La revista informativa de l’Ajuntament de Torelló juliol 2013 número 34

posal’accent!To

relló

La passarel·la, imatgedel Pla de Barris

Pàgines 2 i 3

l’ENTREVISTAManel Romans,

primer tinentd’alcalde i regidor

de PromocióEconòmica i de

RecursosHumansPàgina 9El Pla de Barris continua avançant i aviat cremarà una nova

etapa amb el final de les obres del carrer Rocaprevera

El transport adaptat ha fet75.000 serveis en 5 anys

L’impuls delsbotiguers, einaper reactivar

el comerçPàgina 11 Pàgina 6

Pescallunes juliol 2013 número 34

Ja es comencen a entreveure algunsdels projectes del Pla de Barris

Un any més, per poder desenvoluparalgunes de les accions previstes, l’A-juntament ha comptat amb la sub-

venció del programa ‘Treball als Barris’, queha permès contractar deu plans d’ocupació iuna tècnica orientadora laboral. Tret de latècnica, el personal contractat ha treballatprincipalment en dos sectors: mantenimenturbà i mediambiental, mitjançant una briga-da formada per cinc persones; i aspectes decivisme, amb un equip de cinc personesmés. Aquests contractes, que subvencionael SOC i cofinança el Fons Social Europeu,tenen una durada de sis mesos.

Mitjançant la contractació de la tècnicaorientadora laboral, a inicis d’any el Pla deBarris i l’Àrea de Promoció Econòmica vanengegar un servei destinat a millorar l’ocu-pabilitat de les persones que viuen al NucliAntic i que estan buscant feina. El projecte‘Preparats, llestos... A treballar!!’ té un anyde durada i es divideix en quatre etapes,una per trimestre, amb un nombre aproxi-mat de vint participants en cada etapa.

Una de les preocupacions més importantsque va manifestar el veinat del Nucli Antic al’enquesta que se’ls va fer l’any 2011, va serla proliferació d’excrements de gossos a lavia pública. Per això, els agents cívics handut a terme una campanya de sensibilitzacióde la necessitat de recollir els excrementsde gossos i de censar els animals de com-panyia. Aquesta campanya ha anat acom-panyada de la difusió de l’Ordenança deCivisme, mitjançant el Calendari de Civisme2013 i les 26 sessions de civisme que s’hanfet als centres educatius (en les quals hanparticipat 650 alumnes), entre d’altresaccions.

Pel què fa a les actuacions urbanístiques,a banda dels arranjaments i mantenimentde zones verdes i urbanes que ha fet la bri-gada contractada, una de les accions mésvisibles d’aquest any és l’arranjament del

carrer Rocaprevera, que ha comptat amb lacol·laboració d’una comissió de veïns, cir-cumstància que ha fet possible un millortraspàs d’informació.

Un altre dels projectes importants haestat la remodelació de la passarel·la delcarrer Sant Josep, procés en el qual es vaarticular un procés participatiu amb la gentdel veïnat per tal de consensuar alguns delsaspectes de la renovada estructura.

I també s’ha activat la participació ciuta-dana en el projecte de la futura sala poliva-lent annexada al Pavelló d’Esports. Aquestaactuació té com a objectiu primordial pro-moure l’activitat associativa del municipi, amés de donar cabuda, de forma segura isatisfactòria, a tota classe d’activitats cultu-rals, socials, lúdiques i esportives.

Actualment s’està treballant en l’elabora-ció d’una ordenança que reguli la rehabilita-ció dels elements comuns dels edificis, pertal de millorar l’estat de conservació i acon-seguir així millors nivells d’habitabilitat,

seguretat i qualitat. Per poder redactar l’or-denança s’ha fet un mostreig en un total de36 edificis del Nucli Antic a l’objecte d’obte-nir informació real sobre les deficiències inecessitats de les parts comunes dels edifi-cis del barri.

La col·locació de pilones retràctils alscarrers Ges d’Avall, del Pont i Pas de laSagrera és una forma de gestió de la mobi-litat que vol afavorir la dinamització comer-cial, mantenir la zona de prioritat de via-nants i evitar el pas de vehicles que hi cir-culen per anar a d’altres destinacions queno són al Nucli Antic. Així, des que es vancomençar a posar en funcionament peljuliol, només es permet el pas als vehiclesautoritzats (comerciants i veïnat).

El Pla de Barris també incideix en la dina-mització comercial, àmbit en el qual s’hanorganitzat iniciatives com La Botiga alCarrer (amb una trentena de comerços), lacampanya ‘Barris Antics. Molt per descobrirmolt per oferir’ (amb 9 premis per un valor

El carrer Rocaprevera, en plenes obres de reforma i millora.

El projecte de Pla de Barris del Nucli Antic de Torellócontinua avançant i alguns dels projectes i objectiuspels quals es va demanar ja es comencen a perfilar.Per definició, el Pla de Barris persegueix la rehabilita-ció integral del barri, abastant àmbits tan diversos

com l’econòmic i el comercial, el social o el cultural. ElPla de Barris és un projecte cofinançat entre l’Ajunta-ment de Torelló i el Departament de Territori i Sosteni-bilitat de la Generalitat i els propers anys continuaràsent protagonista al municipi.

pàg 2

Pescallunes juliol 2013 número 34

total de més de 4.400€) o la Nit de Botigues(amb una vuitantena d’establiments adhe-rits).

Pel què fa a aspectes relatius al fomentde l’esport i la inclusió social, el Pla deBarris compta amb una comissió formadaper diferents regidories com Esports, Edu-cació, Serveis Socials, Joventut i Infància,Programes d’Igualtat, Diversitat i Ciutadaniai el mateix Pla de Barris. A partir del fet quel’activitat física i l’esport són factors impor-tants per a la formació integral de les perso-nes, la comissió centra esforços a millorar,potenciar i fomentar la pràctica esportivades de diferents àmbits, com ara el lleure, lacompetició, la salut, l’escola i molt especial-ment en els col·lectius menys afavorits.

Alhora, pel març es va fer una xerrada sobreel tema ‘Esport i valors’, a la qual hi vanassistir una vintena de representants d’enti-tats esportives, entrenadors, mestres d’edu-cació física i pares i mares. La idea era, através d’un format dinàmic i participatiu,reflexionar entorn del paper de l’esport enl’educació dels infants i adolescents.

Finalment, en el marc de les accions edu-catives, s’ha donat continuïtat a les accionsde la campanya de prevenció d’alcohol idrogues entre els joves ‘Per Carnaval tots’hi val? Passa-t’ho bé, sense passar-te!’.Com a novetat, aquest any s’han fet 19xerrades als centres educatius del municipi,adreçades a alumnes de 2n, 3r, 4rt d’ESO i1r i 2n de Batxillerat a càrrec del Pla de

Barris, un agent dels Mossos d’Esquadra iun membre de la Policia Local de Torelló.Amb la intenció de reforçar el treball amb elsjoves, el full de recomanacions que es feiaarribar als joves del municipi s’ha fet exten-siu als joves d’altres municipis que han uti-litzat el Bus de Nit de Carnaval per tornar acasa després de la festa.

Dins l’Espai Educatiu per a la Gent Gran,durant el maig de 2013 s’ha portat a termeun cicle de xerrades sobre història de Cata-lunya. Les tres xerrades, d’inscripció gratuï-ta, s’han organitzat conjuntament amb lesregidories d’Ensenyament i Benestar Sociali el Casal de la Gent Gran, i han tingut unamolt bona acollida, amb una mitjana de 30assistents per sessió.

pàg 3

El divendres 22 de març, amb l’ajuda dedues grues de grans dimensions, es varetirar la passarel·la del carrer Sant

Josep. El motiu era simple: des de la seva ins-tal·lació, l’any 1987, a la palanca només s’hihavien fet actuacions de repintat, sense pràcti-cament cap manteniment. Després de tantsanys, li calia un rentat de cara però també unaactuació de millora i reforma ja que s’haviadetectat, entred’altres coses,que els traves-sers que soste-nien la platafor-ma estaven enmal estat i ques’havien dereforçar alguness o l d a d u r e s .Calia, al mateixtemps, revisartot allò relatiu ala seguretat.Per això, es va desmuntar la passarel·la endues parts i es va traslladar amb un camió arti-culat a un taller de Campdevànol especialitzaten aquest tipus d’estructures.

Tots just un mes després, el 25 d’abril, la pas-sarel·la va tornar renovada i amb un aspectemolt diferent. En aquesta ocasió, els treballs derecol·locació es van fer amb l’estructura, de 33metres de llargada, sencera. Mentre es van ferles feines de reparació de la passarel·la, es vanexecutar els treballs de millora dels accessos a

una i altra banda del riu, en base a un projectedels serveis tècnics municipals.

Els treballs de reparació de l’estructura vananar a càrrec de l’empresa especialitzada Asmi-tec de Campdevànol i van consistir en la subs-titució dels perfils deteriorats i en el reforç de lessoldadures, alhora que també es va canviar laplataforma i es van col·locar baranes noves. Amés, es va posar un nou sistema d’il·luminació

amb leds i es vapintar tota l’es-tructura. Tot ple-gat, a banda deles qüestionsmerament estè-tiques, suposauna millora con-siderable enl’estructura de lapassera, espe-cialment enqüestions deseguretat.

Algun dels aspectes que ara s’han millorat,com per exemple el color de l’estructura o lescaracterístiques del passamà de la barana, vansorgir de la sessió participativa amb els veïnsde la zona que es va organitzar el mes dedesembre.

Precisament, amb motiu de la finalització deles obres de la passarel·la i dels accessos, elpassat 15 de juny es va fer una inauguraciópopular, en la qual van participar una bona collade veïns de la zona.

La passarel·la, un delsemblemes del Pla de Barris

La renovada passarel·la, de nit

El projecte del Pla de Barris delNucli Antic és, des de fa uns anys, elprincipal instrument de transforma-ció del municipi. Al seu voltant, hi hatota una colla de projectes urbanís-tics, socials, culturals, sobre elsquals pivota el Torelló del futurimmediat.

Perquè el Pla de Barris, tot i incidirsobre el Nucli Antic, és un projecteper al conjunt de la població, en lamesura que, a més de viure-hi, tre-ballar-hi o tenir-hi el despatx o elnegoci, el Nucli Antic és patrimoni detots els ciutadans i ciutadanes deTorelló. Tots, de pic o de palada, enfem ús: hi anem a fer gestions, hipassegem, hi comprem, hi anem avisitar un parent, accedim a algundels serveis públics que acull, hi par-ticipem en alguna festa...

És una tasca constant que avança aun ritme que voldríem més ràpidperò que no s’atura. Amb la passa-rel·la renovada, el carrer Rocapreve-ra en obres, el trànsit limitat ambpilones, amb iniciatives comercialsque comencen a funcionar, ambaccions socials preparades..., el Plade Barris està viu i en marxa.

Un Pla de Barris viui en marxa

Santi VivetAlcalde

Pescallunes juliol 2013 número 34

La nova rotonda del carrer Manlleu i lespetites actuacions del dia a dia

La segona setmana de juliol vaque dar totalment enllestida lanova rotonda que s’ha construït a

la cruïlla del carrer Manlleu i l’avingudaRosselló, després de menys de dosmesos d’obres. Amb aquesta actuació,finançada per l’empresa que promou lainstal·lació d’un nou hipermercat a lazona, s’ha millorat un punt conflictiu dela circulació, alhora que ajudarà a orde-nar el trànsit en aquest enclavament.

L’entrada en funcionament del girato-ri només ha comportat canvis en la cir-

culació de dos carrers: el lateral delcarrer Manlleu que connecta la rotondade l’entrada des de Manlleu, amb l’avin-guda Rosselló i el carrer Vallespir hapassat a ser de sentit descendent; i elcarrer Vallespir també és de baixadafins al carrer Sant Roc.

Aquesta és una de les actuacionsimportants en els últims mesos aTorelló, però al seu costat també s’hanfet un conjunt d’obres de menor impac-te però rellevants pels veïns de leszones afectades.

pàg 4

S'han adequatunes escales al

carrer Calverons,per tal de salvarel desnivell d’a-

quest carreramb el carrer

Congost i, així,facilitar l’enllaç

entre aquestsdos vials.

Aquesta actua-ció ha suposat

una milloranotable en l’ac-cessibilitat de la

zona.

Pel febrer es va construir unarampa d’accés als jardins de CanParrella, des del carrer Ges d’A-vall. Aquesta obra es va executardesprés d’haver-ho consultatamb el Grup de participació del’Associació de Disminuïts Físicsd’Osona (ADFO).

S'ha fet l’arranjament d’un tram de voreradel carrer Núria cantonada amb el carrerMontesquiu per tal de facilitar l’accés alshabitatges i comerços de la zona i tambéper evitar problemes d’inundacions.

S’ha completat la protecció del marge de laRonda del Puig, per evitar despreniments, is’han fet voreres fins a l’alçada de La Carrera.Aquesta actuació s’emmarca en el Pla de Barrisdel Nucli Antic.

Pescallunes juliol 2013 número 34

Canvis en l’enllumenat públic i en edificismunicipals han estalviat 280 mil kW

Amb la voluntat de millorar la gestióenergètica, l’Ajuntament ha aplicat diver-ses accions els darrers mesos, a la

recerca de l’eficiència i l’estalvi energètic. Totesaquestes millores han representat un estalvi enel consum energètic i, per tant, un estalvi en ladespesa econòmica de l’Ajuntament. Aquestesactuacions, algunes de les quals s’inscriuen enel Pla de Barris, s’han engegat seguint lesdirectrius de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap ala Sostenibilitat i en base al Pla d’Acció per al’Energia Sostenible de Torelló (PAES). En eldecurs de l’últim any, a Torelló s’han executatalgunes actuacions en l’enllumenat públic, comara:• Reubicació de punts de llum en diverseszones de la població (punts de llum apagatsque posteriorment s’eliminaran), mantenint elsnivells lumínics (nivell i uniformitat d’il·lumina-ció) dintre dels valors establerts per la normati-va d’aplicació.• Augment de l’horari de funcionament ambreducció de flux, per tal d’estalviar energia.• Substitució de lluminàries de vapor de sodid’alta pressió per lluminàries LED en una partdel casc antic de la població (aquest projecteforma part del Pla de Barris).

L’estalvi per redistribució de llumeneres esxifra en 34.634,85 kWh/any (10,39 tones de

CO2 menys d’emissions a l’atmosfera). Ambl’ampliació de l’horari de funcionament ambreducció de flux, l’estalvi és de 178.414,82kWh/any (53,52 tones de CO2). Finalment, l’es-talvi pel canvi a llumeneres LED és de

69.039,10 kWh/any (20,71 tones de CO2). Amés, en les últimes obres que s’estan execu-tant s’ha optat per canviar a tecnologia LED. Ésel cas de la passarel·la del carrer Sant Josep iels seus accessos i el carrer Rocaprevera(ambdues actuacions dins el Pla de Barris). Decara a propers exercicis es destinarà una parti-da pressupostària per estendre progressiva-ment la tecnologia LED en l’enllumenat públic adiferents carrers.

Pel que fa als edificis municipals, tambés’han fet algunes intervencions d’estalvienergètic a l’edifici de la Casa Espona:• Canvi de la il·luminació del vestíbul i de l’es-cala per tecnologia LED, i amb encesa per con-trol de presència.• Sectorització amb diferents circuits del siste-ma únic de calefacció existent, per tal d’acon-seguir més confort i un estalvi important d’ener-gia.

Al costat d’aquestes accions concretes,també s’està treballant en la redacció de l’audi-toria energètica de l’enllumenat públic de lapoblació.

En total, tots els canvis i millores que s’hanportat a terme a Torelló en els darrers mesoshan comportat un estalvi de 282.087 Kwh/any,la qual cosa representa 84,63 tones de CO2 iun estalvi econòmic de 30.026 euros.

L’Ajuntament de Torelló ha obtingut l’acredita-ció per ser centre examinador per obtenir lesacreditacions ACTIC (Acreditació de com-

petències en tecnologies de la informació i lacomunicació).

L’ACTIC és el certificat acreditatiu de la com-petència digital, entesa com la combinació deconeixements, habilitats i actituds en l’àmbit de lestecnologies de la informació i la comunicació queles persones despleguen en situacions reals perassolir objectius determinats amb eficàcia i efi-ciència.

Aquest certificat permet a qualsevol persona demés de 16 anys demostrar les seves competènciesen l’àmbit de les tecnologies de la informació i lacomunicació mitjançant una prova per ordinador.Tant la prova com l’obtenció del certificat sóntelemàtics.

Les persones que superin satisfactòriament les

proves tindran un certificat acreditatiu emès per laGeneralitat que acreditarà un determinat nivell decompetències (bàsic, mitjà o avançat) en TICdavant qualsevol empresa o administració.

Les proves es fan a La Cooperativa. Per a mésinformació es pot consultar la pàginahttp://www20.gencat.cat/portal/site/actic o adre -çar-se a La Cooperativa o trucar al 93 850 53 13;també es pot demanar informació a l’adreça pro-mocioeconomica@ajtorello.cat.

Haver obtingut aquesta acreditació és molt posi-tiu per al centre ja que no hi ha cap altre centrepúblic al municipi que ofereixi aquest servei i, amés, és un servei complementari als cursos de for-mació Competic que ofereix l’escola d’adults a lesinstal·lacions de La Cooperativa; també és un ser-vei complementari als serveis de formació i ocupa-ció que s’ofereixen des de l’àrea de PromocióEconòmica.

Promoció Econòmica ofereix l’acreditació ACTIC

S’estendran els llums LED

pàg 5

Pescallunes juliol 2013 número 34

pàg 6

Reactivar el comerç amb els comerciantsEl recent èxit de la Nit de Botigues ha

estat un pas més en l’estratègia de pro-moció comercial que impulsen la regi-

doria de Comerç i el col·lectiu de botiguers deTorelló. La iniciativa dóna continuïtat a unalínia encetada un any enrere, que té la sevaplasmació en La Botiga al Carrer, la campan-ya ‘Barris antics, molt per descobrir, molt peroferir’ (emmarcada en el Pla de Barris) i ara enla Nit de Botigues. En totes aquestes campan-yes és decisiva la implicació del conjunt decomerços de la població.

La idea bàsica és crear un escenari ade-quat per tenir un comerç musculat, capaç dedonar resposta a les necessitats de la ciuta-dania. Per això, s’ha implantat un programade reunions periòdiques en les quals partici-pen els botiguers i comerciants del municipi ila regidoria de Comerç, amb un objectiu quecomença a donar resultats: treballar units.

I aquesta dinàmica positiva, en la qual elscomerços tenen un paper actiu i transcenden-tal, pretén crear un cercle virtuós: que Torellótingui activitat comercial tot l’any i, alhora,

aprofitar els esdeveniments importants, comara el Carnaval, la marxa Pels Camins delsMatxos, el Festus, o el Festival de Cinema deMuntanya, per promoure i activar el comerç ila restauració de Torelló.

Tota aquesta estratègia té voluntat de conti-nuïtat i així establir un calendari comercialanual, amb les campanyes de Nadal, deBarris antics, les dues Botigues al Carrer i laNit de Botigues.

La Nit de Botigues del 6 de juliol va ser tot un èxit. (Setmanari Torelló)

Gesbisaura, boscos del Pre-Pirineu’ és lamarca on s’aixopluga la nova estratègiaturística dels pobles que formen part del

Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, entre elsquals s’inclou Torelló. La línia a seguir és situar elterritori a través de l’interès paisatgístic de l’entornmés pròxim, que permet la pràctica de la marxa nòr-dica, el senderisme i visites a espais naturals d’in-terès, amb activitats per a un ampli ventall de públic.

Al costat del treball respecte al territori i al paisat-ge, també hi ha esdeveniments culturals o espaisd’interès històric, patrimonial i arquitectònic com lacolònia de Borgonyà, el Castell de Montesquiu o laruta Pericas.

Torelló té interès a treballar seguint aquestaestratègia en aliança amb els pobles veïns, per tal deser un focus d’atracció per a visitants, més enllàdels moments puntuals d’activitat social i cultural.La muntanya no és una temàtica estranya a Torellója que, a més de l’entorn paisatgístic, hi ha una tra-dició excursionista i activitats a l’entorn de la mun-tanya, des d’iniciatives d’empreses turístiques comTracks del Diable, fins a activitats com la cursa delsMatxos o el Festival de Cinema de Muntanya. Enaquest sentit, es vol intentar revertir la capacitat d’a-tracció del territori en el comerç i la restauració deTorelló. En els darrers mesos s’han iniciat activitatsque, des de la regidoria de Comerç i Turisme, han fetconfluir sectors de la restauració i del comerç en

aquests esdeveniments de muntanya. També s’haredescobert la ruta del Camí de Sant Jaume quepassa per Torelló, amb la primera visita d’una tren-tena de pelegrins ‘inaugurant-la’.

Pel regidor Jordi Casals, “aquesta nova etapa en elturisme de Torelló, té com a reptes implicar el sectorprivat (comerços, restauració, allotjaments i empre-ses turístiques), ampliar l’oferta d’allotjament, elpaper del Museu de la Torneria i col·laborar ambterritoris veïns de gran atracció turística com laGarrotxa i el Ripollès o municipis que actualmentestan fora del Consorci, com Sant Pere de Torelló”.

Una nova marca per al desenvolupament turístic

Els pelegrins del Camí de Sant Jaume a Torelló.

Pescallunes juliol 2013 número 34

Present i futur de l’ensenyament a TorellóLa regidoria d’Ensenyament és una àrea exigent i complexa que té,

habitualment, molts fronts oberts. A l’hora de treballar els diversosaspectes relacionats amb la matèria, cal la implicació de diferents

agents. Per això, des de la regidoria es vol destacar “de forma clara i con-tundent” l’esforç de tota la comunitat educativa que, en temps tan durs, “nobaixa la guàrdia i defensa una escola catalana de qualitat a nivell nacionali específicament a Torelló”. Això es demostra amb els premis que hanobtingut els centres i els alumnes a nivell individual en diferents àmbitseducatius i per als quals l’Ajuntament els adreça una efusiva felicitació. Enaquesta mateixa línia, des de la regidoria d’Ensenyament es consideraque els reptes que presenta el futur “són molt grans però a la vegada moltil·lusionants i engrescadors” i es convida tothom a participar-hi.Aula Oberta

Fa un any que es va posar en marxa el programa Aula Oberta i la valo-ració d’aquest curs és positiva. Aquest programa es va posar en marxagràcies a la voluntat política de la regidoria d’Ensenyament per donar unservei necessari i demanat per la comunitat educativa. L’objectiu és aten-dre la diversitat educativa a través d’un disseny curricular específic, quepermeti garantir l’èxit educatiu dels joves que cursen l’Educació Secundà-ria Obligatòria. L’actuació es desplega a través dels centres educatius icompta amb la col·laboració de l’Ajuntament i del Departament d’Ensen-yament. Durant aquest curs, un total de 8 alumnes han participat en el pro-grama, en base al qual han pogut seguir una part de la seva formació fentestades en entitats i en les empreses col·laboradores com ara Cals Avis,La Piscina, el Pavelló, la Llar d’Infants Blancaneus i Llach So i Llum.Licitacions per la gestió dels serveis de l’Escola d’ArtsPlàstiques i de l’Escola de Música

Després d’anys sense tenir correctament regularitzada l’Escola de Músi-ca, s’ha posat en marxa la licitació d’aquest servei. Això és resultat de lavoluntat política de la regidoria que, amb aquest procés, pretén engegar unnou projecte amb uns objectius clars i assumibles per l’Ajuntament. D’altrabanda, també s’ha iniciat el procés de licitació de la gestió de l’Escola d’ArtsPlàstiques amb la intenció de potenciar de forma decidida la formació,

sobretot d’infants i joves, i així mantenir el nivell de projecció de les arts aTorelló. Està previst que aquests serveis es puguin adjudicar entre elsmesos de juliol i agost a les empreses que hagin presentat els millors pro-jectes i, així, el mes de setembre es pugui iniciar el curs amb normalitat.Aquestes licitacions són dos concursos públics oberts i, per tal de valorarels projectes de manera més objectiva, s’ha constituït per a cadascuna deles licitacions una comissió formada per tres experts en la matèria externsper tal que valorin el projectes presentats amb un criteri més tècnic, i aixípoder escollir el millor projecte que s’ajusti al servei que vol l’Ajuntament.Col·laboració amb les AMPA dels centres educatius

La regidoria d’Ensenyament té signats convenis de col·laboració ambles AMPA de les escoles de Primària i Secundària del municipi. A travésd’aquests convenis s’estableixen col·laboracions i es fixen dotacionseconòmiques per tal que les AMPA puguin dur a terme les activitats iactuacions que organitzen. A més, es segueix col·laborant amb la Fede-ració d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Torelló, contribuintamb els costos de la neteja dels casals d’estiu i també facilitant lesdependències dels centres públics per tal que s’hi puguin dur a terme.Consell Escolar Municipal

El Consell Escolar Municipal és l’òrgan de participació de la comunitateducativa al municipi. La regidoria vol que aquest òrgan sigui veritable-ment un òrgan de participació i no merament informatiu com venia sentfins ara. Per això s’ha engegat tot un treball amb la participació de les per-sones que en formen part per tal que entre tots es pugui transformar en unòrgan on realment es generi la participació i el debat necessaris entre lacomunitat educativa.Comissió de la Formació Professional

L’Ajuntament ha promogut la creació d’una comissió d’estudi de la For-mació Professional en el territori. En aquesta comissió hi participen repre-sentants dels centres de Secundària, d’empreses, del Departament d’En-senyament i del mateix Ajuntament. L’objectiu essencial és intentar am -pliar l’oferta de la formació professional que s’imparteix al municipi.

La Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parla-ment va aprovar, el 15 de maig, la proposta deresolució sobre l’estació de tren de Torelló,

amb els vots favorables de tots els grups parlamen-taris. A través d’aquesta proposta, el Parlament instaal Govern de la Generalitat a defensar davant elGovern de l’Estat el manteniment dels serveis devenda de bitllets i d’atenció personalitzada de l’esta-ció de Torelló i, a més, incloure Torelló dins la zona derodalies de la línia R-3, amb sistema tarifari integrat.Aquesta proposta ja va ser aprovada pel ple de l’A-juntament en la seva sessió del mes de gener. La pro-posta fa referència a la precarietat de la línia Barce-lona-Puigcerdà i a la intenció de la companyia de dei-xar l’estació de Torelló sense personal, cosa quecomportaria la baixada de qualitat del servei, faltad’informació i deteriorament de l’estació.

Llum verda del Parlament a la proposta de l’estació

pàg 7

La Comissió Parlamentària va debatre la proposta

Pescallunes juliol 2013 número 34

El 30 de maig va fer un any del canvi d’u-bicació de la regidoria de Joventut iInfància i del servei d’informació jove,

aplegats sota el nom de Torelló Jove. El canvide nom, també va facilitar la difusió del portalweb www.torellojove.cat el qual, tot i que desde la regidoria ja s’hi publicava informació d’in-terès pels joves -calendari d’activitats acadèmi-ques, activitats de lleure, concursos-, fins ales-hores només era de caràcter consultiu.

El canvi ha permès incrementar notablementel nombre de visites de forma presencial (86%)respecte a les fetes per telèfon o correu electrò-nic. Més que augmentar el total de consultes–2.946 d’àrees temàtiques i 4.698 de serveiscomplementaris- el que ha crescut és el nom-bre de consultes relacionades amb àmbitstemàtics tan importants i d’actualitat com:ensenyament reglat, cursos i cursets (formacióno reglada i ocupacional) i treball. L’orientacióacadèmica i professional, especialment enl’àmbit de les competències, és clau en el con-text social i econòmic actual, tant per les per-sones que fan ús del servei com pels tècnics itècniques que constantment han de formar-seper oferir la informació actualitzada al momenti poder donar resposta als nous requeriments.

Un aspecte rellevant que fins ara no s’haviaobservat de manera tan clara és el nombre depersones que fan ús de la informació que es

publica a la xarxa, a través d’instruments 2.0(facebook, twiter...), informació que setmanal-ment, i sovint més d’una vegada, es va actua-litzant. Les àrees temàtiques que es publiquena la xarxa formen part dels cinc eixos vertebra-dors que configuren el Pla Local de Joventut iaquí sí que s’ha pogut comprovar com el nom-bre de consultes s’amplia a altres àmbits tanimportants com la cultura i l’oci.

El grup més nombrós de persones que fanús dels serveis, tant presencialment com a laxarxa, és la població jove -de 14 a 30/35 anys-(65%), tot i que el nombre de persones mésgrans de 35 anys també és significatiu (35%).Un dels motius d’aquest percentatge és lasituació laboral del moment; però també elnombre de pares i mares que, cada vegadamés, s’adrecen al servei per conèixer els dife-rents itineraris formatius i acadèmics que potseguir el seu fill/a, un cop finalitzada l’etapaobligatòria i postobligatòria. Al mateix temps, elnombre de persones adultes que van a infor-mar-se de programes com ara l’Acredita’t, elservei d’assessorament en la formació profes-sional, per la preparació de les proves d’accés,etc. Pel que fa a sexes, el 53% dels usuaris sónhomes i el 47% són dones. I quant a les àreestemàtiques, predominen les consultes sobreensenyament (31%), cultura i oci (26%), cursos(14%), treball(12%) i vacances (6%).

Un any de Torelló JoveEl Pla Local de Joventut de

To relló vol dotar els jovesde les eines necessàries

perquè pu guin fer els passosque els calen per arribar a l’au-tonomia i l’apoderament social.Així, el Pla Local de Joventut volposar a l’abast dels joves elsrecursos i eines existents i quesovint els són desconeguts. Amés, vol po tenciar la capacitatcreativa dels joves i fer-los res-ponsables dels seus projectes,ajudar-los a identificar necessi-tats comunes, a cooperar perfer créixer projectes i també afer-los partícips de les políti-ques de joventut. En aquestsentit, el Pla treballa des de latransversalitat de totes les re -gidories de l’Ajuntament, bus-cant aliances estratègiquesamb la governança local i ellideratge de l’equip de govern.El Pla Local de Joventut 2012-2016 vol visualitzar el poder i lariquesa del treball associatiucom a eina per afrontar els rep-tes socials; per tant, vol esten-dre encara més la tradició as -sociativa entre la població jove.

pàg 8

El Pla Local deJoventut de Torelló

Sota la presidència del’alcalde, Santi Vivet, el14 de juny es va reunir

el Consistori Infantil 2012-2013, en el ple de final de‘legislatura’. L’acte va tenirlloc al Teatre Cirvianum i hivan assistir els alumnes de 5èi 6è de Primària de les esco-les de Torelló. Els regidors iregidores van presentar elstreballs que han fet a l’aula alllarg del curs, centrat en ladivulgació de l’Ordenança deCivisme: espais públics i elsanimals i les seves deposi-cions (Rocaprevera), l’esta-cionament de vehicles i labrutícia (Sagrats Cors), jocsal carrer i les molèsties alsveïns (Vall del Ges) i rius ifonts i sorolls (Fortià Solà).

Final de legislatura per al Consistori Infantil

Els regidors infantils i els representants municipals al final de l’últim ple.

Pescallunes juliol 2013 número 34

Ja fa dos anys de les eleccionsmunicipals que van donar la victòria aCiU a Torelló. En el pas de l'equador de lalegislatura com valora la feina feta?

- Penso que, al principi, ens va anar bégovernar sols, ja que es van posar les basesdel que hauria de ser el govern de Torellópels propers anys. Es va fer amb un granesforç per part dels regidors de CiU ja quegestionar l’Ajuntament amb sis regidors erauna tasca que requeria molta implicació. Idedicació. Amb l’entrada al govern del grupd’ERC-JpT, vam donar al govern més esta-bilitat, sobretot en les votacions, i també esvan poder racionalitzar millor les tasques.

En aquests dos anys quedarà enca-ra feina per fer...

- Tot i que els moments no són els idonis pergovernar, sobretot per les dificultats econòmiques,seguirem endavant amb el Pla de Barris. Potser noamb la velocitat que desitjaríem, però sí sense atu-rar-lo. No podem deixar de banda tampoc l’atenció ales persones, tant en la vessant de l’orientació iassessorament per inserir-los al món laboral, compel cantó d’ajudar en les necessitats bàsiques per talque ningú quedi desatès. També en aquesta legisla-tura hem posat molt d’èmfasi en la promoció econò-mica, tant en el recolzament i assessorament a lesempreses, com en promoure activitats per la dina-mització del comerç i del turisme.

Des del 2012, CiU governa en coalició ambERC-JpT. Com va el pacte de govern?

- La veritat és que fins ara no hi ha hagutmassa problemes tret dels que hi pot haver en totarelació entre dos grups polítics; però, tot s’ha de dir,hem prioritzat sempre el bé del poble abans que capaltra cosa. El sentit comú ha imperat sempre en lapresa de decisions. Ens vam marcar des d’un princi-pi que hi havia d’haver molt contacte entre tots elsregidors i fem reunions periòdiques per tal de posarsobre la taula els temes de cada regidoria i així quetothom hi pugui dir la seva.

Vostè és regidor de Promoció Econòmica,una àrea on es pot notar especialment l'impactede la crisi. Com veu Torelló i la comarca enaquest marc de crisi general?

- Torelló ha estat, fins ara, un poble on la prin-

cipal activitat ha estat la indústria. Amb tot el tema dela globalització i de la crisi immobiliària i financera lesnostres empreses han estat i estan patint de valentper sortir-se’n. Des de fa mig any, des de la regido-ria fem visites setmanals a empreses, ja en portemmés de quaranta, i hem pogut constatar que sí quehi ha sectors que ho estan passant molt malament,però d’altres que estan aguantant molt bé la crisi.Penso que, ara, el que els toca a les empreses ésresistir i esperar que aquesta crisi no duri gairetemps més i el dia que això s’acabi estiguin prepara-des per tornar a agafar velocitat. També, tal com hedit abans, volem potenciar altres sectors que fins araeren més minoritaris, com el turisme o els serveis.

Com es pot treballar des de l'Ajuntamentper la promoció econòmica, l'ocupació o elfoment de l'emprenedoria?

- Doncs tenim un Servei Local d’Ocupació a LaCooperativa que està fent molta i molt bona feina enaquests moments, posant en contacte les personesdemandants d’ocupació i les empreses. Aquí tambéhem donat un tomb al que es feia abans, ja que síque el servei funcionava correctament a l’hora d’a-tendre als aturats, però la relació amb les empresesera deficient. Amb les visites que es fan ara donema conèixer i oferim el servei, ja que hi ha forçaempreses que el desconeixien. Quant a l’emprene-doria, tenim un servei amb el Consorci de la Vall delGes, Orís i Bisaura que funciona estupendament béi està donant recolzament a moltes persones quevolen implantar algun negoci.

Com valora la feina que s'està fentdes de Torelló en aquesta direcció?

- Doncs molt positiva i a més molt benvalorada tant pels empresaris, com pelsusuaris del Servei Local d’Ocupació. Prope-rament engegarem un programa d’acom-panyament a la internacionalització que seràuna molt bona eina per les empreses quetinguin ganes de sortir a vendre a l’estran-ger. I amb aquest programa podran compro-var si els seus productes o serveis podentenir sortida als mercats internacionals.

Ja fa anys que es diu que cal prepa-rar-se per quan es produeixi la sortida dela crisi. Torelló estarà ben posicionat?

- Torelló té empreses que estan fent elsdeures i que, quan sortim de la crisi, com he ditabans, estaran a punt per agafar velocitat de creuer.També tenim, ara ja, terrenys industrials a l’abast deles empreses que vulguin venir a casa nostra, cosaque feia molts anys que no passava, ja que des quees va saturar el polígon Mas les Vinyes, l’oferta desòl industrial a Torelló va ser molt limitada.

Vostè és primer tinent d'alcalde de l'Ajunta-ment i vicepresident primer del Consell Comar-cal. Com es compaginen les dues funcions?

- Doncs amb molt treball i dedicació. A Torelló,a més de la regidoria de Promoció Econòmica,també sóc regidor de Recursos Humans i això vol dirun volum de feina considerable. Al Consell Comarcalsóc el cap de l’Àrea de Medi Ambient -que és la demés importància- i també de Recursos Humans. Elfet de compartir, en aquest cas, les tasques de recur-sos humans, per exemple, fa que la feina sigui unamica més suau, ja que hi ha molts temes comunsentre totes dues administracions i les solucionspoden ser semblants.

Personalment, des de l’Ajuntament, quin ésel seu repte i el seu desig per al futur immediat?

- El repte és que les persones que estan ensituació d’atur tinguin feina i això vol dir tenir unesempreses potents i amb futur. I des de PromocióEconòmica treballarem perquè això sigui una realitatcom més aviat millor. I el meu desig és que tots elstorellonencs es trobin bé al seu poble perquè aixòvoldrà dir que des de l’Ajuntament estem fent la feinaben feta.

ENTREVISTA

“Torelló té sòl industrial a l’abastde les empreses que vulguin venir”

Manel Romans / Primer tinent d’alcaldeRegidor de Promoció Econòmica i de Recursos Humans

pàg 9

Pescallunes juliol 2013 número 34

L’Aurora Obrera Torellonense va néixer de l’eclo-sió d’un ric i complex entramat d’associacionsobreres que trobem des de la segona meitat del

segle XIX, a la Vall del Ges. L’entitat va ser legalitzadael 13 de gener de 1913 i tenia la seva primera seusocial al primer pis del Passatge de Barcelona núme-ro 2. Més endavant, el 1919, l’Aurora es traslladaria al’edifici número 10 de la plaça Catalunya (actual hoteld’entitats, ara número 11), que adquiriria un any méstard per 11.000 pessetes.

L’Aurora era la societat recreativa de la classe tre-balladora, una associació, un ateneu, un lloc de tro-bada. Els seus objectius principals eren els de cohe-sionar la classe obrera, mitjançant el desenvolupa-ment cultural, l’ensenyament i l’esbarjo. L’entitattenia diverses seccions, una coral, un grup de ball iun grup pro-cultura que fomentava l’ensenyamentdels associats. A la seu de l’entitat es disposava d’uncafè, lloc de reunió on s’hi podia trobar la premsaobrera de l’època (Solidaritat Obrera, Sembrar,Revista Blanca, Generación Consciente, etc...), itambé d’una sala de ball amb un piano de manubri ones celebrava el ball durant les festes més assenyala-des. Al mateix temps, l’Aurora jugava un paper desta-cat en les reivindicacions obreres de l’època, doncsacollia la seu dels diferents sindicats, afins a la Con-federació Nacional del Treball (CNT), i als diferentscomitès de vaga que s’anaven creant segons lesnecessitats del moment.

Més enllà del treball reivindicatiu de la classe obre-ra, l’entitat participava plenament de la vida social dela vila, una mostra és que durant el Carnestoltes de

1923 varen organitzar els Balls de Torelló. Habitual-ment també organitzaven diferents balls i obres deteatre, tant per la Festa Major com en d’altres festivi-tats locals. L’educació era una qüestió molt importantper als socis de l’entitat. En diversos moments vanexistir diferents escoles diürnes i nocturnes per a laformació dels seus associats, com l’escola raciona-lista que va funcionar a partir de 1931 amb el Dr. Rai-mond Götze al capdavant.

Durant la dictadura de Primo de Rivera, els sindi-cats van haver de passar a la clandestinitat, peròl’Aurora, com a entitat recreativa, va poder continuaramb les portes obertes. Després de la dictadura,amb l’arribada de la República, l’Aurora viuria unaèpoca de molta activitat, tant cultural com sindical.En aquells anys el seu local es va omplir d’actes, con-ferències pedagògiques i mítings sindicals. Algunsdels seus socis eren persones molt conegudes a lavila.

Amb l’inici de la guerra, el juliol de 1936, la majoriade membres de l’Aurora passarien a formar part delnou poder revolucionari, i les activitats a la seu que-darien reduïdes a la mínima expressió, si bé el localcontinuava funcionant com a cafè i punt de trobada.El 4 de febrer de 1939, amb l’entrada de les tropesfranquistes, el local de l’Aurora va ser confiscat i l’en-titat dissolta de facto, de tal manera que no tornaria aobrir les seves portes. L’edifici de l’Aurora, però,viurà encara uns interessants canvis de titularitatsfins avui.

Santi Molera i Clota

L’hotel d’entitats Josep Bardolet, centreneuràlgic del teixit associatiu de la poblacióL’hotel d’entitats Josep Bardolet és un equi-

pament públic de titularitat municipal decaire sociocultural, que està en funciona-

ment des de l’estiu de 2012, la finalitat del qualés fomentar la trobada, la informació, la comu-nicació, la difusió i la producció cultural i socialde la població en general, així com també afa-vorir la seva formació integral i promoure l’asso-ciacionisme del municipi i la cohesió social.

L’extens i fort teixit associatiu del poble deTorelló, l’impuls de la societat civil organitzantprojectes de caire sociocultural i la demandahistòrica d’un espai de reunió i/o treball, van fernecessari que s’habilités l’edifici situat al núme-ro 11 de la plaça Nova per exercir les funcionsd’un hotel d’entitats.

Les activitats que s’hi poden realitzar són:reunions, gestió administrativa interna de l’enti-

tat, atenció a tercers segons l’objecte de l’enti-tat, formació, xerrades, debats i col·loquis,tenint en compte l’aforament màxim de cadasala (la sala més gran és per a 35 persones).

L’equipament també disposa d’un espai ambarmaris per a magatzem de robes i vestuaris deles entitats que ho necessitin i que al mateixtemps pot fer la funció de vestuari per als parti-cipants de les diverses activitats. L’hotel d’enti-tats es pot utilitzar des de les 9 del matí fins ales 12 de la nit.

Fins a la data són o han estat usuaris de l’ho-tel d’entitats Josep Bardolet, l’Àrea de Cultura,Comerç i l’Oficina del Pla de Barris de l’Ajunta-ment; i les entitats Agrupació Sardanista deTorelló, Casal Català La Desperta, Deixebles deSant Feliu, Associació d’Estudis Torellonencs,Junta Local de Torelló de l’Associació Osona

contra el Càncer, Associació per la Solidaritat iel Desenvolupament dels Emigrants a Torelló(ASDET), Dansaires de la Vall del Ges, Diablesdel Ges, Federació 5 Ampas Torelló, FundacióCentre Mèdic Psicopedagògic d’Osona, Funda-ció Festival Cinema de Muntanya, Grup Actiu deTorelló, Grup de Defensa del Ter, Grup de Pun-taires Vall del Ges, Promocions i OrganitzacionsCulturals (PIOC) i Unió d’Africans de Torelló.

L’edifici de l’hotel d’entitats va ser la seu del’entitat Aurora Obrera Torellonense (1912-1939), des de la construcció de l’immoble l’any1919 fins a la fi de la guerra civil. I en reconei-xement a la importància social i històrica que vatenir aquesta entitat, s’ha col·locat una placacommemorativa a l’interior de l'edifici, on constai s’explica que aquest edifici va ser la seu sociald’aquesta entitat.

L'Aurora Obrera Torellonense (1912-1939)

pàg 10

Pescallunes juliol 2013 número 34

En 5 anys, el transport adaptatmunicipal ha prestat 75.000 serveis

Des que es va posar en marxa, l’1 d’octubre de2008, el Servei de Transport Adaptat deTorelló ha fet pràcticament 75.000 serveis. El

transport adaptat, que es fa amb el sistema ‘porta aporta’, pretén donar resposta a les necessitats detransport que tenen les persones amb mobilitatreduïda que han d’assistir, principalment, a un centrede dia i, si hi ha disponibilitat, al Casal de la GentGran o al Centre d’Assistència Primària, i que nopoden desplaçar-se pels seus propis mitjans.

El servei cobreix les necessitats de desplaçamentindividual de cada persona ja que els itineraris s’es-tableixen de forma personalitzada i els vehicles recu-llen els usuaris al seu domicili i als punts de destí.L'horari de recollida de les persones usuàries a lesportes dels seus domicilis i/o als centres respectiuss'estipularà prèviament en l’horari establert de dosquarts de 9 del matí a dos quarts d’1 del migdia i deles 3 de la tarda a les 8 del vespre.

Des de la seva implantació, el servei de transportadaptat de Torelló, que és de caràcter gratuït, fun-ciona de dilluns a divendres, matí i tarda, tots elsmesos de l’any.

Hi poden accedir les persones empadronades a Torelló, que disposindel certificat de disminució amb mobilitat reduïda o les persones majorsde 64 anys amb manca d’autonomia personal. Per tal de demanar el ser-vei, s’ha de cursar la sol·licitud als Serveis Socials municipals (ronda delPuig, 2. Tel. 93 859 36 12). Si la persona reuneix els requisits, se li facili-tarà un carnet de persona usuària i es concretarà la manera de concertarel servei.

Entre la data de posada en marxa del servei de transport adaptat, l’1d’octubre de 2008, fins al 30 de juny de 2013, s’han prestat un total de74.992 serveis, la majoria dels quals transports als centres de dia de la

localitat: centre de dia L’Oreig (47.037), centre de dia Rocaprevera(15.568), centre de dia Crommia (7.403), Casal de la Gent Gran (3.263)i Centre d’Assistència Primària (1.721).

Pel que fa als usuaris, en aquests prop de 5 anys, el servei n’ha tingut186, dels quals 68 homes i 118 dones.

Precisament, en els propers mesos es farà la modificació del Regla-ment del servei municipal de transport adaptat -que ja ha aprovat el plede l’Ajuntament- per tal d’adequar alguns aspectes que cal adaptar i, amés, tenint en compte que s’ha de licitar novament el servei ja que el con-tracte actualment vigent expira el mes de setembre.

En el marc del pla Xarxa deGoverns Locals de laDiputació de Barcelona,

l’Ajuntament de Torelló rebràprop de 780 mil euros, en duesanualitats, en concepte de sub-venció per a tres projectesmunicipals. En concret, esbeneficiaran d’aquests ajutseconòmics el projecte de suporta les actuacions dels serveisSocials; l’adequació de les pis-cines d’estiu i els seus acces-sos; i la nova sala polivalent.

El projecte de suport a lesactuacions dels serveis Socialsha rebut una subvenció de150.000 euros per al funciona-ment del transport adaptat, elrebost solidari i l’habitatgesocial.

D’altra banda, el projecte d’a-dequació de la zona esportivamunicipal per a l’accessibilitat ila mobilitat, està valorat en 388mil euros i ha rebut un ajut de193.900 euros; aquest conceptees concreta en dos projectes,

per un cantó, l’arranjament deles dues piscines d’estiu, i perl’altre, l’adequació dels acces-sos a les piscines coberta i d’es-tiu des de l’aparcament dedavant del pavelló.

Finalment, el programa de laDiputació també subvencio-narà, amb el 50 per cent delcost, la construcció de la novasala polivalent: dels 872.000euros del pressupost, la Xarxade Governs Locals n’aportarà436.000.

Xarxa de Governs Locals subvenciona tres projectes

El vehicle que presta el servei treballa tot l’any de dilluns a divendres.

pàg 11

Pescallunes juliol 2013 número 34

pàg 12

El repte d’adequar les piscines d’estiuAl’objecte de mantenir l’equipament en

les millors condicions per al seu ús, alllarg dels últims mesos s’han fet dife-

rents actuacions a les piscines municipalsd’estiu. El problema de la instal·lació són lesfuites d’aigua, a banda de la necessitat d’a-daptar-se a la normativa actual.

De fet, de cara a l’estiu del 2012 ja es vanhaver de fer unes reparacions mínimes, ambl’objectiu d’intentar reduir les pèrdues d’aigua(que l’any 2011 van ser de més de 26.000m3). Es va canviar el desguàs de fons de lapiscina més gran, cosa que va permetre reduirel consum en més de 16.000 m3. De totamanera, queda pendent una rehabilitació enprofunditat del conjunt de les piscines.

El primer objectiu i el més important és evi-tar les fuites d’aigua continuades, que al finalde la temporada d’estiu ocasionen unes pèr-dues insostenibles i que han estat el principaldesencadenant del projecte.

El segon objectiu és també obligat. Si esreformen les dues piscines, s’hauran d’ade-quar a la normativa vigent, tant els vasos coml’entorn. Per tant, els treballs van encaminatsa complimentar aquests dos objectius. Deforma secundària, també era important la su -pressió de la tercera piscina, que ha permèsincrementar la zona de solàrium, que, d’altrabanda, es veurà reduïda quan es plantegi –enun altre projecte- canviar la forma d’accedir-hi,per tal que els usuaris puguin utilitzar l’espaid’aparcament de la zona esportiva.

L’actuació proposada pretén adaptar lesinstal·lacions existents, que han quedat obso-letes, tant a nivell de seguretat, com sanitari,d’instal·lacions tècniques i de normativa, a lesreglamentacions vigents, especialment aldecret 95/2000, de 22 de febrer, i les sevesmodificacions.

La rehabilitació de la piscina gran i la infan-til comportaran la construcció de nous vasosamb formigó projectat i una reforma de les ins-tal·lacions hidràuliques, per tal d’aconseguiruna solució definitiva i disposar de les duespiscines més utilitzades, adequades a la nor-mativa i a l’ús que han de tenir. El cost del pro-jecte s’aproxima als 400.000 euros, finançatsa parts iguals per la Diputació i l’Ajuntament.Nous espais al camp de futbol

Al marge d’aquesta actuació, la regidoriad’Esports també ha impulsat altres projectes,com ara l’habilitació, a la primera planta dellocal social del camp de futbol, de quatreespais per diferents usos: una sala de reu-nions per a les entitats que la necessitin i que

es gestionarà des del pavelló municipal, ambuna reserva prèvia; un local social per a laPenya Blaugrana; una sala per xerradesreservades; i un espai de recepció i acollidaper a les famílies dels jugadors i jugadores.

D’altra banda, l’Ajuntament va adquirir, el

passat mes d’octubre, un Desfibril·ladorExtern Automàtic ( DEA) per atendre els pos-sibles casos d’emergència que el requereixin.A aquest desfibril·lador, que està ubicat alcamp de futbol, s’hi ha d’afegir el que, des definals del 2010, hi ha al pavelló municipal.

En l’àmbit de les activitats esportives, cal destacar que al llarg del curs escolars’han organitzat les primeres jornades esportives escolars, una iniciativa sorgida

de diferents entitats esportives que van oferir-se per apropar i mostrar la pràcticadels seus esports als escolars de Torelló a partir d’un treball conjunt amb els centreseducatius. La regidoria d’Esports s’ha implicat en l’organització d’aquestes jornadescom a ens gestor de les instal·lacions, agent difusor i promotor de l’activitat física enedat escolar. Cadascuna de les jornades s’ha treballat amb les diverses parts impli-cades (entitats esportives, mestres d’educació física de les escoles i la regidoria d’Es-ports). Aquesta implicació de tots els agents ha estat clau perquè les tres jornadeshagin estat un èxit. Aquest curs s’han dut a terme tres jornades, el 14 de desembre,el 15 de març i el 31 de maig, adreçades als nens i nenes de 3r de Primària de totesles escoles del municipi.

Les jornades esportives escolars, un èxit

El projecte eliminarà les fuites d’aigua i s’adaptarà a la normativa.

Pescallunes juliol 2013 número 34

En l’últim escrit del Pescallunes, vam intentar explicar-vos el posi-cionament del grup municipal del PSC-PM en temes tan impor-tants com les ordenances, els impostos o els pressupostos de

l’Ajuntament. I vam ser molt crítics amb el pressupost aprovat, ja queenteníem que eren uns pressupostos que perjudicaven, entre d’altrescol·lectius, a la gent gran i a les persones amb menys recursos.

Hem volgut començar recordant el nostre escrit anterior amb laintenció de recordar i alhora refermar el nostre compromís amb lesclasses més febles de Torelló, i dir-vos que continuarem lluitant i tambénegociant amb l’equip de govern, perquè rectifiqui algunes de les polí-tiques que ha portat a terme, i torni a prioritzar les polítiques per a lespersones.

Fet aquest recés, que creiem que era necessari, el que ens agrada-ria destacar i fer-vos arribar, és el nostre descontent, que crec quemolts de vosaltres compartiu, amb la forma amb la qual s’estan portanta terme fent la majoria d’accions i projectes. Un descontent derivatd’una improvisació que fa, per exemple, que es ‘tapin’ piscines senseque ningú n’estigui assabentat, que fa que es presentin al ple munici-pal iniciatives com la realització d’un nou mercat el dissabte a la tarda,sense que s’hagi convocat als comerciants per demanar-los opinió,...

Que això és així, que el govern improvisa, que funciona sense un plaben definit, el grup del PSC-PM ja fa temps que ho denunciem, i vamtenir-ne un nova evidència, no fa massa dies, quan un periodista ensva demanar que si poguéssim fer una única pregunta a l’alcalde, quinapregunta li faríem. La veritat és que se’ns en van plantejar un munt:

• Com es pot anul•lar una piscina que només funciona els mesosd’estiu, un mes abans que s’obrin les instal•lacions, sense consultar-honi informar-ne als usuaris (Natació Club Torelló, casals d’estiu,..), nitampoc als grups polítics de l’Ajuntament?

• Com pot ser que, l’any passat, no es deixessin obrir algunes terras-ses a alguns bars al•legant informes de manca de seguretat pel fetd’estar instal•lades en un carrer de doble direcció, i al mateix establi-ment, aquest any, se li ha deixat posar la terrassa, sense que hagi can-viat res de res?

• Com pot ser que després de 2 anys governant el municipi i conei-xent des del primer dia les dificultats amb què es trobava l’Escola Muni-cipal de Música, amb prop de 130 alumnes, no s’hagi fet res durantaquest període per redreçar-ne el rumb, quan amb una matrícula depoc més de 30 alumnes serà molt difícil de remuntar?

• Per què l’Ajuntament, 2 anys després d’acordar amb l’Associacióde Veïns del Barri de Montserrat i amb els grups polítics de l’Ajunta-ment que, com a compensació pel tancament del consultori mèdic delbarri de Montserrat, es millorarien les zones d’aparcaments del CAP debaix al poble, amb l’objectiu de facilitar que la gent gran del municipipogués accedir-hi sense dificultats, i encara no s’ha fet res de res?

• Per què després de 4 anys de vigència del pla de millora del cascantic de Torelló (Pla de Barris), trobem recursos per a adequar la case-ta dels jardins Vicenç Pujol, sense que tingui un ús clar de què s’hi farà

i, per contra, el carrer Nou segueix degradant-se dia a dia?• Per què mentre apugem els impostos als nostres avis i àvies

dependents, apugem les retribucions als regidors de l’equip de govern,o les despeses en publicitat i propaganda de l’Ajuntament no paren decréixer?

• Per què mentre tenim un atur rècord al nostre poble, perdem sub-vencions de la Generalitat per fer polítiques actives d’ocupació per alsaturats, essent un dels pobles on més ha baixat la inversió de la Gene-ralitat en aquest concepte?

És a dir, ens era impossible fer només una pregunta a l’alcalde. I pertant, no se’ns va acudir cap pregunta millor, que resumir-les totes enuna de sola, que era: ‘Quin és el fil conductor del seu equip de governi, per tant, quin projecte de poble està tirant endavant?’. La resposta,no per esperada, va ser menys desoladora: No la va contestar.

Per això, el grup del PSC-PM volem aprofitar aquestes línies perrecordar-vos, que el nostre grup sí que en té de projecte. Que ens vampresentar amb un programa electoral que pensàvem complir i quemolts dels que esteu llegint aquestes línies vàreu tenir a les vostresmans, i que molts, també, el vàreu recolzar amb els vostres vots.

Per això continuarem treballant, per fer veure a l’equip de govern lanecessitat de rectificar i de prendre decisions valentes. Decisions comper exemple algunes que ja presentàvem en el nostre programa degovern i que creiem que l’equip de govern hauria d’entomar de formaimmediata.

• Retornar els impostos i les taxes que han augmentat al valor quetenien el 2011.

• Impulsar polítiques actives d’ocupació, mitjançant el suport de laGeneralitat, però també dedicant-hi més recursos propis.

• Donar encara més suport econòmic a les AMPA de les escolespúbliques i concertades per tal de fer front a les retallades de la Gene-ralitat.

• Per tal de poder assegurar el futur de l’Escola de Música, fer un placonjunt i immediat que tingui en compte professors, pares i mares,alumnes, comunitat educativa experta i grups polítics.

• Pel què fa a inversions de millores pel poble, s’haurien d’iniciard’una vegada les obres d’arranjament del carrer Nou.

• Hauríem de donar encara més suport al col·lectiu #pqnoensfotin-tren que, com molts sabeu, està portant a terme una feina fantàstica.Feina que va començar amb l’objectiu d’evitar el tancament immediatde l’estació, i que una vegada assolit, s’està lluitant perquè les rodaliesarribin a Torelló. Jo us convido a anar a la pròxima concentració que esrealitzi i a sumar-nos tots a aquest objectiu tan important i estratègic,pel nostre municipi i per la seva gent.

Ja per acabar,voldríem informar-vos que pretenem iniciar un procésparticipatiu en el qual podreu donar la vostra opinió a les propostes quevolem fer arribar a l’alcalde per tal de millorar el pressupost de l’Ajun-tament de Torelló per l’any 2014.

Doncs res més, que passeu un molt bon estiu!

Sobre projectes i improvisacionsGRUP MUNICIPAL DEL PSC-PM

pàg 13

Pescallunes juliol 2013 número 34

La llengua -pròpiament el llenguatge humà- és, desdel punt de vista de l’evolucionisme, un dels prin-cipals trets distintius de la nostra espècie, així

com la frontera natural i intel·lectual més significativa ivisible a l’hora de marcar diferències respecte les altrescriatures del planeta. Tanmateix, la fecunda complicitatque sempre hi ha hagut entre el pensament i la parau-la, ha donat ales, des de temps immemorials, a la granaventura humana de la cultura i la civilització, essentl’expressió escrita -els textos sagrats, la literatura, lafilosofía o la mateixa crònica històrica- el principal llegatmental i espiritual de temps reculats.

En un altre sentit, també cal apuntar que l’expressióoral -sovint més espontània, prenyada de sentiments iemocions personals- ha estat i continua essent avui elprincipal vehicle de comunicació entre les persones al’ensems que en ocasions és l’aparador des d’on es fanreconeixibles les qualitats humanes de qui parla i pro-bablement també de qui escolta. Restar lluny del signi-ficat de les paraules, confondre’s i confondre, trepitjarels mots per bastir discursos irrellevants o falsos, haestat també al llarg de la història una de les tempta-cions més habituals dels qui han volgut desmentir larealitat profanant el tresor de la llengua. Mala gent res-sentida i potinera, que traint la bellesa i pulcritud delllenguatge han malbaratat les possibilitats d’entesa queofereixen les paraules, convertint el lèxic dels dicciona-ris en simple munició de combat, útil solament per exal-tar llurs quimeres narcisistes o somiar hipotètics monsdel tot innecessaris. La desqualificació sistemàtica capa l’opositor o el contrari, acostuma a ésser en aquestscasos el fatal preludi de l´imminent discurs totalitari.Després, d’altra banda, es segresten els mots que noencaixen amb el nou imaginari polític, mentre se’ncreen de nous, fets segons la mesura del deliri que esproclama.

I és que a Torelló -en el propi consistori, o des de lespàgines del setmanari local- tot això ja passa! La malè-vola equació del totalitarisme lingüístic ja fa mesos ques’ha obert pas entre nosaltres, traspassant els límitssemàntics i morals de la llengua catalana i bandejant

pel camí tot el que incomoda: els valors democràticscompartits i sobretot les persones que discrepen delnou projecte identitari. Així expressions com feixisme,racisme o xenofòbia esdevenen tan recurrents com ina-dequades, per a qualificar el desacord, la crítica orebuig a les mocions que presenta, per exemple, elgrup municipal de Plataforma per Catalunya.

Demòcrit, filòsof grec del segle IV a.d.c, ja comenta-va en aquest sentit allò de que “Enemic és qui et parlad’enemics”, aforisme precís i revelador de la pròpiacondició humana i que ens suggereix, encara avui, quel’insult, la mentida o l’acusació, sovint són fràgils pro-jeccions cap enfora dels fantasmes, temors o insegure-tats personals. D’aquesta manera, quan els companysregidors (especialment els senyors Casals i Fontserè)insisteixen a vincular sempre les nostres propostes ambel feixisme, el racisme o la xenofòbia, probablement nofan altra cosa que evocar tot allò que hi ha de reprotxa-ble, ètica i políticament, en les seves persones i partits,alhora que exhibeixen públicament una profunda des-coneixença vers la llengua catalana i la història con-temporània d’Europa.

Tanmateix - i potser és perquè no en saben més-aquests regidors acaben essent furtius de les sevespròpies paraules i llurs escopetades verbals els apro-pen tristament a temps ja passats -exactament a l’èpo-ca d´entreguerres- quan a Europa la política era molttibant, perquè es jugava en els extrems ideològics i elfeixisme, el nazisme o el comunisme (versió estalinista)pugnaven per imposar-se fora de la llei democràtica.Pel que fa al racisme, no cal recórrer a la història del’imperialisme i el colonialisme europeu de finals delsegle XIX per explicar les falses preeminències racialsblanques, l’Heribert Barrera, que va ser durant molttemps secretari general d’Esquerra Republicana, té unafrase paradigmàtica del racisme antropològic actual: “Elquocient intel·lectual dels negres d’Estats Units és infe-rior al dels blancs” (pàg. 96 del llibre ‘Què pensa Heri-bert Barrera’, Editorial Proa 2001). Està clar però, quellavors el president d’aquest país encara no era BarackObama.

Prop de la veritat, sempre les paraulesGRUP MUNICIPAL DE PLATAFORMA PER CATALUNYA

pàg 14

Pescallunes juliol 2013 número 34

El darrer Pescallunes incorporava informacions fins anovembre de 2012. A continuació us expliquem algu-nes de les qüestions que ens semblen més destaca-

bles d’aquest darrer mig any.Des d’ICV vam votar en contra del pressupost per a2013, un pressupost sense objectius polítics ni priori-tats

En el ple del mes de desembre de 2012, Roser Mas, vavotar en contra de la proposta de pressupost de l’equip degovern (CiU-ERC). Entre els arguments, la regidora va des-tacar que el pressupost havia estat elaborat i treballat única-ment per l’equip de govern; que es tornava a comprovar persegon any consecutiu que només hi havia un objectiu: “queels números quadrin, però sense marcar prioritats ni objec-tius; es continua retallant per aquí o per allà però sense deci-dir què és prioritari i què no és...”; que no hi havia una bonaplanificació i temporalització de les poques inversions que espodien fer i, sobretot, del manteniment del municipi i delsequipaments; i també per la discrepància en determinadesinversions com és ara 200.000 euros per a la rehabilitació dela caseta dels Jardins de l’Espona amb l’excusa que s’hipodran ubicar els lavabos que donaran servei a les activitatsque hi ha a la zona, o el fet que la partida per a activitats depolítiques d’igualtat en dos anys havia passat de 9.000 eurosa 2.000 euros o que les despeses de llum, aigua, telèfoncontinuessin creixent...

En el capítol de personal, Mas va tornar a reclamar que hihagués sempre un acompanyant en el vehicle del transportadaptat. Tot i que aquell dia no es va confirmar que es tindriaen compte la proposta reivindicada ens diverses ocasions,sembla que, finalment, s’hi ha donat resposta.Satisfacció per l’aprovació de la moció contra el frac-king

Durant el mes de gener, a proposta del nostre grup, es vatreballar i aprovar conjuntament amb els grups de CiU, PSCi JpT-ERC una moció per declarar ‘Torelló municipi lliure dela tècnica del fracking’. La moció també instava el Govern dela Generalitat que suspengués els permisos d’investigaciód’hidrocarburs per iniciar prospeccions per la tècnica delfracking a Catalunya mentre el Parlament de Catalunya noaprovi una llei que impedeixi aquesta tècnica d’explotació; i

al Consell Comarcal a què continués vetllant pels interessosdels municipis de la comarca.La defensa del tren

També en el ple del mes de gener i amb els grups munici-pals de CiU, PSC, JpT-ERC i el grup de suport a la CUP, esva redactar i aprovar una moció demanant al Parlament queinstés el Govern de la Generalitat a defensar la necessitat demantenir el servei de venda de bitllets i d’atenció al viatger al’estació de tren de Torelló i a concretar la inclusió de Torellódins la zona 6 de rodalies de la línia R3, amb els beneficisque comportaria pel que fa a freqüència de trens i també ala possibilitat de disposar de targetes amb tarifa integrada,que permeten combinar el tren amb altres mitjans de trans-port com és el bus, el metro, el tramvia... La mateixa mocióva ser redactada en forma de Proposta de resolució i va seraprovada al Parlament. Ara caldrà que es tradueixi en fets!Cartells, cartelleres i publicitat

En el ple del mes de març, Roser Mas va retreure a l’equipde govern que el Ple aprovi ordenances com la que preténregular la distribució de publicitat i que alhora sigui el propiAjuntament qui les incompleixi. La regidora d’ICV-EUiA va ferel prec després que durant diversos dies, elements del mobi-liari urbà tinguessin enganxats a sobre cartells d’activitatsorganitzades pel propi Ajuntament. Alhora, Mas va reclamarque l’Ajuntament complís els compromisos i instal·lés lescartelleres destinades especialment a la publicitat.La participació mal entesa

La limitació d’accés al Casc Antic i les famoses pilones i elpagament dels comandaments són una nova mostra de lapeculiar manera que té l’equip de govern d’entendre la parti-cipació: o bé, primer fan, després hi ha mobilització o quei-xes i diuen que potser no ho havien d'haver fet així; o bé, pri-mer fan, i després, quan ja està aprovat en parlen amb elsveïns... De participació, en el sentit de ‘construir conjunta-ment’, ben poca! I de conflictes... uns quants!

Us desitgem una bona Festa Major i us recordem quepodeu seguir la feina que anem fent a través de la web(www.iniciativa.cat/torello) i del twitter (@torelloICV) i que uspodeu posar en contacte amb nosaltres per correu electrònic(torello@iniciativa.cat) o per correu postal (Grup Municipald’ICV-EUiA, C. Ges d’Avall, 5. 08570 Torelló).

I ja ha passat mig mandat...GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUIA

pàg 15

La revista informativa de l’Ajuntament de Torelló juliol 2013 número 34

Edita: Ajuntament de Torelló

Redacció, coordinació i maquetació: Regidoria d’Informació

Impressió:Impremta Sellarès, SL

Dipòsit Legal: B-50.843

http://www.ajtorello.cat

Festa Majorde Torellódel 25 de juliol al 2 d’agost

Bon estiu!L’Alcalde i tot el consistori, us desitgem una bona Festa MajorSanti Vivet Alcalde de Torelló Juliol 2013

posal’accent!To

relló