40

Click here to load reader

Edició Galens 162

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Número 162 - Març de 2007 · Vols apadrinar un metge a Matagalpa (Nicaragua)? · Del 22 al 24 de juny, el COMT organitza el VII Congrés de Medicina Tradicional Xinesa a Tarragona · Entrevista amb el Dr. Felip Infiesta, director dels Serveis Territorials de Salut de la Generalitat · El web del COMT supera les 100.000 visites

Citation preview

Page 1: Edició Galens 162

• Vols apadrinar un metge aMatagalpa (Nicaragua)?

• Del 22 al 24 de juny, el COMT organitza el VII Congrés de MedicinaTradicional Xinesa a Tarragona

• Entrevista amb el Dr. FelipInfiesta, director dels ServeisTerritorials de Salut de laGeneralitat

• El web del COMT supera les100.000 visites

• Vols apadrinar un metge aMatagalpa (Nicaragua)?

• Del 22 al 24 de juny, el COMT organitza el VII Congrés de MedicinaTradicional Xinesa a Tarragona

• Entrevista amb el Dr. FelipInfiesta, director dels ServeisTerritorials de Salut de laGeneralitat

• El web del COMT supera les100.000 visites

Viatgi aNova YorkEl COMT, amb l’organitzaciótècnica del SA RACC, ha preparat per al mes de desembre un viatge a la ciutat dels gratacels

Viatgi aNova YorkEl COMT, amb l’organitzaciótècnica del SA RACC, ha preparat per al mes de desembre un viatge a la ciutat dels gratacels

Page 2: Edició Galens 162
Page 3: Edició Galens 162

galens 3

editorial ■

▲ Dr. Josep Maria Solé i PobletPresident del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

Benvolgudes companyes, benvolguts companys

El model de salut català és, sensdubte, un molt bon model,“públic, universal, solidari, equi-

tatiu i gratuït” que els metges no enscansem de defensar, en el sentit mésampli de la paraula, doncs ho fem cadadia esmerçant esforços, sempre consi-derables i moltes vegades extraordina-ris i tanmateix suplint les seves man-cances.

Aquesta és una situació que ens preo-cupa extraordinàriament, especialmenten un moment, en què hi ha factorsque indiquen clarament el cansamentdels professionals i el creixement deldesencís i la desmotivació.

La greu pressió assistencial que no téaturador, el poc reconeixement per latasca ben feta, la remuneració insufi-cient, l'escàs finançament i evident-ment insuficient del sistema per part del'Estat, la marxa de professionals moltqualificats a altres països del nostreentorn immediat i les jubilacions forço-ses difícils d'entendre, són factors atenir en compte i molt si volem fer delnostre sistema de salut no ja el millor,sinó el que al nostre entendre és moltmés important, SOSTENIBLE.

Els metges estem per aconseguir-ho,però malauradament la pilota no és a lanostra teulada. ■

Page 4: Edició Galens 162

4 març 07

■ sumari

editorial ■ 3

5 ■ vida col·legial

vida professional■ 13

18 ■ opinió

solidaritat ■ 20

22 ■ espanya

records ■ 25

26 ■ entrevista

viatges ■ 28

34 ■ temps era temps

còctel ■ 38

40 ■ intercanvis

Edita:Il·lustre Col·legi Oficial de Metges deTarragona

President:Dr. Josep Maria Solé i Poblet

Delegat del Consell de Redacció:Dr. Francesc J. Renau i Altés

Director:Pitu Tarrasa

Consell de Redacció:Dr. Josep M. Solé i Poblet, Dr. Francesc Renau Altès, Pitu Tarrasa, Dr. Xavier AlluéMartínez, Dr. Jaume Fontanet Torres iDr. Baldomero Tormo.

Redacció:Via de lÕImperi Romà, 11 bis 43005 Tarragona Tel. 977 232 012 / 977 232 006 Fax: 977 236 208

Disseny i publicitat:Cop d’Ull Complex Empresarial REDESSACamí de Valls, 81-87, despatx 72 Tel. 977 300 693 www.copdull.net

Maribel Alvaro 616 436 [email protected]

Impressió:Arts Gràfiques Octavi

Fotos:Olívia Molet, Fèlix Adserias i arxiuGalens

D.L.B- 43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521

Galens no comparteix necessàriamentles opinions dels seus col·laboradors,encara que aquestes possibles discre-pàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

Número 162 Març de 2007

Page 5: Edició Galens 162

vida col·legial ■

Recentment, el COMT,seguint amb la seva políti-ca d'aconseguir avantatges

per als seus col·legiats, ha signatdos nous convenis, un ambPIMEC-SEFES, i l'altre amb elGrup Roc-Blanc Hotels.Properament, entre d'altres, tam-bé se signarà un acord amb elRACC. De moment, ja podem ofe-rir-vos un viatge a Nova York queens ha proporcionat en condicionsmolt avantatjoses i que comptaràamb la direcció tècnica de la sevaAgència de Viatges i del quepodreu conèixer més detalls enles pàgines següents.

COMT-PIMEC

Segons les dades de què disposaaquest Col·legi, almenys un 30% delsnostres col·legiats desenvolupen activi-tat per compte propi, bé sigui ambcarácter d'autònom, o sota la forma jurí-dica de societats mercantils, formantveritables empresaris, que ordenen laprestació dels serveis i els mitjans detreball per atendre els seus pacients

En data 1 de març de 2007 es va pro-cedir a signar el conveni d'adhesió delCol·legi Oficial de Metges de Tarragonaa l'associació empresarial PIMEC(Petita i Mitjana Empresa de Catalunya)que engloba una gran part del teixitempresarial, i que compta amb una for-ta implantació entre els micro empresa-ris i els autònoms de tot Catalunya i enespecial a Tarragona.

Aquesta incorporació permetrà alscol·legiats del COMT accedir a determi-nats serveis i convenis amb importantsdescomptes en àmbits com els carbu-rants (amb descomptes de 0,04 euros

per litre) o les telecomunicacions ambrebaixes al voltant del 30% de la factu-ració actual.

COMT-ROC BLANC HOTELS

DÕ altra banda, el Col·legi Oficial deMetges de Tarragona també ha signatun conveni de col·laboració amb elgrup Roc Blanc Hotels, mitjançant elqual els establiments hotelers ofereixenals col·legiats un 20% de descompte(de diumenge a dijous inclosos) i un10% de descompte (de divendres a dis-sabte inclosos), en estades en hotels en

règim d'habitació i esmorzar. Tambédescomptes especials en programes desalut i bellesa (excepte serveis a la car-ta) als nostres Centres Termals, en l'en-trada a l’Espai Lúdic Termal Aquatonic(Montbrió), en programes Hotel +Forfait ski Vallnord (Andorra).(Descomptes aplicables sobre tarifapública i les ofertes que trobin a la pàgi-na web).

És imprescindible mencionar en elmoment de les reserves el codi: BonusFidelitat Col·lectiu Col·legi de Metgesde Tarragona 2007/915.

galens 5

El COMT signa dos nousconvenis de col·laboració

▲ El Dr. Josep Maria Solé, amb Joaquim Sendra, president PIMEC-SEFES Tarragona.

Page 6: Edició Galens 162

També cal presentar una identificacióen el moment del Check-In de l'Hotelescollit.

Període de validesa: Tot l'any 2007,excepte Setmana Santa, del 2 al 10 dedesembre de 2007 i Nadal, i sempreconsiderant en les ofertes els períodesindicats.

El grup disposa de tres ofertes: HotelRoc Blanc (de 157 habitacions, 4júniors suites i 3 suite), HotelPanorama, al centre comerciald'Andorra, amb 177 habitacions, iL’Hotel Termes Montbrió, de 214 habi-tacions amb 8 suites, Centre Termal iAquatònic.

6 març 07

■ vida col·legial

▲ Aquatònic de Termes de Montbrió del Camp, del grup Roc Blanc Hotels.

▲ El COMT prepara, amb la direcció tècnica del SA RACC, un viatge a Nova York el mes de desembre.

Viatgi a Nova York, amb el COMTEl COMT, a través de l'agència de viat-ges del SA RACC (GC34MD), ha acon-seguit un número limitat de places pera col·legiades/col·legiats, i familiars iamics acompanyats d'un col.legiat,amb un preu i unes condicions moltinteressants per viatjar a Nova York,en el pont de la Constitució (2-8 dedesembre)

T'imagines visitar Nova York en unesdates en què la Gran Manzana semblauna bombonera de cristall, tota guarni-da amb llums, desfilades i especta-cles, i el gegantesc arbre de Nadal delCentre Rockefeller... Descobrir el colorde Harlem i les seves misses deGospel, passant per la catedral mésgran del món, una de les més presti-gioses universitats i el nou passeig delriu Hudson... Un recorregut pel pontde Brooklyn, els centres municipals, lazona zero WTC, el districte financer i elfamós ferri a Staten Island, amb vistesa la ciutat i a l'estàtua de La Llibertat...Passejar per les botigues més presti-gioses del món, el Rockefeller Center,les places de Central Park, sense obli-dar el magnífic Times Square, elsespectacles de Broadway...

La sortida és des de Tarragona. Unautocar ens traslladarà fins a l'aeroportdel Prat, on agafarem l'avió directe finsa Nova York, per gaudir d'una estadade 6 dies i 5 nits al Gran HotelSheraton, al centre de Nova York. Totper nomès 2.150 €.

Visita la web del Col·legi Oficial deMetges de Tarragona i hi trobaràs total'informació i contingut del viatge, i fesla teva reserva el més aviat possible. Elnombre de places és limitat i la reser-va es fara per ordre d'inscripció.www.comt.cat

Page 7: Edició Galens 162
Page 8: Edició Galens 162

8 març 07

■ vida col·legial

Josep Adserà Martorell va promou-re i realitzar les gestions per posara Tarragona una delegació de la

Facultat de Medicina de la UniversitatCentral de Barcelona, que es canalitza-ren des del primer moment, a partir de1973, mitjançant el Col·legi de Metges.

Tanmateix, no s'obtingueren resultatsfins l'any 1977, a conseqüència delsacords presos en una reunió mantingu-da a Tarragona, el 7 de juny, amb laparticipació del Rector de la Universitatde Barcelona, Dr. Obiols; el VicerectorDr. Trasseres; el Governador Sr. RobertGraupera; el President de la DiputacióSr. Clua, i els representants del Col·legide Metges srs. Domènech i Adserà.

El Dr. Obiols manifestà que el motiu de lareunió era tractar de crear a Tarragona unaltre centre universitari, la segona Facultatde Medicina, com succeeix a Madrid ambla Complutense, amb una segonaUniversitat a Alcalà. El Col·legi de Metgesentregà una quantitat inicial per liquidarles primeres despeses. Aquestes, el mesde març de 1978 havien arribat a laquantitat de 300.000 pessetes. Les ges-tions continuaren especialment per aredactar els estatuts d'un Patronat quehauria d'acompanyar-se a totes les dele-gacions universitàries tarragonines, i a pri-mers de novembre, començà el primercurs acadèmic.

De manera provisional la Delegaciós'instal·là a la Universitat Laboral. Elpressupost dels tres primers anys com-portà l'ensenyament dels cursos deLlicenciatura, període preclínic.

Des que va ocupar la gerència del'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla,any 1968 fins l'any 1990, Adserà vaimpulsar la modernització i incorpora-ció d'aquest hospital a la XarxaHospitalària d'Utilització Pública.

Currículum

Estudis universitaris

1 Estudis Universitaris de Medicina i Ci-rurgia a la Univ. de Barcelona. (1943-49).

2 Grau de Llicenciatura amb la qualifi-cació d'excel·lent, obtinguda a la prò-pia Universitat, 29 de setembre de1979.

3 Doctorat en Medicina i Cirurgia ambla qualificació d'excel·lent, títol tambéobtingut a la Universitat de Barcelo-na. Tema: L'epidèmia de Tarragonade l'any 1809 i el seu entorn històricen el Principat de Catalunya. La ma-laltia dominant va ésser la febre car-cerària.

4 Metge especialista en aparell digestiui endocrinologia i nutrició per la Uni-versitat de Barcelona.

Exercici professional1 Exercici de la Medicina en les espe-

cialitats d'aparell digestiu, i endocri-nologia i nutrició.

2 Exercici lliure i metge de la SeguretatSocial, i de l'Hospital de Sant Pau iSanta Tecla.

3 Metge de la Seguretat Social des de1950 fins a la seva jubilació l'any1990, després de 40 anys de servei.

Gerència Hospitalària1 Director Gerent de l'Hospital de Sant

Pau i Santa Tecla, l'1 de gener de1968.

2 Diploma per la Direcció General deSanitat en Direcció i AdministracióHospitalària. Curs intensiu celebraten la Universitat Menéndez y Pela-yode Santander, any 1969.

3 Disposa de molts diplomes per l'assis-tència i participació a Congressosd'Història de la Medicina i Direcció-Administració Hospitalària.

4 Promoure i executar l'ampliació del'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.Aquestes obres van començar l'any1975.

5 Promoure la gran ampliació delcementiri (1991).

6 President del Comitè Executiu delsactes que van tenir lloc amb motiudel IV Centenari de la nova ubicacióde l'Hospital. Anys 1980-1988.

7 Publicacions en premsa sobre qües-tions mèdiques i històriques en gene-ral, i en particular sobre la història del'Hospital. Entre altres cal destacar ladel dia 12 de juny de 1952, la del 29de juliol de 1955, la del 30 de juliolde 1955, la del 21 de març de 1971,la del 25 d'agost de 1974 en el Diaride Tarragona, i la del 4 de setembrede 1969 a la revista Claxon.

Professor de la Universitat deBarcelona1 En l'extensió universitària de la

Facultat de Medicina de Reus, des delcurs 1982 fins el 1988. Assignaturad’Història de la Medicina.

2 Concessió i lliurament, pel RectorSenyor Bricall, de la medalla de platade la Universitat, amb motiu d'arribara la jubilació. Acte solemne que vatenir lloc a Tarragona, el 18 d'octubrede 1988.

3 Formar part d'alguns tribunals detesis doctorals. ■

El COMT dedica l’any acadèmic a la figura de Josep Adserà

▲ Dr. Josep Adserà.

Page 9: Edició Galens 162

galens 9

vida col·legial ■

El web del COMT, que des de fa unany i mig comptabilitza les visitesrebudes, ha assolit la xifra de

100.000 entrades, cosa que significaque cada dia rep, de mitjana, més de200 visites. Cal destacar que, en elsúltims mesos, aquestes s'han incremen-tat significativament, la qual cosa animaels que realitzem el web a intentar millo-rar-ne, dia a dia, el contingut i l'atractiu.Per aquest motiu, estem oberts -nopodia ser d'altra manera- als seus sugge-riments. I parlant de suggeriments,aquests, conjuntament amb la informa-ció que interessa als usuaris i professio-nals, són els principals arguments de l’o-ficina oberta de l'usuari, activada recent-ment al web. Amb la posada en marxad’aquesta agenda, es compleix un delspunts programàtics de l'actual junta degovern. Esperem anar innovant el nostreweb, comptant sobretot, amb la vostraparticipació i opinió.

Gràcies a tots per aquesta fita i, espe-cialment per la seva implicació i bon fer,a Maria del Mar Orellana, directora

administrativa del COMT, i a IsaacLòpez, responsable informàtic i “mane-tes” del web. ■

El web del Col·legi de Metgessupera les 100.000 visites

Page 10: Edició Galens 162

10 març 07

■ vida col·legial

Des de fa molts anys el Col·legi deMetges de Tarragona ha estatlluitant per aconseguir un reco-

neixement oficial i una regulació de l'a-cupuntura a Catalunya. L'objectiu de lanostra pretensió ha estat sempre orien-tada a oferir aquest mil·lenari serveiterapèutic a la població amb garantiesper a mantenir la salut, donada la sevademanda social.

En aquest sentit és de remarcar l'esforçrealitzat per part del nostre amic i anticpresident Dr. Josep M. Bertran. Un delsfruits de la seva gestió fou la creació dela Fundació Europea de MedicinaTradicional Xinesa, de la qual actual-ment forma part activa el nostreCol·legi.

Malgrat alguns entrebancs, cal dir quehan estat moltes les fites aconseguidesdurant aquests darrers anys. En cita-rem algunes: la Fundació està partici-pant constantment en la formació d'a-cupuntors mitjançant la prestigiosaEscuela Siperior de MedicinaTradicional Xinesa, filial de la BeijingUniversty of Chinese Medicine de la RPde Xina i reconeguda per la YunnanUniversity of Traditional ChineseMedicine. Puc donar fe, donada lameva experiència durant els meus anysde formació com a metge acupuntor,que les classes impartides pel professo-rat de la ESMTC a la Facultat deMedicina de la Universitat de Barcelonahan estat i són d'un excel·lent nivell.

Tanmateix, hem tingut molt a veure enla constitució del nou Decret deRegulació sobre l’exercici de les terà-pies naturals, de 30 de gener. Vàremformar part del grup de treball que haassessorat el Departament de Salut dela Generalitat de Catalunya en la tasca

d'elaboració del seu contingut el qual,tot i que no ha estat el text ideal,almenys sí permetrà tenir una eina pio-nera a Europa per a poder mantenir uncontrol de la pràctica d'aquestes terà-pies (Naturopatia, Naturopatia amb cri-teri homeopàtic, Acupuntura, Teràpiatradicional xinesa, Kinesiologia, Osteo-patia, Shiatsu, Reflexologia podal, Espi-nologia, Drenatge limfàtic, Quiromas-satge, Diafreoteràpia i Alliberació holís-tica de l'estrès).

En un altre ordre de coses, els dies 22,23 i 24 de juny el COMT organitzarà elVII Congrés Internacional de MTX iSimposi Internacional d’Acupuntura,

Moxibustió i MTX al Palau Firal i deCongressos de Tarragona. Cal dir queentre els patrocinadors acadèmics des-taquen la Beijing University of MTC(R.P. Xina), la Yunnan University ofTMC (R.P. Xina), Florence University(Italia), Middlesex University (RegneUnit), National Polilytechnic University(Mèxic), Technical University Munich(Alemanya), TCM University LISHI(Àustria), Vienna University (Àustria) i laUniversitat Rovira i Virgili de Tarragona,entre d'altres.

Com a membre del Comitè Organit-zador m'és un honor poder col·laboraramb figures d'internacional rellevància

Els dies 22, 23 i 24 de juny se celebraa Tarragona el VII Congrés Internacionalde Medicina Tradicional Xinesa

Page 11: Edició Galens 162

vida col·legial ■

11galens

dins el món de la Medicina TradicionalXinesa com el Doctor Ramon M.Calduch, Dr. Zhu Guoguang, Dr. NiuXin, Prof. Federico Marmori, Dr.Andreas Bayer, Dr. Carlos Llopis, etc.Els interessats en el congrés podenconsultar més informació a la www.con-gress.mtc.es

Pel que fa al cens de MetgesAcupuntors de la província, tot i sabentque n’hi ha més, s'han inscrit 3 mem-bres (Dra. Elisabet Musté, Dra. MªAntonia López i Dra. Mª TeresaHuguet). Agrairíem que tant els metgesestudiants de Acupuntura com els queja la practiquen, s'inscriguin al nostrecens i, d'aquesta manera, es pugui ferl'acreditació des del el Col·legi a finalsd'any.

Així doncs, totes les fites assolides,orientades a la consolidació i promociód'aquesta altra manera de veure lamedicina, ens estimulen a tirar enda-vant més projectes… tal vegada el prò-xim sigui la realització d'un màster enAcupuntura per a Sanitaris a laUniversitat Rovira i Virgili. ■

▲ Dr. Miquel Sanchis Bernabeu, responsable dela Secció d'Acupuntura del COMTVocal de la Fundació Europea de MedicinaTradicional ChinaVocal a la Comissió Assessora per a laRegulació de les Teràpies Naturals delDepartament de Salut de la Generalitat deCatalunya

“L'objectiu de lanostra pretensió haestat sempre orientata oferir aquestmil·lenari serveiterapèutic a lapoblació ambgaranties per amantenir la salut”

Page 12: Edició Galens 162
Page 13: Edició Galens 162

galens 13

Els metges de la sanitatpública i concertada deCatalunya cobren el salari

fix més baix de l'Estat, tot i queel seu nivell retributiu milloraamb els incentius variables i lacarrera professional, fins a situar-se en una franja intermèdia encomparació amb la resta decomunitats autònomes.

Aquesta és una de les conclusions delsprimers estudis elaborats pel Consell de laProfessió Mèdica, en els quals també esconstata la falta de facultatius, sobretotanestesiòlegs, pediatres, psiquiatres,radiòlegs i ginecòlegs en els hospitalscomarcals, i metges d'atenció primària enl'àmbit rural.

El metge d'un hospital de l'Institut Catalàde la Salut (ICS) o de la Xarxa Hospitalàriad'Utilització Pública (XHUP) cobra unsalari fix de 37.600 euros anuals bruts, elmés baix de l'Estat, molt per sota dels45.400 euros que cobra un del PaísBasc.

La situació és similar en l'atenció primà-ria. El facultatiu català percep una retribu-ció fixa de 36.000 euros a l'ICS i 35.700euros a la xarxa concertada, mentre quea València, la comunitat amb el fix mésalt, el metge de primària guanya 48.700euros.

L'estudi sobre els salaris mèdics, realitzatper la comissió de l'exercici professionalque presideix el secretari general deMetges de Catalunya, Patricio Martínez,també revela que, si al sou fix, se li sumenels complements variables estàndard(DPO, segon nivell de carrera professionali tretze anys d'antiguitat), la retribució delfacultatiu de l'ICS pot arribar a situar-se enla part intermèdia de la taula.

En aquest cas, el metge d'un hospitalpúblic de la sanitat catalana podriacobrar fins a 56.200 euros anuals bruts,només superat per l'especialista d'unhospital d'Extremadura amb 58.000euros. En canvi, el metge de la xarxaconcertada de Catalunya, tant d'hospitalcom d'atenció primària, continuariaestan a la cua de les retribucions fixesmés variables de l'Estat.

Finalment, l'anàlisi confirma que el preude l'hora de la jornada complementària(guàrdia) en el sistema sanitari català ésel més alt de totes les comunitats autò-nomes, gràcies a l'acord de sortida devaga signat l'any passat per Metges deCatalunya. Els facultatius catalans tam-bé són els que tenen la jornada laboralmés llarga.

D'altra banda i en clau interna, l'estudiretributiu assenyala que el metge d'hos-pital de la XHUP pot guanyar entre2.000 i 6.000 euros més que el metgede l'ICS en els primers quinze anys detrajectòria professional. No obstant això,després aquesta situació s'inverteix i elmetge d'hospital de l'ICS pot arribar acobrar 5.000 euros anuals bruts mésque el de la XHUP.

Pel que fa a l'atenció primària, durantels primers quinze anys els salaris sónmolt similars entre la xarxa pública i laconcertada, malgrat que el facultatiu del'ICS fa una jornada setmanal de 36hores i el de la XHUP en fa 40. Ara bé,posteriorment el metge de primària del'ICS pot guanyar entre 3.000 i 6.000euros més que el metge de primàriaconcertada.

L'estudi sobre la demografia mèdica,elaborat per la comissió de l'ordenacióprofessional que coordina el president

del Col·legi Oficial de Metges deBarcelona (COMB), Miquel Bruguera,indica que Catalunya té un dèficitimportant de metges, malgrat disposard'una de les taxes de facultatius percada 1.000 habitants més altesd'Europa.

Aquesta mancança de professionals ésdeguda sobretot al creixement demo-gràfic de Catalunya, a l'envelliment de lapoblació i a les peculiaritats del modelsanitari català, basat en una xarxa decentres assistencials molt extensa i pro-pera al ciutadà.

El problema s’agreujarà

El problema s'agreujarà d'aquí a 15anys, ja que es produirà una jubilació enmassa dels metges que ara tenen entre45 i 50 anys, que és la promoció mésnombrosa entre la plantilla en actiu.

Tampoc no ajudarà el fet que Catalunyano tan sols ja no capta facultatius d'al-tres autonomies, sinó que perd personalque emigra a altres sistemes sanitaris,atret per salaris més alts.

Per corregir aquest dèficit de metges, lacomissió proposa, entre altres mesures,retardar la jubilació als 70 anys, allargarvoluntàriament la jornada laboral ambuna millora de les retribucions per la fei-na extra, importar professionals i incre-mentar el nombre de places a les facul-tats de medicina. També planteja reor-ganitzar els serveis especialitzats, inclo-ses les urgències, per territoris en llocde fer-ho per hospitals, afavorint lesaliances entre centres perquè compar-teixin professionals i mitjans.

Font: M.C. ■

El consell de la professió mèdicaconclou que el salari fix dels metgescatalans és el més baix de l’Estat

vida professional ■

Page 14: Edició Galens 162

14 març 07

■ vida professional

Els dies 16 17 de febrer es varencelebrar en l'Auditori FelipPedrell de Tortosa les XXIII

Jornades Mèdiques i de Ciències de laSalut amb el títol d'”Immigració i Salut”.

Durant aquests dos dies els 120 inscritsvan poder debatre i reflexionar sobre lesnoves necessitats sanitàries creadesdarrerament com a conseqüència del'arribada de nouvinguts.

La Directora d'Immigració delDepartament de Salut, Dra. TonaLizana, va presentar el Pla Directord'Immigració en l'àmbit de salut, publi-cat recientment.

El Dr. Oriol Vall, Cap de Servei dePediatria de l'Hospital del Mar deBarcelona, va exposar la seva experièn-cia en l'atenció dels infants en una deles zones de Catalunya amb més pobla-ció immigrant.

En la taula rodona sobre les dificultats ireptes de la immigració en el sistemade salut, diversos professionals de dife-

rents estaments (metge, infermera, far-macèutic, agent de salut i treballadorasocial) van exposar les seves experièn-cies en la gestió de les repercussions enla qualitat de l'atenció sanitària.

El Servei d'Infermeria de Tocologia, del'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta,va guanyar el premi al millor pòster ambel titulat Interculturalitat en la lactànciamaterna.

Amb la comunicació oral Detecció de

l'estreptococ del grup B en orina degestants com a indicador de colonitza-ció vaginal el Servei d'Anàlisis Clíniquesde l'Hospital de Tortosa Verge de laCinta va guanyar el premi a la millorcomunicació oral.

I el premi al millor treball de recerca vaser per el Servei d'Anatomia Patològicadel mateix hospital amb el treball titulatNoves estratègies de quantificacióinmunohistoquímica digital automatit-zada. ■

Celebrades les XXIII JornadesMèdiques de les Terres de l’Ebre

▲ Vista general de les jornades mèdiques.

Page 15: Edició Galens 162
Page 16: Edició Galens 162

16 març 07

De l'informe final sobreaquesta problemàtica,elaborat per la Comissió

d'Ordenació de la ProfessióMèdica formada per: MiquelBruguera (president), Juli deNadal (secretari), Alícia Avila,Sebastià Barranco, Miguel A.Berruezo, Eudald Bonet, JoanCamprubí, M. Teresa Estrach,Albert Jovell, Albert Ledesma,Xavier Mate, Núria Martínez, Ma.Àngels Martos, Vicenç J. Mestre,M. Luisa de la Puente, AntoniRoca, Javier Sobrino, Josep M.Solé, Gustau A. Tolchinsky, iXavier Rodamilans. Destaquemel que seria la priorització de lespropostes presentades que resu-mim en els següents punts.

Accions a curt termini

1.Demorar la jubilació fins els 70anys quan els metges acceptinseguir treballant de forma voluntà-ria i mantinguin la capacitat per fer-ho. Quan no sigui així, jubilació als65 anys amb plenitud de drets.

2.Establir mecanismes que garantei-xin la participació dels metges en elgovern de les institucions i compro-mís de les institucions i els metgesper incrementar l'eficiència del tre-ball a canvi de millores en el desen-volupament professional.

3.Introduir mecanismes que afavorei-xin el compliment de tasques assis-tencials amb mesures que evitinque el metge estigui ocupat en tas-ques burocràtiques que pot fer altrepersonal, evitant que les reunionsadministratives coincideixin ambels horaris de màxima activitatassistencial.

4.Organitzar mecanismes per facilitarel treball conjunt entre professio-nals d'Atenció Primària i d'Hospitalen un escenari de caràcter territo-

rial, que simplifiqui el procés diag-nòstic mitjançant les consultes pre-sencials o per e-mail o per telèfon,evitant visites i exploracions inne-cessàries als malalts, i conseqüent-ment hores de metge.

5.Modificar les mesures restrictivesque impedeixen que es pugui tre-ballar en més d'un centre proveï-dor.

6.Ampliació del nombre d'estudiantsde medicina per neutralitzar l'agu-dització de la crisi causada per lesjubilacions de generacions moltnombroses.

7.Introduir a l'ensenyament reglat deles facultats de Medicina el concep-te de professionalisme i inculcar elsseus valors.

8.Eliminació de les contractacionsprecàries, homogeneïtzació i porta-bilitat de la carrera professional, i,alhora, l’establiment d'una políticad'incentius adequada per garantirla cobertura de tots els llocs de tre-ball.

Accions a mitjà termini

1.Introduir canvis en l'AtencióPrimària que actuïn com a dinamit-zadors d'aquest sector. Aquest seriael cas de fixar horaris de matí i tar-da per facilitar l'accessibilitat alsmalalts, potenciar l'atenció domici-liària i augmentar la capacitat reso-lutiva dels Centres d’AssistènciaPrimària. També caldria introduirconsultes especialitzades ambcapacitat de dur a terme explora-cions.

2.Reformar les urgències mèdiques iquirúrgiques.

3.Establir horaris de matí i de tarda aCentres d’Assistència Primària i alshospitals.

4.Desenvolupar un pla de concentra-ció de serveis hospitalaris especialit-zats establint, en aquest sentit,aliances estratègiques i mecanis-mes incentivadors.

5.Introduir elements de telemedicina ila historia clínica

La necessitat de metges en el sistemasanitari català, causes i solucions

■ vida professional

La Comissió d’Ordenació de la Professió Mèdica ha elaborat un informe. ▲

Page 17: Edició Galens 162

galensgalens 17

Accions a llarg termini

1.Reforma de l'ensenyament de post-grau (especialitat) atenent el principide troncalitat.

2.Educació sanitària de la població perfer un bon ús del sistema sanitari.

3.Introducció de mesures desincentiva-dores de l'ús abusiu del sistema sani-tari.

Consideracions finalsSón molts els factors que poden explicarel desequilibri entre el nombre de met-ges disponibles i el que ens cal per satis-fer totes les necessitats en atenció sani-tària, la majoria dels quals hem descriten aquest informe. Algunes de les solu-cions que es proposen poden ser més

complexes d’aplicar, i poden generarhostilitat tant entre els propis metgescom en determinats poders polítics. Enaquesta relació estan exposats aquestsfactors sense detallar el pes específic decada un, ni determinar el seu impacteper corregir la mancança de metges.L'ordre cronològic que s'ha proposat esbasa sobretot en la factibilitat de la sevaaplicació. Moltes de les propostes que esfan poden contribuir en la correcció d'a-quest dèficit, però al marge d'això podenmillorar el funcionament del sistemasanitari i poden incrementar el grau desatisfacció dels professionals.

Pitu Tarrasa,Director de ‘Galens’ ■

vida professional ■

El Dr. Jordi Delclòs, membred'una nissaga de professio-nals de la medicina “cone-

guts i reconeguts” en l'àmbit mésproper i en el context internacio-nal, especialment als EE UU.

Va néixer a Manchester, l'any 1956.Llicenciat amb Grau (1981) enMedicina i Cirurgia per la Universitat deBarcelona i Màster en Salut Pública perla Universitat de Texas (1988).Formació de postgrau en les especiali-tats de medicina comunitària (1981-1982) medicina interna (1982-1985) ineumologia (1985-1988) a BaylorCollege Of Medicine (Houston), i medi-cina del treball (1986-1988) a l'Escolade Salut Pública de la Universitat deTexas (Houston).

Acreditat com a especialista en medici-na interna (American Board of InternalMedicine,1985), neumologia (Ameri-can Board of Internal Medicine,1988) imedicina del treball (American Board ofInternal Medicine,1990).

Té 16 anys d'experiència docent alsEstats Units, ha publicat més de sei-xanta articles en revistes indexades iha participat en uns 30 projectes derecerca subvencionats, sent IP en 23d'aquests projectes.

Actualment és titular i Full Professorof Occupational Medicine, Director dela Divisió de Salut Laboral i Ambientalde l'Escola de Salut Pública de laUniversitat de Texas i Visting Scientista la Unitat de Recerca en SalutLaboral de la Universitat PompeuFabra.

Així mateix, assessora regularment elgovern nord-americà en temes relaci-nats amb la recerca en salut laboral iambiental (Centers for DiseaseControl and Prevention, NationalInstutes of Health), és membre delcomitè de selecció de revistes MEDLI-NE de la National Library of Medicinei director d'un World HealthOrganization Colaborating Centre inOccupational Health. ■

El Dr. Jordi Delclòs Clanchetguardonat amb “Suma Cum Laudem”

Dr. Jordi Delclòs ▲

“Moltes de lespropostes que es fana l’informe podencontribuir a corregirla mancança demetges”

Page 18: Edició Galens 162

18 març 07

La imatge del metge assegutal costat del llit de la malal-ta, prenent-li el pols, en

l’espera ominosa que afebleixi,que va pintar Picasso fa més decent anys, està en vies de desapa-rèixer definitivament.

Continuem fent servir el terme per areferir-nos als professionals d'atencióprimària que, en un disseny de pràcticaassistencial desenvolupat al segle pas-sat, es fan càrrec de l'atenció immedia-ta dels malalts i en proximitat.

La gradual desaparició de l'assistènciadomiciliària, sobretot en l'àmbit de l'as-sistència pública, així dita “de laSeguretat Social”, no dóna lloc a l'en-contre dels professional i el malalt alvoltant d'un llit.

Això sí, els nous equips d'assistènciadomiciliària reprodueixen el model,però no el concepte. El mateix que lafigura de “metge de família”, la qualitatdel metge de capçalera s'ha atribuït alseu coneixement proper del malalt,quasi íntim. Aquest coneixement pro-per era generador de confiança. Iaquesta confiança, de respecte al diag-nòstic i compliment de tractaments irecomanacions per part del malalt.

Una bona part d'aquesta confiançaraïa en la memòria del professional. Elmetge coneixia el malalt i els seus ante-cedents i història personal. Però això ésun luxe que al segle XXI ja no espodem permetre. Ningú pot refiar-seque un professional se'n recordi de totel que li ha passat, ni que ho faci ambfiabilitat.

L'historial clínic, en les seves versionsen paper o en memòria cibernètica haesdevingut una eina de treball massaimportant, i la complexitat de les dades

recollides i la multiplicitat dels malaltsno permeten deixar els registres nomésque a la memòria humana.

El treball en equip, o el treball delsequips, també acaben per substituir elprofessional únic en l'atenció. Elsmalalts han desplaçat la seva confiançadel professional únic cap als professio-nals disponibles, i tal és l'efecte queaixò té en l'actual inaturable creixementde la demanda als serveis d'urgències:la gent s'estima més que l'atenguin

quan els convé, per part d'un professio-nal desconegut, que no pas pel seumetge que només està disponible uneshores concretes.

No seré jo qui jutgi les bondats o distor-sions d'aquesta realitat. Em limito aconstatar-la. Però si que recomano queels responsables de la distribució del'assistència ho tinguin en compte i ques'adaptin a la realitat.

Dr. Xavier Allué ■

La progressiva desaparició dels metges de capçalera

Picasso (1897). ▲

■ opinió

Page 19: Edició Galens 162
Page 20: Edició Galens 162

març 07

Des de aquestes pàgines dela revista Galens, fem unacrida a la solidaritat, a fi i

efecte que totes aquelles perso-nes que ho desitgin puguin donaruna empenta a aquest projecte enen què es troben implicats met-ges i d’altres professionals de lesnostres comarques.Conegueu tot seguit més detallsde la “Fundació la Campana” idel projecte centrat en apadrinarun metge a San Ramón aNicaragua: Projecte de millora del'atenció sanitària a San Ramón(Matagalpa - Nicaragua)

Fundació privada "El sueño dela campana" [email protected]@yahoo.es

Entitat d'ajuda pel desenvolupamentsostenible a Nicaragua

Origen de la Fundació:

És fruit del desig d'un grup d'amics ineix de l'aportació econòmica desinte-ressada d'un dels seus membres.

Quina és l'essència de "El Sueño de laCampana"?

El seu objectiu principal és la creació dellocs de treball sostenibles.

Actuacions realitzades:

- S'ha construït un alberg d' Ecoturismede Cooperació, a càrrec de 60 homesde la zona. - Actualment treballen 8 persones delpoble en la seva gestió i manteniment. - S'ha creat un viver de plantes autòcto-nes que dóna feina a 70 dones de l'en-torn. - També s'ha creat un hort ecològic ges-tionat per 12 dones. - S'ha fet formació de guies turísticsdestinada a donar feina a 12 joves de la

zona. - S'ha establert cooperació amb laUniversitat Rovira i Virgili de Tarragona,per tal de realitzar el "practicum" d'a-lumnes de la Facultat de Ciències del'Educació i Psicologia a les institucionsde San Ramon. Durant el curs 2005-06hi van participar 4 alumnes, actualment(curs 2006-07) s'hi han desplaçat 8alumnes més. Altres projectes que porta a terme laFundació:

- S'ha iniciat la construcció del "Centr-Cultural y Educativo" (Centre Cívic),destinat a acollir activitats culturals i deformació pels habitants del poble i lescomunitats. - S'ha posat en funcionament el projec-te "Un pont entre Tarragona i S.Ramon", amb l'objectiu d'establir llaçosde respecte i d'amistat entre ambdóscol·lectius de nens. - La Gallineta", projecte dedicat a laconstrucció d'un galliner i a la capacita-ció de dones de la zona per poderampliar l'activitat.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Situació social:

La població total de S. Ramon és de26.980 habitants amb un 10% de

població urbana i el 90% repartida en93 comunitats i "asentamientos" dins la"selva civilitzada".

-Característiques:

- Aigua potable instal·lació, precària oinexistent. - Aigües residuals, manca molt genera-litzada de canalització. - Servei elèctric, no arriba a la majoriade "cases". - Deixalles, sistema precari o nul derecollida i tractament. - Comunicació a través de camins deterra o mal pavimentats. - Població econòmicament activa: - 38% té un treball precari, informal otemporal - 16%. està totalment aturada - 40% treballa només a l'època de reco-llida del cafè - 6% : organització en petites coopera-tives *** La majoria d'habitants viuen dins lapobresa i un bon nombre, dins la pre-carietat extrema. Situació sanitària:

Serveis que ofereix el Ministeri de Salut(MINSA):

- 1 centre de salut al casc urbá - 8 punts d'atenció repartits a les 98

"Apadrinar un metge"

20 març 07

■ solidaritat

Page 21: Edició Galens 162

galens 21

solidaritat ■

Sí, vull col·laborar.Vull col·laborar amb l’aportació, de la manerasegüent: (marca-la amb una X).

12 € cada mes36 € cada tres mesos

AAPPAADDRRIINNAARR UUNN MMEETTGGEE AA SSAANN RRAAMMÓÓNN ((MMAATTAAGGAALLPPAA)) ,, NNIICCAARRAAGGUUAA

72 € cada sis mesos264 € cada any

Per a realitzar la seva col·laboració, inidiqui al seu banc o caixa que sol·licita l’alta d’aquesta referència periodica..Preguem que ens informi al correu de la fundació: [email protected]

FUNDACIÓ PRIVADA “EL SUEÑO DE LA CAMPANA”Entitat d’ajuda pel desenvolupament sostenible a Nicaragua

Número de compte CAIXA TARRAGONA: 2073 - 0306 - 25 - 0110102066

DADES DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Entitat Oficina Control Número de compte

Titular del Compte:

Data: Firma del titular:

comunitats i "asentamientos" professio-nals de la zona: 7 metges, 1 odontòlogai 2 infermeres. Carències rellevants: - recursos sanitaris molt limitats - sobredemanda per part dels pacients - dificultat o impossibilitat de la comprade medicaments Què és pretén de manera prioritària:

Finançar un metge i una auxiliar sanità-ria a temps complet:

- Per "La Casa del Niño". Aquesta ins-titució, coneguda i molt estimada perla Fundació, acull a persones grans iindigents i treballa amb entrega, trans-parència i gran precarietat de recursosamb aquests col·lectius, realitzantatenció sanitària i social. "La Casa delNiño" es compromet també a integrarel metge i 1' auxiliar sanitària, dins elprograma sanitari que, amb granimplicació i dificultats, porta a termeals "asentamientos" i a les comunitatsdel terme de San Ramon: salut pre-ventiva, salut reproductiva, planificaciófamiliar, control prenatal, higiene,nutrició.

- Al centre "Los Pipitos" En aquestaInstitució, ambdós professionals tin-dran cura, igualment, deis 300 infantsi adolescents amb discapacitats físi-ques, psíquiques i sensorials que acu-lli al poble de San Ramon.

FINANCIACIÓ DEL PROJECTE:

Salaris:

- Metge: 270 euros (300 $, aproxima-dament) al mes.

- Auxiliar sanitària: 130 euros (150 $,aproximadament) al mes.

Captació del recursos:

La Fundació Privada "EL SUEÑO DE LACAMPANA" demana als Col.legiats delCOMT, que voluntàriament ho desitgin,l'aportació de 10 euros al mes, en uncompte bancari que la Fundació obriràúnicament per finançar aquest projec-te.

Si es dóna el cas que el nombre de sen-yors col·legiats que fan l'aportaciósobrepassa el del sou del metge i de laauxiliar sanitària, els diners es destina-ran a l'adquisició de material sanitari,cures o medicació.

Els col·legiats implicats, obtindran el25% de desgravació fiscal de les sevesaportacions i rebran, anualment, elresum oficial per la deducció.

Control dels recursos:

El COMT rebrà, trimestralment, unanotificació de com s'han distribuït elsrecursos rebuts: salaris, visites ques'han fet, campanyes realitzades, medi-cació, desplaçaments.

Page 22: Edició Galens 162

març 0722 març 07

■ espanya

El passat 28 de febrer es vapresentar el projecte d'il·lus-tració de l'Hospital Infantil

de La Paz, que es troba emmarcatdins el Pla d'Humanització del'Hospital La Paz. Aquest projecte,pioner en la seva categoria, comp-ta amb la col·laboració de A.M.A.,“La Mútua dels ProfessionalsSanitaris”.

El Pla d'Humanització de l'HospitalInfantil té com a objectiu aconseguirque el nen, durant el temps que estàingressat, es trobi com a casa. Es tractaque l'ingrés hospitalari no trenqui ambla seva vida diària, que s'estimuli l'auto-atenció i la capacitat de decisió, comp-tant per a això amb els pares i els pro-fessionals implicats en aquest procés.

El pla contempla diversos projectes queja estan completament consolidats comsón l'Aula Hospitalària, L'Ocellaire, elsDoctors Somriure de la FundacióTheodora i els programes de Voluntariat,de Musicoteràpia i de Shiatsu. Tambés'han posat en marxa altres projectesmés recents com l'Escola de Bàsquetdel Real Madrid i la connexió a internetgràcies a la xarxa Wi-Fi instal·lada a leszones d'hospitalització. Tots aquests

projectes intenten fer més fàcil i agrada-ble l'ingrés del nen a l'hospital.

Artistes de diferents parts del món, inte-grants de la Fundació Saint a Smile, hanestat els encarregats de realitzar lesil·lustracions en totes les unitats del'hospital infantil, prèvia reunió amb l'e-quip sanitari de l'àrea i l'ajuda dels nenshospitalitzats.

L'objectiu del projecte és reduir l'ansie-tat i desdramatitzar l'estada dels nenshospitalitzats, a més d'influir en elspares i personal sanitari de l'hospital. Noconsisteix simplement a decorar lesparets o zones determinades, sinó quees persegueixen objectius concrets tantdes del punt de vista sanitari, com edu-catiu o cultural.

La unitat d'Oncohematologia és la queha comptat amb la participació directade A.M.A.

L'Hospital Infantil de la Paz és un delscentres de referència nacional per amoltes malalties ja que disposa de totesles especialitats mèdiques i quirúrgi-ques pediàtriques. Té 256 llits i cadaany atén a més de 10.700 nens ingres-sats en plantes d'hospitalització, es rea-

litzen 5.400 intervencions quirúrgiques,121.000 consultes externes i 60.000urgències pediàtriques.

L'acte va estar presentat per RafaelPérez-Santamarina, director gerent deLa Paz, i va comptar amb la presència,entre altres, de Rafael Redondo, direc-tor general de A.M.A. ■

A.M.A., amb el Pla d'Humanització de l'Hospital La Paz de Madrid

Page 23: Edició Galens 162
Page 24: Edició Galens 162
Page 25: Edició Galens 162

galensgalens

records ■

25

L´any 1958 el primer curs deMedicina encara es feia a laUniversitat Central, a la Plaça de

la Universitat de Barcelona. Aquell edi-fici gran i noble que hi ha al davant delBar Estudiantil. Bé l’edifici encara hi és,no sé si el Bar Estudiantil s´ha convertitja en una entitat bancària o no. Fatemps que no paso per aquells indrets.

El primer curs es denominava el curscomú, perquè era compartit per vàriescarreres, Medicina, Farmacia… Cons-tava només de quatre assignatures:Física, Química, Matemàtiques i Biologia,i havis d’aprobar les quatre per passar decurs, això feia que no et poguessis ador-mir. El coco era el càtedro de Física, queara no recordo com es deia, encara que sírecordo el Prof. Gadea de Biologia, elProf, Pascual de Químicas i el més pinto-resc: el Prof. Orus de Matemàtiques, queals mesos de hivern explicava la lliçó a lapissarra sense treure’s l´abric, ni la bufan-da ni el barret. En aquella aula fosca i fre-da de la Central vaig conèixer alguns delsque serien companys de carrera, el LluísGarriga, el Joan Tondo, l´Antoni Reguant,el Jordi Casals... alguns vam anar pas-sant curs darrere curs fins acabar, altreses van anar endarrerint, altres van aban-donar...

Les classes eran al matí. El Metro de lalínea 1, que agafava a la parada deSanta Eulàlia a quarts de vuit em deixa-va puntual al davant de la Universitat.Las tardes eren per passar els apuntsen net, per estudiar i per jugar, dequant en quant, a futbol. L´amicReguant, que era un gran organitzadorde conyes, va formar, per un dia, unequip de futbol per anar a jugar aMollet, per la Festa Major, i ens vamenfrontar a l’equip del poble reforçatpels germans Gonzalvo II i III, míticsjugadors del Barça que ja estaven reti-rats (i que eren naturals de Mollet). Elpartit el van guanyar ells, però a menjara l´hora de berenar, vam guanyar nosal-tres.

Als capvespres sovint anavem a lataberna Las Guapas en un carrer estretper darrere de Correus. No sé per què lideien Les Guapes, jo mai hi vaig veurecap dona al servei de l’establiment. Ensportaven una gerra de vi negre, unsgots i unes olives i passàvem l´estonafumant i xerrant, fent-nos els homes.Sense faltar, cap a les 8 apareixia unxicot jove, no massa més gran quenosaltres, tocava l´acordeó, i deixavadiscretament un got al damunt de lataula, de taula en taula, per si li volies

posar alguna moneda, vint cèntims, unral , una peseta. Alegrava la parròquia ial mateix temps li donava al lloc aquellto mig romàntic, mig bohemi, que alsnous universitaris vinguts de provínciesens semblava un oasi al mig del desert.

Quan sortíem després de sopar, si noanàvem al cine, ens deixàvem caure,algun cop, pel Jamboree, la cova de jazzde la Plaça Reial, allí l´atmosfera era dife-rent, la densitat del fum, la música sordai compasada, la llum difuminada, convi-daven a la intimitat. Intimitat que es tren-cava gairebé cada nit quan apareixien elsmarines dels vaixells de la Sisena FlotaAmericana ancorats al Port, i que com ales pel·licules, les cadires, les ampolles iels cops de puny anaven que volaven, finsque apareixien els de la PM i s´enduienels més aturdits. La pau, el cubata i lesabraçades tornaven i el del saxo, que encap moment havia deixat de tocar, respi-rava més tranquil.

Vam apovar. Al juny, després de moltesnits d´empollar, vam aprovar. Les quatre.Respiració profunda. Com la del músicdel saxo. A l´estiu, en plenes vacances,per una nova ordre ministerial, Ministeriode Educación y Ciencia, el Curs Comúquedava suprimit i els estudiants que arri-bessin de Preuniversitari l´any se-güent,anirien directament a la Facultat deMedicina. La carrera passava de set a sisanys. El curs que tant ens havia fet suarper aprovar-lo sencer, quedava suprimit.Quina jugada!. Això fa que la meva orla(any 1965) sigui molt nombrosa. Inclouels que vam fer Comú i els que van arri-bar l´any següent. Hi havia un companyde Tarragona, dos cursos de Batxiller mésgran que jo, que va anar a estudiarMedicina a València. El primer any vasuspendre el Comú, el segon any va tor-nar a suspendre, juny i septembre. Al ter-cer any, va coincidir amb mi a Barcelona.Va passar tres anys per fer un curs quedesprés van suprimir. Quina jugada!!!

Dr. Jaume Fontanet ■

Quina Jugada!!!

▲ Plaça Universitat. Fons Martín, Biblioteca de Catalunya

Page 26: Edició Galens 162

26 març 07

■ entrevista

Des de començaments d'any,el Dr. Felip Infiesta és elnou Director dels Serveis

Territorials de Salut a Tarragona.A ‘Galens’ hem volgut conèixer lesseves impressions i propòsits decara aquesta nova etapa.

Dr. Infiesta, quins són els principalsobjectius en aquesta legislatura?

Ens els darrers tres anys s'ha anat perfi-lant un nou Model Català de Salut queara hem d'anar consolidant. És unmodel en què els tres actors prioritarissón els ciutadans, els professionals i elterritori.

Pel que fa a la ciutadania, es tracta dedefinir les necessitats per tal de millorar,encara més, l'accessibilitat i l'atencióassistencial. El segon eix important sónels professionals, actors centrals del pro-cés de canvi que s'ha iniciat amb la cre-ació del Consell de la Professió Mèdica,

un òrgan que ha de facilitar l'equiparacióde les condicions laborals i professionalsde tots els treballadors de la sanitat cata-lana. En tercer lloc, però no per aixòmenys important, està la territorialitzaciódel sistema de salut que es materialitza-rà amb la descentralització dels serveisaconseguint, així, la consolidació d'unmodel més proper i equitatiu.

Pel que fa a les nostres comarques,quins són els reptes més importants?

El Camp de Tarragona viu un fenomenque ens diferencia, pràcticament, de latotalitat de Catalunya. Em refereixo algran creixement demogràfic que estàtenint lloc a les nostres comarques i queen els pròxims anys encara serà mésacusat. Cal matisar que el creixementdemogràfic a Catalunya ha estat del 3%mentre que al Camp de Tarragona haarribat al 8%. Aquest fet tan destacable,que a més té diferent incidència siobservem la zona costera o si ens fixem

en l'interior, ens portarà a planificar, ambmolta cura, les noves accions que esportin a terme i que s'han d'adaptar alcreixement demogràfic, ja sigui estacio-nal o permanent.

Però el fort creixement demogràfic no ésl'únic repte, també ens trobem davantl'envelliment de la població i l'arribada denou-vinguts amb cultures i hàbits dife-rents als nostres, dos col·lectius, ambnoves necessitats que ens obligaran aadequar el sistema a noves demandes.

Així doncs, els reptes que el nou modelsocial ens porta repercutiran en la plani-ficació dels espais i de les plantilles deprofessionals de la salut, així com delsserveis necessaris que han de possibili-tat una atenció de qualitat i equitativa atot el territori.

Quina valoració en fa del funcionamentde la taula de l'exercici de la professió?

És una eina important, tant per als profes-sionals com per a la pròpia administracióperquè, a través del Consell de la profes-sió mèdica de Catalunya, es permetràgarantir el diàleg i la comunicació mútuaentre els agents del sistema i l'administra-ció sanitària. Es tracta d'una mesa denegociació permanent, vinculant i exclusi-va de la professió mèdica, que ha demillorar l'exercici professional i les condi-cions laborals del col·lectiu mèdic.

Segons un estudi del CESM, recent-ment, els metges catalans són els quereben una menor retribució i els que tre-ballen més hores.

Existeix la voluntat de solucionaraquest aspecte?

Aquesta mancança contribueix, sensdubte, a la marxa de professionals i per

Entrevista al director dels ServeisTerritorials de Salut de la Generalitat

Dr. Felip Infiesta ▲

Page 27: Edició Galens 162

galens 27

tant a la necessitat “d'importar” parado-xalment metges i metgesses d'altres paï-sos, com a solucions

El dia 19 de febrer va tenir lloc la quartareunió del Consell de la Professió Mèdicade Catalunya, un òrgan, que com elscomentava abans, es caracteritza per laconsulta i la participació del col·lectiuprofessional mèdic per tal d'afrontar, idonar solució, als temes que afecten eldesenvolupament de les polítiques pro-fessionals i de salut. En aquesta darrerareunió del Consell es van presentar dosestudis, un referent al nivell retributiu dela professió mèdica i un altre sobre lademografia mèdica.

Si bé es cert que els metges catalanscobren un salari fix inferior als facultatiusde la resta de l'Estat, no és menys certque el seu nivell retributiu millora ambels incentius variables i la carrera profes-sional situant-se, en comparació a altrescomunitats autònomes, al mig de la tau-la retributiva. No vull dir amb això que totestigui ja fet, al contrari, com ja li hecomentat al principi de l'entrevista, undels actors principals del model són elsprofessionals, i des del Departament deSalut es continuarà treballant per acon-seguir millores dins la professió mèdica,no només retributives, sinó també pro-fessionals, assistencials i de formació.

L'altre tema és la manca de professio-nals, cal tenir en compte, però, queCatalunya disposa d'una de les taxes de

facultatius per cada 1.000 habitants mésaltes d'Europa. En aquest sentit, una deles meves prioritats és la creació d'unObservatori de la professió mèdica queaporti solucions a la manca de professio-nals, situació que ens ve donada, princi-palment, per dos factors que ja heesmentat anteriorment com són l'envelli-ment de la població i el fort incrementdemogràfic que hem tingut, i continua-rem tenint, en els propers anys.

En l’esdevenir de la professió, quincreu que és el paper que han de jugarels col·legis de metges?

El paper del col·lectiu mèdic i, en con-cret, dels col·legis professionals és moltrellevant. Són les entitats que coneixendirectament quines són les necessitatsde la professió, són els que poden ajudara marcar el camí cap a l'equiparació deles condicions laborals i professionals i eldesenvolupament de les polítiques pro-fessionals.

Estem vivint una etapa d'importantstransformacions en la qual s'han dut aterme destacats avenços, però encaras'han d'assolir grans propòsits i elscol·legis professionals han de ser inter-locutors vàlids que contribueixin a lamillora de les condicions de treball idel reconeixement de la professiómèdica.

Pitu Tarrasa,Director de ‘Galens’ ■

entrevista ■

“Una de les mevesprioritats és lacreació d'unObservatori de laprofessió mèdicaque aporti solucionsa la manca deprofessionals”

Page 28: Edició Galens 162

març 07

Sense cap dubte Nova York és laciutat número u del turismemundial. Des dels millors

museus, la seva increïble arquitectura,icones de tota mena, com l'Estàtua dela Llibertat i l'Empire State, fins a labarreja de cultures, fan de Nova Yorkuna ciutat única i que ningú es deuriaperdre.

Nova York en honor del Duc de York,és una ciutat en què no us aturareu niun sol moment de caminar i gaudir decada racó.

La ciutat de Nova York, la més grand'EEUU, es troba a la costa est d'a-quest país, a la desembocadura delRiu Hudson, que travessa tot l'estat.La història de Nova York, igual que lade la resta d'Amèrica del Nord, és moltcurta i només es té notícies a partir delsegle XVI quan Manhattan estava ocu-pada per indis iroquisos i algonquins.Fins a 1898 la ciutat estava formadaúnicament per Manhattan a la qualaquell any es van unir els comtats deKings (Brooklyn), Queens, Bronx iRichmond (Staten Island).

Manhattan

És el districte de més importància delscinc que composem la ciutat. Es divi-deix en tres sectors: Downtown,Midtown i Uptown.

El Downtown és la part més antiga de laciutat, i acull el cor financer de la ciutat,amb el New York Stock Exchange o laBorsa de Nova York. A més a més, enella es troben els barris més caracterís-tics de la ciutat, com Chinatown, LittleItaly, Soho, Tribeca o Greenwich Village.

El Midtown és la part més turística deldistricte, i on es concentren la majorpart de les atraccions d'interès, coml'Empire State Building, el RockefellerCenter o Broadway. Els seus carrerstenen la peculiaritat d'estar dividits enforma de quadrícula, i numerades desud a nord i d'est a oest, pel que per-dre's en ell és difícil. No obstant això,en el cas que això ocorri, semprepodràs acudir a la famosa QuintaAvinguda, que divideix la ciutat en dossectors i a partir de la qual trobaràsqualsevol altre carrer.

Per últim, l'Uptown és una part de con-trastos. En ella podràs trobar alguns delsmuseus més importants de la ciutat,com el Museu d'Art Metropolità, elGuggenheim o el Whitney. Així com dosdels barris més característics de la ciu-tat: el Harlem, ocupat per ciutadans d'o-rigen afroamericà, i el Spanish Harlem,ocupat per ciutadans porto-riquenys.

Brooklyn

Famós pel pont que porta el seu nom ique l'uneix amb Manhattan, Brooklyn ésel districte més poblat de Nova York, icom a tal, ofereix gran diversitat debarris, cadascú amb els seus encantspropis. Entre aquests cal destacarBrooklyn Heights, que ofereix unesespectaculars vistes de Manhattan;Williamsburg, on conviuen distintes cul-tures i amb gran quantitat de galeriesd'art i botigues artesanals; o Flabush iMindwood, on es troba la major comuni-tat del món de jueus ortodoxos forad'Israel. A més en aquest districtepodràs visitar el primer museu del móndedicat a nens, parcs zoològics, jardinsbotànics i aquàriums de gran interès.

28 març 07

Nova York, un viatge perla ciutat dels gratacels

El COMT prepara, amb l’organització tècnica del SA RACC,un viatge a la Nova York (www.comt.cat)

Page 29: Edició Galens 162

galensgalens 29

Queens

Batejat així en honor a la reinaCatherine de Bragança, Queens és eldistricte més gran de la ciutat, a mésde ser considerat el dormitori de NovaYork, ja que està ocupat majoritària-ment per cases unifamiliars. No obs-tant això, en ell podràs visitar granvarietat de museus, tant d'art com deciència i tecnologia, a més d'altresatraccions d'interès: l'estadi de l'equipde beisbol dels New York Mets o l'esta-di nacional de tennis on se celebra elUS Open.

Bronx

Situat al nord de la ciutat, Aquest distric-te destaca pels seus parcs, entre els quees troba el Wildlife Conservation Park, ons'alberga el zoològic més gran d'EEUU, oel Jardí Botànic de Nova York, amb propde 40 acres de bosc. A més a més, és laseu de l'equip de beisbol dels New YorkYankees, un dels equips més conegutsde la lliga americana.

Staten Island

Per accedir a aquest districte és neces-sari agafar el Staten Island Ferri, que ésgratuït i està disponible les 24 hores deldia, i des de ell s'observen unes vistesincreïbles de Manhattan i de l'Estàtuade la Llibertat, Molts són els llocs quepodràs visitar allí, però destaquen elMuseu d'Art Tibetà Jacques Marchais, iel Museu Garibaldi - Meucci.

Menjar a Nova York

La diversitat cultural a Nova York és tanextensa, que la varietat gastronòmicaque es pot trobar a la ciutat és increïble.

Pràcticament totes les gastronomiesinternacionals estan representades, pos-siblement serà el lloc on més varietats dedistints països podràs degustar. Comptaamb restaurants que serveixen cuinaautòctona de gairebé tots els continentsi cultures, hi ha de tot: xinesos, japone-sos, hindús, ucraïnesos, russos, grecs,africans, cubans, espanyols, francesos,italians…la llista és interminable.

Són típics les parades de menjar alcarrer: “hot dogs” i gelats sobretot, i elsseus locals de menjar ràpid (hambur-gueses, pollastre, sandvitxs, pizzes iamanides).

No cal anar-se'n sense tastar algunesespecialitats americanes: el pastís deformatge; el pa salat, anomenat protzel;el frankfurt; les hamburgueses delscarrers; els mariscos servits en immen-ses racions; els bagel o entrepans jueusfarcits de formatge de crema o unautèntic banana split.

Cultura

Nova york ha estat llar de destacatsrepresentants de tots els camps de lacultura atrets per la intensa vida cultu-ral i artística que es respira a Nova Yorkdes dels seus museus, biblioteques i fil-moteques a la vida teatral de Broadway.

Importants escriptors i poetes com WaltWhitman, Henry James, DelmoreSchwartz, l'afroamericà James Baldwin,els premis Príncep d'Astúries SusanSontag i Arthur Miller, J.D. Salinger,Paul Bowles, Henry Miller, el NobelEugene O'Neill o Herman Melville vannéixer i van escriure a Nova York o enl'estat. Altres, com Dashiell Hammett,Isaac Asimov o Truman Capote vancréixer o van escriure les seves princi-pals obres a la Gran Manzana.

Compres

Nova York és el paradís de les botigues,es troben les signatures més exclusivesde joieria, moda i complements delmón. Al Soho hi ha regals curiosos idivertits i són igualment interessants lesbotigues dels museus. Nova York és elparadís de les rebaixes, sobretot enaparells elèctrics, llibres, discos, arti-cles de fotografia, perfums i cosmètics,roba informal i esportiva i moda d'altdisseny. No cal perdre's els seus gransmagatzems i, sobretot, les botigues dedescomptes (Outlets i Discount Stores),un conjunt de botigues petites on elsfabricants venen directament els seusproductes.

Page 30: Edició Galens 162

març 07

Es pot trobar de tot, però algunes boti-gues interessants són: Tower Records(per als amants de la música), Tiffany's(per als que cerquen joies i exquisidesa),Burlington Book Shop (aquí pots trobarllibres de segona mà i descatalogats),Action Comics (amb totes les novetats iedicions per a col·leccionistes), les boti-gues de Versace, Louis Vuitton, Armani,Cartier, Disney, NBA, Bulgari, Kenzo oValentino, la International Smoke Shop(un paradís per al fumador), els famososDrugstores (oberts 24 hores) o ThinkBig, una botiga en què es troben objec-tes quotidians però en enormes ta-manys, a més de grans centres comer-cials com el Rockefeller Center, magat-zems mítics com Barney's, Blooming-dale, Macy's o Saks.

Un tour molt suggerent

Aquesta diversitat multicultural, que esrespira per qualsevol dels carrers i avin-gudes de la ciutat, es pot dir que NewYork fa veure'ns a un mateix com el queés: humà i humil. Però al seu entorntransmet una força molt poderosa que faa un més fort. Suposo que aquest és elmisteri d'aquesta gran ciutat. És com sitingués vida pròpia gràcies a la sevagent, als seus gratacels, a les seves ide-es i conceptes, al seu estil de vida i for-ma de ser.

No ens hem de perdre l'ambient d'a-questa ciutat plena de contrastos, bres-sol de la cultura americana on es barre-gen infinitat de races i formes de vida.Nova York és una ciutat que impressio-na, que fins i tot captiva, Cal saberapreciar una arquitectura avantguardis-ta, un pensament desbocat per la sevapròpia varietat, una mentalitat finance-ra, artística, revolucionària… PerquèNova York és la capital de tot això.

Els llocs més emblemàtics són: l'EmpireState, la Biblioteca, l'Estació Central, elcarrer dels Diamants, el RockefellerCenter, el carrer de Sant Patrici, el MuseuGuggenheim i el Museu Metropolità.

Els barris on s'han concentrat tradicio-nalment els emigrants i artistes i queavui estan de moda, com: el Soho delsartistes, el bohemi Greenwich Village,Little Italy, Chinatown, Tribeca o elnegre Harlem, on es poden sentir oficisreligiosos a ritme de gospel.

Conèixer el Baix Manhattan, on es vafundar la ciutat el 1626. Allí es concen-tren grans gratacels que configuren el"skyline", el vell port avui convertit encentre comercial i la zona financera, ones pot prendre un frankfurt a mitja matíal costat dels brokers de borsa i execu-tius de pel·lícula.

Visitar Wall Street, el famós carrer de lesfinances; el Pier 17, a l'antic port, ons'han obert museus, restaurants i boti-gues; passejar per Battery Park, a lariba del Hudson i per descomptat, visi-tar l'Estàtua de la Llibertat, Ellis Island iel seu Museu de l'Emigració.

A més a més, és gairebé imprescindiblepujar a l'Empire State al capvespre percontemplar una vista fantàstica de laciutat; fer l'inoblidable viatge en ferri deManhatan a State Island per obtenir lesmillors fotos de l'illa o conèixer el mónde les galeries d'art, sobretot al Soho, la57 i l'Avinguda Madison.

Veure Nova York de nit, una ciutat com-pletament diferent que comença quantanquen les oficines amb el «HappyHour» (de sis a vuit de la tarda), pren-dre una beguda i un tentenpié en llocstan diversos com el Pier 17 del vell porto els piano-bar dels hotels.

O un bon sopar, que pot anar des delfast food més genuïnament americàfins als restaurants més sofisticats delmón, de qualsevol especialitat. I perseguir la nit, Nova York està plena delocals llegendaris, de discoteques d'a-vantguarda, de piano-bars que són unainstitució a Manhattan. La ciutat éstambé la capital del rock, del jazz, delblues i del soul.

Com a suggeriments es pot escollir,entre una sessió de jazz al Fat Tuesday,un dels seus santuaris; el Michael'sPub, on sol tocar Woody Allen el clari-net; una vetllada de teatre a Broadway,la gran meca de l'art dramàtic, o lessales anomenades Off-Broadway, onsolen estrenar-se les obres més originalsi avantguardistes (les més tradicionalssón en el Greenwich Village); una nit ales discoteques més punteres; unaagradable nit en un piano-bar com elcèlebre Oak Room de l'hotel Algonquin:una actuació en directe al cèlebre RàdioCity Music Hall o una nit entre la millormúsica negra, com el blues i el soul del'Aplolo, el millor teatre de Harlem.

Maribel Àlvaro ■

■ viatges

Page 31: Edició Galens 162
Page 32: Edició Galens 162

32 març 07

■ opnió

Els metges i els periodistes tenimmoltes coses en comú, moltes sem-blances. La primera, molt banal i

plaent, la vaig descobrir fa dos mesos aItàlia. Un taxista amb qui havia compartittot el matí mentre m'ensenyava l’illa onvaig passar el cap d'any em va preguntara què em dedicava “Sóc periodista i treba-llo a la televisió”, li vaig respondre. Quanens vam acomiadar, l'home em va dir“Ciao dottore!”. A Itàlia, li diuen doctor a totaquell que té una carrera. Certamentcuriós però té la seva explicació.

Un metge treballa amb la informació queté de cada cas, en fa la lectura en base alsseus coneixements, informa el pacient icomença a treballar per salvar-li la vida. Elperiodista fa el mateix. Disposa de la infor-mació, la tracta seguint les normes apre-ses, la difon als seus oients o lectors i lasegueix treballant per aclarir el cas i arri-bar a bon port. A un lector no el potsmatar a cops de notícia però li pots crearun mal estat o confusió si no aconseguei-xes afrontar bé el cas. És un problema deresponsabilitats que també pateix el met-ge quan fa la diagnosi d'un cas complicati no convenç els altres.

Informar el malalt és tan delicat com infor-mar el lector però en el cas del periodistapot ser letal. Tots els mitjans tenen el seucolor polític i es mouen segons bufa elvent. Per aquesta regla de tres, els editorsi propietaris de mitjans et fan donar al teupacient, al lector o oient, la versió quemés convé o, dit d'una altra manera, sapsque has de dir allò que els qui et paguenvolen sentir. I si no et sembla bé, ja sapson és la porta. Com la medicina, el perio-disme té llargues llistes d'espera i hi hacentenars de persones preparades perentrar a la teva consulta.

Com li direm a un senyor la veritat siaquesta veritat és dura? Un metge ho faràamb tacte però ho farà. A un periodista,depenent de la informació i a qui afectiaquesta, se li farà amagar, camuflar. La

diferència entre un bon i un mal periodis-ta radica en el seu propi codi ètic i no pasen el deontològic que els metges si apli-quen a diari. Un bon informador canviaràde feina cada quatre anys o se la jugaràfins que, un mati quan es llevi de dormir,vegi que el cap li ha rodolat.

Aquest és un diagnòstic tan dur com reald'un ofici que et lliga les vint i quatrehores del dia i que, malgrat tot, t'enamorai et compromet. Jo he tingut la ocasió detreballar a la ràdio, la televisió i la premsaescrita. He pogut conèixer com es treba-lla lliurement i com afrontar el dia a diaamb pressió, redactant informació que jaestà venuda abans de sortir al carrer.També he pogut compartir uns anysmeravellosos amb companys periodistesque sempre han exercit la seva professióde manera neutral i imparcial. El vostrecap de premsa, el Pitu Tarrasa, n'és unexemple ben clar.

Quan em va trucar per a demanar-meaquest article, no va posar condicions niinstruccions. Amb ell, la medicina i elperiodisme tenen un lligam ben clar, sen-se obscurantismes ni lectures falses.

Tant de bó que el periodisme torni a gau-dir algun dia de la bona salut que esmereix i que va tenir fins fa uns quantsanys. Mentre això no passi, seguirem fentdiagnosis errònies evidenciant que elssímptomes són equivocats. Però sempreens quedarà París, ens quedarà anar almetge per explicar-li la nostra vida totesperant que ell, aplicant sense proble-mes els seus coneixements, ens informide la veritat. Lord Chesterton deia que elperiodisme consisteix essencialment endir que “el Pepet s'ha mort” a aquellespersones que no sabien que el Pepet esta-va viu. Lord Chesterton és mort. Dottore! :que la medicina mantingui en aquestescomarques el bon estat de salut que té.

Óscar Ramírez, periodista i amic ■

La meva recepta

▲ Óscar Ramírez.

“Un metge treballaamb la informacióque té de cada cas,en fa la lectura enbase als seusconeixements,informa el pacient icomença a treballarper salvar-li la vida”

Page 33: Edició Galens 162
Page 34: Edició Galens 162

març 07

■ temps era temps

Remenant papers en arxius ofins i tot apunts de rodesde premsa de fa més de

30 anys, soc un maníac de guar-dar-ho tot, a vegades et trobesamb temes curiosos, com el quevaig a comentar, que serà d'inte-rès especialment per la classemèdica de les nostres comarques:

De petit, al pati del col·legi o jugant a“narro” per la Rambla, sentia com elsmés grans deien als més menuts: “lameningitis és una malaltia que etmores o et quedes idiota” i al capd'uns segons li afirmaven a un delsmés xics: tu et vas curar! Per això sem-pre m'ha quedat la curiositat sobreaquesta malaltia que ens asseguravenque podia protagonitzar una terribleepidèmia.

En l'esmentat document localitzo elmoviment de malalts de meningitis desde novembre de 1976 fins al 19 demarç de 1977, foren: Tarragona- 8, aldesaparegut Barri de La Esperança 4,Bonavista 2, Zona central 2. A Reus7.Valls 3. Tortosa 2. Camarles, Pla deSanta Maria, Pratdip i El Perelló un cascada població. En el període assenya-lat moriren 5 persones, generalmentnens.

Em trobo amb un altre document queinforma que durant les vuit primeressetmanes del 1977, a la província deTarragona, des de Madrid van compta-bilitzar 10 malalts, la de La Corunya78, Barcelona 71, Biscaia 49, València34, Madrid 32, Guipúscoa 28, Múrcia27, Sevilla 21, Cadis 19, Lugo 16,Astúries 15, Navarra 13, Córdoba 12 iaixí anant baixant fins arribar a Terol,Soria, Segòvia, Zamora, Jaén,Palència, Osca i Cuenca, que no vanenregistrar cap cas. Les altres no cita-

des tingueren d'un a deu malalts.

El Cap Provincial de Sanitat d'alesho-res, l'estimat Dr. A. Bardají Giménezen data 21 de març de 1977 informa-va sobre aquesta malaltia i entre altrescoses deia:

“La meningitis epidèmica es presentacada any a Espanya afectant un núme-ro de persones que més o menys són1.500. En l'actualitat aquesta ona epi-dèmica està disminuint al centre de lapenínsula, però no al Llevant i a lazona gallega”

El Dr. Bardají continuava la informaciódient “la circumstància que varismalalts fossin del Barri de LaEsperança, va donar lloc - dades lescaracterístiques peculiars del barri - auna ressonància popular tremendaque va anar en augment i també a unainsistent consulta per part d'algunesclíniques de la ciutat que reberendurant el darrer mes, varis malalts.”

Això va motivar que es publiqués al“Diario Español” una nota a la fi de noalarmar la població però si suscitaruna especial atenció davant d'aquestamalaltia, per tal que les persones afec-tades es posessin ràpidament en con-tacte amb el metge i el malalt arribésals hospitals en condicions de fàcilrecuperació. Es va agrair públicamentla naturalitat i serenitat amb què elsmitjans de comunicació tarragoninsvan tractar l'afer i com és lògic l'excep-ció (premsa sensacionalista) va fer laregla. Afegirem que en el transcurs del1980 es van declarar 52 localitzacionsd'infeccions de meningitis.

Igualment cau a les meves mans unaestadística de les més important malal-ties que hi hagueren a la província deTarragona durant l'any 1980 entre lesque destacaven la grip amb 5.130malalts dintre dels 865.192 que hihagué a tot Espanya. La segona ennúmero fou la varicel·la amb 1.936malalts dels 126.583 a tot l'Estat i la

▲ Edifici del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya als anys ‘80.

34

La meningitis i altresmalalties de finals dels 70

Page 35: Edició Galens 162

galens 35

temps era temps ■

tercera el xarampió amb 1.700 dels145.153 d'Espanya. Altres foren tuber-culosis pulmonar 46, drucelosis 37,escarlatina 33, febres de tifus 25,malalties cardíaques - vasculars 8,altres solament d'un o dos afers com lapoliomelitis, tracoma, etc.

Malgrat que a Tarragona la triquinosiva deixar rastre en temps de postgue-rra, no es produïa cap cas aquell any ales nostres comarques, però a la restad'Espanya, hi hagueren 105 personesque la van sofrir. Com hom sap és unamalaltia que generalment deien quevenia del porc. Es va controlar un solmalalt de “carbunco” i a tot l'estat n'hiva haver 285.

Recordarem també que repassant elsllistats de defuncions a la dècada dels40, trobem moltes morts per tubercu-losi, fins que va arribar l’estreptomici-na o fàrmacs similars. Cal dir que

igualment es produïen bastants desen-llaços per apendicitis.

Dades que queden dintre de la històriadels nostres entranyables pobles i queavui són completament distintes ja quevivim en l'era de les tres “c”, càncer,cor i carretera.

Antoni Panadès,periodista ■

“En el transcurs del1980 es vandeclarar 52localitzacionsd'infeccions demeningitis”

Page 36: Edició Galens 162

36 març 07

■ còctel

Gastronomia

Romesco de peixEl romesco de peix és una recepta

pròpia dels pescadors de la costade Tarragona, i es prenia al

mateix vaixell. El peix utilitzat era l'ano-mena't "pelut" o "raballa", ja que era debaixa qualitat e invendible.

Fa uns anys (1951-1973), eren famo-ses “Les Jornades Romescaires” quese cel·lebraven al Serallo amb concur-sos de “Mestres Romescaires” i que,per cert, es podrien tornar a recuperar,tal i com es feia en aquells anys (ambgran caliu i ressò).

“El Romesco”, reconegut com el granplat mariner de Tarragona, el seu saborés tan exquisit, que és com sentirTarragona al paladar.

Ingredients (per a quatre persones):

• 8 rodanxes de peix (rap, rèmol, mero,opcional lluç -es desfà molt-)

• un calamar gran a rodanxes · 8 gam-bes (llagostins, escamerlans, galeres)

• 16 cloïsses • Musclos • 12 ametlles i 12 avellanes torrades · 2

dents d'all cru • 1 pebrot xoriçer lleugerament fregit

(prèviament posat en remull i net dellavors)

• una llesca de pa fregit · un got mitjàde vi negre

• un got gran de fumet de peix • 3 tomàquets i 4 alls escalivats (s'in-

trodueixen al microones durant 3-4minuts), el correcte seria escalivar alforn, però al microones és més ràpidi queden bè sal i oli

Per fer el romesco, es posen en un poto recipient de la batedora, les ametlles iavellanes (torrades i pelades) els tomà-quets i els alls escalivats i pelats, 2dents d'all crus, la llesca de pa fregit i el

pebrot xoriçer fregit, una mica de sal.Es prepara la picada tot junt amb labatedora fins a obtenir una pasta fina.

Es posa a escalfar l'oli en una cassola apoder ser de ferro o fang, i quancomenci a fumejar tirem la pasta obtin-guda i el got de vi negre, removem ambuna cullera de fusta, tapem immediata-ment ja que esquitxa i deixem un parellde minuts.

Salem, enfarinem i sofregim lleugera-ment el peix (bàsicament perquè no estrenqui) en una paella.

Tot seguit, posem el fumet i les rodan-xes de peix i el calamar a la cassola,deixem coure 15 minuts a foc mode-rat.

Finalment, posem les gambes, els mus-clos molt nets i les cloïsses, i deixemcinc minuts més.

El romesco, abans de servir-se, estaràmolt més gustós si se l‘ha deixat enrepòs una hora mes o menys; i a l'horade servir-lo, es torna a escalfar a focsuau.

Opcional:

Jo tinc el costum de fregir en una pae-lla amb molt poc oli uns 200 grs. defesols i els incorporo a la cassola uns 5minuts abans d'acabar la cocció; i enaltres ocasions, l'ingredient que utilitzo,són patates tallades en cuadrets fregi-des en abundant oli, que incorporo a lacassola, uns 3 minuts abans de finalit-zar la cocció.

En cap cas utilitzeu els dos ingredientsbarrejats (o patates o fesols)

Espero que gaudiu del plat, i bon profit!

Maribel Àlvaro ■

▲ Jornades Romascaires al barri del Serrallo de Tarragona (Anys 50).

Page 37: Edició Galens 162

galens 37

còctel ■

Per llegir una estona

Sepultura de BandolerLa derrota de 1714 a mans del primer bor-bó espanyol, Felip d’Anjou, destrueix l’edi-fici polític de Catalunya, afecta la vida quo-tidiana i provoca en Pere Joan Barceló iAnguera l’odi etern als Borbons, conven-çut que són el principal flagell deCatalunya.

La novel·la de Xavier Carreras s’afegeix a lafins ara escassa literatura de ficció sobre laGuerra de Successió, que l’11 de setem-bre de 1714 va significar per a Catalunyala pèrdua dels seus drets i privilegis.

A Sepultura de Bandoler es fan presentsalgunes clucades d’ull a personatges del’actualitat tarragonina, una transposició auna altra època de personatges reals coe-tanis.

XAVIER CARRERAS

Xavier Carreras va néixer a Tarragona el1953. És periodista i guionista.Corresponsal de Catalunya/Exprés i LaVanguardia a Tarragona, ha exercit la crí-tica televisiva al diari Avui. Dirigeix lespublicacions de la col·lecció «RamblaVella».

Page 38: Edició Galens 162

38 març 07

■ intercanvis / anuncis gratuïts

• REF. 0119- XVI BECA MUTUALMÈDICA per a la realització d’un treballd’investigació. Mutual Mèdica dónasuport als metges joves amb aquestabeca dotada amb 9.000 euros, destina-da als metges residents d’últim any o alsque hagin acabat la residència els dosúltims anys. Les bases de la beca espoden consultar a la pàgina web de lamutualitat: www.mutualmedica.com.

• REF. 0207- VENC aparell LÀSER DIO-DO per a tractaments dermatològics ivasculars. Tel. 609 202 822.• REF. 0208- VENC ecògraf portàtil AlokaSSD-500 amb sondes convex i vaginal,impressora Sony i carro. Perfecte estat.Tel. 977 244 651.• REF. 0209- VENC ELECTROCARDIÒ-GRAF Model Cardioline, molt complert,nou. Tel. 666 077 235. • REF. 0210- VENC TC 3000 (aparell ter-mocoagulador) per a tractament estèticde varicositats, cuperosi, telangièctasi ipunts rubies. Tel. 977 652 785 (nits).

• REF. 0328 - ES LLOGUEN despatxosmèdics per dies a Reus. Raó: Sra.Abelló. Tel. 977 311 775.• REF. 0329 - ES LLOGA despatx de con-sulta mèdica situat a la Rambla Nova i enple funcionament. Interessats trucar al977 248 400 (horari d’oficina). • REF. 0330 - ES VEN casa adosada aAltafulla, Mirador dels Munts. 110 m2,garatge, terrassa solàrium, 3 habitacions,jardí i piscina comunitària. Particular.Truqueu de 21 a 23 h. 977 220 820 -629 078 463.• REF. 0331- LLOGO plaça d’aparca-ment gran i fàcil d’aparcar. Molt a propde la pl. Imperial Tàrraco. Interessatstrucar al tel. 647 562 376. • REF. 0332- ES VEN àtic-tríplex al

C/Pere Martell de Tarragona. 175m2

construïts, 167m2 útils (495.000€).Edifici de 4 plantes i 9 anys d’antiguitat,segona mà, aigua calenta individualelèctrica, aire condicionat de fred/calor,1 armari encastat, terra de gres, climalit,cable, porta blindada, orientació sud-est,magnífiques vistes. 4 habitacions, 2banys i 1 lavabo, 2 terrasses de 18m2

cadascuna i un solàrium de 45m2. Plaçade garatge. Raó: [email protected]. • REF. 0333- ES VEN pis al carrer PereMartell, 57, 4a planta. 106 m2, 3 habita-cions, 2 banys, menjador de 26 m2,ac/calefacció, parquet. Informació altelèfon: 606 403 851.• REF. 0334- VENC xalet apariat a CalaRomana (Tarragona), situació immillora-ble. 150 m2 construïts, 6 habitacions, 3banys, saló menjador amb xemenèia,cuina, calefacció. Zona de terrasses pri-vades de 150 m2, jardí de 250 m2, ambpiscina privada de 9 X 4,5 m. Habitacióceller, zona barbacoa privada en el jardíde 35 m2, habitació rebost al cosat de labarbacoa. En perfercte estat, per comen-çar a viure. Contactar amb el telèfon:977 20 98 86. • REF. 0335- ES LLOGA despatx dillunso dimarts (hores convingudes), a profes-sional en dermatologia o especialista envarius, amb làser propi. Noves consultesa plaça de Verdaguer, 9, totalment equi-pades. Lloguer 400/500 €, segons des-patx. Inclou: IVA, serveis, sala d’espera,secretària, ordinador, correu electrònic,Internet, fax i promoció a la nostra web.Raó: Agrupació Plàstica de Tarragona.Raó: 977 25 38 08 o 658 424 582 (d’11a 19 hores).

• REF. 0414- ES VEN llitera d’explora-ció elèctrica articulada, amb accessorisde ginecologia, i taula de despatxd’1,40 m amb calaixos. Tel. 690 603170.• REF. 0415- ES VEN consultori de 91m2 ubicat a Tortosa amb tres despat-

xos, sala d’exploracions, sala d’espera,arxiu, bany complet, terrassa, dormitorii cuina equipada. Tel. 977 500 393 o 93753 05 16 (Mari Carmen). • REF. 0416- ES VEN 33% de laSocietat CMT, Serveis Mèdics, SCP,situada al passeig de la Sort, 38-40.Inclou la propietat del local comercialen planta baixa. 155 m

2.. Totalment

equipat i en funcionament com a centremèdic. Raó: J. Boronat. [email protected]. Tel. 607 800 857.• REF. 0417- ES VEN Peugeot 307 SWPack Hdi, 110 cv., Full Equip. Molt bonestat. Any de matriculació: 2002.72.000 km. Bon preu. Tel. 639 328312. [email protected]

• REF. 0518- S’OFEREIX secretària dedirecció i atenció al púbic. Àmplia expe-riència en treballs administratius. Idòniaper a centres mèdics, consultoris o clíni-ques. Informàtica, català, castellà, ale-many i italià. Tel. 650 414 933. • REF. 0519- S’OFEREIX SENYORA coma secretària auxiliar per a consulta mèdi-ca o similar. Tel. 616 274 920. • REF. 0520- S’OFEREIX SENYORA pera tasques administratives en despatxprofessional o similar amb amplis conei-xements d’informàtica. Tel. 977 648 937i 649 143 448.• REF. 0521- NECESSITA metge genera-lista amb domini de l’anglès i vehicle pro-pi per treballar en zona turística.Interessats truqueu al telèfon 615 518449.• REF. 0522- S’OFEREIX diplomada enNutrició Humana i Dietètica per laUniversitat de Navarra per treballar a lesprovíncies de Tarragona i Lleida.Interessats contacteu al 678 200 060 [email protected].• REF. 0523- S’OFEREIX infermera ennutrició, nº col·legiada 5909, carrerAugust, 8, pral. despatx 2, telèfon 678550 101. [email protected]

Galens recorda a tots els col·legiats l’existència d’un espai, dins la seva publicació, on tots aquestsanuncis són gratuïts. Aquest espai, d’ús exclusiu per als col·legiats, pretén ser un tauler d’anuncis ones podrà oferir, demanar o canviar qualsevol mena de béns o serveis. Els interessats en el servei que

Galens posa al seu abast hauran d’adreçar-se a: Galens - Via de l’Imperi Romà, 11 bis - 43005 Tarragona

Page 39: Edició Galens 162
Page 40: Edició Galens 162