Aquest és un exemplar de

G a l e n s per parlar d'anys,

(encara que, una mica més,

avall, parlaré de mesos), dels vint

joiosos anys que compleix aquesta

revista, perídode que la convert e i x

en la que probablement es la més

antiga de l’Estat, dins de l’àmbit

p rofessional, fita atribuïble als

admirats antecessors que un bon

dia van pensar a crear aquest vehi-

cle de comunicació i dels quals

p o d rem llegir més endavant les

seves impressions i els testimonis,

sovint carregats d'emotivitat. A tots

ells, el meu, el nostre re c o n e i x e-

m e n t .

Voldria destacar tot seguit alguns punts

dels estatuts de G a l e n s editats en el

n ú m e ro 1, l'any 1986, d’aquesta entre n-

yable re v i s t a .

Art. 5è

a) donar a conèixer la política col·legial

que s'esta seguint;

b) transmetre als col·legiats tota la infor-

mació que el Col·legi rep de l'exterior;

c) informar puntualment sobre les activi-

tats del Col·legi;

d) crear un esperit de col·laboració entre

el Col·legi i els col·legiats;

e) convert i r-se en el vehicle de les opi-

nions dels col·legiats així com de les

seves inquietuds i suggeriments;

f) ser el punt de trobada de les discre-

pàncies que puguin existir;

g) ser el portaveu dels col·legiats vers

l'Administració i altres institucions.

Aquests mateixos punts són els que

intentem que continuïn sent la nostra

referència, número re re número .

Escrivia a l'inici que toca parlar dels vint

anys. Ho intentarem en les pro p e re s

pàgines, encara que penso que més que

una revista hauríem d’haver necessitat

un llibre o dos, com es diu en aquests

casos; em perd o n a reu, doncs, els oblits.

Però tot seguit vull parlar de mesos, i

també perdoneu que parli una mica de

mi, ja que són nou mesos els que port o

com a cap de premsa i comunicació, i

com a director de G a l e n s, per tant, en

aquest aspecte sóc una criatura, això sí,

p recoç, si més no en el sentit d'apre n d re

del bon fer dels que m’han precedit, però

intentant posar-hi el meu segell i atenent

s e m p re les recomanacions del Consell de

R e d a c c i ó .

Quan l'actual president, l'amic però ales-

h o res “jefe”, el Dr. Josep M. Solé i Poblet,

em va proposar aquest càrrec, potser

una mica agosaradament, no vaig dubtar

a c c e p t a r-lo. Coneixent l'empenta i les

ganes de fer coses del president (qüestió

que en la nostra estimada ciutat sovint es

un handicap) acceptar la proposta del Dr.

Solé era un gran repte, i més per un

home que provenia de la ràdio, de la

meva estimada ràdio, la que gràcies a un

g rup d'amics i excel·lents professionals i

de molts col·laboradors que vaig tenir,

vam aconseguir situar-la perc e n t u a l m e n t

com una de les més escoltades del país i

com una ràdio de referència a Ta rr a g o n a .

I això ho vam fer possible escoltant a la

gent i per tant parlant a la gent del que

volia sentir. I aquest és l'esperit que em

continua guiant. Per això per seguir

endavant son imprescindibles les vostre s

opinions, la vostra participació i així

s e rem el que volem ser, el que som, una

eina molt valuosa per conèixer-nos i que

se'ns conegui millor.

Depèn de tots que G a l e n s continuï sent

la revista que durant vint anys ha re c o l l i t

sentiments, preocupacions, pro b l e m à t i-

ques, penes i alegries i en aquest sentit i

en nom del Consell de Redacció perm e-

teu-me felicitar tots els companys i com-

panyes que han rebut merescudes dis-

tincions al llarg d'aquests anys i per altra

banda, tenir un sentit re c o rd per als que

d i s s o rtadament ens han deixat.

Tant de bo comptem, insisteixo, amb els

v o s t res suggeriments, col·laboracions,

crítiques, etc. I que algú, d'aquí a uns

anys, pugui escriure un editorial sota el

títol de "Fa vint anys que tinc vint anys"

(per cert, veureu que Serrat és un re f e-

rent en aquest exemplar).

I per acabar, vull agrair la col·laboració

de tots els que han fet possible aquest

especial de Galens.

Resto a la vostra disposició.

Salut.

Pitu Tarrasa ptarrasa@comt.org ■

galens 3

editorial ■

Ara que tinc nou mesos… i un amic de vint anys

▲ Pitu Tarrasa. Cap de Premsa i Comunicació delCOMT i director de Galens.

4 desembre 06

■ especial 20 anys

editorial ■ 3

5 ■ especial 20 anys

vida col·legial ■ 30

38 ■ bioètica

article ■ 40

42 ■ viatges

còctel ■ 47

49 ■ humor

intercanvis ■ 34

Edita:

Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de

Tarragona

President:

Dr. Josep Maria Solé i Poblet

Delegat del Consell de Redacció:

Dr. Francesc J. Renau i Altés

Director:

Pitu Tarrasa

Consell de Redacció:

Dr. Josep M. Solé i Poblet,

Dr. Francesc Renau Altès,

Pitu Tarrasa, Dr. Xavier Allué

Martínez, Dr. Jaume Fontanet Torres,

Dr. Baldomero Tormo i

Josep Maria Vallvé Salvadó

Redacció:

Via de l’Imperi Romà, 11 bis

43005 Tarragona

Tel. 977 232 012/ 977 232 006

Fax: 977 236 208

Disseny i publicitat:

Cop d’Ull

Complex Empresarial REDESSA

Camí de Valls, 81-87, despatx 72

Tel. 977 300 693

www.elganxet.com/copdull

Maribel Alvaro 616 436 638

premsa@comt.org

Impressió:

Arts Gràfiques Octavi

Fotos:

Olívia Molet, Fèlix Adserias i arxiu

Galens

Disseny portada:

Joan Creus

D.L.

B- 43901-86

Permís de suport vàlid núm. 521

Galens no comparteix necessàriament

les opinions dels seus col·laboradors,

encara que aquestes possibles discre-

pàncies no seran motiu per impedir-

ne la publicació.

Número 161. Especial 20 anys

Tercer i quart Trimestre 2006

especial 20 anys ■

Francesc J. Renau, delegat

del Consell de Redacció de

la revista Galens durant vint

anys, fa un repàs a la història de

la revista: des del seu primer

esbós fins al dia d’avui. L’autor

manifesta la seva admiració i el

seu respecte per la professionali-

tat, la bonhomia, la il·lusió i l’en-

trega en el treballdut a terme

durant aquests 20 anys per part

dels que han fet possible la publi-

cació.

1 9 8 5

Molt abans de les eleccions col·legials

del 1986 preparàvem un esbós del que

podria ser una publicació periòdica del

n o s t re Col·legi en el cas que la candi-

datura encapçalada pel Dr. Bertran (i

de la qual sempre m'he honorat de for-

mar part) guanyés els comicis: un mit-

jà de comunicació que fes arribar a tots

els nostres col·legiats, però també a les

d i f e rents institucions sanitàries, als

ajuntaments, a les diverses corpora-

cions mèdiques i als sindicats, les nos-

t res opinions, els nostres pro b l e m e s ,

però també la nostra activitat com a

Junta de Govern, és a dir, com a ges-

tors del dia a dia col·legial.

1 9 8 6

Al novembre del 86 sortia d'impre m t a

el número 1 de Galens, nom amb què

havíem batejat la criatura. En aquella

ocasió vàrem escriure: «La gestació de

Galens ha estat llarga i el seu part, difí-

cil, ja que el període de vacances com-

plica el fet de coordinar tot un seguit

d'actuacions. Esperem que el desenvo-

lupament de la publicació sigui el nor-

mal, com en qualsevol ésser viu. Estem

segurs que sortiran entrebancs, pati-

rem alguna caiguda, però hem de pro-

curar seguir endavant amb norm a l i t a t » .

1 9 9 1

Cinc anys més tard, amb motiu de la

publicació del núm. 50, ens il·lusionà-

vem amb les felicitacions que re b í e m

per la fita aconseguida. És clar que

agraíem les felicitacions, però per allò

que re p resentaven: el re c o n e i x e m e n t

d'una tossuderia, la tossuderia de

seguir desitjant que la nostra veu, la

veu del Col·legi de Metges de

Ta rragona, continués sentint-se a les

llars dels col·legiats, però també als

ajuntaments, redaccions de diaris i

e m i s s o res de ràdio, direccions d'hospi-

tals, Conselleria i Ministeri de Sanitat i

a tots els col·legis de metges de l'estat.

galens 5

20 anys de Galens

▲ Esbosç del primer número de la revista del Col·legi de Metges

1996

El temps, inexorablement, passava i

Galens seguia al peu del canó. Ens deien

que amb 100 números publicats batíem

r è c o rds pel que feia a la continuïtat d'una

publicació de les nostres característiques.

Deu anys amb periodicitat mensual era

una fita important, només possible -cal dir-

ho- per la fe i el suport de les diferents jun-

tes de govern i per la il·lusió dels qui dire c-

tament estàvem implicats en la re d a c c i ó

de la revista. Anunciàvem canvis de con-

tingut, de disseny, canvis de tipografia i en

les diferents seccions de la re v i s t a .

Personalment, em va doldre perd re el dis-

seny de portada, obra de la Montse Plass,

per cre u re que era un disseny inconfusi-

ble, d'una extraordinària personalitat i que

destacava de qualsevol altra publicació.

2003

Ja havíem aconseguit l'edició 150 de

Galens. Havíem canviat la periodicitat:

ens havíem fet bimensuals, i molts con-

tinguts guanyaven en pro f u n d i t a t .

Definitivament, érem (ens ho reconei-

xien) la publicació de col·legis profes-

sionals amb més continuïtat en l'edició,

i seguíem agraint als nostres col·labora-

dors la seva tasca, sense la qual res de

Galens hauria estat possible.

2006

Finalment, per aquestes dates, complí-

em 20 anys d'edició. El temps, imperd o-

nable, canviava moltes coses. Havia (ha)

a rribat l'hora dels adéus. Personalment,

e s p e ro que només es tracti dels adéus

de les persones i que la revista del nos-

t re Col·legi, el nostre Galens, tingui per

davant molts anys de vida.

Permeteu-me, per acabar, que mani-

festi la meva admiració i el meu respec-

te per la professionalitat, la bonhomia,

la il·lusió i l'entrega en el treball de qui

durant aquests 20 anys ha estat el nos-

tre director periodístic, en Josep Papió,

l'agraïment més sincer a les diferents

juntes de govern del Col·legi pel suport

que han donat a la publicació.

Adéu, companys. Adéu, amics.

Francesc J. Renau,

delegat del Consell de Redacció ■

6 desembre 06

■ especial 20 anys

▲ Josep Papió, els doctors Francesc J. Renau i Josep M. Bertran, mostrant el primer número de Galens

8 desembre 06

■ especial 20 anys

El Col·legi Oficial de Metges de

Tarragona, durant vint anys sense inte-

rrupció heu anat editant la re v i s t a

Galens des de la qual informeu els vos-

tres col·legiats i els ciutadans interes-

sats per les vostres activitats professio-

nals.

Amb motiu d’aquest fet, vull fer algunes

reflexions i apunts que considero fona-

mentals per tal que la nostra sanitat

mantingui i millori la tradicional i histò-

rica qualitat.

La salut de la població sempre ha de

ser una de les principals preocupacions

dels governs. S’han de garantir els drets

dels pacients amb efectivitat i cada per-

sona ha de ser atesa el temps que sigui

necessari. Per això considero molt

important la creació de la figura del

Defensor del Pacient amb la finalitat

que vetlli pels drets i les garanties assis-

tencials dels malalts.

Cal també, i crec que és molt important,

engegar amb decisió i eficàcia progra-

mes intensius de corresponsabilització

social per adquirir hàbits saludables, -

bona alimentació i activitat física-, per

tal de prevenir malalties previsibles.

També caldrà empre n d re accions per a

sensibilitzar els ciutadans sobre la neces-

sitat d’un bon ús dels recursos sanitaris

que permeti l’accés més ràpid als serv e i s

i assegurar, també, l’equitat (consum re s-

ponsable dels serveis de salut), evitant si

és prescindible, les visites reiterades al

metge o l’abús dels serveis d’urg è n c i e s ,

a p rofitant l’atenció telefònica o a través

de les noves tecnologies.

En el camp de la salut, crec que també

caldria promoure la introducció d’una

deducció significativa a l’IRPF per a

aquells ciutadans que disposin de

pòlisses de cobertura sanitària comple-

mentàries i impulsar les mesure s

necessàries per afavorir el paper com-

plementari al sistema sanitari públic

que desenvolupen les entitats d’asse-

gurança lliure.

Per últim considero impre s c i n d i b l e

posar en marxa el que en podríem dir la

cultura de l’esforç, elaborant amb

urgència un pla de recursos humans

d’acord amb els metges, infermeres i

personal sanitari, que avali i doni res-

posta a les necessitats reals de l’actual

sistema sanitari. Per tant, també s’hau-

rà de comptar amb la participació dels

sindicats i les organitzacions professio-

nals de metges, etc.

Queda molt per fer per apropar més

encara els serveis sanitaris als ciuta-

dans, i per modernitzar el sistema sani-

tari en la seva globalitat per tal de fer-lo

més eficaç. Per això, considero fona-

mental la proposta feta des del meu

partit polític d’un pacte nacional per a la

salut, amb la participació activa de tots

els actors, és a dir, dels professionals i

dels usuaris.

Finalment, els agraeixo que m’hagin

convidat a ser present en aquesta cele-

bració dels vint anys de la re v i s t a

Galens, editada pel COMT. Per molts

anys!

Joan Miquel Nadal,

alcalde de Tarragona ■

Per molts anys!

Crec que també caldria promoure la introducció

d’una deducció significativa a l’IRPF per a

aquells ciutadans que disposin de pòlisses de

cobertura sanitària complementàries.

Joan Miquel Nadal ▲

galens 9

especial 20 anys ■

Voldria aprofitar l’oportunitat que

se m’ofereix de participar en

aquesta efemèride, primer de

tot, per donar la meva més sincera

enhorabona al Col·legi de Metges de

Tarragona per comptar amb una publi-

cació com Galens que ha arribat, amb

l’edició d’aquest exemplar, als seus 20

anys de vida. Poques són les publica-

cions que poden commemorar dues

dècades d’existència i per això és

important celebrar-ho.

Molts són els esdeveniments que han

tingut lloc al llarg d’aquests 20 anys tant

a dins de la professió mèdica com, més

àmpliament, al sistema sanitari català,

però permetin que em refereixi a aque-

lles actuacions dels darrers anys que

han permès situar la salut i el sistema

sanitari al centre del debat polític.

La nova etapa política iniciada a

Catalunya ara fa tres anys ha suposat

l’arribada de noves transformacions en

les quals la professió mèdica s’ha trobat

directament implicada i ha tingut l’opor-

tunitat de manifestar la necessitat d’a-

bordar canvis per arribar a millorar les

condicions de treball, amb participació

directa i efectiva als centres assisten-

cials, i per aconseguir la consolidació

d’un major reconeixement.

El camí cap a l’equiparació de les con-

dicions laborals i professionals de tots

els treballadors de la sanitat catalana i

el desenvolupament de les polítiques

professionals s’ha iniciat i ha començat

a tenir els primers acords amb la con-

secució del Consell de la Pro f e s s i ó

Mèdica, un òrgan permanent i de con-

sulta del col·lectiu mèdic que, a través

de les dues meses de treball, estic con-

vençut que aconseguirà un maridatge

perfecte entre l’àmbit de la gestió i la

pràctica clínica.

Molts han estat els avenços però molts

són encara els propòsits a assolir. La

situació actual ens porta a tenir molt en

compte l’evolució ascendent de la

demografia, molt patent a la zona cos-

tanera del Camp de Tarragona, una

situació real que ens aboca a planificar,

amb visió de futur, tant la capacitat

assistencial com el contingent de pro-

fessionals que seran necessaris per a la

pràctica d’una sanitat d’excel·lència.

La urgència, ara ja, de contractació de

professionals forans ens porta a replan-

tejar la necessitat de repensar tots

junts, Administració i professió mèdica,

l’actual formació reglada i de consen-

suar solucions futures que contribuei-

xin positivament en el resultat final: pre-

servar la qualitat assistencial.

Ens trobem davant un nou sistema

sanitari en el qual tots els seus profes-

sionals són l’element clau per al bon

funcionament de la sanitat, sense obli-

dar la necessària participació de la ciu-

tadania, que serà possible, a partir d’a-

ra, gràcies a la implicació efectiva dels

Governs Territorials de Salut. El desen-

volupament d’accions orientades a la

millora de les condicions laborals, així

com l’increment de les activitats forma-

tives i les millores en infraestructures i

en equipaments, ens han de permetre

millorar l’eficàcia i l’eficiència d’aquest

nou model; però tot això no serà possi-

ble si no va acompanyat de diàleg i

acords, al voltant dels grans temes,

amb els professionals sanitaris del segle

XXI, amb flexibilitat i capacitat d’adap-

tació a l’entorn.

Josep M. Sabaté,

director dels Serveis Territorials de Salut

a Tarragona ■

Canvis a la nostra sanitat

Josep M. Sabaté ▲

10 desembre 06

■ especial 20 anys

Deia un bon amic que no serveix

de res fer les coses si ningú sap

que s'han fet. Aquest va ser l'ar-

gument principal pel qual es va iniciar

la publicació de la revista col·legial

Galens, que va néixer amb dos objec-

tius clars: per una banda, informar els

col·legiats; per altra banda, explicar als

polítics i a la societat la versió dels met-

ges en matèria d'exercici professional,

fent saber uns mínims irrenunciables

per poder garantir una assistència de

qualitat. Des de la defensa del sistema

públic de salut, universal i equitatiu, i

des de la defensa del sector privat de

salut, sempre que respectés uns

mínims de condicions, volíem denun-

ciar actituds d'alguns gerents i gestors a

qui només importava fer prosperar el

terrible objectiu “com més estalvi més

aguantaré la cadira”, sense que els

importés gens ni mica això que ara va

adquirint tanta importància i que s'ano-

mena “el factor humà”.

Als consells de redacció, però, estrany

era el dia que no diguéssim: “Abans

d'escriure, s'ha de contrastar la infor-

mació i pensar en la repercussió del

que s'escriu”. Aquest compromís no va

evitar que més d'un cop se'ns “colés”

algun aspirant a premi Pulitzer amb

veritats mal explicades que podien da-

nyar persones concretes. De res servien

les disculpes, perquè el mal ja estava

fet i la rectificació pública encara podia

ser pitjor que la notícia original. Malgrat

aquests pocs cigrons negres, el balanç

global de Galens ha estat molt i molt

positiu.

Mentiria si digués que tot van ser flors i

violes. És clar que vam travessar

moments delicats, però també és cert

que el món es divideix en persones que

treballen i fan i en persones instal·lades

dins estru c t u res d'interès propi que

només es dediquen a destruir allò que

pot acabar amb el seu benestar perso-

nal. És una llàstima, però sempre hi ha

gent interessada a creure que el fi justi-

fica els mitjans i, des de la poca o nul·la

honradesa no poden ni volen admetre

que altres tinguin objectius més nobles,

limitant la seva acció a estar sistemàti-

cament en contra de tot. Per això, con-

sola molt que el seu soroll de he he i hi

hi passi i caduqui, alhora que els raona-

ments argumentats persisteixen i pros-

peren. Així ha passat amb el concepte

de reconeixement periòdic de compe-

tència, que està reconegut per la Unió

Europea i que es demostra que no és

un sistema d'examinar metges sinó d'e-

vitar que “altres i amb criteris no profes-

sionals” ocupin aquesta import a n t

qüestió que ha d'estar en mans de la

professió mèdica.

Ha estat un privilegi haver pogut com-

p a rtir el naixement de G a l e n s i la seva

continuïtat durant 20 anys. Sense cap

mena de dubtes, el mèrit és de totes les

persones que han estat a les difere n t s

Juntes de Govern del Col·legi, però

especialment del Dr. Francesc Renau i

del periodista Sr. Josep Papió. No es

g o v e rna només amb idees, sinó amb

persones que assumeixen re s p o n s a b i l i-

tats, peti qui peti i sempre posant les

institucions per davant dels intere s s o s

personals. Atenent la trajectòria, confes-

so que, excepte per problemes de salut

que mai renunciaré a poder superar,

sóc tan feliç que quasi em fa verg o n y a .

Desitjo que el president, el Dr. Solé

Poblet, pugui publicar a Galens la millo-

ra de condicions d'exercici professional

de la medicina i la millora de presta-

cions de salut que rep la societat, tant

al sector públic com a l'assegurador.

Només així serà possible que metges i

metgesses treballem contents i amb els

cinc sentits al servei dels pacients.

Josep M. Bertran,

EAP Jaume I de Tarragona i expresident

del COMT ■

Galens: pertinaç evidència

▲ Josep M. Bertran Soler

galens 11

especial 20 anys ■

La vaga de metges d’aquesta pri-

mavera ha causat una veritable

convulsió en el mon de la sanitat

catalana per diversos motius. Ha estat

seguida per un nombre tan elevat de

metges i metgesses que ha posat en evi-

dència que el descontentament i la fru s-

tració són un estat d’ànim comú en la

p rofessió, causat per la manera com

l ’ o rganització del sistema sanitari català

obliga els metges a exercir la seva pro-

fessió. Sobre c à rrega de treball assisten-

cial, poc respecte per part dels ciuta-

dans, més exigents ara que no pas ho

e ren en el passat, molt valorats de

paraula pels gerents i altres dire c t r i u s

del sistema, però molt poc en el

moment de decidir com han de fer la

feina.i com l’han de re t r i b u i r, limitacions

per la pro g ressió professional, són algu-

nes de les queixes que hem sentit

durant la vaga.

La vaga ha permès també veure com

es posicionaven els mitjans de comu-

nicació i el pes relatiu del sindicat de

metges i dels sindicats de classe, així

com la capacitat de resposta de

l’Administració. La vaga ens ha donat

lliçons que hem de saber re c o rdar els

metges i els que fan política sanitària.

La vaga es va tancar amb l’aportació de

diners al sistema i amb la promesa de la

c reació del Consell de la Pro f e s s i ó

Mèdica. Aquest Consell format a part s

g a i rebé iguals entre metges i re p re s e n-

tants de l’Administració sanitària ha de

re p resentar un espai de debat on es

resolguin els problemes dels metges

tant de caràcter retributiu com pro f e s-

sional, ja que hi ha el compromís de la

consellera Geli de sotmetre ’s als acord s

p resos en aquest Consell.

El Consell de la Professió Mèdica té dues

comissions, una presidida pel secre t a r i

general de Metges de Catalunya i l’altre

pel president del Consell de Col·legis de

Metges de Catalunya. Aquestes comis-

sions són les que han de presentar al

plenari del Consell les propostes de

re f o rma del model sanitari i del paper

dels metges en el sistema públic de salut

de Catalunya. Les dues comissions van

començar el mes de setembre a tre b a-

l l a r. Els seus membres, força hetero g e n i s

quant a situació professional i quant a

criteris, perquè han de re p resentar una

p rofessió molt homogènia, estan en

general satisfets de com ha començat la

seva activitat.

Voldria re c o rdar als lectors que el Consell

de la Professió Mèdica és la primera

o p o rtunitat a la història del nostre país

que els metges puguin discutir entre ells

i amb l’Administració les coses que més

els afecten, com són la manera d’exerc i r

la seva activitat professional i quant i

com els han de pagar. Hem de ser opti-

mistes i pensar que hem entrat en un

camí del qual no es pot re t rocedir i que

en el futur les coses han d’anar millor

per als metges del que han anat fins ara.

Els resultats del treball que hem comen-

çat seran degudament publicats a

G a l e n s, a qui felicitem sincerament per

la seva gran contribució a la pro f e s s i ó

mèdica de Ta rragona en aquests darre r s

20 anys, i a les revistes dels altre s

Col·legis catalans.

Miquel Bru g u e r a,

p resident del Consell de Col·legis de

Metges de Catalunya ■

El Consell de la Professió Mèdica

Dr. Miquel Bruguera ▲

galens 13

especial 20 anys ■

Parlar d'infermeria és parlar d'ac-

tualitat. El nostre objectiu és el

desenvolupament pro f e s s i o n a l ,

per arribar sempre a l'excel·lència pro-

fessional.

Tenim reptes que són irrenunciables

per desenvolupar la profes-

sió d’infermeria. Hi ha

temes pendents com la

t r a n s f o rmació acadèmica

de la nostra carrera en el

títol de grau (llicenciatura)

que s'aconsegueix des-

prés dels acords de

Bolònia, on es dissenya un

nou mapa europeu d'en-

senyament universitari i

després d'una aferrissada

lluita amb el Ministeri de

Educació i Ciència. El grau

d'infermeria serà de 240

crèdits equivalents a 4

anys, igual que la resta de

titulacions universitàries.

Un altre repte tan impor-

tant con necessari són les

especialitats d'inferm e r i a ,

que amb quasi 20 anys de

re t a rd, ja que el Reial

Decret d’Especialitats” de

1987 va ser paper mullat

per al Govern, ningú es va

preocupar ni ocupar per-

què fossin una realitat.

Des de l'org a n i t z a c i ó

col·legial vam lluitar sense parar fins

aconseguir tenir un nou projecte de

decret, que no vam aconseguir que

veiés la llum fins després de la campan-

ya de promoció anomenada “Más

enfermeras especialistas más vidas sal-

vadas”, a la concentració nacional al

Palau de Congressos de Madrid, que

vàrem omplir de gom a gom ja que tots

els col·legis de Espanya hi vam ser pre-

sents. Mentrestant i en plena jornada

vam aconseguir el compromís formal

per part del Govern que sortiria, com

així va ser.

Encara queda molt per fer, però no ens

aturarem fins a completar el procés.

Això ens ha de fer pensar que plegats

tenim molta força. Els infermers i infer-

meres som el col·lectiu més nombrós

del món sanitari segons un informe de

l'INE. A Espanya hi ha 237.775

col·legiats (231.001 infermers/es i

6.774 llevadores), mentre que de met-

ges i metgesses n’hi ha 199.123, quasi

res.. dos exèrcits, crec que a tenir molt

amb compte pels governs tota vegada

que aportem a la societat la cura del bé

més preuat del ser humà, la vida. Als

exèrcits no els han de donar motius per

rebel·lar-se.

Establir vincles amb la resta de col·legis

professionals comporta beneficis a tots

plegats, perquè fer pinya és una

manera d'unificar for-

ces. Per això , penso

que anem pel camí

encertat.

Els dos col·legis profes-

sionals de metges/met-

gesses i el d’infermers/-

infermeres, som els dos

col·lectius que tenim els

interessos més propers,

t reballem plegats i

volem l'excel·lència pro-

fessional, les plantilles

adequades a la pobla-

ció, poder determ i n a r

com ha de ser el siste-

ma sanitari, etc. ja que

som nosaltres els pro-

fessionals, els que hem

de donar l’assistència

per que la població gau-

deixi de una bona salut.

Els professionals sanita-

ris també volem que

ens permetin gaudir de

bona salut.

Per acabar vull agrair al

president i la resta de la

Junta de Govern del COMT l' oportuni-

tat que m'han ofert per expressar la

meva opinió i a la vegada felicitar-los

pels 20 anys de la revista Galens i ara

fins als 25.

Salutacions.

Olga Sala,

p residenta del Col·legi Oficial de

Diplomats d’Infermeria de Tarragona ■

La infermeria té reptes importants per

continuar desenvolupant la professió

Olga Sala ▲

14 desembre 06

■ especial 20 anys

Cada dia no es té l’ocasió, com

succeeix en aquest cas, de

redactar un article per comme-

morar un 20è aniversari, un aniversari

tan rodó i significatiu com és el dels vint

anys, edat en què, en el procés biològic

dels éssers humans, s’ha deixat enrere

l’adolescència i es camina cap al primer

esglaó de la maduresa, i en què, com

diu Serrat en la seva cèlebre cançó,

encara es té força, no es té l’anima

morta i se sent bullir la sang.

Si a això hi afegim que l’aniversari és el

de la revista d’un

col·legi pro f e s s i o n a l

germà, com és el de

metges, que junta-

ment amb el d’advo-

cats ha tingut una

important presència a

la societat civil tarra-

gonina, participant en

tots aquells movi-

ments socials que

s’han produït durant

els darrers dos segles

- especialment en la

lluita per la millora de

la qualitat de vida de

les persones-, la satis-

facció és doble.

Vint anys viscuts amb

intensitat no poden

caure en l’oblit i, al

marge de la celebració, permeten, d’u-

na banda, fer un balanç objectiu i cons-

tatar que Galens ha estat el fedatari que

ha anat aixecant acta de tots i cadascun

dels esdeveniments del col·lectiu mèdic

de Tarragona i la tribuna des d’on, amb

llibertat i sense cap censura, els metges

tarragonins han expressat les seves ide-

es i, d’altra banda, han mirat al futur

amb optimisme, a pesar dels molts rep-

tes que actualment tenim els col·legis

professionals.

Deia el gran filòsof Ortega y Gasset que

“commemorar és recordar” i – afegia –

“el recordar se hace en vista del porve-

nir, y de ahí que, si nos analizamos

mientras estamos entregados a la

memoria, observamos que al rememo-

rar bizqueamos y que, mientras recor-

damos con un ojo el pasado, con el otro

seguimos atentos al porvenir, como refi-

riendo constantemente lo que fue a lo

que puede sobre v e n i r. El re c u e rd o

-cloïa aquest genial filòsof – es la carre-

rilla que el hombre toma para dar un

brinco enérgico sobre el futuro.”

Aquest número extraordinari de Galens

c o n f i rma plenament les paraules

d’Ortega y Gasset, perquè en la cele-

bració d’un 20è Aniversari, en el record

dels vint anys que han passat des que

va aparèixer el número 1, estem parlant

del futur, d’allò que està per venir.

Sempre és agosarat parlar del futur i

d’una manera singular en un món tan

canviant com el que ens ha tocat viure.

Però m’atreveixo a assegurar que, en el

temps a venir, la vella i bella professió

de metge continuarà treballant perquè

aquest subjecte pensant i lliure que és

l’ésser humà tingui millor qualitat de

vida.

Felicitats a tots i per molts anys!

Antoni Vives,

degà del Col·legi d’Advocats de

Tarragona ■

Ara que tinc 20 anys

▲ Sr. Antoni Vives

16 desembre 06

Coincidint amb el 20è ani-

versari de la revista Galens,

el president del Col·legi

Oficial de Metges de Tarragona, el

doctor Josep Maria Solé, comenta

diferents aspectes de l’actualitat

referents al funcionament del

Col·legi i a la professió mèdica, a

més de fer una pinzellada al pas-

sat i una aposta de futur.

Què significa per a vostè la celebració

del vintè aniversari de la re v i s t a

G a l e n s?

L'aparició de la revista va ser l'inici d'una

voluntat ferma d'establir una comunica-

ció entre la institució col·legial i els met-

ges. Crec que va significar una salt qua-

litatiu en les relacions col·legials i cre c

així mateix que en aquesta política de

comunicació és en la que cal apro f u n d i r,

p e rquè es extraordinàriament import a n t

que existeixi un corrent bidire c c i o n a l

e n t re els professionals i la seva institució.

Penso que avui en dia s’està demostrat

que la comunicació és una eina impre s-

cindible, i més amb les noves tecnolo-

g i e s .

En aquest sentit, és voluntat de l'actual

junta de govern millorar i potenciar l'ús

d'aquestes, seguint l'esperit d'aquella

junta que va decidir editar la primera

re v i s t a .

Pel que fa referència a les noves tecno-

logies, el portal web del COMT ha de ser-

vir per mantenir permanentment una

comunicació oberta amb les companyes

i companys i alhora informar la mateixa

societat, amb la qual mantenim el com-

p romís de garantir-li la qualitat assisten-

c i a l .

D'altra banda, em satisfà dir que aquests

mitjans (web i correu electrònic) ens per-

meten una participació constant dels

p rofessionals en la vida col·legial, que

com és evident considerem impre s c i n d i-

b l e .

Vint anys de G a l e n s, que ha recollit en

bona manera el sentir i el dia a dia de

la professió, com ha canviat aquesta en

aquests darrers anys?

En el decurs d'aquests últims vint anys,

el canvi ha estat espectacular: els canvis

socials, més coneixements i millor infor-

mació de la societat i més exigència con-

següentment, l'envelliment de la pobla-

ció, el fenomen de la immigració, l'aug-

ment constant de la pressió assistencial,

la manca de recursos i un pobre finan-

çament del sistema de salut, entre d'al-

t res, han fet que l'exercici de la pro f e s s i ó

exigeixi un esforç constant a metges i

metgesses, que creuen fermament en

un sistema públic, universal, gratuït i de

qualitat, que, tot i ésser excel·lent, té

moltes mancances, que ha de ser , tot i

no sent les seves responsabilitats, supli-

des o apaivagades per l'esforç dels pro-

fessionals. Així mateix, la creixent femi-

nització de la professió significa un can-

vi substantiu, que considerem un dels

reptes més important que tenim plante-

Entrevista al doctor Josep Maria Solé,

president del Col·legi de Metges

■ especial 20 anys

galens

especial 20 anys ■

galens 17

jats, que de ben segur tindrà una fort a

incidència en l'exercici de la nostra labor

p ro f e s s i o n a l .

Com valora els esdeveniments succeïts

al Col·legi fa uns mesos?

El trasbals patit per la institució, conse-

qüència de l'actuació diguem, per dir- h o

de forma suau, que incorrecta o, si mes

no falta d’ètica, d'un extreballador de la

casa, és historia passada. El Col·legi com

a institució va tornar immediatament a la

n o rmalitat i fins i tot reforçada, un cop

analitzada la situació, pel suport del

Consell de Col·legis de Metges de

Catalunya i la Comissió Deontològica

Central i pel suport de l'Assemblea de

C o m p romissaris a la Junta de Govern .

Personalment vull dir que és en

moments com aquets quan un desco-

b reix realment on són i quines són les

amistats autèntiques i quines les lleial-

tats reals a la institució. Tota una lliçó.

I del passat, si li sembla passem al

f u t u r, quin's són els principals re p t e s

que té plantejats el Col·legi i per tant la

p ro f e s s i ó ?

A la tardor de l'any 2004 a Sitges vam

celebrar el primer congrés de la pro f e s-

sió que jo crec que va tenir un èxit molt

i m p o rtant, malgrat que no se n’hagi fet el

seguiment que calia; encara hi som a

t e m p s .

Vam ser capaços, en aquell moment de

fer autocrítica i vam decidir amb voluntat

f e rma i abrumadora majoria, millorar les

institucions col·legials catalanes apos-

tant de forma aclaparadora per una

re p resentació territorial pròxima al

col·legiat i el que encara és més impor-

tant, per una participació dels Col·legis

en els temes laborals, i en aquest sentit

òbviament també es va coincidir en la

necessitat que Col·legis i Sindicat, anes-

sin de la mà, com no podria ser d'altra

manera.

També en aquest congrés, i és molt

i m p o rtant, els metges ens vam dotar

d'un nou codi deontològic, el més avan-

çat de la UE.

Per tant, crec sincerament que dispo-

sem d'eines de treball perquè entre tots

aconseguim en un futur immediat que la

dignitat i les condicions de l'exercici de

la professió siguin les que les metgesses

i els metges mereixen. M'encantaria en

un futur editorial de la nostra re v i s t a ,

poder anunciar que ho hem aconseguit.

Finalment, president que li demanaria

al nou govern català, en matèria de

S a n i t a t ?

En primer lloc, que aconsegueixi un

millor finançament pel nostre sistema,

amb una més gran aproximació del per-

centatge de la inversió en perc e n t a t g e

del nostre PIB al de la mitjana que des-

tinen els països de la UE (la dels 15, és

clar), que ens permetria re c u p e r a r

aquell lloc de privilegi i excel·lència que

va tenir i al qual encara hi estem pròxims

m e rcès a l'esforç constat dels pro f e s s i o-

n a l s .

En segon lloc, recuperar per als pro f e s-

sionals el reconeixement social que

m e reixen i la seva autoritat moral enfro n t

els pacients, la qual cosa no implica la

p è rdua del paper central que el pacient

ha de tenir dins els sistema.

I finalment, que el govern -la Conselleria

de Salut, concretament- sigui capaç de

p o rtar fins a les ultimes conseqüències

el paper del Consell de la Professió, un

c o m p romís pactat en tot moment amb el

Consell de Col·legis de Metges de

Catalunya i el Sindicat de Metges de

Catalunya, en el que els pro f e s s i o n a l s

tenim una gran esperança. Seria molt

trist, veure-la traïda.

Pitu Ta rr a s a ,

D i rector de ‘Galens’ ■

especial 20 anys ■

Josep Maria Solé i Pitu Tarrasa ▲

18 desembre 06

■ especial 20 anys

Em sento molt complagut de poder

escriure en les pàgines d’aquesta revis-

ta del Col·legi de Metges de Tarragona,

Galens, que ara celebra els seus pri-

mers vint anys editorials i en la qual tinc

bons amics.

Aquesta satisfacció es basa en diverses

raons. En primer lloc, pel valor i interès

humà que té el Col·legi, més enllà de

l’estrictament professional, i natural-

ment perquè a través de les pàgines

d’aquesta revista podem seguir la vida

gremial de l’entitat i conèixer aspectes

de la història i de la medicina que sem-

pre són d’agrair.

De la tasca general d’aquest Col·legi, i

en particular de la revista, també volia

destacar un altre punt, el de la seva

contribució a la informació del públic

en general. L’experiència, coneixement

i capacitat d’anàlisi que puguin tenir els

seus membres és molt valuosa per al

conjunt de la comunitat. La divulgació i

les pautes que es donen poden ajudar

a reflexionar i a mirar amb uns altres

ulls i perspectiva la realitat del moment,

amb tots els seus problemes i qües-

tions, i ajudar les noves generacions.

Celebro, doncs, l’aparició d’aquest nou

número especial de Galens, amb motiu

de la seva primera sortida ara fa vint

anys, i li desitjo llarga vida per a bé de

tothom. Enhorabona i gràcies per l’es-

forç!

Joan Are g i o,

p resident de la Diputació de Ta rragona ■

“Galens ens permet seguir

la vida gremial de l’entitat”

Joan Aregio ▲

galens 19

especial 20 anys ■

En aquest especial de Galens

hem volgut també conèixer

algunes impressions del Dr.

Joan M. Adserà, director i gerent

de la Xarxa Sanitària i Social de

Santa Tecla.

C o n c retament sobre els trs punts

s e g ü e n t s :

1. Gènesi de la Xarxa Sanitària i Social

de Santa Te c l a .

La Xarxa és un instrument de gestió, evo-

lutiu, de la Fundació Hospital de Sant

Pau i Santa Tecla, sense perd re la seva

identitat històrica (des del segle XII), els

seus valors i el seu compro m í s .

La nova realitat sociològica de donar re s-

posta a les necessitats dels ciutadans a

p rop del seu lloc de residència i els aven-

ços tecnològics que ho permeten van

anar complementant l’equipament hospi-

talari de la Rambla Vella amb molts altre s

de dispersos per dues comarques, la del

Ta rragonès i la del Baix Penedès.

Des d’aquesta nova realitat és va definir

la Xarxa com una marca on tots els ser-

veis puguin tenir cabuda sense catego-

ries i amb participació de tot el terr i t o r i .

Per això definim la nostra visió com “una

X a rxa sanitària i social, integral i integra-

da, amb dispositius complementaris i de

qualitat, sense ànim de lucre, re s p e c t u o-

sa amb la nostra història de compromís al

s e rvei dels ciutadans”.

2. Com ha evolucionat la Xarxa Sanitària

i Social de Santa Tecla en els últims

anys i com s’ha adaptat a les actuals

n e c e s s i t a t s ?

Seguint les directrius de planificació sani-

tària de Catalunya es va anar constru i n t

una organització que posés en el centre

dels processos de salut o malaltia el ciu-

tadà en un territori definit, respectant per

altra banda les diferències entre els

àmbits sanitaris (primària, especialitzada

i sociosanitària).

Amb aquest rumb hem anat navegant

incorporant sis equips d’atenció primària

(el Ve n d rell, l’Arboç, Calafell,

To rre d e m b a rra, Vilaseca i Ta rragona IV),

un centre sociosanitari, l’Hospital del

Ve n d rell, i el Complex ambulatori de

Llevant. I hem desenvolupat els instru-

ments de navegació, el nostre GPS és la

història clínica única i compart i d a .

Independentment de tro b a r-nos a l’hos-

pital o a un dispensari municipal els nos-

t res professionals tenen accés la historia

clínica amb la radiologia digital, l’ECG, les

analítiques, la medicació…

3. Quin és el seu futur?

C reiem que tenim un bon model, i que

els propers anys són de consolidació.

Però, atès que som en una zona de

Catalunya amb un fort creixement demo-

gràfic, pensem que caldrà anar obrint

nous equipaments. Les àrees bàsiques

de salut que vam planificar fa deu anys

han quedat petites, per exemple a

Calafell i a Vilaseca hauran de fer noves;

a Segur en caldrà una de nova; a

To rre d e m b a rra s’ha d’ampliar. Ta m b é

v e u rem com s’incrementen les pre s t a-

cions de primària amb la rehabilitació, la

radiologia… I els desplegament de cen-

t res d’alta resolució diagnòstica i ciru rg i a

ambulatòria (hospitals lleugers).

Això comportarà poder formar i incorpo-

rar nous professionals, per fer sostenible

la pressió assistencial amb els nivells de

qualitat de la praxi mèdica.

Les novetats terapèutiques i de diagnòs-

tic cada cop més accelerades han de

donar temps als professionals per a la

f o rmació continua. D’això depèn el man-

teniment del nostre excel·lent nivell de

competència professional.

El treball en xarxa permet poder créixer

amb criteris d’adaptabilitat permanent a

una realitat que és i serà canviant.

N o s a l t res pensem que el futur obliga a

c o m p a rtir professionals, a l’especialitza-

ció i a concentrar aquelles prestacions de

garantia.

Tot aquest procés s’ha de liderar amb la

p a rticipació i la complicitat dels pro f e s-

sionals sanitaris i de les org a n i t z a c i o n s .

Finalment, també voldria destacar la

i m p o rtància dels mitjans de comunicació

en la difusió de les nostres inquietuds,

mitjans que com G a l e n s, en aquest cas

molt específicament recullen aquestes

p roblemàtiques i a qui felicito pel seu vin-

tè aniversari.

D r. Joan M. Adserà ■

“El treball en “Xarxa” permet

poder créixer amb criteris

d’adaptabilitat permanent”

▲ Dr. Joan M. Adserà

galens 21

especial 20 anys ■

Felicitats, en primer lloc, a tots els que

han fet possible que una publicació

d'un col·lectiu petit però selecte hagi

arribat als vint anys. Intueixo el que això

comporta, ja que vaig dirigir la nostra

revista, L'Aixarop, durant els seus pri-

mers quatre anys de vida. I el nostre

col·lectiu encara és més petit…

Voldria defugir, en aquesta breu oportu-

nitat que se m’ofereix de comunicar-me

amb els companys metges, dels tòpics

de sempre quan parlem de galens i

apotecaris.

Com a descendents d'un tronc sanitari

comú, en el qual les dues professions

estaven foses i confoses, som una

espècie de cosins, amb tot el que això

comporta d’interacció i de protagonis-

me familiar.

Tots hem patit alguns dels inconve-

nients que es produeixen en la relació

entre professions que tenen el mateix

objectiu: el de retornar la salut al malalt

i/o d'impedir la malaltia a l'individu més

o menys sa. Si aquests inconvenients

ens els miréssim amb lupa, comprova-

ríem que no aguanten la més mínima

anàlisi.

Que si “a la farmàcia m'han dit que vos-

tè…”, que si “el metge m'ha assegurat

que…”, són frases que hem sentit tan-

tes vegades…! Molts cops penso, i dic,

que el primer pas que hauríem de fer

metges i farmacèutics per tal de millo-

rar les nostres relacions és el de donar

una importància relativa a les paraules

dels pacients quan li transmeten al

prescriptor opinions vessades pel dis-

pensador i/o viceversa.

I no és que tinguem una relació insatis-

factòria, sinó escassa. Ara que aviat ja

no ens podrem queixar de la vostra

cal·ligrafia (per donar-li algun nom sim-

pàtic a la lletra de metge) per l'arribada

de la recepta electrònica i ara que

comencem a no ser “el” problema per

a l'Administració sanitària sinó part de

la seva solució, podria ser el punt de

p a rtida per consolidar la nostra

col·laboració a nivell general com ja

funciona en llocs puntuals, com per

exemple a l'Hospital de Móra, on met-

ges i farmacèutics tenen un programa

comú de formació.

Sí, ja sé que he acabat parlant de

tòpics, però per desfer-los primer hem

de tenir consciència que no son més

que… tòpics.

Andreu Suriol,

p resident del Col·legi Oficial de

Farmacèutics de Tarragona

Qüestions de família

▲ Andreu Suriol

22 desembre 06

■ especial 20 anys

Als anys 50 es popularitzava la

frase “la vida es un tango”.

Prendre titulars d’un tango és

una llicencia fàcil que fins i tot pot con-

tribuir a la integració de nouvinguts

immigrants transatlàntics entre els pro-

fessionals.

Com que ara fa vint anys que fa vint

anys de gairebé tot -nova llicència

musical, aquesta d’en Serrat-, celebrar

aniversaris de la nostra revista ajuda a

la perspectiva històrica i ja sabeu que

qui ignora la seva història es veu obligat

a repetir-la.

La història de la revista i la del col·legi

ha estat prou profitosa i, alhora, agitada

però, al meu entendre, no cal repetir-la,

Déu ens en lliuri. El cert és que ara som

més i som més joves, oi? Fins i tot més

macos, ves per on.

Les incorporacions de nous professio-

nals i els canvis en la composició del

col·lectiu han estat notables. No sé si

més savis també, però de ben segur

més informats, més ben formats, amb

millors i nous coneixements.

L’ e x e rcici professional ha vist notables

canvis i tot i els continuats greuges als

àmbits laborals -vull dir els salaris i els

honoraris, que mai seran prou- la pràcti-

ca assistencial ha evolucionat cap a

m i l l o r. Tenim més mitjans i no només

purament mèdics: fa vint anys l’ús de la

i n f o rmàtica era minoritari i la Internet, tot

i que existia, només era utilitzable per

uns poquets experts. El telèfons mòbils

pesaven vuit quilos. I l’aire condicionat

dels automòbils quedava condicionat a

obrir la finestreta. El desplegament del

sistema assistencial just començava i als

hospitals mancava de tot.

Però vint anys no són prou per aconse-

guir canviar tot allò que els metges pen-

sem que és necessari. Ens queda molt

per fer, molt per al qie lluitar, molt que

aprendre. Que ho puguem fer des d’a-

questa plataforma depèn, però, només

de nosaltres mateixos.

Xavier Allué ■

Ventiañosesnada

Dr. Xavier Allué ▲

galens

especial 20 anys ■especial 20 anys ■

23

Ja ens va dir Plató que les coses

són el que en essència són i el que

creiem que són. Ambdues coses

són importants i, en una organització

que treballa en benefici d’un col·lectiu,

la comunicació es fonamental ja que no

n’hi ha prou en fer coses sinó que és

imprescindible transmetre que es fan.

Celebrar 20 anys d’una tasca sempre és

un motiu de joia perquè significa que

hem aconseguit un treball continuat i

col·lectiu de diverses generacions.

Els Col·legis Professionals, gairebé tots

centenaris ja, som el que som gràcies a

l’esforç de generacions anteriors que van

saber valorar i respectar el patrimoni

dels seus antecessors mantenint i

sumant el saber col·lectiu en busca de la

denominada “excel·lència pro f e s s i o n a l ” .

Aquesta suma de valors, ciència i ètica,

ens permeten gaudir de respecte social i

autoritat moral en el terreny que cada

p rofessió defensa.

Al llarg de tants anys aquestes institu-

cions han hagut de superar reptes molt

diversos i situacions molt compro m e s e s ,

però la història ha demostrat que han

estat capaces de pro g ressar fins i tot en

aquestes situacions adverses i han con-

tribuït a vertebrar la professió, la re a l i t a t

p rofessional, a vetllar per la deontologia i

a fomentar el progrés científic.

Aquells que consideren que els Col·legis

P rofessionals no són útils en els

moments actuals i advoquen per la seva

desaparició és molt probable que somiïn

en una societat civil dèbil, desestru c t u r a-

da i a disposició del govern de torn, sen-

se possibilitat que pugui defensar els

i n t e ressos ni dels seus col·legiats ni de la

societat civil a la qual tots serv i m .

Amb el proper aniversari de G a l e n i c s e s

demostrarà que els Col·legis

P rofessionals han estat útils i han assolit

una nova etapa la seva llarga existència.

Angel Guerre ro,

president de l’Il·lustre Col·legi Oficial de

Veterinaris de Tarragona ■

Els col·legis professionals

i la comunicació

▲ Angel Guerrero

24 desembre 06

■ especial 20 anys

El n o v e m b re d’ara fa 20 anys hi

hagué molts esdeveniments, de

bons, de no tant i fins i tot algun

de nefast, però cal dir que se’n va pro-

duir un d’amable i interessant pels met-

ges tarragonins. Però deixem això per a

més tard .

Mal començament

El mes va iniciar amb picabaralles entre

l’Ajuntament de Ta rragona i la UGT, per-

què havien acomiadat tres tre b a l l a d o r s

afilitas a l’esmentat sindicat de

l ’ E m p resa Municipal del Tr a n s p o rt

(EMT) i durant el ple de la casa gran es

va sentir de tot. En altre reunió del con-

sistori sobre el tema de l’aigua, l’alcalde

Recasens va dir a Nadal “transform i s t a ”

i que “es comportava com els sofistes

g recs”. També dos objectors de cons-

ciència Cesc Alexandre i Jesús Maria

R i c a rt encetaven una vaga de fam, però

algú va dir que menjaven d’amagatotis.

Joaquim Xicoy que fa pocs dies que ens

ha deixat, aleshores era conseller de

Justícia i declarava a Ta rragona que en

nou mesos es van fer decomissos de

p rop de 100 quilos d’haixix.

N à s t i c !

L’any 1986 el Gimnàstic complia cent

anys, un segle. Si bé no començà amb

futbol, sí que és avui el club més veterà

dels de 1a divisió. El centenari es va

celebrar amb diferents actes i fins i tot

amb un festival del Món Camp a l’audi-

tori de Caixa Ta rragona. Amb motiu d’a-

questa efemèride, tots els nens nascuts

aquell any eren inscrits com a socis del

Nàstic. Actualment tenim 125 anys de

vida esport i v a .

D i n y a r-la, era car

Això ho deien a les entranyables tert ú-

lies de Ca l’Ambrós els gitanets tarr a-

gonins quan vivien la desgràcia de tenir

un “mulé” (un difunt) a la familia. Aquell

n o v e m b re del 86, quan els metges feien

tot el posible i no podien curar un

malalt, cal dir que els enterraments cos-

taven de 30.000 a 80.000 “calandrís”

(pessetes), tot depenia dels “curiaquis”

(capellans) que hi assistien i tal com era

el vestit de fusta que et posaven. Cal fer

constar que, al no funcionar el tanatori,

a molts els havien de baixar per escales

de pisos alts, no sempre àmplies i a

vegades sense ascensor. Per aquesta i

a l t res circumstàncies i perquè la vida

estava molt cara, els tarragonins se les

van arranjar per que proa d’un 60 per

cent dels contribuents els sortís negati-

va la declaració de la renta, concre t a-

ment un 58’70. Els pescadors com a

p rotesta tampoc la feien, fins i tot hi

havia un embargament a la Confraria.

De metges i hospital

D i n t re del món mèdic destacare m

alguns vicissituds. L’homenatge comiat

al director mèdic de l’Hospital

d’Amposta, Josep Maria Marg a l e f

Sanjuán, que es jubilava i era substituït

pel doctor Campos Tabuenca. A

Ta rragona es preparaven la Clínica del

Dolor a càrrec del Dr. Alfons Garc i a

C a rdesa. Després de 5 anys de què els

p a rts a la demarcació baixessin ni més

ni menys que un 43%, el mes de

n o v e m b re del 86, Ta rragona va tenir la

taxa més alta de Catalunya de naixe-

ments, era el resultat de les conseqüèn-

cies d’una primavera que diuen els poe-

tes que la sang altera. La nena Sara G.A.

de 14 mesos desapareixia de l’Hospital

Joan XXIII amb la botella del sèru m

enganxada a la vena del braç millorava

notablement la vacuna contra la grip.

Joan Mas, alcalde de Cambrils, mani-

festava que li havien assegurat que l’ai-

gua del poble portava un virus no malig-

ne. Els més destacats digestòlegs del

moment tenien una reunió el 28 de

n o v e m b re de 1986 a Ta rragona, en el

qual van assistir 270 metges, al capda-

vant dels quals hi havia el president de

l’Associació Mundial de Digestòlegs, el

D r. Francisco Vi l a rd e l l .

C e l e b r a c i o n s

Per cert, “Distret, però no tant” era el

títol de la primera obra teatral, original

de Puigbó i Mallol, que pre s e n t a v a

aquella temporada el Club Atenea en

a p ro p a r-se les festes tradicionals.

S ’ o rganitzava un concurs de panellets i

pastissos a la Riera de Gaià i la Unió

Agrària de Reus presentava el nou cava

amb D.O. Penedès i a l’Arboç elabora-

ven un quart de milió d’ampolles. La

benzina, que aviat anirà al preu del

cava, aleshores baixava 4 “peles”.

També el petroli dels pescadors. Rubén

Morán Medina de Ta rragona era nome-

nat subdirector de la Flota Pesquera de

Comerç Exterior. Tenia lloc un emotiu

homenatge a Josep Vidal, el pagès polí-

tic conegut com Pep Jai i al pintor tort o-

sí Ferran Arasa se li concedia la Creu de

Sant Jordi. Josep Lluís Caro d - R o v i r a

v i c e p resident d’Òmniun Cultural, era

nomenat president de la Universitat

Catalana d’Estiu.

La demarc a c i ó

Una estadística confirmava que el 23

per cent de reusencs treballaven fora

vila. A Gandesa hi havia una forta pro-

testa perquè al col.legi retiraven imatges

cristianes de les classes. Per les llars de

les nostres comarques es començaven

a veure antenes parabòliques que cap-

taven canals estrangers, aquells art e-

factes valien mig milió de pessetes.

J o rdi Maragall, anomenat el 13è fill del

poeta, donava una xerrada a la Canonja,

igualment en realitzava una altra Robert

Graupera, aleshores director general del

Medi Natural. A Nulles es realitzava un

homenatge a la poetessa Dolors

B o f a rull. Es creava el Registre de la

P ropietat d’Amposta. El Monestir de

Poblet acollia l’Arxiu Monacal de

C a t a l u n y a .

Ara que fa 20 anys

galens 25

especial 20 anys ■

La mili

Al centre de reclutament de Tarragona

que del carrer d’August havia passat al

carrer General Contreras on ara hi ha la

Universitat, el 1986 va quintar 215

mossos que van anar cap a l’Africa

(Ceuta, Melilla i Canàries), 204 a

Cartagena (Marina), 126 a l’Exèrcit de

l’Aire i quasi dos mil foren “excedents

de cupo”.

Crueltat

A Cornudella les coses eren molt més

negatives. Mònica Navarro Pérez de 56

anys va ser trobada morta penjada en

un arbre. Isabel Roma Tió, de 79 anys,

moria al menjar rovellons verinosos.

Pere Andreu Gallego, de 21 anys, de

Reus, assassinava la seva sogra,

Rosario García, entrant per la finestra

de l’habitació de la mare política i cla-

vant-li moltes ganivetades. I com a

menys cruel direm que Josep Maria

Parès Rovira, president de la Societat

de Caçadors L’Aliança de La Riera, un

company sense voler li va clavar més de

200 perdigons a la cuixa. Sels 200 cap

va anar més al mig.

Economia

Els ingressos que tingué la Diputació

pel cobrament del cànon energ è t i c

aquells anys foren els següents. 1982:

1.088 milions de pessetes, 1983: 1.253

milions, 1984: 1.981 milions, 1985:

2.229 milions i 1986: 2.338 milions de

pessetes. Es presentaven els nous esta-

tuts de Caixa Tarragona. El president

dels Botiguers de Ta rragona era

Francesc Rion i la vicepresidenta Maria

Teresa Carnasa.

Esports

L’Agrupació Excursionista de Catalunya

de Reus celebrava el 30è aniversari.

Enhorabona! Enguany són els 50 anys

d’activitat. Espanya també jugava con-

tra Romania, el resultat igual (1-0), però

guanyant i sense fer el redícul. El

col·legiat José Gómez va ser apallissat

durant el partit Torre de l’Espanyol–

Móra la Nova i el col·legiat Joaquim

Gutiérrez Flores va estar un any i mig

de baixa per tres pallisses consecutives

a Vila-rodona, Sant Josep Obrero de

Reus i en el partit Móra d’Ebre–Garcia.

Galens

La Revista Galens iniciava la seva tra-

jectòria al servei de la classe mèdica de

les nostres comarques, un portaveu ne-

cessari, informatiu professional, quel-

com amè i plaent que agermana a tots

el que vetllen per la salut dels altres que

és el que importa de veritat.

Antoni Panadès,

periodista ■

La Via de l’Imperi ▲

El mes de novembre del 86, Ta rragona va tenir

la taxa més alta de Catalunya de naixements,

era el resultat de les conseqüències d’una

primavera que diuen els poetes que la sang

altera.

26 desembre 06

■ especial 20 anys

Estimats lectors, em dic Galens i

vaig nèixer durant el mes de

novembre de l'any 1986.

La meva família, centenària ja, sempre

s'ha dedicat al món de la medicina i, tot

i que vaig veure la llum en una imprem-

ta barcelonina, vaig ser fecundada a la

seu del Col·legi Oficial de Metges de

Tarragona, a la Via de l'Imperi Romà,

enmig d'una nova junta col·legial

encapçalada pel Dr. Josep M. Bertran i

sota la il·lusió i l’eficient treball del met-

ge tortosí, Francesc Renau.

Vaig ser presentada en societat a finals d'a-

quell mateix any i el re c o rdatori d'aquesta

data tan important deia: “El futur del

Col·legi i també de G a l e n s dependrà fona-

mentalment de la capacitat dels col·legiats

per assumir-ho com a cosa pròpia”.

És per això que, mes re re mes, els meus

p a res m'enviaven a la consulta del met-

ge, més ben dit, a casa seva. He visitat

totes les llars dels col·legiats de la pro-

víncia i gràcies a ells i als seus aliments

i n f o rmatius he anat fent-me gran.

L'any 1996, en complir deu anys, vaig

rebre les felicitacions de molta gent,

però recordo sobretot les paraules del

president de la Generalitat, Jordi Pujol;

les del meu primer tutor, Josep M.

Bertran i les del vicedegà del Col·legi de

Periodistes de Catalunya, Xavier Foz.

Tots ells valoraven molt positivament la

manera en que feia el meu creixement,

deien que tenia una bona salut, que uti-

litzava uns bons recursos periodístics,

tot i que de tant en tant feia parlar una

mica pels passadissos de

l'Administració sanitària… Coses de

joves!

Aquell any, el meu consell assessor va

decidir que m'estava fent gran i que

havia de canviar la meva imatge. Vaig

visitar un dissenyador que em va can-

viar la cara i em va preparar per poder

incorporar noves seccions i més color al

meu interior.

Ara que tinc vint anys em toca renovar

continguts. Tinc un nou consell edito-

rial, tinc la confiança i els nous reptes

marcats per la junta col·legial del Dr.

Josep M. Solé Poblet i, malgrat l'apari-

ció de molts amics meus en format digi-

tal, tinc la necessitat de continuar visi-

tant totes les llars dels metges de casa

nostra. He de confessar que sense els

seus consells i sense les seves esbron-

cades, avui en dia no seria res.

Ara que tinc vint anys vull parlar ben

fort i em vull fer estimar arreu dels

Col·legis de Metges d'Espanya i arreu

de les hemeroteques dels col·legis pro-

fessionals de Catalunya. Els meus com-

panys editorials m'han felicitat recent-

ment per aquest aniversari i m'han

recordat que sóc la publicació col·legial

amb més tradició i regularitat de tot

l'Estat espanyol.

Ara que tinc vint anys, ara que encara

tinc força, permeteu-me re c o rdar el meu

nom complet: G a l e n s, revista del Col·legi

Oficial de Metges de Ta rragona.

Moltes gràcies a tots per ajudar-me i

fins al proper aniversari.

Galens (en nom meu, Josep Papió,

exdirector) ■

Ara que tinc 20 anys

Josep Papió ▲

28 desembre 06

■ Recull d’algunes portades de Galens

galens 29

Recull d’algunes portades de Galens ■

Agredir un professor o un profes-

sional sanitari pot portar a la pre-

só. El fiscal en cap a Catalunya,

José María Mena, ha donat ordres als

seus fiscals que acusin d’atemptat

-castigat amb penes d’entre dos i qua-

tre anys de presó- els que agredeixin

professionals de l’educació i de la sani-

tat en l’exercici de la seva funció.

La circular del fiscal en cap ja recorda

que existeix “copiosa” jurisprudència

de casos que han acabat amb condem-

nes per delicte d’atemptat. “Hi ha base

suficient per atorgar una sòlida empara

juridicopenal”, argumenta.

El fiscal assegura que les agressions a

aquests professionals es mereixen “la

més severa perspectiva juridicopenal”

perquè s’han de defensar “no només

els béns jurídics individuals, sinó també

els col·lectius, que són d’una importàn-

cia constitucional essencial”.

Mena asegura que les agressions als

professionals que exerceixen les fun-

cions públiques de l’educació o la sani-

tat s’han d’atendre des d’una perspec-

tiva “pluriofensiva”.

La directriu re c o rda la diferència que hi

ha entre el concepte de funcionari

públic en l’àmbit penal i en l’àmbit

administratiu. Encara que des d’un punt

de vista administratiu un professor o un

metge no tingui la condició de funciona-

ri, sí que es pot considerar com a tal en

l’àmbit penal perquè en el moment en

què pateix l’agressió està exercint una

funció pública al servei dels ciutadans.

Insisteix que quan un professor o un

metge treballa està garantint el gaudi de

drets atorgats als ciutadans per mandat

constitucional. ■

La fiscalia demanarà presó

a qui agredeixi professors i metges

El dimarts 6 de novembre, en una

conferència que va anar a càrrec

del Sr. Miquel Roca i Junyent, es

va inaugurar la remodelació de la sala

d'actes i de formació, “Dr. Domènech i

Miró” del COMT.

L'esdeveniment, al que assitiren nom-

brosos representants del món polític,

sanitari, social i col·legial, fou presidit

per l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel

Nadal, i el president del COMT, Dr.

Josep M. Solé, que va presentar el con-

ferenciant, el Sr. Miquel Roca i Junyent,

l’expresident del COMT, i el Dr. Josep M

Bertran.

L'expolític i advocat, figura cabdal en la

transició, la democràcia i un dels redac-

tors de la Constitució, va fer una expo-

sició amena i directa que va captivar els

assistents.

Miquel Roca va parlar de salut i socie-

tat, exposant la necessitat de readaptar

el sistema nacional de salut a les exi-

gències actuals, principalment, tenint

en compte l'augment de la població i el

seu envelliment i el fenomen de la

immigració.

Pel que fa als col·legis professionals, eix

de la conferència, el Sr. Roca, va desta-

car que aquests són fonamentals en el

ressorgiment de la societat civil i en la

vertebració de l'acció política.

Referint-se directament als col·legis de

metges, el conferenciant va dir que per

adequar la sanitat a les demandes

emergents és imprescindible comptar

amb els metges, ja que la societat recla-

ma l'opinió d'aquells que coneixen

millor el sistema.

Finalment el Sr. Miquel Roca i Junyent

va encoratjar els col·legis professionals

a defensar la seva independència. ■

Inauguració de la sala

d’actes i de formació

▲ Sr. Miquel Roca, Sr. Joan Miquel Nadal, Dr. Josep M. Solé i Dr. Josep M. Bertran.

30 desembre 06

■ vida col·legial

galens 31

vida col·legial ■

Concert

de NadalEl divendres 22 de desembre a la sala

Eutyches del Palau de Congressos de

Tarragona, tindrà lloc el tradicional con-

cert de Nadal del COMT, que enguany

anirà a càrrec de la banda de timbals i

sacs de gemecs de la Germandat del

Sant Ecce-Homo.

La banda de timbalers es va estrenar

l’any 1992 i posteriorment l’any 2000

va incorporar-hi una agrupació de sacs

de gemecs.

Actualment està composta per quaranta-un

m e m b res, distribuïts de la següent manera:

1 bandera, 15 caixes, 6 tabals, 9 bombos i

10 sacs de gemecs. Tots plegats formen un

g rup harmònic que ens assegura un acom-

panyament musical força digne. ■

Loteria de Nadal

Núms. 77205 i 13809Podeu retirar les participacions a les seus col·legials.

32 desembre 06

■ vida col·legial

Coincidint amb les eleccions

del passat 1 de novembre

al Parlament de Catalunya,

representants dels diferents par-

tits polítics amb presència parla-

mentària, van visitar la seu del

COMT, per explicar a la junta de

govern i al seu president els seus

programes i propostes en matèria

de sanitat. Així, per les nostres

instal·lacions, van passar, entre

d’altres, Francesc Sancho (CiU),

Núria Segú (PSC), Ernest Benach

(ERC), Daniel Pi (IC) i Rafael

Luna (PP). Tot seguit deixem

constància escrita de les seves

propostes.

Propostes del PSC

Per als socialistes el model sanitari

català es basa en quatre eixos: assis-

tència, accessibilitat, ciutadans i huma-

nització del sistema.

- Garantir l’atenció, en casos de no-

urgència, per part del metge de famí-

lia i/o infermera en un màxim de 48

hores.

- Estendre el diagnòstic ràpid de càncer

a tots els tipus de càncer.

- Crear l’Agència de Salut Pública de

Catalunya.

- Reduir el temps d’espera per a la

majoria d’intervencions quirúrgiques

a 6 mesos i l’accés a proves diagnòs-

tiques i visites a l’especialista a 3

mesos.

- Oferir atenció podològica gratuïta a

pacients diabètics i amb patologies

vasculars cròniques.

- Iniciar proves pilot de balneoteràpia

per a malalties respiratòries cròni-

ques.

- Oferir ulleres i audiòfons a majors de

65 anys amb baix nivell de renda.

- I finalment, ampliar l’atenció odontolò-

gica a nens de 6 a 14 anys, gent gran

amb pensions baixes i persones amb

baix nivell de renda.

Tenim un compromís molt important

amb els diferents sectors professio-

nals implicats que seran un eix cen-

tral de la nostra proposta i és per això

que volem impulsar les següents pro-

postes:

- Adequar el nombre de professionals a

la població a atendre i analitzar les

càrregues de treball per dimensionar

millor els recursos dels serveis sanita-

ris.

- Fer participar els professionals en la

gestió i en els processos de decisió

dels centres sanitaris i de la política

sanitària.

- Fer una aposta clara i decidida per

polítiques retributives basades en la

direcció per objectius com a inici

d’un sistema més modern de rela-

cions laborals i propiciar la promoció

professional de tots els estaments

sanitaris.

- Potenciar i reconèixer el rol de la infer-

meria.

- Impulsar la revisió del model de for-

mació de grau, postgrau i continuada

a Catalunya per adaptar-lo a les

necessitats actuals de salut de la

població.

- Afavorir, d’acord amb l’Agència

Catalana de Cooperació al

Desenvolupament, la part i c i p a c i ó

Els partits polítics visiten laexpliquen les seves proposte

▲ Núria Segú (PSC) es va entrevistar amb representants de la Junta del Col·legi

Coincidint amb les eleccions al Parlament de Catalunya, del passat 1 de novemb

Sancho (CiU), Núria Segú (PSC), Ernest Benach (ERC), Daniel Pi (IC) i Rafael Luna

galens 33

vida col·legial ■

dels professionals de la xarxa de

finançament públic en projectes de

cooperació de salut fins arribar a

invertir el 0’7% de la despesa en

recursos humans.

- Crear un registre únic i obert de pro-

fessionals sanitaris que permeti plani-

ficar a mitjà i llarg termini els recursos

humans necessaris per al sistema de

salut, d’acord amb les recomana-

cions del Consell de la Pro f e s s i ó

Mèdica i el Consell de la Professió

d’Infermeria.

- Afrontar els nous reptes dels nostres

professionals com la feminització, la

necessària conciliació de la vida fami-

liar i la preparació de nous models de

treball.

- Desenvolupar estratègies i programes

concrets per prevenir i tractar les

situacions d’estrès professional i de

violència al lloc de treball.

Propostes d’ERC

- Increment de la població

- Envelliment de la població

- Déficit en el finançament

- Desequilibri territorial

- Sostenibilitat del sistema

- Pressió assistencial

- Equipaments territorials

- Professionals sanitaris

- Llistes d’espera

Les seves propostes davant d’aquesta

situació passen per un consens entre

els agents socials: sindicats, patronals,

familiars i professionals per fer una defi-

nició del sistema amb un horitzó a 15

anys, remarcar la necessitat de crear el

sistema nacional de salut català, portar

a terme la unificació funcional de la xar-

xa sanitària, reformar l’ICS, realitzar un

conveni únic dels professionals, la inte-

gració de la xarxa de salut mental i l’a-

tenció integrada primària-hospitalària.

Dins de les prioritats del programa sani-

tari d’ERC es preveu: solventar les llis-

tes d’espera, les patologies prevalents i

les emergents, racionalitzar l’ús de les

urgències, dissenyar un mapa d’equi-

paments així com el desplegament de

l’agenda de salut pública conjuntament

amb l’agència d’atenció a la dependèn-

cia, crear les agències de qualitat i del

sistema de salut.

Pel que fa als professionals, els republi-

cans desitgen l’equiparació progressiva

al salari europeu i millorar les condi-

cions de treball, potenciar la infermeria,

incrementar la capacitat resolutiva de

l’atenció primària i incentivar la mobili-

tat territorial.

En referència als ciutadans, cal desta-

car el seu interès que la ciutadania par-

ticipi en la presa de decisions corres-

ponsabilitzant-se del sistema, que es

desplegui la llei d’atenció a la depen-

dència estatal i la llei de serveis socials

catalana, que es defineixi el paper del

mutualisme i que es fomenti la cultura

de la prevenció i la responsabilitat de la

pròpia salut.

Propostes d’ICV-EUiA

Les propostes d’ICV-EUiA van encami-

nades a fer que els serveis de salut,

perquè efectivament se centrin en els

ciutadans i les ciutadanes, es regeixin

▲ Ernest Benach, cap de llista per Tarragona d’ERC

a seu del COMT i tes per la Sanitat

, van passar pel Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, entre d’altres, Francesc

PP).

per uns principis d’equitat, de recerca

eficient de la salut de la col·lectivitat i

d’atenció holística de la persona, amb

submissió decidida dels interessos par-

ticulars o corporatius a aquests princi-

pis constitutius.

- Millorar els centres d’atenció primària

(CAP), que esdevindran el centre del

sistema sanitari. Augmentar-ne la

capacitat resolutiva i l’autonomia, el

temps de visita (un mínim de 10

minuts), els recursos humans, la car-

tera de serveis i reduir la pressió

assistencial a una ràtio de 1.500 per-

sones usuàries/UBA. Millorar l’aten-

ció al ciutadà: atenció abans de 24

hores pel seu metge de capçalera,

visita anual per garantir les activitats

preventives i de promoció i protecció

de la salut adequades a cada perso-

na d’acord amb el seu historial clínic,

edat, hàbits, etc., especialment a les

persones grans

- Impulsar un pla de xoc contra les llis-

tes d’espera: fer-les encara més

t r a n s p a rents a través de re g i s t re s

centralitzats. En cap cas permetre

dobles llistes d’espera. Establir temps

màxims d’espera d’entre 1 i 2 mesos

per a les visites no urgents, inferiors a

6 mesos per a intervencions quirúrgi-

ques de malalties no greus (catarac-

tes, pròtesis de genoll i maluc, hèr-

nies, varius, etc.) i els corresponents

terminis màxims per a les proves

diagnòstiques.

- Cal una re f o rma de l’ICS. Des de la seva

c reació l’any 1983 com a entitat gesto-

ra de la Seguretat Social hi ha hagut

canvis normatius, noves demandes

sanitàries, el traspàs de competències

a les Comunitats Autònomes. Cal una

adaptació a les noves realitats, una

re e s t ructuració organitzativa que per-

meti simplificar, racionalitzar la gestió i

f e r-la més àgil i eficaç. Cal, doncs,

m o d e rnitzar l’ICS per tal que pugui

complir amb millor eficàcia les seves

f u n c i o n s .

- Una gestió del sistema sanitari que

tingui en la gestió clínica per part dels

professionals la fórmula nuclear de

concebre la gestió en el sector de la

salut. Una gestió que oblidi etapes en

què el paradigma de la gestió han

estat uns gerents més preocupats del

control del seu territori que de ser

promotors de l’òptima i responsable

relació entre professionals assisten-

cials i ciutadans, que és on se satis-

fan les necessitats de salut.

Propostes de CIU

- El nostre principal compromís en l’àm-

bit sanitari és l’assoliment d’un pacte

nacional per a la salut, amb la part i c i-

pació de tots els actors, professionals i

usuaris.

- Els serveis de salut són i estan per les

persones. Cal, doncs, que les perso-

nes es responsabilitzin de la seva

salut, mantinguin hàbits de vida salu-

dables i preventius i, alhora, puguin

e x e rcir el seu dret a triar disposant de

tots els elements necessaris per esco-

l l i r.

- La qualitat del servei: una prioritat.

D e f i n i rem la cartera bàsica de serv e i s

de cada territori, la cartera comple-

mentària, externalitzada o concert a d a ,

i el grau d’equitat geogràfic, per tal de

▲ Daniel Pi, cap de llista per Tarragona d’ICV-EUiA

▲ Francesc Sancho (CiU), amb el President del Col·legi i amb l’assessor jurídic del COMT

34 desembre 06

■ vida col·legial

galens 35

vida col·legial ■

garantir que tots els ciutadans tenen

accés al mateix ventall de serveis i a la

mateixa qualitat. Ord e n a rem la

demanda i determ i n a rem la despesa,

i la transparència en l’assignació de

recursos i l’obligatorietat en la re n d i c i ó

de comptes seran regulades, com a

garantia imprescindible de gestió efi-

cient.

- Professionals sanitaris: en relació amb

aquest col·lectiu tindrem en compte

q u a t re àmbits de treball molt determ i-

nats: implantació d’una carrera pro-

fessional universal; participació en la

gestió, tot vetllant per l’equilibri entre

la visió gerencial i la visió clínica; for-

mació, mitjançant l’increment dels

recursos dirigits a l’intercanvi d’expe-

riències i de coneixements, la pro m o-

ció de la formació continuada i de la

més alta qualitat i la priorització de la

docència en l’àmbit hospitalari de pre

i postgrau; i noves tecnologies,

implantant-les a tot el territori, des de

la recepta electrònica fins a la consul-

ta.

- La indústria catalana i la salut: pro m o u-

rem una indústria farmacèutica cata-

lana, competitiva, incentivant el seu

vessant més innovador i de re c e rc a ;

d e s t i n a rem recursos a la re c e rc a

s o b re malalties emergents (Alzheimer,

Parkinson, fibromiàlgia, esclerosi). Cal

consolidar les condicions necessàries

per a fer un país capdavanter en

re c e rca biomèdica i farm a c è u t i c a ,

tenint en compte que el nostre país

compta amb diversos parcs científics i

c e n t res de re c e rca especialitzada.

P ropostes del PP

- Millorar l’atenció sanitària als pacients,

reduir els temps d’espera en consultes

mèdiques i quirúrgiques, simplificar i

agilitar els tràmits burocràtics, i millo-

rar la informació.

- Realitzar re f o rmes estructurals en la

sanitat catalana i simplificar l’org a n i t-

zació, el funcionament i la despesa

del sistema.

- Incrementar el finançament de la sani-

t a t .

- Tenir en compte el sector sanitari i

sociosanitari com a sector generador

de riquesa i cre i x e m e n t .

- Incrementar la col·laboració entre la

sanitat pública i la privada.

- Resoldre l’encaix dels pro f e s s i o n a l s ,

del seu compromís i core s p o n s a b i l i t a t .

Davant aquests reptes el PPC, bàsica-

ment proposa les següents solucions:

- Pro m o u rem a Catalunya un pacte per

millorar el finançament i la sostenibili-

tat del sistema sanitari, basat en l’e-

quilibri entre el catàleg de pre s t a c i o n s

i els finançaments complementaris

que caldria plantejar per mantenir-lo i

f e r-lo créixer.

- Definirem un sistema sanitari de quali-

tat i alhora sostenible, que tindrà la

persona com a centre del sistema i

millorarà l’atenció i la qualitat en l’as-

s i s t è n c i a .

- Corre g i rem els aspectes negatius de

les prestacions sanitàries, com les llis-

tes d’espera, la saturació dels consul-

toris, les urgències i la resposta del

t r a n s p o rt sanitari.

- Garantirem que el temps màxim de llis-

ta d’espera sigui de sis mesos per a

p rocediments quirúrgics i establire m

un termini màxim per a les consultes i

p roves diagnòstiques.

- Garantirem el dret a la segona opinió i,

en aquest sentit, modificarem la Llei

d ’ o rdenació sanitària de Catalunya per

establir els procediments corre s p o-

nents per poder fer-ho efectiu.

- Establirem la gratuïtat en la re a l i t z a c i ó

d’obturacions dentals fins als 16 anys,

com a ajut a les famílies.

- Establirem un nou marc org a n i t z a t i u ,

efectiu i eficient, en l’activitat assisten-

cial, basat en un estil de gestió que es

fonamenti en la direcció d’equips qua-

lificats, i eliminarem duplicitats entre

els nivells del sistema.

- Recuperarem l’autoritat dels pro f e s s i o-

nals sanitaris, afermant la seguretat en

la seva carrera professional i impli-

cant-los més en la presa de decisions,

m i l l o r a rem la seva formació i establi-

rem re f o rmes retributives.

- Pre s t a rem una atenció sanitària inte-

gral que garanteixi la continuïtat del

p rocés assistencial amb més coord i-

nació entre els diferents nivells.

- Potenciarem la capacitat resolutiva de

l’atenció primària incrementant les

plantilles professionals i els mitjans

materials; garantirem la lliure elecció

de metges especialistes i de centre s

sanitaris, i establirem un temps sufi-

cient de visita de 10 minuts, apro x i-

madament, segons les necessitats.

- Incorporarem les noves tecnologies en

la sanitat, per tal de millorar l’atenció a

les persones.

- Desgravarem les primes d’asseguran-

ça mèdica fins al 45% de l’import. ■

▲ Rafael Lluna, cap de llista per Tarragona del PP

36 desembre 06

■ vida col·legial

Assemblea de

c o m p ro m i s a r i sEl pròxim dimecres, dia 13 de desem-

b re, tindrà lloc a la Sala Eutyches del

Palau de Congressos de Ta rr a g o n a

( c a rrer Arquitecte Rovira, 2) l'assem-

blea de compromissaris del Col·legi

Oficial de Metges de Ta rr a g o n a .

Per a aquesta assemblea hi ha dues

convocatòries previstes: la primera serà

a les set de la tarda i a dos quarts de

vuit, la segona.

S’han previst els següents punts de l’or-

dre del dia:

- Informe de la Presidència

- Lectura de la memòria

- Aprovació, si escau, dels pressupostos

de 2007.

- Precs i preguntes.

El Col·legi Oficial de Metges de

Ta rragona, juntament amb

l’Acadèmia de Ciències

Mèdiques de Catalunya i Balears, orga-

nitza per al pròxim 19 de desembre un

Curs de comunicació per a contenció

en situacions de crisi, a càrrec de la

Dra. Cruz M. Fuentes Bellido i el Dr.

Ramón Descarrega Queralt.

L’objectiu general és adquirir els conei-

xements i habilitats comunicatives en el

maneig de situacions de conflicte amb

els usuaris, tan pel que fa a la conten-

ció d'agressions verbals com a la con-

tenció d'agressions físiques. Quant a la

metodologia, s’emprarà un mètode

actiu i participatiu tant pel que fa refe-

rència a la informació teòrica com als

e x e rcicis que es pro p o s e n .

Fonamentalment, no es tracta “d'a-

prendre conceptes” per a emmagatze-

mar-los, sinó de “vivenciar-los” a efec-

tes de ser capaços de treballar-hi i és.

Per això que el taller es planteja com un

espai pràctic de reflexió i discussió

orientat a compartir i afavorir l'intercan-

vi d'experiències per a millorar conjun-

tament.

El curs, que tindrà lloc a la sala Joan

Domènech i Miró del Col·legi Oficial de

Metges de Tarragona, començarà a les

16 hores i durarà 4 hores.

Els participants hauran d'assistir al

80% de les hores lectives per tal d'a-

conseguir el certificat d'assistència.

L'activitat serà gratuïta per als metges

col·legiats, i cal que es reservi plaça tru-

cant al telèfon indicat. Les places d'ins-

cripció es reservaran per rigorós ordre

d'entrada.

Contacte: formaciomedica@comt.cat o

bé adreçar-se a la Sra. Elisabet al tel.

977 23 20 12. ■

Curs de comunicació en

situacions de crisi

galens 37

vida col·legial ■

“L'aspecte formatiu dels MIR com-

binat amb el nostre treball com a

metges no poden garantir plena-

ment una assistència completa”.

Els MIR tenen plantejades difere n t s

p roblemàtiques específiques derivades

de la seva situació laboral que han de

combinar amb la formativa. Sobre

aquestes qüestions hem volgut conèi-

xer l'opinió del Dr. Sergi Rodríguez

Te b a .

Quina és la principal pro b l e m à t i c a

que teniu plantejada els MIR?

N’hi ha diverses, però podríem desta-

car la necessitat de compaginar la nos-

tra formació amb la nostra dedicació

mèdica per poder garantir una assis-

tència completa. S’haurà d’aconseguir

un decret específic dirigit als metges

en formació, que reguli la nostra actua-

ció dins l'atenció continuada. La idea

fonamental és que siguem re a l m e n t

p rofessionals col·laboradors, però no

adjunts. En definitiva, que no se'ns

consideri només com a mà d'obra

b a r a t a .

Després de la passada vaga els MIR

heu aconseguit algunes millores. Són

s u f i c i e n t s ?

Efectivament hi ha hagut millore s ,

s o b retot en l'aspecte econòmic, però

amb els diners no s'arregla tot i cal

continuar treballant i dialogant per

completar altres reclamacions i solu-

cionar problemes encara existents. Per

exemple, continua havent-hi casos de

companys que realitzen guàrdies de 24

h o res, en finalitzar-les no gaudeixen

del descans de 12 hores establert per

llei. En un altre ord re de coses, i vull

re f e r i r-me a l'estatut dels metges

i n t e rns residents, que està en fase

d'estudi, ens agradaria que recollís la

inquietud que s'estableixi el límit entre

responsabilitat professional i docència,

que desaparegués la sensació molt

comuna d'estar "sol davant el perill".

Una altra problemàtica que els MIR

coneixeu de prop és la d'urg è n c i e s .

En aquest tema caldria distingir diver-

sos aspectes. El primer i fonamental és

l'educació en el coneixement real de

què és una urgència per part del

pacient ja que només un 10% dels

casos atesos correspon realment a

u rgències. En l'aspecte pro f e s s i o n a l

caldria augmentar el nombre d'espe-

cialistes, que existís una re g u l a c i ó

específica del metge d'urgències, nom-

b re d'hores en relació a la re n u m e r a c i ó

econòmica, regulació d'horaris, etc.

També voldria destacar un altre pro b l e-

ma que afecta directament els MIR

que moltes vegades realitzem el triatge

sols, triatge molt important per optimit-

zar el servei d'urgències i que en altre s

països realitzen els metges de més

experiència, una situació que als MIR

ens provoca la sensació abans descrita

d'estar "sols davant el perill" i que posa

en relleu un altre tema que cal corre g i r,

que és que durant la llicenciatura man-

ca un major contacte amb el pacient.

Quina opinió et mereix la feina del

COMT en referència als MIR?

El paper del COMT respecte als MIR

des de fa un any el podríem considerar

com a fonamental en la defensa dels

n o s t res interessos. Per exemple mitjan-

çant l'assessoria jurídica. Realment ha

estat molt important la incorporació de

la nostra vocalia en la junta de govern

del COMT i fins al moment la nostra

satisfacció és plena.

I per finalitzar podríem parlar del con-

grés que els MIR i el COMT esteu pre-

parant d’aquí a poc temps.

R.- La idea és realitzar el congrés la

p ropera primavera, al Palau de

C o n g ressos de Ta rragona, dirigit a tots

els MIR de la nostra província així com

a tots els professionals de la sanitat

que vulguin acompanyar-nos, ja que

serà una gran oportunitat de conèixer-

nos, d'intercanviar experiències, d'ex-

p ressar opinions, pro b l e m à t i q u e s ,

d’exposar casos clìnics, de tractar de

temes medicolegals. En resum, una

gran ocasió que servirà d'altaveu per-

què s'escoltin les nostres inquietuds.

Finalment m'agradaria comentar la

gran acceptació que el congrés ha des-

p e rtat en la indústria farmacèutica, que

col·laborarà amb nosaltres per aconse-

guir que el congrés compleixi els seus

objectius i sigui un èxit. ■

Entrevista amb el Dr. Sergi Rodríguez

▲ Dr. Sergi Rodríguez

38 desembre 06

■ article

Si volem parlar de bioètica, hem de

començar per definir-la. Una defi-

nició curta, succinta, quasi lacò-

nica seria “bioètica és l’ètica de la vida”.

Si volem puntualitzar direm que “la

bioètica consisteix en l’estudi sistemàtic

de la conducta humana en el camp de

les ciències de la vida i de la cura de la

salut, a la llum dels principis i dels

valors”. Es tracta d’una visió enciclopè-

dica, especulativa i força teoritzant.

3 Definir és elaborar un nouconcepte a partir de conceptesanteriors ja definits

Comunitat moral: Per definició la comu-

nitat moral és participativa. Per aquesta

raó supera l’antic paternalisme, i també

deixa de banda el model decisori ano-

menat informatiu en el què el pacient,

deguda i exhaustivament inform a t ,

decideix de forma independent i solità-

ria. El concepte de comunitat moral

porta indefectiblement a la deliberació

com a fita desitjable. A mig camí que-

daria la pràctica interpretativa en la què

el metge pren iniciatives donada la

feblesa del pacient.

En aquest punt, el terme comunitat

moral aporta el concepte de col·lectivi-

tat i de corresponsabilització.

Interessos del pacient

Què és el pacient?

Una persona (corporeïtat, comunicació,

voluntat d’ésser algú i transcendència,

en el sentit de Mounier).

Qui és el pacient?

En el cas d’una dona embarassada?

En el cas d’un malalt infecciós?

En el cas d’un malalt mental?

En el cas d’un coma vegetatiu?

Quins són els interessos del pacient?

Qui ho determina: el pacient (ho sap?,

ho sap expressar?), la família, la socie-

tat, el metge…???

Què vol el pacient?

Quantitat de vida?

Qualitat?

Que el guareixin, que l’alleugerin?

Que el consolin?

4 Definir és formular, fixar odeterminar els límits d’una cosa

Quins són els temes objecte de la

bioètica?

Ús adeqüat de les tècniques: la iatrogè-

nia, la maleficència.

La utilització dels coneixements: la

eugenèsia, els aliments transgènics, les

cèl·lules mare, la clonació,…

Els objectius de la medicina

Guarir?

Alleugerir?

Consolar?

Educar?

Prevenir?

Rehabilitar?

Predir ?

El domini i la propietat: De les decisions

a l’inici i al final de la vida.

Preocupació pel més feble, qui és el

més vulnerable: el disminuït, el demen-

ciat, l’infant, l’ignorant, el pobre…?

I encara ens queden: la justícia i la dis-

tribució de recursos, l’ètica de l’individu

enfront l’ètica de la comunitat. I les

decisions en entorn incert? I les pregun-

tes: La duració de la vida humana, és

il·limitada?

Així doncs: què és la bioètica?

No és una ciència, no és una matèria

humanística, és una disciplina, que beu

de l’antropologia, sociologia, comunica-

ció, psicologia, medicina, dret, econo-

mia, teologia…

Com a tal disciplina

• Té continguts.

• Té metodes:

- Dialèctic (Appel, Habermas…)

- Anàlisi de casos i presa de decisions

• Té finalitats.

La bioètica és un camp dins la medicina que està adquirint cada vegada més rellevàn-

cia. A Galens publiquem aquest interessant article del Dr. Prats que hem dividit en dues

parts. En aquest número, la segona.

Com podem definir la bioètica? (2a part)

galens 39

article ■

Conclusió

Normalment per anar per la vida l’home

disposa de dos fars:

El primer és l’aliança divina. Recollida en

la Bíblia, la veritat divina té un pla per a

l’home; mitjançant la paraula re v e l a d a

s’estableixen dos pactes entre Déu i l’ho-

me. El primer amb Abraham. Israel serà

el poble de Déu i a partir de llavors Déu

el protegirà i guiarà. Hi ha un segon pac-

te entre Déu i l’home mitjançant

Jesucrist. S’estableix un Nou Poble de

Déu, que és tot el món. La llei imperant

és la llei divina, recollida en les

E s c r i p t u res i amb el magisteri de

l’Església. Estem en mans d’una ètica

t e o l ò g i c a .

Un segon far és el contracte social. En

Leviatan Hobbes dibuixa un escenari

que descriu la societat humana com un

conjunt d’individus dominats per la

seva ambició de poder i de domini. No

existint un poder superior, les relacions

entre les persones eren “una guerra de

tots contra tots”. Cada home és enemic

de l’altre home. Apareix un estat de

necessitat de pacte o de contracte, que

regeix les relacions de tots en tots. És

l’embrió de l’estat modern, en el què

cadascú renuncia a quelcom per per-

m e t re l’harmonia i la convivència.

S’estableix un poder fort, que està per

damunt de tots. És l’imperi de la llei.

Apareix l’ètica deontològica. Però en

qüestions relacionades amb la salut i la

malaltia, en èpoques complicades,

quan hem de prendre decisions que

poden ser crítiques, pot ser que tot i la

seva rellevància, l’aliança i el contracte

no siguin suficients. I si no desitgem

quedar-nos sols davant l’enigma, per-

duts i sense guia, per a aquests temps,

per als temps difícils, amics meus, la

bioètica, entesa com una disposició a

construir una comunitat moral al voltant

dels interessos del pacient.

Eduard Prats i Alonso,

metge digestòleg, master en Bioètica ■

“La bioètica

consisteix en l’estudi

sistemàtic de la

conducta humana en

el camp de les

ciències de la vida i

de la cura de la

salut, a la llum dels

principis i dels

valors”.

40 desembre 06

■ article

La Clínica Bonanova estava en una

casa senyorial, una torre, al pas-

seig de Sant Gervasi de

Barcelona, cantonada amb el carrer de

Teodora Lamadrid. A l’altre cantó hi

havia una farmàcia i al davant un

col·legi de monges, el Col·legi de Jesús

i Maria. El tramvia 29, el que feia la cir-

cumval·lació, passava per entremig de

la Clínica i del Col·legi.

A l’agost de 1962 era de vacances a

Vinaròs, en una caseta que tenien uns

amics, a prop de la platja. Havia acabat

el tercer curs de medicina i vaig rebre

una trucada d’en Lluis:

Si vols la plaça d’intern de la

Clínica Bonanova, vine aquesta

t a rda a Barcelona per fer una

entrevista.

És clar que la volia. Podria lliberar els

pares de les despeses dels meus estu-

dis.

Amb uns pantalons texans, camisa de

màniga curta i sandàlies vaig arribar al

baixador de Gràcia. Per

a rribar a l’entrevista no

tenia temps de passar per

casa, per Tarragona.

Així no pots presen-

tar-te enlloc.

La mare del Lluís, a més

de fer-me seure per men-

jar l’entrepà de fuet que

m’havia preparat, va treu-

re de l’armari un vestit del

seu fill, una camisa i una

corbata. Cal dir que el

Lluís era, és, un pam més

baix que jo i em sobrapas-

sava en uns 20 kilos. Això

sí, les sabates no em feien

gaire mal.

Cap problema. Ens vam

agradar mútuament. La

Clínica, el director mèdic,

les monges i jo.

Seria l’únic intern. Rebre les urgències,

atendre els postoperatoris, rasurar els

malalts abans d’operar, ajudar en els

trasllats amb la llitera, fer d’instrumen-

tista o d’ajudant a les intervencions, fer

el pessebre per les monges per Nadal,

substituir algunes estones la telefo-

nista a la centraleta...i quan tin-

gués temps lliure podria anar a

classe a la Facultat: 1.500 peles i

la vida. Un practicant, el Rafel, d’a-

quells veterans que hi havia en

totes les clíniques, es partiria amb

mi les guàrdies, els dies de festa i

els caps de setmana.

Menjava i dormia a la Clínica.

La Sra. Júlia, la cuinera, em guar-

dava el dinar o el sopar, perquè

gairebé sempre baixava a desho-

res. Mentre me l’escalfava, jo aga-

fava tres taronges i les tirava a l’ai-

re i les feia pujar i baixar amb les

mans com fan al circ. Qui sabia, en

aquells moments, com m’acabaria

guanyant la vida.

L’aprenent

galens 41

article ■

A l’entrada hi havia una mica de jardí,

pujaves unes poques escales i ja eres al

hall. A l’esquerra, una sala d’espera i al

costat de la porta, la centraleta del telè-

fon, un caixó ple de forats i uns cables

amb clavilla per a cada habitació; més

endavant, també a l’esquerra, una altra

porta: el despatx de la Madre Superiora.

Davant hi havia unes grans vidrieres, de

vidres glaçats, que barraven el pas a l’à-

rea quirúrgica. A la dreta, el departa-

ment de raigs x, un petit passadís que

donava a dues habitacions, l’escala i

l’ascensor per pujar als dos pisos supe-

riors, on hi havia les habitacions dels

malalts, i una escaleta que anava al

soterrani, on hi havia la capella, la cui-

na, la cambra de rentar i planxar i el

magatzem. A la meitat d’aquesta esca-

leta, hi havia una porta petita que dona-

va a una habitació petita: la meva.

Sense temps de desfer la maleta, que

vaig deixar tirada al damunt del llit,

l`Hermana López, la quirofanista, va cri-

dar-me per anar al quiròfan:

Pasa, el Dr.Vanrell va a operar,

estate al tanto por si pide algo, yo

ya estaré al quite por si acaso.

Era la primera vegada que entrava en

un quiròfan. El metges ja portaven la

bata i els guants estèrils. La malalta era

a la taula i l’anestesista al seu costat.

Estaven acabant de parar l’instrumen-

tal. El Dr. Vanrell se m’acosta i em diu:

Doni’m una talla.

La meva cara devia reflectir el meu pen-

sament: una talla? Què cony és un una

talla?

Aquí!!!!

I m’assenyala, enèrgic, una bombona

d’acer lluent que hi havia al damunt

d’un prestatge.

Jo, que volia ser servicial, obro la bom-

bona, hi fico la mà, trec una talla (un

llençol petit doblegat i, segons vaig

saber després, esterilitzat) i faig el gest

de donar-l’hi.

Com que duia la mascareta posada

només li vaig veure la brillantor dels ulls

emprenyats:

H e rmana López!!!!… Herm a n a

López!!!!… A ver qué coño es

esto!!!! Quien ha traido a éste

aquí?!!!!

Éste era jo.

Em va fer fora del quiròfan.

Quin començament, vaig pensar.

En acabar la intervenció, l’Hermana

López em va presentar el Dr. Vanrell. I

tots plegats vam riure amb el que havia

passat. La veritat és que ells van riure

més que jo.

A principis de la dècada dels 60, les

dones començaven a anar a tenir els

seus fills a les clíniques.

La Clínica Bonanova era privada i tenia

convenis amb algunes mutualitats

mèdiques de Barcelona. El pacte era

que els parts normals els assistien les

llevadores i el metge només hi anava si

hi havia alguna complicació.

No hi havia sala de parts i les dones

parien en una de les dues habitacions

de la planta baixa, al llit. Sovint es pro-

duïa algun esquinçament del perineu

de la mare o la llevadora practicava una

episiotomia (per cert, sense anestèsia i

aprofitant una contracció) per facilitar la

sortida del nen, així que quan tot havia

acabat els deia:

Bé, ara vindrà l’intern i et posarà

uns puntets. Després li doneu una

propineta.

Assegut i ajupit al damunt del mateix

llit, il·luminat per un llum de flexo, posa-

va anestèsia local i cosia la carn esquin-

çada. Sempre, a l’acabar, la llevadora

s’ho mirava:

Reina, això ha quedat com nou. Ja

ho tens a punt per a un altre.

La dona que acabava de parir, la reina,

dibuixava un somriure forçat al seu ros-

tre fatigat.

El marit li agafava la mà amb una cara

barreja de desconcert i d’il·lusió.

La sogra possava en ordre la roba de la

maleta a l’armari.

Jo replegava l’instrumental i guardava

la propineta a la butxaca.

El nen començava a plorar al bressol.

Dr. Jaume Fontanet ■

42 desembre 06

■ reportatge

Situada al centre de la plana

alabesa, Vitoria-Gasteiz s’e-

rigeix en referent interna-

cional com a model de desenvolu-

pament urbà sostenible. Passejant

pels seus carrers es poden admi-

rar des d'empremtes romàniques,

construccions civils i religioses

d'estil gòtic o elegants palaus

renaixentistes, fins a edificis neo-

clàssics. En el cas d'aquests

últims, diversos d'ells alberguen

seus de les diverses institucions

de les quals Vitoria és capital:

província d'Àlaba i comunitat

autònoma del País Basc.

Cal destacar el nucli Medieval, on s'ubi-

quen alguns dels edificis més emblemà-

tics de la ciutat, com la catedral de Santa

Maria, les esglésies de San Vicente, San

Miguel o San Pedro i els palaus, gòtics

com la Casa del Cordó i la dels Anda o

renaixentistes com el de Monteherm o s o ,

el de Bendaña o el d'Álava-Esquibel.

També cal destacar l'Eixample del segle

XIX, traçat per l'arquitecte Vi t o r i a n o

Olaguibel, en el qual destaquen princi-

palment tres tre t s :

-Els Arquillos com a solució urbanística

per salvar el desnivell de la cara sud del

nucli antic.

-La plaça d'Espanya, neoclàssica, amb

Vitoria-Gasteiz, una ciutat mil·lenària,una ciutat per compartir

galens 43

reportatge ■

un serè equilibri de les proporcions que

la fa molt acollidora en tots els seus

aspectes.

-El recorregut dels carrers, respectant

l'harmonia amb el traçat corb de la ciu-

tat antiga sense renunciar al racionalis-

me dels eixamples de l'època.

Vitoria s'ofereix com a ciutat oberta als

seus visitants, ben dotada d'infraestruc-

tura hotelera, amb un ampli ventall de

restaurants en els quals es pot degustar

la gastronomia pròpia de la terra.

Les festes de la Blanca apareixen com

a ineludible referent en el mes d'agost,

així com la resta de festes i celebracions

esquitxades durant la resta de l'any,

com San Prudencio, patró d'Àlaba, i

Olarizu.

Si per alguna cosa sobresurt Vitoria és

per la multitud de jardins i llocs d'esbar-

jo amb què compta. A més dels parcs

i n t e rurbans, dels quals destaquen

A rriaga, Judimendi, Sant Martín, La

Florida o El Prado, Vitoria compta amb

un cinturó de jardins i boscos que con-

formen el denominat Anell Verd, com

les àrees de Zabalgana, Salburu a ,

Armentia i Olarizu.

Vitoria-Gasteiz es conforma així mateix

com a ciutat amb àmplia tradició de

comerç. Compta amb establiments

centenaris i especialment el carre r

Correría acull un gran nombre de boti-

gues de regal, artesania, antiguitats,

etc. Són nombrosos els artesans locals i

reconeguts tallers en aquest carrer, que

es conjuguen amb les més modernes

franquícies i botigues locals on poder

adquirir des dels articles més tradicio-

nals a la moda més actual. A més a

més compta amb diversos centre s

comercials que, en forma de petites

ciutats dins la capital, congreguen la

vida comercial.

Ciutat monumental

El nucli històric de Vitoria-Gasteiz (qua-

lificat com a Conjunt Monumental l'any

1997) és un dels més bónics de la

comunitat autònoma basca. Pròxims al

nucli medieval i marcant l'enllaç cap a

l'eixample val la pena destacar dos sin-

gulars estructures: els Arquillos i la pla-

ça d'Espanya, també declarats

Monument el 1984. El nucli medieval i

l'Eixample neoclàssic concentren el

patrimoni històric més important de

Vitoria-Gasteiz, ciutat que ha sabut con-

servar notables testimonis artístics des

del gòtic fins al neoclàssic.

Patrimoni monumental

• Catedral de Santa Maria

Finals del segle XIII-XIV. Visites guia-

des a les obres de restauració.

• Església de San Pedro Apòstol

Finals del segle XIII-XIV.

• Església de San Miguel Arcàngel

Segles XIV-XV.

• Església de San Vicente Mártir

Segles XV-XVI.

• Casa del Cordó

To rre del segle XIII i palau del segle XV.

• Torre de Dña. Ochanda

Segles XV i XVI. Seu del Museu de

Ciències Naturals.

• Palau de Bendaña

Segle XVI. Seu del Museu Fournier de

Cartes.

• Palau de Montehermoso

Segle XVI. Actualment Centre Cultural

Montehermoso.

• Palau d’Álava-Esquibel

Segle XVI.

• Palau Villasuso

Segle XVI

• Plaça d'Espanya i Casa Consistorial

Finals del segle XVIII

• Els Arquillos

Principis del segle XIX.

• Palau de la Diputació

Segle XIX.

Bellesa i modernitat

L'expansió de la ciutat en els segles XIX i

XX ha sabut adequar la tradició estètica

a les noves arq u i t e c t u res, a les necessi-

tats actuals, creant espais i estru c t u re s

d'indubtable bellesa. La tornada a l'Edat

Mitjana i el gust per l'exòtic són alguns

dels trets que caracteritzen el moviment

romàntic que en aquesta ciutat es mani-

festarà tant en jardins com en constru c-

cions. El jardí romàntic per excel·lència

és La Florida, on tot el Nadal s'instal·la

un pessebre compost per apro x i m a d a-

ment tres-centes figures de mida natu-

ral. A més a més, altres passejos faciliten

al caminant l'observació de les arq u i t e c-

t u res del trànsit del segle XIX al XX:

palauets regionalistes i històrics com

Ajuria Enea, Palau de Zulueta i Palau

A u g u s t i .

Al costat de la florida i al centre neuràl-

gic de la ciutat actual, s'aixeca una de

44 desembre 06

■ reportatge

les obres més ambicioses del segle XX

dins l'estètica del neogòtic: l'església de

María Inmaculada, coneguda com a

Catedral Nova.

La segona meitat del segle XX ha vist

emergir nombrosos edificis interessants

de divers caràcter: noves parròquies

com la Coronació, obra de Miguel

Fisac, el Palau de Justícia, etc. en els

quals s'evidencia que Vitoria-Gasteiz és

a l'avantguarda de l'arquitectura actual.

Llocs d'interès

• Concatedral de María Immaculada

(Catedral Nova)

Seu del Museu Diocesà d'Art Sacre.

• Parc de La Florida

Jardí Botànic amb varietat d'espècies

arbòries. Vetlladors i terrasses. Con-

certs al quiosc. Pessebre monumen-

tal al desembre.

• Palau Augusti

Seu del Museu de Belles Arts.

• Palau Zulueta

Jardins públics.

• Esglesia de la Coronació

• Centres cívics (Europa, Iparralde, Al-

da-be, Judimendi, Hegoalde,

Lakua…).

• Nadal: Pessebre monumental

Un pessebre de mide natural, amb

a p roximadament 300 peces,

s'instal·la al romàntic Parc de La

Florida el mes de desembre.´´

Oferta cultural

Una altra raó per conèixer Vi t o r i a -

Gasteiz és la diversitat i riquesa de la

seva oferta cultural al llarg de l'any.

Aspectes excel·lents són el Festival

Internacional de Jazz, així com els festi-

vals de Teatre, Orgue, Folklore i Música

Antiga. El dinamisme cultural té igual-

ment el seu reflex en altres esdeveni-

ments com fires, certàmens i exposi-

cions.

Tot això acompanyat d'una especial

dotació com a ciutat de congressos des

que, el 1989, s'inaugura el primer

palau de congressos de la comunitat

autònoma basca: el Palau de Con-

gressos Europa.

Museus

Nombrosos testimonis de la història,

l'art la natura i fins i tot la tradició indus-

trial de la ciutat estan representats en

els fons i col·leccions que alberguen els

museus de Vitoria-Gasteiz. Un ventall

ampli i atractiu de possibilitats s'obre a

tot aquell interessat en aquest aspecte

de la cultura:

• Museu d'Armeria

• Museu d'Arqueologia

• Museu de Belles Arts

• Museu de Ciències Naturals

• Museu Fournier de Naips

• Museu d'Art Sacre

• Artium

• Museu dels Fanals

Gastronomia

L'hospitalitat d'aquesta terra ha anat

sempre acompanyada del bon menjar

que, juntament amb la qualitat del vi,

fan les delícies del visitant. En el marc

de la cuina basca, la bondat de

l'Alabesa ve donada per la varietat dels

productes de la terra a què acompan-

yen els famosos caldos de La Rioja ala-

besa.

És interessant així mateix degustar txa-

kolí i sidra, productes típics del País

Basc.

Entre els productes típics de la gastro-

nomia cal destacar el Vi de Rioja

Alabesa, el formatge d'ovella Idiazábal i

la patata alabesa. Els perretxikos o

bolets de Sant Jordi, cargols, hortalisses

(penques de bleda, baves, etc.).

Els plats típics a destacar són: estofat

d’alubies pintes d’Àlaba, patates amb

xoriço, penques de bledes farc i d e s ,

p o rrusalda, remenat de perre t x i k o s ,

truites amb pernil, crancs de riu en sal-

sa, chuletillas d'anyell a la brasa, chule -

tón de bou a la graella, a la planxa o a

la brasa, guatlles estofades, faves a la

vitoriana, un bon formatge d'ovella

Idiazabal, unes peres al vi negre de La

Rioja alabesa, pomes al forn, pastís

Gasteiz, goxua, els típics Vasquitos i

Nesquitas, i les trufes, la infinitat de

postres dels pastissers alabesos i tot

això regat per un bon txakolí de la zona

d'Ayala.

Allotjament

A Vitoria-Gasteiz, els hotels ofereixen un

servei de qualitat apreciable. La pràcti-

ca totalitat estan ubicats en zones cèn-

triques i la seva construcció és recent.

Els hotels construïts fa més temps han

rehabilitat les seves instal·lacions i com-

peteixen en infraestructures i serveis

amb els més moderns.

Maribel Álvaro

Fotos cedides pel Servei de Congressos

i Turisme de Vitòria-Gasteiz ■

El President,

la Junta Directiva

i tots els que treballem al

Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

us desitgem Bon Nadal

i un millor any 2007

galens 47

Feia uns dies que havia re c e p t a t

aquella potinga gràfica d’un

e s c u r ç a - d i t s - l l a rgs quan vingué

a la consulta del carrer de

Méndez Núñez, una noieta,

que jo havia vist néixer i

que amb els anys

havia esdevingut

una de les joves

més boniques

del moment a

Ta r r a g o n a .

No venia per

ella, que

estava molt

sana, sinó a

buscar unes

receptes per

a la seva àvia.

Com que ens

teníem molta fran-

quesa i a l’ensems

estimació, com solia

succeir entre les famílies i

el seu metge de capçalera, jo

li vaig comentar que la tro b a v a

molt “guapa”, (no obstant la pro f e s s i ó ,

allò era natural). E n t re altres coses li

vaig preguntar: Que no festeges? Ella,

tota coqueta, em va contestar: Ai senyor

Aleu, no em vol ningú! A veure si vostè

em troba un nuvi, però que sigui

maco… I jo, que acabava de pre s c r i u re

les receptes, maquinalment li vaig con-

testar en lloc de “ja t’ho miraré”, “ja t’ho

receptaré”. Ella automàticament, que

era molt llesta, encara digué: A veure si

tindré la sort com amb les medicines

que m’ha receptat que sempre m’han

fet efecte. Com era habitual, al marx a r,

em feia un petó, i anava directament a

la Farmàcia Sanromà, on l’atenien amb

p romptitud al ser tan simpàtica; el

dependent de la farmàcia al donar una

ullada a les

receptes es

detingué al veure el contingut d’una d’e-

lles i quasi sense aixecar la mirada, li

p reguntà: És veritat que no festesges? i

ella li va contestar afirm a t i v a m e n t . El noi

continuà preguntant-li que com podia

s e r, essent tan bonica… i ella conti-

nuant aquell “filtreix” digué. Es que no

piquen! Ell volia fer el valent, però no

s ’ a t revia. El cas és que era un bon noi,

ben plantat i atractiu.

La cosa va anar allargant-se i el xicot li

va dir que altres vegades que havia anat

per la farmàcia ja s’hi havia fixat amb

ella malgrat que no li havia dit res i…

A l e s h o res la noia pre g u n t à : E s c o l t a ,

com és que avui em dius tot això? Ell,

contestà automàticament: Oh, per la

recepta! I ella, com que ho ignorava, no

reaccionava, fins que després d’una

estona li mostrà la meva recepta i ella es

feu un tip de re i u re… ¡Mecatxis el Dr.

Aleu, ja me l’ha fet. ¡Oh, si és que m’ho

havia dit! No he caigut!… El

S r. Aleu és molt cone-

gut i m’estima molt i

s e m p re em fa

“ c a r a n t o n y e s ”

amb les seves

p reguntes, saps?

Però ell, mig ace-

rat, li anava

seguint la con-

versa que com

veieu es va fer

i n t e ressant i li va

etzibar de cop.

Escolta, hem

p o d r í e m

p a r l a r ?

P e rquè a

mi m’a-

g r a d e s

molt per

la teva

figura i

s i m p a t i a .

Total, que

allò es convertí en

una veritable

“declaració amoro s a ”

que va continuar seriosament i tant fou

així, que arribà fins al casament.

Després diran que aquelles receptes no

feien efecte. ■

Reproduïm una de les receptes del Dr. Aleu que ha recopilat en un llibre Antoni Panadès

Un nuvi ben guapo

còctel ■

48 desembre 06

■ còctel

"Un pessimista és un optimista amb experiència"

François Truffaut (cineasta francès)

"Gairebé tothom paga gustós els favors petits; molts són els que

agraeixen els mitjans; però, desgraciadament, és rar que no es

correspongui als grans favors amb la ingratitud"

F. de la Rochefoucauld (escriptor francès)

"M’agradaria viure pobre… però amb molts diners"

Pablo R. Picasso (pintor espanyol)

"Una escena entre un home i una dona té sempre tres versions diferents:

el que diu l’home, el que diu la dona i el que realment va ocórrer"

León Daudí (escriptor espanyol)

Gastronomia

Sopa de nadal i carn d’olla

L’antiga I+D

Plat exquisit, molt propi per als

dies de fred i molt típic per al

dinar de Nadal. Aquest és un

àpat molt complet i de preparació rela-

tivament senzilla. Jo, acostumo a fer -

neuna variant per tal de donar-hi un toc

més festiu, que és farçir els galets amb

una mica de carn que he preparat per

fer la pilota (els deixo preparats i els

guardo a la nevera en una carmanyola).

Aquest plat el podeu preparar el dia

abans, així encara estarà més gustós i

tindreu temps per dedicar-vos al guar-

niment de la taula i, està clar, al guarni-

ment del vostre aspecte personal per tal

d’estar molt macos i maques per rebre

als convidats. Això sí, no oblideu que

els galets s’han d’abocar a la cassola el

mateix dia, i poc abans de començar a

dinar, mentre feu l’aperitiu, ja que de

fer-ho el dia abans, aquests quedaríem

pansits.

Temps de cocció: 4 hores aprox.

Ingredients (per a 6-8 persones): 500 g.

de carn de vedella (tipus jarret), 1/4 de

gallina, pollastre (3 pits), 300 g d'orella

i morro de porc, 1/2 peu de porc, 1 os

de pernil sec (posat en remull el dia

abans), 150 g de cansalada, 1 os d'es-

pinada de porc, 1 os de genoll de vede-

lla, 1 os de moll de vedella, 1 botifarra

blanca, 1 botifarra negra, 500 g de

cigrons cuits, 300 g de patates, 1 col

verda arrissada, 1 nap, 1 pastanaga, 1

xirivia, 1 porro, api.

Per a la pilota: 250 g de carn de porc

picada, 250 g. de carn de vedella pica-

da, 100 g de cansalada picada, 10 g de

pinyons (remullats 2 hores abans), 1

tòfona negra en làmines (trobareu a

qualsevol supermercat a bon preu), 1

ou, unes molles de pa remullades en

llet, 1 all, julivert, sal, canyella en pols,

1 cullerada de farina

Per a l’escudella: 300 g de galets gros-

sos.

Preparació

Netegeu i renteu el peu de porc, l'orella i

el morro, la gallina i el pollastre.

Poseu una olla al foc amb 5 litres d'aigua,

afegiu-hi totes les carns i els ossos, fins

que bulli. Tan bon punt comenci a bullir,

escumeu be i treieu totes les impure s e s

que pugin a la superficie. Afegiu-hi la pas-

tanaga, el nap, la xirivia, l'api, el porro, tor-

neu-ho a escumar. Deixeu que bulli 2

h o res, aproximadament; aleshores les

c a rns ja seran prou toves.

Afegiu-hi els cigrons, la col, les patates

tallades a trossets i la pilota (que ja hau-

reu preparat), i quan quasi ja estigui fet,

afegiu-hi també les botifarres. Deixeu

bullir uns 10 minuts mes. Tot seguit,

rectifiqueu de sal.

Quan tot estigui ben cuit, coleu el brou.

Prepareu l'escudella amb el brou colat i

els galets, que anirem tirant quan el

brou estigui bullint. Ho deixarem bullir

uns 15 minuts. L'escudella se serveix

ben calenta i, després, en una safata

ben posades les verdures i en una altra

les carns, tallades a trossos, un cop reti-

rats els ossos.

P reparació de la pilota: en un bol, poseu

la carn de vedella, la de porc i la cansa-

lada, tot picat; afegiu-hi l'ou, els pin-

yons, la tòfona, el julivert, ells alls picats

i les molles de pa prèviament re m u l l a-

des en llet; assaoneu amb sal i pebre i

una mica de canyella en pols; tre b a l l e u -

ho bé primer amb una forquilla, després

es pot fer amb les mans, fins que tot

hagi quallat, formeu llavors la pilota,

mirant que tingui una forma quasi ova-

lada, enfarineu-la i poseu-la al bro u .

Bon profit i bones festes!

Maribel Àlvaro ■

Per pensar una estona

galens 49

humor ■

50 desembre 06

■ intercanvis / anuncis gratuïts

• REF. 0319- XVI BECA MUTUAL

MÈDICA per a la realització d’un treball

d’investigació. Mutual Mèdica dóna

suport als metges joves amb aquesta

beca dotada amb 9.000 euros, destina-

da als metges residents d’últim any o als

que hagin acabat la residència els dos

últims anys. Les bases de la beca es

poden consultar a la pàgina web de la

mutualitat: www.mutualmedica.com.

• REF. 304- ES VEN electrocardiògraf

model Cardioscript CD 3100, SCHAR-

ZER-PICKER, molt complet i en perfecte

estat. Tel. 977 441 929 (Sra. Maria).

• REF. 305- VENC aparell per prendre la

tensió arterial amb peu, de columna de

mercuri, preu econòmic. Tel. 977 342

939.

• REF. 306- VENC diferents aparells

mèdics (electro c a rdiògraf, ecocard i ,

ergometria, holter d’events, radioscòpia,

electrocardiòfrag portàtil, desfibril·lador,

espiròmetre, refroton i equip informàtic).

Tel. 977 500 393 o 93 753 05 16 (Mari

Carmen).

• REF. 307- VENC aparell LÀSER DIODO

per a tractaments dermatològics i vascu-

lars. Tel. 609 202 822.

• REF. 308- VENC ecògraf portàtil Aloka

SSD-500 amb sondes convex i vaginal,

impressora Sony i carro. Perfecte estat.

Tel. 977 244 651.

• REF. 0293- VENC TC 3000 (aparell ter-

mocoagulador) per a tractament estètic

de varicositats, cuperosi, telangièctasi i

punts rubies. Tel. 977 652 785 (nits).

• REF. 0316- ES LLOGA despatx zona

Mercat Central de Reus. Tel. 625 461

684 / 609 703 788.

• REF. 0323- ES LLOGA despatx al cen-

t re mèdic Medicina i Fisioteràpia

Fontanet al carrer Rovira i Virgili de

Tarragona. Actualment el centre compta

amb el servei de fisioteràpia, nutrició clí-

nica, medicina estètica, làser dermatolò-

gic, psicologia i neuropsicologia. Tel. 615

937 794 o xfr@menta.net (Javier

Fontanet Royo).

• REF. 0324- ES VEN xalet unifamiliar a

Renau (Ta rragona), de dues plantes,

amb 240 m2 construïts i 1.500 m2 de

terreny urbà. Tel. 616 974 055.

• REF. 0325- ES VEN pis habilitat com a

consulta mèdica al centre de Tarragona.

En perfecte estat. Superfície aprox. 55

m2. Tel. 646 377 977.

• REF. 0326 - ES LLOGA plaça de pàr-

quing amb traster opcional a l’av.

Mallafré Guasch (davant de l’Hospital

Joan XXIII). Tel. 977 793 337.

• REF. 0327 - ES LLOGUEN despatxos

mèdics per dies a Reus. Raó: Sra.

Abelló. Tel. 977 311 775.

• REF. 0328 - ES LLOGA despatx de con-

sulta mèdica situat a la Rambla Nova i en

ple funcionament. Interessats trucar al

977 248 400 (horari d’oficina).

• REF. 0329 - ES VEN casa adosada a

Altafulla, Mirador dels Munts. 110 m2,

garatge, terrassa solàrium, 3 habitacions,

jardí i piscina comunitària. Particular.

Truqueu de 21 a 23 h. 977 220 820 -

629 078 463.

• REF. 0330- LLOGO plaça d’aparca-

ment gran i fàcil d’aparcar. Molt a prop

de la pl. Imperial Tàrraco. Interessats

trucar al tel. 647 562 376.

• REF. 0296- ES VEN a oculista el 40%

d’accions d’un centre de reconeixement

de conductors ubicat al Baix Ebre .

Motiu: jubilació. Tel. 977 441 149.

• REF. 0312- ES VEN ecògraf Kre t z -

Combison 311A amb sonda vaginal i

i m p ressora Sony, colposcòpia Optomic-

OP C2, amb monitor i card i o c ò g r a f

Sonicaid FMS. Tel. 977 440 469.

• REF. 0320- ES VEN esteristant auto-

màtic Steribox – Master “Galfa Iberica”

300º - 60 m. Germicida UV. Preu a con-

v e n i r. Tel. 977 216 226.

• REF. 0321- ES VEN llitera d’explora-

ció elèctrica articulada, amb accessoris

de ginecologia, i taula de despatx

d’1,40 m. amb calaixos. Tel. 690 603

1 7 0 .

• REF. 0322- ES VEN consultori de 91

m2 ubicat a To rtosa amb tres despat-

xos, sala d’exploracions, sala d’espera,

a rxiu, bany complet, terrassa, dorm i t o r i

i cuina equipada. Tel. 977 500 393 o

93 753 05 16 (Mari Carmen).

• REF. 0323- ES VEN 33% de la Societat

CMT, Serveis Mèdics, SCP, situada al

passeig de la Sort, 38-40. Inclou la pro-

pietat del local comercial en planta bai-

xa. 155 m2.

. Totalment equipat i en fun-

cionament com a centre mèdic. Raó:

JBoronat. orona@hotmail.com. Tel. 607

800 857.

• REF. 0317- S’OFEREIX secretària de

direcció i atenció al púbic. Àmplia expe-

riència en treballs administratius. Idònia

per a centres mèdics, consultoris o clíni-

ques. Informàtica, català, castellà, ale-

many i italià. Tel. 650 414 933.

• REF. 0319- S’OFEREIX SENYORA com

a secretària auxiliar per a consulta mèdi-

ca o similar. Tel. 616 274 920.

• REF. 0320- S’OFEREIX SENYORA per

a tasques administratives en despatx

professional o similar amb amplis conei-

xements d’informàtica. Tel. 977 648 937

i 649 143 448.

• REF. 0321- NECESSITA metge genera-

lista amb domini de l’anglès i vehicle pro-

pi per treballar en zona turística.

Interessats truqueu al telèfon 615 518

449.

• REF. 0322- S’OFEREIX diplomada en

Nutrició Humana i Dietètica per la

Universitat de Navarra per treballar a les

p rovíncies de Ta rragona i Lleida.

Interessats contacteu al 678 200 060 o

patri_lizondo@hotmail.com.

Galens recorda a tots els col·legiats l’existència d’un espai, dins la seva publicació, on tots aquests

anuncis són gratuïts. Aquest espai, d’ús exclusiu per als col·legiats, pretén ser un tauler d’anuncis on

es podrà oferir, demanar o canviar qualsevol mena de béns o serveis. Els interessats en el servei que

Galens posa al seu abast hauran d’adreçar-se a: Galens - Via de l’Imperi Romà, 11 bis - 43005 Tarragona