JORNADA ECOENGINYERIA EN RIUS I ZONES HUMIDES2 febrer 2006

ECOENGINYERIA EN ÀMBITS EXTREMS:

TORRENTS

Jorge Heras DoladerServei de Gestió ForestalDirecció General del Medi Natural

ECOENGINYERIA EN ÀMBITS EXTREMS: TORRENTS

Objecte Exposar els conceptes bàsics de la restauració hidrologicoforestal, relacionant-los amb el control davant riscos naturals i davant els problemes de l’erosió i la desertificació, posant diferents exemples (històrics i actuals) i plantejant les diferents prespectives.

Resum

En primer lloc, es repasen diferents conceptes bàsics sobre riscos naturals, desertificació, erosió i correcció hidrologicoforestal. Posteriorment, s’expliquen tres exemples de treballs de correcció hidrologicoforestal efectuats en diferents èpoques del segle XX (barranc d’Enseu, conca del Flamisell i barranc de Senet). Finalment, s’exposa el marc actual i les perspectives, mostrant diferents actuacions recents.

Funcions dels terrenys forestals:- econòmiques- socials- ambientals: conservació de la biodiversitat, protecciód’espais naturals, de determinades espècies animals o vegetals, dels recursos genètics,…

Però també s’han de considerar les funcions protectores davant determinats riscos, en dos sentits:

- Protecció de de determinades infraestructures (poblacions, xarxes de comunicació,…) davant determinats riscos (riuades, allaus)

- Protecció del medi de determinats riscos d’origen antròpic (desertització, erosió)

Desertificació

és un conjunt de processos que que destrueixenl’equilibri del sòl, la vegetació i l’aigua i que suposen la regressió d’un ecosistema determinat.

No confondre amb desertització (l’expansió de les condicions de desert)

Es dos processos més característics de la desertificació són:

- la degradació del sòl- la degradació de la coberta vegetal

que es troben molt interrelacionats

A Catalunya les zones amb un risc més alt de desertificació són les conques del sud de Tarragona i de Barcelona.

Erosió

és el procés de despreniment i arrossegament de les partícules de sòl causat per la neu, l’aigua i el vent.

Tot i que és un procés natural generalment l’acció de l’home afavoreix o desencadena l’acció dels agents naturals.

Tipus d’erosió:- laminar. És la que genera més pèrdues de sòl. Les zonesamb més risc (RUSLE) a Catalunya són les conques del sud-oest.

- linial i en barrancs. Associada als fenòmens torrencials. Les zones amb més problemes són les conques pirinenques.

- en càrcaves

- en llits

- en profunditat (moviments en massa)

- eòlica

INES: quantifica, cartografia i analitza l’evolució en el temps de diferents tipus d’erosió

Conques d’actuació seleccionades al ”Plan Nacional de Actuaciones Prioritarias en matèria de Restauración Hidrológico-Forestal, control de la Erosión y Lucha contra la desertificación”

Qualsevol programa, pla, iniciativa o actuació per ordenar els recursos hídrics, combatre la desertificació, controlar l’erosió i els fenòmens torrencials o restaurar riberes ha de basar-se en l’estudi previ de la conca hidrogràfica i està estretament relacionada amb l’ordenació del territori.

- Anàlisi de les característiques geomorfológiques i climatològiques de la conca

- Estat dels sòls i de la coberta vegetal

- Estudi dels diferents usos del sòl i les seves repercusions

Restauració hidrologicoforestal de conques

És el conjunt d’actuacions realitzades en una conca hidrogràfica per a controlar els processos d’erosió dels sòls i transport d’arrossegalls, així com per disminuir els processos que originen els fenòmens torrencials

Objetius:1.- Disminuir l'erosió hídrica2.- Controlar el transport i sedimentació de materials3.- Prevenir els possibles efectes dels aiguats4.- Regular el cicle hidrològic5.- Contribuir a l'evolució progressiva dels sòls i de la coberta vegetal

Cada vegada es considera més la seva integracióambiental, tot i que no cal oblidar que la seva funcióprincipal és diminuir el risc de què es produeixindanys catastròfics sobre infrastructures i vides humanes

Tipus de treballs de correcció hidrologicoforestal

àrea problemes qued'actuació es poden presentar tipus classificació

- erosió laminar i en escorrancs obres biològiques reforestalcions-erosió en xaragalls i remuntant millores de la coberta vegetal-problemes d'infiltració i del pract. mecàniques terrassescontingut d'humitat al sòl bancals-revingudes ocasionades per drenatges aiguats petites obres margenades- erosió en profunditat, palissades moviments en massa feixinades

llits de obres transversals dics de consolidaciódrenatge - perfils no equilibrats de torrents dics de retenció(torrents - llits no consolidats (inestables) obres longitudinals espigons

i rius - vessants inestables murs de defensa de marges (esculleres)torrencials) - enterrossament d'infrastructures conduïments (perfils esglaonats)

- inundacions per revingudes canalitzacionsobres biològiques millora vegetació de ribera

concade recepció

accions per combatre-les

Dics

Hidrotècnies: obres d'enginyeria hidràulica que tenen com a objectiu anul·lar, disminuir o controlar els processos de transport sòlid i l'erosió del llit i els marges dels torrents i rius torrencials.

Dics: són obres transversals que es situen als llits dels rius o torrents.

Segons la seva funció es poden classificar en dics de:

- Recàrrega- Laminació- Retenció - Consolidació

tot i que qualsevol estructura transversal en un llit afavoreix la recàrrega de l’aqüifer i la laminació de les revingudes i que, entretant la cubeta del dic no estigui plena, els dics de consolidació també fan funcions de retenció.

En treballs de correcció hidrològicoforestal s’utilitzen dics de retenció i, sobre tot, dics de consolidació.

Les funcions principals dels dics de consolidació són les següents:

1.- Fixar el perfil longitudinal del lliti evitar l’erosió de la llera

2.- Controlar els despreniments i la inestabilitat dels marges laterals

3.- Disminuir el pendent del llit: pendent de compensació

4.- Disminució del cabdal sòlid

Exemple d’aplicació de malles dinàmiques per correcció de torrents al Japó

Correcció d’un torrent amb una malla metàl·lica

Duna litoral d’Empuries.

Treballs de fixació (començaments del segle XX

Duna litoral a Empuries. Treballs de fixació de començaments del segle XX