EBEN Interiors 65

  • View
    342

  • Download
    14

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Casas del mundo: "Los Tongkonan de Toraja".

Text of EBEN Interiors 65

InterIors pblIcs

VitraHausInterIors prIvats

Hiller residencecases Del Mn

els tongkonan de torajaMonogrfIc

esPecial contract3,90

I

revista trimestral

I

nmero 65

SUMARI

Director Frederic Calls Casacuberta Cap de Redacci Montserrat Salarich Madorell Redacci Beatriz Garcia Direcci dart i disseny grfic Helio Lozano Col.laboradors Agust Costa Glria Cot Teresa Casasayas Nara Daifuku Carles Llop Jose Julio Castillo Agraments Xavier Miret Traduccions a langls Laura Santal Publicitat Joan Navarro i Torra Relacions internacionals Josep Ferrer Impressi Anman, Grfiques del Valls Edita Edicions Lavnia Muntaner, 48-50 5 4a 08011 Barcelona Tel./Fax 93 451 24 09 lavinia@edicionslavinia.cat Premis Millor Revista en Catal 2002 Llus Carri 2007

notes esparses (II) bcn: ciutat postmoderna

06 OPINI

08 REFLEXIONS

28 36 42 46 62

10 INFORME SECTORIAL 12 ACTUALITAT 28 INTERIORS PBLICS 36 INTERIORS PRIVATS

linteriorisme. factor dxit empresarial

vitra Haus: Un showroom a escala domstica

Hiller residence

42 ESPAIS EFMERS

les troyens: scI fI a lpera de berlioz

46 ALTRES MANERES DE VIURE 50 CASES DEL MNels tongkonan de toraja

Hutong bubble: coexistncia de passat i futur

54 A LLTIMA 58 BANYS I CUINES 62 A FONScevisama 2010 noves tecnologies

68 DOSSIER

70 MONOGRFICespecial contract

Eben Interiors s membre de lAPPEC (Associaci de Publicacions Peridiques en Catal) Federaci Catalana de Comerciants de mobles Col.legi Oficial de Dissenyadors dInteriors i Decoradors de Catalunya Eben Interiors est integrada al Grup 10Dipsit legal: b-18370-93 Eben Interiors no pot ser reproduda per cap mitj electrnic, ptic, electromagntic ni per fotocpia, sense perms exprs de leditor i sempre que se nesmenti la procedncia.

sistemes de geotrmia

80 ECOLOGIA DOMSTICA 82 PERFIL

70 84

fernando salas

84 CONTEMPORANISMatteo thun

86 CLSSICS

gaiet buigas i Montrav

88 EVOCACIla ciutat - jardeben 3

2 eben

EDITORIAL

Salvem la DiagonalUna ciutat com Barcelona s un dels models urbanstics a tenir en compte, i quan una frmula o model funciona s prudent no tocar-lo, o cal ser molt curs en plantejar noves alternatives i, sobre tot, plantejar-les exclusivament des de lobjectivitat, el rigor dels professionals, allunyats del calendari poltic i defugint urgncies histriques, que en temes de ciutat i de grans inversions seria una temeritat. Tots tenim en el record encara largumentari poltic que es va utilitzar per fer la remodelaci anterior de la plaa Lesseps, amb una proposta trencadora que passava per elevar la plaa per un suposat benefici del vianants; o la remodelaci espectacular de la plaa de les Glories Catalanes. Totes dues remodelacions varen ser argumentades i defensades per poltics i tcnics propers, amb uns costos tant econmics com traumtics pels ciutadans. La primera plaa ja ha estat enderrocada i reconstruda amb una model nou, i laltra est en procs de demolici. Un cas molt ms greu s la darrera cabria duns responsables politics que davant una baixada de popularitat i enfundats en un fals populisme inicien una estratgia d obres de gran impacte meditic, que dna una falsa imatge de capacitat de gesti. La proposta de reforma de la Diagonal s un tema de gran gravetat i que no es fonamenta en cap demanda popular ni de sectors comercials. La Diagonal no s, ni va ser, dissenyada com un bulevard; la diagonal ha de ser una gran avinguda dentrada de la ciutat que permeti a tots creuar-la tant en transport pblic com en vehicle privat, o passejant-hi. La limitaci de lespai per al vehicle privat s un equvoc en una artria com aquesta, i lobsessi de manual de fals progressisme de castigar el vehicle privat en una ciutat on el parc automobilstic est estacionat no t cap sentit. A banda de la repercussi que pot tenir a les vies perimetrals el fet de taponar lentrada a la Diagonal. Lopci del teranyina tampoc es pot defensar, per la seva extrema rigidesa, per la complexa compaginaci amb espais de vianants i daltres tipus de vehicles amb un risc elevat. Des de les planes dEBEN volem apropar el ciutad a una altra visi de les coses, massa sovint allunyada de lopini dominant. Per ara que ens donen lalternativa demetre el vot sobre tres opcions, nosaltres apostem per lOpci C: Que saturi i es repensi aquest projecte, perqu s innecessari i perqu en aquests moments les prioritats en inversi municipal han de ser eminentment socials.Frederic Calls Director4 eben eben 5

OPINI

Agust Costa Interiorista i aparellador estudi@agusticosta.com

Notes esparses (II)- Clar que sha descoltar el client! Per tamb se lha de fer entendre que, en general, de disseny no hi entn ni un borrall. Respectant les percepcions del client, el dissenyador dinteriors ha delaborar un projecte propi, obert a noves perspectives i crtic amb el tpic que, per desconeixement, el client acabaria imposant. La responsabilitat del professional competent no li pot permetre contribuir a la idiotitzaci de lusuari. Qui decideix que un professional s competent? - Resulta sorprenent comprovar en un sentit trist de la paraula- com la crisi no aconsegueix canviar els paradigmes que van fer crixer lespiral de disbauxa. Potser estan aturats, per persisteixen. Encara preval limpacte sobre el contingut, lornament enutjs sobre el prctic, el contingent sobre lessencial. Sn temps de conviccions febles i culte a la visualitat. El cretinisme potser no galopa tant, per encara simposa a les raons consistents i fa difcil donar llebre quan la gent noms vol gat. - Prctic abans que esttic, sincer abans que posts, atenci a lespai abans que a l objecte. Realisme a ultrana. El pitjor error que pot cometre un dissenyador s no acceptar la realitat i generar una de forada. - A lhora de parlar darquitectura espectacle no em puc estar de dedicar un record gens amable a tots aquells que foren un referent inqestionable i voluntriament han alimentat el desconcert posterior. Cadasc pot posar els noms que cregui convenient. - Manipular els elements constructius interessants evitant la confrontaci i la mimesi; plantejar el projecte amb criteris actuals, lliure i sense complexos; potenciar les formes de vida prpies del temps, incorporant6 eben

el psit que fa sentir el goig dactualitzar-se coherentment... Sn algunes maneres de conciliar la ms radical contemporanetat amb la preexistncia. - Les cuines, avui, sn espais oberts bsicament per tres raons principals: han canviat els codis culturals, han millorat les tcniques de cocci, rentat, extracci i endrea; sobre tot, per a molta gent cuinar ha deixat de ser una rutina diria. - La llibertat compositiva i la ben entesa shauria dacabar quan provoca angoixa en el client i largument del dissenyador no resulta convincent, o quan el projecte no sap interpretar el context general on sinsereix. Diu Norberto Chaves: Tota modificaci ha de ser discreta i shaur daturar en el punt exacte que es transforma en depredaci. - El canvi comporta prdues i guanys respecte all que existia abans. s evident que si no hi ha guany, el canvi no val la pena. - El gust per lespai lleuger comporta una prdua de pes, una disminuci de la massa fsica. Lespai difan necessita menys matria i menys opacitats; en canvi, requereix translucideses, transparncies i vistes llargues. Podrem dir que lespai habitable s menys dens i ms permeable. Laire juga un paper primordial en la construcci dun interior cada vegada ms desmaterialitzat. En conseqncia, laire sha de considerar un material que tamb interv activament en el procs de disseny, aportant efectes, aportant sensacions; en definitiva, aportant noves prestacions vivificants. - La mediocritat de la construcci no ha de definir el nivell del projecte. Hi ha un substrat projectual de qualitat i s aquest que ha de definir el llist constructiu.

podrem dir que lespai habitable s menys dens i ms permeable. laire juga un paper primordial en la construcci dun interior, aportant efectes, sensacions i noves prestacions vivificants

eben 7

REFLEXIONS

Bcn: ciutat postmodernael coac organitza lexposici el carrer s nostre... de tots!, una reflexi sobre la urb en movimentEmmarcat en lAny Cerd i com a previ del Congrs Internacional Cerd Postmetrpolis. El govern de les regions metropolitanes en el sigle XXI, que tindr lloc a la ciutat de Barcelona durant el mes de juny, el Col.legi dArquitectes de Catalunya (COAC), juntament amb el col.legi denginyers i lInstitut pour la ville en mouvement (Frana), ha organitzat lexposici El Carrer s nostre... De tots! Barcelona. Lexhibici, que s la versi itinerant de lexposici que es va portar a terme al 2007, incorpora jornades de conferncia i debat on es pretn reflexionar sobre la Barcelona postmetropolitana i cm els nous costums, usos i funcions socials modifiquen un espai, lurb, que est en constant moviment. El creixement de la ciutat i les noves formes de transport, on lespai cada cop ms es posa al servei del temps, ha fet reflexionar els pensadors sobre nous conceptes de postmetrpolis que solucionin conflictes i busquin noves vies de crear sinrgies, dintegrar no noms els barris de la prpia ciutat, sin tota una rea metropolitana. Un bon exemple daquesta cerca a un nivell europeu es troba al territori holands, un magnfic laboratori dexperincies que ha sabut reintegrar urbs que, en aparena, no sn grans centre urbans -encara que s histrics -, com Utrecht i Gouda. Ambdues ciutat han sabut adaptar-se a les transformacions i gestionar els nous fluxos mitjanant la planificaci espacial i la renovaci i ampliaci de les institucions. Un altre pilar de la postmetrpolis moderna s la ciutat de Los8 eben

aprendre de les ciutats de larc metropolitLa ciutat contempornia, i lrea metropolitana de Barcelona ho mostra, s una ciutat complexa des del punt de vista factual