InterIors públIcs

The secreeT gardenInterIors prIvats

Vila TugendhaTaltres maneres de vIure

shore VisTa BoaT dockecoloGIa I sostenIbIlItat

la macrofagia emergenTa Fons

especial fira de milàmonoGràFIc

conTracT

3,90€ I revista trimestral I número 73

2 eben eben 3

06 OPINIÓun encàrrec de pes

08 REFLEXIONSbcneXterrarium, final

10 INFORME SECTORIALdemocratització del disseny

12 ACTUALITAT

20 ESPAIS D’AUTOR

26 INTERIORS PÚBLICSthe secreet Garden

34 INTERIORS PRIVATSvila tugenhadt

42 ESPAIS EFÍMERSbillboard House

46 ALTRES MANERES DE VIUREshore vista boat dock

50 ESPECIAL: FIRA DE MILÀ

58 BANYS I CUINES

60 SATELLITE MILÀsatellite milà: el Jove disseny

62 DOSSIERl’escola d’eindhoven

70 ECOLOGIA I SOSTENIBILITATla macrofàgia emergent

72 PERFILeva serrats

74 CONTEMPORANISJosep Ferrando bramona

76 CLÀSSICSJuli batllevell

78 EVOCACIÓJože plenik: el mestre oblidat

DirectorFrederic Callís Casacuberta

RedaccióBeatriz Garcia

Direcció d’art i disseny gràficHelio Lozano

Col.laboradorsAgustí Costal

Glòria CotTeresa Casasayas

Àlex BoschJoaquim Ruiz Millet

AgraïmentsJordi NogueraLluís Soriano

Susanna CotsJosep Casamartina i ParassolsJoan Enric Vilardell i Santacana

Relacions internacionalsJosep Ferrer

Distribuciówww.zinio.com

Edita

Edicions LavíniaGran Via Corts Catalanes, 692

08010 BarcelonaTel./Fax 93 245 16 11

lavinia@edicionslavinia.catPremis

Millor Revista en Català 2002Lluís Cairó 2007

dipòsit legal: b-18370-93Eben Interiors no pot ser reproduïda per cap mitjàelectrònic, òptic, electromagnètic ni per fotocòpia,

sense permís exprés de l’editor i sempreque se n’esmenti la procedència.

Eben Interiorsés membre de l’APPEC

(Associació de PublicacionsPeriòdiques en Català)

Col.legi Oficialde Dissenyadors d’Interiors

i Decoradors de Catalunya

Federació Catalana de Comerciants de mobles

26

34

42

46

62

72

76

SUMARI

4 eben eben 5

És aquesta una publicació que des de els seus inicis, allà pels anys 90, ha marcat sempre un perfil propi, defugint tota una sèrie de models editorials establerts, que han estat ocupant les primeres línees en el punt de venda, però que al nostre parer no cobríem les necessitats d’aquest lector eminentment professional. Lector que, a banda d’ estar interessat per l’actualitat , busca la reflexió, el debat, la investigació, i una visió molt més àmplia de l’interio-risme, el disseny industrial, les arts deco-ratives i l’arquitectura. Ja des de els seus inicis, a aquesta visió universal dels continguts li vàrem afegir una voluntat clara per internacionalitzar la publicació. Inicialment amb traduccions al japonès i l’anglès, amb distribucions en paper, arreu del món. A hores d’ara, gràcies a la digitalització, i a disposar de quioscs com www.zinio.com, estem arri-bant a més de 50 països d’arreu del món. La nostra aposta per la digitalització va molt més enllà; és una aposta per els con-tinguts, per les prestacions , per facilitar la cerca d’informació i per reivindicar la revista com una eina dinàmica, versàtil , multimèdia, i sense límits en la seva dis-tribució. Per assolir tot això, per seguir sent fi-dels a aquest model i per garantir la vi-abilitat, ens ratifiquem en l’ aposta de la digitalització, però amb la retirada defini-tiva de l’ edició en paper. És un pas endavant que ben segur ens permetrà fer tot un seguit de millores en els continguts, augmentant planes i incor-porant elements multimèdia, a banda d’ una edició mensual d’un news letter que

cobrirà l’ actualitat més rabiosa, deixant a EBEN INTERIORS tot allò que ens pot no-drir professionalment i informativament i que va molt més enllà en el temps. Coincidint amb quest pas endavant, també volem posar l’accent en la volun-tat per donar suport i cobertura als pro-fessionals i les empreses del nostre país, posant a la seva disposició, les planes d’ EBEN INTERIORS, des de on podran arribar a un mercat de més de 50 països d’arreu del món, que a hores d’ara ja són recep-tors de la nostra publicació. Aquest comiat al paper també ens ha d’apropar a col•lectius més joves, a esco-les i centres de formació, al mateix temps que ens permetrà potenciar més la nostra presència en les xarxes social i, sobre tot, la major difusió dels continguts. Som conscients de la importància del pas a donar i del convenciment de que no hem estat mai editors de paper, hem es-tat des de sempre editors de continguts, i és aquesta la nostra obstinada voluntat de ser.Sols em resta agrair a tots i totes les per-sones que han fet possible aquest tra-jecte fins avui, redactors, col•laboradors, fotògrafs i molts i molts professionals i lectors. A tots ells, gràcies. Esperem seguir con-tant amb vosaltres i en que sigueu autèn-tics transmissors dels continguts d’ EBEN INTERIORS.

Comiat al paper

EDITORIAL

Frederic CallísDirector

6 eben eben 7

OPINIÓ

A: He adquirit un antic magatzem amb bona il·luminació i, atret per la seva reputa-ció, m’agradaria mantenir una conversa amb vostè i encarregar-li un projecte per transfor-mar l’ampli espai de 140 m2 en un habitatge diàfan, una mena de loft. B: M’agradarà molt atendre’l, serà un ho-nor treballar per vostè. Li va bé demà a les onze? Si és així podrem parlar tranquils fins l’hora de dinar i, si ho vol, fins i tot podríem dinar plegats. A: Quin estudi més atractiu amb vistes a aquest amable jardí privat! El que m’ha sor-près és el sofà amb palla, una mena de llaç que té a l’entrada. B: Espero que gratament. A: No sabria dir-li. B: Si passem al jardí el puc obsequiar amb cafè i refrescs i entrepans que he fet portar. A: Ho sento, no tinc per costum prendre res havent esmorzat i ho faig a casa, a les vuit del matí. A més, a principi d’abril enca-ra fredoreja. Vol dir que si evitem la moda de l’aire lliure amb estufa no estarem més bé a dins? Per cert, veig que vostè també en té una, d’estufa. B: Com vulgui. No sap cóm em plau la pos-sibilitat de projectar la casa d’un poeta fa-mós com vostè. A: Famós, diu? No és pas gran cosa, avui de famós n’és qualsevol neci que s’ho propo-si. Només cal veure alguns programes de la televisió. B: Bé, ja m’entén. Vull dir que té renom, de vostè se’n parla per tot allò que fa i el món de la cultura li té una gran consideració. A: No es preocupi, home. Singular, conspi-

cu, treballador; són atributs que em fan goig, però famós? L’última cosa que voldria ser. Li sembla bé que expliqui les meves idees? Algunes són fortament arrelades. Per comen-çar l’hi haig de dir que no m’agrada l’espec-tacle, m’interessa l’arquitectura de factura senzilla, que s’allunya del formalisme i la fri-

volitat i respecta la personalitat de l´usuari. No em sento representat amb res que no pu-gui entendre culturalment. Això descarta les tendències que confonen el valor comercial amb el cultural. Vull una casa de cost mínim i gran pragmatisme. Si tot això el motiva po-dem seguir parlant. B: És el projecte que sempre espera un in-teriorista, treballar per un client mentalment potent i amb un cost raonablement modest.

Primer m’ha de definir el programa de neces-sitats. A: Perdoni, crec que primer he de continu-ar definint-li cóm penso i a què aspiro. Crec que si l’arquitectura és una construcció de la ment, la seva ment d’interiorista responsa-ble ha de conèixer com percep els espais la meva de ment. I, en l’estadi on es trobin la seva llibertat creativa i la meva idea d’espai, sorgirà un projecte assumible per ambdues parts. Jo entenc la casa com un espai vital, pràctic i confortable, que resol necessitats elementals defugint el gest inútil i els plan-tejaments complicats. Valoro l’espai diàfan, la llum natural i dormir, descansar, treballar en llocs conformats pel propi mobiliari sen-se adscriure’ls rígidament a cap ús concret. Em sedueix obrir-me a noves experiències de viure i crec que vostè pot ampliar el meu horitzó. B: Ens entendrem. Les mostres obertures mentals ho faran possible. Per la meva part, convé que sigui un ferm defensor de les me-ves conviccions tal i com vostè ho és de les seves. Invenció a ultrança, materials d’últi-ma generació fora de context i combinacions fantasioses seran els trets distintius per in-terpretar el seus desitjos i fer un espai que sigui l’admiració de les seves amistats. A: Ui, ui! Parlem el mateix llenguatge? Jo demano un producte contingut i vostè m’ofereix excés i representació. No deixa-ré que el seu ego construeixi el que per a mi seria un nyap. No m’espanti. Tornem a començar.

Agustí Costa

“És el projecte que sempre espera un interiorista, treballar per un client mentalment potent i amb un cost raonablement modest.”

Un encàrrec de pesAgustí CostaInteriorista i aparelladorestudi@agusticosta.com

eben 98 eben

REFLEXIONS REFLEXIONS

BcnexTerrarium Què destruiries?

Juny2012

Joaquim Ruiz MilletArquitecteexterrarium.bcn@edicionslavinia.cat

ExTerrarium apareix al final de la disbauxa immobiliària comuna proposta de crítica, popular i lúdica, de l’ocupació delsòl urbà.A la pregunta “Què eliminaries?”, la gent ha respost molt ràpid,amb contundència i quasi sense dubtar. I, com es pot compro-var a través dels llistats, seguint sovint un camí de fílies i fòbies.Triant com a mostra els dos edificis més votats: L’HotelVela i La Sagrada Família, deduïm ja que més que la críticade les estratègies d’ocupació o de l’ús del sòl públic o privat,continua essent el pes de la forma, la imatge, el caràcter derepresentació que simbolitzen aquestes dues icones sepa-rades per un segle, el que focalitza el sentiment de rebuigd’una part significativa dels usuaris de la ciutat. Tot generantcontrovèrsia, al ser defensades alhora per altres, des de dosemplaçaments tant emblemàtics com l’ Eixample i la platjaamb tant d’esforç recuperada. Canvis radicals del skylandacompanyats de debats sobre l’arbitrarietat i els límits de lesoperacions; i sobre la transparència, sinó la corrupció, delsprocediments i la gestió dels canvis d’usos dels plans urba-nístics, allunyats en tot cas de les formes d’ un sistema quehauria d’ésser d’una vegada i per sempre participatiu i democràtic.El caràcter visceral del vot, al ser únic, és interessant. Con-té passió i amor a la ciutat, viscuda com a pròpia per natiusi forasters. Aquesta reacció passional tan vitalista no deixade desvincular-se d’una forma d’humanització de les formesconstruïdes amb artifici.Ens continuem qüestionant perquè va provocar tant La Sa-grada Família? I per què continua provocant amb la mateixaintensitat un segle més tard? Serà sempre així? I serà l’ HotelVela la nova catedral de la discòrdia a la capital catalana tandistant en interessos i ambició a l’obra d’en Gaudí)?

*Darrer lliurament. © ExTerrarium 2010, Joaquim Ruiz Millet. © gràfica, Joaquim Ruiz Millet/Àlex Castro/Helio Lozano © fotografies, Miquel Ruiz Planella / Elena Rocchi

10 eben eben 11

INFORME SECTORIAL

L’altre dia en una entrevista vaig afirmar que la gran marca sueca de mobiliari i comple-ments “do it yourself” havia democratitzat el disseny,… Vint-i-cinc anys enrere feia feines d’aprenent de pintor-decorador, coses de fa-mília. Aleshores era l’únic contacte que tenia amb l’interiorisme - mal entès encara ara - i en alguns casos, pocs, aquests “interiors” eren i/o pretenien ser símbol d’excel•lència, classe social i cosmopolitisme, en d’altres era pura necessitat. Ningú no sabia de l’existència de l’empre-sa sueca abans esmentada fins que un dia, en una gran operació d’expansió internacio-nal, van començar a obrir centres arreu, on la marca ha sabut vendre la idea del moble com a un objecte que facilita la vida quotidiana i no com a símbol d’estatus social o luxe, amb una qualitat mínima i a bon preu (una obses-sió present a la empresa des del seu inici) i tots, amb formació acadèmica o no, ens hem cregut capaços i preparats per a dissenyar la “república independent de casa nostra” i en alguns, molts malauradament, la d’altres. Des de habitatges fins a espais comercials, oci i/o restauració. El bon gust es pressuposa, la formació aca-dèmica, tècnica i estètica de l’individu ni es pregunta ni es qüestiona, la capacitat tècnica i estètica només es qüestiona al final, però en la majoria dels casos ja no es pot fer res, en aquest país del tot s’hi val, han aparegut in-terioristes com en una florida de camagrocs a principis d’hivern, i confondre l’escampall de mobles i interiors mal solucionats que alguns pseudo-professionals prescriuen amb interio-risme està a l’ordre del dia. L’administració mira cap a un altre lloc o es mira el melic, la societat civil està com-

pletament desinformada, els Col•legis no hem sabut explicar la nostra professió ni als col•legiats ni a la societat, el tramat d’indus-trials del ram sembla sortit d’una pel•lícula de pirates,... bé mil retrets escoltats una i una altre vegada. Com expliquem als estudiants de disseny - els presents, els futurs i els passats- el que passarà si s’aprova la llei de serveis professi-onals de la qual la CNC, Comissió Nacional de la Competència, ja s’ha encarregat de fer la feina bruta, com expliquem que els anys d’es-tudis, emprenyades, plors i alegries no servi-ran – en el millors dels casos - per a res mes que per a tenir una titulació acadèmica que acabarà penjada a la paret d’algun despatx, ja ho vaig dir una vegada al tall d’un article publi-cat a premsa: “ quan un arquitecte fa pastis-sos és una oportunitat de negoci però, quan un dissenyador d’interiors intenta exercir la seva feina es diu intrusisme” .... a això ens ha portat la democratització del disseny,... no cal posar noms; segur que tots teniu una llista ben llarga de dissenyadors “demòcrates” i no és culpa de la gran marca sueca de mobiliari i complements “do it yourself” , sinó nostra.El disseny, almenys el bon disseny que jo en-tenc, és el que consisteix a concebre o millo-rar un espai o un objecte amb un sistema fet a mida i amb un mètode de treball propi i rao-nat, aquest hauria de ser un bon instrument per a la democratització del disseny. No el tot s’hi val i a qualsevol preu. No oblidem que a Catalunya hi ha, no sé si dir “havia”, tradi-ció, qualitat, escoles de prestigi, un incipient contacte amb Europa i, a més, era una marca d’excel•lència i cosmopolitisme. En un sentit ampli, la democràcia hauria de ser una forma de convivència social en la que

els membres són lliures i iguals i les relacions socials s’estableixen d’acord a mecanismes contractuals, no el que hi ha ara. D’altra banda, també feia esment i apel•lava al sentit comú, fent referència al fengshui, que no és altra cosa que una antiga tècnica xinesa – de ja fa més de 5.000 anys - d’ori-gen taoista basada en la recerca de l’equilibri, consistent a disposar els elements de l’entorn (els edificis, les estances i els objectes) de tal manera que es trobin en harmonia amb les forces de la natura. Estimats lectors, entenc que el món s’ha tornat molt petit, però voleu dir que cal recórrer a aquestes tècniques per a projectar els nostres interiors? Voleu dir que els grecs, els romans i els musulmans dels quals som descendents – d’una manera o al-tra - la majoria, no feien bé les coses? No sé, apliquem als nostres projectes sentit comú i sensibilitat i deixem-nos d’operacions mer-cantilistes per no dir pel seu nom el motiu de la nostra feina,... Ja pateixo per quan a alguna “vedette” del pseudo-disseny se li ocorri tor-nar a posar de moda els interiors romànics amb Pantocràtor inclòs. Tenim solucions mi-llors,... la Bauhaus i/o l’Escola d’Ulm, entre d’altres, per posar un exemple,... Per a finalitzar, espero i desitjaria ales-hores que tant els estudiants de disseny, dissenyadors professionals, afeccionats i els mateixos autoanomenats “all stars” del disseny en general, ja no només del disseny d’interiors, aconsegueixin veure políticament la contradicció dels discursos vers la demo-cratització del disseny, i si realment hi ha interès social, fer alguna cosa real al voltant de la democratització de la nostra professió, dels nostres treballs i dels professionals que la desenvolupen.

Lluís Soriano CastañoPresident del Col•legi de Dissenyadors d’Interiors de CatalunyaVicepresident del Consejo General de Colegios de Diseñadores de Interior y Decoradores de España

Democratització del disseny

12 eben

Runtal presenta Arteplano Artistic, radiadors més flexibles i d’estètica innovadora

eben 13

L’estudi de disseny Vostok, amb seu a Madrid i Tokio, ha estat l’artífex de la primera projecció a l’estat espanyol del documental “Eames: Architect and Pain-ter ”, dirigit pels cineastes Jason Cohn i Bill Jersey. El film, que es va presen-tar a l’espai Matadero, suposa el primer enregistrament del llegat i la filosofia de Charles i Ray Eames, que durant els

anys trenta, quaranta i cinquanta de la passada dècada van revolucionar la in-dustria i l ’economia nord-americana amb la creació de mobiliari de disseny assequible per la incipient classe mit-ja o la fabricació de milers de pròtesi de fusta pels soldats ferits a la Segona Guerra Mundial. El documental reconstrueix la història dels Eames a partir de pel·lícules, fo-tografies, cartes i productes creats per ells i el seu equip durant més de qua-ranta anys. Les entrevistes realitzades a familiars, així com historiadors, disse-nyadors, periodistes i antics membres de la factoria Eames ofereixen una visió completa de l’entorn que envoltava a la parella que va revolucionar el món del disseny aplicant el seu talent en la inno-vació la solució de problemes pràctics. Segons Javier Cañada, director de Vos-tok, van decidir exhibir el film perquè “en un entorn tan difícil i incert com l’ac-tual, la recepta dels Eames és un exem-ple a seguir. Ells van demostrar que el bon disseny i la creativitat són motors que poden fer remuntar una economia”.

El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) va acollir el passat mes de gener un taller sobre arquitectura efímera per intervenir a l’espai públic de Barcelona. El curset, que es va emmarca en el festival EME3, tenia com objectiu obrir les portes a arquitectes, dissenyadors i activistes interessats en aprendre les pràctiques de la construcció de dispositius mòbils inflables. De fet, aquesta arquitectura efímera està pensada per acti-var temporalment alguns indrets públics en desús o infrautilitzats a la ciutat.

La conferència inaugural del taller va comptar amb dos referents internacionals en activació urbana, Festival Bellastick i 72h Urban Action, i les accions es van portar a terme a solars abandonats i espais en degra-dació del 22@.

Més informació: www.urbanactivators.com/ www.eme3.org

Què és CODIC 2.0? L’eslògan ho diu tot, és la filosofia amb la que concep el Col-legi de Dissenyadors d’Interiors i Decora-dors de Barcelona aquesta nova etapa de govern després de la recent proclamació d’una junta formada per joves col·legiats i d’altres de veterans que creuen que el disseny ha de viure en constant relació amb l’escola, el món empresarial, els or-ganismes oficiales… la societat, mitjan-çant la potenciació de la comunicació i les xar xes socials. Els membres de la junta, encapçalats pel seu president, Jor-di Pastells, han elaborat un pla de comu-nicació per apropar el treball del Col·legi al públic en general i donar a conèixer la tasca de tots aquests anys per aconse-guir el reconeixement d’un col·lectiu que sempre ha viscut a l’ombra de l’arquitec-tura sent molt que això, un art de l’har-monia i la mesura. D’aquesta forma, el CODIC ha manifestat en un comunicat la seva aposta per les noves tecnologies i la seva entrada a les xarxes socials. També ha anunciat que està treballant per un nou pla econòmic de sostenibilitat, així com ha afermat el seu compromís per continuar lluitant davant de l’Administra-ció per obtenir més competències com a tècnics. Poden seguir aquesta nova trajectòria 2.0 al facebook del CODICBCN i al twitter, cercant –los a @codicbcn. El Col.legi tam-bé disposa de Foogle+ i Youtube amb ví-deos exclusius. Els nous membres i càrrecs de la jun-ta són: Jordi Pastells (President); David Ortega (Vicepresident); Elisabet Campo (Tresorera); Albert Roselló (Tresorer); Ma-bel Barba (Vocal); Elena Pascual (Vocal); Emili Sánchez (Vocal), i Neus Tur (Vocal).

Vostok estrena a Madrid un documental sobre els arquitectes i pintors Charles i Ray Eames

La nova junta del CODIC de Barcelona impulsa la seva presència 2.0

El COAC convertit en seu d’un taller sobre arquitectura efímera urbana

BREUS I actualItat BREUS I actualItat

La marca suïssa de radiadors de disseny Runtal ha ampliat la seva gama de radi-adors Runtal Arteplano amb les noves tonalitats i acabats Artistic. Són cale-factors que combinen a la perfecció ma-terials i superfícies amb un llenguatge formal atemporal i tecnologia moderna. Creats per Runtal Design Studio, les su-perfícies són d’acer inoxidable, alumini, l lautó o coure, mentre que la seva es-tructura està fabricada en acer amb tubs de set centímetres horitzontals o verti-cals, simples amb aletes. Cada cos està ideat com un radiador “a mida”, flexible i capaç d’adaptar-se a qualsevol exigèn-cia d’instal·lació i a l ’espai on s’ha de col·locar.

El dissenyador Carles Riart va inaugu-rar el passat gener l ’exposició “Otre-dad ” , u na mostra de deu peces de mobiliari inèdites que marquen el tret de sortida a la nova marca Carles Ri-art Barcelona, que vol apropar l ’art a les necessitats particulars. Guardonat amb el PremiNacional de Disseny 2011, el reconei-xement més important en l’àmbit deldisseny de l’estat espanyol, Carles Ri-

artés un dels creadors catalans més reco-neguts a nivell internacional. Els mobles que conformen “Otredad” posen de manifest la concepció de la tradició que caracteritza a aquest sin-gular dissenyador, que treballa al ser-vei de la sensualitat, la imaginació i les emocions. A més, l ’exposició és una galeria d’i l·lacions i un homenatge a tota la seva obra, no només de mobilia-ri, sinó també les seves aquarel·les.

L’exposició “Otredad” recull l’obra del dissenyador Carles Riart

Normalment, quan es parla sobre el fu-tur de l’arquitectura hi ha una tendèn-cia a parlar de tècnica, material o for-ma. Des del meu punt de vista és molt més que això. És pensar el com habitar i la seva repercussió social. Per aquest motiu, el seu futur està determinat pel com i no per l’on.

Actualment, la importància que s’ha donat a l’on habitar ha provocat en mol-tes ocasions una arquitectura basada en l’espectacle; antisocial, individualis-ta, materialista i consumista.

Per entendre una evolució en l’habi-tatge, s’ha d’acceptar que la societat és qui fa els canvis, i per a què això passi, aquesta els ha d’entendre. No és una qüestió de forma sinó de concepte.

Atenent-nos a aquests fets i per po-sar una primera pedra cap a una nova arquitectura, el primer pas és sociabi-litzar-la, i per a aconseguir-ho, s’han de crear espais comuns dins d’aquesta. Espais que evoquin al diàleg, a la tradi-ció, al debat, a una relació més humana, un lloc on comentar les preocupacions, on donar solucions a aquestes.

En aquests espais és on es crea la nova arquitectura, una arquitectura de solucions que evoquen a noves formes, a nous materials. Una arquitectura feta per persones i per a les persones, amb un diàleg directe i contextualitzada amb el seu entorn, on els espais privats són de reflexió i s’entenen com a no espe-cialitzats, és a dir, que no es delimiten per la seva funció sinó que es difumi-nen entre ells, provocant així relacions i usos creuats dels seus habitants, en definitiva, una arquitectura més res-ponsable i sostenible en el medi. +Info: www.jordinoguera.jimdo.com

Camí cap a una nova arquitectura. per Susanna Cots

14 eben eben 15

Sota el nom “Ottawa”, l ’ensenya Bo-concept ha llançat una nova col·lecció d’accessoris de decoració per a la llar creada per l’afamat dissenyador nova-iorquès Karim Rashid. Tasses, catifes, làmpades per al menjador o la cuina que beuen de dissenys orgànics i d’al-tres de futuristes, segons els vols de la inspiració de Rashid. De la col·lecció destaca la catifa elaborada en llana i amb empremta de Karim com a expres-sió gràfica. “L’empremta digital és una forma molt bella i abstracta amb la que

tots ens podem identificar. Parla sobre la nova individualitat global”, explica el dissenyador. Per la seva banda, la làmpada de so-bretaula està elaborada en vidre i par-tida en dues meitats en colors blanc i taronja; i el plat d’alumini permet cons-truir diferents conjunts i combinar co-lors, entre altres. La col·lecció Ottawa d’accessoris dis-senyats per Karim Rashid està disponi-ble a les botigues de BoConcept des del passat mes de març de 2012.

El proper dia 15 de juny es donarà a conèixer la classif icació oficial dels projectes seleccionats per al Concurs Internacional de Disseny de Mobiliari Ex terior SUN L AB 2012, que enguany té com a tema principal “Nature Inside”

(natura interior). El certamen, que es dirigeix a joves dissenyadores menors de 35 anys, té com a objectiu inspirar “una fertil ització, un conreu i una hi-bridació entre el disseny i disciplines d’inspiració orgànica”, segons els seus creadors, que van apuntar que els pro-totips i conceptes es mostraran en un espai a l’aire lliure en el marc de la fira SUN. D’aquesta manera, es veuran dis-senys de mobiliari i accessoris d’exte-riors i interior integrant la natura o les etapes de la vida del producte, a més de ser una llançadora i espai d’exposi-ció gratuït per a les noves generacions del disseny.

BREUS I actualItat BREUS I actualItat

Es tanca el termini de presentació de projectes del concurs internacional de disseny de mobiliari SUN LAB per a joves dissenyadors

El dissenyador i arquitecte italià Piero Lissoni va ser el convidat del primer encontre d’IED Friends&Family que l’Escola Superior de Dis-seny de Barcelona va organitzar amb motiu del seu desè aniversari. Guanyador d’una vintena de premis internacionals de disseny com el “Best of the Best” i “L’International Award Cologne” l’any 2010, Lis-soni és autor de projectes de gran envergadura en l’àmbit de l’arqui-tectura, el disseny industrial, el disseny interior i gràfic i la identitat corporativa. Tanmateix la conferencia va estar dedicada a la seva activitat com arquitecte i dissenyador i es va centrar en parlar de la seva estratègia com a director artístic de Boffi, una de les prestigi-oses ensenyes que ha impulsat el seu estudi cap a l’èxit juntament amb Alessi, Kartell i Poltrona Frau.

Piero Lissoni parla a Barcelona de la seva estrategia com a director artíctis de Boffi

El taller de fusteria artesanal Nordict-hink, propietat de l’artesà català Xavier Mas, serà l’encarregat de fabricar els primers dissenys de Zweed a Barcelo-na. La companyia amb seu a Estocolm basa la seva concepció de producció en un model ecològic on el disseny parteix de Suècia, però la fabricació té lloc als diferents països on es distribueixen els seus productes. La primera peça que es

començarà a produir a Barcelona serà la calaixera Peep, un model de reminiscèn-cies nòrdiques que destaca pels seus peus de fusta massissa i l’estètica asi-mètrica de portes, calaixos i tiradors. Peep estarà disponible en blanc i gris fosc, amb peus arrodonits elaborats en fusta de freixe i s’espera que sigui el primer producte d’altres peces de la col-lecció artesanal de l’ensenya suïssa.

La marca sueca de disseny artesanal Zweed fabricarà els seus mobles des de Barcelona

L’empresa Zehnder, especialitzada en solucions de climatització de confort, ha llançat a l’estat espanyol el sistema Zehnder Carboline, un innovador aparell de calefacció i refrigeració per sostre radiant per a oficines, hospitals o sales de reunió. Gràcies a l’eficàcia del grafit natural com a conductor tèrmic, Zehnder Carboli-ne pot reaccionar en un temps mínim als canvis en les necessitats de climatitza-ció i està fabricat de conformitat amb la Directiva ISO 14001, acomplint amb els criteris internacionals de gestió ambien-tal. A més, el grafit és un material natural íntegrament reciclable i funciona a tem-peratures d’aigua molt baixes, amb el que la instal·lació pot treballar amb energies renovables.

Zehnder Carboiline: calefacció i refrigeració per sostre radiant

Karim Rashid dissenya la nova col.lecció d’accessoris de BoConcept

Aprofitant que enguany la bombeta d’Edi-son desapareixerà per entrar de ple en l’era LED, volem retre un petit homenat-ge a la importància de la il·luminació, que més enllà de fer-nos veure-hi bé, ens convida a emocionar-nos.

La il·luminació té un poder emocional increïble. És capaç de modular el to de les persones en una conversa, d’estimular l’apetit dels comensals a un restaurant, de provocar una sensació de calma a casa. I, de la mateixa manera, pot desconcertar si no s’aplica amb un objectiu. Pot ser freda i estressant i convidar-te a marxar.

La llum ha estat present a la vida d’hu-mans i animals des que el sol va ocupar el seu lloc en l’univers i va establir uns cicles bàsics per a la supervivència. Dor-mim quan no hi ha llum, mengem i treba-llem quan n’hi ha. Els invents de la vida moderna ens han regalat tecnologia per allargar superficialment aquests cicles de la llum i amb ells, les nostres rutines. Malgrat això, avui en dia no li tenim el respecte que es mereix.

En el projecte d’interiorisme, la llum és tan important, que ens atrevim a dir que un bon projecte podria deixar de ser-ho si no es té en compte. L’èxit l’aconseguirem quan trobem el punt d’equilibri entre la part estilística del projecte i la part tècni-ca. És a dir, innovar amb totes les possi-bilitats que ens brinda la tecnologia, però, sobretot, ser fidels a la funció de la llum natural a la vida: intentar que els cicles no siguin bruscos i ser molt conscients de la seva influència en l’estat anímic de les persones. Si ens imaginéssim la vida només amb el sol, segur que la nostra admiració per la il·luminació seria ben diferent.

+Info: www.susannacots.com

Més enllà de la il·luminació: la llumper Jordi Noguera

16 eben eben 17

BREUS I FIres BREUS I FIres

Els dissenyador Pepe Cosín i el director de l’Associació d’Empreses de Disseny Espanyol (RED-AEDE), Juan Mel len, s’han incorporat a l’equip de Fira Hàbi-tat València com a part de la filosofia de la fira de cercar la participació dels gran professionals per “elaborar con-juntament un projecte on tots es sentin partícips”. Tanmateix, els organitza-dors de la fira consideren que es tracta “d’un profund canvi en el concepte de ria, mitjançant el qual convoquem a to-tes les firmes espanyoles que incorpo-rin el disseny com a part del seu adn empresarial”. Per la seva part, el president del certa-

men, José Blasco, ha assegurat que “per generar valor, sabem que el camí es refor-çar la nostra aposta pel disseny, per això recolzarem aquestes empreses amb un projecte totalment empresarial ajustat a les seves necessitats”. Fira Hàbitat València està desenvo-lupant altres projectes expositius que conformen la cita de 2012, com és el Tèxtil per a la Llar, Clàssic Actual, Alta Decoració i Modern, Entapissat- Des-cans. En tots aquests casos el treball és conjunt amb empresaris i professi-onals de diferents segments i el repte és convertir la ciutat de València en el centre del disseny ‘made in Spain’.

La fira de la ceràmica, la pedra natural, l’equipament del banyi la maquinària ceràmica va rebre en la seva passada edició12.880 compradors internacionals procedents de 140 països,el que quantitativament representa un 18 per cent del totali un increment del 3,13 per cent respecte l’edició anterior.D’acord amb el president de la fira, Armando Ibáñez, “donadala situació actual, comptar amb aquesta participació és unaexcel•lent notícia. És una fita aconseguida gràcies a l’esforç de tots els sectors implicats a Cevisama”. Ibáñez també va considerar que la fira és un valor estratègic amb futur per a les empreses i un referent d’avantguarda, innovació, disseny i una excel•lent plataforma de negoci, pel que “seguirem tre-ballant pel manteniment internacional dels sector que la con-formen i mantenir l’altíssima qualitat de negoci de la fira”. Els països de la zona euro, com Itàlia, França o el Regne Unit, amb un 56,75 per cent de visites, segueixen copant els primers llocs del rànquing. Malgrat tot, Rússia i les antigues repúbli -ques exsoviètiques, com Ucraïna, mantenen una tendència ascendent.El certamen ja està treballant en la seva propera edició:nous reptes i necessitats per al 2013 són la prioritat, sensepensant en el benefici dels expositors, la innovació i l’exporta-ció. Cevisama 2013 tindrà lloc del 5 al 8 de febrer de 2013.

P r o m o u r e e l d i s s e n y e n q u a n t a d i s c i p l i n a i fa c to r c o m p e t i t i u d e l s p r o d u c t e s s ó n d o s d e l s o b j e c t i u s d e L i s b o a D e s i g n S h o w ( L X D ) q u e d e l 9 a l 1 4 d ’ o c t u b r e s e r à u n p u n t d ’ en c o ntre de la i ndus tr i a , le s ma r-q u e s , e l s d i s s e n y a d o r s i e l d e c o -r a d o r s p o r t u g u e s o s . L X D é s u n a p l a t a f o r m a d ’ e x c e l • l è n c i a p e r l a p r e s en ta c i ó d e p r o p o s te s d e m o b i -l i a r i i ac c e s s o r i s , tend è n c i a d e d e -c o ra c i ó i p r o j e c te s c o m c o n c e p te s crea t i us i n nov adors en le s d i verse s à ree s d ’ ex po s i c i ó .

D ’ u n a ba n da c o m p ta r à a m b D e s i g n Ma r ca s , D e s i g n e r s i D e s i g n I n d ú s -t r i a , t r e s e s p a i s d ’ e x h i b i c i ó d e g r a n s m a r q u e s i i n n o v a c i ó d e l e s c o m p a n y i e s i n t e r n a c i o n a l s i n a -c i o n a l s . La n o v e ta t d ’ e n g u a n y é s l ’ e x p o s i c i ó Po r t u g a l I n d ú s t r i a , u n e s p a i q u e p r e t é n i n c i d i r m é s en l a c r ea t i v i ta t l u s i ta n a i e l s p r o j e c te s p r o p i s . C u i n e s , ba ny s i n o u s m a te -r i a l s ta m b é t i n d ra n u n l l o c d e s ta -ca t , i c o m a p r o p o s ta f i n a l , L i s b o a D e s i g n S h o w p r o p o s a l a c o n c e p c i ó d ’ u n a “ C a s a I d e a l ” a m b p r o c e d i -m e n ts i n n o v a d o rs i q u e v o l s e r r e -s u l ta t d el tr eba l l i l a c r ea t i v i ta t d e la i nd ú s tr i a por tug ue s a .

El Saló Internacional d’Exteriors, Disseny, Decoració i Accessoris, SUN, torna el pro-per mes d’octubre amb dos nous temes expositius: Garden_SUN, el nou punt de referencia per als vivers de flors i l’equi-pament per a jardineria i bricolatge; i DEC’ORx365, dedicat a la home decora-tion, flowers and Christmast, on s’expo-sen accessoris I complements que inclou l’oferta Christmast i festivity. D’altra banda, hi ha vuit seccions expo-sitives confirmades que s’instal·laran a la Rimini Fiera aquesta tardor: OUT_Style (decoracions per a exteriors, il·luminació, accessoris i sistemes), Sea_Style (deco-racions i equipaments per a les platges), SUNaquae (hidromassatges i miniSpa), Urban_Style (decoració urbana), OUT_Flo-

or (terres i camins), SUN_Contract (grans subministraments), Giosun (jocs i diver-sió a l’ aire lliure), Camping&Village Show (instal·lacions per a turisme a l’aire lliu-re). També hi haurà lloc per esdeveniments especials com l’Outdoors Design, amb instal.lacions i ambientacions creatives que posen l’accent en l’originalitat del in-sideout líving; a més de cursos i concur-sos internacionals dedicats als dissenya-dors emergents.

E l f ò r u m i nter nac i ona l del d i s s eny d ’ o f i c i na , te c nolog i a i i m mo bl e s , O f f i c e Nex t Mo s c o w, v a o br i r le s s e v e s p o r-te s e l p a s s a t m e s d e m a i g a l a c i u ta t r u s s a . E l c e r ta -men , q u e e s t à d i r i g i t a l s p r o fe s s i o na l s del mo ble d ’ o f i -c i na , pro mo to rs i m mob i l i a r i s , a rq u i te c te s i entus i a s te s d e l d i s s e n y v a p r e s e n ta r u n a s e l e c c i ó d ’ e q u i p s d ’ a l ta ga ma en el Mo s c o w De s i g n C entre A r t pla y. U n a d e l e s n o v e ta ts d ’ a q u e s ta f i r a v a s e r e l s e u f o r-ma t d ’ e s de v en i ment “ tre s en ú ” , ja q u e v a i n c o rp o ra r la s e c c i ó ‘ Tr end s ’ ( tend è n c i e s ) a m b emp r e s e s d e p r i mera q ua l i ta t c o m B i s le y , C o n c ep t o Da uph i n; u na jo r nada de cong re s so s, ta u le s ro done s i ta l lers, en l ’ a p a r ta t ‘ Ta l k s ’ ; i u n a c er i m ò n i a , e l da r r er d i a d e f i ra , a m b l ’ en tr e ga d e p r e m i s a l e s m i l l o r s s o l u c i o n s e n d i s s e n y d ’ e s p a i s d e treba l l . Re sp e c te a l s g ua rdons , el ju ra t del s Be s t O f f i c e A w a rd s e l v a c o n f o r m a r u n g r u p d ’ a r q u i te c te s i d i s s e -nyado rs de r eno m q u e v a n s ele c c i o na r el s m i l lo rs d ’ o n -ze ca tegor i e s.

L’interiorista Pepe Cosín s’incorpora a l’equip d’Hàbitat València

Moscou marca tendència en equipament d’oficina

Cevisama es consolida com la fira de l’estat espanyol amb més participació internacional

SUN celebra el seu 30 aniversari amb dos nous sectors expositius

Lisboa Design Show arriba aquest mes d’octubre a la seva tercera edició

18 eben eben 19

BREUS I fires BREUS I casadecor

Més de 500 exhibidors procedents d’una trentena de països van donar cita a la 24 edició de la International Contem-porary Furniture Fair (ICFF) 2012 que va tenir l loc del 19 al 22 de maig a la ciutat de Nova York. Els 13.500 metres quadrats del Javits Center novaiorquès van acollir més de 25.000 interioristes, arquitectes, empresaris, dissenyadors i productors en una de les fires del disseny i el mobiliari més importants dels Estats Units. L’edició anterior de ICFF va comptar amb 15 pavellons firals representant a onze països entre els que es trobaven Àus-tria, el Canadà, Regne Unit, el Japó, Itàlia i l ’Estat espanyol, entre altres.

Oferint als visitants 40.00 metres quadrats d’exclusiu disseny contemporani, la 23ª Biennal Interieur 2012, que obrirà les seves portes el proper 20 d’octubre al recinte Kortrijk Xpo de Brussel-les, aposta per un programa dirigit al talent emergent dels joves dissenyadors i a la realització d’esdeveniment a l’aire lliure que descobrirà íntegrament aquest estiu. Val a dir que la passada edició 2010, amb dos dies més de du-rada que la fira d’enguany, va tancar amb un índex de visitants de 95.486 i l’augment en un 5 per cent de professionals participants al certamen. Dins d’aquest últim grup, un 46,7 per cent van ser arquitectes, interioristes i decoradors; un 21,3 per cent provenien del sector de la construcció, i un 11, 8 per cent pertanyien a la industria del moble.

M é s de 1 7 5 0 ex pos i tors i nternac i ona l s v a n pa r t i c i pa r a la darrera edició del Saló Internacional del Moble de Mi là 2012, que va tenir l loc del 17 al 22 d’abril a la ciutat italia-na. Entre les ensenyes presents va destacar la companyia Vitra amb la seva reinterpretació dels clàssics dels anys 40 i 50 del passat segle signats per Jean Prouvé, com tam-bé la butaca Solvay en fusta natural i metall gris. Altre dis-seny que va cr idar l ’atenció internacional va ser les cadi -res ‘Nemo’ de Driade o les cadires ‘Comback’ d ’estructura tubular, obra de la dissenyadora Patricia Urquiola, així com la destacable exposició de seients i butaques de diversa autoria. També van estar presents a la f i ra grans ensenyes com A nd rew Wor ld, Pu nt mobles, Ga nd i a B la sco, Mobles 1 1 4 , Koo i nternac i ona l, Stua, S a n ca l, Rs Ba rcelona, V i cca r be, Kettal o Piferrer, entre altres.

El sector de l’hàbitat d’alt nivell omple la ciutat de Nova York de disseny

L’aposta pels joves talents marcarà el desenvolupament d’Interieur-Brussels 2012

El disseny de cadires i butaques marca la darrera edició de la Fira del Moble de Milan

20 eben eben 21

Seu de Garnova en el GREG de Granollers

Emili Sánchez

espaIs d’autor espaIs d’autor

El dissenyador Santi Sardà, obrador de l’interiorisme d’espais d’oci barcelonès com l’Oli en un Llum i la Sala B de Luz de Gas i la directora d’art Marta Romaña van ser els encarregats de crear un es-pai culinari punt d’unió de la gastrono-mia i l’exotisme japonès amb tot el gust català. El resultat d’aquest encontre de paladars i cultura és IKI Barcelona, un restaurant amb espai per a 100 comen-sals al cor de l’Eixample (c/Aribau 174) que abans havia estat una antiga vaque-ria i lleteria. Els materials emprats per la seva rehabilitació combinen la fusta i el paper de bambú amb el ferro, la pissar-ra i el vidre, i la decoració és una suma d’escenes de Barcelona i il·lustracions de l ’època Edo (segle XVIII). No envà, ‘iki’ significa valentia, elegància i hones-tedat en la filosofia dels samurais.

Un nou concepte de ‘ lounge’ bar i restaurant que gira al voltant del món del mo-tocicl isme. El seu creador, l ’arquitecte Vincenzo Baf funo, va concebre aquest nou format com un espai innovador on les obres d’art són motocicletes, inclo-ses la marca Apri l ia i les històr iques Vespa. El s ímbol absolut en aquest bar, ubicat a la local itat ital iana de Andria, és el motor i els motoristes i les motos els seus protagonistes. La idea va sorgir a part ir d ’un encàrrec del propietari del local, que alhora és propietari del concessionari Apri l ia d’Andria, que va vo-ler imprimir en el seu negoci un record de la seva gran passió. L’espai té 300 metres quadrats dividits en diferents zones: Una àrea d’entra-da amb una zona d’exposicions, una altra zona de cafeteria i una sala recoberta de fusta per celebrar esdeveniments.

IKI BarcelonaSanti Sardà

MotocafféVincenzo Baffuno

Situada al nou Centre de Negocis GREG de Granollers (Barcelona), la seu de Garnova parteix d’una planta de 650 metres quadrats on es planteja una clara distribució entre la zona interior de la nau, destinada a zones de reunió, visites i office; i una segona zona, més propera a la línia de façana,on s’ubiquen els despatxos i el pati d’operació. El dissenyador d’Emili Sánchez va voler aconse-guir transparència visual entre els espais amb l’objectiu de reduir les barreres entre persones i reforçar la col·laboració positiva i horitzontal, tot això sense posar en crisi la intimitat personal i la concentració del treball. Emili Sánchez rebut a Malàisia el “Gold Award Winner-Corporate Office Design” i el “Best Lighting Award” de l’Iida, International In-teriCAD Interior Design Award 2011.

22 eben eben 23

BREUS I espaIs d’autor espaIs d’autor

El projecte, portat a terme per Salasstudio Fernando Salas, va consistir en la reforma de la Sala de Barrica per al vi “Único” de Vega-Sicilia a Valbuena de Duero (Valladolid), a partir d’un nou plantejament de cli-matització, il·luminació, instal·lacions i comunicació entre plantes. De fet, la sala de barriques consta de planta baixa i golfes i, donat que necessita d’unes condicions especials per a la conservació òptima del vi, es va plantejar el disseny d’un fals-sostre onejant de lames de fusta de roure massís que unís les tres naus que formen cada planta. D’altra banda, les plantes tenen dues línies de pilars centrals, que divi-deixen les sales en tres naus, i a través de les quals decideix generar la il·luminació de l’espai. La solució d’amagar la climatització en el sostre i la il·luminació en pilars van ser dues premisses bàsiques del projecte per aconseguir un espai net per rebre les barriques, que es va completar amb la decisió dels acabats de les parets laterals, amb una plaqueta tipus clínquer ubicada en retícula, creant unitat amb el paviment existent.

De barricas de las bodegas Vega-SiciliaSalasstudio Fernando Salas

eben 2524 eben

Entre els oposats lletjor i bellesa, el kitsch ve a ser com els llimbs, una zona difosa entre el cel i l’infern que no participa de la categoria de cap dels dos. Un lloc de suspensió estè-tica, regit pel valor de la simulació, on el que compta no és el ser sinó la facultat de vincular. Tot i que hi ha di-ferència del fet metafòric, allò kitsch no és un pont entre dues realitats, sinó entre la voluntat de possessió i la il·lusió falsa de la mateixa. El kitsch implica una certa suplantació, una estafa estètica i sovint ètica. Els souvenirs en són exemple paradigmà-tic. El record subjectiu i individual de l’experiència viscuda és substituït per artefactes seriats, producte només de la voluntat comercial, de gust pèssim, que posen en relació qualsevol imatge “tòpica” (visió arquetípica, sovint fal-sa sobre el lloc) amb el nom. El qual esdevé l’únic lligam determinant que permetrà, de fet, recordar d’on prové l’objecte en qüestió, sense que tingui cap més facultat de connotar la vivèn-cia real. El souvenir és, doncs, un fals record que ha suplantat l’autèntic, tal i com també ho són els rostres inflats pel botox. El cos que es vol, el de fa una pila d’anys no és ja assequible, no existeix... La promesa de retornar-hi es sustenta tant en la falsedat com en el desig. Aquest semblar però no ser, com totes les figuretes que omplen prestatgeries o les làmines impreses de pintures que decoren amb la matei-xa impostura que els lloms de llibres buits, és la idiosincràsia d’allò kitsch.

Glòria CotArtista plàsticagloriacot@terra.es

La lletjor, la bellesa i el kitsch

BREUS I art I eXposIcIons

E l Museu ‘ A r t Mo dern de Nov a Yor k (MOMA) acull fins el proper 28 de ge-ner de 2013 l ’exposició Born out of Necess i ty: Contempora r y I ndustr i a l Design, que vol fer reflexionar sobre la importància del disseny industrial per resoldre problemes en països en vies de desenvolupament. L’exhibició, comissariada per Paola Antonelli, mos-tra el complex multifacètic del disseny industrial sol idari apl icat a solucio-

nar les grans necessitat ecològiques i hu ma ne s, i n clo ent el s pro ducte s dedicats emergències mèdiques i de-sastres naturals. Algunes de les obres més destacades s’inspiren en el pac-kaging pedagògic per estendre l’ús del preser vatiu, ràdios que no precisen d ’electr ic itat per funcionar o jogui-nes didàctiques creades per mil lorar l ’aprenentatge de nens amb deficièn-cies cognitives.

Sota el lema ‘L’art ets tu”, CaixaForum Bar-celona celebra els deu anys del seu naixe-ment amb una iniciativa d’art participa-tiu on els organitzadors han escollit deu exposicions emblemàtiques d’aquests deu anys d’existència del centre cultural i social, i demanen la col·laboració dels ciutadans per que escollin una exhibició i es facin un retrat emulant l’obra de l’ar-tista. Amb el material enviat, CaixaForum prepararà una exposició l’estiu de 2013 tot convertint els carrers de Barcelona en

una gran galeria d’art. Els interessats tenen per participar fins el proper 2 de setembre de 2012.

El MOMA recull en una exhibició com el disseny por ajudar a superar les desigualtats

CaixaForum celebra una dècada amb una exposició ciutadana

“Com habitem el món i de quina forma in-teractuem amb ell” és el punt de partida d’aquesta exposició comissariada per Ré-gis Durand i organitzada per la Fundació Foto Colectania i la Fundació Suñol que ofereix una selecció d’instantànies sobre el que significa construir i habitar el món. Les fotografies que formen part de “La Morada de l’home” són un recull de les mi-llors imatges de la col·lecció d’art de Mar-tín Z. Marguilies i estan signades per grans noms de la fotografia com Walker Evans, Dorothea Lange, Lee Friedlander o Helne Leviit, entre altres.

Estructurada en tres àmbits, el primer, “Construir, habitar: cartografiar territoris” analitza la forma física i espiritual d’habi-tar el món amb imatges on l’espai és es-sencial i les persones quasi bé absents. En el segon, “Estar en el món”, s’analitza la forma en que l’ésser humà fa front a la vida i la seva relació amb els altres”; men-tre que “Fluxos, signes i símbols”, mostra fotografies més simbòliques per plasmar el pas del temps.

La mostra es podrà veure fins el proper dia 16 de juny.

Foto Colectania presenta una reflexió en imatges sobre la forma en que habitem el món

26 eben eben 27

com és l’estudi d’un poeta i intel·lectual català? el repte que se’ls va plantejar als alumnes del postgrau perímetres privats que imparteix l’escola elisava va ser la conversió d’un complex fabril en el loft d’un artista del vers. l’en-torn escollit va ser el complex fabril de palo alto, a Barcelona, on el dissenyador fernando salas i el fotògraf Jordi Bernadó desenvolu-pen la seva tasca creativa. l’indret presentava les característiques idònies per aquest tipus de projecte: espais diàfans sota coberta, acabats poc elaborats, modus de vida alternatiu que defuig els pa-trons habituals, desenvolupament sostenible i exploració del poten-cial d’un interior amb un volum edificat generós.

TENDÈNCIES I Postgrau perímetres prIvats TENDÈNCIES I Postgrau perímetres prIvats

El projecte es basa en la distribució continua al llarg d’un element, ano-menat ‘mur gros’, que engloba tots els serveis basics de l’habitatge. Amb aquesta decisió aconseguíem que quedés un espai diàfan que ens deixa-va jugar amb ell i era fidel al concepte reial de loft. D’altra banda, aquest element és el que al cobrir un lateral longitudinal de la nau defineix un es-pai de transició interior - exterior, visible des de tot l’habitatge.

Palo Alto és un entorn ple de vegetació enfilant edificis. El projecte decideix que aquest revestiment natural cobreixi la llarga paret que defineix un espai de transició interior-exterior, visible des de tot l’ha-bitatge. Aquesta decisió és l´inici d’un conjunt d’estratègies plenes d’encert -com la ubicació del piano i les llibreries- que interpreten molt bé la idea de loft, tan espacial com materialment.

La claredat i la contundència que decideixen col·locar-ho tot al cos-tat llarg de la nau, començant fins i tot al jardí exterior, demostren la ferma voluntat de potenciar l’espai buit abans que qualsevol altra consideració. Treball, cuina, foc, bany i magatzematge, concentrats en una llarga banda longitudinal permeable, mentre la resta, amb tota la seva alçada, és un espai polivalent que conté el llit, el piano i una butaca, amb total llibertat.

Vivienda para un poetaInés Agustí, Alexandra Espinilla, Rocío Zapata

Vivienda para un poetaAna Molla, Anna Olivé

Golden ParadiseMónica Aranda, Paula Dias de Barros, Víctor Martínez

Loft d’un poeta catalàLes propostes del postgrau Perímetres Privats

28 eben eben 29

INTERIORS PÚBLICS I THE SECREET GARDENINTERIORS PÚBLICS I THE SECREET GARDEN

a Setmana del Disseny de Milà converteix la ciutat de la moda en un veritable aparador de la bellesa

i l’estil i els seus parcs i jardins no roma-nen impertorbables a les tendències. Si bé la natura ha estat i és font d’inspira-ció per als visionaris de l’art i el disseny, Barovier&Toso i Citco van escollir l ’har-monia vuitcentista dels jardins Orto Bo-tánico di Brera per exhibir les peces més colpidores de marbre i vidre de Murano . Sota el nom de The Secret Garden, aquest esdeveniment oficiat per la dissenyadora Paola Navone i l’estudi d’arquitectura de Zaha Hadid va posar el fermall d’or a Mi-lano Saloni amb una mostra de producte

de dues companyies punteres en l’alquí-mia del disseny. La dissenyadora ital iana Paola Na -vone va plantejar un projecte per a Barovier&Toso on les làmpades d’aranya elaborades a partir del tradicional vidre de Murano en refinats i variats colors apareixien d’entre les branques i troncs dels avellaners del jardí. Gràcies a la disposició de 15.000 grans ‘nius’ entre-llaçats entre els brocs i les besses dels arbres que amagaven i protegien els ca-nelobres, els visitants van poder passe-jar entre els troncs per copsar-los o bé mirar al cel, per veure’ls com teranyines de diferents mides, situades en les co-

La dissenyadora Paola Navone i l’equip d’arquitectes de Zaha Hadid van ser escollits per les firmes Barovier& Toso i Citco per omplir de làmpades d’aranya i terres i murs de marbre els famosos jardins Orto Botánico di Brera de Milan. ‘Nius’ de canelobres que apareixien entre les branques del avellaners o pavellons de marbre erosionats com si fossin elements naturals, miralls perfectes de la natura que els envoltava; aquests foren alguns dels detalls més sorprenents de l’Olimp del disseny milanès.

The Secreet GardenL

30 eben eben 31

INTERIORS PÚBLICS I THE SECREET GARDEN INTERIORS PÚBLICS I XXX

pes del avel laners, exultants aquesta primavera. Per la seva banda, l’estudi d’arquitectura de Zaha Hadid va crear un pavelló per a Citco a partir de superfícies verticals en marbre. Els murs van ser elaborats a partir d’una peça de forma irregular i van adquirir un aspecte tridimensional i força material a partir de l’adopció d’una trama repetida. L’arquitectu-ra desconstruïda del pavelló tenia una apa-rença talment orgànica, que s’accentuava en el context natural, transmetent un gran impacte emocional. El projecte cercava gua-nyar l’atenció dels dissenyadors convidant-los a introduir elements plens d’expressió que atorguen caràcter als interiors.

D’inspiració natural Hadid va assenyalar respecte al pave-lló que la composició de panells de mar-bre deriva de “la complexa bellesa troba-da a les formes d’organització del món natural. La fascinant aparença d’aquests patrons, quan combina energia i geolo-gia, desenvolupa sèries geomètriques de cercles repetits fruits de l’erosió, que són gravats en el marbre”. D’aquesta manera, cada peça és una composició estructurada que rebel.la una complexi-tat formal, amb repeticions i línies que celebren el detallat procés i la fluïdesa dels sistemes naturals. “Aquest és un vi-atge de descobriment de les forces que

Els visitants dels jardins Brera van poder veure quinze mil ‘nius’ entrellaçats entre els arbres, com teranyines brillants de diferents mides que protegien els canelobres de Barovier&Toso.

32 eben eben 33

creen la natura, de l’organització, la integritat i la precisió que existeix en els sistemes naturals i que sempre ha inspirat el llenguatge arquitectònic”. Finalment, el dinamisme formal del disseny del pavelló va ser creat amb delicats tocs que seguien un ordre lògic i una coherència. Un ritme de trencaments, de plecs i esquerdes que definiren els espais que envoltaven la peça: una integra-ció de diferents formes que reflectia la individualitat de cada

panel, que vinculava el tractament de cada peça com una part del tot. “El diàleg de geometries estableix una relació directa entre natura i arquitectura, una evolució natural del llenguat-ge creatiu explorada gràcies a tècniques que apliquen les innovacions en el procés de disseny digital i producció”, va concloure l’arquitecte.

mentàries: Concept Store i Zona Daily. La primera és una botiga vinculada a la creativitat i el disseny on el productes roten cada tres mesos; mentre que la Zona Daily ofereix al cerveser un espai on podrà trobar llibres i revistes de gastronomia i art. Altres dels projectes que es posaran en marxa en els proper mesos serà el Museu Moritz, el restaurant atelier, l’aula gastronòmica i el Moritz Think Tank, un lloc de trobada per a emprenedors.

L’au fènix de la cervesa barcelonesa de ben segur serà un re-clam arquitectònic i un punt d’encontre per l’art, el disseny i el món empresarial. Com deia l’humorista americà Dave Barry: “És la cervesa el millor invent del món juntament amb la roda”, encara que potser aquest últim no combina tan bé amb tot...

INTERIORS PÚBLICS I THE SECREET GARDEN

Els panells de marbre del pavelló juguen amb la repetició de sèries geomètriques, com si es tractés de l’erosió natural de la pedra.

Fotografies: © Barovier&Toso

ZAHA HADIDParlar de Zaha Hadid és fer referència contínua a grans obres ar-quitectòniques contemporànies. Nascuda a la ciutat de Bagdad el 1950, Hadid és una de les grans figures de l’arquitectura inter-nacional i la primera dona en guanyar el prestigiós premi Pritz-ker d’arquitectura l’any 2004. Entre les seves obres destaquen el Quartell de Bombers Vitra, l’Òpera de Cardiff, el Malevich’s Tek-tonik de Londres (1977), el Centre Nacional d’ Art Contemporani MAXXI de Roma, el CAC Rosenthal, el Museu Guggenheim Taichung de Taiwan o el Centre de Ciències Phaeno a Wolfsburg, Alemanya, entre molts altres.

www.zaha-hadid.com

34 eben eben 35

INTERIORS PRIVATS I VILA TUGENDHAT

l 1928 la Greta i en Fritz Tugendhat, un matrimoni d’industrials jueus adinerats, va encarregar a l’arqui-

tecte Mies van der Rohe una de les obres més majestuoses i personalistes de la seva carrera, la construcció d’una man-sió sobre un terreny a Brno, actualment República Txeca, i que en aquell temps era un centre de l’arquitectura moderna. Va ser un regal de noses dels pares del nuvi a la parella i també va ser un regal per Mies, ja que el matrimoni, admirador de la seva obra, el va permetre posar tot el seu enginy sense l ímits en un dels

projectes més costosos del seu temps – només l’envà d’ònix corresponia al va-lor d’una casa unifamiliar - , dissenyant tant l’exterior com l’interior de l’habitat-ge i el mobiliari. Una construcció faraò-nica i controvertida per la seva condició d’obra d’art i de sumptuositat. L’equip de restauradors d’Amosdesign es va embarcar en la complexa missió de reformar aquest palauet considerat Pa-trimoni de la Humanitat per la UNESCO, i va tractar de respectar al màxim les tex-tures, mobiliari i materials per tal de que els visitants de la renovada Villa Tugend-

L’equip de restauració d’Amosdesign va rebre la com·plexa tasca de renovar els interiors d’una de les obres més lliures de Mies van der Rohe, la Villa Tugendhat a Brno (La República Txeca). Des dels jardins i fins a les cobertures tèxtils i les catifes, Mies i els seus col·laboradors van crear un paradís amb murs de pedres precioses, fustes nobles i metalls. La seva reforma ha estat un bussejar en la història per reviure la història mateixa.

Renovar el somni de Mies

E

36 eben eben 37

INTERIORS PRIVATS I VILA TUGENDHAT INTERIORS PRIVATS I XXXXX

hat passegin pels seus dominis tenint la sensació d’haver viatjat en el temps als anys trenta del passat segle. Per portar terme els treballs van haver de busse-jar en ar xius sobre l’obra de l’arquitec-te, consultar els famil iars del antics Tugendhat, contactar amb historiadors i realitzar tot tipus de proves per datar les peces, sabent que comptaven amb la dificultat que la casa va ser reformada i tornada a reformar en anys successius. De totes les obres portades a terme per l’equip una de les més colpidores va ser la recuperació d’un envà semicircu-lar revestit de fusta d’eben de Macasar que separava la zona del menjador de

l’espai restant i que havia desaparegut pels vols dels anys quaranta, després de que la casa confiscada pels nazis fora abandonada. També es van haver de fer rèpliques de peces de mobiliari, que es trobaven en possessió del museu de municipal de Brno, com la famosa cadira Brno, la taula Dessau, la taula MR o les cadires elaborades amb tubs de forma curvilínia d’acer cromat de la biblioteca i taula de menjador amb base d’acer i f ixada en una creu perfi lada. Mobles metàl·lics i mobles de diferents fustes que Amos-dedesign va tractar amb procediments actuals que alhora produïen l’efecte de

L’equip va haver de recórrer a museus i arxius històrics per tal de datar les peces i reproduir-les amb procediments tradicionals

38 eben eben 39

Tot el mobiliari, des de les cadires i catifes fins als murs d’ònix van ser concebuts per Mies van der Rohe i els seus col·laboradors.

40 eben eben 41

l ’època o amb tècniques tradicionals, a partir de l ’anàlisi i l’estudi de com van ser concebudes. Val a dir que tots els detalls, des de les manetes, les frontis-ses o, fins i tot, els cargols i rosques emprats han passat per aquest procés de cerca, producció i adequació a l’època i les característica de la vil.la. L’equip no va incorporar cap mate-rial contemporani que ni tingués una connexió històrica amb els originals, arribant a graus de sofisticació elevats en quant a la producció i renovació de peces de marbre verd o el gran nombre de cobertures tèxtils en pèl de cavall o textures tradi-

cionals. Si bé els mobles eren generalment ubicats sobre cati-fes blanques i grises propietat de la família que es van poder recuperar. El resultat d’aquests treballs no és una còpia de la mansió tal qual va ser concebuda sinó l’existent, perquè beu de l’esperit amb el que Mies van der Rohe la va dissenyar. Un viatge sen-se precedents a una residència burgesa concebuda per l’enginy d’un gran mestre de l’arquitectura de tots els temps.

Fotografies: © AMOS Design

AMOS DESIGNFundada en 1990 per l’arquitecte Vladimír Ambroz, Amosdesign és un referent en el camp del disseny d’interiors a la República Txeca. Pel seu caràcter innovador i polifacètic, Amosdesign realitza projectes de disseny per a tot tipus de clients i necessitats decoratives, inclo-ent en els darrers anys la fabricació de materials de DuPont™CORIAN® y LG HI-MACS. La companyia ha participat en nombrosos certàmens internacio-nals de disseny, entre els que destaquen el Saló del Moble de Milà, Intersedie Udine, 100% DESIGN de Londres, Maison et Objet de París i la fira ICFF de New York.

www.amosdesign.eu

INTERIORS PRIVATS I VILA TUGENDHATINTERIORS PRIVATS I VILA TUGENDHAT

Van fer reviure la paret de fusta d’eben de Macasar que havia desaparegut als anys quaranta.

eben 43

ESPAIS EFÍMERS I BILLBOARD HOUSE

42 eben

a un parell d’anys un jove londinenc passejava pels carrers de Londres

oferint els seus serveis, convertit en el primer currículum vita ambulant. Al 2010 l’equip de disseny Brainiacs From Mars va transformar les cases d’un veïnat de Los Angeles en un plafó publicitari gegant que va produir grans guanys a l’humil barri en època de recessió. Ara l’estudi tailandès Apostrophy’s dóna la volta al concepte per presentar una panel publicitari ambu-lant convertit en casa: La Billboard Hou-se. El prototip és tot un gir hiperbòlic al capitalisme en època de crisi, ja que el seu plantejament es treure profit als pa-nells publicitaris i reduir alhora l’impacte

visual d’aquests a les grans ciutats. L’estudi multidisciplinari de disseny va presentar el seu projecte la passada edi-ció de la Baan lae suan Fair, la fira d’ar-quitectura, disseny, interiorisme i decora-ció celebrada a Bangkok, aconseguint una gran ovació per la manera en que con-ceptualment van saber treure profit dels excessos de la modernitat. Apostrophy’s va partit de la base de que el capitalisme contribueix a un augment de la publicitat urbana que provoca contaminació visual i es va preguntar: Per què no aprofitar els panells publicitaris per altres usos, com pal·liar la necessitat d’habitatge?La llar publicitària

Billboard House és un panell publicitari convertit en llar rodant de tres pisos amb terrassa que allibera les grans ciutats de la contaminació visual d’aquests pla·fons alhora que cobreix la necessitat d’habitatge.

La casa-anunci rodant

F

44 eben eben 45

El prototip consisteix en un volum rectan-gular, on una de les façanes està cons-tituïda per un anunci trivision, mentre que l’altre està formada per panells de ferro que poden canviar de forma segons el desig del client, encara que beuen de l’estètica arquitectònica tradicional de Tailàndia. D’altra banda, els cartells ex-teriors poden rotar per produir diferents imatges. La base de Billboard House i el seu mit-jà de transport és un tràiler. El sostre, per la seva banda, està elaborat amb plaques solars, principal recurs energètic de la llar-anunci juntament amb les plantes hidropòniques que l’estudi va allotjar al

darrer dels tres pisos i que pretenen l’au-to abastiment dels seus propietaris. L’espai interior està format per tres pisos dividits, al seu torn, en unitats funcionals d’estructura metàl·lica. El primer pis consta d’un espai per allotjar dos cotxes, sala d’estar, cuina, dos banys i terrassa. El segon pis és un espai més privat, dedicat a tres dormitoris i àrea de treball. La novetat d’aquesta configuració és que el client pot modificar-la i escollir tant el nombre com la classe d’unitats que necessita.

ESPAIS EFÍMERS I BILLBOARD HOUSE ESPAIS EFÍMERS I BILLBOARD HOUSE

L’espai interior està format per tres pisos

dividits en unitats funcionals que el client

pot modificar.

Una de les façanes està constituïda per un anunci que permet treure profit

econòmic de la publicitat i reduir l’impacte visual dels cartells a les grans

ciutats.Fotografies: © Apostrophy’s The Synthesis Server Co.,Ltd.

En el tercer pis hi ha plantes hidropòniques que, juntament amb les plaques solar, és el principal recurs d’auto abastiment.

46 eben

Inserida a l’inigualable paisatge de la Reserva Natural Canyonland (Texas),

la Shore Vista Boat Dock és un habitatge de forma el·líptica i 148 metres quadrats amb vistes panoràmiques del llac Austin

i les colines que el circumden.

ALTRES MANERES DE VIURE I BOAT HOUSE

eben 47

É s Parmènides o és Heràclit? Shore Vista Boat Dock és el dilema entre

la fluïdesa i la permanència convertit en arqui-tectura. La casa familiar es situa en el llac Aus-tin, a Texas, al bell mig de la Reserva Natural Canyonland, i la seva forma el·líptica maximit-za les vistes del paisatge circumdant en 360 graus; d’això se’n diu panoràmica. No és i és un mirador, una llar pensada pels joves arquitec-tes Thomas Bercy y Calvin Chen, socis de Bercy Chen Studio, per ser viscuda i integrada en un ambient totalment natural. La barana de vidre, que envolta la coberta del primer pis d’aques-ta construcció de 148 metres quadrats, evita l’obstrucció de les vistes i es trenca en certs punts per permetre l’accés des de l’escala i una cascada d’aigua que cau des del primer pis.

Habitatge camaleònicSegons els arquitectes, la forma de la cons-trucció no només té un sentit funcional, sinó que “maximitza les belles vistes gràcies a les seves vidrieres, que donen la sensació de pertànyer al llac, d’ésser un amb aquest”. D’aquesta manera, l’escena d’indret per al re-laxament i el gaudi sensorial que possibilita la barana circular i la curvatura de la casa, re-marca la funció de mirador amb la disposició de diverses cadires i butaques, en un blanc pur, que contrasta amb la naturalitat sense artifici de la fusta de que està elaborada. D’altra banda, en el pis inferior, darrera de la cascada, una part de la superfície constru-ïda sobre un moll de fusta, genera una petita platja improvisada on els nens de la família

La casa “rodona” del llac

48 eben eben 49

ALTRES MANERES DE VIURE I BOAT HOUSE

La barana de vidre, que envolta la coberta del primer pis d’aquesta construcció de 148 metres quadrats, evita l’obstrucció de les vistes

McWilliams, els propietaris e Shore Vista Boat Dock, po-den jugar. Una perforació en aquesta plataforma crea un estacionament per a barques, al costat de les hamaques i seients penjants teixits. Val a dir que aquesta propietat d’espai inserit en la natura, construït amb fusta i vinculat a l’aigua i la terra, és una de les senyes característiques de la firma d’arquitectes europeu-asiàtica, que basa els seus dissenys en la sostenibilitat i el respecte per les condici-

ons contextuals de l’indret on es situa l’obra, al que s’ha de sumar el seu interès per l’eclecticisme i les tradicions. Aquesta característica ja els hi ve de lluny, ja que Thomas Bercy és de procedència belga i Calvin Chen, taiwanès i australià. Els seus projectes mantenen influències islà-miques, hindús, africanes i, fins i tot, precolombines, i és aquest apropament cosmopolita i únic a les obres el que els hi ha fet rebre l’atenció internacional.

En el pis inferior, darrera de la cascada, una part de la superfície construïda sobre un moll de fusta, genera una petita platja improvisada on els nens de la família McWilliams, els propietaris e Shore Vista Boat Dock, poden jugar.

ALTRES MANERES DE VIURE I BOAT HOUSE

Els projectes de Bercy Chen Studio mantenen influències islàmiques, hindús, africanes i, fins i

tot, precolombines

BERCY CHEN STUDIO LPLa firma d’arquitectura i urbanisme amb base a Texas va ser fundada el 2011 per Thomas Bercy i Clavin Chen, dos joves arquitectes que han fet de l’eclecticisme i la integració de l’arquitectura en la natura les seves senyes d’identitat. L’estudi ha estat reconegut com una de les deu ensenyes emergents d’arquitectura a nivell mundial i el seu treball s’ha publicat en més de vint països, incloent publicacions tan prestigioses com el ‘New York Times’ o ‘The Business Week’. Desta-cats per la innovació i la qualitat natural d’aquests partners europeu-asiàtics per integrar l’estètica de cultures tan llunyanes com l’africa-na o la precolombina.

http://bcarc.com/

50 eben 51 eben

COSMIT 2012

Cosmit 2012Saló Internacional del Moble de Milà

still BONAlDOUna col·lecció de sis taules de diferents formes i mides que dota de sofisticació qualsevol espai. Combina simplicitat amb materials naturals. El sobre de fusta es troba disponible en dues versions: fusta massissa de noguera i una altra pin-tada en color cendra. Destaca la irregularitat natural dels materials, que infereix a Still un caràcter etern.

GiNKO DE CAstElisCreada per Marco Zito, aquesta família de fulles lluminoses i petites escultures metàl·liques està concebuda per espais enjardinats. Des-taca la seva forma natural i els seus acabats en acer inoxidable i cort-ten. Ginko està disponible en diferents dimensions (65x70cm, 46x90 cm i 35x108 cm).

mOrE mAttEOGrAssiUna chaise Longue de mida extra gran concebuda per la dissenyadora Lorena D’llio amb Studio Mamo per propiciar moments de relaxació i elegància. More està entapissada i recoberta de suau cuir o teixit i in-corpora coixins de plomes d’oca.

WAtErFAll DriADEUna tauleta de cafè que és alhora una peça d’art. Fredrikson Stallard dóna forma a la fibra de vidre pintada en color or, taronja o blau fosc. El resultat és una nova forma que omple d’energia i color qualsevol espai. Emperò la nota més expressiva és la depressió o incorpora el sobre, una veritable cascada.

PONtOON CAsAmANiAUna taula amb línies simples i estructural elaborada en fusta de roure. Una combinació de formes i materials que doten de l’elegància i sinu-ositat aquest moble, al que se li suma la geometria i llenguatge formal de la cadira Maritime.

52 eben 53 eben

COSMIT 2012COSMIT 2012

VirGO D3V CODisseny de Mario Ferrari, Virgo és un sofà de línies refinades, generós i perfectament ergonòmic. La peça desenvolupa les seves pròpies lí-nies a través de talls en bisell, que alleugera les formes i crea noves dimensions estètiques i de confort. Les mòduls de que està format tenen diferents dimensions.

llit WilDWOOD lAGOUneix la transparència del vidre amb la calidesa de la fusta. El seu cap-çal en roure envellit pot ser adornat amb una tira de tel.la personalit-zada amb bandes de vidre als laterals. En qualsevol punt del capçal es poden penjar complements revestits de teixit que fant de tauleta de nit i portaobjectes.

DriZZlE GAllOti&rADiCEAquesta llibreria modular creada per Luca Nichetto consta d’una es-tructura en alumini anoditzat que evoca una sensació de lleugere-sa i sofisticació i durabilitat. Drizzle pertany a la nova col.lecció de Galloti&Radice i va ser l’aportació del dissenyador al Saló del Moble, juntament amb la taula Rulli.

liBErA lUCENtERealitzada amb fulles d’alumini de diverses mides superposades de manera que s’esglaonen al voltant d’un cilindre lumínic creat en vidre bufat, Libera reflecteix la llum sobre els elements que la conformen. El joc de llums i ombres, sempre divers depenent dels diferents angles, fa que la seva forma resulti dinàmic i suggereix un moviment onejant.

still mAriNiUn centenar de cadires elaborades en Colòmbia per ex presoners. Mar-ni uneix en aquestes peces el disseny amb el retrat de la vida social i laboral, ja que formen part d’una exhibició fotogràfica creada en col-laboració amb Francesco Iodice. Les cadires disposen d’una estructura de metall i PVC multi color.

EllE 65 EmmEGiAquesta butaca de lectura amb reclina-peus disposa d’una base giratòr ia en acer cromat o pintura epoxi en negre o blanc lacat.

El le 65 consta d’un dispositiu d’ incl inació molt ergonòmic i està entapissada en cuir o teixit. És un disseny de Luca Nichetto.

COSMIT 2012COSMIT 2012

rEVErB mAZArOtiDissenyada per l’australià Brodie Neill, aquesta cadira és la suma del joc de volums i una estructura molt lleugera. El disseny es basa en la forma d’un vòrtex geomètric, un sistema fet amb varetes d’acer que es repe-teixen fins a aconseguir una forma romboïdal. Mazaroti ha produït una edició limitada de vint peces per a la Patrick Brillet Gallery.

PiNGPONGPANG sErrAlUNGAPaolo Rizzatto es va inspirar en els clips de papereria per crear aquesta cadira que explora l’elasticitat del material. Consta d’una base metàl-lica i seient i respatller de plàstic de diferents colors. Una cadira ideal, tant per la seva forma com pels seus materials, per espais interiors i exteriors.

rABBit AND tOrtOisE liViNG DiVANiDissenyada pel jove estudi Juju, aquesta família de taules de formes originals I diferents mides s’inspira ens dibuixos ani-mats. La col·lecció es compon de set taules que plantegen una nova experiència de compartir l ’espai per la seva forma curvilínia.

mOlEttA riVA 1920El banc Molleta dóna una interpretació híper natural a la fustade cedre. L’objecte adquireix una doble vida: un seient espaiósdissenyat per a interiors grans i exteriors; un element esculturalque dota d’identitat a l’espai . El treball de la fusta es barrejaamb les senyes formals de l’estil de Michela i Paolo Baldessari.

FOrmitAliA COllECtiONV mErCEDEs BENZLa primera col·lecció del fabricant d’automòbils s’inspira en les línies que han fet reconeguda la marca i empra en la seva elaboració cuir i alumini. Són tauletes, cadires, sofàs i inclús

una chaise longe de formes dinàmiques i molt actuals. Les peces han estat elaborades juntament amb la companyia itali-ana Formitalia Luxury.

EssENtiA FlOUDissenyat per ThesiaProgetti, aquest llit uneix senzillesa u versatilitat. El teixit elàstic, resistent I innovador que recobreix la capçalera és dúc-til i còmode com el respatller d’una cadira. El

llit és alt i està disponible en versió de matrimoni i individual. Tanma-teix, el somier de lames ajustables està incorporat en l’estructura tu-bular de ferro.

COSMIT 2012COSMIT 2012

mArK AlEssANDrO CiFO“El meu art és abstracte, viu i respira”, deia el pintor Mark Rothko. Inspirant-se en l’obra de grans pintors, el dissenyador Alessandro Ciffo ha creat una col-lecció de butaques sota el nom d’Iperbolica que és alhora art i un objecte de disseny. Entre els mestres representats en aquestes set peces es troben ge-nis com Joan Miró o Michelangelo.

stEWiE FOsCAriNiDissenyada per Luca Nichetto, aquesta solució original per una làmpada de peu rep el seu nom d’un personatge de dibuixos animats. Stewie és una Font lluminosa a ras de terra de gran mida i elaborada amb polietilè i teixit, una barreja de flexibilitat, suavitat i lleugeresa. Es troba disponible en colors vermell i marfil.

tHEO B&B itAliAUna butaca amb una geometria atípica creada pel dissenyador belga Vi-cent Van Duysen. Theo consta d’un seient suspès i fluctuant que entra en contrast amb la seva base, sostinguda per una estructura de ferro cro-mat. Els acabats de la cadira es poden combinar amb entapissats en pell o teixits en un o més colors.

lEDA miNiFOrmsDissenyada per Manaigo&Beghetto, la cadira Leda és una peça sòbria i eminentment moderna entapissada en teixit o cuir. Està disponible en diferents mides i en model amb braços o sense. La seva base està ela-borada en dos materials optatius: fusta de faig natural o metall pintat en blanc o negre.

sAYA ArPErSaya és un signe gràfic, un lleu gest esculpit en fusta que deixa la seva signatura distintiva a l’espai. Amb línies fluïdes i materials càlids, Saya ofereix una silueta ferma que crida l’atenció. Pensada per a

usos domèstics o contract, la cadira està disponible en roure, amb tint natural o teka, i en blanc, negre, ocre i vermell, tintats en tres diferents tonalitats. És un disseny de Lievore Altherr Molina.

lEPEl CAsAmANiADissenyades per Luca Nichetto, aquesta sèrie de cadires pre-sentada durant la Setmana de Disseny de Milà és original en les possibilitats que ofereix: Barrejar diferents teixits i textu

res, des del cu i r a l ta p í s i la pel l . L ’ estr uctu ra de Lepel, unint dues parts fermes, és funcional i estèticament agra-dable.

A L’ÚLTIMA I BANYS I CUINES A L’ÚLTIMA I BANYS I CUINES

lA CUCCiNA AlEssi I Amb disseny d’Alessandro Mendini, aquest projecte és fruit de la col·laboració d’Alessi amb la companyia Oras per fabricar aixetes de forma molt més esculturals i ovalades. El resultat és una cui-na molt més personal i d’estètica lliure que afavoreix l’estalvi d’aigua per la incorporació d’un desviador per al rentavaixelles.

sHAPiNG silEstONE CONsENtiNO I Creada pels dissenyadors brasilers Fernando i Humberto Campana, aquesta proposta vol convertir la cuina en un espai versàtil i viu integrant i unificant els diversos elements d’aquest espai, com el taulell, els fogons o la aigüera. Shaping Silestone és una peça mod-ular formada per tres eixos diferenciats i que simula la idea de navalla suïssa multi usos. Amb aquesta proposta, la cuina és un espai de creació culinària alhora que social.

DEQUE DOrNBrACHt I Una de les darreres sèries de Dornbracht que es caracteritza per la suma de dues formes geomètriques bàsiques: el rectan-gle i el cilindre. L’aixeta Deque incorpora una nova tipologia

de dolls individuals que flueixen paral·lelament i que perme-ten estalviar aigua. Aquest disseny de Sieger Design dibuixa un paisatge monolític de crom i negre mat.placerat augue.

CrADlE tO CrADlE mOBAlCO I El projecte presentat a Eurocucine té com a objectiu aconseguir la reciclabilitat de tots els materials em-prats en la fabricació d’una cuina. D’aquesta idea sorgeix la col·lecció Aero Glass, fabricada seguint aquests criteris, amb frontals en Vidre

Temperat Vitrificat i portes retràctils. En els elements de modulació in-terior s’utilitzen materials nobles, monocomponents, com l’acer inoxid-able, l’alumini o el vidre, en combinació amb altres compostos de baix impacte ambiental.

54 eben 55 eben

El saló dedicat a Milà als joves talents i dirigit per Marva Griffin ha tingut aquest any un protagonisme especial de creadors de l’estat espanyol: La làmpada Decafè del dissenyador Raúl Laurí i El Botijo de WOW han aconseguit el primer i segon guardó en un saló marcat per l’originalitat. També cal destacar la presentació de la nova col.lecció de tauletes Divinus de Ciclus.

58 eben 59 eben

DOSSIER I SATELLITE MILÀ DOSSIER I SATELLITE MILÀ

Satellite MilàEl jove disseny

DiViNUs CliClUs 42Una col·lecció de tauletes portàti ls fabricades amb mate-r ials reciclats – fragments de fusta i ampolles de vi - . Per real itzar aquest disseny, Tati Guimarâes es va inspirar en les civil itzacions grega, romana i egípcia i la seva forma de fer servir la taula.

DECAFE rAUl lAUríGuanyador del primer premi del Salone Satellite 2012, aquest projecte és una reflexió sobre el cicle de les matèries naturals a partir del reciclatge de pòsits de cafè per elaborar belles làmpades biodegradables. L’experi-ència de beure cafè, el seu tast i l’olor es sumen a aquest producte que té l’ecologia com a base.

stOOl KAtHriN sCHUmACHErUn tamboret versàtil i funcional el seient del qual ofereix una versió tradicional i que al girar es converteix en un petit espai d’emmagatze-matge. Stool és un objecte intel·ligent amb coixins modulars i potes de diferents llargades. Schumacher també va presentar Jätte, una sè-rie de coixins que poden ser penjats de les parets.

liGHtWEiGHt BEAm FUKUrOOÉs una làmpada de 100 cm que pot ser elevada fins a 200 cm i que serveix tant de làmpada de lectura com ambiental. L’es-tructura de la lluminària de Fukuroo permet regular l’angle de llum manualment i aconseguir una llargada extra.

ENEmAl tABlE lUCAs HiNNErUDEl tercer premi de Salone Satellite va ser pel dissenyador suec Lu-cas Hinnerud amb Enemal Table, una sèrie de minimalistes taules totalment esmaltades, que empren l’estètica i els avantatges de l’ antiga tècnica de la fusió de vidre en pols per mitjà d’un procés d’escalfament.

PrOtOtiPO NB stUDiOUna col·lecció d’il·luminació de la marca madeinMIMBRE que dis-posa d’una línia de sis làmpades en vímet formades per dues parts i que es poden intercanviar entre sí. Té una estructura metàl·lica mínima i el vímet emprat ha estat elaborat per la comunitat nativa de Chimbarongo (Xile).

sHiFtED Uli BUDDEUna tauleta de forma circular que tant pot romandre al costat del llit com en un despatx o sala d’estar. Disposa d’un espai conteni-dor interior, com si es tractés d’una caixa amb dos compartiments. Està disponible en color lacat natural o en gris.

NAUtiCA mUtDEsiGNUn seient suspès que rendeix homenatge a les primeres peces creades per Expormin als anys 70. Fort i resistent, Nautica és un moble lleuger visualment i on Mut ha volgut treballar els contrasts de la natura i el joc de llums i ombres.

PErCEPTIoN rUg (PEr) 2009, projecte final de màsterautor: eva deckers directors: stephan Wensveen, kees overbeeke

Un catifa que percep el contacte i reacciona mitjançant la llum. In-terpreta els nostres moviments, mostra si li agrada la nostra música i, fins i tot, ens avisa quan tenim correu pendent. És un projecte que ens fa veure les connexions intel·ligibles que els diversos sistemes crearan a la nostra llar en un futur proper.

SofT INTErIorS

2011, projecte final de màsterautor: paula kassenaar director: stephan Wensveen client: philips research

Soft Interiors és una peça de roba semitransparent i lleugera amb llum resplendent integrada que es pot estendre en una habitació per crear accents de llum suaus. Es tracta d’una nova manera d’in-tegrar els LED en els teixits.

foNCkEL

2008, tesi doctoralautor: philip ross primer promotor: kees overbeeke

El llum de LED Fonckel encarna una nova forma d’interactuar amb la llum. En la recerca es va aplicar una teoria de coreografia i dansa on van treballar ballarins que feien de llums intel.ligents per tal de cercar moviments que incitessin en els usuaris comportaments as-sociats a valors concrets.

JUkEBUgS

2009, projecte final de màsterautor: joris Zaalberg director: oscar tomico client: bmat

Jukebugs és un reproductor de música que selecciona la música que toca en funció de la quantitat de llum i del moviment que per-cep. El projecte aborda el paper de la llum en l’experiència d’escoltar música i crea una superposició entre el món físic de l’oient i el món virtual de la seva fonoteca de manera natural i intuïtiva.

ProPoSTES:

DOSSIER I L’ESCoLA D’EINDHoVEN DOSSIER I L’ESCoLA D’EINDHoVEN

60 eben 61 eben

Imagina que la catifa de casa interpretés les teves passes per saber si tens presa o que depenent de la llum i el moviment sonés una melodia a cada espai de la llar. Aquests són alguns dels objectes intel.ligents que podrem veure al centre Disseny Hub Barcelona fins al 27 de maig, en el marc de l’exposició ‘Disseny de Sistemes. Escola d’Eindhoven’. La mostra recull els projectes més captivadors del grup de recerca en interacció de la Universitat Tècnica d’Eindhoven (Països Baixos), que proposa un nou model educatiu destinat a formar els dissenyadors del futur. Eben ha parlat amb seu comissari, Oscar Tomico.

Pot el dissenyador viure d’esquena a la societat? Quin és el seu paper, cercar solucions o oportunitats? Pel profes-sor i investigador del grup de recerca Designing Quality in Interaction de la Universitat Tècnica d’Eindhoven el disse-nyador ha de treballar des de la societat, creant ponts, en-tre la tecnologia i els usuaris, i entre aquesta i amb el dis-senyador. “La interacció amb els productes intel·ligents ha arribat a un punt de maduresa i el que fem nosaltres, des del grup de recerca, és aplicar la tecnologia a la mida de l’home, per tal que la manera d’interactuar no sigui electrònica, sinó física, amb tot el cos”. Per aquest motiu, l’exposició classifica els sistemes en apartats, segons el tipus d’interacció: Feel (Sentir), Listen (Escoltar), Move (Moure) i Look (veure), encara que com Tomico reconeix “tot és emoció i experiència”. I aquesta experiència els investigadors la viuen durant tot el procés de creació, ex-perimentant el comportament d’un objecte, el seu tacte, la seva forma,... Li diuen ‘recerca mitjançant disseny’. “Quan dissenyem, no només creem objecte sinó que in-tegrem els coneixements per fer-ho en el propi objecte, és a dir, és alhora un producte amb tota la teoria integrada i hom pot conèixer la teoria a partir de manipular l`objecte. Hi ha interacció”. Prova d’això és el projecte Rich Actions Camera de Joep Frens (2006, tesi doctoral), una càmera que no disposa de botons sinó comandaments físics i ex-pressius que mostren cóm fer-la servir mitjançant la seva manipulació.

Aprendre la teoria del futur

Objectes que són vehicles de coneixement, diàleg entre l’usuari i la màquina... Nous conceptes i una te-oria en trànsit que preconitza un nou model de disse-nyador que canvia el llibre pel laboratori. “ El perfil del nostre estudiant de disseny és diferent de l’existent per que combina el disseny i l’enginyeria de producte amb l’electrònica, la programació i les Ciències Socials; és un perfil multidisciplinari, un ‘Leonardo’”, explica el professor per qui és inviable formar dissenyadors que explorin el futur impartint-los una teoria del passat. D’aquesta forma, els docents ensenyen la recerca que porten a terme i que serà la teoria del futur i els estu-diants participen d’aquesta, creen teories conjuntes i realitzen els seus propis projectes; també escullen les assignatures que volen seguir per tal d’arribar a acon-seguir el seu ideal de dissenyador. “Els nostres alum-nes estudien el que ha de succeir en un futur i quan surtin de la universitat podran aportar coses noves i tindrà una visió personal del que vol desenvolupar”. En el fons, consisteix en vincular l’academicisme i la vida, la recerca i l’empresa; dialogar amb la societat o com diu l’Oscar Tomico, ‘co-reflexionar’.

L’escola d’EindhovenFormant els ‘Leonardos’ del disseny

MONOGRÀFIC I MoBILIArI

GAtE KFFUn banc modular extremadament flexible, ja que pot mudar d’aparença acoblant dife-rents extensions lineals, elements racons i àrees de seients. Al mateix temps disposa d’una superfície de prestatgeria també fol-rada a la part superior un espai a la base amb el mateix ús. Disposa de set elements bàsics (mòduls de 76, 134, 160, 180 i 200 cm, així com raconers).

rUstY VGEl pouf de cuir Rusty és la darrera cre-ació de VG HOME per al sector hoteler i de contract. Amb un estil contemporani i forta personalitat, Rusty està disponible en color petroli en una tonalitat blau gri-sa que emfatitza el seu ús com a moble per a espais de còctel i relaxació, sofisti-cació i bellesa.

FlAP EDrA 53Un nou concepte de sofà tant per la seva estètica com per la seva fabricació. Flap d’Edra té un perfil sinuós amb parts incli-nables que ofereix tot tipus de posicions per a maximitzar la relaxació. Disposa d’una estructura tubular d’acer amb peus cromats i un mecanisme mòbil que facilita sis diferents modalitat d’inclinació.

slEEPBOX Hi-mACsAquest moble contemporani crea un espai insonoritzat i de relaxació en els espais públics. Està realitzat amb pedra acrí-lics d’última generació Hi-macs i disposa d’una cobertura de matalàs folrat amb pell. Aquest és el primer projecte de l’ar-quitecte Caspar Lohner, amb els estudi-ants del departament d’Arquitectura del ETH de Zurich.

JOEP sPECtrUmJoep són cubs i taules alhora que po-den ser emprades, segons la mida, com a tauleta de cafè o taula accessòria per veure la televisió. Està disponible en di-verses mides i tipologia de fusta i tonali-tata ( color nou americà o vengué, entre altres). Els cubs tenen un acabat amb oli ecològic transparent que protegeix de les taques.

ZAs rAFEmArEspecialment indicat per espais públics. Dissenyat per Josep Lluscà, Zas constitu-eix una tipologia singular, ja que les tres peces que formen la col·lecció es constru-eixen a base de tres bastidors bàsics: un en forma d’U oberta, i altres dos de perfil en L que actuen com a suport del conjunt de seient-braços.

OPOF BEltÁ Opof és un disseny nou les proporcions del qual sorprenen i estimulen espais contempo-ranis plens de vitalitat. Un element colorista que no renuncia al confort. La seva forma or-gànica però continguda permet que es pugui situar a qualsevol espai de tall actual. El res-patller està disponible en acabats en fusta o acer inoxidable, lacat en blanc i negre.

PlOUm liGNE rOsEtEls germans Ronan I Erwan Bouroullec han creat un sofà de formes orgàniques que recorda una peça de fruita. Ploum està revestit en escuma de poliuretà i entapissat amb un teixit elàstic. El seient es caracteritza per la seva comoditat i flexibilitat d’ús, incloent el respatller i el reposa-braços. Està disponible en dos mides i la més gran té capacitat per quatre persones.

Cont

ract m

obili

ari

62 eben 63 eben

eben 6764 eben 65 eben

MONOGRÀFIC I CADIrESMONOGRÀFIC I CADIrES

QUEEN mArGArEt HAUsDEsiGNUna cadira que engloba les característiques de la sèrie Monarchi de Haus. Manté la morfo-logia d’un seient convencional però afegeix un respatller tèxtil trenat a l’estructura, reforçant així la calidesa de la fusta i suavitzant la línia de la peça. Es troba disponible en fusta de faig i contraxapat de bedoll, a més d’incorpo-rar cotó orgànic i pedra sintètica.

CYBOrG mAGis DEsiGNLa cadira Cyborg està disponible en dues versions: De policarbonat senzill i amb respatller de vímet i braços. A més cyborg està disponible en sis diferents combinaci-ons de colors i és resistent a les variants climatològiques, pel que pot adaptar-se a interiors i exteriors. És un disseny de Mar-cel Wanders.

COUPE stEFFANOColorista i lleugera, Coupé és una peça de mobiliari clau tan per a oficines com per la llar. Es troba disponible en la seva modalitat fixa, apilable o giratòria i in-corpora un còmode coixí. La novetat de Steffano disposa d’una versió regulable amb bomba de gas i carcassa mollejada per injecció.

NEtKAt rEsOl DDFabricades mitjançant tecnologia d’injec-ció assistida per gas, la nova cadira Netkat destaca per la seva lleugeresa, ergonomia i facilitat manteniment. El respatller i se-ient estan realitzats en una sola peça de polipropilè opaca de 5 mm d’espessor amb una perforació que li confereix gran trans-parència visual i la fa transpirable.

sAil ANDrEU WOrlDUn disseny de Piergiorgio Cazzaniga fa-bricat en polipropilè i fibra de vidre. Sail adapta les seves formes, que recorden a la vel.la d’un vaixell, per oferir la màxima lleugeresa i confort. Una cadira sòlida i lleugera el respatller de la qual està adap-tat per acollir i acomodar la forma de l’es-quena en repòs.

FiNA BrUNNErD’estructura innovadora i lleugera I un disseny esvelt, Fina destaca per la seva capacitat d’adaptar-se a diferents espais i situacions. El model està disponible en diversos acabats: fusta massissa mollejada i plàstic per als se-ients, amb o sense rodes giratòries o en for-ma de tamboret de bar. Hi ha altres models de reposabraços i carcassa de fusta.

sEZZ EmECOPresentada a la darrera edició de Maison&Object de París, la nova col·lecció de cadires de Emeco dissenyades per Ch-ristophe Pillet estan elaborades a partir d’alumini reciclat. Aquesta no és una no-vetat, ja que la companyia va rellançar una versió amb ampolles de plàstic de cola re-ciclades a partir Navy Chair de 1944.

B-CHAir GZA DEsiGNExhibida durant el Salone Satellite de Milà, la seva forma deriva de la unió de dues ca-dires: la primera, perceptible de costat, és una diagonal acolorida i sorgint de darrera del seus cantons geomètric apareix una segona cadira transparent, amb formes curvilínies. B-Chair està fabricada en meta-crilat, alumini i fibra de carbó.

Jill VitrADissenyada per Alfredo Häberli, aquesta ca-dira està inspirada en els inicis del mollejat de fusta contraxapada. Jill explora els límits actuals d’aquesta tècnica oferint confort i flexibilitat. La carcassa del seient té una forma orgànica i escultural i les bases estan fabricades en acer tubular, alumini i fusta. Incorpora entapissats en teixit opcionals.

ClAirE GABErAmb colors brillants I gradacions cromàtiques del gris, verd i marrons, presents tots ells a la natura, neix la nova cadira de Gaber, amb un marcat caràcter i versatilitat. Està elaborada de tecno-polímer amb potes pintades o en metall cromat. Brillantor i color per una peça de mobiliari que encaixa perfectament en es-pais tant d’exterior com d’interior.

Cont

ract ca

dire

s

67 eben

MONOGRÀFIC I IL·LUMINACIÓMONOGRÀFIC I IL·LUMINACIÓ

FACEs mONCOlONElMoltes cares i colors per una làmpada d’aparença actual. Faces disposa d’una estructura de faig molt sòlida i cobertura de feltre Kvdrat. Té diferents perspectives i moltes possibilitat gràcies a la seva forma inclinada, que pot comparar-se a un para-sol. El feltre, material opac de llana, filtra la llum i produeix una atmosfera íntima.

WOODs ArtUrO AlVArEZCreada pel dissenyador valencià Héctor Serra-no està inspirada en la màgia d’un bosc on la llum es filtra entre els troncs de fusta de be-doll penjants, produint bells contrasts entre la claror i la foscor. Un joc d’ombres mesurat que concedeix naturalitat, caràcter i una atmos-fera agradable a l’espai. Woods consta d’una estructura de metall blanc.

005 COllECtiON NAAmA HOFFmANL’artista israeliana proposa una col-lecció de quatre làmpades formades cadascuna per un tub acrílic i vidre amb 180 LEDs.

Cada llum divideix i matisa el tub de vi-dre de diferent manera creant inusuals composicions.

YO-YO mODOlUCEAquesta lluminària està formada per un disc exterior de plexiglàs de colors i un al-tre més petit amb acabat de mirall. El seu creador, Francesco Giannattasio, va voler reflectir la gravetat i les forces centrífu-gues, que són la base d’aquesta joguina atemporal. Yo-yo està disponible tant en versió de peu com de sostre.

FOlDY lAmP iA KUtAtElADZESimplicitat i funcionalitat són les fonts d’inspiració d’aquest producte elaborat en metall. Foldy Floor Lamp incorpora detalls en fusta, així com la base de les llargues i primes potes articulades, que poden ele-var-se segons desitgi el seu usuari. La làm-pada també pot redirigir el seu feix llumi-nós en diverses direccions.

VF EstilUZOriol Guimerà ha dissenyat aquesta làmpa-da de peu metàl·lica amb una estructura de traços subtils, suport amb tres peus i un tronc del que emergeixen dues panta-lles tubulars orientables amb difusor de policarbonat que permet dirigir el flux d’il·-luminació. Transporta la llum sobre la buta-ca de lectura.

FrENCH CANCAN J.m. GADYInspirada en les faldil les de les ba-llarines de cancan, aquesta làmpada neix d’una acurada recerca cercant l ’equilibri geomètric i el canvi d’es-cala formal. French cancan ja no és més un objecte domèstic sinó un tot acurat on l’observador pot identificar cada petit element.

FiN tOm DiXONLa més avançada tecnologia posada al servei de la llum. Fin és una peça au-tònoma que ofereix ombra i llum al ma-teix temps. Dissenyada per oferir una brillantor intensa, els sis díodes d’alta potencia LED es magnifiquen per mitjà d’una gran lent en acrílic que amplia el seu feix de llum.

JAZZ BirEXUna sèrie de miralls amb il·luminació LED opcional que maximitza la seva forma antropomòrfica. Un disseny de Stefano Sandonà. inspirat en l’espontaneïtat de la música jazz i el seu component talment misteriós. La peça és elegant i sinuosa i pot instal·lar-se tant a dormitoris com passadissos i salons.

mOtUs BUZZi&BUZZiEncastat parcial o totalment en el sostre I recobert de panells de guix, Motus és un llum eminentment ele-gant i idoni per a lluir en espais pú-blics. El seu cos frontal està fabricat en Coral i consta d’un difusor en vidre esmerilat blanc. Té unes dimensions de 410x410x165 mm.

Cont

ract il·

lum

inac

ió

72 eben eben 73

Passejant per la zona litoral del país trobem cultivades dues espècies d’arbres que tenen moltes coincidències: ambdós són subtropicals ioriginaris d’Amèrica del Sud, tenen una floració espectacular a finals de primavera i són caducifolis que passen l’hi-vern amb fulles. Estem parlant de la xicran-da o jacarandà (Jacaranda mimosifolia) i de la tipuana, palo rosa o tipa blanca (Tipuana tipu). Tot i ésser de fulla caduca cal tenir en compte que es comporten de forma diferent a la resta de caducifolis que tenim per aquí. Enlloc de perdre la fulla a la tardor, la perden al febrer –quan els plàtans d’ombra ja treuen les noves- i les tornen a treure a finals d’abril. De fet, passen poc temps sense fulles Això cal tenir-ho en compte alhora d’utilitzar-los, ja que sovint es planten arbres caducs per tal que deixin passar el sol a l’hivern, mentre que a l’estiu fan ombra. Són arbres de creixement ràpid, de fàcil manteniment i són resistents a la contami-nació urbana, de manera que són espècies molt cultivades arreu del món en climes temperats-càlids. No toleren gelades. Es po-den cultivar com individus aillats, en grups als parcs i jardins, o bé com arbres viaris en carrers grans i avingudes. La seva floració és molt vistosa i abundant, amb flors grans i brillants, formant-se una catifa de flors bellísima al terra de color groc o violeta, depenent de si es tracta de la tipuana o de la xicranda. Si es planten al costat d’un es-tany, al moment de la floració, el seu reflex a l’aigua incrementa la seva vistositat. És interessant remarcar que, a l’hemisferi nord, ambdues espècies floreixen a la prima-vera, mentre que a l’hemisferi sud floreixen a la seva primavera, és a dir a la nostra tardor.

Teresa CasasayasDoctora en biologiateresa.casasayas@gmail.com

Exòtics interessants

La macròfita emergent Un sistema de depuració d’aigües que fomenta el turisme

La desertització afecta a més del 30 % de l’es-tat espanyol, sent un dels territoris europeus que pateix amb més virulència els canvis climàtics i l’escassetat de pluja. Per aquest motiu, en els darrers anys han aparegut nous sistemes de depuració i reciclatge d’aigües residuals i de recollida d’aigua de pluja, que es sumen als ja existents, i que permetrien en un màxim de vint anys la realització d’un repoblament d’espècies i la regeneració pai-satgística. La novetat dels nous sistemes, com el que presenta la companyia Awen, és que el pro-cediment de depuració és natural i sosteni-ble, ja que l’agua s’emmagatzema en llacs, balses o piscines naturals, amb el que es contribueix a millorar la imatge paisatgísti-ca de les poblacions i fomentar el turisme a més d’oferir la possibilitat de fer llacs o pis-cines d’ús públic. Aquesta aigua també es pot aprofitar per bio-conreus, que poden ser tant privats com públics i dirigits a població indigent o en situació d’atur. Segons el soci

d’Awen Iñigo Elorduy, “ l’acumulació d’aigua permet establir un sistema de regadiu per go-tejat que donaria lloc a un repoblament de la zona en el temps i la possibilitat de recuperar terrenys en desús, convertint-los en espais productius i agrícoles”. El sistema de depura-ció està basat en macrofites, que són plantes aquàtiques molt emprades de forma soste-nible i integrada en el paisatge, i eliminen la necessitat de gestionar els fangs permetent un manteniment elemental. La seva construcció consisteix en la realit-zació de balses d’aigua i arquetes annexes, simplificant així la realització del projecte. Val a dir que la base del sistema converteix les plantes en flotants, sobresortint la seva part superior sobre l’aigua. D’aquesta ma-nera, la macròfita és emergent, i transfereix l’oxigen de l’aire a l’aigua. Aquest oxigen crea una flora que digereix la matèria orgànica i es produeix una depuració directa per absorció d’ions contaminants, és a dir, fosfats i nitrats i l’eliminació de colis i patògens.

Segons els seus impulsors, aquest procediment de depuració no necessi-ta gairebé de manteniment ni té un alt cost energètic, i en la seva funció no empra substàncies químiques. D’altra banda, el reaprofitament de l ’aigua i la seva acumulació en llacs i piscines na-turals és fonamental per al sector turís-tic, de forma que sostenibilitat i creixe-ment econòmic aconsegueixen caminar de la mà.

El reciclatge d’aigües residuals i la recollida d’aigua de pluja per emmagatzemar-la en llacs i piscines naturals podria regenerar els problemes de desertització de l’estat espanyol en un màxim de vint anys. Nous sistemesde depuracio com el de l’empresa Awen, permeten depurar i reciclar amb procediments totalment sostenibles, a banda de potenciar la xarxa de llacs i petits pantans, incentivant el turisme de zones abans poc visitades a causa del seu paisatge agrest.

ECOLOGIA I SOSTENIBILITAT ECOLOGIA I SOSTENIBILITAT

La macròfita emergent transfereix l’oxigen de l’aire a l’aigua i aquest crea una flora que dirigeix la matèria orgànica.

74 eben eben 75

treballant per les administracions o les em-preses, tenint per clients els seus gestors i no els seus usuaris. El ciutadà desconeix en bona mesura de què li podria servir un arquitecte més enllà de per solucionar una burocràcia normativa. El metge de capça-lera és un referent clar, algú que és metge i que per tant en sap més que tu de salut, que et coneix, que interpreta les teves inqui-etuds i les contextualitza.

Esteu desenvolupant l’obra de l’Arxiu Co-marcal de La Selva, a Santa Coloma de Far-ners. Parla’ns del projecte. Un Arxiu Comarcal és un lloc que salva-guarda documentació valuosa del territori. Normalment té aspecte de búnquer, ja que les condicions d’organització i preservació de documents els converteixen en unes construccions rectangular i opaques. A Santa Coloma de Farners l’Arxiu es situa al centre urbà. El projecte, que hem fet en col-laboració amb BOPBAA, fa un esforç en tenir

l’escala adequada: Tota la vida pública de l’edifici es fa a peu de carrer i la façana es feta de peces ceràmiques bombades. Una subtil variació en les seves mides, tonali-tats i brillantors.

La proposta “Què és arquitectura?” pretén fer arribar l’arquitectura als nens. De quina manera es pot apropar quelcom tan com-plex al públic infantil? El projecte no proposa ensenyar-los ar-quitectura sinó provocar un intercanvi en-tre arquitectes i nens a partir de projectes que ens inventem, aportant les eines que veiem necessàries i facilitant les tècni-ques per a que això succeeixi de manera més rica. En realitat els nens tenen relació amb l’arquitectura des de que neixen, es des-cobreixen a si mateixos quan comencen a tocar, descobreixen la noció d’espai quan comencen a desplaçar-se. No tenen pre-judicis i són transgressors amb les seves

propostes. Els projectes que hem tirat cap endavant amb nens d’entre 4 i 8 anys ens han semblat els més interessants. L’única cosa difícil per a ells és pronunciar la pa-raula ar-qui-tec-tu-ra.

Quins són els seus arquitectes de referèn-cia? I els seus cineastes? Vaig variant segons el moment. Sempre estaran a prop Aldo Van Eyck i Joaquim Jor-dà; tinc simpatia per la seva actitud.

Per acabar recomani’ns una època per viu-re, una ciutat per passejar i una pel·lícula per recordar. No ho sé. Ara mateix els anys quaranta, a la Costa Brava, quan es va rodar “Pandora i l’holandès errant”. Però és circumstancial, he estat revisant la pel·lícula per a un pro-jecte i...

Vostè és arquitecta. Com va ser que va de-cidir crear la productora Leve i vincular ci-nema i arquitectura? No ho vaig decidir, va succeir. Vaig fer la carrera d’Arquitectura, feia projectes d’ar-quitectura, treballava de fotògrafa, vaig co-mençar en el món del cinema.... Crear una productora em va resultar el “format empre-sarial” més adequat per a tirar endavant el diferents tipus de projectes als que em de-dicava, sobretot quan aquests sovint acaba-ven prenent formes híbrides. També em per-met fer projectes en equip, integrant gent de mons molt diferents, cosa que m’agrada.

Quins lligams hi ha entre dos arts apa-rentment tant allunyats com el cinema i l’arquitectura? O és que, en el fons, tot és arquitectura, fins i tot l’estructura d’una novel.la... En realitat es troben molt allunyats per-què s’han convertit en dos oficis complexes: Molt professionalitzats i molt estructurats... i sovint es mouen pressupostos,equips i temps en els que cometre errors pot resultar desastrós. En canvi , a nivell perso-nal, jo els visc com a molt propers perquè tenen uns mecanismes d’organització del treball molt similar i també mecanismes

mentals de formalització molt similars... d’estructura, de construcció... fins i tot te-nen vocabulari comú! I està també la impor-tància d’una condició comuna: sense usuari, sense audiència -diguem-li com calgui dir‐li‐ no tenen massa sentit. Sempre has de tenir present per què i per a qui ho fas.

Hi ha una reflexió actual sobre la funció so-cial de l’arquitectura i els usos dels espais públics? Segur que sí, perquè és necessària. Jo sempre hi penso quan veig els renders que es fabriquen per a mostrar projectes d’espai públic: Mostren espais nets amb in tipus de gent (blocs, mascares) molt homogènia que simula transitar sense interferències. Crec que ha una fina línia que separa el desig comú de poder gaudir d’un espai de convi-vència --‐en realitat un impossible escenari ideal per a la vida publica--‐ i el d’acabar con-vertint-lo en un espai ultra dissenyat, on tot està acotat o sota control. En aquest pas es perd tota l’espontaneïtat que hauria de defi-nir tot espai col·lectiu, ple de gent diferent, amb expectatives diferents i que justament per això troben sentit en sortir a interactuar amb els altres. Per altre banda, l’espai pú-blic ara ja no només és un terme físic o ar-

quitectònic. La gent es troba en tota mena d’espais virtuals. Només cal observar com la gent viu absent. Els seus trajectes de metro, les seves esperes als aeroports, a les places,... Estan connectats amb altre gent, compartint un “altre lloc” que no és el que trepitgen. Ara mateix estic treballant en el desenvo-lupament d’una App per a telèfon mòbil que potencia l’ara i aquí, l’encontre presencial entre persones que comparteixen un ma-teix espai.

En uns moments on el sector de la cons-trucció es troba en crisi profunda, quin hauria de ser el paper de l’arquitecte? Crec que el que cal ara és tenir una mica de cintura. És la construcció el que està en crisi, no l’arquitectura. Un arquitecte hauria de saber trobar nous llocs i formats on ser útil, posant en valor el que sap i pot fer, més enllà de construir.

Què és un arquitecte de capçalera? És un terme que va sorgir entorn un pro-jecte impulsat pel COAC en el que vàrem treballar durant un temps. El projecte propo-sava fer l’esforç d’aproximar l’arquitectura a la ciutadania. L’arquitecte porta molts anys

Què tenen en comú el cinema i l’arquitectura més enllà de l’escenografia? Leve és una productora i alhora un estudi amb base a Barcelona que pren l’arquitectura com el seu sancta sanctorum de creació. Dirigit per l’arquitecta i cineasta Eva Serrats, Leve porta a terme projectes que tracten d’apropar l’arquitectura a la ciutadania cercant altres formes, no només constructives, amb que l’arquitecte pot incidir en el seu entorn.Documentals, activitats per a nens i adults i rehabilitació i disseny d’equipament i habitatge són alguns dels seus eixos creatius.

Eva SerratsEl vincle entre l’arquitectura i l’audiovisual

PERFIL PERFIL

www.evaserrats.com - www.levenet.com

1. Poster Mediterranean Windows. 2. Poster Mercado de futuros. 3. Flyer, Making Mothers Visible, Barcelona. 4. Pop art, cadira. 5.Fotomuntatge? Ou com balla.

1 3

4

2

76 eben eben 77

Josep Ferrando Bramona

Si quelcom defineix la trajectòria i el sa-voir faire d’aquest estudi d’arquitectura i disseny amb segell català és el salt, to-pogràfic en el cas de la casa a Bescanó, quàntic, de disseny, de tipologia de pro-ducte i d’estils a un nivell global. No envà l’arquitecte Josep Ferrando Bramona i el seu equip porten a les seves esquenes anys i panys d’experiència en la ideació i construcció d’habitatges, que són reflex dels seus clients i alhora de la contempo-raneïtat; hospitals i obra civil fets també a mida de la necessitat col·lectiva, sen-se perdre el seu toc estètic, eminentment modern, moderadament utòpic. Un exemple paradigmàtic d’aquest salt, ja esmentat, és la casa unifamiliar a Bes-canó (Girona), una construcció de 400 metres quadrats que aprofita un salt topo-gràfic per generar diferents relacions amb el seu entorn més proper. D’una banda, la copa dels arbres es situa a l’alçada d’una barana; de l’altre, l’entramat de branques

constitueix un filtres a través del qual mira cap a la sala d’estar. Un altre dels seus trets distintius és que la situació de la casa augmenta la percepció del canvi estacional i el bosc actua com un tamís que permet filtrar més o menys llum a tra-vés d’ell. De la seva obra comercial mereix espe-cial atenció el restaurant Els Fogons i el restaurant Lluçanès, situats al mercat de la Barceloneta (Barcelona). Aquest és un brillant exercici arquitectònic, ja que resol la dificultat de projectar dos restaurants en un: A la planta baixa trobem un local de tapes i a la planta superior un restau-rant gran nivell. Aquesta proposta pretén donar continuïtat i materialitat sense per-dre el caràcter industrial del seu entorn, el mercat de la Barceloneta; per aquest motiu, empra l’acer i el formigó a la planta baixa i juga amb les tonalitats de gris en intensitat diferent. L’estudi té cura de l’harmonia de l’obra

inserta en l’entorn a l’hora de projectar. El Centre d’Assistència Primària a Castelló d’Empúries reconeix el paisatge com un instrument que pot organitzar el progra-ma. Una porció de l’espai exterior repetida a l’interior coordina la unitat “sala d’espe-ra – consulta”, cercant una escala domès-tica que defuig de l’espai del passadís. D’altra banda, el referent temporal i esta-cional torna a ser present amb l’horitzon-talitat i les franges verticals de la façana, que recorden els jocs que creixen seguint

el curs dels canals d’aigua. Els salts són constructius i temàtics, com és el cas de l’Escola Suïssa de Barcelona o l’escola de Postgrau de la Universitat Po-litècnica de Catalunya (UPC), obres amb-dues de l’estudi i, fins i tot, de tipologia. Josep Ferrando i el seu equip dissenyen també producte i es troben immersos en la creació de les butaques d’exterior Duit Bench.

Salt: m. Llançament des de determinada alçada. Progrés important; distància que s’ha saltat; palpitació violenta del cor. Totes les definicions són vàlides per parlar dels ‘salts’ arquitectònics, temàtics i de disseny que opera l’estudi català Josep Ferrando, un despatx d’arquitectura que fa de l’especialitat en la globalitat una correspondència i no una contradicció.

1. Casa unifamiliar a Bescanó (Girona). 2. Campus de les Terres de l’Ebre de Tortosa. 3 Restaurant Els Fogons. 4. Restaurant Lluçanès.Foto 1,2 Pedro Pegeanute (amb Ravetllat-Ribas) Foto 3,4: Adrià Goula (amb E.Terradas)

CONTEMPORANIS CONTEMPORANIS

1

4

2

3

‘Savoir faire’ i creativitat aplicats al disseny

www.josepferrando.com

tòria ha romàs mig oblidat atès el lloc ama-gat i poc accessible on es troba. Una cosa semblant ha passat amb l’al-tra obra més original de Batllevell, la Casa Trias, situada al capdamunt del Park Güell, visible malgrat l’abundant vegetació que l’envolta, però ben allunyada del circuit ha-bitual de la urbanització ideada per Gaudí, de manera que ha restat mig desconegu-da més enllà de formar part tímidament de la cèlebre ciutat jardí. D’altra banda, la tercera construcció més elaborada de l’ar-quitecte, la Casa Antònia Burés, present en moltes guies i treballs sobre el Modernisme

barceloní, ha estat històricament atribuïda de forma exclusiva al constructor de l’im-moble, Enric Pi, estret col·laborador i gran amic de Batllevell. Fins ara, tampoc s’havia estudiat la relació de l’arquitecte sabade-llenc amb Gaudí, esmentada de passada en molts treballs fonamentals sobre el geni reusenc però mai analitzada a fons. El fet que la Fundació Gas Natural Fenosa triés Sabadell i, en concret, l’edifici de La Energia, per a fer-hi el Museu del Gas i l’ha-gi restaurat a fons, ha propiciat l’estudi i la reivindicació de Juli Batllevell, que a partir d’ara compta amb una extensa monografia,

Juli Batllevell, un gaudinià oblidat. Paral-lelament a l’aparició del llibre, el Museu del Gas presenta la primera exposició temporal a la flamant seu projectada per Dani Frei-xes / Varis Arquitectes, amb una revisió de la vida i obra d’aquest professional sabade-llenc, que va ajudar Gaudí, de forma callada i discreta, i va saber acomplir amb creativi-tat, pulcritud i diligència cada encàrrec que va rebre, ja fos públic o privat.

eben 7978 eben

Juli Batllevell

A la inversa de la majoria d’arquitectes ca-talans titulats a finals del segle XIX, Bat-llevell va estudiar a Madrid. Però, un cop llicenciat, va treballar sempre a Catalunya, sobretot a Sabadell i Barcelona, a part d’al-tres ciutats com Badalona, Sitges, Mataró, La Garriga, Castellar del Vallès o Sant Llo-renç Savall. A Barcelona va projectar i di-rigir obres memorables com ara la seu del diari El Liberal, al carrer Nou de la Rambla, i la Casa Teodor Prat, al carrer Casp, amb-dues del 1899, o la reforma del Cercle del Liceu, la Casa Antònia Burés, al carrer d’Au-siàs March, i la Casa Trias, al Park Güell, totes iniciades el 1903. A Sabadell, d’on va ser arquitecte municipal entre 1895 i 1909, va construir les Escoles Municipals i la desapareguda Presó Cel·lular (1899), la façana posterior de l’Ajuntament (1900), i la Caserna de la Guàrdia Civil (1910-1911).

Entre els edificis privats que va fer a la ciu-tat vallesana destaquen alguns dels més emblemàtics del modernisme sabadellenc com ara el Cafè i Teatre Euterpe (1892-1893), la Casa Bru (1893), el conjunt de La Auxiliar Industrial Sabadellense (1895) i el de La Energia (1899), l’Hotel Suís i el Magatzem de Vins Oliver (1902-1903) o el Despatx Taulé/Lluch i la façana posterior de les Escoles de la Sagrada Família (1908), a més d’una sèrie excel·lent de tombes al Cementiri. Un dels seus principals clients va ser la família del poeta Joan Oliver, Pere Quart, per la que va projectar, entre altres edificis singulars a Sabadell i Castellar del Vallès, el Marquet de les Roques, un castell modernista construït el 1895, emplaçat a la Vall d’Horta, al peu de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, que tot i ser una de les principals obres de tota la seva trajec-

Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 1928) ha estat fins ara un dels col·laboradors menys coneguts i estudiats d’Antoni Gaudí. Va treballar amb el mestre a la Casa Calvet i al Park Güell, però no en va esdevenir un seguidor fidel, sinó que es va mantenir en una pluralitat d’estils, del Modernisme a l’eclecticisme i el Noucentisme. La recent restauració a Sabadell d’un dels seus edificis més emblemàtics, la nau de La Energia, adaptada per l’arquitecte Dani Freixes, per a instal·lar-hi el Museu del Gas i la seu de la Fundació Gas Natural Fenosa, ha propiciat la recuperació de la seva obra.

CLÀSSICS CLÀSSICS

El rescat d’un arquitecte modernista

1. Farmacia La Barcelonesa de Sabadell - actual Farmàcia Llop-, l’edifici i el mobiliaride la qual van ser projectats pe Juli Batllevell.

3

1

4

3

Josep Casamartina i ParassolsHistoriador i crític d’art

eben 8180 eben

El mestre oblidat

Com a totes les històries de la Història, també la de l’arquitectura del segle XX va deixar en l’oblit a un extraordinari prota-gonista, l’arquitecte eslovè Jože Ple‐nik, un enorme talent que no va seguir la ten-dència que els historiadors “clàssics”, pro-pagandistes del Moviment Modern, consi-deraren associada a l’avantguarda del seu temps. Així va ser com l’obra d’aquest home, sorgit de les capes més modestes d’una Eslovènia integrada en el conjunt de països que composaven l’imperi austrohongarès i considerat un dels més brillants alumnes de l’escola vienesa d’Otto Wagner, va ser entesa com una desviació de “l’únic i veri-table estil de la modernitat” i arraconada dins el bagul de les anècdotes històriques. Com argumenta François Burkhardt, a priori no hi havia cap raó per aquest sorpre-nent destí. Ple‐nik va realitzar dues cons-truccions que haurien d’ésser considerades com a obres mestres de l’arquitectura del moviment modern: la casa Zacherl a Viena i la Biblioteca de la Universitat de Ljublja-na, ciutat natal de l’arquitecte. Però si, com

expressa el mateix autor, també hi afegim l’exemple de perfecta integració d’una nova arquitectura en una estructura històrica preexistent, com va ser la transformació de l’antic Castell de Praga (1921-37) en seu presidencial de la nova República de Txe-coslovàquia, hi han suficients arguments considerar a Ple‐nik com un rellevant pio-ner de l’arquitectura moderna. Com és conegut, a finals d’un segle XIX marcat per l’eclecticisme, Wagner i els seus alumnes cercaven la renovació arqui-tectònica sense abandonar els principis fo-namentals del classicisme. Però, a diferèn-cia de Hoffmann, Olbrich i altres deixebles, el jove Ple‐nik no va trigar gaire a cercar el seu propi camí. Així, la posició ètica de l’arquitecte eslovè, marcada com Antoni Gaudí pel sentiment nacional i una profun-da religiositat, el va conduir a la recerca d’una “arquitectura total” en un viatge que, recorregut en sentit oposat al de la resta dels mestres de la modernitat, va iniciar-se amb una elegant depuració constructiva per acabar dins l’exuberància ornamental. No envà, l’obra inicial de la casa Zacherl

(1903-06), incrustada en el teixit històric d’una Viena marcada per la tradició barro-ca, constitueix una experiència completa-ment innovadora on el ritme vertical de les plaques de granit de la façana, atorga al conjunt la sinceritat constructiva pròpia de la primera ortodòxia de la modernitat. A partir d’aquesta “opera prima”, Ple‐nik inventa el seu propi univers i deriva cap a la síntesi personal en una concepció ba-sada en la lliure composició d’elements clàssics barrejats amb signes de la cultura popular. Alliberada de tot cànon dogmàtic, l’obra de l’arquitecte es desenvoluparà se-gons un refinat llenguatge arquitectònic fàcilment identificable. Retornat a Ljubljana després dels anys de Praga, l’edifici de la Biblioteca Univer-sitària (1936-41), una espècie de temple nacional del coneixement i la cultura, des-taca novament l’excel·lència de qui ha es-tat considerat un fill il·lustre d’Eslovènia. En un concepte cerimonial de l’entrada, també desenvolupat a la casa Zacherl, destaca el recorregut d’una llarga i fosca entrada bordejada d’imponents columnes que condueix a les lluminoses sales de lec-tura. Combinat amb l’exercici de la docència i en el context d’un planejament urbanístic de Fabiani que volia fer de Ljubljana una moderna Atenes, Plecnik va executar més de 130 projectes. Per això, aquesta bellís-sima ciutat de l’antiga Iugoslàvia conforma un magnífic escenari on admirar tota clas-se d’edificis sorgits de l’exuberant imagina-ció d’aquell mestre de la modernitat. És clar que, a finals dels passats anys vuitanta, una exposició antològica del Cen-tre Cultural Georges Pompidou de París, va acabar amb tan injust oblit gràcies a la difusió internacional de l’obra de Plecnik. Però aquesta és, evidentment, una altra història.

“Com una aranya, aspiro a unir un fil amb la tradició i, a partir d’ella, teixir la meva pròpia tel.la”, Jože Plecnik, 1902.

EVOCACIÓ EVOCACIÓ

L’arquitecte eslovè Jože Plenik, un singular pioner de la modernitat.

Joan-Enric Vilardell i Santacana Doctor arquitecte.

1

2 3

1. Biblioteca de la Universitat de Ljubljana. 2. Interior de la seu Presidencial de la República de Txecoslovàquia. 3. Interior de la biblioteca de la Universitat de Ljubljana

82 eben eben 83

AGENDA I LLIBRES

‘OTREDAD’ DE CARLES RIARTI L’exposició reuneix diversos arxius i docu-ments sobre el VII Congrés del ICSID (Inter-national Council of Societies of Industrial Design) que es va celebrar a Eivissa l’any 1971, que va plantejar un canvi en la forma d’entendre les seus urbanes amb la creació d’un habitacle mòbil i efímer pels estudiants assistents i molts altres temes relacionats amb la innovació , la filosofia i les qüestions artístiques.

Data: Fins el 20 de gener de 2013.

Lloc: Museu d’Art Contemporani de Barcelona

(MACBA).

Més informació: www.macba.cat

EL COURE I LA CASA 2012El concurs internacional que enguany celebra la seva quarta edició convida als estudiants i joves professionals del sector a reinventar ob-jectes d’ús quotidià emprant el coure o alguns dels seus aliatges. El certamen vol donar a co-nèixer les qualitats del coure, la seva àmplia gama de colors i els procés natural d’oxidació, entre altres. El guanyador en la categoria d’es-tudiants obtindrà un premi de 1.500 euros, mentre que en la categoria professional la do-tació serà de 4.000 i 2.500 euros pel primer i segon premi.

Data límit d’entrega de projectes:

30 de setembreL

Més informació: Institut del Coure

www.copperconcept.org/es/

AGENDA

LLIBRES

CONCURS

Las casas de la vidaTeresa-M. Sala

i Daniel Cid

Ed. Ariel, 224 pàg.

www.editorialariel.com

La mano que piensaSabiduría existencial y corporal en la arquitecturaJuhani Pallasmaa

Ed Gustavo Gili, 88pàg

www.ggili.com

Quina millor manera de conèixer el canvi en les formes d’habitar l’espai que va por-tar la Modernitat que des de la ploma dels seus protagonistes més erudits? Inspirant-se en els sonets escrits per Dante Gabriel Rossetti a La casa de la vida, els doctors en Història de l’Art Teresa-M, Sala i Daniel Cid han recuperat en aquesta obra els àm-bits de la vida privada de personatges com Johan Wolfgang Goethe, Sigmund Freud o Salvador Dalí, entre molts altres. Cases que acaben convertides en un museu en vida dels desigs insatisfets, el sentit i la importància de tenir “Una habitació pròpia” per l’Emily Dickinson o l’Ana Frank, o de no tenir llar, de ser un artista homeless, com en Rainer Maria Rilke o el Fernando Pessoa. Una antologia de relats moderns que plan-teja les múltiples relacions entre els artis-tes i l’espai que habiten.

Una arquitectura que beu de ment i cos, de les capacitats conceptuals de l’home que dóna forma amb les mans, més enllà d’una racionalitat pura i acadèmica. En aquesta obra de caire existencial, alhora que psicolò-gica, l’arquitecte Juhani Pallasmaa estudia els processos autònoms i inconscients del pensament en la producció d’art, artesania i arquitectura. L’objectiu és ajudar a sacsejar els ciments del paradigma del coneixement conceptual, intel·lectual i verbal hegemò-nics en l’esfera de l’arquitectura en ares d’al-tre coneixement: el tàcit i no conceptual dels nostres processos corporals.Juhani Pallasmaa (Hämeenlinna, Finlàndia, 1936) va ser professor d’arquitectura a la Universitat de Tecnologia de Hèlsinki i direc-tor del Museu d’Arquitectura de Finlàndia. És autor de nombrosos articles sobre filosofia, psicologia i teoria de l’arquitectura i de l’art.