EDICTE Atès que el Ple de la Corporació en sessió ordinària celebrada el dia 27 d’octubre de 2016, procedí a l’aprovació inicial del Pla Local d’acció sobre drogues de Sitges (2016-2019). Vist que l’edicte d’aprovació inicial, el qual establia el termini de trenta dies hàbils a efectes d’examen de l’expedient i presentació de reclamacions pels interessats, ha estat exposat al tauler d’anuncis municipal del dia 28 de febrer al 28 de març de 2017 i publicat al Butlletí Oficial de la Província de data 9 de març de 2017, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya num. 7323 de data 7 de març de 2017 i a l’Eco de Sitges de 24 de febrer de 2017. Vist el certificat de data 11 de maig emès per el Secretari General Accidental de l’Ajuntament de Sitges, acreditatiu de que consultada la base de dades del registre general d’entrades en els terminis establerts, no s’ha presentat cap al·legació. Vist que el Ple de la Corporació, en sessió celebrada el dia 31 de juliol de 2017 va adoptar l’acord d’aprovar definitivament el Pla local d’acció sobre drogues de Sitges (2016-2019). D’acord amb el que estableix l’article 65.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de règim local, es procedeix a la publicació íntegre del text del Pla Local d’acció sobre drogues de Sitges (2016.2019), que entrarà en vigor transcorreguts 15 dies a partir de la comunicació d’aquesta publicació a l’administració autonòmica i estatal.

“Pla local d'acció sobre drogues

Sitges, 2016 – 2019

1. Justificació El Pla municipal de prevenció de les drogodependències vol respondre a la necessitat del municipi de reduir els problemes relacionats amb les drogues des d’un abordatge preventiu i fent referència a la corresponsabilitat dels diferents actors socials, organitzacions i institucions en la resposta als problemes relacionats amb el consum de drogues a Sitges. Volem sumar esforços i coordinar els recursos existents. Entenem que la prevenció de les drogodependències ha de ser una responsabilitat compartida, una suma d’esforços i una acció coordinada. Tenint en compte que:

S’ha d’ocupar de tots els problemes i perills associats al consum de drogues (salut, relacionals, convivència, accidents...).

S’ha de generalitzar (ha d’arribar a tothom). S’ha d’iniciar a la infància. Ha d’educar en habilitats per a la vida (habilitats socials, cognitives i emocionals). Ha de donar respostes integrals, amb accions universals, selectives i indicades. Ha d’implicar a tota la comunitat: Àrea de Serveis a les Persones, ABS, IES,

Escoles, AMPA, AAVV, entitats (esportives, lúdiques, juvenils, culturals...), farmàcies, mitjans de comunicació, comerciants, cossos de seguretat... Afavorint la corresponsabilitat d’Entitats, Institucions i persones.

El Pla es fonamenta en els següents principis:

Globalitat: es tracten de manera integral totes les drogues, legals i il·legals. Normalització: es treballa amb dispositius i recursos normalitzats i serveis de la

comunitat. No es creen estructures paral·leles. Continuïtat: s’intervé de manera permanent en el temps, promovent activitats

sistemàtiques, continuades i planificades. Operativitat: realitzable. Es plantegen objectius adequats a les necessitats. Interdisciplinarietat: intervenció i compromís de diferents sectors socials i tipus de

professionals. Sostenibilitat: ha de ser un pla que no necessiti nous recursos (ni financers ni

humans) i que, per tant, es pugui mantenir al llarg del temps. Basant-se en aquests principis i en els objectius específics el Pla defineix sis eixos d’actuació de cada un dels quals s’estableixen un seguit d’accions. Aquestes accions poden ser o no de nova implementació i seran avaluades anualment.

2. Introducció: marc teòric i principis rectors Marc teòric i principis d’intervenció En aquest pla local de prevenció s’adopta una perspectiva comunitària i s’actuarà tant sobre les característiques individuals com sobre les característiques interpersonals i les característiques socioculturals. Model de competències Aquest model relacionat amb la prevenció de drogues se centra en l’adopció i manteniment d’estils de vida saludables, que al seu torn s’aconsegueixen amb la dotació i educació en competències que els sostenen. Enumerem de manera esquemàtica els criteris i principis bàsics d’aquest model: 1. El model de competències es basa en la creença que els nens i adolescents són competents per créixer i desenvolupar-se i influir en el seu entorn, en la creença de la capacitat per a l’aprenentatge i adquisició de competències com a estratègia per prevenir problemes de consum de drogues. Es tractaria de desenvolupar intervencions que permetin a les persones l’aprenentatge de les competències necessàries. 2. Es basa en un model pedagògic i educatiu, l’objectiu de transmissió de coneixements i aprenentatges del qual se centra en les habilitats, destreses i competències que constitueixen els recursos de tota mena per fer front al problema de les drogues (habilitats per relacionar-se amb l’entorn, per afrontar dificultats, per resistir la pressió social i de grup, per a la recerca d’informació, per a la presa de decisions, etc.). 3. El model té l’origen en els principis de la Teoria de l’Aprenentatge Social i utilitza aquesta teoria per articular els procediments d’adquisició, incorporació i multiplicació de les destreses, habilitats i competències necessàries. 4. En aquest model no es tracta de detectar ni d’aclarir els factors que expliquin els dèficits i els problemes. Més aviat es tracta d’aportar el major nombre possible d’habilitats als individus, els grups i les comunitats. 5. El desenvolupament de competències és un procés que es retroalimenta a si mateix i, per tant, constitueix un cercle virtuós. Una major dotació de competències proporciona més probabilitats d’afrontar amb èxit els problemes i decisions que es plantegen als joves; això ajuda a construir una autoestima més sòlida, s’incrementa la seguretat del jove en si mateix, etc. 6. Les intervencions i estratègies d’intervenció per al desenvolupament de competències requereixen normalment la participació i implicació activa de la població destinatària, normalment nens i adolescents. La finalitat última de la intervenció és deixar en mans del jove o nen recursos (en forma de competències) perquè actuï i decideixi saludablement de manera autònoma fora de la intervenció. El model de competències recolliria, per tant, totes les perspectives teòriques centrades a promoure habilitats o competències individuals per afrontar situacions relacionades amb el consum/abús de drogues; dins d’aquest model també es podria parlar del desenvolupament de competències socials o comunitàries.

Model biopsicosocial No hi ha un model psicològic pur que intenti explicar el consum i abús de drogues. El model que més s’acosta al psicològic pur és el model biopsicosocial, el qual integra tant característiques individuals com components afectius i cognitius o aspectes de l’entorn i de la situació social. Aquest model se situa realment sota el paraigua de la psicologia social posant l’accent en els processos socialitzadors de les persones, sobretot en la socialització primària. El model biopsicosocial aporta la perspectiva de la importància del nivell interindividual, és a dir, de la interacció social. En aquest nivell s’assenyala, per exemple, que el consum de drogues s’explica, es comprèn o es justifica millor com a resultat de les interaccions establertes amb les persones del nostre propi entorn social. La personalitat i el conjunt de valoracions, creences i actituds d’una persona sorgeixen durant el procés de socialització, i són aquesta personalitat, valors, creences i actituds les que mostren en peculiars estils de vida. Però els processos de socialització són bàsicament interaccions socials amb els altres, i sobretot els altres significatius, intervenint en aquesta interacció i socialització els factors ambientals de l’entorn vital de cada persona. Els aspectes clau d’aquest model per a l’anàlisi del consum i abús de les drogues són tres: la substància consumida, el subjecte consumidor i la situació social en què té lloc el consum. El model biopsicosocial proposa que el consum i abús de drogues sorgeix com a resultat de la interacció entre diverses variables, sense que cap d’elles pugui ser considerada la causa primària. Cadascuna de les variables i/o factors pot actuar aïlladament en circumstàncies específiques o en combinació amb la resta d’elements implicats.

El primer aspecte fa referència a la substància consumida. Aquí són importants tots

els factors relatius al tipus de substància utilitzada, les quantitats consumides, la freqüència de consum i les vies d’administració, tots ells enfocats en els efectes farmacològics de les drogues que són els que desencadenen efectes específics en l’organisme. Tot això ens portaria a classificacions diferencials de les diverses substàncies segons la seva naturalesa i els seus efectes. Aquesta és la via per la qual es prenen en consideració aspectes estrictament bioquímics i altres de metabòlics relatius a les seves repercussions en el funcionament biològic, fisiològic i neurològic de l’organisme.

El segon dels aspectes fa referència a la variable subjecte consumidor. Aquí caldria

contemplar factors com la personalitat de base del consumidor individual de drogues, els diversos components integrats en les seves esferes cognitiva, afectiva i motivacional (com ara la identitat personal, l’autoconcepte o l’autoestima, les actituds, el locus de control i la impulsivitat) o les percepcions, expectatives, interessos, necessitats, emocions, motivacions, etc. que puguin influir en la seva conducta.

En el tercer dels aspectes es trobaria la variable situació social del consum. Aquí es

recullen tots aquells factors contextuals relatius a la situació social en què es troba immers el consumidor de drogues. Per exemple, aspectes del medi sociocultural, comunitari i familiar, i, d’una manera més específica com a variables clau, les variables sociodemogràfiques, el conjunt de les relacions interpersonals amb altres subjectes i dins de la família, l’escola o els grups de referència; també el contingut ideològic de creences, valors, representacions, prejudicis i símbols subjacents al comportament de l’individu o del grup, etc.

El model biopsicosocial afirma clarament la importància de les mesures de prevenció primària davant les corresponents als nivells secundari i terciari, insistint en la importància de les mesures psicològiques, educatives i sociocomunitàries davant les específicament sanitàries i/o legals. Entre les nombroses mesures adoptades des del model biopsicosocial destaquen, prioritàriament, les accions orientades al foment del suport i cohesió familiar, a garantir unes condicions bàsiques de vida i desenvolupament o garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació, l’ocupació i l’aprenentatge professional. També hi ha altres accions, més específiques, dirigides cap al control dels processos d’influència social, promovent entre els individus o grups de major risc d’incidència el reconeixement de les influències socials a què es poden veure exposats en un moment determinat. Finalment, encara hi ha un grup d’accions focalitzades en l’aprenentatge i entrenament d’habilitats específiques que capacitin l’individu per fer front, resistir i rebutjar les incitacions al consum, com ara: entrenaments en assertivitat, autocontrol o habilitats d’afrontament; promoció de la competència personal i social a través d’accions individuals o grupals dirigides a fomentar l’autoestima, l’autoconcepte positiu, l’assoliment i el funcionament de l’individu o del grup, i determinades habilitats cognitives i comportamentals. Totes aquestes habilitats han de dotar la persona i la família d’un sentit de pertinença, de control sobre els seus destins i d’accés a l’oportunitat. Model ecològic o model sociocultural Aquest model planteja un marc conceptual més ampli que tracta d’oferir una comprensió sociològica i antropològica de la conducta cultural i de les normes socials en relació amb el consum de drogues. El model ecològic o sociocultural considera la conducta humana com el resultat de la interacció entre factors biològics, socials i culturals, i reconeix fins a cert punt l’existència d’una base biològica en l’explicació del comportament.

L’element biològic justifica el reconeixement d’una certa susceptibilitat individual a la drogodependència, que remet directament al concepte de sensibilització com a oposat al de tolerància. Alguns estudis han mostrat com sol haver antecedents familiars en casos de drogodependents i per certes substàncies.

Però la base del model és la part cultural i social, en assenyalar la influència de l’entorn sobre la conducta de l’individu. Les normes i regles establertes per la societat condicionen i, en alguns casos peculiars, arriben a determinar l’ús de drogues. D’altra banda, els patrons culturals també són elements reguladors de l’ús de determinats tipus de substàncies, disposant i imposant certs mecanismes, en uns casos de control i en altres afavoridors del consum. Pel que fa a la prevenció primària, des del model ecològic o sociocultural les intervencions han d’anar dirigides prioritàriament al conjunt de la societat, considerada globalment, i posant l’accent en la redefinició de l’ús de drogues. Per tot això, des d’aquest model es creu que si no es canvien les estructures socials i culturals que donen suport a l’ús de les drogues difícilment es faran canvis reals per prevenir l’ús i abús de les drogues. En aquest sentit, a escala operativa es promouen actuacions específiques per canviar les pautes culturals de consum utilitzant intervencions educacionals, mesures legislatives i de control social, i promovent, en última instància, el canvi cultural i la modificació de les normes socials que donen suport o regulen el consum de determinades substàncies.

3. Marc legal 3.1. Marc normatiu A) En relació a les competències dels poders públics en general, i la distribució

competències entre l’Estat i les Comunitats Autònomes:

Constitució Espanyola:

article 39, pel que fa a l’obligació dels poders públics d’assegurar la protecció social, econòmica i jurídica, en especial dels menors d’edat, de conformitat amb els acords internacionals que vetllen pels seus drets.

article 43.2, pel que fa a l’atribució de competències als poders públics en l’organització i tutela de la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris.

article 149.1, punts 16, 17 i 29, pel que fa a la competència exclusiva de l’estat en les matèries següents: 16.- Sanitat exterior. Bases i coordinació general de la sanitat. Legislació sobre productes farmacèutics. 17.- Legislació bàsica y règim econòmic de la Seguridad Social, sense perjudici de l’execució dels seus serveis per part de les CCAA. 29.- Seguretat pública, sense perjudici de la possibilitat de creació de policies per les CCAA, d’acord amb els respectius Estatuts en el marc d’allò que estableixi una llei orgànica.

article 148.1, punts 20 i 21, pel que fa a l’assumpció de competències de les CCAA en matèria d’assistència social, sanitat i higiene, respectivament.

article 149.3, pel que fa al sistema de fonts supletòries entre l’Estat i les CCAA. B) En relació a la normativa de l’Estat dictada en atribució de les seves

competències Veure normativa a “Legislación Española sobre Drogas” (http://www.pnsd.msssi.gob.es) A destacar:

Ley 26/2015, de 28 de julio, de modificación del sistema de protección a la infancia i a la adolescencia. Llei, que juntament amb l’anterior configuren el marc actual envers la protecció jurídica del menor.

Ley Orgánica 4/2015, de 30 de marzo, de Protección de la seguridad ciutadana, pel que fa a la tipificació de faltes administratives relatives al consum o possessió de drogues tòxiques i altres substàncies, i el consum de begudes alcohòliques en llocs i establiments públics quan destrobi la tranquil.litat ciutadana.

Ley 28/2005, de 26 de diciembre, de medidas sanitarias frente al tabaquismo y reguladora de la venta, el suministro, el consumo y la publicidad de los productos del tabaco, amb voluntat de sistematitzar diferents continguts regulats tant parcialment com territorialment per part de les CCAA.

Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los

menores, pel que fa a l’exigència de responsabilitat penal als majors de 14 anys i menors de 18 anys quan incorren en fets delictius previstos al Código Penal o altres lleis penals especials.

Ley Orgánica 1/1996, de 15 de enero, de Protección Jurídica del menor, de

modificación parcial del Código Civil y de la Ley de Enjuiciamiento Civil.

Ley Orgánica 10/1995, de 23 de novembre, del Código Penal, pel que fa a la tipificació de delictes contra la salut pública.

Ley 14/1986, de 25 de abril, General de Sanidad, que estableix l’obligació de les

Administracions públiques sanitarias d’orientar les actuacions prioritàriament a la promoció de la salut i la prevenció de malalties, evitar les activitats i productes que directa o indirectament puguin tenir conseqüències negatives per a la salut i regular la seva publicitat comercial.

Ley 7/1985, de Bases de Règim Local, pel que fa a les competències dels Ens Locals.

C) En relació a l’assumpció de competències assumides pel Parlament de Catalunya

Llei orgànica 6/2006, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, Capítol II, pel que fa a la concreció de la matèria respecte de les competències assumides.

En aquest sentit, la normativa més destacada publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya és: Resolució SLT/32/2015, de 15 de gener, per la qual s’aproven criteris en matèria de

salut pública per a orientar les associacions cannàbiques i els seus clubs socials i les condicions de l’exercici de la seva activitat per als ajuntaments de Catalunya.

Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius, pel que fa al

contingut de les Normes d’Organització i Funcionament de Centre (NOFC) en relació, entre d’altres, a l’aplicació de mesures correctores i sancionadores de les irregularitats o faltes comeses per l’alumnat.

Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i

l’adolescència.

Llei 18/2009, de 22 d’octubre, de Salut Pública.

Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (LEC), pel que fa als drets i deures de l’alumnat, les faltes i sancions relacionades amb la convivència, en concret els actes o la possessió de mitjans o substàncies que puguin ésser perjudicials per a la salut i la incitació a aquests actes, i pel que fa a les funcions de la Direcció del Centre.

Decret 105/2009 de 7 de juliol, pel qual es crea la Comissió interdepartamental sobre Drogues, pel que fa a la seva composició i competències.

Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les

activitats recreatives.

Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials. Llei 4/2003, de Seguretat pública de Catalunya, pel que fa a les competències

assumides en matèria de Seguretat per part de la Generalitat i els Ens locals, i pels respectius cossos policials.

Decret 200/2002, de 23 de juliol, pel qual es regula la senyalització de les limitacions

en la venda de begudes alcohòliques. Llei 27/2001, de 31 de desembre, de Justícia juvenil.

Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre drets d’informació relatius a la salut i a

l’autonomia del pacient, i la documentació clínica.

Decret 155/1994, de 28 de juny, pel qual es regulen els serveis educatius del Departament d’Ensenyament, pel que fa a les funcions i àmbit d’actuació dels Equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) als Centres escolars.

Decret 266/1991, d’11 de desembre, pel qual es regula la capacitat sancionadora

que preveu la Llei 20/1985. de 25 de juliol, de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència, en relació a l’atribució de competències sancionadores.

Decret 235/1991, de 28 d’octubre, de desplegament de la Llei 20/1985, pel qual es

regulen les advertències, els missatges dissuasius, els logotips i la senyalització sobre el tabac i les begudes alcohòliques.

Decret 184/1990, de 20 de juny, de creació del programa d’atenció especialitzada per al tractament de conductes adictives en els centres penitenciaris.

Llei 20/1985, de 25 de juliol, de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència, normativa marc en el context català en relació a les drogodependències i a la coordinació i competències entre les diferents Administracions Públiques.

Normes d’Organització i Funcionament de Centre (NOFC) de cada Centre educatiu, pel que fa a les mesures per a la promoció de la convivència, resolució de conflictes i mediació quan les irregularitats comeses per l’alumnat així ho permetin. (*) Caldrà tenir en compte, a més, les Ordenances municipals que directament o indirecta afectin la matèria, aprovades en virtut de la potestat reglamentària reconeguda als municipis a l’article 4 de la Llei 7/1985, de Bases del Règim Local. VICKY HAS DE FER REFERÈNCIA A L’ORDENANÇA SOBRE ASSOCIACIONS CANNABIQUES I la de CIVISME

3.2. Marc planificador Marc internacional Estratègia Europea en matèria de lluita contra les drogues 2013-2020 Adoptada pel Consell d’Europa de 29 de desembre de 2012, l’Estratègia estableix el marc, els objectius i les prioritats del pla d’acció amb un plantejament integrat i multidisciplinari que combina dues dimensions de la política de drogues: la reducció de la demanda i la reducció de l’oferta. Els objectius de l’Estratègia de la Unió Europea en matèria de drogues són: 1. Contribuir a reduir de forma quantificable la demanda, la dependència i els riscos i

danys socials i per a la salut relacionats amb les drogues. 2. Contribuir a la desorganització del mercat de les drogues il·legals i a una reducció

quantificable de la disponibilitat d’aquestes. 3. Fomentar la coordinació mitjançant un discurs i anàlisi actius de l’evolució i els reptes

que es plantegen en l¡àmbit de les drogues a nivell internacional i de la UE. 4. Seguir reforçant el diàleg i la cooperació entre la UE i tercers països i organitzacions

internacionals en matèria de drogues. 5. Contribuir a una millor difusió del control, recerca i avaluació de resultats i a una

millor comprensió de tots els aspectes del fenomen de les drogues i de l’impacte de les intervencions per tal de promoure dades empíricament contrastades, sòlides i generals que fonamentin les mesures i les actuacions.

L’Estratègia Europea se centra en dos àmbits d’acció que són la reducció de la demanda i la reducció de l’oferta, i en tres temes transversals que són la coordinació; la cooperació internacional; i la informació, la recerca, el seguiment i l’avaluació. A l’àmbit de la reducció de la demanda, l’objectiu de l’Estratègia Europea és contribuir a una reducció quantificable del consum de drogues, retardar l’edat d’inici de consum, prevenir i reduir els problemes del consum de drogues, de la dependència i dels riscos i danys socials i per a la salut relacionats amb les drogues mitjançant un plantejament integrat, pluridisciplinar i empíricament contrastat, així com mitjançant el foment i el manteniment de la coherència entre les polítiques de socials, de sanitat i de justícia. Aquest objectiu es persegueix mitjançant un seguit de mesures de la mateixa importància i que es reforcen mútuament, especialment la prevenció (ambiental, universal, selectiva i indicada), la detecció i intervenció precoç, la reducció de riscos i danys, el tractament, la rehabilitació i la reinserció social i el restabliment. Sobre prevenció, l’Estratègia Europea 2013-2020 prioritza: Millorar la disponibilitat, cobertura i possibilitat d’accés a mesures eficaces i

diversificades, fomentar l’ús i intercanvi de millors pràctiques i aplicar normes de qualitat.

Millorar la disponibilitat i eficàcia dels programes de prevenció (des de l’impacte inicial fins a la sostenibilitat a llarg termini) i fomentar la sensibilització en relació amb el risc que suposa el consum de drogues i les seves conseqüències. Amb aquesta finalitat, les mesures de prevenció han d’incloure la detecció i intervenció precoç, el foment

d’estils de vida saludables i la prevenció selectiva i indicada adreçada, també, a les famílies i les comunitats.

Elaborar mesures eficaces i diferenciades orientades a reduir i/o retardar l’inici de consum de drogues i que siguin adequades a les necessitats de grups, patrons i modalitats de consum específics, amb atenció especial a grups vulnerables i marginats.

Pla d’acció de la UE en matèria de lluita contra la droga (2013-2016) de 30 de novembre de 2013 El tercer Pla d’acció de la UE en matèria de drogues per 2013-2016 es basa en les mesures establertes per aplicar l’Estratègia de la UE en matèria de drogues per al període 2013-2020, amb la qual es pretén reduir l’oferta i la demanda de drogues. Amb aquest objectiu, el pla d’acció defineix cinc àmbits prioritaris amb accions específiques que coordinen una política en matèria de drogues a escala nacional i europea. 1. Reducció de la demanda de drogues a) Prevenir el consum de drogues i retardar l’inici del consum de drogues. b) Augmentar l’eficàcia dels tractaments de la dependència i de la rehabilitació, incloent serveis per a persones afectades de comorbilitat, per tal de reduir el consum de drogues il·legals; el consum problemàtic de drogues, la dependència a les drogues i els riscos i els danys causats per les drogues a la salut i a la societat, i recolzar la recuperació i la integració o reintegració social de els consumidores de drogues problemàtics i dependents. c) Arrelar els enfocaments basats en la coordinació, les bones pràctiques i la qualitat en relació amb la reducció de la demanda de drogues. 2. Reducció de la oferta de drogues a) Reforçar la imposició efectiva de la llei, la coordinació i la cooperació en la UE per reprimir les activitats il·lícites relacionades amb les drogues, en concordança, si s’escau, amb les mesures pertinents determinades dins el cicle estratègic de la UE. b) Reforçar la cooperació judicial efectiva i la legislació en la UE. c) Respondre eficaçment a les tendències actuals i emergents de les activitats il·lícites relacionades amb les drogues. 3. Coordinació a) Garantir una coordinació efectiva de la UE en matèria de drogues. b) Garantir una coordinació efectiva de la política en matèria de drogues a nivell nacional. c) Garantir la participació de la societat civil en la política sobre drogues. 4. Cooperació internacional a) Integrar l’Estratègia de la UE en matèria de drogues en el marc general de política exterior de la UE, com a part d’un enfocament global que se serveixi plenament de la diversitat de polítiques i dels instruments diplomàtics, polítics i financers a disposició de la UE, de una manera coherent i coordinada. b) Millorar la coherència entre l’enfocament de la UE i la visibilitat de la UE en les Na-cions Unides i reforçar la coordinació de la UE amb els organismes internacionals que tracten l’àmbit de les drogues. c) Ajudar els països adherents, candidats i potencialment candidats en el procés d’adaptació i ajust als recursos de la UE en l’àmbit de les drogues, mitjançant assistència dirigida i supervisió. 5. Informació, recerca, seguiment i avaluació a) Assegurar una inversió adequada en l’àmbit de la recerca, recollida de dades, seguiment i intercanvi d’informació sobre tots els aspectes del fenomen de les drogues. b) Mantenir la xarxa i la cooperació i desenvolupar capacitats en tota la infraestructura de coneixements de la UE per a la informació, recerca, control i avaluació de drogues, en particular les drogues il·legals. c) Millorar la difusió del control, recerca i avaluació dels resultats a escala nacional i de la UE.

Marc estatal El 1985 el Ministeri de Sanitat i Consum va crear el Pla nacional sobre drogues (PNSD) amb l’objectiu de coordinar i potenciar les polítiques en matèria de drogues que es porten a terme a Espanya des de les diferents administracions públiques i entitats socials. A partir de l’avaluació i anàlisi de l’Estratègia nacional sobre drogues 2000-2008 es va elaborar l’Estratègia nacional sobre drogues 2009-2016 i el pla d’acció. Estratègia nacional sobre drogues 2009-2016. Ministeri de Sanitat i Política Social L’Estratègia nacional sobre drogues 2009-2016 es configura com un marc de referència per a totes les administracions públiques i les organitzacions socials. Objectius generals 1. Reducció de la demanda Comprèn des de la promoció de la salut fins a les estratègies de prevenció del consum i problemes associats, passant per la disminució de riscos i reducció dels danys, i l’assistència i inserció social. 2. Prevenció La prevenció del consum es proposa: promoure una consciència social sobre la importància dels problemes, els danys i els

costos personals i socials relacionats amb les drogues, sobre la possibilitat real d’evitar-los i sobre la importància que la societat en conjunt sigui part activa de la solució.

augmentar les capacitats i habilitats personals de resistència a l’oferta de drogues i als determinants dels comportaments problemàtics que hi estan relacionats, és a dir, promoure el desenvolupament de recursos propis que facilitin actituds i conductes de rebuig.

aconseguir retardar l’edat d’inici del contacte amb les drogues, ja que la probabilitat de desenvolupar problemes d’addicció és més gran com més jove és la persona quan comença a consumir.

Poblacions diana La societat en conjunt. Si bé la societat espanyola no pot considerar-se un «sector »

sobre el qual s’ha d’actuar, la implicació de la ciutadania en general es pot promoure de maneres diverses: reforçant la participació de la societat civil a través del moviment associatiu, fomentant els valors culturals que incrementen l’autonomia personal i familiar així com els factors de protecció en general, o mantenint accions informatives sostenibles a llarg termini.

La família. La família segueix constituint el nucli més important de socialització; encara més, és una de les referències més sòlides per als adolescents que, en general, la consideren, juntament amb els amics, com un dels àmbits més importants de la seva vida. És per això que s’han de facilitar actuacions que impliquin una millora de les competències educatives i de gestió familiar, i que afavoreixin la cohesió familiar.

La població infantil, adolescents i joves. Es tracta de sectors de la població que per diverses raons (major vulnerabilitat o curiositat) es poden veure més afectats per l’ús de drogues. Cal assenyalar que els adolescents i joves són els que participen més en

els anomenats consums recreatius de drogues. És imprescindible comptar amb ells, tant a l’hora d’aplicar les actuacions preventives com a l’hora de dissenyar-les i elaborar-les.

La comunitat educativa. Per optimitzar els resultats de l’educació sobre drogues és imprescindible tant la implicació d’alumnes, família i professorat com la coordinació adequada entre tots ells, i amb els recursos socials i sanitaris del territori local.

La població laboral. La població laboral inclou un estrat social molt ampli –població activa– i té unes característiques comunes: estructuració social, territorial, temporal, recursos humans, tècnics i econòmics. La prevenció del consum de drogues en l’àmbit laboral exigeix estratègies i actuacions específiques en què és imprescindible la implicació dels treballadors, sindicats i serveis de prevenció de riscos laborals.

Col·lectius en situació d’especial vulnerabilitat. Aquesta Estratègia considera imprescindible tenir en compte determinats col·lectius que, per diverses raons, es troben en una situació d’especial vulnerabilitat. Es tracta de la població immigrant, les minories ètniques o culturals, així com la població amb problemes de salut mental o amb la justícia i, en general, aquells col·lectius amb dificultats econòmiques, socials, familiars o personals.

Contextos d’actuació. Per assolir una prevenció eficaç del consum és imprescindible comptar amb la implicació de sectors socials que compleixen funcions clau de mediació, així com la cooperació dels professionals que hi treballen. Mitjans de comunicació. El paper dels mitjans és clau quant a la creació d’estats

d’opinió i també pel que fa a la formació del parer de la ciutadania sobre els principals afers que afecten la societat.

Sistema educatiu sanitari i social. Per aconseguir els objectius de la prevenció cal comptar amb la implicació del sistema educatiu, dels serveis socials i sanitaris i, especialment, del conjunt de professionals que participen en la prestació d’aquests serveis.

Indústria de l’oci i de l’entreteniment. Moltes persones, especialment els joves, associen l’oci en general, i en particular l’oci nocturn, amb el consum abusiu d’alcohol i altres drogues. Per tal d’incrementar la percepció de risc i promoure l’elecció d’opcions personals i grupals dirigides a disminuir els riscos derivats del consum en contextos recreatius, és fonamental que les administracions públiques promoguin la implicació dels empresaris i agents econòmics relacionats amb el sector recreatiu, així com la formació necessària del personal que treballa en aquest sector.

Seguretat viària i ciutadania. Les forces i cossos de seguretat, ja siguin de l’àmbit de l’Estat o de l’àmbit autonòmic o local, també tenen una funció preventiva important, tant en la tasca de vetllar pel compliment del marc legal com en la de contribuir a difondre la normativa vigent.

3. Disminució de riscos i reducció de danys Els objectius de les intervencions en aquest àmbit són: evitar que el consum experimental i l’ús esporàdic de drogues es converteixin en ús continuat, i sobretot, evitar o limitar els danys a la salut de les persones que en consumeixen i, en general, els efectes sociosanitaris indesitjables relacionats amb el seu ús. Població diana Els grups de població beneficiaris d’aquests programes i activitats són: Sectors de població consumidors de drogues, no susceptibles de ser inclosos en

programes dirigits a l’abstenció del consum. Consumidors d’heroïna de llarga durada. Entorns de marginalitat o d’exclusió social.

Col·lectius que per determinades circumstàncies es poden veure especialmentafectats pel consum de substàncies psicoactives.

Aquests programes comprenen una sèrie d’actuacions com: programes de manteniment amb metadona, intercanvi de xeringues i kits sanitaris, tallers de sexe segur, etc. Si bé al principi van estar molt relacionats amb la prevenció de la infecció del VIH i la sida, i en estreta relació amb el consum d’heroïna, aquests programes han anat evolucionant i actualment inclouen activitats de prevenció d’accidents de trànsit per consum de drogues, i també actuacions de disminució de riscos, especialment en contextos d’oci nocturn. Contextos d’actuació Per obtenir un resultat eficaç en la disminució del risc i en la reducció del dany, les actuacions s’han de dur a terme, bàsicament a nivell comunitari, en dos grans àmbits: el de l’atenció social i el sanitari. 4. Assistència i integració social L’anàlisi i la revisió de les polítiques de drogues en els últims anys a Espanya permeten observar l’evolució de la percepció social del fenomen del consum de drogues. Potser el canvi més significatiu va relacionat amb la concepció de les addiccions com una malaltia més, que comporta el seu reconeixement. L’atenció sanitària i social a les persones amb problemes relacionats amb el consum de substàncies psicoactives s’ha d’adaptar a les noves necessitats. Població diana Persones amb problemes d’addicció que estan en tractament en els recursos de la

xarxa pública o específica d’atenció. Persones que consumeixen drogues i van a la xarxa sanitària general per problemes

relacionats amb el consum o per altres problemes de salut. Persones amb problemes d’addicció, o que ja han aconseguit l’abstinència i es troben

en vies d’inserció social. Persones que es troben internes en centres penitenciaris. Menors consumidors de drogues que estan internats en centres de protecció o

reforma. La família o entorn amb problemes d’addicció. Les persones afectades per patologia dual. Contextos d’actuació Els entorns des dels quals es desenvolupa aquest àmbit d’intervenció: El sistema sanitari. Mitjançant la implicació dels serveis d’atenció primària i dispositius

específics però mirant d’evitar la duplicació de xarxes assistencials. Els serveis socials. Mitjançant la coordinació dels treballadors socials amb el sistema

social i sanitari. L’àmbit laboral. Mitjançant la coordinació dels serveis de prevenció de riscos laborals,

comitès d’empresa i els sindicats amb els serveis socials i sanitaris. El sistema judicial. Mitjançant la coordinació amb el sector sociosanitari. 5. Reducció de l’oferta Les actuacions en aquest camp seran diferents en funció de si es tracta de drogues d’accés legal –tabac, alcohol i medicaments– o de drogues il·legals.

En el primer cas s’ha de posar èmfasi en la normativa sobre publicitat, venda i consum, i s’ha d’incidir en les edats i els llocs on es poden vendre aquests productes i on és legal el seu consum, juntament amb les circumstàncies aplicades en cada cas. Pel que fa a les drogues il·legals, les forces i cossos de seguretat de l’estat, vigilància duanera, els organismes judicials, i especialment la fiscalia antidroga, actuen en aquest procés genèric oferta-demanda. 6. Millora del coneixement científic bàsic i aplicat En aquest àmbit la nova Estratègia té l’objectiu d’«incrementar la quantitat i la qualitat de la recerca, amb la finalitat de conèixer millor les diverses variables relacionades amb les drogues i la seva capacitat de produir addicció, el seu consum i la seva prevenció i tractament» i «potenciar l’avaluació sistemàtica de programes i actuacions». 7. Formació Millorar les competències professionals de les persones que treballen en els serveis socials, educatius i sanitaris, especialment en els contextos concrets on es realitzin actuacions destinades a la promoció d’estils de vida saludables. Marc autonòmic El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va elaborar el 2008 l’Estratègia nacional de prevenció: consum de drogues i problemes associats, recollides en el Llibre Blanc de la Prevenció a Catalunya que estableix les bases sobre prevenció de drogodependències a Catalunya. El Pla d’actuació en prevenció (PAPD) 2012-2016 operativitza en mesures concretes i avaluables les línies proposades en l’Estratègia nacional de prevenció. Objectius generals Reduir la prevalença del consum de drogues, tant les que estan socialment

integrades com les que no ho estan. Incrementar l’edat d’inici del consum. Reduir la morbiditat, la discapacitat i la mortalitat tant en persones consumidores com

no consumidores d’alcohol, tabac i/o altres drogues. Disminuir les situacions personals, familiars i socials no desitjades (conflictivitat,

violència, exclusió, etc.). Reduir els riscos i els efectes adversos –per a les persones i per a la comunitat–

relacionats amb el consum de drogues, ja sigui experimental, ocasional o habitual. Objectius específics 1. En relació amb la reducció del consum d’alcohol: Disminuir la incidència del consum d’alcohol i dels episodis d’embriaguesa entre

adolescents. Reduir la prevalença de consumidors excessius d’alcohol entre la població de més de

15 anys i especialment en la població de 15 a 29 anys. 2. En relació amb la reducció del consum de tabac: Disminuir la incidència del consum diari de tabac entre adolescents (14-18 anys).

Reduir la prevalença del tabaquisme especialment entre els joves de 15 a 24 anys. Reduir la prevalença de tabaquisme entre les dones de 15 anys i més grans. 3. En relació amb la reducció del consum de drogues no institucionalitzades: • Disminuir la prevalença del consum de cànnabis alguna vegada a la vida i en els

últims trenta dies entre adolescents de 12 a 18 anys. • Reduir la prevalença de consumidors d’altres drogues no institucionalitzades alguna

vegada en la vida i en els últims trenta dies en la població de 15 a 64 anys. 4. En relació amb l’increment de l’edat d’inici al consum Incrementar l’edat d’inici de consum de begudes alcohòliques. Incrementar l’edat d’inici de consum de tabac. Incrementar l’edat d’inici de consum de cànnabis. Incrementar l’edat d’inici de consum d’altres substàncies pscicoactives. 5. En relació amb la disminució de riscos, danys i situacions no desitjades Reduir la mortalitat per accidents de trànsit amb analítiques positives per alcohol i

altres drogues, en població d’entre 14 i 29 anys. Reduir la discapacitat derivada d’accidents de trànsit relacionats amb el consum

d’alcohol i d’altres drogues, en població d’entre 14 i 29 anys. Reduir la proporció de proves d’alcoholèmia amb resultat positiu en els controls

preventius. Disminuir l’exposició al fum ambiental del tabac a la llar, al lloc de treball i en els

espais de lleure, especialment en població de 12 a 18 anys. Reduir la morbiditat en centres hospitalaris per malalties hepàtiques produïdes per

l’alcohol. Reduir la prevalença d’infecció pel VIH entre consumidors actius d’opiacis i de

cocaïna. Reduir la prevalença d’infecció per hepatitis C i hepatitis B. Reduir el consum injectat de drogues. Reduir la proporció de persones que s’injecten drogues utilitzant xeringues

prèviament usades. Objectius operacionals Incrementar la coordinació interinstitucional i intersectorial. Ordenar i oferir formació de qualitat en prevenció que inclogui tant la formació

especialitzada com la formació de persones mediadores. Proporcionar instruments de treball per promoure la implementació i avaluació

d’actuacions i programes basats en l’evidència i l’excel·lència. Qualificar programes i actuacions que responguin als criteris de qualitat i evidència

establerts en el marc del PAPD. Assegurar el desplegament de la Cartera de serveis de prevenció en

drogodependències de Catalunya. Millorar el coneixement en prevenció i difondre els avenços derivats de la investigació

i l’avaluació. Nivells operatius El PAPD desplega sis nivells operatius que, amb caràcter transversal, responen als sis objectius operacionals plantejats: Coordinació Formació Desenvolupament d’instruments de suport de treball preventiu Definició d’estàndard de qualitat Desenvolupament de la cartera de serveis preventius Millora del coneixement

Àmbits d’actuació Comunitari Educatiu Familiar Laboral Oci Mitjans de comunicació Serveis de salut

Marc local La Xarxa local de prevenció de les drogodependències de la Diputació de Barcelona Aquesta Xarxa neix amb la voluntat política i tècnica de desenvolupar un model de gestió compartida de referència territorial. L’objectiu és impulsar els serveis i programes de prevenció comunitària mitjançant sistemes d’informació consensuats, i també fer possible i enfortir el compromís dels ens locals. El document marc de la Xarxa, Prevenció municipal de les drogodependències: un compromís institucional i social, estableix les bases tècniques i els criteris generals que han de permetre el desenvolupament adequat de la prevenció comunitària de les drogodependències. Objectius de la Xarxa local de prevenció de les drogodependències Per consolidar un treball en xarxa és indispensable un marc bàsic de coincidències, d’integració de voluntats, de coresponsabilitat i de consens. En aquest sentit els objectius de la Xarxa són: Impulsar la prevenció de les drogodependències en l’àmbit local i facilitar la

implementació i el desenvolupament de serveis i programes de prevenció de drogodependències en el món local.

Garantir l’equitat en serveis i programes de prevenció comunitària en el conjunt del territori, de manera que en tots els àmbits d’intervenció preventiva que siguin competència municipal tinguin ocasió de participar en propostes preventives específiques, de manera equilibrada i ajustada a les necessitats locals.

Implicar la societat civil en el desenvolupament de les actuacions, de manera que participi activament en la definició de prioritats i en la implementació i avaluació de les iniciatives preventives.

Avançar en l’homogeneïtzació dels sistemes de gestió en el conjunt del territori tenint en compte la realitat de cada municipi.

Facilitar la gestió compartida entre tots els agents locals del coneixement amb formació, innovació, protocols i avaluació.

4. Diagnòstic i detecció de necessitats 4.1. Característiques del municipi Dades sociodemogràfiques Les dades sociodemogràfiques mostrades a continuació provenen de l’institut d’Estadística de Catalunya (www.idescat.cat) i de l’Ajuntament de Sitges (www.sitges.cat)

Informació territorial (any)

Situació del municipi

Situat a 35 km al sud de Barcelona. Està format pels barris i sectors administratius: Aiguadolç, La Bòvila-Madriguera-Baix Fondat, Les Botigues, Can Girona, Casc Antic-Centre, Cases Noves, Cases del Sord-La Plana-Can Pei, La Llevantina, La Marina d'Aiguadolç, Els Molins, Montgavina, Plans d'Aiguadolç, Port d'Aiguadolç, Platja Sant Sebastià, Poble de Garraf, Poble Sec-Pins Vens, Quint-Mar, Santa Bàrbara, Sant Crispí, Terramar, Oasis-Sínia Morera, Vallpineda, i Vinyet. A més del poble del Garraf i les urbanitzacions del nucli de Les Botigues de Sitges

Comarca Garraf Quilòmetres quadrats 43,8

Relació amb altres municipis limítrofs

Limita amb els municipis del Garraf Sant Pere de Ribes i Olivella i amb els municipis de la comarca del Baix Llobregat: Castelldefels, Gavà i Begues.

Estructura urbana. Mobilitat. Comunicació.

Rodalies de Catalunya: Línia R2 de rodalies que realitza la parada a les estacions de Sitges i Garraf. Autobusos: autobús interurbà de l'empresa Monbus que connecta Sitges amb altres localitats veïnes; Sant Pere de Ribes, Vilanova i La Geltrú i Barcelona en horari diürn i nocturn. Accessos per carretera: Autopistes C-31 i C32 Accés marítim: Ports d'Aiguadolç, Garraf i Ginesta

Indicadors demogràfics (2015)

Població total 28.269 habitants

Densitat de població

644,7 hab/km2

Evolució de la població

Habitants

24.470

25.64226.225

27.07027.668

28.13028.617

29.039 29.140

28.171 28.269

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Distribució per edats i sexe

Distribució de la població per edats i sexe

-15.000 -10.000 -5.000 0 5.000 10.000 15.000

De 0 a 14 anys

De 15 a 64 anys

De 65 a 84 anys

De 85 anys i més

Dones Homes

Immigració

Origen de la població

Espanyola; 22.347

Estrangera; 5.922

Indicadors econòmics (2013)

Taxa d'atur per sexe i edat

Edat Sexe Total Homes Dones De 16 a 19 anys 6,8 1 7,8 De 20 a 24 anys 23,2 20,4 43,6 De 25 a 29 anys 37,3 30,7 67,9 De 30 a 34 anys 55,8 58,6 114,3 De 35 a 39 anys 80,5 82,5 163 De 40 a 44 anys 81,3 83,6 164,8 De 45 a 49 anys 93,4 134 227,4 De 50 a 54 anys 88,3 100 188,3 De 55 a 59 anys 96,3 112,4 208,7 De 60 anys i més 74,9 95 169,9 Total 637,6 718,2 1.355,80

Activitat econòmica

Població ocupada Població desocupada Població activa Població inactiva Població de 16 anys i més

12.454 3.282

15.736 12.272 23.525

Població activa per sector d'activitat

Sector d’activitat Agricultura Indústria Construcció Serveis Total

Afiliació règim general SS

7 127 251

5.030 5.415

Afiliació règim autònoms SS

12 105 212

2.307 2.636

Nivell d'instrucció (2011)

Sense titulació :Primer grau 2.465Segon grau 11.930Ensenyament universitari 8.366Total 23.525 El 7,81%% de la població no entén el català

Recursos del municipi En aquest apartat descriurem els equipaments de què disposa el municipi i a quin col·lectiu van dirigits, les entitats que treballen al municipi (tercer sector) i els recursos humans i econòmics que es poden destinar al PLPD. Equipaments comunitaris Característiques

/ Nombre

Centres educatius

Preescolar Infantil i Primària Secundària Obligatòria Secundària Postobligatòria Formació Ocupacional Formació d'Adults Ensenyament de Català No reglat

2 6 4 3 1 1 1 7

Espais esportius

Pavellons Pistes poliesportives Camps poliesportius Sales esportives Piscines cobertes Altres espais

2 16 4 33 3 211

Biblioteques Públiques 2 Arxiu històric 1

Cultura Sales d'espectacles Museus Sales d'exposicions Altres

2 4 9 3

Joventut Espai Jove 1

Benestar social

Equip de Serveis Socials Bàsics Gent gran Disminuïts

1 8 3

Salut CAP Hospital

3 1

Entitats Culturals Salut Professionals GLTB Dones Solidaritat Esportives Lleure Veïnals

35 7 9 2 1

11 32 5 3

Festes populars 17 Esdeveniments culturals 6 Recursos humans. L’Ajuntament de Sitges assigna específicament una tècnica especialista en drogodependències 17 hores setmanals per al disseny, implementació i

avaluació del pla local. El paper de la tècnica de drogues és coordinar el pla, catalitzar la comissió tècnica i preparar la informació i les propostes concretes. Recursos econòmics. El pressupost és un instrument de gestió dels recursos econòmics disponibles que destina el municipi i altres administracions implicades per al disseny, implementació i seguiment del pla, és a dir, la dotació econòmica xifrada que es destina al pla; per tant, cal tenir en compte la naturalesa econòmica dels ingressos i les despeses. L’Ajuntament de Sitges destinaun màxim de 10000 euros el primer any d’implementació del PLAD, la resta anirà en funcio de les necessitats amb el compromis de les regidories de que quedaran cobertes.

4.2. Resum d’accions preventives realitzades Eix prevenció i educació No em ratllis! (2010)

IES Vinyet, 4rt ESO “Tabac i fasos mites”. Exposició itinerant (2010)

IES Joan Ramon Benaprés, IES Vinyet, Escola Pia, ABS Sitges “Parlem de drogues” (2012)

Escola Pia de Sitges, IES Vinyet, IES Joan Ramon Benaprés + públic en general) + treball a l’aula a l’Escola Pia 2325 persones

Taller de prevenció de consum d’alcohol. (2013) IES Vinyet, 1r ESO 87 alumnes

Taller de prevenció de drogodependències (2013) IES Vinyet, 3r ESO 89 alumnes

“El tabac al descobert” (2014) 2n ESO IES Vinyet i IES Joan Ramon Benaprés + usuaris Espai Jove Sitges

*Projecte cardioprotegit i saludable (2014) Eix prevenció i oci Taula informativa Festa Major (2011) Inspeccions a establiments alimentaris (2014) Assessoria online des del Servei de Joventut (2011).

Actualment no està en servei Curs de detecció i prevenció de conductes de risc en joves (2011)

Espai Jove de Sitges, 20h lectives 26 participants, personal tècnic i col·lectiu de monitors d’esport i lleure.

Eix prevenció i comunitat “Es possible deixar de fumar?” A càrrec de Dr. Sergio Morchon, especialista de la

Unitat de Tabaquisme de l’Hospital de Bellvitge. (2011) Biblioteca Santiago Rusiñol

“Parlem de drogues” (2012) Escola Pia de Sitges, IES Vinyet, IES Joan Ramon Benaprés , públic en general i treball a l’aula a l’Escola Pia. 2325 persones.

“Parlem de drogues” (2012) Jornades de formació per a policia local i mossos d’esquadra.

4.3. Consum de drogues Per tal de valorar la situació local en relació a l'abast del consum de drogues s'utilitzen mètodes tant quantitatius com qualitatius. En aquest sentit les dades de caire quantitatiu provenen de fonts externes al municipi, mentre que les dades qualitatives són indicadors recollits pels diferents professionals de Sitges a través d'enquestes realitzades ad hoc. 4.3.1. Dades quantitatives Les dades sobre l'abast del consum de drogues entre la població que es mostren a continuació provenen del Departament de salut de la Generalitat de Catalunya i del Pla Nacional sobre Drogues del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

Enquesta de Salut de Catalunya, 2014.

Consum de tabac en població de 15 anys i superior El 25,9% de les persones de 15 anys i més són fumadores (diàries o ocasionals), el 31,8% dels homes i el 20,3% de les dones. El 44,3% dels homes de 65 anys i més són exfumadors. La població que no ha fumat mai és superior, en termes relatius, en les dones, amb diferències poc rellevants entre els adults joves però molt importants a mesura que els grups són de més edat. Nou de cada deu dones de 65 anys i més no han fumat mai. La taxa d’abandonament en la població de 15 anys i més és del 43,8%, amb valors molt similars per sexe.

CONSUM DE TABAC EN LA POBLACIÓ DE 15 ANYS I MÉS PER SEXECatalunya, 2014

23,5

2,4

20,2

53,9

29,0

2,8

25,0

43,2

18,2

2,1

15,6

64,1

Fumador diari Fumador ocasional Exfumador No fumador

Total Homes Dones

Els homes tenen prevalences de consum de tabac superiors a les dones amb totes les edats, amb percentatges molt propers entre els joves i més allunyats a mesura que els grups són de més edat.

PREVALENÇA DEL CONSUM DE TABAC (DIARI I OCASIONAL) EN LA POBLACIÓ DE 15 ANYS I MÉS PER SEXE I GRUP D'EDAT

Catalunya, 2014

39,0

31,6

12,0 9,6

26,621,8

7,6

1,3

32,9

26,7

9,64,6

15 a 44 anys 45 a 64 anys 65 a 74 anys 75 anys i més

Homes Dones Total

La proporció d’homes fumadors és més baixa en els grups socials més benestants i entre els que tenen estudis universitaris. Per nivell d’estudis, el consum és menor entre les dones amb estudis primaris o sense estudis

Consum d’alcohol en població de 15 anys i superior El 4,5% de la població de 15 anys i més fa un consum de risc d’alcohol (el 7,3% dels homes i l’1,7% de les dones. El 60,6% de la població fa un consum de baix risc (el 68,0% dels homes i el 53,4% de les dones).

CONSUM D'ALCOHOL EN LA POBLACIÓ DE 15 ANYS I MÉS PER SEXECatalunya, 2014

34,9

60,6

4,5

24,7

68,0

7,3

44,853,4

1,7

No bevedor Bevedor de baix risc Bevedor de risc

Total Homes Dones

La prevalença de bevedors de risc és superior en els homes en totes les edats. El percentatge més elevat de bevedors de risc s’observa en el grup de 15 a 44 anys.

CONSUM D'ALCOHOL DE RISC EN LA POBLACIÓ DE 15 ANYS I MÉS PER SEXE I GRUP D'EDAT

Catalunya, 2014

6,1

3,4 3,2

1,0

9,5

5,66,2

1,52,6

1,30,7 0,6

15 a 44 anys 45 a 64 anys 65 a 74 anys 75 anys i més

TOTAL HOMES DONES

El consum de risc d’alcohol és més elevat en la classe social alta i entre les persones que tenen estudis universitaris, tant en homes com en dones

Criteri de consum de risc: Homes: superior o igual a 28 UBE/setmana o 5 consumicions seguides al menys un cop al mes. Dones: superior o igual a 17 UBE/setmana o 5 consumicions seguides al menys un cop al mes.

ESTUDES: Enquesta Estatal sobre Uso de Drogues en Estudiantes de Ensenyaments Secundaris de 14 a18 anys. Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues.

2014-2015 Enquesta realitzada a estudiants de 14 a 18 anys, amb una mostra de 37.486 casos. L’alcohol, el tabac i el cànnabis són les 3 drogues més consumides pels adolescents. Segueixen els hipnosedants, la cocaïna i l’èxtasi. Respecte al gènere, les dades demostren que el consum de tabac, alcohol i hiponosedants està més estès entre les dones. Malgrat això, els homes consumeixen alcohol o tabac amb major intensitat. A més, els estudiants d’entre 14 i 18 anys perceben l’alcohol com la substància menys perillosa i consideren el tabac més perillós que el cànnabis.

Porcentaje de consumidores de drogras en los últimos 12 meses ESTUDES 2014 (Escolares de 14-18 años)

75,3

29,6 28

7,73,3 1,6 1,3 1,2 0,9 0,7

78,2

33,2

23

13,8

2,2 0,7 0,6 0,6 0,4 0,20

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Alcohol

Taba

co

Cannab

is

Hipnosedan

tes

Cocaína

Alucinóge

nos

Anfetam

inas

Éxta

sis

Inhalables v

olátile

s

Heroína

Hombres Mujeres

L’edat mitja d’inici es manté estable en totes les drogues i oscil·la entre els 13 i 16 anys segons les substancies. Puja lleugerament l’edat d’inici de l’alcohol, que se situa en els 13,9 anys de mitja en comparació als 13,7 de l’anterior enquesta. Tanmateix continua sent una edat d’inic primerenca.

Edad media de inicio de consumo.ESTUDES (14-18 años) 2012/2013

13,4 13,6 13,914,3 14,4

14,915,4 15,5 15,5 15,8

12

13

14

15

16

17

18

Inhalables

Tabaco

Alcohol

Hipnosedantes

Heroína

Cannabis

Alucinógenos

Cocaína

Anfetaminas/Speed

Éxtasis

Consum de tabac en joves de 14-18 anys Des de fa 10 anys s’observa una tendència descendent, en aquesta última enquesta el nombre de fumadors es situa en mínims històrics. També s’observa una baixa del nombre de cigarrets consumits pels fumadors. Encara que durant l’últim any 137.000 estudiants han començat a fumar.

Consum d’alcohol en joves de 14-18 anys L’alcohol és la substància amb les prevalences més elevades, aquesta és una tendència estable. S’observa, però, un lleuger descens del consum intensiu.

Evolució del percentatge de consumidors de begudes alcohòliques. ESTUDES (14-18 anys), 1994-2014

0

50

100

Serie1 84,1 84,2 86 78 76,6 82 79,6 81,2 75,1 83,9 78,9

Serie2 82,7 82,4 83,8 77,3 75,6 81 74,9 72,9 73,6 81,9 76,8

Serie3 75,1 66,7 68,1 60,2 56 65,6 58 58,5 63 74 68,2

1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014

El percentatge de joves que s’emborratxa, però es manté en nivells alts: 37,5% en l’últim mes. En el cas de les borratxeres, no hi ha diferències de gènere, però les noies fan en major proporció un consum de risc.

Consum de cànnabis en joves de 14-18 anys El cànnabis és la droga il·legal més consumida pels joves. S’observa una tendència a la baixa en l’última dècada. Els nois en consumeixen en major proporció que les noies i, a més són els nois els que fan, en major proporció, un consum problemàtic. Aquest patró de consum augmenta amb l’edat. La majoria barreja cànnabis i tabac.

Evolució del percentatge de consumidors de Cànnabis

0

10

20

30

40

50

Serie1 20,9 26,4 29,5 33,2 37,5 42,7 36,2 35,2 33 33,6 29,1

Serie2 18,2 23,4 25,7 28,8 32,8 36,6 29,8 30,5 26,4 26,6 25,4

Serie3 12,4 15,7 17,2 20,8 22,5 25,1 20,1 20,1 17,2 16,1 18,6

1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014

EDADES: Enquesta Domiciliària sobre Alcohol i Drogues a Espanya (15-64 anys).

Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues. 2013 Enquesta realitzada a la població general en edats compreses entre 15 i 64 anys , amb una mostra de 23.136 casos, dels quals, 2.019 eren de Catalunya. La substància més consumida per la població general és l’alcohol, seguit del tabac i els hipnosedants. En relació al gènere, totes les substàncies són més consumides per homes, excepte els hipnosedants. La substància il·legal més consumida és el cànnabis.

Proporció de consumidors de drogues, últims 12 mesos segons sexe83,2

44,2

8,5 12,93,3 1 0,8 0,5 0,1 0,1

73,4

37,2

165,4 0,9 0,3 0,4 0,1 0 0

0102030405060708090

Alcoho

l

Taba

c

Hipnos

edan

ts

Cànna

bis

Cocaín

aÈxta

si

Anfetam

ines

Al·lucin

ògen

s

Inhala

bles

Heroïna

Homes Dones

Referent a l’edat mitja d’inici del consum, les substàncies d’inici més precoç són el tabac i l’alcohol, situades al voltant del 16,4 i 16,7 anys respectivament. La substància d’inici més tardà són els hipnosedants, als 35,2 anys de mitjana.

Edat mitjana d'inici

Hipnosedants 35,2 Cocaïna en pols 21,3 Èxtasi 21,1 Heroïna 21,5 Al·lucinògens 20,9 Amfetamines 20,8 Inhalables 19,4 Cànnabis 18,6 Alcohol 16,7

Tabac 16,4

Consum de tabac La prevalença de fumadors diaris està disminuint respecte anys anterior (al 1997 eren uns 42,9% i al 2011 són uns 37,6%). En canvi, tot i la tendència a la baixa, s’observa un augment en la prevalença del consum alguna vegada a la vida, arribant en 2013 al 73,1%.

Evolució de la prevalença del consum de Tabac

0

20

40

60

80

Alguna vegada a la vida 69,7 64,9 68,4 68,9 69,5 68,5 75 71,7 73,1

Últims 12 mesos 46,8 44,7 46 47,8 42,4 41,7 42,8 40,2 40,7

Últims 30 dies 42,9 40,1 41,4 42,9 38,4 38,8 39,4 37,6 38,3

1997 1999 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013

Consum d’alcohol L’extensió del consum d’alcohol a la població general és quasi universal. La prevalença de borratxeres mostra una tendència estable, 2 de cada 10 persones s’han emborratxat durant l’últim any. El 15,5% de la població de 15 a 64 anys ha consumit alcohol intensivament (binge-drinking) durant l’últim mes. Les prevalences més grans es troben en el grup dels adults joves de 15 a 29 anys. El botelló es concentra en el grup de los adults joves de 15 a 24 anys.

Evolució de la prevalença del consum de begudes alcohòliques

0

50

100

Alguna vegada a la vida 90,6 87,3 89 88,6 93,7 88 94,2 90,9 93,1

Últims 12 mesos 78,5 75,2 78,1 76,6 76,7 72,9 78,7 76,6 78,3

Últims 30 dies 64 61,8 63,7 64,1 64,6 60 63,3 62,3 64,4

1997 1999 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013

Consum de cànnabis El cànnabis continua sent la droga il·legal més consumida. El 2,2% de la població (15-64 anys) fan un consum problemàtic de cànnabis. La proporció no és constant i disminueix amb l’edat. El 25% dels que han consumit durant l’últim any presenten un consum problemàtic. Aquesta proporció és constant en tots els grups d’edat.

Evolució de la prevalença del consum de Cànnabis

0

5

10

15

20

25

30

35

Alguna vegada a la vida 14,5 22,9 19,6 23,8 29 28,6 27,3 32,1 27,4 30,4

Últims 12 mesos 7,5 7,7 7 9,2 11,3 11,2 10,1 10,6 9,6 9,2

Últims 30 dies 4,6 4,5 6,4 7,6 8,7 7,2 7,6 7 6,6

Diariament últims 30 dies 0,7 0,8 1,5 1,5 2 1,7 2 1,7 1,9

1995 1997 1999 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013

4.3.2. Dades qualitatives Es presenten les dades qualitatives primàries que s'han recollit per fer el diagnòstic de necessitats. Les tècniques qualitatives utilitzades per al diagnòstic han estat tècniques participatives que aporten altres perspectives d’actors de la comunitat que serveixen, també, per mobilitzar la comunitat sobre els problemes de les drogues i les actuacions a realitzar. Entrevista a informants clau Sessions participatives amb els agents locals Entrevista per a la diagnosi comunitària sobre drogues 1. Percepció de consum a) Quina és la seva percepció sobre el consum de drogues a Sitges? b) Al llarg de l’any, hi ha moments (ex.: certes festes) o èpoques (ex.: períodes turístics) que modifiquen els patrons de consum habituals? c) Diria que a Sitges es prenen més drogues que a altres llocs? d) Quins col·lectius consumeixen més drogues a Sitges? e) Quines són les drogues més consumides a Sitges (alcohol, porros, cocaïna...)? 2. Percepció de problemes a) A Sitges li sembla que el consum de drogues ocasioni problemes? b) En cas afirmatiu: Pensa que ocasiona pocs, bastants o molts problemes? c) Diria que n’ocasiona igual, més o menys que en altres llocs semblants? d) Quins són els problemes més freqüents que ocasiona el consum de drogues a Sitges? e) Quins sectors de la població de Sitges es veuen més afectats per aquests problemes? f) Hi ha locals (bars, discoteques, etc.) que generin problemes en aquest sentit? g) A les festes populars hi solen haver problemes derivats del consum d’alcohol o altres drogues? h) Vol afegir alguna cosa més relacionada amb els problemes causats per les drogues a Sitges? 3. Percepció del compliment de la normativa legal sobre les drogues a) Li sembla que, en general, a Sitges es respecta la normativa legal referent a la venda d’alcohol i de tabac als menors d’edat? b) Li sembla que a Sitges es respecta la prohibició de no fumar als llocs assenyalats per la llei? c) Què ens pot dir de la conducció sota els efectes de l’alcohol (i/o d’altres drogues a Sitges? d) Què ens pot dir del consum d’alcohol o altres drogues a la via pública a Sitges? (Hi ha botellón? Hi ha llocs on se solen reunir joves per consumir porros o altres drogues?) e) Vol afegir alguna cosa més sobre les drogues i les lleis a Sitges? 4. Dades objectivables de què puguin disposar a) En funció de la persona entrevistada, cal demanar si pot facilitar dades objectivables que reforcin les seves impressions. 5. Opinió sobre les respostes que caldria donar (què s’hauria de fer?) a) Coneix la iniciativa de revisar el pla local de prevenció de les drogodependències? (Independentment de quina sigui la resposta, cal demanar què li sembla que s’hagi pres aquesta iniciativa). b) Què pensa que caldria de fer a Sitges per fer front als problemes existents relacionats amb el consum de drogues i per evitar que s’estenguin o que n’apareguin de nous? c) Qui pensa que hauria de fer tot això? De qui és responsabilitat? 6. Percepció de les possibilitats i la disposició de col·laboració amb el Pla per part del col·lectiu a què pertany o representa la persona entrevistada.

a) Diria que el sector professional (o el servei o l’entitat) al qual pertany o representa, podria col·laborar d’alguna manera en la prevenció dels problemes relacionats amb el consum de drogues a Sitges? b) Si la resposta anterior és afirmativa: quines coses podrien fer o en què podrien ajudar o col·laborar? Si és negativa: per què ho diu? Què li fa pensar això? c) Com valora la disposició del col·lectiu al qual pertany o representa, per implicar-se i col·laborar en la prevenció de les drogodependències? d) En funció de la resposta a la pregunta anterior, cal preguntar, si escau: com es podria augmentar la disposició del col·lectiu al qual pertany o representa per col·laborar en la prevenció de les drogodependències?

Informants clau

Departament/Entitat Nom Funció Programes/Tasques que realitza

Joventut Carol Martínez Dinamitzadora

Espai Jove – PIJ PIDCES Xerrades d'orientació als instituts Projectes

Ensenyament Mercè Muntané Cap Servei Coordinació i programació Escola Barrachina Equip directiu Equip directiu E. Primària Escola Miquel Utrillo Olga Vilaseca Direcció E. Primària Escola Pia Marga Miret Direcció pedagògica ESO-Bat E. Primària i secundària

Institut Vinyet Maria Rosa Dagà Josep Gonzàlez

Cap d'estudis Coordinació pedagògica

Convivència al centre i coordinació acció tutorial

AEIG Nostra Senyora del Vinyet Cau

Colla Carnaval "Aliguinhos" Sílvia

Esports Miquel Àngel Villa Tècnic d'esports Responsable esport escolar Revisió programes escolars juntament amb professorat

Policia Local Rafael Pino Cap Direcció i coordinació

Serveis Socials Helena Fortuny Cap Organitzar i planificar Gestió del personal

ABS Sitges Herminia Palacín Directora Direcció de l'equip ABS Sitges Assistencial

Cultura i Cooperació Carlota Jordà Cap Gestió i coordinació del Servei Mancomunitat Penedès-Garraf Núria Puentes Tècnica prevenció de

drogodependències No intervé a Sitges actualment (referent del pla 2010)

Mancomunitat Penedès-Garraf Lluis Cucurull Tècnic prevenció Sense intervenció a Sitges

Dades quantitatives preexistents aportades pels informants clau Dades d'actuacions de Policia Local 2013 2014 2015 Nombre de denúncies formulades per consum a la via pública 101 142 135 Nombre de denúncies formulades per tràfic de drogues 1 1 1 Nombre de controls preventius d’alcoholèmia realitzats 156 163 138 Percentatge de controls positius en els controls d’alcoholèmia 23 20 18% Nombre d’accidents de tràfic relacionats amb alcohol i altres substàncies 3 1 12

4.4. Conclusions i necessitats detectades en el diagnòstic Troballes més importants i les necessitats detectades en funció dels diferents àmbits d’intervenció. 1. Percepció del consum de drogues Consum normalitzat, sobretot alcohol i cànnabis Major consum a les festes populars, sobretot durant el Carnaval Punts de consum localitzats a la via pública Percepció de consum a totes les franges d'edat, des d'adolescents fins adults

Substàncies més consumides

78,6%

85,7%

35,7%

21,4%

Alcohol

Cànnabis

Cocaïna

Tabac

Col·lectius que més consumeixen

30,8%

23,1%

38,5%

30,8%

0,0%

Adolescents

Joves

Adults

P.General

Altres

Comparació del consum de drogues a Sitges en relació a altres poblacions de l'entorn

Igual28,6%

Més35,7%

Menys7,1%

No ho sé 28,6%

Moments de canvi dels patrons de consum

46,2%

15,4%

100,0%

38,5%

7,7%

Festa major

Cap d’any

Carnestoltes

Vacances

Cap setmana

2. Percepció dels problemes associats al consum de drogues Els problemes més percebuts són sobre convivència i civisme Associats a l'activitat turística Molt visibles a les festes populars, sobretot Carnaval Afecten al veïnat

Percepció de problemes associats al consum de drogues

Cap0,0% Pocs

21,4%

Bastants28,6%

Molts35,7%

No ho sé14,3%

Comparació del volum de problemes amb altres poblacions de l'entorn

Igual 42,9%

Més35,7%

Menys0,0%

No ho sé21,4%

Locals que generen problemes

46,2%

15,4%

23,1%

0,0%

7,7%

Bars

Discoteques

Grow-shops

Assoc. cannàbiques

Penyes, colles, etc

Problemes associats al consum de drogues a les festes populars

Sí78,6%

No0,0%

No ho sé14,3%

Tipologia del problemes associats al consum de drogues

0,0%

78,6%

28,6%

28,6%

28,6%

28,6%

42,9%

35,7%

28,6%

14,3%

Cap

Civisme / convivència

Salut

Intoxicacions

Urgències mèdiques

Accidents

Fracàs escolar

Delinqüència

Tràfic de drogues

No ho sé

3. Percepció del compliment de la normativa legal sobre drogues Alguns establiments venen alcohol a menors L’accidentabilitat per consum de alcohol o drogues no és preocupant, des de fa anys

no es registren accidents greus (carnet per punts, via penal, augment dels controls i conductor designat)

Es defineixen punts de consum d'alcohol i cànnabis a la via pública

Compliment de la normativa sobre venda d'alcohol a menors

Sí28,6%

No57,1%

No ho sé14,3%

Compliment de la normativa sobre espais i tabac

Sí71,4%

No21,4%

No ho sé7,1%

Espais de consum d'alchol a la via pública no regulats

Sí78,6%

No0,0%

No ho sé21,4%

Espais de consum de cànnabis a la via pública

Sí78,6%

No0,0%

No ho sé21,4%

Relació entre consum de drogues i accidents de trànsit

Sí42,9%

No7,1%

No ho sé50,0%

4. Percepció de les possibilitats i disposició de col·laboració Totes les persones entrevistades consideren que el pla és una bona eina però només

la meitat en tenia coneixement previ de l'existència d'aquest pla. La majoria estan disposades a col·laborar amb el pla de prevenció de

drogodependències però només el 57% està disposat a participar de la Comissió Tècnica.

Majoritàriament, es considera que cal treballar en xarxa de manera coordinada.

Intenció de participació en la Comissió Tècnica

SÍ; 8

NO; 6

Coneixement previ del PLA D'ACCIÓ SOBRE DROGUES

Sí 50,0%

No 50,0%

Intenció de col·laboració en la prevenció de les drogodependències

Sí78,6%

No21,4%

Agents implicats

7,1%

50,0%

21,4%

28,6%

28,6%

28,6%

7,1%

71,4%

14,3%

42,9%

42,9%

7,1%

28,6%

14,3%

Àmbit supramunicipal

Nivell polític

Joventut

Salut Pública

Serveis Socials

Policia

Ensenyament

Xarxa coordinada

Especialista

Escoles

Instituts

Serveis de Salut

Famílies

Ciutadania

Àre

es m

unic

ipal

sC

omun

itat

Anàlisi DAFO

Anàlisi Interna Anàlisi Externa DEBILITATS: Manca de coordinació entre les

diferents àrees respecte a les accions del PAD.

Absència servei informació sobre drogues individualitzat.

Festes populars centrades en el consum i amb alta afluència de visitants.

Problemes de convivència (incivisme) causats per consum d'alcohol i cànnabis.

Alguns casos d'incompliment de la normativa legal sobre venda d'alcohol i tabac als menors d'edat.

Falta oferta d’oci pública. Recursos humans disponibles limitats. Sentiments de frustració per la manca

de continuïtat del PAD

AMENACES: Els estudis epidemiològics indiquen una

tendència negativa en el consum d’alcohol i hipnosedants.

La situació crisi econòmica pot provocar augment de factors de risc.

Canvis en estils de vida: universalització de l'ús de les TIC.

FORTALESES: Motivació dels tècnics pel treball en

xarxa i la transversalitat. Percepció de la importància de comptar

amb un PAD. Consens sobre la priorització de la

tasca preventiva (universal, selectiva i indicada) amb la població jove.

Experiència adquirida en realització Plans locals de prevenció de drogodependències previs.

Ordenança sobre regulació de les associacions cannàbiques.

OPORTUNITATS: Els estudis epidemiològics indiquen una

tendència a la baixa en el consum de tabac i drogues il·legals.

Impuls de les intervencions sobre servei responsable de begudes alcohòliques des d'organismes estatals i autonòmics.

Promoció de les polítiques preventives des de la Diputació de Barcelona.

Canvis en estils de vida: universalització de l'ús de les TIC.

5. Definició d’objectius generals i específics Objectiu general Dotar a la població de Sitges de totes aquelles habilitats i recursos que permetin

prevenir el consum de drogues i/o reduïr-ne els danys associats. Objectius específics 1. Difondre les diferents accions i programes del Pla municipal. 2. Dotar d’eines a l’alumnat per a la reflexió crítica en el consum de drogues, mitjançant

programes multicomponent (gestió emocional, habilitats socials, informació, etc). 3. Estructurar la planificació de l’oferta d’activitats preventives amb joves i adolescents

que s’ofereixen al municipi. 4. Oferir capacitació i suport als professionals de l’educació per tal de fomentar la

iniciativa preventiva o millorar les seves capacitats de treball, tant en l’àmbit de prevenció com en la detecció precoç i identificació de situacions i/o comportaments de risc.

5. Promoure la prevenció del consum de drogues des de les famílies. 6. Intervenir en els espais naturals d’oci i lleure. 7. Sensibilitzar i implicar a entitats i promotors vinculats a l’oci i lleure en la prevenció

del consum de drogues. 8. Fomentar la participació i la implicació dels ciutadans de Sitges en la prevenció del

consum de drogues. 9. Posar a l’abast de la ciutadania informació objectiva i contrastada sobre drogues i

pràctiques de risc en el consum. 10. Oferir serveis confidencials d’assessorament en el consum i els riscs associats. 11. Donar a conèixer i facilitar l’accés als recursos de prevenció i atenció existents al

territori. 12. Oferir una resposta educativa a les conseqüències legals derivades del consum de

substàncies.

Població destinatària Els objectius específics han d’estar formulats tenint en compte a quina població es dirigeix. Població general Pares i mares Nens/es (de 6 a 12 anys) Joves adolescents (de 13 a 18 anys) Joves (més de 18 anys) Professionals del municipi

6. Estructura del pla: Àmbits Àmbits d’actuació Àmbit comunitari. Intervencions dirigides a: Cossos de seguretat Entitats esportives Entitats culturals Comissions de festes Locals d’oci nocturn Món empresarial L’educació no formal Serveis culturals d’oci juvenil Associacions veïnals Mitjans de comunicació Àmbit educatiu. Intervencions dirigides a: Centres educatius (públics i privats) Professionals de l’àmbit educatiu Àmbit familiar. Intervencions dirigides a: Pares i mares i tutors/es de menors Àmbit sanitari. Intervencions dirigides a: Farmàcies Centres d’atenció primària Centre de salut mental infantil i juvenil Centre de salut mental d’adults

7. Organigrama Comissió política Per l’acord del Ple de la Corporació del dia 27 d’octubre de 2014, s’estableix: Composició: President: Sr. Miquel Forns i Fusté, Batlle de Sitges. Vicepresident: Sr. Jordi mas i Castellà, Regidor de Regidor de Territori, Sostenibilitat,

Habitatge i Ensenyament. Sra.Carme almirall Viñola , Regidora de Esports Serveis Urbans i Recurssos Humans

. R. Josep Moliné i Soler, Regidor de Hisenda Organitzacio Govern Obert i Joventut. Sra, Mireia Rosell i Pascual Regidora de Benestar i Família. Els representants dels partits de la oposició: Ciutadans, PP, PSC que designin els

corresponents partits politics Funcions: Acordar els criteris de cooperació anual. Fer el seguiment i avaluació de les actuacions que es duguin a terme. Nomenar la comissió tècnica. Proposar els projectes que es considerin prioritaris per al Pla. Aprovar, si s’escau, la proposta de funcionament que presenti la comissió tècnica per

l’any següent. Aprovar el compromís de l’Ajuntament de Sitges de donar suport polític, tècnic i

econòmic del Pla per un període de 4 anys. Establir un mínim d’una reunió anual Comissió tècnica Composició: Tècnics del municipi de tots els àmbits implicats en el pla: Tècnic de Salut pública, Cristina Farré Ibañez Tècnic/a de serveis socials , Helena Fortuny Pascual Tècnic/a d’esports, Miguel Angel Villa Tècnic/a de joventut i educacio, Carolina Tecnic/a de ocupació Esteve Miró Sabater Referent de la policia local, Alberto Villoria Referent de la policia autonòmica o nacional, David Perez Tècnic/a de prevenció del centre d’atenció de drogodependències de la zona Representant del/s centre/s d’ensenyament de secundaria i batxillerat del municipi Montse Perez (escola Pia) Mila Milà (IES JR Benapres) IES Vinyet: Montserrat Piquer Representant de l’àrea bàsica de salut: Sofia Alvarez Funcions: Gestionar els encàrrecs de la comissió política Participar en el procés d’elaboració del pla local de prevenció de drogues en les fases

de: - Elaboració del diagnòstic - Descripció d’objectius - Proposta d’activitats - Pla de treball anual

Reunions trimestrals

Treball en projectes per àmbits de treball Grup motor de la comissió tècnica Composició: Referent: Victòria Sendino del Campo, tècnica especialitzat/da en drogodependències

de l’Ajuntament. Cristina Farré Ibáñez, tècnica de Salut Pública de l’Ajuntament. Esteve Miró Sabaté, tècnic/a de Ocupació de l’Ajuntament. Mila Camí , Cap d’Estudis del IES JR Benaprés . David López, Mosso d’escuadra. Alberto Villoria, Policia Local Leonor Pascual i Terrasa, tècnica de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Dolors Càceres i Alba, tècnica de prevenció de drogodependències de la Diputació de

Barcelona per a l’elaboració del pla. Funcions: Presentar a la comissió tècnica propostes per l’elaboració del pla Proposar a la comissió tècnica el pla de treball anual Redactar la proposta del pla Fer el seguiment de les accions que es duguin a terme, la seva avaluació i les

propostes de millora Reunions, tantes com sigui necessari (normalment una al mes)

8. Definició de les accions a realitzar

ÀMBIT COMUNITARI OBJECTIU: Difondre les diferents accions i programes del Pla municipal. NECESSITATS DETECTADES INTERVENCIONS TEMPORALITZACIÓ Consolidació de la Comissió Tècnica. Definir la xarxa. Afavorir la participació. Buscar sinèrgies.

Creació d’un portal sobre el PLAD dins el web municipal

Planificar reunions de la CT i el GM

Abans d’inici de les activitats del PLAD. Reunions trimestral de CT i mensuals del

GM. 2016-2019 OBJECTIU: Intervenir en els espais naturals d’oci i lleure. NECESSITATS DETECTADES INTERVENCIONS TEMPORALITZACIÓ Treball específic de coordinació amb

Joventut. Implicació. Capacitació dels monitors esportius que

treballen amb infància i adolescència sobre prevenció

Presentació del PLAD a entitats i colles. Programa “Entorns sense fum” Intervencions a les festes populars. Capacitació per monitors d’esports sobre

prevenció. Intervenció sobre begudes energètiques.

Consultar SPOTT.

2016 2017-2019 2018 2017 2018

OBJECTIU: Sensibilitzar i implicar a entitats i promotors vinculats a l’oci i lleure en la prevenció del consum de drogues. NECESSITATS DETECTADES INTERVENCIONS TEMPORALITZACIÓ Intervencions sobre servei d’alcohol a la

xarxa empresarial i a les festes populars (protocol d’actuació i formació).

Intervencions “Nits Q”. Identificar comerços sancionats per venda

d’alcohol a menors d’edat. Intervencions de Servei responsable de begudes alcohòliques.

2018

OBJECTIU: Fomentar la participació i la implicació dels ciutadans de Sitges en la prevenció del consum de drogues. NECESSITATS DETECTADES INTERVENCIONS TEMPORALITZACIÓ Prevenció a l’àmbit laboral (formació

ocupacional i xarxa empresarial). Presentació del PLAD als gremis i

associacions empresarials. Controls d’alcoholèmia i drogotest als

conductors professionals. Xerrades de prevenció als cursos PRL

(formació ocupacional)

2017 2017-2019 2016-2019

OBJECTIU: Posar a l’abast de la ciutadania informació objectiva i contrastada sobre drogues i pràctiques de risc en el consum. NECESSITATS DETECTADES INTERVENCIONS TEMPORALITZACIÓ Intervencions preventives als clubs

cannabics Desenvolupar règim sancionador de

l’Ordenança Municipal Campanya de sensibilització i informació.

2018

Oferir una resposta educativa a les conseqüències legals derivades del consum de substàncies. NECESSITATS DETECTADES INTERVENCIONS TEMPORALITZACIÓ Promoure programa de mesures

alternatives (ASA). Proposta de col·laboració amb PL i MMEE i

revisió del protocol d’actuació. Consultar guia ASA de Generalitat i Manual d’intervenció de SPOTT.

2018 - 2019

ÀMBIT EDUCATIU

OBJECTIU: Estructurar la planificació de l’oferta d’activitats preventives amb joves i adolescents que s’ofereixen al municipi. NECESSITATS DETECTADES INTERVENCIONS TEMPORALITZACIÓ Oferta conjunta d’activitats preventives als

centres educatius. Elaboració d’oferta conjunta de proposta

d’activitats pel PAT a l’ESO des del PLAD en coordinació amb els centres eduatius, MMEE, CAP, PL, Espai Jove,...

Elaboració d’oferta conjunta de proposta d’activitats pel PAT a l’ESO des del PLAD en coordinació amb els centres eduatius, MMEE, CAP, PL, Espai Jove,...

Inici de cada curs escolar. 2016-2019

OBJECTIU: Dotar d’eines a l’alumnat per a la reflexió crítica en el consum de drogues, mitjançant programes multicomponent (gestió emocional, habilitats socials, informació, etc). NECESSITATS DETECTADES INTERVENCIONS TEMPORALITZACIÓ Implementar programes multicomponent

(informació, habilitats socials, etc) a les aules d’ensenyament secundari

Consultar catàlegs ASPCAT i SPOTT. Inici de cada curs escolar. 2016-2019

OBJECTIU: Oferir capacitació i suport als professionals de l’educació per tal de fomentar la iniciativa preventiva o millorar les seves capacitats de treball, tant en l’àmbit de prevenció com en la detecció precoç i identificació de situacions i/o comportaments de risc. NECESSITATS DETECTADES INTERVENCIONS TEMPORALITZACIÓ Suport als centres educatius per sospita de

consum (procediment comú). Formació al professorat. Coordinació amb el Departament d’Ensenyament.

Coordinació específica amb el Pla d’Absentisme.

Protocols de detecció i actuació de SPOTT. Elaboració de proposta de formació pel

professorat. Consultar SPOTT. Elaborar protocol d’actuació. Consultar

programa “Agente Tutor” del PNSD.

2017 - 2019

ÀMBIT FAMILIAR

OBJECTIU: Promoure la prevenció del consum de drogues des de les famílies. NECESSITATS DETECTADES INTERVENCIONS TEMPORALITZACIÓ Oferta conjunta d’intervencions preventives

a les AMPA dels centres de ensenyament secundari i els pares de les entitats esportives sobre conductes de risc. Participació en el MMCC.

Oferta de suport a les AMPA. Consultar programa ARICA de la SESSI.

Organitzar xerrades per a famílies. Difusió mitjançant el butlletí de notes.

Publicació periòdica d’articles al setmanari “L’Eco”.

Elaboració de vídeos-píndoles i altres materials sobre prevenció i parentabilitat positiva per al portal web del PLAD.

Inici de cada curs escolar 2016 - 2019

ÀMBIT SANITARI

OBJECTIU: Oferir serveis confidencials d’assessorament en el consum i els riscs associats. NECESSITATS DETECTADES INTERVENCIONS TEMPORALITZACIÓ Facilitar l’accés al CAS Coordinació amb el CASD per demanar

atenció setmanal a Sitges Segon trimestre 2017

OBJECTIU: Donar a conèixer i facilitar l’accés als recursos de prevenció i atenció existents al territori. NECESSITATS DETECTADES INTERVENCIONS TEMPORALITZACIÓ Millorar la coordinació entre el CSMIJ i

Benestar Social Establir procediment de coordinació amb el

CSMIJ. Proposta d’intervenció amb grups de pares i mares.

Difusió al web del PLAD

2017 - 2018

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

61

9. Delimitació dels procediments d’avaluació Caldrà tenir en compte tres nivells alhora d’avaluar el PAD: Nivell Aspectes a avaluar Aspectes a treballar

Disseny Està ben dissenyat?

Es te clar què es vol aconseguir? S’han temporalitzat els objectius? Es te clar qui són els destinataris? S’ha recollit l’opinió dels implicats?

Procés Què s’ha fet o com s’ha fet?

Quina ha estat la participació dels agents implicats? Quines activitats s’han previst i no s’han fet? Com s’han coordinat les accions?

Resultats Quins efectes ha produït el programa?

Fins a quin punt s’han assolit els objectius? S’han produït els canvis desitjats? Hi ha hagut efectes inesperats?

Ítems a tenir en compte a l’avaluar el PAD: Avaluació del disseny i de la planificació: Descripció de la naturalesa o de la conducta de consum que es vol abordar. Recull de les opinions respecte a la causa, modificació i control del fenomen. Anàlisi de la necessitat d’intervenció. Definició del grup al qual s’adreça la intervenció. Establiment del objectius. Definició de mètodes i estratègies, calendari i durada de la intervenció. Anàlisi de recursos existents. Planificació de l’avaluació del procés i dels resultats. Anàlisi de la fase de planificació.

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

62

Avaluació de la qualitat i del procés: Decidir les variables que proporcionaran informació útil sobre com s’ha dut a terme la

intervenció. Seleccionar els mètodes i els instruments. Establir on, quan i amb quina freqüència es recolliran les dades. Anàlisi de les estratègies i mètodes que s’han aplicat a la pràctica comparat amb el

pla original. Revisió dels recursos utilitzats a la pràctica en comparació al pla original. Comprovar si la intervenció ha arribat al grup objectiu i en quina mesura. Anàlisi dels resultats de l’avaluació del procés. Avaluació dels resultats: Planificació de la valoració dels resultats Realització de l’avaluació de resultats. Descripció de la mostra o població diana. Anàlisi dels resultats, com ha afectat la intervenció en els diferents grups. Elaboració de les conclusions en relació als resultats. Propostes de millora Al finalitzar cada Pla de treball, s’elaborarà una memòria que es presentarà a les diferents comissions per a que es puguin fer propostes de millora.

ANEXES ORDENANÇA REGULADORA DE LA UBICACIÓ DE CLUBS SOCIALS I ASSOCIACIONS DE CÀNNABIS O D’ALTRES SUBSTANCIES TÒXIQUES, ESTUPEFAENTS O PSICOTRÒPIQUES LEGALMENT PERMESES I DE LES

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

63

CONDICIONS D’EXERCICI DE LA SEVA ACTIVITAT AL TERME MUNICIPAL DE SITGES. EXPOSICIÓ DE MOTIUS En els últims anys a Sitges, al igual que ha succeït en altres poblacions, s’han formulat diverses sol·licituds per a la instal·lació de clubs socials i associacions de fumadors de cànnabis. Els clubs socials o associacions de cànnabis són associacions sense ànim de lucre que s’auto abasteixen i distribueixen cànnabis entre els seus propis socis — consumidors terapèutics i/o lúdics—, tots majors d’edat i en un àmbit privat, amb l’objecte de reduir els danys associats al mercat clandestí i a determinats usos del cànnabis. Tot i que aquesta nova realitat està essent objecte d’atenció per part dels poders públics, a data d’avui no existeix normativa estatal i, per part de la Generalitat de Catalunya, l’únic marc normatiu sobre aquesta activitat és la resolució SLT/32/2015, de 15 de gener, per la qual s’aproven criteris en matèria de salut pública per orientar les associacions cannàbiques i els seus clubs socials. Tot això sens perjudici que les associacions d’aquesta naturalesa han de constar degudament inscrites en el Registre d’associacions de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. L’any 1948 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va arribar a la conclusió de que el consum de cànnabis suposava un perill des de qualsevol punt de vista, ja sigui físic, mental o social. Igualment, un informe publicat l’any 2006 per diversos científics de la Unitat de Conductes Additives del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Sant Pau i l’Hospital Clínic conclou que el consum de cànnabis de forma aguda i crònica produeix efectes físics perjudicials per a la salut. Dels esmentats estudis en resulta que tant el consum puntual, com el continuat d’aquestes substàncies produeixen significatives afectacions físiques i cognitives en la conducta de les persones, essent palès que estem davant d’una conducta amb evident risc per a la salut física i mental de les persones. Tanmateix, resulta evident que existeix una important demanda de consum, i que el tràfic en el mercat negre no garanteix ni la qualitat del producte ni la reducció del seu consum. D’altra banda, són masses les repercussions que l’obertura d’aquests locals poden produir i produeixen sobre un teixit social ja prou sensibilitzat respecte de les conductes de risc, arrel de la concurrència d’un turisme de caràcter festiu i de desinhibició, que caracteritza històricament aquesta Vila. 2

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

64

Resulta evident, doncs, que des de l’àmbit local els Ajuntaments tenen una responsabilitat –i competències– d’ordre i vigilància, així com de salut pública, respecte de conductes com les desenvolupades en l’àmbit dels clubs de fumadors o associacions de cànnabis. En cap cas no es pretén mitjançant l’elaboració d’aquesta norma la prohibició o impossibilitat de desenvolupament del dret d’associació sota quin empara constitucional es constitueixen aquests clubs o associacions, sinó el que es fa, i és del tot factible, és la seva delimitació territorial i regulació funcional per tal de fer-la compatible amb la resta d’activitats i usos. En aquest sentit, els ens locals estan dotats de competències en matèria urbanística, d’activitats i de salut pública, per tal d’intervenir a través d’aquests àmbits en la protecció dels sectors socials més febles o sensibles a conductes potencialment perilloses, regulant i delimitant l’àmbit en el qual es pot desenvolupar aquesta activitat, així com en la prevenció d’eventuals molèsties o immissions que l’exercici de determinades activitats de concurrència nombrosa, encara que sigui en l’àmbit estrictament privatiu de les associacions de consumidors de substàncies que generen dependència, poden produir. Paral·lelament a la regulació continguda en la relació a l’ús i la seva potencial perillositat en relació a les conductes que del mateix se’n deriven, la present normativa pretén abordar alguns aspectes problemàtics produïts pel propi exercici de l’activitat associativa en base a la pròpia naturalesa dels locals a on aquesta s’hi desenvolupa. Per la mateixa naturalesa de l’activitat i dels fonaments estatutaris de les associacions, es pot afirmar sense cap mena de dubte que aquestes necessiten comptar amb locals de característiques suficients com per acollir a un elevat volum de socis que les faci viables a nivell de gestió ( la pròpia Federació d’associacions Cannàbiques, en el Codi de Bones Conductes que ha publicat, aconsella que per tal de garantir el bon funcionament de l’associació no convé comptar amb més de 655 persones associades o sòcies degustadores). Per tant, resulta del tot evident que les característiques necessàries per tal de condicionar un local per a l’exercici d’una activitat de consum de cànnabis, requereixen un dimensionament que els fa del tot assimilables als locals de pública concurrència. Així doncs, la regulació de la implantació de clubs socials o associacions d’aquesta naturalesa es considera convenient i oportuna per diverses raons, en especial: - Per garantir que l’obertura d’aquest tipus d’establiments es realitzi per associacions d’usuaris degudament inscrites en els registres públics i, en conseqüència, amb normes de funcionament clares i conegudes. - Perquè es considera necessari fixar unes distàncies mínimes entre aquesta activitat i els centres educatius, centres sanitaris o assistencials, equipaments esportius, punts o espais joves i, en general, de qualsevol sòl o edifici qualificat de Sistema d’Equipament, estiguin o no construïts i/o urbanitzats, per evitar, 3

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

65

encara que sigui indirectament, la promoció del consum d’una substància que pot tenir efectes nocius en aquells col·lectius més vulnerables, i de major risc, com poden ser-ho els menors o persones diagnosticades amb patologies mentals. - Perquè també es considera oportú regular la instal·lació d’aquest tipus d’establiments a través de la fixació d’un règim de distàncies entre els mateixos, per a poder evitar possibles efectes negatius o perjudicials i, en conseqüència, les molèsties als veïns. - Perquè en determinats carrers i entorns de Sitges existeix una concentració alta d’oferta de lleure especialitzada, dirigida a un públic concret. Aquesta circumstància pot ser un pol d’atracció molt fort per a algunes d’aquestes activitats o associacions, de manera que, per una banda, es trenqui l’esmentat i necessari equilibri d’activitats, imprescindible per no alterar la continuïtat de l’oferta comercial i els horaris del municipi, i, per l’altra, agreugi la problemàtica intrínseca a l’oferta de lleure nocturn especialitzat que caracteritza també aquests espais del nostre municipi. Per això també es considera necessari regular la instal·lació d’aquest tipus d’establiments fixant una distància mínima respecte de les activitats incloses en el catàleg d’espectacles públics i activitats recreatives. - I, finalment, perquè resulta precís establir unes condicions de seguretat, salubritat i higiene per a l’exercici d’aquesta activitat amb objectiu de protegir a les persones usuàries i als veïns. En aquest sentit, l’activitat s’assimila als usos recreatius,segons la normativa urbanística del Pla d’Ordenació Urbana Municipal de Sitges (article 82). A més, aquesta regulació pot ser útil al servei d’altres objectius d’indubtable interès públic. Així, per una part, pot servir per a evitar que sota l’aparença d’associacions d’usuaris legalment constituïdes, s’estableixin a la nostra ciutat iniciatives que no respectin uns criteris de bones pràctiques. I, per altra, pot coadjuvar a establir una cultura de col·laboració entre l’administració i les associacions d’usuaris/clubs socials de cànnabis en allò relatiu a la prevenció de riscos associats a pautes de consums prolongats i altres àmbits de mutu interès. I tot i que la motivació principal que genera la necessitat de redactar la present norma obeeix a la creixent demanda de obertura de locals destinats al consum de cànnabis, també es vol estendre l’aplicació de la normativa continguda a la present norma, a qualsevol activitat en que es consumeixin substàncies que poden generar dependència considerades per la Llei 20/1985 com a les drogues no institucionalitzades. Finalment, ha d’assenyalar-se que, en la regulació que es proposa, s’ha tingut en compte la regulació continguda en la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora de la venta, el subministrament i la publicitat dels productes del tàbac—modificada per la Llei 42/2010, de 30 de desembre—; i molt especialment les disposicions relatives als clubs privats de fumadors. 4

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

66

Article 1. Objecte. És objecte d’aquesta ordenança: a) Regular l’obertura i activitat de Clubs i Associacions de Cànnabis o altres substàncies tòxiques, estupefaents o psicotròpiques legalment permeses que generen dependència (cànnabis o d’altres substàncies que poden generar dependència considerades per la Llei 30/1985 com a les drogues no institucionalitzades), establint un règim de distàncies entre ells. b) Establir un règim de distàncies respecte de centres educatius, centres sanitaris o assistencials, equipaments esportius, punts o espais joves i, en general, de qualsevol sòl o edifici qualificat de Sistema d’Equipament, estiguin o no construïts i/o urbanitzats, i les activitats incloses en el catàleg d’espectacles públics i activitats recreatives. Al efectes de la present Ordenança, es defineixen els esmentats centres de la següent manera: - centres educatius: comprèn els centres d’ensenyament reglat (pre-escolar, nivells primaris i secundaris, batxillerat i universitari) i l’ensenyament no reglat en totes les modalitats (escola bressol, idiomes, informàtica, arts plàstiques, conducció o similars) que s’imparteixin en escoles públiques o privades, centres docents homologats. També inclou activitats formatives. - centres sanitaris o assistencials: són els que corresponen al tractament i a l’allotjament de persones malaltes. Comprenen hospitals, els sanatoris, les clíniques, els dispensaris (farmàcies), consultoris i similars, els serveis destinats a allotjament comunitari com residències assistides i establiments socio-sanitaris, sempre i quan es tracti de centres assistits i basats en la prestació de serveis comuns amb gestió centralitzada i titularitat indivisible, no assimilables a l’ús residencial. També comprèn els habitatges tutelats i aquells establiments que exerceixen una funció social a la comunitat, com els casals, menjadors, centres d’orientació i diagnosi, unitats de tractament d’estimulació precoç, centres ocupacionals i/o d’atenció especialitzada per a disminuïts,. Centres de dia per a gent gran, centres de reinserció social, etc. - equipaments esportius: són els destinats a la prestació de serveis dedicats a la pràctica, l’aprenentatge i el desenvolupament d’activitats esportives en instal·lacions cobertes o no, com poden ser camps de futbol, camps de rugby, poliesportius, gimnasos i escoles de dansa, esquash, piscines i similars. - activitats incloses en el catàleg d’espectacles públics activitats recreatives, les activitats incloses en l’Annex I del Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel que s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives. - Sistema d’Equipament: El regulat en l’article 12 i al Capítol cinquè (articles 142 i concordants) del Volum VII Normativa Urbanística i Ordenances d’edificació, del POUM de Sitges. 5

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

67

c) Garantir que els locals destinats a local social i punt de trobada dels Clubs Socials i Associacions de Cànnabis o altres substàncies tòxiques, estupefaents o psicotròpiques legalment permeses que generen dependència reuneixen les condicions mínimes necessàries per a evitar tot tipus de molèsties al veïnat. d) Garantir que els locals destinats a local social i punt de trobada dels Clubs Socials de Cànnabis reuneixen les condicions mínimes necessàries de seguretat, salubritat i higiene per a les persones usuàries. e) Garantir que l’activitat sigui desenvolupada per Associacions d’usuaris degudament inscrites en els registres públics. f) Establir les condicions en que s’ha de desenvolupar aquesta activitat. g) Establir mesures de col·laboració amb l’administració per a la prevenció del consum de substàncies que generen dependència considerades per la Llei 20/1985, com drogues no institucionalitzades. Article 2. Àmbit d’aplicació. Aquesta ordenança és d’aplicació en tot el terme municipal de Sitges. Article 3. Sol·licitud de llicència/règim de comunicació d’activitat i d’obra. Amb independència de les autoritzacions que siguin exigibles per altres Administracions públiques en el marc de les seves competències, l’obertura d’un local amb destinació a Club o Associacions de Cànnabis o altres substàncies tòxiques, estupefaents o psicotròpiques legalment permeses que generen dependència (cànnabis o d’altres substàncies que poden generar dependència considerades per la Llei 30/1985 com a les drogues no institucionalitzades) està subjecta a llicència municipal d’activitat o règim de comunicació prèvia, en els termes previstos i regulats en l’article següent, i, en el seu cas, pel que fa a les obres d’adequació del local, està subjecta a llicència municipal o règim de comunicació prèvia d’acord amb la normativa sectorial que sigui aplicable. En aquest cas, la seva obtenció serà prèvia a la presentació del règim d’autorització de l’activitat, i consegüent inscripció de la mateixa en el Registre Municipal d’entitats. Per tal de garantir un correcte funcionament de l’activitat es preveu regular la renovació de l’habilitació de manera periòdica segons els següents requisits: 1. La llicència o comunicació prèvia específica té una validesa màxima de 5 anys. Transcorregut aquest termini cal tramitar una nova habilitació per poder seguir prestant l’activitat, d’acord amb els requisits i els tràmits que es prevegin normativament. 2. Cal també demanar nova habilitació en el supòsit que variïn les circumstàncies que van determinar l’atorgament. 6

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

68

Article 4. Tràmits relatius a la tramitació i procediment. Documentació. Estan sotmeses al règim de comunicació prèvia les activitats amb un aforament fins a 150 persones; i estan sotmeses al règim de llicència municipal les activitats amb un aforament superior a 150 persones. Aquests requisits d’aforament podran variar en funció d’altres criteris diferents que al respecte s’estableixin legalment amb posterioritat a l’entrada en vigor de la present Ordenança. La sol·licitud de llicència municipal o comunicació prèvia, segons sigui el cas, es formalitza mitjançant la presentació d’una instància acompanyada de la documentació necessària per justificar el compliment de les condicions dels articles següents, i si s’escau, d’acord amb el que s’estableixi a la normativa sectorial que sigui aplicable. Pel que fa a les obres necessàries, caldrà presentar la sol·licitud, mitjançant model normalitzat de règim de comunicació, o la que correspongui segons normativa legal aplicable, aportant tota la documentació enumerada en el mateix; en especial s’hauran d’acreditar les instal·lacions referides a la seguretat contra incendis, ventilacions i aïllament acústic I. En finalitzar l’obra i amb caràcter previ a l’obertura, s’haurà de presentar la comunicació prèvia o la sol·licitud de llicència per a l’inici de l’activitat, acompanyant certificat tècnic referit a l’activitat i/o les instal·lacions s’adeqüen al projecte constructiu i a la documentació tècnica (seguretat contra incendis, ventilació i aïllament acústic). L’activitat requerirà un Projecte tècnic redactat per professional habilitat competent degudament acreditat , que haurà de contenir com a mínim el següent: 1. Memòria descriptiva i ambiental: 1.1 Descripció del local, superfícies (útils i construïdes) totals i parcials segons usos, així com accessos i posició del local dins de l’edifici i la seva comunicació amb ell. 1.2 Fotografia/es en color de la/es façana/es i de les diferents estances. 1.3 Descripció de l’activitat (el seu objecte i característiques tècniques pròpies del seu desenvolupament, maquinària, combustibles, instal·lacions higièniques, aforaments previstos…) i de les mesures implantades per a minimitzar el possible impacte de l’activitat en el medi ambient, les persones o els seus béns i la salut. En especial, aquesta Memòria haurà de contenir una descripció dels mecanismes d’associació, registre d’associats, etc., i de funcionament intern de l’Associació, i de com es garantirà el compliment de les condicions i prohibicions contingudes als articles 7 i 8 d’aquesta Ordenança. 1.4 Descripció i característiques tècniques de la maquinària necessària per al funcionament de l’activitat i, en el seu cas, de les instal·lacions previstes per a ventilació i/o climatització del local i de les sortides de fums. 1.5 Antecedents del local o activitat, descrivint i especificant si es tracta d’una activitat nova, d’una reforma, o una legalització d’una activitat ja existent. 7

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

69

1.6 Justificació del compliment normatiu d’aplicació:Normativa municipal (POUM, Ordenances Complementàries, Ordenances de soroll, ambientals, d’aparells d’aire condicionat, etc…). Normatives autonòmiques i estatals (Accessibilitat, Protecció contra incendis, Reglament electrotècnic de baixa tensió, Normes Sanitàries, etc...). I en particular s’haurà de justificar el compliment del següent: Soroll: L’activitat queda classificada en el Grup IV amb un nivell d’emissió inferior o igual a 84 dB(A) d’acord amb l’Ordenança reguladora del soroll i les vibracions aprovada i s’haurà de justificar el compliment de la mateixa, així com del Decret 176/2009, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n'adapten els annexos. En tot cas caldrà presentar certificat acústic amb mesures “in situ”, emès per EPCA que certifiqui l’aïllament projectat o el nivell de soroll igual o inferior al valor límit d’immissió permès en l’ambient interior des dels habitatges limítrofs amb l’activitat. Accessibilitat: Es donarà compliment a les condicions d’accessibilitat per a l’ús de restauració o de pública concurrència, segons el DB-SUA 9 - Accessibilitat del Codi Tècnic de l’Edificació TE, el Decret 135/1995, de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques i d’aprovació del Codi d’accessibilitat i els criteris de les Taules d’accessibilitat a les Activitats a Catalunya, Llei d’accessibilitat 13/2014, del 30 d’octubre, o qualsevol normativa que l’amplií o substitueixi. Renovacions d’aire: No es poden llençar a l’exterior, fums, bafs, gasos, vapors o aire amb substàncies en suspensió o a temperatura diferent que l’ambient per les façanes i els patis de qualsevol tipus. Cal disposar d’un sistema d’extracció forçada fins a coberta amb dispositius de filtració adequats. Els recintes on es generin fums i/o olors han d’estar tancats i amb depressió respecte la resta de l’activitat, en cas de disposar de finestres aquestes no podran ésser practicables. La ventilació d’aquests recintes s’ha de fer per xemeneia conduïda fins a la coberta de l’edifici amb dispositius de filtració i absorció adequats. S’haurà de garantir el correcte funcionament dels dispositius de filtració i absorció adjuntant un programa de manteniment periòdic. Les sortides d’expulsió han d’estar ubicades a la coberta de l’edifici separades 3m com a mínim, de qualsevol element d’entrada d’aire de ventilació (presa d’aire, obertura d’admissió, porta exterior i finestra) i dels espais on pugui haver persones de forma habitual tals com terrasses, galeries, miradors, balcons, etc. L'alçada de les xemeneies haurà de sobrepassar en 1 m l’alçada de tota edificació situada dins d’un cercle de radi d’influència de 10m i amb centre a la xemeneia. Cambres higièniques: Han de disposar de serveis amb la proporció mínima de lavabos i cabines de vàter següent: Fins a 50 persones d’aforament autoritzat: 1 lavabo i 2 cabines. 8

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

70

Entre 51 i 150 persones d’aforament autoritzat: 2 lavabos i 4 cabines. Entre 151 i 300 persones d’aforament autoritzat: 2 lavabos i 6 cabines. Entre 301 i 500 persones d’aforament autoritzat: 4 lavabos i 8 cabines. Més de 500 persones d’aforament autoritzat: 4 lavabos i 12 cabines, i el mateix per a

cada fracció de 500 persones més d’aforament autoritzat. Els serveis s’han d’instal·lar diferenciats entre homes i dones i han de complir els requisits següents: han d’estar allunyats i separats de la sala, ventilats i ben il·luminats; han de disposar de llums de senyalització i d’emergència i les parets han de tenir un mínim de dos metres des del sòl de material impermeable. Alçades lliures: Totes les dependencies destinades a presencia permanent de persones tindran una alçada mínima lliure de 2,80 m. Els lavabos i passadissos tindran una alçada mínima de 2,20 metres. Prevenció i seguretat en matèria d’incendis: Es donarà compliment al DB-SI “Seguridad en caso de incendio” del Codi Tècnic de l’Edificació per a l’ús de pública concurrència i als aclariments publicats per la Dirección General de Arquitectura, Vivienda y Suelo del Ministerio de Fomento i la Direcció General de Prevenció, Extinció d’incendis i Salvaments de la Generalitat de Catalunya. La documentació tècnica que es presentarà per justificar el compliment en matèria d’incendis tindrà el contingut mínim establert a l’ANNEX 1. 2. Plànols. 2.1 Situació de l‘activitat (escala 1:2000 o similar, mínima 1:5000) reflectint la ubicació de la superfície ocupada pel local respecte de la resta de la finca. 2.2 Emplaçament de la instal·lació en relació amb habitatges i els centres o establiments referits a l’article 1.b) d’aquesta Ordenança (escala 1:500 o similar). 2.3 Plantes acotades: Plànols de l’estat actual i de l’estat reformat de tots els nivells que conformen el local: distribució i usos amb cotes i superfícies de les distintes dependències que composen el local (e. 1/50 o 1:100 o similar); instal·lacions: ventilació, climatització, maquinària, protecció d’incendis, sanejament, fontaneria, electricitat, etc… (escala 1/50 o 1:100 o similar). 2.4 Alçades i Seccions acotades (e.1/50 o 1:100 o similar): - Secció indicant alçades de tots els espais i usos; - Secció traçada pel seu accés i cotes de rasant. 2.5 Altres plànols precisos per a l’activitat. S’haurà d’aportar certificat o documentació acreditativa de que l’entitat es troba degudament inscrita en el Registre d’associacions de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i una còpia dels seus estatuts. 9

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

71

Així mateix, l’entitat haurà de constar degudament inscrita en el Registre Municipal d’entitats. Article 5. Criteris d’emplaçament. 1. L’ús de Club i Associació de Cànnabis o altres substàncies tòxiques, estupefaents o psicotròpiques legalment permeses que generen dependència (cànnabis o d’altres substàncies que poden generar dependència considerades per la Llei 30/1985 com a les drogues no institucionalitzades), a efectes urbanístics i ambientals, es considera un ús assimilat a l’ús recreatiu, pel que es podrà implantar en els àmbits i/o locals en els que el planejament urbanístic autoritza la implantació d’aquesta modalitat d’ús i haurà de complir les condicions tècniques exigibles a aquest ús. 2. En tot cas, es prohibeix l’obertura d’una activitat d’aquest tipus a menys de 300 metres de centres educatius, centres sanitaris o assistencials, equipaments esportius, punts o espais joves i, en general, de qualsevol sòl o edifici qualificat de Sistema d’Equipament, estiguin o no construïts i/o urbanitzats, i a menys de 200 metres de les activitats incloses en el catàleg d’espectacles públics i activitats recreatives. 3. Així mateix, es prohibeix l’obertura d’una activitat d’aquest tipus en qualsevol dels llocs en els que es prohibeix fumar (centres i galeries comercials, instal·lacions esportives, etc.). 4. Es fixa una distància mínima entre locals destinats a aquesta activitat de 500 metres. Article 6. Còmput de distàncies i mesuraments. Per mesurar les distàncies mínimes per a la implantació dels establiments regulats en la present ordenança, entre si, o entre aquests i altres establiments (centres educatius, centres sanitaris o assistencials, equipaments esportius, punts o espais joves i les activitats incloses en el catàleg d’espectacles públics activitats recreatives), es calcularà mesurant la línia recta imaginària que va des del punt mig de les portes d’accés principal d’un i altre establiment, sense tenir en compte l’alçada de les edificacions. Article 7. Altres condicions. 1. L’entrada i permanència en el local serà únicament i exclusivament per les persones associades, llevat del personal de manteniment i neteja de les instal·lacions degudament acreditats a que es refereix el punt 5 del present article. En el supòsit que ho prevegi el seu objecte social, podran tenir accés al club, sense l’obligació d’associar-se, professionals externs, majors d’edat, en qualitat 10

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

72

de ponents, educadors i/o conferenciants que ofereixin activitats i/o serveis de reducció de riscos. En qualsevol d’ambdós casos, l’entrada a l’establiment s’efectuarà de conformitat a la llei del tabac, i haurà de ser degudament descrit com es realitzarà (horaris, espais del centre lliures de fum on es realitzin les activitats divulgatives o informatives...) a la memòria descriptiva i ambiental que preveu l’article 4 de la present ordenança. 2. Es prohibeix terminantment l’ocupació o ús de l’espai públic adjacent al local mitjançant cadires, taules, tendals, etc. 3. Els usuaris del local seran els responsables de mantenir l’exterior del local i les seves immediacions en les degudes condicions d’higiene, evitant l’abandonament d’objectes o escombraries derivades de l’activitat. 4. En cap cas es permetrà l’entrada de menors d’edat. 5. Queda prohibit realitzar qualsevol activitat, llevat de les de manteniment i neteja del local, fora de l’horari màxim d’obertura, que es fixa entre las 8.00 hores del matí i les 22.00 hores de la nit. 6. Que els seus associats siguin consumidors habitual de cànnabis. 7. Els clubs i associacions objecte d’aquesta ordenança hauran de disposar de mesures de control d’accés al club. 8. Compliment dels criteris i condicions establerts per la secretaria de Salut Pública i/o per la subdirecció General de Drogodependència de l’Agència de salut Pública de Catalunya 9. Els clubs i associacions objecte d’aquesta ordenança hauran de disposar de Llibre registre de socis en el local. 10.- Tenir, en lloc visible i proper a l’entrada, principal els rètols o plaques normalitzades següents, sens perjudici de les demés que puguin exigir altres normes sectorials o específiques: a) horari d’obertura i de tancament al públic b) aforament autoritzat del local. c) d’informació de l’exercici del dret d’admissió i de les condicions objectives d’accés. d) d’informació del control d’aforament autoritzat, i de l’ús de càmeres de seguretat en el seu cas. e) de prohibició d’entrada de menors. f) tots aquells previstos per la normativa en matèria de salut. 11

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

73

Article 8. Prohibició de publicitat i de qualsevol altra activitat impròpia. 1. Amb caràcter general, es prohibeix la realització d’activitats que no tinguin relació amb les activitats pròpies d’un Club o associacions de Cànnabis o d’altres substàncies tòxiques, estupefaents o psicotròpiques legalment permeses que generen dependència (cànnabis o altres substàncies que poden generar dependència considerades per la Llei 20/1985, com a les drogues no institucionalitzades. 2. No podrà realitzar-se cap publicitat de l’activitat, promoció o patrocini a l’exterior del local. 3. No es podrà tenir visibilitat de l’interior des de la via pública 4.No es podrà fer, en cap cas, publicitat referida al consum del cànnabis. 5.-. No es podrà transmetre cànnabis a persones que no siguin sòcies del Club social. 6.- Amb caràcter general, està prohibit transmetre cànnabis (en qualsevol de les seves formes) que no provingui dels procediments de proveïment del club; fonamentalment de la producció pròpia. 7- No es podrà transmetre ni consumir dins del centre cap altra substància o altres drogues o begudes alcohòliques. Els socis podran disposar de refrescos i es podrà utilitzar una màquina dispensadora de begudes sense alcohol a tal efecte. 8.- Dins d’aquests establiments no es podrà reproduir música ni realitzar cap activitat lucrativa. 9.- S’haurà d’informar als usuaris mitjançant rètols sobre perjudicis del cànnabis. Article 9. Manual de bones pràctiques i protocol per a la convivència. 1. Els Clubs i Associacions de Cànnabis o altres substàncies tòxiques, estupefaents o psicotròpiques legalment permeses que generen dependència (cànnabis o d’altres substàncies que poden generar dependència considerades per la Llei 30/1985 com a les drogues no institucionalitzades), hauran de respectar la legalitat i normatives vigents, i se’ls recomana regir-se per algun dels Manuals o Codis de bones pràctiques desenvolupats per les dues Federacions d’Associacions Cannàbiques de Catalunya (o entitat que, en el seu cas, les substitueixi). 2. Així mateix, les Regidories d’Urbanisme, Activitats i la de Benestar i Família de l’Ajuntament, elaboraran, conjuntament, un protocol per a la convivència amb objecte de canalitzar d’una manera adequada la resolució dels conflictes que puguin sorgir amb ocasió del desenvolupament de l’activitat. 12

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

74

Article 10. Reducció de riscos i participació 1. Les associacions cannàbiques promouran el consum responsable i incorporaran el model de reducció de riscos com a eina per a la prevenció i la gestió de possibles consums problemàtics. 2. Les associacions cannàbiques, acompanyades per altres agents competents, hauran de dissenyar i posar en marxa programes de reducció de riscos adreçats als seus socis. 3. Les associacions cannàbiques hauran de desenvolupar al menys dues accions preventives a l’any. Aquestes accions hauran de ser desenvolupades en coordinació amb el Pla d’acció sobre drogues de l’ajuntament de Sitges. Article 11. Altres activitats consistents en el consum de substancies que generen dependència. Els efectes d’aquesta norma i la regulació continguda en ella serà extensible directament a totes aquelles activitats que comportin directa o indirectament el consum de substàncies que poden generar dependència, considerades per la Llei 20/1985, com a drogues no institucionalitzades. DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA Adaptació de les instal·lacions autoritzades a l’ordenança. Els locals objecte d’aquesta ordenança prèviament autoritzats per l’Ajuntament i en funcionament, i els que hagin presentat els preceptius règims de comunicació i que resten suspensos per l’acord de la Junta de Govern Local de data 9 d’abril de 2014, tindran un termini de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta ordenança per a la seva adaptació a la mateixa. Si s’acredités la impossibilitat del compliment de tots els requisits tècnics exigits a la present ordenança per part d’algun d’aquests locals prèviament autoritzats per l’Ajuntament i en funcionament i dels que hagin presentat els preceptius règims de comunicació i que resten suspensos per l’acord de la Junta de Govern Local de data 9 d’abril de 2014, s’admet que l’activitat es pugui traslladar a un altre local que sí els compleixi, encara que la nova ubicació sigui incompatible amb el règim de distàncies previst a l’art. 5.2 i 5.4 de la present ordenança, sempre que l’activitat no s’aproximi més del que ja està als centres educatius o sanitaris definits a l’art. 1.b. El termini per aquest trasllat serà de 7 mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta ordenança. 13

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

75

En el supòsit que algun dels anteriors locals incompleixi les distàncies mínimes establertes en l’article 5.2 de l’Ordenança respecte als els centres educatius, centres sanitaris o assistencials, equipaments esportius, punts o espais joves i, en general, de qualsevol sòl o edifici qualificat de Sistema d’Equipament, estiguin o no construïts i/o urbanitzats, i les activitats incloses en el catàleg d’espectacles públics i activitats recreatives es considerarà, als efectes oportuns, que es troba en situació de fora d’ordenació. La distància mínima entre locals establerta a l’article 5.4 no serà d’aplicació als locals prèviament autoritzats i en funcionament que s’adaptin a la present ordenança dins dels termini de sis mesos fixats. DISPOSICIÓ FINAL La present ordenança entrarà en vigor un cop transcorregut el termini fixat en l’article 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril Reguladora de les Bases de Règim Local. El seu període de vigència es mantindrà fins que s’esdevingui la seva modificació o derogació expresses. ANNEX I Establiments, activitats, infraestructures i edificis sotmesos al Codi Tècnic de l’Edificació (CTE). Memòria 1. Objecte del projecte. 2. Antecedents. 3. Referències normatives. 4. Dades generals. 5. Límits a l’extensió de l’incendi. 5.1. Sectorització respecte veïns. 5.1.1. Parets mitgeres. 5.1.2. Façanes. 5.1.3. Cobertes. 5.2. Sectorització interior implantada. 5.3. Resistència al foc de l’estructura. 5.4. Reacció al foc dels elements constructius, decoratius i de mobiliari. 5.5. Locals de risc especial. 6. Evacuació dels ocupants. 6.1. Compatibilitat dels elements d’evacuació. 6.2. Alçades d’evacuació. 6.3. Càlcul de l’ocupació. 6.4. Número de sortides i longitud dels recorreguts d’evacuació. 6.5. Dimensionament dels elements d’evacuació . 6.6. Protecció de les escales i vestíbuls d’independència. 6.7. Portes situades en els recorreguts d’evacuació. 14

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

76

6.8. Discontinuïtats en el paviment . 6.9. Seguretat en vers al risc d’impacte o atrapament. 6.10. Senyalització i enllumenat d’emergència. 6.11. Enllumenat d’emergència i senyalització dels mitjans d’evacuació . 6.12. Espai exterior segur. 6.13. Control de fums d’incendi. 7. Instal·lacions de protecció contra incendis. 7.1. Extintors portàtils . 7.2. Boques d’incendi equipades. 7.3. Sistema de detecció i d’alarma . 7.4. Instal·lació automàtica d’extinció. 7.5. Columna seca. 7.6. Hidrants exteriors. 7.7. Ascensors d’emergència. 7.8. Senyalització de les instal·lacions manuals de protecció contra incendis. 7.9. Sistema d’abastament d’aigua . 8. Accessibilitat per a bombers. 8.1. Aproximació i entorn. 8.2. Accessibilitat per façana . 8.3. Franges de protecció respecte de la forest. Plànols 1. Situació 2. Emplaçament 3. Distribució i superfícies 4. Sectors d’incendi 5. Recorreguts d’evacuació 6. Instal·lacions de protecció contra incendis 7. Instal·lacions d’evacuació de fums d’incendi 8. Alçats i seccions 9. Franges de protecció respecte de la forest - - - - - - - - - - - DILIGÈNCIA.- Per fer constar que la present ordenança es va aprovar inicialment en el Ple de la Corporació de data 26 de gener de 2015, es va exposar al públic mitjançant edictes publicats en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de data 02 de febrer de 2015 i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 6800 de 30 de gener de 2015. El Ple de data 26 de març de 2015 va aprovar-la definitivament i es va publicar el text íntegre en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de data 13 d’abril de 2015. Aquesta ordenança continuarà en vigor fins que no s’acordi la seva derogació Dono fe. Sitges, 11 de maig de 2015 El secretari general, Fernando Aragonés Seijo ORDENANÇA DE CIVISME DE L'AJUNTAMENT DE SITGES Índex Títol I: Disposicions generals.

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

77

Capítol I: Finalitat, fonaments legals i àmbit d’aplicació. Capítol II: Principis generals de convivència. Capítol II: Mesures per fomentar la convivència. Capítol IV: Organització i autorització d’actes públics. Títol II: Normes de conducta a l’espai públic, infraccions, sancions i intervencions específiques. Capítol I: Atemptats contra la dignitat de les persones. Capítol II: Juguesques. Capítol III: Jocs. Capítol IV: Ocupació de l’espai públic per conductes que adopten formes de mendicitat. Capítol V: Necessitats fisiològiques. Capítol VI: Consum de begudes alcohòliques, estupefaents i drogues. Capítol VII: Comerç ambulant no autoritzat d’aliments, begudes i altres productes. Capítol VIII: Activitats i prestació de serveis no autoritzats. demanda i consum d’aquests. Capítol IX: Ús impropi de l’espai públic, zones naturals i espais verds. Secció Primera: Espai públic. Secció Segona: Zones naturals i Espais verds. Secció Tercera: Platges. Capítol X: Actituds vandàliques en l’ús del mobiliari urbà. deteriorament de l’espai urbà. Capítol XI: Degradació visual de l’entorn urbà. Secció Primera: Grafits, pintades i altres expressions gràfiques. Secció Segona: Pancartes, cartells i fulletons. Capítol XII: Altres conductes que pertoben la convivència ciutadana. Secció Primera: Contaminació acústica. Secció Segona: Contaminació per residus. Secció Tercera: Activitats a l’interior dels immobles i de les comunitats de veïns. Secció Quarta: Altres conductes. Capítol XII: Animals domèstics i de companyia. Títol III: Disposicions comuns sobre règim sancionador i altres mesures. Capítol I: Disposicions generals. Capítol II: Règim sancionador. Capítol III: Reparació de danys. Capítol IV: Mesures de policia administrativa. Capítol V: Mesures de policia administrativa directa. Capítol VI: Mesures provisionals. Capítol VII: Mesures d’execució forçosa. Disposició addicional. Disposició transitòria. Disposició derogatòria. Disposicions finals. Exposició de motius Un dels objectius prioritaris que s’ha marcat l’Ajuntament de Sitges és el de desenvolupar polítiques, que tot respectant la diversitat, afavoreixen la convivència ciutadana fent-la més fàcil i agradable. Per tal d’aconseguir aquest objectiu s’ha dissenyat un Pla de Civisme que contempla diverses actuacions entre les que destaquen: la redacció i aprovació d’un Pacte Cívic, l’elaboració i aprovació de l’Ordenança de Civisme de Sitges, la realització de campanyes de sensibilització ciutadana, la posada en funcionament d’un grup d’agents cívics,... Tal com reflexa l’Estudi “Les bones pràctiques cíviques a la Vila de Sitges” elaborat pel Dr. Salvador Giner i pel Dr. Víctor Climent de la Universitat de Barcelona, de forma global podem dir que a Sitges hi ha un bon nivell de

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

78

civisme. Aquest estudi, analitza la conducta cívica a la vila de Sitges, concentrant l’atenció en la bona conducta envers els béns públics, és a dir, el pes que en el nostre poble tenen les pràctiques de la ciutadania que afecten la convivència a curt i a llarg termini. La participació ordenada dels ciutadans a la vida pública i una conducta quotidiana respectuosa amb els béns públics i amb la vida dels altres faran que Sitges sigui una vila amb un alt grau del que s’anomena civisme convivencial. Aquest civisme convivencial protegeix i fomenta la qualitat de vida de la ciutadania basant-se en el respecte actiu a la llibertat i en els drets dels altres en el terreny de la vida quotidiana. Amb tot, la nostra Vila és un espai on es barregen multiplicitat d’activitats, amb diversitat de maneres de ser i de fer, i amb molts interessos, particulars i col·lectius que, en alguns casos, entren en contradicció o conflicte. Aquesta intensitat d’interaccions, propostes, iniciatives i vivències fan que Sitges sigui un espai de riquesa, però alhora facilita alguns problemes de convivència. Rares vegades tenen lloc comportaments obertament incívics o mostres de vandalisme. Aquests comportaments corresponen a una minoria de ciutadans i es produeixen en moments i entorns molt determinats. No hem d’oblidar que hi ha un tipus d’incivisme passiu, que correspon més a l’oblit, a la mandra, al desconeixement de la normativa d’ús d’allò que és de tots i que també cal combatre. L’aparició de nous usos del temps i de l’espai públic obliguen a analitzar les normes de convivència, els límits de les actuacions individuals i l’adequació dels recursos públics que han de garantir la qualitat de vida a Sitges. Els governs locals són els responsables de garantir i gestionar la convivència ciutadana. És per aquest motiu que l’Ajuntament de Sitges vol revisar tot allò que es fa per garantir les condicions d’una convivència de qualitat. Això afecta els serveis que es presten a la ciutat i als dispositius de prevenció, manteniment i millora amb relació als espais urbans. Però també fa referència a la responsabilitat dels ciutadans i les ciutadanes envers l’entorn en què viuen i en què es relacionen, al comportament de les persones i a com contribueixen a l’acció municipal per fer de la ciutat un lloc on cadascú pugui fer realitat el seu projecte de vida. L’Ajuntament de Sitges aposta clarament per la promoció del civisme, d’un civisme responsable i actiu, un civisme que ha de ser un dels valors fonamentals de la nostra societat. Les ciutats i els pobles són els espais de govern públic més propers al ciutadà, i els millors espais per promoure els valors de respecte, tolerància, convivència i democràcia. Ara bé, l’esforç ha de ser compartit. Els ciutadans i les ciutadanes han de ser agents actius i dinàmics, des de les seves pròpies iniciatives i voluntats, i l’Ajuntament ha de col·laborar-hi, per tal de facilitar-los aquesta tasca. L’elaboració d’un pacte cívic que cerqui la col·laboració de tothom és ben acollida pel veïnat segons ens diu l’Estudi “Les bones pràctiques cíviques a la Vila de Sitges” L’Ajuntament, els ciutadans, les entitats i les associacions signants del Pacte Cívic promouran actituds i conductes cíviques que fomentin un model de poble més net, més sostenible i on la convivència sigui fàcil i agradable. El Pacte Cívic ha estat elaborat i aprovat per una Comissió Mixta formada per representats de tots els grups polítics, de la societat civil i del sector econòmic. Aquest pacte és una declaració d’intencions i es resumeix en 10 punts: 1. Cal que aparquem bé els vehicles per deixar el pas lliure als vianants. Sobretot hem de respectar els llocs reservats per a persones amb discapacitats. També hem de tenir cura quan aparquem a les entrades i sortides de les escoles per no destorbar als infants. 2. Hem de ser responsables dels residus que generem. Cal utilitzar correctament els diversos tipus de contenidors i respectar els horaris de recollida establerts. Quan hem de llençar mobles, trastos o altres andròmines hem d’anar a la deixalleria o bé telefonar al servei de recollida de l’Ajuntament.

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

79

3. A la nit volem descansar, per això, les motos i els cotxes han de circular amb compte per no molestar a les persones que dormen. La gent que ha sortit a divertir-se ha de procurar no fer gaire soroll. 4. Volem gaudir dels nostres jardins i dels nostres parcs. No s’han de malmetre les plantes, els arbres ni les flors. La gespa dels jardins i la del passeig no es pot trepitjar, ni tampoc és per estirar-se ni per jugar. 5. Ens agrada tenir les platges netes, sense papers, ampolles, cigarretes i altres objectes per terra. Cal fer servir les papereres. 6. Hem de portar els nostres gossos sempre lligats i mai els hem de dur a la platja. Si fan caca pel carrer cal recollir-la i llençar-la on toca. 7. Ens agraden les parets netes, sense pintades ni grafits. 8. Volem que es respecti el mobiliari urbà perquè cal conservar-lo en bon estat. 9. A la nostra Vila ens agrada veure a la gent vestida amb decòrum tant pels carrers, com per les places i també pel passeig. 10. Hem d’utilitzar els WC públics o els dels establiments quan tinguem alguna necessitat fisiològica. Una minoria de ciutadans i ciutadanes, amb les seves actituds poc respectuoses, poden distorsionar el treball diari col·lectiu de tota la Vila que practica els valors cívics. Fomentar el respecte a l’entorn, l’ús correcte dels espais comuns i públics i avançar cap a un Sitges més sostenible són alguns dels objectius d’aquesta Ordenança de Civisme. Per tal de potenciar les actituds cíviques l’Ajuntament de Sitges donarà suport a totes les iniciatives ciutadanes que promoguin actituds cíviques i portarà a terme Campanyes de Civisme, per augmentar el grau d’informació i de sensibilització ciutadana amb l’objectiu de reduir progressivament al màxim les actituds incíviques. Preàmbul El text de la Constitució espanyola estableix, en matèria de drets, deures i garanties, que “correspon als poder públics promoure les condicions per tal que la llibertat i igualtat de l’individu i dels grups en què s’integra siguin reals i efectius, i també remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud”. L’Estatut d’autonomia de Catalunya 4/1979, en el seu article 8.2 estableix “Correspon a la Generalitat, com a poder públic i en l’àmbit de la seva competència, promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en què aquest s’integra siguin reals i efectives, remoure els obstacles que impedeixin o dificultin llur plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.” Amb aquesta finalitat, l’Administració pública ha de desenvolupar una doble tasca preventiva/formativa i reparadora/sancionadora, per d’evitar o, si no és possible, reparar i sancionar les accions que conculquen l’exercici dels drets i que atempten contra els béns dels altres. La realitat legal analitzada porta a concloure que, si bé avui hi ha un àmbit de la legislació vigent regulador de les manifestacions antisocials transcendents, i que, per tant, aquestes manifestacions són suscitadores de diligències judicials (sigui per delicte o falta), hi ha, pel principi de mínima intervenció del dret penal, una franja de conductes que atempten igualment contra el civisme i que no deixen de ser objecte, pel fet de ser “menors”, d’alarma, queixa i rebuig per a la ciutadania. L’Ordenança municipal de civisme de Sitges respon a les demandes ciutadanes exposades i neix en defensa dels drets de la comunitat. L’Ordenança, en aquest marc, regula, partint dels drets reconeguts als ciutadans, els deures de respecte al seu exercici, i tipifica les accions i omissions que constitueixen un perjudici per a la convivència, per a la tranquil·litat, i per a la seguretat mediambiental, o que conculquen els béns destinats a satisfer interessos generals.

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

80

La Vila de Sitges sempre s’ha caracteritzat pel seu talant obert i tolerant tant amb els ciutadans i ciutadanes com amb la resta de persones que ens visiten al llarg de l’any. Malgrat aquesta tolerància, es defensaran els valors de la col·lectivitat i, en especial els dels menors i que es perseguirà penalment aquelles conductes atemptatòries contra els menors, especialment l’exhibicionisme davant de menors en tots els àmbits de la vila incloses les platges familiars. L’Ordenança, doncs, es constitueix com un text regulador de la convivència que, si és transgredit, fa recaure sobre els autors les mesures de reparació i les prestacions o activitats de formació que contribueixin a pal·liar-ne l’exercici. En darrer lloc l’Ordenança imposa les mesures sancionadores pecuniàries i compensatòries adients. La diversitat d’elements que integren el dret a gaudir d’un estàndard de convivència ha fet que a l’Ordenança hi conflueixin regulacions de qüestions diverses que, això no obstant, tenen un denominador comú: la vocació de regular de forma positiva els drets i els deures inherents al respecte dels drets. Els drets dels ciutadans a gaudir dels espais públics en condicions de seguretat, a no patir una contaminació acústica abusiva i a no suportar situacions de risc o de perill injustament causades ni accions que limitin llur intimitat i llur benestar es consagren en aquesta Ordenança. Amb la finalitat de garantir la protecció dels ciutadans, en definitiva, aquesta Ordenança regula, sense perjudici de l’aplicació de la normativa específica que sigui aplicable, totes les conductes que, per acció o omissió, a la via pública o en espais privats, afectin la vida en comunitat conculcant aquests drets. Aquesta Ordenança de civisme i convivència ciutadana es desenvolupa com un nou instrument vàlid i actualitzat que permetrà avançar en direcció de: * Fer que Sitges sigui, de manera gradual, una ciutat més amable, acollidora i sostenible, per viure-hi i conviure-hi, on el diàleg, la tolerància i el respecte formin part del nostre comportament quotidià. * Garantir els drets i deures de la ciutadania de Sitges, respectant els principis bàsics d’igualtat i de no-discriminació. * Promocionar els valors d’adhesió i de solidaritat, amb especial cura vers aquelles persones que tenen major dificultat d’accessibilitat i d’inserció social. * Promoure el compromís de defensar i prestigiar socialment el patrimoni públic i històric de tots com un bé col·lectiu que cal protegir. TÍTOL I DISPOSICIONS GENERALS Capítol primer Finalitat, fonaments legals i àmbit d’aplicació Article 1 Finalitat de l’Ordenança 1. Aquesta Ordenança té per objecte preservar l’espai públic com a lloc de convivència i civisme, on totes les persones hi puguin desenvolupar en llibertat les seves activitats de lliure circulació, oci, trobada, i esbarjo, amb ple respecte a la dignitat i als drets dels altres i a la pluralitat d’expressions culturals, polítiques, lingüístiques, i religioses i de formes de vida diverses existents a Sitges. La vila és un espai col·lectiu on tothom té dret a trobar-hi les condicions per la seva realització personal, política, social, amb les condicions ambientals òptimes, la qual cosa comporta assumir també els deures de la solidaritat, el respecte mutu i la tolerància. 2. Als efectes expressats a l’apartat anterior, aquesta Ordenança regula una sèrie de mesures encaminades específicament al foment i promoció de la convivència i el civisme a l’espai públic, identifica quins són els béns jurídics

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

81

protegits, preveu quines són les normes de conducta en cada cas i sanciona aquelles que poden pertorbar, lesionar o deteriorar tant la pròpia convivència ciutadana com els béns que es troben a l’espai públic que li ha de servir de suport, tot preveient, en el seu cas, mesures específiques d’intervenció. Article 2 Fonaments legals 1. Així mateix, aquesta Ordenança s’ha elaborat d’acord amb la potestat municipal de tipificar infraccions i sancions que, amb la finalitat d’ordenar les relacions de convivència ciutadana, s’estableix en els articles 139 i següents de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local. 2. L’establert a l’apartat anterior s’entén sens perjudici de les altres competències i funcions atribuïdes a l’Ajuntament de Sitges per la normativa general de règim local i la legislació sectorial aplicable. Article 3 Àmbit d’aplicació objectiva 1. Aquesta Ordenança s’aplica a tot el terme municipal de Sitges. 2. Particularment, l’Ordenança és d’aplicació a tots els espais públics de la vila, com ara els carrers, les vies de circulació, les voreres, les places, les avingudes, els passatges, els passeigs, els parcs, jardins i altres espais o zones verdes o forestals, els ponts, els túnels i els passos subterranis, els aparcaments, les fonts i els estanys, els edificis públics i els altres espais destinats a l’ús o al servei públic de titularitat municipal, així com a les construccions, instal·lacions, el mobiliari urbà i la resta de béns i elements de domini públic municipal situats en aquells. 3. Així mateix, l’Ordenança s’aplica a aquells altres espais, construccions, instal·lacions, vehicles o elements que estiguin destinats a un ús o a un servei públic de titularitat d’una administració diferent a la municipal o de qualsevol altra entitat o empresa, pública o privada, com ara els vehicles de transport, les marquesines, les parades d’autobusos, de ferrocarril, o d’autocar, les tanques, els senyals de trànsit, els contenidors, i tots els altres elements de naturalesa similar. Quan sigui el cas, l’Ajuntament impulsarà la subscripció de convenis específics amb els titulars dels esmentats espais, construccions, instal·lacions, vehicles o elements a fi de dotar de la cobertura jurídica necessària a la intervenció municipal. 4. Igualment, l’Ordenança s’aplica a les platges de Sitges i a les zones portuàries en aquells àmbits o matèries que siguin de competència municipal d’acord amb la legislació aplicable, o en virtut d’un acord de delegació o de conveni. 5. L’Ordenança s’aplicarà també als espais, les construccions, les instal·lacions i els béns de titularitat privada quan des d’ells es realitzin conductes o activitats que afectin o puguin afectar negativament la convivència i el civisme als espais, instal·lacions i elements assenyalats en els apartats anteriors, o quan el descuit o la manca d’un adequat manteniment dels mateixos per part dels seus propietaris o propietàries, arrendataris o arrendatàries o usuaris o usuàries pugui comportar igualment conseqüències negatives per a la convivència o el civisme a l’espai públic. Article 4 Àmbit d’aplicació subjectiva 1. Aquesta Ordenança s’aplica a totes les persones que són a la vila de Sitges, sigui quina sigui la seva concreta situació jurídica administrativa. 2. Aquesta Ordenança és igualment aplicable a les conductes realitzades pels menors d’edat, en els termes i amb les conseqüències previstes en el seu article 86 i a la resta de l’ordenament jurídic. En els supòsits en que així es prevegi expressament, els pares o mares, tutors o tutores, o guardadors o guardadores, també podran ser considerats responsables de les infraccions comeses pels

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

82

menors quan concorri, per part d’aquells, culpa o negligència. 3. Així mateix, en els supòsits en què així es prevegi de manera expressa a l’Ordenança, aquesta també serà aplicable als organitzadors d’actes públics als quals es refereix l’article 13. Capítol segon Principis generals de convivència ciutadana i civisme: drets i deures Article 5 Principi de llibertat individual Totes les persones a les quals es refereix l’article anterior tenen dret a comportar-se lliurement als espais públics de la vila i a ésser respectats en la seva llibertat. Aquest dret s’exerceix sobre la base del respecte a la llibertat, la dignitat i els drets reconeguts a les altres persones, així com del manteniment de l’espai públic en condicions adequades per a la pròpia convivència. Article 6 Deures generals de convivència i de civisme 1. Sens perjudici d’altres deures que es puguin derivar d’aquesta o altres Ordenances municipals i de la resta de l’ordenament jurídic aplicable, totes les persones que són a la vila, sigui quin sigui el títol o les circumstàncies en què ho facin o la situació jurídica administrativa en què es trobin, s’han de comportar d’acord amb uns mínims de convivència i civisme, i han de respectar les normes de conducta previstes en la present Ordenança, com a pressupost bàsic de convivència a l’espai públic. 2. És un deure bàsic de convivència ciutadana tractar amb respecte, atenció, consideració i solidaritat especials aquelles persones que, per les seves circumstàncies personals, socials o de qualsevol altra índole, més ho necessitin. 3. Tothom té l’obligació d’utilitzar correctament els espais públics de la vila i els serveis, les instal·lacions i el mobiliari urbà i la resta d’elements que hi estan ubicats, d’acord amb la seva pròpia naturalesa, destinació i finalitat i respectant en tot cas el dret que també tenen els altres d’usar-los i de gaudir-ne. 4. Tots els propietaris o ocupants d’immobles, edificis, construccions, instal·lacions, vehicles o altres béns de titularitat privada estan obligats a evitar que, des dels mateixos, puguin produir-se conductes o activitats que causin molèsties innecessàries a les altres persones. 5. Totes les persones que es trobin a Sitges tenen el deure de col·laborar amb les autoritats municipals o els seus agents en l’eradicació de les conductes que alterin, pertorbin o lesionin la convivència ciutadana. 6. En aplicació de l’article 31 de la Llei 13/2002, de Turisme de Catalunya, els usuaris turístics tenen el deure de respectar el reglament d’ús i les normes generals de convivència i higiene, els valors ambientals, culturals o d’altra classe dels recursos turístics que utilitzin o visitin. Capítol tercer Mesures per fomentar la convivència Article 7 Foment de la convivència ciutadana i del civisme 1. L’Ajuntament durà a terme les polítiques de foment de la convivència i el civisme que siguin necessàries a fi d’aconseguir que les conductes i actituds de les persones que són a la vila s’adeqüin a uns mínims de convivència amb l’objectiu de garantir el clima de civisme i de millorar en conseqüència la qualitat de vida a l’espai públic. 2. Concretament, i sens perjudici de les altres actuacions que es puguin acordar, l’Ajuntament: a) Durà a terme les campanyes informatives de comunicació que siguin necessàries, amb la intensitat i durada oportuna i utilitzant els mitjans adequats per arribar a les comunitats o col·lectius específics, sobre la necessitat de garantir i fomentar la convivència i de respectar els drets dels altres i el propi

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

83

espai públic. Aquestes campanyes es podran dur a terme també des de les Oficines d’Atenció al Ciutadà, i a través dels agents cívics que reparteixin o difonguin el material o la informació corresponent en diferents punts de la vila. b) Desenvoluparà les polítiques actives necessàries per garantir la convivència, fomentar el acords i evitar l’exercici de la ciutadania irresponsable. c) Desenvoluparà polítiques de foment de la convivència i el civisme consistents en la realització de campanyes divulgatives, publicitàries, informatives o documentals; en la celebració de conferències i taules rodones; en la convocatòria de premis i concursos literaris, periodístics o fotogràfics; i en totes les altres iniciatives que es considerin convenients i que girin entorn de qüestions relacionades amb la convivència i el civisme a Sitges. d) Estimularà el comportament solidari dels ciutadans i les ciutadanes als espais públics per tal que prestin ajuda a les persones que la necessitin per transitar o orientar-se, que hagin patit accidents, o que es trobin en circumstàncies similars. Es fomentaran també altres actituds de solidaritat que contribueixin a que la vila sigui més amable i acollidora, especialment amb aquelles persones que més ho necessitin. e) Facilitarà, a través de la web municipal, les Oficines d’Atenció al Ciutadà, o qualsevol altre servei existent o que es pugui crear, que tots els ciutadans i les ciutadanes de Sitges i, en general, totes les persones, empadronades o no, que hi resideixin o hi transitin, puguin fer arribar a l’Ajuntament els suggeriments, queixes, reclamacions o peticions que considerin oportunes per millorar el civisme i la convivència i mantenir l’espai públic en condicions adequades. f) Realitzarà i impulsarà mesures concretes de foment de la convivència i el civisme especialment destinades a infants, adolescents i joves de la vila, mitjançant el desenvolupament de programes específics en els centres docents, públics o privats, en els que s’imparteixen ensenyaments del règim general del sistema educatiu, en qualsevol dels seus nivells i cicles en coordinació amb el Consell Municipal d’Educació. g) Promourà el respecte a la diversitat cultural i religiosa, a fi d’evitar actituds contràries a la dignitat personal i comportaments discriminatoris, especialment de naturalesa xenòfoba, racista, i d’actituds contràries a la igualtat de gènere. h) Impulsarà la subscripció d’acords de col·laboració amb entitats i associacions ciutadanes, culturals, socials, empresarials, turístiques, esportives o de qualsevol altre índole per tal de fomentar entre els seus membres llur col·laboració activa amb les campanyes i iniciatives diverses a favor de la convivència i el civisme a la vila, així com per donar a conèixer i fomentar el respecte a les seves normes bàsiques. i) Fomentar la integració dels nouvinguts. 3. Per tal de garantir la màxima eficàcia de les actuacions que s’impulsin o es realitzin des de l’Ajuntament per promocionar i fomentar la convivència i el civisme a la vila, i sempre que es consideri necessari en atenció a les persones destinatàries i a la seva pròpia finalitat, les esmentades actuacions municipals podran adaptar-se a les circumstàncies lingüístiques, culturals, socials, religioses o de qualsevol altra índole de les persones a les quals vagin destinades a fi que aquests puguin comprendre adequadament els missatges i assumir com a propis els valors de convivència i civisme. Article 8 Col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i altres Administracions 1. L’Ajuntament, en l’àmbit de les seves pròpies competències, impulsarà la col·laboració amb altres organismes públics i altres Administracions Públiques per garantir la convivència i el civisme. Article 9 Col·laboració amb la resta de municipis de la comarca 1. L’Ajuntament, en l’àmbit de les seves competències, impulsarà la col·laboració

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

84

amb la resta de municipis de la Comarca del Garraf, a efectes de coordinar les accions destinades a garantir el compliment, en les seves respectives viles, d’unes pautes o uns estàndards mínims comuns de convivència i de civisme. 2. Així mateix, l’Ajuntament de Sitges fomentarà l’establiment, a nivell comarcal, de sistemes de col·laboració, d’informació i de recollida, anàlisi i intercanvi de dades i experiències entre els diversos municipis a fi que aquests puguin dur a terme amb la màxima eficàcia i coneixement les seves pròpies polítiques en matèria de convivència i de civisme. Article 10 Voluntariat i associacionisme 1. L’Ajuntament impulsarà diverses fórmules de participació adreçades a aquelles persones o entitats o associacions que vulguin col·laborar en la realització de les actuacions i les iniciatives municipals sobre la promoció i el manteniment del civisme i la convivència a la vila. 2. Es potenciarà especialment la col·laboració de l’Ajuntament amb les associacions de veïns i veïnes i les altres associacions i entitats ciutadanes que pels seus objecte o finalitat, tradició, arrelament a la vila, experiència, coneixements o altres circumstàncies, més puguin contribuir al foment de la convivència i el civisme. Article 11 Accions de suport a les persones afectades per actes contraris a la convivència 1. L’Ajuntament col·laborarà amb les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que s’hagin vist afectades o lesionades per actuacions contràries a la convivència i el civisme, informant-los dels mitjans de defensa dels seus drets i interessos. 2. Quan la conducta atempti greument la convivència ciutadana, l’Ajuntament, si s’escau, es personarà, en la condició que correspongui segons la legislació processal vigent, en les causes obertes en els jutjats i tribunals. Article 12 Col·laboració de les persones estrangeres en el foment de la convivència i el civisme 1. L’Ajuntament promourà la col·laboració de les persones estrangeres en el foment de la convivència i el civisme a la vila de Sitges. 2. Quan sigui el cas, als efectes de la sol·licitud del permís de residència excepcional previst als articles 45. 2 b) i 46.2 c) del Real Decret 2393/2004, de 30 de desembre, pel que s’aprova el Reglament de la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener de 2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, l’Ajuntament, a petició del sol·licitant, i en reconeixement d’aquella col·laboració, la farà constar en el corresponent informe d’arrelament. 3. Igualment, d’acord amb allò que preveu la legislació, quan la col·laboració de la persona estrangera a favor de la convivència i el civisme a la vila sigui d’una especial intensitat i eficàcia, l’Ajuntament, a instància d’aquella, i a efectes que pugui sol·licitar l’autorització de residència temporal i excepcional a la qual es refereix l’esmentat article, podrà fer constar aquesta col·laboració a l’informe corresponent. Capítol quart Organització i autorització d’actes públics Article 13 Organització i autorització d’actes públics 1. Els organitzadors d’actes celebrats als espais públics han de garantir la seguretat de les persones i els béns. A aquests efectes han de complir amb les condicions de seguretat generals i d’autoprotecció que es fixin en cada cas per l’òrgan competent. L’Ajuntament podrà sol·licitar als organitzadors que dipositin una fiança o subscriguin una pòlissa d’assegurança per respondre dels danys i

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

85

perjudicis que es puguin causar. 2. Els organitzadors d’actes públics han de vetllar perquè els espais públics utilitzats no s’embrutin i no es deteriorin els seus elements urbans o arquitectònics. En cas de deteriorament, els organitzadors resten obligats a la corresponent reparació, reposició i neteja. 3. L’Ajuntament no atorgarà autorització per a la celebració d’esdeveniments festius, musicals, culturals, esportius o d’índole similar en els espais públics on es pretenguin realitzar quan, per les previsions del públic assistent, les característiques del propi espai públic o altres circumstàncies degudament acreditades i motivades a l’expedient, els esmentats esdeveniments puguin posar en perill la seguretat, la convivència o el civisme. En aquests supòsits, sempre que sigui possible, l’Ajuntament proposarà als organitzadors espais alternatius on pugui celebrar-se l’acte. 4. Quan es tracti de l’exercici del dret fonamental de reunió i manifestació, reconegut a l’article 21 de la Constitució, i d’acord amb allò que es disposa a l’article 9.2 de la Llei Orgànica 9/1983, de 15 de juliol, l’Ajuntament emetrà informe preceptiu motivat en el qual es recolliran les circumstàncies i causes objectives que, en el seu cas, puguin desaconsellar la celebració de l’acte o esdeveniment a l’espai públic previst pels seus organitzadors, a fi que l’autoritat governativa competent adopti la decisió que correspongui. TÍTOL II NORMES DE CONDUCTA A L’ESPAI PÚBLIC, INFRACCIONS, SANCIONS I INTERVENCIONS ESPECÍFIQUES Capítol primer Atemptats contra la dignitat de les persones Article 14 Fonaments de la regulació Les conductes tipificades com a infraccions en aquest capítol troben el seu fonament, constitucional i legal, en la necessitat d’evitar en l’espai públic totes les pràctiques individuals o col·lectives que atemptin contra la dignitat de les persones, que es trobin a Sitges, així com les pràctiques discriminatòries de contingut xenòfob, racista, sexista, i d’actituds contràries a la igualtat de gènere, o de qualsevol altra condició o circumstància personal, econòmica o social, especialment quan s’adrecin als col·lectius més vulnerables. Article 15 Normes de conducta 1. No és permesa a l’espai públic tota conducta de menyspreu a la dignitat de les persones, així com qualsevol comportament discriminatori, sigui de contingut xenòfob, racista, sexista o contràries a la igualtat de gènere, o de qualsevol altra condició o circumstància personal o social, de fet, per escrit o de paraula, mitjançant insults, burles, molèsties intencionades, coacció psíquica o física, agressions o conductes anàlogues. 2. No estaran permeses en general les conductes anteriorment descrites. Quan de forma particular tinguin com a objecte o s’adrecin contra persones grans, infants i persones amb discapacitats, les conductes abans referenciades es consideraran com agravants. 3. En concret, no estaran permeses les actituds d’assetjament entre menors en l’espai públic. Estaran especialment perseguides les conductes d’agressió o setge a menors realitzades per grups de menors que actuïn a l’espai urbà. 4. Els organitzadors de qualsevol acte públic de naturalesa cultural, festiva, lúdica o esportiva o de qualsevol altra índole, vetllaran perquè no es produeixin, durant la seva celebració, les conductes descrites en els apartats anteriors. Si

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

86

amb motiu de qualsevol d’aquests actes es realitzen les conductes descrites en els apartats anteriors, els organitzadors en l’espai públic dels actes ho hauran de comunicar immediatament als agents de l’autoritat. Article 16 Règim de Sancions 1. Tret que els fets siguin constitutius d’infracció penal, la realització de les conductes descrites a l’apartat 1 de l’article precedent tindrà la consideració d’infracció greu, i serà sancionada amb multa de 750,01 a 1.500 EUR. 2. Sens perjudici de la legislació penal, tindran la consideració d’infraccions molt greus, que es sancionaran amb multa de 1.500,01 a 3.000 EUR, les conductes descrites en els apartats 2 i 3 de l’article precedent. Si les esmentades conductes fossin realitzades per grups de persones, s’imputarà la comissió de la infracció a tots els membres d’aquests grups que es trobessin en el lloc dels fets i participessin, activament o passivament, en la realització de les conductes antijurídiques previstes a l’article anterior. Article 17 Intervencions específiques Quan les conductes contràries a la dignitat de les persones o discriminatòries puguin ser constitutives d’il·lícits penals, els agents de l’autoritat ho posaran en coneixement de l’autoritat judicial competent, sens perjudici de la continuació de l’expedient sancionador, en els termes de l’article 96 d’aquesta Ordenança. Capítol segon Juguesques Article 18 Fonaments de la regulació La regulació continguda en aquest capítol es fonamenta en la salvaguarda de la seguretat pública, en la llibertat de circulació de les persones i la protecció dels legítims drets dels usuaris o usuàries de l’espai públic, sobretot dels col·lectius especialment protegits, com ara els menors. Article 19 Normes de conducta No és permès a l’espai públic l’oferiment de juguesques que comportin apostes amb diners o béns, llevat d’autorització específica. Article 20 Règim de sancions 1. Tindrà la consideració d’infracció greu, i es sancionarà amb multa de 750,01 a 1.500 EUR, l’oferiment de juguesques que impliquin apostes de diners o béns. Article 21 Intervencions específiques Tractant-se de la infracció consistent en l’oferiment de juguesques a l’espai públic, els agents de l’autoritat procediran a la intervenció cautelar dels mitjans emprats, així com dels fruits de la conducta infractora. Capítol tercer Jocs Article 22 Fonaments de la regulació 1. La regulació continguda en aquest capítol es fonamenta en la llibertat de circulació de les persones i en el dret que tothom té a no ser pertorbat en el seu exercici i a gaudir lúdicament dels espais públics d’acord amb la naturalesa i destinació d’aquests, respectant les indicacions contingudes en els rètols informatius de l’espai afectat, si existeixen, i en qualsevol cas els legítims drets dels altres usuaris o usuàries. 2. La pràctica de jocs de pilota, monopatí o similars a l’espai públic està sotmesa al principi general de respecte als altres, i, en especial, de la seva seguretat i

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

87

tranquil·litat, així com al fet que no comportin perill per als béns, serveis o instal·lacions, tant públics com privats. Article 23 Normes de conducta 1. No estarà permesa la pràctica de jocs a l’espai públic que causin molèsties de certa intensitat als veïns o veïnes i vianants. 2. Especialment, no estarà permesa la pràctica de jocs amb instruments o d’altres objectes que puguin posar en perill la integritat física dels usuaris de l’espai públic, així com la integritat dels béns, serveis o instal·lacions, tant públics com privats. 3. No és permesa la pràctica d’acrobàcies i jocs d’habilitat amb patins o monopatins fora de les àrees destinades a l’efecte. No és permès la utilització d’escales per a vianants, elements per a l’accessibilitat de persones discapacitades, baranes, bancs, passamans, o qualsevol altre element del mobiliari urbà, per a les acrobàcies amb patins i monopatins. Article 24 Règim de Sancions 1. Els agents de l’autoritat en els casos previstos a l’article 23.1 es limitaran a recordar a aquestes persones que les esmentades pràctiques no estan permeses per la present Ordenança. Si la persona persistís en la seva actitud podrà ser sancionada d’acord amb l’apartat següent. 2. L’incompliment de les normes previstes en l’article anterior serà considerada infracció lleu i sancionada amb multa de fins a 750 EUR. 3. Tindran però la consideració d’infraccions greus, i seran sancionades amb multa de 750,01 a 1.500 EUR: a) La pràctica de jocs que comportin un risc rellevant per a la seguretat de les persones o els béns, i, en especial, la circulació temerària amb patins o monopatins per voreres o llocs destinats a vianants i carrers. b) La utilització d’elements o instal·lacions arquitectònics o del mobiliari urbà per a la pràctica del monopatí, patins o similars quan els posin en perill de deteriorament. Article 25 Intervencions específiques 1. Tractant-se de la infracció consistent en la pràctica de jocs a l’espai públic, els agents de l’autoritat procediran a la intervenció cautelar dels mitjans emprats. 2. Igualment, en cas de les infraccions greus previstes en l’apartat tercer de l’article anterior, els agents intervindran cautelarment el joc, monopatí, patí o similar amb el qual s’hagi produït la conducta. Capítol quart Altres conductes a l’espai públic Secció Primera: Ocupació de l’espai públic per conductes que adopten formes de mendicitat Article 26 Fonaments de la regulació 1. Les conductes tipificades com a infraccions en aquesta secció pretenen salvaguardar, com a béns especialment protegits, el dret que tenen els ciutadans i ciutadanes a transitar per la vila de Sitges sense ser molestats o pertorbats en la seva voluntat, la lliure circulació de les persones, la protecció de menors, així com el correcte ús de les vies i espais públics. 2. Especialment, aquesta secció tendeix a protegir les persones que són a Sitges davant conductes que adopten formes de mendicitat insistent, intrusiva o agressiva, sigui aquesta directa o encoberta sota prestació de petits serveis no sol·licitats, o qualsevol altra fórmula equivalent, així com davant qualsevol altra forma de mendicitat que, de manera directa o indirecta, utilitzi menors com a reclam o acompanyin la persona que exerceix aquesta activitat.

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

88

Article 27 Normes de conducta 1. No estan permeses aquelles conductes que, sota l’aparença de mendicitat, representin actituds coactives o d’assetjament, o obstaculitzin i impedeixin de manera intencionada el lliure trànsit dels ciutadans i ciutadanes pels espais públics. 2. No estarà permès l’oferiment de qualsevol bé o servei no requerit a persones que es trobin en l’interior de vehicles privats o públics. Es consideraran inclosos en aquest supòsit, entre d’altres comportaments, la neteja no sol·licitada dels parabrises dels automòbils detinguts en els semàfors o a la via pública així com l’oferiment no sol·licitat de mocadors, premsa o qualsevol altre objecte. 3. Sens perjudici del que es preveu a l’article 232 de Codi Penal, queda totalment prohibida la mendicitat exercida per menors o, aquella que es realitzi, directa o indirectament, amb menors o persones amb discapacitats. 4. No es permet també la realització a l’espai públic d’activitats de qualsevol tipus quan obstrueixin o puguin obstruir el tràfic rodat per la via pública, posin en perill la seguretat de les persones o impedeixin de manera manifesta el lliure trànsit de les persones per les voreres, places, avingudes, passatges o bulevards o altres espais públics. Aquestes conductes estan especialment no permeses quan es desenvolupin a la calçada, en els semàfors o envaint espais de trànsit rodat. 5. En aquells casos de mendicitat no previstos en els apartats anteriors, els agents de l’autoritat, quan les circumstàncies així ho aconsellin, podran contactar amb els serveis socials a l’efecte de que siguin aquests els que condueixin aquelles persones que l’exerceixin als serveis socials d’atenció primària, amb la finalitat d’assistir-les, si fos necessari. Article 28 Règim de sancions 1. Quan la infracció consisteixi en l’obstaculització del lliure trànsit dels ciutadans i ciutadanes pels espais públics, els agents de l’autoritat podran recordar, en primer lloc, a aquestes persones que les esmentades pràctiques no estan permeses per la present Ordenança. Si la persona persistís en la seva actitud i no abandonés el lloc es procedirà a imposar-li la sanció indicada al punt 2 d’aquest article. En tot cas, aquestes sancions podran ser substituïdes, d’acord amb la legislació, per sessions d’atenció individualitzada amb els serveis socials o cursos on s’informarà les persones afectades de les possibilitats que les institucions públiques i privades els ofereixin suport i assistència social, així com se’ls prestarà l’ajut que sigui necessari. 2. La realització de les conductes descrites a l’apartat 1 de l’article anterior és constitutiva d’una infracció lleu, i podrà ser sancionada amb una multa de fins a 120 EUR. 3. Les conductes recollides a l’apartat 2 de l’article anterior, tindran la consideració d’infraccions lleus i seran sancionades amb multa de fins a 120. Quan es tracti de la neteja no sol·licitada dels parabrises dels automòbils detinguts en els semàfors o a la via pública, la infracció tindrà la consideració de greu, i serà sancionada amb multa de 750,01 a 1.500 EUR. En aquest darrer supòsit no es requerirà l’ordre d’abandonament de l’activitat i serà sancionada la conducta des del mateix moment de la seva comissió. 4. Si la mendicitat és exercida per menors, les autoritats municipals prestaran al menor de manera immediata l’atenció que sigui precisa, sens perjudici de que s’adopti la resta de mesures que preveu, en el seu cas, l’ordenament jurídic. Es considerarà, en tot cas, infracció molt greu, i serà sancionada amb multa de 1.500,01 a 3.000 EUR la mendicitat exercida amb acompanyament de menors, sens perjudici del que es preveu a l’article 232.1 del Codi Penal. 5. Les conductes recollides a l’apartat 4 de l’article anterior tindran la consideració d’infraccions lleus, i seran sancionables amb multa de 120 a 200

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

89

EUR, llevat el cas de les conductes que l’esmentat apartat 4 qualifica d’especialment no permeses, la sanció de les quals podrà ascendir a la quantia de 300 EUR. Els agents de l’autoritat podran recordar, en primer lloc, a aquestes persones que les esmentades pràctiques no estan permeses per la present Ordenança. Si la persona persistís en la seva actitud i no abandonés el lloc es procedirà a imposar-li la sanció indicada a l’apartat 2 d’aquest article. En tot cas, aquestes sancions podran ser substituïdes, d’acord amb la legislació, per sessions d’atenció individualitzada amb els serveis socials o cursos on s’informarà a aquestes persones de les possibilitats que les institucions públiques i privades els ofereixin assistència social, així com se’ls prestarà l’ajut que sigui necessari. Article 29 Intervencions específiques 1. L’Ajuntament adoptarà totes les mesures al seu abast per eradicar el fenomen de la mendicitat en qualsevol de les seves formes a la vila. L’Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Sitges treballarà, a tal efecte, i prestarà l’ajut que sigui necessari. L’Ajuntament així mateix adoptarà totes les mesures al seu abast per eradicar el fenomen de la mendicitat agressiva o organitzada en qualsevol de les seves formes a la vila. 2. Els agents de l’autoritat informaran totes les persones que exerceixin la mendicitat en llocs de trànsit públic de les dependències municipals i dels centres d’atenció institucional o de caràcter privat (associacions, ONGs, etc.) als quals poden acudir per rebre el suport que sigui necessari per abandonar aquestes pràctiques. En tot cas, els agents de l’autoritat procediran a la intervenció cautelar dels mitjans emprats per a desenvolupar la conducta antijurídica, així com, si és el cas, els fruits obtinguts. Capítol cinquè Necessitats fisiològiques Article 30 Fonaments de la regulació És fonament de la regulació continguda en aquest capítol la protecció de la salut pública i la salubritat, el dret de gaudir d’un espai públic net i no degradat, i el respecte les pautes generalment acceptades de la convivència ciutadana i de civisme. Article 31 Normes de conducta 1. No es permet fer necessitats fisiològiques, com ara defecar, orinar, escopir, i altres ostentacions públiques de manca d’higiene, als espais públics, llevat de les instal·lacions o elements que estiguin destinats especialment a la realització d’aquelles necessitats. Article 32 Règim de sancions 1. La conducta descrita en l’article anterior serà constitutiva d’infracció lleu, i es sancionarà amb multa de fins a 750 EUR. Capítol sisè Consum de begudes alcohòliques, estupefaents i drogues Article 33 Fonaments de la regulació La regulació que es conté en aquest capítol es fonamenta en la protecció de la salut pública i la salubritat, el respecte al medi ambient, la protecció dels menors, el dret al descans i tranquil·litat dels veïns o veïnes, el dret a gaudir d’un espai públic net i no degradat, l’ordenada utilització de la via pública, la garantia de la seguretat pública, a més d’altres béns com ara la competència lleial en el marc

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

90

d’una economia de mercat i els drets dels consumidors o consumidores i usuaris o usuàries. Article 34 Normes de conducta 1. Begudes alcohòliques. 1. Sens perjudici de la normativa específica que li sigui aplicable, es prohibeix la venda, dispensació o consum de begudes alcohòliques envasades a la via pública, els espais públics i en els transports públics, fora dels espais autoritzats o de les autoritzacions que es puguin atorgar en casos puntuals. 2. No es permès el consum de begudes alcohòliques descrita a l’apartat 1 d’aquest article quan pugui alterar greument la convivència ciutadana. A aquests efectes, la dita alteració es produeix quan, segons apreciació de l’autoritat municipal o els seus agents, concorri algun dels supòsits següents: a) Per la morfologia o la naturalesa del lloc públic, el consum es pugui fer de forma massiva per grups de ciutadans o ciutadanes o convidi a l’aglomeració d’aquests. b) Com a resultat de l’acció del consum, es pugui deteriorar la tranquil·litat de l’entorn o provocar-ne situacions d’insalubritat. c) El consum s’exterioritzi en forma denigrant per als vianants o la resta d’usuaris dels espais públics. d) Els llocs es caracteritzin per l’afluència de menors o la presència d’infants i adolescents. 3. Els organitzadors de qualsevol acte públic de naturalesa cultural, lúdica, festiva, esportiva o de qualsevol altra índole vetllaran perquè no es produeixin durant la seva celebració les conductes descrites en els apartats anteriors. Si amb motiu de qualsevol d’aquests actes es realitzen les conductes descrites en els dos apartats anteriors, els organitzadors dels actes ho comunicaran immediatament als agents de l’autoritat. 4. Sens perjudici de la responsabilitat civil subsidiària dels pares o mares o tutors o tutores o guardadors o guardadores per les accions dels menors d’edat que depenguin d’ells, aquells seran també responsables directes i solidaris de les infraccions comeses pels menors d’edat, sempre que consti culpa o negligència per la seva part. 5. Tot recipient de beguda ha de ser dipositat en els contenidors corresponents i, en el seu cas, en les papereres situades a l’espai públic. No està permès llençar al terra o dipositar a la via pública recipients de begudes com ara llaunes, ampolles, vasos, o qualsevol altre objecte 2. Estupefaents i drogues. 1. L’Ajuntament de Sitges promou i presta a les iniciatives ciutadanes destinades a la prevenció i al tractament de les drogodependències. 2. En els termes de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana., es prohibeix el consum de drogues en llocs, vies públiques, establiments o transports públics, Aixa com la tinença il·lícita, tot i que no estigués destinada al tràfic de drogues tòxiques, estupefaents i substàncies psicotròpiques, sempre que no constitueixi infracció penals. 3. Les sancions administratives en matèria de consum i tinença de drogues i estupefaents podran suspendre’s en els termes que estableix l’article 25.2 de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana.” Article 35 Règim de sancions 1. La realització de les conductes descrites a l’article precedent serà constitutiva d’una infracció lleu, i es sancionarà amb multa prevista a l’article 39-1. 2. La realització de la conducta descrita en l’apartat 5 de l’article precedent serà constitutiva d’infracció lleu, i es sancionarà amb multa de 120 a 500 EUR.

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

91

3. Constitueix infracció greu, que es sancionarà amb multa de 750,01 a 1.500 EUR, la conducta no permesa de consum de begudes alcohòliques descrita al punt 1 apartat 2 de l’article precedent, a l’igual que les normes de conductes descrites a l’apartat d’estupefaents i drogues. Article 36 Intervencions específiques 1. En els supòsits recollits en els articles anteriors, els agents de l’autoritat retiraran i intervindran cautelarment les begudes, els aliments, els envasos o els altres elements objecte de les conductes no permeses, així com els materials o els mitjans emprats. Les begudes alcohòliques i els aliments intervinguts podran ser destruïts immediatament per raons higiènic sanitàries. 2. Tractant-se les persones infractores de menors, es practicaran les diligències necessàries per comprovar si hi concorren indiciàriament les circumstàncies previstes en l’apartat 4 de l’article 34, a l’objecte de procedir, també, a la seva denúncia. 3. Per garantir la salut de les persones afectades, així com per evitar molèsties greus als ciutadans i ciutadanes, els agents de l’autoritat, quan s’escaigui, podran acompanyar les persones en estat d’embriaguesa als serveis de salut o d’atenció social corresponents. Capítol setè Comerç ambulant no autoritzat d’aliments, begudes i altres productes Article 37 Fonaments de la regulació Les conductes tipificades com a infracció en el present capítol es fonamenten en la protecció de la salubritat, l’ús racional i ordenat de la via pública, i la salvaguarda de la seguretat pública, a més, en el seu cas, de la protecció de les propietats industrial i intel·lectual, la competència lleial en l’economia de mercat i els drets de consumidors i usuaris. Article 38 Normes de conducta 1. No estarà permesa la venda ambulant en l’espai públic de qualsevol tipus d’aliments, begudes i altres productes, llevat de les autoritzacions específiques. 2. Tampoc estarà permès col·laborar en l’espai públic amb els venedors ambulants no autoritzats, amb accions com ara facilitar el gènere o vigilar i alertar sobre la presència dels agents de l’autoritat. 3. No estarà permesa la compra o l’adquisició en l’espai públic d’aliments, begudes i altres productes procedents de la venda ambulant no autoritzada. 4. Els organitzadors de qualsevol acte públic, reunió, activitat cultural, lúdica, festiva, esportiva o de qualsevol altra índole vetllaran per a què no es produeixin, durant la seva celebració, les conductes descrites en els apartats anteriors. Si amb motiu de qualsevol d’aquests actes es realitzen les conductes descrites en els apartats anteriors, els organitzadors dels actes ho comunicaran immediatament als agents de l’autoritat. Article 39 Règim de sancions 1. Sens perjudici de la legislació penal, les conductes no permeses descrites en els apartats 1,2,3 de l’article precedent són constitutives d’infracció lleu, que seran sancionades amb multa de fins a 500 EUR 2. La conducta no permesa descrita en l’apartat 3 de l’article precedent és constitutiva d’infracció lleu, que es sancionarà amb multa de fins a 500 EUR. Article 40 Intervencions específiques 1. En els supòsits recollits en els articles anteriors, els agents de l’autoritat retiraran i intervindran cautelarment el gènere o elements objecte de les

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

92

conductes no permeses i els materials o els mitjans emprats. Si es tracta d’aliments o béns fungibles, hom els destruirà o els donarà la destinació que sigui adient. 2. Quan les conductes tipificades en aquest capítol puguin ser constitutives d’il·lícit penal, els agents de l’autoritat ho posaran en coneixement de l’autoritat judicial competent, sens perjudici de la continuació de l’expedient sancionador, en els termes de l’article 96 d’aquesta Ordenança. Capítol vuitè Activitats i prestació de serveis no autoritzats. demanda i consum d’aquests Article 41 Fonaments de la regulació La regulació continguda en aquest capítol es fonamenta en l’ús racional, ordenat i propi de les vies i els espais públic, el dret de les persones a no ser molestades o pertorbades en l’exercici de la seva llibertat, la salut de les persones, la salvaguarda de la seguretat pública, a més, en el seu cas, de la protecció de les propietats industrial i intel·lectual, la competència lleial i els drets de consumidors i consumidores i usuaris i usuàries. Article 42 Normes de conducta 1. No es permès la realització d’activitats i la prestació de serveis no autoritzats en l’espai públic, com ara el tarot, vidència, massatges, tatuatges i altres activitats anàlogues. 2. Tanmateix, no estarà permès col·laborar en l’espai públic amb qui realitza les activitats o presta els serveis no autoritzats, amb accions com ara vigilar i alertar sobre la presència dels agents de l’autoritat. 3. No estarà permesa la demanda, l’ús o el consum en l’espai públic de les activitats o els serveis no autoritzats als quals es refereix aquest capítol. 4. Els organitzadors de qualsevol acte públic de naturalesa cultural, lúdica, festiva, esportiva o de qualsevol altra índole, vetllaran perquè no es produeixin, durant la seva celebració, les conductes descrites en els apartats anteriors. Si amb motiu de qualsevol d’aquests actes es realitzen les conductes descrites els seus organitzadors ho hauran de comunicar immediatament als agents de l’autoritat. Article 43 Règim de sancions 1. Sens perjudici de la legislació penal, les conductes no permeses tipificades en els apartats 1,2,3 de l’article precedent seran constitutives d’infracció lleu, que es sancionarà amb multa de fins a 500 EUR. 2. La conducta no permesa tipificada en l’apartat 3 de l’article precedent és constitutiva d’infracció lleu, sancionada amb multa de fins a 500 EUR. Article 44 Intervencions específiques 1. En els supòsits recollits en els articles anteriors, els agents de l’autoritat retiraran i intervindran cautelarment el gènere o elements objecte de les conductes no permeses, i els materials o els mitjans emprats. Si es tracta d’aliments o béns fungibles, hom els destruirà o els donarà la destinació que sigui adient. 2. Quan les conductes tipificades en aquest capítol puguin ser constitutives de la infracció penal d’estafa, tipificada als articles 248 a 251 i 623.4 del Codi Penal, els agents de l’autoritat ho posaran en coneixement de l’autoritat judicial competent, sens perjudici de la continuació de l’expedient sancionador, en els termes de l’article 96 d’aquesta Ordenança. Capítol novè

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

93

Ús impropi de l’espai públic, zones naturals i espais verds Secció Primera: Espai Públic Article 45 Fonaments de la regulació La regulació continguda en aquest capítol es fonamenta en la garantia d’un ús racional i ordenat de l’espai públic i els seus elements, a més, en el seu cas, de la salvaguarda de la salubritat, la protecció de la seguretat i el patrimoni municipal. Article 46 Normes de conducta 1. No es permès fer un ús impropi dels espais públics i els seus elements, de manera que impedeixi o dificulti la utilització per la resta d’usuaris. 2. No són permesos els següents usos impropis dels espais públics i dels seus elements: a) Acampar a les vies i els espais públics, acció que inclou la instal·lació estable en aquests espais públics o els seus elements o mobiliari en ells instal·lats, o en tendes de campanya, vehicles, autocaravanes o caravanes, llevat d’autoritzacions per a llocs concrets. No és permès tampoc el dormir de dia o de nit en els espais. Quan es tracti de persones en situació d’exclusió social, s’estarà a allò que es preveu a l’article 48.2 d’aquesta Ordenança. b) Utilitzar els bancs i els seients públics per a usos diferents als quals estan destinats. c) Rentar-se o banyar-se en les fonts, els estanys o similars. d) Rentar roba a les fonts, els estanys, les dutxes o similars. Article 47 Règim de sancions La realització de les conductes descrites a l’article precedent és constitutiva d’infracció lleu, que es sancionarà amb multa de fins a 500 EUR. Article 48 Intervencions específiques 1. En els supòsits recollits en els articles anteriors, els agents de l’autoritat retiraran i intervindran cautelarment el gènere, els materials i els mitjans emprats. 2. Els serveis municipals adoptaran en cada cas les mesures que siguin procedents en coordinació amb els serveis socials municipals o, si escau, amb altres institucions públiques i, si ho estimés necessari per raons de salut, acompanyarà aquestes persones a l’establiment o servei municipal adient, amb la finalitat de socórrer-la o ajudar-la en allò que sigui possible. En aquest cas no s’imposarà la sanció prevista. 3. En els supòsits previstos a l’article 46.2 a) en relació amb caravanes i autocaravanes, els serveis municipals i els agents de l’autoritat informaran dels llocs municipals habilitats pe a l’estacionament d’aquests vehicles. 4. Quan es tracti de l’acampada amb autocaravanes, caravanes o qualsevol altre tipus de vehicle, descrita a l’apartat a) de l’article 46.2 de la present Ordenança, i la persona infractora no acrediti la residència legal en territori espanyol, l’agent denunciant fixarà provisionalment la quantia de la multa i, de no dipositar-se el seu import, es procedirà a la immobilització del vehicle i en el seu cas a la seva retirada i ingrés en el dipòsit municipal. Secció Segona: Zones Naturals i Espais Verds Article 49 Fonamentació de la regulació És fonament de la present normativa protegir el correcte ús del Parc Natural del Garraf, d’altres parcs i jardins, els parcs forestals, les plantacions i els espais verds, així com garantir la seguretat de les persones. Article 50

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

94

Normes de conducta 1. Parcs i jardins. És obligació de tots els ciutadans respectar la senyalització, els horaris i les condicions d’ús que l’Ajuntament instal·la en parcs, jardins i, en general, en tots els espais d’ús públic destinats al lleure. No és permès: 1. Fer servir els espais verds destinats al lleure i els seus elements de forma contraria a les condicions que en regulen l’ús. 2. La pràctica d’exercicis o activitats que signifiquin risc de danys per a la vegetació o qualsevol altre element auxiliar que integra l’espai, o que representin un risc per a la integritat física dels usuaris. 3. Deixar les defecacions dels animals domèstics, gossos, gats, cavalls.... propis en els parcs i jardins, inclosos els parterres i zones verdes. En concret, es considera infracció: 1. L’ús dels gronxadors i d’altres aparells d’esbarjo situats als parcs i places públiques per persones que no compleixin les condicions i requisits d’ús. 2. Jugar o fer activitats, en zones d’espais verds destinats al lleure, no permeses per l’Ajuntament mitjançant els cartells indicadors que s’hi instal·len amb aquesta finalitat. 3. Arrencar, maltractar o retirar arbres, fruits i plantes, o passar per sobre els talussos, parterres i plantacions, de forma que pugui perjudicar de qualsevol manera els arbres o les plantacions. 4. Realitzar pintades, grafitis, senyals o rascades a qualsevol element o equipament que conformen els espais públics. 2. Parcs forestals. Als parcs forestals i zones de bosc d’ús comú no es permès: 1. Caçar, tallar o arrencar fruits, arrels o plantes, o tallar llenya de qualsevol mena sense autorització. S’exceptuen els fruits dels arbres fruiters plantats per a l’ús i esbarjo dels ciutadans. 2. Extreure molsa, humus i collir bolets, fora dels casos que siguin degudament autoritzats. 3. Col·locar anuncis o rètols, fora dels que siguin degudament autoritzats. 4. Encendre foc fora dels llocs reservats amb aquesta finalitat i llençar llumins o puntes de cigarretes enceses. 5. Elevar globus aerostàtics, llançar petards o disparar focs artificials fora de les zones que s’assenyalin per a un ocasió determinada. 6. Muntar a cavall o anar amb bicicleta per camins de vianants o per zones de repoblació forestal. Els genets i els ciclistes, a les zones permeses, han de seguir les indicacions dels guardes, i hauran de respectar especialment les senyalitzacions de limitació de velocitat. 7. Embrutar el terra amb qualsevol material i deixar les defecacions dels animals domèstics. Article 51 Règim de sancions 1. L’incompliment del que disposen els apartats de l’anterior article constituirà una infracció greu i serà sancionada amb multa de 750,01 a 1.500 EUR. Secció tercera: Platges Article 52 Fonamentació de la regulació És fonament de la present normativa protegir el correcte ús de les platges i el manteniment de les mateixes. Article 53 Normes de conducta La utilització i ús de les platges ha de fer-se en la forma i en les condicions que anualment assenyali el Pla d’usos municipal.

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

95

No és permès: 1. Dur a terme activitats esportives o lúdiques de manera que causin perjudicis als béns i a la integritat física de les persones. 2. Portar animals de companyia a les zones i llocs públics de bany, a la sorra i a l’aigua, llevat dels gossos pigall. 3. Banyar-se quan les banderoles que informen de l’estat de la mar són de color vermell. 4. Desobeir les ordres dels socorristes per a prohibir banyar-se o perquè cessi l’exercici d’activitats que puguin generar un perill indegut per a la mateixa persona a qui s’adreça l’ordre o per a altres. 5. Posar en perill la pròpia vida i la dels socorristes malgrat haver estat advertit del perill o de la prohibició de banyar-se. 6. L’estacionament i la circulació de vehicles a les platges no destinats a prestar serveis de caràcter públic, sense autorització prèvia. 7. Els campaments i acampades a les platges i a la resta del litoral. S’entén per acampada la instal·lació de tendes de campanya, vehicles o remolcs habitables, i per campament, l’acampada organitzada. 8. Realitzar activitats musicals o festives sense l’autorització corresponent. 9. Llençar-se a l’aigua en zones de roques o des d’espigons. 10. Fer servir sabó i altres productes de neteja a les dutxes i fonts públiques. 11. Embrutar la sorra o l’aigua amb qualsevol material, en especial papers, bosses de plàstic, envasos, puntes de cigarrets, xeringues, hams i d’altres elements punxants. 12. Realitzar escultures de sorra a la platja, sense la prèvia autorització. 13. La utilització d’aparells de ràdio, cassettes, CD o similars, instruments musicals o qualsevol altre instrument o mitjà que emetin soroll que produeixin molèsties a la resta d’usuaris i amb la finalitat de mantenir un equilibri amb l’espai natural, no autoritzat. 14. Realitzar qualsevol tipus de foc en la platja, sorra, pedres, rocalls o l’ús de bombones de gas i/o líquid inflamables en les platges, no autoritzat. Article 54 Règim de Sancions 1. L’incompliment del que disposen els apartats 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 13 i 14 de l’anterior article constituirà una infracció greu i serà sancionada amb multa de 750, 01 a 1.500 EUR. 2. L’incompliment del que disposen els apartats 10, 11 i 12 de l’anterior article serà una infracció lleu i serà sancionada amb multa de fins a 500 EUR. Capítol desè Actituds vandàliques en l’ús del mobiliari urbà. deteriorament de l’espai urbà Article 55 Fonaments de la regulació Amb les conductes tipificades com a infracció en aquest capítol es protegeixen l’ús racional de l’espai públic, el respecte a les persones i béns, la seguretat, la salut i integritat física de les persones o el patrimoni municipal. Article 56 Normes de conducta 1. No són permeses les conductes vandàliques, agressives o negligents en l’ús del mobiliari urbà que generin situacions de risc o perill per a la salut i la integritat física de les persones o els béns. 2. Tanmateix no estan permeses els actes de deteriorament greu, com ara destrosses dels espais públics o les seves instal·lacions o elements, siguin mobles o immobles, no derivats de les alteracions de la seguretat ciutadana contemplades a l’apartat 1 anterior. 3. Els organitzadors de qualsevol acte públic de naturalesa cultural, lúdica,

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

96

festiva, esportiva o de qualsevol altra índole, vetllaran perquè no es produeixin, durant la seva celebració, les conductes descrites en els apartats anteriors. Si amb motiu de qualsevol d’aquests actes es realitzen en l’espai públic les conductes descrites en els dos apartats anteriors, els organitzadors dels actes ho hauran de comunicar immediatament als agents de l’autoritat 4. Sens perjudici de la responsabilitat civil subsidiària dels pares o mares o tutors o tutores o guardadors o guardadores per les accions dels menors d’edat que depenguin d’ells, aquells seran també responsables directes i solidaris de les infraccions comeses pels menors d’edat, sempre que hi consti culpa o negligència per part d’aquells. Article 57 Règim de sancions 1. Sens perjudici de la legislació penal i de protecció de la seguretat ciutadana, les conductes descrites a l’apartat 1 de l’article precedent són constitutives d’infracció molt greu, i seran sancionades amb multa de 1.500,01 a 3.000 EUR. 2. Sens perjudici de la legislació penal i de protecció de la seguretat ciutadana, els actes de deteriorament descrits a l’apartat 2 de l’article precedent són constitutius d’infracció greu, i es sancionaran amb multa de 750,01 a 1.500 EUR. Article 58 Intervencions específiques 1. En els supòsits recollits en els articles anteriors, si és el cas, els agents de l’autoritat retiraran i intervindran cautelarment els materials, el gènere, o els mitjans emprats. 2. Tractant-se la persona infractora d’un menor, es practicaran les diligències necessàries per comprovar si hi concorren indiciàriament les circumstàncies previstes en l’apartat 4 de l’article 56 a l’objecte de procedir, també, a la seva denúncia. Capítol onzè Degradació visual de l’entorn urbà Article 59 Fonaments de la regulació 1. La regulació continguda en aquest capítol es fonamenta en el dret a gaudir del paisatge urbà de la vila, que és indissociable del correlatiu deure de mantenir-lo en condicions de neteja, polidesa i ornat. 2. Els grafits, les pintades i d’altres conductes d’embrutiment i enlletgiment no només devaluen el patrimoni públic o privat, palesant llur deteriorament, sinó que principalment provoquen una degradació visual de l’entorn, tot afectant la qualitat de vida dels veïns o veïnes i visitants. 3. El deure d’abstenir-se d’embrutar, tacar i deslluir l’entorn troba el seu fonament en el fet d’evitar la contaminació visual, i és independent i per tant compatible amb les infraccions, incloses les penals, basades en la protecció del patrimoni, tant públic com privat. Secció 1: Grafits, pintades i altres expressions gràfiques Article 60 Normes de conducta 1. No és permès realitzar tota mena de grafit, pintada, taca, gargot, escrit, inscripció o grafisme, amb qualsevol matèria (tinta, pintura, matèria orgànica, o similars) o bé ratllant la superfície, sobre qualsevol element de l’espai públic, així com a l’interior o l’exterior d’equipaments, infraestructures o elements d’un servei públic i instal·lacions en general, inclosos transport públic, equipaments, mobiliari urbà, arbres, jardins i vies públiques en general i la resta d’elements descrits a l’article 3 d’aquesta Ordenança. Queden exclosos els murals artístics que es realitzin amb autorització del propietari o amb autorització municipal. 2. Quan el grafit o pintada es realitzi en un bé privat que es trobi instal·lat de manera visible o permanent en la via pública, serà necessària, també,

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

97

l’autorització expressa de l’Ajuntament. 3. Els organitzadors de qualsevol acte públic de naturalesa cultural, festiva, lúdica o esportiva o de qualsevol altra índole, vetllaran perquè no es produeixin, durant la seva celebració, conductes de degradació visual de l’espai utilitzat. Si amb motiu de qualsevol d’aquests actes es produeixen les conductes descrites en l’apartat primer d’aquest article, els organitzadors dels actes ho hauran de comunicar immediatament als agents de l’autoritat. 4. Sens perjudici de la responsabilitat civil subsidiària dels pares o mares o tutors o tutores o guardadors o guardadores per les accions dels menors d’edat que depenguin d’ells, aquells seran també responsables directes i solidaris de les infraccions descrites en aquest article comeses pels menors que es trobin sota la seva tutela, sempre que consti culpa o negligència per la seva part. Article 61 Règim de Sancions 1. La realització de les conductes descrites en l’article precedent tindrà la consideració d’infracció lleu, i serà sancionada amb multa de 120 a 750 EUR, llevat que el fet constitueixi un infracció més greu. 2. Tindran la consideració d’infraccions greus, sancionables amb multa de 750,01 a 1.500 EUR, les pintades o els grafits que es realitzin: a) En els elements del transport, ja siguin de titularitat pública o privada, i, en el primer cas, municipal o no, inclosos els vehicles, les parades, les marquesines i els altres elements instal·lats als espais públics. b) En els elements dels parcs i jardins públics. c) En les façanes dels immobles, públics o privats, confrontats llevat que l’extensió de la pintada o el grafit sigui quasi inapreciable. d) En els senyals de trànsit o d’identificació viària, o de qualsevol element del mobiliari urbà, quan comporti la inutilització o pèrdua total o parcial de funcionalitat de l’element. 3. Les infraccions tindran el caràcter de molt greu, i seran sancionades amb multa de 1.500,01 a 3.000 EUR, quan s’atempti especialment a l’espai urbà per realitzar-se sobre monuments o edificis catalogats. Article 62 Intervencions específiques 1. En els supòsits recollits en els articles anteriors, els agents de l’autoritat retiraran i intervindran cautelarment els materials o mitjans emprats. 2. Si per les característiques de l’expressió gràfica, el material emprat o el bé afectat fos possible la neteja i la restitució immediata al seu estat anterior, els agents de l’autoritat comminaran personalment a la persona infractora a que procedeixi a la seva neteja, sens perjudici de les sancions que corresponguin per la infracció comesa. 3. L’Ajuntament, subsidiàriament, podrà netejar o reparar els danys causats per la infracció, amb càrrec a la persona o persones responsables i sens perjudici de la imposició de les sancions corresponents. L’Ajuntament es rescabalarà de les despeses que comporti la neteja o reparació, sens perjudici també de la imposició de les sancions escaients. 4. Tractant-se les persones infractores de menors, es faran els tràmits adients i necessaris per comprovar si hi concorren indiciàriament les circumstàncies previstes en l’apartat 4 de l’article 60. 5. Quan el grafit o la pintada puguin ser constitutius de la infracció patrimonial prevista en l’article 626 del Codi Penal, els agents de l’autoritat ho posaran en coneixement de l’autoritat judicial competent, sens perjudici de la continuació de l’expedient sancionador. Secció 2. Pancartes, cartells i fulletons Article 63 Normes de conducta

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

98

1. La col·locació de cartells, tanques, rètols, pancartes, adhesius, papers enganxats o qualsevol altra forma de publicitat, anunci o propaganda, haurà d’efectuar-se únicament en els llocs expressament habilitats a l’efecte per l’autoritat municipal. No estarà permesa la col·locació de cartells i pancartes en edificis i instal·lacions municipals, en qualsevol espai públic o element del paisatge i el mobiliari urbà o natural, sense autorització expressa de l’Ajuntament. 2. Igualment, caldrà autorització expressa de l’Ajuntament, a més de la del titular del bé afectat, quan el cartell o la pancarta s’instal·li en un bé privat si vola sobre l’espai públic, excloses les pancartes a balcons i altres obertures. 3. Els titulars de l’autorització seran responsables de la retirada dels elements instal·lats i de reposar els elements al seu estat anterior, d’acord amb les indicacions que donin els serveis municipals. 4. No es permet esquinçar, arrencar i llançar a l’espai públic cartells, anuncis, pancartes i objectes similars. 5. No es permet col·locar publicitat sobre la part exterior dels vidres dels vehicles, així com escampar i llançar tota classe de fulletons o papers de publicitat comercial o qualsevol material similar en la via pública i en els espais públics i altres espais definits a l’article 3 d’aquesta Ordenança. 6. Les persones que reparteixen publicitat domiciliària no podran deixar propaganda fora del recinte privat dels edificis. 7. Les persones físiques o jurídiques que promoguin la contractació o difusió del missatge respondran directament i solidàriament de les infraccions precedents amb els autors materials del fet. Article 64 Règim de Sancions 1. Els fets descrits en l’article anterior seran constitutius d’infracció lleu, i sancionats amb multa de 120 a 750 EUR. 2. Tindran, no obstant, la consideració d’infraccions greus la col·locació de cartells, pancartes o adhesius en edificis i instal·lacions municipals, en el mobiliari urbà o natural, i en general, en tots aquells elements que, situats a l’espai públic, estiguin destinats a prestar serveis específics a la ciutadania. En aquests casos, la infracció serà sancionada amb multa de 750,01 a 1.500 EUR. 3. Quan les infraccions precedents es realitzin sobre monuments o edificis amb catalogació especial, tindran la consideració de molt greus, i seran sancionades amb multa de 1.500,01 a 3.000 EUR. Tindrà la mateixa consideració i serà el mateix import de la multa quan la col·locació de cartells, pancartes o adhesius es faci en senyals de trànsit que impossibiliti una correcta visió per part dels conductors i vianants. Article 65 Intervencions específiques 1. En els supòsits recollits en els articles anteriors, els agents de l’autoritat retiraran i intervindran cautelarment els materials o mitjans emprats. 2. Igualment, comminaran personalment a la persona infractora a que procedeixi a retirar el material i reparar els danys efectuats per la col·locació, sens perjudici de les sancions que correspongui imposar per la infracció comesa. 3. L’Ajuntament podrà adoptar la mesura cautelar de retirada dels elements de propaganda o publicitat amb càrrec a la persona responsable, sens perjudici de la imposició de les sancions corresponents. Capítol dotzè Altres conductes que pertorben la convivència ciutadana Secció Primera: Contaminació acústica Article 66 Fonaments de la regulació Aquesta regulació té per objecte protegir els drets fonamentals a la vida i

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

99

integritat física i a la intimitat i inviolabilitat de la llar, d’acord amb allò que disposen els articles 15 i 18 de la Constitució, així com també els drets constitucionals a un medi ambient adequat i a la protecció de la salut previstos als articles 43 i 45 del mateix text constitucional. Article 67 Normes de conducta 1. Actes als espais públics que pertorben el descans i la tranquil·litat de veïns o veïnes i vianants. El comportament dels ciutadans i ciutadanes a la via pública i zones de pública concurrència i als vehicles de servei públic ha de mantenir-se dins dels límits de la bona convivència ciutadana. En especial, no està permès pertorbar el descans i la tranquil·litat dels veïns i veïnes i vianants mitjançant: a) Funcionament d’aparells de televisió, ràdio, musicals o anàlegs. b) Cants, crits o qualsevol altre acte molest. 2. Actuacions musicals al carrer. S’ha de respectar les següents previsions: Les actuacions que es facin en espais públics d’amplada superior a 7 metres, i sempre que no produeixin dificultats al trànsit o impedeixin l’ús normal de la via pública. a) Que les actuacions es facin en l’horari comprès entre les 10 i les 22, durant tot l’any, excepte durant els mesos d’estiu que serà el comprès entre les 10 i les 24, i no tinguin una durada superior als 30 minuts. A més, amb independència de qui les realitzi, mai podran superar el temps total de 2 hores en un dia en una mateixa ubicació. b) Que no confronti amb centres docents, hospitals, clíniques o residències assistides ni terrasses o vetlladors. Article 68 Règim de sancions La realització de les conductes descrites a l’article precedent com també la no realització d’allò que preceptivament es descriu com obligació de no fer, seran constitutives d’infracció greu, que es sancionarà amb multa de fins a 1.500,00 EUR. Secció Segona: Contaminació per residus Article 69 Fonaments de la regulació Les ciutadanes i els ciutadans de Sitges tenen l’obligació de dipositar els residus que generin a les papereres i als contenidors corresponents. L’Ajuntament donarà sempre compliment a la normativa reguladora específica. Article 70 Normes de conducta 1. Contenidors domiciliaris. Les escombraries domiciliàries hauran de ser introduïdes en bosses adequades a cada tipologia de residus, que un cop tancades correctament, hauran de ser col·locades en els seus contenidors corresponents. Amb caràcter general, tota la ciutadania té l’obligació de dipositar les escombraries domiciliàries al contenidor més proper al seu domicili. Si l’esmentat contenidor es trobés totalment saturat, la ciutadania procurarà dipositar les escombraries domiciliàries en el contenidor buit més proper. Així mateix, no és permès desplaçar els contenidors esmentats del lloc designat pels serveis tècnics corresponents. 2. Contenidors de recollida selectiva. Amb caràcter general, el dipòsit de cartró, paper, plàstics i vidre haurà de realitzar-se als contenidors específicament destinats a aquest efecte i és expressament prohibit de dipositar aquestes matèries en contenidors domiciliaris. No és permès d’introduir material de qualsevol tipus als contenidors de recollida selectiva que siguin diferents dels expressament designats.

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

100

3. Trastos vells. No es permet abandonar estris, mobles, trastos, andròmines, i similars a la via pública i als espais oberts sense edificar, tant públics com privats. 4. Residus líquids. No es permet dipositar a l’interior dels contenidors, tant els d’escombraries domiciliàries com els de recollida selectiva, tot tipus de residu de naturalesa líquida. No es permès dipositar o abocar qualsevol matèria líquida procedent de substitució o reparació de vehicles a la via pública. No es permet rentar i netejar qualsevol tipus de vehicles, ni objectes, ni animals a la via pública. No es permet vessar als escocells dels arbres a la via pública, en general, les aigües residuals procedents de la neteja de locals, domicilis o porteries. En aquest últim supòsit, es permet el seu buidatge als desguassos del sistema públic de clavegueram. 5. Runes. La instal·lació de contenidors i sacs destinats a la recollida de runes o a la gestió de materials de desfeta particulars, és sotmesa a l’obtenció de la llicència municipal corresponent. En cas que la retirada dels esmentats contenidors i sacs no s’efectuï en el temps establert a la llicència, o en manqui, la corporació municipal podrà retirar-los, amb càrrec a la persona responsable de la seva instal·lació. Amb caràcter general, s’instal·laran en la part de la via pública destinada a l’estacionament dels vehicles. En el cas d’impossibilitat, es col·locaran a les voreres, com més a la vora de la calçada millor. En cap cas, podran dificultar la lliure circulació del trànsit rodat i de vianants, especialment de persones amb mobilitat reduïda. Article 71 Règim de sancions La realització de les conductes descrites a l’article precedent és constitutiva d’infracció molt greu, que es sancionarà amb multa de fins a 3.000,00 EUR. Secció Tercera: Activitats a l’interior de l’immoble i de les comunitats de veïns Article 72 Fonaments de la regulació El desenvolupament d’activitats domèstiques, com regar plantes, estendre roba, netejar catifes i estovalles, evacuar fums, aigua o brossa a l’interior dels immobles i les comunitats de veïns, cal que es mantingui dins els límits que exigeixen la convivència ciutadana i el respecte als altres. Article 73 Normes de conductes No són permeses les activitats que causin molèsties efectives o perjudicis a altres veïns. Concretament, no és permès: a) Dins la franja horària compresa entre les 21 hores y les 8 hores, l’execució de feines de reforma, conservació o millora dels immobles (construcció, fusteria, o altres de semblants) que impliquin el desenvolupament d’activitats pròpies d’obra ordinària. b) Dins la franja horària compresa entre les 21 hores y les 8 hores, l’execució de feines de reparació o instal·lació d’electrodomèstics, aparells elèctrics o instal·lacions auxiliars que impliquin l’exercici d’accions incloses en el paràgraf anterior o que superin els límits sonors que la Llei de contaminació acústica i l’ordenament municipal estableixen. S’exceptuen les feines de reparació urgent i necessari que afectin la seguretat de persones i béns o que condicionin el subministrament dels serveis bàsics

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

101

d’aigua, llum, combustible o d’altres relacionats amb la salut. c) Desenvolupar accions o ometre el deure de diligència en l’execució d’activitats de forma reiterada en l’àmbit veïnal, causant molèsties i perjudicis o danys. d) Desenvolupar accions i omissions contraris als estatuts de la comunitat de propietaris que provoquin un perjudici o una molèstia reiterada i que siguin un element de pertorbació greu de la convivència veïnal, posada de manifest per mitjà de les actes de la junta de propietaris. e)Deixar gossos sols al balcó. f)Lladrucs o similars. g)Defecacions de cavalls i de resta d’animals al carrer. h) Els animals de companyia mai no poden tenir com allotjament habitual els celoberts, o balcons. Article 74 Règim de sancions La realització de les conductes descrites a l’article precedent és constitutiva d’infracció greu, que es sancionarà amb multa de fins a 1.500,00 EUR. Secció Quarta. Altres conductes Es recomana vestir adequadament (ús de la samarreta) en els espais públics, així com als establiments comercials, sense perjudici del dret d’admissió d’aquests últims. Capítol tretzè Animals domèstics i de companyia Article 75 Fonamentació de la regulació Les persones propietàries i/o posseïdores d’animals domèstics han de mantenirlos en bones condicions higièniques i sanitàries i de benestar, d’acord amb les necessitats pròpies de la seva espècie. Tanmateix, han de mantenir-los en bones condicions de seguretat per tal que no es produeixi cap situació de perill o molèstia per al veïnat, per a les persones que hi conviuen i per totes les persones en general, s’han d’adoptar les mesures necessàries pel que fa al cas. Els animals són éssers vivents dotats de sensibilitat física i psíquica, i també de moviment voluntari, els quals han de rebre el tracte que, atenent-ne bàsicament les necessitats etològiques, en procuri el benestar. Ningú no ha de provocar sofriments o maltractaments als animals o causar-los estat d’ansietat o por d’acord amb el que disposi la normativa vigent sobre protecció dels animals. Article 76 Normes de conducta Les persones propietàries o posseïdores d’animals han d’evitar, en tot moment, que aquests causin danys o embrutin tant les vies com els espais públics, així com les façanes dels edificis confrontats. En especial, no es permet el següent: 1. Rentar animals a la via o espais públics, així com fer-los beure aigua amorrats a la boca de les fonts públiques. 2. Donar de menjar als animals a la via o espais públics, excepte que es disposi d’una autorització específica per fer-ho i en els llocs degudament senyalitzats per a tal efecte. 3. L’accés d’animals a l’interior de les instal·lacions i edificis públics, especialment a les àrees de jocs infantils i zones de plantació, excepte en els espais on expressament se’ls autoritzi l’entrada, sense afectar, en tot cas, aquestes conductes no permeses i restriccions els gossos pigalls, quan vagin acompanyant persones invidents. 4. L’ensinistrament de gossos per a les activitats d’atac, defensa, guarda i similars. 5. Les deposicions i les miccions d’animals en els parcs infantils o jardins d’ús

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

102

per part dels infants. Les persones propietàries o posseïdores han de recollir les deposicions dels animals immediatament i col·locar-les de manera higiènicament acceptable dins les bosses adients i en els llocs que l’Administració municipal destini expressament a aquest efecte. 6. Les miccions dels animals en les façanes dels edificis i en el mobiliari urbà. 7. Pertorbar la vida dels veïns, amb crits, cants, sons o altres tipus de sorolls dels animals domèstics, tant si es troben a l’interior de l’habitatge, com si estan en terrasses, terrats, galeries, balcons, passadissos, escales, patis o similars, especialment entre les 22 i les 8 hores. Aquesta prohibició es farà extensiva a la resta del dia, quan s’evidenciï per l’autoritat competent que aquests animals amb els seus sons, crits o cants provoquen molèsties al veïnat, encara que aquestes es produeixin en horari diürn. Les persones propietàries o posseïdores hauran de prendre les mesures necessàries per evitar que les deposicions i els orins dels animals, especialment gossos i gats, puguin afectar els pisos inferiors, les façanes o la via pública. Article 77 Règim de sancions La persona posseïdora d’un animal, sens perjudici de la responsabilitat subsidiària de la propietària, és responsable dels danys, perjudicis o molèsties que ocasioni a les persones, a altres animals, a les coses, a les vies i espais públics i al medi natural en general. En cas d’incompliment del que disposa el paràgraf anterior, els agents de l’autoritat municipal requeriran la persona propietària o posseïdora de l’animal perquè procedeixi a la neteja dels elements afectats, sens perjudici de la imposició de sancions corresponents, indicades en la Llei 22/2003 sobre protecció dels animals i en la Llei 12/2006 de modificació de l’anterior. En cas de greu o persistent incompliment, per part de les persones propietàries o posseïdores, de les estipulacions d’aquest títol, l’Ajuntament ordenarà, com a mesura cautelar, ja sigui amb caràcter provisional o definitiu, el trasllat dels animals a un establiment adient, amb càrrec a aquelles, i adoptarà qualsevol altra mesura addicional que es consideri escaient. TÍTOL III DISPOSICIONS COMUNS SOBRE RÈGIM SANCIONADOR I ALTRES MESURES D’APLICACIÓ Capítol primer Disposicions generals Article 78 Decrets i instruccions de l’Alcalde o Alcaldessa en desenvolupament i aplicació de l’Ordenança 1. Mitjançant Decret d’Alcaldia es crearà una unitat administrativa encarregada de tramitar els procediments administratius sancionadors previstos en aquesta Ordenança. Article 79 Funcions de la Policia Local de Sitges i de la Policia de la Generalitat- Mossos d’Esquadra en relació al compliment d’aquesta Ordenança 1. En la seva condició de policia administrativa, la Policia Local de Sitges, d’acord a la legislació que li és aplicable, és l’encarregada de vetllar pel compliment d’aquesta Ordenança, de denunciar, quan s’escaigui, les conductes SECRETARIA GENERAL Assessoria Jurídica 39 que siguin contràries a la mateixa, i d’adoptar, en el seu cas, les altres mesures

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

103

d’aplicació. Tanmateix, podran denunciar els agents cívics, i en el seu cas, els Mossos d’Esquadra. 2. Als efectes assenyalats en l’apartat anterior, l’Ajuntament fixarà els criteris generals a seguir per ambdós cossos policials, en funció de la normativa vigent, dels pactes entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Sitges i en funció de quines siguin les infraccions administratives a sancionar. 3. En tot cas, l’Ajuntament, a través dels diversos instruments i òrgans de coordinació i col·laboració establerts a l’efecte, posarà tots els mitjans que estiguin al seu abast per tal d’assegurar que l’actuació dels dos cossos policials i dels agents cívics en el compliment d’aquesta Ordenança es faci amb la màxima coordinació i eficàcia possible. Article 80 Deure de col·laboració ciutadana en el compliment de l’Ordenança 1. Totes les persones que són a Sitges tenen el deure de col·laborar amb les autoritats municipals o els seus agents per tal de preservar les relacions de convivència ciutadana i civisme a l’espai públic 2. A efectes de l’establert a l’apartat anterior, l’Ajuntament de Sitges posarà els mitjans necessaris per tal de facilitar que, en compliment del seu deure de col·laboració, qualsevol persona pugui posar en coneixement de les autoritats municipals els fets que hagin conegut que siguin contraris a la convivència ciutadana o al civisme. 3. D’acord amb el que es preveu a la Llei Orgànica 1/1996, de Protecció del Menor, tots els ciutadans i ciutadanes tenen el deure de comunicar a les autoritats o agents més pròxims qualsevol situació que detectin de risc o desempara d’un menor. Així mateix, tots els ciutadans i ciutadanes que tinguin coneixement que un menor no està escolaritzat o no assisteix al centre escolar de manera habitual, han de posar-ho en coneixement dels agents més pròxims o de l’autoritat competent, a efectes que s’adoptin les mesures pertinents. Article 81 Conductes obstruccionistes a les tasques de control, investigació o sanció en els àmbits de la convivència i el civisme 1. Ens els àmbits de la convivència ciutadana i el civisme, i salvaguardant tots els drets previstos a l’ordenament jurídic, no es permeten les conductes següents: a) La negativa o la resistència a les tasques d’inspecció o control de l’Ajuntament. b) La negativa o la resistència a subministrar dades o facilitar la informació requerida pels actuants en compliment de les seves funcions. c) Subministrar als funcionaris actuants, en compliment de les seves tasques d’inspecció, control o sanció, informació o documentació falsa, inexacta, incompleta o que indueixi a error de manera explícita o implícita. d) L’incompliment de les ordres o els requeriments específics formulats per les autoritats municipals o els seus agents. 2. Sens perjudici de la legislació penal i sectorial, les conductes descrites en l’apartat anterior són constitutives d’infracció molt greu, que serà sancionada amb multa de 1.500,01 a 3.000 EUR. Article 82 Elements probatoris dels agents de l’autoritat 1. En els procediments sancionadors que s’instrueixin en aplicació d’aquesta Ordenança, els fets constatats per agents de l’autoritat tenen valor probatori, d’acord amb la normativa aplicable a l’efecte, sens perjudici d’altres proves que puguin aportar els interessats. 2. Als expedients sancionadors que s’instrueixin, i amb els requisits que corresponguin d’acord amb la legislació vigent, s’hi podran incorporar imatges dels fets denunciats, ja sigui en fotografia, filmació digital o altres mitjans

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

104

tecnològics, que permetin acreditar els fets recollits a la denúncia formulada d’acord amb la normativa aplicable. En tot cas, la utilització de videocàmares requerirà, si s’escau, les autoritzacions previstes en la legislació aplicable, així com el seu ús d’acord amb el principi de proporcionalitat. Article 83 Denúncies ciutadanes 1. Sens perjudici de l’existència d’altres interessats a part del presumpte infractor, qualsevol persona, en compliment de l’obligació prevista a l’article 80, pot presentar denúncies per posar en coneixement de l’Ajuntament l’existència d’un determinat fet que pugui ser constitutiu d’una infracció de l’establert en aquesta Ordenança. 2. Les denúncies hauran d’expressar la identitat de la persona o persones que les presenten, el relat dels fets que poguessin constituir infracció, la data de la seva comissió i, quan sigui possible, la identificació dels les persones presumptament responsables. 3. Quan la denúncia vagi acompanyada d’una sol·licitud d’iniciació del procediment sancionador, l’Ajuntament haurà de comunicar al denunciant la iniciació o no de l’esmentat procediment i, en el seu cas, la resolució que hi recaigui. 4. L’Ajuntament haurà de compensar les persones denunciants per les despeses que els hagin pogut comportat la formulació d’una denúncia, sempre que restin efectivament acreditades a l’expedient tant la comissió de la infracció administrativa denunciada com la necessitat i la quantia de les despeses al·legades per aquells. Article 84 Mesures de caràcter social 1. Quan el presumpte responsable de l’incompliment de l’Ordenança sigui indigent o presenti altres mancances o necessitats d’assistència social o d’atenció mèdica especials o urgents, els agents de l’autoritat que intervinguin l’informaran de la possibilitat d’acudir als serveis socials o mèdics corresponents i del lloc concret on ho poden fer-ho. 2. En aquells casos especialment greus o urgents, i a l’únic objecte que la persona pugui rebre efectivament i com més aviat millor l’atenció social o mèdica requerida, els agents de l’autoritat o altres serveis competents podran acompanyar-lo als esmentats serveis. 3. Així mateix, sempre que això sigui possible, els serveis municipals intentaran contactar amb la família de la persona afectada per informar-la de la situació i circumstàncies en la qual ha estat trobada a l’espai públic. 4. Immediatament després d’haver practicat aquestes diligències, en cas que les mateixes haguessin estat dutes a terme per agents de l’autoritat, aquests n’informaran als serveis municipals corresponents, a fi que aquests adoptin les mesures oportunes i, si s’escau, en facin el seguiment o, en el seu cas, posin l’assumpte en coneixement de l’autoritat o administració competent. Article 85 Pagament sanció 1. Les persones denunciades poden assumir la seva culpabilitat i conformitat mitjançant el pagament de les sancions de multa, amb una reducció del 50% de l’import màxim de la sanció si el pagament es fa efectiu abans de l’inici del procediment sancionador, o amb una reducció del 30% de l’import de la sanció que aparegui en el plec de càrrecs o la proposta de resolució si el pagament es fa efectiu abans de la resolució. 2. Les persones denunciades no residents al terme municipal de Sitges hauran de comunicar i acreditar a l’agent de l’autoritat denunciant, als efectes de notificació, la seva identificació personal i domicili habitual, i, si s’escau, el lloc i l’adreça d’on s’estan allotjats a la vila. Els agents de l’autoritat podran comprovar

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

105

en tot moment si la direcció proporcionada per la persona infractora és la correcta. En el cas que aquesta identificació no fos possible o no fos correcta la localització proporcionada, els agents de l’autoritat, a aquest objecte, podran requerir a la persona infractora que els acompanyi a dependències pròximes. 3. Quan la persona infractora no acrediti la seva residència habitual en territori espanyol, l’agent que formuli la denúncia li oferirà la possibilitat de fer immediatament efectiva la sanció, en els termes previstos a l’apartat 1. Si la sanció no fos satisfeta, l’òrgan competent, mitjançant acord motivat, adoptarà immediatament com a mesura cautelar l’ingrés d’una quantitat econòmica que representi el mínim de la sanció econòmica prevista. Aquesta mesura provisional serà notificada amb caràcter urgent a la direcció on aquella persona estigui allotjada a la vila o a la localitat corresponent. En el supòsit que no es procedeixi a l’ingrés d’aquesta quantitat, se l’advertirà, si s’escau, que podria incórrer en responsabilitat penal. 4. En el cas que les persones denunciades no residents al terme municipal de Sitges siguin estrangeres i no satisfacin la sanció en els termes descrits a l’apartat anterior, una vegada hagi finalitzat el procediment mitjançant resolució, es comunicarà a l’Ambaixada o Consolat corresponent i a la Delegació del Govern la infracció, la identitat de la persona infractora i la sanció que recaigui, als efectes oportuns. 5. L’Ajuntament proposarà a les autoritats competents aquelles modificacions de la normativa vigent que tendeixin a facilitar i millorar l’efectivitat de les sancions que s’imposin als no residents a la vila. 6. D’acord amb els articles 106.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local, i 8.3 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, de Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, les actuacions en matèria de recaptació executiva dels ingressos de dret públic procedent de les sancions previstes en la present Ordenança, i que s’hagin d’efectuar fora del terme municipal de Sitges, es regiran pel Conveni subscrit amb la Generalitat de Catalunya sobre aquesta matèria o pels altres convenis que es puguin subscriure amb la resta d’Administracions Públiques. Article 86 Responsabilitat per conductes contràries a l’Ordenança comeses per menors d’edat 1. D’acord amb allò que estableix la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets del nen, totes les mesures en aquest cas sancionadores de les autoritats municipals que puguin afectar els menors atendran principalment l’interès superior d’aquests. Així mateix, en funció de la seva edat i maduresa, es garantirà el dret dels menors a ser escoltats en tots aquells assumptes que els afectin i a que les seves opinions siguin tingudes en compte. 2. Quan les persones infractores siguin menors, i amb la finalitat de protegir els drets de l’infant o adolescent, el seu desenvolupament i formació, es podran substituir les sancions pecuniàries per mesures correctores, com ara l’assistència a sessions formatives, treballs per a la comunitat, o qualsevol altre tipus d’activitat de caràcter cívic. Aquestes mesures s’adoptaran de manera motivada en funció del tipus d’infracció, i seran proporcionades a la sanció que rebi la conducta infractora. A aquest efecte, se sol·licitarà l’opinió dels pares o mares o tutors o tutores o guardadors o guardadores. 3. Els pares i mares o tutors i tutores o guardadors i guardadores seran responsables civils subsidiaris dels danys produïts per les infraccions comeses pels menors d’edat que depenguin d’ells. 4. Així mateix, en aquells casos en què es prevegi expressament en aquesta Ordenança, els pares i mares o tutors i tutores o guardadors i guardadores seran també responsables directes i solidaris de les infraccions comeses pels menors

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

106

d’edat, sempre, en aquest cas, que concorri culpa o negligència per part seva. 5. L’assistència als centres d’ensenyament educatius durant l’educació bàsica obligatòria (educació primària i secundària) és un dret i un deure dels menors des de l’edat de sis anys fins a la de setze. 6. La Policia Local intervindrà en aquells supòsits en els quals els menors d’edat transitin o romanguin en espais públics durant l’horari escolar. A aquest efecte, la policia local sol·licitarà la seva identificació, esbrinarà quines són les circumstàncies i els motius pels quals no és al centre d’ensenyament, i el conduirà al seu domicili o al centre escolar on estigui inscrit, posant en tot cas en coneixement dels seus pares o mares o tutors o tutores o guardadors o guardadores i de l’autoritat educativa competent, que el menor ha estat trobat fora del centre educatiu en horari escolar. 7. Sens perjudici que, d’acord amb el que es preveu en aquesta Ordenança, es puguin acudir a fórmules de mediació per resoldre aquestes conductes, els pares i mares o tutors i tutores o guardadors i guardadores seran responsables de la permanència dels menors a la via pública i de la no assistència d’aquests als centres educatius. En aquests casos, quan concorri culpa o negligència, els pares i mares o tutors i tutores o guardadors i guardadores incorreran en una infracció lleu, i podran ser sancionats amb multa des de 100 fins a 500 EUR, o en el seu cas acceptar les mesures previstes a l’apartat 9 d’aquest article. 8. En tot cas, qualsevol denúncia, incoació d’un expedient sancionador o eventual imposició d’una sanció a un menor serà també notificada als seus pares o mares o tutors o tutores o guardadors o guardadores. 9. Els pares i mares o tutors i tutores o guardadors i guardadores hauran d’assistir a les sessions d’atenció individualitzada o cursos de formació que, en el seu cas, s’imposin com a alternativa a la sanció pecuniària de les infraccions comeses pels menors que depenguin d’ells. Article 87 Principi de prevenció L’Ajuntament donarà prioritat a totes aquelles mesures municipals encaminades a prevenir riscos per a la convivència ciutadana i el civisme en l’espai públic. Article 88 Mediació 1. L’Ajuntament de Sitges, en aquells casos que ho consideri oportú, establirà un sistema de mediació amb personal especialitzat a tal efecte. 2. En aquells supòsits en els quals les infraccions siguin comeses per menors, i amb l’objectiu de protegir els interessos superiors del nen o nena, l’Ajuntament de Sitges procedirà a designar mediadors o mediadores que, en qualitat de terceres persones neutrals, resoldran els conflictes de convivència ciutadana sempre que els pares i mares o tutors i tutores o guardadors i guardadores del menor acceptin que aquest se sotmeti a una solució consensuada entre el menor, els seus pares i mares o tutors i tutores o guardadors i guardadores, i l’administració municipal, així com, si s’escau, les víctimes de la infracció. 3. La mediació tindrà per objecte que el menor infractor sigui conscient del dany causat a la comunitat i perseguirà, després d’una negociació entre les parts, un acord sobre les mesures de reparació que hauran d’adoptar-se en cada cas. 4. Aquest sistema de mediació podrà ser aplicat també, amb caràcter voluntari, a altres conductes i col·lectius específics. L’òrgan competent per resoldre l’expedient sancionador podrà, per acord motivat, i prèvia sol·licitud de la persona infractora o dels serveis socials competents, reconduir el procediment sancionador a un sistema de mediació, sempre que la dimensió retributiva de la conducta infractora sigui més eficaç a través d’aquesta via. Capítol segon Règim sancionador Article 89

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

107

Graduació de les sancions 1. La imposició de les sancions previstes en aquesta Ordenança es guiaran per l’aplicació del principi de proporcionalitat i, en tot cas, es tindran en compte els criteris de graduació següents: a) La gravetat de la infracció. b) L’existència d’intencionalitat. c) La naturalesa dels perjudicis causats. d) La reincidència. e) La reiteració. f) La capacitat econòmica de la persona infractora. 2. S’entén que hi ha reincidència quan s’ha comès en el termini d’un any més d’una infracció d’aquesta Ordenança i ha estat declarat per resolució ferma. Hi ha reiteració quan la persona responsable ja ha estat sancionada per infraccions d’aquesta Ordenança o quan s’estan instruint altres procediments sancionadors per infraccions d’aquesta Ordenança. 3. En la fixació de les sancions de multa es tindrà en compte que, en tot cas, el compliment de la sanció no resulti més beneficiosa per a la persona infractora que el compliment de les normes infringides. 4. Quan, segons el previst en la present Ordenança, s’imposin sancions no pecuniàries, siguin alternatives o obligatòries, la determinació del seu contingut i durada es farà, també, tenint en compte el principi de proporcionalitat i els criteris enunciats en els paràgrafs anteriors. Article 90 Responsabilitat de les infraccions En el cas que, una vegada practicades les diligències d’investigació oportunes adreçades a individualitzar la persona o persones infractores, no sigui possible determinar el grau de participació dels diversos subjectes que hagin intervingut en la comissió de la infracció, la responsabilitat serà solidària. Article 91 Concurrència de sancions 1. Incoat un procediment sancionador per dues o més infraccions entre les quals hi hagi relació de causa a efecte, s’imposarà només la sanció que resulti més elevada. 2. Quan no es doni la relació de causa a efecte a la que es refereix l’apartat anterior, als responsables de dues o més infraccions se’ls imposaran les sancions corresponents a cadascuna de les infraccions comeses llevat que s’apreciï identitat de subjectes, fets i fonaments. En aquest darrer supòsit s’aplicarà el règim que sancioni amb major intensitat, gravetat o severitat la conducta de la que es tracti. Article 92 Destinació de les multes imposades L’import dels ingressos de l’Ajuntament en virtut de les sancions imposades es destinarà a millorar, en les seves diverses formes i a través de diversos programes, l’espai urbà com a lloc de trobada i convivència. Article 93 Rebaixa de la sanció si es paga de manera immediata 1. Les persones denunciades poden assumir la seva culpabilitat i conformitat mitjançant el pagament de les sancions de multa, amb una reducció del 50% de l’import màxim de la sanció si el pagament es fa efectiu abans de l’inici del procediment sancionador, o amb un reducció del 30% de l’import de la sanció que aparegui en el plec de càrrecs o la proposta de resolució si el pagament es fa efectiu abans de la resolució. 2. L’Ajuntament de Sitges implantarà un sistema de cobrament anticipat i immediat de multes i mesures provisionals amb les rebaixes pertinents a través d’un sistema automatitzat o de dispositius específics, sens perjudici que, en tot

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

108

cas, el pagament pugui fer-se efectiu a través de les entitats financeres prèviament concertades. Article 94 Substitució de les multes i reparació dels danys per treballs en benefici de la comunitat 1. L’Ajuntament podrà substituir la sanció de multa per sessions formatives, participació en activitats cíviques o altres tipus de treballs per la comunitat. 2. Les sessions formatives sobre convivència ciutadana i civisme, de caràcter individual o col·lectiu, substituiran les sancions pecuniàries en aquells casos en què així estigui previst en la present Ordenança. En cas de no assistència a les sessions formatives procedirà imposar la corresponent sanció, en funció de la tipificació de la infracció comesa. 3. La participació en les sessions formatives, en activitats cíviques o la realització de treballs en benefici de la comunitat, seran adoptades amb el consentiment previ de l’interessat com a alternatives a les sancions d’ordre pecuniari, llevat que la llei imposés el seu caràcter obligatori. En tot cas, tindran caràcter obligatori les mesures alternatives a la sanció previstes a l’article 86.2 d’aquesta Ordenança. 4. L’Ajuntament també pot substituir, en la resolució o posteriorment, la reparació econòmica dels danys i els perjudicis causats als béns de domini públic municipal per altres reparacions equivalents en espècie consistents en l’assistència a sessions formatives, participació en activitats cíviques o altres tipus de treballs per la comunitat, sempre que hi hagi consentiment previ dels interessats, tret que la llei imposés el seu caràcter obligatori. En el cas que es produeixi aquesta substitució, l’Ajuntament haurà de reparar els danys causats llevat que el treball que realitzi la persona sancionada consisteixi precisament en la reparació del dany produït. 5. Quan, d’acord amb allò que es preveu en aquesta Ordenança, s’adopti la mediació com a alternativa al procediment sancionador, els acords de reparació tindran com a objecte, principalment, les mesures alternatives previstes en aquest article. Article 95 Procediment sancionador 1. Quan es tracti d’infraccions lleus comeses per estrangers no residents que afectin la convivència ciutadana en el termes d’aquesta Ordenança, i sempre que no existeixi un procediment específic en la legislació sectorial aplicable, l’agent de l’autoritat que formuli la denúncia actuarà com a instructor de l’expedient i lliurarà a la persona denunciada, en el mateix moment dels fets, una denúncia en la qual constaran els fets i els càrrecs que se li imputen per tal que, en el termini de dos dies, formuli, si s’escau, al·legacions i plantegi els mitjans de prova pertinents per a la seva defensa. Un cop transcorregut el termini de dos dies o practicada la prova corresponent, l’òrgan competent dictarà resolució en un termini màxim d’un dia i se li comunicarà a la persona infractora la sanció corresponent. 2. La imposició de les sancions per les infraccions tipificades a la present ordenança s’efectuarà mitjançant expedient administratiu, el qual serà tramitat d’acord amb el que disposa el Títol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i el Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre procediment sancionador. 3. Quan la proposta de resolució del procediment sancionador tramitat per l’Administració de l’Ajuntament contingui una sanció que, per la quantia de la multa o pel seu caràcter, no siguin de competència municipal, l’Alcalde o Alcaldessa elevarà l’expedient a l’òrgan corresponent de l’Administració que sigui competent per imposar la sanció que es proposa, de conformitat amb la legislació sectorial aplicable.

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

109

4. L’Alcalde o Alcaldessa pot delegar les seves competències en matèria de potestat sancionadora d’acord amb allò que preveu l’article 21.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local. Article 96 Apreciació de delicte o falta 1. Quan les conductes a que es refereix aquesta Ordenança poguessin constituir infracció penal, es remetran al Ministeri Fiscal o a l’autoritat judicial que correspongui els antecedents necessaris de les actuacions practicades. 2. En el cas d’identitat de subjecte, fet i fonament de les conductes il·lícites, la incoació d’un procés penal no impedirà la tramitació d’expedients sancionadors pels mateixos fets, però la resolució definitiva de l’expedient només podrà produir-se quan sigui ferma la resolució recaiguda en l’àmbit penal, restant fins aleshores interromput el termini de prescripció. Els fets declarats provats en via judicial vincularan l’autoritat competent per imposar la sanció administrativa. 3. La condemna o l’absolució penal dels fets no impedirà la sanció administrativa, si s’aprecia diversitat de fonament. 4. Les mesures provisionals adoptades en el si del procediment administratiu sancionador abans de la intervenció judicial podran mantenir-se en vigor mentre no recaigui pronunciament exprés al respecte de les autoritats judicials, sense perjudici dels recursos que pugui interposar el presumpte infractor sobre l’establiment o vigència de les esmentades mesures provisionals. Article 97 Prescripció i caducitat La prescripció i la caducitat es regirà per la legislació administrativa sancionadora general, sens perjudici del que disposi la legislació sectorial. Capítol tercer Reparació de danys Article 98 Reparació de danys 1. La imposició de les sancions que corresponguin per l’incompliment d’aquesta Ordenança no exonera la persona infractora de l’obligació de reparar els danys o perjudicis causats, llevat que aquesta es substitueixi per treballs en benefici de la comunitat, d’acord amb l’article 94. 2. Als efectes de l’establert a l’apartat anterior, quan s’escaigui, l’Administració municipal tramitarà per la via d’execució subsidiària l’obligació de rescabalament que procedeixi. Capítol quart Mesures de policia administrativa Article 99 Ordres singulars de l’Alcalde o Alcaldessa per a l’aplicació de l’Ordenança 1. L’Alcalde o Alcaldessa pot dictar les ordres singulars o nominatives i les disposicions especials que s’escaiguin sobre capteniment de la via pública o el comportament dels ciutadans i ciutadanes, per tal de fer complir la normativa en matèria de convivència ciutadana i de civisme. 2. Sens perjudici de la imposició de la sanció que en el seu cas correspongui, l’Alcalde o Alcaldessa podrà també requerir a les persones que siguin trobades responsables d’alguna de les conductes descrites en aquesta Ordenança a que s’abstingui en el futur a realitzar actuacions similars dintre del terme municipal. 3. L’incompliment de les ordres, disposicions o requeriments a què s’ha fet esment en els apartats 1 i 2 d’aquest article serà sancionat en els termes previstos en aquesta Ordenança, sense perjudici que es pugui iniciar procediment penal per causa de desobediència. Capítol cinquè Mesures de policia administrativa directa Article 100

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

110

Mesures de policia administrativa directa 1. Els agents de l’autoritat exigiran en tot moment el compliment immediat de les disposicions previstes en aquesta Ordenança, i, sens perjudici de procedir a denunciar aquelles conductes antijurídiques, podran requerir verbalment a les persones que no respectin les normes a cessar en la seva actitud o comportament, advertint-los que en cas de resistència poden incórrer en responsabilitat criminal per desobediència. 2. Quan la infracció comesa provoqui, a més d’una pertorbació de la convivència ciutadana i el civisme, un deteriorament de l’espai públic es requerirà al seu causant a que procedeixi a la seva reparació, restauració o neteja immediates, quan sigui possible. 3. En cas de resistència a aquests requeriments, i sens perjudici del que es disposa a l’apartat 1 d’aquest article, les persones infractores podran ser desallotjades, complint en tot cas amb el principi de proporcionalitat. 4. A efectes de poder incoar el corresponent procediment sancionador, els agents de l’autoritat requeriran a la persona presumptament responsable que s’identifiqui. De conformitat amb allò que es disposa a l’article 20 de la Llei Orgànica 1/1992, de 21 de febrer, de Protecció de la Seguretat Ciutadana, si la persona que ha comès una infracció no pogués ser identificada, els agents de l’autoritat, podran requerir-la perquè, a l’objecte d’iniciar l’expedient sancionador de la infracció comesa, els acompanyi a dependències pròximes que comptin amb mitjans adequats per realitzar les diligències d’identificació, a aquests únics efectes i pel temps imprescindible, informant la persona infractora dels motius del requeriment d’acompanyament. 5. En tot cas, i al marge de la sanció que correspongui imposar per la infracció de les normes que hagin originat la intervenció o requeriment dels agents de l’autoritat les conductes obstruccionistes tipificades a les lletres b) i c) de l’apartat 1 de l’article 81 constitueixen una infracció independent, sancionades d’acord amb l’apartat 2 de l’esmentat article 81, tret que el fet sigui constitutiu de responsabilitat criminal, en el qual cas es passarà el tant de culpa al Ministeri Fiscal. Capítol sisè Mesures provisionals Article 101 Mesures provisionals 1. Iniciat l’expedient sancionador, mitjançant acord motivat, es podran adoptar les mesures provisionals imprescindibles per al normal desenvolupament del procediment, per evitar la comissió de noves infraccions o per assegurar el compliment de la sanció que pogués imposar-se. Aquestes mesures podran consistir en qualsevol de les previstes en la normativa general i sectorial aplicable en cada cas, i hauran de ser proporcionades a la naturalesa i la gravetat de la infracció. 2. Quan la Llei així ho prevegi, les mesures provisionals es podran adoptar també amb anterioritat a la iniciació de l’expedient sancionador. 3. En matèria de mesures provisionals en els casos d’infraccions comeses per persones estrangeres no residents en el territori espanyol, s’hauran de tenir en compte les disposicions especials de procediment previstes a l’article 85 d’aquesta Ordenança. Article 102 Comisos 1. A més dels supòsits en que així es preveu expressament en aquesta Ordenança, els agents de l’autoritat podran, en tot cas, comisar els estris i el gènere objecte de la infracció o que serviren, directa o indirectament, per a la comissió d’aquella, així com els diners, fruits o productes obtinguts amb l’activitat

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

111

infractora, els quals quedaran sota la custòdia municipal mentre sigui necessari per a la tramitació del procediment sancionador o, a manca d’aquest, mentre perdurin les circumstàncies que varen motivar el comís. 2. Les despeses ocasionades pel comís seran a càrrec del causant de les circumstàncies que l’han determinat. 3. Si es tracta de béns fungibles, hom els destruirà o els donarà la destinació que sigui adient. Els objectes comisats es dipositaran a disposició de l’òrgan sancionador competent per a la resolució de l’expedient. Una vegada dictada resolució ferma i transcorreguts dos mesos sense que el titular hagi recuperat l’objecte es procedirà a la seva destrucció o els lliurarà gratuïtament a entitats sense afany de lucre amb finalitats socials. Capítol setè Mesures d’execució forçosa Article 103 Multes coercitives Per a l’execució forçosa de les resolucions, l’Ajuntament podrà imposar multes coercitives, d’acord amb el que disposa la legislació sectorial. Disposició addicional Única. - En el supòsit que la legislació sectorial modifiqui la tipificació de les infraccions que contempla la present ordenança, en virtut del principi de jerarquia i reserva de llei, tots aquells articles que es contradiguin amb l’esmentada legislació, quedaran sense efecte. Disposició transitòria Única. - Els expedients incoats per infraccions comeses abans de l’entrada en vigor d’aquesta Ordenança es regiran, en allò que no perjudiqui la persona imputada, pel règim sancionador vigent en el moment de cometre’s la infracció. Disposició derogatòria Única. - Queden derogades totes les disposicions contingudes a les ordenances municipals de Sitges que contradiguin la present Ordenança. Disposicions finals Primera Difusió de l’Ordenança 1. Tan bon punt sigui aprovada aquesta Ordenança, l’Ajuntament en farà una edició especialment preparada per ser distribuïda àmpliament en diferents punts de la vila, com ara Oficines d’Atenció al Ciutadà, centres cívics, centres educatius, estacions d’autobusos, ferrocarril, platges, places i mercats, oficines de turisme i d’informació, hotels, pensions i establiments de pública concurrència, associacions veïnals i entitats ciutadanes, entre d’altres. 2. Així mateix, s’editarà i es distribuirà una guia sobre civisme i convivència ciutadana a Sitges. En aquesta guia s’identificaran les conductes que es regulen i les sancions corresponents a cada una d’elles, segons les diverses ordenances municipals vigents. Segona Entrada en vigor Aquesta Ordenança entrarà en vigor a partir de 15 dies hàbils des del dia següent al de la seva publicació. - - - - - - - - - - - - DILIGÈNCIA.- Per fer constar que la present Ordenança de Civisme de Sitges va ésser aprovada definitivament pel Ple de la Corporació en data 05/06/2006 i publicada en el BOP núm. 140 de 13/06/2006. Amb posterioritat es varen efectuar modificacions al text de l’ordenança aprovades en les sessions plenàries de dates 07/05/2007 i 14/04/2008. Aquesta ordenança continuarà vigent mentre no s’acordi la seva modificació o derogació. Dono fe. Sitges, 12 de març de 2014.”

REGIDORIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

Benestar i Família

112

RECURSOS: Contra la present resolució, que posa fi a la via administrativa, procedeix interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos, a comptar des del dia següent de la seva publicació. El que es fa públic per a general coneixement i als efectes procedents. Davant meu, El Batlle, El Secretari General Accidental, Miquel Forns Fusté Emili Pinazo López Sitges, 16 d’agost de 2017.