Edificis Sostenibles

Edificis sostenibles IES Pla de l’Estany

2

Índex

0. Introducció 4

1. Què són els edificis sostenibles? 6

2. Com podem ser sostenibles en l’edificació? 9

2.1. Ubicació del terreny 9

2.1.1. Factors humans 9

2.1.2. Recursos de l’entorn 10

2.1.3. Mobilitat 11

2.2. Selecció del terreny 12

2.3. Dimensions i ús de la casa 12

2.4. Orientació de la casa 13

2.5. Aprofitament dels recursos del terreny 14

2.5.1. Aprofitament del Sol 14

2.5.2. Aprofitament del vent 14

2.5.3. Aprofitament de l’aigua 14

2.5.4. Aprofitament del sòl 14

2.6. Utilització de materials sostenibles 15

2.6.1. Estructurals 16

2.6.2. Aïllaments 17

2.6.3. Instal·lacions 19

2.7. Utilització de sistemes constructius sostenibles 20

2.7.1. Sistema de recaptació d’aigües pluvials 20

2.7.2. Sistema de recaptació de les aigües grises 20

2.7.3. Sistema de recaptació d’energia solar per escalfar l’aigua 21

2.7.4. Sistema de recaptació d’energia solar per obtenir electricitat 22

2.7.5. Sistema de recaptació d’energia del vent per utilitzar per extracció d’aigua o

generar electricitat 23

2.7.6. Creació de voladissos per l’aprofitament del Sol 24

2.7.7. Creació de ventilacions creuades 25

2.7.8. Creació d’un hivernacle a la casa 25

2.7.9. Aprofitament de l’escalfor de la Terra 26

2.8. Ús sostenible de l’edifici 27

2.8.1. Estalvi d’aigua 27

2.8.2. Estalvi d’electricitat 27

2.8.3. Reciclatge 28

3. Enquesta a la població de Porqueres 30


3

3.1. Resultats 30

3.2. Opinió de la població 34

4. Construcció d’una petita cuina solar 37

4.1. Passos previs a la construcció de la cuina solar 37

4.2. Passos a seguir per la construcció de la cuina solar 40

5. Conclusions 49

6. Bibliografia 50


4

0. Introducció Perquè vaig triar aquest tema?

Els edificis sostenibles, és un tema que m’ha semblat interessant d’estudiar i

conèixer. També està relacionat amb temes que actualment són importants com el

canvi climàtic o les energies renovables.

He escollit aquest tema amb els objectius de conèixer els sistemes per fer

sostenible una casa, saber quin era el grau de sostenibilitat al municipi de Porqueres i

fer quelcom per poder fer comprovacions com a part pràctica del treball.

Una altra motivació que m’ha portat a fer aquest treball ha sigut el meu

interès per l’arquitectura sostenible i la bioconstrucció.

Com vaig decidir organitzar el treball?

Primer de tot necessitava pensar com ho faria per organitzar el treball, i vaig

decidir dividir el treball en dos parts essencials la part teòrica i la part pràctica.

No sabia com fer-ho, i em van aconsellar que expliqués tota la informació que

havia cercat des el punt de vista del client que es vol construir la casa sostenible, és a

dir, sense entrar en un treball molt tècnic. La idea em va agradar i així ho vaig decidir

fer-ho.

En la segona part, vaig tenir una mica més de feina. Fer l’enquesta ho tenia

molt clar que la faria. Però on hi havia problemes era decidir el treball pràctic. Primer

vaig pensar en fer una maqueta d’una casa sostenible, però tot i que seria

interessant, tenint en compte el tema del treball. Però representava un esforç

considerable i en una maqueta només es reflectiria totes les possibilitats que

presenta un edifici sostenible. Per això vaig considerar que era millor concentrar els

meus esforços en un sol element que pogués representar el tema de la sostenibilitat i

que el pogués construir a escala real. En definitiva que en pogués fer comprovacions.

Després de rumiar-hi i pensar algunes propostes, em van donar l’idea de fer

una petita cuina solar. Al principi la idea no em va agradar gaire, però a mesura que

anava buscant informació sobre el tema va anar agafant força fins a ser una secció de

la part pràctica del treball.


5

Quines eines vaig utilitzar?

Necessitava una manera d’organitzar-me per tenir ben ordenada tota

l’informació del treball.

El meu tutor del treball de recerca, en Toni Carmona, em va aconsellar que

utilitzés el gmail i les seves eines. Em vaig mirar totes les aplicacions que tenia i vaig

estar conforme amb utilitzar aquest programa. El primer que vaig fer va ser crear-me

una direcció amb el nom de [email protected]. Després vaig anar a

l’apartat de Llocs webs i em vaig crear una web on hi tindria classificada tota la

informació ben ordenada. També vaig anar a l’apartat de Documents del gmail per

redactar fragments del treball i així poder compartir-ho amb en Toni d’una manera

fàcil i còmoda. Així doncs, a part de utilitzar les eines més tradicionals per fer el

treball, vaig apostar per utilitzar aquestes aplicacions.

Com vaig cercar l’ informació?

Per cercar tota l’informació del treball, he fet servir bàsicament tres fonts.

Una d’elles són els llibres, així doncs vaig anar a la biblioteca de Banyoles a

cercar informació.

La segona font són totes les pàgines webs, aquesta és una opció molt còmoda

ja que des de casa podia cercar la informació.

La tercera és tota la informació directa, aquesta ha estat proporcionada per

totes les empreses i en Joaquim Paradís, arquitecte tècnic, cedint-me els seus apunts

universitaris.

mailto:[email protected]


6

1. Què són els edificis sostenibles?

Per començar a parlar d’edificis sostenibles, s’ha de saber que vol dir la

paraula sostenibilitat, una paraula cada cop més freqüent en les nostres vides. A

partir de la Declaració d’interdependència per a un futur sostenible (es pot llegir en

l’apartat Annex 1 del quadern d’annexos) he pogut definir sostenibilitat.

A mesura que el temps passa aquesta paraula va agafant cada cop més força.

Ja no només és una intriga saber si podem portar una vida sostenible, sinó que s’ha

convertit en una obligació. La humanitat necessita donar sentit a aquesta paraula

tant o més com nosaltres aquest planeta. I està en les nostres mans evitar les

horribles conseqüències que suposaria la continuació de l’actual estil de vida. Hem de

buscar noves maneres que ens ajudin a respectar la natura.

Una d’elles és la bioconstrucció i la introducció de la sostenibilitat a les

nostres llars.

Com sabem tots els humans tenim no només el dret sinó també la necessitat

de tenir un habitatge digne. És molta la gent que gaudeix d’aquest dret, i això és

positiu perquè vol dir què molta gent té un habitatge on aixoplugar-se i protegir-se

del seu entorn. Vist des d’aquest punt podem afirmar que hem realitzat una bona

feina.

Però què passa quan ens fem les següents qüestions:

Hem ubicat l’edifici en un terreny adequat, tan a nivell energètic, ambiental o

pensant en alguns factors humans?

Les dimensions de la casa s’adapten a les nostres necessitats?

La sostenibilitat és l’equilibri entre l’economia, la cultura, la societat i el medi ambient.

Aquest equilibri s’ha de preservar no només pensant en nosaltres i el present sinó també

en les futures generacions.

DEFINICIÓ


7

Hem construït l’edifici amb materials de construcció que tinguin respecte pel medi

ambient?

S’ha tingut en compte a l’hora de dissenyar la casa quina seria la millor orientació

de l’edifici per aprofitar el màxim el Sol?

Hem cercat un sistema per l’estalvi energètic?

Hem cercat un sistema per l’estalvi d’aigua?

Fem un ús sostenible de l’edifici?

Què en fem dels residus produïts en l’edifici?

Aquestes són algunes de les preguntes més bàsiques per saber si casa nostra

és sostenible o no. I segurament si les contestéssim sortirien uns resultats força

negatius pel medi ambient.

La primera pregunta fa referència a la ubicació i selecció del terreny.

La segona ens pregunta si les dimensions de casa nostra són desmesurades o

no respecte a l’espai que necessitem.

La tercera ens ve a dir si hem utilitzat materials que siguin autòctons, no

tòxics, en definitiva els materials que coneixem com a sostenibles o ecològics.

Les tres següents estarien relacionades amb l’estalvi d’energia i aigua.

I per acabar les dos últimes fan referència a l’ús que farem de la casa un cop

finalitzada l’obra.

Per tant ja hem exposat alguns factors indispensables en la sostenibilitat en

els edificis i són aquests:

FACTORS A TENIR EN COMPTE EN LA BIOCONSTRUCCIÓ

Bona ubicació del terreny

Selecció del terreny adequat

Evitar una casa de dimensions desproporcionades

Orientar la casa adequadament

Ús de materials sostenibles o ecològics

Ús de sistemes constructius sostenibles

Ús sostenible de la casa


8

Ara que ja sabem de que tracten els edificis sostenibles, també hem de mirar

quins beneficis i perjudicis tenen. Com podem veure en el gràfic següent la

bioconstrucció té més beneficis que perjudicis.

Comentari del gràfic

La bioconstrucció té més beneficis que perjudicis. El perjudici més important

és que al principi necessita una inversió elevada, que es pot recuperar amb l’estalvi

econòmic que obtindràs posteriorment. Per exemple amb una placa solar podràs

obtenir aigua calenta sense utilitzar una caldera de gas. O amb una cuina solar et

podràs estalviar gas en cas d’utilitzar una cuina de gas o electricitat si utilitzes la

vitroceràmica. Són dos clars exemples d’estalvis que permetran recuperar els diners

invertits i al mateix temps et permeten respectar la natura.


9

2. Com podem ser sostenibles en

l’edificació?

Segurament mai no ens hem fet aquesta pregunta, però ha arribat l’hora de

què comencem a trobar-li una resposta. Hi ha moltes maneres de fer sostenible una

casa, començant per l’ ubicació del terreny i acabant pel ús que en farem un cop

aquesta ja estigui construïda i a punt per ser habitable.

En aquesta part del treball, tenia dos opcions posar-me en el lloc de

l’arquitecte o en el lloc del client. Vaig triar la segona perquè la considerava més

interessant i més còmode per expressar tota la informació cercada. I així des d’aquest

punt de vista vull decidir l’ubicació, les dimensions, entre d’altres aspectes que

veurem més endavant. També vaig decidir expressar-me amb aquest punt de vista ja

que considero que no disposo dels coneixements necessaris per donar el meu punt

de vista com arquitecte o tècnic especialitzat en el tema.

2.1. Ubicació del terreny

Per començar a construir una casa o edifici, el primer que hem de fer és

comprar-nos el terreny, si no en disposem d’un. Però encara existeix un pas previ al

anterior, aquest és elegir a on volem que estigui situat el nostre terreny. Hi ha tres

raons que fan que aquesta elecció sigui una de les parts més importants no només de

la construcció sinó també de la vida quotidiana que haurem de portar a terme en la

casa.

2.1.1. Factors humans

Tot i que aquest punt no té gaire relació directa amb la sostenibilitat és

important saber escollir un terreny adequat per la persona que es vol construir la

casa i la seva família. Per tant haurem de tenir en compte alguns factors humans que

podem veure a la taula que tenim a continuació:


10

Factor humà Justificació

Edat

Haurem de tenir en compte l’edat de la persona que es vol

construir la casa. No és el mateix triar un terreny si ets una persona

jove o si ets una persona de la tercera edat. Per exemple si ets jove

hauràs de tenir en compte el teu possible futur pel que fa les

dimensions del terreny. En canvi si ets una persona de la tercera edat

el terreny s’adaptarà a les necessitats actuals.

Fills

El terreny haurà d’estar adequat en el cas que la persona

tingui fills. Per exemple haurem de buscar un terreny proper a

l’escola o un terreny de dimensions ajustades al nombre de fills que

es tinguin.

Gent gran

Aquest punt fa referència si en un futur ens haurem de fer

càrrec de gent gran, en aquest cas el terreny haurà d’estar adaptat

per tal que aquestes persones no tinguin cap problema amb la

mobilitat i altres aspectes del terreny.

Discapacitat

Si a la família hi ha algun parent que pateixi qualsevol

discapacitat haurem de buscar un terreny que ens permeti adaptar-lo

a les necessitats de les persones en qüestió. Per exemple si en la

nostra família hi ha un parent que va en cadira de rodes buscarem un

terreny on puguem construir una rampa sense que aquesta ocupi una

part necessària de la nostra casa.

Proximitat a

familiars

Un altre aspecte a tenir en compte és la proximitat de

qualsevol familiar. Així el podrem ajudar o ens podrà ajudar. Aquests

casos solen ser més freqüents amb els avis.

2.1.2. Recursos de l’entorn

Quan parlem de recursos de l’entorn no ens hem de confondre ja que aquest

punt no fa referència a els recursos naturals que podem utilitzar per la construcció de


11

la casa, sinó que fa referència als serveis que es situen a prop del terreny. Aquests

recursos poden ser hospitals, escoles, supermercats, entre altres. La seva proximitat

ens permeten, a part de disposar d’aquests serveis, disminuir els desplaçaments que

hauríem de fer en cas de que aquests estiguessin lluny del nostra habitatge.

2.1.3. Mobilitat

S’ha de ser intel·ligent per escollir el terreny. Què vol dir ser intel·ligents?

Doncs ser conscients que els cotxes també contaminem el medi ambient i per tant

hem d’evitar el màxims de desplaçaments amb el vehicle particular. Com hem

esmentat abans la importància de seleccionar un terreny a prop dels serveis o a prop

de la feina.

Per exemple si treballo a Banyoles no aniré a buscar un terreny a la ciutat de

Girona, la prioritat serà buscar un terreny al municipi banyolí o els municipis propers

aquest. Aquest fet provocaria un benefici pel medi ambient, ja que disminuiríem les

emissions de CO2 i també disminueixen la nostra despesa. També ubicar-nos a una

zona que disposi de transport públic. Si la zona on està ubicat el terreny té la sort de

disposar de transport públic, el medi ambient agrairia que l’utilitzéssim pel mateix

motiu que he esmentat abans.


12

2.2. Selecció del terreny

El següent pas és decidir on ubicarem la casa dins del propi terreny. Aquesta

decisió variarà segons com sigui el terreny. A la següent taula hi ha algunes de les

facilitats o dificultats que el terreny ens pot oferir a l’hora de situar la casa.

Factor Explicació

Terreny pantanós Un terreny pantanós ens dificultaria la posició ja que

representa una dificultat per fer els fonaments de l’edifici.

Terreny amb roca

dura

Si el terreny disposa de roca dura, la podem aprofitar per

sustentar el nostre edifici, en lloc de extreure-la.

Ubicació per

aprofitar el vent

Ubicarem la casa allà on puguem aprofitar el màxim el

vent per crear ventilacions a la nostra llar, també hi té a veure la

orientació però ja en parlaré més endavant.

Una petita

muntanya en el

terreny

Si vols la casa elevada, no facis construir una muntanya

per col·locar-hi la casa, i aprofita la muntanya que hi havia.

Arbres en el

terreny

No col·loquis la casa on hi hagi arbres si el terreny

disposa d’un lloc on no n’hi ha. Així evitarem la tala d’arbres.

Com hem vist en la taula, en tots els factors hem d’adaptar la casa al terreny i

no a l’inversa. Aquest punt té una relació amb el punt 2.5 Aprofitament dels recursos

del terreny, ja que per ubicar l’edifici hem de aprofitar el màxim els recursos que el

terreny ens ofereix.

2.3. Dimensions de la casa i ús de la

casa

Aquest punt només ens ve a dir que a l’hora decidir quines dimensions tindrà

la casa, les quals s’han d’ajustar a les nostres necessitats. És a dir, no podem tenir una

casa immensa on ens sobrarà molt d’espai, ja que necessitaríem més materials i


13

ocuparíem més terreny i també més despesa en el manteniment (neteja,

escalfament...). En conseqüència la nostra casa deixaria de ser sostenible. Però si

tenim una casa molt petita, serà sostenible perquè necessitarem menys materials per

construir-la, però deixaríem de tenir una casa que satisfaci les nostres necessitats.

Així doncs, depèn de nosaltres equilibrar les necessitats humanes amb l’espai que

ocupa la casa sobre el terreny.

2.4. Orientació de la casa

Quan construïm la casa hem de tenir en compte quina orientació ha de tenir

cada una de les habitacions de la casa. Per això primer hem d’estudiar el recorregut

del Sol i les direccions del vent. Com podem veure a la imatge de la esquerra, el Sol

surt per l’est i es pon per l’oest, passant per el sud. Així doncs, és en el nord la part

que no hi és mai.

També tindrem en compte els tipus de vents que incideixen a la casa. Com

podem observar en la mateixa imatge d’abans, els vents forts venen del nord-oest i

del sud-oest. Els vents suaus venen del sud-est i els freds del nord-est. Un cop sabem

quin comportament tindrà el Sol i els vents, hem de situar les habitacions de la casa.

La millor distribució és la que observem en la imatge de la dreta. L’ entrada, el lavabo

i les habitacions on pràcticament no hi fem vida estan situades al nord i nord-est. Les

habitacions on hi solem menjar i cuinar estan situades al sud-est. I finalment les

habitacions on hi fem més vida com les sales d’estar i els dormitoris van situats en la

part sud i sud-oest de la casa.


14

2.5. Aprofitament dels recursos del

terreny

Podem aprofitar els diferent recursos que podem trobar en el terreny en el

qual volem edificar la nostra casa. Aquests recursos són el Sol, el vent, l’aigua i el sòl.

2.5.1. Aprofitament del Sol

Ens interessa un terreny on hi toqui el Sol, però també té els seus

desavantatges. En bona part és bo perquè podem aprofitar-lo per obtenir energia

solar que ens permeti obtenir aigua calenta o per poder obtenir electricitat amb les

plaques fotovoltaiques. Però al mateix temps hem d’evitar que el Sol entri a la casa,

sobretot a l’estiu, la qual cosa ens porta a crear mètodes per regular l’entrada del Sol,

com per exemple els voladissos.

2.5.2. Aprofitament del vent

Si tenim pensat posar un mini aerogenerador al nostre terreny, haurem de

tenir en compte que el terreny estigui situat en una zona on els vents bufin amb la

força necessària per moure l’aerogenerador. Si no volem aprofitar el vent, com és el

cas de la majoria de les cases, intentarem triar un terreny protegit dels forts vents ja

que poden resultar molestos en la nostra vida quotidiana.

2.5.3. Aprofitament de l’aigua

Podem aprofitar l’aigua del terreny, ja sigui l’aigua que puguem extreure de

pous per cobrir les nostres necessitats o l’aprofitament de l’aigua de pluja. En aquest

últim el terreny hauria d’estar en una zona on les pluges no són escasses.

2.5.4. Aprofitament del sòl

Podem aprofitar tots els recursos que el sòl del terreny ens pot oferir. Podem

aprofitar la terra que haurem extret per fer els fonaments de la casa, per fabricar

rajoles de terra premsada si aquesta és apta per aquest ús. O si hi ha pedra en el

nostre terreny hi ha roca dura, la podem aprofitar per sustentar la casa en comptes

de extreure-la.


15

2.6. Utilització de materials sostenibles

Un altre aspecte a tenir en compte en la bioconstrucció són els materials que

utilitzarem per construir la casa. En la següent taula podem veure algunes

característiques d’aquest materials.

Característica Explicació

Autòctons Els materials utilitzats haurien de ser

extrets de zones properes a la

construcció

Poc transport Hem d’evitar llargs desplaçaments dels

materials utilitzats en la construcció.

Aquest punt té una relació directa amb

l’anterior.

Sense components tòxics o radioactius Aquest tipus de materials són difícilment

reciclables

Procés industrial nul o no contaminant Es vol aconseguir minimitzar les matèries

primes i reduir els residus i l’impacte

mediambiental. També es vol disminuir el

consum d’energia que es necessita en les

diferents fases per obtenir el material.

Reciclable És important que el material sigui

reciclable un cop la vida d’aquest s’hagi

acabat.

Permeten transpirar l’edifici Aquest materials han de facilitar la

ventilació de tot l’edifici per millorar el

confort d’aquest.

Aquests materials els podem classificar segons la seva funció en la construcció:


16

2.6.1. Estructurals

Termoargila

És un bloc de ceràmica de dimensions

més grans que el maó tradicional. És aïllant

tèrmic i acústic. No és tòxic, ni produeix

radiacions. És resistent al foc. Produeix un estalvi

de morter. Té un bon comportament mecànic.

Bioblock

El bioblock és un material fet amb argila

natural. Com a característiques més destacades

podem dir que aquest és un material amb resistència

de compressió i aïllant.

Bloc de terra comprimida

És un material fabricat amb

terra i un material estabilitzant com la

calç, el ciment o argila. És premsada

amb l’ajuda d’una premsa mecànica.

Serveix per construir murs i és

substitut del maó tradicional.

Imatge extreta del buscador Google




17

Fusta

La fusta és un material lleuger,

resistent i fàcil de treballar. S’utilitza per

fer pilars, bigues o encavallades, per fer

baranes, portes, bastiments, finestres i

parquet. Com hem dit abans els

materials han de ser autòctons així

doncs podem utilitzar fustes com la del

roure, la de l’alzina, la dels pins, la de les

oliveres o fusta de castanyer.

Pedra

La pedra és un material amb una

textura compacta, és resistent, densa, dura i

tenaç. Resistent a l'erosió i al foc. Fàcil de

treballar. Si s'utilitza per construir, no pot

tenir porositat ni absorció. Alguns exemples

de pedres autòctones són la calcària de

Girona o ,sense anar gaire lluny, el travertí de Banyoles.

2.6.2. Aïllaments

Suro

El suro és un material natural, és

reciclable i és molt favorable pel medi

ambient. És un aïllant tèrmic, acústic i

antivibratori. El suro té una bona

resistència a la compressió. No absorbeix

l’humitat. Davant del foc no transmet la

flama ni desprèn gasos tòxics. No es

podreix i és resistent als productes químics.

Imatge extreta del buscador de Google


Imatge de travertí extreta del buscador de Google


18

Llana

La llana és un material que serveix per aïllar l’edifici tèrmicament i

acústicament. Aquest material s’extreu de l’esquilada de la ovella. També s’obté a

partir del reciclatge dels matalassos. I millora la qualitat d’aïllament amb la humitat.

Cotó

És un material que no conté substàncies

tòxiques, ni les produeix en la seva fabricació.

Permet una eficiència energètica. I cada cop és va

convertint en una opció preferible per els

aïllaments.

Fibres de coco

És un material amb un índex de

rigidesa i duresa bastant elevat. Té una

baixa conductivitat a la calor, és

resistent a la humitat. A part de ser un

aïllant tèrmic també és un aïllant

acústic.

Palla

La palla és un material econòmic, fàcil de

transportar. A l’hora de construir no representa cap

dificultat. I serveix per aïllar la casa tèrmicament i

acústicament.



Imatge extreta http://catalogs.indiamart.com/products/coco-fibre.html



19

Cel·lulosa

L’ús d’aquest material és bo per el medi

ambient, ja que té un gran contingut de materials

sostenibles. No és tòxic ni produeix substàncies

tòxiques en el procés de creació del material.

2.6.3. Instal·lacions

Polietilè d'alta densitat

És resistent a les baixes temperatures, té una alta tensió, compressió i tracció,

és impermeable, no és tòxic. S'utilitza per fer canonades, tan de gas, com de

telefonia, aigua potable i ús sanitari.

Polibutilè

Impermeable a l'oxigen i és un material

resistent als danys de les gelades. Aquest material

s'utilitza per les conduccions d'aigua i calefacció.

Polipropilè

És resistent als productes químics, és cristal·lí i és un

termoplàstic. S'utilitza per fer tubs i mànegues.






20

2.7. Utilització de sistemes constructius

sostenibles

2.7.1. Sistema de recaptació d’aigües pluvials

Amb l’aigua pluvial és possible que una casa pugui obtindre l’aigua suficient per

netejar, cuinar i inclús beure. Però aquesta aigua necessita estar tractada abans de ser

utilitzada. A continuació us explicaré el procés d’obtenció de l’aigua, els usos que té

aquesta i com ha de ser tractada per

que nosaltres puguem usar-la i així

satisfer les nostres necessitats.

Aquesta aigua s’obté gràcies als

teulats i els canals i s’emmagatzema en

dipòsits que han estat creats

expressament per aquesta funció. A la

imatge podem veure alguns exemples

d’aquests dipòsits.

En alguns dels casos aquesta aigua ha de ser tractada. Per fer-ho necessitarem

filtres.

2.7.2. Sistema de recaptació de les aigües

grises

Podem aprofitar les aigües procedents

de la banyera o de les dutxes per utilitzar-les en

els inodors o per regar les plantes. Aquest

sistema ens permet estalviar aigua potable. Per

poder aprofitar-la les aigües grises han de patir

un procés de depuració. Per aconseguir-lo

necessitarem una depuradora com la que

podem veure en la imatge.

Imatge extreta de la pàgina de 9Jardí centre de jardineria situat a

Banyoles

Imatge extreta de

http://www.telecentre.sbg.cat/arxius/Reutilitz

acio_ecoaigua.pdf


21

2.7.3. Sistema de recaptació d’energia solar

per escalfar l’aigua

Una de les formes més utilitzades per estalviar energia tèrmica són les

plaques solars. Gràcies a la calor produïda pel Sol, podem obtenir aigua calenta per la

nostra llar. Per això a l’utilitzar el Sol, aquesta energia és renovable.

Funcionament

Per poder escalfar l’aigua amb

aquest mètode és precís tenir una

instal·lació adequada, com la de la imatge.

Una placa, que ens permeti escalfar

l’aigua, on serà emmagatzemada al

acumulador. Després l’aigua se’n va a la

caldera on es acabada d’escalfar per que

en pugem fer ús.

Ara que coneixem com funciona,

hem de saber si això és beneficiós tan per

nosaltres com per el medi ambient. En la

següent taula hi observem les avantatges i els inconvenients de l’energia solar

tèrmica:

Avantatges Inconvenients

Poc ús d’energies externes, només la que

s’utilitza per bombejar l’aigua.

Impacte visual.

Emet poques emissions mediambientals. Durant l’hivern tindríem menys aigua

calenta que a l’estiu.

Pot arribar a aconseguir el 60% de l’aigua

calenta que s’utilitza en una casa.

Fa servir la llum del Sol que no s’aprofitaria

en cas de que no disposéssim d’aquest


22

tipus d’energia.

Vist els avantatges i els inconvenients podem afirmar que la recaptació de la

energia del Sol per obtenir aigua calenta, és eficaç i el més important, respecte el

medi ambient.

Inclinació i orientació de la placa

En la imatge següent podem observar el percentatge d’energia respecte la

orientació i la inclinació de la placa solar. Per tant la millor orientació de la placa és el

sud i amb una inclinació de 45o respecte el terra.

2.7.4. Sistema de recaptació d’energia

solar per obtenir electricitat

Podem utilitzar el Sol per poder obtenir electricitat. Aquest tipus d’energia és

el que coneixem com a energia solar fotovoltaica. Per poder obtenir l’electricitat és

indispensable disposar d’una instal·lació adequada com la que veiem en la imatge.

Funcionament

La placa fotovoltaica

capta l’energia i la transforma


23

en corrent continua de baixa tensió. El regulador té la funció de evitar qualsevol tipus

de sobrecàrrega. Finalment l’electricitat va a la instal·lació o bé s’emmagatzema a la

bateria.

L’energia fotovoltaica té els següents avantatges i inconvenients:


No produeix CO2

És força car ( uns 30.000 € per cobrir les

necessitats d’una sola família).

No genera residus

No fa soroll

És inesgotable

Poc manteniment

Instal·lació simple

2.7.5. Sistema de recaptació d’energia del

vent per utilitzar per extracció d’aigua o

generar electricitat

És un sistema per obtenir electricitat a

partir del vent i amb l’ajuda d’un petit

aerogenerador. Aquests són d’unes dimensions

menors als del aerogeneradors que ens trobem en

els parcs eòlics. Però per obtenir electricitat a

partir del vent per l’autoconsum farem prou amb

un aerogenerador de 400W, amb una potencia de

3,2kW. Aquest té un preu aproximat d’uns 15.000

€.

Però aquests aerogeneradors poden tenir altres aplicacions, per exemple el podem

fer servir per extreure aigua. Així doncs l’utilitzarem com a molí, el qual bombejarà l’aigua.


24

L’energia eòlica té els següents avantatges i inconvenients:


Inesgotable Fa soroll

No contamina Inversió inicial bastant elevada

Es donen subvencions

2.7.6. Creació de voladissos per l’aprofitament

del Sol

Amb la creació de voladissos podem regular l’entrada del Sol al nostre habitatge al

llarg de tot l’any. Com podem comprovar amb l’imatge següent, a l’hivern l’inclinació del

Sol respecte el terra és menor que la inclinació de l’estiu. Així es tracta de buscar una

manera eficaç per aprofitar aquesta variació de l’inclinació.

Imatge extreta del llibre Energías renovables de Mario Ortega Rodríguez

Amb un voladís podem aprofitar aquesta variació de d’inclinació del Sol. Així

aconseguirem que a l’estiu el voladís impedeixi a bona part dels rajos solars entrar per la

finestra de l’habitatge. D’aquesta manera reduirem la temperatura interior de l’habitatge

o edifici en qüestió. D’altra banda hem de mirar que a l’hivern el voladís deixi entrar el

màxim el rajos solars aprofitant la inclinació del Sol, per tal que els propis rajos solars

escalfin l’habitació. A la següent imatge podem veure quina funció fa el voladís respecte

la finestra tan a l’estiu com a l’hivern.


25

A part els voladissos tenen altres aplicacions com per exemple: protecció de la

pluja en les parets exteriors de l’habitatge, al mateix temps proporciona un lloc a

l’exterior de la casa per la persona i en el qual pot estar protegit del Sol i la pluja. També

serveixen per oferir una superfície addicional per la col·locació de plaques solars.

2.7.7. Creació de ventilacions creuades

Tots els edificis intercanvien aire amb l’exterior. Però moltes vegades és un

intercanvi que no volem ja que no el controlem, per això és important aïllar correctament

la casa. En canvi, en algunes ocasions ens interessa que aquest intercanvi es produeixi,

per poder crear unes ventilacions creuades. Aquestes consisteixen en crear unes

obertures, que hauran estades estudiades prèviament, per facilitar l’entrada i la sortida

dels vents. Per això a l’hora de orientar la casa també hem tingut en compte els vents.

2.7.8. Creació d’un hivernacle a la casa

L’ hivernacle és un element en la casa que ens permet escalfar la casa a l’hivern i al

mateix temps ens permet crear una ventilació a l’estiu. Ara explicaré la funció de

l’hivernacle en un dia d’hivern i en un d’estiu.

Hivern

Com veiem a la imatge durant el dia les ventilacions estan tancades, l’ hivernacle

també està tancat fent que a l’interior augmenti la temperatura. Fet que provoca

l’escalfament de la casa. Per posar un exemple pràctic l’hivernacle fa la mateixa funció

Imatge extreta dels apunts universitaris de Joaquim Paradís ( Arquitecte Tècnic)


26

que el cotxe. Si no obres les finestres del cotxe, al estar exposat al Sol s’escalfa i al pujar-

hi fa aquella calor insuportable.

Estiu

Com podem observar a la imatge, a l’estiu les ventilacions estan obertes i

l’hivernacle també fet que provoca que es produeixi una corrent dins la casa. Així la casa

no s’escalfa tant a l’estiu.

2.7.9. Aprofitament de l’escalfor de la Terra

Podem fer servir l’escalfor que ens proporciona el terra, ja que aquest manté la

temperatura constant. És el que anomenem geotèrmia. A Espanya la temperatura a cinc

metres sota terra és d’uns 15oC durant tot l’any.

Aquesta energia la podem obtenir amb l’ajuda de les

bombes de calor com les que podem observar en la

imatge. La instal·lació també disposa d’un acumulador,

el qual la seva funció és la mateixa que en la instal·lació

de les plaques solars. Aquesta ens permet escalfar la

casa a l’hivern i refrigerar-la a l’estiu, i al mateix temps

ens permet disposar d’aigua calenta.


27

Al igual que tots els tipus d’energies, la geotèrmia té els seus avantatges i els seus

inconvenients.


Estalvi energètic Inversió inicial elevada

No fa sorolls

No emet CO2

Permet una flexibilitat a l’hora de

col·locar la instal·lació

2.8. Ús sostenible de l’edifici

Un edifici sostenible no es basa en construir una casa aplicant la bioconstrucció.

Sinó que també engloba tots aquells factors no constructius que ens permeten estalviar

aigua i electricitat. També haurem de tenir en compte la gestió que fem dels residus

produïts en la nostra llar. Per tant no es excusa dir que casa nostra no és sostenible

perquè no disposem de diners per invertir-hi, ja que aquests factors no necessiten de

grans inversions. Aquestes mesures es poden aplicar a tots els edificis ja construïts.

2.8.1. Estalvi d’aigua

Hi ha moltes opcions per poder estalviar aigua, per exemple:

- Disposar de difusors a les aixetes, que permeten un estalvi d’un 60% d’aigua que

normalment utilitzaríem a la dutxa.

- Disposar de cadenes de doble pulsació, que ens permeten estalviar l’aigua del

inodor.

- Consum responsable de l’aigua, com per exemple: dutxar-se en comptes de

banyar-se o quan ens rentem les dents tancar l’aixeta.

2.8.2. Estalvi d’electricitat

Hi ha moltes opcions per poder estalviar electricitat, per exemple:


28

- La domòtica. Consisteix en habitatges automàtics amb la finalitat de millorar-ne la

gestió energètica.

- Bombetes de baix consum, fan la mateixa llum que les incandescència però amb

menys consum.

- Consum responsable de l’electricitat, com per exemple evitar deixar-se el llum

encès quan no estiguem a l’habitació o aprofitar al màxim la llum que ens

proporciona el Sol.

2.8.3. Reciclatge

Una bona gestió dels residus de casa permet menys contaminació per la

naturalesa. Què entenem quan diem una bona gestió? Doncs separar cada un dels residus

segons el matèria del qual estan formats. En la següent taula hi ha les principals matèries

que es reciclen:

Matèria Descripció Contenidor Exemples

Plàstic Derivats del

petroli, és molt

contaminant

Llaunes, paper

d’alumini i tots el

tipus de plàstics

Paper i cartró Compost

principalment per

cel·lulosa,

representa un 20%

dels residus totals.

Paper i cartró

Matèria orgànica Són materials

fermentables, i són

fonts importants

dels adobs

Restes d’aliments i

del jardí


29

Vidre Suposa el 8% dels

residus totals

Vidre

Piles Són uns dels

residus domèstics

més tòxics

Piles

Medicines Són tòxics Es troben a totes les

farmàcies

Tot tipus de

medicaments


30

3. Enquesta a la població de Porqueres

3.1. Resultats

Per fer un estudi del grau de sostenibilitat a Porqueres, he passat una enquesta (la

podeu trobar a l’annex 2 del quadern d’annexos) a setanta cases del municipi de

Porqueres. A més, aquesta enquesta m’ha permès saber el coneixement que tenen els

habitants de Porqueres sobre els edificis sostenibles. A partir d’aquesta enquesta he

pogut extreure els següents resultats:

Any de construcció de la casa

En aquest punt els hi preguntava a la gent a quin any s’havia portat a terme la

construcció de la casa. Tot i que

aquesta pregunta no aporta

molta informació, es va fer

amb l’objectiu de saber

lleugerament l’edat de les

cases enquestades.

Com podem veure en el gràfic

les cases enquestades són

bastant noves. La majoria són

les que es van construir entre

l’any 2000 i 2009, una època

en la qual ja es començava a tenir consciencia del fet mediambiental.

Orientació de la casa

Ja que he parlat de la importància

d’una bona orientació de la casa i he

preguntat quina era la orientació de les cases

enquestades. En passar l’enquesta es va

especificar que volia la orientació de les

habitacions on si fa més vida.

Gràfic 1 Any de construcció

Gràfic 2 Orientació de la casa


31

Els resultats són molt negatius. Com podem observar en el gràfic el 34% de les

cases enquestades estan orientades al nord. Per només un 23% en el sud i oest, i un 20%

a l’est.

Materials sostenibles

Només vaig estudiar si les cases estaven construïdes amb materials sostenibles i

quin era l’aïllant que s’havia utilitzat.

Aïllant

En el gràfic 3 podem observar que són

poques les cases aïllades amb materials

sostenibles. El 89% estan aïllades amb altres

materials, principalment no sostenibles.


Gràfic 4 Materials sostenibles

El gràfic 4 en mostra si les cases

enquestades estan construïdes amb materials

sostenibles. Quan vaig passar l’enquesta, vaig

aclarir que considerem material sostenible. Les

característiques estan en la taula de materials

sostenibles. El 47% si estan construïdes amb

materials sostenibles, i el 53% no.

Plaques solar i fotovoltaiques

Amb l’enquesta he pogut estudiar si

la gent té plaques solars a casa. La majoria

no té ni plaques solars ni fotovoltaiques.

Aquesta majoria representa el 90% dels

enquestats. Només tenim un 7% de cases

que disposen només de plaques solars. Cap

dels enquestats té plaques fotovoltaiques.

Gràfic 3 Aïllants

Gràfic 5 Plaques solars i fotovoltaiques


32

Gràfic 6 Subvencions

Gràfic 7 Sistema d'aprofitament d'aigua de pluja

També vam preguntar si sabien que

el govern dona subvencions i els bancs

ofereixen préstecs per posar plaques solars

i potenciar la sostenibilitat. En el gràfic

inferior podem veure que el 60% dels

enquestats coneixien aquestes ajudes, i el

40% no en sabia res.

Estalvi d’aigua

Una part de l’enquesta es basava en saber si la població de Porqueres estalvia

aigua, per poder conèixer els resultats vaig formular les següents preguntes:

Casa teva té un sistema d’aprofitament d’aigües pluvials?

Com podem veure en el gràfic són

poques les cases que disposen de sistemes

per aprofitar l’aigua de pluja. Només un 11%

dels enquestats les aprofita. El 89% no

aprofita l’aigua, aquesta dada és força

negativa.

Disposes de difusors a les aixetes?

També he preguntat si disposaven de

difusors en totes les aixetes de la casa. Al

menys, puc afirmar que els resultats en

aquesta pregunta ha estat bastant positiu.

Possiblement això es degut a que és un

sistema molt senzill i econòmic per estalviar

aigua.


33

Gràfic 9 Cadenes de doble pulsació

Gràfic 10 Reutilització de les aigües brutes

Disposes de cadenes de doble pulsació als vàters?

Al igual que a la pregunta anterior

aquest és un sistema per estalviar aigua. En

aquest cas és per estalviar la del vàter. Al

igual que els difusors, la majoria (un 76%) de

cases disposen ja d’aquest tipus de cadenes.

Reutilitzeu les aigües brutes?

Aquesta pregunta es refereix si

aprofiten l’aigua bruta i grises, per exemple

per regar, per utilitzar per omplir la cisterna

del vàter. Però aquesta aigua, ha de ser

depurada i tractada abans de poder utilitzar-la.

Per la majoria de les cases enquestades

(el 91%) no aprofita aquesta aigua.

Reciclatge

He fet un estudi per saber quantes cases reciclen els seus residus i he obtingut els

resultats següents:

Gràfic 8 Difusors

Gràfic 11 Reciclatge


34

Material reciclable Nº d’enquestes que

reciclen

% d’enquestes que

reciclen

Piles 58 83%

Medicines 59 84%

Vidre 68 97%

Matèria orgànica 53 76%

Paper i cartró 66 94%

Plàstic 65 93%

Com veiem en la taula, la majoria dels enquestats recicla bastant. Els tres

materials més reciclats són el plàstic, el paper i el vidre. El menys reciclat és la matèria

orgànica, que és el que s’ha introduït ara fa poc, amb només un 76% dels enquestats. I

posem un notable a les piles i medicines, amb un 83% i 84% respectivament.

3.2. Opinió de la població

En aquest he intentat esbrinar quina

opinió té la població de Porqueres sobre els

edificis sostenibles i les seves cases. Realitzant

la enquesta m’he trobat amb persones que

estan descontents amb la poca informació que

es proporciona a la població. Com observem en

el gràfic, el 87% dels enquestats considera que

es fa poca publicitat d’aquest tema.

Possiblement els resultats tant negatius de

l’enquesta sigui degut a la falta d’informació. Gràfic 12 Informació a la població


35

Una de les preguntes que més m’interessa

és la que fa referència a s’hi els habitants de

Porqueres consideren casa seva sostenible o no.

M’he trobat que la majoria no creu que la seva

llar sigui sostenible, és lògic si mirem el resultats

de les enquestes. També m’agradaria comentar

que me trobat gent que considera que és

sostenible, però si jo fos en el seu lloc hagués

contestat que no.

Finalment, casi tots els enquestats

consideren que s’hauria de potenciar més la

sostenibilitat en els habitatges. Només un

enquestat no ho considera oportú.

Frases dels enquestats

A continuació un ofereixo un recull d’algunes opinions de les persones

enquestades al municipi de Porqueres:

“Els edificis sostenibles tenen l’avantatge de l’estalvi energètic, i l’inconvenient

que actualment no tots els edificis permeten instal·lar-hi plaques solars i que això

representaria una reestructuració.”

Enquesta Nº 5. C/Rambla Llibertat, 34.

“Es podria aconseguir un edifici en el que la gestió energètica tendís a la

independència o autonomia de les xarxes de subministrament, aconseguint tanmateix un

bon comportament climàtic i disminuint el consum de les energies no renovables i pet

Gràfic 13 Consideres casa teva sostenible?

Gràfic 14 Potenciar la sostenibilitat


36

tant del CO2 emès a l’atmosfera. A nivell social garantitzaríem el benestar de la societat

futura, ja que no esgotaríem els recursos naturals no renovables.”

Enquesta Nº14. C/ Isidre Nonell,14.

“És una millora per la salut i l’entorn, però és una inversió que no sempre està a

l’abast de tothom.”

Enquesta Nº 23. C/ Tramuntana,9.

“Ara no hi crec (amb els edificis sostenibles), és un tema de molt de fons i

l’hauríem de parlar.”

Enquesta Nº 25. C/ Xaloc, 27.

“La teoria és molt maca, però a la pràctica res.”

Enquesta Nº 27. C/ Monturiol, 19.

“Suposo que amb el temps resulta més econòmic, però són més cars a l’hora de la

construcció.”

Enquesta Nº 40. C/Mercè Rodoreda, 4.

“Les plaques solars ens varen obligar a posar-les i si hi estàs obligat no hi ha

ajudes.”

Enquesta Nº 57. C/ Sardana, 22.

En l’apartat Annex 3 del quadern d’annexos podeu veure les setanta enquestes realitzades

al municipi de Porqueres.


37

4. Construcció d’una petita cuina solar

Com he esmentat a la introducció del treball vaig decidir construir un element que

si bé es podria considerar com no significatiu a l’hora de parlar d’edificis sostenibles, té a

veure amb el tema de la sostenibilitat, sobre tot en aquells països amb escassos recursos

energètics.

I per altra banda, volia un element que em permetés comprovar resultats la qual

cosa no era possible amb la construcció d’una maqueta d’un edifici o casa.

La cuina solar és un mètode per cuinar mitjançant els rajos solars, d’aquesta

manera podem estalviar gas o electricitat depenent de la cuina que tinguem a casa. Com

tot aquesta cuina té avantatges i inconvenients:

AVANTATGES INCONVENIENTS

Produeix un estalvi de gas (cuina de gas) Necessita més temps per escalfar-se i coure

els aliments

Produeix un estalvi d’electricitat

(vitroceràmica) Només pots cuinar els dies de Sol

Si fem servir el forn per mantenir el menjar

calent, podem fer servir aquesta cuina per

estalviar l’energia que consumeix el forn

S’ha de construir correctament per evitar

diversos errors, com per exemple alguna

fuga de la calor

No és de preu elevat, inclús la pots

construir tu

4.1. Passos previs a la construcció de la

cuina solar

Ara que tenim una idea sobre que és una cuina solar, explicaré per passos com

vaig construir la meva cuina solar:

1. Abans de comprar els materials i començar a muntar-la, vaig triar la forma que

havia de tenir. Per fer-la em vaig basar amb una idea extreta d’aquesta pàgina

web:


38

http://www.ecomaipo.cl/documentos/Hacer-Cocina-Solar-Sencilla-Ago2003.pdf.

Imatge extreta de l’enllaç esmentat anteriorment. Imatge de la cuina solar construïda per mi.

2. El segon pas és seleccionar quins materials es faran servir per construir la cuina. A

continuació hi ha la llista de materials que he utilitzat per la construcció de la

meva cuina solar:

Estructura: Per construir l’estructura de la cuina he reutilitzat fustes de tipus

aglomerat. També vaig necessitar la compra de més fusta ja que la que vaig

reutilitzar era insuficient per completar l’estructura.

Aïllant: per aïllar la cuina he utilitzat fibra de vidre. He triat aquest material

perquè és un material incombustible, no es podreix, és de fàcil col·locació i és

lleuger. Per aïllar la porta utilitzarem cinta que s’utilitza per aïllar les juntes de les

finestres.

http://www.ecomaipo.cl/documentos/Hacer-Cocina-Solar-Sencilla-Ago2003.pdf


39

Vidres: Necessitem dos vidres per col·locar a la part superior de la cuina. Aquesta

hauran d’estar separats aproximadament per 1 cm.

Paper d’alumini: Necessitem el paper d’alumini o plàstic aluminitzat que es pot

trobar a qualsevol papereria.

Pintures: Jo he escollit dos colors de pintura, el

negre per l’interior de la cuina i el marró per

l’exterior. El color de l’interior ha de ser negre

ja que atrau més la calor. És indiferent el color

que tirem per l’exterior de la cuina. A més la

pintura ha de ser esmalt.

Altres: També necessitem altres complements per completar la nostra cuina, com

frontisses, claus, cargols, angles i un llisquet per tancar la porta.


40

4.2. Passos a seguir per la construcció de

la cuina solar

1. Tallem les fustes que utilitzarem per fer l’estructura. En total són nou peces

més les ales les que necessitarem. Les dimensions de la cuina poden ser les que

vulguem. Jo la vaig fer de les següents mides (estan donades amb mil·límetres i a

escala 1:20):

BASE DE L’ESTRUCTURA

La base de l’estructura fa 50x50 cm, el gruix ve determinat segons la

fusta que utilitzem. Jo he utilitzat dos fustes diferents per el tema de

reutilització de la fusta. Per tant tinc dos gruixos de fusta.

500

500

15

PERFIL ESQUERRA ALÇAT FRONTAL

PLANTA


41

PEÇA FRONTAL DE LA CUINA

Aquesta peça fa 24 cm d’alçada i 50 cm de llargada. Pot portar algunes

complicacions a l’hora de dissenyar-la ja que aquesta estarà inclinada. Per això

ha de ser molt exacte amb les mides per evitar qualsevol problema a l’hora de

la construcció.

PEÇA DE LA PART POSTERIOR DE LA CUINA I PORTA

Aquesta peça juntament amb la superior és la que exigeix més temps i

concentració, ja que les dues s’han de perforar per col·locar-hi en una la porta, i en

l’altre els vidres. Aquesta peça fa 50x50 cm.

500 24

0

ALÇAT FRONTAL

10

PERFIL ESQUERRA

PLANTA

500

70 360 70

500

ALÇAT FRONTAL PERFIL ESQUERRA

PLANTA

10


42

PECES LATERALS DE LA CUINA

Necessitem dues peces d’aquestes, una per cada lateral de l’estructura. És

molt important que siguin de la mateixa mida ja que si varien una mica pot ser que les

altres peces no encaixin correctament.

PEÇA SUPERIOR DE LA CUINA

Com he esmentat abans aquesta peça té una única complicació i és que s’ha de

fer un forat al centre de la fusta. En aquest és on aniran ubicats els vidres que

permetran l’entrada dels rajos solars.


PLANTA

500

680

100 100 300 10

500

100

10

0

480


PLANTA

15

500

680


43

BASE DE LA CAIXA INTERIOR

Aquesta base mesura 47x47 degut al gruix de 15 mm de les fustes que formen

els laterals, la frontal i la posterior de la cuina.

PEÇA LATERAL DE LA CAIXA INTERIOR

Aquestes dues peces són, al igual que les peces laterals de la caixa exterior,

iguals. També tenen la mateixa forma que les exteriors. L’únic que les diferencien és

l’altura, ja que l’altura dels laterals interior és més petita per poder col·locar la fibra

de vidre i la base interior.

470

470

15


PLANTA


PLANTA

10

680

460

500


44

PEÇA FRONTAL DE LA CAIXA INTERIOR

Al igual que les altres peces és semblant a la de la caixa exterior. És una peça

rectangle amb mides 20x50 cm.

ALES DE LA CUINA

Aquestes ales són les peces que atrauen el Sol a l’interior de la cuina. Les ales

laterals fan 20x68 i les petites que aniran situades a la part frontal i posterior tenen una

longitud de 50 cm i 20 cm d’altura.


PLANTA

10 500

200

PLANTA


680 10

200


45

2. El següent pas a seguir és el muntatge de les peces exteriors que haurem tallat

i preparat anteriorment. Començarem per la base i els laterals exteriors amb

l’ajuda de claus i angles per unir les

peces. Després procedirem al muntatge

de la peça frontal i la de darrere de la

cuina. Un cop muntada la caixa exterior,

procedim a col·locar la fibra de vidre a la

base i a les parets.

3. El següent pas és construir la caixa interior. Al igual que la exterior,

començarem per la base, després per els laterals i acabant amb la frontal. Un

cop muntada pintem l’interior de color negre. I després rejuntem les arestes

de la caixa amb silicona.


PLANTA

500 10 20

0


46

4. Construïm la peça de la porta.

Però abans hem de pintar la cara

interior de la porta de negre.

5. Un cop construïda la porta,

col·loquem un llistó a les

juntes de la porta per la part

de dins. En aquest hi

enganxarem al cinta aïllant

per evitar les possibles

fugues de calor de la porta.

6. Pintem la peça superior per la part interior de negre. Un cop estigui seca hi

col·loquem el vidre amb uns suports perquè quedi subjectat a la peça. I fem

exactament el mateix amb el vidre col·locat a la part superior. De tal manera

que ens quedarà un doble vidre amb la separació amb la mateixa mida que el

gruix de la fusta. Finalment, procedim al muntatge d’aquesta peça.


47

7. Pintem les fustes per les ales del color que vulguem. Després hi enganxem el

paper aluminitzat en una de les cares de cadascuna de les ales amb cola. I

després les unim a la cuina.

8. Finalment, pintem la cuina del color que nosaltres vulguem, en aquest cas jo

l’he pintada de color marró.

Un cop finalitzada la construcció de la cuina he mirat la temperatura màxima que

podia arribar, amb l’ajuda d’un termòmetre industrial. Aquests han estat els resultats:

1r estudi

Temps en

hores

0 ¼ ½ ¾ 1 1 i ¼ 1 i ½

1 i ¾ 2

Temperatura

en oC

24 62 84 97 109 115 126 128 129

Aquest estudi es va realitzar el dia 26 de Setembre del 2010, a les 11:00 del matí,

amb un dia de Sol amb alguns núvols. Com podem veure en la taula, la cuina solar arriba a

uns 130oC en dues hores.


48

2n estudi

Temps en

hores

0 ¼ ½ ¾ 1 1 i ¼ 1 i ½

1 i ¾ 2

Temperatura

en oC

20 57 68 79 93 105 117 123 126

Aquest estudi es va realitzar el dia 8 d’Octubre del 2010, a les 16:00, amb un dia

de Sol. Com podem veure en la taula, la cuina solar arriba, en aquest segon estudi, a una

mica més dels 125oC.


49

5. Conclusions

Amb la realització d’aquest treball he ampliat molts dels coneixements sobre

sostenibilitat en els edificis dels quals inicialment no disposava, per posteriorment poder-

los aplicar a un estudi al municipi de Porqueres i a un petit projecte sostenible.

El que he pogut aprendre amb aquest treball ha estat que existeixen molts

sistemes tan constructius com no constructius per convertir la nostra llar en quelcom

respectuós per el medi ambient. Aquests tipus d’edificis, poden ser una solució per

combatre el canvi climàtic. D’aquesta manera vaig poder assolir el primer objectiu que em

proposava.

Amb els resultats de l’enquesta vaig poder concloure que la població de

Porqueres es decantava cap els edificis convencionals per ser menys costosos, sense fixar-

se en el futur estalvi que produeixen i el favor que faríem en el nostre planeta. Els

resultats em van decebre molt, ja que pensava que les cases d’aquest municipi serien més

sostenibles.

Amb el projecte de la cuina solar vaig poder crear un aparell amb el qual puc

cuinar sense utilitzar ni gas ni electricitat, i vaig poder comprovar que realment

funcionava.

Finalment, vull esmentar que amb el treball no només he pogut aprendre

continguts sobre el tema, sinó que també m’ha servit per poder conèixer nous sistemes

per treballar, com són les aplicacions de Google. Per demostrar aquests coneixements, he

creat una pàgina web on podeu veure el treball i la presentació d’aquest.

Adreça del treball

https://sites.google.com/site/presentaciotdrshuguet/

https://sites.google.com/site/presentaciotdrshuguet/


50

6. Bibliografia

Llibres

ARAN MARTÍNEZ, Josep. CASAS GIMENO, Anna. COMA MASANA, Gil. GAYOSO

MONTSERRAT, Francesc. MORROS SÁNCHEZ, Dora. TUGAS TORNÉ, Montse. GIMENO

SEGARRA, Paquita. Diccionari d’Arquitectura. Barcelona: CIRIT,1990.

ORTEGA RODRÍGUEZ, Mario. Energías Renovables. Madrid: Paraninfo, 2006.

CHUDLEY, Roy / GREENO, Roger. Manual de construcción de edificios. Barcelona: Gustavo

Gili, 2006.

Grupo Ceac. Materiales para la construcción. Barcelona: Ceac, 1995.

Pàgines web

Què són els edificis sostenibles?

http://www.arquibio.com/wp-content/uploads/2007/09/info29.jpg

http://revista.consumer.es/web/ca/20030601/medioambiente/61238.php

http://www.bioconstruccion.biz/index.php?ref=construccionsostenible.php

http://www.miliarium.com/monografias/Construccion_Verde/criterios.asp#Orientacio

n


http://www.kyotoinhome.info/

http://www.ecohabitar.org/articulos/art_bioconstruccion/criterios_bioconstru.html

http://www.amb.cat/c/document_library/get_file?p_l_id=6291&folderId=7284&nam

e=DLFE-3606.pdf

Orientació de la casa

http://www.arqhys.com/construccion/edificios-detalles.html


http://www.arquibio.com/wp-content/uploads/2007/09/info29.jpg


http://www.bioconstruccion.biz/index.php?ref=construccionsostenible.php

http://www.miliarium.com/monografias/Construccion_Verde/criterios.asp#Orientacion

http://www.miliarium.com/monografias/Construccion_Verde/criterios.asp#Orientacion


http://www.kyotoinhome.info/

http://www.ecohabitar.org/articulos/art_bioconstruccion/criterios_bioconstru.html

http://www.amb.cat/c/document_library/get_file?p_l_id=6291&folderId=7284&name=DLFE-3606.pdf

http://www.amb.cat/c/document_library/get_file?p_l_id=6291&folderId=7284&name=DLFE-3606.pdf

http://www.arqhys.com/construccion/edificios-detalles.html


51

http://www.construmatica.com/construpedia/Portada

http://www.biohaus.es/gutex.html

http://www.construmatica.com/construpedia/Vermiculita

http://www.davidhammerstein.org/documentos.php?opc=6&sub=2&subarea=9

http://www.construmatica.com/construpedia/Materiales_de_Construcci%C3%B3n_Soste

nibles

http://www.argex.pt/produto.php

http://www.enllave.es/actualidad/noticias/tag/bioblock/

http://es.wikipedia.org/wiki/Termoarcilla

http://www.sustainable-technologies.eu/articles/bambu-2.pdf

http://translate.google.es/translate?hl=es&langpair=en|es&u=http://www.networkearth

.org/naturalbuilding/ceb.html

http://www.tdr.cesca.es/TESIS_UPC/AVAILABLE/TDX-1105102-161519//04TESI3.pdf

http://www.autosuficiencia.com.ar/shop/detallenot.asp?notid=314

http://www.termofitex.com/aillament_de_llana/d_noticies/

http://www.ecohabitar.org/articulos/art_bioconstruccion/aislamiento.html

http://ca.wikilingue.com/es/Materials_per_a_a%C3%AFllament_d%27edificis#Plaques_d

e_Cot.C3.B3

Aprofitament de l’escalfor de la Terra

http://www.geotermiasolar.com/Geotermia_cat.html

http://www.renovables-energia.com/2009/05/uso-domestico-de-la-energia-geotermica-

de-baja-temperatura/

Ventilacions creuades

http://www.construmatica.com/construpedia/Ventilaci%C3%B3n_Cruzada

http://sol-arq.com/index.php/ventilacion-natural/ventilacion-cruzada

Construcció de voladissos

http://www.iit.upcomillas.es/docs/IIT-03-015I.pdf

Energia del vent

http://www.construmatica.com/construpedia/Portada

http://www.biohaus.es/gutex.html

http://www.construmatica.com/construpedia/Vermiculita

http://www.davidhammerstein.org/documentos.php?opc=6&sub=2&subarea=9

http://www.construmatica.com/construpedia/Materiales_de_Construcci%C3%B3n_Sostenibles

http://www.construmatica.com/construpedia/Materiales_de_Construcci%C3%B3n_Sostenibles

http://www.argex.pt/produto.php

http://www.enllave.es/actualidad/noticias/tag/bioblock/

http://es.wikipedia.org/wiki/Termoarcilla

http://www.sustainable-technologies.eu/articles/bambu-2.pdf

http://translate.google.es/translate?hl=es&langpair=en%7Ces&u=http://www.networkearth.org/naturalbuilding/ceb.html

http://translate.google.es/translate?hl=es&langpair=en%7Ces&u=http://www.networkearth.org/naturalbuilding/ceb.html

http://www.tdr.cesca.es/TESIS_UPC/AVAILABLE/TDX-1105102-161519/04TESI3.pdf

http://www.autosuficiencia.com.ar/shop/detallenot.asp?notid=314

http://www.termofitex.com/aillament_de_llana/d_noticies/

http://www.ecohabitar.org/articulos/art_bioconstruccion/aislamiento.html

http://ca.wikilingue.com/es/Materials_per_a_a%C3%AFllament_d%27edificis#Plaques_de_Cot.C3.B3

http://ca.wikilingue.com/es/Materials_per_a_a%C3%AFllament_d%27edificis#Plaques_de_Cot.C3.B3

http://www.geotermiasolar.com/Geotermia_cat.html

http://www.renovables-energia.com/2009/05/uso-domestico-de-la-energia-geotermica-de-baja-temperatura/

http://www.renovables-energia.com/2009/05/uso-domestico-de-la-energia-geotermica-de-baja-temperatura/

http://www.construmatica.com/construpedia/Ventilaci%C3%B3n_Cruzada

http://sol-arq.com/index.php/ventilacion-natural/ventilacion-cruzada

http://www.iit.upcomillas.es/docs/IIT-03-015I.pdf


52

http://dgener.caib.es/www/pie/recorregut/enebal/PDF/itinerari_15.pdf

http://www.soliclima.es/productos/6-energia-eolica.html

Energia solar

http://www.soliclima.com/loc/

http://www.soleraenergiasrenovables.com/servicios/energia_solar_termica.html

Energia fotovoltaica


http://www.soleraenergiasrenovables.com/servicios/energia_solar_fotovoltaica.html

http://www.luzverde.org/main2.html

http://www.miliarium.com/monografias/energia/E_Renovables/Fotovoltaica.htm

Aprofitament d’aigües grises

http://www.telecentre.sbg.cat/arxius/Reutilitzaci%C3%B3%20d%E2%80%99aig%C3%BCe

s%20grises_ecoaigua.pdf

Cuina solar

http://www.ecomaipo.cl/documentos/Hacer-Cocina-Solar-Sencilla-Ago2003.pdf

Altres

Apunts universitaris del senyor Joaquim Paradís.

Informació i material facilitat per Romans instal·lacions i ComelGrup Girona S.L.

http://dgener.caib.es/www/pie/recorregut/enebal/PDF/itinerari_15.pdf

http://www.soliclima.es/productos/6-energia-eolica.html


http://www.soleraenergiasrenovables.com/servicios/energia_solar_termica.html


http://www.soleraenergiasrenovables.com/servicios/energia_solar_fotovoltaica.html

http://www.luzverde.org/main2.html

http://www.miliarium.com/monografias/energia/E_Renovables/Fotovoltaica.htm

http://www.telecentre.sbg.cat/arxius/Reutilitzaci%C3%B3%20d%E2%80%99aig%C3%BCes%20grises_ecoaigua.pdf

http://www.telecentre.sbg.cat/arxius/Reutilitzaci%C3%B3%20d%E2%80%99aig%C3%BCes%20grises_ecoaigua.pdf