artistes, qui adoravan solament les formes elá- ssiques, en aquella transformació social obracia per una ba- rreja de influencies clásiques y cristjanes que cristalísaren en le monarquía absoluta, transformada després en abso- lutisme revolucionari, y que en Ilenguatge cientifich po- dríam dir que significa la sociología opresa per la política, l'idol gegantí del Estat acumulador de tota la vida social,

- 9 - en aqiiella lluyta el1 fou un atleta d'una llibertat d'esperit, d'una energía, d'una constancia verament catalanes.

Nascut á redos del Pirineu soire l'any vint del sigle svrr, de la familia aristocrática dels vescorntes de ~ocabe r t i y comtes de Pcralada, de la qual porta en 'l'orrcs Amat viiy t escriptors diferents erison Diccionari, les comnlocions politiques de ~atalunya 'y sa vocacib y amor á la vida reli- giosa, ben jove encara, lo portaren lluny de son país al qual sempre maniiestá gran afecte. Quan la vinguda del francés eri l'any 1640, l'hcreu del casal de Rocaberti estudiava á Osca y al ahir la remor de guerra en lo Roselló y alta Ca- talun ya se'n torná á casa seva, a rmi la seva gent y s'oposá als franccsos. Aquests y los paysans que eran de llurpartit sitiaren son 'castell comtal ahont el1 s'havía fet 'lort, y quan no pogué ja resistir mes, salti per l'homenatge y'l fo- sso y s'escapd envers Franca y després Italia. L,os germans rnenors Pere y Joan, aquest d'edat decatorze 6 quinze anys,

-- caygüerc* pfesG tinguif-$n cosa de~dos añy s;-Lo prf: .

mogénit torná &Italia é intentá sortir 811 y fer sortir á soi gerinans de Catalunya; pero E'elip IV, li recomaná que s'aguantas aquí. Son germá Joan se'n aná il Cirona dedi- Santse al estudi y á la vida espiritual; y essent un jove ca- valler d'uns dinou anys, mogul per l'esperit de Deu entrá novici en lo Convent de frares Predicadors cl'aquella ciu- tat, prenent lo noni de fra Joan Tomás; pero fugint de la guerra y portat dels desitg del estudi y de la quietut s'atiliá rnolt prompte al Convent de Viilencia. Estudiava enlo Con- vent de Tortosa quan aqiiesta ciutat f o ~ assaltada pcls fran- .

cesos, qui, conexent .al novel; Irare, lo, amenaiaren, per lo qual fugint ,d'ellsla Ordre lo traslada A Mallorca y d'aques.

. ta isla passáá Italia. Calmades les guerres Fra Joan To- más de Rocaberti torná a sa provincia religiosa dels regnes de la Corona d' Aragh, com a les'hores s'anomenaua, y l'en-

- 10 - viai>en á la Universitat d'A1~alá d'Henares a estudiar en lo Colegi de Sant Tomas.

En los ternps de sa preparació lliteraria y espiritual, cn la época de sa formació pera entrar en la lluyta de la vida social y religiosa, en la qual havia d' esser héroe en primera linya, qui sab si pera irnitar á Sant TomAs, se distingi per una noblc y aniable tacit~irnitat. La inteligencia y 'Icor del home pera pendreun tremp 6 , resistent y peiietrant de- manan i i treball intim, una acumulació de sabiesa y de vir. tut que sols pot obtenirse en lo reciilliment del esperit.

Tothom sab que '1 competidor del nostre Rocaberti, Bossuet, espccie de rey de la trona, de la historia y de la teología, en quan aquesta no pedía ofendre a Lluis XlV, sol esplendent de la Cort d- aquest monarca, no 'S refiá de la altesa de ses genials facultats intelectives, sino que tam- bé per alguns anys se tancá a la celda del estudi y de la conternplació solitaria.

De ella sorti Rocaberti pera pujar á la catedra de teolo- gía de la Universital de Valencia, que ilustrá ab una immen- sa erudició sagrada y profana y una fidelissima adhessió als principis de la Fe, y pera consagrarse al mateix temps al ministeri apostólich ab tota la ardencia de la caritat cris- tiana, quan pren en un cor noble e illlaminal per una alta pensa. La Ordre S' aprofitá molt aviat d' un s~ibgecte en qui resplandian qualitats tan eminents. L.' any 1663 10 nomena Prior del C,onvent de Sarragona, que havia quedat rónech en la derrera guerra y '1 nou Prior lo basteix altra vegada. L' any 1664'es elegit provincial dels rcgnes de la. Corona d' Arc-gó. L' any 1670 vá á Roma á Capitol pera la elecció de Mestre general dels Frares Predicadors,. que- dant el1 elegit per Mestre de tata la ordre. Tan essent Provincial com General la seya activitat may para. Presi-- dint la orclre en los regnes de la Corona d' Aragó escciu dues

obres a,scétiques notables per la elegancia del estil, la sua. vilal del sentiinent piadós y la oportunitat de les idees. La primera (1668) intitolada Alimento espir-ilual la dedica á Nostra Scnyora de Requesens, y en topa la dedicatoria S' hi sent lo clzllcis arlzor putrice, lo recort de les montanyes de la terra, de la casa paterna, de la Ilengua propia, la alaban- ~ a , d e la piet-at catalana, lo testiinoni de la antiquísima de- voció 'cjue la nació catalana, com el1 diu, ha tingut <L la Verge María, y posa al principi del llibre un bonicih gaba t ' de Nostra . Senyora , de Requesens ab lo castell ahont ell, en Rocaberti, recorda. que passi los primers anyk de la seva joventut. La segona Teologia mística la publicá 1' any següen t.

Abdues son obres de propaganda piadosa, manualv de vida espiritual, mes que 'no pas llibres de importancia teo- lógica.. El1 sempre tirava á la prhctica. Tenía 1' esperit cata- la,.es a dir, práctich y assimilador, axi es que en dits llibres

-- S'-hi veu la gran erudioió ascética que posehia, rica, e~cullida, --- - .. ~

ysempre ab tendencia á aprolitar la sabiesa indígena, po- sant al mateix temps á contribucid la ciencia internacional. Lo castella Fra Lluis de Granada, 1' alemany Enrich Sus-

- so, la italiana Caterina de Sena, lo suis Francisco de Sa- les, qui forman com la basa sustancial dels seus escrits as- cbtichs, no desllustran la doctrina de sa tía la fecundissima escriptora Sor Hipólita (le Rocaberti, monja del Convent dels Angels de la ciutat de Barcelona, ni ia (le son germá d'habit y contemporani seu, 611, diti ell, del meu natiu con- vent de Girona y Ilustre, afcgeia, de la nostru nacid Ca- tuluna, Fra Tomiis de Vallgornera, quals obres han me- rescut la honor de la reproducció en nostres dies en la ciutat de Turin (l), y que com soliditat científica es in-

(1) Mystica Tiieologia Dici T7com a?.... Augiistoe Ta7~rivo1~icm. i890. Dos volums

- 1 3 -

dicar la Q'uaresrna. Lo Papa espedeis un bcllíssim Breu en lo &al alabala modestia p amahilitat,del jove religiós, pe- ró li mana que acccpte lo cape11 roig g la pórpora romana que plauderzts tcnicersa rrrbe, diu, li havia concedit, in- duhintlo suagrnent á presentarse. Lo nostre Rocaberti es qui dú lo Breu al modest religihs y qui '1 condueis á Ro- m% ahont ab lo temps s' havia de seure en la citedra de San Pere, essent mirall de piétat, de virtut j d' apostólica entereita, y en aquells temps tan dilicils respectat dc tots, ab lo nom de Benet XIII.

entres fou provincial y general treballi ab grans dis- pendis y activitat en moltes causes de canonisació de per- sonjtges de interessant historia. Del Pontífice Pio V; de la verge americana'Rosa de Lima, primera flor de sante- dat en la América meridioi.al; del insigne doctor gcrmá- nich Albert Magno; de diferents altres sants y en particu- lar delvalenciá Lluis Bertran, evangelisador de la América, de poch descu-berta,-sant de qui .fou molt-devot lo-nostre ~ . ~

Rocaberti y procurador de la causa de la seva canonisació. En lo Lrirnen D o n ~ t ~ s del Convent de Santa Caterina már- tir de Barcelona, 6 sia en sa crónica doméstica, hi ha una- nota- que diu que '1.Provincial Rocaberti rebé, estant en dit convent, carta del Mestre general de Roma en que li dava conexement del decret de cnnonisaci6. Era Tomás a les hores feu estampar la carta pera escamparla, maná to- - ..> car tromp&eS'rlq'\$e la .Iglesia, feu ventar les campanes,

4~ disposá una solem&f.csta . L religiosa y com era pels "01s de Nadal mani donar turkns y neulcs als frares en lo Re-. .

fetor. . .

A 1' any 1676 caries 11 lo proposá. pera Arquebisbe de Valencia, peró l o Papa Ignocenci XI icceptant ab satisfac- ció'la persona volguéno obstant, encara que fos consagrat .

'

arqnebisbe, no dcxás la direcció de la orde de Frares Pre-

- 14 - dicadors fins que '1 Capitol general li liagu6s designat suc- cesor, espedint a aquest f i una butlla ahont se'veu la con- fianca y amor que '1 Papa li tenia. Havent quedat elegit succesor seu pel magisteri general de la Ordre de Predica- d o r ~ en lo Capitol celebra1 en 1677, lo ilustríssim Rocaber- ti dexá la-ciutat eterna pera anarsen á la capital de la scva diócesis comen~ant axí una nova é interessant etapa de sa fecunda vida.

Valencia encara avuy recordalo Pontificat de 'n Roca- berti. Lo edifici anomenat Sant Pio V, actualment hospi- tal militar, y que el1 dedicá a Seminari de moralistes, á la altra banda del riu y en lloch pintoresch, es un monument de sa magnificencia de princep que en vida manifestava ab sa gran misericordia envers los pobres (yuibr~s omnict ero- gubut) als quals tot ho donava, diu un calificat contempo-. rani seu (1). D' el1 se pot clir clispersit declit pntcperilir~s. Les obres que el1 editá costaren un capital. Ademés de les dues citades publica los sermons de Sant Vicens Ferrer, los de Sant 1,luis Rertran, quatre volums ,De gruticc au- riliis de Tomás de Lemos, qui fou un dels atletes en aque- lles famoses disputes entre jesuites y dominicans sobre la qüestió dela Gracia, los vintisis volums d' obres de sa tía sor Hipólita, y havent sigut titllades per la Sagrada Con- gregació del lndex se disposava a reimprimirles ab les ne- cessaries espurgacions quan Nostre Senyor se '1 emportá; los Comentaris del nostre ilustre inquisidor, un dels escrip- tors catalans de mes resonancia en 1' estranger, per son in- teresant Dkcctoriuin, F,ra Nicolau Eymerich, als quatre Evangelis y á .les epístoles de Sant Pau; la Bibliolecn tlo- minicanci: llibre bibliográfich que dexi inédit son autor lo Pare Ambrós d' Altamura y que 'S publica á instancies de

(1) L. P. Lluis de Bsrutell y Eril, aoeiais H a g . Cm. i i ihliothcca Ma~i.m.a V. 21.

- 15 - . .

D . Tomás de Rocaberti; los tres grans volums infolio de sa obra De Rorlznni PunliJcis Zr~tctor:itnle, que eetampá posant lainiprenta ii casa ieva rrieteix, i t~pulnt io urchiepis- coprrli, c6m diu la portada del llibre; los vintiun vplums infi;lio de la ~ i b l i o t l i e ~ ~ nzarci,lzu Pont$cia, que feu es- . tampar á Roma, y. que segons lo Ltir~ien Donzus 'de Santa- Caterina cost'a quaranla mil escuts. Aquestes poblicacions son monument no sols -e sa lliberaiitat y migni6cencia, si- no tanlbé ademés dcla amor que portava áles coses litera- ries. Ln lo Prólech de sa gran obra, el], l' Inquisiclor Ro- caberti, se pregunta si es útil la publicació de nous Ilibres, y apesar de que serit fondament la poesía de la antiguitat, de la seva amor á la Tradició y de que se opósavaallárne- ,

teix anovetats pernicioses, no obstant ab superior criteri y seguiritson sistema de respondre y resoldre les dificultats ab paraules y sentencies dels antichs sabis, satisfa. a la pre. gunta ab les següeits nobles paraules de Plinius ( ~ i b . 6.

~~~ . Epist.): «Sochd'aquells7~diu, -que admiro alsantichs, mes -- ~~~A~ ~ ~ .~ ~

no corn quiscuns qui menyspreuan los ingenis dels nos- tres temps, com si la naturalesa ja gastada y feble no paris res digne de 110han~a.n Aquesta sentencia y aquella Ilibe- ralitat lliteraria deurian tenirles presents molts eecriptors anti-inquisitorials. Sens Rocaberti, qui les encloguó en la Biblioteca Pont$ciu, notables obres teológiques, algunes inedites y altres rarissimes, s'haurian perdut.

Y no cregau que'l nostre gran catalá, Inquisidor general d ' ~ s p a n ~ a , fos esclisivista en ses coleccions, lo meteix ad- met, com veurem, les obres dels escriptors de sa escola, que'ls de les .escoles contraries, esposa les -doctrines dels '

aJversaris ab lleyaltat, y mentres los galicans, capitanejats '

per 'Bossnct, y Iluytant, ,diuen ells, per les llibertats de la Iglesia Galicana, condemnan les obres de'n Kocaberti á una proscripció infamant, aquest qui lluyta per la autoritat se

contenta al> la controversia teológica. Antinomía que ha arribat finsal lliberalisme modern, descendent directe cn sa forma política y per la vía evolutivz, de les llibertats de la Iglesia Galicana (1).

Havem dit que I'insigne ~r$uehisbe de Valencia era un cariicter y un talent essencialmentpráctich, y pera@ es de saber que no conceptuant que les controversies y les publicacions literaries d'un interés general fossen suficients -

pera cumplir sa rnissió Pastoral, la governació de les áni- mes era lo principal obgectiu de la scva vida. L'esemple que donava era edificant. Aristócrata per naxement en son govern practicava la maxima democrática y eclesiástica d'es- cnllir als miilors pera'ls llochs mes eminents, sens consi- deración~ personals ni de classe, cosa que en la práctica sempre resulta dificil y mes en aquel1 temps tan p16 de preocupacions nobiliaries; havent trencat desde jove los lla- $os que l'unian al sigle pera seguir al pobret Jesús (diu lo Mestre Lluis de Barutell), portá sempre una vida rigurosa- mcnt ascética. May dexá la pietat y la devoció que no sois el1 personalmcnt practicava, sino que estenia al seu poble; así en la cintat de Valencia fundá abans que existís en -

lloch mes d'Espanya, lo Jubileu anomenat Lazis Percnnis, 6 sía la Esposició de les Quaranta Hores. Sota del habit ar- quebisbal portava á la pell la aspra túnica de llana de la - -

sevaordre, usava cilicis, y'ls dimecres y divendres no s'ali- mentava mes que de pa y aygua. Lo zcl per la disciplina

(1) L ~ ~ p o r t k c politiririe do In Declnmtion de 1GB2, diL Lniiis Rlenc, i.Lnit i i i i-

rnnnse. E n elcriiul los rois aiirlesci~s de toutcluris~lictioii coolcsiastique cii i ló - roban b inu pa.euplo> lia pürnuzic que l eu i pruinettni l o rlroil ruccordc ni, s n r i ~ . ~ -

rain pontife de siirvoillw. lcs rriaitres tciiiliorales de l a torre, cclte declaratinu semblait placer les trúucs dans uue resion ini~eceeiblo aus oingez. T,oiiis XIV y fut trompt ... Lo riiomeiitviiit en ti'rsnce uú l a u & t i ~ n i' aperqi~t gtle l ' inda- pende~aee des rois, e' etait la ~erui tarze des peiiples. Alors l a uation se leva in- dig.u&e et 1' ercomuuion Eut remplaodc par mi nrret de mort. (Loiiis Ulnuo. Hist. de l a Rev. Franc. t. 1, pag. 232 spud Darrns, 701. Si).

clerical y cristiana lomogué á celebrar Sínodo, lo derrer celebrat en la Diócesis valenciana fins á nostres. dies, re- gintse fins ara per les seues sinodals lo clero d'aquella. im- partant Iglesia.

Fou due's vegades Virrey de Valencia Marteni, e¿ Mi- nepaarn in ziniinz aúslrirlxit, diu un contemporani seu, y no obstant quan se dirigía al Mestre general de la seva orde li escrivia agenollat. La seva fama era universal. Carles 11 -

lo noinená Inquisidor general, y en la carta particular, co- piada en la Crónica doméstica de Santa Caterina, en que lo Secretari del Rey li ieya a saber la seva nominació li diu que en ella «me rnanda S. M. asegurar á V. E. solamente ha intervenido la gran justificación de S. M. y su Real propensión á la,persona de V. E. fundada en el justo con- cepto que se merece V . E. por sus muchas prendas, igual

- -

amor y zelo á su servicio. »

~. --

Y aquí es ocasió de desfer un fals concepte del histo- riad& Don ModestCle Lafu i teTqui 'Wactant &e--- ltitrista -- .

época de Carles 11 y de la creencia de que aquest monarca estava maleliciat, y de les peripecies, intrigues y confusions que ab rnotíud'acó, y relacionades ab la successió dela Mo- narquía, esdevingueren, diu: E r a Rocnberti n~cis~unút ico y ct-ddulo, que uuisnclo y docto.

En primer lloch aquest judici del historiador eviden- cia que solsde nom conexíaal insigne Rocaberti, qual lama de iluslració es testificada per tots sos contemporaniti, pel meteix fet del Parlament de París al condemnarlo, per Ho-

A

ssuet qui, com veurem després, pera contestarli escriu la obra que ha sigut la forma substancial del Galicanisme, per Roma que'l posá á les estrelles, y pels nostres escriptors, sobretot Caresmar, qui s'estranyava de yue'l Pontífice Ro-

!= má no l'hagues creat Cardenal.

Lo meteis Lafuente confessa, y es sabut de tothom que

- 18 - te alguna ilustració, que en lo sigle ;vri fou general la afi- ci6 als exorcismes y la tendencia á estendre molt la in- fluencia maléfica del diable. Al Nort y entre'lsprctestants, més encara que al Mitg día y cntre'ls católichs, la supersti- cib ahundava. Lo meteix Rocaberti en la obra .De At~tho- rilate Romani Pontijcis dedica un capitol iL desfer la doc- trina d'un escriptor protestant, qui afirinava esser nigro- mancia la influencia forta que Sant Gregori VI1 exerci so- bre la Cristiaudat ab motíu de ses lluytes ab 1'Emperador germánich; mes d'ell, d'en Rocaberti, en sos llibres no ha- vem vist que's manifestás una tal credulitat, que fins esis- tint no seria senyal de ignorancia. Luther no era cap igno- rant y 'S preocupava molt ab les influencies diahóliques; la Iglesia católica admet aquest fet y'ls llibres sagrats dels cristians lo relatan; los espiritistes en nostres dies en les ciutats mes famoses n'abusan d'una manera llastimosa te- nint fins la seva representació literaria en la prempsa euro- pea contemporánea. Lo meteix Lafuenteesplica que lcs ma- lalties del Rey eran estranyes y misterioses. Que en temps de Felip IV, ab motiu- del favoritisme del Comte-Duch

d'olivares, corregué tamhé entre'l poble la noticia de que estava lo Monarca maleficiat; que essent Inquisidor gene- ral Valladares, abans de'n Rocaberti, s'havia tractat en lo consell de dit tribanal, de si'l mal de Carles 11 era d'origen diabólich, que aquest mo.narca preocupat per tal idea, can- sat sens dupte dels seus mals incurables, ni mes ni menos de lo que fan molts malalts ilustrats del sigle srx y farán també los del sigle xx, lo meteix si domina la democracia que.la arislocracia, tan si hi ha república con1 si hi ha monarquia, cercava en lo misteri dels esperits la curaeió dels seus irials. Ab aquest fi lo Rey demaná contidencial- inent al llustrissim Fra Joan Tomás de Rocaberti, que %S

avcriguacions sobre de sos nialeficis, y en efecte, se des-

- 19 - ' pren del procés que's formá d'aquest assumpto, segons tes-

timoni de Lafuente, que l'insigne arquebisbe é inquisidor, prengué part activa junt ab lo Pare F'roilán Diaz, confe- .

'

.

ssor del monarca, en exorcismes y conjuracions pera des- , lliurar al rey de ses malalties que's pensavan eran origi-

nades per la mala infliencia del diable . Les ambicions cortesanes, les passions politiques y les

rivalitats personsls agravaren aquest succés y lo enverina- ren fins al punt de que mort lo senyor Rocaberti al cap de molt poch que S' havian coinencat los exorcismes, lo Pare Froilan L)iaz, home de molta virtut y pietat, segons con- firma lo meteixLafuente, fou tancat á la Inquisició á pesar. de ser evident que si en dit religiós hipodia haver engany y error, de cap mánera hi havía heretical malicia, ó con- tumacia.

Mesimportancia que '1 Eet dels exorcismes de Carles 11,

- ---- bescantat ~ principalment ~~~ -~ per la lleugera lliteratura -. - artística, ~

-

tenen les ambicions, intrigues y conjuracions cortesanes y diplomatiqucs escitades per la' preocupació general de la successio á la corona. L' historiador 1,afiiente diu que '1 partit francés S' havia fet seu al inquisidor Rocaberti, mes sens entrar en la qüestió direm que ni teniarnotius d' esser complacent ab los francesas, ni de fet los tenia compla- cencies.

En efecte, quan era noy vegé son castell payral en po- der de ells; esent frare en lo con.vent de 'I'ortosa, quan en- traren á la ciatat, fugint de ells tingué que anarsen a Ma- llorca y després á Italia, no tornant á Espanya 611s queells ne isqueren, y mentres hi havía B la cort de hIadrid grans conjures diplomátiques y cortesanes entre '1s partidaris.de. les diferentes nacions, y la influencia france~a~dirigida per 1,luis XIV era mes vivaen la ca,pital d'Espanya, enla cort francesa lo Parlament de París condemnáva la obra den

- 20 - Rocaberti entre altres rahons que després veurém, per que foucomposta exproJesso en contumelia del nom irances jl).

kC6m se poden armoriisar, donchs, la opinió del his- toriador Lafiiente ab la indestructible realitat dels fets?

'

Lo induptable es que en Rocaberti estava quiti de pas- sions politiqucs y mundanes; á Roma essent general de la seva ordre, á Valencia assegut en aquellaseu arquebisbal, á h'iadrid exercint 1' alt ofici de Inquisidor general, lo me- teiX en les seues obres literaries ó teológiques, que en les seues accionsgovernatives, fou semprchu lo móvil y direc- cib de son esperit: coneixia les inclinacions de la política dels estats d' Europa y principalment de Franqa, y que després S' estendría á les dcmes nacions, envers lo cesaris- me; veya y tocava sintomes cismátichs en lo poder poli- tich, descobría corn la vaga silueta de Nabucodonosor qui s' atancava envers aquestes terres lliuresd' Occiclent, ahont los homens ma.y han volgut regonexer pera Senyor de ses conciencies més que al meteis Deu representat per son pa- e,iEch sacerdoci, y se constitnhiheraut y atleta del Summo Pontificat y de ses divines prerogatives; sentía y plorava coin la Europa S' anavadesfent perque 'Isgovernsdels reys, no '1s pobles, trencavan lo vincle d' unió que lligava abans a totes les nacions civilisades, veya desaparexer un dret públich, que coin el1 diu alguns cops, feya mil anys que durttva, constituint una entitat cosmopolita qiial venera- ble Cap donava unitat á diferents pobles sens que aquests perdessen la seva llibertat, presenciava 1' enderrocament politich de la Cristiandat y per acó emmatllevant les parau- les d' Homer deya:

N o n n~ullos reglzctre ~ C L C U ~ : R ~ J ztlnicc~s esto, Unicus el Princeps, etc.

(1) Mbmuire de Mr. Boiiigiie Boesuct etc., vol. 9.

- 21 - - Aquesta fou la missió de la seva vida y la que donarah6

d' esser á aquest estudi. La seva Iliiyta sos contemporanis la comparavan ah Ja dels Titans quan volian escalar lo cel,

.. . puis aquí se tractava també de lluytes de gegants qui opug- navan lo - celestial castell de la Cátedra Romana. Com los héroes providencials, Fra. Tomás de Rocaberti fou tambd pronostigat. Nicolás Antonio després de dar compte de les seves dues obreg ascétiques, úniques a' les bores publica- dcs, escrites en la primera part de la seva vida, afegeix que d' el1 hi.-ha que esperar coses majors; lo jesuitaoloti Mar- -

cillo ne parla com d' una gran esperanca, y Fra Lluis de Bar~itell y Eril, soci del Mestre general de la Orde,:al es- criure á Roma la nota necrológica d' en Rocaberti, al- pla- nyerse de que S' haja apagat prccclai-issin~c~nz Hispania- rum lunzen, esplicantles grans virtuts y qualitats que desde jove ornavan al ¶uifou lo derrer Rocaberti, 1' últim deseen dent directe d'aquell ilustre y antiquissim llinatge (l), diu

. ~ - - ~~ -A que-ja &leshores- manifestavan-yue estava- cridat ácoses-~- grosses (ndnzngna eocat~~m ostcnclcl~nnt).

Era una cosa molt grossa també lo galicanisme, tan religiosa com politicament, encara que quan lo tractavan homens de talent, sobretot lo genial Bossuet, prcnguks

(1) Lo L,iato,a Doiiilir d o S n n t n Cntcrina al d o n n r coinlitc dcls f imerels cclc-. 1rat.s llar au Boczlieyti (rol. i i i ; png. 61%:) nb lo Incoiijsmo nat~irnl tiscl.antsc de u n frnrn, qiii i io ci'n filL d : nciiii.ll conrcut. dit i : . . eoatal8 y germ6 cnnial do1 ÚI t i u i comt,c dcPcrnlarla.., prcmgiii. 1' liBl<t nn lo convout CIeRirniia y dospr6s yer ooussib do las guorr:rs dnl niiy 16l0, se nfilli err lo conrci&,do Prcdicn<lloig d o Villcuiin. Trorich rrligih. y jirelnt cxei~i~i lar . ...

2

- - 22 - '

formes de moderació filosófica. Lamennais deya que '1 sis- tema galicB, que les quatre proposicions de l6*2, consis- tían en creure lo menos possible sens esser Iieretge, pera obehir lo menos possible sens esser rebelle. l o mo;iment absolutista, la atribueió de facultats eclesjastjques al poder civil, lo cesarisme, aparagué en la Europa, Iael guardadora de lallibertat d i la conciencia cristiana, ab 1' entusiasme per les lleys romanes, ab la adrniració pei gran poder imperial ornat y adulat per la lliteratura clássica, pel ministeri delv llegistes. Los pobles quan han arribat al zenit de la seva gloria mundana cobejan una manifkstacib esterna de la seva grandesa; potser trobaríam en la carrera de la poten- cia humana moltes d' aquestes fites manifestatives d' am- bició y de inflament prontament esvahit.. Los '611s de Noé bastint la torre de Babel, la potencia del monarca dels as- syris erigint lacolossal estatua d' or de Nabucorlonosor, la

- gran federació americana ab la immensa estátua de la Lli- bertat iluminant al mon. La monarquiafrancesa espléndi- da, ilustrada per les armes y leslletres, abracada de veres ab la Fe católica, peró sempre ab instints dorninadors, vo- lent esser lo que manifesta son nom y son simbol ( ~ C L I I I I S ) lo gall, qui domina al8 altres, congriava ja d' anys dins de son si aspiracións regalistes: la soberania omnipotent, som- ni també dels lliberals parlarnentaris d' anys enrera, que ara ho es dels socialistes sectaris, y que constitueix en bons princip'is cristians lo que '1s antichs teólechs ne dcyan peccatunz payanitutis. Los llegistes francesas sdmiarcn una monarquía tipica, un poder real que tot ho tingués, que no hagués de menester a ningú, complerta, y per ac,6 deyan: la coronado Frctnpu es roclona, principi no pue- ril com sembla ii primera vista, sino símbol d' una autori- tat á qui res [alta y que 's basta si metera..

Agafats ab tal sentencia los llegistes interpretant la am-

- 23 - bici6 de Llilis XIV, y ab la habilitat que sol distingir á la gent de curia pera anar filant la corda ab que despres Ili- garán, aprofitantse d' un privilegi antich concedit als mo- riarques francesas per la Iglesia, de que durant la vacant en alguns bisbats ells poguessen provehir los bene6cis y pre- bentl'es, declaran absoluta la potestat dcl Rey -de Franca en aquesta materia, corn dret inhcrent á la corona, y per lo tant posan á la seva ina tota la eleccib y provisi6 del personal eclesiastich. A les hores lo clero francés doná 1' es- pectacle abominable d' una covardia y d' un servilisme que provan evidentment que havia perdut 1' esperit del Evan- geli. Sols dos bisbes S' ilcaren contra tal at~tís, y encara 1' hu d' ells,lo de Parniers, foucastigat diirament, y quan mort el1 fou electe Vicari Capitular un dels canonges re- gu la r~ d' aquella Seu, qui segui la conducta digna del bisbe difu.nt, se contempla la ignominia de que '1 perseguís son metropolitá, lo arquebisbe - - de Tolosa, ~- ~ y de que '1 Parla-

~ - .~. . ~-~~ ~~ -~~ ~-

ment d' aiuesia ciutatlk7cond&nnás a csser cremat en efigie, com en efecte axi se practicii, ab gran escándol dels católichs de bon seny, qui veyan la prevaricaciii de tanta part del clero francés, que si be conservava los bons principis, los sacrificava als peus del ido1 omnipotent del Estat.

Y com un abinl crida un altre abinl y '1 desenfré de la , . ambicio no para fins á obtenirlo 'total domini, pera ofegar

les protestes del Papa y traurc autoritat a l e s seves parau- . l e s , aprofitant rancunies de bisbes, servintse' de les traces. de magistrats, en particular del canciller Le Tellier, pare del Aryuebisbe de Kheims, alegant los noms seductors de la dignitat de la monarquía, de la autoritat real y de les lli- bertats de la Iglesia galicana, lo día dinou de Mars de 1682 vuyt arquebisbes, vint y sis bisbes y trenta préveres teólechs reunits per manament del Rey, (de ~)zandc~to r,egis con-

- 24 - gi-egati) com en los temps dels emperadors cismhtichs bi- zantins, firman la famosa Declaraci6 y'ls quatre articles que tenen per obgecte disminnir la potestat pontificia y au- mentar la potestat real, y que substancialment declaran que'ls reys y princeps en les coses temporals ni directa ni indirectament venen per ordenació divina subgectes á la potestat eclesiástica, y que tampoch, ni per la aut0rita.t de les claus de la Iglesia, ni directa ni indirectament, poden los súbdits esser rillevats de la de la obediencia, ni ' desferlos del jurament prestat de fidelitat; que Pus del poder apostólich ha d'esser moderat ó regit pels canons, pels estatuts, per les costums y regles establertes, y que en Ies qüestions de fe lo judici y decret del pontihe no es infalible sin6 quan ha obtingut lo consentiment de la Iglesia.

La Declaració y'ls articles de 1682 son la gran humi- Ilació de Bossuet, lo famós teólech é historiador, puix son obra seva. Lluis XIV no fiantse de Le 'iellier, arquebisbe dc Rheims, Anima de aqiiella junta, volgué que hi assistis Bossuet. Contra la voliint,at del de Rheims, Bossuet no vo- lia que's tractas de la autoritat dcl papa, 6 6 lo menos ho volia allargar y dcmanava que's consult,ás la tradici0; perO I'Arquebisbe de París alegá que's t,ardaria massa y demaná 6 Lluis XIV que apretás la seva influencia sobre dels Prelats: Aleshores lo bisbe de Tournay rehB i'encá- rrech de forniular les proposicions y haventho fet no mere- xeren la aprovació; per fi Bossuet se veu obligat á ferho y ell, lo gran talent y de veres amich de la Iglesia, el1 qui es gran mentres no esta Inix la influencia de Lluis XIV, á qui solía anomenar Louis le grnncl, pugna ab si mateix, se contradíu y pera donar gust al monarca aiigeix á tota la Iglesia católica posantla en un dels majors conflictes que ha passat en tots los t,emps moderns. Encara volian, afegeix

- 35 -.

l'autorisat Fleury (i), dc qui trayern aquestes noticies, que parlás de la apelació del papa al futur consili, peró Bossuet s'hi negá.

La forma de conciliábul que prengué aquella junta de prclats, les proposicions donadcs com si Iossen canons, (hcec sancienda et declu~~andc~ csse duxin~us) y tot a@ no sols sens convocació canónica ni autorisació pontificia, sin6 ab ayre de adversitat contra Rorna, lo fct de manar lo Rey que la doctrina contingudá en la Declaració y en los articles fos obligatoria á tota la N%& sens permetre que fos contradita, lo -parlament de París, que no havii volgut rebre lo Conciri da Trento, posant la declaració y '1s arti- cles en son registre corn á norma pera son régimen polí- tich, los planystristissims del Papa sobre la direccio que prenia la nació cristianissiina sublivaren la conciéncia de la Europa católica, feriren la ánima.de cer del nostre ilustre Rocaberti, escitaren la seva en6rgica fé, y ab un vigor y acti- vitat verament catalanes alta u n sometent=t~tilogich-contra: - - ~

dels galicans, essent el1 sens dupte lo cabdill més ilustrc d' aquella creuada en defensa del pontificat, lo crit mes energich contra la forma de religió a l a russaque amenaGava

estendres per tot Europa, ab la gloria insigne de que al cap de dues centuries exiría 1' escriptor frances inés genial cle son tcmpi, lo comte de Maistre, quí seria un ressó de la seva veu y una ratificació solemne y aceptada de, les se- ves doctrines á leshores tan ferament combatudes. LO Comte de Maistre conteinporaiii de la Revolució francesa, que fou la evolucib del escés inijnárquich al esces popular,

v e g e 1' enderrocamentde la Iglesia galicana; y sos irrimor- tals escrits son lo plany profótich sobre '1s pecats del gali- canisme que tan contribuiren á. aquella gran dcsolació;

(1) d i ~ u d Darras, vol. M.

- 26 - Fra Toniás de Rocabcrti era lo viderit qui al sentir la so- tragada que la Iglesia y la societ,at rebian del esc6s rnonár- quich, pressenti ladesfeta social que havia de venir consti- tuintse el1 heraut contra les estralimitacions monárqui- ques en materia religiosa.

No n' hi havia pas cap Ines en aquell temps tan gpro- pbsit pera fer la enquesta al galicanisme c o n lo catalá Fra Tomás 'de Rocaberti. Én sa vida práctica, ,en son proccdi- ment governatiu, havía aemostrat una independencia que contrasta ab lo servilisme dels prelals francesos envcrs lo poder real.

Tamb6 a. Espan ya S' hi havia ficat un esperit similar al dels g a l i ~ n s encara que aqui quedava mes cohibit perque lo cos politich tenía una sanitat major que- F r a n ~ a . Lo sigle xvr~, diu 1' eminent Menkndez y Pelayo (l), fou lo si- gle del regalisme per escelencia; teóricament S' anava for- mant la escola que despres en la centuria següent, agrava- da per la signiGcaci6 y la proce3encia del senyor rey Don Felip V, havia d' acabar manifestant preferencies cismáti- ques; y pera sostenirse tal escola, di11 lo alegat eshriptor, tenia a son servay la ciencia dels Ilegistcs, enaniorats del govern absolut y pera '1s qna ls era máxima al16 de que la lley es la voluntat del princep, essent una especie de sacri- legi lo judicar de la seva potestat. <En aquell primer bull de esperit regalista no faltaren veus qui S' atreviren fins al) la

(l.) Risioria. de lpr heterodoxos, vol. 111.

S

28 - governador un día agafaren á dit frare porlantlo á les to-

- rres de Serranos; y reunint lo governador als magistrats seculars y precipitant lo procks, apesar de les reclamacions cnergiques del arquebisbe yui dernanava al reo per esser d e la jurisdicció eclesiástica, fou condemnat á pena de mort al meteix día aparexent 1' enderriá penjat al defora de la rexa d' una de dites torres.

No era lo senyor Rocaberti horne pera dexar passar una . ~

tal conculcaeió del dret públicli vigent, ni tan estraordina- ria y pública estralirnitació del poder real. -

Ab la seva estraordinaria activitat y '1 conexement que tenia del dret obtinguk la destitucib del duch de Vera- guas; y fulminant sentencia d' escomunib contra lo Mar- qués deVillatorcas no lali alcá fins que l'aristocrátich senyor consentí en presentarse cn públich devant del arquebisbe, agenollarse'a sos pens nú'de niitg cos par amunt y en rebre les dexuplinades del prelat.

A nosaltres los homens'de les derreries del sigle sis, qui vivim mes dels sentits que no pas de la inteligencia, potser nos semble duresa de cor lo tal rigor del arquebisbe Roca- berti, y no obstant consta la seva' bondat y misericordia, y regoneix en la sevá obra que '1 govcrn eilesiástich ha de dis- tingirse per la pielat; mes los homens possehits per grans ideals; en qiii domina sempre la alta pensa, qui van direc- tament al compliment d' una missió, los. ternperaments de cer, avuy tan escassos, mantenen los prgncipis iins en contra de sí metexos, y la sensibilitat mes esquisida sem- prc de naturalesa animal, se sacrifica davant de la idea que es de nat'uralesa divina, perque en l' ordre absolut de les coses lo principi, la idea, la veritat, sobre de la qual ha de reposar lo edi6ci de la societat humana perqiie se mantinga equilibrada, es com 1' astre del sol que ha de desfer los nú- vols y les boyres de les passions, prevalexent sobre de tot.

- 29 - Al iluslríssim Rocaberti li quadra lo que de son patro es- crigué lo Dant Alhigieri:

.......... . ... 1' amoroso drudo Della fede cristiana, il santo atleta, Benigno 2 suoi, ed a' nemici crudo, (1).

Ab aquesta energía, perb ab gran modestia, se-presenta i la lluyta davant dels gcilicans dirigits pel bisbe Hossuet, iam6s en tota la erivtiandat per son talent y doctrina, y sos- tinguts y dominats per ~ l u ' í s XIV lo monarca mes poderbs de la Europa. Publicá los tres grans volums in folio, B e Rotnani Po~stificis cliithorilnte y justifica lo presentarse davant de gent de tanta. erudició perqiie es bisbe, y 'S creu obligatá anar ala defensa del pontífice com en les diferentes crisis ha passat la Seu apost6lica ho han fet los pre- lats. Que 's presenta á sos ulls un espectacle semblant al de Grewori a-. VI1 quan aquest -. ~-A se quexava ~ de que '1s princeps

~ .~ ~A~ ~ ~- . teinporals en Hochde cercar la honor de Jesucrist tractavaii

, . .

á la Iglesia com á vil esclava, atentS solsá satisfer ses con- cupiscencies, y que '1s sacerdots y prelats oblidantse de la Lley divina y de les animes que tenían á son cárrech, no's coydavan mes que de fer servir les dignitats eclesiá~tiques pera reuplaridir de mundana gloria, y S' aplicava á si ineteix, com á bisbe, aquella sentencia de la divina1 Escriptura: (cisqiie crd tnortsrn certn pro jusfit in), combat per la jus- ticia Gns i morir. Regoneix que al escriure la obra se pwa entre '1 foch y la espasa, que s' allaran contra d'ell niolls de contraris, pecó que no tem als reys davant dels qlials ha de parlar, ni als calutnniadors qui exiran, sin6 la seva propia deficienciaperque '1s llibres que £cm, diu, encara que sian mal escrits nos aialagan y enganyan; que per a@ los

-

(1) Par. 12, - .

- 30 - dedica á Ignocenci XII peraque el1 los corretgesca com vulla y perque así fa lo qne sempre han fet 10s Prelats católichs; y lo que feu la meteix~sant l%u, fins després d' haverse trobat .voltat de llum celestial, 'qui consultá sa doctrina ab lo princep dels apóstols Sant Pere;

~recedeix al cos de la obra un llarch é interessant Prefa- ci ahon rnanilesta que 'S posa a escriure pera defensar la veritat é impugnar á les sectes que invadexen y volen co- rrompre lo domini d' aquella. Que la situació de la Franca lo afligeix. profundainent, puix al cap d' alguns an y s d' ha- 'verse publicat documents autorisats contenint la doctrina galicana, aquesta no sols no es contrariada, sin6 imposada pel poder real, y ensenyada en les Universitats.

Parla reverentment del rey estranyantse de que ab aquests assumptos eclesiástichs vulga disminuir. la gloria del seu nom, que S' havi4 guanyat ab fets preclarissims, fa memoria dels antichs reys de les Galies tandevots dela SantaIglesia romana, contrastant ab lo fet'actual de la regalía en virtut de la qual lo monarca, com per dret propi, se fica áconferir les prebendes y diguitats ecle~iásti~ues, ' 8 irnpedeix als pqchs prelats qui S' hi resistexen lo recurv á'la catedra pontificia. La potestat civil se porta d' una manera desastrosa, s e apodera de les rendes, confereix les prebendes A clergucs cortesans seus tenir en 'compte ni sa doctrina ni ses cos- tums, ni '1s altres requisits canóniclis, confoncntse 1' estat secular y 1' estat cclesiástich. Que perque no 'S diga que a

cxagera les coses, traslladar~a lo que diucu los docuiiients oficials. Alcshorcs alega Lo bellissim breu pontifici de 1678 endrecat á Lluis XIV, en que '1 papa faveure al monarca francés con1 es contra dret la seva pretensio, que aquesta donaría per resultat la confusi6 entre les coses sagrades y les profanes, treta la mitgera que inante la separaci6 de- gucla; y que sempre y en totes époques s'havia usat la ape-

- 31 - lació dels bisbes á Roma en contra dels scus metropolitans. Y tenía tant motiu de quexarse dels metropolitans, 'que en Rocaberti relata lo fct escandalós d' imposició á forca arma- da d' una intrusa per abadessa en lo monastir de Santa Cla- ra de Tolosa resistintshi obeytament les monges; delo qual en un breu lgnocenci XI tambe se plany extranyantse de com 1: arquebisbe y altres persones -ilustres pogueren contemplar sens protesta aquest horrible espectacle castigat ab tantes censures, ab escándol de la ciutat y del bon poble de les Galies.'

Vejám ara,. diu Fra Tomás de Rocaberti, com lo clero galica y '1s seus prelats se portaren en la defensa dels drets

I pontificals; 4 inserta les proposicions de 1662, que no obs- - . tant del decrel de Parlament no 'S portaren.8 la practica;

y desprgs les del 1082 a 6 l o decret real declarant que, ningú t a n secular com eclesiástich podía impugnarlos, ni ensenyar lo contrari de lo que en ells se contenía, y dirigintse-(y tot-lo-que anam dihent=-son-paraules-tes-~ ~.~ --

- . tuals seves) als notabilíssims prelats ab que avUy floreix la Galia, los diu com se compren que no hajan r'esistit ab . .

animo iuvicte unes proposicions contrarii?~ á la. fe cle la Iglesia.

Con¡ entre tan gran número.de Prelats no S' haja escrit ni una sola carta defensant la autciritat pontifical de tantes' maneres vulnerada, y '1s rccoraa c o i ja Ignocenci XI (in pontifilio Diplonzcttc arl GalliaPr~nz Begein directo, Gano 1613) loaposá 1' exemple del antich clero galica, qui f insá les hores havia guaSdat la lliliertat de la paraula, no tement res, ni csperant res, iora de. ~ e b ; Y cercant exemplesapli- cahlesal clero de Franca alegala autoritat de Celestí 1, qui, parlant com proféticament, a uns bisbes de la Galia los de- ya: tinchpor de que aqcesl callar no sia connivencia, per- que en aquests casos lo silenci es snspitós. iQuí apartará,

. . . .

- 32 - al rey, diu en Rocaberti, de aquesta falsadoctisina, segons calificació pontificia, si no ho fan los bisbcs? Acó es, afe- geix Rocaberti, l o que devian ier aquells prelats tan emi- nents en doctrina. y santedat, que 'S reuniren en la junta parisenca.

Y no es escusa lo que diuen los prelats francesos al papa, que tal feren per tenior que tenían de les penes, per- que com los responguélgnocenci XI, quan los sacerdotscle Dcu se deian dominar de la por, may son aptes per lo es- cels y arduu; y vosaltres ab esperit pastoral y humilitat de saczrdot (son encara paraules del papa)deviau defensar la causa de la Iglesia dsvant del rey, instruir la seva con-

. ciencia en aquest assumpto f i n ~ al, lo perill de que 1' ánimo real S' irritás contra de vosaltres, perque á les hoces cada

' dia, al parlar ab Deu en la salmodia, poguesseu dir sens avergonyirvos, aquelles paraules de David: Mostrar¿ als reys los aostres testirnonis serts conforzdrem.

.Retraula exenlplaritat dels dos iinichs bivbes francesos, qui S' alqarcn obertarnent contra del galicanisine y recorda les Ilohances,queal de Pamiers dirigí Ignocenci XI, perque en aquells temps tan dificilissirns Deu havia suscitat ei dit regne un sacerdot fael, qui en la cornuna consternació del esperit, y en lo' silenci, coiri'trornpet,a havia alqat lo crit. Y ell, enRocaberti, al escriure en defensa del pontiGcat perque 4; hi creu obligat per son carácter episcopal, se la seves lcs paraules.de Pico de la Mirandola: cescrich aques- ta apología no pera ferir á ningú, ni per acusarlo, sin6 pera escusarme á mi meteix del crim de impietatn. Y si parlo a11 alguna vehemencia diré ab lo antiquissim y apro- badissim escriptor y bisbe barceloni Sant Paciá, quan res- . ponía al heretge Siinpronianus: «dius 'que rn' encench; no hi ha tal. Potser m' escito con1 la:abella, qui devegades ab lo fibló defensa la mel,). Se conforma en tenir detractors

- 33'-

perque . S. Gcroni ja deya que al~ans de publicarse qiiiscun Ilibre, pera ler lo sabi ja Iii Iiavla qui 'n feya inenyspreu, y '1 nostre autor afirma que en son ternps 1' afany'de repro- var los llibres era tant, que als llibres los hi sucehia lo que alsfills dels hebreus queabans de respirar ja Faraó ¡os feya ofegar.

Respon á la dificiiltat d' haverse ja escrit molt sobre la autoritat é infalibilitat pontificia, y que tal vegada el1 falta al sirnbol de Pithgoras; noportcs lleirya al bosch; dihent. que la doctrina católica la veg6 I'apostol Sant Joan en sa viuió apocaliptica tancacla en lo misteriós. llibre dels sagells, y queaquests se deurian obrir segonslos temps y los acon- texements futurs de la Iglesia; qiiestiona ademks, sobre si. recorrerá en lo decurs de la obra al subsidi de la.lliteratu- ra gentilica, y ab aquest motiri esposa ab gran llibertat d' esperit lo seu pensarnent en aquest assumpto, y diu que el1 enlo present llibre se 'n valdrá com de la sal pera ferlo mes ~- ~ ~~

~ ~- ..-~-~a~ ~~ ~ .~ ~p

saborós al paladar del esperit. Y fineix lo prólech escusantse d'haverlo fet tanllarch;

quan el1 meteix lo desitjava breu, per la gran gravedat y ma- gcstat del asumpto; y per la penuria de noticies que de la historia del meteis se t6 sobretot en aquests regnes d' Espa- nya, conclohent ab aquesta sentencia de Sant Geroni: los cctns ~~~~~~an. per sos amos, y lu no ools qrie j o blnrlre per Jesrrcrist, (y per son Vicari en la terra)? Morir poclinz; c ~ l l a r no podirn.

En sos Ilibres-enRocaberti recorda la manera dels nos- ,

tres escriptors juri~tes, perque en realitat lo que 'S propo- sa lo insigne arquebisbe es fer,un alegat de dret en defensa

- 34 - del pontificat y d e ses eseclses prerrogatives, y pera pro- var lo dret fa com los nostres juristes qui acumulavan no sols textos legals, sinó sentencies, consuetuts, decisions, fets juridichs mes que no pas llargues disquisicions te6ri- ques; y axi es que sin6 delectavañ á lo menos dexavan evi- dentment demostrada la possessió del dret . Cerca en Ro- caberti la lley de la creencia ( l e z credencli) en les entran yes de la societat cristiana, en lo fet social, convoca una reunió general de tots los sigles y dexa parlar á. totes les veus, y á les hores practica aquell principi seu: may he sigut mestre de mi meteix (ncinzquan~ me ipsicnz doci~i). Axi en lo pri- mer llibre ahon-tracla de la infalibilitat del papa fora del concili, després d' assentar les proposicions de les diferen- tes escoles, fixantse principalment en la que diu que '1 pon- tífice (prescindint de si el1 personalrnent pot 6 no inco- rrer en heretgia) no pot de cap manera definir pera-creencia de la Iglesia cosa alguna Eierética (aligliicl /~cereliczci7z), proposa los textos sagrats ah&n constan les promeses de Jesucrist, dona principalnient la esposició de ~e la rmino , y desseguit fá desfilar la llarga professó de la tradició de tots los sigles, lo testimoni de pontífices, bisbes, cardenals, doctors; y com aquesta obra era una immensa obra de po- lémica, mes que no pas un traclat cientifich, un alegat de dret ab un f í práctich, la oposició y la contradicció de la doc- trina galicana; posa d' una manera mes mariifesta lofnc- tum, com el1 ja diu, dels metexos galicans, quan en aquell propi sigle en número de vuytanta cinch bisbes recorren al papa Ignoeenci X dernanantli que ab la seva autoritat infa- lible definesca sobre la doctrina de Janseni, y despres de obtinguda la definició en altra carta firmada per trenta dos bisbes (1653); fent notar que suscrigueren aquelles cartes lo Cardenal Mazarino, gran arnich del Rcy de les Galies y entre cinch arquel~isbes lo tan conegut en nostre pays Pero

de Marca, autor de la obra intitulada Concorcliu sncerdo- t i i ct i~nperii , que també galicanejava.

Y pera demostrar mes evidentment con1 la infalibilitat pontificia ha estat sempre en la conciencia dela Iglesia, d e - ga les consultacions en materia de fé fetes áRoma per totes les iglesies, fins les avuy separades de la unitat, de Norue- ga, de Rusia, d' Orient, y fent resplandir la seva importan- cia primariaper la antiguitat y lo esplicit dels termens, posa la consulta feta pel nostre arquebisbe tarraconense (any 500) ~ s c a n i u s al papa ~ i l a r i consignant d' ellalo signiGcatiu test: cccercant la resposta allá hon no hi ha cap error, cap pre- sumpció, sinó que tot S' ordena ab ponlifical deliberaci0.))

Alega despré.; lo testinioni d' emperadors y reys ab los . testos legals en que regonexen e11 lo ponti6ce-lo jutge de la ié; y f i n d o n a lo sufragi dels heret'ges sobre tot de 1 , ~ - ther adul.iint q,uatre llochsprincipals de ses obres é insertant les paraules ab que lo famós heresiarca se espressá en sa carta~a-LiIeó ~X-(-Tonz. f~%Vitcni-beryensi Episto la ud=Pa:- -~ ~ ~~~~ -~

pcciiz L e o ~ ~ e n z X): tregonexei-6 en la leva veu la ve11 de . ,

Cristo que en tu presideis y parla)).

En lo segon llihre apologétich assenta la perIecta cons-. tancia delsroinans pontífices en la fe vindicantia de les impostiires dels heretges y dels seus seguidors. Pera pro- var la permanencia en la veritat dogmática dels papes en son nlagisterinniversal, discuteix tots los papescontraver- t'its ~n aquest punt desde Sant Pere Gns los mes moderni, y per la seva defensa, segons son sisterria, acut á la tracli- ci6, A la doclrina dels doctors, qui en el1 aparexen com un riu caiidalós y li suposan una iiirimensa. erudicid y un ad-

- 3 6 - .

mirable conexeincnt de la antiguitat. 'Quan se topa ab los Centuriadors Magdehurgenses á les hores encara. es mes estens y cerca en subsidi de lo . que .preten defen- sar, la autoritat dels grans homens, com incidentalment, parlant de la veneració de les imatges retrau la autoritat ((d' aquel1 invictissim Rey de Aragú, Jaurne qui (citant á Zurita y á Lanuca) ediíicá dues mil iglesics essent devo- tissim de les imatges.)~

Certament qu'e en les qiestions hist6riques no te sem- pre una crítica prou fina, cosa que S' explica en primer lloch per la grandissima estensió de sos escrits, per la promptitut ab quelos redactá y per lo tant ab la suhse- gaent precipitació, y ademés perque, com ja havem insi- nuat, en Rocaberti era d' aquells homens qui senten pre- gonament la poesía de la antiguitaf, la estética del temps, 1' atractiu de lo vell; cosa que per mes que fins ara, mo- dernament, S' haja considerat qualitat antihistórica, en la veritat dels fets, en la naturalesa de les coses, es un dels apetits racionals engendradors de la historia; y así en Ro- caberti'dins de les sues controversies históriques de tanta trascendencia, puix se tracta de materia de fe, fa llargues digresions quan li esdeve algun motiu que li dona Iloch. Axi ab motiu d' una epístola de Sant Climent en que sem- bla que s'aludeis 5 la pliiralitat de mons, tractadels polos, de-si son habitats, dels descubriments fets de noves terres y d' aquella terca encara no prou conegurla que anoaenan Magella~ticurn. Y a les hores ab riquíssima erudici6 S' estent á parlar de la Atlántida aduhint autoritats de Pla- tó, h' Aristótil, de Diodorus Siculus, de SBneca, de Plu- . tarch, etc., pera provar'lo presentiment del nou mon ma- nifestant molts coneXements geográfichs, y de lliteralura antiga, mitg-eval y moderna. ~ é r 6 lo sentiment artistich de son esperit encara se posa mes en evidencia quan li ve

- 37 - al cas de parlar del Fdniz, lo be11 simbol que de civilisa- ció en civilisació ha passat fins a nosaltres. Aquesta -di. gressió estA plena d' exuberant poesía, los lestimonis de multitut de poetes que reprodueix const,iLuexen un quasi poema, fins cn Pich de la Mirandola produeix lo seu sufra- gi en favor del Fénix, y preguntantse en Rocaherti si la seva existencia es real, sentencia que la unitat d' opinions 'entre tantssabis fa resoldre que en eiecte existeis; axi com 1 0 disentiment sobre de les qualitats de sa vida semblan indicar que en aquesles hi ha d' haver [aula. Estava po- sat, lo nostre ilustre paysá, á defensar les tradicions divi- nes, peró les inclinacion~ de son esperit lo portavan á sos- tenir tamhé les tradicions humanes. A ,la frivolitat con- temporánea, lo respecte a les opinions antigues, lo fa riure; peró á en Rocaberti, tins quan en alguna oeasió se li troba deficiencia critica, may se '1 pot calificar de fluix ó Ileuger,

-~ - . sempre ~- ~~A va acompanyat d' un exércit ~ de sabis qui salvan

m-... ~ ~ = L - -- -- - - la seva responsabilitat .

Sens dupte per aquestes digrcssions que fan mes gus.to- sa la lectura, peró que naturalment p,erjudican la propor- ció en les formes del llibrc Bossuet, ab colérica paraula, lo califica de indigest.

Mes si estensi6 dona á aquestes digressions que no en- tran en 1' obgecte primari de la obra, en lo que constitueix son propósit, en defensar los actea y doctrines, relacinnats ab la infalibilitat pontificia, dels papes qui han sigut im- pugnats pels heretges, fins á les mes petites acusacions respon, de tot pren acte, nG dissimula la dificultat pi'opo- sada per adversari discutint estensament als papes Ze- phirinus, Marcellinus, Liberius y Félix, dexant los altres pel v.olum seguent; inanifestant que acaba d' escriure lo present en lo día dels Dolors de María (6 d' Abril de i691) y fineix dirigint una fervosa oració i la Santíssima \Jerge,

3

- 38 - dantli gracies, lo piadós Autor, d'haver pogut acabar aquest prirner volum (le la seva obra.

Lo segon volum que compren dos llibres apologktichs, diu en Rocaberti, en los quals S' assenta la invicta cons- tancia en la fe dels ponlifices Honori 1, Joan XXII, Xi- col:iu 111 y Gregori VII, y se '1s vindica de les impostures dels heretges y dels altres calumniadors, lou estampat á Valencia tambe en lo mateix palau del arqiiebisbe, ab ti- pos de Jaume de Bordasar 1' any de 1690.

Tot lo primer llibre d'aquest volum, que es lo 111 de la obra, te per obgecte la defensa de la ortodoxia de ~ o x k r i , y Bossuet se plany de que dediquc tantas planes ii. aquesta apologia; no ohstailt havem de tenir en compte que '1 iet del papa Honori es principalment lo blanch á que tira. van los.escriptors anti-infalibilistes, de manera que '1s ga-

- -

licans moderns, entre ells lo P. Gatry, encara lo resucita- ren ab ocasió del concili ecurnénich del Valicá. Lo nostre escriptor distingcix lo fet de les suposades condemnacions deHonori, con1 heretge, formulades pels concilis, y la doc- trina d' aquest papa en relació ab la d-octrina dels mono- telites de que se '1 suposava fautor. Coinenca consignant que aquesta qüestió, la de les condemnacions per aquies- cencia á la heretgia, no"s pot veure ab tota claredat puix lo nuvol de la vellura la obscureix fnzibes cetnstutis obs- curatu), mes que no obstant dels testimonis mes antichs resullan les falsiGcacions indupiables de les actes dels con- cilis en les que S' enclouen entre '1s noms dels heretges condemnats lo de Honori, fetes pels enemichs del pontifi- ce Komá á Orient. Ab aquesl propósit retrau la opinió del

papa Sant Gregori Magno, qui diu que '1s romans n o te- nen la agudesa,mes lumpocli les impostures dels grechs (4iioniaíl.c Ronlani sicid non u i i~n~ ina , i fa nec inzljos-

, tiirns hal~ent), y autorisat ab aquesta.opinió dona en Ro- caberti major fe als códes romans que als grechs; cspli- cant lo fet de la inserci~ fraudulenta del nom de Honori entre '1s dels heretges ab las arguments del? sabis y eru- dits cardenals Helarmino y Haronius, y d' altres iliistres es~riptors. En altre capitol cita lo t6stirnoni dels mes sn- tichs insertant ab aquest motiu un interessantissim pas- satge de Focius; y recorrent á les rahons teológiqiies ale- ga que la. opinió de la Iglesia may tinguci en concepte de llegitimes aquestes falsificacions gregues, que contrarían la constant costum dels concilis los quals rnay han judicat al sobirá pontífice de la Iglesia católica, segon los mes an- t,icbs documents canónichs. Y encara en aquest cas' tenim laprova indestructible de que la doctrina de E-Jonori era la

~ ~~

~ ~~~~ =- . ~-A ~ ~~ ~ - - ~ =& ~ -~ ~ ~~ ~- ~posada á la d e l ~ monotelites, segons consta eoidentment dels seus escrits, y que fins suposant lo cas de qiie.'l Papa no hagués fet la oposició declararla als heretges monoteli- tes, a ~ ó no fora prevaricació en la fe, ni falliment en la or- todoxia, sino que deuria esplicarse per ralions de ciicuns- tancies que aconsellarian al pontífice que axí convenia de moment obrar pera, no encendre les passions entTe les 'diles parts '(1).

E n lo quart Ilibre apologétich (segon d' aquest vol un^) 4racta de la constancia en la fe dels altres pontífices ja

(1) Com no ozcrivim ez proresso s n b i o .zqiiosti qi ioat ih Iiistúrien, donaui pu- ramrni, iin os t rao to d' on Rncslor t i . Ariir 1:i critico. doun altra soluci(> al confl ic to .

- 40 - referits, pero con1 no 'ns dirigim á teóiechs, anomena- rém solament, com á mes apropósit per I' obgecte per lo qual escrivim, los papes' Joan XXII y Gregori VII. A Joan XXII lo impugnavan alguns dissidents dc la Iglesia - católica com si Iiagués IaIlit en la doctrina de la pobresa evangélica. E n aquest punt Rocaberti. S' esten considera-

'

blement y, com sol fer, presenta un tractat d' aquella su- blim virtut que d' un modo sobrehumá-practicá en la terra lo Pobr-et d' Assis; y corn tenia los conceptes d' aquesta materia magistralment esposats per Sant Tomis y Sant Bonaventura los tresllada al seu Ilibre. Per nosaltres cata- lans aquest tractat te interés particular, perque la acusació d' heretge á Joan X X I I l i fejan los socialistes mitg-evals, falsos dexebles de Sant Francesch y frares apóstates dc la seva ordre coneguts ab lo nom deofi.a¿r.icelos, qui S' esten- gneren per nostre pays intervenint en aquelles qüestions re- lligioses y socials dos homens nostros, 1' un insigne en la teologia y en lo dret canónicli Nicolaii Eymerich, calilicat honorificament per Rossuet dc ucer $cIei inr/ui.ssitor.. . . . et axei,?.plar diligen¿issiuizi inr/rcis.sitoris, y 1'' Arnau de Vilanova á qui nostrc ilustre inquisidor tot condeinnant, les scves supersticions y cahories 1' anomena ab respecte nzagnrcs nzedicns.

En quant a Gregori VI1 si be en la ciencia formal no ha sigut may impugnada la seva 'ortodoxia, no obstant en Rocaberti parIa de el1 Ilargkment, no sols perque los pro- testants lo feren obgecte de les seves .critiques, sinó perque anava molt al cas tractantse del Galicanisme contra '1 qual cscrivia lo nostre autor puis la qüestió de la regalía, basa y principi de la lluyta de Lluis XIV ab lo roma pontifi- ce, no os mes que la qaestió.de les investidures de la Edat mitjana, es á dir, la metexa pretensi6 del poder politich que aná evolucionant, cambian los accidents csterns y-pre-

-

nen formes ,distintes desde la organisaciú feudal del Es- tat, fins á sa organisaciú burocrática moderna. Axi es que en R.ocaberti vindica a'l gran pontifice qui sostragu6 lo es- tat ecl'esiást~cli de la influencia c~rruptora del poder poli-, ,

ticli, al irnpugnador acérrim de la simonía y de la ' incon- - ?

tinencia clerical é invicte sostenidor de .la Ilibertat de la conciencia'cristiaua. Y. encara que aqucst sia un dels tractats que semblan autorisar les paraules de 'n Bossuet quan ca- lifica cl' indigesta la obra del Rocabcrti, demostra la perspi- cacia d' aquest, puix Bossuet en la Defensio Declurutio~ nis, que escrigu6 posteriorment y que constitueis 1a taca mes grossa de la seva vida, d' altra banda consagrada á la defensa de la Religió, fa jochs d' equilibri intelectual pera conciliar lo respecte que 'S mereix lo sant pontífice ab la seva acció governativa, que '1 prelat francés considera in- vasora. -

-. . a Acabá aquest ~~ . volum lo ~ dissapte abans de la L~ festa ~ ~ de la - . ~

CHtedra de San1 Pere, y ab tal motiu fa nova protesta de la scva amorosa adhesib á la Cátedra de Vcritat cstabler-

. ta en la ciutat de Roma.

C

Lo tercer volum de la Obra d' en Rocaberti que com- pren tres llibres, en los quals abundantment (n0r~nJe) pro- pugna la suprema potestat, tan directiva com coactiva, del Prelat de la Iglesia universal sobre les temporalitats, isque, com los anleriors, á Valencia y en lo meteix Palau del au- tor 1' any 1693. Acluest immens volum redactat en un any día per clia, ah tanta rhultiplicitat de materies, tractant les questions mes intcresants de la vida social, replé d',autori- tats y doctrines de tants sahis, tocant sempre á la teología,

- 42 - ciencia, de sí tan delicada, les rnetexes repeticions que al- gun COP S' hi troban, y devegades certa Ialta d' ordre de- mostran un esperit que no soesega, un enteniment que no para, es á dir, aquel1 fochintern que en lo monmaterial alca montanyes en lo mon dels esperits multiplica y engran-. 2 . deis les poteíicies humanes. Ab sabiesa y elegancia los je- suites d e la Universitat de Alcala de Henares escrivint al autor, ab paraules de Séneca, li manifestaren aquest mis- teri: ((cap ingeni pot esser gran sino s' hi barreja quelcom de furia («nulLur~z inyeniunz potes¿ essc nzngntwz unte- . yuanz I~nbeut adniiztl~nz aliyuid c le f i~ria ,») axi, diuen, 1' ingeni S' agusa. Tens la furia de la veritat; la justicia por la Iglesia t' ericen)). Y aquest activíssim foch era en lo cor d' un ve11 de setanta anys, qui donava llarch temps a la pietat y governava la estensa diócesis de Valencia.

b:n la Dedicatoria á Ignocenci XII manifesta que molts escriptors tan de la Iglesia grcga com (le la Ilatina, notables per sa pietat y doctrina han tractat de la autoritat del pon- tífice; pero que el1 sapia son poquissims los qui e x p ~ o f e s s o han estudiat la potestat sobreeminent quecorrespon al pon- tífice sobre les temporalitats; y que liavent aquesta sigut . impugnada no sols pels heretges', sinó que també pels nous partits y opinions que S' han a l ~ a t contra lo sagrat alcacar de Sant Pere es molt desitjat un llibre de aquesta materh. Donchs aquest treball destinat a demostrar la potestat que correspon al pontífice sobre dels reys y deis rognes deu esser dedicat al qui de fet la posseheix; d' altra banda ma- riifesta que sentint en son interior una tristíssima e intima afecció al contemplar la iniserable calamitat en que esta posada la Europa per aquestes qüestions en que 'S nega absolutament al Papa tota potestat sobre lo temporal, y ab tenacitat se propugna la idea de que res pot sobre dels reys ' ,

y dels regnes, el1 se troba consolat dirigintse al ponti6ce. . .

Asi S' hi dirigiren seinpre los prelats católichs en casos graves de doctrina; axi ho practicaren los prelats galicans, y axi ho haguessen fet abans de.la Declaraci6 de 1682 pu- blicada devant de la Iiniversitat parisenca, florida en tota classe de ciencies y avansacérrima propugnadora dels drets del pontífice romá; sens que de ella sortis c a p mena de protesta. Y ~ c ó m s' atreveix una reuni6 privada a determi- nar los límits que pertoc,an al poder apostólich' en 10 go- vern de la Iglesia? Judiquc qualsevol si aquells decrets res- viran afecte á. la Se11 pontificia y si van informats de la corresponeht reverencia y prudencia envers la Mare y Mes- tea comuna de totes les iglesies, la Iglesia .romana (1). Y si als prelats de la Iglesia galicana los fou licit determinar lo limit de les atribucions pontificals, igualment ho seráals prelats de les altres iglesies, y com los uns no poden im- posar son criteri als altres, essent distints los judicis, tini

-~~~ dr6m trencada la unitat y establert lo cisma.

~ -- ~.~ - ~ =-- .~ ~ ~

~

Ab aquest rnotiu esplica la manera fraudulentaTo¡¡Sr~ introduhi la P~agm.ú.ticn. Sartciú, principi de la 'rega- lía, y retrau les terminants paraules que ab motiu d' ella ,

- pronuncia Pio 11 (int Responsione ncl or-utionenz. oratorun~ Gallicorup~in Conoenlzi~Mant~~cino): «lo pontifice roma qui te por parroquia á tot lo mon, qual provincia ni 1' Oc- ceá limita, en lo regne de F r a n ~ a tindrá solament la juris- diccii, que placia al

Y en lo parlament, afegeix en Rocaberti, hi ha qui de- fensa que dit parlarnent te poder-pera impedii les censu-

(1) En dngletarre, la traduitian anglsise de l ' s rr8 t du parlorne~t de Paris, reudu sur ln. declarautian, e t cello iiu plsidoger de 1' irocst-general Titlou, qiii l'avait pr6aBd6, firen croire que la Franco ét,?it sur l o poiiit de se separer dn Sailit-Siege, ot e o l t o opinion g pcit. assea (le coiisistan~a ~ o a r qiio ¿uis XI\' se irút ohligé de la faire contredire oñiciellemei~t j. Londres par s c u siiibas sarleor, qiii deinnudn. et obti i i t Isauppression de cetto t,radi~ction. (Naiutre: de 1' Egliso Cidlicaue, lib. rr, ellap. v.)

- 44 - res pontificies y axi lo jutge dels jutges, lo sobirá ponti- fice, queda subgecte al judici del parlament de París.

Pera evitar divisionv y cisines', pensant hants altres prelats d' una rnai-iera diferenta dels galicans, 1' autor s' encamina al Sant Pare pera cumplir' la paraula de Sant Agusti: ccsiam tots en un sol pastor)). hquest sol té la potestat d' apaygavar la conciencia agitada de la Iglesia *

universal, -per lo qual diriginise al pontífice queda tranquil y a13 segurelal de no estraviarsc del cami verdader.

Manifesta Fra 'romas dc Rocaberti en lo Prólech, que '1 mou B cscriure aquest tercer volum la miseral~le condi- ció del teinps, puix por tot arreu la autoritat pontificia es impugnada; y com lo que destingeiñ la seva poderosa in- teligencia es una direcci6 practica, 1' esperit de polemista, lo al~atre 31 fort adversari qne te al davant, es amich dels arguments m2 I~onziraern, y axi f i ~ observar ab evident rahó com les Iieretgies y sectes que impugnanla potestat del pon- tífice sobrc les temporalitats, elles se valen tan com poden de 1' aussili dels princeps temporals, y de la coacció mes violenta pera. eslendres é imposarse á la societat, essent d' a@, entre altres, exeu~ple convincent, Luthcr y Cal- vino.

Que '1 obgecte principal que's proposa en aquesta obra es impugnar 1' error comú rlels heretges qui sostenen que

' ni Sant Pere com á cap de la Iglesia, ni'ls seuv successors en lacátedra Romana, tenen potestat - . ni directa ni indirecta sobre de les temporalitats, com ho sostenen en Belarmino, Domingo de Soto y rnr>lts altres prous de la Teologia que el1 alega, Y lo que afligcix, diu, es que hi ha autors no sols cristians, sin6 que 'S glorian d' esser cristianíssims, qui -

professan la metexa doctrina clels heretges com Dupin, doctor de la Sorbona, qui publica la sua obra ab la recoine-

, nació de nou.doctors teólechs de París. En confirmació de

- 45 - la tessis que 'S proposa. demostrar alega desseguit d' una manera sumaria una multitut d e Doctors y de Sants Pa- res de la Iglesia, y acut al aigument de fet retrayent la traslació de la corona imperial alcap de la persona de Car- lcmany feta pel Papa Lleó 111, y la creació dels set princeps electors del Imperi efectuada per Gregori V, axí com la facultat pontificia cxercida en aquest meteis sentit per es- pay de mi1 anys com sepodrá veure en son Chronolico Ezctcrsit (cap. ¡7 etc.) Aludint ii la autoritat de Sant Ge- roni diu que el1 en la present obra texirá l o que '1s altres han filat. y que' recorra á molts péra conexer moltes coses (a. r~;ullis ~ ~ z u l t a coynoscu~n.).

En lo llibre primer aquest volum ((De la Suprema -

~ ~ -- Potésfat del ~PEtiGce e n Ies~ temporZitEts)j c o i f i m p e r . .

assentar les opinions dels.doctors cat6lichs fjxantse princi- palment en dues. La primera que regoneis lea dues potes- tats, temporal y espiritual, del papa sobre tot lo mon, peró' restringint la seva potestattemporal, .en quan al us y exer- cici de dita facultat solzment áles terresde lalglesia; en quan áles terres del Imperi y dels altres regnes; que no están sub- gectes ternporalkent á la Iglesia, lo pontífice res ne pot dis- ' cernir, ni disposar, perque les dues potestats son distintes 6 inconfundibles essent ~ e u immediatament la font y ori- gen verdader y unich del Imperi y de la Jurisdicció eclesias- tica. ~a altra opinió católica SOIS admet en lo romá pon- tífice potestat direcla en lo espiritual. peró no en lo tem- poral. Entre '1s sostenidors d' aquesta opinió posa, com es natural y de justicia, son ilustre germá d' hábit, Fra Do'- mingo de Soto, y trasllada la seva respectable doctrina quan .

- 46 - , afirma que '1 papa no pas per la seva potestat lemporal sinó per la espirit~ial, sernpre que per rahó de la fe 6 de la religió sia necessari no sols pot fulminar censures eclesiás- liques contradels reys y cohibirlos; sin6 que adernés també privar als princeps cristians dels seus bens tcmporals y fins procedir á sa deposició. Y he dil, continua Soto, en virtut de la seva poteslat espiritual, perque la potestat del ponti- fice en quan pontífice, no es merament temporal, peró usa de la teniporal en servey de la espiritual (u¿ spiritunlis nzi- nislru).

En conlrapovici~ a la doctrina católica establerta posa la proposició dels galicans en los cornicis de 1682 ((que '1s reys ó princeps in tciiz~~oraliDr.ts noestan subgectes á cap potestat eclesiástica, y que ccc!tlto~~itntc clueictnz la Iglesia ni directa ni indirectament los pot deposar, ni csimir á sos sqbdits de la fidelitat, y de la obediencia etc.))

En corroboració de la doctrina de Soto y dels altres doctors é impugnant la doctrina dels galicans, alega la auto: ritat de molts Sants .Pares y jurisconsults y assenta lapro- p ~ s i ~ ó de q"e la sentencia que nega al pontífice lotct po- testat en lo temporal pugna ab lo Verb de Deu; y á les hc- res posa les esposicions de iliferents Sants Pares y doctors sobre '1s testos evangélichs que 'S refcrexen á aquesta qiies- tió, discorra provant que ahon hi ha dues potestats ordc-

' . nades sobre un meteix subgecte la una ha de estar subordi- nada á la altra, y ab molta elegancia esposant la teoría de Aristótil sobre les facultats anomenades c~ryuiteclóniqc~es, demostr~ que son aquestes directives de les inferiors (tenz- por.nlin p7-opter spit.ituctlict), que donan la forma, la pau- ta, la caracterisació; y npsaltres veyem a r a per aquelles eternes coincidencies que la verilat te ab si rnetexa, en lo decurs de sigles sempre entre si diversos, y en les doctri- nes cientifiques tan variables; que tot lo mon civilisat re-

- 47 - goneix les facultats arquitectóniques de Lleó XIII en'ma- teria social, predicades pl.egonament per Aristótil y aplicades

.al Ssnt Pare pel nostre paysa Rocaherti, qui anant desen- lranyant lo concepte aristotklich y agermanantlo ab la cien- cia católica retrau la doctrina. del eximi Suirez, concordada ab la de 'n Soto, qui afirma que sernpre que sia necessari pel fi espiritual lo ponti.&e pot imperar sobre ys reys y corretgir les seves lleys.

Y en u n interessant Eücurslcs chronologicns per varia S G C L L Z ~ pregunta. si '1 papa pot crear reys, y respon ques i que pot sempre que ho exigesca una urgent necessitat de la iglesia, provantho per diferents fets histórichs. La-Rep& blica yeneciana a l ~ a d a i~ Tribunicin ud Dliccilen~ Digni- tutenzper lo papa Adeodato, eqiiiparada als reys y em- peradors ab lo tito1 de Screnissinzn. Lo papa Alexandre VI (valenciá), determinant ab les seves butlles la soberanía

~ ~

deisnous mons descuberts, y Pio V creant á Cosme de Me- ~ -- ~ ~

diEis,=Düch de ToE?ina;Tntre mol t sa l t ra -que anoniéiia.-~~ ~ -

Es cert que Fra Tomás de Rocaberti, . . presta1 lo degut tributde reverencia científica á la classica opinió de Fra Do- mingo de Soto, sembla inclinarse a l a mes estremada que sosté, que '1 papa te jurisdicció en les temporalitats direcle c tperse , y así alcga'lo suiragi de inolts escriptors antichs que ho soslenian; pero Bns a ~ ó te una esplicació racional y satisfactoria. Perque el1 no escriu un tractat didictich,

'

sinó un alegat juridich, y 'S dirigeix contra teólechs y ca- nonistes cortcsans d' un :ey qui ostenta lo renomde cris- . -

tiarñssim, contra uns prelats qui volen fundar la política. en lo Evangeli, y tots, eclesiásticlis y monarca, fundan los seus arguments, posan pcr basa de sos progectes, lo dret cristiá tradicional, pretenent que '1 s i s tma galicá es la es- pressió y la concretació del dret de la Iglesii~. Per lo tant á Rocabertino se '1 deu titllar d' estremat puix.seposa en la

- 48 - metesa situació en que han pres posicions los adversaris: cn -lo dret .píiblich positiu cristiá. No mira la qiiestió corn la mira en Solo y la solen mirar los tractadistes moderns, es á dir, considerant la jnrisdicció del papa en 1' ordre abso- lut y perinanent, no en contemplació d' una societat sobre- naturalisada universalrnent per la fe, sinó d' una societat in abstracto. os galicans invocavan lo dret canónich, en Rocaberti en justa correspondencia cerca la Ilegislaeió in- ternacional de la cristiandat, y en aquesta posició posat 1' assumpto, es evidenta la seva victoria. Lo imperi era 1' eix d' aquella admirable unitat moral de la cristiandat, y 1' im- peri, diu en Rocaberti, era feudatari de la Iglesia provantlio ab iilolts fets histórichs. Lo sistema feudal era la forma no sols del dret privat, sino també del dret publich é interna- cional, y dins d' aquel1 ordre gerárquich lo pontificat tenia lo primer lloch, y era com lo fonament . . y priucipi de tota la restant gradació. La superioritat pontificia sobre 1' em- perador es evident. Al cansigrarlo, esplícitament lo papa li deya: conjrmanzcis, corroborarnzis, et per nostranz

' Apostolicctrn Autl~or~itntcm conceclimus, etc. ; respecte dels reys, totes les cerimonics dc la consagració revestían forma de dependencia feudal, y en lo jurament que presta- van se confessavan easscilli Ecclesiir?. Despres que 1' em- perador ha sigut consagrat, afegeis en Rocaberti, al pujar lo papa á cava11 li aguanta 1' estrep, agafa la brida y lo acoriipanya una estona; y ató demostra lo que de una ma- nera mes esplicira manifestan los versos que lii ha al vol- t,ant, de la pintura de la Basílica Lateranense, representant al papa Ignocenci II y a 1' emperador 1,otari postrat á sos peus com á súbdif, y que cliuen:

Rcz ccnil ante forns, jurcin.spricis Urbis I~onores, Post 1~01)zo Jt Pupce, S Z L I ~ Z ~ ~ , ycio dante, COI.OIZUIIZ.

. Alega ademés +e '1s doctors d ' abdos drcts sostcncn .

que '1 papa es lo jutge suprem, ctianz i n teni;nor.nlifizis, al qual se pot apelar desde tot arren del mon; y nosaltres afegirein que fins ara, quan desgraciadarnent esti desfeta aquella admirable unitat moral anomenada la cristiandat, que requería per la metexa naturalesa de la cosa aquest . jutge suprem que vindicá en Rocabcrti contra rcgalistes y galicans, fins ara, quan la metexa Iglesia lia manifestat diferentes vegades que considera aqnell anticli organisnie públich com una llegislació histórica en consonancia ab un egtat social que ja S' cs desvanescut; en mitg del dcsgavell politich internacional la figura del Papa encara se presenta ornada d' aqucsta nobilissima magistratura universal; qire lo que Bossuet repelía avuy es admés per alguns tractadis- tes católichs y protestants, .y que lo qne LJuis XIV, rey cristianissim, volia desfer, en nostres dies havem vist res- taurar, á Ió menos en algun cas particular, sinó com B con-

-=., -. -- ~ .- .~ ~ ~ ~.~ .~ - - ~.~~ ~ ~- - . ~ -~ seqüencia d' un~aret , al lo menos com á regonexement de

~. supcrioritat moral.

Así com ha dedicat un llilire á provar la potestat direc- tiva del' pontífice roiná sobrc les ternporalitats, després destina.10 llibre segon pera demostrar la seva potestat coac- tiva sobre dels reys sempre y quan sia necessari pera lo bon regiment piiblich. Primerament'tracta 1' assumpto doclrinalment y desprks per medi de iets histórichs rcla- tant molts cas0s.d' escomunió y anatema contra diferents reys, y en particular parla d' Henrich VIII: Pcr 1' interés

. . que desperla, no volem dexar cle donar compte del episodi que relata de la virtuosa Gaterina, princesa del Casal

- 50 - d' Aragó, muller. d' Henrich VIII. Refereix la noble con- ducta d' aquella muller admirable é inserta la carta que escrigué son confessor, lo menoret Joanneni For.estlcr», quan estava en la presó de Londres .en vigilies d' anar al suplici, la ediíicant resposta d' aquest y la altra b r t a qnc la matexa Caterina próxima a' la mort escrigué a , son in- digne cspós induhintlo amorosament a reportarse, á pre- pararse pera la eternitat, recomanantli la 6lla d' abdos, María, y a tres criats y tres criades, demanantli que ade- més de lo que se '1s dega vulla pagarlos una anyada com- plerta de salari.

hquesta digressió de que havem pres nota per t~actarse d' una princesa originaria del nostre pays, com tantes altres que fa en sos Ilibres, no inipedeis la abundancia de la doctrina y de les autoritats pertinents al tema, y que en aquest tzactat nosaltres dexem estar per esser de menor interés y menos controvertida.

Desseguida, en lo llibre terccr, dona un pas mes enlla y pregunta si la. suprema potestat del roma pontífice en les temporalitats essent coactiva arriba fins al punt de po- der deposar als princeps (e¿ciccutor-anrli Principe.s). Y afir- ma que lo summo pontífice en realitat tc '1 poder de privar de sos rcgnes ó dominis als princeps temporals heretges, cismátichs ó enemichs de la Iglesia.

Diti que encara que acó sembla contrari a la pietat que la Iglesia ha de servar en son govern per lo tringul que en la societat cristiana porta un tal cas; no obstant que lo dret es indubitable, y que no pot dirse que son exerciei en. certs casos graves y necessaris sia contrari a la verdadera pietat, puix lo govern.humá ha de imitar lo govern divi, y la pro- videncia del Senyor en lo govern del mon algunos vegades pera be dels metexos Iion~ens usa aquests de~lronaments y destracció de dinasties que havern de creure que A la curta

6 a la llarga han de produhir un be, y que '1 meteix mon los pren per cásticlis exemplars. Ab aquest G alega les autori- tats dels profetes del Antich l'estament, y dels primitius escriptors crislians aduhint com á cástichs providencials de Deu lo daltabais de personatges y de institucions polí- tiques.

Retrau estenses esposicioiis del test dc Jeremías: «Ve- taqui que t' he constituhit sobre 'de les gess y dels reg- iies, pera que arranques, destruesques, escampes, esparges. qucs, y bastesques y planles»; que lo aplican al vicari de Jesucrisl doctors tan emin~nts com Sant Tomis y rnolts al- tres gravissims escriptors. Adulieix rnoltes butlles apostó- liques que son la aplicació d' aquel1 test profétich, termi- nant ab la celebérrima del gloriós Sant Pío V contra Elisabeth, reyna d' Inglaterra; docuinent, afegím nosaltres, que encara que doctes escriptors católichs han titllat com deinoportú 6 impolitich, sempre restará, cn lo curs de la

=. .~ - . .~ -~ ~ --

~~ --

civil i iació-Gana, com un monumc)it dc la fiimcsa de principis y del .zel per la honestedat pública de la cAtedra- pontificia.

Produeix clesprés lo sufragi decisiu de les grans auto- ritats católiques, de sants doctors, posant en primer terme abans que a Sant Tomas al nostre insigne jurisconsnlt Sant Ramón de Penyafort, la doctrina de inolts pontífices, les decisions d' alguns concilis, les ensenyances de bisbes y cardenals, entre aquests los moderns y respectables Be- larminus y Baronius, teóleclis qui son prínceps en -escoles contraries: Bannes y Molina, Victoria, Domingo de Soto y:Francesch Suirex; y gran número & escriptors de dret civil, acabant lollibre, pera demostrar lo dret ab lo fet ,ab diferentes disertacions ahon tracta especi6cament de les deposicions d e ernperadors, reys y altres príncep~:

' La concluenda cle la obra.la forman unes belles ora-

- 52 - cions á la Verge María, á qual protecció atribüeis que apc- sar de ses poques forces y de teuir al davant 6 inolts po- derosos enernichs, haja pogut acabarla, en obsequi á la cátedra romana. Que la comencá lo día del Patrocini de la m are de Deii de 1692, acabantla lo mateix día del any 1693.

Ab la obra de que acabam de donar una lleugera, peró exacta noticia, Fra Tomás de Rocaberti, ja princep ilustre de la metropolitana Iglesia de Valencia, se feu cabdill d' un . exércit teol6gich, movilisá un exércit doctrinal contra 1' exércit doctrinal Be Lluis XIV. Al@ lo sometent contra una escola cortesana á qui el1 meteix, gran conexedor de la cultura de tota Europa, confessava posehidora d' una suma ilustració (litterarrlnz splendore Jorentí.ssiri~nnz); contra una doctrina que amoxavan y protegían gayre be tots los áulichs de totes les monarqiiíes católiques, y pro- pngnavan obertament y 6 la violenta tots los monarques protestant,s y cismátichs. La scva obra,'mes que una obra. literaria, es un enérgich acte de fe y de devoció apostólica. Induptablement, fins ab los defcctes que havem anat notant, resulta un monument litarari 'colossal en defensa de les prerrogatives pontificies; peró la literatura no alca de sopte exércits, ni literaris, com los alca la fe.

Lo vcll perb activissim autor enviá la seva obra als sabis colegis universitaris que les ordres religioses tenían á Salamanca y á Alcalá d' I-lenares, á aoctors eminents. y

- 53 - i prelats erudits, produhintse un entussiasme per la obra y una esplícita y fervorosa adhesib á la doctrina en ella sostingucla. Fra Tomas de Rocaberti, ab 1' instint práctich que posehia, eridevina que la colecció y la publicació d' aquells testimonis, tan calificats, constituían un sufragi autorisat y ple en favor de la causa que defensava y que havia de ressonar per tota la cristiandat, fent reflexionar als matexos galicans, qui encara que sabis, estavari ensopits per la buperbia nacional. Y per acó deteirnini pr~duhirlos al públich estainpanllos en Iosegon volum de la obra. Ell ja endevina que ab aquest acte seria notat de superbo (coin de fet lo 'n ti& Bossuet), pcro el1 no S' espantava dels reys clela terra ni de les acusacions dels homens. ctPu: blicain aquí, diu, lo testimoni o judici do homens eminents en erudició y doctrina., qui son com astres de primera mag- nitut en 1' hemisieri espanyol, qui resplandexen' en les ce- lebérrimes universitats salrnanticense y con~plutense, lo qual si be sembla que-FleZaomXirsti perque en part re- dunda en llolia.nga del autor, no obstant CDm que constitueix un fort argurnent en favor de la Infalibiiitat pontificia s 'ha judicat convenient la seva publicació pera que ab les res- plandor~ d' aquesta doctrina la infalible aíitoritat de la cátedra romana, com altre sol, ilumine mes clarament a tot lo mon cristiá)).

S i la perfecció social, la civilisació humaiia, consistís solament en la ilustració literaria, los següents documents, que quasi no ierem mes que anomenar, provarían que '1 sigle XVII á Espanya fou de gran escelencia, puix rnostran clarament que á lo menos en 1' estat ecfesiástich hi havia una cultura sagrada y clhssica de primer ordre; , potser fins S' hi notan síntomas de relinament.

Pero pel nostre cas, pera lo que 'S proposava en Roca- berti, aquest scifragi rehonat de la teología espanyola en fa-

4

B 54 - vor de la infalibilitat pontificia, demoslra que al reves de lo que passava ab lo clerogalicá, 10 nostre. no solament se mantenía dins dels principis constants de la creencia uni- versal, sino que mostrava gran llibertat d' esperit respec- te del poder politich (llibertat que desgraciadament anava flaquejant, fins en lo clero; en les monarquíes d' Europa), proclamant la unitat relligiosa del llinataehumá ab la creen- cia en lo Mestre infalible de totes les nncions en front de aquel1 sistema politicli que iniciá la monarquía absoluta y portá á son paroxisme la revolucib, segonv lo qual la lley del Estat, del qual l'home n' es tina célula, le dret á dispo- sar de la religió, de la familia, y en lo socialisme, ultima evolució del sistema, fins de la propietat dels ciutadans.

Lo bisbe de Tortosa comenca dientli que '1 seu esperit aíligil i d veurc los decrets dels bisbes francesas, 611s predi- lectes de la Iglesia, pero al present solarnent servidors de la voluntat del Rey, despossehint al vicari de Jesucrist de sa divina intalibilitat, ara troba consol en los llibres de 'n Rocaberti,fruyt d' un immens treball que sols tu, home de totes hores (omnitinz I~orariun ho~izirte) has pogut por- tar á efecte. Per to magnánirn bisbe la impietat portará la mordaca de ld veritat.

~ e r i t n t i s Impielcts putitur Z~cpntzstk

Diego de Flores, agustiniá, exprovincial de Castilla, se felicita de la oportunitat de la publicació en un temps en que la cohejanqa del poder revestintse de habilitat política gitason veri valentse de calumnies y rebeldies.

Seguexen les cartes, sempre plenes de such cientilich y d' elegant forma, da moltes corporacions universitaries. Dels colegis de carmelites descalcos de Salamanca y de Alcala; del colegi monacal de Sant Rasili de Salamanca,

firmada per 1' abat regent, y '1s lectors de teología ahoil li diuen que fari. callar á aquells qui encara no son heret- ges, ni obertamerit cismátichs, peró que per eseer m a s a politichs essent fills de la Iglesia pugnan contra de ella. Los minims del colegi de Sant Francisco de Paula es- criuen 1' elogi d' una obra que '1s sembla impossil~le 1' haja escrita un home que es arquebisbe y virrey. L' abat y '1s lect,or': del colegi dc cistercienses de Salamanca 1' ala- ban perque ha fct lo dificilíssim cn 1' ordre de la bellesa, es B dir, donar novetat i lo que S' es envellit. Lo rector y mestres del IZeal Colegi de la Companyía de Jesús i Salamanca li diuen que ha recorregut felicment tots los jardins de la sabiesa . . . que en un llibre hi han trobat una integra biblioteca. L.o colegi de premostatenscs (le la metcsa Universitat li diu, que '1s galicans hauran decallarperque '1 llibre los hi tapa la boca. De la rnetexa:&ancraparlan los

- ~

ger6nims salamanquins. La carta d e l Colegi de la Com- ~ . - - ~ ~ panyia -de Jeiús en la Universitat dr Alcala es espressiva y

'eloqüent: li diuen Alcides qui juga ab les serps; David ab la bassetja, en lo firmament de la Iglesia 1' este1 major, sig- ne del temps. (Sile la obra bastida ab incomparable magni- ficencia es imatge del autor, qui sols se pot comparar ab sos escrits. L' insigne Joseph Pérez, abat, mestre de llen-

, . gues sagrades de la universitat de ~aiamanca, lo teólech del General y '1 lector del Colegi benedicti de lafamosa uni- versitat li diuen, que com lo seu llibre, la nostra Europa, compendi de tot lo mon literari, no havia vist res ni mes

-erudit ni mes escelent. De la nostra Catalunya, ahon la vida universitaria gayre be dormía, i s la veu del Colegi de Carmelites descalcos de Lleyda dientli que no teme la for- talesa dels enemichs, qui ~ertament S' enverinaran encara mes al contemplar com en Rocaberti vessa sobre '1 cap vi- sible de la Iglesia lo bálsam preciós de la seva doctrina que

- 56 - ells desde '1 cim del Carmelo suspiran y pregan per la vic- toria. Los clergues menors del Colegi universitari de Sala- manca li diuen que la seva obra no te igual; lo eolegi de Vera-Creu de la metexa universitat, que es un monument mes perenne que '1 bronzo. Lo Colegi dels doniinicans de Sant Tomás d' illcalá li escriuen que com es de casa no li volían escriure, peró ho fant seguint als altres; y ab jus- ticia li diuen que te gracia en introduhir la poesía en la ciencia endolcint als esperits, y li alaban la amor que ma- nifesta a la antiguitat, tins en les coses petites. Los carme- lites calcats de Salamanca declaran que mereix una ara a Roma, perque si n' hi tenían una de dedicada les oques perque ab sos crits y ab 1' esbatech de ses volades desper- taren als defensors del Capitoli qui dormían, el1 ab sos crits d' alerta y fent volar per t9t lo mon los seus volums, ha empaytat tamb6 als galos, qui volian expugnar no sols la ciutat de Roma, sinó lo cap de la Iglesia romana, cri- dant á les armes á tots los defensors de1 pontificat. Lo Co- legi de trinitaris cal~ats de Salamanca aplican á la seva obralo vers: qtcuntu nec est, nec erit, nec ~ i s u prioribiis unnis; y corn fant moltes altres de lcs cartes li alaban la pietat y la misericordia envers los pobres. Lo Real Con- vent de Santa Creu de Granada li escriu que axí com lo Ili- bre de la doctrina católica que Sant Domingo, en la Galia, tirá tres cops al foch no 'S cremá quedant ab lo miratcle convictes los albigesos; axí lo llibre den Rocaberti sortirá també de les flanles deis galicans y '1s convencerá de la veritat, dissipantse lo cisma que S' anava forman+,. Lo Co- legi de l' ordre de la Mercé de la universitat d' Alcalá es- criu ja no una carta sinó un substanciós opiiscul contir- mant les doctrines de 'n Rocaberti y adherintse á elles; y moltes altrev corporacions teológiques, prelats, com lo ar- quebisbe de Sant Jaurne de Galicia, quili pronostiga que son

llibre obtindrá la conIessi6 esplicita de tot lo mon creyent en la infalibilitat pontificia, corn lo bisbe D. Isidro Aparici Gilart, conceller in Siipretno Al-agonice Senntu, qui des- prés d' alabar los llibres de 'n Rocaberti impugna la acció política de Lluis XIV á Europa com impropia d' un princcp cristih; diputats y procuradors del brac eclesiástich en les corts de Valencia, sacerdots, seculars y frares caracterisats en lo mon literari, tots plegats representan una concentra- ci6 de forces antigalicanes ab la manifestació de fidelitat á

la crccncia tradicional en les divines prerrogatives del pon- ti6cat romá.

L' insigne Bossuet, qui ab tot y ses flaqueses envers Lluis XIV, sempre ha d' csser anomenat ab consideració, se feu 1' advocat del galicanisme en contra dels llibres que Rocaberti havia escrit impugnantlo. Ell, encara que no ab gust, fou 1' autor de la Declaració y dels articles de 1682, el1 ha d' esser qui S' opose á sus impugnadors; un abim crida un altre abim y després veurem com escriu la De fensiu' que tots los seiis admiradors verdaders desitjarian que may hagués publicat despres de la mort del ilustre Bisbe de Meaux, son indigne ncbot, lo bisbe de Trojes.

Monsenyor Benigne Uossuct, bisbe de Meaux presen- tá al Rey una «RiIemoria contra lo llibre intitolat De Ro-

.

mani PontiJcis Auctoritate, etc., dividit en tres volums in folio per Don fra Joan Tomás de Rocaberti, general que fou de 1' ordre de Sant Domingo, arquebisbe de Valencia.))

- 58 - 1,' autor diu que en los Ilibres d' en Rocaberti convé Gxar- se en tres coses, l." lo cos de la obra, 2." les cartes dedi- catories y '1s prefacis del autor y les aprovacions que porta; en lo segon y en lo tercer voluin hi han dos breus del papa al autor, dels quals conve parlar separadament. Sens cntrar en lo fons de les nlateries lo rey sempre te mo- tius de planyerse de aquesta obra per la agror que inspira al papa y a tot To mon contra Franqa, y per la. manera com lii es tractat no solament tut lo clero, sino també la perso- na augusta y sagrada de Sa Magestat.

En lo paragraf 11 Bossuet se fixa en perque tracta, diu ell, ais irancesos com tt heretges en la qiiestió de la inialibi- tat. Lo acusa de que no cita i tots los escriptors anti-infa- libilistcs catolichs, pero confessa que cita als mes ilustres y sabis; se plany de que tracte d' heretica la doctrina quan en Rocaberti solament li suposa, y encara materialment, no formalment, dihent quele toles les condicións pera esser declarada herética, eom de fet posteriorment ho ha sigut. L i reprova que 'S gose á posar i la boca lo norn august de Lluis XIV com á autor de les violencies comeses, quan es evident que les cometé, segons havem dit, y '1 meteix Bos- suet dona á compendre quan al capdevall de la memoria, diu, al aconsellar lo que 'S dega fer, que dels fets citats per Rocaberti, mes val que no se 'n parle.

En lo paragrai 111 Bossuet tracta de que en Rocaberti, diu ell, califica de impía, heretiea y cismática la doctrina de la independencia del$ reys en les temporalitats, sens en- trar en les esplicacions que dona 1' arquebisbe de Valencia y que ara concretarfient mostrarenl. 1 .O En Rocaberti im- pugnava la inclependencia dels Reys en les temporalilats en vista de la eterna qüestió de les investidures renovada per Lluis XIV en la qual lo princep politich, per ralló de les temporalitats pretenía apropiarse los cjrrechs ecle-

- 59 - siistichs. C." En la qüestió general de la jurisdicció ponti- ficia sobre '1s Reys y les coses temporals no eclesiástiques, en'Rocaberti, apesxr de ses preferencies, manifesta gran res- pecteperla opinió clássica de Domingode Soto segons la qual la jnrisdicció sobre lo temporal li sobrev8 al cap de la Iglesia católica r.utionepeccuti;es a dir qhe tela facultad de judicar moralment á tot lo mon y declarar lo dret natural en les rela- cions entre princeps y siibdits,com ámoderador universal de la conciencia cristiana, 3." Quan en Rocaberti sosté que j uri- dicament lo papa te '1 dret de deposar princeps y exercir al- tres actes de soberania universal clarament manifesta que parla a les hores en virtut del dret histórich, de la organi- sació política feudal, del dret internacional que per espay de mil anys regí la vida de relacions politiques de la cristian- dat, de la qual era cap gerirquich lo pontífice romá.

En lo paragraf IV parla dels escesos dels aprovadors, que mes que no pas aprovacions, diu, son tractats de la materia; que era, podem afegir nosaltres, lo que 'S proposá en Rocaberti, y se quexa de les alahances que dirigían A aquest, lo qual tothoin sab que era comú en aquella época y fins ara bastant corrent també.

E n lo paragraf V se plany de que '1s aprovadors del llibre digan que les 'llibertats y privilegis de la Iglesia gali- cana son revoéables en virtut de la sumnia autoritat pon- tiíicia; lo qual totl~om sab que es la doctrina clissica en ciencia canónica,

En lo paragraf VI acusa A la obra de contenir injuries á la F r a n ~ s y mxhcament de respecte al rey, perque compta la qüestió de la regalia,adhhint Bossuet la rahó indignad' un esperit cientitich, de que lo rey mes ha donat á la Igle- sia que no pas li ha pres.

En lo paragraf. VI1 parla dels dos breus pontificis di- rigits al autor de la obra y encara que diu que en ells se veu

- 60 - que la intcnció de Sa Santedat no ha sigut aprovar lo fon- do dcls llibres, sinó alabar solament «la diligencia, 1' estu- di, 1' afecte y '1 zcl, 1' erudició y '1 talent que 1' autor posa en la defensa de la cátedra apostólica)) que son les parau- les que usa lo papa; no obstant, continúa, es enfadós de vcure al c,onicncament d: aquest munt d' invectives con-

t r s tln si grczncl ro i , dos brcus pontificis en alabanpa de aquel1 qui lesmostra ab tanta agror y quegosa escampar lo seu vcri cont,ra un princep tan piadós, no sols en los pre- facis sino Gns en les cartcs que endreca Sa Santedat.

En los següents paragrafs proposa al rey lo que S' ha de fer. Diu que altres llibres mes ignoccnts que aquests han sigul condemnats a esquesarl.os lo butxi y tirarlos al foch; peró que pcr respecte al papa, dc qui hi ha dos breus, que bastara que '1 Parlamcnt, del rey prohibesca la seva cir- culació. E n scgon lloch que 'I rey faca suplicar a Sa San- tedat que donga esplicacions sobre dcls breus, que igual- ment se suplique al papa faca callar als espanyols y als al- tres qui tractan á la Franca y a son clero de cismátichs y heretges baix pretest d' opinions permeses, (oblidant Bos- suct que les impugnacions vingueren quan la doctrina ga- licana, dexailt lo carácter doctrinal y posantlo autoritari, volgucren irnposarla per la forca de la Iley); y afegeix Bos- suet que ja no es ocasió de llencar mes invectives contra la Declaració del clero de Franca sobre de la qrial lo papa está content y '1 clero no 'n diu mot y que es un cscés intolera- ble fer lo contrari, quan precisament lo comte de hlaistrc refcreix tres condemnacions pontiGcics de la Dcclaració, la una de 1690, y pcr lo tant de cinch anys abans que Ros- suet escrivis la Memoria qiic estain cstractant. Qiial hile- moria acaba dihcnt lo que s' ha de evitar, a ~ ó es, que's tracte ab molta moderació 1' assurnpto ab lo papa per medi dels reprcsentants del rey; que no 'S faca fer cap censura

- 61 - clels llibres á la Sorbona pera no dar .ocasi6 á Roma d'una querella, y quo '1s a,gents del rey sian molts prudents sens despertar cap ressentiment .

Bossuet sempre gran, quan no esta sola de la influen- cia de Lluis XIV, cn la Memoria susdita se mostra mes aviat diplomátich que IIO pas teólecli, es un iuncionari do la monarquía mes qne no pas un prelat de la Iglesia, y lo sovint que repeteix que 'n Rocaberti y '1s espanyols son enemicils de Lluis XIV y de l a Franca mostra que 1' in- terés polítich" en aquesta ocasió, en el1 tan penetrat de la ciencia eclesiástica, se sobreposava al.interés eclesiástich, quela gloria mundana de la monarquía francesali ofuscava la gloria de la Iglesia universal. Per qó exagera y cau en los defectes que suposa en 1' adversari.

Tracta d' ignorant, ambiciós y enemich de la gent fran- cesa al Rocaberti (l), quan aquest si be acusa (y ho fa desprds de haverho fet lo papa con1 havem vist) als prelats francesas de poriichs callant quan I~avían de parlar deva& del rey, no obstant los confessa sabis y virtuosos; peró la publicació 6 Espanya del llibre d' en Rocaberti, destinati posar en evidenciales tendencies cismátiq~ies de la majoria 'del episcopat francés ó quan menos una culpable covardia,

(1) La Frnuis eat pioiuo do gens s n v ~ u t s et do pliimes tres eloqiinnts, $ni.. porrrroieut faire voir 1' iojustioo t e cec eouaiires e t moutrer 6 1' Arclioveogue do Yalcucc et U. scs ~eii ibl&bles leiir ignorailce ot loiir emportement (Jfinwi- re, cto., cit .)

- 62 - y la ambicio de Lluis XIV immiscuintse en lo govern es- piritual, y que no content en resumir en sa personal'Estat volía també resumirhi la Iglesia, havian de provocar en aquest regne antipaties envers la Franqa que contrariavan los plans politichs de Lluis XIV eii la gran crisis sobre la successió ii la corona de les Espanyes que en aquells mete- xos dies anava treballant la diplomacia europea. A les ho- res ab lo desballestament que la soperbia dona sempre fins als caps mes ben assentats á la hora de les grans resolu- cions, Lluis XIV y Bossuet donáren la raho á F'ra Tomas de Rocaberti ab una evidencia incontestable. Si In Sorbona, encara que sens jurisdicció, hagues censurat la Obra De Romuni Pont@cis uriclorilnte, la censura hauria sortit de un cos teológich, y de gran autoritat científica pera califi- car doctrines; pero no es la Sorbona sin6 lo Parlament del rey lo qui dona un decret a 20 de desembre de 1695 pro- hibintintroduhir,niretenir lo llibre coni a contrari á la doc- trina dels sants Pares, als aritichs teólechs y als antichs canons. E s a dir la autoritat civil se fica á teóloga, y de- vant de tot lo mon Lluis XiV practica lo sistema rus de governar Les:conciencies dels súbdits per medi d' un con- se11 o sínodo de sa cort fentne altra deles rodes de la má- quina política, lo qual era precieament lo que ' S proposava demostrar en Rocaberti ab los tres grans volums de la seva obra.

No 'S rendi per a ~ ó lo nostre ilustre paysá; havia dit al principi que no S' espantava dels reys, y al decret del Parlament de París prohibintli la obra com a oonbraria a la doctrina dels sants Pares, y a la dels antichs canons y teólechs respon ab la publicació de la Biblioleca t t iazima

Pontgcin (l), feta á Roma en vint grans volums in folio

(1) Lo Papa Ignoceuci XII espodi un Breu antorisaut al arquebiibe Ra-

y un altre d' índices, immensa compilació, la mes estensa en la respectiva materia de totes les existents segons testi- moni d' un ilustrdt canonista irances contemporani (l), ahon S' hi troban los tractats d' escriptors de les nacions mes divergents y d' escoles distintes, entre ells la obra que escrigué Renrich VlII d' Inglaterra abans d' apostatar, De Ronrnni Porzti$c¿s Prinzatt~ et de indalqentiis aclaers~is Lz~tho.lcin, altres que sols existían manuscrites y altres rarissimes encara que estampades; de manera que la Bi- hliothecanzuzirnn de 'n Rocaberti no solament es un tribut al pontificat, sino que tambe un hoinenatge á la literatura, puix ha servit para la conservació d' obres que segurament S' haurian perdut. Lo germinich Walter, insigne canonis- ta del nostre sigle, en la eeva.bibliografia posa aquesta co- lecció com á una de les clássiques en la ciencia, o a10 inenos pera part d' ella (2).

En la enquesta entaulada als galicans per en Rocaberti, la publicació de la Bibliotl~eca rnazir~za te ' 1 lloch d' un allegat de ben provat sobre dels volums que el1 abanshavia escrit De Rornctni Pont$cis aitctoritate, y que li condem- ná lo Parlament de París. Aquest deya que 1' arquebisbe de Valencia S' apartava de la antiga doctrina, el1 n' hi dona vint voluins in,folio, en corroboració de la doctrina sust,entada en sa obra (3).

onbcrti pcra quo s b perinia dels bibliotocaiis, g ab certci oondi;ioncs pogués estrnure do Ics bibliotoquos los llibres g altres d.oiuniants que el1 conceptiiks útils pera ajuesle Golocció, olabantlo do exinaiui,~ zelicn,... ~ ~ v o ~ Z i c l c o Serlis digni- Late, acjlb~ij l l ls ticendis.

(1) Croulct. en la Tradiiooió del Philips, bihliografis. (.2) I ~ ~ l r o ~ Z ~ ~ i i i d l l i ( C ) p8g. 11, nata 4. Edit. isitellana de 1814. (3) Cot o\ivi.age k eii 1' i u s i ~ n e honns i~r i1' sucourir un arrCL d u psrlement

dei'i~ris, du B decernbre IUUó; cornnie contraire k la doctrino des Peres; aux nnoions toologieiia et siix uiiciens canons. En response U. cot srret, le snvaiit Uominionim: que toute 1' Espagiie venersit et srliiiirait, prrblie 1' ouvrane sui- iwnt: Bb'ijlliuil~eco Mai;i?i~n I'or~tificia: etc,.-Piiilips: Du I>roit. ccilcsiastique dans sos sources, oto. Trsducció de Crouzet, bibliografi*.

L' ilustrissim Rocaberti, d i ~ i lo colcctor romi, encés del apostólich zel de la fe, no S' es espantat ni do la mag- nitut de la obra ni de 1' or que S' hi liavia d' esmercar. E n la nostra época, y tan debó no sia pitjor en la futura, afe- geix, com si haguessen ressucitat, los antichs gegants de la faula, y á cop de llibres volguessen espugnar lo celestial castell de la catedra romana, mes com la providencia sos- cita també doctors pera la defensa, aquesta compilació se publica pera apilar armes, disposarles y proporcionarles á

tots aquells qui vulgan Iluytar. Ab rnolta discreci6 adver- teis que '1s autors coinpilats quedan en la metexa autoritat que tenían en lo mon literari, que les opinions antiquades

-

no S' han eliminat, sinó que les d ~ x a n tals com les escri- gneren losautors, sens adeqyarles al gust dels moderns.

-

De entre totes les obres publicades contra la Declara-, ció del clero galicá y sobre la doctrina per aquest professa- da en la qüestiii de Iaautoritat pontificia la de 'n Roca- berti fou la que preocupá m e s ~ á Lluis XIV y á Bossuet. ((Certament entre tots, molt mes aspre que tots los altres, lo ilustríssim y reverendissim Rocaberti, arquebiebc deVa- lencia, ha declarat la guerra .d, la ignocenta Galia)), diu en Rossuet, y mes enllh afegeix: ((havém de vindicar la gloria de Lluis lo Gran. Repugna al ánirno repetir lo que diu de tan gran Rey» (1).

L,o monarca mana (2) al teólech que escriga en defensa de la ortodouía galicana ofesa per 1' arquebisbe de Valencia. Bossu2t empren aquesta obra que causa les tristeses de sa velleea obligantlo i obrar contra sa propia conciencia. La

(1) Galiia ortliodoxa.-l'roviaet thaologioa.Disertncia: ir y srrr,voliim. m.- Sed enim gravior nos ciira sollicitst tot editir libris ntque etiam receiltissi. mis illiistrissiini Roceborti prregrandibus script,iz. Lli. 1.

2 ) .Got illiistro Evoque entreprit par ardro expres du fkii rai J20iiis XIV. de glurieiise inemoire, l a defense da La Déclernoion da Clergd de Frniico do 1582.. Paraules do 'n Bossuet, bisbe do Troyes v. Prwfatio editoris. ibid.

cátedra pontificia exigí una retractació formal á cada hu dels bisbes firmants de la Declaració y dels articles de 1682 (1): ((confessam y declaramque si s'ha pogut judicar que en dits comissis havém decretat algunes coses sobre la autoritat pontificia y la potestat eclesiástica, ho tenim per no decretat y que aixís ha de sor mirat, y 'ns planyém d'ha- verho fct)); y apesar d'aquesta declaració feta privadament al papa, Bossuet S' atreveis á dir públicament que '1 papa está content de la Declaració (2). Bossuet home de concepció tan perfecta, inteligencia tan equilibrada, talent tan com- plert y que tan fácil y feliqment troba la espressió de son

- pensament, S' encalla en la composició de son escrit. Ha de defensar lo que salo que no es defensable, es un esperit que está en contradicció ab si meteis y ses anguni~s lo per- torban. Comensa intitolant sa obra Defensa de la Declara- ció y esborra lo titol perque tem que ofenga les delicades orelles dels romans (at~res teniores); li posa despr6s lo nom De auctoritateponliJcia, pera que 'S veja mes que son ob- gecte es la refutació de 'n Rocaberti, pero se 'n cansa, la refundeix en un nou escrit dexantli sols una part insignifi- cant y li posa per titol Galliaortl~ocloza, ¡.a toca y la reto. ca, lo amohina y esclama «que se 'n vaja a passeig la De- claració)) (ubeat Declaratio que libuerit) (3) y no la pu- blica en tota sa vida.

Ell hagués cremat lo manuserit que la sua memoria hi hauria guanyat molt; la Defensio Declarationis Concen- tus cleri galicnni ó Gulliu orthodoxa ha sigut la basa dels galicans posteriors, en ella han cercat arguments los defen- sors del sistema; la tentativa doctrinal ensajada en temps de la restauració monárquica es encara un eco de la veu del

(1) V. Naitre: De 1' Eglisso gnllicilne cap. 7x1 .

(2) Mernoire, etc., citads ja. Adornés rejas lo Oomto dc Maistre. (3) Vol IX citat:

gran bisbe á qui '1s francesas anomenan lo de~re r dels Sants Pares, y 1' águila de Meaus; y les manifestacions ga- licanes en 1' imperi de Napoleón 111, encara queja eran mes filles de la burocracia política que no pas d' una doctrina . .

especulativa, cercavan la protecció del imrnortal autor del Discurs sobre la Historia Universal y de la Historia de les variacions de la Iglesia protestsnt. En f í la coiistrucció po- lítica del absolutisme en sa forma mes repugnant, que es quan te la ambició de determinar les creencics hunianes y governar les coses de la religió, q ue de sigles enrera anava evolucionant á F r a n ~ a protegida pels llegistes, en general amichs d' aumentar les facultats llegislatives del poder ci- vil, y que arribá a sa forma mes en lo sigle xvrr ab los esforcos de dos grans, lo rey Lluis XIV, y '1 dócil prelat Bossuet, rebé 1' atach mes formidable segons esplici- ta confessió del comte de Maistre (1) de mans d' un fill d' aquesta nosta terra de llibertat y de 16, fra Joan Tomás de Wocaberti. Desde aleshores lo edifici quedá balandre- jant fins que en los nostres dies ha caygut enterament arru- nat per lo decret del Concili vaticá definint la infalibilitat pontificia, y encara mes per la definició de la jurisdicció or- dinaria é immediata de la cátedra romana a totarreu del mon, espléndida manifestació jurídica del universalisme de la religió cristiana y de la llibertat que tenen tots los cris-

(1) Comrne on 1' a vu pliis lisiit, il n' g nvarit qii' rin cri dsns 1' Eglisa cn. tholique oontre lor cjustre srtielos: ils i'riren t so r to~ i t violonimcnt ntLn<iu6s par un arcliwBquc de Yalence, notduib Rocoberti. Ce Prl'lat crut dcvoir cansacror trois vol~iiilcs in folio i la refiitatioii di1 ~ys t ém gallican. Je n' n i poinr 111 co livre dont l a inasre était, cs me semhle, l e plus grnnd dkfaiit; ear il b ta i t dii reste f n r t ~ i a b d'svoir raison iontre la de<,lai.ntion. L' oiivrago contcuait d 'ni- lleurs plusieurs iraits dirigSs eontro la Prance, q i i i choqu$rent extr@mernerit I~oiiiu XIV. (De 1' Eglii;e Gailicnne. Liv. 11, cliap. rrr i ) . Tal volta lo voliiniinhs de In obrad' en Rocaberti n o sa iin defucte pera l a &poca en que foil piihlinada. y atés als Ilegidoi; & qiii anniza dirigida. La ncumiilaiib de aiitoritaks y de

textos te Sran iniportancin en le9 q i i e ~ t i o ~ s teolbgiq~ies; eoln cn les d e dre?

yosititi; ndemés lo touipi. era do lliitrr? giassns.

- 64 -.

tians de comunicarse directament ab Deu sens entrabanchs politichs.

Potser á algú li semble estiany que havent sigut en Kocaberti héroe tan princiial en la' lluyta formidable del galicanisrne, enemich qui posá en commoció al fortissim rey Lluis XIV, y al gran talent de 'n Bossuet, merexent segons les paraules d' u n canonista frances actual (1) la insiqne I~onor. de que lo parlament de Paris condemnás son Ilibre; no obstant el1 sia tan poch conegut a Espanja. Nosaltres tenim la convicció de que '1 meteix historiador Modest de Lafuente no '1 conesía quan lo calificá d' igno- rant, y de adherit al partit francés que en la cort de les Espanyes treballava en profit de Franca per la successió de Carles 11; 1' adveniment del senyor rey Don Felip V, lo net de Lluis XIV, aumentá les corrents de regalisme ja existents en aquest regne é inaugura la moda galicana en totes les maniiestacions de la vida social. Rocaberti, anti- galici, odiat de Lluis XlV y de son clero, enemich aeérri~n de 'la acumutació en mans del princep de facultats eclesiás. tiques, scstenidor atlktich de la jurisdicció de la Iglesia de- vant de les invasions del poder real y de les usurpacions de son fisch, gran amich de l a antiguitat, admirador dels

- doctors mitgevals, entusiasta d' una solidaritat social entre '1s cristians que anava desaparexent, era la antítesis de la nova época regalista, anti-tradicional, artiticiosa, enterca ab son doctrinarisme .pretenciós que ha arribat 6ns al par? lamentarisme de nostres -dies. Bls ulls de la cort afrance- sada' lo nom del condemnat pel parlament de París devia semblarlos abominable, devant d' aquells modernistes la. enbrgica figura del frare catalá se '1s presentaría . . com un monstre exit delavench rnitgeval, com árepresentant d' una

(1) Oruzet, loc. cit.

- 68 - época y d' un modo d' esser social, que a ells, gent molt polida y que 's mirava ab lo niiral1 del París politich y li- terari, los tenía' espahordits. Realment no era home de aquell temps mes que pera ferli lacontra; y no obstantab la' present constelació de les idees, ab aquestes derreries del si- gle x~x, ab lo estat actual dels esperits, ab les pronóstigues de transformacions socials dirigides a establir d' una manera mes mauifesta la solidaritat humana, qual gran doctor es Nostre Senyor Jesucrist, ab lo internacionalismc de bona lley que es la mes noble deles aspiracions de nostretemps, ab la organisació gertirquica de la humauitat civilisada que ha d' esser la forrua completiva del dit internacionalisme, ab lo particularisme present enemich de concepcions abs- tractes en 1' ordre politich y que vol fundar, com es de rahó, lo govern dels homens en lo conexeinent de les sues con- suetuts, de les sues tradicions, de les seves passions, dels seus interesas, de les seves idees, dels seus viciv y dc les seves virtuts, ab lo retorn envers aquella forma social en la qual á cada hú se li parlava ab la seva llengua, se '1 judi- cava segons la seva liey, y tothom era igual perque se re- gonexían les diferencies de tots,'ab tot a46 hi lliga molt mes ira Tom6s de Rocaberti que no pas Monsenyor Jac- quea Benigne Bossuet. Avuy es mes antiquat Bossuet que no pas Rocaberti: aquell Estat grancliós y solemne que enarnorava al primer, aquella plenitut del poder reyal que defensava tement que '1s tcólecbs n'hi arrabassassenalguna part, (1) aquellaconstrucció política perfecta, eurítmica, ben proporcionada, scgons totes ¡es retgles del art, aquella crea- ci6 dels grans homens de govern que li feya mirar ab cert menyspreu les altres nscions, ressó dc la antiguitat genti- lica qui anomenava barbres als estrangers, esta mes lluny

(1) ... ut sviv quoqzie rsgibus 7iirajsoLm dolrakalur; adilannlzrr obse~ii ia, popzili si~llf-ahnntur.-Gallia orthodons, y&g, 97.

- 69 - denosaltres que no pas l' idealinitgeval d' en Rocaberti; los pviiicipis de solidaritat entre tots los homens, lo interna- cionalisme, la organisació social mes aviat que política de la hiinianitat, estavan contiiiguts en lo pensanient católich de 'n Rocaberti lo cual el1 liavia begut en lo riu eristalli de la tradiciú cristiana que esiiit del Calvari ha de ferlilisar to- tes Ics generacions; en 1' ordrc sobrenatural y de la gracia, ab una gran purificació d' elements, la solidriritat y organi- sació humana, 1' interriaciorialisme y '1 particularisme enlo govern de19 homens y en la vida social,la Iglesia los prac- ticáen son sistema degovern en la Erlat mitjana, ella no lo inventa., sols lo seguí, la inventora (1' aquestes coses es la Sabiduría eterna, qui dirigcix lo curs de la humanitat; y a nostre entendre en Rocaberti lia d' esser mirat com á un d' aqnells homens prodigiosos, de cap clar, indepeudents d' csperit, forts de voluntat, amants de Deu y del prbsim, qui volen fer cara 5 la corrent irresistible de les idees errades que tenen enamorats alssabis mundans, losquals demoment dprant una certa época, quedan vencuts; pero quan la hu- manit,at se repensa y entra en reflexió los h i alta estatues,los regoneix defensors dels intercssos perinanents, dels princi-

.

-pis eterns, de lo esencial, devnnt de lesrnodes y dels arti6.- cis politichs transitoris yuesolen cncisar a les multituts. A nosaltres nos causa. 1' efecte fra Tomás de Rocaberti, plan- tant cara a Llois XIV en sa política absolutista, en quan pertoca als principis religiosos y de governació rnoral dels homons, nos causa 1' efecte d' un Vinclea: de la llibertat de la conciencia cristiana en una de les crisis de mes trascen- dencia porque ha passat la civilisació moderna.

Fonts principals d' aquest estud'i.

Aliincnto espii.iliial, Barceloiia 1668, en casa de Mathevat. l'keologia in!/stica ... Barceloua 1669, Figueró. De Rornani I'ontificis aiithorilate.; Valentiw iu Palatio Arihiepisco-

pali, typis Jacohi de Bordazar, vol. 11691, vol. 11 1693, vol. 111 1694. Bibliotlieca dlariina Pontificia; llomw, vint voluins i n {olio y un

idem d' iiidex d e 1697 á 1G99. Echavt , S~:~ ip t« i . es ord in i s /JrrecbicLilol.um, vol. 11, pAg. 630. Di1 Dvoil ecclesiiisliqiie dons ses sorcrces, etc., pa r le. Dr. Phillips.. .

t raduit pa r I'abbé Crouzet ... suivi d'un essai d e bibliographic d u droit canonique.

Di1 Droil cano~iiqi le d a n ses principes gencrauz, par Phillips, vo- lum. 11.

Ln Jfislorin de Vale~icia de Perales (continuaci6 de Gaspar Escolauo). La Hiografia eclcsidstica coii~plela ... Madrid, vol. SXI I , 1864. La l i is toria c ~ i t i c a (EL. la Inquisici6 d' Espa~i! ja, per Llorente, edit .

francesa de 1835. Luinen Domias o i ina l s del Co?we~al de Snttta Cuteri>ia, vol. 111, ma-

nuscrit d ' aqiiesta Biblioteca universitaria. 8rbol genealógico d ~ . la cnsu de los t i zcondes ile l?ocah3rti, por la gra-

cia de Dios.. . sac6le B luz Fr. Joseph Drorrieudrari, Géuova 1676. I l i t l lar i i i~~~ordi i tbs F. F . Prnci l icntorr~~n ... opera H . R . P. Thomw Ri-

poll. Roma? 1731, 1' esemplar d' aquesla biblioteca esdouat iu del in- sigue y meritlssini colector á la biblioteca de ~ a u t a Caterina de la

, q u d pot dirse fundador. V i a j e Literario (le Vill!~niceuo, vol. 1, de Valencia. Nicol. A . \lol. 11 app. &larcillo,Crisis de Cataluüa. Darrus, IIistoria de la Iglesirt (edit. francesa) vol. 37. Htstoria gwzeral de Espaíia, de D. hlodesto de Laíueute, tomo li. ü?nures compl&tes de Bossi~et , eveque de hleaux, París 1836, chez Le-

fhvre, principalmeut lo volum 1X. Del Cornte de Maistre los tractats del Papa, y d e la iglesia galicnna.