ESTUDI D’AVALUACIÓ

DE LA MOBILITAT GENERADA

MPPGO “EL SORRALL”

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1

ESTUDI DE AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA EN LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ AL SECTOR “EL SORRALL”, A MATARÓ. 1.- Antecedents, objectius i paràmetres de la modificació de Pla General. El decret 344/2006 de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, posa sobre la taula les mesures que convé adoptar en cada intervenció urbanística, de cara a resoldre conflictes en la influència de trànsit de vehicles, previsió al càlcul necessari de les places d’estacionament de cotxes, motocicletes i bicicletes en l’àmbit privat, càrregues econòmiques derivades del càlcul de reforç del transport públic i criteris d’urbanització a adoptar amb itineraris adaptats per la protecció al vianant i al minusvàlid; totes elles mesures encaminades al foment de la utilització del transport no motoritzat, del transport públic i a la millora de la qualitat de vida en les ciutats. L’aplicació d’aquesta legislació invita a planificar conjuntament i per tant donar solucions dins el marc de la planificació urbanística des del seu inici, evitant posteriors conflictes de funcionament de les ciutats. En aquest sentit, i per aplicació directe de la legislació, incorporem en la Modificació puntual de Pla general d’ordenació al sector “El Sorrall” de la ciutat de Mataró, aquest Estudi de Mobilitat, com document annex però independent. Per tant, arrel de l'entrada en vigor del decret 344/2006 de 19 de setembre, de regulació dels estudis d'avaluació de mobilitat generada, que en el article 3 disposa l’obligació de redactar aquests estudis de mobilitat en el cas de tramitar figures de "planejament urbanístic derivat i llurs modificacions, que tinguin per objectiu la implantació de nous usos o activitats", com és el cas que ens ocupa. El planejament vigent de l’àmbit d’actuació inclou dos àmbits, el Pla Parcial del sector “El Sorrall”, aprovat definitivament el mes de març de l’any 2000 i el Pla General d’Ordenació vigent de l’any 1996, en els que es qualifica els 233.505 m2 de sòl del sector en: 43.188 m2 de vialitat (18,5%), 113.098 m2 d’espais lliures (48,4%), 51.706 m2 d’equipaments (22,1%) i 25.513 m2 per a serveis i dotacions privats per a usos terciaris (10,9%), en els que s’hi poden edificar 36.129 m2 de sostre. La modificació del PGOU d’aquest àmbit comporta la quantificació dels següents paràmetres urbanístics expressats en m2 de sòl (m2 s) o de sostre (m2 st) QUALIFICACIÓ ÀMBIT

SECTOR ÀMBIT FORA

SECTOR TOTAL

MODIFICACIÓ ZONA VERDA (m2s) 89.434 24.553 113.987 EQUIPAMENT (m2s) 12.194 39.512 (16.560 existents) 51.706 (16.560 existents) VIALITAT (m2s) 33.694 4.173 37.867 TERCIARI (m2s) 29.945 0 29.945 TOTAL SÒL (m2s) 165.267

68.238 (16.560 existents) 233.505 (16.560 existents)

SOSTRE TERCIARI COMERCIAL (m2st) 20.577 0 20.577

2

OFICINES-TERCIARI (m2st)

14.294 0 14.294 HOTELS 5.724 0 5.724 TOTAL SOSTRE 40.595 0 40.595 2.- Estimació del increment de la demanda de mobilitat generada. Els ratis de mobilitat de l’annex 1 del decret 344/2006 de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, aplicats als paràmetres urbanístics de la modificació del planejament de l’àmbit, suposarà un increment del nombre de viatges, segons els valors de la taula següent:

ÚS Sòl(s)/sostre (st) Ràtio Viatges / dia TERCIARI 40.595 m2 st Comercial 20.577 m2 st 50 viatges/100m2st 10.289 Oficines i serveis 14.294 m2 st 15 viatges/100m2st 2.144 Hoteler 5.724m2 st 15 viatges/100m2st *

(=3 viatges/persona) 859

Zona verda 113.987 m2 s 5 viatges/100 m2s 5.699 (a peu) Equipaments 51.706 m2 s - st 20 viatges/100 m2s 10.341 Equipament actual (Esportiu) 16.560 m2 s 20viatges/100 m2s -3.312 TOTAL GENERAT 26.020 MODE

Cotxe - moto (45,7% de 20.321)

9.287 Peu – bici (42,6% de 20.321) + 5.699

14.356 Transport públic (11,7% de 20.321)

2.377 *L’estàndard hoteler el podem assimilar al d’oficines o als 3 viatges / persona del d’habitatge , ja que resulten equivalents al suposar una ocupació de 20 m2 st/ plaça hotelera (100*3/20 = 15 viatges/100m2 st) El increment de la mobilitat generada pels nous usos - un cop descomptats els viatges de l’equipament esportiu existent - d’acord amb els estàndards de l’annex 1 del esmentat decret, serà de 26.020 viatges/dia, que un cop assignats al mode a peu – bici els 5.699 viatges generats per l’ús de zona verda del sector, i distribuint els 20.321 viatges restants, segons el pes relatiu de cada mode en la mobilitat municipal global fixats en el Pla de Mobilitat Urbana de Mataró de l’any 2005 (PMU 2005), suposen 9.287 viatges en vehicle privat i 7.144 vehicles/dia (al suposar una ocupació mitjana de 1,30 persones - vehicle), 14.356 viatges a peu- bici, i 2.377 en transport públic urbà i interurbà. 3.- Demanda i oferta de mobilitat en vehicle privat. Aquesta nova circulació de 7.144 vehicles/dia feiner, suposarà unes entrades i unes sortides de l’àrea de 3.572 vehicles/dia respectivament, que segons el repartiment del PMU 2005, un 53% dels quals seran desplaçaments interns - externs i el 47% interns. La previsió de crear una nova rotonda d’accés al sector El Sorral en el vial d’accés a la autovia C-60 ( i possiblement de completar en un futur l’enllaç de la C-60 amb la Ronda

3

de Mataró de la C-32 amb el moviment des de Barcelona previst en el descartat projecte de calçades laterals de la C-32 a Mataró), fa que els moviments externs d’entrada i sortida al sector i una part dels interns, recaiguin en la rotonda d’accés al ramal de la C-60. Els estimem en un 60 % del total de viatges en vehicle privat, es a dir 2.143 vehicles/dia d’entrada i 2.143 de sortida. Suposant que el 50% d’aquests vehicles accedeixen en sentit nord i el 50% en sentit sud, s’ incrementaria la IMD actual de 14.500 vh/dia i carril en 1.072 vehicles, fins als 15.572 vh/d i c, incrementant l’actual nivell de servei D fins al nivell E, encara per sota la capacitat ambiental que el Pla de Mobilitat Urbana de Mataró de l’any 2005 dona per les carreteres d’accés de 17.000 vh/dia i carril, i molt més per sota els 20.000 vehicles/dia carril de capacitat física abans de la congestió. Els 1.072 vh/dia d’entrada al sector per sentit en la nova rotonda d’accés del ramal de la C-60, suposen en hora punta comercial uns 107 vh /h, es a dir ni 2 vh/minut, amb el que no interferiran el nivell de servei del propi ramal C-60, i menys quant els ramals disposen de doble carril d’incorporació a la nova rotonda. Tot i així, en cas de congestió d’aquesta via, sempre existeix la possibilitat d’accés al Sorral per la carretera de Argentona C-1415 per part dels vehicles procedents del nord i per la Ronda Tarradellas pels procedents del sud.

El 40 % restant dels vehicles (1.429) accediran al sector per les altres vies, i estimem en 1/3 (476 nous vehicles/dia i sentit) per l’Avinguda Puig i Cadafalch, en 1/3 (476 vh/d i sentit per la Ronda Tarradellas, i 1/3 ( 477 vh/d i sentit) per la Ronda Bellavista, en cadascú dels dos sentits de circulació. Les IMD actuals (any 2012) i nivells de servei d’aquestes vies de la xarxa bàsica municipal per sentit de circulació son respectivament de 2.800 (B), 6.000 (C) i 6.000 (C) vh/d carril, nivells de servei que no varien amb els increments de trànsit previstos, quan la capacitat ambiental prevista al PMU vigent es de fins a 10.500 vh/d i carril.

4

Aranya de trànsit en milers de vehicles/ dia feiner, any 2002-03.PMU Mataró 2005. Per tant hem de concloure que la xarxa viaria actual és suficient per absorbir el increment del trànsit de vehicles generat per l’actuació urbanística sense pràcticament modificar els actuals nivells de servei de la xarxa viaria de la ciutat. 4.- Oferta i demanda de transport públic. L’actuació El Sorrall disposa d’accés i parades amb transport públic urbà a través de les línies del servei Mataró Bus següents: la L2 (Circular de Cerdanyola sentit estació Renfe – centre urbà) a la Ronda President Tarradellas en el propi àmbit de l’actuació, a tocar el carrer Carlemany; la L1 (Circular de Cerdanyola - La Llàntia sentit Hospital) i la L8 sentit La Llàntia, amb parada conjunta a la Ronda Cerdanya tocant a l’avinguda Puig i Cadafalch, a 200 metres del límit de l’àmbit de l’actuació. La línia L2 disposa de 4 autobusos en servei, realitza 53 expedicions en dia feiner, amb una freqüència de pas entre 15 i 18 minuts, i una càrrega màxima de fins a 3.000 viatges/dia feiner. Transportà 815.658 viatgers l’any 2012, amb un decrement del passatge del 8,49% respecte l’any 2011. La càrrega de passatge anual per bus en servei és de 203.916 viatgers/any 2012.

5

La línia L1 també disposa de 4 autobusos, 53 expedicions en dia feiner, freqüència de pas entre 15 i 18 minuts, i càrrega màxima de fins a 3.100 viatges/dia. Transportà 832.241 viatgers l’any 2012, amb un decrement del passatge del 10,31% respecte l’any 2011. La càrrega de passatge anual per bus en servei és de 208.060 viatgers/any 2012. La línea L8, disposa de 3 autobusos, 41 expedicions en dia feiner, freqüència de pas de uns 20 minuts, càrrega màxima de 1.900 viatges/dia. Transportà 491.094 viatgers l’any 2012, amb un decrement del 2,82% respecte l’any 2011. La càrrega de passatge anual per bus en servei és de 163.698 viatgers/any 2012. A nivell de transport públic interurbà per carretera, a la parada pròpia del sector de l’avinguda Puig i Cadafalch hi tenen parada en els dos sentits de circulació la línia Mataró – Granollers de Barcelona Bus amb freqüència de pas de 60 minuts i demés filloles d’aquesta a Argentona, Dosrius, Òrrius. La relació amb Barcelona directe per autopista la possibilita la parada de la línia C2 de l’empresa Casas - Sarbus amb parada al parc de Cerdanyola a 600 metres del bell mig de l’àmbit de l’actuació i al passeig de Ramon Berenguer a tocar el carrer Pere III el Ceremoniós, a 200 metres de l’extrem sud de l’àmbit de la modificació de Pla, i freqüència de pas de 30 minuts. Actualment la única estació de ferrocarril a Mataró és la que correspon a la línia de rodalies de RENFE C1 localitzada a uns 2.500 metres de l’actuació urbanística, però amb accés directe per a cada sentit per les línies circulars L1 i L2, i amb el sentit Renfe per la línia L8 del servei Mataró Bus. La freqüència mitjana de pas en dia feiner i en sentit Barcelona és de 10 minuts amb 107 expedicions al dia per sentit. En el plànol....adjunt es localitzen les parades actuals de les diferents línies de transport públic indicant si disposen o no de marquesina. El PITC (Pla de Infraestructures de Transport de Catalunya) preveia en la primera fase 2006 – 2016 la construcció de la nova línia Orbital ferroviària que ha de connectar Mataró amb Granollers, que sens dubta s’endarrirà. El PITC i el Pla Director urbanístic de l’Orbital ferroviària, incorpora l’execució de la variant ferroviària de la línia C1 del Maresme al seu pas per Mataró, acostant-la al centre gravitacional de la ciutat, amb quatre estacions, tres per la línia de rodalies R1 a Rocafonda, Parc Central i Pla d’en Boet, i una nova per la línia Orbital al parc de Cerdanyola amés de la terminal del Parc Central.

6

LOF

Variant R1

EstacióPla Boet

EstacióParc CentralEstació Parc

Cerdanyola

El Sorrall

Traçat soterrat i localització d’ estacions previst al PDU de la LOF i variant de la línia de rodalies de Barcelona R1. Amb aquesta nova disposició d’estacions de ferrocarril, l’àmbit d’actuació urbanística estaria a una distància de 500 metres de la nova estació del Parc de Cerdanyola de la línia Orbital fins Granollers, Sabadell, Terrassa,..., i a 1.500 metres de les dues estacions de la Variant R1 del parc Central i del Pla d’en Boet. S’estima que dels 2.377 nous viatges/dia previstos en transport públic urbà i interurbà, un 50% (1.189) seran interns i un 50% externs. Un 30% del viatges (713 viatges/dia) es suposa que accediran en tren i el 20% amb transport interurbà per carretera (475). El 100% dels 713 viatges que arriben i surten de l’estació, entenem que per desplaçar-se al/del sector, utilitzaran el servei Mataró Bus, 357 per anar a l’estació amb la L2 i a parts iguals per línies L1 i L8 per pujar des de l’estació de tren al sector, es a dir 357/2= 178 viatges/dia per cada línia. Així els nous viatges/ dia feiner amb Mataró Bus serien 1.189 + 713 = 1.902 que sumats als actuals 8.000 viatgers /dia de les tres línies, suposen 9.902 viatgers/dia feiner per 11 autobusos, i una ocupació mitjana de 900 viatgers/dia i

7

bus i uns 34 viatgers/expedició (294 expedicions en els dos sentits), encara bastant per sota de la càrrega mitjana desitjable de 1.100 viatges/dia i bus i de 40 - 50 viatgers /expedició. Per tant l’oferta actual del servei Mataró Bus pot assumir perfectament la nova demanda estimada, sobretot quant en els darrers anys 2007 – 2012 el passatge del servei Mataró Bus ha sofert un descens del 17,92 %, superior al increment del passatge que pot aportar l’actuació urbanística El Sorrall. Es reclama aprofitar la parada amb marquesina dels autobusos interurbans de l’Avinguda Puig i Cadafalch, per realitzar una nova parada de la línia L2 de Mataró Bus.

5.- Demanda i xarxa de vianants i bicicletes Els 14.356 viatges/dia en mitjans no motoritzats (a peu sobretot i alguns en bici) generats en l’àmbit de l’actuació El Sorrall, suposen 24 viatges /minut en hora punta, que no han de suposar cap problema de saturació de la xarxa viària del sector, sobretot si s’executen les previsions del PMU en les dues Àrees Ambientals de Cerdanyola annexes al sector.

8

En la modificació de Pla de El Sorrall es preveu un nou eix de vianants - bicicletes que discorri pel nou parc del sector a lo llarg del ramal d’accés a la C-60, i que enllaci amb els carril bici i passeig de vianants existent del passeig de Ramon Berenguer – Camí del Mig pel sud, i amb el carril bici – passeig de vianants existent a lo llarg de la riera fins Argentona, i un altre carril intern al sector que l’uneixi amb el carril bici previst al PMU a l’Avinguda Puig i Cadafalch i als camins del parc del Turó de Cerdanyola.

Actuacions del PMU Mataró 2005, en les Àrees Ambientals Cerdanyola.

9

Previsions de carril bicicleta al PMU Mataró 2005. En el plànol adjunt de la xarxa viària del sector, s’indica a més els itineraris de vianants d’accés a les diferents parades de transport públic i es reclama des d’aquest estudi de

mobilitat la necessitat que s’adaptin al seu cas, a persones de mobilitat reduïda (PMR) en l’execució del planejament, com a càrrega urbanística del sector. 6.- Demanda d’aparcament i de càrrega i descàrrega de mercaderies. Els ratis d’aparcament de bicicletes i de vehicles de l’annex 2 i 3 del decret 344/2006 de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, i de l’article 6 per a la càrrega i descàrrega de mercaderies, aplicats als paràmetres urbanístics de la modificació del planejament de El Sorrall, suposarà una demanda del nombre de unitats d’aquests diferents tipus de places d’estacionament, segons els valors de la taula següent:

RESERVA D’APARCAMENT DE BICICLETES I CÀRREGA I DESCÀRREGA (CiD) ÚS BICICLETES MOTOS COTXES Nombre Rati Unitats Rati Unitats Rati Unitats Habitatge 0 uts

2uts /hab

0 0,5ut /hab

0 1ut/ hab

0

Comercial 20.577m2st

1ut/100 m2st

206 --- ----- 1CiD/ 1000 m2st

21 CiD

Oficines i hotel 20.018m2st

1ut/100 m2st

200 --- ----- 1CiD/ 2000 m2st

10 CiD

Equipaments 35.146 m2st

1ut/100 m2st

351 ---- ---- ---- ----

Zona verda 113.987 m2s

1ut /100m2s

1.140 ---- ---- ---- -----

TOTAL 1.897 0 0 31 CiD

10

Tot i que el decret no reclama places d’aparcament de cotxes i motos per a activitats terciàries, l’estimació dels 7.144 vh /dia d’entrada i sortida al sector requerirà unes reserves d’aparcament de 7.144 / (2*2,5) = 1.429 places – al suposar una rotació de 2,5 vh/plaça –, de les quals un 16 % suposem serien de motocicletes, 229 places, i 1.200 de cotxes. L’oferta d’aparcament prevista en la normativa urbanística o comercial del sector oscil·la entre les 675 i 1.532 places interiors a la parcel·la o edifici, segons el tipus d’establiment comercial que s’acabi establint, i la prevista en l’espai públic és de unes 610 places de cotxe, amb el que l’oferta sobrant d’aparcament lliure de cotxes estaria compresa entre un mínim de 85 i un màxim de 942 places per a ser utilitzada per reduir el dèficit d’aparcament residencial del barri de Cerdanyola. RESERVA D’APARCAMENT PER A COTXES SEGONS NORMATIVA URBANÍSTICA I COMERCIAL

ÚS RATI PLACES Comercial 20.577m2st 2 a 6 places/100 m2 st

(art 12 D 378/2006)* 412 a 1.235

Hoteler 5.724m2st (124 habitacions )

1 plaça/ 3 a 5 habitacions

25 a 41

Oficines i terciari 14.294m2st 1 plaça/ 60 m2 st 238

TOTAL 675 a 1.532 *Fins a un màxim de 14 places /100 m2 st en hipermercats mitjans (5.000 a 10.000 m2)

La reserva d’aparcaments per bicicletes, cotxes i motos hauran d’estar localitzats a l’interior dels edificis o als corresponents solars o recintes en el cas de l’equipament i en la zona verda. Les reserves per a càrrega i descàrrega (art 6 del decret 344/2006) ressenyades es localitzaran en la via pública; a més, els locals comercials disposaran de una reserva mínima del 10% del sostre per ús de magatzem de la pròpia activitat, i en el cas que superin els 1.300 m2 de superfície de sostre disposaran a l’interior del local una plaça de 3 x 8 metres lliures per a càrrega i descàrrega, i de dues places si la superfície supera els 6.300 m2 st. En el plànol de la xarxa viària s’indiquen la localització d’aquests aparcaments en l’espai públic. En el disseny de cadascú dels aparcaments d’ús públic, s’haurà de disposar la reserva de places per a persones de mobilitat reduïda PMR en nombre i mides, d’acord amb el codi d’accessibilitat. 7.- Compliment de les determinacions del Pla de Mobilitat Urbana (PMU) de Mataró de l’any 2005. El PMU de Mataró aprovat l’any 2005, entenem que no imposa cap determinació que afecti l’espai públic interior a l’àmbit de la modificació de Pla.

11

8.- Actuacions per a la millora de la mobilitat de gènere. Tot i que a l’hora de concebre les actuacions de mobilitat s’han de tenir en compta mesures i propostes adequades a qualsevol usuari, independentment del gènere i l’edat, en aquest apartat, s’incorporen en aquest estudi de mobilitat mesures concretes per afavorir qualsevol col·lectiu: .- Instal·lar il·luminació suficient en els itineraris d’accés a les parades de transport públic que donen cobertura al sector El Sorrall, per reforçar la comoditat i seguretat personal. .- Garantir que tots els itineraris d’accés a les parades de transport públic i que totes les parades i autobusos estiguin adaptats a les persones amb mobilitat reduïda, d’acord amb el codi d’accessibilitat. .- Procurar que totes les parades de transport públic disposin de marquesina. .- Incorporar al projecte de urbanització, mobiliari urbà adequat al repòs (bancs) i elements d’arbrat en els itineraris principals de vianants del sector a distàncies de no més de 100 metres. 9.- Mesures correctores. a.- Sobre el dèficit actual d’aparcament: El dèficit d’aparcament del barri de Cerdanyola en contacte amb la Ronda Tarradellas – Bellavista, comporta l’ocupació massiva de tres aparcaments en superfície situats a lo llarg d’aquest eix viari, amb el següent nombre de places:

Aparcament en superfície Nombre de places actual Ronda Tarradellas 298 Ronda Bellavista 156 Piscines Sorrall 120 Total 574

Tot i computant l’oferta d’aquests aparcaments en superfície existents, el dèficit d’aparcament en la part nord del barri de Cerdanyola al inventari que s’adjunta de l’any 2012, s’estima en 1.292 places de cotxe, el que obligarà a programar varis aparcaments soterrats en el Pla d’Aparcaments municipal, en fase de redacció, al barri de Cerdanyola.

12

Zona(1) Dèficit

Global(2) Dèficit

infraestructuralDèficit

Global/Ha

Dèficit Infraestructural/

Ha (3) I.C.

GLOBAL(4) I.C.

GARATGES(5) IPEC

NOCTURN(6) IPEC

DIÜRN1 0 0 0,0 0,0 1,81 1,08 0,00 0,002 0 156 0,0 6,4 1,23 0,89 0,45 0,823 0 136 0,0 6,9 1,48 0,88 0,25 0,384 0 0 0,0 0,0 1,34 1,01 0,00 0,005 0 249 0,0 19,5 1,37 0,77 0,58 1,046 0 554 0,0 17,6 1,16 0,73 1,03 1,347 0 33 0,0 1,5 1,50 0,98 0,05 0,058 0 1.160 0,0 33,6 1,16 0,68 0,72 0,769 782 3.610 12,4 57,5 0,87 0,40 1,35 1,48

10 0 651 0,0 13,4 1,30 0,79 0,43 0,4511 0 1.023 0,0 25,5 1,19 0,54 0,77 0,7912 0 584 0,0 15,8 1,23 0,73 0,62 0,6513 0 978 0,0 28,7 1,09 0,62 0,84 0,8614 1.293 3.179 22,3 55,0 0,79 0,50 1,78 1,9415 0 2.265 0,0 56,9 1,00 0,54 1,01 1,0916 0 968 0,0 44,1 1,13 0,70 0,80 0,9017 0 632 0,0 20,3 1,62 0,69 0,42 0,4518 0 0 0,0 0,0 1,92 1,18 0,00 0,00

Corona 1 0 1.094 0,0 8,1 1,37 0,90 0,37 0,58Corona 2 2.074 15.083 4,6 33,3 1,12 0,63 0,85 0,91

TOTAL àmbit 2.074 16.177 3,5 27,5 1,17 0,68 0,78 0,87

(1) Demanda residencial (turismes + furgonetes) menys l'oferta total de places per a residents a la nit(2) Demanda residencial (turismes + furgonetes) menys l'oferta de places fora de la calçada (garatges i pàrquings públics)(3) Tant per u de la demanda serv ida amb l'oferta total d'aparcament nocturna per a residents(4) Tant per u de la demanda serv ida amb l'oferta de fora la calçada (garatges i pàrkings públics)(5) Índex de Pressió d'Estacionament a la calçada nocturn (relació entre turismes/furgonetes sense plaça fora de la calçada i l'oferta de places a la calçada a la nit)(6) Índex de Pressió d'Estacionament a la calçada diürn (relació entre turismes/furgonetes sense plaça fora de la calçada i l'oferta de places disponibles a la calçada al període diürn: No regulat, Solars i Zona Blava Mixta)

PARÀMETRES DE DÈFICIT D'ESTACIONAMENT RESIDENCIAL

DÈFICIT GLOBAL D’ESTACIONAMENT RESIDENCIAL

4. SITUACIÓ DE L’APARCAMENT RESIDENCIAL

28

Extret dels estudis del Pla d’Aparcaments municipals Mataró 2011 - 2026

13

En aquesta modificació del PGOU es recull l’esperit de l’esborrany del Pla d’aparcaments concretat en els següents aparcaments, tots soterrats excepte un de superfície, precisament a El Sorrall amb 250 places per ajudar a eixugar el dèficit d’aparcament residencial a la zona de Cerdanyola Nord. Aparcament públic soterrat previst Nombre de places públiques Passeig Ramon Berenguer 300 Ronda President Tarradellas 250 Salesians 320 Plaça Canyamars o Aràbia i Solanes 250 Sector Sorrall (en superfície) 250 TOTAL 1.370

b.- Creació de l’eix de vianants i bicicletes per la zona verda adjacent al ramal d’accés de la C-60, per donar continuïtat des del carril bici del camí del Mig fins l’actual d’accés a Argentona, i a través d’un itinerari interior al sector per a bicicletes, fins a l’avinguda Puig i Cadafalch i al parc del Turó de Cerdanyola. c.- Adaptar per a persones amb mobilitat reduïda (PMR) els itineraris marcats al plànol de la xarxa viària fins les parades de transport públic i disposar una nova parada de la línia L2 del servei urbà Mataró Bus a la parada amb marquesina dels autobusos interurbans de l’Avinguda Puig i Cadafalch, d.- Incorporar al projecte de urbanització, mobiliari urbà adequat al repòs (bancs) i arbrat en els itineraris principals de vianants del sector a distàncies de no més de 100 metres. e.- Incorporar al (s) projecte (s) de urbanització de l’espai exterior, les determinacions de la demanda d’aparcaments de bicicletes, de zones de càrrega i descàrrega, i de persones amb mobilitat reduïda, d’acord amb el plànol adjunt de xarxa viària i el Codi d’accessibilitat. Mataró, maig 2013. Joan Miró Farrerons. Enginyer de Camins, C i P. Director Tècnic, Gintra